Especial Eleccions

HUMOR INDEPENDENT

CATALUNYA mes a prop de la www.nuvol.com | www.elwebnegre.com

INDEPENDENCIA

U

n plebiscit, unes eleccions plebiscitàries, un referèndum encobert, unes autonòmiques, un cop d’estat... bé, cadascú ho ha batejat com ha volgut, però la qüestió és que el 27S (diumenge passat) els catalans estàvem convocats a votar. A votar què? Doncs aquesta mena de cosa que fa temps que s’arrossega i que es diu el “prusés” i que va de si els catalans volem seguir formant part d’això tan bonic i tan eixerit que és Espanya, o preferim vagar per l’espai exterior, fora de la Unió Europea, de l’euro, de la Lliga, sense pensions, sense bancs, sense Pronovias ni Freixenet, etc...

Doncs ja hem votat. Alea jacta est, que diria en Juli.

Al final tothom va dir que havia guanyat, com sempre I malgrat que ens van dir que això eren unes eleccions completament diferents de totes les altres, doncs, vaja, de moment tampoc ho han estat tant: per començar vam haver de sentir dir que “això és la festa de la democràcia” com sempre, vam escoltar tothm desitjar una “alta participació” com sempre, i al final tothom va dir que havia guanyat, com sempre...

Sigui com sigui, no fos cas que en realitat si que haguem fet història, els eixelebrats d’El Web Negre, volem dir-hi la nostra!

Resum de la nit electoral

per Tres

Quina nit la d’aquell dia T

ot i que ja fa uns anys que tinc twitter la veritat és que no sóc massa de twitter, em fa pal penjar-hi coses però ahir em vaig motivar i vaig decidir fer un seguiment de la nit electoral amb aquests dibuixos ràpids que aprofito per penjar aquí.

La cosa va començar amb les llargues cues que es van veure al llarg del dia als col·legis electorals.

Finalment la participació va ser del 77% i és el motiu principal d›aquestes cues però la fal·lera per fer-se fotos sobre en mà també hi va contribuïr segur.

A les 20h Tv3 i Catalunya Ràdio feien públic el seu sondeig que ja vaticinaven la victòria de ‹Junts pel sí› sense majoria absoluta i la baixada de diputats del PP. L’escrutini va anar clarificant les coses, des de la desaparició del

Parlament d’Unió a la pujada espectacular de Ciutadans que passa a ser segona força, principal partit de la oposició i es frega les mans de cara a les generals.

A l’altra banda (la banda esquerra d’aquella manera) ‹Catalunya sí que es pot› rebia els resultats del seu experiment i veia com perdia dos diputats respecte als resultats d’ICV-EUiA de fa tres anys; la CUP guanyava més de 200.000 vots respecte les anteriors eleccions catalanes i capacitat de fer pressió; i el PSC també va perdre però no tant com s’esperava, avantatges del pessimisme.

La festa de la democràcia acabava a les tantes després de moltes declaracions, molts titulars, moles sumes i moltes restes. La cosa va quedar així. ¿I ara? Vés a saber...

Els comptes de la vella INDEPENDENTISTES JxS 1.620.973 vots 62 escons CUP 336.375 vots 10 escons UNIONISTES C’s 734.910 vots 25 escons PSC 522.209 vots 16 escons PP 348.444 vots 11 escons NO HO SABEN NI ELLS CSQEP 366.494 vots 11 escons Altres 148.529 vots 0 escons Escons pel SÍI 72 de 135 Escons pel NO 52 de 135 Escons del SI pero NO 11 de 135 SIÍ: 1.957.348 vots (55%) NO: 1.605.563 vots (45%)

Ermengol

per Pompeu Fibra

Rodolins Electorals

Romanço de l’urna prohibida Vet aquí que una vegada en un escaire d’Europa diu que hi vivia una tropa una mica abonyegada.

I es passen per l’angonal això de la democràcia amenaçant, quina gràcia, amb tancs per la Diagonal.

Fins que un dia van dir prou decidint d’anar a votar per poder-se separar sense fer gaire enrenou.

No ens deixen da cap manera plantejar el país que volem, però quan veuen que marxem els apreta la caguera.

Però, ai, allò era Espanya “Nación Una, Grande y Libre” i a un tràngol de tal calibre respon amb xarop de canya.

Alta participació i el que en surt no té disputa que aquí ha votat la puta, la ramoneta “y to Dió”

L’Estatut a fer punyetes, Referèndum ni parlar-ne, ses raons són el tricorne, els tancs i les metralletes.

Per tant, fetes les eleccions no hi busqueu més raons Volen compar vots o escons?

Els tinc grossos i rodons.

per Josep Ignasi Gras

Valoracion Qui ha guanyat? Qui ha perdut? Qui la té més llarga? Qui dura més? El Web Negre ho explica sense embuts ni escarafalls Per als qui tinguin pressa, presumim de resumir: tots aquells partits o agrupacions o colleta d’espavilats que han tirat de beta unionista, fent desembarcar a Catalunya duran quinze dies i encara (però superant tots els rècords haguts i per haver d’immersió corpòria per aquestes terres) alguna patum de l’altiplà per a que ens alliçonés sobre com som realment, el què volem i com ens hem de comportar, aquests, dèiem, han pringat. Els altres han guanyat una cosa o altra. Això sí, com diu un dels acudits d’aquí dins, segons els perdedors hi ha hagut una clara i contundent derrota del guanyador.

ELS DEL SÍ Calaix de sastre Els de can “burro català” semblen els més entenimentats en tot el procés, fins a semblar els més ensopits. El seu calaix de sastre ha aconseguit entortolligar el que semblava poc donat a l’entortolligament i, duent l’entorxat del sí amb tossuderia, ha guanyat en vots i han perdut en rèmores. Què més volen? No se’ls veu prou satisfets (altres, amb molt menys, estarien tirant coets), i hi ha qui els escridassa, de bon rotllo, perquè ho estiguin. S’han sortit amb la seva sense gaires revolucions, encara que potser ja ho sigui que el perdedor asseguri que hi ha hagut una clara i contundent derrota del guanyador. Senten que han fent una nova història de Catalunya i se’ls hi ha girat feina i tot i saber que seguiran sent l’ase dels cops, planten cara i són els que tenen més capacitat per assolir la independència de Catalunya l

Els últims de la fila A can “esvalotar el galliner” van al seu rotllo i el Poblenou va ser una festa. És cert que van guanyar vots, però encara són el últims de la fila. Tant se val! Podien haver escollit un centre cívic cibernauta, un camp de futbol popular, un magatzem amb ínfules progres, de progrés, clar, però els de la unitat popular (quin iuiu) van i fan la trobada post escrutini al Casino l’Aliança del Poblenou de Barcelona, un emblemàtic espai amb pedigrí cantat per la Núria Feliu, per exemple, un gest que s’ha interpretat alhora com un esforç d’humilitat per ves a saber quants serem (no és el palau Sant Jordi) i com un allargar la mà desinteressada abans de que comencin a reclamar els seus pes pels acords parlamentaris l

ns

intempestives

ELS DEL NO Tenen camp per córrer A can “qui ens ha vist i qui ens veu” ja s’ho esperaven. En Miquel, el masover que ha viscut els mítings com a l’escenari de l’enyorada Bodega Bohemia atipant-se de xisclar que no vol triar ni trencar, tot i que porten una bona etapa espigolant i trinxant el personal de ca seu, ha descobert que un bon grapat de gent sí que tria, però no a ells. De manera que han perdut i molt. Però, llestos que són, ara diuen que des de sota s’enlairaran més amunt que si estiguessin a sobre.l

Exhalar l’esperit A cal “tretze, som tretze” (que no entaforem dins del resum general de més amunt, perquè s’ho han fet solets sense ajuda de ningú, és que de ningú, eh!), no s’han enlairat gens perquè sembla que la tercera persona en una, l’esperit, s’ha arronsat d’ales mentre als acòlits se’ls hi arronsava el llombrígol. Es pot dir que han exhalat l’esperit tant santament com han viscut, però també que han perdut bous i esquelles, però amb el clar avantatge emocional que, de fet, no saben quants. I convençuts que la cosa aniria com ha anat, ells, tretze són tretze, ara diuen que “l’enemic confús s’allunya!” i entre lavativa i lavativa, estan de rogatival

Si avui és dimarts, això és Bélgica Allà on no n’hi ha no en raja, i a can “els hereus del paco” van canviar de clínica estètica però no de cançó de l’enfadós, a saber: “Somos malos malasombra, somos malos de verdad; somos como una espina que sólo sabe pinchar... y más malos que la quinaaaa...”, que és el cim cultural que han assolit, com demostra en Mariano cada vegada que pot fotre la pota. Tot suma, de manera que han perdut, però afirmen amb l’habitual “torticería” aznariana que d’això res, que ells han guanyat perquè de fet el que s’han dedicat a fer és campanya a favor de Ciudadanosl

Desdejuni amb bijuteria Dels seus siamesos (però menys corruptes per edat) de cal “faixanet”, se sap que de seguida els puja el “champangne” al cap, la qual cosa els fa somniar que són el melic del món, o, com a mínim, de la nació més antiga del món (segons una de les llumeneres del partit germà) i s’atreveixen a quasi tot, sempre que sigui de Diagonal cap a munt. Quan van acabar de sumar vots, una mica més tard que els altres, no perquè ho facin amb els dits, sinó perquè hi ha coses imprescindibles com fer-se les, decideixen que la pubilla truqui al Romeva per a reclamar que s’ha d’aturar el procés perquè ells no el consideren, al procés, ni quasi al Romeva. Aquesta trucada honora i defineix aquell qui la fa, perquè al cap i a la fi no se l’hauria plantejada ni per pidolar donatius la Festa del Domund. Aquest han guanyat una pila de vots perquè PP i PSOE-PSC han jugat la seva carta al crit de “que se l’ha fotin ells!”l

Hi havia algú més? Ah sí Allò que el vent s’endugué A cal “bona nit i tapa’t”, també coneguts al poble amb el mal nom de “càgala tu sí que pots”, se’n fan creus. Bé, potser no és l’expressió més adient, però tot plegat no ha funcionat (si més no com va il·lusionar-los l’estrambòtic resultadet a l’Ajuntament de BCN).

Fatxendes fins fa no gaire, procuren esmunyir-se com una anguila pregant (tampoc és ben bé això) de no prendre més mal al desembre.

Tampoc és que hagin perdut, no, no diguis ximpleries, potser van ser males eleccions de parella (les seves) però de tant dir bon vent i barca nova!, la força eòlica se’ls ha endut avalll

PUBLICITAT

i r e

! e ur

A

d u e r 5 p 9 9, un

Hi han intervingut, per desordre analfabètic: Tres / L’Avi / Jordi Arasa / Raquel / Fer / Esquerrà / Néstor / Kap / Pompeu Fibra / Dani Saus Pau Bosch / Ant / Ermengol / Elchicotriste / Alex Gallego / Puigvert / Faro / Bié / Jigg / Gras / Marc