Ewn 014 20160114

NÚMERO 14 14 GENER 2016

EL WEB NEGRE EL WEB NEGRE

HUMOR DESENCALLAT

SALVAT PER LA CAMPANA!

TRES

EL WEB NEGRE

La muntanya russa del procés i la mare que l’ha parit

U

fff, hem dit molts! En un abracadabra, el dissabte passat, a última hora per allò de l’emoció, van i arriben a un acord. Hem de reconèixer que els guionistes s’ho han currat de debò! El desenllaç d’aquesta temporada del culebrot “Ara sí que toca!” l’hem patit amb l’ai al cor fins a l’últim moment. No podem negar que aquests sapastres han fet un esforç notori perquè mantinguem la curiositat, i que les primeres passes, o paraules, d’en Carles Puigdemont han engrescat el personal d’aquí, mentre els d’allà s‘han esverat amb els escarafalls de rigor.

La nova temporada de la sèrie s’ha inaugurat sense solució de continuïtat. Hi ha una pila de nous personatges, que ja veurem quin paper hi fan a l’auca, i molts vells coneguts que continuen, alguns amb la vitalitat un pèl esmorteïda i sense la seguretat ni l’aplom d’abans, i d’altres amb l’habitual comportament sinistre, que no vol pas dir d’esquerres precisament.

Envaïts, doncs, d’una emoció extrema, l’esperit amb el que, en general, els fans de la sèrie s’encaren als nous capítols és expectant, fent veure que es pregunten “què collons passarà?”, encara que interiorment creguin que les cartes estan marcades i rebregades.

I si als catalans de la ceba el desenllaç d’aquesta temporada els ha fet trempar, talment com si la parella ens hagués portat a casa un d’aquest nous gels d’excitació sexual quan la cosa estava un pèl decaiguda, sembla que a una part de la resta de mortals els ha dolgut com un colonoscòpia; si més no els ha servit per treure de l’armari les seves males maneres de sempre però que tant volen amagar. Ja se sap: si vols saber com et va la cosa, has de guaitar el que el teu enemic diu o calla i fa o desfà. Així, i estudi psicològic recreatiu a banda, hem vist un munt de reaccions dignes d’aules de P4: des de la menopàusica monarquia que no rep la representant escollida pel poble català, fins a l’alcaldessa de Barcelona escenificant un esfereïdor atac de gelosia, passant per la criaturada de la simpàtica parella de dibuixos animats “Albi i Arri” no assistint al ple d’investidura perquè tenien hora demanada... al digestòleg.

Per altres cantons, en David Bowie ens ha deixat una mica més orfes, el Messi es va fent més gran i, en el seu creixement, impulsa el Barça, mentre en Rajoy cada dia és més minúscul i ja hi ha qui no li sent les trucades.

ANT

2

EL WEB NEGRE

L’AVI

3

EL WEB NEGRE

NAPI LA MOSCA COJONERA

Des... en... ca... llats... ???

De moment

ERMENGOL

TRES

4

ROGER FILLOL

EL WEB NEGRE

President, faci-ho com vulgui, però no canviï mai... de pentinat: permeti’ns tenir-ho fàcil Els dibuixants d’El Web Negre NAPI

CRUZ

NÉSTOR

NÉSTOR

5

EL WEB NEGRE

De... sen... ca... llats??? De moment

ELCHICOTRISTE

NAPI FARO

6

ELCHICOTRISTE

EL WEB NEGRE FARO

De... sen... ca... llats??? De moment

NÉSTOR

NÉSTOR

7

EL WEB NEGRE

I quan li ho volíem dir, va i se’ns fa el sord

NÉSTOR

CRUZ

KAP

8

EL WEB NEGRE

És clar que l’altra és a la banqueta, pobra L’AVI

ELCHICOTRISTE LA MOSCA COJONERA

TRES

–El seu nom?

–Cristina Frederica Victòria de la Santíssima Trinitat de Borbó i de Grècia.

–Molt bé... I ara pretén que em cregui que no se’n recorda de res?

9

EL WEB NEGRE

Gent que deixa petja per J. Ignasi Gras

Gabriela “no de pit” Serra, la Winehouse del Parlament

J

a se sap que quan se’t fica una cançoneta al cap no hi ha manera de desempallegar-te’n. És el que li està passant a la Gabriela. Ella se sent, de tant sentir-la, l’Amy Winehouse del Parlament, amb el seu “no, no, no”. La identificació potser no passa d’aquí, però el “no, no, no...” repetit de la Grabriela s’ha convertit en un cas com un cabàs. Tant, que ja la coneixem com la veu més aguda del Parc de la Ciutadella –amb permís

de certs animals del zoo, clar– com la soprano del “no” de pit amb folre i manilles. Segurament no es guanyaria la vida cantant, ni podem dir que la seva especialitat sigui el “bel canto”, però té totes les positures de convertir-se en la nostra soprano dramàtica, que ja fa temps que no podem fer el fatxenda amb una de nostrada. Mentrestant, els oients ens deixa amb la boca oberta de bat a bat.

10

L’AVI

EL WEB NEGRE

Mas cedeix la clau al Puigdemont.

Però... i el duro?

L’

ex president va fer la seva cabriola final (?) de la dansa i, amb el seu gest a l’últim moment, va restablir l’alè a molts que el tenien, per no dir una cosa gruixuda, momentàniament suspès... Al petit saltiró l’han batejat elegantment com a pas al costat i s’ha convertit en un “pas à deux” d’allò més fi. Ara bé, ja se sap que aquest pas de dos simbolitza l’amor d’una parella... cosa que està per veure, perquè els encontres i desencontres en la dansa clàssica són el nostre pa de cada dia, i encara s‘ha d’esbrinar si aquest gest és realment un acte d’amor o es tracta més aviat d’un regal enverinat. L’Artur li ha cedit la clau en safata al Carles. Bé. Però el que no li pot donar és el duro. Al nou president del govern català, li caldran moltes espases, llances i exercits aliats per seguir conduint el procés.

TÉ, XICOT, ET CEDEIXO LA CLAU DEL MAS

11

ROGER FILLOL

EL WEB NEGRE

Altres temes que nodreixen l’intel·lecte KAP

ERMENGOL

KAP

ANT

12

EL WEB NEGRE

LA MOSCA COJONERA

ANT

NAPI

EL WEB NEGRE

LES DE REVISTA COM PAPER, PERÒ SETMANAL SENSE PAPER

Cada setmana us fem riure a les millors pantalles: pantalles de Mac, de PC, de mòbils, de tablets... Trobeu-nos a nuvol.com/elwebnegre i a lliureimillor.cat

13

EL WEB NEGRE

FRASES CURTES DE GAMBALS per Dionís el Magre L’Arrimadas, extra de La Cubana L’Arrimadas ha confirmat una d’aquelles cosetes que ens fan replantejar la humana conditio, que diria aquell sant baró: ha afirmat, amb autoconvicció, que tots tenim familiars que han sofert represàlies pel seu estimat i enyorat franquisme. Ella també, es veu. Sí això és així, amb quina cara (dura) por defensarlo per aquest mons de Déu, ens preguntem? El que sí és veritat és que a cada família hi ha elements que semblen sortits de la mítica companyia La Cubana, i ara no sabíem dir si la tendra Inés diu ximpleries perquè està cegada d’amor o ens vol menjar el coco, la nena.

Cristina i Iñaqui, cares de calendari “Ells mai no ho farien!”, serà l’eslògan de la campanya.

Una societat protectora d’animals ha decidit fitxar els ex-ducs de Palma, i aprofitar-ne les cares de pena que posen durant el judici al qual estan sotmesos, per al seu calendari 2017 en pro d’un tracte digne, humà i cordial, a tot tipus d’animals. La campanya està pensada per posar en evidència el lleig i deplorable gest del monarca espanyol d’abandonar i menysprear una germana, sang de la seva sang, i un cunyat, finances de les seves finances, en un moment difícil, què és quan necessites més el recolzament i la unitat de la família.

En fi, ni que fossin la Forcadell!

“Hamlet” Colau: ser o no ser?

La Colau, malacostumada com està a que li surti sempre allò de pensat i fet!, ara s’ha mostrat decebuda pel caire dels esdeveniments i ha tingut un atac de... protagonisme. Fonts especialment incompetents en psicopatia cerimonial han enviat un wap a aquest redacció, que és la vostra, donant proves de l’irregular comportament, derivat del greu atac de gelosia de la presidenta del consistori barceloní, a l’enfonsar-se-li (si més no, de moment) el seu somni de ser la Díaz catalana: se l’ha vist asseguda al setial preferent del Saló de Cent de la casa consistorial de la ciutat comtal amb posat dramàtic, el cap cot aguantat per un puny crispat i recitant la immortal estrofa shackesperiana.

14

L’AVI

EL WEB NEGRE

RAQUEL GU

15

EL WEB NEGRE

I per tancar...

Una de calenta i una de freda.

No calen més paraules, oi?

ANT

ELCHICOTRISTE

Cada autor d’aquest número 14 d’El Web Negre, retratat pel seu pensament (que no sembla original): Néstor: La moral serà la que porti el temps: si plou o fa sol, fred o calor...

L’Avi: El catàleg d’espècimens de naturalesa humana és molt vast, vastíssim.

Ant: Encara ningú no m’ha pogut establir. Però això no quedarà així.

J. Ignasi Gras: És gairebé segur que és d’establiment impossible. O improbable.

Elchicotriste: Les èpoques dolentes donen éssers humans que s’hi mouen amb una naturalitat perfecta.

Tres: Us sentiu un no res? Un zero a l’esquerra? Espereu a que nevi!

Roger Filloll: Les èpoques fàcils i manejables coneixen inadaptats i displicents.

Napi: Les èpoques incertes són les perilloses, les que porten situacions sinistres.

Kap: Sou un home com els altres, incapaç d’exhibicionisme ni davant de la família.

Raquel GU: L’home és un fenomen curiós, un fet inconcebible, però cert.

Faro: De tota manera i condició, aspirem sempre al mateix.

Cruz: La solitud es converteix en la rutina, en l’habitualitat de la vida.

La mosca cojonera: Construïm teories del no res i del què sé jo.

Dionís el Magre: És com el follet trapella, garneus, sap més aquest adormit que qualsevol altre despert.

16