Més que celebrar el resultat d’una comptabilitat ex-
el temps, s’ha anat carregant de saviesa, que tan poc
acta, en la celebració del teu seixanta aniversari, el
et costa compartir. Deixant així, una immensa petjada
que tots volem és posar en evidència la rellevància en
per allà on passes, sempre amb aquesta necessitat i in-
resultats del temps que has invertit: contribuir d’una
èrcia d’ajudar als altres sense atribuir-te mèrits. Es-
forma activa a aportar felicitats a les nostres vides.
purna d’humilitat i humanitat que tant et caracterit-
Les raons per les que vas decidir acollir-nos en el teu
za i que tots aquí, presents o no, admirem. I és ben cert,
cercle només tu les saps. Ara, tots podem descriure
que la qualitat que engloba tot allò que et defineix
perfectament els atributs que han suposat que, des
és l’amor, l’amor
que vas aparèixer, les nostres vides tinguin una mica
persona, que naturalment ens atrau i que, procurant
més de llum.
reciprocitat en un desig d’unió, ens completa, alegra
com a sentiment cap a una altra
i dóna energia per conviure, comunicar-nos i crear, Tot i no ser una fórmula química, creiem que part de
tant el que ens envolta, com el que hem esdevingut
la nostra sort ve donada per la vitalitat que desprens
com a persones a dia d’avui.
en cada moment, omplint-nos d’energia i bon humor. Estem segurs que també a veure el positivisme en el
Són aquestes, entre moltes altres, les raons per la que
que encares totes les situacions que t’has anat trobat
ets excel·lent com a mare, parella, germana, dona,
durant aquests anys, qualitat que també contagies.
amiga i sobretot com a persona. Ens has ensenyat a
Despistada com cap altra, treus pressió a qualsevol
relativitzar situacions que ens ofegaven, a seguir
esdeveniment que ens pugui angoixar i ens ensenyes,
insistint amb esforç i constància quan era moment
una vegada més, a caricaturitzar aquestes situacions
de fer-ho i donar sempre gràcies per allò que tenim.
quotidianes de la vida on ens trobem entrebancs que
Afortunats és la paraula que ens defineix, si més no,
pensem no ser capaços de superar. L’empatia amb la que
per poder formar part de tu i tu de nosaltres. Per tant,
sempre has acollit els nostres problemes ha resultat
com a aval del que aquí t’hem dit, en conjunt, et detal-
ser un pilar bàsic per poder obtenir el somriure que
larem persona per persona totes les qualitats i tots
denota l’experiència, que tant ens ha ajudat. Somriure
aquells moments que han fet i segueixen fent que ens
que ha viatjat, conquistant desenes de països i que, amb
sentim feliços de tenir-te al nostre costat. Moltíssimes Felicitats Marisa. T’estimem molt!!!
quants anys compartint mil històries, emocions, recors, passions,.. bé germaneta avui estàs a la seixanta etapa de la vida i això sols fa que començar et desitgo de tot cor unas etapas properas amb il.lusió i que seguim compartint tot el millor que tenim de nosaltres, doncs si alguna cosa hem après es a saber estimarnos. moltes felicitats t’estimo moltttttttt
Molts anys, temps curt, “el que donaries per tenir trenta anys menys”, el cert es que son sis decades de les quals, quatre les has compartit amb mi, i al voltant de dues, amb la Daksha i la Paula, avui has volgut reunir a tots els teus amics per donar i, al mateix temps rebre, tota l’ estimació que podem ser capaços de transmetre. Sabent, que per ser una jornada complerta, et faltarà la persona que mes t’estimaves, avui els presents intentarem compensar i passar una bona estona amb tu, t’estimem!!!
Suzanne takes you down to her place near the river You can hear the boats go by You can spend the night beside her And you know that she’s half crazy But that’s why you want to be there. -Leonard Cohen.
Ostres! Ostres!! Marisa, fa uns dies la Daky ens va enviar un correu en el que ens demanava fotos per fer-te un àlbum pel dia del teu “cumple”, com sempre passa, aquestes coses d’inici et fan molta però que molta mandra... Davant que el temps se’m tirava a sobre, un dia a les nou del vespre vaig començar a agafar àlbums i capses per veure el que trobava...ni t’explico el desordre! Vaig començar a mirar-les amb deteniment, pensant
quant temps feia i amb quines circumstàncies les
Com ja saps no puc parlar del lligam que tenen les
havíem fet... A partir d’aquí vaig veure la pel·lícula
germanes, donat que sóc filla única, més penso que
de la nostra vida paral·lela. Nena, ens coneixem
el que sento és el mateix... ETS LA MEVA GERMANA!!
des de l’any 68!! (per cert un any emblemàtic).
I la resta de components de les famílies Ros i
Vaig anar recordant les nostres aventures al
Figueiras crec que també tenen aquest sentiment
Liceu Català, les nostres escapades a esquiar, les
(pares, “consortes”, fills , germanes, gendres,
“troles” que dèiem als nostres pares...l’enamorar-
nets) i...TOTS T’ESTIMEN MOLT!!
nos tu i jo de la mateixa persona, recordes al José Antonio? I com ens consolàvem una a l’altre? Si
Marisa, espero que aquesta travessa que estem fent
davant d’aquest fet no ens varem barallar, era
juntes per la vida duri molts anys i que continuem
premonitori que tu i jo estaríem juntes la resta de
estan tan fantàstiques.
les nostres vides...
Ah! Que sàpigues que vaig estar tres hores veient la nostra “peli” i el temps se’m va passar volant.
Ens varem casar el mateix any, i durem!! Hem
Si vols un dia la podem veure juntes, no m’importa
tingut filles, néts, pèrdues molt doloroses més
veure-la un altra vegada.
som capaces de parlar d’elles i recordar anècdotes que vam passar amb ells i riure plegades, per al
T’ESTIMEM i...FELIÇOS 60!!
final plorar perquè ja no estan amb nosaltres...O POTSER SI!!
Antonio, Mónica, Natalia, Oscar, Berta, Ferrans, Iria, Lupe
Imágenes de otros tiempos desde el túnel de los recuerdos. Era muy difícil empezar el día sin tu optimismo y tus cruasanes... ¡No cambies nunca, Marisa! Con cariño y nostalgia a partes iguales, Lola
INDIAN FAMILY
DESCOBRINT LA COOPERACIÓ !
60 anys,!!! no fotis, no pot ser, però si sembla que fa 4 dies que et mangava els sugus que tenies al xiringuito, sí, soc aquell marrec que era un tant repel·lent, que tu havies de patir més d’un cap de setmana, tot i que tinc la sensació, que amb el temps m’has anat agafant carinyo, malgrat que, cal que ho reconegui, jo no hagi fet molt per guanyar-me’l. Em demanen que t’escrigui alguna coseta, quelcom emotiu, però a mi aquestes tasques se’m donen prou malament i he pensat en fer-te un acròstic, on ressalto algunes de les moltes qualitats que tens. Un petonàs. Enric.
“Marisa, ja són ….. Són bastants anys, però com es diu habitualment i a nosaltres encara ens interessa més que es digui sovint: Els anys es porten al cap, no al cos. Durant aquests quasi 35 anys que et conec sempre m’ha sorprès la teva capacitat per minimitzar els problemes i valorar sobre manera les minúcies positives. Saber viure sense que la resta del teu entorn (crisis, dificultats, etc…) t’influís per poder fer, i deixar de fer, el que volies en cada moment. Ja sé que no ho reconeixeràs, però la veritat és que has fet sempre el que t´ha donat la gana. O quasi sempre. O el més semblant a el que t’ha donat la gana fer. I ara que fas …. anys contínues amb la mateixa filosofia. I això és bo. És magnífic. I això es possible amb per ganes de fer-ho i també i sobretot, per la gent que et permet i t´anima a fer-ho. Aixo ho pots fer perquè al costat tens un Manel, també amb ….anys i pico, que, deixem´ho dir de passada, ha fet un pacte amb el diable per no envellir de forma patètica com tots el demès. Una Daksha que encara t’ha de donar moltes alegries de les que ha donat ja. I d’una Paula que puja amb unes possibilitats immenses de ser una gran persona. Les dues últimes tenen un bon exemple, o millor dos, bons models on enmirallarse. Sense ells tres no seria el mateix, no faries el mateix, no series la Marisa per tant, no tindries tanta gent al teu costat i no et faries estimar tant com t´estimem els que som aquí i tots, molts més, el que no hi son. Gràcies a tots tres pel regal de poder gaudir de la Marisa tal com es. I gràcies a tu Marisa per totes les lliçons i bons moments viscuts en aquests…..anys i per tota la vitalitat i vitalisme que ens regales. Un petó”
Vaig conèixer la Marisa en un concert de Lou d’esperança mística en una civilització millor: el Reed, per allà mitjans del segle passat, bé quasi, somriure de la Marisa. i quan ella tenia un xiringuito de ATS a la plaça Quan un cor somriu així i amb aquesta persistència Santa Madrona.,” Que tiempos aquellos” encara pot aconseguir-ho tot i és una font de “carinyo” no havien inventat “Cuéntame” i ja érem un país en constant cap tots els seus amics. lluita. El món, des de llavors, ha vist molts canvis, Ah! i que no “decaiga la fiesta” i molts felicitats la humanitat es troba davant de nou i difícils Marisa!!!!! reptes i no diguem el nostre petit país…. però hi ha una cosa que està inalterable, i que és per a Lynn i Jaume tots nosaltres els no creients , l’única llum
...Bambu Bar Pagoda, Hotel Continental, Saigon, 1992!!!! ¿Primero el Gin Fizz? ¿O primero el masaje y luego el Gin Fizz?¿O todo a la vez? Síííí!!! Varios Gin Fizz!!!…. This way mucho mejor…. Estábamos muy bien de jovencitos…. Pero el temps va passant i nosaltres anem millorant!!!! MOLTES FELICITATS!!!! Pilar i Fernando
Des del viatge a Benin hem anat teixint trobades... a la distancia i a Barcelona. Hem xerrat, passejat, treballat, viatjat, i sobre tot rigut. Això que no falti mai! Podria recordar mil i una anècdotes, però les preferides són les de Mali. Marisa Ros, Marisa Ros... Passem l’arròs! I el toc de queda amb gust a pasta de dents. Encara ric ara al recordar-ho. Hi ha coses que sols els passa a dones com nosaltres. I quina sort que tenim de poder-les riure! Ha estat tota una sort poder-te conèixer i compartir. Davant l’ordinador em van passant records amb gustos diversos tots ells amb el Paxuli de fons, l’olor a Marisa com diu l’Ian... xerradetes reconfortants, polititzades, teòriques, vivencials, amb una curiosa infusió o un bon vinet segons l’ocasió... viatges curiosos, divertits, interessants... estades a Foixa, la casa oberta a tothom... trucades a qualsevol hora, per posar-nos al dia, per tremar estratègies o un senzill consell... i és clar el Manel, la Daksha i la Paula.... Rialles, secrets, aventures, consells, estratègies... I... passa la vida... I... Ens queden moltes coses per fer! Estic contenta de tenir-te com amiga! I... Vull ser com tu quan tingui 60 anys! Maria
A L’ÍNDIA VEU ANA JOYA US VAU EMPO
AR I UNA ORTAR
Què dir-te que ja no sàpigues, ets la meva mare, una mestra de la vida i un model a seguir per a més d’un o d’una. Has tingut la immensa sort de tenir una mare tan impressionant com ho era la iaia, i gràcies a ella puc dir que jo també he tingut aquesta gran sort que m’ha envoltat i abraçat durant 22 anys de la meva vida. Ensenyant-me els primers passos, estan allà per quan queia i no sabia com aixecar-me, mossegant-me cada dos per tres, i és ben cert que si poguessis te’m menjaries. Des que conec aquesta paraula, puc dir que he sabut com definir-te amb força precisió : FRIKY. Aquest terme s’utilitza per referir-se a una persona amb aficions, comportaments i vestuaris inusuals. I no m’ho podràs negar, compleixes tots els requisits, oi? No segueixes cap estàndard o fil conductor, sinó que tu mateixa te’n has creat un totalment nou i extravagant. Poques persones es poden atribuir tal mèrit. Seixanta anys poden semblar vertiginosos, però jo els veig com una font de coneixement i saviesa que has de seguir compartint com has fet fins ara. Amb les teves rialles, amb les teves mirades i amb teves paraules has de continuar sembrant esperança, efecte i bons moments per aquestes persones, que com jo, compten amb tu i necessiten el teu gra de cúrcuma per donar-li color, olor i gust a la vida. Per molts més flocs de neu que puguis desfer càlidament. T’estimo Daksha
Estimada “STARKY” Que mai ens falti aquesta electricitat, iman, curtcircuits,o diguem-li com vulguis, que sens produeix quant estem juntes i puguem RIURE DE LA VIDA SEMPRE. ¡¡¡ Felicitats !!! “HAHS”
Vaig coneixer a la marisa al cap Drassanes a l.any 1990 i sempre m.ha fascinat ls capacitat que te de fer realitat el que es proposa (+ - la vida , que tambe te alguna cosa q dir) ,pero l’estimo molt i crec q ella tambe.... cuca
Fa temps… que ens varem trobar: a Drassanes, ni em demanis com... i anant a Explorar Africa! A Burkina Fasso vam fer un camí, recordo una habitació enorme i estranya i un ventilador....també un hotel... amb les Obiols... entre altres coses...!!!Els nostres records venen de lluny.. Recordo altres coses com algun dia de feina.. o un dia de xerrameca..i la anada per part vostra a la India....i sempre, la teva alegria de viure... Plans una mica bogos d’ un break& beakfast!!! En un antic hospital.. o temes mes enfollits entre altres, com projectes de recerca... tot com una xarxa o cadena que durant temps anaven i venien... No obstant un entre tots, mai l’ oblidaré... El d’ una mare desesperada trucant-te a la nit terrible que vivia. I sempre dins el meu cor et consideraré com a una amiga, Sempre estaré disposada a el que sigui...per a la Marisa. Petons en el dia del teu sisè aniversari!!! Laura Mascarella
“Vaig coneixer la Marisa cap el 1990 a Medícina Tropical de Drassanes i desprès vam coincidir uns quants cops a casa meva de Logbikoy (Camerun), aquesta foto és de la seva primera estada al Camerun en el 1996 i que per ben poc no va asistir al part del meu fill. En aquets prop de 25 anys d’amistat la Marisa ens ha contagiat a sovint la seva joia de viure i ens ha ajudat ha se una mica més bons” Família Planell
Aunque es “petitona� mi amiga Marisa es: inmensa en su generosidad, enorme en su amistad, grandisima en su alegria y vitalidad. Es genial.... es mi querida Marisa.
INSIDE MY WORLD SO SOFTLY, PROTECTED ONLY BY THE KINDNESS OF YOUR NATURE.
Des de Girona, Els esperits d’Ullà ens portaren noves
Així que amics i compatriotes catalans
brises a Foixà. La Marisa i familia a
amb la inconformista, alegre,
reformar Foixà venien, convertiren
optimista, oberta, i barcelonina
ruïnes en masia i els veins en amics.
Marisa, continuem disfrutant, de llargues converses a les nits
Amb el temps entre Barcelona i
estrellades de Foixà, que només el cava
Foixà, l’India guanyà, però en Manel i
aconsegueix apagar.
l’Empordà finalment s’imposà. A la Marisa, en una data tan especial només li podem desitjar... que continui igual!! Beth i Jordi
Marilu!!! Quan escrius aquest tipus de coses mai tens inspiració però, com que em fa il·lusió escriure’t algo, intentaré fer-ho de la manera més original que pugui, i se m’ha acudit escriure paraules lliures que em recordin a tu, tot i que el que et caracteritza a tu en mi són les olor: Empordà. Sol. Calor. Llibertat. Descobrir. Pedres. Colors. Barcelona. Portera boja. Por. Llibertat. Comoditat. Família. Parquet. Festa. Festa. Festa. PETS (d’emborratxar-se). Ballar. Vergonya aliena (moments varis tu i la meva mare). Aigua. Verd. Bosc. Boig. Camins. Caigudes. Remeis intoxicadors. Riure. Que mires capullo?!. Records. Present. Estius. Hiverns. Primaveres. Tardors. L’eixample. Nits. Matins. Migdies. Tardes... Per molts anys Marilú, tieta postissa! Molts petons amb molt de carinyo!!
Elma.
LES 4 MAGNÍFIQUES
L’HABANA
Marisa, No sé si el teu inconformisme contagiant o la teva passió em van portar, fa temps, a interessar-me pel món que ens rodeja. No sé si realment les experiències i el coneixement que has compartit amb mi haurà influït d’alguna forma en la meva manera d’entendre la nostre societat. El que si sé segur és que el record de les teves històries perdura enèrgic i espera ser acompanyat de més experiències i sensacions reveladores. Gràcies per compartir les teves passions amb tothom. Felicitats Guillem Trius
PER CONVERSES ETERNES I MIRADES CÒMPLICES D’UN SECRET SABUT PER TOTHOM....QUE ESTEU FETS L’UN PER L’ALTRE!
AVENTURES A L’ÍNDIA
Durant aquest anys hem estat col·legues, companyes, sòcies, amigues.... Em quedo amb totes , però la millor és la Marisa amiga, la que t’estima incondicionalment, et fa riure, t’esbronca quan li sembla, la que ho sap tot (i sinó s’ho inventa), la que diu que quedem dimecres però es presenta dimarts, la que t’anima i et fa sentir “la millor”, la que llença tots els papers que vols que et guardi, la que fa quadrar a tots el Indios, (i no Indios!), la petita gran Marisa! Namasté estimada col·lega, OKB tenir-te com amiga! Felicitats
A NUESTRA QUERIDA AMIGA MARISA Definirte, oh musa del hata-yoga ¡¡, oh reina
sanguijuelas y demás pobladores de esos idílicos
del spa ¡¡ es la árdua tarea que el destino me
lugares.
encomienda… es decir tu amiga Marta
Tu, sin embargo, nos haces ver la faceta oculta tras varios mantras, a menudo zamoranos, que
A ello me lanzo, con desmedido afán, para lograr
definen tu ascética vida a base de buena comida,
algo tan simple y tan complejo como plasmar
mejor bebida, ausencia de esfuerzos de toda
en pocos trazos, eso si, con algo de choteo, la
índole, algún exceso de “Nero d’avola” y otras
especial relación que nos une desde hace ya unos
muchas delicatessen de las que nos declaramos
cuantos años.
fervientes seguidores.
Amiga querida, que a nadie dejas indiferente y de
Habrás cumplido 60 primaveras pero en tu mirada
cuando en cuando a todos nos dejas perplejos,
se adivina el brillo juvenil, tu paso es firme, te
queremos que sepas, tot y que, no sabemos muy
das a los demás, aunque sea a bofetadas, y en
bien porqué, estas en nuestros corazones así te
definitiva un espíritu que no entiende de términos
halles en la India, en África o en cualquier parte
medios que es exceso en el amor y en la amistad,
de este perro mundo, aunque sepamos de buena
características propias de un joven corazón.
tinta que te has hartado de vernos y te abres con especial gracejo de este grupo de pringaos,
Marta y yo te deseamos, en este paso del ecuador,
trasladando a otros pagos tu singular mata de
en esta entrada en la edad dorada, desde la que ya
pelo.
te contemplamos hace tiempo, que seas más feliz, si cabe, y que camines junto a nosotros hacia un
Todos nos hacemos cruces de ver como consigues
futuro lleno salud, alegría y buen humor.
la simbiosis entre las cremas de Dior y las garrapatas, la mierda de vaca, las arañas, las
Con todo nuestro cariño y POR MUCHOS AÑOS MARTA y JOSE MARIA
Sprechen Sie Deutsch? Ja ja ! De esto hace ya más de 30 años y fue el inicio de una gran amistad! Desde entonces hemos compartido muchas vivencias y proyectos. Sería interminable escribir todas nuestras aventuras y pequeñas locuras... Una de las primeras fue nuestras clases de baile un verano que estábamos aburridas, donde el único que tenia ritmo era Manel. Nuestras clases de alemán que después de abandonar la escuela , o quizás fue que ya no nos admitieron más , acabaron en tu casa del carrer Entença. Comidas, cenas , charlas, ....... y sobretodo nuestra pasión por conocer otros países. Uno de nuestros primeros viajes fue a Turquía, donde en una carretera, después de una buena comida , nos quedamos todos dormidos mientras conducíamos , Vaya susto! . Después empezaron los múltiples viajes a India, mochileros, sin un duro, pero llenos de aventuras, emoción, todo nos parecía estupendo, horas de interminables
conversaciones, risas a carcajada hasta que nos dolía la barriga y alguna que otra escapada cuando nuestro atrevimiento nos llevó a situaciones donde lo mejor era “salir por pies“ . Siria y Jordania fue un viaje de lujo, con coche y chofer! y con un “posible marido“ que nunca quiso casarse con nosotras empeñadas en ir a la Meca. Luego llegó Paquistán con Manel y Josep y aquí empezó la amistad con Josep. Y no puedo dejar de mencionar nuestro último viaje , hace un par de meses , a Mysore, con nuestras clases de yoga y como siempre metiéndonos en líos (run de bars..) y riéndonos como adolescentes. Has sido y eres una persona que das vida a los demás, pones pasión, buen humor, creatividad, y súper buen rollo en todo aquello que haces . Abrazas la vida! y yo espero seguir compartiendo contigo muchos años más. Recuerdas la imagen de las viejecitas viajando por India?? Paty
IGUAL QUE A UNA PEL·LÍCULA: VA SER UN AMOR A PRIMERA VISTA QUE VA COMENÇAR A L’AEROPORT DE MALI I US HA DUT FINS A LA TOSCANA.
Marisa, Com oblidar el temps tropical – això sí que va ser un temps de feina molt especial – on no importaven les hores, perquè es feia a gust. Aquell despatx que de vegades el Camarote de los Marx, o la ONU. Hem viscut en general moments… - jo diria que sempre -, on les rialles han estat presents, i quan no ha estat així, el que no ha faltat mai ha estat la amistat que espero que no hi falti mai… i que aquest… com es diu… Alzheimer? (com en diem nosaltres col·loquialment), no se’ns esborri mai a cap dels nostres pensaments. AMIGA et mereixes tota la felicitat del món. Gràcies per permetre estar al teu costat. Ascensión 26 de Gener del 2014
Gratitud. No crec que hi hagi cap altre parauña que s’aproximi, tot i estar lluny d’aconseguir-ho, al que sento al pensar en tu. Gratitud per haver-me adoptat com un dels teus des del primer moment en el que vaig apareixer, com si d’un fill teu es tractes, obrintme a tu i a la teva familia, i el que això implica: Gratitud per les interminables converses y debats de sobretaula on, tot i no sempre trobar molts cops punts on coincidissim, has apostat per tenir paciencia y ensenyarme la gran varietat de matissos que qualsevol assumpte te, fent que ho extrapolès a la vida. Gratitud per respectar totes les desicions que he pres y saber donar el concell de la experiencia. Gratitud per tenir la empatia per saber quan no estaba del tot bé. Gratitud per recolsarme durant aquets 10 anys, veient com evolucionava i m’equivocava. Gratitud per haver sigut un exemple de fortalesa, estabilitat i, sobretot, diversió. Gratitud per haverme ensenyat que la amistat no enten de edats. Gratitud per deixarme estimar i, sobretot, per estimar-me. Només desitjo que el pas del temps continui probocant el mateix efecte que ha probocat fins ara; reforçar la nostre amistat per tal de que pugui continuar aprenent. Xavi
Per haver anat a buscar la Daksha, perque despres va arribar la Paula, per haverles portat a Casp i per haver-vos traslladat a 30segons de casa meva. Gracies per aquestes 4 decisions de la teva vida, han fet que jo fos més feliç i que pugues compartir aquesta felicitat amb la vostra familia. Blanca.
PA-PA-PA-DAKSHA....
..DA-DA-DA-PAULA....!!
Per on començar a dir-li a una mare el que sents per ella? Per on començar a donar-li les gràcies per tot el que ha fet per tu? Per alegrar-te el dia a dia amb un atac de riure a la punta de la llengua, per estar preparada per fer, i repetir, i repetir… tonteries que només a tu i a ella us fan gràcia, per recolzar-te incondicionalment facis el que facis, per ensenyar-te quin camí triar i entreveure un raig d’orgull en la seva mirada… Perquè sé que em coneixes i m’entens millor que ningú i faci el que faci a la vida sempre em quedarà el teu recolzament (el vostre). Estic molt orgullosa de tenir més que una mare, una amiga, un referent que m’ha demostrat que tot el que un vol fer a la vida ho pot aconseguir. T’estimo. Paula
Res seria igual sense la teva calidesa humana i sense les teves rialles, les teves idees i la teva manera de veure les coses. T’estimem i molt. Maria i Mª Carme
Tu morena!! Avui ja pots di que fa trenta anys que tens trenta anys, però veien-te qui ho diria! Pot ésser el bon vi? Pot ésser aquesta constant alegria que desprens, que es transforma en rauxa desbocada quan parles del país, del teu petit país? Pot ésser aquesta força interior, aquest neguit, aquest esperit aventurer, aquest pensar en els demés... No ho se. Deu ésser tot això i mes... que ens fa sentir tant bé al teu costat. Gràcies per compartir el camí amb nosaltres. Ets collonuda!! Pepe, Teresa i Laia
UN EIX TRANSVERSAL A LA TEVA VIDA, UN REFUGI DE DESCONNEXIÓ, AVENTURA, IOGA I RELAX.
Això és un petit recorregut de la teva vida, d’aquells records inesborrables, d’aquells viatges irrepetibles, de la gent més important que t’ha acompanyat i et seguirà acompanyant al llarg dels anys. Un petit testimoni del que ets, una persona aferrada a viure i a conviure, disposada a assolir totes les metes que et proposis i a no deixar escapar ni una oportunitat, a exprimir al màxim la vida i compartir-ne el suc que en reculls. En nom de tots et volem donar les gràcies per aquests 60 anys d’estima. Tot i que et faci respecte fer 60 anys i entrar a una nova etapa, saps que fins ara cadascuna ha estat millor i no has trobat lloc per l’avorriment, així que no et faci por i endavant. Per molts anys més, Marisa.