TECNOLOGIA INDUSTRIAL
ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL PROCÉS INDUSTRIAL ..................................................................................................................... 2 QUÈ ÉS UNA EMPRESA?................................................................................................................. 3 Tipus ......................................................................................................................................................... 3 Funció i relacions ................................................................................................................................ 3 Organització.......................................................................................................................................... 3 ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL ......................................................................................................... 4 Processos tecnològics a la indústria............................................................................................ 4 EVOLUCIÓ DE L’ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL .................................................................................. 5 Taylor. Estudi de temps i moviments .......................................................................................... 5 PERT (Program Evaluation and Review Technique) .............................................................. 7 ESTUDI DE COSTOS ....................................................................................................................... 8 Conceptes: ............................................................................................................................................. 8 Anàlisi del punt mort ......................................................................................................................... 8 GESTIÓ D’ESTOCS ......................................................................................................................... 9 CICLE DE VIDA DEL PRODUCTE..................................................................................................... 10 CÀLCUL DE TEMPS PER FASES ...................................................................................................... 11 EXERCICIS .................................................................................................................................. 12 REFERÈNCIES .............................................................................................................................. 23 Bibliografia .......................................................................................................................................... 23 Links [consulta feb 2016] ............................................................................................................... 23
ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL
PROCÉS INDUSTRIAL El procés tecnològic és el mètode base que valida els resultats d’un procés de creació d’un objecte tecnològic. L'aplicació d'aquests conceptes i principis a la industria, constitueix la tecnologia industrial.
Pedro Lorenzo Banustec@gmail.com
Pag 2 - 23
BTX Org Ind Guia 1516
ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL
QUÈ ÉS UNA EMPRESA? Tipus
Funció i relacions
Organització
Pedro Lorenzo Banustec@gmail.com
Pag 3 - 23
BTX Org Ind Guia 1516
ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL
ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL Conjunt d'activitats coordinades amb l'objectiu d'establir i mantenir la disposició òptima dels mitjans de producció basant-se en principis i mètodes científics.
Processos tecnològics a la indústria
L’objectiu de l’OI és augmentar la productivitat. Diferéncia producció – productivitat Producció: Quantitat de producte elaborat Productivitat: Quantitat de producció per factor productiu (unitat de treball, maquinària...) Calculat per divisió.
Igual producció menys cost Més producció igual cost
Per millorar la productivitat: Selecció i formació de personal. Millora dels mètodes. Distribució en planta dels elements de producció. Manipulació de materials. Planificació de la producció. Estudi de temps i moviments. Valoració de les tasques. Control de qualitat. Relacions humanes. Remuneració del personal, etc.
Pedro Lorenzo Banustec@gmail.com
Pag 4 - 23
BTX Org Ind Guia 1516
ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL
EVOLUCIÓ DE L’ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL 1833 Charles Babbage. Propostes relatives a l'ús del mètode científic per l'organització del treball. 1903 Frederick W. Taylor. Shop management. Principis de la industria del treball (Taylorisme):
Anàlisi del treball científic per obtenir el millor mètode possible. Selecció i entrenament de l'obrer. Desenvolupament de l'espèrit de col·laboració entre l'empresari i l'obrer. Delimitació del treball de l'obrer i del de direcció.
1913 EEUU. Henry Ford estableix la primera cadena de muntatge en sèrie (Ford T). El temps de muntatge del vehicle passa de 12,5 a 1,5 hores (augment de la productivitat). 1930 Elton Mayo. A partir de proves a la Western Electric Co. dedueix que els diners no són l'única motivació: Condicionants socials, ambientals, psicològics... 1960 Mètode PERT de planificació d'obres i projectes. 1980 Mètodes de planificació de la producció JIT, TQC...
Taylor. Estudi de temps i moviments L'estudi de la gestió del temps té com a objectiu determinar el temps que s'ha d'assignar per fer una feina determinada. Aquests estudis foren començats per Taylor, el 1881, en la Midvale Steel Company, dedicant-se a un acurat estudi dels moviments efectuats a fi de trobar una solució a la contínua discrepància entre la direcció i els treballadors sobre el que es podia considerar per producció normal. L'estudi dels temps no té cap valor si no correspon a un mètode de treball prèviament establert, per això s'han d'analitzar prèviament si els moviments són els adequats. Aquests anàlisis es denominen estudi de moviments i fou definit per seu principal impulsor, F.B. Gilbreth, com l'art de suprimir el "desaprofitament" de força que comporta tot moviment inútil, ineficaç o mal encaminat, sent el seu objectiu descobrir i implantar un sistema de treball en el qual aquests moviments queden reduïts a la més petita expressió. Aquest estudi no vol exigir una velocitat de treball que produeixi esgotament, sinó determinar el temps en què un bon operari pot fer amb gust i constància el seu treball. 1. Determinació dels temps de treball Per determinar el temps d'un treball i, com a conseqüència, per assignar temps als operaris, és precís que aquests treballs es facin per un mètode determinat que, en cada cas, ha de ser el millor amb vistes a la productivitat. Per determinar els temps és necessari descompondre el treball en operacions elementals, és a dir, en parts necessàries i ben definides que poden ser executades bé per la màquina o bé per l'operari. Pedro Lorenzo Banustec@gmail.com
Pag 5 - 23
BTX Org Ind Guia 1516
ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL 2. Control dels moviments Per estalviar moviments s'han de tenir en compte uns principis generals que s'han enumerat com segueix:
Suprimir moviments no indispensables. Reduir l'amplitud dels moviments. Precisió i ritme en la seva execució. Continuïtat en l'esforç. Utilització simultània de les dues mans. De l'aplicació pràctica d’aquests principis s'ha deduït: En els moviments s'ha de tendir en allò que sigui possible, a la utilització del menor número possible de les parts del cos. Les mans han de fer els seus moviments començant-los o acabant-los a la vegada. Excepte en els descansos, les dues mans ho han d'estar quietes al mateix temps. Els braços han de moure's simultàniament, però en direccions a ser possible, oposades i simètriques. L'amplitud del moviment de les mans s'ha de reduir al mínim. Els moviments corbats i continus són preferibles als rectes amb canvis bruscos. Els moviments impulsius són més ràpids i precisos que els controlats. El ritme afavoreix l'execució suau i automàtica dels moviments. L'adequada posició del cos és molt important. L'alçada dels seients, en relació a la taula, i la col·locació del respatller han de ser adequades. Els moviments s'han de fer dins de la zona en la qual els braços i les mans puguin treballar amb el mínim esforç. Els materials i les eines han d'estar situats en llocs fixos dins de l'àrea de treball i en un ordre que doni lloc al menor número possible de moviments. Sempre que es pugui es combinaran dues o més eines en una de sola. Els mànecs de les eines han de permetre la màxima zona de contacte amb les mans. Sempre que sigui possible s utilitzaran elements de fixació que deixen les mans lliures. En els moviments i en el maneig de materials s'han d'aprofitar, sempre que es pugui, els efectes de la gravetat. La il·luminació ha de ser adequada i els colors de les taules, bancs de treball, elements de subjecció, etc., han de contrastar amb el treball que es realitza.
Pedro Lorenzo Banustec@gmail.com
Pag 6 - 23
BTX Org Ind Guia 1516
ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL
PERT (Program Evaluation and Review Technique) Origen: 1958. Coordinació i control dels submarins Polaris. Mètode: Es basa en la descomposició del projecte en feines parcials pel seguiment de les duracions. Objectiu: Determinar el camí crític
Feina A B C D E F G H
Pedro Lorenzo Banustec@gmail.com
Precedent A C D B DEF G
Pag 7 - 23
Duració 2 3 2 3 2 3 3 2
BTX Org Ind Guia 1516
ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL
ESTUDI DE COSTOS Conceptes:
P - Preu CT - Cost CU - Cost unitari CF - Cost fix CV - Cost variable PVP – Preu de venda al públic IVA – Impost del valor afegit I - Ingrès Punt mort
CT=CF+CV Pu=Cu+Bfu IVA=%P PVP=P+IVA
Anàlisi del punt mort P·x=CF+CV P·x=CF+CVU·x x=CF/(P-CVU)
En un gran número de pequeñas y medianas empresas el precio empieza a fijarse calculando el número de unidades que hay que vender para que con los ingresos totales obtenidos se puedan cubrir los gastos efectuados, esto es lo que se denomina «punto muerto» o «umbral de rentabilidad», es decir, el volumen de ventas que se realiza a través del cual la empresa no obtiene ni beneficios ni pérdidas. El punto muerto es, pues, aquella cantidad de ingresos que genera un margen de contribución (porcentaje sobre ventas) igual a la cuantía de costes fijos. Por encima de dicha cantidad se obtienen unos ingresos que, una vez absorbidos los costes fijos, proporcionan beneficios y por debajo de la misma proporcionan pérdidas… [Font: marketing-xxi.com]
Pedro Lorenzo Banustec@gmail.com
Pag 8 - 23
BTX Org Ind Guia 1516
ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL
GESTIÓ D’ESTOCS Se entiende por gestión de stocks el organizar, planificar y controlar el conjunto de stocks pertenecientes a una empresa. Se puede definir stock como las existencias de un determinado producto almacenados en una determinada organización. La gestión de stocks comprende la gestión de todos los elementos relacionados con el almacenamiento de productos (inventarios, valoración, etc.) El nacimiento de la filosofía JIT (just in time) vino motivada precisamente por el elevado coste del mantenimiento de stocks, el principio fundamental del JIT es que no exista stock aunque eso conlleva una serie de mejoras en los procesos de producción que doten a éstos de la capacidad de respuesta necesaria para atender las demandas de productos en el momento. En las organizaciones que no siguen la filosofía JIT es necesario determinar el tamaño óptimo de stock y gestionarlo. Los principales criterios de gestión de stocks son: FIFO (First In First Out), el primer producto que entró en el almacén será el primero en salir. LIFO (Last In First Out), el último producto en el almacén será el primero en salir HIFO (Highest In First Out), el producto del que se tengan mayores existencias es el primero en salir. FEFO (First Expiry First Out), de uso fundamentalmente en la industria alimentaria, el producto más cercano a su caducidad es el primero en salir
Los sistemas de gestión de stocks deben permitir llegar al nivel óptimo de stock. Existe un nivel óptimo de stock puesto que se puede determinar el stock a mantener desde dos perspectivas: La del servicio al cliente que implica contar con el mayor stock posible para poder atender cualquier petición La del coste que lleva a tener el menor stock posible para minimizar el enorme coste que supone financiarlo.
[Font: Aec]
Pedro Lorenzo Banustec@gmail.com
Pag 9 - 23
BTX Org Ind Guia 1516
ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL
CICLE DE VIDA DEL PRODUCTE Introducción. Cuando un producto o servicio aparece por primera vez en el mercado suele tener un arranque lento en las ventas, mientras se da a conocer y encuentra a sus consumidores. A la inversión para su desarrollo y producción, deben adicionarse los recursos para posicionarlo en el mercado y sostener los primeros tiempos, hasta que se alcance la rentabilidad. Crecimiento. Si el producto tiene aceptación en el mercado, responde a una necesidad y logra vencer las barreras iniciales, se pasa a una etapa de crecimiento en el que las ventas se multiplican y la rentabilidad comienza a hacerse visible. La inversión se debe enfocar en aprovechar al máximo el crecimiento, respondiendo a la demanda. Madurez (o estancamiento). Cuando un producto alcanza su apogeo, las ventas dejan de crecer y, aunque pueden mantenerse elevadas por períodos extensos, comienza a perfilarse la saturación del mercado y probable caída futura. La rentabilidad suele ser la más alta, ya que el producto tiene amplio conocimiento y aceptación, sin que deban realizarse esfuerzos adicionales para su venta. El foco debe estar puesto en extender esta situación e invertir en nuevos desarrollos, para anticiparse al descenso de las ventas. Decadencia. Todo producto, por exitoso que sea en algún momento, llega a un punto en que comienza a decaer. Así descienden las ventas y la rentabilidad. Puede ocurrir por cambios en los gustos y preferencias de los consumidores, nuevos productos en el mercado u otras modificaciones en el contexto. La atención debe estar puesta en una salida planificada y la sustitución por otros productos de la cartera. Es importante detenerse a evaluar en qué etapa del ciclo de vida se encuentra cada uno de los productos o servicios de la empresa, para poder planificar las acciones que permitan impulsarlos, adecuarlos, reemplazarlos o discontinuarlos.
[Font: buenosnegocios.com]
Video: https://www.youtube.com/watch?v=jAbnflXgGqc
Pedro Lorenzo Banustec@gmail.com
Pag 10 - 23
BTX Org Ind Guia 1516
ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL
CÀLCUL DE TEMPS PER FASES
Pedro Lorenzo Banustec@gmail.com
Pag 11 - 23
BTX Org Ind Guia 1516
ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL
EXERCICIS Exercici 1
(Punt mort)
Per fabricar un producte s'ha de fer una inversió inicial de 120.000€. Els costos de producció s'estimen en 30€ per unitat. Determina el preu de venda per aconseguir beneficis a partir de 4.000 unitats venudes. Dibuixa la gràfica corresponent. Calcula els beneficis amb unes vendes de 6.000 unitats.
Exercici 2. PAU, convocatòria Juny 2010
(Punt mort)
Exercici 3. PAU, convocatòria Setembre 2008
Exercici 4. PAU, convocatòria Setembre 2007
Pedro Lorenzo Banustec@gmail.com
Pag 12 - 23
(Càlcul)
(Càlcul)
BTX Org Ind Guia 1516
ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL
Exercici 5.PAU, convocatòria Setembre 2007
Exercici 6.PAU, convocatòria Juny 2007
(Punt mort)
(Factors de Conversió)
Exercici 7. PAU, convocatòria Juny 2007
(Conceptes)
Exercici 8. PAU, convocatòria Juny 2007
(Càlcul)
Pedro Lorenzo Banustec@gmail.com
Pag 13 - 23
BTX Org Ind Guia 1516
ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL
Exercici 9. PAU, convocatòria Juny 2007
(Procès de Fabricació)
Exercici 10. PAU, convocatòria Setembre 2006
Exercici 11. PAU, convocatòria Juny 2006
Exercici 12. PAU, convocatòria Juny 2006
Pedro Lorenzo Banustec@gmail.com
Pag 14 - 23
(Càlcul)
(Punt mort)
(Procès de Fabricació)
BTX Org Ind Guia 1516
ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL
Exercici 13. PAU, convocatòria Setembre 2005
Exercici 14. PAU, convocatòria Setembre 2005
(Conceptes)
(Factors de Conversió)
Exercici 15. PAU, convocatòria Juny 2005
(Conceptes)
Exercici 16. PAU, convocatòria Juny 2005
(Punt mort)
Pedro Lorenzo Banustec@gmail.com
Pag 15 - 23
BTX Org Ind Guia 1516
ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL
Exercici 17. PAU, convocatòria Juny 2005
(Conceptes)
Exercici 18. PAU, convocatòria Setembre 2004
(Conceptes)
Exercici 19. PAU, convocatòria Setembre 2004
(Càlcul)
Exercici 20. PAU, convocatòria Juny 2004
Pedro Lorenzo Banustec@gmail.com
Pag 16 - 23
(Punt mort)
BTX Org Ind Guia 1516
ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL
Exercici 21. PAU, convocatòria Juny 2004
(Conceptes)
Exercici 22. PAU, convocatòria Juny 2004
(Conceptes)
Exercici 23. PAU, convocatòria Setembre 2003
(Punt mort)
Exercici 24. PAU, convocatòria Setembre 2003
(Càlcul)
Pedro Lorenzo Banustec@gmail.com
Pag 17 - 23
BTX Org Ind Guia 1516
ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL
Exercici 25. PAU, convocatòria Setembre 2003
(Conceptes)
Exercici 26. PAU, convocatòria Juny 2003
(Factors de Conversió)
Exercici 27. PAU, convocatòria Juny 2003
(Procés de Fabricació)
Exercici 28. PAU, convocatòria Juny 2003
Pedro Lorenzo Banustec@gmail.com
Pag 18 - 23
(Conceptes)
BTX Org Ind Guia 1516
ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL
Exercici 29. PAU, convocatòria Setembre 2002
Exercici 30. PAU, convocatòria Setembre 2002
Exercici 31. PAU, convocatòria Juny 2002
Exercici 32. PAU, convocatòria Juny 2002
Pedro Lorenzo Banustec@gmail.com
Pag 19 - 23
(Procés de Fabricació)
(Punt mort)
(Punt mort)
(Procés de Fabricació)
BTX Org Ind Guia 1516
ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL Exercici 33. PAU, convocatòria Juny 2001
Exercici 34. PAU, convocatòria Juny 2001
Exercici 35. PAU, convocatòria Juny 2001
(Punt mort)
(Procés de Fabricació)
(Càlcul)
Exercici 36. PAU, convocatòria Juny 1999
(Conceptes)
Exercici 37. PAU, convocatòria Setembre 1998
(Conceptes)
Pedro Lorenzo Banustec@gmail.com
Pag 20 - 23
BTX Org Ind Guia 1516
ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL Exercici 38. PAU, convocatòria Setembre 1998
Exercici 39. PAU, convocatòria Setembre 1998
Pedro Lorenzo Banustec@gmail.com
Pag 21 - 23
(Conceptes)
(Conceptes)
BTX Org Ind Guia 1516
ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL
Exercici 40. PAU, convocatòria Setembre 1998
(Conceptes)
Exercici 41. PAU, convocatòria Setembre 1998
(Conceptes)
Exercici 42. PAU, convocatòria Setembre 1997
(Conceptes)
Exercici 43. PAU, convocatòria Juny 1997
(Conceptes)
Pedro Lorenzo Banustec@gmail.com
Pag 22 - 23
BTX Org Ind Guia 1516
ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL
REFERÈNCIES Bibliografia Bonet, Xavier et al. 2 Tecnologia Industrial. Ed. La galera, Barcelona 2000.
Links [consulta feb 2016] Charles Babbage i l’organització industrial: http://www.ingenieria.unam.mx/industriales/historia/carrera_historia_babbage.html
Organización científica del Trabajo: http://www.psicologia-online.com/pir/la-organizacion-cientifica-del-trabajo.html
Henry Ford Changes the World, 1908: http://www.eyewitnesstohistory.com/ford.htm
Análisis de punto muerto: http://www.marketing-xxi.com/punto-muerto-o-umbral-de-rentabilidad-49.htm http://www.ingenieriaindustrialonline.com/herramientas-para-el-ingenieroindustrial/producci%C3%B3n/an%C3%A1lisis-del-punto-de-equilibrio/
Calculadora del punt mort: http://www.ingenieriaindustrialonline.com/calculadoras/calculadora-para-el-punto-de-equilibrio/
El método PERT: http://ocw.uc3m.es/economia-financiera-y-contabilidad/economia-de-la-empresa/material-de-clase-1/PERT.pdf http://www.investigaciondeoperaciones.net/pert.html http://www.iusc.es/recursos/gesproy/textos/03.03.02.01.htm
Gestió d’estocs http://www.aec.es/web/guest/centro-conocimiento/gestion-de-stocks
Calculadora de gestío d’estocs: http://www.ingenieriaindustrialonline.com/calculadoras/calculadora-para-el-eoq/
Cicle de vida de un producto: http://www.buenosnegocios.com/notas/184-ciclo-vida-productos-claves-hacer-marketing https://www.youtube.com/watch?v=jAbnflXgGqc
Per saber més: http://www.ingenieriaindustrialonline.com/
Pedro Lorenzo Banustec@gmail.com
Pag 23 - 23
BTX Org Ind Guia 1516