Gestió de les ZEC - II by Xavier Béjar

248

Instrument de gestió de les Zones Especials de Conservació declarades a la regió mediterrània 3. Fitxa dels hàbitats d’interès comunitari

249

250

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT Distribució A la costa catalana, ocupen irregularment els fons infralitorals situats entre 1 m i 27 m de fondària, des del Cap de Creus a la costa de la

1120*

Selva.

Alguers de posidònia

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat La fanerògama marina Posidonia oceanica, amb les seves llargues fulles a manera de cintes verdes constitueix un herbei de densitat variable segons la fondària i les característiques de l’ambient (grau d’afectació antròpica i la morfologia del fons). Habitualment colonitza fons sorrencs o grapissars, però també pot instal·lar-se sobre roca. En tots els casos, té la capacitat de modificar el substrat per aglomeració dels seus grans rizomes. Destaca el poblament diferencial d’epífits de les fulles i el poblament dels rizomes. A les fulles hi dominen petites algues coral·linàcies incrustants i feòfits minúsculs o incrustants, juntament amb hidraris reptants i petits briozous, mentre que als rizomes s’hi fan sobretot algues verdes i vermelles juntament amb briozous de bona mida i altres suspensívors.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 11.34

Alguers de Posidonia oceanica, mediterranis

MED

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Font:

CSIC (2013)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 0,3 km

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1120*

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 14

0 + - 0

% de sup. en Natura 2000 85,7

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

1120*

251

3. DIAGNOSI

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai

Presència FND Element Clau

ES0000020 -Delta de l'Ebre

segura

ES5110017 -Costes del Maresme

segura

ES5110020 -Costes del Garraf

segura

ES5120007 -Cap de Creus

segura

ES5120013 -Massís de les Cadiretes

segura

ES5120014 -L'Albera

segura

ES5120015 -Litoral del Baix Empordà

segura

ES5120016 -El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

segura

ES5140001 -Litoral meridional tarragoní

segura

ES5140007 -Costes del Tarragonès

segura

ES5140020 -Grapissar de Masia Blanca

segura

Superfície/ Localitats

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Estatus legal

Esp. Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Grau d'Amenaça i Interès de Conservació dels hàbitats CORINE corresponents (Carreras i Ferré, 2013)

0,2 km

0,2

85,70

* Interès de conservació: de 6 a 24 on 24 és el màxim interès de conservació que pot presentar un hàbitat.

85,7

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Possibles causes d'amenaça CODI

Extracció d'àrids de platja. Extracció de sorra per regeneració de platges.

Vigo et al. (2008)

D03.01

Zones portuàries.

Vigo et al. (2008)

D03.02

Rutes de navegació. Fondeig lliure que malmet el fons.

Díaz y Marbà (2009)

E01.04

Construcció de passeigs marítims.

Vigo et al. (2008)

E03.01

Eliminació de residus domèstics i procedents d'instal·lacions recreatives. Augmenten la terbolesa i la contaminació de l'aigua.

Junta de Andalucia (2012)

E03.03

Canalització de salmorres procedent de desalinitzadores o de mineria.

Junta de Andalucia (2012)

Aqüicultura.

Junta de Andalucia (2012)

F02.02.02

Arrossegament pelàgic amb xarxa d'arrossegament. Arranca peus, altera l'estructura del sediment i genera terbolesa per resuspensió de sediments.

Vigo et al. (2008)

I01

Algues invasores: Caulerpa taxifolia, C. racemosa, Lophocladia lallemandii, Acrothamnion preisii i Womersleyella setacea.

Díaz y Marbà (2009)

Ocupació de terres guanyant-les al mar, estuaris o marismes.

Junta de Andalucia (2012)

J02.05

Alteracions en la dinàmica i flux d'aigua, general. Modificació de la circulació de l'aigua i deposisció de sediments.

DGBio (2012)

K02.03

Eutrofització (natural).

Vigo et al. (2008)

C01.01.02

Total

0,2 km

F01

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Impacte o activitat

J02.01.02

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Disminueix

1120*

Qualitat de les dades:

Bona

Vigo et al. (2008)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

Període estudiat:

Es troba en clara regressió a totes les costes continentals europees

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1120*

252

Cartografia temàtica

4. CONSERVACIÓ

Objectius de conservació Principal: Assolir que tota la superfície actualment coneguda de l’hàbitat tingui un bon estat de conservació

Estat de Conservació favorable

- Realització d'estudis i inventaris que millorin la cartografia a petita escala d'aquest hàbitat i el coneixement de la seva biocenosi.

Investigació i estudis

Secundaris:

- Millora de les tècniques de trasplantament de Posidona oceanica.

- Realització d’estudis sobre els diversos processos ecològics o activitats que afecten a la conservació de l’hàbitat.

Seguiment ecològic

- Augmentar la densitat i la cobertura de l'hàbitat en un 5%

- Establir un programa de seguiment exhaustiu de l'estat de conservació de l'hàbitat a tots els espais de la xarxa Natura 2000.

- Mantenir la cobertura de posidònia viva per sobre el 0,8 del IC (Relació de la superfície de planta morta respecte la viva) - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Divulgació - Informació

Mesures de conservació

- Divulgació i valorització de l'hàbitat, especialment entre la població local

P :mesura prioritària

Gestió preventiva P

- Control de la qualitat de l'aigua a primera línia de costa , així com de l'adequada aportació de sediments.

- Depuració dels efluents agroramaders, urbans i industrials que s'aboquen a l'hàbitat per tal de reduïr l'aport de matèria orgànica i controlar l'excès de nutrients.

- Regulació del fondeig a la zona i de les actuacions que pot dur a terme l'embarcació durant el fondeig (p. ex. evitar neteja de dipòsits) - Regulació de l'extracció d'àrids per la restauració de platges. Només s'autoritzarà en casos en que es demostri la no afectació a l'hàbitat. - Regulació de la localització dels emissaris de salmorres i d'aigües de refrigeració - procedents de processos industrials - respecte la localització de l'hàbitat.

- L'administració competent considerarà ús incompatible la pesca d'arrossegament en totes les localitats on és present l'hàbitat.

Control d'espècies exòtiques P

- Control de les espècies d'algues invasores Caulerpa taxifolia, C. racemosa i Lophocladia lallemandii.

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats P

- Ampliació de la connectivitat entre les localitats de l'hàbitat.

Restauració d'àrees degradades - Restauració d'àrees degradades amb materials sorrencs adequats per no repercutir en la qualitat de l'aigua. P

- Restauració dels indrets més degradats del tipus d'hàbitat. Neteja de deixalles del fons marí.

Regulació de l'ús públic P

- Ordenació de la pràctica del submarinisme en les àrees on és present l'hàbitat.

Millora ambiental de les activitats del sector primari i altres P

- Instal·lació de zones de fondeig ecològic.

Aprofitament sostenible Pesquer - Regulació de les granges d'aqüicultura i la seva localització per evitar afectació a l'hàbitat. S'aconsella una distància mínima de 800m. P

- Ordenació i control de les activitats d'explotació dels recursos pesquers, professionals i recreatives, en zones amb presència de l'hàbitat.

Construcció o adequació d'infraestructures P

- Instal·lació d'esculls artificials de protecció contra la pesca d'arrossegament.

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1120*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1120*

253

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat

Almela i Marbà (2009)

Unitats: Nre. Espècies (%)

Metodologia: Transsectes de 30 m i 2 m d'amplada (Pinna nobilis) Àmbit:

Local

1130

Temporalitat:

Estuaris i embocadures deltaiques

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea ocupada i diferència límit superior i inferior

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Almela i Marbà (2009)

Descripció de l'hàbitat

Unitats: Àrea (ha) i %

Sistemes costaners parcialment aïllats del mar obert sotmesos a una enorme

Metodologia: Transsectes bucejant Àmbit:

General

Observacions:

Temporalitat:

influència de l’aigua dolça, la qual determina el processos geomorfològics i

Qualitat de l'indicador: Bona

Bianual

biòlogics que hi tenen lloc. L’aportació extraordinària de sediments per les

Favorable: augment límits o superfície global

arribades d’aigua dolça juntament amb un baix hidrodinamisme causen la Tipus d' Indicador:

Superfície

Font:

deposició de sediments fins que, sovint, formen extenses planes poc

Almela i Marbà (2009)

profundes de sorra i fang Indicador:

Cobertura

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les georeferenciades Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Bianual

IC>0,8

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. de feixos d'arrelament per planta

Almela i Marbà (2009)

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Unitats: densitat (feixos d'arrelament/planta) enterrats i en s

Metodologia: Parcel·les georeferenciades Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació Qualitat de l'indicador: Mitja

Bianual

13.21*

Sorres fangoses deltaiques, mediolitorals

MED

13.22*

Sorres fangoses deltaiques, infralitorals

MED

Valors segons la clasificació de Pergent et al., 1995 y Pergent-Martini & Pergent, 1996

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Almela i Marbà (2009)

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1120*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1130

254

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Espai

Litoral dels territoris ruscínic i catalanídic, en zones deltaiques i llacunes litorals

ES0000020 -Delta de l'Ebre

Presència FND Element Clau segura

Superfície/ Localitats 80,6 km

Total

% de l'espai R. mediterrània Cat. 28

94,10

Esp.

94,1

80,6 km

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Font:

CSIC (2013)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 85,6 km

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 1556

0,1 + - 0,1

% de sup. en Natura 2000 94,1

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

1130

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1130

255

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

86 km

Secundaris:

Grau d'Amenaça i Interès de Conservació dels hàbitats CORINE corresponents (Carreras i Ferré, 2013) Interès de Grau CODI * Interès de conservació: de 6 a 24 on 24 és el màxim interès de Conservació* d'Amenaça**

- Aconseguir que la densitat de clorofil·la sigui superior a 10 mg/m3 - Aconseguir que l'índex BC de macroinvertebrats bentònics sigui superior a 2 - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

conservació que pot presentar un hàbitat.

13.21*

13.22*

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Mesures de conservació

Possibles causes d'amenaça CODI

Gestió preventiva

Impacte o activitat Extracció d'àrids de platja.

Guardiola (2007)

D03.01

Zones portuàries.

Ibañez et al. (2009)

D03.02

Rutes de navegació. Modificació de la circulació de l'aigua i deposisció de sediments.

Comisión Europea (2011)

E03.03

Eliminació de residus inerts. Canalització de salmorres procedent de desalinitzadores o de mineria.

Junta de Andalucia (2012)

F01

Aqüicultura.

Guardiola (2007)

F02

Pesca i recol·lecció de recursos aquàtics.

Guardiola (2007)

H01

Contaminació d'aigües superficials (d'aigua dolça i salobre) per biocides, hormones i fertilitzants de cultius propers. També per abocaments d'aigües residuals urbanes o industrials.

Guardiola (2007)

C01.01.02

Estat de Conservació favorable

- Control de la qualitat de l'aigua a primera línia de costa , així com de l'adequada aportació de sediments.

- Regulació de l'extracció d'àrids per la restauració de platges.

- Depuració dels efluents agroramaders, urbans i industrials que s'aboquen a l'hàbitat per tal de reduïr l'aport de matèria orgànica i controlar l'excès de nutrients.

Control d'espècies exòtiques - Control d’espècies invasores propiciant la seva eradicació en les zones amb presència important de l'hàbitat. Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats - Conservació de la vegetació de ribera existent, per millorar la capacitat de depuració de l'ecosistema i eliminar així l'excès de matèria orgànica i nutrients. - Restauració dels aiguamolls circumdants, per la recuperació de la diversitat ecològica i la millora la qualitat de l'aigua de l'hàbitat. - Restauració del règim mareal. P

J02.01.02

Ocupació de terres guanyant-les al mar, estuaris o marismes.

Junta de Andalucia (2012)

Modificació de la circulació de l'aigua i deposició de sediments.

Guardiola (2007)

- Establiment d'un règim d'aportació d'aigua dolça per mantenir els gradients de salinitat dins d'un rang natural de variació.

Aprofitament sostenible Pesquer J02.05

P J02.12

Infraestructures que alteren la dinàmica intermareal (dics, platges artficials,…)

M01.07

Guardiola (2007)

- Regulació de les granges d'aqüicultura i la seva localització per evitar afectació a l'hàbitat. S'aconsella una distància mínima de 800m.

Comisión Europea (2011)

Canvis en el nivell del mar.

- Ordenació i control de les activitats d'explotació dels recursos pesquers, professionals i recreatives, en zones amb presència de l'hàbitat.

Cartografia temàtica

Tendència de l'hàbitat

Catalunya

- Realització d'estudis i inventaris que millorin la cartografia a petita escala d'aquest hàbitat i el coneixement de la seva biocenosi.

Investigació i estudis

Tendència: Font:

Disminueix

Període estudiat:

1990 - 2006

Qualitat de les dades:

Dolenta - Estudi de la dinàmica dels processos físics, morfològics i biològics de l'hàbitat, les seves tendències evolutives i la relació amb altres masses d'aigua (subterrànies o superficials).

Guardiola (2007)

Observacions:

P :mesura prioritària

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1130

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1130

256

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Quantitat de clorofil·la: índex ICATYM

Ibáñez et al. (2009)

Unitats: densitat de clorofil·la (mg/m3)

Metodologia: Àmbit:

1140

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Bianual

Plans costaners arenosos o llimosos, sovint recoberts de mantells microbians

Favorable:<10

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat i tòxiques del fitoplàcton

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Descripció de l'hàbitat

Unitats: Nre. Espècies (%)

Espais costaners plans, desproveïts de vegetació vascular o només amb Metodologia: Transsecte de 100m Àmbit:

Local

algunes plantes halòfiles molt esparses i de vegades recoberts d'un llac Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Bianual

d'algues blaves microscòpiques i diatomees. Els mantells microbians tenen

Observacions:

un gran interès biològic, conformadors dels ecosistemes més antics de la Terra. En molts casos allotgen importants colònies de cria o agrupacions

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Coeficient biòtic (CB) de macroinvertebrats bentònics

d'ocells hivernants (limícoles, làrids, estèrnids).

Ibáñez et al. (2009)

Unitats: Índex

Metodologia: Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Bianual

BC<2

Abundància

Font:

Índex de vegetació d'estuaris (IVE)

Ibáñez et al. (2009)

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Unitats:

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació

Metodologia: Àmbit:

14.1

Local

Temporalitat:

Plans costaners hipersalins, sense vegetació vascular o gairebé

MED

Qualitat de l'indicador: Mitja

Bianual

Observacions:

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

Indicadors fisico-químics

14a

Ibáñez et al. (2009)

Plans costaners hipersalins, sense vegetació vascular o gairebé

Unitats: PH, O2, nutrients, temperatura, salinitat, etc...

Metodologia: punts de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Anual

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea ocupada per teledetecció tenint en compte el límit màxim i mínim de la marea

Ibáñez et al. (2009)

Unitats: ha

Metodologia: GIS Àmbit:

General

Temporalitat:

Bianual

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1130

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1140

257

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Espai

Territoris catalanídic meridional (delta de l'Ebre), central, i ruscínic (aigüamolls de l'Empordà).

ES0000020 -Delta de l'Ebre

Presència FND Element Clau segura

Superfície/ Localitats 1595,3 ha

Total

% de l'espai R. mediterrània Cat. 3,3

100,00

100

Esp. 99,5

1595,3 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 1595,3 ha

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 42

38 + - 126

0,1

% de sup. en Natura 2000 100

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

1140

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1140

258

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

1595 ha

Secundaris:

- Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

conservació que pot presentar un hàbitat.

14.1

Mesures de conservació

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima. Gestió preventiva

Possibles causes d'amenaça CODI

Impacte o activitat Transformació en arrossars.

Vigo et al. (2008)

Extracció d'àrids de platja.

Vigo et al. (2008)

C01.05

Salines.

Vigo et al. (2008)

D03.01

Zones portuàries.

Morales et al. (2009)

Aqüicultura.

Morales et al. (2009)

A01 C01.01.02

Estat de Conservació favorable

- Depuració dels efluents agroramaders, urbans i industrials que s'aboquen a l'hàbitat per tal de reduïr l'aport de matèria orgànica i controlar l'excès de nutrients.

Control d'espècies exòtiques - Control d’espècies invasores propiciant la seva eradicació en les zones amb presència important de l'hàbitat. Gestió de formacions vegetals - Conservació de les restes de Posidonia oceanica en les platges. Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats

F01

- Restauració del règim mareal. H01

Contaminació d'aigües superficials (d'aigua dolça i salobre) per biocides, hormones i fertilitzants de cultius propers. També per abocaments d'aigües residuals urbanes o industrials.

Morales et al. (2009)

Rebliment de dics, sèquies, basses o zones humides en general.

Vigo et al. (2008)

- Restauració dels aiguamolls circumdants, per la recuperació de la diversitat ecològica i la millora la qualitat de l'aigua de l'hàbitat.

Aprofitament sostenible Pesquer J02.01.03

P J02.06

Captacions d'aigua procedents d'aigües superficials.

Morales et al. (2009)

M01.07

Canvis en el nivell del mar.

Vigo et al. (2008)

- Ordenació i control de les activitats d'explotació dels recursos pesquers, professionals i recreatives, en zones amb presència de l'hàbitat.

Investigació i estudis - Desenvolupament d'índexs específics per l'estudi i avaluació del grau de conservació de l'hàbitat. Divulgació - Informació

Tendència de l'hàbitat

- Divulgació, valorització de l'hàbitat i sensibilització ambiental dels agents locals, especialment els que gestionen i utilitzen l'hàbitat, incidint en el sentit de les pràctiques de gestió encaminades a la conservació.

Catalunya Tendència: Font:

Disminueix

Període estudiat:

1990 - 2006

Qualitat de les dades:

Bona P :mesura prioritària

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1140

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1140

259

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat i tòxiques del fitoplàcton

Morales et al. (2009)

Unitats: Nre. Espècies (%)

1150*

Metodologia: Transsectes Àmbit:

Local

Temporalitat:

Llacunes costaneres

Qualitat de l'indicador: Bona

Bianual

Observacions:

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Índex AMBI de macroinvertebrats bentònics

Morales et al. (2009)

Descripció de l'hàbitat

Unitats: Índex

Masses d’aigua costaneres, separades del mar per un banc de sorra o de

Metodologia: Recollida amb dragues de malla de 500 micrometres Àmbit:

Local

Temporalitat:

fang. Generalment salines a causa del seu origen, però, en les àrees Qualitat de l'indicador: Mitja

Bianual

deltaiques, poc o molt desalinitzades per efecte de la utilització del sistema.

Observacions:

Són hipersalines únicament les de mida petita, en què l’única aportació d’aigua dolça prové de la pluja. Poden tenir vegetació vascular o només

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Índex de riquesa microbentònica (diatomees)

plàncton i poblacions d’algues.

Morales et al. (2009)

Unitats: Índex

Metodologia: Recollida amb dragues de malla de 500 micrometres Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Bianual

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Índex de vegetació d'estuaris (IVE)

Morales et al. (2009)

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Unitats: Índex

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació

Metodologia: Transsectes Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Bianual

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

Indicadors físico-químics

Morales et al. (2009)

Unitats: PH, O2, nutrients, temperatura, salinitat, etc...

Local

Llacunes litorals sense poblaments de carofícies

MED

21.211

Llacunes litorals amb comunitats submerses de Ruppia, Potamogeton pectinatus (espiga d'aigua)...

MED

89.12

Salines

MED

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Metodologia: punts de seguiment Àmbit:

21.11

21a Temporalitat:

Llacunes salines o hipersalines del litoral

Qualitat de l'indicador: Mitja

Anual

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea ocupada per teledetecció tenint en compte el límit màxim i mínim de la marea

Morales et al. (2009)

Unitats: ha

Metodologia: GIS Àmbit:

General

Temporalitat:

Bianual

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1140

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1150*

260

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Espai

En àrees costaneres dels territoris catalanídic i ruscínic.

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

ES0000019 -Aiguamolls de l'Alt Empordà

segura

44 ha

0,4

2,80

2,8

0,6

ES0000020 -Delta de l'Ebre

segura

66,6 km

34,4

93,90

93,9

21,8

ES0000020 -Delta de l'Ebre

segura

66,6 ha

34,4

93,90

93,9

21,8

ES0000146 -Delta del Llobregat

segura

38 ha

4,1

2,40

2,4

0,6

ES5110013 -Serres del Litoral central

segura

1,4 ha

0,10

0,1

ES5120007 -Cap de Creus

segura

0,10

0,1

ES5120016 -El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

segura

2,2 ha

0,10

0,1

ES5140001 -Litoral meridional tarragoní

segura

1,3 ha

0,10

0,1

ES5140004 -Sèquia Major

segura

1,8 ha

3,6

0,10

0,1

ES5140007 -Costes del Tarragonès

segura

2,9 ha

0,3

0,20

0,2

0 km

Total

158,2 ha 66,6 km

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 1594 ha

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 61

26,1 + - 75,5

0,1

% de sup. en Natura 2000 99,7

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

1150*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1150*

261

3. DIAGNOSI

Tendència:

Estatus legal

Font:

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

Prioritari

Europa

CEE (1992)

Disminueix

Període estudiat:

1990 - 2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions:

Normativa Legal

21.211

21.11

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Possibles causes d'amenaça CODI

Impacte o activitat Extensió de cultius d'arròs.

MAGRAMA (2012)

C01.05

Salines.

DGBio (2012)

D01.02

Noves vies de comunicacion que modifiquen i aïllen l'ecosistema.

MAGRAMA (2012)

D03.01

Zones portuàries.

MAGRAMA (2012)

E01.01

Zones de creixement urbà continu.

MAGRAMA (2012)

E03.04

Abocadors incontrolats.

Vigo et al. (2006)

Restauració i creació de platges.

MAGRAMA (2012)

Pesca i recol·lecció de recursos aquàtics.

Vigo et al. (2006)

F03.01

Caça. menor

Parc Natural Delta Ebre

F03.01

Caça. Us de material de caça no biodegradable. Plumbisme

Parc Natural Delta de l'Ebre

H01

Contaminació d'aigües superficials (d'aigua dolça i salobre) per biocides, hormones i fertilitzants de cultius propers. També per abocaments d'aigües residuals urbanes o industrials.

Guardiola (2007)

H04

Contaminació atmosfèrica.

Guardiola (2007)

J02.05

Aport d'aigua dels canals de reg que modifiquen la salinitat natural de l'hàbitat.

Guardiola (2007)

J02.12

Dics.

MAGRAMA (2012)

K01.02

Colmatació.

MAGRAMA (2012)

K01.03

Dessecació.

A01

E03.04.01 F02

Canvi climàtic.

MAGRAMA (2012)

Tendència de l'hàbitat Catalunya Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1150*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1150*

262

Divulgació - Informació

4. CONSERVACIÓ

Objectius de conservació Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable

P :mesura prioritària

1594 ha

Secundaris: - Aconseguir que la densitat de clorofil·la sigui superior a 10 mg/m3 - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables - Percentatge de recobriment per prades de macròfits submergits

Mesures de conservació Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

CODI

Nom de l'espai

ES0000019

Aiguamolls de l'Alt Empordà

ES0000020

Delta de l'Ebre

ES0000146

Delta del Llobregat

ES5110013

Serres del Litoral central

ES5120016

El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

ES5140001

Litoral meridional tarragoní

ES5140004

Sèquia Major

ES5140007

Costes del Tarragonès

Gestió preventiva P

- Avaluació i control de les actuacions que produeixin drenatges, captacions o que puguin impedir l’arribada d’aigua tant superficial com freàtica.

Delimitació - Creació d'una zona de protecció al voltant de les àrees més ben conservades de l'hàbitat, per l'esmorteïment de possibles impactes. Control d'espècies exòtiques P

- Control d’espècies invasores propiciant la seva eradicació en les zones amb presència important de l'hàbitat.

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats P

- Establiment d'un règim d'aportació d'aigua dolça per mantenir els gradients de salinitat dins d'un rang natural de variació.

- Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients - Conservació de la vegetació de ribera al voltant de rius i llacunes, per millorar la capacitat de depuració de l'ecosistema, eliminant l'excès de matèria orgànica i nutrients. - Millora de la connectivitat dels hàbitats aquàtics amb els ecosistemes naturals terrestres adjacents.

- Establiment d'un protocol de seguiment de l'hàbitat com a bon indicador del canvi global (clima, acidificació, precipitació d’organoclorats, etc..).

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1150*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1150*

263

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Quantitat de clorofil·la: índex ICATYM

Soria i Sahuquillo (2009)

Unitats: densitat de clorofil·la (mg/m3)

Metodologia: Àmbit:

1160

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat: Favorable:<10

Abundància

Font:

Cobertura de helòfits

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Soria i Sahuquillo (2009)

Descripció de l'hàbitat

Unitats: Nre. Espècies i cobertura (%)

Grans entrants de la costa amb influència continental però on, en contrast

Metodologia: Parcel·les Àmbit:

Local

Observacions:

Grans cales i badies d'aigües somes

Qualitat de l'indicador: Bona

Temporalitat:

amb 11.30, la influència de l’aigua dolça és generalment limitada, amb

Qualitat de l'indicador: Mitja

Bianual

salinitats que es mantenen semblants a les de mar obert. Aquests entrants

Favorable: >5 espècies i amb cobertura de >70%

acostumen a estar relativament protegits de l’onatge i contenen una gran Tipus d' Indicador:

Abundància

Font:

diversitat de sediments i substrats, sovint poblats per alguers de

Soria i Sahuquillo (2009)

fanerògames marines o diverses menes de fons sedimentaris. Indicador:

Índex de riquesa microbentònica (diatomees)

Unitats: Índex

Metodologia: Recollida amb dragues de malla de 500 micrometres Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Bianual

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

Indicadors fisico-químics

Soria i Sahuquillo (2009)

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Unitats: PH, O2, nutrients, temperatura, salinitat, etc...

Metodologia: punts de seguiment Àmbit:

Local

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Anual

11.331

Alguers de Cymodocea nodosa, mediterranis

MED

Calanques i braços de mar

MED

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat

Font:

Àrea

CTFC (2012)

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

Catalunya

Temporalitat:

Cada 5-10 anys.

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1150*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1160

264

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Territoris catalanídic meridional (Delta de l'Ebre) i ruscínic (Golf de Roses, desembocadura del riu Ter i cala entre Palamòs i Calonge).

Espai ES0000020 -Delta de l'Ebre

Presència FND Element Clau segura

Superfície/ Localitats 46,2 ha

Total

% de l'espai R. mediterrània Cat. 0,1

100,00

Esp.

100

46,2 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 46,2 ha

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 1024

0,1 + - 0,1

% de sup. en Natura 2000 100

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

1160

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1160

265

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

46 ha

Secundaris:

Grau d'Amenaça i Interès de Conservació dels hàbitats CORINE corresponents (Carreras i Ferré, 2013)

- Aconseguir que hi hagi menys del 30% de superfície d'aigua amb algues tòxiques - Aconseguir que l'índex AMBI de macroinvertebrats bentònics sigui inferior a 0,2

* Interès de conservació: de 6 a 24 on 24 és el màxim interès de conservació que pot presentar un hàbitat.

- Mantenir la superfície de macròfits marins submergits - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Possibles causes d'amenaça

Mesures de conservació

CODI

Impacte o activitat

D03.01

Zones portuàries.

Carrillo De Albornoz et al. (2009)

D03.02

Rutes de navegació. Fondeig lliure que malmet el fons.

Vigo et al. (2008)

E01.01

Zones de creixement urbà continu. Passeigs marítims.

Carrillo De Albornoz et al. (2009)

Pesca i recol·lecció de recursos aquàtics.

Carrillo De Albornoz et al. (2009)

F02.02.01

Arrossegament de fons o demersal. Arranca peus, altera l'estructura del sediment i genera terbolesa per resuspensió de sediments.

Vigo et al. (2008)

H01

Contaminació d'aigües superficials (d'aigua dolça i salobre) per biocides, hormones i fertilitzants de cultius propers. També per abocaments d'aigües residuals urbanes o industrials.

Carrillo De Albornoz et al. (2009)

Espècies invasores i espècies al·lòctones de plantes i animals. Algues invasores.

Vigo et al. (2008)

Canalització d'aports d'aigua.

Carrillo De Albornoz et al. (2009)

Alteració en el flux d'aigua (marees i corrents marines).

Carrillo De Albornoz et al. (2009)

Canvis en les condicions abiòtiques. Canvis en el nivell del mar.

CTFC (2012)

F02

Estat de Conservació favorable

Gestió preventiva P

- Regulació de l'extracció d'àrids per la restauració de platges.

- Control de la qualitat de l'aigua a primera línia de costa , així com de l'adequada aportació de sediments.

I01 J02.03 J02.05.01 M01

- Restauració dels aiguamolls circumdants, per la recuperació de la diversitat ecològica i la millora la qualitat de l'aigua de l'hàbitat. Aprofitament sostenible Pesquer P

- Ordenació i control de les activitats d'explotació dels recursos pesquers, professionals i recreatives, en zones amb presència de l'hàbitat. - Regulació de les granges d'aqüicultura i la seva localització per evitar afectació a l'hàbitat. S'aconsella una distància mínima de 800m.

Investigació i estudis - Desenvolupament d'índexs específics per l'estudi i avaluació del grau de conservació de l'hàbitat.

Tendència de l'hàbitat

Tendència: Font:

Desconeguda

- Estudi de la dinàmica dels processos físics, morfològics i biològics de l'hàbitat, les seves tendències evolutives i la relació amb altres masses d'aigua (subterrànies o superficials).

Període estudiat:

Qualitat de les dades:

Divulgació - Informació

Sense Dades

Vigo et al. (2008)

Observacions: P :mesura prioritària

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1160

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1160

266

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Quantitat de clorofil·la: índex ICATYM

Unitats: densitat de clorofil·la (mg/m3)

Metodologia: Àmbit:

1170

Local

Temporalitat:

Fons marins rocosos i concrecions biogèniques sublitorals

Qualitat de l'indicador: Bona

Bianual

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat i de fitoplàcton tòxiques

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Carrillo et al. (2009)

Descripció de l'hàbitat

Unitats: Nre. Espècies (%)

Substrats rocosos i concrecions biogèniques submarines o exposades Metodologia: Transsectes i estacions Àmbit:

Local

Observacions:

durant la marea baixa. Es limiten a les zones sublitorals però es poden Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Bianual

estendre a la zona litoral. Aquests esculls en general, dónen suport a les

Favorable: <30% algues tòxiques

comunitats bentòniques d'algues i a gran varietat d'animals, incloses les incrustacions i concrecions coral·lígenes.

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Índex AMBI de macroinvertebrats bentònics

Carrillo et al. (2009)

Unitats: Índex

Metodologia: Recollida amb dragues de malla de 500 micrometres Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Bianual

Faborable: AMBI<0,2

Abundància

Font:

Índex de riquesa microbentònica (diatomees)

Carrillo et al. (2009)

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Unitats: Índex

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació

Metodologia: Recollida amb dragues de malla de 500 micrometres Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Bianual

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

Indicadors fisico-químics

Unitats: PH, O2, nutrients, temperatura, salinitat, sedimenta

Metodologia: punts de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

General

MED

11.2411*

Fons infralitorals rocosos, batuts per l'onatge, amb Cystoseira

MED

11.2412*

Fons infralitorals rocosos, batuts per l'onatge i ben il·luminats

MED

11.2413*

Fons infralitorals rocosos, calms, amb algues fucals

MED

11.2414*

Fons infralitorals rocosos, calms i ben il·luminats, sense algues fucals

MED

11.2416*

Fons infralitorals rocosos, calms i mitjanament il·luminats, sense algues fucals

MED

11.2417*

Fons infralitorals rocosos, afectats per corrents i mitjanament il·luminats

MED

11.2418*

Fons infralitorals rocosos, batuts per l'onatge i poc il·luminats

MED

11.2419*

Fons infralitorals rocosos, calms i poc il·luminats

MED

11.2420*

Fons circalitorals rocosos, amb Cystoseira

MED

11.2421*

Fons circalitorals rocosos no concrecionats, dominats per algues sense Cystoseira

MED

11.2422*

Fons circalitorals rocosos no concrecionats, colonitzats sobretot per animals

MED

11.2423*

Fons rocosos de mar enfora, amb animals suspensívors

MED

11.251

Coral·ligen de la zona circalitoral de la Mediterrània

MED

11.2511*

Coral·ligen sense gorgònies, circalitoral

MED

11.2512*

Coral·ligen amb gorgònies, circalitoral

MED

Carrillo et al. (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

Fons de corall profunds

Qualitat de l'indicador: Mitja

Anual

Observacions:

Tipus d' Indicador:

11.212*

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1160

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1170

267

11.252

Tenasses de Lithophyllum lichenoides, de la zona mesolitoral de la Mediterrània

MED

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

11.253

Bancs marins formats per gastròpodes o poliquets, infralitorals

MED

Distribució

11.254

Muscleres (comunitats de Mytilus galloprovincialis) de la Mediterrània

MED

A la plataforma mediterrània els fons rocosos presenten una distribució molt irregular. Aquest hàbitat ocupa, normalment, petites extensions al llarg de la costa catalana.

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Font:

Templado et al. (2009)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 855,3 km

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1170

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 24983

0 + - 0

% de sup. en Natura 2000 53,4

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

1170

268

3. DIAGNOSI

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

ES0000019 -Aiguamolls de l'Alt Empordà

segura

0,1 km

0,00

ES0000020 -Delta de l'Ebre

segura

0,5 km

0,10

0,1

ES0000146 -Delta del Llobregat

segura

1,2 km

0,10

0,1

ES5110013 -Serres del Litoral central

segura

11,1 km

1,30

1,3

ES5110017 -Costes del Maresme

segura

ES5110020 -Costes del Garraf

segura

ES5120007 -Cap de Creus

segura

191,6 km

22,40

22,4

ES5120013 -Massís de les Cadiretes

segura

73,6 km

8,60

8,6

ES5120014 -L'Albera

segura

41,3 km

4,80

4,8

ES5120015 -Litoral del Baix Empordà

segura

82,3 km

9,60

9,6

ES5120016 -El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

segura

38,7 km

4,50

ES5140001 -Litoral meridional tarragoní

segura

10,2 km

1,20

1,2

ES5140004 -Sèquia Major

segura

1 km

0,10

0,1

ES5140007 -Costes del Tarragonès

segura

4,4 km

0,50

0,5

ES5140020 -Grapissar de Masia Blanca

segura

0,4 km

0,00

Estatus legal

Esp. Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Total

0,7

4,5

11.2411*

11.2412*

11.2413*

11.2414*

11.2416*

11.2417*

11.2418*

11.2419*

11.2420*

11.2421*

11.2422*

11.2423*

11.2511*

11.2512*

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Possibles causes d'amenaça CODI

Impacte o activitat

D03.02

Rutes de navegació. Fondeig lliure que malmet el fons.

Guardiola (2007)

E01

Noves edificacions i vivendes a la costa.

Templado et al. (2009)

F01

Aqüicultura.

Guardiola (2007)

Pesca d'arrossegament.

Ballesteros i Romero (2000)

Pesca esportiva.

Guardiola (2007)

G01

Submarinisme.

Templado et al. (2009)

G01.01

Esports nàutics.

Guardiola (2007)

G05.01

Trepig, sobrefreqüentació.

Guardiola (2007)

H01

Contaminació del mar per biocides, hormones i fertilitzants de cultius propers. També per abocaments d'aigües residuals urbanes o industrials.

Guardiola (2007)

I01

Algues invasores.

Templado et al. (2009)

Alteració en el flux d'aigua (marees i corrents marines). Modificació de la circulació de l'aigua i deposisció de sediments.

Templado et al. (2009)

456,4 km

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

F02.02.02 F02.03

J02.05.01

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1170

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1170

269

J02.12 M01

Dics, murs de contenció, platges artificials (general).

Guardiola (2007)

4. CONSERVACIÓ

Canvis en les condicions abiòtiques. Canvis en el nivell del mar.

Templado et al. (2009)

Objectius de conservació Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Tendència de l'hàbitat

855 km

Catalunya Tendència:

Estat de Conservació favorable

Disminueix

Període estudiat:

1990 - 2006

Qualitat de les dades:

Secundaris:

Dolenta

- Aconseguir que les comunitats biogèniques representin més del 80% de la cobertura

Font:

Guardiola (2007)

- Aconseguir que les espècies característiques de la comunitat representin >80% de les espècies presents a l'hàbitat - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Observacions:

Mesures de conservació

Gestió preventiva P

- Control de la qualitat de l'aigua a primera línia de costa , així com de l'adequada aportació de sediments.

- Regulació del fondeig a la zona i de les actuacions que pot dur a terme l'embarcació durant el fondeig (p. ex. evitar neteja de dipòsits) - Regulació de la localització dels emissaris de salmorres i d'aigües de refrigeració - procedents de processos industrials - respecte la localització de l'hàbitat.

- Depuració dels efluents agroramaders, urbans i industrials que s'aboquen a l'hàbitat per tal de reduïr l'aport de matèria orgànica i controlar l'excès de nutrients.

- L'administració competent considerarà ús incompatible la pesca d'arrossegament en totes les localitats on és present l'hàbitat.

- Ordenació de la pràctica del submarinisme en les àrees on és present l'hàbitat.

Millora ambiental de les activitats del sector primari i altres - Instal·lació de zones de fondeig ecològic. Aprofitament sostenible Pesquer - Regulació de les granges d'aqüicultura i la seva localització per evitar afectació a l'hàbitat. S'aconsella una distància mínima de 800m. P

- Ordenació i control de les activitats d'explotació dels recursos pesquers, professionals i recreatives, en zones amb presència de l'hàbitat.

Cartografia temàtica - Realització d'estudis i inventaris que millorin la cartografia a petita escala d'aquest hàbitat i el coneixement de la seva biocenosi. Investigació i estudis - Estudi de la dinàmica dels processos físics, morfològics i biològics de l'hàbitat, de les seves tendències evolutives i del seu estat de conservació.

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1170

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1170

270

Divulgació - Informació

Indicadors de l'estat de conservació

Tipus d' Indicador: Indicador:

P :mesura prioritària

Freqüència/Abundància

Font:

Cobertura de les comunitats biogèniques característiques

Templado et al. (2009)

Unitats: % de cobertura

Metodologia: Parcel·les Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Quinquennal

Favorable: >80% de la cobertura potencial

Representativitat

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat i de fitoplàcton tòxiques

Templado et al. (2009)

Unitats: Nre. Espècies (%)

Metodologia: Transsectes i parcel·les fotografiades Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Bianual

Favorable: >80% de les espècies representatives

Diversitat

Font:

Diversitat de comunitats

Templado et al. (2009)

Unitats: Índex de SW

Metodologia: Transsectes bucejant Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Quinquennal

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea ocupada per teledetecció tenint en compte les parts submergides

Templado et al. (2009)

Unitats: ha

Metodologia: GIS i cartografia submarina Àmbit:

General

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1170

Temporalitat:

Quinquennal

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Faborable: sup. Igual o augmentant.

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1170

271

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT Distribució És present en petits enclavaments de la Costa Brava

1210

Vegetació anual colonitzadora dels codolars litorals rics en matèria orgànica

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Platges de còdols, amb poblaments poc densos de plantes anuals adaptades a ambients inestables. Formacions d'espècies que creixen a les acumulacions de materials procedents de la deriva costanera i en acumulacions de matèria orgànica rica en nitrats (Cakiletea maritimae p.).

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 17.2

Codolars litorals, colonitzats per comunitats de teròfits - rave de mar (Cakile maritima), barrella punxosa (Salsola kali)...- nitròfiles

MED

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 1,7 ha

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1210

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 19

0,1 + - 0,2

% de sup. en Natura 2000 100

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

1210

272

3. DIAGNOSI

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

ES0000020 -Delta de l'Ebre

absent

1,7 ha

100,00

100

0,5

ES5120007 -Cap de Creus

segura

0 ha

0,00

ES5120013 -Massís de les Cadiretes

absent

Total

Estatus legal

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

1,7 ha 17.2

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Possibles causes d'amenaça CODI

Impacte o activitat Noves edificacions i vivendes a la costa.

Guardiola (2007)

Abocadors incontrolats.

Vigo et al. (2008)

Activitat de bany en platges.

Vigo et al. (2008)

Trepig, sobrefreqüentació.

Vigo et al. (2008)

H05

Modificació de la circulació de l'aigua i deposició de sediments (nitrificació).

Vigo et al. (2008)

M01

Canvis en el nivell del mar.

CTFC (2012)

D01 E03.04 G01 G05.01

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Estable

Període estudiat:

1990 - 2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1210

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1210

273

Indicadors de l'estat de conservació

4. CONSERVACIÓ Objectius de conservació Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat de Conservació favorable

Superfície

Font:

Dimensions de la platja (amplada i llargada)

Royo i Traveset (2009)

Unitats: metres

Metodologia: GIS i cartografia mètrica

2 ha

Àmbit:

General

Observacions:

Secundaris:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5 anys

Favorable: >50 m de platja seca

- Aconseguir que l'ampla de la platja seca sigui superior als 50 m Tipus d' Indicador:

- Aconseguir que les espècies de plantes pioneres de la comunitat representin >20 individus/m2

Indicador:

- Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Àmbit:

Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

CODI

Nom de l'espai Cap de Creus

Font:

Quantitat de fauna entomològica (artròpodes i crustacis)

Royo i Traveset (2009)

Unitats: nre. individus/m2

Metodologia: 1 minut aspirant amb mànegues entomològiques en 5 punts separats més de 25 m

Mesures de conservació

ES5120007

Superfície

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Superfície de plantes pioneres

Royo i Traveset (2009)

Unitats: nre. individus/m2

Gestió preventiva Metodologia: parcel·les de 50 x 50 cm P

- Control de la qualitat de l'aigua a primera línia de costa , així com de l'adequada aportació de sediments.

Àmbit:

Gestió de formacions vegetals

Local

Observacions:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 3 anys

Faborable: > 20 individus/m2

- Conservació de les restes de Posidonia oceanica en les platges. Tipus d' Indicador: Conservació de sòls

Indicador:

- Establiment dels mecanismes necessaris per evitar el trepig excessiu que pugui ocasionar l'erosió del sòl.

Àmbit:

Quantitat d'aport de sediment

Local

Observacions:

- Ordenació del pas de persones i vehicles motoritzats en les zones on és present l'hàbitat.

Construcció o adequació d'infraestructures P

Font:

Royo i Traveset (2009)

Unitats: metres de ripples i nebkhas

Metodologia: Parcel·les

Regulació de l'ús públic P

Superfície

Tipus d' Indicador:

- Ubicació de les zones d'oci allunyades de l'hàbitat.

Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Cada 3 anys

Favorable: Augment del nombre i volum de morfològies arenoses

Superfície

Font:

Superfície de plantes invasores

Royo i Traveset (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Poligons P :mesura prioritària

Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Cada 5 anys

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Superfície de residus marins (posedònia)

Royo i Traveset (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Poligons Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Cada 3 anys

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea ocupada per teledetecció tenint en compte la seva temporalitat

Royo i Traveset (2009)

Unitats: ha

Metodologia: GIS i cartografia mètrica Àmbit:

General

Temporalitat:

Cada 5 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1210

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1210

274

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT Distribució Enclavaments rocosos costaners dels territoris ruscínic i catalanídic.

1240

Penya-segats de les costes mediterrànies colonitzats per vegetació, amb ensopegueres (Limonium spp.) endèmiques

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Penya-segats i costers rocosos, sotmesos poc o molt a la influència de l’aigua marina. Comprenen una zona supralitoral, exposada als ruixims de l’aigua i de vegades a la immersió, poblada per cianòfits endolítics, líquens, petits caragols i crustacis; i una zona adlitoral, clarament terrestre, on es fan diverses plantes amb flor. Inclouen petites basses excavades a les roques (cocons), sovint ocupades per poblacions denses de plàncton. A la zona terrestre, el recobriment i la riquesa d’espècies disminueixen amb la distància a l’aigua. En general, el poblament vegetal és pobre, format per combinacions de dues o tres espècies, petites mates de fulles i tiges més o menys carnoses, sovint amb glàndules excretores de sal. El fonoll marí hi és gairebé sempre present, i als replanets amb sòl salí s'hi poden les ensopegueres i el plantatge marí.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 18.221*

Penya-segats litorals del cap de Creus, amb Armeria ruscinonensis o Plantago subulata

MED

18.222*

Penya-segats litorals de la costa septentrional (fins al Maresme), amb pastanaga marina (Daucus gingidium)

MED

18.223*

Penya-segats litorals de la costa central i meridional

MED

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) 18a

Penya-segats i costes rocoses del Cap de Creus, amb Armeria ruscinonensis o Plantago subulata

18b

Penya-segats i costes rocoses de la zona septentrional (fins al Maresme), amb pastanaga marina (Daucus gingidium)

18c

Penya-segats i costes rocoses de les zones central i meridional

Font:

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 652,3 ha

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

CHC50v1 (2010)

1240

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 90

7,2 + - 17,3

% de sup. en Natura 2000 73,6

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

1240

275

3. DIAGNOSI

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

ES5110013 -Serres del Litoral central

segura

ES5110020 -Costes del Garraf

absent

ES5120007 -Cap de Creus

segura

313,6 ha

2,3

48,10

48,1

24,8

ES5120013 -Massís de les Cadiretes

segura

18 ha

0,2

2,80

2,8

1,4

23,7 ha

0,1

3,60

3,6

1,9

ES5120014 -L'Albera

segura

ES5120015 -Litoral del Baix

segura

18,6 ha

0,6

2,90

2,9

1,5

ES5120016 -El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

segura

30,6 ha

0,5

4,70

4,7

2,4

ES5140001 -Litoral meridional tarragoní

segura

14,1 ha

0,3

2,20

2,2

1,1

ES5140007 -Costes del Tarragonès

segura

6,3 ha

0,6

1,00

0,5

55 ha

0,3

8,40

8,4

Estatus legal

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

4,3

18.221*

18.222*

18.223*

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Empordà

Possibles causes d'amenaça CODI

Total

Impacte o activitat

A04

Pasturatge

Vigo et al. (2006)

D01

Noves vies de comunicació que modifiquen l'ecosistema.

Guardiola (2007)

E01.03

Noves edificacions i vivendes a la costa.

Vigo et al. (2006)

E03.01

Abocament d'aigües residuals i residus sòlids.

Balaguer et al (2009)

E03.04

Abocadors incontrolats.

Balaguer et al (2009)

G05.01

Erosió.

CTFC (2012)

G05.01

Trepig, sobrefreqüentació.

Vigo et al. (2006)

M01.07

Canvis en el nivell del mar.

CTFC (2012)

479,9 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Tendència de l'hàbitat

Tendència: Font:

Estable

Període estudiat:

1990 - 2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1240

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1240

276

Indicadors de l'estat de conservació

4. CONSERVACIÓ Objectius de conservació Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat de Conservació favorable

Composició

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat o endèmiques i cobertura

CTFC (2012)

Unitats: Cobertura (%)

Metodologia: parcel·les de seguiment

652 ha Àmbit:

Secundaris:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys.

Observacions:

- Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables Tipus d' Indicador:

Mesures de conservació

Indicador:

Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

Superfície

Font:

Àrea ocupada de l'hàbitat cartografiada a camp a partir del model digital d'elevacions a escala municipal 1:2000

CODI

Nom de l'espai

Metodologia: GIS i cartografia mètrica (projecció vertical)

ES5120007

Cap de Creus

Àmbit:

ES5120014

L'Albera

Observacions:

Gestió preventiva P

Tipus d' Indicador:

- Regulació de l’extracció de pedra en zones rellevants amb presència d’espècies amenaçades.

Indicador:

Control d'espècies exòtiques P

Temporalitat:

Unitats: ha

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 10 anys

Superfície

Font:

Àrea ocupada pels penyassegats (control de les fractures, erosió i desprendiments)

Huguet et al. (2009)

Unitats: ha

Metodologia: GIS i cartografia mètrica (projecció vertical)

- Control d’espècies invasores propiciant la seva eradicació en les zones amb presència important de l'hàbitat.

Àmbit:

Local

Temporalitat:

Cada 10 anys

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Regulació de l'ús públic P

General

Huguet et al. (2009)

- Regulació de l’escalada en zones rellevants de l'hàbitat amb presència d’espècies amenaçades.

Construcció o adequació d'infraestructures P

- Ubicació de les zones d'oci allunyades de l'hàbitat.

P :mesura prioritària

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1240

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1240

277

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT Distribució Enclavaments del litoral dels territoris ruscínic i catalanídic i petites salades del sicòric.

1310

Comunitats de Salicornia i altres plantes anuals, colonitzadores de sòls argilosos o arenosos salins

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Formacions compostes principalment per espècies anuals, sobretot per quenopodiàcies del gènere Salicornia i per plantes herbàcies, que colonitzen llots i sorres periòdicament inundades de maresmes o salades d'nterior (Thero-Salicornietea, Frankenietea pulverulentae, Saginetea maritimae).

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 15.1131

Salicornars herbacis de Salicornia emerici, de sòls salins, llargament inundats, del litoral mediterrani

MED

15.1133

Salicornars herbacis de Salicornia patula, de sòls salins, breument inundats, del litoral mediterani

MED

15.1141

Salicornars herbacis de Microcnemum coralloides, de sòls salins, inundables, de les terres interiors àrides

MED

15.1142

Salicornars herbacis de Salicornia patula, de sòls salins, inundables, de les terres interiors àrides

MED

15.12

Comunitats herbàcies de Frankenia pulverulenta, Salsola soda, Hordeum marinum..., nitròfiles, de sòls salins

MED

15.13

Pradells de teròfits, amb Sagina maritima, de sòls poc o molt salins del litoral mediterrani

MED Font:

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 97,4 ha 8 localitats

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1310

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 53

1,8 + - 6

% de sup. en Natura 2000 100

+ -

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

1310

278

3. DIAGNOSI

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Estatus legal

Esp.

ES0000019 -Aiguamolls de l'Alt Empordà

segura

33,9 ha

0,3

34,80

34,8

1,2

ES0000020 -Delta de l'Ebre

segura

56,4 ha

0,1

57,90

57,9

ES0000146 -Delta del Llobregat

absent

ES5120007 -Cap de Creus

segura

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

ES5120016 -El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

segura

ES5130035 -Plans de la Unilla

segura

ES5140007 -Costes del Tarragonès

segura

1 localitats 0 ha

7,1 ha

0,7

0,00

7,30

7,3

0,2

1 localitats

Total

15.1131

15.1133

15.1141

15.1142

15.13

15.12

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

97,4 ha (+2 localitats)

Possibles causes d'amenaça

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

CODI

Impacte o activitat Canvi d’ús del sòl (nous conreus o pastures).

Vigo et al. (2008)

Pasturatge

Espinar (2009)

Intensificació de les pràctiques agràries.

CTFC (2012)

A08

Ús de fertilizants.

Espinar (2009)

A09

Regadiu.

Guardiola (2007)

Zones de creixement urbà continu.

Vigo et al. (2008)

Vehicles motoritzats (quads, motos, 4x4).

Espinar (2009)

G05.01

Trepig, sobrefreqüentació.

Vigo et al. (2008)

J02.05

Alteracions en la dinàmica i flux d'aigua, general.

Vigo et al. (2008)

K02.02

Acumulació de matèria orgànica. Ruderalització deguda a les colònies d'ocells.

Vigo et al. (2008)

A A04 A06.01.01

E01.01 G01.03.01

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Disminueix

Període estudiat:

1990 - 2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1310

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1310

279

Indicadors de l'estat de conservació

4. CONSERVACIÓ Objectius de conservació Principal: Mantenir les 8 localitats on és present i augmentar fins un 5% la seva superfície

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat de Conservació favorable

Composició

Font:

Nutrients i salinitat del sòl

Espinar (2009)

Unitats: N, P, salinitat, humitat

Metodologia: Mostres (Golterman, 2004)

8 localitats

Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Anual

Observacions:

Secundaris: - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Tipus d' Indicador: Indicador:

Mesures de conservació

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat

Espinar (2009)

Unitats: Nre. Espècies i cobertura (%)

Metodologia: Transsectes

Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

Àmbit:

Local

Temporalitat:

CODI

Nom de l'espai

ES0000019

Aiguamolls de l'Alt Empordà

ES0000020

Delta de l'Ebre

Tipus d' Indicador:

ES5120016

El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

Indicador:

ES5130035

Plans de la Unilla

Metodologia: Parcel·les de 50 x 50 cm

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 3 anys

Observacions:

Àmbit:

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats

Diversitat

Font:

Nre. d'espècies i índex de Diversitat SW

Local

Espinar (2009)

Unitats: índex

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions: P

- Manteniment de la dinàmica hidrològica pròpia de l'hàbitat, evitant drenatges o inundacions permanents. - Ampliació de la connectivitat entre les localitats de l'hàbitat.

Tipus d' Indicador: Indicador:

Regulació de l'ús públic

Freqüència/Abundància

Font:

Alteració del sòl (trepig ramats, vehicles, etc).

Espinar (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les de 50 x 50 cm

- Ordenació del pas de persones i vehicles motoritzats en les zones on és present l'hàbitat.

Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Anual

Millora ambiental de les activitats del sector primari i altres Observacions: P

Favorable: <10 % sup. Total alterada

- Foment de la disminució i substitució dels productes fitosanitaris per altres de més selectius i de baixa toxicitat (AAA). Tipus d' Indicador:

Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola

Indicador:

- Promoció de l'ús sostenible del regadiu.

Superfície

Font:

Àrea ocupada de l'hàbitat

Espinar (2009)

Unitats: ha

Metodologia: GIS i cartografia P

- Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat. Àmbit:

Construcció o adequació d'infraestructures P

General

Temporalitat:

Cada 5 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

- Control de la creació de nous vials i infrastructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie

P :mesura prioritària

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1310

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1310

280

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT Distribució Territoris ruscínic (aiguamolls de l’Alt Empordà) i catalanídic (delta del Llobregat i delta de l’Ebre).

1320

Espartinars

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Herbassars densos d’espartina, de fins a 1,5 m d’alçària. En formen part espècies perennes, graminoides i junciformes, adaptades a la salinitat del sòl i a la inundació prolongada.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 15.23*

Herbassars junciformes de Spartina versicolor, de vores dels estanys, llargament inundades o poc salines, del litoral

MED

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) 15c

Herbassars junciformes de Spartina versicolor, de vores dels estanys, llargament inundades o poc salines, del litoral

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 78,2 ha

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1320

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 46

1,7 + - 6

% de sup. en Natura 2000 99,9

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

1320

281

3. DIAGNOSI

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Estatus legal

Esp.

ES0000019 -Aiguamolls de l'Alt Empordà

segura

61 ha

0,6

78,00

1,7

ES0000020 -Delta de l'Ebre

segura

3,7 ha

4,70

4,7

0,1

ES0000146 -Delta del Llobregat

segura

13,4 ha

1,4

17,10

17,1

0,4

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Total

15.23*

78,1 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Possibles causes d'amenaça CODI

Impacte o activitat

D03.01

Zones portuàries.

Espinar (2009a)

E01.01

Zones de creixement urbà continu.

Vigo et al. (2006)

E03.04

Altres residus. Abocadors incontrolats.

Espinar (2009a)

F04.01

Saqueig de comunitats florístiques. recol·lecció sense malmetre el sòl o substrat

Parc Natural Delta de l'Ebre

G05.01

Trepig, sobrefreqüentació. Principalment per cavalls.

Vigo et al. (2006)

Contaminació d'aigües superficials (d'aigua dolça i salobre) per biocides, hormones i fertilitzants de cultius propers. També per abocaments d'aigües residuals urbanes o industrials.

CTFC (2012)

J02.01

Dipòsits d'àrids.

Espinar (2009a)

J02.12

Dics i murs de contenció.

Espinar (2009a)

Disminució del nivell freàtic amb variacions de les característiques hídriques al sòl (augment dels períodes de sequera).

CTFC (2012)

H01

M01

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Disminueix

Període estudiat:

1990 - 2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1320

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1320

282

Indicadors de l'estat de conservació

4. CONSERVACIÓ Objectius de conservació Principal: Augmentar fins a 85 ha l'àrea de distribució actual coneguda

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat de Conservació favorable

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. d'espècies característiques de la comunitat (Spartina maritima) i invasores

Espinar (2009)

Unitats: Nre. Espècies i cobertura (%)

Metodologia: Transsectes

85 ha Àmbit:

Secundaris:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 3 anys

Observacions:

- Aconseguir reduir l'àrea ocupada per barreres artificials que dificultin l'expansió de l'hàbitat a <5% - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Tipus d' Indicador: Indicador:

Mesures de conservació

Espinar (2009)

Unitats: ha

Metodologia: GIS i cartografia Àmbit:

CODI

Nom de l'espai

Observacions:

ES0000019

Aiguamolls de l'Alt Empordà

ES0000020

Delta de l'Ebre

ES0000146

Delta del Llobregat

General

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Superfície

Qualitat de l'indicador: Bona

Font:

Àrea ocupada de barreres artificials a la seva expansió

Espinar (2009)

Unitats: ha

Metodologia: GIS i cartografia

Gestió preventiva

Font:

Àrea ocupada de l'hàbitat

Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

Superfície

Àmbit:

- Avaluació i control de les actuacions que produeixin drenatges, captacions o que puguin impedir l’arribada d’aigua tant superficial com freàtica.

General

Observacions:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Favorable: <5 % sup colindant a l'hàbitat

- Depuració dels efluents agroramaders, urbans i industrials que s'aboquen a l'hàbitat per tal de reduïr l'aport de matèria orgànica i controlar l'excès de nutrients.

Vigilància - Control de la deposisicó de materials (residus, àrids) en l'àrea ocupada per l'hàbitat. Control d'espècies exòtiques P

- Control d’espècies invasores propiciant la seva eradicació en les zones amb presència important de l'hàbitat.

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats P

- Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients

Construcció o adequació d'infraestructures P

- Control de la creació de nous vials i infrastructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie

Investigació i estudis - Estudi de la dinàmica dels processos físics, morfològics i biològics de l'hàbitat, les seves tendències evolutives i la relació amb altres masses d'aigua (subterrànies o superficials). Divulgació - Informació - Divulgació, valorització de l'hàbitat i sensibilització ambiental dels agents locals, especialment els que gestionen i utilitzen l'hàbitat, incidint en el sentit de les pràctiques de gestió encaminades a la conservació.

P :mesura prioritària

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1320

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1320

283

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT Distribució Zones litorals dels territoris ruscínic (aiguamolls de l’Alt i el Baix Empordà) i catalanídic (deltes del Llobregat i de l’Ebre) i zones del

1410

sicòric (Segrià).

Prats i jonqueres halòfils mediterranis (Juncetalia maritimi)

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Prats, herbassars i jonqueres poc o molt densos, de mida variable, dominats per espècies perennes, junciformes i graminoides, adaptades a la salinitat edàfica i als llargs períodes d’inundació del sòl. Tenen una composició diversa segons el grau de salinitat, la textura del sòl i la durada del període d’inundació. En general, són més riques com menys llargament inundat i menys salí és el terreny.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 15.51

Jonqueres de Juncus maritimus, de sòls poc salins, llargament inundats, del litoral i de les contrades interiors

MED

15.52

Prats baixos, amb Hordeum marinum, Carex divisa, Juncus gerardi... de sòls salabrosos humits

MED

15.53

Prats dominats per plantes carnoses (Plantago crassifolia...) o junciformes (Schoenus nigricans, Juncus acutus...), de sòls salins, generalment arenosos i poc humits

MED

15.54

Prats amb Aeluropus littoralis... de depressions humides, salines, de les terres interiors àrides

MED

15.55

Prats amb Puccinellia festuciformis i Aeluropus littoralis, de maresmes i sòls humits, salins, del litoral

MED

15.58

Jonqueres de Juncus subulatus, de sòls salins humits

MED Font:

CHC50v1 (2010)

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) 15d

Jonqueres de Juncus maritimus, de sòls poc salins, llargament inundats, del litoral i de les contrades interiors

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 613,5 ha

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1410

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 113

5,4 + - 11,6

% de sup. en Natura 2000 90,2

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

1410

284

3. DIAGNOSI

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Estatus legal

Esp.

ES0000019 -Aiguamolls de l'Alt Empordà

segura

278,2 ha

2,6

45,30

45,3

2,7

ES0000020 -Delta de l'Ebre

segura

174,1 ha

0,4

28,40

28,4

1,7

ES0000146 -Delta del Llobregat

segura

57,4 ha

6,2

9,40

9,4

0,6

ES5110013 -Serres del Litoral central

segura

2 ha

0,30

0,3

ES5120016 -El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

segura

36,2 ha

ES5120017 -Estany de SilsRiera de Santa Coloma

segura

0 ha

ES5130017 -Basses de Sucs i Alcarràs

segura

1,4 ha

6,4

0,20

0,2

ES5130038 -Secans del Segrià i Utxesa

segura

0,7 ha

0,10

0,1

ES5140001 -Litoral meridional tarragoní

segura

1,4 ha

0,20

0,2

ES5140004 -Sèquia Major

segura

0,5 ha

0,10

0,1

ES5140007 -Costes del Tarragonès

segura

1,8 ha

0,2

0,30

0,3

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

0,6

5,90

5,9

0,4

0,00

15.52

15.54

15.51

15.53

15.55

15.58

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Possibles causes d'amenaça CODI

Canvi d’ús del sòl (nous conreus o pastures).

CTFC (2012)

Abandonament/Absència de sistemes de pastura.

Guardiola (2007)

Regadiu.

Espinar (2009b)

Extracció de torba.

Parc Natural Delta de l'Ebre

E01

Noves edificacions i vivendes.

Vigo et al. (2006)

G01

Esports i activitats d'oci a l'aire lliure.

Vigo et al. (2008)

Vehicles motoritzats (quads, motos, 4x4).

Espinar (2009b)

Trepig, sobrefreqüentació.

Vigo et al. (2006)

Contaminació d'aigües superficials (d'aigua dolça i salobre) per biocides, hormones i fertilitzants de cultius propers. També per abocaments d'aigües residuals urbanes o industrials.

CTFC (2012)

J02.01

Abocadors, rescat de terres i dessecació en general.

Guardiola (2007)

J02.05

Alteracions en la dinàmica i flux d'aigua, general.

Vigo et al. (2008)

K02.02

Ruderalització deguda a les colònies d'ocells.

Vigo et al. (2008)

A A04.03 A09 C01.03

Total

Impacte o activitat

553,7 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

G01.03.01 G05.01 H01

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Disminueix

Període estudiat:

1990 - 2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions: Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1410

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1410

285

4. CONSERVACIÓ Objectius de conservació Principal: Augmentar fins a 710 ha l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable 710 ha

Secundaris: - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables - Reduir fins el 10% la superfície on es desenvolupa l'hàbitat amb alteracions del sòl d'origen antròpic

Mesures de conservació Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

CODI

Nom de l'espai

ES0000019

Aiguamolls de l'Alt Empordà

ES0000020

Delta de l'Ebre

ES0000146

Delta del Llobregat

ES5110013

Serres del Litoral central

ES5120016

El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

ES5120017

Estany de Sils-Riera de Santa Coloma

ES5130017

Basses de Sucs i Alcarràs

ES5130038

Secans del Segrià i Utxesa

ES5140001

Litoral meridional tarragoní

ES5140004

Sèquia Major

ES5140007

Costes del Tarragonès

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats P

- Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients - Ampliació de la connectivitat entre les localitats de l'hàbitat.

- Manteniment de la dinàmica hidrològica pròpia de l'hàbitat, evitant drenatges o inundacions permanents.

Regulació de l'ús públic P

- Ordenació del pas de persones i vehicles motoritzats en les zones on és present l'hàbitat.

Millora ambiental de les activitats del sector primari i altres - Foment de la disminució i substitució dels productes fitosanitaris per altres de més selectius i de baixa toxicitat (AAA). Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola P

- Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat. - Promoció de l'ús sostenible del regadiu.

Construcció o adequació d'infraestructures P

- Control de la creació de nous vials i infrastructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie

Seguiment ecològic - Establiment d'un protocol de seguiment de l'hàbitat i de les oscil·lacions del nivell freàtic.

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1410

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1410

286

Divulgació - Informació

Indicadors de l'estat de conservació

Tipus d' Indicador: Indicador:

P :mesura prioritària

Composició

Font:

Nutrients (P,N) i salinitat del sòl

Espinar (2009)

Unitats: N, P, salinitat, humitat

Metodologia: Mostres (Golterman, 2004) Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat (Juncus sp., Limonium sp.)

Espinar (2009)

Unitats: Nre. Espècies i cobertura (%)

Metodologia: Parcel·les de 50 x 50 cm Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Diversitat

Font:

Diversitat d'espècies

Espinar (2009)

Unitats: Índex de SW, S i de Pielou

Metodologia: Parcel·les de 50 x 50 cm Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Alteració del sòl (trepig ramats, vehicles, etc).

Espinar (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les de 50 x 50 cm Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Anual

Favorable: <10 % sup. Total alterada

Superfície

Font:

Àrea ocupada de l'hàbitat

Espinar (2009)

Unitats: ha

Metodologia: GIS i cartografia Àmbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1410

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1410

287

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT Distribució Litoral dels territoris ruscínic (aiguamolls del Baix Empordà) i catalanídic meridional (delta de l’Ebre) i també en terres de l'interior del

1420

territori sicòric.

Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fruticosae)

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Vegetació perenne de sòls salins no mareals, principalment de maresmes, estuaris i clotades endorrèiques interiors, compostes per matolls baixos de distribució mediterrània i termoatlántica (comunitats de Salicornia, Limonium, Suaeda i Atriplex) pertanyents a la classe Sarcocornetea fruticosi

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 15.611

Salicornars prostrats d’Arthrocnemum perenne, de sòls argilosos salins, sempre xops i sovint inundats, del litoral

MED

15.612

Salicornars (matollars d’Arthrocnemum fruticosum) de sòls argilosos salins, temporalment inundats, del litoral

MED

15.613

Salicornars d’Arthrocnemum macrostachyum, de sòls argilosos fortament salins i moderadament humits

MED

15.6151

Matollars de salat (Suaeda vera subsp. braun-blanquetii), de sòls argilosos molt salins, temporalment inundats, de les terres interiors àrides

MED

15.616

Matollars baixos d’Atriplex portulacoides, de sòls argilosos molt salins, no gaire humits, del litoral

MED

15.618*

Matollars de salsona (Inula crithmoides), de sòls moderadament salins, no gaire humits

MED

15.63

Matollars de Limoniastrum monopetalum, de sòls salins, poc humits, del litoral (delta de l'Ebre)

MED

Font:

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Superfície 1026,2 ha

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

CHC50v1 (2010)

1420

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 99

10,4 + - 23,8

% de sup. en Natura 2000 93,5

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

1420

288

3. DIAGNOSI

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Estatus legal

Esp.

ES0000019 -Aiguamolls de l'Alt Empordà

segura

292,4 ha

2,7

28,50

28,5

0,9

ES0000020 -Delta de l'Ebre

segura

605,2 ha

1,2

59,00

1,8

ES0000146 -Delta del Llobregat

segura

15,4 ha

1,7

1,50

1,5

ES5120016 -El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

segura

25,7 ha

0,4

2,50

2,5

0,1

ES5130017 -Basses de Sucs i Alcarràs

segura

0 ha

ES5130036 -Plans de Sió

segura

ES5130038 -Secans del Segrià i Utxesa

segura

ES5140001 -Litoral meridional tarragoní

segura

0,9 ha

0,10

0,1

ES5140007 -Costes del Tarragonès

segura

4,1 ha

0,4

0,40

0,4

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

0,00

4,7 ha

0,1

0,50

0,5

10,9 ha

0,3

1,10

1,1

15.611

15.63

15.612

15.613

15.6151

15.616

15.618*

Possibles causes d'amenaça CODI

Total

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Canvi d’ús del sòl (nous conreus o pastures).

CTFC (2012)

A02.01

Intensificació agrícola. Arrossars.

Vigo et al. (2008)

A04.01

Pasturatge intensiu

Vigo et al. (2008)

A09

Regadiu.

Vigo et al. (2008)

E01

Noves edificacions i vivendes.

Vigo et al. (2008)

G01

Esports i activitats d'oci a l'aire lliure.

Guardiola (2007)

Trepig, sobrefreqüentació.

Vigo et al. (2008)

Contaminació d'aigües superficials (d'aigua dolça i salobre) per biocides, hormones i fertilitzants de cultius propers. També per abocaments d'aigües residuals urbanes o industrials.

CTFC (2012)

J02.01

Abocadors, rescat de terres i dessecació en general. Rebliment de les llacunes litorals.

Vigo et al. (2008)

J02.05

Alteracions en la dinàmica i flux d'aigua, general.

Vigo et al. (2008)

959,3 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Impacte o activitat

G05.01 H01

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Disminueix

Període estudiat:

1990 - 2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1420

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1420

289

Indicadors de l'estat de conservació

4. CONSERVACIÓ Objectius de conservació Principal: Augmentar un 5% l'àrea de distribució actual coneguda

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat de Conservació favorable

Composició

Font:

Nutrients (P,N) i salinitat del sòl

Espinar (2009)

Unitats: N, P, salinitat, humitat

Metodologia: Mostres (Golterman, 2004)

1078 ha

Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Secundaris: - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Tipus d' Indicador:

- Reduir fins el 10% la superfície on es desenvolupa l'hàbitat amb alteracions del sòl d'origen antròpic

Indicador:

Mesures de conservació

CODI

Nom de l'espai

Observacions:

ES0000020

Delta de l'Ebre

ES0000146

Delta del Llobregat

ES5120016

El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

ES5130036

Plans de Sió

ES5130038

Secans del Segrià i Utxesa

ES5140001

Litoral meridional tarragoní

ES5140007

Costes del Tarragonès

Local

Tipus d' Indicador: Indicador:

Unitats: Nre. Espècies i cobertura (%)

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Diversitat

Font:

Diversitat d'espècies

Espinar (2009)

Unitats: Índex de SW, S i de Pielou

Metodologia: Parcel·les de 50 x 50 cm Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador: Gestió preventiva P

Espinar (2009)

Metodologia: Transsectes Àmbit:

Basses de Sucs i Alcarràs

Font:

Nre. d'espècies característiques de la comunitat (Limonium sp.)

Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

ES5130017

Freqüència/Abundància

Font:

Alteració del sòl (trepig ramats, vehicles, etc).

Espinar (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les de 50 x 50 cm Àmbit:

- Avaluació i control de les actuacions que produeixin drenatges, captacions o que puguin impedir l’arribada d’aigua tant superficial com freàtica.

Local

Observacions:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Anual

Favorable: <10 % sup. Total alterada

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats P

Tipus d' Indicador:

- Manteniment de la dinàmica hidrològica pròpia de l'hàbitat, evitant drenatges o inundacions permanents.

Indicador:

- Ampliació de la connectivitat entre les localitats de l'hàbitat.

Superfície

Font:

Àrea ocupada de l'hàbitat

Espinar (2009)

Unitats: ha

Metodologia: GIS i cartografia Regulació de l'ús públic Àmbit: P

- Ordenació del pas de persones i vehicles motoritzats en les zones on és present l'hàbitat.

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

- Promoció de l'ús sostenible del regadiu.

- Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat.

Construcció o adequació d'infraestructures P

- Control de la creació de nous vials i infrastructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie

P :mesura prioritària

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1420

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1420

290

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT Distribució Àmpliament distribuït pel territori sicòric i més localment pel ruscínic i catalanídic.

1430

Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea)

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Vegetació formada sobretot per matolls i mates adaptats a sòls secs i un xic salins, sobretot nanofaneròfits i camèfits, amb diverses plantes anuals acompanyants. Inclou des de matollars tancats, dominats pel siscall o per salats diversos, fins a herbassars emmatats.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 15.721

Matollars amb dominància de Salsola vermiculata (siscallars), botja pudent (Artemisia herba-alba), barrella terrera (Kochia prostrata), salat blanc (Atriplex halimus)... halonitròfils, de sòls àrids de les contrades interiors

MED

15.7231*

Matollars de salat (Suaeda fruticosa), de sòls nitrificats, molt salins, del litoral

MED

15.7232*

Matollars de siscall (Salsola vermiculata) i salat blanc (Atriplex halimus), halonitròfils, d'ambients molt secs del litoral

MED

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) 15e

Matollars amb dominància de Salsola vermiculata (siscallars), salat blanc (Atriplex halimus),... halonitròfils, de sòls àrids Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 6375,2 ha

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1430

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 494

12,9 + - 55,5

0,2

% de sup. en Natura 2000 13,1

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

1430

291

3. DIAGNOSI

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Estatus legal

Esp.

ES0000020 -Delta de l'Ebre

segura

0,7 ha

0,00

ES0000146 -Delta del Llobregat

segura

2,8 ha

0,3

0,00

ES5120016 -El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

segura

5,5 ha

0,1

0,10

0,1

ES5130013 -Aiguabarreig Segre - Cinca

segura

0,4 ha

0,00

ES5130014 -Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

segura

1,9 ha

0,00

ES5130016 -Valls del SióLlobregós

segura

2,9 ha

0,00

ES5130017 -Basses de Sucs i Alcarràs

segura

0 ha

0,00

ES5130018 -Estany d'Ivars Vilasana

segura

1 ha

0,7

0,00

ES5130021 -Secans de la Noguera

segura

97,8 ha

1,1

1,50

1,5

0,2

ES5130025 -BellmuntAlmenara

segura

16,5 ha

0,5

0,30

0,3

ES5130035 -Plans de la Unilla

segura

ES5130036 -Plans de Sió

segura

16,1 ha

0,3

0,20

0,2

ES5130038 -Secans del Segrià i Utxesa

segura

464,5 ha

12,2

7,30

7,3

0,8

ES5130040 -Secans de Mas de Melons-Alfés

segura

222,3 ha

ES5140003 -Ribera de l'Algars

segura

0,2 ha

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

15.721

15.7231*

15.7232*

Possibles causes d'amenaça CODI

3,5 ha

0,4

0,00

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Impacte o activitat Canvi d’ús del sòl (nous conreus o pastures).

CTFC (2012)

Intensificació agrícola. Nous regadius i concentració parcel·lària.

Vigo et al. (2006)

A04

Pasturatge

Vigo et al. (2006)

E01

Noves edificacions i vivendes.

Vigo et al. (2006)

G01

Esports i activitats d'oci a l'aire lliure.

Guardiola (2007)

Trepig, sobrefreqüentació.

Vigo et al. (2006)

Espècies invasores i espècies al·lòctones de plantes i animals.

Parc Natural Delta de l'Ebre

Abocadors, rescat de terres i dessecació en general.

Guardiola (2007)

A A02.01

0 G05.01 I01 J02.01

3,5

3,50

3,5

0,4

0,00

Tendència de l'hàbitat Total

Catalunya

836,1 ha

Tendència:

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Font:

Disminueix

Període estudiat:

1990 - 2006

Qualitat de les dades:

Bona

Vigo et al. (2006)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1430

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1430

292

Seguiment ecològic

4. CONSERVACIÓ

- Establiment d'un protocol de seguiment de l'hàbitat.

Objectius de conservació Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Divulgació - Informació

Estat de Conservació favorable

6375 ha

Secundaris:

P :mesura prioritària

- Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables - Reduir fins el 10% la superfície on es desenvolupa l'hàbitat amb alteracions del sòl d'origen antròpic

Mesures de conservació Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

CODI

Nom de l'espai

ES0000020

Delta de l'Ebre

ES0000146

Delta del Llobregat

ES5120016

El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

ES5130013

Aiguabarreig Segre - Cinca

ES5130014

Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

ES5130016

Valls del Sió-Llobregós

ES5130018

Estany d'Ivars - Vilasana

ES5130021

Secans de la Noguera

ES5130025

Bellmunt-Almenara

ES5130035

Plans de la Unilla

ES5130036

Plans de Sió

ES5130038

Secans del Segrià i Utxesa

ES5140003

Ribera de l'Algars

Gestió preventiva P

- L'administració competent considerarà com a ús incompatible la reforestació d'àrees amb presència rellevant de l'hàbitat.

Gestió de formacions vegetals - Manteniment d'una àrea mínima de cada una de les comunitats de l'hàbitat, especialment d'aquelles que presentin espècies rares o catalogades. Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats P

- Restauració de zones (o ajudar a la seva recuperació natural) on els processos erosius siguin rellevants.

Regulació de l'ús públic P

- Ordenació del pas de persones i vehicles motoritzats en les zones on és present l'hàbitat.

- Promoció de l'ús sostenible del regadiu.

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1430

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1430

293

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

Nutrients (P,N) i salinitat del sòl

Mota et al. (2009)

Unitats: N, P, salinitat, humitat

Metodologia: Mostres (Golterman, 2004) Àmbit:

Local

1510*

Temporalitat:

Comunitats halòfiles dels sòls d'humitat molt fluctuant

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. d'espècies característiques de la comunitat i rares (Salsola sp. Atriplex sp., etc).

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Descripció de l'hàbitat

Unitats: Nre. Espècies i cobertura (%)

Formacions subarbustives i herbàcies d'halòfits perennes o anuals pròpies Metodologia: Transsectes Àmbit:

Local

de les depressions temporalment inundades, ja sigui al litoral o a les terres Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

interiors. Ocupen sòls subjectes a una intensa sequera estival, de manera

Observacions:

que formen eflorescències o crostes superficials de sal. Els sintàxons característics són Limonietalia, Arthrocnemetalia, Thero-Salicornietalia i

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies reproductores

Saginetalia maritimae.

Mota et al. (2009)

Unitats: Nre. Espècies i cobertura (%)

Metodologia: Parcel·les de 50 x 50 cm Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Favorable: >5 indiv.

Diversitat

Font:

Diversitat d'espècies

Mota et al. (2009)

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Unitats: Índex de SW, S i de Pielou

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació

Metodologia: Parcel·les de 50 x 50 cm Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Alteració del sòl (trepig ramats, vehicles, etc).

Mota et al. (2009)

Unitats: Percentatge (%)

15.1133

Salicornars herbacis de Salicornia patula, de sòls salins, breument inundats, del litoral mediterani

MED

15.1141

Salicornars herbacis de Microcnemum coralloides, de sòls salins, inundables, de les terres interiors àrides

MED

15.1142

Salicornars herbacis de Salicornia patula, de sòls salins, inundables, de les terres interiors àrides

MED

15.12

Comunitats herbàcies de Frankenia pulverulenta, Salsola soda, Hordeum marinum..., nitròfiles, de sòls salins

MED

15.13

Pradells de teròfits, amb Sagina maritima, de sòls poc o molt salins del litoral mediterrani

MED

15.613

Salicornars d’Arthrocnemum macrostachyum, de sòls argilosos fortament salins i moderadament humits

MED

15.6151

Matollars de salat (Suaeda vera subsp. braun-blanquetii), de sòls argilosos molt salins, temporalment inundats, de les terres interiors àrides

MED

15.81

Comunitats d'ensopegueres (Limonium spp.), de sòls salins, molt secs a l'estiu

MED

Metodologia: Parcel·les de 50 x 50 cm Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Anual

Favorable: <10 % sup. Total alterada

Superfície

Font:

Àrea ocupada de l'hàbitat

Unitats: ha i % de cobertura de l'hàbitat

Metodologia: GIS i cartografia Àmbit:

General

Temporalitat:

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1430

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1510*

294

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Es distribueix al llarg de la costa mediterrània (territori ruscínic i catalanídic) i en saladars de les contrades d'interior (territori sicòric).

Espai

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

ES0000019 -Aiguamolls de l'Alt Empordà

segura

0 ha

ES0000020 -Delta de l'Ebre

segura

43,9 ha

ES5130018 -Estany d'Ivars Vilasana

segura

ES5130035 -Plans de la Unilla

segura

ES5130036 -Plans de Sió

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

0,00

0,1

28,50

28,5

0,3

0 ha

0,00

segura

0 ha

0,00

ES5130038 -Secans del Segrià i Utxesa

segura

2,4 ha

0,1

1,50

1,5

ES5140004 -Sèquia Major

segura

0 ha

0,00

ES5140007 -Costes del Tarragonès

segura

0 ha

0,00

ES5140010 -Riberes i Illes de l'Ebre

absent

ES5140012 -Tossals d'Almatret i Ribaroja

absent

Total

46,3 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 154,1 ha 17 localitats

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 55

2,8 + - 13,5

% de sup. en Natura 2000

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

+ -

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1510*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1510*

295

3. DIAGNOSI

Font:

Estatus legal

Observacions:

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

Prioritari

Europa

CEE (1992)

Guardiola (2007)

Normativa Legal

15.1133

15.1141

15.1142

15.13

15.12

15.613

15.6151

15.81

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Possibles causes d'amenaça CODI

Impacte o activitat Canvi d’ús del sòl (nous conreus o pastures).

Vigo et al. (2008)

Intensificació de les pràctiques agràries.

Vigo et al. (2008)

Pasturatge intensiu

CTFC (2012)

A09

Regadiu. Transformació en arrossars.

Vigo et al. (2008)

E01

Noves edificacions i vivendes.

Vigo et al. (2008)

G01

Esports i activitats d'oci a l'aire lliure. Activitat de bany en platges.

Vigo et al. (2008)

Trepig, sobrefreqüentació.

Vigo et al. (2008)

Contaminació d'aigües superficials (d'aigua dolça i salobre) per biocides, hormones i fertilitzants de cultius propers. També per abocaments d'aigües residuals urbanes o industrials.

CTFC (2012)

I01.01

Espècies invasores i espècies al·lòctones de plantes.

Parc Natural Delta de l'Ebre (2014)

J02.05

Alteracions en la dinàmica i flux d'aigua, general.

Vigo et al. (2008)

J02.10

Neteja de platges amb maquinària.

DGBio (2012)

K02.02

Acumulació de matèria orgànica. Ruderalització deguda a les colònies d'ocells.

Vigo et al. (2008)

A A02 A04.01

G05.01 H01

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència:

Disminueix

Període estudiat:

1990 - 2006

Qualitat de les dades:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

Bona

1510*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1510*

296

Indicadors de l'estat de conservació

4. CONSERVACIÓ Objectius de conservació Principal: Mantenir totes les localitats on és present i augmentar un 25% la seva superfície

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat de Conservació favorable

Composició

Font:

Nutrients (P,N) i salinitat del sòl

Unitats: N, P, salinitat, humitat

Metodologia:

17 localitats

Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys.

Observacions:

Secundaris: - Aconseguir que l'índex NET (nombre d'espècies característiques de l'hàbitat) >0,6 o que l'índex NLA (nombre d'espècies de Limonium)>0,6

Tipus d' Indicador:

- Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. d'espècies típiques i de Limoniums i variació poblacional

Mesures de conservació

Metodologia: Transsectes

Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

Àmbit:

Local

Observacions:

Temporalitat:

Unitats: NET, NLA i ?= Nt / Nt – 1

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5 anys

Favorable: NET>0,6 i NLA>0,6 i si ?>1

CODI

Nom de l'espai

ES0000020

Delta de l'Ebre

Tipus d' Indicador:

Font:

ES5130035

Plans de la Unilla

Indicador:

Unitats: Percentatges (%)

ES5130038

Secans del Segrià i Utxesa

Metodologia: parcel·les de seguiment 50 x 50 cm

ES5140004

Sèquia Major

ES5140007

Costes del Tarragonès

Alteració del sòl (trepig ramats, vehicles, etc).

Temporalitat:

Àmbit: Observacions:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Anual

Favorable: <10 % sup. Total alterada

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats Tipus d' Indicador: P

- Manteniment de la dinàmica hidrològica pròpia de l'hàbitat, evitant drenatges o inundacions permanents.

Indicador:

- Reforç de les poblacions d'espècies vegetals amenaçades pròpies de l'hàbitat.

Font:

Àrea ocupada de l'hàbitat

Unitats: ha i % de cobertura de l'hàbitat

Metodologia: GIS i cartografia

Millora ambiental de les activitats del sector primari i altres P

Superfície

Àmbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

- Foment de la disminució i substitució dels productes fitosanitaris per altres de més selectius i de baixa toxicitat (AAA).

Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola - Regulació de la densitat d’ungulats domèstics i/o salvatges en els llocs on es detecti un problema de sobrepastura o de regeneració de l'hàbitat. Construcció o adequació d'infraestructures P

- Control de la creació de nous vials i infrastructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie

Seguiment ecològic - Establiment d'un protocol de seguiment de l'hàbitat i de les oscil·lacions del nivell freàtic. Divulgació - Informació - Divulgació, valorització de l'hàbitat i sensibilització ambiental dels agents locals, especialment els que gestionen i utilitzen l'hàbitat, incidint en el sentit de les pràctiques de gestió encaminades a la conservació.

P :mesura prioritària

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1510*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1510*

297

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT Distribució Territoris sicòric, auso-segàrric, catalanídic central i meridional i Prepirineus meridionals centrals.

1520*

Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia)

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Brolles, timonedes i pradells terofítics, generalment poc densos, on hi predominen espècies adaptades a la presència de guix (sulfat càlcic) al sòl. Solen comprendre un estrat arbustiu i un d'herbaci, de recobriment variable, als quals s'hi afegeix, de vegades, una coberta important de líquens terrícoles.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 15.921

Brolles amb dominància de trincola (Gypsophila hispanica), de sòls guixencs, de les contrades interiors

MED

15.922

Timonedes amb Helianthemum squamatum, de terraprims i sòls compactes, guixencs, sovint amb crosta de guix superficial

MED

15.923

Brolles de ruac (Ononis tridentata), de sòls argilosos guixencs

MED

15.924*

Timonedes de Lepidium subulatum, de sòls guixencs pulverulents, de les contrades interiors

MED

34.5133

Pradells d’anuals amb Campanula fastigiata, dels terrenys guixencs, llimosos, ibèrics

MED

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) 15f

Font:

Brolles i timonedes amb ruac (Ononis tridentata), trincola (Gypsophila hispanica), ... dels sòls guixencs, sobretot a les contrades interiors

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 7200 ha 17 localitats

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1520*

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 453

15,9 + - 27,4

% de sup. en Natura 2000

0,3

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 99,8

+ -

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1520*

298

3. DIAGNOSI

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

segura

4,8 ha

0,10

0,1

ES5110022 -Capçaleres del Foix

segura

2,8 ha

0,1

0,00

ES5110023 -Riera de Clariana

segura

84,8 ha

18,3

1,20

1,2

0,1

ES5130003 -Alt Pallars

segura

18,5 ha

0,30

0,3

ES5130014 -Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

segura

78,6 ha

0,8

1,10

1,1

segura

0,4 ha

0,00

Font

Bases para la conservación de los HIC de España

Sense Dades

Catalunya

VVAA (2009)

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Prioritari

Europa

CEE (1992)

1936,4 ha

7,3

26,90

26,8

1,3

ES5130021 -Secans de la Noguera

segura

1069,2 ha

14,80

14,8

0,7

ES5130025 -BellmuntAlmenara

segura

ES5130026 -Serra de Prada-

segura

Normativa Legal

conservació que pot presentar un hàbitat.

Llobregós

34.5133

15.921

15.922

15.923

15.924*

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Possibles causes d'amenaça 172 ha

2,40

2,4

CODI

0,1

6,3 ha

0,2

0,10

0,1

ES5130032 -Vessants de la Noguera Ribagorçana

segura

ES5140003 -Ribera de l'Algars

segura

5 ha

ES5140009 -Tivissa-Vandellós-

segura

2,2 ha

59,3 ha

0,9

0,80

0,8

CTFC (2012)

A04.01

La sobrepastura, principalment de bestiar oví, pot ocasionar un deteriorament del hàbitat a causa de la degradació de l’estructura, la reducció de peus reproductors i l’erosió del sòl.

Guardiola (2007)

B01.01

Aforestacions. Augment de la massa forestal (pinedes i rouredes).

CTFC (2012)

Noves edificacions i vivendes.

Vigo et al. (2008)

J01.01

Cremes actives per millora de pastures.

Guardiola (2007)

K01.01

Erosió.

Guardiola (2007)

Grans incendis forestals.

Vigo et al. (2008)

0,2

0,10

0,1

0,00

E01

Llaberia segura

11,9 ha

0,1

0,20

0,2

L09

Total

Impacte o activitat Canvi d’ús del sòl (nous conreus o pastures).

Castellàs

ES5140017 -Serra de Montsant-Pas de l'Ase

Àmbit

segura

ES5130016 -Valls del Sió-

Classificació

Esp.

ES0000022 -Aigüestortes

ES5130015 -Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

Estatus legal

3452,2 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Estable

Període estudiat:

1990 - 2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1520*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1520*

299

Restauració d'àrees degradades

4. CONSERVACIÓ

- Restauració ecològica de les explotacions extractives abandonades o dels sectors no explotats de les que es troben en funcionament.

Objectius de conservació Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable

Regulació de l'ús públic - Ordenació del pas de persones i vehicles motoritzats en les zones on és present l'hàbitat.

7200 ha Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola

Secundaris: - Aconseguir que les espècies característiques o endèmiques de la comunitat representin >10% de les espècies presents a l'hàbitat

- Regulació de la densitat d’ungulats domèstics i/o salvatges en els llocs on es detecti un problema de sobrepastura o de regeneració de l'hàbitat.

- Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables Construcció o adequació d'infraestructures P

Mesures de conservació Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

CODI

Nom de l'espai

ES0000022

Aigüestortes

ES5110022

Capçaleres del Foix

ES5110023

Riera de Clariana

ES5130003

Alt Pallars

ES5130014

Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

ES5130015

Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

ES5130016

Valls del Sió-Llobregós

ES5130021

Secans de la Noguera

ES5130025

Bellmunt-Almenara

ES5130026

Serra de Prada-Castellàs

ES5130032

Vessants de la Noguera Ribagorçana

ES5140003

Ribera de l'Algars

ES5140009

Tivissa-Vandellós-Llaberia

ES5140017

Serra de Montsant-Pas de l'Ase

- Control de la creació de nous vials i infrastructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie

Investigació i estudis - Estudi de la dinàmica dels processos físics, morfològics i biològics de l'hàbitat, de les seves tendències evolutives i del seu estat de conservació. Divulgació - Informació - Divulgació, valorització de l'hàbitat i sensibilització ambiental dels agents locals, especialment els que gestionen i utilitzen l'hàbitat, incidint en el sentit de les pràctiques de gestió encaminades a la conservació.

P :mesura prioritària

Gestió preventiva P

- L'administració competent considerarà com a ús incompatible la reforestació d'àrees amb presència rellevant de l'hàbitat.

- L'administració competent considerarà com a ús incompatible les explotacions de guixos en àrees amb presència de l'hàbitat. Només es pot admetre en cas que l'explotació sigui subterrània i es demostri la no afectació a l'hàbitat.

- L'administració competent considerarà com a ús incompatible les rompudes en àrees amb presència important de l'hàbitat.

Delimitació - Creació d'una zona de protecció al voltant de les àrees més ben conservades de l'hàbitat, per l'esmorteïment de possibles impactes. Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats P

- Restauració de zones (o ajudar a la seva recuperació natural) on els processos erosius siguin rellevants. - Establiment dels mecanismes necessaris per evitar el trepig excessiu que pugui ocasionar l'erosió del sòl. - Establiment de mecanismes adients per frenar l'aforestació en nuclis rellevants d’aquest hàbitat. - Manteniment dels murs de pedra seca. - Aplicació de mesures físiques per minimitzar el risc d'erosió.

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1520*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1520*

300

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Abundància de plantes gipsòfiles d'interès

Escudero (2009)

Unitats: Nre. Individus florits i no florits/m2

Metodologia: Parcel·les d'estudi Àmbit:

Local

2110 Temporalitat:

Dunes movents embrionàries

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea ocupada per líquens

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Escudero (2009)

Descripció de l'hàbitat

Unitats: ha

Formacions costaneres que representen els primers estadis de construcció

Metodologia: Parcel·les d'estudi Àmbit:

General

Observacions:

Temporalitat:

dunar. Són formades per petites ondulacions sorrenques, per superfícies

Qualitat de l'indicador: Bona

sorrenques elevades a la zona alta de la platja o per una orla sorrenca a

Diferència de la superfície entre els períodes mesurats

sobrevent de les primeres dunes altes. Presenten vegetació oberta, Tipus d' Indicador:

Superfície

Font:

constituïda principalment per gramínies dotades d’extensos rizomes

Escudero (2009)

superficials. Indicador:

Àrea (ha)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 16.2112

Dunes embrionàries amb comunitats obertes de jull de platja (Elymus farctus), Sporobolus pungens... de les platges arenoses

MED

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

1520*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2110

301

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Espai

En petites àrees del litoral dels territoris ruscínic i catalanídic.

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

ES0000019 -Aiguamolls de l'Alt Empordà

segura

28,7 ha

0,3

42,00

5,3

ES0000020 -Delta de l'Ebre

segura

34,1 ha

0,1

49,90

49,9

6,3

ES0000146 -Delta del Llobregat

segura

3,5 ha

0,4

5,10

5,1

0,6

ES5110013 -Serres del Litoral central

segura

ES5120016 -El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

segura

1,2 ha

1,70

1,7

0,2

ES5140007 -Costes del Tarragonès

segura

0 ha

0,00

Total

67,5 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 68,4 ha

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 39

1,8 + - 3,6

% de sup. en Natura 2000 98,6

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

2110

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2110

302

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Augmentar un 5% l'àrea de distribució actual coneguda

72 ha

Secundaris:

- Aconseguir que l'amplada de la platja seca sigui superior als 50 m - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables - Reduir fins el 10% la superfície on es desenvolupa l'hàbitat amb alteracions del sòl d'origen antròpic

conservació que pot presentar un hàbitat.

16.2112

Estat de Conservació favorable

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Mesures de conservació Possibles causes d'amenaça CODI E01 E03.01

G01 G05.01

Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

Impacte o activitat Noves edificacions i vivendes.

Guardiola (2007)

Eliminació de residus domèstics i procedents d'instal·lacions recreatives. Abocadors incontrolats.

Vigo et al. (2008)

Activitat de bany en platges.

Vigo et al. (2008)

Trepig, sobrefreqüentació.

Vigo et al. (2008)

Espècies invasores i espècies al·lòctones de plantes i animals.

Parc Natural Delta de l'Ebre

CODI

Nom de l'espai

ES0000019

Aiguamolls de l'Alt Empordà

ES0000020

Delta de l'Ebre

ES0000146

Delta del Llobregat

ES5120016

El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

ES5140007

Costes del Tarragonès

Delimitació I01 J02.10

Neteja de platges

Vigo et al. (2008)

J02.12

Dics i murs de contenció. Artificialització de les platges.

Guardiola (2007)

Restauració d'àrees degradades P

- Minimització del risc d'erosió.

Catalunya

Font:

- Restauració dels indrets més degradats del tipus d'hàbitat en base a una identificació i valoració de l'estat de conservació.

Conservació de llocs d'interès geològic o geomorfològic

Tendència de l'hàbitat

Tendència:

- Protecció del cordó dunar mitjançant senyalització o tancaments perimetrals

Disminueix

Període estudiat:

1998 - 2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

- Fixació i estabilització de les sorres de l'interior de les platges amb plançons d'espècies vegetals locals o altres elements físics.

- Manteniment de la dinàmica natural de les perturbacions a primera línia de costa, sobretot en trams amb poca densitat d'infraestructures.

Observacions: Coordinació amb agents de desenvolupament local (Grups de desenvolupament local i altres) P

- Establiment de protocols de neteja de platges que excloguin la neteja mecanitzada.

Construcció o adequació d'infraestructures P

- Ubicació de les zones d'oci allunyades de l'hàbitat.

P :mesura prioritària

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2110

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2110

303

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat i rares

Gracia et al. (2009)

Unitats: Nre. Espècies i cobertura (%)

2120

Metodologia: Transsectes Àmbit:

Local

Temporalitat:

Dunes movents del cordó litoral, amb borró (Ammophila arenaria)

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Dimensions de la platja (amplada i llargada)

Gracia et al. (2009)

Descripció de l'hàbitat

Unitats: metres

Dunes que porten al seu crestall una formació herbàcia alta i densa,

Metodologia: GIS i cartografia mètrica Àmbit:

General

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

dominada pel borró (gramínia proveïda d’un dens sistema radicular Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5 anys

cespitós), acompanyat d’altres diverses plantes com petites mates

Favorable: >50 m de platja seca

prostrades.

Superfície

Font:

Superfície de plantes pioneres

Gracia et al. (2009)

Unitats: nre. individus/m2

Metodologia: parcel·les de 50 x 50 cm Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Alteració del sòl (trepig persones, ramats, vehicles, etc).

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Unitats: Percentatge (%)

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació

Metodologia: Parcel·les de 50 x 50 cm Àmbit:

Local

Observacions:

Temporalitat:

16.2122

Dunes movents, amb comunitats de borró (Ammophila arenaria), de les platges arenoses

MED

Qualitat de l'indicador: Mitja

Anual

Favorable: <10 % sup. Total alterada

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Superfície de plantes invasores

Unitats: ha

Metodologia: Poligons Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea ocupada per teledetecció i cartografia GPS

Unitats: ha

Metodologia: GIS i cartografia mètrica Àmbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2110

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2120

304

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Espai

Territoris ruscínic i catalanídic.

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

ES0000019 -Aiguamolls de l'Alt Empordà

segura

3,4 ha

6,70

6,7

0,6

ES0000020 -Delta de l'Ebre

segura

25,6 ha

50,80

50,8

4,8

ES0000146 -Delta del Llobregat

segura

5,8 ha

0,6

11,60

11,6

1,1

ES5120007 -Cap de Creus

segura

ES5120016 -El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

segura

10 ha

0,2

19,90

19,9

1,9

ES5140007 -Costes del Tarragonès

segura

2 ha

0,2

4,00

0,4

Total

46,8 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 50,4 ha

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 23

2,2 + - 3,6

% de sup. en Natura 2000 92,9

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

2120

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2120

305

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Augmentar un 5% l'àrea de distribució actual coneguda

53 ha

Secundaris:

conservació que pot presentar un hàbitat.

16.2122

Estat de Conservació favorable

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Mesures de conservació Possibles causes d'amenaça

Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

CODI

Impacte o activitat

D01.01

Senders, pistes, carrils per a bicicletes.

Vigo et al. (2008)

E01

Zones urbanes, assentaments urbans. Noves edificacions i vivendes a la costa.

CTFC (2012)

E06

Aparcaments.

Vigo et al. (2008)

G01

Activitat de bany en platges.

Vigo et al. (2008)

Trepig, sobrefreqüentació.

Vigo et al. (2008)

G05.01

CODI

Nom de l'espai

ES0000019

Aiguamolls de l'Alt Empordà

ES0000020

Delta de l'Ebre

ES0000146

Delta del Llobregat

ES5120016

El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

ES5140007

Costes del Tarragonès

Delimitació P

I01

- Protecció del cordó dunar mitjançant senyalització o tancaments perimetrals

Espècies invasores i espècies al·lòctones de plantes i animals. Carpobrotus edulis Control d'espècies exòtiques

J02.10

Neteja de platges amb maquinària.

Vigo et al. (2008)

J02.12

Dics i murs de contenció. Artificialització de les platges.

Guardiola (2007)

K01.01

Erosió. marina a causa de regressions de la línia litoral

Parc Natural Delta de l'Ebre

- Control d’espècies invasores propiciant la seva eradicació en les zones amb presència important de l'hàbitat.

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats - Ampliació de la connectivitat entre les localitats de l'hàbitat. Restauració d'àrees degradades

Tendència de l'hàbitat

- Restauració dels indrets més degradats del tipus d'hàbitat en base a una identificació i valoració de l'estat de conservació.

Catalunya Tendència: Font:

Disminueix

Període estudiat:

1990 - 2006

Qualitat de les dades:

Conservació de llocs d'interès geològic o geomorfològic

Bona

- Manteniment de la dinàmica natural de les perturbacions a primera línia de costa, sobretot en trams amb poca densitat d'infraestructures.

Guardiola (2007)

Observacions:

- Fixació i estabilització de les sorres de l'interior de les platges amb plançons d'espècies vegetals locals o altres elements físics.

- Minimització del risc d'erosió.

Coordinació amb agents de desenvolupament local (Grups de desenvolupament local i altres) P

- Establiment de protocols de neteja de platges que excloguin la neteja mecanitzada.

Construcció o adequació d'infraestructures P

- Ubicació de les zones d'oci allunyades de l'hàbitat.

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2120

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2120

306

P :mesura prioritària

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat i rares

Gracia (2009)

Unitats: Nre. Espècies i cobertura (%)

Metodologia: Transsectes Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Dimensions de la platja (amplada i llargada)

Gracia (2009)

Unitats: metres

Metodologia: GIS i cartografia mètrica Àmbit:

General

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5 anys

Favorable: >50 m de platja seca

Superfície

Font:

Superfície de plantes pioneres

Gracia (2009)

Unitats: nre. individus/m2

Metodologia: parcel·les de 50 x 50 cm Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Alteració del sòl (trepig de persones, ramats, vehicles, etc).

Gracia (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les de 50 x 50 cm Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Anual

Favorable: <10 % sup. Total alterada

Superfície

Font:

Superfície de plantes invasores

Gracia (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Poligons Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea ocupada per teledetecció i cartografia GPS

Gracia (2009)

Unitats: ha

Metodologia: GIS i cartografia mètrica Àmbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2120

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2120

307

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT Distribució Petits enclavaments del litoral dels territoris ruscínic i catalanídic.

2190

Depressions humides interdunars

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Es tracta de comunitats denses dominades per gramínies altes o per plantes junciformes que viuen en depressions humides dins de sistemes dunars. Hàbitat extremadament ric en espècies i especialitzat, molt condicionats pel descens del nivell freàtic.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 16.34

Jonqueres de jonc boval (Scirpus holoschoenus var. australis) i herbassars graminoides de cesquera (Saccharum ravennae), de depressions humides de les interdunes litorals

MED

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 10,2 ha

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2190

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 7

1,5 + - 1,4

% de sup. en Natura 2000

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

0,4

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

2190

308

3. DIAGNOSI

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai

Presència FND Element Clau

ES0000019 -Aiguamolls de l'Alt Empordà

segura

ES0000020 -Delta de l'Ebre

segura

ES0000146 -Delta del Llobregat

segura

ES5140007 -Costes del Tarragonès

segura

Superfície/ Localitats 0 ha

0 ha

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat. 0

0,00

0,40

Estatus legal

Esp.

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

0,4

conservació que pot presentar un hàbitat.

16.34

Total

0 ha

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Possibles causes d'amenaça

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

CODI

Impacte o activitat

D01.01

Senders, pistes, carrils per a bicicletes.

Vigo et al. (2008)

E01

Zones urbanes, assentaments urbans. Noves edificacions i vivendes a la costa.

CTFC (2012)

E06

Altres tipus d'actuacions urbanes, industrials i similars. Aparcaments.

Vigo et al. (2008)

G01

Esports i activitats d'oci a l'aire lliure. Activitat de bany en platges.

Vigo et al. (2008)

Trepig, sobrefreqüentació.

Vigo et al. (2008)

Estructures que modifiquen els cursos d'aigua continentals. Alteracions en la dinàmica i flux de l'aigua superficial o subterrània.

CTFC (2012)

J02.06

Extracció d'aigua per rec.

Gracia (2009a)

J02.10

Neteja de platges amb maquinària.

Vigo et al. (2008)

J02.12

Dics i murs de contenció. Artificialització de les platges.

Guardiola (2007)

G05.01 J02.05.02

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Disminueix

Període estudiat:

1990 - 2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2190

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2190

309

Indicadors de l'estat de conservació

4. CONSERVACIÓ Objectius de conservació Principal: Augmentar un 5% l'àrea de distribució actual coneguda

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat de Conservació favorable

Composició

Font:

Nutrients (P,N) i salinitat del sòl

Gracia (2009)

Unitats: N, P, salinitat, humitat

Metodologia: Mostres (Golterman, 2004)

11 ha

Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Secundaris: - Aconseguir que la variació del nivell d'aigua sigui igual o inferior a la mitjana del registre històric (25 anys)

Tipus d' Indicador:

- Reduir fins el 10% la superfície on es desenvolupa l'hàbitat amb alteracions del sòl d'origen antròpic

Indicador:

Freqüència/Abundància

Nre. espècies característiques de la comunitat

Mesures de conservació

Metodologia: Parcel·les de 50 x 50 cm

Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

Àmbit:

CODI

Nom de l'espai

ES0000020

Delta de l'Ebre

ES0000146

Delta del Llobregat

Local

Gracia (2009)

Unitats: Nre. Espècies i cobertura (%)

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Variació del nivell d'aigua

Gracia (2009)

Unitats: metres

Metodologia: Mostres (pieòmetres)

Gestió preventiva P

Font:

Àmbit:

- Avaluació i control de les actuacions que produeixin drenatges, captacions o que puguin impedir l’arribada d’aigua tant superficial com freàtica.

Local

Observacions:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Favorable=variació mitjana igual a la del registre històric

Delimitació P

Tipus d' Indicador:

- Protecció del cordó dunar mitjançant senyalització o tancaments perimetrals

Indicador: Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats P

Font:

Alteració del sòl (trepig de persones, ramats, vehicles, etc).

Gracia (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les de 50 x 50 cm

- Manteniment de la dinàmica hidrològica pròpia de l'hàbitat, evitant drenatges o inundacions permanents.

Àmbit: Restauració d'àrees degradades P

Freqüència/Abundància

Local

Observacions:

- Restauració dels indrets més degradats del tipus d'hàbitat en base a una identificació i valoració de l'estat de conservació.

Tipus d' Indicador:

Conservació de llocs d'interès geològic o geomorfològic

Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Anual

Favorable: <10 % sup. Total alterada

Superfície

Font:

Superfície de plantes invasores

Gracia (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Poligons

- Minimització del risc d'erosió.

Àmbit:

Coordinació amb agents de desenvolupament local (Grups de desenvolupament local i altres)

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions: P

- Establiment de protocols de neteja de platges que excloguin la neteja mecanitzada. Tipus d' Indicador:

Construcció o adequació d'infraestructures P

Indicador:

- Ubicació de les zones d'oci allunyades de l'hàbitat.

Superfície

Font:

Àrea ocupada de l'hàbitat

Gracia (2009)

Unitats: ha

Metodologia: GIS i cartografia Seguiment ecològic Àmbit: - Establiment d'un protocol de seguiment de l'hàbitat i de les oscil·lacions del nivell freàtic.

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

P :mesura prioritària

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2190

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2190

310

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT Distribució Litoral dels territoris ruscínic i catalanídic.

2210

Dunes litorals fixades, amb comunitats del Crucianellion maritimae

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Sorres litorals fixades a la rereduna protegides de l’acció directa del vent marí carregat de sal. S'hi fan comunitats vegetals força denses, integrades principalment per petites mates llenyoses. De vegades, com ara al Baix Empordà, apareixen formes de l’hàbitat dominades per la trompera. En indrets un xic allunyats de la mar, hi poden abundar diferents orquídies, principalment abelleres.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 16.223

Dunes estabilitzades, amb comunitats de Crucianella maritima, gavó marí (Ononis natrix subsp. ramosissima), bufalaga marina (Thymelaea hirsuta)... de les platges arenoses

MED

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 162,2 ha

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2210

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 67

2,4 + - 4,3

% de sup. en Natura 2000 91,7

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

2210

311

3. DIAGNOSI

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

ES0000019 -Aiguamolls de l'Alt Empordà

segura

13,5 ha

0,1

8,30

8,3

ES0000020 -Delta de l'Ebre

segura

98,6 ha

0,2

60,80

60,8

ES0000146 -Delta del Llobregat

segura

5,5 ha

0,6

3,40

3,4

ES5120016 -El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

segura

23 ha

0,4

14,20

14,2

ES5140007 -Costes del Tarragonès

segura

8 ha

0,7

4,90

4,9

Estatus legal

Esp. Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Total

16.223

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Possibles causes d'amenaça CODI

148,6 ha

Plantacions de pi pinyer (Pinus pinea).

Vigo et al. (2008)

Extracció d'àrids de platja.

Gómez - Serrano i Sanjaume (2009)

D03.01

Zones portuàries.

Gómez - Serrano i Sanjaume (2009)

E01.01

Noves edificacions i vivendes a la costa.

Vigo et al. (2008)

E06

Aparcaments.

Vigo et al. (2008)

G01

Activitat de bany en platges.

Guardiola (2007)

G02.08

Càmping i caravanes.

Vigo et al. (2008)

G05.01

Trepig, sobrefreqüentació.

Guardiola (2007)

Espècies invasores i espècies al·lòctones de plantes i animals. Carpobrotus edulis

Gómez - Serrano i Sanjaume (2009)

J02.12

Dics i murs de contenció. Artificialització de les platges.

Guardiola (2007)

K01.01

Erosió. marina a causa de regressions de la línia litoral

Parc Natural Delta de l'Ebre

B02.01

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Impacte o activitat

C01.01.02

I01

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Disminueix

Període estudiat:

1990 - 2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2210

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2210

312

Divulgació - Informació

4. CONSERVACIÓ

Objectius de conservació Principal: Augmentar un 5% l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable 170 ha

P :mesura prioritària

Mesures de conservació Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

CODI

Nom de l'espai

ES0000019

Aiguamolls de l'Alt Empordà

ES0000020

Delta de l'Ebre

ES0000146

Delta del Llobregat

ES5120016

El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

ES5140007

Costes del Tarragonès

Delimitació P

- Protecció del cordó dunar mitjançant senyalització o tancaments perimetrals

Control d'espècies exòtiques P

- Control d’espècies invasores propiciant la seva eradicació en les zones amb presència important de l'hàbitat.

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats - Ampliació de la connectivitat entre les localitats de l'hàbitat. Restauració d'àrees degradades P

- Restauració dels indrets més degradats del tipus d'hàbitat en base a una identificació i valoració de l'estat de conservació.

Conservació de llocs d'interès geològic o geomorfològic P

- Fixació i estabilització de les sorres de l'interior de les platges amb plançons d'espècies vegetals locals o altres elements físics.

- Manteniment de la dinàmica natural de les perturbacions a primera línia de costa, sobretot en trams amb poca densitat d'infraestructures.

- Minimització del risc d'erosió.

Coordinació amb agents de desenvolupament local (Grups de desenvolupament local i altres) - Establiment de protocols de neteja de platges que excloguin la neteja mecanitzada. Construcció o adequació d'infraestructures - Ubicació de les zones d'oci allunyades de l'hàbitat.

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2210

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2210

313

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

Nutrients (P,N) i salinitat del sòl

Gómez-Serrano i Sanjaume (2009)

Unitats: N, P, salinitat, humitat

Metodologia: Mostres (Golterman, 2004) Àmbit:

Local

2230

Temporalitat:

Dunes amb pradells dels Malcolmietalia

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Gómez-Serrano i Sanjaume (2009)

Descripció de l'hàbitat

Unitats: Nre. Espècies i cobertura (%)

Pradells densos de teròfits, constituïts per plantes anuals i de floració

Metodologia: Parcel·les de 50 x 50 cm Àmbit:

Local

Temporalitat:

primaveral efímera tolerants a l’aerosol marí. A les depressions seques

Qualitat de l'indicador: Bona

interdunars dels sorrals costaners hi acostumen a ser abundants: Malcolmia

Observacions:

ramosissima, Vulpia fasciculata, Medicago littoralis, Desmazeria marina,... Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Variació del nivell d'aigua

Unitats: metres

Metodologia: Mostres (pieòmetres) Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Granulometria i composició sòl

Gómez-Serrano i Sanjaume (2009)

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Unitats: Índex

Metodologia: Parcel·les d'estudi Àmbit:

Local

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

16.228

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Alteració del sòl (trepig de persones, ramats, vehicles, etc).

Pradells de teròfits (Medicago littoralis, Vulpia fasciculata, Desmazeria marina...), de les arenes carbonàtiques de rereduna, al litoral meridional (delta de l'Ebre)

MED

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les de 50 x 50 cm Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Anual

Favorable: <10 % sup. Total alterada

Superfície

Font:

Superfície de plantes invasores

Gómez-Serrano i Sanjaume (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Poligons Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea ocupada de l'hàbitat

Unitats: ha

Metodologia: GIS i cartografia Àmbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2210

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2230

314

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Espai

Delta de l’Ebre (punta de la Banya).

ES0000020 -Delta de l'Ebre

Presència FND Element Clau segura

Superfície/ Localitats 0 ha

Total

% de l'espai R. mediterrània Cat. 0

Esp. 0

0 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 0 ha

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 8

0 + - 0

% de sup. en Natura 2000

% respecte al total de l'hàbitat a CAT

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2230

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2230

315

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable 8 localitats

Secundaris:

conservació que pot presentar un hàbitat.

16.228

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Mesures de conservació Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

Possibles causes d'amenaça CODI A01 C01.01.02

Impacte o activitat Horticultura.

Gómez - Serrano i Sanjaume (2009a)

Extracció de sorra per regeneració de platges.

Gómez - Serrano i Sanjaume (2009a)

D01

Carreteres, camins i vies de tren.

Guardiola (2007)

E01

Noves edificacions i vivendes.

Vigo et al. (2008)

Passeigs marítims.

Vigo et al. (2008)

E06

Aparcaments.

Vigo et al. (2008)

G01

Activitat de bany en platges.

Vigo et al. (2008)

E01.01

CODI

Nom de l'espai

ES0000020

Delta de l'Ebre

Gestió preventiva - Regulació de l'extracció d'àrids per la restauració de platges. Delimitació P

- Protecció del cordó dunar mitjançant senyalització o tancaments perimetrals

Control d'espècies exòtiques - Control d’espècies invasores propiciant la seva eradicació en les zones amb presència important de l'hàbitat. Restauració d'àrees degradades

G05.01

- Restauració dels indrets més degradats del tipus d'hàbitat en base a una identificació i valoració de l'estat de conservació.

Vigo et al. (2008)

Trepig, sobrefreqüentació.

Conservació de llocs d'interès geològic o geomorfològic I01 J02.12

Espècies invasores i espècies al·lòctones de plantes i animals. Carpobrotus edulis

Gómez - Serrano i Sanjaume (2009a)

Restauració de platges.

Guardiola (2007)

- Minimització del risc d'erosió. P

- Fixació i estabilització de les sorres de l'interior de les platges amb plançons d'espècies vegetals locals o altres elements físics.

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

- Manteniment de la dinàmica natural de les perturbacions a primera línia de costa, sobretot en trams amb poca densitat d'infraestructures.

Coordinació amb agents de desenvolupament local (Grups de desenvolupament local i altres) Disminueix

Període estudiat:

1990 - 2006

Qualitat de les dades:

Bona

- Establiment de protocols de neteja de platges que excloguin la neteja mecanitzada.

Guardiola (2007)

Construcció o adequació d'infraestructures

Observacions:

- Ubicació de les zones d'oci allunyades de l'hàbitat.

Divulgació - Informació - Divulgació, valorització de l'hàbitat i sensibilització ambiental dels agents locals, especialment els que gestionen i utilitzen l'hàbitat, incidint en el sentit de les pràctiques de gestió encaminades a la conservació. - Divulgació, valorització de l'hàbitat i sensibilització ambiental dels agents locals, especialment els que gestionen i utilitzen l'hàbitat, incidint en el sentit de les pràctiques de gestió encaminades a la conservació.

P :mesura prioritària

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2230

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2230

316

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

Nutrients (P,N) i salinitat del sòl

Gómez-Serrano i Sanjaume (2009)

Unitats: N, P, salinitat, humitat

Metodologia: Mostres (Golterman, 2004) Àmbit:

Local

2240

Temporalitat:

Dunes amb prats d'anuals dels Thero-Brachypodietalia

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Gómez-Serrano i Sanjaume (2009)

Descripció de l'hàbitat

Unitats: Nre. Espècies i cobertura (%)

Comunitats vegetals anuals de desenvolupament primaveral efímer amb

Metodologia: Parcel·les de 50 x 50 cm Àmbit:

Local

Temporalitat:

plantes pròpies dels sorrals litorals acompanyades d'orquídies i espècies

Qualitat de l'indicador: Bona

pertanyents als llistonars. Colonitzen els claps i depressions existents entre

Observacions:

conjunts de dunes fixes o semifixes. Normalment es desenvolupen sobre Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Granulometria i composició sòl

sorres que provenen de l'erosió de materials bàsics, sovint calcaris.

Gómez-Serrano i Sanjaume (2009)

Unitats: Índex

Metodologia: Parcel·les d'estudi Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Alteració del sòl (trepig ramats, vehicles, etc).

Gómez-Serrano i Sanjaume (2009)

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les de 50 x 50 cm Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació Qualitat de l'indicador: Mitja

Anual

16.229

Llistonars (prats de Brachypodium retusum) i altres prats secs amb teròfits, colonitzadors d'arenys marítims

MED

Favorable: <10 % sup. Total alterada

Superfície

Font:

Superfície de plantes invasores

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Gómez-Serrano i Sanjaume (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Poligons Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea ocupada de l'hàbitat

Unitats: ha

Metodologia: GIS i cartografia Àmbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2230

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2240

317

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Espai

Delta del Llobregat (territori catalanídic central).

ES0000146 -Delta del Llobregat

Presència FND Element Clau segura

Superfície/ Localitats 0 ha

Total

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

0 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 0 ha

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 1

0 + -

% de sup. en Natura 2000

% respecte al total de l'hàbitat a CAT

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2240

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2240

318

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable 1 localitats

Secundaris:

conservació que pot presentar un hàbitat.

16.229

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Mesures de conservació Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

Possibles causes d'amenaça CODI A01 C01.01

Impacte o activitat Horticultura i cultiu d'arbres fruiters.

Gómez - Serrano i Sanjaume (2009a)

Extracció d'arena i grava.

Gómez - Serrano i Sanjaume (2009a)

E01

Noves edificacions i vivendes.

Gómez - Serrano i Sanjaume (2009a)

E06

Aparcaments.

Guardiola (2007)

G01

Activitat de bany en platges.

Guardiola (2007)

Trepig, sobrefreqüentació.

Guardiola (2007)

Espècies invasores i espècies al·lòctones de plantes i animals. Carpobrotus edulis

Gómez - Serrano i Sanjaume (2009a)

G05.01

CODI

Nom de l'espai

ES0000146

Delta del Llobregat

Gestió preventiva - Regulació de l'extracció d'àrids per la restauració de platges. Delimitació P

- Protecció del cordó dunar mitjançant senyalització o tancaments perimetrals

Control d'espècies exòtiques P

- Control d’espècies invasores propiciant la seva eradicació en les zones amb presència important de l'hàbitat.

Restauració d'àrees degradades I01 J02.12

- Restauració dels indrets més degradats del tipus d'hàbitat en base a una identificació i valoració de l'estat de conservació.

Guardiola (2007)

Restauració de platges.

Conservació de llocs d'interès geològic o geomorfològic - Fixació i estabilització de les sorres de l'interior de les platges amb plançons d'espècies vegetals locals o altres elements físics.

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

P Disminueix

Període estudiat:

1990 - 2006

Qualitat de les dades:

Bona

- Manteniment de la dinàmica natural de les perturbacions a primera línia de costa, sobretot en trams amb poca densitat d'infraestructures. - Minimització del risc d'erosió.

Guardiola (2007)

Construcció o adequació d'infraestructures

Observacions:

- Control de la creació de nous vials i infrastructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie - Ubicació de les zones d'oci allunyades de l'hàbitat.

- Control de la creació de nous vials i infrastructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie

P :mesura prioritària

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2240

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2240

319

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

Nutrients (P,N) i salinitat del sòl

Gómez-Serrano i Sanjaume (2009)

Unitats: N, P, salinitat, humitat

Metodologia: Mostres (Golterman, 2004) Àmbit:

Local

2250*

Temporalitat:

Dunes litorals amb cadequers o savinoses

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Gómez-Serrano i Sanjaume (2009)

Descripció de l'hàbitat

Unitats: Nre. Espècies i cobertura (%)

Matollars o bosquets baixos, de dos a cinc metres d’alçària, dominats per la

Metodologia: Parcel·les de 50 x 50 cm Àmbit:

Local

Temporalitat:

savina o el càdec, de vegades amb pins esparsos. Formen la primera línia

Qualitat de l'indicador: Bona

forestal en platges sorrenques conjuntament amb plantes psammòfiles de

Observacions:

les comunitats veïnes. Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea ocupada de l'hàbitat

Gómez-Serrano i Sanjaume (2009)

Unitats: ha

Metodologia: GIS i cartografia Àmbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Granulometria i composició sòl

Gómez-Serrano i Sanjaume (2009)

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Unitats: Índex

Metodologia: Parcel·les d'estudi Àmbit:

Local

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

16.271

Cadequers (bosquines o matollars de Juniperus oxycedrus) de dunes fixades del litoral

MED

16.272

Savinoses (bosquines o matollars de Juniperus phoenicea subsp. eumediterranea de dunes fixades del litoral

MED

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Alteració del sòl (trepig ramats, vehicles, etc).

Gómez-Serrano i Sanjaume (2009)

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les de 50 x 50 cm Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Anual

Favorable: <10 % sup. Total alterada

Superfície

Font:

Superfície de plantes invasores

Gómez-Serrano i Sanjaume (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Poligons Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2240

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2250*

320

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai

Distribució Espai

Territori catalanídic central i meridional, en àrees litorals força fragmentades.

ES5140007 -Costes del Tarragonès

Presència FND Element Clau puntual

Superfície/ Localitats

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

4 localitats

Total

66,70

Esp.

66,7

4 localitats

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Font:

CHC (2009)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 6 localitats

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons + -

% de sup. en Natura 2000 66,7

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

2250*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2250*

321

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable 6 localitats

Secundaris:

conservació que pot presentar un hàbitat.

16.271

16.272

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Mesures de conservació

Control d'espècies exòtiques

Possibles causes d'amenaça - Control d’espècies invasores propiciant la seva eradicació en les zones amb presència important de l'hàbitat.

CODI

Impacte o activitat

A04.01

Pasturatge intensiu

Muñoz i Gracia (2009a)

B01.02

Aforestacions. Augment de la massa forestal (pinedes).

CTFC (2012)

B02.01

Plantacions de pi.

Muñoz i Gracia (2009a)

Noves vies de comunicació que modifiquen l'ecosistema.

Guardiola (2007)

Gestió de formacions vegetals P

- Aclarida de les poblacions de pins per la recuperació de les condicions ambientals adequades pel desenvolupament de l'hàbitat: efecte de l'aerosol marí, mobilitat de substrat i elevada radiació.

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats - Ampliació de la connectivitat entre les localitats de l'hàbitat.

D01

Restauració d'àrees degradades E01.01 E02

Noves edificacions i vivendes a la costa.

Vigo et al. (2008)

Àrees industrials o comercials.

Guardiola (2007)

- Restauració dels indrets més degradats del tipus d'hàbitat en base a una identificació i valoració de l'estat de conservació.

Regulació de l'ús públic G01

Activitat de bany en platges.

Guardiola (2007)

G02

Instalacions esportives i d'oci.

Guardiola (2007)

Trepig, sobrefreqüentació.

Vigo et al. (2008)

Espècies invasores i espècies al·lòctones de plantes i animals. Carpobrotus edulis, acàcies, agaves, iuques i Oenothera sp.

Muñoz i Gracia (2009a)

Incendi (natural). Grans incendis forestals.

CTFC (2012)

G05.01 I01

L09

Aprofitament sostenible Forestal P

- Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat. Construcció o adequació d'infraestructures P

- Control de la creació de nous vials i infrastructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie - Ubicació de les zones d'oci allunyades de l'hàbitat.

Catalunya

Font:

- Gestió mitjançant aclarides selectives de les àrees amb elevada densitat de pins per tal de reduir el risc d'incendi.

Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola

Tendència de l'hàbitat

Tendència:

- Ordenació del pas de persones i vehicles motoritzats en les zones on és present l'hàbitat.

Divulgació - Informació Disminueix

Període estudiat:

1990 - 2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

P :mesura prioritària

2250*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2250*

322

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat i cobertura (%)

Muñoz i Gracia (2009a)

Unitats: Nre. Espècies i cobertura (%)

2260

Metodologia: Parcel·les de 20 x 50 m (0,1 ha) Àmbit:

Local

Temporalitat:

Dunes colonitzades per brolles o garrigues

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Alteració del sòl (trepig de persones, ramats, vehicles, etc).

Muñoz i Gracia (2009a)

Descripció de l'hàbitat

Unitats: Percentatge (%)

Poblaments poc densos de plantes xeròfiles, sobretot de brucs o garrics, d’un a dos metres d’alçària, que colonitzen antigues dunes litorals.

Metodologia: Parcel·les de 50 x 50 cm Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Anual

Favorable: <10 % sup. Total alterada

Superfície

Font:

Superfície de plantes invasores

Muñoz i Gracia (2009a)

Unitats: ha

Metodologia: Poligons Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea ocupada de l'hàbitat

Muñoz i Gracia (2009a)

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Unitats: ha

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació

Metodologia: GIS i cartografia Àmbit:

General

16.28 Temporalitat:

Dunes residuals colonitzades per brolles o garrigues, al litoral

MED

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2250*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2260

323

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai

Distribució Espai

En petits enclavaments del Montgrí (territori ruscínic).

ES5120016 -El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

Presència FND Element Clau puntual

Superfície/ Localitats

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

2 localitats

Total

100,00

Esp.

100

2 localitats

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Font:

CHC (2009)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 2 localitats

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons + -

% de sup. en Natura 2000 100

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

2260

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2260

324

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable 2 localitats

Secundaris:

conservació que pot presentar un hàbitat.

16.28

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Mesures de conservació

Possibles causes d'amenaça CODI A

Gestió preventiva

Impacte o activitat

- Regulació de l'extracció d'àrids per la restauració d'altres platges.

CTFC (2012)

Canvi d’ús del sòl (nous conreus o pastures).

Control d'espècies exòtiques B01.02

Aforestacions. Augment de la massa forestal (pinedes).

CTFC (2012)

C01.01

Extracció d'arena i grava.

Vigo et al. (2008)

D01

Noves vies de comunicació que modifiquen l'ecosistema.

Guardiola (2007)

E01

Noves edificacions i vivendes.

Gómez-Serrano et al. (2009)

Trepig, sobrefreqüentació.

Guardiola (2007)

G05.01

- Control d’espècies invasores propiciant la seva eradicació en les zones amb presència important de l'hàbitat. Restauració d'àrees degradades P

Conservació de llocs d'interès geològic o geomorfològic P

Construcció o adequació d'infraestructures

Catalunya

Font:

- Minimització del risc d'erosió. - Fixació i estabilització de les sorres de l'interior de les platges amb plançons d'espècies vegetals locals o altres elements físics.

Tendència de l'hàbitat

Tendència:

- Restauració dels indrets més degradats del tipus d'hàbitat en base a una identificació i valoració de l'estat de conservació.

Disminueix

Període estudiat:

1990 - 2006

Qualitat de les dades:

- Control de la creació de nous vials i infrastructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie

Bona - Ubicació de les zones d'oci allunyades de l'hàbitat.

Guardiola (2007) Divulgació - Informació

Observacions: - Divulgació, valorització de l'hàbitat i sensibilització ambiental dels agents locals, especialment els que gestionen i utilitzen l'hàbitat, incidint en el sentit de les pràctiques de gestió encaminades a la conservació.

P :mesura prioritària

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2260

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2260

325

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat i cobertura (%)

Unitats: Nre. Espècies i cobertura (%)

2270*

Metodologia: Parcel·les de 20 x 50 m (0,1 ha) Àmbit:

Local

Temporalitat:

Dunes amb pinedes de pi pinyer o de pinastre

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Dimensions de la platja (amplada i llargada)

Descripció de l'hàbitat

Unitats: metres

Pinedes seminaturals que ocupen dunes residuals del litoral marítim. Sota

Metodologia: GIS i cartografia mètrica Àmbit:

General

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

l’estrat arbori de pins, els estrats arbustiu i herbaci poden ser molt diversos, Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5 anys

tant en grau de desenvolupament com en composició.

Favorable: >50 m de platja seca

Freqüència/Abundància

Font:

Alteració del sòl (trepig de persones, ramats, vehicles, etc).

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les de 50 x 50 cm Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Anual

Favorable: <10 % sup. Total alterada

Superfície

Font:

Superfície de plantes invasores

Gómez-Serrano i Sanjaume (2009)

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Unitats: ha

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació

Metodologia: Poligons Àmbit:

Local

Temporalitat:

16.2982* + 16.2983*

Qualitat de l'indicador: Mitja

Dunes residuals plantades de pins (Pinus pinea, P. pinaster), al litoral

MED

Observacions:

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea ocupada de l'hàbitat

16c

Dunes residuals plantades de pins (Pinus pinea, P. pinaster), al litoral

Unitats: ha

Metodologia: GIS i cartografia Àmbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2260

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2270*

326

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Espai

Àrees del litoral dels territoris ruscínic i catalanídic.

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

ES0000146 -Delta del Llobregat

segura

77,5 ha

8,4

5,30

5,3

0,5

ES5120011 -Riberes del Baix Ter

segura

29,3 ha

2,4

2,00

0,2

ES5120015 -Litoral del Baix Empordà

segura

384,6 ha

11,5

26,20

26,2

2,3

ES5120016 -El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

segura

405,9 ha

6,4

27,60

27,6

2,4

Total

897,3 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 1468,6 ha

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 36

40,8 + - 132

% de sup. en Natura 2000 61,1

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

2270*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2270*

327

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable 1469 ha

Secundaris:

- Mantenir la cobertura arbòria per sobre el 70% de la superfície ocupada per l'hàbitat al LIC - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

conservació que pot presentar un hàbitat.

16.2982* +

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Mesures de conservació Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

Possibles causes d'amenaça CODI

Impacte o activitat

D01

Noves vies de comunicació que modifiquen l'ecosistema.

Guardiola (2007)

E01

Noves edificacions i vivendes a la costa.

CTFC (2012)

Passeigs marítims.

Gómez-Serrano et al (2009a)

Aparcaments.

Vigo et al. (2008)

Recol·lecció de pinyons.

CTFC (2012)

Activitat de bany en platges.

Verdú et al. (2011)

G02.04

Circulació de vehicles.

Vigo et al. (2008)

G02.08

Càmping i caravanes.

CTFC (2012)

G05.01

Trepig, sobrefreqüentació.

Vigo et al. (2008)

E01.01

CODI

Nom de l'espai

ES5120011

Riberes del Baix Ter

ES5120015

Litoral del Baix Empordà

ES5120016

El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

Gestió preventiva - Regulació de la recollida de pinyons.

E06

P F04.02 G01

- Limitació i control de l'extracció d'àrids en àrees amb presència de l'hàbitat.

Delimitació - Protecció del cordó dunar mitjançant senyalització o tancaments perimetrals Control d'espècies exòtiques - Control d’espècies invasores propiciant la seva eradicació en les zones amb presència important de l'hàbitat. Restauració d'àrees degradades P

K01.01

Vigo et al. (2008)

Erosió.

- Restauració dels indrets més degradats del tipus d'hàbitat en base a una identificació i valoració de l'estat de conservació.

Conservació de llocs d'interès geològic o geomorfològic

Tendència de l'hàbitat

- Fixació i estabilització de les sorres de l'interior de les platges amb plançons d'espècies vegetals locals o altres elements físics.

Catalunya Tendència: Font:

P Disminueix

Període estudiat:

1990 - 2006

Qualitat de les dades:

Bona

- Minimització del risc d'erosió.

Regulació de l'ús públic

Guardiola (2007)

- Ordenació del pas de persones i vehicles motoritzats en les zones on és present l'hàbitat.

Observacions: Construcció o adequació d'infraestructures P

- Control de la creació de nous vials i infrastructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie - Ubicació de les zones d'oci allunyades de l'hàbitat.

P :mesura prioritària

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2270*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2270*

328

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Percentatge (%) d'arbres >40 dn

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les d'estudi Àmbit:

Local

3120 Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Aigües estagnants oligotròfiques molt poc mineralitzades, amb Isoetes spp., en terrenys generalment arenosos del Mediterrani occidental

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Nre. espècies característiques de la comunitat i cobertura (%)

Font:

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Descripció de l'hàbitat

Unitats: Nre. Espècies i cobertura (%)

Llacunes i estanys que contenen pradells de port baix en què dominen Metodologia: Parcel·les d'estudi Àmbit:

Local

geòfits i plantes anuals de desenvolupament hivernal i primaveral. Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Ocasionalment poden tenir l’aspecte d’una gespa densa on domina Isoetes

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

setacea.

Superfície

Font:

Cobertura de les espècies arbories d'interès

Ruíz-Aalvaro-Urja (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les d'estudi Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Granulometria i composició sòl

Ruíz-Aalvaro-Urja (2009)

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Unitats: Índex

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació

Metodologia: Parcel·les d'estudi Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea ocupada de l'hàbitat

22.11

Aigües dolces estagnants oligotròfiques, pobres en calç

MED

22.3412

Pradells d'isòets (Isoetes setaceum, I. velatum), de basses fluctuants de terra baixa, al territori ruscínic

MED

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Unitats: ha

Metodologia: GIS i cartografia Àmbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2270*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3120

329

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Espai

Territori ruscínic (basses de l'Albera).

ES5120009 -Basses de l'Albera

Presència FND Element Clau segura

Superfície/ Localitats 1,8 ha

Total

% de l'espai R. mediterrània Cat. 0,2

100,00

Esp.

100

1,8 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 1,8 ha

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 7

0,3 + - 0,2

% de sup. en Natura 2000 100

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

3120

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3120

330

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

2 ha

Secundaris:

- Aconseguir que el nombre de plantes característiques o endèmiques respecte les d'àmplia distribució estiguin en una relació superior a 40:60 de mitjana - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

conservació que pot presentar un hàbitat.

22.3412

22.11

Estat de Conservació favorable

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Mesures de conservació Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

Possibles causes d'amenaça CODI

Impacte o activitat

A04.01

Pasturatge intensiu

CODI

Nom de l'espai

ES5120009

Basses de l'Albera

Gestió preventiva

E01

Noves edificacions i vivendes.

- Avaluació i control de les actuacions que produeixin drenatges, captacions o que puguin impedir l’arribada d’aigua tant superficial com freàtica.

F02

Introducció d'espècies de peixos i crancs exótics que en modifiquen i desajusten el poblament faunístic.

- Regulació estricta dels usos en les àrees amb presència de l'hàbitat.

Redacció de plans F02.03

Pesca esportiva diferent a la pesca amb ham. - Aprovació i execució de plans per l'eradicació d'espècies exòtiques o alienes a l'ecosistema.

G01

Esports i activitats d'oci a l'aire lliure.

H01

Contaminació d'aigües superficials (d'aigua dolça i salobre) per biocides, hormones i fertilitzants de cultius propers. També per abocaments d'aigües residuals urbanes o industrials.

- Establiment de plans de mitigació de les fonts de contaminació difusa o directa de les aigües associades a l'hàbitat. - Coordinació amb els documents derivats de la Directiva Marc de l'Aigua en la definició i aplicació dels objectius i mesures de conservació en els documents de planificació de la gestió que es derivin del present Instrument

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats K02.02

Acumulació de matèria orgànica. Nitrificació per acumulació de matèria orgànica (excrements).

K02.03

Eutrofització (natural).

K02.04

Acidificació (natural).

M01.02

Sequera i disminució de la precipitació. Augment de la freqüència dels períodes de sequera.

- Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients

Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola P

- Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat.

Coordinació amb agents de desenvolupament local (Grups de desenvolupament local i altres) CTFC (2012) P

Seguiment ecològic

Tendència de l'hàbitat

- Establiment d'un protocol de seguiment de l'hàbitat com a bon indicador del canvi global (clima, acidificació, precipitació d’organoclorats, etc..).

Catalunya Tendència: Font:

- Coordinació amb els agents locals per evitar nous usos que puguin afectar les masses d'aigua associades a l'hàbitat.

Disminueix

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Divulgació - Informació

Bona

Guardiola (2007)

Observacions: P :mesura prioritària

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3120

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3120

331

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Tipus d' Indicador:

Abundància

Font:

Índex de riquesa microbentònica (diatomees)

Indicador:

Camacho et al. (2009)

Local

Temporalitat:

Unitats: Índex

Àmbit:

Àrea (ha)

Camacho et al. (2009)

Unitats: ha

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Qualitat de l'indicador: Bona

Bianual

Font:

Metodologia: Digitalització

Metodologia: Recollida amb dragues de malla de 500 micrometres Àmbit:

Superfície

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Quantitat de clorofil·la: índex ICATYM o ECOEM

Camacho et al. (2009)

Unitats: densitat de clorofil·la (mg/m3)

Metodologia: punts de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat o endèmiques

Camacho et al. (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Seguiment visual de la massa d'aigua Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Abundància d'algues

Camacho et al. (2009)

Unitats: Índex de ITP (tròfic plantònic) o altres

Metodologia: punts de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Cobertura de helòfits

Camacho et al. (2009)

Unitats: Nre. Espècies i cobertura (%)

Metodologia: Parcel·les Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Bianual

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Coeficient biòtic (CB) de macroinvertebrats bentònics

Ibáñez et al. (2009)

Unitats: Índex

Metodologia: Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Bianual

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

Indicadors fisico-químics

Camacho et al. (2009)

Unitats: PH, O2, nutrients, temperatura, salinitat, etc...

Metodologia: punts de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

Anual

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3120

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3120

332

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT Distribució Territoris ruscínic, olisitànic, catalanídic i Prepirineus.

3130

Aigües estagnants oligotròfiques o mesotròfiques amb vegetació de Littorelletea uniflorae i/o Isoeto-nanojuncetea

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Estanys i basses permanents, d’origen i fondària diversos; també alguns embassaments. De vegades s’hi donen episodis de gran desenvolupament de fitoplàncton. També s'hi troben poblaments d’hidròfits de pocs centímetres d’alçària, ben diferents uns dels altres i que a casa nostra no solen créixer junts. Comprèn des de plantes quasi submergides (cas de l’espiga d’aigua) fins a plantes que arrelen a la vora de l’aigua com petits joncs i altres plantes herbàcies anuals que es desenvolupen a finals de primavera i a l’estiu o, fins i tot, a principi de la tardor.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 22.12

Aigües dolces estagnants mesotròfiques

22.313

Poblaments de Juncus bulbosus o Potamogeton polygonifolius o Hypericum elodes o Ranunculus flammula, de vores d'aigües somes, àcides

22.314

Poblaments de Baldellia ranunculoides, d'aiguamolls torbosos

22.3231

Jonqueroles de Juncus bufonius, de sòls temporalment inundats de l'estatge montà

22.3232

Pradells terofítics de petites serranes (Cyperus flavescens, C. fuscus), de sòls temporalment inundats de l'estatge montà

22.3233

Pradells de teròfits amb dominància d'altres plantes (Scirpus setaceus o Juncus capitatus o Juncus pygmaeus o Lythrum spp....), de sòls temporalment inundats de l'estatge montà

Font:

CHC50v1 (2010)

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 5,3 ha 58 localitats

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3130

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 12

0,4 + - 0,4 + -

% de sup. en Natura 2000

% respecte al total de l'hàbitat a CAT

91,2

100

29,3

71,6

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3130

333

3. DIAGNOSI

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai

Presència FND Element Clau

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Superfície/ Localitats

% de l'espai R. mediterrània Cat. 7,4

ES0000019 -Aiguamolls de l'Alt Empordà

segura

6 localitats

ES5110001 -Massís del Montseny

segura

0 ha

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

segura

1 localitats

0,00

Estatus legal

Esp. Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

1,2

conservació que pot presentar un hàbitat.

22.12

22.313

22.314

22.3231

22.3232

22.3233

ES5120007 -Cap de Creus

segura

ES5120009 -Basses de l'Albera

segura

ES5120010 -Les Gavarres

absent

ES5120013 -Massís de les Cadiretes

segura

2 localitats

2,5

ES5120017 -Estany de SilsRiera de Santa Coloma

segura

1 localitats

1,2

ES5140008 -Muntanyes de Prades

segura

4 localitats

4,9

A10.01

ES5140017 -Serra de Montsant-Pas de l'Ase

segura

1 localitats

1,2

E01

2 localitats 4,8 ha

2,5 0,6

91,20

91,2

Possibles causes d'amenaça CODI

F02.03

Total

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Impacte o activitat Destrucció del bosc de ribera i la vegetació aquàtica de les lleres.

CTFC (2012)

Construcció d'equipaments que pot comportar contaminació i disminució del cabal de les aigües.

Guardiola (2007)

Introducció d'espècies exòtiques de peixos per pesca esportiva.

4,8 ha (+17 localitats) 6 localitats

Contaminació d'aigües superficials (d'aigua dolça i salobre) per biocides, hormones i fertilitzants de cultius propers. També per abocaments d'aigües residuals urbanes o industrials.

Guardiola (2007)

Instal·lacions hidroelèctriques.

Guardiola (2007)

K01.03

Dessecació de les aigües entollades on es fa aquest hàbitat per captacions, drenatges, canalitzacions, desviaments de cursos o canvis en el terreny.

CTFC (2012)

K02.03

Eutrofització (natural).

M01.02

Sequera i disminució de la precipitació. Augment de la freqüència dels períodes de sequera.

H01

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície.. J02.05.05

CTFC (2012)

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Disminueix

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3130

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3130

334

Indicadors de l'estat de conservació

4. CONSERVACIÓ Objectius de conservació Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat de Conservació favorable

Abundància

Font:

Quantitat de clorofil·la: índex ICATYM o ECOEM

Camacho et al. (2009)

Unitats: densitat de clorofil·la (mg/m3)

Metodologia: punts de seguiment

5 ha

Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Secundaris: - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Tipus d' Indicador: Indicador:

Mesures de conservació

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat o endèmiques

Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

Metodologia: Parcel·les de seguiment o transsecte de 100m

CODI

Nom de l'espai

Àmbit:

ES5110001

Massís del Montseny

Observacions:

ES5120009

Basses de l'Albera

Local

Tipus d' Indicador: Gestió preventiva P

Indicador:

Qualitat de l'indicador: Bona

Presència espècies característiques: favorable i >10%,. Absència i presència de plantes nitròfiles:desfavorable

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat o endèmiques

Metodologia: Parcel·les de seguiment o transsecte de 100m

- Regulació estricta dels usos en les àrees amb presència de l'hàbitat.

Àmbit:

Local

Observacions:

- Establiment de plans de mitigació de les fonts de contaminació difusa o directa de les aigües associades a l'hàbitat.

Tipus d' Indicador:

Unitats: Nre. Espècies (%)

Qualitat de l'indicador: Bona

Presència espècies característiques: favorable i >10%,. Ausència i presència de plantes nitròfiles:desfavorable

Freqüència/Abundància

Indicador:

- Coordinació amb els documents derivats de la Directiva Marc de l'Aigua en la definició i aplicació dels objectius i mesures de conservació en els documents de planificació de la gestió que es derivin del present Instrument

Metodologia: Seguiment visual de la massa d'aigua Àmbit:

Temporalitat:

- Aprovació i execució de plans per l'eradicació d'espècies exòtiques o alienes a l'ecosistema.

Coordinació amb agents de desenvolupament local (Grups de desenvolupament local i altres)

Unitats: Nre. Espècies (%)

Temporalitat:

- Avaluació i control de les actuacions que produeixin drenatges, captacions o que puguin impedir l’arribada d’aigua tant superficial com freàtica.

Redacció de plans

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat o endèmiques

Local

Camacho et al. (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions: - Establir procediments de concertació amb els titulars de concessions d'aigua per determinar els drets d'ús i els efectes sobre la conservació del patrimoni natural de les mateixes Tipus d' Indicador:

Seguiment ecològic

Indicador: - Establiment d'un protocol de seguiment de l'hàbitat com a bon indicador del canvi global (clima, acidificació, precipitació d’organoclorats, etc..).

Abundància

Font:

Abundància d'algues

Camacho et al. (2009)

Unitats: Índex de ITP (tròfic plantònic) o altres

Metodologia: punts de seguiment Àmbit:

Divulgació - Informació

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Indicador:

Abundància

Font:

Cobertura d'helòfits

Camacho et al. (2009)

Unitats: Nre. Espècies i cobertura (%)

Metodologia: Parcel·les Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Bianual

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Coeficient biòtic (CB) de macroinvertebrats bentònics

Ibáñez et al. (2009)

Unitats: Índex

Metodologia: Àmbit:

Local

Temporalitat:

Bianual

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3130

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3130

335

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Índex de riquesa microbentònica (diatomees)

Camacho et al. (2009)

Unitats: Índex

Metodologia: Recollida amb dragues de malla de 500 micrometres Àmbit:

Temporalitat:

Local

Qualitat de l'indicador: Mitja

3140

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

Indicadors fisico-químics

Camacho et al. (2009)

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Unitats: PH, O2, nutrients, temperatura, salinitat, etc...

Metodologia: punts de seguiment Àmbit:

Local

Descripció de l'hàbitat Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Estanys i basses permanents, de diversa fondària amb formacions denses

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Aigües oligomesotròfiques calcàries amb vegetació bèntica de Chara spp.

d’asprelles. També alguns embassaments d'entre 10 i 20 m de fondària.

Estat

Font:

Àrea

CTFC (2012)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

Catalunya

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Cada 5-10 anys.

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació

Observacions: 22.12

Aigües dolces estagnants mesotròfiques

22.15

Aigües dolces estagnants oligomesotròfiques, riques en calç

22.441

Poblaments submersos d'asprelles (Chara spp.), de basses i estanys d'aigües carbonàtiques

22.442

Poblaments submersos de Nitella, de basses i estanys d'aigües clares

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3130

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3140

336

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Espai

Localitzat en alguns enclavaments aigualosos de la regió mediterrània.

Font:

Presència FND Element Clau

ES0000020 -Delta de l'Ebre

segura

ES0000022 -Aigüestortes

absent

ES0000146 -Delta del Llobregat

pendent

ES5110005 -Sistema transversal Català

pendent

ES5110010 -Sant Llorenç del Munt i l'Obac

segura

ES5110013 -Serres del Litoral central

segura

ES5110022 -Capçaleres del Foix

segura

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

segura

ES5120008 -Estany de Banyoles

Superfície/ Localitats

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

5,5 ha

20,80

0,2

0 ha

0,00

segura

11,1 ha

41,60

0,3

ES5120009 -Basses de l'Albera

segura

0 ha

0,00

ES5130003 -Alt Pallars

absent

ES5130015 -Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

0 ha

0,00

ES5130019 -Estany de Montcortès

segura

1,4 ha

3,1

5,20

4,3

ES5130035 -Plans de la Unilla

segura

4,7 ha

0,5

17,70

14,5

0,1

ES5140004 -Sèquia Major

segura

0 ha

0,00

ES5140008 -Muntanyes de Prades

pendent

ES5140011 -Sistema prelitoral meridional

pendent

ES5140018 -El MontmellMarmellar

segura

0 ha

0,00

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 26,7 ha

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 17

1,6 + - 2,8

% de sup. en Natura 2000 85,3

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 81,8

Total

3,7 ha 22,7 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3140

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3140

337

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

27 ha

Secundaris:

- Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

conservació que pot presentar un hàbitat.

Mesures de conservació

22.12

22.15

22.441

CODI

Nom de l'espai

ES0000020

Delta de l'Ebre

ES5120008

Estany de Banyoles

ES5120009

Basses de l'Albera

ES5130019

Estany de Montcortès

ES5130035

Plans de la Unilla

22.442

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

Possibles causes d'amenaça CODI A05

Impacte o activitat Granges de bestiar i cria d'animals (sense pasturatge). Nitrificació per acumulació de matèria orgànica (excrements).

Estat de Conservació favorable

Guardiola (2007)

Gestió preventiva Regadiu.

Guardiola (2007)

Destrucció del bosc de ribera i la vegetació aquàtica de les lleres.

CTFC (2012)

G02

Instalacions esportives i d'oci.

Guardiola (2007)

H01

Contaminació d'aigües superficials (d'aigua dolça i salobre) per biocides, hormones i fertilitzants de cultius propers. També per abocaments d'aigües residuals urbanes o industrials.

Guardiola (2007)

Introducció d'espècies de peixos i crancs exòtics que en modifiquen i desajusten el poblament faunístic.

Vigo et al. (2008)

J02.05

Alteracions en la dinàmica i flux d'aigua, general.

Guardiola (2007)

K01.03

Dessecació de les aigües entollades on es fa aquest hàbitat per captacions, drenatges, canalitzacions, desviaments de cursos o canvis en el terreny.

CTFC (2012)

K02.03

Eutrofització (natural).

Vigo et al. (2006)

M01.02

Sequera i disminució de la precipitació. Augment de la freqüència dels períodes de sequera.

CTFC (2012)

A09 A10.01

- Regulació, si s'escau, de l’extracció d’aigua per reg i altres usos de les masses d'aigua amb presència actual de l’element per garantir-ne les condicions hídriques adients.

Redacció de plans

I01

- Aprovació i execució de plans per l'eradicació d'espècies exòtiques o alienes a l'ecosistema. P

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats - Millora de la connectivitat dels hàbitats aquàtics amb els ecosistemes naturals terrestres adjacents. - Preservació dels hidroperíodes naturals dels sistemes lèntics als quals està associat l'hàbitat. Restauració d'àrees degradades - Restauració dels indrets més degradats del tipus d'hàbitat en base a una identificació i valoració de l'estat de conservació. Millora ambiental de les activitats del sector primari i altres - Establiment d’acords per evitar la utilització com abeurador dels escosistemes lèntics associats a l'hàbitat.

Tendència de l'hàbitat

Coordinació amb agents de desenvolupament local (Grups de desenvolupament local i altres)

Catalunya Tendència: Font:

P Disminueix

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona

- Coordinació amb els agents locals per evitar nous usos que puguin afectar les masses d'aigua associades a l'hàbitat.

Divulgació - Informació

Guardiola (2007)

Observacions: P :mesura prioritària

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3140

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3140

338

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Tipus d' Indicador:

Abundància

Font:

Quantitat de clorofil·la: índex ICATYM o ECOEM

Indicador:

Camacho et al. (2009)

Local

Unitats: densitat de clorofil·la (mg/m3)

Àmbit: Temporalitat:

Font:

Indicadors fisico-químics

Camacho et al. (2009)

Unitats: PH, O2, nutrients, temperatura, salinitat, etc...

Metodologia: punts de seguiment

Metodologia: punts de seguiment Àmbit:

Composició

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions: Tipus d' Indicador: Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat o endèmiques

Indicador:

Unitats: Percentatge (%)

Local

Àmbit:

Observacions:

Temporalitat:

Nre. espècies característiques de la comunitat o endèmiques

Local

Observacions:

Qualitat de l'indicador: Bona

Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat o endèmiques

Indicador:

Camacho et al. (2009)

Local

Observacions:

Àmbit:

Indicador:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Presència favorable >20%, <10% desfavorable

Font:

Àrea

CTFC (2012)

Unitats: ha

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Cada 5-10 anys.

Qualitat de l'indicador: Bona

Presència favorable >20%, <10% desfavorable

Abundància

Tipus d' Indicador:

Font:

Abundància d'algues

Local

Estat

Observacions:

Temporalitat:

Camacho et al. (2009)

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització

Unitats: Índex de ITP (tròfic plantònic) o altres

Àmbit:

Metodologia: punts de seguiment Àmbit:

Temporalitat:

Catalunya

Indicador: Tipus d' Indicador:

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Digitalització

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Seguiment visual de la massa d'aigua Àmbit:

Presència favorable >20%, <10% desfavorable Tipus d' Indicador:

Tipus d' Indicador:

Font:

Metodologia: Seguiment visual de la massa d'aigua

Metodologia: Seguiment visual de la massa d'aigua Àmbit:

Freqüència/Abundància

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions: Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Cobertura de helòfits

Camacho et al. (2009)

Unitats: Nre. Espècies i cobertura (%)

Metodologia: Parcel·les Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Bianual

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Coeficient biòtic (CB) de macroinvertebrats bentònics

Ibáñez et al. (2009)

Unitats: Índex

Metodologia: Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Bianual

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Índex de riquesa microbentònica (diatomees)

Camacho et al. (2009)

Unitats: Índex

Metodologia: Recollida amb dragues de malla de 500 micrometres Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3140

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3140

339

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT Distribució Localment als territoris sicòric, ruscínic, olositànic i catalanídic.

3150

Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant (Hydrocharition) o poblaments submersos d'espigues d'aigua (Potamion)

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Poblaments de vegetals aquàtics sovint natants (no arrelats al fons), en què dominen els xavos o poblament d’herbes submergides i arrelades al fons d’aigües dolces.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 22.13

Aigües dolces estagnants eutròfiques

22.411

Poblaments natants de llenties d'aigua (Lemna spp.), Azolla caroliniana o Riccia, d'aigües dolces estagnants, més o menys eutròfiques

22.412

Poblaments natants de xavos (Hydrocharis morsus-ranae), d'aigües dolces estagnants, al territori ruscínic

22.414

Poblaments d'Utricularia vulgaris o U. australis, parcialment flotants, d'aigües dolces estagnants de terra baixa i de l'estatge montà

22.415

Poblaments natants de Salvinia natans, d'aigües dolces estagnants, eutròfiques, al territori ruscínic

22.421

Comunitats submerses d'espigues d'aigua grosses (Potamogeton lucens, P. praelongus, P. perfoliatus), arrelades dins aigües dolces estagnants

22.422

Comunitats submerses d'herbes petites o mitjanes (Potamogeton densus i altres espigues d'aigua, Elodea, Najas, Zannichellia, Ceratophyllum...), d'aigües dolces estagnants

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) Superfície 97,8 ha 5 localitats

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3150

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 31

3,2 + - 9,5

% de sup. en Natura 2000 97,1

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 71,9

+ -

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3150

340

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

ES0000019 -Aiguamolls de l'Alt Empordà

segura

2,7 ha

2,80

ES0000020 -Delta de l'Ebre

segura

5,6 ha

5,70

4,1

0,1

ES0000022 -Aigüestortes

absent

ES0000146 -Delta del Llobregat

segura

1,5 ha

0,2

1,50

1,1

ES5110001 -Massís del Montseny

pendent

ES5110005 -Sistema transversal Català

segura

ES5110007 -Riu i Estanys de Tordera

pendent

ES5110010 -Sant Llorenç del Munt i l'Obac

segura

ES5110011 -Serres del litoral septentrional

segura

ES5110013 -Serres del Litoral central

segura

ES5120004 -Zona Volcànica de la Garrotxa

segura

ES5120007 -Cap de Creus

pendent

ES5120008 -Estany de Banyoles

ES5130020 -Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana

pendent

ES5130038 -Secans del Segrià i Utxesa

segura

ES5140001 -Litoral meridional tarragoní

pendent

ES5140010 -Riberes i Illes de l'Ebre

pendent

ES5140011 -Sistema prelitoral meridional

pendent

ES5140012 -Tossals d'Almatret i Ribaroja

segura

Total

0,6 ha

0,60

0,5

0 ha

0,00

13,3 ha 94,9 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

49,8 ha

0,2

51,00

36,6

0,9

segura

11,1 ha

11,40

8,2

0,2

ES5120009 -Basses de l'Albera

segura

3,6 ha

0,5

3,70

2,6

0,1

ES5120010 -Les Gavarres

pendent

ES5120011 -Riberes del Baix Ter

pendent

ES5120013 -Massís de les Cadiretes

pendent

ES5120017 -Estany de SilsRiera de Santa Coloma

pendent

ES5120021 -Riu Fluvià

segura

0,00

ES5130003 -Alt Pallars

absent

ES5130013 -Aiguabarreig Segre - Cinca

segura

19,5 ha

2,6

20,00

14,4

0,4

ES5130018 -Estany d'Ivars Vilasana

segura

ES5130019 -Estany de Montcortès

segura

0,5 ha

0,50

0,4

0 ha

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3150

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3150

341

3. DIAGNOSI Estatus legal

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

22.412

22.414

22.421

22.422

22.13

22.411

22.415

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Possibles causes d'amenaça CODI

Impacte o activitat Canvi d’ús del sòl (nous conreus o pastures).

Guardiola (2007)

Pasturatge intensiu. Alteracions de la llera i del flux de l'aigua superficial.

CTFC (2012)

A05

Granges de bestiar i cria d'animals (sense pasturatge). Nitrificació per acumulació de matèria orgànica (excrements).

Guardiola (2007)

A09

Regadiu.

Guardiola (2007)

F02.03

Introducció d'espècies exòtiques de peixos per pesca esportiva, poden modificar la biocenosi.

Vigo et al. (2006)

H01

Contaminació d'aigües superficials (d'aigua dolça i salobre) per biocides, hormones i fertilitzants de cultius propers. També per abocaments d'aigües residuals urbanes o industrials.

Vigo et al. (2006)

J02.05

Alteracions en la dinàmica i flux d'aigua, general.

Guardiola (2007)

J02.06

Captacions d'aigua procedents d'aigües superficials.

Guardiola (2007)

K01.03

Dessecació.

Guardiola (2007)

K02.03

Eutrofització (natural).

Vigo et al. (2006)

K04.01

Competència (flora). Competència amb altres plantes invasores.

CTFC (2012)

A A04.01

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Disminueix

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions: Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3150

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3150

342

Divulgació - Informació

4. CONSERVACIÓ

Objectius de conservació Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable

P :mesura prioritària

98 ha

Secundaris: - Aconseguir que les espècies característiques de la comunitat representin >20% de la superfície de la massa d'aigua - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Mesures de conservació Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

CODI

Nom de l'espai

ES0000020

Delta de l'Ebre

ES0000146

Delta del Llobregat

ES5120008

Estany de Banyoles

ES5120009

Basses de l'Albera

ES5130013

Aiguabarreig Segre - Cinca

ES5130019

Estany de Montcortès

ES5130038

Secans del Segrià i Utxesa

ES5140012

Tossals d'Almatret i Riba-roja

Redacció de plans P

- Establiment de plans de mitigació de les fonts de contaminació difusa o directa de les aigües associades a l'hàbitat. - Aprovació i execució de plans per l'eradicació d'espècies exòtiques o alienes a l'ecosistema. - Coordinació amb els documents derivats de la Directiva Marc de l'Aigua en la definició i aplicació dels objectius i mesures de conservació en els documents de planificació de la gestió que es derivin del present Instrument

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats P

- Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients

- Preservació dels hidroperíodes naturals dels sistemes lèntics als quals està associat l'hàbitat. - Millora de la connectivitat dels hàbitats aquàtics amb els ecosistemes naturals terrestres adjacents. - Reversió de les obres de drenatge no útils de les zones humides.

Restauració d'àrees degradades P

- Restauració dels indrets més degradats del tipus d'hàbitat en base a una identificació i valoració de l'estat de conservació.

Millora ambiental de les activitats del sector primari i altres - Establiment d’acords per evitar la utilització com abeurador dels escosistemes lèntics associats a l'hàbitat. Coordinació amb agents de desenvolupament local (Grups de desenvolupament local i altres) - Establir procediments de concertació amb els titulars de concessions d'aigua per determinar els drets d'ús i els efectes sobre la conservació del patrimoni natural de les mateixes P

- Coordinació amb els agents locals per evitar nous usos que puguin afectar les masses d'aigua associades a l'hàbitat.

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3150

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3150

343

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Tipus d' Indicador:

Abundància

Font:

Quantitat de clorofil·la: índex ICATYM o ECOEM

Indicador:

Camacho et al. (2009)

Local

Unitats: densitat de clorofil·la (mg/m3)

Àmbit: Temporalitat:

Font:

Indicadors fisico-químics

Camacho et al. (2009)

Unitats: PH, O2, nutrients, temperatura, salinitat, etc...

Metodologia: punts de seguiment

Metodologia: punts de seguiment Àmbit:

Composició

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions: Tipus d' Indicador: Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat o endèmiques

Indicador:

Camacho et al. (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Local

Àmbit:

Temporalitat:

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat o endèmiques

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Seguiment visual de la vora de la massa d'aigua

Metodologia: Seguiment visual de la massa d'aigua Àmbit:

Freqüència/Abundància

Local

Observacions:

Qualitat de l'indicador: Bona

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Presència favorable >20%, <10% desfavorable

Observacions: Tipus d' Indicador: Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Indicador:

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat o endèmiques

Local

Observacions:

Àmbit:

Indicador:

Unitats: ha

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Cada 5-10 anys.

Qualitat de l'indicador: Bona

Presència favorable >20%, <10% desfavorable

Abundància

Tipus d' Indicador:

Font:

Abundància d'algues

Local

CTFC (2012)

Observacions:

Temporalitat:

Camacho et al. (2009)

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització

Unitats: Índex de ITP (tròfic plantònic) o altres

Àmbit:

Metodologia: punts de seguiment Àmbit:

Àrea

Catalunya

Indicador: Tipus d' Indicador:

Font:

Metodologia: Digitalització

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Seguiment visual de la vora de la massa d'aigua Àmbit:

Estat

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions: Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Cobertura de helòfits

Camacho et al. (2009)

Unitats: Nre. Espècies i cobertura (%)

Metodologia: Parcel·les Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Bianual

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Coeficient biòtic (CB) de macroinvertebrats bentònics

Ibáñez et al. (2009)

Unitats: Índex

Metodologia: Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Bianual

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Índex de riquesa microbentònica (diatomees)

Camacho et al. (2009)

Unitats: Índex

Metodologia: Recollida amb dragues de malla de 500 micrometres Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3150

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3150

344

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT Distribució Es troba present, de manera puntual, a tota la regió mediterrània.

3170*

Basses i tolls temporers mediterranis

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Llacunes o basses somes, de mida petita o mitjana que acumulen aigua provinent de la pluja. Normalment solen trobar-se inundades durant l'hivern i la primavera. Es troben organismes de petites dimensions, de cicle ràpid, vida curta, pioners o oportunistes com larves d’insectes, d’amfibis, etc. La flora està formada principalment per espècies teròfites i geòfites mediterrànies pertanyents a les aliances Isoetion, Nanocyperion flavescentis, Preslion cervinae, Verbenion supinae i Lythrion tribracteati.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 22.3411

Pradells d'Isoetes durieui, de sots sorrencs temporalment inundats, de terra baixa, al territori catalanídic septentrional

MED

22.3412

Pradells d'isòets (Isoetes setaceum, I. velatum), de basses fluctuants de terra baixa, al territori ruscínic

MED

22.3414

Pradells terofítics de petites serranes (Cyperus flavidus, C. fuscus, C. flavescens), de sòls temporalment humits de terra baixa

MED

22.3417

Comunitats amb Anagallis tenella o altres plantes lateatlàntiques, de vores de rierolets i de mulladius, de les contrades mediterrànies

MED

22.3418

Altres comunitats de petites herbes (Juncus bufonius, Lythrum spp....), de llocs temporalment xops o humits de terra baixa

MED

22.342

Comunitats herbàcies amb Preslia cervina, d'aiguamolls temporers, al territori ruscínic

MED

22.343

Pradells amb Crypsis schoenoides, C. aculeata... halonitròfils, de sòls llargament inundats

MED

22.5

Basses i estanys temporers

MED

Font:

CHC (2009)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

6,1 ha 63 localitats

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3170*

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 8

0,8 + - 0,9 + -

% de sup. en Natura 2000 89,2

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

47,6

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3170*

345

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

ES0000019 -Aiguamolls de l'Alt Empordà

segura

7 localitats

ES5110001 -Massís del Montseny

puntual

1 localitats

ES5110011 -Serres del litoral septentrional

pendent

ES5110013 -Serres del Litoral central

segura

ES5110024 -Serra de Collserola

segura

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

absent

ES5120004 -Zona Volcànica de la Garrotxa

puntual

4 localitats

ES5120005 -Riu Llobregat d'Empordà

segura

1 localitats

ES5120007 -Cap de Creus

puntual

1 localitats

ES5120008 -Estany de Banyoles

segura

2 localitats

ES5120009 -Basses de l'Albera

segura

ES5120010 -Les Gavarres

pendent

ES5120011 -Riberes del Baix Ter

segura

ES5120012 -Les Guilleries

pendent

ES5120013 -Massís de les Cadiretes

puntual

8 localitats

ES5120014 -L'Albera

puntual

1 localitats

ES5120017 -Estany de SilsRiera de Santa Coloma

pendent

ES5130035 -Plans de la Unilla

segura

ES5140008 -Muntanyes de Prades

pendent

ES5140011 -Sistema prelitoral meridional

segura

2 localitats

ES5140015 -Riu Siurana i planes del Priorat

segura

2 localitats

ES5140017 -Serra de Montsant-Pas de l'Ase

segura

1 localitats

3,1 ha

2,4 ha

Total

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

0,4

50,60

50,6

0,2

38,60

38,6

5,5 ha (+30 localitats)

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3170*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3170*

346

3. DIAGNOSI

Tendència:

Estatus legal

Font:

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

Prioritari

Europa

CEE (1992)

Disminueix

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions:

Normativa Legal

22.3412

22.343

22.3411

22.3414

22.3417

22.3418

22.342

22.5

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Possibles causes d'amenaça CODI

Impacte o activitat Agricultura. Canvi d’ús del sòl (nous conreus o pastures).

CTFC (2012)

A04

Pasturatge. Alteracions de la llera i del flux de l'aigua superficial.

Vigo et al. (2008)

E01

Noves edificacions i vivendes.

Vigo et al. (2008)

Trepig, sobrefreqüentació. Provoca terbolesa de l'aigua i empobriment de la biodiversitat.

Vigo et al. (2008)

G05.01

H01

Contaminació d'aigües superficials (d'aigua dolça i salobre) per biocides, hormones i fertilitzants de cultius propers. També per abocaments d'aigües residuals urbanes o industrials. Rebliment de dics, sèquies, basses o zones humides en general.

J02.05

Alteracions en la dinàmica i flux d'aigua, general. Canvis en la morfologia del terreny que n'impedeixen la inundació periòdica.

Vigo et al. (2008)

K01.03

Dessecació.

Vigo et al. (2008)

Aforestació i noves plantacions (pollancredes).

Vigo et al. (2008)

K02.02

Acumulació de matèria orgànica. Nitrificació per acumulació de matèria orgànica (excrements).

Vigo et al. (2008)

K02.03

Eutrofització (natural).

Vigo et al. (2008)

K04.01

Competència (flora). Competència amb altres plantes invasores.

CTFC (2012)

J02.01.03

K02

Tendència de l'hàbitat Catalunya

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3170*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3170*

347

P :mesura prioritària

4. CONSERVACIÓ Objectius de conservació Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable 6 ha

Secundaris: - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Mesures de conservació Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

CODI

Nom de l'espai

ES5120009

Basses de l'Albera

ES5130035

Plans de la Unilla

Gestió preventiva P

- Avaluació i control de les actuacions que produeixin drenatges, captacions o que puguin impedir l’arribada d’aigua tant superficial com freàtica.

Redacció de Plans P

- Establiment de plans de mitigació de les fonts de contaminació difusa o directa de les aigües associades a l'hàbitat.

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats - Reversió de les obres de drenatge no útils de les zones humides. - Millora de la connectivitat dels hàbitats aquàtics amb els ecosistemes naturals terrestres adjacents. P

- Preservació dels hidroperíodes naturals dels sistemes lèntics als quals està associat l'hàbitat.

- Manteniment de la dinàmica hidrològica pròpia de l'hàbitat, evitant drenatges o inundacions permanents.

Conservació de llocs d'interès geològic o geomorfològic P

- Preservació de la geomorfologia de l'hàbitat per tal que permeti la inundació temporal del mateix.

Conservació de sòls - Establiment dels mecanismes necessaris per evitar el trepig excessiu que pugui ocasionar l'erosió del sòl. Millora ambiental de les activitats del sector primari i altres - Establiment d’acords per evitar la utilització com abeurador dels escosistemes lèntics associats a l'hàbitat. Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola P

- Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat.

Investigació i estudis P

- Millora de la cartografia a petita escala de l'hàbitat, el coneixement de les comunitats biòtiques i la seva dinàmica.

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3170*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3170*

348

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Quantitat de clorofil·la: índex ICATYM o ECOEM

Camacho et al. (2009)

Unitats: densitat de clorofil·la (mg/m3)

Metodologia: punts de seguiment Àmbit:

Local

3240 Temporalitat:

Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

Indicadors fisico-químics

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Camacho et al. (2009)

Descripció de l'hàbitat

Unitats: PH, O2, nutrients, temperatura, salinitat, etc...

Bosquets de 3 a 5 (7) metres d’alçària, dominats per sargues, gatells o per

Metodologia: punts de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

Salix daphnoides, amb un estrat herbaci poc important i sovint amb diverses

Qualitat de l'indicador: Bona

plantes ruderals oportunistes. Poden haver-hi també algunes lianes. De

Observacions:

vegades fan masses un xic extenses, però sovint apareixen en forma de Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat o endèmiques

clapes petites o de comunitats obertes i mal estructurades.

Camacho et al. (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Seguiment visual de la massa d'aigua Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Abundància d'algues

Camacho et al. (2009)

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Unitats: Índex de ITP (tròfic plantònic) o altres

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació

Metodologia: punts de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Cobertura d'helòfits

44.113*

Salzedes de Salix daphnoides, dels codolars i arenys dels rius, als Pirineus centrals

ALP

44.124

Sargars i gatelledes muntanyencs

ALP

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Camacho et al. (2009)

Unitats: Nre. Espècies i cobertura (%)

44a

Salzedes de Salix daphnoides, dels codolars i arenys dels rius, a la Vall d'Aran

Metodologia: Parcel·les Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Bianual

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Índex de riquesa microbentònica (diatomees)

Camacho et al. (2009)

Unitats: Índex

Metodologia: Recollida amb dragues de malla de 500 micrometres Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Camacho et al. (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3170*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3240

349

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Espai

Prepirineus, Pirineus orientals i territoris olositànic i ausosegàrric septentrional.

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 672,4 ha

4,8 + - 5,5

% de sup. en Natura 2000 29,8

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 53,6

3240

Superfície/ Localitats

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

ES0000018 -Prepirineu Central català

segura

0,3 ha

0,00

ES0000022 -Aigüestortes

segura

4,3 ha

0,60

0,3

0,2

ES5110004 -Serra de Catllaràs

segura

2,1 ha

0,30

0,2

0,1

ES5110005 -Sistema transversal Català

segura

24 ha

0,1

3,60

1,9

1,3

ES5110009 -Riera de Merlès

segura

16,4 ha

0,6

2,40

1,3

0,9

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

segura

32,5 ha

0,1

4,80

2,6

1,8

ES5120004 -Zona Volcànica de la Garrotxa

segura

2,1 ha

0,30

0,2

0,1

ES5120012 -Les Guilleries

segura

4,7 ha

0,70

0,4

0,3

ES5120019 -Riberes de l'Alt Ter

segura

16 ha

3,9

2,40

1,3

0,9

ES5130003 -Alt Pallars

segura

3,3 ha

0,50

0,3

0,2

ES5130010 -Serra de BoumortCollegats

segura

7,4 ha

1,10

0,6

0,4

ES5130012 -Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs

segura

13,2 ha

0,1

2,00

0,7

ES5130015 -Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

27,5 ha

0,1

4,10

2,2

1,5

ES5130026 -Serra de PradaCastellàs

segura

8,9 ha

0,2

1,30

0,7

0,5

ES5130028 -Ribera Salada

segura

28,4 ha

0,5

4,20

2,3

1,5

ES5130029 -Serres de Queralt i Els TossalsAigua d'Ora

segura

9,3 ha

0,1

1,40

0,7

0,5

Total

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 141

Presència FND Element Clau

287,9 ha 200,4 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3240

350

3. DIAGNOSI Estatus legal Classificació

Àmbit

Font

Bases para la conservación de los HIC de España

Sense Dades

Catalunya

VVAA (2009)

Directiva 92/43 dels Hàbitats

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

44.113*

44.124

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Possibles causes d'amenaça CODI

Impacte o activitat Canvi d’ús del sòl (nous conreus o pastures).

CTFC (2012)

Regadiu.

Guardiola (2007)

Gestió forestal inadequada, amb pèrdua de naturalitat i grau de maduresa de la massa forestal.

Guardiola (2007)

C01.01

Extracció d'arena i grava.

Toro et al (2009)

D01.01

Construcció de grans senders o noves vies per vehicles motoritzats.

CTFC (2012)

E01

Noves edificacions i vivendes.

Guardiola (2007)

H01

Contaminació d'aigües superficials (d'aigua dolça i salobre) per biocides, hormones i fertilitzants de cultius propers. També per abocaments d'aigües residuals urbanes o industrials.

CTFC (2012)

A A09 B

J02.01

Abocadors, rescat de terres i dessecació en general.

J02.03

Canalització i desviaments d'aigua.

CTFC (2012)

J02.05.02

Estructures que modifiquen els cursos d'aigua continentals. Preses.

Guardiola (2007)

J02.06.06

Explotacions hidroelèctriques que desvien els cursos d'aigua i alteren el règim hidrològic de la conca.

J02.10

Accions de neteja que porten la degradació o destrucció directa de l'hàbitat.

K04.01

Competència amb altres plantes invasores.

CTFC (2012)

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Disminueix

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions: Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3240

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3240

351

Seguiment ecològic

4. CONSERVACIÓ

- Manteniment d'àrees sense intervenció en sectors rellevants d’aquest hàbitat pel seu interès i seguiment científic.

Objectius de conservació Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable

P :mesura prioritària

672 ha

Secundaris: - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Mesures de conservació Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

CODI

Nom de l'espai

ES0000018

Prepirineu Central català

ES0000022

Aigüestortes

ES5110005

Sistema transversal Català

ES5110009

Riera de Merlès

ES5120012

Les Guilleries

ES5130003

Alt Pallars

ES5130012

Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs

ES5130026

Serra de Prada-Castellàs

ES5130029

Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora

Gestió preventiva P

- Manteniment del cabal ecològic dels rius definit al Pla sectorial corresponent, en especial en els trams regulats, evitant la substracció d'aigua en períodes que no es mantingui aquest cabal.

- Regulació dels dragatges, canalitzacions o implantació d'activitats extractives que poguin modificar la llera i el cabal del riu on es trobi present l'hàbitat.

Redacció de plans P

- Redacció d'un pla d'ordenació de les activitats i usos recreatius fluvials en els trams amb presència de l’hàbitat. - Coordinació amb els documents derivats de la Directiva Marc de l'Aigua en la definició i aplicació dels objectius i mesures de conservació en els documents de planificació de la gestió que es derivin del present Instrument

Control d'espècies exòtiques - Control d’espècies invasores propiciant la seva eradicació en les zones amb presència important de l'hàbitat. Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats P

- Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients

Restauració d'àrees degradades - Restauració ecològica de les explotacions extractives abandonades o dels sectors no explotats de les que es troben en funcionament. Coordinació amb agents de desenvolupament local (Grups de desenvolupament local i altres) - Establir procediments de concertació amb els titulars de concessions d'aigua per determinar els drets d'ús i els efectes sobre la conservació del patrimoni natural de les mateixes Investigació i estudis - Estudi de la dinàmica dels processos físics, morfològics i biològics de l'hàbitat, de les seves tendències evolutives i del seu estat de conservació.

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3240

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3240

352

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

Indicadors fisico-químics

Toro et al (2009)

Unitats: PH, O2, nutrients, temperatura, salinitat, etc...

Metodologia: parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

3250 Temporalitat:

Rius mediterranis amb vegetació del Glaucion flavi

Qualitat de l'indicador: Bona

Anual

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat o endèmiques i cobertura

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

CTFC (2012)

Descripció de l'hàbitat

Unitats: Percentatges (%)

Poblaments herbacis poc densos, dominats per plantes anuals. Solen Metodologia: Àmbit:

presentar una elevada diversitat, ja que acullen tant espècies dels prats secs

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys.

veïns com plantes de conreus i d’ambients ruderals. Als indrets més

Observacions:

allunyats del curs fluvial, en comptes de la llonja hi sol dominar el gavó o, si el sòl és llimós, la composta Ambrosia coronopifolia.

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat

Font:

Continuïtat del riu

CTFC (2012)

Unitats:

Metodologia: Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys.

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

Estructura del bosc de ribera

CTFC (2012)

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Unitats:

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació

Metodologia: Àmbit:

Local

Temporalitat:

24.225

Qualitat de l'indicador: Mitja

Cada 5-10 anys.

Comunitats obertes de llonja (Andryala ragousina), cascall marí (Glaucium flavum)... de codolars de rambles i rieres de terra baixa (i de la muntanya mitjana)

MED

Observacions:

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat

Font:

Cabal mitjà

CTFC (2012)

Unitats: m3

Metodologia: Àmbit:

Punts d'aforament

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Anual

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Cada 5 - 10 anys

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

CTFC (2012)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3240

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3250

353

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Espai

Hàbitat present en trams baixos i mitjans dels rius de la regió mediterrània.

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 126,2 ha

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 114

1,1 + - 2,9

% de sup. en Natura 2000 17,4

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

3250

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

ES0000019 -Aiguamolls de l'Alt Empordà

segura

0 ha

0,00

ES5110010 -Sant Llorenç del Munt i l'Obac

segura

0 ha

0,00

ES5110011 -Serres del litoral septentrional

segura

ES5110012 -MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

segura

0 ha

0,00

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

segura

0 ha

0,00

ES5120004 -Zona Volcànica de la Garrotxa

pendent

ES5120005 -Riu Llobregat d'Empordà

segura

1,2 ha

0,4

0,90

0,9

ES5120014 -L'Albera

segura

0,4 ha

0,30

0,3

ES5120021 -Riu Fluvià

segura

0 ha

0,00

ES5130009 -Serra de Turp i Mora CondalValldan

segura

0 ha

0,00

ES5130010 -Serra de BoumortCollegats

segura

0,2 ha

0,20

0,2

ES5130012 -Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs

segura

1 ha

0,80

0,8

ES5130013 -Aiguabarreig Segre - Cinca

pendent

ES5130014 -Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

segura

2,5 ha

2,00

ES5130015 -Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

0 ha

0,00

ES5130020 -Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana

pendent

ES5140001 -Litoral meridional tarragoní

segura

0 ha

0,00

ES5140003 -Ribera de l'Algars

segura

1 ha

0,80

0,8

ES5140006 -Serres de Cardó El Boix

segura

7,7 ha

6,10

6,1

0,2

ES5140008 -Muntanyes de Prades

segura

0 ha

0,00

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3250

354

ES5140009 -Tivissa-VandellósLlaberia

segura

0 ha

0,00

ES5140011 -Sistema prelitoral meridional

segura

7,9 ha

6,30

6,3

0,2

ES5140015 -Riu Siurana i planes del Priorat

segura

ES5140017 -Serra de Montsant-Pas de l'Ase

segura

ES5140022 -Barranc de Santes Creus

segura

3. DIAGNOSI Estatus legal

0 ha

0,00

0 ha

0,00

Font

No prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

conservació que pot presentar un hàbitat.

24.225

Total

Àmbit

0 Directiva 92/43 dels Hàbitats

0 ha

Classificació

21,9 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Possibles causes d'amenaça CODI

Impacte o activitat

C01.01

Extracció d'arena i grava.

Toro et al (2009a)

D01.01

Construcció de grans senders o noves vies per vehicles motoritzats.

CTFC (2012)

E01.02

Noves edificacions i vivendes.

CTFC (2012)

Contaminació d'aigües superficials (d'aigua dolça i salobre) per biocides, hormones i fertilitzants de cultius propers. També per abocaments d'aigües residuals urbanes o industrials.

Toro et al (2009a)

Canalització i desviaments d'aigua.

Toro et al (2009a)

Estructures que modifiquen els cursos d'aigua continentals. Preses.

Toro et al (2009a)

J02.07

Captacions d'aigua subterrània. Sobreexplotació d'aqüífers.

Toro et al (2009a)

J02.10

Gestió de la vegetació aquàtica o riberenca amb el propòsit de drenatge. Neteja amb maquinària pesant dels cursos fluvials.

Vigo et al. (2008)

K04.01

Competència amb altres plantes invasores.

CTFC (2012)

H01

J02.03 J02.05.02

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Estable

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3250

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3250

355

Restauració d'àrees degradades

4. CONSERVACIÓ

- Restauració ecològica de les explotacions extractives abandonades o dels sectors no explotats de les que es troben en funcionament.

Objectius de conservació Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable

Investigació i estudis - Estudi de la dinàmica dels processos físics, morfològics i biològics de l'hàbitat, de les seves tendències evolutives i del seu estat de conservació.

126 ha

Seguiment ecològic

Secundaris: - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

- Manteniment d'àrees sense intervenció en sectors rellevants d’aquest hàbitat pel seu interès i seguiment científic.

Mesures de conservació

P :mesura prioritària

Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

CODI

Nom de l'espai

ES5110010

Sant Llorenç del Munt i l'Obac

ES5110012

Montserrat-Roques Blanques- riu Llobregat

ES5120001

Alta Garrotxa-Massís de les Salines

ES5120014

L'Albera

ES5120021

Riu Fluvià

ES5130014

Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

ES5130015

Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

ES5140001

Litoral meridional tarragoní

ES5140003

Ribera de l'Algars

ES5140006

Serres de Cardó - El Boix

ES5140008

Muntanyes de Prades

ES5140009

Tivissa-Vandellós-Llaberia

ES5140011

Sistema prelitoral meridional

ES5140015

Riu Siurana i planes del Priorat

ES5140017

Serra de Montsant-Pas de l'Ase

ES5140022

Barranc de Santes Creus

Gestió preventiva P

- Depuració dels efluents agroramaders, urbans i industrials que s'aboquen a l'hàbitat per tal de reduïr l'aport de matèria orgànica i controlar l'excès de nutrients.

- Regulació dels dragatges, canalitzacions o implantació d'activitats extractives que poguin modificar la llera i el cabal del riu on es trobi present l'hàbitat.

Redacció de plans P

Control d'espècies exòtiques - Control d’espècies invasores propiciant la seva eradicació en les zones amb presència important de l'hàbitat. Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats P

- Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3250

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3250

356

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Tipus d' Indicador:

Abundància

Font:

Índex de macroinvertebrats aquàtics

Indicador:

Local

Unitats: Índex IBMWP i BMWPC

Àmbit: Temporalitat:

Indicadors fisico-químics

Toro et al. (2009);CTFC (2011)

Unitats: PH, O2, nutrients, temperatura, salinitat, etc...

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Anual

Observacions:

Qualitat de l'indicador: Bona

3 anys

Font:

Metodologia: punts de seguiment

Metodologia: Punts de mostreig Àmbit:

Composició

Observacions: Tipus d' Indicador: Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Índex de peixos

Indicador:

Local

Àmbit: Temporalitat:

Continuïtat del riu

Toro et al. (2009);CTFC (2011)

Unitats: Índex de continuïtat fluvial (ICF)

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

5 anys

Observacions:

Qualitat de l'indicador: Bona

3 anys

Font:

Metodologia: cartografia gps

Unitats: Índex IBICAT

Metodologia: Punts de mostreig Àmbit:

Estat

Observacions: Tipus d' Indicador: Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

Nre. d'espècies característiques i cobertura

Indicador:

CTFC (2012)

Àmbit:

Local

Temporalitat:

Estructura del bosc de ribera

Toro et al. (2009);CTFC (2011)

Unitats: Índex QBR

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

5 anys

Observacions:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys.

Font:

Metodologia: punts de seguiment

Unitats: Cobertura (%)

Metodologia: Àmbit:

Estat

Observacions: Tipus d' Indicador: Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea ocupada del DPH

Indicador:

Toro et al. (2009)

Àmbit:

General

Temporalitat:

Font:

Àrea

CTFC (2012)

Unitats: Ha

Metodologia:

Unitats: ha

Metodologia: GIS Àmbit:

Estat

Local

Temporalitat:

Cada 5-10 anys.

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Abundància de diatomees

Unitats: IPS (CEMAGREF, 1982)

Metodologia: Punts de mostreig Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

2 anys

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Abundància de macròfits

Unitats: SLA y SAP

Metodologia: Punts de mostreig Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

3 anys

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Cabal d'aigua

Toro et al. (2009);CTFC (2011)

Unitats: Percentatge (%) i m3 aigua

Metodologia: Estacions d'aforament Àmbit:

Local

Temporalitat:

Anual

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3250

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3250

357

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT Distribució En trams baixos i mitjans dels rius de la regió mediterrània.

3260

Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion)

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Herbassars subaquàtics, integrats per un nombre reduït de plantes arrelades al fons, amb fulles submergides (a vegades també amb fulles flotants) i sovint molt dividides. En formen part un nombre discret d’hidròfits que poden completar el seu cicle sota l’aigua o bé florir en superfície.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 24.41

Comunitats submerses, amb Myriophyllum alterniflorum, Callitriche spp.... dels rius i rierols d'aigües àcides

MED

24.42

Comunitats submerses, amb Potamogeton coloratus (espiga d'aigua), Chara hispida (asprella)... de corrents d'aigua oligotròfics, calcaris

MED

24.43

Comunitats submerses, amb Potamogeton densus (espiga d'aigua), Callitriche stagnalis... de corrents d'aigua mesotròfics

ALP

24.44

Comunitats submerses, amb Potamogeton nodosus (espiga d'aigua), Zannichellia palustris... de corrents d'aigua eutròfics

ALP

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) Font:

CHC (2009)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 433,7 ha 6 localitats

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3260

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 127

3,4 + - 12,2 + -

% de sup. en Natura 2000 34,9

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 95,5

100

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3260

358

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai ES0000018 -Prepirineu Central

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

pendent

ES5120023 -Rieres de Xuclà i Riudelleques

segura

0 ha

0,00

ES5120029 -Riu Brugent

segura

0 ha

0,00

ES5130007 -Riberes de l'Alt Segre

segura

2,8 ha

1,3

0,60

0,6

0,3

ES5130010 -Serra de BoumortCollegats

pendent

ES5130012 -Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs

segura

0 ha

0,00

ES5130013 -Aiguabarreig Segre - Cinca

segura

91,7 ha

21,20

20,2

ES5130014 -Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

segura

1,3 ha

0,30

0,3

0,2

ES5130015 -Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

0 ha

0,00

català ES0000019 -Aiguamolls de l'Alt Empordà

segura

ES0000020 -Delta de l'Ebre

segura

ES0000146 -Delta del Llobregat

segura

ES5110004 -Serra de Catllaràs

segura

0 ha

0,00

ES5110005 -Sistema transversal Català

segura

0 ha

0,00

ES5110008 -Gallifa-Cingles de Bertí

segura

0 ha

0,00

ES5110009 -Riera de Merlès

segura

0 ha

0,00

0 10,2 ha

2,40

2,2

1,2

segura

0 ha

0,00

ES5130020 -Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana

segura

ES5110010 -Sant Llorenç del Munt i l'Obac ES5110012 -MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

segura

0 ha

0,00

ES5130021 -Secans de la Noguera

segura

0 ha

0,00

ES5130026 -Serra de PradaCastellàs

segura

0 ha

0,00

ES5110025 -Riu Congost

segura

ES5130029 -Serres de Queralt i Els TossalsAigua d'Ora

segura

0 ha

0,00

ES5130038 -Secans del Segrià i Utxesa

segura

3 localitats

ES5140008 -Muntanyes de Prades

segura

1,1 ha

0,30

0,2

0,1

ES5140010 -Riberes i Illes de l'Ebre

segura

23 ha

4,7

5,30

5,1

2,8

ES5140011 -Sistema prelitoral meridional

segura

0 ha

0,00

ES5120001 -Alta Garrotxa-

segura

0,6 ha

0,10

0,1

3 localitats 7,5 ha

0 ha 0 ha

0,8

0 0

1,70

0,00 0,00

1,7

0 0

0,9

0 0

Massís de les Salines ES5120004 -Zona Volcànica

segura

0 ha

0,00

segura

0 ha

0,00

de la Garrotxa ES5120005 -Riu Llobregat d'Empordà ES5120007 -Cap de Creus

segura

0 ha

0,00

ES5120010 -Les Gavarres

segura

0 ha

0,00

ES5120011 -Riberes del Baix Ter

segura

0 ha

0,00

ES5140015 -Riu Siurana i planes del Priorat

segura

0 ha

0,00

ES5120012 -Les Guilleries

segura

0,6 ha

0,10

0,1

segura

0 ha

0,00

ES5120014 -L'Albera

segura

0 ha

0,00

ES5140017 -Serra de Montsant-Pas de l'Ase

ES5120018 -Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

segura

0 ha

0,00

ES5120019 -Riberes de l'Alt Ter

pendent

ES5120020 -Riu Llémena

segura

0 ha

0,00

ES5120021 -Riu Fluvià

segura

12,6 ha

2,90

2,8

1,5

Total

16 ha 151,4 ha (+6 localitats)

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3260

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3260

359

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació Classificació

Àmbit

Font

Bases para la conservación de los HIC de España

Sense Dades

Catalunya

VVAA (2009)

Directiva 92/43 dels Hàbitats

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable 434 ha

Secundaris: - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Mesures de conservació

conservació que pot presentar un hàbitat.

24.42

24.43

24.41

24.44

Gestió preventiva

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

- Depuració dels efluents agroramaders, urbans i industrials que s'aboquen a l'hàbitat per tal de reduïr l'aport de matèria orgànica i controlar l'excès de nutrients.

- Manteniment del cabal ecològic dels rius definit al Pla sectorial corresponent, en especial en els trams regulats, evitant la substracció d'aigua en períodes que no es mantingui aquest cabal. - Regulació, si s'escau, de l’extracció d’aigua per reg i altres usos de les masses d'aigua amb presència actual de l’element per garantir-ne les condicions hídriques adients.

Possibles causes d'amenaça

Redacció de plans

CODI

Impacte o activitat

C01.01

Extracció d'arena i grava.

Guardiola (2007)

G01.01

Esports nàutics. Alteració del fons del curs fluvial.

Guardiola (2007)

G02

Instalacions esportives i d'oci. Deteriorament de la vegetació aquàtica o del substrat.

Vigo et al. (2008)

H01

Contaminació d'aigües superficials (d'aigua dolça i salobre) per biocides, hormones i fertilitzants de cultius propers. També per abocaments d'aigües residuals urbanes o industrials.

Guardiola (2007)

J02.03

Canalització i desviaments d'aigua.

Vigo et al. (2008)

J02.06

Captacions d'aigua procedents d'aigües superficials. Regadius.

Vigo et al. (2008)

Control d'espècies exòtiques - Control d’espècies invasores propiciant la seva eradicació en les zones amb presència important de l'hàbitat. Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats P

- Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients

Restauració d'àrees degradades

Explotacions hidroelèctriques que desvien els cursos d'aigua i alteren el règim hidrològic de la conca.

Vigo et al. (2008)

K02.03

Eutrofització (natural).

Vigo et al. (2008)

K04.01

Competència (flora). Competència amb altres plantes invasores.

CTFC (2012)

J02.06.06

- Restauració ecològica de les explotacions extractives abandonades o dels sectors no explotats de les que es troben en funcionament. Coordinació amb agents de desenvolupament local (Grups de desenvolupament local i altres) - Establir procediments de concertació amb els titulars de concessions d'aigua per determinar els drets d'ús i els efectes sobre la conservació del patrimoni natural de les mateixes Seguiment ecològic - Manteniment d'àrees sense intervenció en sectors rellevants d’aquest hàbitat pel seu interès i seguiment científic.

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

P :mesura prioritària Disminueix

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3260

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3260

360

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Tipus d' Indicador:

Abundància

Font:

Abundància de diatomees

Indicador:

Local

Unitats: IPS (CEMAGREF, 1982)

Àmbit: Temporalitat:

Continuïtat del riu

Toro et al. (2009);CTFC (2011)

Unitats: Índex de continuïtat fluvial (ICF)

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

5 anys

Observacions:

Qualitat de l'indicador: Bona

2 anys

Font:

Metodologia: cartografia gps

Metodologia: Punts de mostreig Àmbit:

Estat

Observacions: Tipus d' Indicador: Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Índex de macroinvertebrats aquàtics

Indicador:

Toro et al. (2009);CTFC (2011)

Local

Àmbit: Temporalitat:

Estructura del bosc de ribera

Unitats: Índex QBR

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

5 anys

Observacions:

Qualitat de l'indicador: Bona

3 anys

Font:

Metodologia: punts de seguiment

Unitats: Índex IBMWP i BMWPC

Metodologia: Punts de mostreig Àmbit:

Estat

Observacions: Tipus d' Indicador: Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea ocupada del DPH

Indicador:

Àmbit:

General

Temporalitat:

Font:

Àrea (ha)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització

Unitats: ha

Metodologia: GIS Àmbit:

Superfície

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Abundància de macròfits

Toro et al. (2009);CTFC (2011)

Unitats: SLA y SAP

Metodologia: Punts de mostreig Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

3 anys

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Cabal d'aigua

Toro et al. (2009);CTFC (2011)

Unitats: Percentatge (%) i m3 aigua

Metodologia: Estacions d'aforament Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Anual

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Índex de peixos

Unitats: Índex IBICAT

Metodologia: Punts de mostreig Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

3 anys

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

Indicadors fisico-químics

Toro et al. (2009);CTFC (2011)

Unitats: PH, O2, nutrients, temperatura, salinitat, etc...

Metodologia: punts de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

Anual

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3260

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3260

361

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT Distribució Ben distribuït pels cursos fluvials de tota la regió mediterrània.

3270

Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del Chenopodion rubri (p.p.) i del Bidention (p.p.)

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Dipòsits fluvials constituïts bàsicament per argila amb barreja de llim, arena i matèria orgànica, exposats a inundacions eventuals. S'hi desenvolupen herbassars terofítics densos, de fins a 1,5 m d’alçària. En formen part espècies higròfiles i nitròfiles de cicle vital curt, que es desenvolupen al final de l’estiu o a la tardor, quan el nivell de l’aigua és mínim.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 24.51

Fangars fluvials sense vegetació

ALP

24.52

Comunitats de teròfits alts - presseguera borda (Polygonum lapathifolium), moll farinell (Chenopodium glaucum), llapassa borda (Xanthium italicum), Bidens frondosa... -, nitròfiles, de fangars de les vores de rius i embassaments

ALP

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 233,6 ha

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3270

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 214

1,1 + - 3,9

% de sup. en Natura 2000 41,7

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 97,3

3270

362

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

ES5120018 -Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

segura

0,1 ha

0,00

ES5120019 -Riberes de l'Alt Ter

segura

0 ha

0,00

ES5120020 -Riu Llémena

segura

3,4 ha

1,7

1,40

1,4

0,3

ES5120021 -Riu Fluvià

segura

24,1 ha

1,9

10,30

1,9

0,00

5,1

1,50

1,5

0,3

ES0000018 -Prepirineu Central català

pendent

ES0000019 -Aiguamolls de l'Alt Empordà

segura

1,5 ha

0,60

0,6

0,1

ES5110001 -Massís del Montseny

segura

0,6 ha

0,20

0,2

ES5120023 -Rieres de Xuclà i Riudelleques

segura

0 ha

ES5110004 -Serra de Catllaràs

segura

0 ha

0,00

ES5120029 -Riu Brugent

segura

3,5 ha

ES5110005 -Sistema transversal Català

segura

6,1 ha

2,60

2,6

0,5

ES5130007 -Riberes de l'Alt Segre

segura

0 ha

0,00

ES5110007 -Riu i Estanys de Tordera

segura

13,9 ha

4,1

6,00

5,8

1,1

ES5130010 -Serra de BoumortCollegats

segura

0 ha

0,00

ES5110008 -Gallifa-Cingles de Bertí

segura

0 ha

0,00

ES5130013 -Aiguabarreig Segre - Cinca

segura

0,9 ha

0,1

0,40

0,4

0,1

ES5110009 -Riera de Merlès

segura

0 ha

0,00

segura

1,2 ha

0,50

0,5

0,1

ES5110010 -Sant Llorenç del Munt i l'Obac

segura

1,5 ha

0,70

0,6

0,1

ES5130014 -Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

ES5110012 -MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

segura

1,2 ha

0,50

0,5

0,1

ES5130015 -Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

0 ha

0,00

segura

1,9 ha

0,6

0,80

0,8

0,2

ES5110013 -Serres del Litoral central

segura

ES5130020 -Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana

ES5110015 -Sistema prelitoral central

pendent

ES5130021 -Secans de la Noguera

segura

0 ha

0,00

ES5110018 -Valls de l'Anoia

segura

8,2 ha

ES5130028 -Ribera Salada

segura

0 ha

0,00

ES5110023 -Riera de Clariana

segura

ES5140010 -Riberes i Illes de l'Ebre

segura

0,3 ha

0,1

0,20

0,1

ES5110025 -Riu Congost

ES5140011 -Sistema prelitoral meridional

segura

0 ha

0,00

ES5140015 -Riu Siurana i planes del Priorat

segura

16,6 ha

0,6

7,10

6,9

1,3

0 ha

0,00

0,2

3,50

3,4

0,6

0 ha

0,00

segura

0 ha

0,00

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

segura

0 ha

0,00

ES5120004 -Zona Volcànica de la Garrotxa

segura

2,5 ha

1,10

1,1

0,2

ES5140018 -El MontmellMarmellar

segura

0 ha

0,00

ES5120005 -Riu Llobregat d'Empordà

segura

3,1 ha

1,30

1,3

0,2

ES5140019 -Riu Gaià

segura

0 ha

0,00

ES5120010 -Les Gavarres

segura

0 ha

0,00

ES5120011 -Riberes del Baix Ter

segura

5,8 ha

0,5

2,50

2,4

0,4

ES5120012 -Les Guilleries

segura

0,6 ha

0,20

0,2

ES5120014 -L'Albera

segura

0,5 ha

0,20

0,2

ES5120017 -Estany de SilsRiera de Santa Coloma

segura

0 ha

0,00

Total

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

2,1 ha 97,5 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

3270

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3270

363

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació Classificació

Àmbit

Font

Manual: Cartografia dels hàbitats de Catalunya

Preocupació menor

Catalunya

Vigo et al. (2006)

Directiva 92/43 dels Hàbitats

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Secundaris: - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Mesures de conservació Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

conservació que pot presentar un hàbitat.

24.52

24.51

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Possibles causes d'amenaça CODI

Impacte o activitat

A02.01

Intensificació agrícola. Aforestació i noves plantacions (pollancredes).

CTFC (2012)

C01.01

Extracció d'àrids i argiles.

Vigo et al. (2008)

D01.01

Senders, pistes, carrils per a bicicletes. Construcció de grans senders o noves vies per vehicles motoritzats.

CTFC (2012)

G02

Instalacions esportives i d'oci. Deteriorament de la vegetació o del substrat.

H01

Contaminació d'aigües superficials (d'aigua dolça i salobre) per biocides, hormones i fertilitzants de cultius propers. També per abocaments d'aigües residuals urbanes o industrials.

Toro et al (2009a)

J02.05

Regulació artificial dels cursos d'aigua.

Vigo et al. (2008)

K02.03

Eutrofització (natural).

K04.01

CTFC (2012)

Competència (flora). Competència amb altres plantes invasores.

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Estable

Estat de Conservació favorable

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3270

CODI

Nom de l'espai

ES0000018

Prepirineu Central català

ES5110001

Massís del Montseny

ES5110004

Serra de Catllaràs

ES5110005

Sistema transversal Català

ES5110007

Riu i Estanys de Tordera

ES5110008

Gallifa-Cingles de Bertí

ES5110009

Riera de Merlès

ES5110010

Sant Llorenç del Munt i l'Obac

ES5110012

Montserrat-Roques Blanques- riu Llobregat

ES5110013

Serres del Litoral central

ES5110018

Valls de l'Anoia

ES5110023

Riera de Clariana

ES5110025

Riu Congost

ES5120004

Zona Volcànica de la Garrotxa

ES5120005

Riu Llobregat d'Empordà

ES5120010

Les Gavarres

ES5120011

Riberes del Baix Ter

ES5120012

Les Guilleries

ES5120017

Estany de Sils-Riera de Santa Coloma

ES5120018

Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

ES5120020

Riu Llémena

ES5120021

Riu Fluvià

ES5120023

Rieres de Xuclà i Riudelleques

ES5120029

Riu Brugent

ES5130007

Riberes de l'Alt Segre

ES5130013

Aiguabarreig Segre - Cinca

ES5130014

Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

ES5130015

Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

ES5130020

Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana

ES5140010

Riberes i Illes de l'Ebre

ES5140011

Sistema prelitoral meridional

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3270

364

ES5140015

Riu Siurana i planes del Priorat

ES5140018

El Montmell-Marmellar

ES5140019

Riu Gaià

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Àmbit:

- Manteniment del cabal ecològic dels rius definit al Pla sectorial corresponent, en especial en els trams regulats, evitant la substracció d'aigua en períodes que no es mantingui aquest cabal.

Abundància de diatomees

Unitats: IPS (CEMAGREF, 1982)

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

2 anys

Observacions:

- Regulació, si s'escau, de l’extracció d’aigua per reg i altres usos de les masses d'aigua amb presència actual de l’element per garantir-ne les condicions hídriques adients. P

Font:

Metodologia: Punts de mostreig

Gestió preventiva P

Abundància

Tipus d' Indicador:

- Regulació dels dragatges, canalitzacions o implantació d'activitats extractives que poguin modificar la llera i el cabal del riu on es trobi present l'hàbitat.

Indicador:

Abundància

Font:

Índex de macroinvertebrats aquàtics

Toro et al. (2009);CTFC (2011)

Unitats: Índex IBMWP i BMWPC

Metodologia: Punts de mostreig Redacció de plans Àmbit: P

- Redacció d'un pla d'ordenació de les activitats i usos recreatius fluvials en els trams amb presència de l’hàbitat.

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

3 anys

Observacions:

Tipus d' Indicador:

Control d'espècies exòtiques

Indicador:

- Control d’espècies invasores propiciant la seva eradicació en les zones amb presència important de l'hàbitat.

Composició

Font:

Indicadors fisico-químics

Unitats: PH, O2, nutrients, temperatura, salinitat, etc...

Metodologia: punts de seguiment Àmbit:

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats P

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Anual

Observacions: - Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients

Coordinació amb agents de desenvolupament local (Grups de desenvolupament local i altres)

Tipus d' Indicador: Indicador:

- Establir procediments de concertació amb els titulars de concessions d'aigua per determinar els drets d'ús i els efectes sobre la conservació del patrimoni natural de les mateixes

Superfície

Font:

Àrea ocupada del DPH

Toro et al. (2009)

Unitats: ha

Metodologia: GIS

Construcció o adequació d'infraestructures

Àmbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

- Control de la creació de nous vials i infrastructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie

Tipus d' Indicador:

P :mesura prioritària

Indicador:

Abundància

Font:

Abundància de macròfits

Toro et al. (2009);CTFC (2011)

Unitats: SLA y SAP

Metodologia: Punts de mostreig Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

3 anys

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Cabal d'aigua

Toro et al. (2009);CTFC (2011)

Unitats: Percentatge (%) i m3 aigua

Metodologia: Estacions d'aforament Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Anual

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Índex de peixos

Unitats: Índex IBICAT

Metodologia: Punts de mostreig Àmbit:

Local

Temporalitat:

3 anys

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3270

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3270

365

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat

Font:

Continuïtat del riu

Toro et al. (2009);CTFC (2011)

Unitats: Índex de continuïtat fluvial (ICF)

Metodologia: cartografia gps Àmbit:

Temporalitat:

Local

Qualitat de l'indicador: Mitja

5 anys

3280

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat

Font:

Estructura del bosc de ribera

Toro et al. (2009);CTFC (2011)

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Unitats: Índex QBR

Metodologia: punts de seguiment Àmbit:

Local

Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del PaspaloAgrostidion orlades d'àlbers i salzes

Descripció de l'hàbitat Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

5 anys

Dipòsits fluvials amb herbassars graminoides, de fins a mig metre d’alçària,

Observacions:

que assoleixen elevats valors de recobriment. Hi són presents espècies higròfiles i alhora nitròfiles que suporten un cert grau de compactació del sòl.

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Àrea (ha)

Font:

Sovint es tracta de gespes clarament dominades per una única espècie, a la

Unitats: ha

qual acompanyen altres de més esporàdiques.

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 24.51

Fangars fluvials sense vegetació

MED

24.53

Gespes de Polypogon viridis, Paspalum distichum, P. vaginatum... nitròfiles, de fangars de les vores de riu i del litoral, a terra baixa

MED

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3270

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3280

366

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Espai

En trams baixos i mitjans dels rius de la regió mediterrània.

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 75,4 ha

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 128

0,6 + - 2,2

% de sup. en Natura 2000 46,7

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

3280

Presència FND Element Clau

ES0000019 -Aiguamolls de l'Alt Empordà

segura

ES0000020 -Delta de l'Ebre

segura

ES5110001 -Massís del Montseny

Superfície/ Localitats

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

0,6 ha

0,80

0,8

segura

0 ha

0,00

ES5110005 -Sistema transversal Català

segura

0 ha

0,00

ES5110007 -Riu i Estanys de Tordera

segura

0 ha

0,00

ES5110008 -Gallifa-Cingles de Bertí

segura

2 ha

2,60

2,6

0,1

ES5110010 -Sant Llorenç del Munt i l'Obac

segura

0 ha

0,00

ES5110011 -Serres del litoral septentrional

segura

ES5110012 -MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

segura

7,2 ha

0,1

9,50

9,5

0,4

ES5110014 -Serra de Castelltallat

segura

0 ha

0,00

ES5110018 -Valls de l'Anoia

segura

0,4 ha

0,60

0,6

ES5110025 -Riu Congost

segura

3,3 ha

0,9

4,30

4,3

0,2

ES5120004 -Zona Volcànica de la Garrotxa

segura

0 ha

0,00

ES5120005 -Riu Llobregat d'Empordà

segura

0 ha

0,00

ES5120010 -Les Gavarres

pendent

ES5120011 -Riberes del Baix Ter

segura

0 ha

0,00

ES5120012 -Les Guilleries

segura

0 ha

0,00

ES5120014 -L'Albera

segura

0 ha

0,00

ES5120017 -Estany de SilsRiera de Santa Coloma

segura

0 ha

0,00

ES5120020 -Riu Llémena

segura

0 ha

0,00

ES5120021 -Riu Fluvià

segura

12,6 ha

16,70

16,7

0,8

ES5120023 -Rieres de Xuclà i Riudelleques

segura

0 ha

0,00

ES5120029 -Riu Brugent

segura

2,9 ha

4,2

3,80

3,8

0,2

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3280

367

ES5130013 -Aiguabarreig Segre - Cinca

segura

0 ha

0,00

ES5130014 -Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

segura

0 ha

0,00

ES5130015 -Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

0 ha

ES5130020 -Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana

segura

5,9 ha

ES5130021 -Secans de la Noguera

segura

ES5130028 -Ribera Salada

3. DIAGNOSI Estatus legal

0,00

1,8

7,90

7,9

0,4

0 ha

0,00

segura

0 ha

0,00

ES5140010 -Riberes i Illes de l'Ebre

segura

0,3 ha

0,1

0,40

0,4

ES5140015 -Riu Siurana i planes del Priorat

segura

0 ha

0,00

ES5140017 -Serra de Montsant-Pas de l'Ase

segura

0 ha

0,00

ES5140019 -Riu Gaià

segura

Classificació

Àmbit

Font

Manual: Cartografia dels hàbitats de Catalunya

Preocupació menor

Catalunya

Vigo et al. (2006)

Directiva 92/43 dels Hàbitats

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Directiva 92/43 dels Hàbitats

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

24.51

24.53

Possibles causes d'amenaça CODI

Total

0,00

Impacte o activitat Intensificació agrícola. Canvi d’ús del sòl (nous conreus o pastures).

CTFC (2012)

Pasturatge

Guardiola (2007)

Extracció d'àrids i argiles.

Vigo et al. (2008)

E01

Noves edificacions i vivendes.

CTFC (2012)

G02

Instalacions esportives i d'oci. Deteriorament de la vegetació o del substrat.

CTFC (2012)

Trepig, sobrefreqüentació.

Guardiola (2007)

Contaminació d'aigües superficials (d'aigua dolça i salobre) per biocides, hormones i fertilitzants de cultius propers. També per abocaments d'aigües residuals urbanes o industrials.

Toro et al (2009)

J02.05

Disminució de cabals.

Toro et al (2009)

K04.01

Competència (flora). Competència amb altres plantes invasores.

CTFC (2012)

A02.01 0 ha

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

0 A04

35,2 ha

C01.01

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

G05.01 H01

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Estable

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3280

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3280

368

Indicadors de l'estat de conservació

4. CONSERVACIÓ Objectius de conservació Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat de Conservació favorable

Abundància

Font:

Índex de macroinvertebrats aquàtics

Toro et al. (2009);CTFC (2011)

Unitats: Índex IBMWP i BMWPC

Metodologia: Punts de mostreig

Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

3 anys

Observacions:

Secundaris: - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Tipus d' Indicador: Indicador:

Mesures de conservació

Abundància

Font:

Índex de peixos

Toro et al. (2009);CTFC (2011)

Unitats: Índex IBICAT

Metodologia: Punts de mostreig Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

3 anys

Gestió preventiva Observacions: P

- Depuració dels efluents agroramaders, urbans i industrials que s'aboquen a l'hàbitat per tal de reduïr l'aport de matèria orgànica i controlar l'excès de nutrients.

- Regulació dels dragatges, canalitzacions o implantació d'activitats extractives que poguin modificar la llera i el cabal del riu on es trobi present l'hàbitat.

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea ocupada del DPH

Toro et al. (2009)

Unitats: ha

Metodologia: GIS

- Regulació, si s'escau, de l’extracció d’aigua per reg i altres usos de les masses d'aigua amb presència actual de l’element per garantir-ne les condicions hídriques adients.

Àmbit:

General

- Manteniment del cabal ecològic dels rius definit al Pla sectorial corresponent, en especial en els trams regulats, evitant la substracció d'aigua en períodes que no es mantingui aquest cabal.

Observacions:

- Regulació dels dragatges, canalitzacions o implantació d'activitats extractives que poguin modificar la llera i el cabal del riu on es trobi present l'hàbitat.

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Abundància

Font:

Abundància de diatomees

Toro et al. (2009);CTFC (2011)

Unitats: IPS (CEMAGREF, 1982)

Redacció de plans Metodologia: Punts de mostreig - Redacció d'un pla d'ordenació de les activitats i usos recreatius fluvials en els trams amb presència de l’hàbitat.

Àmbit:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

2 anys

Observacions:

Control d'espècies exòtiques

Tipus d' Indicador:

- Control d’espècies invasores propiciant la seva eradicació en les zones amb presència important de l'hàbitat.

Indicador:

Abundància

Font:

Abundància de macròfits

Toro et al. (2009);CTFC (2011)

Unitats: SLA y SAP

Metodologia: Punts de mostreig

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats P

Local

Àmbit:

- Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

3 anys

Observacions: Restauració d'àrees degradades Tipus d' Indicador:

- Restauració ecològica de les explotacions extractives abandonades o dels sectors no explotats de les que es troben en funcionament.

Indicador:

Abundància

Font:

Cabal d'aigua

Toro et al. (2009);CTFC (2011)

Unitats: Percentatge (%) i m3 aigua

Metodologia: Estacions d'aforament

P :mesura prioritària

Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Anual

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

Indicadors fisico-químics

Toro et al. (2009);CTFC (2011)

Unitats: PH, O2, nutrients, temperatura, salinitat, etc...

Metodologia: punts de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

Anual

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3280

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3280

369

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat

Font:

Continuïtat del riu

Toro et al. (2009);CTFC (2011)

Unitats: Índex de continuïtat fluvial (ICF)

Metodologia: cartografia gps Àmbit:

Temporalitat:

Local

Qualitat de l'indicador: Mitja

5 anys

3290

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat

Font:

Estructura del bosc de ribera

Toro et al. (2009);CTFC (2011)

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Unitats: Índex QBR

Metodologia: punts de seguiment Àmbit:

Local

Rius mediterranis intermitents, amb gespes nitròfiles del PaspaloAgrostidion

Descripció de l'hàbitat Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

5 anys

Cursos d’aigua molt irregulars, de manera que durant l’estiatge queden

Observacions:

reduïts a trams inconnexos o a basses aïllades. En funció del període d'inundació, de la dinàmica del corrent i de les característiques de l'aigua s'hi

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

fan herbassars nitròfils o bé poblaments vegetals submersos o flotants.

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 22.422

Comunitats submerses d'herbes petites o mitjanes (Potamogeton densus i altres espigues d'aigua, Elodea, Najas, Zannichellia, Ceratophyllum...), d'aigües dolces estagnants

MED

22.4314

Poblaments d'espigues d'aigua radicants i amb fulles flotants amples (Potamogeton natans, P. coloratus, P. nodosus), d'aigües dolces de terra baixa i de la muntanya mitjana

MED

22.4315

Poblaments de Polygonum amphibium, radicants i amb fulles flotants, d'aigües dolces estagnants o molt lentes, de terra baixa i de la muntanya mitjana

MED

24.16

Cursos d'aigua intermitents

MED

24.53

Gespes de Polypogon viridis, Paspalum distichum, P. vaginatum... nitròfiles, de fangars de les vores de riu i del litoral, a terra baixa

MED

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3280

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3290

370

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Espai

Repartits localment per tots els territoris d'influència mediterrània: olositànic, ruscínic, catalanídic i sicòric.

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

ES5110007 -Riu i Estanys de Tordera

segura

ES5110013 -Serres del Litoral central

segura

ES5120005 -Riu Llobregat d'Empordà

segura

1,2 ha

ES5120007 -Cap de Creus

segura

ES5120010 -Les Gavarres

0 ha

% de l'espai R. mediterrània Cat. 0

0,00

0,4

22,00

0 ha

0,00

segura

0 ha

0,00

ES5120014 -L'Albera

segura

0,4 ha

6,60

6,6

ES5120021 -Riu Fluvià

segura

0 ha

0,00

ES5140011 -Sistema prelitoral meridional

segura

0 ha

0,00

ES5140015 -Riu Siurana i planes del Priorat

segura

0 ha

0,00

ES5140017 -Serra de Montsant-Pas de l'Ase

segura

Total

Esp.

1,6 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 5,3 ha

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 20

0,3 + - 0,7

% de sup. en Natura 2000 28,6

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

3290

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3290

371

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Secundaris:

- Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

conservació que pot presentar un hàbitat.

22.422

22.4314

22.4315

24.16

24.53

Mesures de conservació

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima. Gestió preventiva

Possibles causes d'amenaça CODI A04 C01.01

Estat de Conservació favorable

- Manteniment del cabal ecològic dels rius definit al Pla sectorial corresponent, en especial en els trams regulats, evitant la substracció d'aigua en períodes que no es mantingui aquest cabal.

- Regulació dels dragatges, canalitzacions o implantació d'activitats extractives que poguin modificar la llera i el cabal del riu on es trobi present l'hàbitat.

Redacció de plans

Impacte o activitat

Pasturatge. Pasturatge

Guardiola (2007)

Extracció d'arena i grava.

Toro et al (2009a)

Control d'espècies exòtiques E04

Construccions i edificis en el paisatge. Noves edificacions i vivendes.

CTFC (2012)

H01

Contaminació d'aigües superficials (d'aigua dolça i salobre) per biocides, hormones i fertilitzants de cultius propers. També per abocaments d'aigües residuals urbanes o industrials.

Vigo et al. (2008)

J02.03

Canalització i desviaments d'aigua.

Toro et al (2009a)

J02.05

Alteracions en la dinàmica i flux d'aigua, general. Regulació artificial dels cursos d'aigua (preses).

Guardiola (2007)

J02.06

Captacions d'aigua procedents d'aigües superficials.

Toro et al (2009a)

J02.06

Sobreexplotació d'aqüífers.

Toro et al (2009a)

J02.10

Gestió de la vegetació aquàtica o riberenca amb el propòsit de drenatge. Neteja mecànica.

Vigo et al. (2008)

Competència amb altres plantes invasores.

CTFC (2012)

Canvis en les condicions abiòtiques. Disminució del nivell freàtic amb variacions de les característiques hídriques al sòl degut a l'augment dels períodes llargs de sequera.

CTFC (2012)

K04.01

- Control d’espècies invasores propiciant la seva eradicació en les zones amb presència important de l'hàbitat.

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats P

- Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients

Restauració d'àrees degradades - Restauració ecològica de les explotacions extractives abandonades o dels sectors no explotats de les que es troben en funcionament. Investigació i estudis - Estudi de la dinàmica dels processos físics, morfològics i biològics de l'hàbitat, de les seves tendències evolutives i del seu estat de conservació. Seguiment ecològic - Manteniment d'àrees sense intervenció en sectors rellevants d’aquest hàbitat pel seu interès i seguiment científic.

P :mesura prioritària M01

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Estable

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3290

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3290

372

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Índex de macroinvertebrats aquàtics

Toro et al. (2009);CTFC (2011)

Unitats: Índex IBMWP i BMWPC

Metodologia: Punts de mostreig Àmbit:

Local

4030 Temporalitat:

Landes atlàntiques i subatlàntiques seques

Qualitat de l'indicador: Bona

3 anys

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

Indicadors fisico-químics

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Descripció de l'hàbitat

Unitats: PH, O2, nutrients, temperatura, salinitat, etc...

Matollars baixos dominats per ericàcies de caràcter atlàntic, sovint amb

Metodologia: punts de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

petites mates genistoides de fullatge reduït i diverses gramínies cespitoses.

Qualitat de l'indicador: Bona

Anual

S’hi poden trobar també estadis transicionals cap a matollars alts o cap a

Observacions:

comunitats forestals més madures, Si és secundari i no hi ha hagut gaire Tipus d' Indicador:

Superfície

Font:

erosió edàfica, tendeix a evolucionar cap a una bosquina de caducifolis, cap

Toro et al. (2009)

a un bosquet de coníferes o cap a un matollar de gódua (Sarothamnus Indicador:

Àrea ocupada del DPH i superfície de la làmina d'aigua temporal

Unitats: ha

scoparius)

Metodologia: GIS Àmbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Abundància de macròfits

Toro et al. (2009);CTFC (2011)

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Unitats: SLA y SAP

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació

Metodologia: Punts de mostreig Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

3 anys

31.215

Landes nanes de nabius (Vaccinium spp.) amb bruguerola (Calluna vulgaris), acidòfiles, de l'estatge montà, als Pirineus centrals

ALP

31.2261*

Landes de bruguerola (Calluna vulgaris), sovint amb Genista pilosa, Genista anglica... silicícoles, dels estatges montà i subalpí dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques septentrionals

MED

31.2262*

Landes de bruguerola (Calluna vulgaris) amb Chamaecytisus supinus, sobre gresos calcaris, de la muntanya mitjana i de la terra baixa plujosa, als Prepirineus orientals i al territori olositànic

ALP

31.237

Landes d'Erica vagans, silicícoles, dels estatges altimontà i subalpí, als Pirineus centrals

ALP

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat

Font:

Continuïtat del riu

Toro et al. (2009);CTFC (2011)

Unitats: Índex de continuïtat fluvial (ICF)

Metodologia: cartografia gps Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

5 anys

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat

Font:

Àrea (ha)

Unitats:

Metodologia: Digitalització Àmbit:

Local

Temporalitat:

Cada 5-10 anys.

31b

Landes nanes de nabius (Vaccinium spp.) amb bruguerola (Calluna vulgaris), acidòfiles, de l'estatge montà, als Pirineus centrals

31c

Landes de bruguerola (Calluna vulgaris), acidòfiles

31d

Landes d'Erica vagans, silicícoles, dels estatges altimontà i subalpí, als Pirineus centrals

CTFC (2012)

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3290

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

4030

373

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Espai

Prepirineus centrals (conca de Tremp) i territori catalanídic septentrional (Montseny i Guilleries).

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

ES0000018 -Prepirineu Central català

absent

ES0000022 -Aigüestortes

absent

ES5110001 -Massís del Montseny

segura

402,1 ha

1,4

75,70

0,1

ES5110005 -Sistema transversal Català

segura

18 ha

0,1

3,40

0,4

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

segura

34,6 ha

0,1

6,50

0,7

ES5120012 -Les Guilleries

segura

6,2 ha

1,20

0,1

ES5130003 -Alt Pallars

absent

ES5130015 -Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

1,6 ha

0,30

Total

2423,2 ha 462,5 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Font:

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 531,4 ha

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 54

9,8 + - 12,9

% de sup. en Natura 2000

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 10,6

4030

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

4030

374

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació Classificació

Àmbit

Font

Bases para la conservación de los HIC de España

Dolenta

Regió Alpina

VVAA (2009)

Directiva 92/43 dels Hàbitats

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable 531 ha

Secundaris: - Aconseguir que el nombre de plantes característiques o endèmiques respecte les d'àmplia distribució estiguin en una relació superior a 40:60 de mitjana - Mantenir la cobertura arbòria per sota el 15% de la superfície ocupada per l'hàbitat

- Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

conservació que pot presentar un hàbitat.

31.237

31.215

31.2261*

31.2262*

Mesures de conservació

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Gestió preventiva - Limitació de les activitats ramaderes en zones afectades per incendis en els seus primers anys de regeneració. - L'administració competent considerarà com a ús incompatible la reforestació d'àrees amb presència rellevant de l'hàbitat.

Possibles causes d'amenaça

Gestió d'espècies sobreabundants

CODI

Impacte o activitat

A04.01

Sobrepastura.

Vigo et al. (2008)

A04.03

Abandonament/Absència de sistemes de pastura. Pèrdua d'heterogenitat i augment d'espècies colonitzadores que poden limitar la regeneració natural.

Vigo et al. (2008)

B02.01

Repoblació en sòl forestal.

Vigo et al. (2008)

- Regulació de la densitat d’ungulats domèstics i/o salvatges en els llocs on es detecti un problema de sobrepastura o de regeneració de l'hàbitat.

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats P

- Establiment de mecanismes adients per frenar l'aforestació en nuclis rellevants d’aquest hàbitat.

Millora ambiental de les activitats del sector primari i altres D01

Ampliació o construcció de noves vies de comunicació. - Foment de la disminució i substitució dels productes fitosanitaris per altres de més selectius i de baixa toxicitat (AAA).

G05.01 K02 K02.02

Compactació del sòl.

Vigo et al. (2008)

Aforestacions. Perjudica les plantes heliòfiles pòpies de l'hàbitat.

Vigo et al. (2008)

Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola P

- Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat.

Construcció o adequació d'infraestructures

Nitrificació per acumulació de matèria orgànica (excrements).

- Control de la creació de nous vials i infrastructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie CTFC (2012)

L09

Investigació i estudis

Tendència de l'hàbitat

- Estudi de la dinàmica i la gestió d’aquest hàbitat i la utilització del foc pel seu manteniment.

Espanya Tendència: Font:

Divulgació - Informació Disminueix

Període estudiat:

1996 - 2005

Qualitat de les dades:

Bona

Ojeda en VVAA (2009) P :mesura prioritària

Observacions: Catalunya Tendència: Font:

Estable

Període estudiat:

1990 - 2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

4030

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

4030

375

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Presència

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat

Ojeda (2009)

Unitats: Nre. Espècies

Metodologia: Transsecte de 100m Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

4060 Temporalitat:

Matollars alpins i boreals

Qualitat de l'indicador: Bona

Presència favorable, ausència desfavorable

Presència

Font:

Nre. plantes endèmiques respecte les d'àmplia distribució

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Ojeda (2009)

Descripció de l'hàbitat

Unitats: Proporció (:)

Matollars d’alta muntanya, d'estructura i composició força diversa, dominats Metodologia: Parcel·les de seguiment i transsectes Àmbit:

Local

Observacions:

per ericàcies, per ginebró, per savina de muntanya o per dries. En

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

condicions favorables, les mates formen un estrat força continu i dens,

>40:60 favorable, <15:85 desfavorable

mentre que en altres casos fan poblacions més irregulars i deixen petites clarianes que són ocupades per herbes pradenques, líquens terrícoles i

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Cobertura arbòria/superfície

molses.

Ojeda (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: GIS i GAP LIGHT ANALYSER Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

>50% desfavorable i <15% bona

Composició

Font:

PH i composició del sòl

Ojeda (2009)

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Unitats: PH, CA, N, P, etc...

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

31.411

Matollars prostrats (catifes) d'herba pedrera (Loiseleuria procumbens), sovint rics en líquens, acidòfils, d'indrets ventosos i freds de l'alta muntanya

ALP

31.412

Matollars nans de nabius (Vaccinium uliginosum, V. myrtillus), acidòfils, de l'alta muntanya

ALP

31.42

Neretars (matollars de Rhododendron ferrugineum), acidòfils, d'indrets ben innivats de l'alta muntanya

ALP

31.431

Matollars de ginebró (Juniperus nana), de vessants solells de l'estatge subalpí

ALP

31.432

Matollars prostrats de savina de muntanya (Juniperus sabina), de costers solells i rocosos, als estatges altimontà i subalpí

ALP

31.44

Matollars d'Empetrum hermaphroditum, Vaccinium uliginosum... acidòfils, d'indrets ben innivats de l'estatge alpí

ALP

31.471*

Matollars prostrats (catifes) d'Arctostaphylos uva-ursi (boixerola), de vessants rocosos secs, de l'alta muntanya pirinenca

ALP

31.472*

Matollars prostrats (catifes) d'Arctostaphylos alpina, de vessants rocosos frescals, de l'alta muntanya pirinenca

ALP

31.491

Catifes de Dryas octopetala, calcícoles, d'obacs pedregosos, ben innivats, de l'alta muntanya

ALP

>5,5 desfavorable i <4,5 favorable

Composició

Font:

PH i composició del sòl

Ojeda (2009)

Unitats: PH, CA, N, P, etc...

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

>5,5 desfavorable i <4,5 favorable

Presència

Font:

Proporció de plantes endèmiques respecte les d'àmplia distribució

Ojeda (2009)

Unitats: Proporció (:)

Metodologia: Parcel·les de seguiment i transsectes Àmbit:

Local

Observacions:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

>40:60 favorable, <15:85 desfavorable

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Ojeda (2009)

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Observacions:

31e

Matollars prostrats d'herba pedrera (Loiseleuria procumbens), acidòfils, d'indrets ventosos i freds de l'alta muntanya

31f

Matollars nans de nabius (Vaccinium uliginosum, V. myrtillus), acidòfils, de l'alta muntanya

31g

Neretars (matollars de Rhododendron ferrugineum), acidòfils, d'indrets ben innivats de l'alta muntanya

31h

Matollars baixos de ginebró (Juniperus nana), de vessants solells de l'estatge subalpí

Unitats: ha

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Diferència de la superfície entre els períodes mesurats

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

4030

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

4060

376

31j

Matollars d'Empetrum hermaphroditum, acidòfils, d'indrets ben innivats de l'estatge alpí

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

31k

Matollars prostrats de boixerola (Arctostaphylos uva-ursi ), de vessants rocosos, de l'alta muntanya pirinenca

Distribució

31l

Matollars baixos o postrats amb Dryas octopetala, Salix Pyrenaica, ... d'obacs calcaris, ben innivats, de l'alta muntanya

Prepirineus centrals (Serra de Sant Gervàs) i Montseny (Matagalls i Turó de l'Home).

Font:

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 138,4 ha

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

4060

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 19

7,3 + - 3,7

% de sup. en Natura 2000 92,8

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 1,5

4060

377

3. DIAGNOSI

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai

Presència FND Element Clau

ES0000018 -Prepirineu Central català

pendent

ES0000022 -Aigüestortes

absent

ES5110001 -Massís del Montseny

segura

ES5130003 -Alt Pallars

pendent

Superfície/ Localitats

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Estatus legal

Esp. Directiva 92/43 dels Hàbitats

87,5 ha

0,3

63,20

0,9

Classificació

Àmbit

Font

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

0,1

conservació que pot presentar un hàbitat.

ES5130010 -Serra de BoumortCollegats

absent

ES5130012 -Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs

segura

31.44

31.411

31.472*

31.412

31.431

31.471*

6234,4 ha

31.491

128,4 ha

31.42

40,9 ha

Total

0,3

29,60

0,4

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Possibles causes d'amenaça CODI

Impacte o activitat

A04

Pasturatge. Localment es veu afavorit per l'abandonament de pastures subalpines.

Vigo et al. (2006)

B01

Aforestacions. Augment de la massa forestal (pinedes).

Vigo et al. (2006)

G05.01

Trepig, sobrefreqüentació.

Vigo et al. (2008)

J01.01

Cremes actives per millora de pastures.

Giménez (2009)

K01

Processos abiòtics naturals (lents). Sensible a l’erosió eólica al obrir-se massa.

Vigo et al. (2006)

L09

Incendi (natural).

CTFC (2012)

Sequera i disminució de la precipitació. Augment de la freqüència dels períodes de sequera.

CTFC (2012)

M01.02

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Estable

Període estudiat:

1990 - 2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

4060

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

4060

378

Indicadors de l'estat de conservació

4. CONSERVACIÓ Objectius de conservació Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat de Conservació favorable

Abundància

Font:

Densitat d'espècies arbustives

Giménez (2009)

Unitats: Nre peus/ha

Metodologia: Parcel·les de 30x30 m

138 ha

Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Secundaris: - Mantenir distàncies inferiors a 100 m entre grans fragments de l'hàbitat

Tipus d' Indicador:

- Mantenir la cobertura arbòria per sota el 15% de la superfície ocupada per l'hàbitat i amb <10% de peus dispersos.

Indicador:

- Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Composició/abundància

Nre. d'espècies i cobertura

Font:

Giménez (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les en quadrats de 1,5x1,5 m en 3 transsecte de 30 m

Mesures de conservació

Àmbit:

Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

Observacions:

CODI

Nom de l'espai

ES5130003

Alt Pallars

Local

Tipus d' Indicador: Indicador:

Gestió preventiva

- Establiment de mecanismes adients per frenar l'aforestació en nuclis rellevants d’aquest hàbitat.

- Control de les pràctiques de millora de pastura (cremes controlades) que poden comportar una simplificació de l'ecosistema o la desaparició de l'hàbitat.

Àmbit:

Nre. espècies característiques de la comunitat

Font:

Giménez (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Gestió d'espècies sobreabundants P

Freqüència/Abundància

Qualitat de l'indicador: Bona

Metodologia: Transsecte de 100m

- L'administració competent considerarà com a ús incompatible la reforestació d'àrees amb presència rellevant de l'hàbitat. P

Temporalitat:

Superfície

Font:

Cobertura arbòria

Giménez (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: GIS i GAP LIGHT ANALYSER

- Regulació de la densitat d’ungulats domèstics i/o salvatges en els llocs on es detecti un problema de sobrepastura o de regeneració de l'hàbitat.

Àmbit:

General

Observacions:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

>30% desfavorable i <15% bona i <10% de peus dispersos

Conservació de sòls Tipus d' Indicador:

- Establiment dels mecanismes necessaris per evitar el trepig excessiu que pugui ocasionar l'erosió del sòl.

Indicador: Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola P

Abundància

Font:

Abundància d'excrements i de fotografies detectades

Unitats: Excrements/100m o fotos /trampes fotogràfiques ni

Metodologia: Tanssectes de rastres i trampeig fotogràfic

- Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat.

Àmbit: P :mesura prioritària

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Cal calcular-los gallipyr

Abundància

Font:

Densitat d'arbres

Giménez (2009)

Unitats: Nre peus/ha

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

De canvi

Font:

Dades climatològiques

Giménez (2009)

Unitats: Tº, mm pluja, de neu, etc.

Metodologia: Estacions climatològiques Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

4060

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

4060

379

Tipus d' Indicador: Indicador:

Longitud

Font:

Distància entre fragments

Giménez (2009)

Unitats: metres

Metodologia: GIS Àmbit:

Temporalitat:

General

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Qualitat de l'indicador: Mitja

4090

<100 favorable, >1000 desfavorable

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Giménez (2009)

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Observacions:

Matollars xerocàntics endèmics oromediterranis

Descripció de l'hàbitat Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Poblaments subarbustius, de 20-40 cm d’alçària, poc densos, dominats per

Diferència de la superfície entre els períodes mesurats

papilionàcies espinoses en forma de coixinet, entre les quals creixen plantes herbàcies diverses.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 31.71

Matollars xeroacàntics de Genista horrida, calcícoles, de carenes i vessants pedregosos, ventosos, dels Pirineus centrals

ALP

31.744

Matollars xeroacàntics d'eriçó (Erinacea anthyllis), calcícoles, de carenes i vessants ventosos, amb sòl esquelètic, dels Prepirineus i de les muntanyes catalanídiques centrals i meridionals

MED

31.7E

Matollars nans d'Astragalus sempervirens subsp. catalaunicus, calcícoles, de vessants solells, pedregosos, de l'alta muntanya pirinenca

ALP

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

4060

31n

Matollars xeroacàntics de Genista horrida, calcícoles, de carenes i vessants pedregosos, ventosos, dels Prepirineus centrals

31o

Matollars xeroacàntics d'eriçó (Erinacea anthyllis), calcícoles, de carenes i vessants ventosos, amb sòl esquelètic, dels Prepirineus i de les muntanyes catalanídiques centrals i meridionals

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

4090

380

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Espai

Prepirineus centrals i territori catalanídic meridional.

Presència FND Element Clau

ES0000018 -Prepirineu Central català

segura

ES0000022 -Aigüestortes

absent

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

Superfície/ Localitats

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

39,7 ha

0,1

3,20

3,1

segura

1,4 ha

0,10

0,1

ES5130008 -Serra d'Aubenç i Roc de Cogul

segura

32,5 ha

0,5

2,60

2,5

ES5130009 -Serra de Turp i Mora CondalValldan

segura

6,2 ha

0,2

0,50

0,5

ES5130010 -Serra de BoumortCollegats

segura

3 ha

0,20

0,2

ES5130015 -Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

158,2 ha

0,5

12,90

12,4

ES5140006 -Serres de Cardó El Boix

segura

11,9 ha

0,1

1,00

0,9

ES5140008 -Muntanyes de Prades

segura

5 ha

0,40

0,4

ES5140009 -Tivissa-VandellósLlaberia

segura

66,6 ha

0,3

5,40

5,2

ES5140011 -Sistema prelitoral meridional

segura

866,8 ha

1,7

70,60

67,8

0,1

Total

1191,3 ha 2 localitats

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Font:

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 1228,3 ha

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 91

13,5 + - 19,8

% de sup. en Natura 2000

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 96,1

4090

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

4090

381

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació Classificació

Àmbit

Font

Bases para la conservación de los HIC de España

Favorable

Espanya

VVAA (2009)

Directiva 92/43 dels Hàbitats

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable 1228 ha

Secundaris: - Mantenir la cobertura arbòria per sota el 15% de la superfície ocupada per l'hàbitat i amb <10% de peus dispersos. - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Mesures de conservació

conservació que pot presentar un hàbitat.

31.71

31.7E

31.744

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Gestió preventiva - Promoció d'accions i seguiment del grau de regeneració i fertilitat de les comunitats per detectar possibles canvis deguts al canvi climàtic. - Limitació de les activitats ramaderes en zones afectades per incendis en els seus primers anys de regeneració.

Possibles causes d'amenaça CODI

Agricultura. Canvi d’ús del sòl (nous conreus o pastures).

Bonet et al (2009)

A04.01

Pasturatge intensiu

Bonet et al (2009)

A04.03

Abandonament/Absència de sistemes de pastura. Les formacions secundàries, que envaeixen pastures amb poca pressió ramadera, evolucionen naturalment cap a bosc.

Vigo et al. (2008)

Aforestacions. Augment de la massa forestal (matollars i pinedes).

Vigo et al. (2008)

D01.01

Construcció de grans senders o noves vies per vehicles motoritzats.

CTFC (2011)

J01.01

Cremes actives per millora de pastures.

Bonet et al (2009)

K01.01

Erosió.

CTFC (2012)

K02.02

Nitrificació per acumulació de matèria orgànica (excrements).

Bonet et al (2009)

M01.02

Sequera i disminució de la precipitació. Augment de la freqüència dels períodes de sequera.

Bonet et al (2009)

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats P

B01

- Promoció d'accions per a la mitigació dels efectes del canvi climàtic sobre l'hàbitat.

Impacte o activitat - Establiment de mecanismes adients per frenar l'aforestació en nuclis rellevants d’aquest hàbitat. - Restauració de zones (o ajudar a la seva recuperació natural) on els processos erosius siguin rellevants. Conservació de sòls - Establiment dels mecanismes necessaris per evitar el trepig excessiu que pugui ocasionar l'erosió del sòl. Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola P

- Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat.

Construcció o adequació d'infraestructures P

- Control de la creació de nous vials i infrastructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie

Investigació i estudis - Estudi de l’efecte del pastoreig i els incendis en aquest hàbitat. Seguiment ecològic - Establiment d'un protocol de seguiment de l'hàbitat.

Tendència de l'hàbitat

Divulgació - Informació

Espanya Tendència: Font:

Període estudiat:

Qualitat de les dades:

Bona

VVAA (2009)

P :mesura prioritària

Observacions: Catalunya Tendència: Font:

Estable

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions: Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

4090

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

4090

382

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat o endèmiques

Unitats: Nre. Espècies

5110

Metodologia: Parcel·les de seguiment o transsecte de 100m Àmbit:

Local

Observacions:

Temporalitat:

Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos

Qualitat de l'indicador: Bona

Presència favorable i >10%, ausència desfavorable

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Cobertura arbòria

Bonet et al. (2009)

Descripció de l'hàbitat

Unitats: Percentatge (%)

Matollars o bosquines d’alçada variable (0,5-2 m) que, tot i essent sovint molt

Metodologia: GIS i GAP LIGHT ANALYSER Àmbit:

General

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

extensos, solen estar formats per claps discontinus, separats per superfícies

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

pradenques o rocalloses. L'abundància de l’espècie principal, el boix, els

>30% desfavorable i <15% bona i <10% de peus dispersos

Composició/superfície

Nre. d'espècies i cobertura

Font:

dóna un aspecte relativament auster i constant al llarg de tot l’any.

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les en quadrats de 10x10 m Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Favorable: >60% de cobertura de les espècies característiques i <30% d'arbòries

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Bonet et al. (2009)

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Unitats: ha

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Observacions:

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

31.8123

Matollars de corner (Amelanchier ovalis), boix (Buxus sempervirens), espina cervina (Rhamnus saxatilis)... calcícoles, de costers rocosos, secs, de la muntanya mitjana

ALP

31.82

Bardisses amb abundància de boix (Buxus sempervirens), calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa, sobretot als Prepirineus

ALP

32.641*

Boixedes (matollars de Buxus sempervirens) de la muntanya mitjana (i de les contrades mediterrànies)

ALP

32.642*

Matollars d'Ononis fruticosa, sovint amb boix (Buxus sempervirens), calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa i de les contrades interiors

ALP

32.643*

Matollars d'Ononis aragonensis amb boix (Buxus sempervirens), de l'estatge montà poc plujós, als Prepirineus i al territori catalanídic meridional

ALP

Diferència de la superfície entre els períodes mesurats

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

4090

31q

Matollars de corner (Amelanchier ovalis), boix (Buxus sempervirens), espina cervina (Rhamnus saxatilis),... calcícoles, de costers rocosos, secs, de la muntanya mitjana

32aa

Boixedes (matollars de Buxus sempervirens), de la muntanya mitjana (i de les contrades mediterrànies)

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5110

383

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Espai

Prepirineus i territoris olositànic, ausosegàrric i catalanídic central i meridional, des de zones properes a la costa fins a uns 1.800 m d'altitud.

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 10114,4 ha 20 localitats

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 1050

9,6 + - 19,2

0,4

% de sup. en Natura 2000 54,6

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 47

+ -

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5110

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

ES0000018 -Prepirineu Central català

segura

243,2 ha

0,4

2,40

1,1

0,4

ES0000022 -Aigüestortes

segura

26,4 ha

0,30

0,1

ES5110001 -Massís del Montseny

segura

7,6 ha

0,10

ES5110004 -Serra de Catllaràs

segura

3,5 ha

0,1

0,00

ES5110005 -Sistema transversal Català

segura

363,4 ha

1,3

3,60

1,7

0,6

ES5110010 -Sant Llorenç del Munt i l'Obac

segura

ES5110013 -Serres del Litoral central

segura

ES5110015 -Sistema prelitoral central

segura

35 ha

0,2

0,40

0,2

ES5110016 -Riera de Sorreigs

segura

27,4 ha

9,6

0,30

0,1

ES5110023 -Riera de Clariana

segura

1,1 ha

0,2

0,00

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

segura

34,1 ha

0,1

0,30

0,2

ES5120018 -Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

segura

0,3 ha

0,00

ES5120019 -Riberes de l'Alt Ter

pendent

ES5130002 -Riu Verneda

absent

ES5130003 -Alt Pallars

segura

57,7 ha

0,1

0,60

0,3

0,1

ES5130008 -Serra d'Aubenç i Roc de Cogul

segura

134,4 ha

1,30

0,6

0,2

ES5130009 -Serra de Turp i Mora CondalValldan

segura

78,2 ha

2,1

0,80

0,4

0,1

ES5130010 -Serra de BoumortCollegats

segura

368 ha

3,60

1,7

0,6

ES5130012 -Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs

segura

949,8 ha

7,4

9,40

4,4

1,5

ES5130014 -Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

segura

68,7 ha

0,7

0,70

0,3

0,1

ES5130015 -Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

1687,8 ha

5,2

16,70

7,8

2,6

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5110

384

3. DIAGNOSI

ES5130016 -Valls del SióLlobregós

pendent

ES5130024 -La Faiada de Malpàs i Cambatiri

segura

ES5130026 -Serra de PradaCastellàs

segura

ES5130028 -Ribera Salada

segura

0,9 ha

0,00

ES5130029 -Serres de Queralt i Els TossalsAigua d'Ora

segura

62,8 ha

0,7

0,60

0,3

0,1

ES5130030 -Estanys de Basturs

segura

Estatus legal 36,9 ha

231,4 ha

1,8 ha

2,9

6,2

4,9

0,40

2,30

0,00

0,2

1,1

0,1

Classificació

Àmbit

Font

Bases para la conservación de los HIC de España

Dolenta

Regió Alpina

VVAA (2009)

Directiva 92/43 dels Hàbitats

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

0,4

conservació que pot presentar un hàbitat.

ES5130032 -Vessants de la Noguera Ribagorçana

segura

ES5140008 -Muntanyes de Prades

segura

24 ha

0,1

0,20

0,1

ES5140009 -Tivissa-VandellósLlaberia

segura

17,1 ha

0,1

0,20

0,1

ES5140011 -Sistema prelitoral meridional

segura

765,9 ha

1,5

7,60

3,6

1,2

ES5140017 -Serra de Montsant-Pas de l'Ase

segura

73,4 ha

0,4

0,70

0,3

0,1

226,3 ha

3,5

2,20

0,4

32.642*

32.643*

31.8123

31.82

32.641*

Possibles causes d'amenaça CODI

Total

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Impacte o activitat Agricultura. Canvi d’ús del sòl (nous conreus o pastures).

Vigo et al. (2008)

A04.03

Abandonament/Absència de sistemes de pastura.

Guardiola (2007)

B01.01

Aforestacions. Augment de la massa forestal (pinedes).

CTFC (2012)

B02.03

Eliminació del sotabosc. Comporta l'eliminació de grans superfícies i la degradació del sòl si no es realitza adequadament.

Tena (2009)

B02.06

Aclarides de boscos. Tallades de grans boixos.

CTFC (2012)

D01.01

Construcció de grans senders o noves vies per vehicles motoritzats.

CTFC (2012)

6201,3 ha 5527,1 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Tendència de l'hàbitat Espanya Tendència: Font:

Disminueix

Període estudiat:

Qualitat de les dades:

Bona

VVAA (2009)

Observacions: Catalunya Tendència: Font:

Estable

Període estudiat:

1990-2006

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5110

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5110

385

Aprofitament sostenible Forestal

4. CONSERVACIÓ

Objectius de conservació Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

- Regular els aprofitaments forestals (tallades de grans peus o d'extenses masses de boix).

Construcció o adequació d'infraestructures

Estat de Conservació favorable

- Control de la creació de nous vials i infrastructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie

10114 ha Investigació i estudis

Secundaris:

- Estudi de la dinàmica dels processos físics, morfològics i biològics de l'hàbitat, de les seves tendències evolutives i del seu estat de conservació.

- Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

P :mesura prioritària

Mesures de conservació Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

CODI

Nom de l'espai

ES0000018

Prepirineu Central català

ES0000022

Aigüestortes

ES5110001

Massís del Montseny

ES5110004

Serra de Catllaràs

ES5110005

Sistema transversal Català

ES5110015

Sistema prelitoral central

ES5110016

Riera de Sorreigs

ES5110023

Riera de Clariana

ES5120001

Alta Garrotxa-Massís de les Salines

ES5120018

Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

ES5130003

Alt Pallars

ES5130008

Serra d'Aubenç i Roc de Cogul

ES5130009

Serra de Turp i Mora Condal-Valldan

ES5130010

Serra de Boumort- Collegats

ES5130012

Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs

ES5130014

Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

ES5130015

Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

ES5130024

La Faiada de Malpàs i Cambatiri

ES5130026

Serra de Prada-Castellàs

ES5130028

Ribera Salada

ES5130029

Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora

ES5130030

Estanys de Basturs

ES5130032

Vessants de la Noguera Ribagorçana

ES5140008

Muntanyes de Prades

ES5140009

Tivissa-Vandellós-Llaberia

ES5140011

Sistema prelitoral meridional

ES5140017

Serra de Montsant-Pas de l'Ase

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats P

- Establiment de mecanismes adients per frenar l'aforestació en nuclis rellevants d’aquest hàbitat.

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5110

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5110

386

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició/superfície

Font:

Nre. d'espècies i cobertura

Tena (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les d'estudi en quadrats de 10x10 m Àmbit:

Local

5120

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Formacions muntanyenques de bàlec (Genista balansae subsp. europaea = Cytisus purgans)

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Abundància d'excrements i de fotografies detectades

Font:

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Unitats: Excrements/100m o fotos /trampes fotogràfiques ni

Descripció de l'hàbitat Matollars de muntanya dominats pel bàlec, sovint molt densos i d’aspecte

Metodologia: Tanssectes de rastres i trampeig fotogràfic Àmbit:

Local

uniforme.

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

De canvi

Font:

Dades climatològiques

Tena (2009)

Unitats: Tº, mm pluja, radiació, ph edàfic, etc.

Metodologia: Estacions climatològiques Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Tena (2009)

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Unitats: ha

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Cada 5 - 10 anys

Diferència de la superfície entre els períodes mesurats

Abundància

Font:

Abundància de llavors

Local

Unitats: nre llavors/m2

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Balegars (matollars de Genista balansae), silicícoles, d'indrets secs, sovint solells, de l'estatge montà

ALP

31.84222*

Balegars (matollars de Genista balansae), silicícoles, de vessants solells de l'alta muntanya

ALP

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Tena (2009)

Metodologia: Captures en recol·lectors Àmbit:

31.84221*

31t

Balegars (matollars de Genista balansae), silicícoles, d'indrets secs, sovint solells, de l'estatge montà

31u

Balegars (matollars de Genista balansae), silicícoles, de vessants solells de l'alta muntanya

Qualitat de l'indicador: Pobra

favorable:>1000 llavors/100 m2, desfavorable:<100 llavors

Abundància

Font:

Abundància d'insectes polinitzadors i dispersors

Tena (2009)

Unitats: Nre. d'insectes/m2

Metodologia: Parcel·les d'estudi (100 m2) Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Pobra

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5110

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5120

387

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Espai

Hàbitat més típic de la regió alpina. Es localitza escassament als Prepirineus (estatge basal del massís de l'Orri) i al Montseny.

Presència FND Element Clau

ES0000018 -Prepirineu Central català

pendent

ES0000022 -Aigüestortes

absent

ES5110001 -Massís del Montseny

segura

ES5130002 -Riu Verneda

absent

ES5130003 -Alt Pallars

segura

ES5130026 -Serra de PradaCastellàs

pendent

Total

Superfície/ Localitats

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

32,1 ha

0,1

23,40

0,2

57,1 ha

0,1

41,50

0,3

9198,2 ha 89,2 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 137,5 ha

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 9

15,3 + - 21,2

% de sup. en Natura 2000 64,9

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 0,6

5120

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5120

388

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació Classificació

Àmbit

Font

Bases para la conservación de los HIC de España

Dolenta

Regió Alpina

VVAA (2009)

Directiva 92/43 dels Hàbitats

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable 138 ha

Mesures de conservació

conservació que pot presentar un hàbitat.

31.84221*

31.84222*

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Gestió preventiva - Limitació de les activitats ramaderes en zones afectades per incendis en els seus primers anys de regeneració.

Possibles causes d'amenaça

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats

CODI

Impacte o activitat

A04.03

Disminució de la pastura que afavoreix l'expansió del bosc i el tancament de l'hàbitat.

E01.03 L09

- Realització d'accions de restauració de l'hàbitat si en un període de 5 anys després d'un incendi, l'hàbitat encara té menys del 30% de cobertura.

De La Cr uz (2009)

Edificació i construcció de nous equipaments. Grans incendis forestals. Cal dir que petits incendis afavoreixen la seva expansió com a vegetació secundària.

Vigo et al. (2008)

- Utilització de cremes controlades en àrees massa homogènies per controlar l'expansió i la qualitat de l'hàbitat, especialment on hi hagi un abandonament de la ramaderia extensiva.

- Establiment de mecanismes adients per frenar l'aforestació en nuclis rellevants d’aquest hàbitat.

Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola P

Tendència de l'hàbitat

Construcció o adequació d'infraestructures

Espanya Tendència: Font:

- Incentivar la pastura en àrees massa homogènies.

- Control de la creació de nous vials i infrastructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie Estable

Període estudiat:

1990-2000

Qualitat de les dades:

Investigació i estudis

VVAA (2009)

- Estudi de la dinàmica i la gestió d’aquest hàbitat i la utilització del foc pel seu manteniment.

Observacions: P :mesura prioritària

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5120

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5120

389

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició/superfície

Font:

Nre. d'espècies arbustives i cobertura

De la Cruz (2009)

Unitats: Nre. D'espècies

Metodologia: Parcel·les d'estudi de 10x10 m Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

5130

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

favorable: mitjana := o >2. Desfavorable: <1,3

Superfície

Font:

Cobertura arbòria

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

De la Cruz (2009)

Descripció de l'hàbitat

Unitats: Percentatge (%)

Matollars clars o formacions obertes dominades pel ginebre. Normalment

Metodologia: GIS i GAP LIGHT ANALYSER Àmbit:

General

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Formacions de Juniperus communis colonitzadores de landes o de pastures calcícoles

Temporalitat:

formen un mosaic amb pastures o amb landes de gódua o de bruguerola.

Qualitat de l'indicador: Bona

>20% desfavorable i <15% bona i <10% de peus dispersos

Abundància

Font:

Abundància d'excrements i de fotografies detectades

Unitats: Excrements/100m o fotos /trampes fotogràfiques ni

Metodologia: Tanssectes de rastres i trampeig fotogràfic Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

De la Cruz (2009)

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Unitats: ha

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Observacions:

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Diferència de la superfície entre els períodes mesurats

31.881

Ginebredes de Juniperus communis, poc o molt denses, colonitzant pastures de la muntanya mitjana

ALP

31.882

Ginebredes de Juniperus communis, poc o molt denses, colonitzant landes de gòdua o de bruguerola

ALP

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) 31x

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5120

Ginebredes (matollars o bosquines de Juniperus communis) de la muntanya mitjana

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5130

390

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Espai

Prepirineus meridionals (Montsec) i territoris olositànic i catalanídic septentrional (Montseny).

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

ES0000018 -Prepirineu Central català

absent

ES0000022 -Aigüestortes

absent

ES5110001 -Massís del Montseny

segura

190,8 ha

ES5110005 -Sistema transversal Català

segura

14 ha

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

segura

ES5130015 -Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

45,5 ha

Total

% de l'espai R. mediterrània Cat.

0,7

76,20

28,7

5,60

2,1

0,1

18,20

6,8

Esp.

222,4 ha 250,3 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 250,2 ha

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 38

6,6 + - 5,9

% de sup. en Natura 2000 100

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 37,6

5130

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5130

391

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació Classificació

Àmbit

Font

Bases para la conservación de los HIC de España

dolenta

Regió Alpina

VVAA (2009)

Directiva 92/43 dels Hàbitats

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable 250 ha

Secundaris: - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Mesures de conservació

conservació que pot presentar un hàbitat.

31.881

31.882

Gestió preventiva

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

- Promoció d'accions i seguiment del grau de regeneració i fertilitat de les comunitats per detectar possibles canvis deguts al canvi climàtic. Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats

Possibles causes d'amenaça

- Realització d'accions de restauració de l'hàbitat si en un període de 5 anys després d'un incendi, l'hàbitat encara té menys del 30% de cobertura.

CODI

Impacte o activitat

B02.01

La recuperació espontània dels boscos tendirà a fer-lo retrocedir, tot i que aquesta dinàmica deu ser molt lenta, o nul·la, en àrees erosionades.

Ampliació o construcció de noves vies de comunicació.

Montesinos i García (2009a)

L'edificació i construcció de nous equipaments.

Montesinos i García (2009a)

L09

Molt sensible als incendis, ja que el ginebre té un creixement lent i no es regenera amb facilitat.

Vigo et al. (2008)

M02

Canvis en les condicions biòtiques. Augment de la competència per nutrients i aigua amb espècies veïnes que augmentaran el seu límit altitudinal de distribució.

Montesinos i García (2009a)

D01 E01.01

- Establiment de mecanismes adients per frenar l'aforestació en nuclis rellevants d’aquest hàbitat.

Construcció o adequació d'infraestructures P

- Control de la creació de nous vials i infrastructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie

P :mesura prioritària

Tendència de l'hàbitat Espanya Tendència: Font:

Estable

Període estudiat:

2002-2007

Qualitat de les dades:

Mitjana

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona

VVAA (2009)

Observacions: Catalunya Tendència: Font:

Augmenta

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5130

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5130

392

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició/superfície

Nre. d'espècies arbustives i cobertura

Font:

Montesinos i García (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les d'estudi de 10x10 m Àmbit:

Local

5210

Temporalitat:

Màquies i garrigues amb Juniperus spp. arborescents, no dunars

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Abundància de plàntules, flors i fruits

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Montesinos i García (2009)

Descripció de l'hàbitat

Unitats: nre flors i fruits/km

Matollars o bosquines irregulars, relativament alts (1-2 m), en què abunda el

Metodologia: Transsecte 1000x10 m Àmbit:

Local

Temporalitat:

càdec o la savina, sovint en forma d’individus arborescents, acompanyat

Qualitat de l'indicador: Mitja

d’altres arbustos xeròfils mediterranis i d’algun arbret (pins, alzines o

Observacions:

carrasques). Entremig, en petites clarianes, hi ha petites mates, herbes i Tipus d' Indicador:

Abundància

Font:

roca al descobert. Moltes de les plantes de l'hàbitat són de fulla estreta, fins i

tot acicular, i més o menys endurida, en consonància amb la sequedat Indicador:

Pressió de pastura

Unitats: Nre de branques danyades/densitat d'adults

ambiental de l’hàbitat a l’estiu, la poca reserva d’aigua edàfica i, a les

Metodologia: Transsectes i trampeig fotogràfic Àmbit:

Local

contrades d'interior, a les temperatures molt contrastades.

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Montesinos i García (2009)

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

32.1311

Cadequers (màquies o garrigues amb abundància de Juniperus oxycedrus arborescent) no litorals

ALP

32.1312

Cadequers (màquies o garrigues amb abundància de Juniperus oxycedrus arborescent) de les costes rocoses del litoral

MED

32.1321

Savinoses (màquies o garrigues amb abundància de Juniperus phoenicea subsp. phoenicea arborescent) calcícoles, de les contrades mediterrànies no litorals

ALP

32.1322

Savinoses (màquies o garrigues amb abundància de Juniperus phoenicea subsp. eumediterranea arborescent) de les costes rocoses del litoral

MED

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Pressió de pastura

Montesinos i García (2009)

Unitats: Nre de branques danyades/densitat d'adults

Metodologia: Transsectes i trampeig fotogràfic Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Pobra

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

5130

32d

Cadequers (màquies o garrigues amb Juniperus oxycedrus arborescent) no litorals

32e

Cadequers (màquies o garrigues amb Juniperus oxycedrus arborescent) de les costes rocoses del litoral

32f

Savinoses (màquies o garrigues amb Juniperus phoenicea subsp. phoenicea arborescent) calcícoles, de les contrades mediterrànies no litorals

32g

Savinoses (màquies o garrigues amb Juniperus phoenicea subsp. eumediterranea arborescent) de les costes rocoses del litoral

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5210

393

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Espai

Prepirineus (sobretot els centrals) fins a uns 1.000 m d’altitud. Més localment, als territoris ausosegàrric, sicòric i catalanídic central i meridional.

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 5986,3 ha 21 localitats

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 438

13,7 + - 32,8

0,2

% de sup. en Natura 2000 61,1

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 88,5

+ -

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5210

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

ES0000018 -Prepirineu Central català

segura

118,3 ha

0,2

2,00

1,8

ES5110005 -Sistema transversal Català

segura

17,6 ha

0,1

0,30

0,3

ES5110010 -Sant Llorenç del Munt i l'Obac

segura

8,7 ha

0,20

0,1

ES5110013 -Serres del Litoral central

segura

ES5110022 -Capçaleres del Foix

segura

10,9 ha

0,5

0,20

0,2

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

segura

ES5120007 -Cap de Creus

segura

66,2 ha

0,5

1,10

ES5130003 -Alt Pallars

pendent

ES5130008 -Serra d'Aubenç i Roc de Cogul

segura

138,2 ha

2,30

ES5130009 -Serra de Turp i Mora CondalValldan

segura

152,4 ha

4,1

2,60

2,2

ES5130010 -Serra de BoumortCollegats

segura

93,8 ha

0,5

1,60

1,4

ES5130012 -Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs

segura

27,1 ha

0,2

0,40

0,4

ES5130014 -Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

segura

ES5130015 -Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

682,6 ha

2,1

11,40

10,1

0,1

ES5130016 -Valls del SióLlobregós

segura

192,6 ha

0,7

3,20

2,8

ES5130021 -Secans de la Noguera

pendent

ES5130026 -Serra de PradaCastellàs

segura

32 ha

0,9

0,50

0,5

ES5130027 -Obagues de la riera de Madrona

segura

1 ha

0,00

ES5130028 -Ribera Salada

segura

70,2 ha

1,3

1,20

ES5130032 -Vessants de la Noguera Ribagorçana

segura

64,1 ha

1,10

ES5130036 -Plans de Sió

pendent

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5210

394

ES5140005 -Serra de Montsià

segura

1,3 ha

0,00

3. DIAGNOSI

ES5140006 -Serres de Cardó El Boix

segura

87,1 ha

0,5

1,40

1,3

Estatus legal

ES5140007 -Costes del

segura

1,5 ha

0,1

0,00

ES5140008 -Muntanyes de Prades

segura

1,3 ha

0,00

ES5140011 -Sistema prelitoral meridional

segura

1882,1 ha

3,6

31,40

27,8

0,4

ES5140012 -Tossals d'Almatret i Ribaroja

segura

9,9 ha

0,1

0,20

0,2

Classificació

Àmbit

Font

Bases para la conservación de los HIC de España

dolenta

Regió Alpina

VVAA (2009)

Directiva 92/43 dels Hàbitats

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Tarragonès

ES5140018 -El MontmellMarmellar

32.1312

32.1322

90,8 ha

32.1311

3658,9 ha

32.1321

pendent

Total

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Possibles causes d'amenaça CODI

Impacte o activitat

B02.03

Eliminació del sotabosc.

CTFC (2012)

D01.01

Construcció de grans senders o noves vies per vehicles motoritzats.

CTFC (2012)

G01

Esports i activitats d'oci a l'aire lliure.

K02

La recuperació espontània dels boscos tendeix a fer-lo retrocedir.

M01

Canvis en les condicions abiòtiques.

Vigo et al. (2008)

Tendència de l'hàbitat Espanya Tendència: Font:

Estable

Període estudiat:

2002-2007

Qualitat de les dades:

Mitjana

VVAA (2009)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5210

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5210

395

Indicadors de l'estat de conservació

4. CONSERVACIÓ Objectius de conservació Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat de Conservació favorable

Abundància

Font:

Abundància de plàntules, flors i fruits

Montesinos i García (2009)

Unitats: nre flors i fruits/km

Metodologia: Transsecte 1000x10 m

5986 ha

Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Secundaris: - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Tipus d' Indicador: Indicador:

Mesures de conservació

Metodologia:

CODI

Nom de l'espai

Àmbit:

ES5120007

Cap de Creus

Observacions:

ES5140007

Costes del Tarragonès

Local

Tipus d' Indicador: Indicador:

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat o endèmiques i cobertura

Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

Gestió preventiva

Composició

Temporalitat:

Superfície

Unitats:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Cada 5-10 anys.

Font:

Àrea (ha)

CTFC (2012)

Montesinos i García (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització

- Promoció d'accions i seguiment del grau de regeneració i fertilitat de les comunitats per detectar possibles canvis deguts al canvi climàtic.

Àmbit: Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

- Manteniment dels murs de pedra seca. P

- Establiment de mecanismes adients per frenar l'aforestació en nuclis rellevants d’aquest hàbitat.

Construcció o adequació d'infraestructures P

- Control de la creació de nous vials i infrastructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie

P :mesura prioritària

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5210

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5210

396

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT Distribució Puntualment al territori catalanídic central, cap els 500 m d’altitud.

5230*

Màquies amb llor (Laurus nobilis)

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Bosquets formats per arbres i grans arbustos de fulla perenne, laurifolis o esclerofil·les amb abundància de llorer. El sotabosc és relativament pobre, a causa de la poca llum que hi arriba, però sol haver-hi lianes.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 32.18

Màquies amb llor (Laurus nobilis)

MED

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Font:

CHC (2009)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 1 localitats

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5230*

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons + -

% de sup. en Natura 2000 100

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

5230*

397

3. DIAGNOSI

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai

Presència FND Element Clau

ES5110012 -MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

segura

ES5110024 -Serra de Collserola

segura

ES5120013 -Massís de les Cadiretes

pendent

Superfície/ Localitats

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

1 localitats

100,00

Estatus legal

Esp.

100

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

32.18

Total

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

1 localitats

Possibles causes d'amenaça - La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

CODI

Impacte o activitat

A04.01

Sobrepastura per ramaderia i altes densitats d’ungulats salvatges.

Rodríguez-Sánchez i Arroyo (2009a)

B02.03

Eliminació del sotabosc.

Vigo et al. (2008)

D01

Carreteres, camins i vies de tren. Desmunts.

Vigo et al. (2008)

E01

Zones urbanes, assentaments urbans.

Guardiola (2007)

Gestió de la vegetació aquàtica o riberenca amb el propòsit de drenatge.

Vigo et al. (2008)

K02

Evolució biocenòtica, successions. Processos estocàstics en poblacions petites, fragmentades o aïllades sensibles a canvis ambientals forts.

CTFC (2012)

L09

Grans incendis forestals.

CTFC (2012)

J02.10

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Estable

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Dolenta

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5230*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5230*

398

Indicadors de l'estat de conservació

4. CONSERVACIÓ Objectius de conservació Principal: Augmentar un 5% l'àrea de distribució actual coneguda

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat de Conservació favorable

Superfície

Font:

Cobertura i densitat arbòria

Rodríguez i Arroyo (2009)

Unitats: Percentatge (%) i estructura d'edats

Metodologia: GIS i GAP LIGHT ANALYSER

1 localitats

Àmbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Secundaris: - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Tipus d' Indicador: Indicador:

Mesures de conservació

Abundància

Font:

Abundància de fruits

Rodríguez i Arroyo (2009)

Unitats: Nre. de fruits/km

Metodologia: Transsecte 1000x10 m Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Delimitació Observacions: P

Tipus d' Indicador: Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats

Indicador:

- Foment de la recuperació de localitats extintes, mitjançant translocacions / reintroducció de plançons locals d'espècies caracaterísitques pròximes geogràficament tot mantenint la diversitat genètica.

Àmbit:

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat i freqüencia

Local

Observacions:

- Restauració dels indrets més degradats del tipus d'hàbitat en base a una identificació i valoració de l'estat de conservació.

Tipus d' Indicador:

Regulació de l'ús públic P

Freqüència/Abundància

Rodríguez i Arroyo (2009)

Unitats: Nre. Espècies i peus

Metodologia: Parcel·les de seguiment

Restauració d'àrees degradades P

Favorable: >100 peus amb fruits de les sp principals

- Creació d'una zona de protecció al voltant de les àrees més ben conservades de l'hàbitat, per l'esmorteïment de possibles impactes.

Indicador:

- Ordenació del pas de persones i vehicles motoritzats en les zones on és present l'hàbitat.

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Favorable: >50 peus de les sp. Princiapls

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Rodríguez i Arroyo (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola P

Àmbit:

- Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat.

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Construcció o adequació d'infraestructures P

- Control de la creació de nous vials i infrastructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie

Cartografia temàtica P

- Realització d'estudis i inventaris que millorin la cartografia a petita escala d'aquest hàbitat i el coneixement de la seva biocenosi.

Investigació i estudis - Estudi de la dinàmica dels processos físics, morfològics i biològics de l'hàbitat, de les seves tendències evolutives i del seu estat de conservació.

P :mesura prioritària

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5230*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5230*

399

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT Distribució Territori ruscínic i catalanídic meridional i central. Vers al sud, passa de tenir caràcter clarament marítim a penetrar una mica terra

5330

endins, entre 100 i 400 m d'altitud. Puntualment, al territori sicòric, quan es tracta del matollar de ginesta vimenera.

Matollars termomediterranis i predesèrtics

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Matollars termòfils d'estructura i composició diversa i d’alçària variable (generalment entre 0,7 i 3 m), formats sobretot per arbustos mediterranis esclerofil·les de fulla petita. Sovint hi domina una sola espècie (coscoll, llentiscle, ginesta, ullastre...), però d’altres vegades la dominància es troba més o menys repartida. Entremig dels arbustos s’hi fan mates més petites i algunes herbes xeròfiles així com algun pi blanc.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 32.211

Garrigues d'ullastre (Olea europaea var. sylvestris) i llentiscle (Pistacia lentiscus), de les terres mediterrànies càlides

MED

32.214

Garrigues dominades per llentiscle (Pistacia lentiscus), de les contrades mediterrànies càlides

MED

32.2191

Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), de les contrades mediterrànies càlides

MED

32.22

Poblaments de lleteresa arbòria (Euphorbia dendroides), de les contrades marítimes càlides, al territori ruscínic

MED

32.23

Brolles o garrigues envaïdes per càrritx (Ampelodesmos mauritanica), de les contrades mediterrànies càlides

MED

32.24

Garrigues amb abundància de margalló (Chamaerops humilis), de les contrades mediterrànies càlides

MED

32.261

Ginestars oberts de ginesta vimenera (Retama sphaerocarpa), de les contrades mediterrànies interiors àrides

MED

32.2D*

Altres menes de garrigues de les contrades mediterrànies càlides

MED

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) 32h

Màquies i garrigues amb margalló (Chamaerops humilis), llentiscle (Pistacea lentiscus), ullastre (Olea europaea var. sylvestris),... de les contrades mediterrànies càlides

32j

Ginestars oberts de ginesta vimenera (Retama sphaerocarpa), de les contrades mediterrànies seques, a les terres interiors àrides

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

25380,1 ha

5330

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 896

28,3 + - 143

0,9

% de sup. en Natura 2000 62,8

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

5330

400

Total

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai

Presència FND Element Clau

ES5110013 -Serres del Litoral central

segura

ES5110024 -Serra de Collserola

segura

ES5120007 -Cap de Creus

Superfície/ Localitats

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Esp.

3239,7 ha

12,9

12,80

12,8

0,3

segura

59,7 ha

0,4

0,20

0,2

ES5120016 -El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

segura

2,4 ha

0,00

ES5130013 -Aiguabarreig Segre - Cinca

segura

9,9 ha

1,3

0,00

ES5130038 -Secans del Segrià i Utxesa

segura

6,8 ha

0,2

0,00

ES5130040 -Secans de Mas de Melons-Alfés

segura

6,2 ha

0,1

0,00

ES5140001 -Litoral meridional tarragoní

segura

7,2 ha

0,2

0,00

ES5140002 -Serra de Godall

segura

1104,6 ha

4,40

4,4

0,1

ES5140005 -Serra de Montsià

segura

2801,8 ha

52,9

11,00

0,3

ES5140006 -Serres de Cardó El Boix

segura

2827 ha

17,5

11,10

11,1

0,3

ES5140008 -Muntanyes de Prades

segura

7 ha

0,00

ES5140009 -Tivissa-VandellósLlaberia

segura

2018,3 ha

8,2

8,00

0,2

ES5140011 -Sistema prelitoral meridional

segura

1802,5 ha

3,5

7,10

7,1

0,2

ES5140012 -Tossals d'Almatret i Ribaroja

segura

8,7 ha

0,1

0,00

ES5140014 -Massís de Bonastre

segura

853,7 ha

31,8

3,40

3,4

0,1

ES5140015 -Riu Siurana i planes del Priorat

segura

33,4 ha

1,2

0,10

0,1

ES5140016 -Tossal de Montagut

segura

156,5 ha

12,1

0,60

0,6

ES5140017 -Serra de Montsant-Pas de l'Ase

segura

0 ha

0,00

ES5140018 -El MontmellMarmellar

segura

655,8 ha

2,60

2,6

0,1

ES5140019 -Riu Gaià

segura

2,9 ha

0,1

0,00

ES5140023 -Secans del Montsià

segura

345,2 ha

16,3

1,40

1,4

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

15949,3 ha

5330

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5330

401

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

25380 ha

Secundaris:

- Aconseguir la presència de més d'una espècie de tenebriònits a l'hàbitat - Aconseguir que les espècies d'ocells característiques de la comunitat representin >25% de les espècies contactades - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

conservació que pot presentar un hàbitat.

32.211

32.22

32.261

32.23

32.24

32.214

32.2191

32.2D*

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Mesures de conservació Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

Possibles causes d'amenaça CODI

Impacte o activitat Canvi d’ús del sòl (nous conreus o pastures).

CTFC (2012)

A02

Intensificació de les pràctiques agràries.

Cabello et al. (2009a)

D01

Carreteres, camins i vies de tren.

Guardiola (2007)

E01

Increment de la superfície urbana.

Guardiola (2007)

G01

Esports i activitats d'oci a l'aire lliure.

Vigo et al. (2008)

G05.01 K02 L09

Trepig, sobrefreqüentació.

Vigo et al. (2008)

Aforestacions.

Vigo et al. (2006)

Excessiva freqüència d'incendis forestals.

Vigo et al. (2008)

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Estat de Conservació favorable

CODI

Nom de l'espai

ES5110013

Serres del Litoral central

ES5120007

Cap de Creus

ES5120016

El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

ES5130013

Aiguabarreig Segre - Cinca

ES5130038

Secans del Segrià i Utxesa

ES5140001

Litoral meridional tarragoní

ES5140002

Serra de Godall

ES5140005

Serra de Montsià

ES5140006

Serres de Cardó - El Boix

ES5140008

Muntanyes de Prades

ES5140009

Tivissa-Vandellós-Llaberia

ES5140011

Sistema prelitoral meridional

ES5140012

Tossals d'Almatret i Riba-roja

ES5140014

Massís de Bonastre

ES5140015

Riu Siurana i planes del Priorat

ES5140016

Tossal de Montagut

ES5140017

Serra de Montsant-Pas de l'Ase

ES5140018

El Montmell-Marmellar

ES5140019

Riu Gaià

ES5140023

Secans del Montsià

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats Estable

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona

- Manteniment dels murs de pedra seca.

Guardiola (2007)

Observacions:

- Establiment de mecanismes adients per frenar l'aforestació en nuclis rellevants d’aquest hàbitat.

Construcció o adequació d'infraestructures P

- Control de la creació de nous vials i infrastructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie - Ubicació de les zones d'oci allunyades de l'hàbitat.

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5330

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5330

402

Seguiment ecològic

Indicadors de l'estat de conservació

- Establiment d'un protocol de seguiment de l'hàbitat.

Tipus d' Indicador: Indicador:

P :mesura prioritària

Abundància

Font:

Índex d'invertebrats edàfics

Cabello et al. (2009)

Unitats: Freqüència

Metodologia: Punts de mostreig amb trampes embut Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

3 anys

Favorable: presència de Tenbriónits

Composició/abundància

Nre. d'espècies i cobertura

Font:

Cabello et al. (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Favorable: 80-100 %

Superfície

Font:

Àrea ocupada per teledetecció LANSAT

Cabello et al. (2009)

Unitats: Índex NDVI

Metodologia: GIS Àmbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Abundància d'ocells

Cabello et al. (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Estacions d'escolta de 10 minuts Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Favorable: >25%

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Cabello et al. (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5330

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5330

403

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT Distribució Territori ruscínic: del cap de Creus al massís de Begur

5410

Matollars pulviniformes dels caps de penya-segats costaners, a la Mediterrània occidental

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Matollars pulvinulars i espinosos de 30-40 cm d’alçària. Comprenen, segons la proximitat relativa al mar, des de formacions de coixinet de monja amb sempreviva fins a comunitats amb estepa borrera i altres plantes habituals de la brolla silicícola.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 33.15

Matollars xeroàcantics amb Astragalus tragacantha, dels caps de penya-segats del territori ruscínic

MED

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) 33a

Matollars xeroàcantics amb Astragalus massiliensis, dels caps de penya-segats del territori ruscínic

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 59,1 ha

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5410

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 20

3 + - 3,2

% de sup. en Natura 2000 97,5

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

5410

404

3. DIAGNOSI

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

ES5120007 -Cap de Creus

segura

33,4 ha

0,2

56,40

56,4

16,4

ES5120016 -El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

segura

24,3 ha

0,4

41,10

41,1

11,9

Total

Estatus legal

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

57,7 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

conservació que pot presentar un hàbitat.

33.15

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Possibles causes d'amenaça CODI

Impacte o activitat

D01.01

Construcció de grans senders o noves vies per vehicles motoritzats.

Guardiola (2007)

E01

Increment de la superfície urbana.

Vigo et al. (2008)

G01

Activitats esportives i d'oci a les costes i penya-segats.

Vigo et al. (2008)

Trepig, sobrefreqüentació.

Vigo et al. (2008)

G05.01 I01

Espècies invasores i espècies al·lòctones de plantes i animals. (per exemple Carpobrotus sp.)

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Disminueix

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5410

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5410

405

Indicadors de l'estat de conservació

4. CONSERVACIÓ Objectius de conservació Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat de Conservació favorable 59 ha

Freqüència/Abundància

Nre. espècies característiques de la comunitat i rares (Astragalus tragacantha, Cistus salviifolius y Senecio cinerea) i de la vegetació ornitocopròfila

Font:

Font (2009)

Unitats: Nre. Espècies, densitat i cobertura (%)

Metodologia: Transsectes o parcel·les

Secundaris:

Àmbit:

- Evitar que les plantes invasores representin més del 25% de la superfície de l'hàbitat

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

- Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables Tipus d' Indicador:

Mesures de conservació

Indicador:

Superfície

Superfície de plantes invasores

Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

Metodologia: Parcel·les

CODI

Nom de l'espai

Àmbit:

ES5120007

Cap de Creus

Observacions:

ES5120016

El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

Local

Tipus d' Indicador: Control d'espècies exòtiques P

Indicador:

- Control d’espècies invasores propiciant la seva eradicació en les zones amb presència important de l'hàbitat.

Font (2009)

Unitats: ha

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Favorable: 0-25%.

Superfície

Font:

Àrea ocupada per teledetecció i cartografia GPS

Font (2009)

Unitats: ha

Metodologia: GIS i cartografia mètrica Àmbit:

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats P

Font:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

- Restauració de zones (o ajudar a la seva recuperació natural) on els processos erosius siguin rellevants.

Conservació de sòls - Establiment dels mecanismes necessaris per evitar el trepig excessiu que pugui ocasionar l'erosió del sòl. Construcció o adequació d'infraestructures P

- Control de la creació de nous vials i infrastructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie - Ubicació de les zones d'oci allunyades de l'hàbitat.

P :mesura prioritària

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5410

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

5410

406

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT Distribució Hàbitat puntual, propi de la regió alpina. A la regió mediterrània es localitza escassament als Prepirineus entre 750 i 1.600 m d’altitud.

6110*

Prats calcàris o basòfils d'Alysso-Sedion albi (*)

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Pradells de recobriment extremadament variable (del 25 al 95 %), formats principalment per petites plantes anuals i crespinells. Les molses solen ser molt abundants i recobrir fins al 50 % del terra. Sovint aquests pradells fan mosaic amb altres menes de prats.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 34.111 + 36.2p

Pradells de Sedum album i altres crespinells, de terraprims i replans de roca, calcícoles, de la muntanya mitjana

34.114

Pradells dominats per teròfits, calcícoles, de terraprims de la muntanya mitjana

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Font:

Vigo et al. (2006)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 4 localitats

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6110*

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons

% de sup. en Natura 2000

+ -

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 11,8

6110*

407

3. DIAGNOSI

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai

Presència FND Element Clau

ES0000018 -Prepirineu Central català

pendent

ES5110005 -Sistema transversal Català

segura

ES5110008 -Gallifa-Cingles de Bertí

pendent

Superfície/ Localitats

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Estatus legal

Esp. Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

segura

ES5120004 -Zona Volcànica de la Garrotxa

pendent

ES5130008 -Serra d'Aubenç i Roc de Cogul

segura

ES5130010 -Serra de BoumortCollegats

pendent

ES5130014 -Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

pendent

ES5140009 -Tivissa-VandellósLlaberia

pendent

ES5140011 -Sistema prelitoral meridional

pendent

34.114

34.111 + 3

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Possibles causes d'amenaça CODI

Impacte o activitat

A04.01

Sobrepastura (especialment de cabrum) que pugui incrementar porcessos d’erosió del sòl i degradació de la comunitat arbustiva.

Ríos i Salvador (2009)

G05.01

Dany directe per trepig, provocant erosió i compactació del sol.

CTFC (2012)

K02

La recuperació espontània dels boscos tendirà a fer-lo retrocedir.

Tendència de l'hàbitat

Tendència: Total

Font:

2 localitats

Període estudiat:

Qualitat de les dades:

Pobra

Guardiola (2007)

Observacions:

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

Estable

6110*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6110*

408

Indicadors de l'estat de conservació

4. CONSERVACIÓ Objectius de conservació Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat de Conservació favorable

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat o endèmiques

Ríos i Salvador (2009)

Unitats: Nre. Espècies (%)

Metodologia: Parcel·les de seguiment de 50x50 cm

4 localitats Àmbit:

Secundaris:

Local

Observacions:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Presència espècies característiques: favorable i >10%,. Ausència i presència de plantes nitròfiles:desfavorable

- Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables Tipus d' Indicador:

Mesures de conservació

Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat o endèmiques

Ríos i Salvador (2009)

Unitats: Nre. Espècies (%)

Metodologia: Parcel·les de seguiment de 50x50 cm Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats Àmbit: - Restauració de zones (o ajudar a la seva recuperació natural) on els processos erosius siguin rellevants. P

Local

Observacions:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Presència espècies característiques: favorable i >10%,. Ausència i presència de plantes nitròfiles:desfavorable

- Establiment de mecanismes adients per frenar l'aforestació en nuclis rellevants d’aquest hàbitat. Tipus d' Indicador:

Conservació de sòls

Indicador:

Superfície

Font:

Cobertura de la vegetació natural

Ríos i Salvador (2009)

Unitats: Percentatge de recobriment (%)

- Establiment dels mecanismes necessaris per evitar el trepig excessiu que pugui ocasionar l'erosió del sòl. Metodologia: Parcel·les de seguiment de 50x50 cm Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola P

Àmbit:

- Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat.

Local

Observacions:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Desfavorable: <50% de reducció de la sup.

Investigació i estudis Tipus d' Indicador: P

- Millora de la cartografia a petita escala de l'hàbitat, el coneixement de les comunitats biòtiques i la seva dinàmica.

Indicador:

- Estudi de la dinàmica dels processos físics, morfològics i biològics de l'hàbitat, de les seves tendències evolutives i del seu estat de conservació.

Font:

Àrea (ha)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

P :mesura prioritària

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

Superfície

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

6110*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6110*

409

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT Distribució Hàbitat propi de la regió alpina. A la regió mediterrània es localitza escassament als prepirineus centrals (serra de Sant Gervàs) i al

6170

Montsec.

Prats calcícoles alpins i subalpins

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Pastures amb abundància de plantes graminoides, herbes vivaces i algun arbust. Presenta una certa diversitat florística. A l’estatge subalpí i en sòls molt humífers és una pastura esponerosa en què poden predominar herbes relativament altes; en canvi, als indrets més elevats apareix com una pastura més laxa i baixa. A baixa altitud pot ser una formació amb un cert nombre d’espècies de les pastures montanes; o bé, si el substrat és molt rocós, una pastura esclarissada plena de plantes rupícoles.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 36.4112

Prats de Sesleria coerulea, Carex sempervirens, Ranunculus thora... calcícoles i mesòfils, d’indrets frescals de l'estatge subalpí dels Pirineus

ALP

36.4142

Prats amb Trifolium thalii, Festuca nigrescens, Ranunculus gouanii...calcícoles i mesòfils, de l'estatge subalpí superior dels Pirineus

ALP

36.422

Prats de Kobresia myosuroides, calcícoles, de l'estatge alpí dels Pirineus

ALP

36.434

Prats d'ussona (Festuca gautieri) i comunitats anàlogues, calcícoles i mesoxeròfils, de l'alta muntanya pirinenca

ALP

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) 36k

36l

36m

Prats de Sesleria coerulea, Carex sempervirens, Ranunculus thora,... calcícoles i mesòfils, de l'alta muntanya pirinenca

Font:

Prats amb Festuca nigrescens, Trifolium thalii, Ranunculus gouanii,... calcícoles i mesòfils, de l'alta muntanya pirinenca

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània

Prats de Kobresia myosuroides, calcícoles, de l'estatge alpí dels Pirineus

Superfície 36n

Prats d'ussona (Festuca gautieri) i comunitats anàlogues, calcícoles i mesoxeròfils, de l'alta muntanya pirinenca 44,5 ha

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

CHC50v1 (2010)

6170

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 4

11,1 + - 9,4

% de sup. en Natura 2000 100

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 0,4

6170

410

3. DIAGNOSI

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai

Presència FND Element Clau

ES0000018 -Prepirineu Central català

pendent

ES0000022 -Aigüestortes

absent

ES5130003 -Alt Pallars

pendent

ES5130010 -Serra de BoumortCollegats

absent

ES5130012 -Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs

segura

ES5130015 -Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

ES5140008 -Muntanyes de Prades

pendent

ES5140009 -Tivissa-VandellósLlaberia

pendent

ES5140011 -Sistema prelitoral meridional

pendent

Superfície/ Localitats

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Estatus legal Classificació

Àmbit

Font

Bases para la conservación de los HIC de España

Favorable

Regió Alpina

VVAA (2009)

Directiva 92/43 dels Hàbitats

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Esp.

Normativa Legal

40 ha

4,5 ha

0,3

89,80

10,20

0,4

36.4112

36.4142

36.422

36.434

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Possibles causes d'amenaça CODI

L'abandonament de la cabana ramadera podria fer disminuir l'extensió de l'hàbitat a l'estatge subalpí, afavorint l'expansió del bosc.

Guardiola (2007)

D01

Ampliació o construcció de noves vies de comunicació.

Remón et al (2009)

E01

L'edificació i construcció de nous equipaments.

Remón et al (2009)

E04.01

Construcció d'infraestructures ramaderes (pistes, abeuradors, etc.). Provoca també erosió del sòl.

Remón et al (2009)

G02.02

Estacions d' esquí.

Guardiola (2007)

Canvis en les condicions biòtiques. Pot provocar canvis en l'estructura i funcions de les comunitats.

Remón et al (2009)

A04.03

Total

Impacte o activitat

7520,4 ha 44,5 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

M02

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència:

Desconeguda

Període estudiat:

Qualitat de les dades:

Sense Dades

Període estudiat:

Qualitat de les dades:

Bona

Font: Observacions: Espanya Tendència: Font:

Estable

VVAA (2009)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6170

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6170

411

Indicadors de l'estat de conservació

4. CONSERVACIÓ Objectius de conservació Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat de Conservació favorable

Composició/superfície

Font:

Nre. d'espècies i cobertura

Remón et al. (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Transsectes

45 ha

Àmbit:

Local

Observacions:

Secundaris:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Desfavorable: tendència negativa entre els dos períodes

- Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables Tipus d' Indicador: Indicador:

Mesures de conservació

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat o endèmiques

Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

Metodologia: Parcel·les de seguiment o transsecte de 100m

CODI

Nom de l'espai

Àmbit:

ES5130003

Alt Pallars

Observacions:

Gestió preventiva

Local

Tipus d' Indicador:

- Promoció d'accions i seguiment del grau de regeneració i fertilitat de les comunitats per detectar possibles canvis deguts al canvi climàtic.

Indicador:

Remón et al. (2009)

Unitats: Nre. Espècies

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Presència espècies característiques: favorable i >10%,. Ausència i presència de plantes nitròfiles:desfavorable

Abundància

Font:

Nre. d'excrements i pressió de pastura

Remón et al. (2009)

Unitats: Excrements i alçada plantes rasurades/1000m

Metodologia: Tanssectes de rastres i de vegetació en parcel·les d'estudi Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats P

Àmbit:

- Establiment de mecanismes adients per frenar l'aforestació en nuclis rellevants d’aquest hàbitat.

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola Tipus d' Indicador: - Regulació de la implantació o la resembra amb noves espècies herbàcies productives pel bestiar. P

Indicador:

- Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat (particularment en àrees de pastura properes a surgències d'aigua on el bestiar utilitza com abeurador).

Composició/superfície

Nre. d'espècies i cobertura

Font:

Remón et al. (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Transsectes Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Construcció o adequació d'infraestructures Observacions: P

Desfavorable: tendència negativa entre els dos períodes

- Control de la creació de nous vials i infrastructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie Tipus d' Indicador:

Investigació i estudis

Indicador:

- Avaluació de l'afectació de les furgades dels porcs senglars en relacció amb la fertilitat del sòl i la composició florística.

Font:

Àrea (ha)

Remón et al. (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

P :mesura prioritària

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

Superfície

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

6170

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6170

412

6210

Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre substrat calcari (Festuco-Brometea)

34d

Prats basòfils i xeròfils, amb Festuca ovina, Avenula iberica, Bromus erectus, Brachypodium phoenicoides, Seseli montanum, Teucrium pyrenaicum (angelins),... de l'estatge montà dels Pirineus

34e

Prats amb sudorn (Festuca spadicea), Leuzea entauroides,... calcícoles i mesoxeròfils, de vessants solells de l'estatge subalpí dels Pirineus

34f

Prats amb Astragalus sempervirens subsp. catalaunicus, Sideritis hyssopifolia (herba del bàlsam), Festuca ovina, Avenula pratensis, ... calcícoles i mesoxeròfils, de l'estatge subalpí (i del montà) dels Pirineus centrals

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Prats i pastures mesòfiles, on el recobriment sempre és molt elevat (del 70 al 100 %) i l’alçària de la vegetació, molt lligada a la intensitat de la pastura, no sol depassar els 60 cm. Els hemicriptòfits són la forma biològica dominant, però hi destaquen també els geòfits. Hàbitat molt divers en estructura i espècies que el componen.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 34.323L*

Prats calcícoles i mesòfils, amb dominància de Brachypodium pinnatum, dels estatges montà i subalpí dels Pirineus centrals

ALP

34.325L*

Prats calcícoles i mesoxeròfils, amb Sesleria coerulea, Primula veris subsp. columnae, Carex humilis, ... dels estatges montà i subalpí dels Pirineus

ALP

34.32611*

Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium acaule... de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes

ALP

34.32612*

Prats calcícoles i mesoxeròfils, amb abundància de Bromus erectus i Cirsium tuberosum... de la muntanya mitjana poc seca, als territoris catalanídic meridional i central i al Montsec

MED

34.32613*

Prats amb sudorn (Festuca spadicea), Leuzea centauroides... calcícoles i mesoxeròfils, de vessants solells de l'estatge subalpí dels Pirineus

ALP

34.32614*

Prats calcícoles i mesoxeròfils, amb Astragalus sempervirens subsp. catalaunicus, Sideritis hyssopifolia (herba del bàlsam), Festuca ovina, Avenula pratensis... de l'estatge subalpí (i del montà) dels Pirineus

ALP

34.332G1*

Prats basòfils i xeròfils, amb Festuca ovina, Avenula iberica, Bromus erectus, Brachypodium phoenicoides, Seseli montanum, Teucrium pyrenaicum (angelins)... de l'estatge montà dels Pirineus

ALP

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) 34a

Prats amb dominància de Brachypodium pinnatum, calcícoles i mesòfils, dels estatges montà i subalpí dels Pirineus centrals

34a1

Prats amb Selseria coerulea, Cirsium acaule, ... calcícoles i mesoxeròfils, dels estatges montà i subalpí dels Pirineus

34b

Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium acaule,... de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes

34c

Prats amb abundància de Bromus erectus i Cirsium tuberosum, ... calcícoles i mesoxeròfils, de la muntanya mitjana poc seca als territoris catalanídic meridional i central i al Montsec

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6210

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6210

413

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Espai

A la regió mediterrània es localitza àmpliament pels Prepirineus fins als peus del Montsec, Pirineus orientals (Alta Garrotxa) i territori catalanídic septentrional i olositànic. Puntualment també es troba als Ports de Tortosa.

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 9512,3 ha

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 1045

9,1 + - 11,5

0,4

% de sup. en Natura 2000 39,7

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 23,4

6210

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

ES0000018 -Prepirineu Central català

segura

118,6 ha

ES0000022 -Aigüestortes

segura

0,4 ha

ES5110004 -Serra de Catllaràs

segura

ES5110005 -Sistema transversal Català

segura

ES5110010 -Sant Llorenç del Munt i l'Obac

segura

ES5110016 -Riera de Sorreigs

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

0,2

1,20

0,3

0,2

0,00

250,6 ha

4,1

2,60

0,6

0,5

2033,2 ha

7,1

21,40

4,2

segura

2,1 ha

0,7

0,00

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

segura

462,1 ha

1,2

4,90

1,1

ES5120004 -Zona Volcànica de la Garrotxa

segura

260,2 ha

1,7

2,70

0,6

0,5

ES5120018 -Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

segura

13,9 ha

0,4

0,20

ES5120019 -Riberes de l'Alt Ter

segura

ES5120021 -Riu Fluvià

segura

0,8 ha

0,1

0,00

ES5120027 -Rasos de Tubau

absent

ES5130002 -Riu Verneda

absent

ES5130003 -Alt Pallars

segura

73,2 ha

0,1

0,80

0,2

ES5130008 -Serra d'Aubenç i Roc de Cogul

segura

10,6 ha

0,2

0,10

ES5130010 -Serra de BoumortCollegats

segura

28,1 ha

0,2

0,30

0,1

ES5130012 -Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs

segura

155,2 ha

1,2

1,60

0,4

0,3

ES5130015 -Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

211,2 ha

0,6

2,20

0,5

0,4

ES5130019 -Estany de Montcortès

segura

2 ha

4,5

0,00

ES5130024 -La Faiada de Malpàs i Cambatiri

segura

18,1 ha

1,4

0,20

ES5130026 -Serra de PradaCastellàs

segura

35 ha

0,9

0,40

0,1

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6210

414

ES5130029 -Serres de Queralt i Els TossalsAigua d'Ora

segura

ES5130032 -Vessants de la Noguera Ribagorçana

segura

11,5 ha

0,2

0,10

ES5140011 -Sistema prelitoral meridional

segura

11,8 ha

0,10

74,6 ha

0,9

0,80

0,2

3. DIAGNOSI

0,2

Estatus legal

Total

10270 ha

Classificació

Àmbit

Font

Bases para la conservación de los HIC de España

Sense avaluar

Espanya

VVAA (2009)

Directiva 92/43 dels Hàbitats

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

3773,2 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

conservació que pot presentar un hàbitat.

34.323L*

34.32613*

34.325L*

34.32614*

34.32611*

34.32612*

34.332G1*

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Possibles causes d'amenaça CODI

Impacte o activitat

A04.01

Pasturatge intensiu

Yera i Ascaso (2009)

A04.03

Abandonament/Absència de sistemes de pastura. Una càrrega ramadera adequada és fonamental per evitar la colonització d'espècies arbustives o arbòries.

Guardiola (2007)

D01

Ampliació o construcció de noves vies de comunicació.

E01.03

L'edificació i construcció de nous equipaments.

Yera i Ascaso (2009)

G05.01

Trepig, sobrefreqüentació. Compactació del sòl.

CTFC(2012)

Aforestacions.

Vigo et al. (2008)

Increment d’espècies nitròfiles competidores en punts on es concentra el bestiar.

CTFC(2012)

K02 K04.01

Tendència de l'hàbitat Espanya Tendència: Font:

Disminueix

Període estudiat:

Qualitat de les dades:

Dolenta

Qualitat de les dades:

Bona

VVAA (2009)

Observacions: Catalunya Tendència: Font:

Estable

Període estudiat:

1990-2006

Guardiola (2007)

Observacions: Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6210

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6210

415

Indicadors de l'estat de conservació

4. CONSERVACIÓ Objectius de conservació Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat de Conservació favorable

Composició/superfície

Font:

Nre. d'espècies i cobertura

Yera i Ascaso (2009)

Unitats: Nre espècies i Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les

9512 ha

Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Secundaris: - Aconseguir augmentar l'índex de diversitat d'espècies

Tipus d' Indicador:

- Aconseguir que la reducció de la cobertura de vegetació arbustiva i arbòria sigui >5%

Indicador:

- Aconseguir que les espècies característiques mantinguin una relació equivalent entre cobertura i freqüència inferior al 3% - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Composició/superfície

Font:

Nre. d'espècies no característiques de la comunitat

Yera i Ascaso (2009)

Unitats: Nre. Espècies/m2 i percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les en quadrats de 10x10 m Àmbit:

Mesures de conservació

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

CODI

Nom de l'espai

Tipus d' Indicador:

ES0000022

Aigüestortes

Indicador:

ES5130003

Alt Pallars

Composició/superfície

Font:

Nre. d'espècies no característiques de la comunitat

Yera i Ascaso (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les en quadrats de 10x10 m Restauració d'àrees degradades

Àmbit:

- Restauració dels indrets més degradats del tipus d'hàbitat en base a una identificació i valoració de l'estat de conservació.

- Regulació de la implantació o la resembra amb noves espècies herbàcies productives pel bestiar.

- Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat.

Tipus d' Indicador: Indicador:

Qualitat de l'indicador: Bona

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat o endèmiques

Unitats: Nre. Espècies (%) i freqüència

Metodologia: Parcel·les de seguiment de 25 × 5 m2

Construcció o adequació d'infraestructures P

Temporalitat:

Observacions:

Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola P

Local

Àmbit:

Local

Observacions:

- Control de la creació de nous vials i infrastructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie

Investigació i estudis

Tipus d' Indicador:

- Avaluació de l'afectació de les furgades dels porcs senglars en relacció amb la fertilitat del sòl i la composició florística.

Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

5 anys

Presència espècies característiques relació freqüència i aabundància equivalent (2%). Desfavorable> 5%

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat o endèmiques i cobertura

Unitats: Nre. Espècies (%) i freqüència

Metodologia: Parcel·les de seguiment de 25 × 5 m2 P :mesura prioritària

Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

5 anys

Presència espècies característiques relació freqüència i aabundància equivalent (2%). Desfavorable> 5%

Superfície

Font:

Cobertura arbustiva

Yera i Escaso (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les de seguiment de 10x10m Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Desfavorable: <5% de cob. Arbustiva

Superfície

Font:

Cobertura de la vegetació natural

Unitats: Percentatge de recobriment (%)

Metodologia: Parcel·les de seguiment de 25 × 5 m2 Àmbit:

Local

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6210

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Desfavorable: <10% de reducció de la sup.

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6210

416

Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició/superfície

Nre. d'espècies i cobertura

Font:

Yera i Ascaso (2009)

Unitats: Nre espècies i Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les d'inventari Àmbit:

Temporalitat:

LIC

Qualitat de l'indicador: Mitja

6220*

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Diversitat

Font:

Diversitat d'espècies

Yera i Escaso (2009)

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Unitats: Índex de SW

Metodologia: Càlculs Àmbit:

Descripció de l'hàbitat

Local

Observacions:

Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia)

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Prats secs rics en plantes anuals, de vegades dominats per una gramínia

Desfavorable > 1/4 de punt

perenne, el llistó. Entremig de les tofes de les espècies perennes, s’hi fa una munió de petites plantes anuals que no solen ultrapassar els 10 cm (en

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea desapareguda de l'hàbitat

conjunt, més de trenta-cinc espècies) i alguns geòfits. A l’estiu, tots els

Yera i Ascaso (2009)

teròfits moren, la part aèria de les plantes perennes s’asseca en part i

Unitats: Percentatge (%)

l’hàbitat adquireix un característic color torrat pallós. A principi d’hivern,

Metodologia: GIS Àmbit:

Local

Temporalitat:

únicament són visibles les mates perennes i no queda ni rastre dels teròfits,

Qualitat de l'indicador: Mitja

que germinaran en arribar el bon temps. Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Desfavorable: disminució de >5%

Superfície

Font:

Àrea (ha)

CTFC (2011)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Cada 5 - 10 anys

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Yera i Ascaso (2009)

General

Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum) amb teròfits, calcícoles, de terra baixa

MED

34.5131

Prats de teròfits, calcícoles, de terra baixa, a la Mediterrània occidental

MED

Unitats: ha

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Metodologia: Digitalització Àmbit:

34.511

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

34h

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles, de terra baixa

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6210

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6220*

417

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Espai

Arreu de la regió mediterrània, per bé que als Prepirineus es va rarificant a partir dels 800 m d'altitud.

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 17799,6 ha

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 1884

9,4 + - 29,6

0,7

% de sup. en Natura 2000 43,5

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

ES5110001 -Massís del Montseny

segura

6,4 ha

0,00

ES5110005 -Sistema transversal Català

segura

9,5 ha

0,00

ES5110008 -Gallifa-Cingles de Bertí

segura

84 ha

1,2

0,50

0,5

ES5110010 -Sant Llorenç del Munt i l'Obac

segura

103,6 ha

0,6

0,60

0,6

ES5110011 -Serres del litoral septentrional

segura

10,2 ha

0,10

0,1

ES5110012 -MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

segura

82,7 ha

1,1

0,50

0,5

ES5110013 -Serres del Litoral central

segura

792,2 ha

3,2

4,40

4,4

0,1

ES5110015 -Sistema prelitoral central

segura

227,1 ha

1,2

1,30

1,3

ES5110024 -Serra de Collserola

segura

104,1 ha

1,2

0,60

0,6

ES5120007 -Cap de Creus

segura

1,2 ha

0,00

ES5120009 -Basses de l'Albera

segura

11,1 ha

1,4

0,10

0,1

ES5120010 -Les Gavarres

segura

67,4 ha

0,2

0,40

0,4

ES5120011 -Riberes del Baix Ter

segura

ES5120012 -Les Guilleries

segura

2,3 ha

0,00

ES5120016 -El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

segura

191,7 ha

1,10

1,1

ES5120017 -Estany de SilsRiera de Santa Coloma

segura

0,4 ha

0,1

0,00

ES5120021 -Riu Fluvià

segura

0,4 ha

0,00

ES5120025 -Garriga d'Empordà

segura

284,3 ha

51,9

1,60

1,6

ES5130001 -Els Bessons

segura

50,9 ha

0,30

0,3

ES5130008 -Serra d'Aubenç i Roc de Cogul

segura

2,1 ha

0,00

ES5130010 -Serra de BoumortCollegats

segura

0 ha

0,00

ES5130013 -Aiguabarreig Segre - Cinca

segura

32,5 ha

4,3

0,20

0,2

100

6220*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6220*

418

ES5130014 -Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

segura

90,7 ha

0,9

0,50

0,5

ES5130015 -Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

244 ha

0,8

1,40

1,4

ES5130016 -Valls del SióLlobregós

segura

ES5130021 -Secans de la Noguera

segura

178,8 ha

ES5130025 -BellmuntAlmenara

segura

ES5130028 -Ribera Salada

293,8 ha

1,1

1,60

1,6

ES5140018 -El MontmellMarmellar

segura

478,8 ha

5,1

2,70

2,7

ES5140021 -Obagues del riu Corb

segura

33,2 ha

1,5

0,20

0,2

ES5140023 -Secans del Montsià

segura

14,1 ha

0,7

0,10

0,1

Total 2

1,00

184 ha

5,3

1,00

segura

16,5 ha

0,3

0,10

0,1

ES5130032 -Vessants de la Noguera Ribagorçana

segura

139,6 ha

2,1

0,80

0,8

ES5130036 -Plans de Sió

segura

47,8 ha

0,9

0,30

0,3

ES5130038 -Secans del Segrià i Utxesa

segura

186,1 ha

4,9

1,00

ES5130039 -Vall la Vinaixa

segura

45,9 ha

1,5

0,30

0,3

ES5130040 -Secans de Mas de Melons-Alfés

segura

56,5 ha

0,9

0,30

0,3

ES5140001 -Litoral meridional tarragoní

segura

29,8 ha

0,6

0,20

0,2

ES5140002 -Serra de Godall

segura

8,9 ha

0,5

0,00

ES5140003 -Ribera de l'Algars

segura

4,9 ha

0,2

0,00

ES5140005 -Serra de Montsià

segura

21,6 ha

0,4

0,10

0,1

ES5140006 -Serres de Cardó El Boix

segura

289,5 ha

1,8

1,60

1,6

ES5140008 -Muntanyes de Prades

segura

483,5 ha

1,6

2,70

2,7

ES5140009 -Tivissa-VandellósLlaberia

segura

904,7 ha

3,7

5,10

5,1

0,1

ES5140010 -Riberes i Illes de l'Ebre

segura

6 ha

1,2

0,00

ES5140011 -Sistema prelitoral meridional

segura

1120,6 ha

2,2

6,30

6,3

0,1

ES5140012 -Tossals d'Almatret i Ribaroja

segura

18,8 ha

0,2

0,10

0,1

ES5140014 -Massís de Bonastre

segura

237,1 ha

8,8

1,30

1,3

ES5140015 -Riu Siurana i planes del Priorat

segura

34 ha

1,2

0,20

0,2

ES5140017 -Serra de Montsant-Pas de l'Ase

segura

510,8 ha

2,6

2,90

2,9

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

7744,1 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

6220*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6220*

419

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació Classificació

Àmbit

Font

Bases para la conservación de los HIC de España

Sense avaluar

Espanya

VVAA (2009)

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable 17800 ha

Secundaris: - Aconseguir reduir el nombre d'espècies nitròfiles - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Mesures de conservació

conservació que pot presentar un hàbitat.

34.511

34.5131

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats P

Possibles causes d'amenaça

Restauració d'àrees degradades

CODI

Impacte o activitat

A04.03

La reduccció de la pastura, ja que una càrrega ramadera adequada evita l’augment de matollars i de bosc.

D01

- Establiment de mecanismes adients per frenar l'aforestació en nuclis rellevants d’aquest hàbitat.

- Restauració dels indrets més degradats del tipus d'hàbitat en base a una identificació i valoració de l'estat de conservació. Vigo et al. (2006) Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola P

Ampliació o construcció de nous equipaments i vies de comunicació.

- Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat.

Investigació i estudis

E01.01

Zones de creixement urbà continu.

Ríos i Salvador (2009a)

G05.01

Trepig, sobrefreqüentació. Compactació del sòl.

Ríos i Salvador (2009a)

- Estudi de la dinàmica dels processos físics, morfològics i biològics de l'hàbitat, de les seves tendències evolutives i del seu estat de conservació.

Evolució biocenòtica, successions. Aforestacions.

Vigo et al. (2006)

- Identificació dels indrets més representatius del tipus d'hàbitat, realització de la valoració de l'estat de conservació i estudi dels factors estructurals i funcionals de les comunitats anuals.

Increment d’espècies nitròfiles competidores en punts on es concentra el bestiar.

Ríos i Salvador (2009a)

K02 K04.01

P :mesura prioritària

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Disminueix

Període estudiat:

Qualitat de les dades:

Bona

Qualitat de les dades:

Bona

Vigo et al. (2008)

Observacions:

Per tot Catalunya

Catalunya Tendència: Font:

Estable

Període estudiat:

1990-2006

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6220*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6220*

420

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat o endèmiques

Ríos i Salvador (2009)

Unitats: Nre. Espècies

6410

Metodologia: Parcel·les de seguiment o transsecte de 100m Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Herbassars de Molinia coerulea en sòls calcaris torbosos o argil·lollimosos (Molinion caeruleae)

Observacions:

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies nitròfiles a la comunitat

Ríos i Salvador (2009)

Descripció de l'hàbitat

Unitats: Nre. Espècies/m2 o lineals

Localitzat en vores de fonts i rierols i depressions on s'entolla l'aigua. Es

Metodologia: Parcel·les de seguiment i transsectes Àmbit:

Local

Observacions:

tracta d'herbassars constituïts principalment per plantes graminoides, sovint

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

amb dominància d’alba roja, de 80 a 100 cm d’alçària, densos i atapeïts.

desfavorable:>5-10% d'espècies nitròfiles

D’un verd franc a l’estiu i d'un torrat intens a la tardor, característic de la gramínia dominant.

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies nitròfiles a la comunitat

Ríos i Salvador (2009)

Unitats: Nre. Espècies/m2 o lineals

Metodologia: Parcel·les de seguiment i transsectes Àmbit:

Local

Observacions:

Temporalitat: desfavorable:>5-10% d'espècies nitròfiles

Tipus d' Indicador: Indicador:

Qualitat de l'indicador: Bona

Diversitat

Font:

Diversitat d'espècies

Ríos i Salvador (2009)

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Unitats: Índex de SW

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació

Metodologia: Càlculs Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

37.311

Herbassars graminoides amb alba roja (Molinia coerulea), higròfils i basòfils, de la muntanya mitjana

ALP

37.312

Herbassars graminoides amb alba roja (Molinia coerulea), higròfils i neutroacidòfils, de la muntanya mitjana

ALP

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Ríos i Salvador (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6220*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6410

421

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Espai

Prepirineus centrals i territoris ausosegàrric i olositànic.

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

ES0000018 -Prepirineu Central català

segura

ES0000022 -Aigüestortes

absent

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

segura

0 ha

0,00

ES5120021 -Riu Fluvià

segura

0 ha

0,00

ES5130003 -Alt Pallars

segura

0 ha

0,00

ES5130010 -Serra de BoumortCollegats

segura

0 ha

0,00

ES5130012 -Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs

segura

0 ha

0,00

ES5130015 -Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

2,9 ha

25,60

2,8

0,2

ES5130019 -Estany de Montcortès

segura

0 ha

0,00

ES5130026 -Serra de PradaCastellàs

segura

0 ha

0,00

ES5130028 -Ribera Salada

segura

0 ha

0,00

ES5140012 -Tossals d'Almatret i Ribaroja

pendent

Total

31,8 ha 2,9 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície.. Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 11,4 ha

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 41

0,3 + - 0,7

% de sup. en Natura 2000 25,6

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 10,9

6410

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6410

422

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació Classificació

Àmbit

Font

Bases para la conservación de los HIC de España

Inadequada

Regió Alpina

VVAA (2009)

Directiva 92/43 dels Hàbitats

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable 11 ha

Secundaris: - Mantenir la proporció de la superfície de l'hàbitat existent als herbassars - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Mesures de conservació

conservació que pot presentar un hàbitat.

37.311

37.312

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Gestió preventiva

Possibles causes d'amenaça CODI

Impacte o activitat

A04.01

Sobrepastura (ramaderia i altes densitats d’ungulats salvatges, sobretot de porc senglar).

Marinas et al. (2009a)

A04.03

Abandonament/Absència de sistemes de pastura.

Marinas et al. (2009a)

B01.02

Aforestació i noves plantacions (pollancredes).

Marinas et al. (2009a)

- Limitació de la construcció de infraestructures que comportin la destrucció física de l'hàbitat (pistes, abeuradors, dipòsits d'aigua, etc.).

- Avaluació i control de les actuacions que produeixin drenatges, captacions o que puguin impedir l’arribada d’aigua tant superficial com freàtica.

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats - Restauració de zones (o ajudar a la seva recuperació natural) on els processos erosius siguin rellevants.

D01

- Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients

- Establiment de mecanismes adients per frenar l'aforestació en nuclis rellevants d’aquest hàbitat.

Conservació de sòls

Ampliació o construcció de noves vies de comunicació.

P G02.10

H01 K01.03

K02.03

Noves infraestructures en ambients de muntanya amb l'augment de freqüenciació humana associada.

Marinas et al. (2009a)

Contaminació d'aigües superficials i freàtiques.

Guardiola (2007)

Dessecació de les aigües entollades on es fa aquest hàbitat per captacions, drenatges, canalitzacions, desviaments de cursos o canvis en el terreny.

Vigo et al. (2008)

Eutrofització (natural).

Vigo et al. (2008)

Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola - Regulació de la implantació o la resembra amb noves espècies herbàcies productives pel bestiar.

- Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat.

Catalunya

Font:

- Regulació de la fertilització del sòl.

Tendència de l'hàbitat

Tendència:

- Establiment dels mecanismes necessaris per evitar el trepig excessiu que pugui ocasionar l'erosió del sòl.

Disminueix

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

- Avaluació de l'afectació de les furgades dels porcs senglars en relacció amb la fertilitat del sòl i la composició florística.

Bona

Guardiola (2007)

Seguiment ecològic

Observacions:

- Establiment d'un protocol de seguiment de l'hàbitat i de les oscil·lacions del nivell freàtic.

Espanya Tendència: Font:

Augmenta

Període estudiat:

Qualitat de les dades:

P :mesura prioritària

Dolenta

VVAA (2009)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6410

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6410

423

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Tipus d' Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat o endèmiques

Indicador:

Local

Unitats: Nre. Espècies

Àmbit:

Àrea (ha)

General

Observacions:

Temporalitat:

Font:

Marinas et al. (2009a)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització

Metodologia: Parcel·les de seguiment o transsecte de 100m Àmbit:

Superfície

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Desfavorable: disminució de un 1% de la sup. En 5-10 anys.

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat o endèmiques

Marinas et al. (2009a)

Unitats: Nre. Espècies

Metodologia: Parcel·les de seguiment o transsecte de 100m Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Nre. espècies nitròfiles a la comunitat

Font:

Unitats: Nre. Espècies/m2 o lineals

Metodologia: Parcel·les de seguiment i transsectes Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Nre. espècies nitròfiles a la comunitat

Font:

Marinas et al. (2009a)

Unitats: Nre. Espècies/m2 o lineals

Metodologia: Parcel·les de seguiment i transsectes Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea desapareguda de l'hàbitat (FC)

Marinas et al. (2009)

Unitats: ha i % d'àrea desapareguda

Metodologia: GIS i transsectes de 25m Àmbit:

General

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Desfavorable: disminució de un 1% de la sup. En 5-10 anys.

Superfície

Font:

Àrea desapareguda de l'hàbitat (FC)

Marinas et al. (2009a)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Transsectes de 25m Àmbit:

General

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Desfavorable: disminució de un 1% de la sup. En 5-10 anys.

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Observacions:

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Desfavorable: disminució de un 1% de la sup. En 5-10 anys.

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6410

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6410

424

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT Distribució Pràcticament a tota la regió mediterrània, però sempre de manera molt localitzada i de petita superfície.

6420

Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del MolinioHoloschoenion

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Formacions herbàcies d’1 a 2 m d’alçària que es desenvolupen en llocs molt humits, xops o entollats temporalment. Comprenen des de les jonqueres pròpiament dites, on dominen plantes junciformes, fins a herbassars alts formats per hemicriptòfits, sempre amb el màxim desenvolupament a l’estiu.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 37.4

Jonqueres de jonc boval (Scirpus holoschoenus) i herbassars graminoides higròfils, de terra baixa (i de la muntanya mitjana)

MED

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) 37b

Jonqueres de jonc boval (Scirpus holoschoenus) i herbassars graminoides higròfils, de terra baixa (i de la muntanya mitjana)

Font:

CHC (2009)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 344,9 ha 82 localitats

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6420

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 249

1,4 + - 2,7 + -

% de sup. en Natura 2000 33,6

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 97,5

31,7

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6420

425

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

ES5120009 -Basses de l'Albera

segura

1,9 ha

0,2

0,60

0,5

ES5120010 -Les Gavarres

segura

3,4 ha

1,00

ES5120011 -Riberes del Baix Ter

segura

2,6 ha

0,2

0,80

0,7

ES5120013 -Massís de les Cadiretes

segura

1 localitats

ES5120014 -L'Albera

segura

2 ha

0,60

0,6

ES5120021 -Riu Fluvià

segura

0 ha

0,00

ES5130010 -Serra de BoumortCollegats

segura

0 ha

0,00

ES5130012 -Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs

segura

0 ha

0,00

ES5130013 -Aiguabarreig Segre - Cinca

segura

1 localitats

ES5130014 -Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

segura

3,6 ha

1,00

ES5130015 -Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

11,4 ha

3,30

3,2

ES5130016 -Valls del SióLlobregós

segura

0,3 ha

0,10

0,1

ES5130020 -Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana

segura

0 ha

0,00

ES5130021 -Secans de la Noguera

segura

1 localitats

ES5130028 -Ribera Salada

segura

0 ha

0,00

ES5130029 -Serres de Queralt i Els TossalsAigua d'Ora

segura

7,1 ha

0,1

2,10

ES5130032 -Vessants de la Noguera Ribagorçana

segura

0,6 ha

0,20

0,2

ES5130038 -Secans del Segrià i Utxesa

segura

ES5140003 -Ribera de l'Algars

segura

18,9 ha

0,9

5,50

5,3

ES5140004 -Sèquia Major

segura

7,2 ha

2,10

ES5140005 -Serra de Montsià

segura

5 localitats 0

0,00

ES0000018 -Prepirineu Central català

segura

ES0000019 -Aiguamolls de l'Alt Empordà

segura

ES0000020 -Delta de l'Ebre

segura

ES0000146 -Delta del Llobregat

segura

3,3 ha

ES5110001 -Massís del Montseny

segura

0 ha

ES5110004 -Serra de Catllaràs

segura

0 ha

ES5110005 -Sistema transversal Català

puntual

1 localitats

ES5110007 -Riu i Estanys de Tordera

segura

0 ha

0,00

ES5110008 -Gallifa-Cingles de Bertí

segura

0,4 ha

0,10

0,1

ES5110009 -Riera de Merlès

segura

0 ha

0,00

ES5110010 -Sant Llorenç del Munt i l'Obac

segura

0,7 ha

0,20

0,2

ES5110011 -Serres del litoral septentrional

segura

1 localitats

ES5110012 -MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

segura

0 ha

ES5110013 -Serres del Litoral central

segura

ES5110015 -Sistema prelitoral central

pendent

ES5110018 -Valls de l'Anoia

segura

0,5 ha

0,20

0,2

ES5110022 -Capçaleres del Foix

segura

0 ha

0,00

ES5110024 -Serra de Collserola

segura

1 localitats

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

segura

ES5120004 -Zona Volcànica de la Garrotxa

puntual

2 localitats

ES5140006 -Serres de Cardó El Boix

segura

0 ha

ES5120007 -Cap de Creus

segura

3 localitats

ES5140008 -Muntanyes de Prades

segura

1 localitats

ES5120008 -Estany de Banyoles

segura

4 localitats

ES5140010 -Riberes i Illes de l'Ebre

segura

3,8 ha

0 ha

1,10

0,00

1,1

1 localitats

0,7 ha

1,1 ha

0,4

1,00

0,9

0,00

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

0,00

0,20

0,30

0,2

0,3

6420

4 localitats

0,1 ha

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6420

426

ES5140011 -Sistema prelitoral meridional

segura

25,6 ha

7,40

7,2

ES5140015 -Riu Siurana i planes del Priorat

segura

2,6 ha

0,1

0,80

0,8

ES5140017 -Serra de Montsant-Pas de l'Ase

segura

ES5140018 -El MontmellMarmellar

segura

0 ha

0,00

ES5140019 -Riu Gaià

segura

0,8 ha

0,20

0,2

3. DIAGNOSI Estatus legal

ES5140021 -Obagues del riu

16,6 ha

0,1

4,80

4,7

0,6 ha

0,20

0,2

Àmbit

Font

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

37.4

Corb

Total

Normativa Legal

0 Directiva 92/43 dels Hàbitats

segura

Classificació

0,6 ha (+4 localitats)

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Possibles causes d'amenaça

115,8 ha (+26 localitats)

CODI

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Impacte o activitat Sobrepastura (ramaderia i altes densitats d’ungulats salvatges, sobretot de porc senglar).

San Miguel (2009)

Ampliació o construcció de nous equipaments i vies de comunicació.

San Miguel (2009)

Zones de creixement urbà discontinu.

San Miguel (2009)

Contaminació d'aigües superficials (d'aigua dolça i salobre) per biocides, hormones i fertilitzants de cultius propers. També per abocaments d'aigües residuals urbanes o industrials.

San Miguel (2009)

J01.01

Cremes intencionades.

San Miguel (2009)

J02.05

Minva dels corrents d'aigua per captacions, drenatges, desviaments de curos o canvis en el terreny.

Guardiola (2007)

J02.07

Sobreexplotació d'aqüífers.

San Miguel (2009)

K01.03

Dessecació de les aigües entollades on es fa aquest hàbitat.

Vigo et al. (2006)

A04.01

D01 E01.02 H01

K02

Aforestacions.

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Disminueix

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona

Qualitat de les dades:

Dolenta

Guardiola (2007)

Observacions: Espanya Tendència: Font:

Disminueix

Període estudiat:

VVAA (2009)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6420

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6420

427

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats

4. CONSERVACIÓ Objectius de conservació Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable 345 ha

- Manteniment de la dinàmica hidrològica pròpia de l'hàbitat, evitant drenatges o inundacions permanents.

- Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients

- Establiment de mecanismes adients per frenar l'aforestació en nuclis rellevants d’aquest hàbitat.

Conservació de sòls P

Secundaris: - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola - Establiment de mecanismes per tal d'evitar la substitució total o parcial de jonqueres per basses i abeuradors per bestiar.

Mesures de conservació Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

CODI

Nom de l'espai

ES0000018

Prepirineu Central català

ES5110010

Sant Llorenç del Munt i l'Obac

ES5110018

Valls de l'Anoia

ES5120010

Les Gavarres

ES5120011

Riberes del Baix Ter

ES5120014

L'Albera

ES5130014

Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

ES5130015

Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

ES5130016

Valls del Sió-Llobregós

ES5130029

Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora

ES5130032

Vessants de la Noguera Ribagorçana

ES5140003

Ribera de l'Algars

ES5140004

Sèquia Major

ES5140010

Riberes i Illes de l'Ebre

ES5140011

Sistema prelitoral meridional

ES5140015

Riu Siurana i planes del Priorat

ES5140017

Serra de Montsant-Pas de l'Ase

ES5140019

Riu Gaià

ES5140021

Obagues del riu Corb

- Establiment dels mecanismes necessaris per evitar el trepig excessiu que pugui ocasionar l'erosió del sòl.

- Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat.

Investigació i estudis - Avaluació de l'afectació de les furgades dels porcs senglars en relacció amb la fertilitat del sòl i la composició florística. Seguiment ecològic - Establiment d'un protocol de seguiment de l'hàbitat i de les oscil·lacions del nivell freàtic.

P :mesura prioritària

Gestió preventiva P

- L'administració competent considerarà com a ús incompatible la reforestació d'àrees amb presència rellevant de l'hàbitat.

- Depuració dels efluents agroramaders, urbans i industrials que s'aboquen a l'hàbitat per tal de reduïr l'aport de matèria orgànica i controlar l'excès de nutrients. - Limitació de la construcció de infraestructures que comportin la destrucció física de l'hàbitat (pistes, abeuradors, dipòsits d'aigua, etc.). - Control de les pràctiques de millora de pastura (cremes controlades) que poden comportar una simplificació de l'ecosistema o la desaparició de l'hàbitat.

- Avaluació i control de les actuacions que produeixin drenatges, captacions o que puguin impedir l’arribada d’aigua tant superficial com freàtica.

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6420

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6420

428

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies nitròfiles a la comunitat

San Miguel (2009)

Unitats: Nre. Espècies/m2 o lineals

Metodologia: Parcel·les de seguiment i transsectes Àmbit:

Local

6430

Temporalitat:

Herbassars higròfils, tant de marges i vorades com de l'alta muntanya

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies nitròfiles a la comunitat

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

San Miguel (2009)

Descripció de l'hàbitat

Unitats: Nre. Espècies/m2 o lineals

Formacions de grans herbes vivaces de fulla plana d'ambients humits. Molt

Metodologia: Parcel·les de seguiment i transsectes Àmbit:

Local

Temporalitat:

diverses pel que fa a la composició florística i a les espècies dominants.

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Presència

Font:

Nre. espècies característiques (Juncus) de la comunitat o endèmiques

San Miguel (2009)

Unitats: Nre. Espècies

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea desapareguda de l'hàbitat (FC)

San Miguel (2009)

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Unitats: ha i % d'àrea desapareguda

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació

Metodologia: GIS i transsectes de 25m Àmbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea desapareguda de l'hàbitat (FC)

San Miguel (2009)

General

Herbassars i vels de plantes enfiladisses, subnitròfils, de les vores d'aigua

ALP

37.72

Herbassars subnitròfils de marges i clarianes forestals, en indrets ombrejats i frescals de la muntanya mitjana

ALP

37.82

Herbassars graminoides, sovint dominats per Calamagrostis arundinacea, de vessants solells de l'estatge subalpí

ALP

37.83

Herbassars megafòrbics de l'estatge subalpí dels Pirineus i del Montseny

ALP

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Transsectes de 25m Àmbit:

37.71

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Observacions: 37c Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Herbassars megafòrbics de l'estatge subalpí dels Pirineus

San Miguel (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6420

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6430

429

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Pluriregional, més comuna als Prepirineus i territori catalanídic septentrional. Més local als territoris olositànic, catalanídic meridional,

Espai

sicòric i ausosegàrric.

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 20,9 ha 75 localitats

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 90

0,2 + - 1,1

% de sup. en Natura 2000 34,2

+ -

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

ES0000018 -Prepirineu Central català

segura

0 ha

0,00

ES0000019 -Aiguamolls de l'Alt Empordà

segura

0 ha

0,00

ES0000022 -Aigüestortes

absent

ES5110001 -Massís del Montseny

segura

0 ha

0,00

ES5110004 -Serra de Catllaràs

segura

0 ha

0,00

ES5110005 -Sistema transversal Català

segura

0 ha

0,10

ES5110008 -Gallifa-Cingles de Bertí

segura

0,7 ha

3,50

1,2

ES5110010 -Sant Llorenç del Munt i l'Obac

segura

0 ha

0,00

ES5110011 -Serres del litoral septentrional

segura

ES5110012 -MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

segura

0 ha

0,00

ES5110015 -Sistema prelitoral central

segura

0 ha

0,00

ES5110022 -Capçaleres del Foix

segura

0 ha

0,20

0,1

ES5110025 -Riu Congost

segura

1,6 ha

0,4

7,70

2,6

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

segura

0 ha

0,00

ES5120004 -Zona Volcànica de la Garrotxa

segura

0 ha

0,00

ES5120010 -Les Gavarres

pendent

ES5120011 -Riberes del Baix Ter

segura

ES5120012 -Les Guilleries

segura

5,40

1,8

ES5120019 -Riberes de l'Alt Ter

segura

ES5120021 -Riu Fluvià

segura

0,3

17,20

5,7

ES5130003 -Alt Pallars

pendent

ES5130010 -Serra de BoumortCollegats

segura

0,00

6 localitats

1,1 ha

33,1

6430

1 localitats

3,6 ha

0 ha

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6430

430

ES5130013 -Aiguabarreig Segre - Cinca

segura

0 ha

0,00

ES5130014 -Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

segura

0 ha

0,00

ES5130015 -Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

0 ha

0,00

ES5130020 -Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana

segura

0 ha

0,00

ES5140010 -Riberes i Illes de

segura

0 ha

0,00

segura

0 ha

0,00

3. DIAGNOSI Estatus legal Classificació

Àmbit

Font

Bases para la conservación de los HIC de España

Favorable

Regió Alpina

VVAA (2009)

Directiva 92/43 dels Hàbitats

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

l'Ebre

conservació que pot presentar un hàbitat.

ES5140011 -Sistema prelitoral meridional

Total

41,4 ha (+19 localitats) 7 ha (+7 localitats)

37.82

37.71

37.83

37.72

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Possibles causes d'amenaça CODI

Impacte o activitat Pasturatge intensiu

Remón et al (2009a)

B01

Increment i expansió de la masa forestal.

Remón et al (2009a)

D01

Ampliació o construcció de nous equipaments i vies de comunicació.

Remón et al (2009a)

E01

Noves edificacions i vivendes.

Remón et al (2009a)

F04

Recol·lecció de flors silvestres.

Vigo et al. (2008)

J02.05

Minva dels corrents d'aigua per captacions, drenatges, desviaments de curos o canvis en el terreny.

Guardiola (2007)

J02.10

Neteges de marges i cursos d'aigua.

Vigo et al. (2008)

K01.03

Dessecació de les aigües entollades on es fa aquest hàbitat.

Remón et al (2009a)

Grans riuades.

Vigo et al. (2008)

Sequera i disminució de la precipitació. Augment de la freqüència dels períodes de sequera.

Remón et al (2009a)

A04.01

L08 M01.02

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Estable

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6430

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6430

431

Espanya Tendència: Font:

4. CONSERVACIÓ Estable

Període estudiat:

Qualitat de les dades:

Mitjana

Objectius de conservació

VVAA (2009)

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Observacions:

Estat de Conservació favorable 165 localitats

Secundaris: - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Mesures de conservació

Gestió preventiva P

- Avaluació i control de les actuacions que produeixin drenatges, captacions o que puguin impedir l’arribada d’aigua tant superficial com freàtica.

- Depuració dels efluents agroramaders, urbans i industrials que s'aboquen a l'hàbitat per tal de reduïr l'aport de matèria orgànica i controlar l'excès de nutrients. - Control dels abocaments agraris i/o urbans per tal de disminuir les elevades taxes de nutrients - Control i neteja dels residus derivats de les activitats ramaderes que puguin eutrofitzar les aigües - Regulació de la realització de desbroçades on l'hàbitat és present. - Regulació de la roturació de marges de bosc per augmentar pastures i conreus on hi hagi enclavaments rellevants d’aquest hàbitat.

- Avaluació i control de les actuacions que produeixin drenatges, captacions o que puguin impedir l’arribada d’aigua tant superficial com freàtica.

Control d'espècies exòtiques - Establiment de mecanismes per frenar l'expansió d'espècies vegetals al•lòctones i per evitar que passin a formar part de la composició florística d’aquest hàbitat. Gestió d'espècies sobreabundants P

- Regulació de la densitat d’ungulats domèstics i/o salvatges en els llocs on es detecti un problema de sobrepastura o de regeneració de l'hàbitat.

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats P

- Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients - Establiment de mecanismes adients per frenar l'aforestació en nuclis rellevants d’aquest hàbitat.

Conservació de sòls P

- Establiment dels mecanismes necessaris per evitar el trepig excessiu que pugui ocasionar l'erosió del sòl.

- Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat.

Construcció o adequació d'infraestructures P

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6430

- Control de la creació de nous vials i infrastructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6430

432

Cartografia temàtica

Indicadors de l'estat de conservació

- Realització d'estudis i inventaris que millorin la cartografia a petita escala d'aquest hàbitat i el coneixement de la seva biocenosi.

Tipus d' Indicador: Indicador:

P :mesura prioritària

Freqüència/Abundància

Nre. espècies característiques de la comunitat o endèmiques i percentatge (%)

Font:

Remón et al. (2009)

Unitats: Nre. Espècies i %

Metodologia: Parcel·les de seguiment o transsecte de 100m Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Nre. espècies característiques de la comunitat o endèmiques i percentatge (%)

Font:

Remón et al. (2009)

Unitats: Nre. Espècies i %

Metodologia: Parcel·les de seguiment o transsecte de 100m Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Nre. espècies nitròfiles a la comunitat

Font:

Remón et al. (2009)

Unitats: Nre. Espècies/m2 o lineals

Metodologia: Parcel·les de seguiment i transsectes Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Nre. espècies nitròfiles a la comunitat

Font:

Remón et al. (2009)

Unitats: Nre. Espècies/m2 o lineals

Metodologia: Parcel·les de seguiment i transsectes Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

Humitat i nitrificació del sòl

Remón et al. (2009)

Unitats: N i HR

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea desapareguda de l'hàbitat (FC)

Remón et al. (2009)

Unitats: Àrea (ha) i %

Metodologia: GIS Àmbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea desapareguda de l'hàbitat (FC)

Remón et al. (2009)

Unitats: ha i % d'àrea desapareguda

Metodologia: GIS i transsectes de 25m Àmbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6430

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6430

433

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Remón et al. (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

6510

Observacions:

Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion)

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Prats de dall tendrals i esponerosos, molt rics florísticament, en què abunden les herbes graminoides, que solen fer diversos estrats. Tenen un aspecte molt diferent segons l’època de l’any: rasos a l’hivern i alts i ufanosos a final de primavera, quan les plantes es troben en plena florida. A l'inici de primavera sol destacar-hi la florida dels pixallits i, a final d’estiu, la de la pastanaga borda. En general es dallen a l'estiu, i en general es deixen pasturar cap a la tardor.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 38.23

Prats dalladors amb fromental (Arrhenatherum elatius) dels estatges submontà i montà

ALP

38.24*

Prats dalladors, generalment amb Gaudinia fragilis, de la terra baixa plujosa

MED

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6430

38b

Prats dalladors amb fromental (Arrhenatherum elatius) dels estatges submontà i montà, principalment dels Pirineus

38c

Prats dalladors, generalment amb Gaudinia fragilis, de la terra baixa plujosa, als territoris ruscínic i catalanídic septentrional

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6510

434

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Espai

Territoris ruscínic, catalanídic septentrional i Prepirineus.

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 4084,6 ha

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 218

18,7 + - 72,8

0,2

% de sup. en Natura 2000 12,6

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 19,5

6510

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

ES0000018 -Prepirineu Central català

segura

17,4 ha

0,40

0,1

ES0000019 -Aiguamolls de l'Alt Empordà

segura

272,7 ha

2,5

6,70

1,3

1,4

ES0000022 -Aigüestortes

segura

0,4 ha

0,00

ES5110001 -Massís del Montseny

segura

3,4 ha

0,10

ES5110005 -Sistema transversal Català

segura

73,4 ha

0,3

1,80

0,4

ES5110007 -Riu i Estanys de Tordera

segura

1,4 ha

0,4

0,00

ES5110009 -Riera de Merlès

segura

1,9 ha

0,1

0,00

ES5110011 -Serres del litoral septentrional

segura

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

segura

2,8 ha

0,10

ES5120004 -Zona Volcànica de la Garrotxa

segura

24,1 ha

0,2

0,60

0,1

ES5120009 -Basses de l'Albera

segura

16,8 ha

2,2

0,40

0,1

ES5120017 -Estany de SilsRiera de Santa Coloma

segura

12,8 ha

2,8

0,30

0,1

ES5120019 -Riberes de l'Alt Ter

segura

18,9 ha

4,6

0,50

0,1

ES5130002 -Riu Verneda

absent

ES5130003 -Alt Pallars

segura

65,4 ha

0,1

1,60

0,3

ES5130007 -Riberes de l'Alt Segre

segura

0,8 ha

0,4

0,00

ES5130010 -Serra de BoumortCollegats

segura

0 ha

0,00

ES5130012 -Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs

segura

0,1 ha

0,00

ES5130024 -La Faiada de Malpàs i Cambatiri

absent

ES5130026 -Serra de PradaCastellàs

segura

2,5 ha

0,1

0,10

ES5130029 -Serres de Queralt i Els TossalsAigua d'Ora

segura

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6510

435

ES5140011 -Sistema prelitoral meridional

segura

1,8 ha

Total

0,00

3. DIAGNOSI

Estatus legal 1394,4 ha

Classificació

Àmbit

Font

Bases para la conservación de los HIC de España

Desfavorable

Regió Alpina

VVAA (2009)

Directiva 92/43 dels Hàbitats

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

516,6 ha - La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Normativa Legal

38.24*

38.23

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Possibles causes d'amenaça CODI

Impacte o activitat Agricultura. Canvi d’ús del sòl (nous conreus o pastures).

Reiné (2009)

Abandonament de les pràctiques tradicionals i transformació en cultius farratgers (mescla de gramínies i lleguminoses).

Vigo et al. (2006)

A03.03

Abandonament de la sega que permet l'evolució de l'hàbitat cap a estadis més forestals.

Reiné (2009)

A04.01

Pasturatge intensiu. Increment de la càrrega ramadera que fa que tan sols les espècies molt productives persisteixin.

Reiné (2009)

A08

Ús de fertilitzants inorgànics i purins.

Reiné (2009)

A10

Concentració parcel·lària.

Guardiola (2007)

E01

Urbanització en zones d'interès turístic.

Guardiola (2007)

G02.01

Camps de golf.

Guardiola (2007)

G02.08

Càmping i caravanes.

Guardiola (2007)

J02.06

Captacions d'aigua procedents d'aigües superficials.

Guardiola (2007)

A A02

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Disminueix

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona

Qualitat de les dades:

Dolenta

Guardiola (2007)

Observacions: Espanya Tendència: Font:

Disminueix

Període estudiat:

VVAA (2009)

Observacions: Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6510

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6510

436

4. CONSERVACIÓ Objectius de conservació Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable 4084 ha

Secundaris: - Mantenir la cobertura arbustiva per sota el 1% de la superfície ocupada per l'hàbitat - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Mesures de conservació Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

CODI

Nom de l'espai

ES0000018

Prepirineu Central català

ES0000019

Aiguamolls de l'Alt Empordà

ES0000022

Aigüestortes

ES5110001

Massís del Montseny

ES5110005

Sistema transversal Català

ES5110007

Riu i Estanys de Tordera

ES5110009

Riera de Merlès

ES5120001

Alta Garrotxa-Massís de les Salines

ES5120004

Zona Volcànica de la Garrotxa

ES5120009

Basses de l'Albera

ES5120017

Estany de Sils-Riera de Santa Coloma

ES5120019

Riberes de l'Alt Ter

ES5130003

Alt Pallars

ES5130007

Riberes de l'Alt Segre

ES5130012

Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs

ES5130026

Serra de Prada-Castellàs

ES5130029

Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora

ES5140011

Sistema prelitoral meridional

Gestió d'espècies sobreabundants - Regulació de la densitat d’ungulats domèstics i/o salvatges en els llocs on es detecti un problema de sobrepastura o de regeneració de l'hàbitat. Millora ambiental de les activitats del sector primari i altres P

- Incorporació de mesures en les pràctiques agrícoles per tal de fer compatibles la producció agrícola i la conservació de l'hàbitat.

Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola P

- Regulació de la implantació o la resembra amb noves espècies herbàcies productives pel bestiar.

- Foment de la fertilització orgànica.

Investigació i estudis - Estudi de la dinàmica dels processos físics, morfològics i biològics de l'hàbitat, de les seves tendències evolutives i del seu estat de conservació.

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6510

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6510

437

Indicadors de l'estat de conservació

P :mesura prioritària

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Nre. espècies característiques de la comunitat o endèmiques i percentatge (%)

Font:

Reiné (2009)

Unitats: Nre. Espècies i %

Metodologia: Parcel·les de seguiment o transsecte de 100m Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Cobertura arbustiva

Reiné (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les de seguiment de 10x10m Àmbit:

Local

Observacions:

Temporalitat: 0%:favorable, >5%: desfavorable

Tipus d' Indicador: Indicador:

Qualitat de l'indicador: Bona

Superfície

Font:

Cobertura arbustiva

Reiné (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les de seguiment de 10x10m Àmbit:

Local

Observacions:

Temporalitat:

Favorable: cobertura arbustiva <1% de la superfície ocupada per l'hàbitat. Desfavorable: >5%.

Tipus d' Indicador: Indicador:

Qualitat de l'indicador: Bona

Diversitat

Font:

Diversitat d'espècies

Reiné (2009)

Unitats: Índex de SW

Metodologia: Càlculs Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea desapareguda de l'hàbitat (FC)

Reiné (2009)

Unitats: Àrea (ha) i %

Metodologia: GIS Àmbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea desapareguda de l'hàbitat (FC)

Reiné (2009)

Unitats: ha i % d'àrea desapareguda

Metodologia: GIS i transsectes de 25m Àmbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Cobertura arbustiva

Chocarro (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les d'estudi Àmbit:

LIC

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6510

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

0%:favorable, >5%: desfavorable

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6510

438

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Ríos i Salvador (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Observacions:

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

7210*

Favorable: no reducció o increment. Desfavorable: reducció de més del 5%.

Aiguamolls calcaris amb mansega (Cladium mariscus)

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Herbassars d’1 a 2 m d’alçària, densos i poc rics florísticament, dominats per la mansega i per altres ciperàcies que vegeten amb la base submergida dins l’aigua bona part de l’any.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 53.33

Comunitats dominades per mansega (Cladium mariscus), de vores d'aigua carbonàtiques o salabroses, de terra baixa

ALP

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) 53c

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

6510

Comunitats dominades per mansega (Cladium mariscus), de vores d'aigua de terra baixa

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

7210*

439

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Espai

Localitzat en enclavaments aigualosos dels territoris ruscínic, catalanídic, sicòric i dels Prepirineus centrals.

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

ES0000020 -Delta de l'Ebre

segura

311,6 ha

0,6

89,90

89,9

12,3

ES0000146 -Delta del Llobregat

segura

3,5 ha

0,4

1,00

0,1

ES5120005 -Riu Llobregat d'Empordà

segura

ES5120008 -Estany de Banyoles

segura

14 ha

1,3

4,00

0,6

ES5130019 -Estany de Montcortès

segura

0 ha

0,00

ES5130020 -Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana

pendent

ES5130030 -Estanys de Basturs

segura

1 ha

2,6

0,30

0,3

ES5130038 -Secans del Segrià i Utxesa

segura

0,8 ha

0,20

0,2

ES5140003 -Ribera de l'Algars

segura

0 ha

0,00

ES5140004 -Sèquia Major

segura

1,9 ha

3,9

0,50

0,5

0,1

ES5140008 -Muntanyes de Prades

segura

1 localitats

ES5140010 -Riberes i Illes de l'Ebre

segura

1 localitats

ES5140011 -Sistema prelitoral meridional

segura

0,10

0,1

ES5140012 -Tossals d'Almatret i Ribaroja

pendent

1 localitats

0,3 ha

Total

333,1 ha (+3 localitats) 1 localitats

Font:

CHC (2009) - La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 346,5 ha 30 localitats

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 42

8,2 + - 31,4

% de sup. en Natura 2000 96,1

+ -

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

7210*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

7210*

440

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació Classificació

Àmbit

Font

Bases para la conservación de los HIC de España

Sense avaluar

Regió Alpina

VVAA (2009)

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

72 localitats

Secundaris: - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Mesures de conservació Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

conservació que pot presentar un hàbitat.

53.33

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Possibles causes d'amenaça CODI

Impacte o activitat

A04.01

El sobrepastoreig no permet el desenvolupament vertical de la mansega, tot i que amb una densitat adequada n'afavoreix el manteniment.

García-Rodeja et al (2009)

A07

Ús de biocides, hormones i productes químics.

García-Rodeja et al (2009)

B01

Aforestació i noves plantacions (pollancredes).

García-Rodeja et al (2009)

Construcció de grans senders o noves vies per vehicles motoritzats.

Vigo et al. (2008)

D01.01 E01

Noves edificacions i vivendes.

Vigo et al. (2008)

H01

Contaminació d'aigües superficials (d'aigua dolça i salobre) per biocides, hormones i fertilitzants de cultius propers. També per abocaments d'aigües residuals urbanes o industrials.

Vigo et al. (2008)

J02.06

Captacions d'aigua procedents d'aigües superficials.

García-Rodeja et al (2009)

J02.10

Neteges de marges i cursos d’aigua colindants.

García-Rodeja et al (2009)

K02.03

Nom de l'espai Delta de l'Ebre

ES0000146

Delta del Llobregat

ES5120008

Estany de Banyoles

ES5130030

Estanys de Basturs

ES5130038

Secans del Segrià i Utxesa

ES5140004

Sèquia Major

ES5140011

Sistema prelitoral meridional

Gestió preventiva P

- Limitació de plantacions arbòries higròfiles a les àrees amb presència rellevant de l’hàbitat.

- Depuració dels efluents agroramaders, urbans i industrials que s'aboquen a l'hàbitat per tal de reduïr l'aport de matèria orgànica i controlar l'excès de nutrients.

- Avaluació i control de les actuacions que produeixin drenatges, captacions o que puguin impedir l’arribada d’aigua tant superficial com freàtica.

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats P

Manteniment de l'estructura o funcionament del mosaic paisatgístic - Establiment de mecanismes per frenar l'expansió d'espècies vegetals al•lòctones i per evitar que passin a formar part de la composició florística d’aquest hàbitat. Millora ambiental de les activitats del sector primari i altres

Catalunya

Font:

- Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients - Manteniment de la dinàmica hidrològica pròpia de l'hàbitat, evitant drenatges o inundacions permanents.

Vigo et al. (2008)

Eutrofització (natural).

CODI ES0000020

Tendència de l'hàbitat

Tendència:

Estat de Conservació favorable

Disminueix

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

- Foment de la disminució i substitució dels productes fitosanitaris per altres de més selectius i de baixa toxicitat (AAA).

Bona

Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola

Guardiola (2007)

Observacions:

- Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat.

P :mesura prioritària

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

7210*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

7210*

441

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

Nre. espècies i % característiques o endèmiques de la comunitat (inventaris florístics)

CTFC (2012)

Unitats:

7220*

Fonts petrificants amb formació de travertí (Cratoneurion commutati)

Metodologia: parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys.

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Composició

Font:

Qualitat de l'aigua

Descripció de l'hàbitat

García-Rodeja i Fraga (2009)

Unitats: Tº, mm pluja,ph, conductivitat, carboni dissolt, , etc.

de fulletes falcades, totes dirigides cap a una mateixa banda. Disperses

Metodologia: Estacions de seguiment Àmbit:

Local

Comunitats sovint dominades per Palustriella commutata, una molsa bruna

Temporalitat:

entremig, s’hi fan algunes plantes vasculars que, en el moment de la florida,

Qualitat de l'indicador: Bona

posen una nota de color al tapís de molsa. Les aigües, dures i carregades de Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

calç, poden produir concrecions pètries, poroses i lleugeres (tosca). Abundància

Font:

Pressió de pastura

Unitats: Furgades i alçada plantes rasurades/m2

Metodologia: Transsectes. Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

PH i composició del sòl

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

García-Rodeja i Fraga (2009)

Unitats: PH, CA, N, P, etc...

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

54.12 Temporalitat:

Comunitats fontinals d'aigües dures, sovint formadores de tosca

ALP

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

García-Rodeja i Fraga (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

7210*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

7220*

442

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Espai

De manera molt puntual prop de torrents i surgències d'aigua dels Prepirineus.

Font:

0 ha

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 4

0 + - 0

ES0000018 -Prepirineu Central català

pendent

ES0000022 -Aigüestortes

absent

ES5110001 -Massís del Montseny

pendent

ES5110010 -Sant Llorenç del Munt i l'Obac

segura

ES5110012 -MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

pendent

ES5110013 -Serres del Litoral central

segura

ES5110018 -Valls de l'Anoia

segura

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

segura

ES5120007 -Cap de Creus

pendent

ES5130003 -Alt Pallars

pendent

ES5130010 -Serra de BoumortCollegats

segura

ES5130015 -Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

pendent

ES5130028 -Ribera Salada

segura

ES5140005 -Serra de Montsià

pendent

ES5140008 -Muntanyes de Prades

pendent

ES5140011 -Sistema prelitoral meridional

pendent

ES5140012 -Tossals d'Almatret i Ribaroja

pendent

Superfície/ Localitats

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

0 ha

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície

Presència FND Element Clau

% de sup. en Natura 2000

% respecte al total de l'hàbitat a CAT

Total

0 ha 6 localitats

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

7220*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

7220*

443

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació Classificació

Àmbit

Font

Bases para la conservación de los HIC de España

Desconeguda

Regió Alpina

VVAA (2009)

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable 4 localitats

Secundaris: - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Mesures de conservació

conservació que pot presentar un hàbitat.

54.12

Gestió preventiva

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

- L'administració competent considerarà com a ús incompatible l'extracció de pedra tosca en àrees amb presència de l'hàbitat.

Possibles causes d'amenaça CODI

Impacte o activitat

A05

Eutrofització a causa de la intensificació de les pràctiques agràries i ramaderes.

Carcavilla et al (2009)

B03

Aprofitament forestal sense repoblació o regeneració natural, reducció de la superfície forestal. Provoca la pèrdua de fitoestabilitat.

Carcavilla et al (2009)

C01

Mines i pedreres. Explotació o recol·lecció de pedra tosca.

Carcavilla et al (2009)

D01

Ampliació o construcció de nous equipaments i vies de comunicació.

- Avaluació i control de les actuacions que produeixin drenatges, captacions o que puguin impedir l’arribada d’aigua tant superficial com freàtica.

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats P

- Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients

Millora ambiental de les activitats del sector primari i altres - Incorporació de mesures en les pràctiques agrícoles per tal de fer compatibles la producció agrícola i la conservació de l'hàbitat. - Foment de la disminució i substitució dels productes fitosanitaris per altres de més selectius i de baixa toxicitat (AAA). Abocament de compostos orgànics i inorgànics a l'aigua.

Carcavilla et al (2009)

J02.05

Captacions, drenatges, dessecacions, sobreexplotació del freàtic, desviaments de cursos o canvis en el terreny.

Carcavilla et al (2009)

J02.05.02

Estructures que modifiquen els cursos d'aigua continentals. Disminució del cabal dels rierols.

Vigo et al. (2008)

Dessecació.

Guardiola (2007)

H01

Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola P

- Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat.

Coordinació amb agents de desenvolupament local (Grups de desenvolupament local i altres)

K01.03

- Establir procediments de concertació amb els titulars de concessions d'aigua per determinar els drets d'ús i els efectes sobre la conservació del patrimoni natural de les mateixes

P :mesura prioritària

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Estable

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Pobra

Guardiola (2007)

Observacions:

Caldria tenir en compte totes les localitzacions d'aquest hàbitat de la regió mediterrània, encara que les superfícies siguin petites.

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

7220*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

7220*

444

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència i abundància

Nre. espècies i % característiques o endèmiques de la comunitat (inventaris florístics)

Font:

CTFC (2012)

Unitats:

7230

Molleres alcalines

Metodologia: parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys.

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Superfície

Font:

Cobertura de molses a les parets

Descripció de l'hàbitat

Cercavilla et al.(2009)

Formacions dominades per herbes vivaces graminoides, especialment del

Unitats: Percentatge (%)

gènere Carex, fent bonys isolats entremig dels quals hi circula l’aigua, o bé

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

cobrint totalment el sòl en forma de gespa densa totalment xopes, on

Qualitat de l'indicador: Bona

creixent espècies adaptades a l'entollament. Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

PH i composició del sòl

Cercavilla et al.(2009)

Unitats: PH, CA, N, P, etc...

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Cercavilla et al.(2009)

Unitats: ha

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

54.24 (+ 54.2A)

Molleres alcalines dels Pirineus

ALP

54.26

Molleres de Carex nigra de tendència alcalina

ALP

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) 54a

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

7220*

Molleres de Carex davalliana,... alcalines, dels Pirineus

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

7230

445

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Espai

Hàbitat més propi de la regió alpina. A la regió mediterrània es localitza puntualment als Prepirineus (Berguedà).

Presència FND Element Clau

ES0000018 -Prepirineu Central català

segura

ES0000022 -Aigüestortes

absent

ES5110004 -Serra de Catllaràs

segura

ES5130003 -Alt Pallars

absent

ES5130010 -Serra de BoumortCollegats

pendent

Total

Superfície/ Localitats

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

0 ha

0,00

2,6 ha

100,00

1,2

93,4 ha (+4 localitats) 2,6 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 2,6 ha 7 localitats

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 2

1,3 + - 1,8

% de sup. en Natura 2000 100

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 2

+ -

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

7230

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

7230

446

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació Classificació

Àmbit

Font

Bases para la conservación de los HIC de España

Desconeguda

Regió Alpina

VVAA (2009)

Directiva 92/43 dels Hàbitats

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable 3 ha

Secundaris: - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Mesures de conservació Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

conservació que pot presentar un hàbitat.

54.26

54.24 (+ 5

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Possibles causes d'amenaça

CODI

Nom de l'espai

ES0000018

Prepirineu Central català

ES5110004

Serra de Catllaràs

Gestió preventiva

CODI

Impacte o activitat

A04.01

Sobrepastura (principalment de vacum). Una freqüentació excessiva compacta molt el sòl i desfà l'estructura de la coberta vegetal.

Vigo et al. (2008)

A04.03

Abandonament/Absència de sistemes de pastura. Una càrrega ramadera adequada és fonamental per evitar la colonització d'espècies arbustives o arbòries.

García-Rodaje (2009a)

Ús de fertilizants.

García-Rodaje (2009a)

Aforestacions.

García-Rodaje (2009a)

Ampliació o construcció de nous equipaments i vies de comunicació.

García-Rodaje (2009a)

Trepig, sobrefreqüentació.

Guardiola (2007)

Espècies invasores i espècies al·lòctones de plantes i animals.

García-Rodaje (2009a)

J02.05

Captacions, drenatges, dessecacions, sobreexplotació del freàtic, desviaments de cursos o canvis en el terreny.

Vigo et al. (2008)

J02.10

Neteges de marges, cursos d’aigua o camins.

García-Rodaje (2009a)

K01.01

Erosió. També compactació del sòl.

Vigo et al. (2008)

- Avaluació i control de les actuacions que produeixin drenatges, captacions o que puguin impedir l’arribada d’aigua tant superficial com freàtica.

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats

A08 B02.01 D01

G05.01

- Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients

- Restauració dels indrets envaïts per espècies colonitzadores.

Conservació de sòls I01

- Establiment dels mecanismes necessaris per evitar el trepig excessiu que pugui ocasionar l'erosió del sòl.

Regulació de l'ús públic P

- Ordenació dels usos turístics que puguin afectar l'hàbitat (equipaments, senders, etc.).

Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola - Regulació de la implantació o la resembra amb noves espècies herbàcies productives pel bestiar. K02.03 M01

Eutrofització (natural). Per augment de la contaminació de les aigües.

García-Rodaje (2009a)

Canvis en les condicions abiòtiques. Disminució del nivell freàtic amb variacions de les característiques hídriques al sòl degut a l'augment de períodes llargs de sequera.

García-Rodaje (2009a)

Tendència de l'hàbitat

Tendència: Font:

Disminueix

- Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat.

Investigació i estudis

Període estudiat:

Qualitat de les dades:

- Estudi de la dinàmica dels processos físics, morfològics i biològics de l'hàbitat, de les seves tendències evolutives i del seu estat de conservació.

Mitja

Seguiment ecològic

CTFC (2012)

- Establiment d'un protocol de seguiment de l'hàbitat.

Observacions:

P :mesura prioritària

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

7230

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

7230

447

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

De canvi

Font:

Dades de qualitat de l'aigua

García-Rodeja i Fraga (2009)

Unitats: Tº, mm pluja,ph, conductivitat, carboni dissolt, , etc.

Metodologia: Estacions d'aforament Àmbit:

Local

8110 Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Tarteres silícies medioeuropees i dels indrets freds i humits de l'alta muntanya (Galeopsietalia ladani i Androsacetalia alpinae)

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència i abundància

Nre. espècies i % característiques o endèmiques de la comunitat (inventaris florístics)

Font:

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

CTFC (2012)

Descripció de l'hàbitat

Unitats:

Tarteres de pedra menuda o mitjana, colonitzades per herbes vivaces de mida més aviat petita.

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys.

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Pressió de pastura

García-Rodeja i Fraga (2009)

Unitats: Excrements, furgades i alçada plantes rasurades/m

Metodologia: Transsectes i trampeig fotogràfic Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

PH i composició del sòl

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

García-Rodeja i Fraga (2009)

Unitats: PH, CA, N, P, etc...

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

61.1113

Tarteres silícies amb Oxyria digyna, poc mòbils, dels obacs dels estatges alpí i subnival

ALP

61.12

Pedrusques i clapers silicis, amb Epilobium collinum, Galeopsis spp.... de l'estatge montà

ALP

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

García-Rodeja i Fraga (2009) 61a

Àrea (ha)

Pedrusques i clapers silicis, amb Epilobium collinum, Galeopsis pyrenaica,... de l'estatge montà

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

7230

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8110

448

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Espai

Territori catalanídic septentrional (Montseny) i puntualment al meridional (PENIN de Poblet i Ports).

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% de l'espai R. mediterrània Cat.

ES0000022 -Aigüestortes

absent

ES5110001 -Massís del Montseny

segura

210,3 ha

0,7

87,20

22,5

ES5130003 -Alt Pallars

segura

19,5 ha

8,10

2,1

ES5140008 -Muntanyes de Prades

segura

6,2 ha

2,60

0,7

ES5140011 -Sistema prelitoral meridional

segura

2,3 ha

0,90

0,2

Total

Esp.

407,1 ha 238,3 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 241,3 ha

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 28

8,6 + - 12,1

% de sup. en Natura 2000 98,8

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 25,8

8110

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8110

449

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació Classificació

Àmbit

Font

Bases para la conservación de los HIC de España

Desconeguda

Regió Alpina

VVAA (2009)

Directiva 92/43 dels Hàbitats

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable 241 ha

Secundaris: - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Mesures de conservació Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

conservació que pot presentar un hàbitat.

61.1113

61.12

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

CODI

Nom de l'espai

ES5130003

Alt Pallars

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats

Possibles causes d'amenaça CODI

Pasturatge

Fornós et al (2009a)

Intensificació del turisme de muntanya, especialment del senderisme en espais amb presència de plantes rares o endèmiques.

Fornós et al (2009a)

G05.01

Trepig, sobrefreqüentació. Pas freqüent de ramats domèstics, salvatges o de persones.

Fornós et al (2009a)

K01.01

Erosió.

Fornós et al (2009a)

A04

- Restauració de zones (o ajudar a la seva recuperació natural) on els processos erosius siguin rellevants.

Impacte o activitat Conservació de sòls - Establiment dels mecanismes necessaris per evitar el trepig excessiu que pugui ocasionar l'erosió del sòl.

G01.04.01

Regulació de l'ús públic P

- Ordenació dels usos turístics que puguin afectar l'hàbitat (equipaments, senders, etc.).

Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola P

Cartografia temàtica

Tendència de l'hàbitat

- Realització d'inventaris i cartografia fina de l'hàbitat i impulsar estudis sobre la dinàmica geomorfològica i morfodinàmica de les roques.

Catalunya Tendència: Font:

- Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat.

Estable

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona P :mesura prioritària

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8110

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8110

450

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Nre. espècies i % característiques o endèmiques de la comunitat (inventaris florístics)

Font: Unitats: Nre. Individus/m2 i %

8130

Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Freqüència/Abundància

Nre. espècies i % característiques o endèmiques de la comunitat (inventaris florístics)

Descripció de l'hàbitat

Font:

Tarteres de pedres calcàries o silícies, força diverses pel que fa a la mida

Unitats: Nre. Individus/m2 i %

dels rocs, a la terra acumulada i al poblament vegetal que les colonitza. S’inclouen aquí des dels terregallers de pedra menuda, poblats per Stipa

Metodologia: Parcel·les de seguiment

calamagrostis, fins a les pedrusques de blocs relativament grossos, Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

colonitzades per Gymnocarpium robertianum o Nepeta nepetella. En

Observacions:

general, el poblament herbaci és dispers i té un recobriment molt baix. Hi són freqüents les gramínies que fan tofes grosses i altres herbes vivaces.

Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

Qualitat del sòl (pedregositat)

CTFC (2012)

Unitats:

Metodologia: Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació

Unitats: ha

61.311

Pedrusques calcàries, amb Stipa calamagrostis, Rumex scutatus... de l'estatge montà poc plujós

ALP

61.32

Pedrusques de la baixa muntanya mediterrània, catalano-occitanes

ALP

61.331*

Pedrusques silícies, amb Poa cenisia, Carduus carlinoides... càlides i seques, de l'estatge alpí inferior (i del subalpí)

ALP

61.332*

Tarteres silícies, amb herba blanca (Senecio leucophyllus), julivert d'isard (Xatardia scabra)... fredes, de l'estatge alpí

ALP

61.341

Pedrusques i clapers calcaris o esquistosos, amb Iberis spathulata, Viola diversifolia... de l'estatge alpí

ALP

61.342

Tarteres calcàries, amb Crepis pygmaea, de vessants rostos de l'alta muntanya

ALP

61.343

Clapers calcaris amb Androsace ciliata, Saxifraga oppositifolia... de l'estatge alpí dels Pirineus centrals

ALP

61.344

Pedrusques i clapers calcaris, amb Saxifraga praetermissa... d'indrets llargament innivats de l'alta muntanya

ALP

61.345

Tarteres calcàries, amb julivert d'isard (Xatardia scabra) o Cirsium glabrum... poc mòbils, de l'estatge subalpí

ALP

61.371*

Caos de blocs silicis, colonitzats per falgueres, de l'alta muntanya

ALP

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8110

61b

Pedrusques calcàries, generalment amb Stipa calamagrostis, de l'estatge montà poc plujós

61c

Pedrusques de la baixa muntanya mediterrània, catalano-occitanes

61d

Tarteres i pedrusques silícies de l'alta muntanya

61e

Tarteres i pedrusques calcàries de l'alta muntanya

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8130

451

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT Distribució Extès pels territoris catalanídics centrals i meridionals, sicòric i Prepirineus centrals. Més infreqüent als territoris ausosegàrric, ruscínic i olositànic.

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 1700,2 ha

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8130

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 190

9 + - 24,7

0,1

% de sup. en Natura 2000 78,4

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 11,3

8130

452

Total

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai

Presència FND Element Clau

ES0000018 -Prepirineu Central català

segura

ES0000022 -Aigüestortes

absent

ES5110001 -Massís del Montseny

segura

ES5110012 -MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

absent

ES5110013 -Serres del Litoral central

segura

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

segura

ES5120010 -Les Gavarres

absent

ES5120014 -L'Albera

Superfície/ Localitats 108,8 ha

6,40

0,7

0,4

0,10

131,3 ha

0,5

7,70

0,9

0,5

76,5 ha

0,2

4,50

0,5

0,3

segura

2,6 ha

0,20

ES5120016 -El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

segura

5,8 ha

0,1

0,30

ES5130003 -Alt Pallars

segura

6,3 ha

0,40

ES5130008 -Serra d'Aubenç i Roc de Cogul

absent

ES5130009 -Serra de Turp i Mora CondalValldan

segura

21,7 ha

0,6

1,30

0,1

ES5130010 -Serra de BoumortCollegats

segura

5,4 ha

0,30

ES5130014 -Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

segura

31,2 ha

0,3

1,80

0,2

0,1

ES5130015 -Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

28,2 ha

0,1

1,70

0,2

0,1

ES5130026 -Serra de PradaCastellàs

segura

28 ha

0,8

1,60

0,2

0,1

ES5140005 -Serra de Montsià

absent

ES5140006 -Serres de Cardó El Boix

segura

343 ha

2,1

20,20

2,3

1,4

ES5140008 -Muntanyes de Prades

segura

3,1 ha

0,20

ES5140009 -Tivissa-VandellósLlaberia

segura

121,3 ha

0,5

7,10

0,8

0,5

ES5140011 -Sistema prelitoral meridional

segura

416,7 ha

0,8

24,50

2,8

1,7

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Esp.

0,2

2,2 ha

1332,1 ha

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

11006 ha

8130

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8130

453

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació Classificació

Àmbit

Font

Bases para la conservación de los HIC de España

Desconegut

Regió Alpina

VVAA (2009)

Manual dels Hàbitats de Catalunya

Preocupació menor

Catalunya

Vigo et al. (2008)

Directiva 92/43 dels Hàbitats

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable 1700 ha

Secundaris: - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Mesures de conservació Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

61.332*

61.343

61.344

61.311

61.32

61.331*

61.341

61.342

61.345

61.371*

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

CODI

Nom de l'espai

ES0000018

Prepirineu Central català

ES5130003

Alt Pallars

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats - Restauració de zones (o ajudar a la seva recuperació natural) on els processos erosius siguin rellevants. Regulació de l'ús públic P

- Ordenació dels usos turístics que puguin afectar l'hàbitat (equipaments, senders, etc.).

Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola P

- Ordenació de la càrrega ramadera per minimitzar l’alteració de l’hàbitat, tant per afectació a les plantes com pel risc d'erosió o de despreniments o desplaçaments de blocs.

Cartografia temàtica

Possibles causes d'amenaça CODI A04 C01.01 G01.04.01

- Realització d'inventaris i cartografia fina de l'hàbitat i impulsar estudis sobre la dinàmica geomorfològica i morfodinàmica de les roques.

Impacte o activitat Investigació i estudis

Pasturatge

Fornós et al (2009a)

Extracció d'arena i grava.

Fornós et al (2009a)

- Estudi de la dinàmica dels processos físics, morfològics i biològics de l'hàbitat, de les seves tendències evolutives i del seu estat de conservació.

Intensificació del turisme de muntanya, especialment del senderisme en espais amb presència de plantes rares o endèmiques.

Fornós et al (2009a)

- Identificació, caracterització i avaluació de l'estat de conservació de l'hàbitat per detectar àrees a conservar o restaurar.

Trepig, sobrefreqüentació. Pas freqüent de ramats domèstics, salvatges o de persones.

Fornós et al (2009a)

Erosió. Hàbitat especialment sensible ja que no hi ha un sòl ben estructurat degut a la inestabilitat del conjunt.

Fornós et al (2009a)

Seguiment ecològic G05.01

K01.01

- Seguiment dels nivells d'erosió de l'hàbitat a causa de la freqüentació humana.

P :mesura prioritària

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Estable

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8130

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8130

454

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Nre. espècies i % característiques o endèmiques de la comunitat (inventaris florístics)

Font:

Unitats: Nre. Individus/m2 i %

8210

Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Freqüència/Abundància

Nre. espècies i % característiques o endèmiques de la comunitat (inventaris florístics)

Font:

Descripció de l'hàbitat

Fornós et al. (2009)

Presenta una fisiognomia força diversa segons la natura de la roca i la

Unitats: Nre. Individus/m2 i %

situació fisiogràfica; amb un recobriment variable de líquens i on les plantes superiors, si existeixen, resten limitades a escletxes, replanets i relleixos on

Metodologia: Parcel·les de seguiment

s’acumula una mica de sòl. El recobriment de la vegetació normalment és Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

baix, llevat dels casos en què hi ha poblacions importants d’orella d’ós, de

Observacions:

molses o de petites mates (lluqueta nana, púdol menut...) arrapades a la roca. Les formes vegetals que hi predominen són hemicriptòfits en roseta,

Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

Qualitat del sòl (pedregositat)

CTFC (2012)

petits camèfits pulviniformes, nanofaneròfits, molses, falgueres i líquens

Unitats:

(Vigo et al. 2006).

Metodologia: Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Fornós et al. (2009)

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació

Unitats: ha

62.1111

Roques calcàries amb vegetació casmofítica, termòfila, de les contrades mediterrànies

MED

62.1115

Roques calcàries ombrejades, amb vegetació comofítica de molses i falgueres, de les contrades mediterrànies

ALP

62.12

Roques calcàries, amb Saxifraga media, Potentilla nivalis, P. alchemilloidis... de l'alta muntanya pirinenca

ALP

62.151

Roques calcàries, amb Potentilla caulescens, Saxifraga longifolia, Asplenium fontanum... de l'estatge montà i de les muntanyes mediterrànies

ALP

62.152

Roques calcàries ombrejades i sovint humides, amb diverses falgueres (Cystopteris fragilis...), dels estatges montà i subalpí

ALP

62.1C*

Roques calcàries ombrejades, amb vegetació comofítica de molses i falgueres, de l'estatge montà i de la muntanya mediterrània

ALP

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8130

62a

Cingles i penyals calcaris de les contrades mediterrànies càlides

62b

Cingles i penyals calcaris de muntanya

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8210

455

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Espai

Ben distribuït per la regió mediterrània: Pirineus orientals, Prepirineus i territoris olositànic, ausosegàrric i catalanídic.

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 18252,8 ha

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 1873

9,8 + - 21,4

0,7

% de sup. en Natura 2000 76,3

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 72,1

8210

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

ES0000018 -Prepirineu Central català

segura

422,1 ha

ES0000022 -Aigüestortes

segura

ES5110001 -Massís del Montseny

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

0,7

2,30

1,7

23 ha

0,10

0,1

segura

14,8 ha

0,10

0,1

ES5110004 -Serra de Catllaràs

segura

144,8 ha

2,4

0,80

0,6

0,4

ES5110005 -Sistema transversal Català

segura

283 ha

1,60

1,1

0,7

ES5110008 -Gallifa-Cingles de Bertí

segura

170,4 ha

2,4

0,90

0,7

0,4

ES5110010 -Sant Llorenç del Munt i l'Obac

segura

1080,8 ha

6,7

5,90

4,3

2,6

ES5110012 -MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

segura

597,5 ha

8,2

3,30

2,4

1,4

ES5110013 -Serres del Litoral central

segura

303,6 ha

1,2

1,70

1,2

0,7

ES5110015 -Sistema prelitoral central

segura

256,7 ha

1,3

1,40

0,6

ES5110016 -Riera de Sorreigs

segura

3,2 ha

1,1

0,00

ES5110022 -Capçaleres del Foix

segura

2 ha

0,1

0,00

ES5110024 -Serra de Collserola

segura

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

segura

182,6 ha

0,5

1,00

0,7

0,4

ES5120004 -Zona Volcànica de la Garrotxa

segura

42 ha

0,3

0,20

0,2

0,1

ES5120007 -Cap de Creus

segura

4,4 ha

0,00

ES5120016 -El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

segura

35,8 ha

0,6

0,20

0,1

ES5120018 -Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

segura

16,7 ha

0,5

0,10

0,1

ES5120027 -Rasos de Tubau

segura

13,4 ha

2,1

0,10

ES5130003 -Alt Pallars

segura

43 ha

0,1

0,20

0,2

0,1

ES5130008 -Serra d'Aubenç i Roc de Cogul

segura

363,9 ha

5,4

2,00

1,4

0,9

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8210

456

superfície.. ES5130009 -Serra de Turp i Mora CondalValldan

segura

160,7 ha

4,3

0,90

0,6

0,4

ES5130010 -Serra de BoumortCollegats

segura

881,3 ha

4,8

4,80

3,5

2,1

ES5130012 -Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs

segura

1068,3 ha

8,3

5,80

4,2

2,6

ES5130014 -Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

segura

478 ha

4,7

2,60

1,9

1,1

ES5130015 -Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

1095,7 ha

3,4

6,00

4,3

2,6

ES5130021 -Secans de la Noguera

segura

23,8 ha

0,3

0,10

0,1

ES5130024 -La Faiada de Malpàs i Cambatiri

segura

27,8 ha

2,2

0,20

0,1

ES5130026 -Serra de PradaCastellàs

segura

194,3 ha

5,2

1,10

0,8

0,5

ES5130028 -Ribera Salada

segura

83,5 ha

1,5

0,50

0,3

0,2

ES5130029 -Serres de Queralt i Els TossalsAigua d'Ora

segura

101,8 ha

1,2

0,60

0,4

0,2

ES5130032 -Vessants de la Noguera Ribagorçana

segura

244,1 ha

3,7

1,30

0,6

ES5140002 -Serra de Godall

segura

4,7 ha

0,3

0,00

ES5140005 -Serra de Montsià

segura

105,9 ha

0,60

0,4

0,2

ES5140006 -Serres de Cardó El Boix

segura

1172,2 ha

7,3

6,40

4,6

2,8

ES5140008 -Muntanyes de Prades

segura

155 ha

0,5

0,80

0,6

0,4

ES5140009 -Tivissa-VandellósLlaberia

segura

744,3 ha

4,10

2,9

1,8

ES5140011 -Sistema prelitoral meridional

segura

2616,2 ha

5,1

14,30

10,3

6,2

ES5140014 -Massís de Bonastre

segura

8 ha

0,3

0,00

ES5140016 -Tossal de Montagut

segura

3,3 ha

0,3

0,00

ES5140017 -Serra de Montsant-Pas de l'Ase

segura

741,8 ha

3,8

4,10

2,9

1,8

ES5140018 -El MontmellMarmellar

segura

5,1 ha

0,00

Total

4295,3 ha 13919,5 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de fí i

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8210

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8210

457

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació Classificació

Àmbit

Font

Bases para la conservación de los HIC de España

Desconeguda

Regió Alpina

VVAA (2009)

Manual: Cartografia dels hàbitats de Catalunya

Preocupació menor

Catalunya

Vigo et al. (2006)

Directiva 92/43 dels Hàbitats

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable 18253 ha

Secundaris: - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Mesures de conservació

Gestió preventiva P

conservació que pot presentar un hàbitat.

62.1111

62.1115

62.12

62.151

62.152

62.1C*

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

- Regulació de l’extracció de pedra en zones rellevants amb presència d’espècies amenaçades.

Vigilància - Control de la recol•lecció de plantes emprades en medicina popular presents en aquest hàbitat. Regulació de l'ús públic P

- Ordenació dels usos turístics que puguin afectar l'hàbitat (equipaments, senders, etc.).

- Regulació de l’escalada en zones rellevants de l'hàbitat amb presència d’espècies amenaçades.

Aprofitament sostenible Forestal

Possibles causes d'amenaça - Regulació de les tallades forestals en zones ombrívoles dins de bosc amb presència de l'hàbitat.

CODI A04

Impacte o activitat Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola

Pasturatge

- Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat. Eliminació de murs de pedra i de murs de contenció. Enrunament de murs de pedra seca on es localitza l'hàbitat.

CTFC (2012)

B03

Aprofitament forestal sense repoblació o regeneració natural, reducció de la superfície forestal. En petits enclavaments forestals amb presència de l'hàbitat.

Vigo et al. (2006)

F04

Recol·lecció i recollida de plantes.

Vigo et al. (2006)

Intensificació del turisme de muntanya, especialment de l'escalada en espais amb presència de plantes rares o endèmiques.

Vigo et al. (2008)

A10.02

G01.04.01

K02

Evolució biocenòtica, successions. Recolonització de l'espai per matollars o arbredes, com el cas d'antics murs de pedra seca.

L09

Incendi (natural). En petits enclavaments forestals amb presència de l'hàbitat.

Cartografia temàtica - Realització d'inventaris i cartografia sobre la dinàmica geomorfològica i morfodinàmica de les tarteres i els moviments de les roques.

P :mesura prioritària

Vigo et al. (2006)

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Estable

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8210

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8210

458

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Nre. espècies i % característiques o endèmiques de la comunitat (inventaris florístics)

Font:

Unitats: Nre. Individus/m2 i %

8220

Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Freqüència/Abundància

Nre. espècies i % característiques o endèmiques de la comunitat (inventaris florístics)

Font:

Descripció de l'hàbitat

Fornós et al. (2009)

Roques d’aspecte divers, amb un recobriment variable de líquens i de

Unitats: Nre. Individus/m2 i %

plantes superiors, La flora, més aviat pobra, varia segons les condicions ambientals de l’indret i resta limitada a escletxes, replanets i relleixos, on

Metodologia: Parcel·les de seguiment

s’acumula una mica de sòl. Les plantes que hi viuen són sobretot Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

hemicriptòfits i petits camèfits, i moltes presenten adaptacions per suportar

Observacions:

condicions de sequera temporal (viscositat, pilositat, suculència, formes en coixinet, etc.), com ara algunes falgueres capaces d’entrar en estat de vida

Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

Qualitat del sòl

López-Bedoya i Pérez-Alberti (2009)

latent quan es deshidraten, plantes amb flor que acumulen aigua en llurs

Unitats:

fulles suculentes, gramínies -d’afinitat tropical, etc. (Vigo et al. 2006).

Metodologia: Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Fornós et al. (2009)

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació

Unitats: ha

62.211

Roques silícies, amb Androsace vandellii... de l'alta muntanya

ALP

62.26

Roques silícies, amb asarina (Antirrhinum asarina)... de l'estatge montà plujós (i dels llocs frescals de terra baixa)

ALP

62.28

Roques silícies, càlides i seques (amb Cheilanthes tinaei), de les contrades mediterrànies

MED

62.2A*

Roques silícies ombrejades, amb vegetació comofítica de molses i falgueres, de l'estatge montà

ALP

62.2B*

Roques silícies ombrejades, amb vegetació comofítica de molses i falgueres, de les contrades mediterrànies

MED

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8210

62c

Cingles i penyals silicis de muntanya

62d

Cingles i penyals silicis de les contrades mediterrànies càlides

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8220

459

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Principalment als territoris olositànic, ruscínic i catalanídic septentrional i més localment als Prepirineus centrals (oest del Cadí) i sistema

Espai

catalanídic meridional (Prades i Llaberia).

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 697,8 ha

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 130

5,4 + - 6

% de sup. en Natura 2000 75,6

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 4,2

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

ES0000018 -Prepirineu Central català

absent

ES0000022 -Aigüestortes

absent

ES5110001 -Massís del Montseny

segura

71,7 ha

0,2

10,30

0,4

ES5110005 -Sistema transversal Català

segura

39,5 ha

0,1

5,70

0,2

ES5110011 -Serres del litoral septentrional

segura

ES5110012 -MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

segura

7,4 ha

0,1

1,10

ES5110013 -Serres del Litoral central

segura

15,2 ha

0,1

2,20

0,1

ES5110024 -Serra de Collserola

segura

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

segura

4,2 ha

0,60

ES5120007 -Cap de Creus

segura

58,7 ha

0,4

8,40

0,4

0,3

ES5120010 -Les Gavarres

absent

ES5120012 -Les Guilleries

segura

8 ha

0,1

1,20

ES5120014 -L'Albera

segura

277,4 ha

1,7

39,80

1,7

1,4

ES5130003 -Alt Pallars

segura

2,6 ha

0,40

ES5140008 -Muntanyes de Prades

segura

18,3 ha

0,1

2,60

0,1

ES5140009 -Tivissa-VandellósLlaberia

segura

18,3 ha

0,1

2,60

0,1

ES5140015 -Riu Siurana i planes del Priorat

segura

6,5 ha

0,2

0,90

Total

14390,6 ha 527,8 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

8220

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8220

460

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació Classificació

Àmbit

Font

Bases para la conservación de los HIC de España

Desconeguda

Regió Alpina

VVAA (2009)

Manual dels Hàbitats de Catalunya

Preocupació menor

Catalunya

Vigo et al. (2008)

Directiva 92/43 dels Hàbitats

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable 698 ha

Secundaris: - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Mesures de conservació Grau d'Amenaça i Interès de Conservació dels hàbitats CORINE corresponents (Carreras i Ferré, 2013) Interès de Grau CODI * Interès de conservació: de 6 a 24 on 24 és el màxim interès de Conservació* d'Amenaça**

Gestió preventiva

conservació que pot presentar un hàbitat.

62.211

62.26

62.28

62.2A*

62.2B*

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Vigilància - Control de la recol•lecció de plantes emprades en medicina popular presents en aquest hàbitat. Control d'espècies exòtiques P

- Control d’espècies invasores propiciant la seva eradicació en les zones amb presència important de l'hàbitat.

Regulació de l'ús públic

Possibles causes d'amenaça

CODI

Impacte o activitat

A10.01

Enrunament de murs de pedra seca on es localitza l'hàbitat.

Vigo et al. (2008)

Recol·lecció i recollida de plantes.

Vigo et al. (2008)

Intensificació del turisme de muntanya, especialment de l'escalada en espais amb presència de plantes rares o endèmiques.

Guardiola (2007)

K02

Evolució biocenòtica, successions. Recolonització de l'espai per matollars o arbredes, com el cas d'antics murs de pedra seca.

Vigo et al. (2008)

L09

Incendi (natural). En petits enclavaments forestals amb presència de l'hàbitat.

Vigo et al. (2008)

F04

- Regulació de l’extracció de pedra en zones rellevants amb presència d’espècies amenaçades.

- Ordenació dels usos turístics que puguin afectar l'hàbitat (equipaments, senders, etc.). - Regulació de l’escalada en zones rellevants de l'hàbitat amb presència d’espècies amenaçades.

Aprofitament sostenible Forestal - Regulació de les tallades forestals en zones ombrívoles dins de bosc amb presència de l'hàbitat.

G01.04.01

P :mesura prioritària

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Estable

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8220

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8220

461

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

Diversitat i percentatge d'espècies característiques de l'hàbitat (inventaris florístics)

Unitats:

8310

Metodologia: Transsectes Temporalitat:

Àmbit:

Coves no explotades pel turisme

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys.

Observacions:

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

Qualitat del sòl

Descripció de l'hàbitat

Unitats: Ph, N, S, KCl, etc..

Cavitats subterrànies poc o molt profundes, de desenvolupament horitzontal

Metodologia: Àmbit:

(coves) o vertical (avencs), sovint formades per diversos pous i galeries

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

interconnectades. Són refugi de nombrosos microorganismes i animals

Observacions:

d'interès, de vegades endèmics o de distribució molt restringida. A la boca de la cavitat o poc més endins, fins allà on arriba la llum, hi poden créixer

Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

Qualitat del sòl

espècies vegetals.

Pérez i López (2009)

Unitats: Ph, N, S, KCl, etc..

Metodologia: Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Unitats: ha

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Temporalitat:

65.4

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Cada 5 - 10 anys

Coves i avencs

ALP

Observacions:

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Pérez i López (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8220

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8310

462

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai

Distribució Espai

Es localitzen a tota la regió mediterrània; dels Pirineus al territori catalanídic meridional.

Font:

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8310

Presència FND Element Clau

ES0000018 -Prepirineu Central català

pendent

ES0000022 -Aigüestortes

pendent

ES5110001 -Massís del Montseny

pendent

ES5110005 -Sistema transversal Català

pendent

ES5110010 -Sant Llorenç del Munt i l'Obac

segura

ES5110011 -Serres del litoral septentrional

pendent

ES5110012 -MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

pendent

ES5110013 -Serres del Litoral central

pendent

ES5110024 -Serra de Collserola

segura

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

pendent

ES5120004 -Zona Volcànica de la Garrotxa

pendent

ES5120007 -Cap de Creus

pendent

ES5120008 -Estany de Banyoles

pendent

ES5120010 -Les Gavarres

pendent

ES5120016 -El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

pendent

ES5120018 -Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

pendent

ES5130009 -Serra de Turp i Mora CondalValldan

pendent

ES5130010 -Serra de BoumortCollegats

pendent

ES5140008 -Muntanyes de Prades

pendent

ES5140009 -Tivissa-VandellósLlaberia

pendent

Superfície/ Localitats

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

Esp.

8310

463

ES5140011 -Sistema prelitoral meridional

3. DIAGNOSI

pendent

Estatus legal

Total - La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

65.4

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Possibles causes d'amenaça CODI

Impacte o activitat

A04.01

Nitrificació per acumulació d'excrements i erosió del sòl quan el ramat es concentra a l'interior de les coves, a l'entrada o en petits espais adjacents dels sistemes endocàrstics.

Robledo et al (2009)

A07

Ús de biocides, hormones i productes químics. Aport de substàncies contaminants a les aigües d'infiltració.

Robledo et al (2009)

E01

Zones urbanes, assentaments urbans. Alteren les zones de recàrrega de l'aquífer com la zones de descàrrega.També comporta processos de contaminació lligats a activitats puntuals (fosses sèptiques,etc.).

Robledo et al (2009)

E03

Abocaments il·legals de residus.

Vigo et al. (2006)

Espeleología. L'excessiva freqüentació pot arribar a alterar el component biològic i els equilibris naturals d'aquests fràgils ecosistemes.

Vigo et al. (2006)

Explotacions hidroelèctriques que desvien els cursos d'aigua i alteren el règim hidrològic de la conca.

Robledo et al (2009)

G01.04.02

J02.07

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Estable

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Dolenta

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8310

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8310

464

Indicadors de l'estat de conservació

4. CONSERVACIÓ Objectius de conservació Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat de Conservació favorable

Composició

Font:

Diversitat i abundància de quiròpters

CTFC (2012)

Unitats: Nre. d'individus vistos

Metodologia: Comptatges visuals o auditius (estiu, tardor i hivern) Àmbit:

Local

Temporalitat:

Cada 5-10 anys.

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Secundaris: - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Tipus d' Indicador:

- Procurar aturar l'expansió de patògens o espècies invasives com el moonmilk (provocat pel bacteri Macromonas bipunctata)

Indicador:

Font:

Cobertura de moonmilk

Gracia (2009)

Unitats: Percentatge de recobriment (%)

Metodologia: Parcel·les de seguiment

Mesures de conservació

Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Gestió preventiva P

Superfície

- Protecció íntegra de les coves d'alt valor natural i geològic.

Tipus d' Indicador: Indicador:

Vigilància

Superfície

Font:

Cobertura de vegetació i molses a la superfície

Gracia (2009)

Unitats: Percentatge de recobriment (%)

Metodologia: Parcel·les de seguiment

- Vigilància i establiment de sancions per evitar l'abocament de residus.

Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Restauració d'àrees degradades Observacions: - Restauració de les coves degradades. Tipus d' Indicador:

Conservació de processos - geològics P

Indicador:

- Regulació i control d'aquelles activitats que puguin generar una alteració del sistema exo-endocàrstic (extracció o alteració del curs d'aigua subterrània, etc.).

Temperatura, HR i concentració de CO2 mitjana

Font:

Gracia (2009)

Unitats: ªC, HR, CO2, etc..

Metodologia: Estacions climatològiques Àmbit:

Regulació de l'ús públic P

Temperatura, HR i CO2

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

- Regulació de la presència humana a les coves.

Cartografia temàtica - Realització d'estudis i inventaris que millorin la cartografia a petita escala d'aquest hàbitat i el coneixement de la seva biocenosi.

P :mesura prioritària

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8310

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8310

465

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT Distribució Litoral rocós, principalment a les costes septentrionals (l’Empordà i la Selva) i en terreny calcari. Abunda a l’àrea de les illes Medes i el

8330

Montgrí.

Coves marines submergides o semisubmergides

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Cavitats de mida diversa i extraploms situats a una certa fondària, on la irradiància és insuficient per al creixement de la majoria de les algues. La morfologia és variable i característica de cada cova. Els poblaments biòtics estan constituïts bàsicament per invertebrats sèssils, bé que també hi ha organismes vàgils que utilitzen les coves com a refugi durant el dia i algues microscòpiques.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 11.261*

Coves i túnels submarins semifoscos

MED

11.262*

Coves submarines fosques

MED

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Font:

Vigo et al. (2008)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8330

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8330

466

3. DIAGNOSI

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai

Presència FND Element Clau

ES5120007 -Cap de Creus

pendent

ES5120013 -Massís de les Cadiretes

pendent

ES5120015 -Litoral del Baix Empordà

pendent

ES5120016 -El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

segura

Superfície/ Localitats

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Estatus legal

Esp. Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Grau d'Amenaça i Interès de Conservació dels hàbitats CORINE corresponents (Carreras i Ferré, 2013) * Interès de conservació: de 6 a 24 on 24 és el màxim interès de conservació que pot presentar un hàbitat. ** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Total

Possibles causes d'amenaça

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

CODI

Impacte o activitat

D03.01

Zones portuàries. Modificació de la circulació de l'aigua i deposisció de sediments.

López-Bedoya i PérezAlberti (2009)

E01.01

Zones de creixement urbà continu.

López-Bedoya i PérezAlberti (2009)

E03.02

Eliminació de residus industrials.

López-Bedoya i PérezAlberti (2009)

F01

Aqüicultura.

López-Bedoya i PérezAlberti (2009)

G01

Esports i activitats d'oci a l'aire lliure. Submarinisme amb escafandre.

Guardiola (2007)

Esports nàutics.

Vigo et al. (2008)

Espeleologia en la zona no inundada de la cova.

Guardiola (2007)

Altres molèsties deguts a l'oci i al turisme. Visites turístiques en coves.

López-Bedoya i PérezAlberti (2009)

G05.01

Trepig, sobrefreqüentació. Trepig del sostre de les coves per activitats turístiques en superfície.

López-Bedoya i PérezAlberti (2009)

H01.08

Contaminació de l'aigua a causa de l'abocament de les aigües residuals a primera línia de costa.

Vigo et al. (2008)

I01

Espècies al·loctones que penetren a l'interior de les coves mitjançant escletxes en els penyasegats on es localitzen.

López-Bedoya i PérezAlberti (2009)

J02.05.02

Estructures que modifiquen els cursos d'aigua continentals. Retenció de sediments.

López-Bedoya i PérezAlberti (2009)

J02.12

Dics, murs de contenció, platges artificials (general). Modificació del nivell del mar.

K01.01

Erosió del penyasegat.

G01.01 G01.04.02 G05

López-Bedoya i PérezAlberti (2009)

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Estable

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Dolenta

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8330

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8330

467

Indicadors de l'estat de conservació

4. CONSERVACIÓ Objectius de conservació Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat de Conservació favorable

Superfície

Font:

Cobertura de vegetació i molses a la superfície

Unitats: Percentatge de recobriment (%)

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Secundaris: - Aconseguir la presència >75% de les espècies potencials a les coves

Tipus d' Indicador:

- Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Indicador:

Font:

Dimensió i estructura interna de la cova

Bedoya i Pérez (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Cartografia fina

Mesures de conservació

Àmbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Gestió preventiva P

Superfície

- Control de la qualitat de l'aigua a primera línia de costa , així com de l'adequada aportació de sediments.

Tipus d' Indicador:

- Regulació de l'extracció d'àrids per la restauració de platges.

Indicador:

Superfície

Font:

Riquesa d'espècies

Unitats: Riquesa acumulada (r)

Metodologia: Parcel·les de seguiment

Control d'espècies exòtiques

Àmbit:

- Control d’espècies invasores propiciant la seva eradicació en les zones amb presència important de l'hàbitat.

Local

Observacions:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Favorable:>70% de les espècies potencials

Regulació de l'ús públic P P

- Ordenació de la pràctica del submarinisme en les àrees on és present l'hàbitat.

Tipus d' Indicador:

- Ordenació de la freqüentació turística associada a l'ús d'aquest hàbitat (presència d'embarcacions,...).

Indicador:

Composició

Font:

Lluminositat

Bedoya i Pérez (2009)

Unitats: Índex

Metodologia: Índex de lluminositat

Aprofitament sostenible Pesquer

Àmbit:

- Regulació de les granges d'aqüicultura i la seva localització per evitar afectació a l'hàbitat. S'aconsella una distància mínima de 800m.

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Cartografia temàtica Tipus d' Indicador: - Realització d'estudis i inventaris que millorin la cartografia a petita escala d'aquest hàbitat i el coneixement de la seva biocenosi.

Indicador:

Estructural

Font:

Karstificació i metereorització

Bedoya i Pérez (2009)

Unitats: Increment de fractures (m2)

Metodologia: Parcel·les de seguiment

Investigació i estudis

Àmbit:

- Realització d'estudis i inventaris que millorin la cartografia a petita escala d'aquest hàbitat.

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions: Divulgació - Informació Tipus d' Indicador:

Indicador:

Estructural

Font:

Molesties i sobrefreqüentació

Bedoya i Pérez (2009)

Unitats: Nre. De persones per activitat esportiva

Metodologia: Estacions de visites

P :mesura prioritària

Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temperatura, HR, CO2 i contaminants

Temperatura, HR i concentració de CO2 mitjana

Font:

Bedoya i Pérez (2009)

Unitats: ªC, HR, CO2, etc..

Metodologia: Estacions climatològiques Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8330

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8330

468

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea ocupada per teledetecció 3D

Unitats: ha

Metodologia: GIS i cartografia Àmbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Molt bona

9120

Observacions:

Fagedes acidòfiles

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Boscos de faig, generalment força tancats. A les obagues més frescals i de més altitud s’hi poden barrejar alguns avets. El sotabosc és força pobre, compost principalment per plantes acidòfiles. Aquestes fagedes es diferencien de les higròfiles sobretot per la manca de les plantes característiques dels boscos eutròfics i mesòfils, com també per la presència d’espècies més relacionades amb les rouredes acidòfiles eurosiberianes (Vigo et al. 2006).

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 41.172

Fagedes acidòfiles pirenaico-occitanes

ALP

43.172

Boscos mixts de faig (Fagus sylvatica) i avet (Abies alba), acidòfils, pirenaico-occitans

ALP

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) 41c

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8330

Fagedes acidòfiles pirenaico-occitanes

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9120

469

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Espai

Principalment als territoris olositànic (Garrotxa), catalanídic septentrional (Guilleries i Montseny) i Pirineus orientals (Alberes).

Font:

CHC50v1 (2010)

3770 ha

24,3 + - 63

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

ES0000018 -Prepirineu Central català

absent

ES0000022 -Aigüestortes

absent

ES5110001 -Massís del Montseny

segura

2387,5 ha

8,2

63,30

42,3

6,2

ES5110005 -Sistema transversal Català

segura

25,3 ha

0,1

0,70

0,4

0,1

ES5110011 -Serres del litoral septentrional

segura

0,8 ha

0,00

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

segura

230,9 ha

0,6

6,10

4,1

0,6

ES5120004 -Zona Volcànica de la Garrotxa

segura

196,3 ha

1,3

5,20

3,5

0,5

ES5120012 -Les Guilleries

segura

183,4 ha

1,5

4,90

3,2

0,5

ES5120014 -L'Albera

segura

478 ha

2,9

12,70

8,5

1,2

ES5120018 -Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

segura

1,4 ha

0,00

ES5120019 -Riberes de l'Alt Ter

absent

ES5130003 -Alt Pallars

absent

ES5130008 -Serra d'Aubenç i Roc de Cogul

segura

4,8 ha

0,1

0,10

0,1

ES5130012 -Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs

segura

8,6 ha

0,1

0,20

0,2

ES5130015 -Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

8,5 ha

0,20

0,2

1142,8 ha 3525,5 ha

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 155

Superfície/ Localitats

Total

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície

Presència FND Element Clau

0,1

% de sup. en Natura 2000 93,5

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

66,8

9120

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9120

470

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació Classificació

Àmbit

Font

Bases para la conservación de los HIC de España

Desconeguda

Regió Alpina

VVAA (2009)

Directiva 92/43 dels Hàbitats

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable 3770 ha

Secundaris: - Aconseguir un mínim de 10 peus per hectàrea de diàmetre normal més gran de 50 cm per augmentar el grau de maduresa de la massa forestal - Aconseguir que hi hagi >25 m3/ha de fusta morta

- Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

conservació que pot presentar un hàbitat.

41.172

43.172

Mesures de conservació

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Adquisició de drets d'aprofitament

Possibles causes d'amenaça CODI A

Impacte o activitat

Aprofitament sostenible Forestal

Canvi d’ús del sòl (nous conreus o pastures, camins, infraestructures, etc.).

A04.01

Olano i Peralta de Andrés (2009)

Tallades forestals inadequades, amb pèrdua de naturalitat i grau de maduresa de la massa.

Guardiola (2007)

K02.03

Contaminació del sòl relacionada amb l'atmosfèrica.

Olano i Peralta de Andrés (2009)

M01.02

Sequera i disminució de la precipitació. Augment dels períodes de sequera.

Olano i Peralta de Andrés (2009)

B02.04

- Foment de models silvícoles que promoguin la diversitat estructural a diferents escales, que garanteixin la regeneració i obrin petites clarianes que simulin pertorbacions naturals. - Incorporació en els plans de gestió i ordenació forestal de la conservació de petits rodals madurs que tendeixin a evolució natural.

- Foment de la gestió forestal dirigida al manteniment de la maduresa i naturalitat de la massa

- Manteniment d'un mínim de 5 a 10 arbres/ha de més de 40 dn i de més de 12 m d’alçària i a poder ser fins a 20 arbres/ha a evolució natural (sense tallar).

- Regulació de l'activitat forestal en aquelles àrees que presentin unes condicions hidríques més estressants.

Catalunya

Font:

- Foment de la presència de fusta morta en peu o a terra i d'arbres vells o decrèpits. La fusta morta a terra és millor a partir de 15 cm de DBH i de 2-3m de llargària. Les estaques en peu més amples de 30-40 cm de DBH i més de 3 m d’alçària.

Tendència de l'hàbitat

Tendència:

- Adequació de les estassades de l'estrat arbustiu a estassades més selectives per tal d'evitar la tala d'espècies endèmiques, protegides o d'interès especial.

Vigo et al. (2008)

Pasturatge intensiu Eliminació d'arbres morts o deteriorats. Suposen una pèrdua de qualitat ja que afecten la fauna i flora que habita els troncs.

B02.04

- Compra o adquisició de drets de tala de petits rodals madurs, deixant-los en evolució natural.

Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola Estable

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007) - Ordenació de la càrrega ramadera per minimitzar l’alteració de l’hàbitat, a on es denoti problemes greus de regeneració o afectacions en plantes productores de fruits.

Observacions:

Investigació i estudis - Estudi de la dinàmica natural de l'hàbitat en zones on no es realitzi gestió i per tant que evolucionin naturalment. Divulgació - Informació - Divulgació, valorització de l'hàbitat i sensibilització ambiental dels agents locals, especialment els que gestionen i utilitzen l'hàbitat, incidint en el sentit de les pràctiques de gestió encaminades a la conservació.

P :mesura prioritària

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9120

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9120

471

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Tipus d' Indicador: Font:

Percentatge (%) d'arbres >40 dn

Indicador:

Local

Unitats: Percentatge (%)

Àmbit:

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Font:

Àrea (ha)

Olano i Peralta (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització

Metodologia: Parcel·les d'estudi Àmbit:

Superfície

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Qualitat de l'indicador: Bona

Desfavorable:<5 peus de 40 dn/ha

Freqüència/Abundància

Nre. espècies i % característiques o endèmiques de la comunitat (inventaris florístics)

Font:

Olano i Peralta (2009)

Unitats: Nre. Individus/m2 i %

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Percentatge (%) i densitat de fusta morta

Olano i Peralta (2009)

Unitats: Percentatge (%) i m3/ha

Metodologia: Transsectes Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Desfavorable<10 m3/ha

Abundància

Font:

Pressió de pastura

Unitats: Excrements/100m o fotos /trampes fotogràfiques ni

Metodologia: Transsectes i trampeig fotogràfic Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Densitat relativa

Font:

Nre. de captures d'insectes saproxilòfags

Olano i Peralta (2009)

Unitats: Nre individus/trampes nit

Metodologia: Trampes de captura amb atraients Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat

Font:

Defoliació

Olano i Peralta (2009)

Unitats: Peus afectats/ha

Metodologia: Transsectes Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Presència

Font:

Parelles de pícids

Olano i Peralta (2009)

Unitats: Picots/ee

Metodologia: Estacions d'escolta de 10 minuts Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9120

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9120

472

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT Distribució Prepirineus orientals, territori olositànic i catalanídic septentrional (Montseny).

9130

Fagedes neutròfiles

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Comunitats forestals que es presenten gairebé sempre com a fagedes pures, força tancades, encara que de vegades s’hi poden barrejar alguns avets. L’estrat arbustiu és poc desenvolupat, mentre que l’estrat herbaci és ric i divers i comprèn una bona proporció de geòfits. Les plantes amb flor d'aquest darrer estrat assoleix la seva màxima esplendor a principis de la primavera, tot just quan els brots del faig comencen a despuntar, com les anemones, la canuguera o el raïm de guineu.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 41.141

Fagedes higròfiles pirinenques

ALP

41.142

Fagedes mesòfiles latepirinenques

ALP

43.141

Boscos mixts de faig (Fagus sylvatica) i avet (Abies alba), higròfils, pirinencs

ALP

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) 41a

Fagedes higròfiles pirinenques

43a

Boscos mixts de faig (Fagus sylvatica) i avet (Abies alba), higròfils, pirinencs

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 6176,3 ha

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9130

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 317

19,5 + - 91,4

0,2

% de sup. en Natura 2000 76,2

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 59,1

9130

473

3. DIAGNOSI

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

ES0000018 -Prepirineu Central català

segura

ES0000022 -Aigüestortes

absent

ES5110001 -Massís del Montseny

segura

396,7 ha

1,4

6,40

3,8

ES5110004 -Serra de Catllaràs

segura

96,6 ha

1,6

1,60

0,9

0,5 ha

0,00

Estatus legal

Esp.

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

ES5110005 -Sistema transversal Català

segura

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

segura

ES5120004 -Zona Volcànica de la Garrotxa

segura

ES5120018 -Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

segura

ES5120019 -Riberes de l'Alt Ter

absent

ES5120021 -Riu Fluvià

segura

0 ha

ES5120027 -Rasos de Tubau

segura

ES5130024 -La Faiada de Malpàs i Cambatiri

segura

2912,6 ha

1031,4 ha

10,2

2,7

47,20

16,70

27,9

41.141

43.141

41.142

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

9,9

Possibles causes d'amenaça 241,8 ha

1,6

3,90

CODI

2,3

Sobrepastura (sobretot de cérvol). Especialment si hi ha pressió excessiva en trams en regeneració.

Olano i Peralta de Andrés (2009a)

Priorització de la productivitat en detriment d'altres funcions ecològiques importants.

Olano i Peralta de Andrés (2009a)

B02.04

Eliminació d'arbres morts o deteriorats. Suposen una pèrdua de qualitat ja que afecten la fauna i flora que habita als troncs.

Olano i Peralta de Andrés (2009a)

B02.04

Tallades forestals inadequades, amb pèrdua de naturalitat i grau de maduresa de la massa.

Guardiola (2007)

Aprofitament forestal sense repoblació o regeneració natural, reducció de la superfície forestal. Deixen el sòl al descobert.

Olano i Peralta de Andrés (2009a)

Augment dels períodes de sequera.

Olano i Peralta de Andrés (2009a)

A04.01 12 ha

0,4

0,20

0,1 B

0,00

10,2 ha

1,6

0,20

0,1

0,9 ha

0,1

0,00

B03

M01.02

Total

Impacte o activitat

2758,3 ha

Tendència de l'hàbitat

4702,7 ha - La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Catalunya Tendència: Font:

Estable

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9130

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9130

474

Indicadors de l'estat de conservació

4. CONSERVACIÓ Objectius de conservació Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat de Conservació favorable

Abundància

Font:

Percentatge (%) d'arbres >40 dn

Olano i Peralta de Andrés (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les d'estudi

6176 ha

Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Secundaris: - Aconseguir un mínim de 10 peus per hectàrea de diàmetre normal més gran de 50 cm per augmentar el grau de maduresa de la massa forestal

Tipus d' Indicador:

- Aconseguir que hi hagi >25 m3/ha de fusta morta

Indicador:

- Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Àmbit:

Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

CODI

Nom de l'espai Prepirineu Central català

Nre. espècies i % característiques o endèmiques de la comunitat (inventaris florístics)

Font:

Olano i Peralta de Andrés (2009)

Unitats: Nre. Individus/m2 i %

Metodologia: Parcel·les de seguiment

Mesures de conservació

ES0000018

Freqüència/Abundància

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Percentatge (%) i densitat de fusta morta

Adquisició de drets d'aprofitament

Olano i Peralta de Andrés (2009)

Unitats: Percentatge (%) i m3/ha

Metodologia: Transsectes P

- Compra o adquisició de drets de tala de petits rodals madurs, deixant-los en evolució natural.

Àmbit:

Aprofitament sostenible Forestal P P

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

- Promoció d'una gestió forestal integrada i sostenible que compatibilitzi la producció forestal amb la conservació de la biodiversitat.

Tipus d' Indicador:

- Adequació de les estassades de l'estrat arbustiu a estassades més selectives per tal d'evitar la tala d'espècies endèmiques, protegides o d'interès especial.

Indicador:

Abundància

Font:

Pressió de pastura

Olano i Peralta de Andrés (2009)

Unitats: Excrements/100m o fotos /trampes-nit

Metodologia: Transsectes i trampeig fotogràfic - Foment de la presència d'altres espècies d'arbres caducifolis en l'estrat arbori de les masses.

Àmbit:

Local

- Foment de models silvícoles que promoguin la diversitat estructural a diferents escales, que garanteixin la regeneració i obrin petites clarianes que simulin pertorbacions naturals.

Observacions:

- Incorporació en els plans de gestió i ordenació forestal de la conservació de petits rodals madurs que tendeixin a evolució natural.

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Densitat relativa

Qualitat de l'indicador: Mitja

Font:

Nre. de captures d'insectes saproxilòfags

Olano i Peralta de Andrés (2009)

Unitats: Nre individus/trampes nit

Metodologia: Trampes de captura amb atraients Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

- Foment de sistemes de gestió forestal que evitin eliminar grans superfícies forestals i siguin respectuoses amb el sòl. Observacions: P

- Manteniment d'un mínim de 5 a 10 arbres/ha de més de 40 dn i de més de 12 m d’alçària i a poder ser fins a 20 arbres/ha a evolució natural (sense tallar). Tipus d' Indicador:

Estat

Font:

Olano i Peralta de Andrés (2009)

- Regulació de l'activitat forestal en aquelles àrees que presentin unes condicions hidríques més estressants. Indicador: Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola

Defoliació

Unitats: Peus afectats/ha

Metodologia: Transsectes

- Ordenació de la càrrega ramadera per minimitzar l’alteració de l’hàbitat, a on es denoti problemes greus de regeneració o afectacions en plantes productores de fruits.

Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions: Divulgació - Informació - Divulgació, valorització de l'hàbitat i sensibilització ambiental dels agents locals, especialment els que gestionen i utilitzen l'hàbitat, incidint en el sentit de les pràctiques de gestió encaminades a la conservació.

Tipus d' Indicador: Indicador:

Presència

Font:

Parelles de pícids

Olano i Peralta de Andrés (2009)

Unitats: Picots/ee

Metodologia: Estacions d'escolta de 10 minuts

P :mesura prioritària

Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9130

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9130

475

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Olano i Peralta de Andrés (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

9150

Observacions:

Fagedes calcícoles xerotermòfiles

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Boscos amb un estrat arbori dens, dominat de manera gairebé absoluta pel faig, i un estrat arbustiu relativament important, on predomina el boix. L’estrat herbaci és molt pobre i la fullaraca abundant. Les espècies que acompanyen el faig són pròpies de les rouredes submediterrànies, amb les quals sovint aquests boscos es troben en contacte, com ara aurons, blades, pi rajolets, grevolers, teixos, trèmols, etc.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 41.1751

Fagedes calcícoles, xeromesòfiles, de la muntanya mitjana poc plujosa

ALP

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9130

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9150

476

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Àmpliament pels territoris olositànic i catalanídic septentrional i localment als Ports, Sant Gerbàs, Montsec i al territori ausosegàrric (la

Espai

Sauva Negra).

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 10825,8 ha

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 441

24,6 + - 53,9

0,4

% de sup. en Natura 2000 80,2

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 88,1

Presència FND Element Clau

ES0000018 -Prepirineu Central català

segura

ES0000022 -Aigüestortes

absent

ES5110001 -Massís del Montseny

Superfície/ Localitats

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

3,8 ha

0,00

segura

60 ha

0,2

0,60

0,5

0,2

ES5110004 -Serra de Catllaràs

segura

420,8 ha

6,9

3,90

3,4

1,3

ES5110005 -Sistema transversal Català

segura

5333,4 ha

18,7

49,30

43,4

16,6

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

segura

1461,4 ha

3,8

13,50

11,9

4,6

ES5120004 -Zona Volcànica de la Garrotxa

segura

799,3 ha

5,2

7,40

6,5

2,5

ES5120012 -Les Guilleries

absent

ES5120018 -Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

segura

81,3 ha

2,4

0,80

0,7

0,2

ES5120021 -Riu Fluvià

segura

0,2 ha

0,00

ES5120027 -Rasos de Tubau

segura

40,6 ha

6,3

0,40

0,3

0,1

ES5130008 -Serra d'Aubenç i Roc de Cogul

segura

11,2 ha

0,2

0,10

0,1

ES5130012 -Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs

segura

224 ha

1,7

2,10

1,8

0,7

ES5130015 -Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

30,8 ha

0,1

0,30

0,2

0,1

ES5130024 -La Faiada de Malpàs i Cambatiri

segura

5,3 ha

0,4

0,00

ES5130029 -Serres de Queralt i Els TossalsAigua d'Ora

segura

121,9 ha

1,4

1,10

0,4

ES5140011 -Sistema prelitoral meridional

segura

81,8 ha

0,2

0,80

0,7

0,2

Total

876 ha 8675,8 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9150

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9150

477

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació Classificació

Àmbit

Font

Bases para la conservación de los HIC de España

Sense avaluar

Regió Alpina

VVAA (2009)

Directiva 92/43 dels Hàbitats

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable 10826 ha

- Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

conservació que pot presentar un hàbitat.

41.1751

Mesures de conservació

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Adquisició de drets d'aprofitament

Possibles causes d'amenaça

CODI

Impacte o activitat

A04.01

Sobrepastura (ramaderia, especialment de cabrum i altes densitats d’ungulats salvatges i especialment de cérvol).

B01.02

Potenciació d'espècies arbòries més productives amb el conseqüent desplaçament o disminució de l'hàbitat.

B02.02

Tallades forestals inadequades, amb pèrdua de naturalitat i grau de maduresa de la massa.

Vigo et al. (2008)

- Compra o adquisició de drets de tala de petits rodals madurs, deixant-los en evolució natural.

B02.03

Eliminació del sotabosc.

B02.04

Eliminació d'arbres morts o deteriorats.

B03

Camprodon (2007) P

- Regulació de l'activitat forestal en aquelles àrees que presentin unes condicions hidríques més estressants. - Foment de models silvícoles que promoguin la diversitat estructural a diferents escales, que garanteixin la regeneració i obrin petites clarianes que simulin pertorbacions naturals.

Guardiola (2007)

Roturacions. Canvi d’ús del sòl (nous conreus o pastures).

M01.02

Sequera i disminució de la precipitació. Augment dels períodes de sequera.

Olano i Peralta de Andrés (2009b)

Catalunya

Font:

Estable

- Promoció d'una gestió forestal integrada i sostenible que compatibilitzi la producció forestal amb la conservació de la biodiversitat. - Manteniment de rodals amb densitats elevades de cavitats naturals i de pícids potencialment ocupades per espècies de fauna d’interès.

Tendència de l'hàbitat

Tendència:

- Adequació de les estassades de l'estrat arbustiu a estassades més selectives per tal d'evitar la tala d'espècies endèmiques, protegides o d'interès especial.

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions:

- Manteniment d'un mínim de 5 a 10 arbres/ha de més de 40 dn i de més de 12 m d’alçària i a poder ser fins a 20 arbres/ha a evolució natural (sense tallar)

- Foment de la gestió forestal dirigida al manteniment de la maduresa i naturalitat de la massa

- Incorporació en els plans de gestió i ordenació forestal de la conservació de petits rodals madurs que tendeixin a evolució natural.

Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola - Ordenació de la càrrega ramadera per minimitzar l’alteració de l’hàbitat, a on es denoti problemes greus de regeneració o afectacions en plantes productores de fruits. - Manteniment dels punts d’aigua, basses o entollaments temporals presents com a zones importants per a la flora i fauna aquàtica i terrestre, a poder ser amb una secció naturalitzada sense accés pel bestiar. Investigació i estudis - Foment i estímul de la investigació ecològica i forestal amb dissenys demostratius i experimentals de gestió forestal sostenible basada amb criteris de conservació, estudis retrospectius (pex dendroecologia) i seguiments a llarg termini.

P :mesura prioritària

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9150

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9150

478

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Tipus d' Indicador: Font:

Percentatge (%) d'arbres >40 dn

Indicador:

Local

Unitats: Percentatge (%)

Àmbit: Temporalitat:

Font:

Àrea (ha)

Olano i Peralta (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització

Metodologia: Parcel·les d'estudi Àmbit:

Superfície

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Nre. espècies i % característiques o endèmiques de la comunitat (inventaris florístics)

Font:

Olano i Peralta (2009)

Unitats: Nre. Individus/m2 i %

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Percentatge (%) i densitat de fusta morta

Olano i Peralta (2009)

Unitats: Percentatge (%) i m3/ha

Metodologia: Transsectes Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Pressió de pastura

Olano i Peralta (2009)

Unitats: Excrements/100m o fotos /trampes fotogràfiques ni

Metodologia: Transsectes i trampeig fotogràfic Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Densitat relativa

Font:

Nre. de captures d'insectes saproxilòfags

Olano i Peralta (2009)

Unitats: Nre individus/trampes nit

Metodologia: Trampes de captura amb atraients Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat

Font:

Defoliació

Olano i Peralta (2009)

Unitats: Peus afectats/ha

Metodologia: Transsectes Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Presència

Font:

Parelles de pícids

Olano i Peralta (2009)

Unitats: Picots/ee

Metodologia: Estacions d'escolta de 10 minuts Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9150

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9150

479

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT Distribució Prepirineus orientals (vall del Ter, entre Ripoll i Sant Pau de Segúries, i alta Garrotxa) i territori olositànic (pla d’Olot i àrees properes).

9160

Rouredes de roure pènol i boscos mixtos del Carpinion betuli

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Boscos densos, en què l’estrat arbori és dominat pel roure pènol o format per una barreja de caducifolis amb freixes i tells, però també cirerers, omes, trèmols, aurons, etc. L’estrat arbustiu, sovint dominat pels avellaners, conté també sanguinyol, roser repent, boneter i, fins i tot, boix en els ambients més secs. L’estrat herbaci, força ric, inclou algunes espècies de floració vernal.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 41.291*

Boscos de roure pènol (Quercus robur), higròfils i eutròfics, pirenaico-cantàbrics

ALP

41.292*

Boscos mixts de roure pènol, freixe, tells...higròfils i eutròfics, pirenaico-cantàbrics

ALP

41.4148*

Boscos mixtos amb abundància d'auró blanc (Acer campestre), mesòfils i eutròfics, de la Catalunya central.

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) 41d

Boscos caducifolis mixts amb roure pènol (Quercus robur), o bé rouredes pures, higròfils i eutròfics, pirenaicocantàbrics

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 1559,2 ha

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9160

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 89

17,5 + - 28

0,1

% de sup. en Natura 2000 62,4

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 36,4

9160

480

3. DIAGNOSI

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

ES5110005 -Sistema transversal Català

segura

0,5 ha

ES5110007 -Riu i Estanys de Tordera

segura

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

segura

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat. 0

0,00

8 ha

2,4

0,50

0,2

116,3 ha

0,3

7,50

2,7

Estatus legal

Esp. Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

ES5120004 -Zona Volcànica de la Garrotxa

segura

664,4 ha

4,4

42,60

15,5

ES5120019 -Riberes de l'Alt Ter

segura

181,3 ha

44,2

11,60

4,2

ES5120021 -Riu Fluvià

segura

2 ha

0,2

0,10

41.291*

41.292*

Possibles causes d'amenaça CODI

Vigo et al. (2008)

Aforestació de boscos en camp obert. Potenciació d'espècies arbòries més productives amb el conseqüent desplaçament o disminució de l'hàbitat.

Rozas (2009)

B02.04

Tallades forestals inadequades, amb pèrdua de naturalitat i grau de maduresa de la massa.

Guardiola (2007)

B03

Aprofitament forestal sense repoblació o regeneració natural, reducció de la superfície forestal. El seu efecte s'accentua degut a la baixa regeneració de l'hàbitat.

Vigo et al. (2008)

B03

Roturacions. Canvi d’ús del sòl (nous conreus o pastures).

Vigo et al. (2008)

Zones de creixement urbà continu.

Vigo et al. (2008)

1373,5 ha 972,5 ha

Impacte o activitat Sobrepastura (ramaderia, especialment de cabrum i altes densitats d’ungulats salvatges i especialment de cérvol).

A04.01

Total

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

B01

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

E01.01

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Disminueix

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9160

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9160

481

Indicadors de l'estat de conservació

4. CONSERVACIÓ Objectius de conservació Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat de Conservació favorable

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies i % característiques del sotabosc (inventaris florístics)

Rozas (2009)

Unitats: Nre. Individus/m2 i %

Metodologia: Parcel·les de seguiment

1559 ha Àmbit:

Secundaris:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

- Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables Tipus d' Indicador:

Abundància

Mesures de conservació

Indicador:

Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

Metodologia: Parcel·les de seguiment

CODI

Nom de l'espai

Àmbit:

ES5110005

Sistema transversal Català

Observacions:

ES5110007

Riu i Estanys de Tordera

ES5120001

Alta Garrotxa-Massís de les Salines

ES5120004

Zona Volcànica de la Garrotxa

Estructura d'edat

Local

Tipus d' Indicador: Indicador:

Font:

Rozas (2009)

Unitats: % classes diamètriques

Temporalitat:

Abundància

Qualitat de l'indicador: Mitja

Font:

Percentatge (%) i densitat de fusta morta

Rozas (2009)

Unitats: Percentatge (%) i m3/ha

Metodologia: Transsectes ES5120019

Riberes de l'Alt Ter

ES5120021

Riu Fluvià

Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions: Adquisició de drets d'aprofitament P

Tipus d' Indicador:

- Compra o adquisició de drets de tala de petits rodals madurs, deixant-los en evolució natural.

Indicador: Gestió d'espècies sobreabundants

De canvi

Font:

Mesures de creixement

Rozas (2009)

Unitats: mm/any o R2

Metodologia: Parcel·les de seguiment

- Regulació de la densitat d’ungulats domèstics i/o salvatges en els llocs on es detecti un problema de sobrepastura o de regeneració de l'hàbitat.

Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions: Aprofitament sostenible Forestal P

- Adequació de les estassades de l'estrat arbustiu a estassades més selectives per tal d'evitar la tala d'espècies endèmiques, protegides o d'interès especial.

Tipus d' Indicador: Indicador:

- Foment de models silvícoles que promoguin la diversitat estructural a diferents escales, que garanteixin la regeneració i obrin petites clarianes que simulin pertorbacions naturals.

Àmbit:

- Incorporació en els plans de gestió i ordenació forestal de la conservació de petits rodals madurs que tendeixin a evolució natural.

Percentatge (%) d'arbres >40 dn

Rozas (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

- Manteniment de rodals amb densitats elevades de cavitats naturals i de pícids potencialment ocupades per espècies de fauna d’interès. - Promoció d'una gestió forestal integrada i sostenible que compatibilitzi la producció forestal amb la conservació de la biodiversitat.

Font:

Metodologia: Parcel·les d'estudi

Abundància

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Rozas (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions: Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola - Manteniment dels punts d’aigua, basses o entollaments temporals presents com a zones importants per a la flora i fauna aquàtica i terrestre, a poder ser amb una secció naturalitzada sense accés pel bestiar. - Ordenació de la càrrega ramadera per minimitzar l’alteració de l’hàbitat, a on es denoti problemes greus de regeneració o afectacions en plantes productores de fruits.

P :mesura prioritària

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9160

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9160

482

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT Distribució Molt localitzat en petits enclavaments dels Prepirineus (des de les obagues del Montsec a les del Puigsacalm).

9180*

Boscos de vessants rostos, tarteres o barrancs, del Tilio-Acerion

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Boscos mixtos, amb molta diversitat d’espècies, tant montanes com subalpines, en els quals els arbres més abundants són els tells, freixes, l’erable, l’oma, el gatzerí, el freixe i la moixera de guilla. També s’hi poden trobar, però, altres espècies, com ara cirerers, trèmols, aurons, etc. A l’estrat arbustiu, sovint ben constituït, hi predomina l’avellaner. L’heura pot ser abundant, tant entapissant el terra com enfilant-se pels troncs.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 41.44

Boscos caducifolis mixts, sovint amb tells (Tilia spp.), dels engorjats i dels vessants ombrívols, pirenaicocantàbrics

ALP

41.47*

Boscos caducifolis mixts, sovint amb erable (Acer platanoides), dels vessants pedregosos i ombrívols dels estatges altimontà i subalpí dels Pirineus centrals

ALP

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) 41f

Boscos caducifolis mixts, sovint amb tells (Tilia spp.), higròfils, dels engorjats i dels vessants ombrívols, pirinencs

41g

Boscos caducifolis mixts, sovint amb erable (Acer platanoides), dels vessants pedregosos i ombrívols dels estatges altimontà i subalpí dels Pirineus centrals Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 158,6 ha

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9180*

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 45

3,5 + - 2,6

% de sup. en Natura 2000 43,5

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 47,4

9180*

483

3. DIAGNOSI

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

ES0000018 -Prepirineu Central català

segura

ES0000022 -Aigüestortes

absent

ES5110005 -Sistema transversal Català

segura

38,4 ha

0,1

24,20

11,4

9,5

ES5110008 -Gallifa-Cingles de Bertí

segura

2,7 ha

1,70

0,8

0,7

ES5110016 -Riera de Sorreigs

segura

ES5130003 -Alt Pallars

absent

ES5130010 -Serra de BoumortCollegats

absent

ES5130015 -Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

4,5 ha

2,80

1,4

Estatus legal

1,1

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

0,3 ha

0,1

0,20

0,1

41.44

41.47*

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

0,1

Possibles causes d'amenaça CODI

Tallades forestals inadequades, amb pèrdua o reducció de l'hàbitat.

Vigo et al. (2008)

D01.01

Senders, pistes, carrils per a bicicletes.

Vigo et al. (2008)

M01.02

Sequera i disminució de la precipitació. Augment de la freqüència dels períodes de sequera.

CTFC (2012)

B 23 ha

Total

0,1

14,50

6,9

5,7

Impacte o activitat

98,7 ha 68,9 ha

Tendència de l'hàbitat

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Catalunya Tendència: Font:

Estable

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9180*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9180*

484

Indicadors de l'estat de conservació

4. CONSERVACIÓ Objectius de conservació Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat de Conservació favorable

Abundància

Font:

Percentatge (%) d'arbres >40 dn

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les d'estudi

159 ha

Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Secundaris: - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Tipus d' Indicador: Indicador:

Mesures de conservació

Freqüència de falgueres

Àmbit:

Local

CODI

Nom de l'espai

ES0000018

Prepirineu Central català

ES5110005

Sistema transversal Català

Tipus d' Indicador:

ES5130015

Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

Indicador:

Goñi (2009)

Unitats: Índex de Dominància

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Gestió preventiva

Freqüència/Abundància

Nre. espècies i % característiques del sotabosc (inventaris florístics)

Font:

Goñi (2009)

Unitats: Nre. Individus/m2 i %

Metodologia: Parcel·les de seguiment

- L'administració competent considerarà ús incompatible la gestió forestal amb finalitat de producció fustanera.

Àmbit:

Local

Observacions:

Delimitació - Creació d'una zona de protecció al voltant de les àrees més ben conservades de l'hàbitat, per l'esmorteïment de possibles impactes.

Tipus d' Indicador: Indicador:

Restauració d'àrees degradades P

Font:

Metodologia: Transsectes

Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

Freqüència/Abundància

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Desfavorable:<50% espècies característiques

Freqüència/Abundància

Nre. espècies i % característiques del sotabosc (inventaris florístics)

Font:

Goñi (2009)

Unitats: Nre. Individus/m2 i %

Metodologia: Parcel·les de seguiment

- Restauració dels indrets més degradats del tipus d'hàbitat en base a una identificació i valoració de l'estat de conservació.

Àmbit:

Construcció o adequació d'infraestructures

Local

Observacions:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Desfavorable:<50% espècies característiques

- Control de la creació de nous vials i infrastructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie Tipus d' Indicador: Indicador:

P :mesura prioritària

Superfície

Font:

Cobertura acumulada dels tres estrats

Goñi (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les d'estudi Àmbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Cobertura de molses i falgueres al sòl

Goñi (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

HEL>1

Abundància

Font:

Percentatge (%) i densitat de fusta morta

Goñi (2009)

Unitats: Percentatge (%) i m3/ha

Metodologia: Transsectes Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9180*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9180*

485

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Percentatge (%) i densitat de fusta morta

Goñi (2009)

Unitats: Percentatge (%) i m3/ha

Metodologia: Transsectes Àmbit:

Temporalitat:

Local

Qualitat de l'indicador: Mitja

91E0*

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Diversitat

Font:

Diversitat d'espècies arbòries

Goñi (2009)

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Unitats: Índex de SW

Metodologia: Càlculs Àmbit:

Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion)

Descripció de l'hàbitat

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Bosc de ribera frondós i ombrívol, format per un estrat arbori dominat

Observacions:

típicament pel vern i acompanyat per pollancres, freixes i salzes. L'estrat arbustiu és variable i l’herbaci mesohigròfil i força divers, amb flors que

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

floreixen a l’inici de la primavera i que donen a aquest hàbitat un aspecte

Goñi (2009)

vernal característic.

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 44.316*

Vernedes amb Carex remota, que es fan a tocar de l'aigua o en sòls molt xops, a la muntanya mitjana pirinenca i al territori catalanídic septentrional

ALP

44.3431*

Vernedes (i pollancredes) amb Circaea lutetiana, de l'estatge montà, pirenaico-catalanes

ALP

44.3432*

Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (Lamium flexuosum), de la terra baixa plujosa i de l'estatge submontà

MED

44.515*

Lloredes o vernedes amb llor (Laurus nobilis) de la terra baixa catalana

MED

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9180*

44e

Vernedes (i pollancredes) amb Circaea lutetiana, de l'estatge montà, pirenaico-catalanes

44f

Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (Lamium flexuosum), de la terra baixa plujosa i de l'estatge submontà, als territoris ruscínic i catalanídic septentrional

44g

Lloredes o vernedes amb llor (Laurus nobilis) de la terra baixa catalana

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

91E0*

486

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Ressegueix els marges dels rius i les rieres de cabal permanent. Ben extès pel sector oriental, des de l'extrem dels Pirineus orientals i el

Espai

territori ruscínic i olositànic cap al catalanídic septentrional i auso-segàrric.

Font:

3453,1 ha 48 localitats

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 485

7,1 + - 12,1

0,1

Superfície/ Localitats

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

ES0000018 -Prepirineu Central català

segura

0 ha

0,00

ES0000022 -Aigüestortes

segura

0 ha

0,00

ES5110001 -Massís del Montseny

segura

551,4 ha

1,9

16,00

12,6

3,8

ES5110004 -Serra de Catllaràs

segura

6,2 ha

0,1

0,20

0,1

ES5110005 -Sistema transversal Català

segura

78,6 ha

0,3

2,30

1,8

0,5

ES5110007 -Riu i Estanys de Tordera

segura

3,8 ha

1,1

0,10

0,1

ES5110008 -Gallifa-Cingles de Bertí

segura

0 ha

0,00

ES5110011 -Serres del litoral septentrional

segura

110,3 ha

0,6

3,20

2,5

0,8

ES5110016 -Riera de Sorreigs

segura

3,9 ha

1,4

0,10

0,1

ES5110024 -Serra de Collserola

segura

ES5110025 -Riu Congost

segura

0,1 ha

0,00

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

segura

257 ha

0,7

7,40

5,9

1,8

ES5120004 -Zona Volcànica de la Garrotxa

segura

116 ha

0,8

3,40

2,6

0,8

ES5120005 -Riu Llobregat d'Empordà

segura

41 ha

13,4

1,20

0,9

0,3

ES5120007 -Cap de Creus

segura

ES5120008 -Estany de Banyoles

segura

6,1 ha

0,6

0,20

0,1

ES5120009 -Basses de l'Albera

segura

1,6 ha

0,2

0,00

ES5120010 -Les Gavarres

segura

78,6 ha

0,3

2,30

1,8

0,5

ES5120011 -Riberes del Baix Ter

segura

ES5120012 -Les Guilleries

segura

208,6 ha

1,7

6,00

4,8

1,4

ES5120013 -Massís de les Cadiretes

segura

2,3 ha

0,10

ES5120014 -L'Albera

segura

87 ha

0,5

2,50

0,6

ES5120017 -Estany de SilsRiera de Santa Coloma

segura

0 ha

0,00

2 localitats

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície

Presència FND Element Clau

% de sup. en Natura 2000 54,6

+ -

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 78,8

4,2

91E0*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

91E0*

487

3. DIAGNOSI

ES5120018 -Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

segura

ES5120019 -Riberes de l'Alt Ter

segura

87,5 ha

21,4

2,50

0,6

ES5120020 -Riu Llémena

segura

57,9 ha

29,8

1,70

1,3

0,4

ES5120021 -Riu Fluvià

segura

91,7 ha

7,3

2,60

2,1

0,6

ES5120023 -Rieres de Xuclà i Riudelleques

segura

12,9 ha

25,1

0,40

0,3

0,1

ES5120029 -Riu Brugent

3,4 ha

0,1

0,10

0,1

Estatus legal

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

segura

32,4 ha

47,5

0,90

0,7

0,2

ES5130002 -Riu Verneda

segura

1,9 ha

2,5

0,10

ES5130003 -Alt Pallars

segura

6,4 ha

0,20

0,2

ES5130007 -Riberes de l'Alt Segre

segura

4,9 ha

2,3

0,10

0,1

ES5130010 -Serra de BoumortCollegats

segura

ES5130015 -Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

ES5130020 -Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana

segura

0 ha

ES5130026 -Serra de PradaCastellàs

segura

5,4 ha

ES5130028 -Ribera Salada

segura

1,7 ha

0,00

ES5130029 -Serres de Queralt i Els TossalsAigua d'Ora

segura

0 ha

0,00

ES5140015 -Riu Siurana i planes del Priorat

segura

0 ha

0,00

ES5140017 -Serra de Montsant-Pas de l'Ase

segura

0,8 ha

0,00

44.316*

44.3431*

44.3432*

44.515*

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Possibles causes d'amenaça 10,1 ha

17,7 ha

0,30

0,50

0,2

0,4

0,1

CODI A

Canvi d’ús del sòl (nous conreus o pastures). Atesa la bona qualitat del sòl i la poca profunditat de la capa freàtica, ha estat sovint un hàbitat deteriorat o substituït.

Tallades forestals inadequades, amb pèrdua o reducció de l'hàbitat.

0,1

0,00

0,2

0,20

0,1

Potenciació d'espècies arbòries més productives amb el conseqüent desplaçament o disminució de l'hàbitat.

B02.03

Eliminació del sotabosc.

D01.01

Construcció de grans senders o noves vies per vehicles motoritzats.

Guardiola (2007)

Contaminació d'aigües superficials i freàtiques.

Vigo et al. (2008)

J02.01

Abocadors, rescat de terres i dessecació en general.

J02.06

Captacions d'aigua procedents d'aigües superficials. Disminució del cabal dels rius.

Vigo et al. (2008)

Explotacions hidroelèctriques que desvien els cursos d'aigua i alteren el règim hidrològic de la conca.

Guardiola (2007)

J02.10

Accions de neteja de la vegetació riberenca que porten la degradació o destrucció directa de l'hàbitat.

Vigo et al. (2008)

K04.03

Introducció de malalties (patògens microbians) (flora).

Guardiola (2007)

J02.06.04

418,9 ha (+1 localitats) 1887,2 ha (+2 localitats)

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Guardiola (2007)

B01.02

H01

Total

Impacte o activitat

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Disminueix

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

91E0*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

91E0*

488

4. CONSERVACIÓ Objectius de conservació Principal: Augmentar fins a 4.500 ha l'àrea de distribució actual coneguda

ES5130028

Ribera Salada

ES5130029

Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora

Gestió preventiva

Estat de Conservació favorable

- Depuració dels efluents agroramaders, urbans i industrials que s'aboquen a l'hàbitat per tal de reduïr l'aport de matèria orgànica i controlar l'excès de nutrients.

- Manteniment del cabal ecològic dels rius definit al Pla sectorial corresponent, en especial en els trams regulats, evitant la substracció d'aigua en períodes que no es mantingui aquest cabal.

- Regulació dels dragatges, canalitzacions o implantació d'activitats extractives que poguin modificar la llera i el cabal del riu on es trobi present l'hàbitat.

4500 ha

Secundaris: - Mantenir la cobertura arbòria per sobre el 70% de la superfície ocupada per l'hàbitat al LIC - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Redacció de Plans

Mesures de conservació

Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

CODI

Nom de l'espai

ES0000018

Prepirineu Central català

ES0000022

Aigüestortes

ES5110001

Massís del Montseny

ES5110004

Serra de Catllaràs

ES5110005

Sistema transversal Català

ES5110007

Riu i Estanys de Tordera

ES5110011

Serres del litoral septentrional

ES5110016

Riera de Sorreigs

ES5110025

Riu Congost

ES5120001

Alta Garrotxa-Massís de les Salines

ES5120004

Zona Volcànica de la Garrotxa

ES5120005

Riu Llobregat d'Empordà

ES5120008

Estany de Banyoles

ES5120009

Basses de l'Albera

ES5120010

Les Gavarres

ES5120012

Les Guilleries

ES5120013

Massís de les Cadiretes

ES5120014

L'Albera

ES5120018

Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

ES5120019

Riberes de l'Alt Ter

ES5120020

Riu Llémena

ES5120021

Riu Fluvià

ES5120023

Rieres de Xuclà i Riudelleques

ES5120029

Riu Brugent

ES5130002

Riu Verneda

ES5130003

Alt Pallars

ES5130007

Riberes de l'Alt Segre

ES5130010

Serra de Boumort- Collegats

ES5130015

Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

ES5130026

Serra de Prada-Castellàs

- Redacció d'un pla d'ordenació de les activitats i usos recreatius fluvials en els trams amb presència de l’hàbitat.

Control d'espècies exòtiques - Control i eradicació de Robinia pesudoacacia i Ailanthus altisima, entre d'altres, en zones forestals i riberenques Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats - Ampliació de la connectivitat entre les localitats de l'hàbitat. P

- Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients

Aprofitament sostenible Forestal

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

- Adequació de les estassades de l'estrat arbustiu a estassades més selectives per tal d'evitar la tala d'espècies endèmiques, protegides o d'interès especial.

Coordinació amb agents de desenvolupament local (Grups de desenvolupament local i altres) - Establir procediments de concertació amb els titulars de concessions d'aigua per determinar els drets d'ús i els efectes sobre la conservació del patrimoni natural de les mateixes Investigació i estudis - Avaluació de l'afectació de les furgades dels porcs senglars en relacció amb la fertilitat del sòl i la composició florística. Seguiment ecològic - Manteniment d'àrees sense intervenció en sectors rellevants d’aquest hàbitat pel seu interès i seguiment científic.

P :mesura prioritària

91E0*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

91E0*

489

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies al·lòctones

Calleja (2009)

Unitats: Nre. Espècies/m2

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

9230 Temporalitat:

Rebollars (boscos de Quercus pyrenaica) iberoatlàntics

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies nitròfiles a la comunitat

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Calleja (2009)

Descripció de l'hàbitat

Unitats: Nre. Espècies/m2 o lineals

Boscos de roure reboll, amb un estrat arbori força dens, de vegades

Metodologia: Parcel·les de seguiment i transsectes Àmbit:

Local

Temporalitat:

acompanyat de pi roig, i un estrat herbaci ben desenvolupat. L'estructura

Qualitat de l'indicador: Bona

actual, poc complexa, es deu a l’explotació forestal a què han estat

Observacions:

sotmesos. Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Cobertura de les espècies arbories d'interès

Calleja (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Observacions:

Temporalitat:

Desfavorable:<30%, Favorable: cobertura arbòria >70% de la superfície ocupada per l'hàbitat

Tipus d' Indicador: Indicador:

Qualitat de l'indicador: Bona

Superfície

Font:

Cobertura de les espècies arbories d'interès

Calleja (2009)

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les d'estudi Àmbit:

Local

Observacions:

Qualitat de l'indicador: Bona

41.63

Rebollars (boscos de Quercus pyrenaica), silicícoles, catalano-valencians

MED

Desfavorable:<30%

Tipus d' Indicador: Indicador:

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació Temporalitat:

Abundància

Font:

Nre. d'amenaces i presions

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Calleja (2009)

41j

Unitats: Percentatge (%)

Rebollars (boscos de Quercus pyrenaica), silicícoles, catalano-valencians

Metodologia: Càlculs Àmbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Nre. espècies nitròfiles a la comunitat

Font:

Calleja (2009)

Unitats: Nre. Espècies/m2 o lineals

Metodologia: Parcel·les de seguiment i transsectes Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Calleja (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

91E0*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9230

490

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Espai

Territori catalanídic central. Bàsicament a les muntanyes de Prades per sobre els 950 m d'altitud.

ES5140008 -Muntanyes de Prades

Presència FND Element Clau segura

Superfície/ Localitats 357,3 ha

Total

% de l'espai R. mediterrània Cat. 1,2

96,60

Esp.

96,6

357,3 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Font:

Vericat et al (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 369,6 ha

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 168

2,2 + - 2,4

% de sup. en Natura 2000 96,7

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

9230

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9230

491

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Augmentar un 5% l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable 388 ha

Secundaris:

- Aconseguir que la cobertura de l'estrat arbori pel total d'espècies d'interès sigui superior al 60% - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

conservació que pot presentar un hàbitat.

41.63

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Mesures de conservació Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

Possibles causes d'amenaça CODI

Impacte o activitat Priorització de la productivitat en detriment d'altres funcions ecològiques importants. Antigament eren boscos molt explotats.

Vigo et al. (2006)

B01

Plantacions d'espècies de creixement més ràpid com Pinus pinaster, P. radiata o P. sylvestris. o espècies productives com el castanyer.

García i Jiménez (2009)

B03

Transformació a pastures.

García i Jiménez (2009)

CODI

Nom de l'espai

ES5140008

Muntanyes de Prades

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats - Ampliació de la connectivitat entre les localitats de l'hàbitat. Aprofitament sostenible Forestal P

L09

Guardiola (2007)

Grans incendis forestals.

M01.02

Sequera i disminució de la precipitació. Augment de la freqüència dels períodes de sequera. P

Tendència de l'hàbitat

Font:

- Ordenació dels recursos forestals evitant la substitució de l'hàbitat (plantacions forestals) o la seva desnaturalització.

Prevenció i lluita contra incendis

Catalunya Tendència:

- Manteniment d'un mínim de 5 a 10 arbres/ha de més de 40 dn i de més de 12 m d’alçària i a poder ser fins a 20 arbres/ha a evolució natural (sense tallar)

- Foment de les accions de prevenció i extinció de grans incendis forestals. Augmenta

Període estudiat:

2008-2012

Qualitat de les dades:

Molt bona

Seguiment ecològic

Vericat et al. 2010

- Establiment d'un protocol de seguiment de l'hàbitat.

Observacions: P :mesura prioritària

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9230

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9230

492

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Tipus d' Indicador: Font:

Percentatge (%) d'arbres >40 dn

Indicador:

García i Jiménez (2009)

Local

Unitats: Percentatge (%)

Àmbit: Temporalitat:

Font:

Àrea (ha)

García i Jiménez (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització

Metodologia: Parcel·les d'estudi Àmbit:

Superfície

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

Cobertura i densitat de les espècies arbòries d'interès

García i Jiménez (2009)

Unitats: Nre peus/ha i percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Favorable: >60%

Composició

Font:

Fracció de Cabuda de coberta (FCC ) i índex floiar

García i Jiménez (2009)

Unitats: Percentatge de recobriment (%)

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Nre. espècies i % característiques del sotabosc (inventaris florístics)

Font:

García i Jiménez (2009)

Unitats: Nre. Individus/m2 i %

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Favorable: >24

Abundància

Font:

Percentatge (%) i densitat de fusta morta

García i Jiménez (2009)

Unitats: Percentatge (%) i m3/ha

Metodologia: Transsectes Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Densitat de regenerat

Font:

García i Jiménez (2009)

Unitats: nre peus/m2

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Longitud

Font:

Distància entre fragments

García i Jiménez (2009)

Unitats: metres

Metodologia: GIS Àmbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9230

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9230

493

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT Distribució Territoris catalanídic, auso-segàrric i dels Prepirineus meridionals i més localment fins als orientals (alta Garrotxa).

9240

Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure africà (Quercus canariensis)

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Boscos dominats pel roure valencià, pel roure africà o per algun dels híbrids que hi estan emparentats. Tenen el fullatge poc dens, de manera que l’estrat arbustiu és important, constituït sobretot per plantes adaptades a viure a mitja ombra. Al sotabosc s’hi fan un bon nombre d’espècies mediterrànies. Hi dominen les espècies nemorals, medioeuropees o submediterrànies, en bona part acidòfiles, però també n’hi ha un bon nombre de calcícoles.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 41.7713

Boscos de roure valencià (Quercus faginea o híbrids), calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa (i de terra baixa)

MED

41.774

Boscos de roure africà (Quercus canariensis), dels territoris catalanídic septentrional i olositànic

MED

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) 41n

Rouredes de roure valencià (Quercus faginea o híbrids), calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa (i de terra baixa)

41o

Rouredes de roure africà (Quercus canariensis), dels territoris catalanídic septentrional i olositànic

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 22947,7 ha

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9240

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 1697

13,5 + - 28,3

0,8

% de sup. en Natura 2000 24,9

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 99,3

9240

494

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

ES5130021 -Secans de la Noguera

segura

14,7 ha

0,2

0,10

0,1

ES5130027 -Obagues de la riera de Madrona

segura

127,3 ha

3,6

0,60

0,6

0,1

ES5130028 -Ribera Salada

segura

22,9 ha

0,4

0,10

0,1

ES5130030 -Estanys de Basturs

segura

0 ha

0,00

ES0000018 -Prepirineu Central català

segura

23,4 ha

0,10

0,1

ES5110010 -Sant Llorenç del Munt i l'Obac

segura

6 ha

0,00

385,6 ha

5,9

1,70

1,7

0,2

segura

33,4 ha

0,2

0,20

0,1

ES5130032 -Vessants de la Noguera Ribagorçana

segura

ES5110011 -Serres del litoral septentrional ES5110012 -MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

segura

5,2 ha

0,1

0,00

ES5140003 -Ribera de l'Algars

segura

18 ha

0,8

0,10

0,1

ES5140008 -Muntanyes de Prades

segura

157,8 ha

0,5

0,70

0,7

0,1

ES5110013 -Serres del Litoral central

segura

7,6 ha

0,00

ES5140017 -Serra de Montsant-Pas de l'Ase

segura

114,4 ha

0,6

0,50

0,5

ES5110015 -Sistema prelitoral central

segura

593,5 ha

2,60

2,6

0,3 ES5140021 -Obagues del riu Corb

segura

206,4 ha

9,1

0,90

0,9

0,1

ES5110019 -Carbassí

segura

4 ha

1,6

0,00

ES5110021 -Riera de la Goda

segura

5,1 ha

13,3

0,00

ES5110022 -Capçaleres del Foix

segura

5,5 ha

0,2

0,00

ES5110023 -Riera de Clariana

segura

5,8 ha

1,2

0,00

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

segura

107,2 ha

0,3

0,50

0,5

ES5120004 -Zona Volcànica de la Garrotxa

absent

ES5120017 -Estany de SilsRiera de Santa Coloma

segura

0 ha

0,00

ES5130003 -Alt Pallars

segura

49,2 ha

0,1

0,20

0,2

ES5130008 -Serra d'Aubenç i Roc de Cogul

segura

16,3 ha

0,2

0,10

0,1

ES5130010 -Serra de BoumortCollegats

segura

65,2 ha

0,4

0,30

0,3

ES5130012 -Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs

segura

978,3 ha

7,6

4,30

4,2

0,4

ES5130014 -Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

segura

604 ha

2,60

2,6

0,3

ES5130015 -Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

1687,1 ha

5,2

7,40

7,3

0,8

ES5130016 -Valls del SióLlobregós

segura

468,5 ha

1,8

2,00

0,2

Total

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

8 ha 5712,4 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

9240

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9240

495

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

22948 ha

Secundaris:

- Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

conservació que pot presentar un hàbitat.

41.774

41.7713

Mesures de conservació

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

Possibles causes d'amenaça CODI

Impacte o activitat Pérez-Ramos i Marañon (2009)

A04

Estat de Conservació favorable

CODI

Nom de l'espai

ES5110011

Serres del litoral septentrional

ES5120001

Alta Garrotxa-Massís de les Salines

ES5120017

Estany de Sils-Riera de Santa Coloma

Adquisició de drets d'aprofitament B

Priorització de la productivitat en detriment d'altres funcions ecològiques importants.

Vigo et al. (2008)

Substitució de l'hàbitat per pinedes de pinassa, pi roig o castanyedes.

Vigo et al. (2008)

- Compra o adquisició de drets de tala de petits rodals madurs, deixant-los en evolució natural. B01

Gestió d'espècies sobreabundants B02.03

Eliminació del sotabosc.

Pérez-Ramos i Marañon (2009)

B02.03

Pèrdua d'heterogenitat i augment d'espècies colonitzadores que poden limitar la regeneració natural.

Pérez-Ramos i Marañon (2009)

B02.04

Aprofitament sostenible Forestal - Manteniment de rodals amb densitats elevades de cavitats naturals i de pícids potencialment ocupades per espècies de fauna d’interès.

Tallades forestals inadequades, amb pèrdua de naturalitat i grau de maduresa de la massa.

B03

Roturacions. Canvi d’ús del sòl (nous conreus o pastures).

Vigo et al. (2008)

L09

Grans incendis forestals.

Vigo et al. (2008)

Sequera i disminució de la precipitació. Augment de la freqüència dels períodes de sequera.

Pérez-Ramos i Marañon (2009)

M01.02

- Regulació de la densitat d’ungulats domèstics i/o salvatges en els llocs on es detecti un problema de sobrepastura o de regeneració de l'hàbitat.

Tendència de l'hàbitat Catalunya

- Promoció d'una gestió forestal integrada i sostenible que compatibilitzi la producció forestal amb la conservació de la biodiversitat.

- Incorporació en els plans de gestió i ordenació forestal de la conservació de petits rodals madurs que tendeixin a evolució natural.

- Foment de la gestió forestal dirigida al manteniment de la maduresa i naturalitat de la massa

- Manteniment d'un mínim de 5 a 10 arbres/ha de més de 40 dn i de més de 12 m d’alçària i a poder ser fins a 20 arbres/ha a evolució natural (sense tallar)

- Adequació de les estassades de l'estrat arbustiu a estassades més selectives per tal d'evitar la tala d'espècies endèmiques, protegides o d'interès especial - Establiment d'una freqüència aproximada de nou anys entre estassades.

Tendència: Font:

Augmenta

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona - Recuperació de tècniques tradicionals d'aclarida al voltant dels arbres més productius per minimitzar la perturbació que suposen les estassades generals de l'estrat arbustiu.

Guardiola (2007)

Observacions:

Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola

El HIC 9240 inclou els hàbitats CORINE 41.7713 i 41.774, el primer està molt ben representat, però el 41.774 presenta superfícies molt reduïdes.

- Manteniment dels punts d’aigua, basses o entollaments temporals presents com a zones importants per a la flora i fauna aquàtica i terrestre, a poder ser amb una secció naturalitzada sense accés pel bestiar. - Ordenació de la càrrega ramadera per minimitzar l’alteració de l’hàbitat, a on es denoti problemes greus de regeneració o afectacions en plantes productores de fruits.

P :mesura prioritària

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9240

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9240

496

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Percentatge (%) d'arbres >40 dn

Pérez-Ramos i Marañon (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les d'estudi Àmbit:

Local

9260 Temporalitat:

Castanyedes

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies i % característiques del sotabosc (inventaris florístics)

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Pérez-Ramos i Marañon (2009)

Descripció de l'hàbitat

Unitats: Nre. Individus/m2 i %

Boscos densos, amb dominància del castanyer. La composició florística del Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

sotabosc és molt diversa, segons els territoris i l'explotació forestal, però Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

sempre amb presència d’espècies acidòfiles. Depenent del tipus

Observacions:

d’explotació, tenim castanyedes grosses, amb arbres robustos i vells, o perxades (castanyedes de rebrot), amb plançons que surten de les soques

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Percentatge (%) i densitat de fusta morta

tallades.

Pérez-Ramos i Marañon (2009)

Unitats: Percentatge (%) i m3/ha

Metodologia: Transsectes Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Densitat de regenerat

Font:

Pérez-Ramos i Marañon (2009)

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Unitats: nre peus/m2

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

41.9

Qualitat de l'indicador: Mitja

Castanyedes, acidòfiles, de la muntanya mitjana i de terra baixa

MED

Observacions:

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Pérez-Ramos i Marañon (2009)

41p

Castanyedes, acidòfiles, de la muntanya mitjana i de terra baixa

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9240

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9260

497

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Pirineus orientals i territoris ruscínic (a l'Albera), olositànic i catalanídic septentrional (a bona part de la comarca de la Selva) i central

Espai

(muntanyes de Prades).

Font:

CHC50v1 (2010)

15029,8 ha

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 717

21 + - 73,6

Superfície/ Localitats

% de sup. en Natura 2000

0,6

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

ES5110001 -Massís del Montseny

segura

1694,9 ha

5,8

11,30

11,3

4,6

ES5110005 -Sistema transversal Català

segura

201,4 ha

0,7

1,30

1,3

0,5

ES5110008 -Gallifa-Cingles de Bertí

segura

3,8 ha

0,00

ES5110011 -Serres del litoral septentrional

segura

334,8 ha

1,7

2,20

2,2

0,9

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

segura

406,4 ha

1,1

2,70

2,7

1,1

ES5120004 -Zona Volcànica de la Garrotxa

segura

77,7 ha

0,5

0,50

0,5

0,2

ES5120007 -Cap de Creus

segura

2,7 ha

0,00

ES5120010 -Les Gavarres

segura

467,4 ha

1,6

3,10

3,1

1,3

ES5120011 -Riberes del Baix Ter

segura

0 ha

0,00

ES5120012 -Les Guilleries

segura

4132,2 ha

33,3

27,50

27,5

11,1

ES5120013 -Massís de les Cadiretes

segura

24,5 ha

0,3

0,20

0,2

0,1

ES5120014 -L'Albera

segura

83,4 ha

0,5

0,60

0,6

0,2

ES5120018 -Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

segura

13,6 ha

0,4

0,10

0,1

ES5120020 -Riu Llémena

segura

0,3 ha

0,2

0,00

ES5120023 -Rieres de Xuclà i Riudelleques

segura

1,2 ha

2,4

0,00

ES5140008 -Muntanyes de Prades

segura

227,8 ha

0,7

1,50

1,5

0,6

Total

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície

Presència FND Element Clau

7672,1 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

100

9260

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9260

498

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

15030 ha

Secundaris:

- Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

conservació que pot presentar un hàbitat.

41.9

Mesures de conservació

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima. Adquisició de drets d'aprofitament

Possibles causes d'amenaça CODI

Estat de Conservació favorable

Impacte o activitat

Canvi d’ús del sòl (nous conreus o pastures, camins, infraestructures, etc.).

Rubio (2009a)

Abandonament de la gestió forestal amb finalitats productives.

Rubio (2009a)

Explotació intensa de les castanyedes.

Vigo et al. (2006)

B02.02

Tallades de selecció negatives, eliminació de tots els arbres.

Rubio (2009a)

B02.03

Eliminació del sotabosc.

Rubio (2009a)

G05.01

Trepig, sobrefreqüentació. Perjudica la conservació del sòl.

Vigo et al. (2006)

I03.02

Contaminació genètica (plantes). Substitució de peus de Castanea sativa, per individus híbrids per frenar l'avanç de les malalties (tinta).

Rubio (2009a)

La gran capacitat rebrotadora del castanyer dóna lloc a soques amb problemes de vigor en el qual abunden els plançons deteriorats.

Rubio (2009a)

Introducció de malalties (patògens microbians) (flora). Xancre i tinta del castanyer.

Guardiola (2007)

- Compra o adquisició de drets de tala de petits rodals madurs, deixant-los en evolució natural.

Aprofitament sostenible Forestal P

- Promoció d'una gestió forestal integrada i sostenible que compatibilitzi la producció forestal amb la conservació de la biodiversitat.

- Adequació de les estassades de l'estrat arbustiu a estassades més selectives per tal d'evitar la tala d'espècies endèmiques, protegides o d'interès especial. - Incorporació de pràctiques fitosanitàries en la gestió forestal de l'hàbitat per prevenir el xancre (desinfecció d'eines, eliminació de restes malaltes,...).

- Incorporació de criteris de conservació de l'hàbitat (p.ex. accions de control biològic) en les accions per la prevenció de les malalties del castanyes (xancre i tinta) o plagues (vespeta del castanyer)

Prevenció i lluita contra incendis - Foment de les accions de prevenció i extinció de grans incendis forestals. Investigació i estudis

K02

K04.03

- Estudi de la dinàmica dels processos físics, morfològics i biològics de l'hàbitat, de les seves tendències evolutives i del seu estat de conservació. Seguiment ecològic

L09

Rubio (2009a)

Grans incendis forestals.

- Establiment d'un protocol de seguiment de l'hàbitat.

Tendència de l'hàbitat

P :mesura prioritària

Catalunya Tendència: Font:

Disminueix

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9260

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9260

499

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Tipus d' Indicador: Font:

Fracció de Cabuda de coberta (FCC ) i índex floiar

Indicador:

Local

Font:

Àrea (ha)

Rubio (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització

Unitats: Percentatge de recobriment (%)

Àmbit:

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Superfície

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions: Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estructura i composició

Cobertura i densitat de l'estra arbori (FCC ) i índex foliar.

Font:

Unitats: Nre peus/ha, AB i percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les d'inventari forestal de 10m de radi Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Nre. espècies i % característiques del sotabosc (inventaris florístics)

Font:

Rubio (2009)

Unitats: Nre. Individus/m2 i %

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Percentatge (%) i densitat de fusta morta

Rubio (2009)

Unitats: Percentatge (%) i m3/ha

Metodologia: Transsectes Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Densitat de regenerat

Font:

Rubio (2009)

Unitats: nre peus/m2

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Longitud

Font:

Distància entre fragments

Rubio (2009)

Unitats: metres

Metodologia: GIS Àmbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Percentatge (%) d'arbres >40 dn

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les d'estudi Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9260

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9260

500

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT Distribució Hàbitat que es localitza al llarg de les ribes de rius i rieres. Es troba estès arreu del territori català.

92A0

Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Boscos de ribera, constituïts majoritàriament per àlbers, salzes o freixes de fulla petita sovint barrejats amb altres arbres de ribera, com ara verns, pollancres i oms. Els estrats arbustiu i herbaci són força desenvolupats i irregulars segons el territori i les característiques físiques dels terrenys on es fan. Quan l’hàbitat és alterat, pot esdevenir inpenetrable per l’abundància d’arbustos espinosos. Solen formar boscos en galeria al llarg dels cursos fluvials, generalment no gaire amples.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 44.1412

Salzedes (sobretot de Salix alba) de terra baixa i de la muntanya mitjana

ALP

44.6111*

Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de la terra baixa (i de la muntanya mitjana)

MED

44.6112*

Alberedes (i pollancredes) amb roja (Rubia tinctorum), del territori sicòric (i les àrees properes)

MED

44.612

Alberedes (i pollancredes) amb lliri pudent (Iris foetidissima), del territori ruscínic i dels Prepirineus centrals

MED

44.62

Omedes de terra baixa

MED

44.637*

Freixenedes de Fraxinus angustifolia, de terra baixa

MED

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) 44d

Salzedes (sobretot de Salix alba) de terra baixa i de la muntanya mitjana

44h

Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de les contrades marítimes

44i

Alberedes (i pollancredes) amb roja (Rubia tinctorum), de les contrades interiors

44j

Alberedes (i pollancredes) amb lliri pudent (Iris foetidissima), dels territoris ruscínic i catalanídic septentrional

44k

Omedes de terra baixa

44l

Freixenedes de Fraxinus angustifolia, de terra baixa

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 6696,6 ha

92A0

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 1032

6,5 + - 15,6

0,2

% de sup. en Natura 2000 29,4

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 99,3

92A0

501

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai ES0000019 -Aiguamolls de

Presència FND Element Clau segura

Superfície/ Localitats 29,5 ha

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat. 0,3

0,40

0,4

Esp.

ES5120007 -Cap de Creus

segura

1 ha

ES5120008 -Estany de Banyoles

segura

13,1 ha

ES5120009 -Basses de l'Albera

segura

0 ha

ES5120010 -Les Gavarres

segura

ES5120011 -Riberes del Baix Ter

segura

ES5120012 -Les Guilleries

0,00

1,2

0,20

0,2

0,00

361 ha

29,6

5,40

5,4

0,5

segura

15,7 ha

0,1

0,20

0,2

ES5120014 -L'Albera

segura

3,1 ha

0,00

l'Alt Empordà ES0000020 -Delta de l'Ebre

segura

2,3 ha

0,00

ES0000022 -Aigüestortes

segura

2,2 ha

0,00

ES5110001 -Massís del Montseny

segura

55,4 ha

0,2

0,80

0,8

0,1

ES5110005 -Sistema transversal Català

segura

20,7 ha

0,1

0,30

0,3

ES5120016 -El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

segura

3,1 ha

0,00

ES5110007 -Riu i Estanys de Tordera

segura

18,2 ha

5,4

0,30

0,3

ES5120017 -Estany de SilsRiera de Santa Coloma

segura

29,4 ha

6,5

0,40

0,4

ES5110008 -Gallifa-Cingles de Bertí

segura

12,8 ha

0,2

0,20

0,2

0 ES5120020 -Riu Llémena

segura

6,8 ha

3,5

0,10

0,1

ES5110009 -Riera de Merlès

segura

0,5 ha

0,00

ES5120021 -Riu Fluvià

segura

245,2 ha

19,5

3,70

3,6

0,3

ES5110010 -Sant Llorenç del Munt i l'Obac

segura

21,2 ha

0,1

0,30

0,3

ES5120023 -Rieres de Xuclà i Riudelleques

segura

0,1 ha

0,2

0,00

ES5110011 -Serres del litoral septentrional

segura

0,7 ha

0,00

ES5120025 -Garriga d'Empordà

segura

4 ha

0,7

0,10

0,1

ES5110012 -MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

segura

86,5 ha

1,2

1,30

1,3

0,1

ES5120029 -Riu Brugent

segura

0,8 ha

1,2

0,00

ES5130002 -Riu Verneda

segura

1,3 ha

1,7

0,00

ES5110013 -Serres del Litoral central

segura

5,4 ha

0,10

0,1

ES5130003 -Alt Pallars

segura

0,4 ha

0,00

4,9 ha

2,3

0,10

0,1

segura

20,4 ha

0,4

0,30

0,3

ES5130007 -Riberes de l'Alt Segre

segura

ES5110014 -Serra de Castelltallat

2,4 ha

0,00

segura

46,1 ha

0,2

0,70

0,7

0,1

ES5130010 -Serra de BoumortCollegats

segura

ES5110015 -Sistema prelitoral central ES5110016 -Riera de Sorreigs

segura

9,6 ha

3,4

0,10

0,1

segura

1,6 ha

0,00

ES5110018 -Valls de l'Anoia

segura

29,4 ha

0,7

0,40

0,4

ES5130012 -Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs

ES5110019 -Carbassí

segura

2,8 ha

1,1

0,00

ES5130013 -Aiguabarreig Segre - Cinca

segura

137,2 ha

2,00

0,2

ES5110022 -Capçaleres del Foix

segura

6,6 ha

0,3

0,10

0,1

ES5130014 -Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

segura

132,8 ha

1,3

2,00

0,2

ES5110023 -Riera de Clariana

segura

3,3 ha

0,7

0,00

0 98,3 ha

0,3

1,50

1,5

0,1

segura

2 ha

0,00

ES5130015 -Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

ES5110024 -Serra de Collserola ES5110025 -Riu Congost

segura

6,9 ha

1,9

0,10

0,1

ES5130016 -Valls del SióLlobregós

segura

34 ha

0,1

0,50

0,5

ES5120004 -Zona Volcànica de la Garrotxa

segura

2,8 ha

0,00

ES5130018 -Estany d'Ivars Vilasana

segura

ES5120005 -Riu Llobregat d'Empordà

segura

15,6 ha

5,1

0,20

0,2

ES5130020 -Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana

segura

107,6 ha

31,7

1,60

1,6

0,2

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

92A0

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

92A0

502

superfície.. ES5130021 -Secans de la Noguera

segura

0 ha

0,00

ES5130025 -BellmuntAlmenara

segura

3 ha

0,1

0,00

ES5130026 -Serra de PradaCastellàs

segura

0 ha

0,00

ES5130028 -Ribera Salada

segura

0 ha

0,00

ES5130029 -Serres de Queralt i Els TossalsAigua d'Ora

segura

0,1 ha

0,00

ES5130032 -Vessants de la Noguera Ribagorçana

segura

12 ha

0,2

0,20

0,2

ES5130036 -Plans de Sió

segura

ES5130037 -Secans de Belianes-Preixana

segura

1,8 ha

0,1

0,00

ES5130038 -Secans del Segrià i Utxesa

segura

0 ha

0,00

ES5130039 -Vall la Vinaixa

segura

0 ha

0,00

ES5130040 -Secans de Mas de Melons-Alfés

segura

5,5 ha

0,1

0,10

0,1

ES5140004 -Sèquia Major

segura

0,5 ha

1,1

0,00

ES5140006 -Serres de Cardó El Boix

segura

1,9 ha

0,00

ES5140007 -Costes del Tarragonès

segura

0,4 ha

0,00

ES5140008 -Muntanyes de Prades

segura

4,7 ha

0,10

0,1

ES5140010 -Riberes i Illes de l'Ebre

segura

109,3 ha

22,4

1,60

1,6

0,2

ES5140011 -Sistema prelitoral meridional

segura

48,5 ha

0,1

0,70

0,7

0,1

ES5140014 -Massís de Bonastre

segura

5,1 ha

0,2

0,10

0,1

ES5140015 -Riu Siurana i planes del Priorat

segura

60,9 ha

2,1

0,90

0,9

0,1

ES5140017 -Serra de Montsant-Pas de l'Ase

segura

47,2 ha

0,2

0,70

0,7

0,1

ES5140018 -El MontmellMarmellar

segura

2 ha

0,00

ES5140019 -Riu Gaià

segura

58,5 ha

0,90

0,9

0,1

ES5140021 -Obagues del riu Corb

segura

1,2 ha

0,00

Total

28 ha 1967,3 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de fí i

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

92A0

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

92A0

503

3. DIAGNOSI

Font:

Estatus legal

Observacions:

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No prioritari

Europa

CEE (1992)

Guardiola (2007)

Normativa Legal

44.6112*

44.612

44.62

44.1412

44.6111*

44.637*

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Possibles causes d'amenaça CODI A

Impacte o activitat Canvi d’ús del sòl (nous conreus o pastures, camins, infraestructures, etc.). Atesa la bona qualitat del sòl i la poca profunditat de la capa freàtica, és sovint eliminada per conversió a horts o conreus.

Vigo et al. (2008)

Tallades forestals inadequades, amb pèrdua o reducció de l'hàbitat.

Guardiola (2007)

B01.02

Potenciació d'espècies arbòries més productives (principalment pollancredes i platanedes) amb el conseqüent desplaçament o disminució de l'hàbitat.

Vigo et al. (2008)

B02.03

Eliminació del sotabosc.

A01

D01

Carreteres, camins i vies de tren.

Guardiola (2007)

D02

Infraestructures lineals de servei públic.

Guardiola (2007)

E01.02

Zones de creixement urbà discontinu. Contaminació.

Guardiola (2007)

Alteracions en la dinàmica i flux d'aigua, general.

Guardiola (2007)

Estructures que modifiquen els cursos d'aigua continentals. Alteració del cabal.

Vigo et al. (2008)

J02.10

Accions de neteja de la vegetació riberenca que porten la degradació o destrucció directa de l'hàbitat.

Vigo et al. (2008)

K04.03

Introducció de malalties (patògens microbians) (flora). Grafiosi que afecta a les omedes.

Vigo et al. (2008)

H J02.05 J02.05.02

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència:

Disminueix

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

Bona

92A0

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

92A0

504

ES5120029

Riu Brugent

ES5130002

Riu Verneda

ES5130007

Riberes de l'Alt Segre

ES5130013

Aiguabarreig Segre - Cinca

ES5130014

Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

ES5130015

Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

ES5130016

Valls del Sió-Llobregós

ES5130020

Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana

ES5130025

Bellmunt-Almenara

Mesures de conservació

ES5130029

Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora

Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

ES5130032

Vessants de la Noguera Ribagorçana

ES5130037

Secans de Belianes-Preixana

ES5140004

Sèquia Major

ES5140006

Serres de Cardó - El Boix

ES5140007

Costes del Tarragonès

ES5140008

Muntanyes de Prades

ES5140010

Riberes i Illes de l'Ebre

ES5140011

Sistema prelitoral meridional

ES5140014

Massís de Bonastre

ES5140015

Riu Siurana i planes del Priorat

ES5140017

Serra de Montsant-Pas de l'Ase

ES5140018

El Montmell-Marmellar

ES5140019

Riu Gaià

ES5140021

Obagues del riu Corb

4. CONSERVACIÓ Objectius de conservació Principal: Augmentar fins 8.300 ha l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable 8300 ha

CODI

Nom de l'espai

ES0000019

Aiguamolls de l'Alt Empordà

ES0000020

Delta de l'Ebre

ES5110001

Massís del Montseny

ES5110005

Sistema transversal Català

ES5110007

Riu i Estanys de Tordera

ES5110008

Gallifa-Cingles de Bertí

ES5110010

Sant Llorenç del Munt i l'Obac

ES5110011

Serres del litoral septentrional

ES5110012

Montserrat-Roques Blanques- riu Llobregat

ES5110013

Serres del Litoral central

ES5110014

Serra de Castelltallat

ES5110015

Sistema prelitoral central

ES5110016

Riera de Sorreigs

ES5110018

Valls de l'Anoia

ES5110019

Carbassí

ES5110022

Capçaleres del Foix

ES5110023

Riera de Clariana

ES5110025

Riu Congost

ES5120004

Zona Volcànica de la Garrotxa

ES5120005

Riu Llobregat d'Empordà

ES5120007

Cap de Creus

ES5120008

Estany de Banyoles

ES5120011

Riberes del Baix Ter

ES5120012

Les Guilleries

ES5120014

L'Albera

ES5120017

Estany de Sils-Riera de Santa Coloma

ES5120020

Riu Llémena

ES5120021

Riu Fluvià

ES5120023

Rieres de Xuclà i Riudelleques

ES5120025

Garriga d'Empordà

Gestió preventiva P

- Depuració dels efluents agroramaders, urbans i industrials que s'aboquen a l'hàbitat per tal de reduïr l'aport de matèria orgànica i controlar l'excès de nutrients.

- Manteniment del cabal ecològic dels rius definit al Pla sectorial corresponent, en especial en els trams regulats, evitant la substracció d'aigua en períodes que no es mantingui aquest cabal.

- Avaluació i control de les actuacions que produeixin drenatges, captacions o que puguin impedir l’arribada d’aigua tant superficial com freàtica.

Redacció de Plans P

- Redacció d'un pla d'ordenació de les activitats i usos recreatius fluvials en els trams amb presència de l’hàbitat.

Control d'espècies exòtiques P

- Control d’espècies invasores propiciant la seva eradicació en les zones amb presència important de l'hàbitat.

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats - Ampliació de la connectivitat entre les localitats de l'hàbitat. P

- Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients

Aprofitament sostenible Forestal

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

92A0

- Adequació de les estassades de l'estrat arbustiu a estassades més selectives per tal d'evitar la tala d'espècies endèmiques, protegides o d'interès especial.

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

92A0

505

Coordinació amb agents de desenvolupament local (Grups de desenvolupament local i altres)

Indicadors de l'estat de conservació

- Establir procediments de concertació amb els titulars de concessions d'aigua per determinar els drets d'ús i els efectes sobre la conservació del patrimoni natural de les mateixes

Tipus d' Indicador: Indicador:

Investigació i estudis

Freqüència/Abundància

Nre. espècies al·lòctones

Font:

Calleja (2009)

Unitats: Nre. Espècies/m2

Metodologia: Parcel·les de seguiment - Avaluació de l'afectació de les furgades dels porcs senglars en relacció amb la fertilitat del sòl i la composició florística.

Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Seguiment ecològic - Manteniment d'àrees sense intervenció en sectors rellevants d’aquest hàbitat pel seu interès i seguiment científic.

Tipus d' Indicador: Indicador:

P :mesura prioritària

Freqüència/Abundància

Nre. espècies nitròfiles a la comunitat

Font:

Calleja (2009)

Unitats: Nre. Espècies/m2 o lineals

Metodologia: Parcel·les de seguiment i transsectes Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Cobertura de les espècies arbories d'interès

Calleja (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Desfavorable:<30%, Favorable: cobertura arbòria >70% de la superfície ocupada per l'hàbitat

Superfície

Font:

Cobertura de les espècies arbories d'interès

Calleja (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les d'estudi Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Desfavorable:<30%

Abundància

Font:

Cabal d'aigua

Calleja (2009)

Unitats: Percentatge (%) i m3 aigua

Metodologia: Estacions d'aforament Àmbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Nre. espècies nitròfiles a la comunitat

Font:

Calleja (2009)

Unitats: Nre. Espècies/m2 o lineals

Metodologia: Parcel·les de seguiment i transsectes Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Regeneració de Salix sp.

Font:

Calleja (2009)

Unitats: Nre. Espècies/m2

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

92A0

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

92A0

506

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Calleja (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

Temporalitat:

General

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

92D0

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Nre. d'amenaces i presions

Calleja (2009)

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Càlculs Àmbit:

General

Bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nerio-Tamaricetea)

Descripció de l'hàbitat Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Pobra

Bosquets en galeria formats per arbres petits i matollars alts (d’uns 2-4 m

Observacions:

d’alçària) com el tamariu, el magraner, l'aloc o el baladre; sovint amb un sotabosc constituït per plantes ruderals i halòfiles, localment amb grans gramínies. Generalment apareix en forma de taques líneals o poc extenses que habiten cursos i aiguamolls permanents o temporals.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 44.811

Baladrars, de les rambles del territori catalanídic meridional (i central)

MED

44.812

Alocars, de les rieres i rambles de les contrades marítimes

MED

44.8131

Tamarigars, de sòls salabrosos

MED

44.81341

Poblaments de Tamarix boveana, de sòls hipersalins, al delta de l'Ebre

MED

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

92A0

44m

Baladrars, de les rambles del territori catalanídic meridional (i central)

44n

Alocars, de les rieres i rambles de les contrades marítimes

44o

Tamarigars, de sòls salabrosos

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

92D0

507

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Aquest hàbitat es localitza al litoral a les vores de canals i de rereduna, i en els marges de rius i rieres a les terres interiors. És un hàbitat

Espai

força dispers i estès pels territoris ruscínic, catalanídic, ausosegàrric i sicòric.

Font:

476,8 ha 8 localitats

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 134

3,6 + - 6,1 + -

ES0000019 -Aiguamolls de l'Alt Empordà

segura

ES0000020 -Delta de l'Ebre

segura

ES0000146 -Delta del Llobregat

segura

ES5110011 -Serres del litoral septentrional

segura

ES5110012 -MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

segura

ES5110013 -Serres del Litoral central

segura

ES5120005 -Riu Llobregat d'Empordà

Superfície/ Localitats 43,4 ha

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

0,4

9,10

9,1

0,1

0,2

0,40

0,4

0 ha

0,00

segura

0 ha

0,00

ES5120007 -Cap de Creus

segura

3,2 ha

0,70

0,7

ES5120010 -Les Gavarres

segura

1,6 ha

0,30

0,3

ES5120014 -L'Albera

segura

52,6 ha

0,3

11,00

0,1

ES5120016 -El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

segura

9,9 ha

0,2

2,10

2,1

ES5120021 -Riu Fluvià

segura

0 ha

0,00

ES5130013 -Aiguabarreig Segre - Cinca

segura

8 ha

1,70

1,7

ES5130014 -Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

segura

0 ha

0,00

ES5130015 -Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

0 ha

0,00

ES5130017 -Basses de Sucs i Alcarràs

segura

3,4 ha

16,1

0,70

0,7

ES5130038 -Secans del Segrià i Utxesa

segura

0,1 ha

0,00

ES5140001 -Litoral meridional tarragoní

segura

2 ha

0,40

0,4

ES5140004 -Sèquia Major

segura

0 ha

0,00

ES5140006 -Serres de Cardó El Boix

segura

3,2 ha

0,70

0,7

ES5140010 -Riberes i Illes de l'Ebre

segura

23,5 ha

4,8

4,90

4,9

ES5140011 -Sistema prelitoral meridional

segura

93,4 ha

0,2

19,60

19,6

0,2

8 localitats 2,1 ha

CHC (2009)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície

Presència FND Element Clau

% de sup. en Natura 2000 65,4

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

100

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

92D0

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

92D0

508

ES5140015 -Riu Siurana i planes del Priorat

segura

49,4 ha

1,7

10,40

10,4

0,1

ES5140017 -Serra de Montsant-Pas de l'Ase

segura

4,8 ha

1,00

ES5140019 -Riu Gaià

segura

3. DIAGNOSI Estatus legal

11,4 ha

Total

0,4

2,40

2,4

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

312 ha (+8 localitats)

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

conservació que pot presentar un hàbitat.

44.811

44.812

44.8131

44.81341

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Possibles causes d'amenaça CODI A01

A04.01

Impacte o activitat Atesa la bona qualitat del sòl i la poca profunditat de la capa freàtica, és sovint eliminada per conversió a horts o conreus.

Vigo et al. (2008)

Sobrepastura.

Salinas i Cueto (2009)

A09

Creació de nous regadius.

A10

Concentració parcel·lària.

B01.02

Potenciació d'espècies arbòries més productives amb el conseqüent desplaçament o disminució de l'hàbitat.

B02.03

Eliminació del sotabosc.

Vigo et al. (2008)

D01

Carreteres, camins i vies de tren.

Guardiola (2007)

E01

Zones urbanes, assentaments urbans.

Vigo et al. (2008)

E02

Àrees industrials o comercials. Trepig, sobrefreqüentació.

Vigo et al. (2008)

Contaminació.

Guardiola (2007)

J02.05

Alteracions en la dinàmica i flux de l'aigua superficial o subterrània.

Guardiola (2007)

J02.10

Accions de neteja de la vegetació riberenca que porten la degradació o destrucció directa de l'hàbitat.

Vigo et al. (2008)

G05.01 H

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Disminueix

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions: Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

92D0

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

92D0

509

Restauració d'àrees degradades

4. CONSERVACIÓ

Objectius de conservació Principal: Augmentar un 10% l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable

- Restauració dels indrets més degradats del tipus d'hàbitat en base a una identificació i valoració de l'estat de conservació.

525 ha

Seguiment ecològic

Secundaris: - Aconseguir que la cobertura pel total d'espècies d'interès de l'estrat arbori sigui superior al 60%

- Manteniment d'àrees sense intervenció en sectors rellevants d’aquest hàbitat pel seu interès i seguiment científic.

- Aconseguir que més del 60% de la superfície de l'hàbitat estigui connectat - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

P :mesura prioritària

Mesures de conservació Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

CODI

Nom de l'espai

ES0000019

Aiguamolls de l'Alt Empordà

ES0000146

Delta del Llobregat

ES5120007

Cap de Creus

ES5120010

Les Gavarres

ES5120014

L'Albera

ES5130013

Aiguabarreig Segre - Cinca

ES5130017

Basses de Sucs i Alcarràs

ES5130038

Secans del Segrià i Utxesa

ES5140001

Litoral meridional tarragoní

ES5140006

Serres de Cardó - El Boix

ES5140010

Riberes i Illes de l'Ebre

ES5140011

Sistema prelitoral meridional

ES5140015

Riu Siurana i planes del Priorat

ES5140017

Serra de Montsant-Pas de l'Ase

ES5140019

Riu Gaià

Gestió preventiva - Manteniment del cabal ecològic dels rius definit al Pla sectorial corresponent, en especial en els trams regulats, evitant la substracció d'aigua en períodes que no es mantingui aquest cabal. P

- Avaluació i control de les actuacions que produeixin drenatges, captacions o que puguin impedir l’arribada d’aigua tant superficial com freàtica.

- Depuració dels efluents agroramaders, urbans i industrials que s'aboquen a l'hàbitat per tal de reduïr l'aport de matèria orgànica i controlar l'excès de nutrients.

- Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

92D0

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

92D0

510

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

Cobertura i densitat de les espècies llenyoses d'interès

Jacoba i Cueto (2009)

Unitats: Nre peus/ha i percentatge (%)

9330

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Observacions:

Temporalitat:

Suredes

Qualitat de l'indicador: Bona

Favorable: >60%

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Diversitat i percentatge d'espècies característiques del sotabosc (inventaris florístics)

Descripció de l'hàbitat

Unitats: Nre. Individus/m2 i %

Formacions boscoses dominades per l’alzina surera, bé que hi poden aparèixer altre arbres com el pi pinyer, pinastre o pi insigne. El sotabosc és

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

format per arbustos esclerofil·les i algunes lianes o bé per brolles acidòfiles Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

amb estepes. L’estrat herbaci és força clar amb dominància de plantes vivaces.

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Longitud

Font:

Connectivitat

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: GIS Àmbit:

General

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Favorable:>60%

Abundància

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Font:

Pressió de pastura

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació

Unitats: Nre de branques danyades/densitat d'adults

Metodologia: Parcel·les de comptatge de danys i trampeig fotogràfic Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

45.2161*

Suredes amb sotabosc clarament forestal

MED

45.2162*

Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila, de l'extrem oriental dels Pirineus i dels territoris ruscínic i catalanídic septentrional

MED

45.2163*

Boscos mixts de surera (Quercus suber) i pins (Pinus spp.)

MED

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Densitat de regenerat

Font:

Jacoba i Cueto (2009)

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Unitats: nre peus/m2

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

45a

Suredes amb sotabosc clarament forestal

45b

Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila, de l'extrem oriental dels Pirineus i dels territoris ruscínic i catalanídic septentrional

45i

Boscos mixts de surera (Quercus suber) i pins (Pinus spp.)

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Jacoba i Cueto (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

92D0

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9330

511

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Pirineus orientals (serra de l’Albera) i territoris ruscínic i catalanídic septentrional; molt rar al territori catalanídic central, on possiblement

Espai

sigui introduït. Es concentra entre els 100 i 500 m d’altitud.

Font:

71620,6 ha

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 1097

65,3 + - 276

2,7

Superfície/ Localitats

ES0000019 -Aiguamolls de l'Alt Empordà

segura

1,3 ha

ES5110001 -Massís del Montseny

segura

1123,5 ha

ES5110005 -Sistema transversal Català

segura

6,4 ha

ES5110007 -Riu i Estanys de Tordera

segura

ES5110011 -Serres del litoral septentrional

segura

ES5110024 -Serra de Collserola

segura

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

0,00

3,9

1,60

1,6

0,6

0,00

5 ha

1,5

0,00

7185,9 ha

36,9

10,00

3,7

segura

1437,8 ha

3,8

2,00

0,7

ES5120005 -Riu Llobregat d'Empordà

segura

99 ha

32,3

0,10

0,1

ES5120007 -Cap de Creus

segura

208,8 ha

1,5

0,30

0,3

0,1

ES5120009 -Basses de l'Albera

segura

84,6 ha

10,9

0,10

0,1

ES5120010 -Les Gavarres

segura

16899,5 ha

59,2

23,60

23,6

8,8

ES5120011 -Riberes del Baix Ter

segura

3 ha

0,2

0,00

ES5120012 -Les Guilleries

segura

156,5 ha

1,3

0,20

0,2

0,1

ES5120013 -Massís de les Cadiretes

segura

5814,5 ha

8,10

8,1

ES5120014 -L'Albera

segura

2275,2 ha

3,20

3,2

1,2

ES5120015 -Litoral del Baix Empordà

segura

150,6 ha

4,5

0,20

0,2

0,1

ES5120017 -Estany de SilsRiera de Santa Coloma

segura

1 ha

0,2

0,00

ES5120018 -Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

segura

0,7 ha

0,00

ES5120020 -Riu Llémena

segura

0,1 ha

0,00

ES5120023 -Rieres de Xuclà i Riudelleques

segura

0 ha

0,00

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície

Presència FND Element Clau

% de sup. en Natura 2000 49,5

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

Total

35453,4 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9330

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9330

512

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

71621 ha

Secundaris:

- Aconseguir que la cobertura de l'estrat arbori pel total d'espècies d'interès sigui superior al 60% - Aconseguir que la densitat del regenerat sigui superior al 50% en els bosquets en fase de regenerar-se. - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

conservació que pot presentar un hàbitat.

45.2163*

45.2161*

45.2162*

Estat de Conservació favorable

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Mesures de conservació

Adquisició de drets d'aprofitament

Possibles causes d'amenaça

- Compra o adquisició de drets de tala de petits rodals madurs, deixant-los en evolució natural.

CODI

Impacte o activitat

A04.01

Pasturatge intensiu

Díaz et al. (2009)

B02.03

Eliminació del sotabosc. Afavoreix el creixement dels arbusts heliòfils, típics de les brolles, en contra dels esclerofil·les, propis del bosc madur.

Vigo et al. (2008)

Restauració d'àrees degradades - Restauració dels indrets més degradats del tipus d'hàbitat en base a una identificació i valoració de l'estat de conservació. Aprofitament sostenible Forestal B02.04

Extracció del suro.

Vigo et al. (2008)

K04.03

Fongs introduits com Phytophtora cinnamomi.

Díaz et al. (2009)

Grans incendis forestals.

Vigo et al. (2008)

L09

- Incorporació en els plans de gestió i ordenació forestal de la conservació de petits rodals madurs que tendeixin a evolució natural.

- Adequació de les estassades de l'estrat arbustiu a estassades més selectives per tal d'evitar la tala d'espècies endèmiques, protegides o d'interès especial. - Establiment d'uns períodes mínims de pelada deixant arbres amb l'escorça (suro) per reduir l'efecte dels incendis.

M01.02

Sequera i disminució de la precipitació. Augment de la freqüència dels períodes de sequera.

Díaz et al. (2009)

Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola

Tendència de l'hàbitat

- Ordenació de la càrrega ramadera per minimitzar l’alteració de l’hàbitat, a on es denoti problemes greus de regeneració o afectacions en plantes productores de fruits.

Catalunya Tendència: Font:

- Promoció d'una gestió forestal integrada i sostenible que compatibilitzi la producció forestal amb la conservació de la biodiversitat.

Augmenta

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

- Ús de la ramaderia extensiva per controlar l'excés de sotabosc.

Prevenció i lluita contra incendis

Observacions:

- Foment de les accions de prevenció i extinció de grans incendis forestals.

P :mesura prioritària

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9330

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9330

513

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

Cobertura i densitat de les espècies llenyoses d'interès

Díaz et al. (2009)

Unitats: Nre peus/ha i percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Favorable: >60%

Freqüència/Abundància

Font:

Diversitat i percentatge d'espècies característiques del sotabosc (inventaris florístics)

Unitats: Nre. Individus/m2 i %

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Percentatge (%) d'arbres >40 dn

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les d'estudi Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Percentatge (%) i densitat de fusta morta

Unitats: Percentatge (%) i m3/ha

Metodologia: Transsectes Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Composició

Font:

Fracció de Cabuda de coberta (FCC ) i índex floiar

Díaz et al. (2009)

Unitats: Percentatge de recobriment (%)

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Densitat de regenerat

Font:

Díaz et al. (2009)

Unitats: nre peus/m2

Metodologia: Transsecte Local

Temporalitat:

Observacions:

Favorable: >50% del transsecte

Àmbit:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Qualitat de l'indicador: Mitja

Font:

Àrea (ha)

Díaz et al. (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9330

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9330

514

9340

Alzinars i carrascars

45.3411

Carrascars ibero-orientals, de les contrades interiors, a terra baixa

MED

45.3415*

Carrascars muntanyencs, pirinencs

ALP

45.3416*

Carrascars amb roures (Quercus faginea, Q. pubescens...), de terra baixa i de l'estatge submontà

MED

45.3417*

Carrascars amb pins (Pinus spp.)

ALP

45.345

Boscos i màquies de carrasques (Quercus rotundifolia) amb Rubia longifolia, de les terres marítimes, als territoris ruscínic i catalanídic central i meridional

MED

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) Descripció de l'hàbitat

32b

Màquies amb barreja de carrasca (Quercus rotundifolia) i roures (Quercus spp.), de les terres mediterrànies

32c

Màquies amb barreja d'alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus spp.), de les terres mediterrànies

45c

Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa

45d

Boscos mixts d'alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus faginea, Q. x cerrioides, Q. pubescens), de terra baixa i de l'estatge submontà

45d1

Boscos mixts de carrasca (Quercus rotundifolia) i roures (Quercus faginea, Q. x cerrioides, Q. Pubescens), de terra baixa i de l'estatge submontà

45e

Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs

45f

Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia)

45g

Boscos mixts d'alzina (Quercus ilex) i pins (Pinus spp.)

45h

Boscos mixts de carrasca (Quercus rotundifolia) i pins (Pinus spp.)

Formacions forestals denses i ombrívoles, dominades per l’alzina o la carrasca. Els alzinars presenten força variabilitat. Pot ser que hi penetrin alguns arbres caducifolis, com és ara el server o algun roure, o bé algunes plantes d’ambients més secs, com el càdec o la savina. L’estrat arbustiu és normalment força dens i alt, constituït per esclerofil·les i caducifolis. L’estrat herbaci és relativament divers i sol està format per algunes espècies nemorals que aguanten bé la penombra (petites lianes i plantes vivaces adaptades a la penombra) i també per plantes xeròfiles.

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 32.1121*

Màquies d'alzina (Quercus ilex), acidòfiles, de terra baixa i de la muntanya mediterrània

MED

32.1124*

Màquies de carrasca (Quercus rotundifolia), acidòfiles, de les contrades mediterrànies i de l'estatge submontà

ALP

32.1131*

Màquies d'alzina (Quercus ilex), calcícoles, de terra baixa i de la muntanya mediterrània

MED

32.1134*

Màquies de carrasca (Quercus rotundifolia), calcícoles, de les contrades mediterrànies i de l'estatge submontà

ALP

32.1151*

Màquies amb barreja de carrasca (Quercus rotundifolia) i roure (Quercus spp.), de les terres mediterrànies

MED

32.1152*

Màquies amb barreja d'alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus spp.), de les terres mediterrànies

MED

32.11611*

Màquies d'alzina (Quercus ilex) fent claps densos

MED

32.11614*

Màquies de carrasca (Quercus rotundifolia) fent claps densos

ALP

45.3121*

Alzinars de terra baixa, catalano-occitans

MED

45.3122*

Alzinars amb roures (Quercus faginea, Q. pubescens...), de terra baixa i de l'estatge submontà

MED

45.3123*

Alzinars amb pins (Pinus spp.) de terra baixa

MED

45.3131*

Alzinars muntanyencs en terreny silici, catalano-occitans

MED

45.3132*

Alzinars muntanyencs en terreny calcari, dels Pirineus orientals i dels territoris ruscínic, olositànic i catalanídic

MED

45.3133*

Alzinars muntanyencs amb pins (Pinus spp.)

MED

45.321

Bosquets d'alzines (Quercus ilex) que colonitzen ambients calents i sovint rocosos de la muntanya mitjana

MED

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9340

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9340

515

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Espai

Boscos ben distribuïts al territori ruscínic, olositànic i catalanídic i a les parts solelles dels Prepirineus. Penetra també localment al territori ausosegàrric i al Pirineu Oriental.

Font:

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

ES0000018 -Prepirineu Central català

segura

428,4 ha

0,8

0,20

0,2

ES0000022 -Aigüestortes

segura

185,2 ha

0,3

0,10

0,1

ES5110001 -Massís del Montseny

segura

14140,8 ha

48,7

6,50

ES5110004 -Serra de Catllaràs

segura

43,3 ha

0,7

0,00

ES5110005 -Sistema transversal Català

segura

3500,9 ha

12,3

1,60

1,5

0,2

ES5110007 -Riu i Estanys de Tordera

segura

0,7 ha

0,2

0,00

ES5110008 -Gallifa-Cingles de Bertí

segura

1141,3 ha

15,8

0,50

0,5

0,1

ES5110009 -Riera de Merlès

segura

80,6 ha

2,7

0,00

ES5110010 -Sant Llorenç del Munt i l'Obac

segura

3546,5 ha

1,60

1,5

0,3

ES5110011 -Serres del litoral septentrional

segura

6709 ha

34,5

3,10

2,9

0,5

ES5110012 -MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

segura

1138,9 ha

15,7

0,50

0,5

0,1

ES5110013 -Serres del Litoral central

segura

1418,6 ha

5,7

0,60

0,6

0,1

ES5110015 -Sistema prelitoral central

segura

2138,5 ha

10,9

1,00

0,9

0,2

ES5110016 -Riera de Sorreigs

segura

1,2 ha

0,4

0,00

ES5110018 -Valls de l'Anoia

segura

286,7 ha

0,10

0,1

ES5110021 -Riera de la Goda

segura

0,6 ha

1,5

0,00

ES5110022 -Capçaleres del Foix

segura

151,5 ha

0,10

0,1

ES5110023 -Riera de Clariana

segura

0,3 ha

0,1

0,00

ES5110024 -Serra de Collserola

segura

1868,5 ha

22,5

0,90

0,8

0,1

ES5110025 -Riu Congost

segura

39,6 ha

0,00

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

segura

18336,6 ha

8,40

7,8

1,3

ES5120004 -Zona Volcànica de la Garrotxa

segura

6709,5 ha

44,1

3,10

2,9

0,5

ES5120007 -Cap de Creus

segura

4,9 ha

0,00

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 217253 ha

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 8287

26,2 + - 103

8,1

% de sup. en Natura 2000 50,7

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 92,9

9340

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9340

516

ES5120008 -Estany de Banyoles

segura

47,8 ha

4,5

0,00

ES5130016 -Valls del SióLlobregós

segura

1100,1 ha

4,1

0,50

0,5

0,1

ES5120009 -Basses de l'Albera

segura

0,8 ha

0,1

0,00

ES5130019 -Estany de Montcortès

segura

1,5 ha

3,3

0,00

ES5120010 -Les Gavarres

segura

1673,3 ha

5,9

0,80

0,7

0,1 segura

590,7 ha

6,6

0,30

0,2

57,4 ha

4,7

ES5130021 -Secans de la Noguera ES5130024 -La Faiada de Malpàs i Cambatiri

segura

31,6 ha

2,5

0,00

ES5130025 -BellmuntAlmenara

segura

28,7 ha

0,8

0,00

ES5130026 -Serra de PradaCastellàs

segura

540 ha

14,4

0,20

0,2

ES5120011 -Riberes del Baix Ter

segura

0,00

ES5120012 -Les Guilleries

segura

4936,6 ha

39,8

2,30

2,1

0,4

ES5120013 -Massís de les Cadiretes

segura

66,9 ha

0,7

0,00

ES5120014 -L'Albera

segura

2107 ha

12,9

1,00

0,9

0,2

ES5120015 -Litoral del Baix Empordà

segura

241 ha

7,2

0,10

0,1

ES5130027 -Obagues de la riera de Madrona

segura

14,1 ha

0,4

0,00

ES5120016 -El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

segura

26,5 ha

0,4

0,00

ES5130028 -Ribera Salada

segura

216,2 ha

3,9

0,10

0,1

ES5120017 -Estany de SilsRiera de Santa Coloma

segura

0,9 ha

0,2

0,00

ES5130029 -Serres de Queralt i Els TossalsAigua d'Ora

segura

413,8 ha

4,8

0,20

0,2

ES5120018 -Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

segura

2546,2 ha

74,3

1,20

1,1

0,2

ES5130032 -Vessants de la Noguera Ribagorçana

segura

892,1 ha

13,7

0,40

0,4

0,1

ES5130036 -Plans de Sió

segura

8,2 ha

0,2

0,00

ES5120020 -Riu Llémena

segura

absent

ES5120021 -Riu Fluvià

ES5130037 -Secans de Belianes-Preixana ES5130039 -Vall la Vinaixa

segura

5,4 ha

0,2

0,00

ES5140002 -Serra de Godall

segura

40,9 ha

2,3

0,00

ES5140003 -Ribera de l'Algars

segura

2,9 ha

0,1

0,00

21,6 ha

11,1

0,00

segura

71,2 ha

5,7

0,00

ES5120023 -Rieres de Xuclà i Riudelleques

segura

17,7 ha

34,5

0,00

ES5120025 -Garriga d'Empordà

segura

ES5120029 -Riu Brugent

10,6 ha

1,9

segura

2,3 ha

3,4

0,00

ES5140005 -Serra de Montsià

segura

90,8 ha

1,7

0,00

ES5130001 -Els Bessons

segura

47,8 ha

11,2

0,00

ES5140006 -Serres de Cardó El Boix

segura

307,4 ha

1,9

0,10

0,1

ES5130003 -Alt Pallars

segura

1019,3 ha

1,3

0,50

0,4

0,1

segura

7431,6 ha

24,2

3,40

3,2

0,5

831,7 ha

12,3

ES5140008 -Muntanyes de Prades ES5140009 -Tivissa-VandellósLlaberia

segura

1287 ha

5,2

0,60

0,6

0,1

ES5140011 -Sistema prelitoral meridional

segura

5051,6 ha

9,8

2,30

2,2

0,4

ES5140015 -Riu Siurana i planes del Priorat

segura

549,8 ha

19,1

0,20

0,2

ES5130008 -Serra d'Aubenç i Roc de Cogul

segura

ES5130009 -Serra de Turp i Mora CondalValldan

segura

ES5130010 -Serra de BoumortCollegats

segura

986 ha

ES5130012 -Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs

segura

ES5130014 -Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa ES5130015 -Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

886,6 ha

23,9

0,00

0,40

0,4

0,1

5,4

0,40

0,4

0,1

772,6 ha

0,40

0,3

0,1

ES5140017 -Serra de Montsant-Pas de l'Ase

segura

1156,8 ha

5,9

0,50

0,5

0,1

segura

2552,3 ha

25,3

1,20

1,1

0,2

ES5140018 -El MontmellMarmellar

segura

498,3 ha

5,3

0,20

0,2

21,2 ha

0,9

0,00

9094,1 ha

4,20

3,9

0,7

ES5140021 -Obagues del riu Corb

segura

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9340

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9340

517

Total

3. DIAGNOSI

3964,6 ha 110171 ha

Estatus legal

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

Classificació

Àmbit

Font

Bases para la conservación de los HIC de España

Sense avaluar

Regió Alpina

VVAA (2009)

Directiva 92/43 dels Hàbitats

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

45.345

45.3122*

45.3416*

45.3417*

32.1121*

32.1124*

32.1131*

32.1134*

32.1151*

32.1152*

32.11611*

32.11614*

45.3121*

45.3123*

45.3131*

45.3132*

45.3133*

45.321

45.3411

45.3415*

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Possibles causes d'amenaça CODI

Pasturatge

Vigo et al. (2006)

Tallades fortes per l'obtenció de llenya o carboneig.

Guardiola (2007)

B02.02

Tallades forestals inadequades, amb pèrdua de naturalitat i grau de maduresa de la massa.

Camprodon (2007)

B02.03

Estassades massives de sotabosc, que poden afectar a varies espècies de flora i fauna, retenció de l’aigua i del sòl, etc.

Camprodon (2007)

B02.04

Eliminació d'arbres morts o deteriorats.

Camprodon (2007)

A04 B

B03

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9340

Impacte o activitat

Roturacions de grans superfícies d'hàbitat.

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9340

518

J01.01 L09 M01.02

Cremes intencionades.

Rodà i Ninyerola (2009)

4. CONSERVACIÓ

Grans incendis forestals.

Guardiola (2007)

Objectius de conservació

Sequera i disminució de la precipitació. Augment de la freqüència dels períodes de sequera.

Rodà i Ninyerola (2009)

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable 217253 ha

Tendència de l'hàbitat

Secundaris:

Catalunya Tendència: Font:

- Mantenir la cobertura arbòria per sobre el 70% de la superfície ocupada per l'hàbitat al LIC Augmenta

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

- Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Bona

Guardiola (2007)

Mesures de conservació

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

9340

CODI

Nom de l'espai

ES0000018

Prepirineu Central català

ES0000022

Aigüestortes

ES5110004

Serra de Catllaràs

ES5110010

Sant Llorenç del Munt i l'Obac

ES5110015

Sistema prelitoral central

ES5110021

Riera de la Goda

ES5110023

Riera de Clariana

ES5120014

L'Albera

ES5130001

Els Bessons

ES5130003

Alt Pallars

ES5130008

Serra d'Aubenç i Roc de Cogul

ES5130009

Serra de Turp i Mora Condal-Valldan

ES5130010

Serra de Boumort- Collegats

ES5130012

Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs

ES5130014

Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

ES5130015

Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

ES5130016

Valls del Sió-Llobregós

ES5130019

Estany de Montcortès

ES5130021

Secans de la Noguera

ES5130024

La Faiada de Malpàs i Cambatiri

ES5130025

Bellmunt-Almenara

ES5130026

Serra de Prada-Castellàs

ES5130027

Obagues de la riera de Madrona

ES5130028

Ribera Salada

ES5130029

Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora

ES5130032

Vessants de la Noguera Ribagorçana

ES5130036

Plans de Sió

ES5140005

Serra de Montsià

ES5140006

Serres de Cardó - El Boix

ES5140008

Muntanyes de Prades

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9340

519

ES5140009

Tivissa-Vandellós-Llaberia

ES5140011

Sistema prelitoral meridional

ES5140015

Riu Siurana i planes del Priorat

ES5140017

Serra de Montsant-Pas de l'Ase

ES5140021

Obagues del riu Corb

P :mesura prioritària

Adquisició de drets d'aprofitament - Compra o adquisició de drets de tala de petits rodals madurs, deixant-los en evolució natural. Gestió d'espècies sobreabundants - Regulació de la densitat d’ungulats domèstics i/o salvatges en els llocs on es detecti un problema de sobrepastura o de regeneració de l'hàbitat. Aprofitament sostenible Forestal P

- Promoció d'una gestió forestal integrada i sostenible que compatibilitzi la producció forestal amb la conservació de la biodiversitat. - Foment de la presència de fusta morta en peu o a terra i d'arbres vells o decrèpits. La fusta morta a terra és millor a partir de 15 cm de DBH i de 2-3m de llargària. Les estaques en peu més amples de 30-40 cm de DBH i més de 3 m d’alçària.

- Incorporació en els plans de gestió i ordenació forestal de la conservació de petits rodals madurs que tendeixin a evolució natural.

- Adequació de les estassades de l'estrat arbustiu a estassades més selectives per tal d'evitar la tala d'espècies endèmiques, protegides o d'interès especial.

- Gestió mitjançant aclarides selectives de les àrees amb elevada densitat de matollars heliòfils, tant a l'interior com a la perifèria del bosc, per tal de reduir el risc d'incendi. - Manteniment de rodals amb densitats elevades de cavitats naturals i de pícids potencialment ocupades per espècies de fauna d’interès. - Foment de la presència de fusta morta en peu o a terra i d'arbres vells o decrèpits - Foment de la presència d'espècies arbòries i arbustives productores de fruits susceptibles de ser font d'aliment per a la fauna fora de les franges de protecció d’incendis.

- Foment de la gestió forestal dirigida al manteniment de la maduresa i naturalitat de la massa

- Control de les estassades de l'estrat arbustiu efectuades en motiu de la prevenció d'incendis per tal d'evitar l'eliminació excessiva del sotabosc i interfereixin amb el procés natural de successió cap a formacions més ben estructurades. - Programar en el temps les intervencions de gestió i millora forestal per tal que no afectin als processos ecològics de l'ecosistema i a la seva biodiversitat i no coincideixin amb el període de risc d'incendis forestals

- Programar en el temps les intervencions de gestió i millora forestal per tal que no afectin als processos ecològics de l'ecosistema i a la seva biodiversitati que no coincideixin en el període de màxim risc d'incendis

- Regulació de les estassades excessives que puguiin derivar en la desaparició del sotabosc i malmetre l'hàbitat.

Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola - Manteniment dels punts d’aigua, basses o entollaments temporals presents com a zones importants per a la flora i fauna aquàtica i terrestre, a poder ser amb una secció naturalitzada sense accés pel bestiar. P

- Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat i evitar el tancament excessiu del sotabosc.

- Ús de la ramaderia extensiva per controlar l'excés de sotabosc.

Prevenció i lluita contra incendis - Foment de les accions de prevenció i extinció de grans incendis forestals.

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9340

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9340

520

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Tipus d' Indicador: Font:

Cobertura de les espècies arbories d'interès

Indicador:

Rodà et al. (2009)

Local

Unitats: Percentatge (%)

Àmbit:

Observacions:

Temporalitat:

Defoliació

Local

Indicador:

Unitats: Peus afectats/ha

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Favorable: cobertura arbòria >70% de la superfície ocupada per l'hàbitat

Superfície

Font:

Cobertura de les espècies arbories d'interès

Indicador:

Rodà et al. (2009)

Local

Àmbit: Temporalitat:

Freqüència/Abundància

Densitat de regenerat

Font:

Rodà et al. (2009)

Unitats: nre peus/m2

Metodologia: Parcel·les de seguiment

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les d'estudi Àmbit:

Rodà et al. (2009)

Observacions:

Qualitat de l'indicador: Bona

Tipus d' Indicador: Tipus d' Indicador:

Font:

Metodologia: Transsectes

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Estat

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions: Tipus d' Indicador: Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Percentatge (%) d'arbres >40 dn

Indicador:

Rodà et al. (2009)

Local

Àmbit: Temporalitat:

Font:

Àrea (ha)

Rodà et al. (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les d'estudi Àmbit:

Superfície

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Percentatge (%) i densitat de fusta morta

Unitats: Percentatge (%) i m3/ha

Metodologia: Transsectes Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Percentatge (%) i densitat de fusta morta

Rodà et al. (2009)

Unitats: Percentatge (%) i m3/ha

Metodologia: Transsectes Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Pressió de pastura

Rodà et al. (2009)

Unitats: Excrements/100m o fotos /trampes fotogràfiques ni

Metodologia: Transsectes i trampeig fotogràfic Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Densitat relativa

Font:

Nre. de captures d'insectes saproxilòfags

Rodà et al. (2009)

Unitats: Nre individus/trampes nit

Metodologia: Trampes de captura amb atraients Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9340

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9340

521

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT Distribució Hàbitat cartografiat al territori catalanídic central (Montserrat i Sant Llorenç del Munt).

9380

Grevoledes

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Boscos ombrívols, d’uns 5 a 10 metres d’alçària, dominats per grèvols, amb els quals solen barrejar-se, de manera esparsa, altres arbres, com ara teixos i blades. El sotabosc és força pobre, a causa de l’escassa llum que hi penetra, i sovint també per efecte del sòl pedregós i de les pertorbacions periòdiques (sobretot pluges torrencials). A l’estrat arbustiu s’hi solen fer peus dispersos de boix, galzeran i llor. Aquests boscos es troben en ambients semblants als de l’hàbitat 44.A75 (teixedes ibèriques).

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 45.8

Grevoledes

MED

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Font:

CHC (2009)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 6 localitats

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9380

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons + -

% de sup. en Natura 2000 100

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

9380

522

3. DIAGNOSI

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

ES5110010 -Sant Llorenç del Munt i l'Obac

segura

1 localitats

16,70

16,7

ES5110012 -MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

segura

5 localitats

83,30

83,3

Total

Estatus legal

Esp. Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

6 localitats

45.8

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Possibles causes d'amenaça CODI

Impacte o activitat Pasturatge intensiu

Arrieta (2009a)

Recol·lecció il·legal de boix grèvol.

Vigo et al. (2008)

G05.01

Trepig, sobrefreqüentació.

Arrieta (2009a)

K01.01

Erosió.

Arrieta (2009a)

Incendi (natural).

Arrieta (2009a)

A04.01 F04

L09

Tendència de l'hàbitat Catalunya Tendència: Font:

Estable

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Dolenta

Guardiola (2007)

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9380

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9380

523

Indicadors de l'estat de conservació

4. CONSERVACIÓ Objectius de conservació Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat de Conservació favorable

Composició

Font:

Estructura de sexes

Sagrario (2009)

Unitats: Relació

Metodologia: Parcel·les de seguiment

6 localitats

Àmbit:

Local

Observacions:

Secundaris:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Favorable: 0,8:1 a 1:0,8

- Aconseguir que la proporció de sexes sigui de 0,8:1 a 1:0,8 Tipus d' Indicador:

- Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Indicador:

Àmbit:

Densitat de regenerat

Unitats: nre peus/m2

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Delimitació - Creació d'una zona de protecció al voltant de les àrees més ben conservades de l'hàbitat, per l'esmorteïment de possibles impactes.

Tipus d' Indicador: Indicador:

Restauració d'àrees degradades P

Font:

Metodologia: Parcel·les de seguiment

Mesures de conservació

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies i % característiques del sotabosc (inventaris florístics)

Unitats: Nre. Individus/m2 i %

Metodologia: Parcel·les de seguiment

- Restauració dels indrets més degradats del tipus d'hàbitat en base a una identificació i valoració de l'estat de conservació.

Àmbit:

Aprofitament sostenible Ramader/Agrícola

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

- Ordenació de la càrrega ramadera per minimitzar l’alteració de l’hàbitat, a on es denoti problemes greus de regeneració o afectacions en plantes productores de fruits.

Tipus d' Indicador: Indicador:

Prevenció i lluita contra incendis

Abundància

Font:

Percentatge (%) d'arbres >30 dn

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les d'estudi

- Foment de les accions de prevenció i extinció de grans incendis forestals.

Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Cartografia temàtica Observacions: - Realització d'estudis i inventaris que millorin la cartografia a petita escala d'aquest hàbitat i el coneixement de la seva biocenosi. Tipus d' Indicador: Divulgació - Informació

Indicador:

Longitud

Font:

Distància entre fragments

Sagrario (2009)

Unitats: metres

Metodologia: GIS Àmbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

P :mesura prioritària

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Sagrario (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9380

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9380

524

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT Distribució Localitzat als territoris ausosegàrric, catalanídic central, meridional i fins a l’alt Gaià (de Prades i Montsant als Ports). Arriba a l’alta

9530*

Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii)

Garrotxa i penetra localment als Pirineus centrals i al territori catalanídic septentrional.

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT Descripció de l'hàbitat Pinedes de pinassa, de densitat i estructura variable, que duen un estrat arbustiu dens de plantes típiques de les rouredes seques, i un d’herbaci, poc o molt clar, amb forces elements mediterranis (Vigo et al. 2006).

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació 42.632

Boscos de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) dels Prepirineus, el territori auso-segàrric i les muntanyes mediterrànies septentrionals (fins a l'alt Gaià)

ALP

42.637*

Boscos de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) de les muntanyes mediterrànies meridionals (de Prades i el Montsant al Port)

MED

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006) 42t

Pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) dels Prepirineus i del territori auso-segàrric

42u

Pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii), dels territoris catalanídic central i meridional

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 51449,4 ha

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9530*

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 1354

38 + - 73,4

1,9

% de sup. en Natura 2000 43,1

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 96,1

9530*

525

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

ES0000018 -Prepirineu Central català

segura

596,2 ha

1,20

1,1

0,2

ES0000022 -Aigüestortes

segura

28,5 ha

0,10

ES5110009 -Riera de Merlès

segura

341,8 ha

11,3

0,70

0,6

0,1

ES5110010 -Sant Llorenç del Munt i l'Obac

segura

163,1 ha

0,30

0,3

0,1

ES5110012 -MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

segura

4,5 ha

0,1

0,00

ES5110014 -Serra de Castelltallat

segura

ES5110015 -Sistema prelitoral central

segura

1910,7 ha

9,7

3,70

3,6

0,7

ES5110019 -Carbassí

segura

83,1 ha

34,2

0,20

0,2

ES5110021 -Riera de la Goda

segura

8,5 ha

22,4

0,00

ES5110022 -Capçaleres del Foix

segura

40,2 ha

1,8

0,10

0,1

ES5110023 -Riera de Clariana

segura

10 ha

2,2

0,00

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

segura

578 ha

1,5

1,10

1,1

0,2

ES5130003 -Alt Pallars

segura

78,3 ha

0,1

0,20

0,2

ES5130008 -Serra d'Aubenç i Roc de Cogul

segura

708 ha

10,4

1,40

1,3

0,2

ES5130009 -Serra de Turp i Mora CondalValldan

segura

965 ha

1,90

1,8

0,4

ES5130010 -Serra de BoumortCollegats

segura

1344 ha

7,3

2,60

2,5

0,5

ES5130012 -Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs

segura

237,5 ha

1,8

0,50

0,4

0,1

ES5130015 -Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

271,5 ha

0,8

0,50

0,5

0,1

ES5130026 -Serra de PradaCastellàs

segura

832 ha

22,3

1,60

1,6

0,3

ES5130027 -Obagues de la riera de Madrona

segura

1359 ha

37,9

2,60

2,5

0,5

ES5130028 -Ribera Salada

segura

1558,2 ha

28,2

3,00

2,9

0,6

ES5130029 -Serres de Queralt i Els TossalsAigua d'Ora

segura

1008,6 ha

11,6

2,00

1,9

0,4

ES5140008 -Muntanyes de Prades

segura

2549,1 ha

8,3

5,00

4,8

0,9

ES5140009 -Tivissa-VandellósLlaberia

segura

100 ha

0,4

0,20

0,2

ES5140011 -Sistema prelitoral meridional

segura

6109,9 ha

11,8

11,90

11,4

2,2

ES5140017 -Serra de Montsant-Pas de l'Ase

segura

921,9 ha

4,7

1,80

1,7

0,3

ES5140021 -Obagues del riu Corb

segura

141,3 ha

6,2

0,30

0,3

Total 236,9 ha

4,8

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

0,50

0,4

872,3 ha 22185,8 ha

0,1

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

9530*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9530*

526

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

51449 ha

Secundaris:

- Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

conservació que pot presentar un hàbitat.

42.637*

42.632

Estat de Conservació favorable

Mesures de conservació

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima. Adquisició de drets d'aprofitament P

Possibles causes d'amenaça CODI A

Aprofitament sostenible Forestal

Impacte o activitat Agricultura. Canvi d’ús del sòl (nous conreus o pastures, camins, infraestructures, etc.).

A04.01 B

- Manteniment de rodals amb densitats elevades de cavitats naturals i de pícids potencialment ocupades per espècies de fauna d’interès.

Pasturatge intensiu. Pasturatge intensiu

Regato i Del Río (2009)

Priorització de la productivitat en detriment d'altres funcions ecològiques importants.

Vigo et al. (2008)

B02.03

Eliminació del sotabosc.

B02.04

Eliminació d'arbres morts o deteriorats.

B02.04

Tallades forestals inadequades, amb pèrdua de naturalitat i grau de maduresa de la massa.

G05.01

Trepig, sobrefreqüentació. Recol·lecció en massa de bolets.

Regato i Del Río (2009)

Espècies invasores i espècies al·lòctones de plantes i animals. Processionària.

Regato i Del Río (2009)

I02

- Compra o adquisició de drets de tala de petits rodals madurs, deixant-los en evolució natural.

- Foment de la presència d'espècies arbòries i arbustives productores de fruits susceptibles de ser font d'aliment per a la fauna fora de les franges de protecció d’incendis.

Regato i Del Río (2009)

- Foment de la presència d'altres espècies d'arbres caducifolis en l'estrat arbori de les masses.

- Promoció d'una gestió forestal integrada i sostenible que compatibilitzi la producció forestal amb la conservació de la biodiversitat.

- Manteniment d'un mínim de 5 a 10 arbres/ha de més de 40 dn i de més de 12 m d’alçària i a poder ser fins a 20 arbres/ha a evolució natural (sense tallar). - Foment de la presència de fusta morta en peu o a terra i d'arbres vells o decrèpits. La fusta morta a terra és millor a partir de 15 cm de DBH i de 2-3m de llargària. Les estaques en peu més amples de 30-40 cm de DBH i més de 3 m d’alçària. - Incorporació en els plans de gestió i ordenació forestal de la conservació de petits rodals madurs que tendeixin a evolució natural. - Gestió mitjançant aclarides selectives de les àrees amb elevada densitat de pins per tal de reduir el risc d'incendi.

L09 M

Incendi (natural). Grans incendis forestals. La pinassa es regenera amb dificultat.

Vigo et al. (2008)

Canvi climàtic. Intensificació d'esdeveniments extrems que posen en risc les poblacions relictes.

Regato i Del Río (2009)

Tendència de l'hàbitat

- Ordenació de la càrrega ramadera per minimitzar l’alteració de l’hàbitat, a on es denoti problemes greus de regeneració o afectacions en plantes productores de fruits.

Catalunya Tendència: Font:

Estable

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona

Prevenció i lluita contra incendis

Guardiola (2007)

Observacions:

L'increment natural compensa la pèrdua de superfície degut als grans incendis.

- Foment de les accions de prevenció i extinció de grans incendis forestals.

Investigació i estudis - Foment i estímul de la investigació ecològica i forestal amb dissenys demostratius i experimentals de gestió forestal sostenible basada amb criteris de conservació, estudis retrospectius (pex dendroecologia) i seguiments a llarg termini. Divulgació - Informació - Divulgació, valorització de l'hàbitat i sensibilització ambiental dels agents locals, especialment els que gestionen i utilitzen l'hàbitat, incidint en el sentit de les pràctiques de gestió encaminades a la conservació.

P :mesura prioritària

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9530*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9530*

527

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Percentatge (%) d'arbres >40 dn

CTFC (2011)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les d'estudi Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Cobertura de les espècies arbories d'interès

Regato idel Río (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Favorable: cobertura arbòria >70% de la superfície ocupada per l'hàbitat

Superfície

Font:

Cobertura de les espècies arbories d'interès

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les d'estudi Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Percentatge (%) i densitat de fusta morta

Regato idel Río (2009)

Unitats: Percentatge (%) i m3/ha

Metodologia: Transsectes Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Densitat relativa

Font:

Nre. de captures d'insectes saproxilòfags

Regato idel Río (2009)

Unitats: Nre individus/trampes nit

Metodologia: Trampes de captura amb atraients Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat

Font:

Defoliació

Regato idel Río (2009)

Unitats: Peus afectats/ha

Metodologia: Transsectes Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Estat

Font:

Índex de conservació

Regato idel Río (2009)

Unitats: %sup. Amb valor de conservació/sup. Paisatge tot

Metodologia: Àmbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9530*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9530*

528

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Font:

Densitat de regenerat

Regato idel Río (2009)

Unitats: nre peus/m2

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Temporalitat:

Local

Qualitat de l'indicador: Mitja

9540

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Presència

Font:

Parelles de pícids

Regato idel Río (2009)

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Unitats: Picots/ee

Metodologia: Estacions d'escolta de 10 minuts Àmbit:

Local

Pinedes mediterrànies

Descripció de l'hàbitat

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Pinedes de composició diversa (pi blanc, pi pinyer o pinastre) heliòfiles i poc

Observacions:

o molt clares, amb un sotabosc llenyós i dens amb brolles d’estepes i brucs, matollars de romaní o de màquies dominades per alzines, carrasques o

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Creixement radial

coscolls. L’estrat herbaci, si existeix, és poc important.

Regato idel Río (2009)

Unitats: % increment de diàmetre (cm)

Metodologia: Barrines en peus seleccionats Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Anual

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Fragmentació

Regato idel Río (2009)

Unitats: % sup. límit a 30m /sup. espai

Metodologia: GIS Àmbit:

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

General

Indicador:

MED

42.8315

Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana

MED

42.8411*

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de màquies o garrigues amb ullastre (Olea europaea var. sylvestris), margalló (Chamaerops humilis), ... de les contrades marítimes càlides

MED

42.8412*

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de garrigues de coscoll (Quercus coccifera), de les terres mediterrànies

MED

42.8413*

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de màquies o garrigues d'alzinar o de carrascar

MED

42.8414*

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles calcícoles, de les contrades marítimes

MED

42.8415*

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles calcícoles, de les contrades interiors

MED

42.8416*

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles silicícoles, de terra baixa

MED

42.8418*

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de càrritx (Ampelodesmos mauritanica)

MED

42.B4*

Boscos mixts de pi blanc (Pinus halepensis) i pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii)

MED

Unitats: ha

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Cada 5 - 10 anys

Observacions:

Tipus d' Indicador:

Pinedes de pinastre (Pinus pinaster), amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana

Regato idel Río (2009)

Metodologia: Digitalització Àmbit:

42.8217

Estat

Font:

Naturalitat

Unitats: Distància (m) a úsos antròpics

Metodologia: Àmbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Pobra

Observacions:

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9530*

42aa

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de màquies o garrigues

42ab

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de brolles calcícoles, de les contrades mediterrànies

42ac

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles silicícoles, de terra baixa

42ai

Pinedes mixtes de pi blanc (Pinus halepensis) i pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii)

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9540

529

42ak

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de càrritx (Ampelodesmos mauritanica)

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

42w

Pinedes de pinastre (Pinus pinaster), amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana

Distribució

42y

Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana

42z

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de màquies o garrigues amb ullastre (Olea europaea var. sylvestris), margalló (Chamaerops humilis), ... de les contrades marítimes càlides

Hàbitat àmpliament distribuit per bona part de la regió mediterrània. Ocupa els territoris ruscínic, olositànic, catalanídic, ausosegàrric i sicòric. Penetra localment fins a la base dels Prepirineus.

Font:

CHC50v1 (2010)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície 273266,5 ha

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9540

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 9761

28 + - 78,2

10,2

% de sup. en Natura 2000 27,3

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

% respecte al total de l'hàbitat a CAT 100

9540

530

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai Espai

Presència FND Element Clau

Superfície/ Localitats

% respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

% de l'espai R. mediterrània Cat.

Esp.

ES5120009 -Basses de l'Albera

segura

11 ha

1,4

0,00

ES5120010 -Les Gavarres

segura

6103,3 ha

21,4

2,20

2,2

0,2

ES5120011 -Riberes del Baix Ter

segura

20 ha

1,6

0,00

ES5120012 -Les Guilleries

segura

24,2 ha

0,2

0,00

ES5120013 -Massís de les Cadiretes

segura

1405 ha

15,2

0,50

0,5

ES0000146 -Delta del Llobregat

absent

ES5110001 -Massís del Montseny

segura

1863 ha

6,4

0,70

0,7

0,1

ES5110005 -Sistema transversal Català

segura

144,1 ha

0,5

0,00

ES5120014 -L'Albera

segura

148,4 ha

0,9

0,00

ES5110007 -Riu i Estanys de Tordera

segura

11,2 ha

3,3

0,00

ES5120015 -Litoral del Baix Empordà

segura

455,9 ha

13,7

0,20

0,2

ES5110008 -Gallifa-Cingles de Bertí

segura

1126,7 ha

15,6

0,40

0,4

ES5120016 -El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter

segura

1175 ha

18,5

0,40

0,4

ES5110009 -Riera de Merlès

segura

751,6 ha

0,30

0,3

ES5120017 -Estany de SilsRiera de Santa Coloma

segura

9,9 ha

2,2

0,00

ES5110010 -Sant Llorenç del Munt i l'Obac

segura

4140,3 ha

25,7

1,50

1,5

0,2 segura

197,6 ha

5,8

0,10

0,1

ES5110011 -Serres del litoral septentrional

segura

2262,8 ha

11,6

0,80

0,8

0,1

ES5120018 -Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

ES5110012 -MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

segura

1077,2 ha

14,8

0,40

0,4

ES5120020 -Riu Llémena

segura

1,1 ha

0,6

0,00

ES5120021 -Riu Fluvià

segura

9,9 ha

0,8

0,00

ES5110013 -Serres del Litoral central

segura

6655,5 ha

26,6

2,40

2,4

0,2

ES5120023 -Rieres de Xuclà i Riudelleques

segura

8,6 ha

16,9

0,00

ES5110014 -Serra de Castelltallat

segura

216,8 ha

4,4

0,10

0,1

ES5130001 -Els Bessons

segura

22,9 ha

5,4

0,00

ES5130008 -Serra d'Aubenç i Roc de Cogul

segura

27,5 ha

0,4

0,00

ES5130009 -Serra de Turp i Mora CondalValldan

segura

10,3 ha

0,3

0,00

ES5130013 -Aiguabarreig Segre - Cinca

absent

ES5130014 -Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

segura

612,7 ha

6,1

0,20

0,2

ES5130015 -Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

38,5 ha

0,1

0,00

ES5110015 -Sistema prelitoral central

segura

3693,4 ha

ES5110016 -Riera de Sorreigs

segura

ES5110018 -Valls de l'Anoia

18,8

1,40

1,4

0,1

0,1 ha

0,00

segura

1310,6 ha

0,50

0,5

ES5110019 -Carbassí

segura

69,9 ha

28,8

0,00

ES5110021 -Riera de la Goda

segura

2,4 ha

6,4

0,00

ES5110022 -Capçaleres del Foix

segura

838,6 ha

38,5

0,30

0,3

ES5110023 -Riera de Clariana

segura

83,8 ha

18,1

0,00

ES5110024 -Serra de Collserola

segura

3556,6 ha

42,9

1,30

1,3

0,1

ES5130016 -Valls del SióLlobregós

segura

133,6 ha

0,5

0,00

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

segura

602,6 ha

1,6

0,20

0,2

ES5130021 -Secans de la Noguera

segura

408 ha

4,6

0,20

0,2

segura

17,9 ha

0,5

0,00

ES5120004 -Zona Volcànica de la Garrotxa

segura

ES5130025 -BellmuntAlmenara

segura

244,8 ha

2,8

0,10

0,1

ES5120007 -Cap de Creus

segura

111,4 ha

0,8

0,00

ES5130029 -Serres de Queralt i Els TossalsAigua d'Ora

ES5120008 -Estany de Banyoles

segura

467,9 ha

0,20

0,2

16,2 ha

0,1

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

0,00

9540

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9540

531

ES5130032 -Vessants de la Noguera Ribagorçana

segura

ES5130037 -Secans de Belianes-Preixana

absent

ES5130038 -Secans del Segrià i Utxesa

segura

76,9 ha

ES5130039 -Vall la Vinaixa

segura

ES5130040 -Secans de Mas de Melons-Alfés

1179,7 ha

18,1

0,40

0,4

Total

74650,5 ha

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

0,00

1081,7 ha

35,8

0,40

0,4

segura

33,2 ha

0,5

0,00

ES5140001 -Litoral meridional tarragoní

segura

41,7 ha

0,8

0,00

ES5140002 -Serra de Godall

segura

10,3 ha

0,6

0,00

ES5140003 -Ribera de l'Algars

segura

970,2 ha

45,6

0,40

0,4

ES5140005 -Serra de Montsià

segura

94,5 ha

1,8

0,00

ES5140006 -Serres de Cardó El Boix

segura

2280,4 ha

14,1

0,80

0,8

0,1

ES5140007 -Costes del Tarragonès

segura

51,9 ha

4,7

0,00

ES5140008 -Muntanyes de Prades

segura

4164,1 ha

13,6

1,50

1,5

0,2

ES5140009 -Tivissa-VandellósLlaberia

segura

6867,1 ha

2,50

2,5

0,2

ES5140010 -Riberes i Illes de l'Ebre

segura

5,9 ha

1,2

0,00

ES5140011 -Sistema prelitoral meridional

segura

7210 ha

2,60

2,6

0,3

ES5140012 -Tossals d'Almatret i Ribaroja

segura

2068,3 ha

27,7

0,80

0,8

0,1

ES5140014 -Massís de Bonastre

segura

308,2 ha

11,5

0,10

0,1

ES5140015 -Riu Siurana i planes del Priorat

segura

353,3 ha

12,3

0,10

0,1

ES5140016 -Tossal de Montagut

segura

434,2 ha

33,6

0,20

0,2

ES5140017 -Serra de Montsant-Pas de l'Ase

segura

4485,8 ha

1,60

1,6

0,2

ES5140018 -El MontmellMarmellar

segura

1903,5 ha

20,4

0,70

0,7

0,1

ES5140019 -Riu Gaià

segura

480,6 ha

16,1

0,20

0,2

ES5140021 -Obagues del riu Corb

segura

438,2 ha

19,3

0,20

0,2

ES5140022 -Barranc de Santes Creus

segura

22 ha

45,1

0,00

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9540

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9540

532

3. DIAGNOSI

Tendència:

Estatus legal

Font:

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

Augmenta

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona

Guardiola (2007)

Observacions:

Normativa Legal

42.8418*

42.8217

42.8416*

42.B4*

42.8315

42.8411*

42.8412*

42.8413*

42.8414*

42.8415*

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Possibles causes d'amenaça CODI

Impacte o activitat

A04.01

Sobrepastura.

Vigo et al. (2008)

Priorització de la productivitat en detriment d'altres funcions ecològiques importants.

Vigo et al. (2008)

B B02.03

Eliminació del sotabosc.

E01

Zones urbanes, assentaments urbans.

Vigo et al. (2008)

F04

Recol·lecció de pinyes de pi pinyer.

Vigo et al. (2008)

H04

Augment de l'ozò troposfèric a causa del canvi climàtic. Pinus halepensis presenta una elevada sensibilitat a aquest contaminant.

I01

Espècies invasores i espècies al·lòctones de plantes i animals. ex: la xinxe dels pinyons (Leptoglossus occidentalis).

CTFC (2011)

I02

Espècies natives problemàtiques. ex: la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa).

CTFC (2011)

K02

Evolució natural vers un alzinar o un carrascar.

Vigo et al. (2008)

L09

Grans incendis forestals.

Guardiola (2007)

Sequera i disminució de la precipitació. Augment de la freqüència dels períodes de sequera.

Ruiz i Álvarez-Uria (2009)

M01.02

Tendència de l'hàbitat Catalunya

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9540

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9540

533

Prevenció i lluita contra incendis

4. CONSERVACIÓ

Objectius de conservació Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

Estat de Conservació favorable

- Foment de les accions de prevenció i extinció de grans incendis forestals.

P :mesura prioritària

273267 ha

Secundaris: - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

Mesures de conservació Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

CODI

Nom de l'espai

ES5110013

Serres del Litoral central

Adquisició de drets d'aprofitament - Compra o adquisició de drets de tala de petits rodals madurs, deixant-los en evolució natural. Aprofitament sostenible Forestal P

- Manteniment d'un mínim de 5 a 10 arbres/ha de més de 40 dn i de més de 12 m d’alçària i a poder ser fins a 20 arbres/ha a evolució natural (sense tallar). - Foment de la presència d'altres espècies d'arbres caducifolis en l'estrat arbori de les masses. - Foment de la presència d'espècies arbòries i arbustives productores de fruits susceptibles de ser font d'aliment per a la fauna fora de les franges de protecció d’incendis.

- Ordenació forestal a escala de paisatge integrant les diferents masses forestals (pinedes, alzinars, rouredes, etc.).

- Creació de zones forestades més madures, que garanteixin un equilibri entre les diferents classes d'edat, amb grans diàmetres i amb separació vertical de les copes dels arbres amb els estrats inferiors. - Incorporació en els plans de gestió i ordenació forestal de la conservació de petits rodals madurs que tendeixin a evolució natural. - Gestió mitjançant aclarides selectives de les àrees amb elevada densitat de pins per tal de reduir el risc d'incendi.

- Promoció d'una gestió forestal integrada i sostenible que compatibilitzi la producció forestal amb la conservació de la biodiversitat.

- Regulació de les estassades excessives que puguiin derivar en la desaparició del sotabosc i malmetre l'hàbitat.

- Gestió mitjançant aclarides selectives de les àrees amb elevada densitat de matollars heliòfils, tant a l'interior com a la perifèria del bosc, per tal de reduir el risc d'incendi.

- Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat i evitar el tancament excessiu del sotabosc.

- Ús de la ramaderia extensiva per controlar l'excés de sotabosc.

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9540

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9540

534

Indicadors de l'estat de conservació Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Percentatge (%) d'arbres >40 dn

CTFC (2011)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les d'estudi Àmbit:

Local

9580* Temporalitat:

Boscs mediterranis de Taxus baccata (*)

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Cobertura de les espècies arbories d'interès

1. DESCRIPCIÓ DE L'HÀBITAT

Descripció de l'hàbitat

Unitats: Percentatge (%)

Bosquets de teixos, generalment ombrívols i amb sotabosc format en bona

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

part per plantes mesòfiles.

Qualitat de l'indicador: Bona

Favorable: cobertura arbòria >70% de la superfície ocupada per l'hàbitat

Superfície

Font:

Cobertura de les espècies arbories d'interès

Ruíz-Aalvaro-Urja (2009)

Unitats: Percentatge (%)

Metodologia: Parcel·les d'estudi Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Abundància

Font:

Recorrència d'incendis

Ruíz-Aalvaro-Urja (2009)

Correspondència amb altres classificacions d'hàbitats

Unitats: Nre incendis/any

Metodologia: GIS Àmbit:

Hàbitats CORINE i regió biogeogràfica a la qual correspon majoritàriament l'associació

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

42.A75

Teixedes ibèriques

MED

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea basal

Llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Vigo et al. 2006)

Ruíz-Aalvaro-Urja (2009)

42ae

Unitats: % m2

Teixedes

Metodologia: Inventaris forestals Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Ruíz-Aalvaro-Urja (2009)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9540

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9580*

535

2. DISTRIBUCIÓ, SUPERFÍCIE I REPRESENTATIVITAT

Representativitat de l'hàbitat en la regió mediterrània per a cada espai % respecte el total de la superfície ocupada per l'hàbitat

Distribució Prepirineus i territoris olositànic i catalanídic. Algunes de les teixedes més representatives de Catalunya es situen a les zones d'obaga

Espai

de l’Alta Garrotxa, del Paratge Natural de Poblet, de la serra de Llaberia i de les serres de Cardó i dels Ports.

Font:

14,9 ha 44 localitats

Nombre Superfície mitjana % respecte el total de la regió mediterrània de Polígons dels polígons 5

3 + - 1,9 + -

Superfície/ Localitats

% de l'espai R. mediterrània Cat.

ES5110001 -Massís del Montseny

segura

2 localitats

4,3

ES5110005 -Sistema transversal Català

segura

1 localitats

2,1

ES5110012 -MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

segura

ES5110015 -Sistema prelitoral central

segura

2 localitats

4,3

ES5120001 -Alta GarrotxaMassís de les Salines

puntual

3 localitats

6,4

ES5120004 -Zona Volcànica de la Garrotxa

segura

1 localitats

2,1

ES5130012 -Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs

segura

1 localitats

2,1

ES5130015 -Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

ES5130028 -Ribera Salada

segura

1 localitats

2,1

ES5140005 -Serra de Montsià

segura

1 localitats

2,1

ES5140006 -Serres de Cardó El Boix

puntual

2 localitats

4,3

ES5140008 -Muntanyes de Prades

puntual

5 localitats

10,6

ES5140009 -Tivissa-VandellósLlaberia

puntual

6 localitats

12,8

ES5140011 -Sistema prelitoral meridional

segura

ES5140017 -Serra de Montsant-Pas de l'Ase

segura

1,6 ha

0,9 ha

12,4 ha

10,90

6,00

83,10

10,9

83,1

Esp.

0,3

0,1

CHC (2009)

Superfície de l`hàbitat a la regió mediterrània Superfície

Presència FND Element Clau

% de sup. en Natura 2000

% respecte al total de l'hàbitat a CAT

100

99,9

63,6

93,6

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

3 localitats

Total

6,4

14,9 ha (+28 localitats) 3 localitats

- La superfície= 0 h a un espai s'explica perquè presenta un polígon de mida inferior a 0,5 ha o perquè se n'ha constatat la presència sense tenir dades de superfície..

9580*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9580*

536

3. DIAGNOSI

4. CONSERVACIÓ

Estatus legal

Objectius de conservació

Directiva 92/43 dels Hàbitats

Classificació

Àmbit

Font

Prioritari

Europa

CEE (1992)

Normativa Legal

Principal: Mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda

15 ha

Secundaris:

- Aconseguir poblacions de > 10 peus/ha de >20 de dn i que més del 50% de plàntules estiguin sota les seves capçades - Aconseguir que les espècies característiques o endèmiques de la comunitat representin >10% de les espècies presents a l'hàbitat - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinàmica ecològica de l'hàbitat a uns nivells favorables

conservació que pot presentar un hàbitat.

42.A75

Estat de Conservació favorable

** Grau d'amenaça: de 0 a 4 on 0 és amenaça no constatada i 4 és amenaça màxima.

Mesures de conservació Possibles causes d'amenaça

Mesures de conservació a aplicar prioritàriament en els espais on son presents els hàbitats CORINE més amenaçats corresponents a aquest HIC

CODI

Impacte o activitat

A04.01

Pasturatge intensiu

B02.04

Tallades forestals inadequades, amb pèrdua de naturalitat i grau de maduresa de la massa.

L09 M01.02

Serrá (2009)

Incendi (natural).

Vigo et al. (2008)

Sequera i disminució de la precipitació. Augment de la freqüència dels períodes de sequera.

Serrá (2009)

CODI

Nom de l'espai

ES5110012

Montserrat-Roques Blanques- riu Llobregat

ES5130015

Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

ES5140011

Sistema prelitoral meridional

Delimitació - Creació d'una zona de protecció al voltant de les àrees més ben conservades de l'hàbitat, per l'esmorteïment de possibles impactes. Control d'espècies exòtiques

Tendència de l'hàbitat

- Control i eradicació de Robinia pesudoacacia i Ailanthus altisima, entre d'altres, en zones forestals i riberenques

Catalunya Gestió d'espècies sobreabundants

Tendència: Font:

Estable

Període estudiat:

1990-2006

Qualitat de les dades:

Bona P

Guardiola (2007)

- Regulació de la densitat d’ungulats domèstics i/o salvatges en els llocs on es detecti un problema de sobrepastura o de regeneració de l'hàbitat.

Aprofitament sostenible Forestal

Observacions:

- Adequació de les estassades de l'estrat arbustiu a estassades més selectives per tal d'evitar la tala d'espècies endèmiques, protegides o d'interès especial.

- Promoció d'una gestió forestal integrada i sostenible que compatibilitzi la producció forestal amb la conservació de la biodiversitat.

- Incorporació en els plans de gestió i ordenació forestal de la conservació de petits rodals madurs que tendeixin a evolució natural.

- Realització d'estudis i inventaris que millorin la cartografia a petita escala d'aquest hàbitat i el coneixement de la seva biocenosi.

Investigació i estudis - Estudi de la dinàmica dels processos físics, morfològics i biològics de l'hàbitat, de les seves tendències evolutives i del seu estat de conservació. Seguiment ecològic - Manteniment d'àrees sense intervenció en sectors rellevants d’aquest hàbitat pel seu interès i seguiment científic.

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9580*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9580*

537

Divulgació - Informació

Indicadors de l'estat de conservació

Tipus d' Indicador: Indicador:

P :mesura prioritària

Densitat relativa

Font:

Densitat i estructura d'edats

Unitats:

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Inexistencia de femelles, nul reclutamient (tots els exemplars amb dn> 20 cm) o població<10 peus

Densitat relativa

Font:

Densitat i estructura d'edats

Serra (2009)

Unitats:

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

inexistencia de femelles, nul reclutamient (tots els exemplars amb dn> 20 cm) o població<10 peus

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat o endèmiques

Unitats: Nre. Espècies (%)

Metodologia: Parcel·les de seguiment o transsecte de 100m Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Presència d'espècies característiques: favorable >10%. Desfavorable: ausència i presència de plantes nitròfiles.

Freqüència/Abundància

Font:

Nre. espècies característiques de la comunitat o endèmiques

Unitats: Nre. Espècies (%)

Metodologia: Parcel·les de seguiment o transsecte de 100m Àmbit:

Local

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Presència d'espècies característiques: favorable i >10%,. Ausència i presència de plantes nitròfiles:desfavorable

Freqüència/Abundància

Densitat d'ocells

Font:

Serra (2009)

Unitats: ocells frugívors/ee

Metodologia: Estacions d'escolta de 10 minuts Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Freqüència/Abundància

Densitat d'ungulats i micromamífers

Font:

Serra (2009)

Unitats: Nre individus/trampes nit i nre. Excrments/m2

Metodologia: Parcel·les de seguiment Àmbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9580*

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9580*

538

Tipus d' Indicador: Indicador:

Superfície

Font:

Àrea (ha)

Unitats: ha

Metodologia: Digitalització Àmbit:

General

Temporalitat:

Cada 5 - 10 anys

Qualitat de l'indicador: Molt bona

Observacions:

Declaració de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana

9580*

539

540

Instrument de gestió de les Zones Especials de Conservació declarades a la regió mediterrània 4. Fitxa de les espècies d’interès comunitari

541

542

- A Catalunya sâ&#x20AC;&#x2122;endinsa al riu FluviĂ i a l'Ebre, on arriba fins a la presa de lâ&#x20AC;&#x2122;Assut de Xerta, a mĂŠs de 40 km de la desembocadura. Aquest obstacle no la deixa desplaĂ§ar riu amunt, com havia fet fins a la primera meitat de segle XX, quan encara es pescava amb finalitats comercials a la Ribera dâ&#x20AC;&#x2122;Ebre: a Tivenys, Miravet i Xerta.

! "" #

La Saboga ĂŠs un peix de mida mitjana, que fa de 25 a 40 cm de llargada mitjana i un pes de 500 gr de mitjana, fins a 3 kg com a mĂ xim. Passa la major part de la seva vida al medi marĂ, en Ă rees costaneres del litoral mediterrani. Penetra als trams baixos dels rius a la primavera, al mes dâ&#x20AC;&#x2122;abril, formant esbarts nombrosos, on fresa de maig a juny en Ă rees de corrent fort i fons sorrencs i pedregosos, quan la temperatura de lâ&#x20AC;&#x2122;aigua supera els 18ÂşC. Sâ&#x20AC;&#x2122;alimenta de larves dâ&#x20AC;&#x2122;insectes, crustacis petits, cucs i macrĂ˛fits.

" #

30,2

100

62,1 km

Indeterminada

+ ' Ordeix et al. (2010)

( # '

, ' & ' Sense Dades

) * ' Font:

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

SBiPA (2011)

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

543

. *

/ +$-

ES0000019 - Aiguamolls de l'Alt EmpordĂ

segura

ES0000020 - Delta de l'Ebre

segura

ES5120021 - Riu FluviĂ

absent

ES5140010 - Riberes i Illes de l'Ebre

segura

4,2 0

11,4 0

3,1 0

. " #

3,3

6,8

18,4

11,6

0 1 "

IUCN Red List of Threatened Species

PreocupaciĂł menor

Mundial

IUCN (2011)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

CatĂ leg de Fauna AmenaĂ§ada de Catalunya-proposta

Vulnerable

Catalunya

DMAH (2009)

$ *

6,8

18,4

/ 6

18,7 0

/ 1 2 3 4 5 5

")-8

C01.01

ExtracciĂł d'arena i grava. AlteraciĂł del fons del curs fluvial.

F02

Sobrepesca.

Doadrio (2001)

F06

Pesca furtiva.

H01

ContaminaciĂł d'aigĂźes superficials (d'aigua dolĂ§a, marina i salobre).

Doadrio (2001)

I01

EspĂ¨cies invasores i espĂ¨cies alÂˇlĂ˛ctones de plantes i animals. Peixos alÂˇlĂ˛ctons.

Doadrio (2001)

J02.03

CanalitzaciĂł i desviaments d'aigua.

Doadrio (2001)

J02.05.0

Petits projectes hidroelĂ¨ctrics, preses. FragmentaciĂł per mitjĂ de noves preses o infraestructures hidrĂ uliques, dâ&#x20AC;&#x2122;esculleres artificials, canalitzacions, etc., que afecten a la seva ecologia i dinĂ mica poblacional.

Ordeix et al. (2010)

J02.12

Dics, murs de contenciĂł, platges artificials (general). Afecten a la seva ecologia i dinĂ mica poblacional.

Doadrio (2001)

" #

' + '

Augmenta

/ '

& '

Bona

Ordeix et al. (2010)

) * '

Al FluviĂ nomĂŠs hi ha hagut captures esporĂ diques en els Ăşltims anys (Moreno-Amich et al, 1996)

' + '

Disminueix

/ '

& '

Bona

Doadrio (2001)

) * '

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

544

8 *

2 ) 9 * / ' Augmentar un 5% la distribuciĂł actual coneguda

Tipus d'indicador:

" *

* 65 km

Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Ă&#x20AC;rea (km linials)

Unitats: Km

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

De 3 a 5 anys

Observacions:

' - Assegurar uns nivells poblacionals Ă˛ptims (densitat i estructura d'edats) a les millors zones

Tipus d'indicador: Indicador:

Font:

Densitat mitjana

MARM (2011)

Unitats: Nre individus/m3 d'aigua

Metodologia: Pesca elĂ¨ctrica en 100 m de riu

GestiĂł preventiva

Ă&#x20AC;mbit: - RegulaciĂł dels tractaments fitosanitaris o de plagues. A les Ă rees principals de l'espĂ¨cie nomĂŠs es podrien dur a terme amb productes selectius i de baixa toxicitat (AAA) per a la fauna tant terrestre com aqĂźĂcola P

Densitat

Localitat

Temporalitat:

De 3 a 5 anys (tardor)

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

- Manteniment del cabal ecolĂ˛gic dels rius definit al Pla sectorial corresponent, en especial en els trams regulats, evitant la substracciĂł d'aigua en perĂodes que no es mantingui aquest cabal.

RedacciĂł de plans - CoordinaciĂł amb els documents derivats de la Directiva Marc de l'Aigua en la definiciĂł i aplicaciĂł dels objectius i mesures de conservaciĂł en els documents de planificaciĂł de la gestiĂł que es derivin del present Instrument Control d'espĂ¨cies exĂ˛tiques - Control i eradicaciĂł d'espĂ¨cies exĂ˛tiques en les masses d'aigua rellevants per a l'espĂ¨cie GestiĂł o restauraciĂł d'ecosistemes /hĂ bitats P

- ConservaciĂł de les zones conegudes de posta regular de l'espĂ¨cie

- Manteniment de les condicions fisicoquĂmiques de lâ&#x20AC;&#x2122;aigua adients

- Millora de l'estat de les zones de reproducciĂł potencials de l'espĂ¨cie en tot el curs baix del riu

RestauraciĂł d'Ă rees degradades - RestauraciĂł de les zones d'extraccions d'Ă rids en lleres o trams fluvials ConstrucciĂł o adequaciĂł d'infraestructures P

- ConstrucciĂł d'escales de peixos o altres sistemes per assegurar la continuĂŻtat natural del curs fluvial en preses, canals o altres elements existents, tant en zones amb presĂ¨ncia actual com potencial de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie

- Control de la creaciĂł de nous vials i infraestructures en Ă rees amb presĂ¨ncia de l'hĂ bitat o de l'espĂ¨cie

Seguiment ecolĂ˛gic P

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

P '

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

545

- Endemisme ibĂ¨ric, a Catalunya es distribueix per algunes Ă rees del Delta de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre, el camp de Tarragona (voltants de la sĂ¨quia Major), el Delta del Llobregat, aiguamolls del Baix Ter i aiguamolls de lâ&#x20AC;&#x2122;Alt EmpordĂ . Existeixen 3 poblacions genĂ¨ticament diferenciades a Catalunya (EmpordĂ , Delta Llobregat i Tarragona)

"3 +'4 ' $&4

5 &.$.

! "3 +'4 ' $&4 #

El fartet ĂŠs un peix molt menut. El mascle fa com a mĂ xim 4 cm de llargada i 5 cm la femella. Els mascles tenen unes bandes verticals d'un gris platejat fins a l'aleta caudal. Les femelles presenten unes bandes irregulars fosques. El fartet tĂŠ l'aleta dorsal retrassada respecte la meitat del cos i la boca mirant amunt. Ă&#x2030;s una espĂ¨cie sedentĂ ria que es reprodueix entre els mesos de maig i setembre. Viu en salines, aiguamolls, llacunes litorals i en canals de desguĂ s de les zones costaneres, aixĂ com a les desembocadures de rius, sĂ¨quies i conreus d'arrĂ˛s. Ă&#x2030;s un peix forĂ§a eurihalĂ i euriterm, capaĂ§ de colonitzar des de les aigĂźes hiperhalines fins a les dolces i, fins i tot, de viure en ambients de temperatura elevada. La seva dieta ĂŠs omnĂvora, a base de microcrustacis, poliquets, larves dâ&#x20AC;&#x2122;insectes, algues i macrĂ˛fits.

3076,7 ha

" #

97,2

100

0,1

Indeterminada

+ ' Ordeix et al. (2010)

( # '

, '

Catalunya

& ' Sense Dades

) * ' Font:

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

"3 +'4 ' $&4

SBiPA (2011)

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

"3 +'4 ' $&4 546

. *

/ +$-

. " #

ES0000019 - Aiguamolls de l'Alt EmpordĂ

segura

ES0000020 - Delta de l'Ebre

segura

2642,8 1

5,5

85,9

ES0000146 - Delta del Llobregat

segura

194,8 1

21,1

6,3

ES5120011 - Riberes del Baix Ter

absent

122 1

segura

ES5140004 - SĂ¨quia Major

segura

ES5140007 - Costes del TarragonĂ¨s

segura

IUCN Red List of Threatened Species

En Perill d'ExtinciĂł

Mundial

IUCN (2011)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

Catalunya

DMAH (2004)

Catalunya

DMAH (2009)

$ *

Pla de recuperaciĂł CatĂ leg de Fauna AmenaĂ§ada de Catalunya-proposta

segura ES5120016 - El MontgrĂ-Les Medes-El Baix Ter ES5140001 - Litoral meridional tarragonĂ

1,1

0 1

3,6 1

0,1

13,2 1

0,3

0,4

15,6 1

32,6

0,5

En Perill d'ExtinciĂł

/ 6

")-8

C01.05

Abandonament de l'activitat salinera.

Olirvo-Paterna et al. (2002)

F06

Captura d'exemplars per aquariofĂlia.

SBiPA (2012b)

F06

Pesca furtiva.

H01

ContaminaciĂł d'aigĂźes superficials (d'aigua dolĂ§a i salobre)

Doadrio (2001)

I01

EspĂ¨cies invasores i espĂ¨cies alÂˇlĂ˛ctones de plantes i animals. Peixos alÂˇlĂ˛ctons com ara la gambĂşsia (Gambusia holbrookii), el fĂşndul (Fundulus heteroclitus), la perca americana, el peix sol, etc.

Doadrio (2001), SBiPA (2012b)

J02.03

CanalitzaciĂł i desviaments d'aigua.

Doadrio (2001)

J02.05.0

FragmentaciĂł per mitjĂ de noves infraestructures hidrĂ uliques, dâ&#x20AC;&#x2122;esculleres artificials, canalitzacions, etc., que afecten a la seva ecologia i dinĂ mica poblacional.

Ordeix et al. (2010)

J02.06

Captacions d'aigua procedents d'aigĂźes superficials.

Doadrio (2001)

J02.07

Captacions d'aigua subterrĂ nia. SobreexplotaciĂł d'aqĂźĂfers.

RisueĂąo (1999)

J02.12

Dics, murs de contenciĂł, platges artificials (general). Afecten a la seva ecologia i dinĂ mica poblacional.

Doadrio (2001)

K01

AĂŻllament de les poblacions i pĂ¨rdua de variabilitat genĂ¨tica intrapoblacional.

SBiPA (2012b)

K01.03

DessecaciĂł de les aigĂźes per captacions, drenatges, desviaments de cursos o canvis en el terreny.

Doadrio (2001)

2992 1

/ 1 2 3 4 5 5

" #

' + '

Augmenta

"3 +'4 ' $&4

& '

Bona

SBiPA (2013)

) * '

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

/ '

Al Delta del Llobregat augmenta per reforĂ§aments poblacionals. Al Baix Ter la es va comprovar que durant el perĂode 2002 - 2008 la poblaciĂł va disminuir (Pou, 2008)

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

"3 +'4 ' $&4 547

8 *

2 ) 9 * / ' Augmentar un 5% la distribuciĂł actual coneguda a les zones de Tarragona i Girona. Mantenir la distribuciĂł actual al Delta de l'Ebre.

Tipus d'indicador:

" *

* 3384 ha

Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Ă&#x20AC;rea (ha)

Unitats: ha

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Anual

Observacions:

' - Assegurar uns nivells poblacionals Ă˛ptims (densitat i estructura d'edats) a les millors zones

Tipus d'indicador: Indicador:

Font:

Densitat mitjana

MARM (2011); Zamora (2010)

Unitats: Nre individus/m3 d'aigua

Metodologia: Xarxes d'enfonsament i salabres

GestiĂł preventiva

Densitat

Localitat

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Trianual (maig)

Observacions:

Tipus d'indicador:

- Control de translocacions d'individus per evitar la barreja genĂ¨tica entre les 3 poblacions a Catalunya

Indicador:

AbundĂ ncia

Font:

Nre de captures/trampes

Zamora (2010)

Unitats: CPUE Nre individus/trampa-dia

Metodologia: Barbol de malla petita al fons

RedacciĂł de plans

Ă&#x20AC;mbit: - CoordinaciĂł amb els documents derivats de la Directiva Marc de l'Aigua en la definiciĂł i aplicaciĂł dels objectius i mesures de conservaciĂł en els documents de planificaciĂł de la gestiĂł que es derivin del present Instrument

Localitat

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

3 dies

Observacions:

RecuperaciĂł d'espĂ¨cies amenaĂ§ades - reforĂ§os poblacionals Tipus d'indicador: P

- Foment de la recuperaciĂł de poblacions extintes, mitjanĂ§ant translocacions/reintroducciĂł previ estudi detallat en zones on no hi hagi espĂ¨cies alÂˇlĂ˛ctones competidores

- ConsolidaciĂł del programa de cria en captivitat

Indicador:

Estructura de talles

Font:

Histogrames de la mida dels exemplars

PNAE (2014)

Unitats: Freq. Individus de cada clase d'edat

Metodologia: Mesurar la longitud total dels exemplars capturats Ă&#x20AC;mbit:

Control d'espĂ¨cies exĂ˛tiques P

Localitat

Temporalitat:

Anua

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

- Control i eradicaciĂł d'espĂ¨cies exĂ˛tiques en les masses d'aigua rellevants per a l'espĂ¨cie

GestiĂł de formacions vegetals P

- ConservaciĂł de la vegetaciĂł aquĂ tica i riberal heliĂ˛fita

GestiĂł o restauraciĂł d'ecosistemes /hĂ bitats - Foment de la regeneraciĂł d'aiguamolls i llacunes dessecades o contaminades P

- Manteniment de les condicions fisicoquĂmiques de lâ&#x20AC;&#x2122;aigua adients

Aprofitament sostenible Pesquer - RegulaciĂł de la pesca en aigĂźes continentals per minimitzar l'impacte en l'espĂ¨cie ConstrucciĂł o adequaciĂł d'infraestructures - Control de la creaciĂł de nous vials i infraestructures en Ă rees amb presĂ¨ncia de l'hĂ bitat o de l'espĂ¨cie Seguiment ecolĂ˛gic P

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

P '

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

"3 +'4 ' $&4

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

"3 +'4 ' $&4 548

- A Catalunya nomĂŠs es coneix al massĂs dels Ports, en 5 petites Ă rees properes a la muntanya de Caro.

.& " $.'% ! .& " $.'% #

Planta herbĂ cia perenne, glabra amb tiges erectes de fins a 1 m. Fulles simples, enteres, esparses, limbe de fins a 16x9 cm ovato-lanceolat. Flors hermafrodites, actinoformes, solitĂ ries i de color groc. Tenen la corolÂˇla de 16-29 mm dividida en 5 lĂ˛buls ovats, mĂŠs curts que el tub. TĂŠ 5 estams. La baia de 6-17 mm ĂŠs d'un porpra fosc o negre.

5,6 ha

" #

100

328 tiges florĂferes

+ ' SĂĄez et al. (2010) ) * '

( # ' 2007

, '

Catalunya

& ' Bona

L'any 2008 es coneixen 13 petits nuclis poblacionals propers entre ells, tot i que alguns feien referĂ¨ncia a un Ăşnic individu. Es poden arribar a una quarentena de tiges florĂferes per individu, al ser una herba rizomatosa. Font:

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

.& " $.'%

SBiPA (2011)

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

.& " $.'% 549

. *

/ +$-

ES5140011 - Sistema prelitoral segura meridional

5,6 1

. " #

100

0 1 "

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

Prioritari

Europa

CEE (1992)

CatĂ leg de Flora AmenaĂ§ada de Catalunya

En Perill d'ExtinciĂł

Catalunya

DMAH (2008b)

$ *

100

5,6 1

/ 1 2 3 4 5 5

/ 6

")-8

DestrucciĂł dels microhĂ bitats de l'espĂ¨cie.

SĂĄez et al. (2010)

FragmentaciĂł de les seves poblacions.

SĂĄez et al. (2010)

G01.08

Excessiu trepig, en especial d'excursionistes, naturalistes i fotĂ˛grafs amb lâ&#x20AC;&#x2122;efecte de destrucciĂł directa de peus no florits i de la compactaciĂł del sĂ˛l.

SĂĄez et al. (2010)

K01

Processos estocĂ stics en poblacions petites, fragmentades o aĂŻllades sensibles a canvis ambientals forts.

SĂĄez et al. (2010)

K01.01

ErosiĂł.

PCSB (2010)

K03.04

DepredaciĂł (fauna). Per altes densitats dâ&#x20AC;&#x2122;ungulats salvatges o per fitĂ˛fags com Ephippigerida areolaria.

SĂĄez et al. (2010)

" #

' + '

Estable

.& " $.'%

2004-2008

& '

Bona

SĂĄez et al. (2010)

) * '

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

/ '

No ĂŠs fĂ cil de comptar els individus, ja que al ser una herba rizomatosa, pot arribar a una quarentena de tiges florĂferes per individu,

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

.& " $.'% 550

8 *

2 ) 9 * / ' Mantenir com a mĂnim la distribuciĂł actual coneguda

Tipus d'indicador:

" *

* 6 ha

Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Ă&#x20AC;rea (ha)

Unitats: ha

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys

Observacions:

' - Incrementar el nombre de peus dins l'Ă rea de distribuciĂł coneguda

Tipus d'indicador: Indicador:

Font:

Densitat mitjana

SĂĄez et al. 2010

Unitats: Nre. de tiges florĂferes/m2

Metodologia: Recompte de poblaciĂł

VigilĂ ncia

Ă&#x20AC;mbit: P

Densitat

- Vigilancia i regulaciĂł estricta de les visites a les zones amb presĂ¨ncia de l'espĂ¨cie per evitar danys involuntaris

Localitat

Temporalitat:

Anual (juny)

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Accions de conservaciĂł ex-situ P

- CreaciĂł d'un banc de germosplasma o altres mecanismes de conservaciĂł de propĂ guls vegetals

GestiĂł d'espĂ¨cies sobreabundants P

- RegulaciĂł de la densitat dâ&#x20AC;&#x2122;ungulats salvatges en els llocs on es detecti un problema de sobrepastura o de regeneraciĂł de l'hĂ bitat

ConstrucciĂł o adequaciĂł d'infraestructures P

- Control de la creaciĂł de nous vials i infraestructures en Ă rees amb presĂ¨ncia de l'hĂ bitat o de l'espĂ¨cie

Inventaris - catĂ legs - PromociĂł de nous estudis sobre lâ&#x20AC;&#x2122;estatus de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie Seguiment ecolĂ˛gic P

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

P '

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

.& " $.'%

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

.& " $.'% 551

- De distribuciĂł Ă mplia a la regiĂł mediterrĂ nia, es troba principalment en rieres dels Prepirineus, en serres del Prelitoral i del Sistema Transversal, des de l'Alt EmpordĂ als Ports de Tortosa.

4 .& " . - '4 " '"$

& +% )$ &'4

! 4 .& " . - '4 " '"$ #

El cranc de riu ĂŠs de color marrĂł-oliva amb pinces mĂŠs pĂ lides (pallipes, significa "potes pĂ lides"). Pot arribar a fer 12 cm de llarg. Viu en rius i llacs entre 8,5 i 22 Â°C. Mascle i femella s'acoplen abans de la hibernaciĂł. La femella pon entre 40 i 80 ous que protegeix amb el seu cos fins que eclosionen a la primavera. Aquest artrĂ˛pode pot arribar a viure uns 10 anys.

" #

53,3

93,8

989,1 km

Indeterminada

+ ' GĂĄzquez-Prat & Olmo-Vidal (2005)

( # '

, ' & ' Pobra

) * ' Font:

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

4 .& " . - '4 " '"$

SBiPA (2011)

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

4 .& " . - '4 " '"$ 552

. *

ES5110001 - MassĂs del Montseny

/ +$-

. " #

segura

42,7 0

5,8

4,3

segura ES5110005 - Sistema transversal CatalĂ

65,2 0

10,2

6,6

6,2

ES5110009 - Riera de MerlĂ¨s

segura

5,9 0

5,7

0,6

ES5110010 - Sant LlorenĂ§ del Munt i l'Obac

segura

5,1 0

1,2

0,5

ES5110011 - Serres del litoral septentrional

segura

ES5110015 - Sistema prelitoral segura central

61,7 0

11,9

6,2

ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

7,1 0

0,9

0,7

ES5130019 - Estany de MontcortĂ¨s

segura

0,5 0

45,5

ES5130026 - Serra de PradaCastellĂ s

segura

1,6 0

1,4

0,2

ES5130028 - Ribera Salada

segura

18,5 0

11,7

1,9

1,8

ES5130029 - Serres de Queralt segura i Els TossalsAigua d'Ora

22,6 0

11,3

2,3

2,2

ES5140008 - Muntanyes de Prades

segura

74,1 0

9,7

7,5

ES5140011 - Sistema prelitoral segura meridional

21,1 0

1,5

2,1

segura ES5140015 - Riu Siurana i planes del Priorat

12,4 0

10,5

1,3

1,2

ES5140017 - Serra de Montsant-Pas de l'Ase

36,2 0

6,5

3,7

3,4

5,8

ES5110021 - Riera de la Goda

segura

7,6 0

94,4

0,8

0,7

ES5110022 - CapĂ§aleres del Foix

segura

12,3 0

23,1

1,2

ES5110023 - Riera de Clariana segura

5,4 0

40,5

0,6

0,5

segura

526,7 0

/ 1 2 3 4 5 5

* ES5120001 - Alta GarrotxaMassĂs de les Salines

segura

47,5 0

4,9

4,8

4,5

ES5120004 - Zona VolcĂ nica de la Garrotxa

segura

17,5 0

4,9

1,8

1,7

ES5120012 - Les Guilleries

segura

15,6 0

4,4

1,6

1,5

ES5120014 - L'Albera

segura

5,3 0

1,3

0,5

ES5120018 - Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

segura

9,9 0

15,4

0,9

ES5120019 - Riberes de l'Alt Ter

segura

2,8 0

6,4

0,3

ES5120020 - Riu LlĂŠmena

segura

1,8 0

5,4

0,2

ES5120021 - Riu FluviĂ

segura

18,2 0

12,4

1,8

1,7

ES5120029 - Riu Brugent

segura

0,8 0

5,2

0,1

ES5130003 - Alt Pallars

segura

0,7 0

0,1

ES5130009 - Serra de Turp i Mora CondalValldan

absent

ES5130010 - Serra de BoumortCollegats

segura

6,6 0

1,4

0,7

0,6

ES5130012 - Vall Alta de Serradell - Serra de Sant GervĂ s

absent

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

4 .& " . - '4 " '"$

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

4 .& " . - '4 " '"$ 553

0 1 "

IUCN Red List of Threatened Species

En Perill d'ExtinciĂł

Mundial

IUCN (2011)

Bases para la conservaciĂłn de las EIC de EspaĂąa

Dolent

Espanya

VVAA (2010)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

R.D.139/2011

Vulnerable

Espanya

MARM (2011)

CatĂ leg de Fauna AmenaĂ§ada de Catalunya-proposta

En Perill d'ExtinciĂł

Catalunya

DMAH (2009)

$ *

/ 6

")-8

C01.01

ExtracciĂł d'arena i grava.

Alonso (2010)

F02.03

TransmissiĂł de malalties i augment de peixos depredadors.

F03.02

Captura i apropiaciĂł d'animals (terrestres).

F03.02.0

Trampeig, Ăşs de verins, caĂ§a furtiva.

Alonso (2010)

G01.01.

Esports dâ&#x20AC;&#x2122;aventura aquĂ tics en rius.

H01

ContaminaciĂł d'aigĂźes superficials.

Alonso (2010)

I01

EspĂ¨cies invasores: cranc roig americĂ (Procambarus clarkii) i cranc senyal (Pacifastacus leniusculus).

Alonso (2010)

J02.03

CanalitzaciĂł i desviaments d'aigua.

J02.05

ReducciĂł dels cabals dels rius.

J02.10

GestiĂł de la vegetaciĂł aquĂ tica o riberenca amb el propĂ˛sit de drenatge. DestrucciĂł de l'hĂ bitat de ribera.

K03.04

DepredaciĂł massiva per visĂł americĂ i peixos que han estat introduits per la prĂ ctica de la pesca esportiva.

K04.03

Afanomicosis.

Alonso (2010)

M01.02

Forts perĂodes de sequera.

Alonso (2010)

" #

' + '

Disminueix

/ '

2001-2005

& '

Bona

GĂĄzquez-Prat & Olmo-Vidal (2005)

) * '

nÂş de poblacions al 2001:67; nÂş de poblacions al 2005: 37.TambĂŠ hi ha dades del P.N. de lâ&#x20AC;&#x2122;Albera de referĂ¨ncies.Beneiam (20007). Estudi de seguiment de lâ&#x20AC;&#x2122;estat de conservaciĂł del cranc de riu autĂ˛cton (Austropotamobius pallipes) al PNIN de lâ&#x20AC;&#x2122;Albera

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

4 .& " . - '4 " '"$

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

4 .& " . - '4 " '"$ 554

CoordinaciĂł amb agents de desenvolupament local (Grups de desenvolupame

2 ) 9 * / ' Augmentar un 10% la distribuciĂł coneguda

- Establir procediments de concertaciĂł amb els titulars de concessions d'aigua per determinar els drets d'Ăşs i els efectes sobre la conservaciĂł del patrimoni natural de les mateixes

" *

* 1088 km

' - Assegurar uns nivells poblacionals Ă˛ptims (densitat i estructura d'edats) a les millors zones

Seguiment ecolĂ˛gic P

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

- Seguiments sanitaris de la poblaciĂł de cranc de riu

DivulgaciĂł - InformaciĂł

- Mantenir i conservar lâ&#x20AC;&#x2122;estructura de lâ&#x20AC;&#x2122;hĂ bitat on viu i la seva dinĂ mica ecolĂ˛gica - DivulgaciĂł i valoritzaciĂł de l'espĂ¨cie, especialment entre la poblaciĂł local

P '

GestiĂł preventiva - RegulaciĂł dels tractaments fitosanitaris o de plagues. A les Ă rees principals de l'espĂ¨cie nomĂŠs es podrien dur a terme amb productes selectius i de baixa toxicitat (AAA) per a la fauna tant terrestre com aqĂźĂcola P

- AvaluaciĂł i control de les actuacions que produeixin drenatges, captacions o que puguin impedir lâ&#x20AC;&#x2122;arribada dâ&#x20AC;&#x2122;aigua tant superficial com freĂ tica.

VigilĂ ncia - Establiment de programes de control continu, vetllant especialment per la conservaciĂł de l'hĂ bitat i la disminuciĂł del furtivisme RedacciĂł de plans - CoordinaciĂł amb els documents derivats de la Directiva Marc de l'Aigua en la definiciĂł i aplicaciĂł dels objectius i mesures de conservaciĂł en els documents de planificaciĂł de la gestiĂł que es derivin del present Instrument P

- AprovaciĂł i desenvolupament del Pla de ConservaciĂł de l'espĂ¨cie

RecuperaciĂł d'espĂ¨cies amenaĂ§ades - reforĂ§os poblacionals P

- Foment de la recuperaciĂł de poblacions extintes, mitjanĂ§ant translocacions/reintroducciĂł previ estudi detallat en zones on no hi hagi espĂ¨cies alÂˇlĂ˛ctones competidores - ConsolidaciĂł del programa de cria en captivitat

Control d'espĂ¨cies exĂ˛tiques P

- Control i eradicaciĂł puntual de poblacions de crancs de riu exĂ˛tics en zones amb presĂ¨ncia de cranc autĂ˛cton i en zones properes

- Establiment d'un protocol per evitar propagaciĂł de crancs introduĂŻts dins de l'Ă rea potencialment recuperable pel cranc autĂ˛cton, actuant sobre els mecanismes que afavoreixen la seva dispersiĂł i sobre la gestiĂł de la pesca

GestiĂł o restauraciĂł d'ecosistemes /hĂ bitats P

- Manteniment de les condicions fisicoquĂmiques de lâ&#x20AC;&#x2122;aigua adients

FormaciĂł i capacitaciĂł professional - CreaciĂł d'un programa d'informaciĂł dins el sector d'aquariofĂlia sobre la normativa i riscos de la comercialitzaciĂł en viu de crancs Aprofitament sostenible Pesquer - RegulaciĂł de l'establiment de noves piscifactories d'espĂ¨cies exĂ˛tiques que puguin ser transmissores de patĂ˛gens o parĂ sits que afecten les poblacions natives

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

4 .& " . - '4 " '"$

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

4 .& " . - '4 " '"$ 555

8 * Tipus d'indicador: Indicador:

SuperfĂcie

Font:

QuilĂ˛metres de riu on l'espĂ¨cie ĂŠs present

Unitats: km

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys

Observacions:

& .$ & .$ 4

& .$

! & .$ & .$ 4 #

Tipus d'indicador: Indicador:

Densitat

Font:

Densitat mitjana

MARM (2011)

Unitats: Nre individus/m3 d'agiua

Metodologia: Transsectes Ă&#x20AC;mbit:

Localitat

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d'indicador: Indicador:

Densitat

Font:

Densitat mitjana

El ratpenat de bosc ĂŠs un quirĂ˛pter de grandĂ ria mitjana (avantbraĂ§ dâ&#x20AC;&#x2122;uns 39mm i 10 gr. de pes), que pot arribar als 30 cm dâ&#x20AC;&#x2122;envergadura i presenta una coloraciĂł general molt fosca, gairebĂŠ negra. El seu vol ĂŠs rĂ pid i Ă gil. Ratpenat poc gregari, la mida de les colĂ˛nies solen ser de pocs individus, normalment per sota dels 15 exemplars. EspĂ¨cie citada habitualment en zones muntanyoses i associat a zones forestals, ones refugia tant en arbres, com en cases i refugis subterranis, en aquest Ăşltim cas sobretot a l'hivern.

PCSB (2010)

Unitats: Nre individus/m3 d'agiua

Metodologia: Transsectes Ă&#x20AC;mbit:

ENP

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

" #

416445,6 ha

15,5

46,6

52,3

Indeterminada

+ ' Flaquer et al. (2010)

( # ' 2010

, ' & ' Pobra

) * '

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

4 .& " . - '4 " '"$

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

& .$ & .$ 4 556

. *

EspĂ¨cie distribuĂŻda per bona part de la regiĂł mediterrĂ nia, associada als sectors mĂŠs forestats de muntanya. La seva presĂ¨ncia i densitat pot ser molt irregular, ja que ve determinada per l'estructura del bosc amb presĂ¨ncia d'arbres vells i morts, mĂŠs que per

l'extensiĂł de la massa arbrada. Ben present als Ports de Tortosa, Garrotxa, Osona i bona part de la Catalunya Central i les serres del

/ +$-

. " #

Prelitoral. Es mostra el model potencial de distribuciĂł. ES0000018 - Prepirineu Central catalĂ

segura

ES0000022 - AigĂźestortes

probable

4291,3 1

7,5

0,5

482,8 1

0,9

0,1

ES5110004 - Serra de CatllarĂ s segura

5779,9 1

94,3

1,4

0,7

segura ES5110005 - Sistema transversal CatalĂ

19526,6 1

68,4

4,7

2,4

61,6 1

265,8 1

92,7

0,1

ES5110009 - Riera de MerlĂ¨s

segura

ES5110016 - Riera de Sorreigs probable

Font:

Flaquer i Puig (2012)

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

& .$ & .$ 4

ES5110024 - Serra de Collserola

segura

ES5120001 - Alta GarrotxaMassĂs de les Salines

segura

36498,5 1

95,6

8,8

4,6

ES5120004 - Zona VolcĂ nica de la Garrotxa

segura

15211,7 1

100

3,6

1,9

ES5120008 - Estany de Banyoles

probable

1061,6 1

99,8

0,2

0,1

ES5120011 - Riberes del Baix Ter

absent

ES5120018 - Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

probable

3426,1 1

100

0,8

0,4

ES5120019 - Riberes de l'Alt Ter

probable

317,3 1

77,4

0,1

ES5120020 - Riu LlĂŠmena

segura

155,3 1

ES5120021 - Riu FluviĂ

probable

596,8 1

47,4

0,1

ES5120023 - Rieres de XuclĂ i Riudelleques

probable

7,5 1

14,6

ES5120027 - Rasos de Tubau

probable

347,9 1

0,1

ES5120029 - Riu Brugent

probable

55,3 1

80,9

ES5130002 - Riu Verneda

segura

4,2 1

5,5

ES5130003 - Alt Pallars

probable

4051 1

5,2

0,5

ES5130007 - Riberes de l'Alt Segre

segura

10,7 1

ES5130008 - Serra d'AubenĂ§ i Roc de Cogul

probable

6344,3 1

93,6

1,5

0,8

ES5130009 - Serra de Turp i Mora CondalValldan

probable

3604,1 1

97,2

0,9

0,4

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

& .$ & .$ 4 557

ES5130010 - Serra de BoumortCollegats

probable

6078 1

1,5

0,8

ES5130012 - Vall Alta de Serradell - Serra de Sant GervĂ s

probable

4869,2 1

37,7

1,2

0,6

ES5130014 - Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

absent

ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

ES5130019 - Estany de MontcortĂ¨s

0 1

106,3 1

0,3

probable

21,7 1

48,2

ES5130024 - La Faiada de MalpĂ s i Cambatiri

probable

428,5 1

33,5

0,1

ES5130026 - Serra de PradaCastellĂ s

probable

ES5130028 - Ribera Salada

probable

791,6 1

14,3

0,2

0,1

ES5130029 - Serres de Queralt probable i Els TossalsAigua d'Ora

6557,6 1

75,5

1,6

0,8

ES5140008 - Muntanyes de Prades

probable

16900 1

4,1

2,1

ES5140009 - Tivissa-VandellĂłs- probable Llaberia

16411,3 1

66,9

3,9

2,1

ES5140011 - Sistema prelitoral

3547,6 1

0,8

IUCN Red List of Threatened Species

GairebĂŠ AmenaĂ§ada

Mundial

IUCN (2011)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

CatĂ leg de Fauna AmenaĂ§ada de Catalunya-proposta

Vulnerable

Catalunya

DMAH (2009)

$ *

/ 6

")-8

A11

ReducciĂł de les rouredes i altres masses de caducifolis en zones prioritaries per l'especie.

GuixĂŠ (2010)

B02.03

EliminaciĂł del sotabosc.

B02.04

GestiĂł inadequada amb pĂ¨rdua de naturalitat i grau de maduresa de la massa forestal.

Camprodon (2007)

B02.04

ReducciĂł de masses forestals madures.

Palomo et al. (2007)

C03.03

Aerogeneradors.

E06.02

Remodelacions inadequades en edificis vells.

GuixĂŠ (2010)

Processos estocĂ stics i catastrĂ˛fics que poden afectar a poblacions petites i gregĂ ries en els seus refugis.

Palomo et al. (2007)

L09

Incendi (natural).

Palomo et al. (2007)

0,4

segura

34270,2 1

66,3

8,2

4,3

segura

2204,4 1

11,3

0,5

0,3

meridional ES5140017 - Serra de Montsant-Pas de l'Ase

194286,7 1

" #

/ 1 2 3 4 5 5

' + '

Desconeguda

/ '

& '

Bona

Flaquer et al. (2010)

) * '

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

& .$ & .$ 4

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

& .$ & .$ 4 558

8 *

2 ) 9 * / ' Mantenir com a mĂnim la distribuciĂł actual coneguda

Tipus d'indicador:

" *

* 416446 ha

Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Ă&#x20AC;rea (ha)

Unitats: ha

Metodologia: ModelitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys

Observacions:

' - Assegurar de mantenir una estructura forestal adequada per l'espĂ¨cie - Assegurar de mantenir una estructura i qualitat de l'hĂ bitat de cacera adequada per l'espĂ¨cie

Tipus d'indicador: Indicador:

AbundĂ ncia

Font:

Nombre de contactes auditius

Unitats: Nre contactes/minut

Metodologia: Punt d'escolta d'ultrasons de 5 - 10 minuts Ă&#x20AC;mbit:

GestiĂł preventiva

ENP

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions: - ProtecciĂł especĂfica dels principals refugis i colĂ˛nies de l'espĂ¨cie AdquisiciĂł de drets d'aprofitament

Tipus d'indicador:

- Compra o adquisiciĂł de drets de tala de rodals dâ&#x20AC;&#x2122;arbres grans, vells, morts en peu i amb abundĂ ncia de cavitats

Indicador:

AbundĂ ncia

Font:

Nombre de contactes auditius/minut

Unitats: Nre individus/minut

Metodologia: Punt d'escolta d'ultrasons de 10 minuts

RedacciĂł de Plans

Ă&#x20AC;mbit: - AprovaciĂł i desenvolupament del Pla de ConservaciĂł de l'espĂ¨cie

ENP

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Pobra

Observacions:

RecuperaciĂł d'espĂ¨cies amenaĂ§ades - millora de l'hĂ bitat - Foment de la mescla de caducifolis a les pinedes, especialment de roures, ja que formen cavitats amb major facilitat que altres arbres P

- Augment de la densitat de cavitats fomentant la presĂ¨ncia dâ&#x20AC;&#x2122;arbres decrĂ¨pits o morts

Aprofitament sostenible Forestal - No realitzaciĂł d'estassades fortes de sotabosc en zones importants per a l'espĂ¨cie P

- Foment de la gestiĂł forestal dirigida al manteniment de la maduresa i naturalitat de la massa

InvestigaciĂł i estudis - Foment de la investigaciĂł aplicada a la biologia i la conservaciĂł de l'espĂ¨cie Seguiment ecolĂ˛gic P

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

P '

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

& .$ & .$ 4

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

& .$ & .$ 4 559

- Present a l'alta conca de la Muga, bona part del riu FluviĂ i del Ter i i a les parts mitjanes de l'OnyĂ , de la Tordera, del Ridaura, d'ArbĂşcies, del Mugen, del Tenes, de Caldes i del riu Ripoll.

& 4 -$&')' + '

& )$ -4+. +6

! & 4 -$&')' + ' #

Barb de mida petita, que assoleix mides mĂ ximes de fins a 23 cm de longitud forcal en el cas de les femelles i fins a 17 cm en els mascles. El cap ĂŠs relativament petit i la boca presenta uns llavis generalment amples, amb un lĂ˛bul medial patent. Els bigotis, tĂpics dels ciprĂnids, sĂłn curts i fins. Lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşltim radi de lâ&#x20AC;&#x2122;aleta dorsal no presenta denticulacions. Les aletes pectorals estan en una posiciĂł baixa i la dorsal tĂŠ un perfil convexe. La coloraciĂł de fons del cos en els adults ĂŠs marronosa o grisenca i tant els joves com els adults estan recoberts de taques de color negre. Mostra preferĂ¨ncia pels rius i rieres de muntanya, amb aigĂźes rĂ pides, clares i oxigenades, perĂ˛ tambĂŠ es troba en els trams mitjos i baixos dâ&#x20AC;&#x2122;alguns rius mediterranis. Requereix de fons pedregosos per a realitzar les postes.

" #

689,5 km

Indeterminada

+ ' Ordeix et al. (2010)

( # '

, '

Catalunya

& ' Sense Dades

) * ' Font:

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

& 4 -$&')' + '

SBiPA (2011)

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

& 4 -$&')' + ' 560

. *

/ +$-

. " #

ES0000019 - Aiguamolls de l'Alt EmpordĂ

segura

ES5110001 - MassĂs del Montseny

segura

53,8 0

7,8

7,6

segura ES5110005 - Sistema transversal CatalĂ

26 0

3,8

3,7

ES5110007 - Riu i Estanys de Tordera

segura

0,5 0

0,1

ES5110008 - Gallifa-Cingles de segura BertĂ

7,2 0

ES5110010 - Sant LlorenĂ§ del Munt i l'Obac

segura

6,1 0

0,9

ES5110011 - Serres del litoral septentrional

segura

4,9 0

0,7

ES5110025 - Riu Congost

absent

ES5120001 - Alta GarrotxaMassĂs de les Salines

segura

25,3 0

3,7

3,6

ES5120004 - Zona VolcĂ nica de la Garrotxa

segura

19,4 0

2,8

ES5120005 - Riu Llobregat d'EmpordĂ

segura

11,5 0

1,7

1,6

ES5120008 - Estany de Banyoles

segura

ES5120009 - Basses de l'Albera

segura

0,5 0

0,1

ES5120010 - Les Gavarres

segura

25 0

3,6

ES5120011 - Riberes del Baix Ter

segura

21,6 0

3,1

ES5120012 - Les Guilleries

segura

6,2 0

0,9

ES5120013 - MassĂs de les Cadiretes

segura

5,2 0

0,8

0,7

ES5120014 - L'Albera

segura

44,4 0

6,4

6,3

ES5120018 - Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

segura

1,3 0

0,2

ES5120019 - Riberes de l'Alt Ter

segura

13,8 0

ES5120020 - Riu LlĂŠmena

segura

23,5 0

3,4

ES5120021 - Riu FluviĂ

segura

71,2 0

10,3

10,1

5,4 0

0,8

ES5120023 - Rieres de XuclĂ i Riudelleques

absent

ES5120025 - Garriga d'EmpordĂ

probable

ES5120029 - Riu Brugent

absent

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

& 4 -$&')' + '

372,8 0

/ 1 2 3 4 5 5

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

& 4 -$&')' + ' 561

0 1

+ '

Disminueix

/ '

& '

Pobra

& '

Pobra

SBiPA (2011)

) * ' $ *

IUCN Red List of Threatened Species

GairebĂŠ AmenaĂ§ada

Mundial

IUCN (2011)

Libro Rojo de los peces continentales de EspaĂąa

Vulnerable

Espanya

Doadrio (2001)

+ '

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

CatĂ leg de Fauna AmenaĂ§ada de Catalunya-proposta

Vulnerable

Catalunya

DMAH (2009)

Disminueix

/ '

PrĂ˛xims anys

Doadrio (2001)

) * '

S'estima una regressiĂł del 20% en la seva Ă rea de distribuciĂł actual i de la qualitat dels seus hĂ bitats a nivell estatal (Doadrio, 2001).

/ 6

")-8

Actuacions forestals que comporten el deteriorament del bosc de ribera.

Doadrio (2001)

C01.01

ExtracciĂł d'arena i grava. AlteraciĂł del fons del curs fluvial.

F02.03

Pesca esportiva.

F06

Pesca furtiva.

G01.01

Esports nĂ utics.

H01

ContaminaciĂł d'aigĂźes superficials.

Doadrio (2001)

I01

AdundĂ ncia de peixos alÂˇlĂ˛ctons invasors.

Doadrio (2001)

I03.02

HibridaciĂł amb altres espĂ¨cies del mateix gĂ¨nere com passa a FranĂ§a o a la Tordera.

Chenuil et al (2004)

J02.03

CanalitzaciĂł i desviaments d'aigua.

Doadrio (2001)

J02.05

Captacions, drenatges, dessecacions, sobreexplotaciĂł del freĂ tic, desviaments de cursos o canvis en el terreny.

Doadrio (2001)

J02.06

ExtracciĂł d'aigua: disminuciĂł del cabal.

Doadrio (2001)

J02.10

Neteges de marges i cursos.

J02.12

FragmentaciĂł per mitjĂ de noves preses o infraestructures hidrĂ uliques, dâ&#x20AC;&#x2122;esculleres artificials, canalitzacions, etc., afecten a la seva ecologia i dinĂ mica poblacional.

Doadrio (2001)

K01.03

DessecaciĂł.

Vigo et al. (2008)

K02.03

EutrofitzaciĂł a causa de la intensificaciĂł de les prĂ ctiques agrĂ ries i ramaderes.

VVAA (2009)

L08

Grans riuades.

Canvi climĂ tic.

Otero et al (2011)

" #

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

& 4 -$&')' + '

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

& 4 -$&')' + ' 562

8 *

2 ) 9 * / ' Mantenir com a mĂnim la distribuciĂł actual coneguda

Tipus d'indicador:

" *

* 690 km

Indicador:

SuperfĂcie

Font:

QuilĂ˛metres de riu on l'espĂ¨cie ĂŠs present

Unitats: km

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys

Observacions:

' - Assegurar uns nivells poblacionals Ă˛ptims (densitat i estructura d'edats) a les millors zones

Tipus d'indicador: Indicador:

Densitat

Font:

Densitat mitjana

MARM (2011)

Unitats: Nre individus/m3 d'aigua

Metodologia: Pesca elĂ¨ctrica en 100 m de riu

GestiĂł preventiva

Ă&#x20AC;mbit: P

- AvaluaciĂł i control de les actuacions que produeixin drenatges, captacions o que puguin impedir lâ&#x20AC;&#x2122;arribada dâ&#x20AC;&#x2122;aigua tant superficial com freĂ tica.

Localitat

Temporalitat:

Anualment (tardor)

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

- DeclaraciĂł de refugis de pesca a les capĂ§aleres dels rius on l'espĂ¨cie ĂŠs present RedacciĂł de plans - CoordinaciĂł amb els documents derivats de la Directiva Marc de l'Aigua en la definiciĂł i aplicaciĂł dels objectius i mesures de conservaciĂł en els documents de planificaciĂł de la gestiĂł que es derivin del present Instrument Control d'espĂ¨cies exĂ˛tiques P

- Control i eradicaciĂł d'espĂ¨cies exĂ˛tiques en les masses d'aigua rellevants per a l'espĂ¨cie

GestiĂł o restauraciĂł d'ecosistemes /hĂ bitats P

- Manteniment de les condicions fisicoquĂmiques de lâ&#x20AC;&#x2122;aigua adients

RestauraciĂł d'Ă rees degradades - RestauraciĂł de les zones d'extraccions d'Ă rids en lleres o trams fluvials CoordinaciĂł amb agents de desenvolupament local (Grups de desenvolupame - Establir procediments de concertaciĂł amb els titulars de concessions d'aigua per determinar els drets d'Ăşs i els efectes sobre la conservaciĂł del patrimoni natural de les mateixes ConstrucciĂł o adequaciĂł d'infraestructures - Control de la creaciĂł de nous vials i infraestructures en Ă rees amb presĂ¨ncia de l'hĂ bitat o de l'espĂ¨cie P

InvestigaciĂł i estudis - Foment de la investigaciĂł aplicada a la biologia i la conservaciĂł de l'espĂ¨cie Seguiment ecolĂ˛gic - Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions P '

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

& 4 -$&')' + '

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

& 4 -$&')' + ' 563

- Ă&#x2030;s un endemisme de la depressiĂł de l'Ebre. A Catalunya tant sols es coneix en una petita zona prop de la Granja d'Escarp (SegriĂ ).

$ "$& ! $4- "$&4-#

Petit arbust molt ramificat, hĂspid, amb pĂ¨ls simples. Planta alta de fins a 40 cm. Fulles de 6-30x2-4,5 mm, lineals-lanceolades sĂ¨ssils. Flors hermafrodites, cruciformes, disposades en raĂŻms densos. TĂŠ quatre sĂ¨pals de 5-10 mm i quatre pĂ¨tals de 11-16 mm grocs i lliures.Viu en matollars xerofĂtics en substrat margĂłs, guixĂłs o calcari. Es troba en vessants de fort pendent de sĂ˛ls pobres (100-200 m d'altitud).

11,6 ha

" #

97,3

100

1250 Individus

+ ' SĂĄez et al. (2010) ) * '

( # ' 2010

, '

Catalunya

& ' Bona

Pel mateix any existeix un cens de Conesa (2010) en el quĂ¨ es parla de 1361 individus. Font:

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

$4- "$&4-

SBiPA (2011)

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

$4- "$&4564

. *

ES5130013 - Aiguabarreig Segre - Cinca

/ +$-

" segura

11,3 1

. " #

1,5

97,3

0 1 "

IUCN Red List of Threatened Species

PreocupaciĂł menor

Mundial

IUCN (2011)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

CatĂ leg de Flora AmenaĂ§ada de Catalunya

En Perill d'ExtinciĂł

Catalunya

DMAH (2008b)

$ *

97,3

11,3 1

/ 1 2 3 4 5 5

/ 6

")-8

DestrucciĂł dels microhĂ bitats de l'espĂ¨cie.

SĂĄez et al. (2010)

D01

Obres civils i noves infraestructures en Ă rees crĂtiques per lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie.

SĂĄez et al. (2010)

F04

RecolÂˇlecciĂł i recollida de plantes

SĂĄez et al. (2010)

G01.08

Excessiu trepig, en especial de naturalistes i fotĂ˛graf amb lâ&#x20AC;&#x2122;efecte de destrucciĂł directa de peus no florits i de compactaciĂł del sĂ˛l.

SĂĄez et al. (2010)

K01

Processos estocĂ stics en poblacions petites i fragmentades o aĂŻllades sensibles a canvis ambientals forts.

CTFC (2011)

K01.01

ErosiĂł. Increment de la freqĂźencia normal d'esllavissades i desprendiment del sĂ˛l.

PCSB (2010)

L09

Incendis forestals.

SĂĄez et al. (2010)

' + '

Desconeguda

/ '

& '

Sense Dades

SĂĄez et al. (2010)

) * '

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

$4- "$&4-

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

$4- "$&4565

8 *

2 ) 9 * / ' Mantenir com a mĂnim la distribuciĂł actual coneguda

Tipus d'indicador:

" *

* 12 ha

Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Ă&#x20AC;rea (ha)

Unitats: ha

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys

Observacions:

' - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinĂ mica ecolĂ˛gica de l'hĂ bitat a uns nivells favorables

Tipus d'indicador: Indicador:

Font:

Densitat mitjana

Unitats: Nre. Individus florits i no florits/m2

Metodologia: Recompte de poblaciĂł

Accions de conservaciĂł ex-situ

Ă&#x20AC;mbit: P

Densitat

- CreaciĂł d'un banc de germosplasma o altres mecanismes de conservaciĂł de propĂ guls vegetals

Localitat

Temporalitat:

Trianual (maig)

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

ConservaciĂł de sĂ˛ls P

- Establiment dels mecanismes necessaris per evitar el trepig i compactaciĂł excessiva que puguin ocasionar l'erosiĂł del sĂ˛l

ConstrucciĂł o adequaciĂł d'infraestructures P

- Control de la creaciĂł de nous vials i infraestructures en Ă rees amb presĂ¨ncia de l'hĂ bitat o de l'espĂ¨cie

InvestigaciĂł i estudis - Estudi de lâ&#x20AC;&#x2122;efecte del pastoreig i els incendis en aquesta espĂ¨cie Seguiment ecolĂ˛gic P

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

P '

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

$4- "$&4-

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

$4- "$&4566

- A Catalunya l'espĂ¨cie es distribueix fonamentalment a la regiĂł alpina. Amb el coneixement actual, a la regiĂł mediterrĂ nia nomĂŠs es localitza al Montseny, on s'ha retrobat recentment.

4 4-' ,'&')' ! 4 4-' ,'&')' #

EspĂ¨cie de molsa que forma part de comunitats saprobiolignĂcoles. Viu en soques en descomposiciĂł d'avet, pi negre i pi roig. FilÂˇlidis imperceptibles, ciliats i efĂmers. CĂ psula grossa, asimĂ¨trica, de boca molt estreta i de base ampla; la capa externa de la cara superior de l'urna es desprĂ¨n i les restes formen una fina membrana al voltant de la cĂ psula madura. En B. aphylla la cara superior i inferior de l'urna estan separades per un marge engruixit, brillant i bru vermellĂłs, sense membrana al voltant de la cĂ psula.

11 ha

" #

100

11,4

0,3

Indeterminada

+ '

( # '

, ' & '

) * ' Font:

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

4 4-' ,'&')'

SBiPA (2014)

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

4 4-' ,'&')' 567

. *

/ +$-

ES0000022 - AigĂźestortes

absent

ES5110001 - MassĂs del Montseny

segura

. " #

11 1

100

11,4

11 1

/ 1 2 3 4 5 5

0 1 "

EstratĂ¨gia per la conservaciĂł de la biodiversitat

AmenaĂ§ada

Catalunya

ICHN (1999)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

R.D.139/2011

Vulnerable

Espanya

MARM (2011)

CatĂ leg de Flora AmenaĂ§ada de Catalunya

Vulnerable

Catalunya

DMAH (2008b)

CatĂ leg de Flora AmenaĂ§ada de Catalunya - proposta de modificaciĂł

Vulnerable

Catalunya

SBiPA (2012a)

$ *

/ 6

")-8

FragmentaciĂł de les seves poblacions.

Gispert i GarcĂa-Perea (2004)

A04

Pasturatge.

Rothero (2008)

B02.01

Reforestacions inadequades.

VVAA (2010)

B02.03

EliminaciĂł del sotabosc.

B02.04

PĂ¨rdua de maduresa de l'hĂ bitat.

K01.01

ErosiĂł.

K01.03

DessecaciĂł. Canvis en les condicions d'humitat en torrents i boscos on l'espĂ¨cie ĂŠs present.

M01.02

PerĂodes de sequera que poden afectar a poblacions petites de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie.

Rothero (2008)

Desconeguda

/ '

& '

Sense Dades

+ ' ) * '

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

4 4-' ,'&')'

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

4 4-' ,'&')' 568

8 *

2 ) 9 * / ' Mantenir com a mĂnim la distribuciĂł actual coneguda

Tipus d'indicador:

" *

* 11 ha

Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Nombre d'UTM ocupades per l'espĂ¨cie

Unitats: nÂş UTM 10K

Metodologia: Recompte en parcelÂˇles Ă&#x20AC;mbit:

ENP

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions: Ă&#x2030;s prioritari disposar d'informaciĂł cartogrĂ fica de millor qualitat. La definiciĂł de superfĂcies permet automĂ ticament obtenir informaciĂł a escala UTM10 (unitat de l'objectiu de conservaciĂł)

' - Assegurar de mantenir una dinĂ mica forestal adequada per l'espĂ¨cie

Tipus d'indicador:

Indicador:

RecuperaciĂł d'espĂ¨cies amenaĂ§ades - millora de l'hĂ bitat

Font:

Nombre d'UTM ocupades per l'espĂ¨cie

Unitats: nÂş UTM 10K

Metodologia: DigitalitzaciĂł

- AplicaciĂł de mesures per eliminar puntualment les molses presents en determinades soques i fusta en zones favorables per afavorir la implantaciĂł de l'espĂ¨cie P

SuperfĂcie

Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

- Foment de la presĂ¨ncia de fusta morta vella (20-30 anys) a terra en zones arreserades i humides de forma continua

GestiĂł o restauraciĂł d'ecosistemes /hĂ bitats P

- Manteniment de les condicions hĂdriques i d'humitat al sĂ˛l en els torrents on l'espĂ¨cie sigui present

Aprofitament sostenible Forestal - Foment de la gestiĂł forestal dirigida al manteniment de la maduresa i naturalitat de la massa Inventaris - catĂ legs P

- PromociĂł de nous estudis sobre lâ&#x20AC;&#x2122;estatus de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie

Seguiment ecolĂ˛gic - Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions P '

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

4 4-' ,'&')'

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

4 4-' ,'&')' 569

- La distribuciĂł d'aquesta espĂ¨cie no es coneix amb precissiĂł, perĂ˛ sembla ser present a tota la regiĂł mediterrĂ nia, sobretot en Ă rees muntanyenques.

4" ' 74 )&'"4+%. &' ! '- &"3 74 )&'"4+%. &' #

LepidĂ˛pter conegut com a Euplagia quadripunctaria i en catalĂ com a papallona tigre. Ă&#x2030;s una de les espĂ¨cies de la famĂlia Arctiidae mĂŠs grans de Catalunya. Es caracteritza pel color negre ratllat de blanc a les ales anteriors, i el vermell amb quatre punts negres a cadascuna de les ales inferiors. Es tracta doncs d'una coloraciĂł aposemĂ tica, que avisa de llur toxicitat. Ă&#x2030;s activa sobretot al capvespre, quan ĂŠs atreta per la llum, perĂ˛ tambĂŠ se la veu de dia preferentment en ambients humits com boscos de ribera, prats o indrets humanitzats.

40 nÂş UTM10

11,7

" #

Indeterminada

+ ' Quirce et al. en VV.AA. (2010)

( # '

, ' & ' Pobra

) * ' Font:

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

'- &"3 74 )&'"4+%. &'

SBPA (2011) i MARM (2010)

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

'- &"3 74 )&'"4+%. &' 570

. *

/ +$-

. " #

ES0000018 - Prepirineu Central catalĂ

segura

ES0000022 - AigĂźestortes

segura

ES5110001 - MassĂs del Montseny

segura

ES5110004 - Serra de CatllarĂ s probable

probable ES5110005 - Sistema transversal CatalĂ

22,5

ES5110008 - Gallifa-Cingles de segura BertĂ

7,5

ES5110009 - Riera de MerlĂ¨s

probable

2,5

ES5110010 - Sant LlorenĂ§ del Munt i l'Obac

segura

ES5110011 - Serres del litoral

segura

probable

2,5

ES5130003 - Alt Pallars

segura

ES5130007 - Riberes de l'Alt Segre

probable

2,5

ES5130012 - Vall Alta de Serradell - Serra de Sant GervĂ s

segura

ES5130014 - Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

probable

ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

probable

2,5

ES5130024 - La Faiada de MalpĂ s i Cambatiri

probable

2,5

ES5130029 - Serres de Queralt probable i Els TossalsAigua d'Ora

2,5

ES5130036 - Plans de SiĂł

probable

2,5

ES5140008 - Muntanyes de Prades

segura

2,5

septentrional ES5110012 - MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

ES5130002 - Riu Verneda

2,5

2 ES5140011 - Sistema prelitoral probable meridional

ES5110015 - Sistema prelitoral probable central

2,5

ES5110016 - Riera de Sorreigs probable

ES5110025 - Riu Congost

probable

ES5120001 - Alta GarrotxaMassĂs de les Salines

segura

ES5120004 - Zona VolcĂ nica de la Garrotxa

segura

7,5

ES5120010 - Les Gavarres

segura

2,5

ES5120011 - Riberes del Baix Ter

probable

2,5

ES5120012 - Les Guilleries

probable

ES5120018 - Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

probable

2,5

ES5120019 - Riberes de l'Alt Ter

probable

ES5120020 - Riu LlĂŠmena

probable

2,5

ES5120021 - Riu FluviĂ

probable

ES5120029 - Riu Brugent

probable

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

ES5140017 - Serra de Montsant-Pas de l'Ase

segura

ES5140021 - Obagues del riu Corb

probable

/ 1 2 3 4 5 5

'- &"3 74 )&'"4+%. &'

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

'- &"3 74 )&'"4+%. &' 571

0 1

) 9 *

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

Prioritari

Europa

CEE (1992)

$ *

/ ' Mantenir com a mĂnim la distribuciĂł actual coneguda

" *

* 40 nÂş UTM10

' - Mantenir i conservar lâ&#x20AC;&#x2122;estructura de lâ&#x20AC;&#x2122;hĂ bitat on viu i la seva dinĂ mica ecolĂ˛gica

/ 6

")-8

A07

Ă&#x161;s de biocides, hormones i productes quĂmics. Augment dels tractaments fitosanitaris inespecĂfics en els hĂĄbitats de l'espĂ¨cie.

Quirce et al. (2010)

A10.01

EliminaciĂł de marges (tanques arbrades i bardisses)

Quirce et al. (2010)

B02.03

EliminaciĂł del sotabosc.

Camprodon (2007)

B02.04

GestiĂł forestal inadequada, amb pĂ¨rdua de naturalitat i grau de maduresa de la massa.

Camprodon (2007)

F03.02.0

RecolÂˇlecciĂł d'insectes.

Quirce et al. (2010)

H06.02

Inadequada ilÂˇluminaciĂł artificial dels nuclis rurals.

Quirce et al. (2010)

* Manteniment de l'estructura o funcionament del mosaic paisatgĂstic P

- Manteniment dels espais oberts (conreus i pastures), els prats de dall i un paisatge en mosaic en les zones amb presĂ¨ncia destacada de l'espĂ¨cie

Millora ambiental de les activitats del sector primari i altres - Foment de la disminuciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşs de productes fitosanitaris a les Ă rees amb presĂ¨ncia de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie Cartografia temĂ tica P

- RealitzaciĂł d'estudis i inventaris que millorin la cartografia de l'espĂ¨cie

Inventaris - catĂ legs - PromociĂł de nous estudis sobre lâ&#x20AC;&#x2122;estatus de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie

' + '

Desconeguda

P '

/ '

& '

Sense Dades

Quirce et al. (2010)

) * '

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

'- &"3 74 )&'"4+%. &'

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

'- &"3 74 )&'"4+%. &' 572

8 * Tipus d'indicador: Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Nombre d'UTM ocupades per l'espĂ¨cie

Unitats: nÂş UTM 10K

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys

Tipus d'indicador: Indicador:

Densitat

Font:

Densitat mitjana

MARM (2007)

Unitats: Nre individus/m2

Metodologia: BMS (Transsectes de 3000x5m) Ă&#x20AC;mbit:

Localitat

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Tipus d'indicador: Indicador:

AbundĂ ncia

Font:

Nre de captures/trampes

VĂĄzquez et al. (2010)

Unitats: Nre individus

Metodologia: Trampeig d'intercepciĂł de vol amb atraients Ă&#x20AC;mbit:

Local

Temporalitat:

&$.. % &$..

&.4 4

! &$.. % &$.. #

La tortuga babaua tĂŠ un cap relativament gran; cinc escames vertebrals i cinc laterals. Al Mediterrani, quan arriba a lâ&#x20AC;&#x2122;edat adulta la closca li mesura de mitjana uns 90 cm i pesa menys de 100 kg. El dors ĂŠs bru vermellĂłs, amb ratlles de color bru fosc, que es perden en envellir l'animal. La part ventral ĂŠs groguenca.Normalment viuen en aigĂźes profundes, perĂ˛ tambĂŠ apareixen a prop de la costa. La seva dieta ĂŠs variada, consisteix en crustacis diversos, bivalves, equinoĂŻdeus, meduses i tambĂŠ algunes algues. Al Mediterrani hi conviuen dues poblacions separades espacialment; la poblaciĂł que cria al Mediterrani oriental i la poblaciĂł del Mediterrani nord-occidental, que bĂ sicament es constituĂŻda per juvenils i subadults de la poblaciĂł que es reprodueix a les costes atlĂ ntiques americanes perĂ˛ que passen llarg temps al Mediterrani. La nidificaciĂł al litoral ibĂ¨ric ĂŠs molt esporĂ dica; i els exemplars que es reprodueixen al Mediterrani acostumen a anar cap al Mediterrani oriental: les platges de posta mĂŠs importants sĂłn a GrĂ¨cia perĂ˛ tambĂŠ n'hi ha a Turquia, Israel, Egipte, LĂbia, Xipre, etc. En menor grau, tambĂŠ hi ha nidificaciĂł a ItĂ lia.

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d'indicador: Indicador:

Densitat

Font:

Densitat mitjana

VĂĄzquez et al. (2010)

Unitats: Nre orugues en plantes nutrĂcies/m2

Metodologia: Transsectes Ă&#x20AC;mbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

29 nÂş UTM10

" #

8,5

100

Observacions:

Indeterminada (reproductora)

+ ' Haro et al. (2012) ) * '

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

'- &"3 74 )&'"4+%. &'

( # '

, '

Catalunya

& ' Mitja

EspĂ¨cie de reproducciĂł irregular o esporĂ dica a Catalunya. A finals dâ&#x20AC;&#x2122;agost de 2006 va criar a PremiĂ de Mar i el 2011 a la desembocadura del Tordera a Malgrat de Mar. TambĂŠ hi ha una dada de 1990 d'un juvenil recent sortit de l'ou al Delta de l'Ebre (L

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

&$.. % &$.. 573

. *

Es distribueix al llarg de la plataforma continental catalana i es compta amb observacions (avaraments d'exemplars vius i morts) prop de la costa, des del Cap de Creus al Delta de l'Ebre (sobretot de juvenils). Les dades disponibles, indiquen una forta concentraciĂł

d'observacions i avaraments a les costes del delta de l'Ebre, tan a mar obert com a l'interior de les badies, particularment al MontsiĂ ,

/ +$-

. " #

atĂ¨s el paper de la badia dels Alfacs com a indret de concentraciĂł hivernal. ES0000019 - Aiguamolls de l'Alt EmpordĂ

probable

6,9

ES0000020 - Delta de l'Ebre

segura

24,1

ES0000146 - Delta del Llobregat

probable

6,9

ES5110013 - Serres del Litoral central

probable

13,8

ES5110017 - Costes del Maresme

probable

3,4

ES5110020 - Costes del Garraf segura

13,8

ES5120007 - Cap de Creus

segura

13,8

ES5120014 - L'Albera

probable

3,4

ES5120015 - Litoral del Baix EmpordĂ

segura

6,9

probable ES5120016 - El MontgrĂ-Les Medes-El Baix Ter

3,4

ES5140001 - Litoral meridional tarragonĂ

segura

10,3

ES5140004 - SĂ¨quia Major

probable

3,4

ES5140007 - Costes del TarragonĂ¨s

probable

6,9

/ 1 2 3 4 5 5

Font:

SBiPA (2011)

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

&$.. % &$..

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

&$.. % &$.. 574

" #

0 1

IUCN Red List of Threatened Species

En Perill d'ExtinciĂł

Mundial

IUCN (2011)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

Prioritari

Europa

CEE (1992)

CatĂ leg de Fauna AmenaĂ§ada de Catalunya-proposta

En Perill d'ExtinciĂł

Catalunya

DMAH (2009)

$ *

Desconeguda

/ '

& '

+ ' ) * '

/ 6

")-8

C01.01.0

ExtracciĂł de sorres per refer platges. PĂ¨rdua d'hĂ bitat d'alimentaciĂł.

De Haro (2007)

E01

Zones urbanes, assentaments urbans. PĂ¨rdua d'hĂ bitat de nidificaciĂł.

Haro et al. (2012)

F02

Pesca i recolÂˇlecciĂł de recursos aquĂ tics. Colisions amb les embarcacions.

Marco et al. (2009)

F02.01.0

Pesca amb xarxes de deriva o pelĂ giques. Captura accidental per part de les flotes pesqueres.

Haro et al. (2012)

F03.02

Captura i apropiaciĂł d'animals (terrestres).

Haro et al. (2012)

G01.01

AmpliaciĂł o creaciĂł de nous dics, ports i infraestructures nĂ utiques.

CTFC (2011)

G02.08

CĂ mping i caravanes. PĂ¨rdua d'hĂ bitat de nidificaciĂł.

CTFC (2011)

H01

ContaminaciĂł d'aigĂźes marines.

Marco et al. (2009)

H03.03

Ingesta de plĂ stics i altres residus (hidrocarburs, hams de pesca, etc..)

Marco et al. (2009)

H06.02

IlÂˇluminaciĂł artificial a les platges.

Marco et al. (2009)

J02.01.0

OcupaciĂł de terres guanyant-les al mar, estuaris o marismes. PĂ¨rdua d'hĂ bitat de nidificaciĂł.

CTFC (2011)

M01.07

Canvis en el nivell del mar. L'augment del nivell del mar, l'increment de l'erosiĂł de les platges o de la freqĂźĂ¨ncia i intensitat de grans tempestes o marees extremes poden afectar negativament la reproducciĂł de les tortugues marines.

Marco et al. (2009)

' + '

Disminueix

/ '

& '

Marco et al. (2009)

) * '

L'any 2000 es feu una estima al litoral mediterrani espanyol d'unes 25.000 tortugues capturades accidentalment per activitats pesqueres (Camines i Valeiras, 2003).

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

&$.. % &$..

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

&$.. % &$.. 575

8 *

2 ) 9 * / ' Augmentar un 5% la distribuciĂł actual coneguda de cria i manteniment de la zona d'hivernada del Delta de l'Ebre

Tipus d'indicador:

" *

* 30 nÂş UTM10

Indicador:

AbundĂ ncia

Font:

Individus que apareixen a les platges

Unitats: Nre individus

Metodologia: Registre de la xarxa de rescat de fauna marina (SBPA) Ă&#x20AC;mbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Anual

Observacions:

' - Mantenir i conservar lâ&#x20AC;&#x2122;estructura de lâ&#x20AC;&#x2122;hĂ bitat on viu i la seva dinĂ mica ecolĂ˛gica

Tipus d'indicador: Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Nombre d'UTM ocupades per l'espĂ¨cie

Unitats: nÂş UTM 10K

Metodologia: DigitalitzaciĂł

GestiĂł preventiva

Ă&#x20AC;mbit: - DisminuciĂł de la contaminaciĂł marina (deixalles i residus quĂmics)

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys

- LimitaciĂł dels usos a les Ă rees d'hivernada DelimitaciĂł

Tipus d'indicador: Indicador:

- DelimitaciĂł de les Ă rees amb presĂ¨ncia de femelles o postes per a evitar usos indeguts

Densitat

Font:

Densitat mitjana

Marco et al. (2009)

Unitats: Nre individus vistos/km2

Metodologia: Transsectes aĂ¨ris

GestiĂł o restauraciĂł d'ecosistemes /hĂ bitats

Ă&#x20AC;mbit: - ConservaciĂł dels hĂ bitats marins que utilitza per la seva alimentaciĂł

Localitat

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Anual

Observacions:

- ConservaciĂł i millora de la naturalitat de les platges Tipus d'indicador:

Millora ambiental de les activitats del sector primari i altres

Indicador:

- IlÂˇluminaciĂł amb llums LED de color vermell o ambre, â&#x20AC;&#x153;invisibleâ&#x20AC;? per a les tortugues marines

AbundĂ ncia

Font:

Nre nius o femelles/km

De Haro (2007)

Unitats: Nre. Femelles i nius a la platja

Metodologia: Transsectes lineals a la platja Aprofitament sostenible Pesquer P

Ă&#x20AC;mbit:

Localitat

Temporalitat:

Anual (juny, juliol i agost)

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

- OrdenaciĂł i millora de les arts de pesca, com hams i xarxes.

Inventaris - catĂ legs Tipus d'indicador: P

- PromociĂł de nous estudis sobre lâ&#x20AC;&#x2122;estatus de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie

Indicador:

AbundĂ ncia

Font:

Nre individus/transsecte

MARM (2011)

Unitats: Nre individus/km vistos des del mĂ stil del vaixell i a 4km de costat

Seguiment ecolĂ˛gic Metodologia: Transsectes P

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

Ă&#x20AC;mbit:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

P '

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

Localitat

&$.. % &$..

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

&$.. % &$.. 576

- EspĂ¨cie ben distribuĂŻda per tota l'Ă rea mediterrĂ nia, associada a boscos planifolis de la muntanya mitjana.

$& - 6 %$&)

+6 &&'74$& )$ & 4&$

! $& - 6 %$&) #

Aquest coleĂ˛pter es coneix popularment com a banyarriquer i ĂŠs una espĂ¨cie d'escarbat gros, de cos esvelt i de llargues antenes, encara mĂŠs en els mascles. Tot ell ĂŠs de color negre llustrĂłs i elegant, amb l'excepciĂł de l'extrem dels Ă¨litres, d'un to caoba. Les larves s'alimenten de fusta de roures, alzines i avellaners.

44 nÂş UTM10

12,9

" #

95,6

Indeterminada

+ ' ViĂąolas y Vives (2010a) ) * '

( # '

, ' & ' 0

Nuclis poblacionals coneguts a Catalunya: 49 (20% del total espanyol). Font:

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

$& - 6 %$&)

VVAA (2010)

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

$& - 6 %$&) 577

. *

/ +$-

ES0000018 - Prepirineu Central catalĂ

probable

ES0000022 - AigĂźestortes

absent

ES5110001 - MassĂs del Montseny

segura

. " #

2,3

11,4

ES5120009 - Basses de l'Albera

probable

2,3

2,2

ES5120010 - Les Gavarres

segura

4,6

4,4

ES5120012 - Les Guilleries

probable

4,6

4,4

ES5120013 - MassĂs de les Cadiretes

probable

4,6

4,4

ES5120014 - L'Albera

segura

9,1

8,7

ES5120019 - Riberes de l'Alt Ter

probable

2,3

2,2

ES5120021 - Riu FluviĂ

probable

2,3

2,2

10,9

probable ES5110005 - Sistema transversal CatalĂ

ES5110007 - Riu i Estanys de Tordera

segura

2,3

2,2

ES5120025 - Garriga d'EmpordĂ

probable

ES5110008 - Gallifa-Cingles de segura BertĂ

2,3

2,2

ES5130008 - Serra d'AubenĂ§ i Roc de Cogul

probable

2,3

2,2

ES5110010 - Sant LlorenĂ§ del Munt i l'Obac

segura

4,6

4,4

ES5130009 - Serra de Turp i Mora CondalValldan

probable

2,3

2,2

ES5110011 - Serres del litoral septentrional

segura

4,6

4,4 absent

ES5110012 - MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

segura

ES5130014 - Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

probable

2,3

2,2

ES5110013 - Serres del Litoral central

segura

ES5130027 - Obagues de la riera de Madrona

probable

2,3

2,2

ES5130028 - Ribera Salada

probable

2,3

2,2

9,1

2,3

4,6

8,7

2,2

4,4

ES5110015 - Sistema prelitoral segura central

ES5110018 - Valls de l'Anoia

probable

2,3

2,2

ES5130039 - Vall la Vinaixa

probable

2,3

2,2

ES5110019 - CarbassĂ

segura

2,3

2,2

ES5140001 - Litoral meridional tarragonĂ

probable

2,3

2,2

ES5110021 - Riera de la Goda

probable

2,3

2,2 ES5140003 - Ribera de l'Algars probable

2,3

2,2

ES5140006 - Serres de CardĂł - El Boix

probable

2,3

2,2

ES5140008 - Muntanyes de Prades

segura

9,1

8,7

ES5140009 - Tivissa-VandellĂłs- segura Llaberia

2,3

2,2

ES5140010 - Riberes i Illes de l'Ebre

4,6

4,4

ES5140011 - Sistema prelitoral segura meridional

4,6

4,4

probable ES5140015 - Riu Siurana i planes del Priorat

2,3

2,2

4,6

4,4

ES5110022 - CapĂ§aleres del Foix

probable

ES5110024 - Serra de Collserola

segura

ES5110025 - Riu Congost

probable

ES5120001 - Alta Garrotxa-

segura

2 3

6,8

2,3

6,8

4,6 6,8

6,5

2,2

6,5

4,4 6,5

MassĂs de les Salines ES5120004 - Zona VolcĂ nica de la Garrotxa

segura

ES5120005 - Riu Llobregat d'EmpordĂ

probable

ES5120007 - Cap de Creus

segura

ES5120008 - Estany de Banyoles

segura

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

4,6

2,3

probable

4,4

2,2

$& - 6 %$&)

ES5140017 - Serra de Montsant-Pas de l'Ase

probable

ES5140018 - El MontmellMarmellar

segura

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

$& - 6 %$&) 578

ES5140019 - Riu GaiĂ

probable

2,3

2,2

ES5140021 - Obagues del riu Corb

segura

2,3

2,2

0 1 "

IUCN Red List of Threatened Species

Vulnerable

Mundial

IUCN (2011)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

/ 1 2 3 4 5 5

$ *

/ 6

")-8

A07

Fumigacions agrĂcoles.

ViĂąolas y Vives (2010a)

A10.01

EliminaciĂł de tanques arbrades i arbustives.

ViĂąolas y Vives (2010a)

B02.03

EliminaciĂł del sotabosc. DestrucciĂł dels microhĂ bitats de l'espĂ¨cie.

ViĂąolas y Vives (2010a)

B02.04

GestiĂł forestal inadequada, amb pĂ¨rdua de naturalitat i grau de maduresa de la massa forestal.

ViĂąolas y Vives (2010a)

B02.04

ReducciĂł de la fusta morta disponibible per l'espĂ¨cie.

ViĂąolas y Vives (2010a)

F03.02.0

RecolÂˇlecciĂł d'insectes.

ViĂąolas y Vives (2010a)

L09

Incendi (natural).

Vigo et al. (2008)

Desconeguda

/ '

& '

Sense Dades

+ ' ) * '

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

$& - 6 %$&)

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

$& - 6 %$&) 579

8 *

2 ) 9 * / ' Mantenir com a mĂnim la distribuciĂł actual coneguda

Tipus d'indicador:

" *

* 44 nÂş UTM10

Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Nombre d'UTM ocupades per l'espĂ¨cie

Unitats: nÂş UTM 10K

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys

' - Assegurar de mantenir una estructura i dinĂ mica forestal adequada per l'espĂ¨cie

Tipus d'indicador:

Indicador:

Millora ambiental de les activitats del sector primari i altres

AbundĂ ncia

Font:

Nre de captures/trampes

ViĂąoles i Vives (2010)

Unitats: Nre individus/nit

Metodologia: Trampeig d'intercepciĂł de vol amb atraients Ă&#x20AC;mbit:

- Foment de la disminuciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşs de productes fitosanitaris a les Ă rees amb presĂ¨ncia de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions: Aprofitament sostenible Forestal P

- Foment de la gestiĂł forestal dirigida al manteniment de la maduresa i naturalitat de la massa

Cartografia temĂ tica P

- RealitzaciĂł d'estudis i inventaris que millorin la cartografia de l'espĂ¨cie

Inventaris - catĂ legs P

- PromociĂł de nous estudis sobre lâ&#x20AC;&#x2122;estatus de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie

Seguiment ecolĂ˛gic - Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions P '

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

$& - 6 %$&)

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

$& - 6 %$&) 580

- EndĂ¨mica de la conca de l'Ebre, d'on s'extĂŠn a les Nogueres i al Segre a tot els seus trams. A les Ăşltimes dĂ¨cades s'ha naturalitzat tambĂŠ a la conca del Llobregat i Cardener i ha estat translocada en alguns trams de les conques dels rius FrancolĂ i FluviĂ .

& %3 +)& . - -'$ ''

8 )&'

! 3 +)& . - . . - #

La madrilla ĂŠs un peix de la famĂlia dels ciprĂnids d'uns 20 cm de llargĂ ria. TĂŠ el cos allargat, el cap relativament petit i la boca situada a la part inferior. El llavi inferior ĂŠs gruixut i presenta una lĂ mina cĂ˛rnea arquejada. Les aletes sĂłn llargues, la dorsal tĂŠ vuit radis ramificats i la anal de vuit a deu. S'alimenta bĂ sicament d'algues diatomees, arrencant-les tot brostejant la superfĂcie de les pedres. Ă&#x2030;s de costums gregaris i de fons. TĂpicament reĂ˛fila, prefereix trams de corrent, tot i que pot sobreviure en la calma dels rabeigs sempre que pugui remuntar el riu cap als trams alts a lâ&#x20AC;&#x2122;Ă¨poca de fresa, dâ&#x20AC;&#x2122;abril a juny. Es reprodueix als 2 o 3 anys.

99 nÂş UTM10

" #

86,1

Indeterminada

+ ' Doadrio, I. (2001).

( # '

, ' & ' Pobra

) * ' Font:

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

3 +)& . - . . -

SBiPA (2011)

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

3 +)& . - . . - 581

. *

/ +$-

. " #

ES0000018 - Prepirineu Central catalĂ

segura

ES0000020 - Delta de l'Ebre

segura

3,5

ES5130002 - Riu Verneda

segura

0,9

ES5130003 - Alt Pallars

segura

0,9

ES5130007 - Riberes de l'Alt Segre

segura

0,9

ES5130010 - Serra de BoumortCollegats

segura

3,5

ES5130013 - Aiguabarreig Segre - Cinca

segura

6,1

5,2

ES5130014 - Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

segura

8,1

ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

ES5130016 - Valls del SiĂłLlobregĂłs

segura

ES5130020 - Aiguabarreig Segre-Noguera RibagorĂ§ana

segura

ES5130030 - Estanys de Basturs

absent

8,1

IUCN Red List of Threatened Species

Vulnerable

Mundial

IUCN (2011)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

$ *

/ 6

")-8

Deteriorament del bosc de ribera.

Doadrio (2001)

C01.01

ExtracciĂł d'arena i grava. AlteraciĂł del fons del curs fluvial.

Doadrio (2001)

G02

Instalacions esportives i d'oci.

H01.08

Vessaments urbans, industrials o agrĂcoles.

Doadrio (2001)

I01

Peixos alÂˇlĂ˛ctons i espĂ¨cies invasores com el visĂł americĂ .

Doadrio (2001)

J02.03

CanalitzaciĂł i desviaments d'aigua.

Doadrio (2001)

J02.05

Captacions, drenatges, dessecacions, sobreexplotaciĂł del freĂ tic, desviaments de cursos o canvis en el terreny que afecta a la seva ecologia i dinĂ mica poblacional.

Doadrio (2001)

J02.10

GestiĂł de la vegetaciĂł aquĂ tica o riberenca amb el propĂ˛sit de drenatge.

Doadrio (2001)

J02.12

Dics, murs de contenciĂł, platges artificials (general).

Doadrio (2001)

K01.03

DessecaciĂł.

Doadrio (2001)

K02.03

EutrofitzaciĂł de les aigĂźes.

K04.01

CompetĂ¨ncia amb altres espĂ¨cies.

L08

Grans riuades.

VVAA (2009)

3,5

4,4

ES5140011 - Sistema prelitoral segura meridional

15,2

8,1

segura

3,5

ES5140003 - Ribera de l'Algars segura

ES5140017 - Serra de Montsant-Pas de l'Ase

0 1

/ 1 2 3 4 5 5

" #

' + '

Disminueix

/ '

& '

Pobra

& '

Pobra

SBiPA (2012c)

) * '

Declivi poblacional segons criteri dâ&#x20AC;&#x2122;experts.

' + '

Disminueix

3 +)& . - . . -

PrĂ˛xims anys

Doadrio, I. (2001).

) * '

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

/ '

S'estima una regressiĂł del 20% en la seva Ă rea de distribuciĂł actual i de la qualitat dels seus hĂ bitats a nivell estatal (Doadrio, 2001).

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

3 +)& . - . . - 582

8 *

2 ) 9 * / ' Mantenir com a mĂnim l'Ă rea de distribuciĂł actual coneguda dins de la conca de l'Ebre

Tipus d'indicador:

" *

* 99 nÂş UTM10

Indicador:

Densitat

Font:

Densitat mitjana

MARM (2011)

Unitats: Nre individus/m3 d'aigua

Metodologia: Pesca elĂ¨ctrica en 100 m de riu Ă&#x20AC;mbit:

Localitat

Temporalitat:

Anualment (tardor)

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

' - Assegurar uns nivells poblacionals Ă˛ptims (densitat i estructura d'edats) a les millors zones

* GestiĂł preventiva - AvaluaciĂł i regulaciĂł, si s'escau, de lâ&#x20AC;&#x2122;extracciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;aigua per reg i altres usos de les masses d'aigua amb presĂ¨ncia actual de lâ&#x20AC;&#x2122;element per garantir-ne les condicions hĂdriques adients - RegulaciĂł dels dragatges, canalitzacions o implantaciĂł d'activitats extractives que puguin modificar la llera i el cabal del riu on es trobi present l'hĂ bitat de l'espĂ¨cie P

RedacciĂł de plans - AprovaciĂł i desenvolupament del Pla de ConservaciĂł de l'espĂ¨cie - CoordinaciĂł amb els documents derivats de la Directiva Marc de l'Aigua en la definiciĂł i aplicaciĂł dels objectius i mesures de conservaciĂł en els documents de planificaciĂł de la gestiĂł que es derivin del present Instrument Control d'espĂ¨cies exĂ˛tiques - Control i eradicaciĂł d'espĂ¨cies exĂ˛tiques en les masses d'aigua rellevants per a l'espĂ¨cie GestiĂł o restauraciĂł d'ecosistemes /hĂ bitats P

- Manteniment de les condicions fisicoquĂmiques de lâ&#x20AC;&#x2122;aigua adients

CoordinaciĂł amb agents de desenvolupament local (Grups de desenvolupame - Establir procediments de concertaciĂł amb els titulars de concessions d'aigua per determinar els drets d'Ăşs i els efectes sobre la conservaciĂł del patrimoni natural de les mateixes ConstrucciĂł o adequaciĂł d'infraestructures P

- Control de la creaciĂł de nous vials i infraestructures en Ă rees amb presĂ¨ncia de l'hĂ bitat o de l'espĂ¨cie

InvestigaciĂł i estudis - Foment de la investigaciĂł aplicada a la biologia i la conservaciĂł de l'espĂ¨cie Seguiment ecolĂ˛gic P

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

P '

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

3 +)& . - . . -

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

3 +)& . - . . - 583

- A Catalunya nomĂŠs es distribueix per la conca de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre, en algunes localitats del MontsiĂ , Ullals de Baltasar i Ullals de la Carrova. en aquesta darrera localitt no es troba des de 1998.

'.' " 4)'%

"$. )$ &'4

! '.' . $+' #

El llopet comĂş o raboseta fa de 8 a 10 cm de llargada, 15 cm com a mĂ xim. De cos allargat, presenta tĂpicament quatre fileres de taques fosques i arrodonides. Viu a les parts baixes i mitjanes dels rius, a trams amb poc corrent, fons amb graves, sorra i vegetaciĂł. TambĂŠ sâ&#x20AC;&#x2122;estableix a petites llacunes, ullals, surgĂ¨ncies subterrĂ nies dâ&#x20AC;&#x2122;aigĂźes netes, dolces i amb una temperatura bastant constant. TĂpic de fons, bentĂ˛nic, fresa des del mes de maig fins al juliol. Sâ&#x20AC;&#x2122;alimenta de microcrustacis com cladĂ˛cers, copĂ¨podes i larves dâ&#x20AC;&#x2122;insectes.

33,3 ha

" #

10,5

100

Indeterminada

+ ' Ordeix et al. (2010)

( # '

, '

Catalunya

& ' 0

) * ' Font:

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

'.' . $+' !" 4)'% #

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

'.' . $+' !" 4)'% # 584

. *

/ +$-

. " #

ES0000020 - Delta de l'Ebre

segura

2 1

5,9

ES5140010 - Riberes i Illes de l'Ebre

segura

1,5 1

0,3

4,6

ES5140011 - Sistema prelitoral probable meridional

0 1 "

IUCN Red List of Threatened Species

PreocupaciĂł menor

Mundial

IUCN (2011)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

CatĂ leg de Fauna AmenaĂ§ada de Catalunya-proposta

En Perill d'ExtinciĂł

Catalunya

DMAH (2009)

$ *

3,5 1

/ 6

/ 1 2 3 4 5 5

")-8

C01.01

ExtracciĂł d'arena i grava. AlteraciĂł del fons del curs fluvial o dels ullals.

F02.03.0

Captura d'esquer. Ă&#x161;s de l'espĂ¨cie com a peix viu per a la pesca esportiva.

Ordeix et al. (2010)

F06

Pesca furtiva.

CTFC (2011)

H01

ContaminaciĂł d'aigĂźes superficials (d'aigua dolĂ§a, marina i salobre).

Doadrio (2001)

I01

EspĂ¨cies invasores i espĂ¨cies alÂˇlĂ˛ctones de plantes i animals. Peixos alÂˇlĂ˛ctons.

Doadrio (2001)

J02.05.0

Petits projectes hidroelĂ¨ctrics, preses. FragmentaciĂł per mitjĂ de noves preses o infraestructures hidrĂ uliques, dâ&#x20AC;&#x2122;esculleres artificials, canalitzacions, etc., afecten a la seva ecologia i dinĂ mica poblacional.

Ordeix et al. (2010)

J02.06

ExtracciĂł d'aigua per Ăşs agrĂcola, industrial o urbĂ .

Doadrio (2001)

K03.04

DepredaciĂł (fauna). Peixos alÂˇlĂ˛ctons.

Ordeix et al. (2010)

" #

' + '

Disminueix

/ '

& '

Dolenta

/ '

& '

Bona

Ordeix et al. (2010)

) * ' #

' + '

Disminueix

Doadrio (2001)

) * '

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

'.' . $+' !" 4)'% #

ReducciĂł al voltant d'un 20% de la seva Ă rea d'ocupaciĂł.

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

'.' . $+' !" 4)'% # 585

8 *

2 ) 9 * / ' Mantenir com a mĂnim la distribuciĂł actual coneguda

Tipus d'indicador:

" *

* 33 ha

Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Ă&#x20AC;rea (ha)

Unitats: ha

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Anual

Observacions:

' - Assegurar uns nivells poblacionals Ă˛ptims (densitat i estructura d'edats) a les millors zones

Tipus d'indicador: Indicador:

Densitat

Font:

Densitat mitjana

Ordeix et al. (2010)

Unitats: Nre individus/m3 d'aigua

Metodologia: Pesca elĂ¨ctrica i nanses

GestiĂł preventiva

Ă&#x20AC;mbit: P

- L'administraciĂł competent considerarĂ Ăşs incompatible la pesca amb esquer viu als llocs amb presĂ¨ncia d'aquesta espĂ¨cie

Localitat

Temporalitat:

Anualment (tardor)

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

RecuperaciĂł d'espĂ¨cies amenaĂ§ades - reforĂ§os poblacionals P

- ConsolidaciĂł del programa de cria en captivitat

Control d'espĂ¨cies exĂ˛tiques P

- Control i eradicaciĂł d'espĂ¨cies exĂ˛tiques en les masses d'aigua rellevants per a l'espĂ¨cie

GestiĂł o restauraciĂł d'ecosistemes /hĂ bitats P

- Manteniment de les condicions fisicoquĂmiques de lâ&#x20AC;&#x2122;aigua adients

RestauraciĂł d'Ă rees degradades - RestauraciĂł de les zones d'extraccions d'Ă rids en lleres o trams fluvials ConstrucciĂł o adequaciĂł d'infraestructures - ConstrucciĂł d'escales de peixos o altres sistemes per assegurar la continuĂŻtat natural del curs fluvial en preses, canals o altres elements existents, tant en zones amb presĂ¨ncia actual com potencial de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie - Control de la creaciĂł de nous vials i infraestructures en Ă rees amb presĂ¨ncia de l'hĂ bitat o de l'espĂ¨cie Seguiment ecolĂ˛gic P

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

P '

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

'.' . $+' !" 4)'% #

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

'.' . $+' !" 4)'% # 586

- Ă&#x2030;s una espĂ¨cie endĂ¨mica de l'Europa occidental que a Catalunya ĂŠs forĂ§a comuna i ben distribuĂŻda per tota la regiĂł mediterrĂ nia, majoritĂ riament per sota els 800 m d'altitud.

$+ &' + -$&%4&' $ ! $+ &' + -$&%4&' $#

LibĂ¨lÂˇlula que es caracteritza per la presĂ¨ncia de dues ratlles curtes i inacabades als laterals del tĂ˛rax. El mascle tĂŠ el tĂpic patrĂł blau i negre al tĂ˛rax i a l'abdomen i el dibuix en forma del casc del DĂŠu Mercuri al segon segment de l'abdĂ˛men, d'on li ve el seu nom. Les femelles normalment sĂłn verdes i negres. Tenen el pterostigma en forma romboidal amb el centre fosc. Les ales posteriors fan de 16 a 19 mm i l'abdomen d'uns 23 mm.Viu en petits corrents d'aigua neta, oxigenada i permanent, amb vegetaciĂł submergida, principalment sobre substrat calcari. TambĂŠ aprofita recs i sĂ¨quies amb marges naturalitzats.

27 nÂş UTM10

" #

7,9

100

Indeterminada

+ ' VerdĂş et al. (2011) ) * '

( # '

, '

Catalunya

& '

Les poblacions poden ser molt denses en hĂ bitats favorables, comptant fĂ cilment 2-3 mascles per metre d'aigua en rierols i canals de reg. Es compta amb 30 localitats a Catalunya (VVAA, 2010).

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

$+ &' + -$&%4&' $

Font:

MAGRAMA (2011)

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

$+ &' + -$&%4&' $ 587

. *

/ +$-

. " #

ES5130027 - Obagues de la riera de Madrona

probable

3,7

ES5130028 - Ribera Salada

probable

3,7

ES5130030 - Estanys de Basturs

probable

3,7

ES5130032 - Vessants de la Noguera RibagorĂ§ana

probable

3,7

ES5130036 - Plans de SiĂł

probable

3,7

ES0000020 - Delta de l'Ebre

segura

3,7

ES5110001 - MassĂs del Montseny

absent

7,4

probable ES5110005 - Sistema transversal CatalĂ

14,8

ES5110007 - Riu i Estanys de Tordera

segura

11,1

ES5140003 - Ribera de l'Algars probable

3,7

ES5140009 - Tivissa-VandellĂłs- probable Llaberia

ES5110008 - Gallifa-Cingles de segura BertĂ

7,4

3,7

ES5140011 - Sistema prelitoral segura meridional probable ES5140015 - Riu Siurana i planes del Priorat

3,7

ES5140017 - Serra de Montsant-Pas de l'Ase

segura

3,7

ES5110011 - Serres del litoral septentrional

segura

ES5110025 - Riu Congost

probable

3,7

ES5120001 - Alta GarrotxaMassĂs de les Salines

probable

7,4

ES5120004 - Zona VolcĂ nica de la Garrotxa

segura

11,1

ES5140018 - El MontmellMarmellar

probable

3,7

ES5120005 - Riu Llobregat d'EmpordĂ

probable

3,7

ES5140023 - Secans del MontsiĂ

probable

3,7

ES5120010 - Les Gavarres

segura

3,7

ES5120011 - Riberes del Baix Ter

segura

ES5120012 - Les Guilleries

probable

7,4

ES5120013 - MassĂs de les Cadiretes

probable

7,4

ES5120017 - Estany de SilsRiera de Santa Coloma

probable

3,7

ES5120018 - Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

probable

3,7

ES5120020 - Riu LlĂŠmena

probable

3,7

ES5120021 - Riu FluviĂ

probable

11,1

ES5120025 - Garriga d'EmpordĂ

segura

3,7

ES5130014 - Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

probable

3,7

ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

probable

3,7

ES5130021 - Secans de la Noguera

probable

3,7

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

$+ &' + -$&%4&' $

/ 1 2 3 4 5 5

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

$+ &' + -$&%4&' $ 588

0 1

) 9 * "

IUCN Red List of Threatened Species

GairebĂŠ AmenaĂ§ada

Mundial

IUCN (2011)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

$ *

/ ' Mantenir com a mĂnim la distribuciĂł actual coneguda

" *

* 27 nÂş UTM10

' - Assegurar de mantenir una estructura i dinĂ mica de l'hĂ bitat adequada per l'espĂ¨cie - Assegurar la connectivitat entre poblacions

/ 6

")-8

- Assegurar uns nivells poblacionals Ă˛ptims en les millors zones

DestrucciĂł dels microhĂ bitats de l'espĂ¨cie. PĂ¨dua de canals de reg i sĂ¨quies.

VerdĂş et al. (2011)

H01

ContaminaciĂł d'aigĂźes superficials.

VerdĂş et al. (2011)

I01

EspĂ¨cies invasores i espĂ¨cies alÂˇlĂ˛ctones de plantes i animals. Peixos alÂˇlĂ˛ctons depredadors de les seves larves.

CTFC (2011)

J02.06

Captacions d'aigua procedents d'aigĂźes superficials.

Doadrio (2001)

J02.10

GestiĂł de la vegetaciĂł aquĂ tica o riberenca amb el propĂ˛sit de drenatge. DestrucciĂł de l'hĂ bitat de ribera.

Alonso (2010)

K01

Processos abiĂ˛tics naturals (lents). AĂŻllament de les poblacions i pĂ¨rdua de variabilitat genĂ¨tica.

VerdĂş et al. (2011)

DessecaciĂł. DessecaciĂł de les aigĂźes per captacions, drenatges, desviaments de cursos o canvis en el terreny.

Doadrio (2001)

EutrofitzaciĂł (natural). A causa de la intensificaciĂł de les prĂ ctiques agrĂ ries i ramaderes.

VerdĂş et al. (2011)

Forts perĂodes de sequera.

CTFC (2011)

K01.03

K02.03

M01.02

Control d'espĂ¨cies exĂ˛tiques P

- ConservaciĂł dels regs i canals tradicionals i millora de la naturalitat de riberes i torrents amb poca cobertura arbĂ˛ria

- Manteniment de les condicions fisicoquĂmiques de lâ&#x20AC;&#x2122;aigua adients

RegulaciĂł de l'Ăşs pĂşblic - AvaluaciĂł de les repercussions i ordenaciĂł, si s'escau, de les activitats i usos recreatius en els trams de riu rellevants per a l'espĂ¨cie Millora ambiental de les activitats del sector primari i altres - Foment de la disminuciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşs de productes fitosanitaris a les Ă rees amb presĂ¨ncia de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie

+ '

- Control i eradicaciĂł d'espĂ¨cies exĂ˛tiques en les masses d'aigua rellevants per a l'espĂ¨cie

GestiĂł o restauraciĂł d'ecosistemes /hĂ bitats

Estable

/ '

2000-2010

& '

Bona

VVAA (2010)

) * '

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

Inventaris - catĂ legs - PromociĂł de nous estudis sobre lâ&#x20AC;&#x2122;estatus de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie

P '

$+ &' + -$&%4&' $

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

$+ &' + -$&%4&' $ 589

8 * Tipus d'indicador: Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Nombre d'UTM ocupades per l'espĂ¨cie

Unitats: nÂş UTM 10K

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys

Tipus d'indicador: Indicador:

AbundĂ ncia

Font:

Nre individus/transsecte

Torralba-Burrial et al. A VVAA (2010)

Unitats: Nre individus

Metodologia: Transsectes en 100 m de curs fluvial en 10-15 minuts. Ă&#x20AC;mbit:

Localitat

Temporalitat:

Cada 15 dies entre abril i setembre

6"&'"$)'4- % %$ 4

.$. )$ 8 &$ )$ 94

! 6"&'"$)'4- % %$ 4 #

OrquĂdia perenne de tija llarga de fins a uns 70 cm. Fulles de 6,5-18 cm, simples i esparses, ovades o subelâ&#x20AC;˘lĂptiques, pubescens dâ&#x20AC;&#x2122;un verd viu. Flors hermafrodites agrupades en una inflorescĂ¨ncia amb 1-2 flors. Viu en boscos mesĂ˛fils de faig i pi roig de fort pendent i orientats al nord entre 1250 i 1550 m dâ&#x20AC;&#x2122;altitud.

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions: Favorable: A > 50

145,3 ha

" #

91,8

>243 individus

+ ' SĂĄez et al. (2010) ) * '

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

$+ &' + -$&%4&' $

( # ' 1999

, '

Catalunya

& ' Bona

Estima per al total de Catalunya

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

6"&'"$)'4- % %$ 4 590

. *

Aquesta orquĂdia es troba localitzada en algunes fagedes dels Prepirineus orientals. A la regiĂł mediterrĂ nia es troba al CatllarĂ s (BerguedĂ ) i a l'extrem oriental dels Rasos de Tubau (RipollĂ¨s).

ES0000018 - Prepirineu Central catalĂ

/ +$-

. " #

absent

ES5110004 - Serra de CatllarĂ s segura

89,2 1

1,5

61,4

34,9

ES5120027 - Rasos de Tubau

44,1 1

6,8

30,4

17,2

segura

133,3 1

/ 1 2 3 4 5 5

Font:

SBiPA (2011)

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

6"&'"$)'4- % %$ 4

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

6"&'"$)'4- % %$ 4 591

0 1

) 9 * "

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

R.D.139/2011

En Perill d'ExtinciĂł

Espanya

MARM (2011)

CatĂ leg de Flora AmenaĂ§ada de Catalunya

En Perill d'ExtinciĂł

Catalunya

DMAH (2008b)

$ *

" *

* ExtensiĂł p.:145,3/real:10 ha

' - Assegurar uns nivells poblacionals Ă˛ptims a tota l'Ă rea de distribuciĂł coneguda

* VigilĂ ncia

/ 6

")-8

/ ' Mantenir com a mĂnim la distribuciĂł actual coneguda

- Vigilancia i regulaciĂł estricta de les visites a les zones amb presĂ¨ncia de l'espĂ¨cie per evitar danys involuntaris

RedacciĂł de Plans

FragmentaciĂł de les seves poblacions. - AprovaciĂł i desenvolupament del Pla de RecuperaciĂł de l'espĂ¨cie A04.01

Sobrepastura per ramaderia i degut a altes densitats dâ&#x20AC;&#x2122;ungulats salvatges.

SĂĄez et al. (2010) Aprofitament sostenible Forestal

A07

Ă&#x161;s de biocides, hormones i productes quĂmics. AfectacciĂł sobre els insectes polinitzadors.

PĂ¨rdua de naturalitat, estructura i condicions microclimĂ tiques de la massa forestal.

SĂĄez et al. (2010)

B02.03

EliminaciĂł del sotabosc. DestrucciĂł dels microhĂ bitats de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie.

SĂĄez et al. (2010)

E01.04

Obres civils i noves infraestructures o vies de comunicacions en Ă rees crĂtiques per lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie.

SĂĄez et al. (2010)

F04

Recolâ&#x20AC;˘lecciĂł i trĂ fic dâ&#x20AC;&#x2122;orquĂdies.

SĂĄez et al. (2010)

G01.08

Excessiu trepig, en especial de naturalistes i fotĂ˛graf amb lâ&#x20AC;&#x2122;efecte de destrucciĂł directa de peus en estat vegetatiu i de compactaciĂł del sĂ˛l.

SĂĄez et al. (2010)

- IncorporaciĂł dels requeriments de l'espĂ¨cie (manteniment de cobertura arbĂ˛ria en condicions de mitja ombra) en la planificaciĂł forestal de les zones on l'espĂ¨cie ĂŠs present

Seguiment ecolĂ˛gic - Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions P '

" #

' + '

Augmenta

/ '

1999 - 2011

& '

Pobra

Aymerich com pers (2011)

) * '

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

6"&'"$)'4- % %$ 4

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

6"&'"$)'4- % %$ 4 592

8 * Tipus d'indicador: Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Ă&#x20AC;rea (ha)

Unitats: ha

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys

Observacions:

# $ % & ' $ ( #

) *

Tipus d'indicador: Indicador:

Densitat

Font:

Densitat mitjana

Unitats: Nre. Individus florits i no florits/m2

Metodologia: Recompte de poblaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

ENPE/Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

La tortuga d'estany tĂŠ la closca ovalada que no sol superar els 20 cm. La coloraciĂł ĂŠs negra o marrĂł amb taques grogues al cap, coll i extremitats, aixĂ com a les parts superiors de la closca. El plastrĂł ĂŠs groc o ataronjat i amb taques fosques de diferent grandĂ ria. Viu en masses d'aigua d'ambients mediterranis, normalment per sota els 600 m d'altitud. Se la troba en aigĂźes netes i amb bona cobertura vegetal, ja sigui en basses, llacunes litorals, sĂ¨quies o torrents d'aigĂźes lentes.

! "

18 nÂş UTM10

" #

5,3

100

Indeterminada

+ ' Rivera et al. (2011) ) * '

$% & %'( )$ $ * +$ "$%' )$ + $&, %'( !* # )$ &$ '( -$)'.$&&/+' % . +

6"&'"$)'4- % %$ 4

( # '

, '

Catalunya

& ' Mitja

Al Delta de l'Ebre on es fa un seguiment anual i es realitzen introduccions en dues zones, la poblaciĂł ha estat estimadael 2011 en uns 90 exemplars (Bertolero 2011). En el marc d'un projecte LIFE han estat alliberats 54 exs. a l'Alfacada

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

593

. *

A Catalunya, es troba preferentment en zones litorals i prelitorals, penetrant cap a l'interior per la conca del Ter, del Segre i de la Noguera RibagorĂ§ana. De manera molt localitzada es troba al BerguedĂ , Cerdanya i Pallars JussĂ .

/ +$-

. " #

ES0000019 - Aiguamolls de l'Alt EmpordĂ

segura

11,1

ES0000020 - Delta de l'Ebre

segura

33,3

16,7

22,2

5,6

probable ES5110005 - Sistema transversal CatalĂ ES5110007 - Riu i Estanys de Tordera

segura

ES5110010 - Sant LlorenĂ§ del Munt i l'Obac

probable

ES5110011 - Serres del litoral septentrional

segura

ES5120008 - Estany de Banyoles

segura

ES5120011 - Riberes del Baix Ter

segura

ES5120015 - Litoral del Baix EmpordĂ

segura

segura ES5120016 - El MontgrĂ-Les Medes-El Baix Ter ES5120017 - Estany de SilsRiera de Santa Coloma

segura

ES5130018 - Estany d'Ivars Vilasana

segura

ES5140004 - SĂ¨quia Major

segura

/ 0 1 2 3 4 4

* Font:

SBiPA (2011)

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

594

2 ! "

0 1!

) 8 * "

IUCN Red List of Threatened Species

GairebĂŠ AmenaĂ§ada

Mundial

IUCN (2011)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

CatĂ leg de Fauna AmenaĂ§ada de Catalunya-proposta

En Perill d'ExtinciĂł

Catalunya

DMAH (2009)

$ *

/ ' Augmentar un 5% la distribuciĂł actual coneguda

" *

* 19 nÂş UTM10

' - Assegurar uns nivells poblacionals Ă˛ptims (densitat i estructura d'edats) a les millors zones - Mantenir i conservar lâ&#x20AC;&#x2122;estructura de lâ&#x20AC;&#x2122;hĂ bitat on viu i la seva dinĂ mica ecolĂ˛gica

* / 5

")-7

GestiĂł preventiva

F06

Altres activitats de caĂ§a, pesca i recolecciĂł. Captura d'exemplars per aquariofĂlia.

Franch et al. (2007)

H01

ContaminaciĂł d'aigĂźes superficials (d'aigua dolĂ§a i salobre

Franch et al. (2007)

I01

EspĂ¨cies alÂˇlĂ˛ctones i invasores com el luci, visĂł americĂ , cranc americĂ , anĂ tides, tortugues americanes, etc.

Franch et al. (2007)

J02.03

CanalitzaciĂł i desviaments d'aigua.

Franch et al. (2007)

- AvaluaciĂł i regulaciĂł, si s'escau, de lâ&#x20AC;&#x2122;extracciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;aigua per reg i altres usos de les masses d'aigua amb presĂ¨ncia actual de lâ&#x20AC;&#x2122;element per garantir-ne les condicions hĂdriques adients - RegulaciĂł dels tractaments fitosanitaris o de plagues. A les Ă rees principals de l'espĂ¨cie nomĂŠs es podrien dur a terme amb productes selectius i de baixa toxicitat (AAA) per a la fauna tant terrestre com aqĂźĂcola P

- RegulaciĂł dels dragatges, canalitzacions o implantaciĂł d'activitats extractives que puguin modificar la llera i el cabal del riu on es trobi present l'hĂ bitat de l'espĂ¨cie

VigilĂ ncia - Augment de la vigilĂ ncia sobre la captura ilÂˇlegal d'individus J02.06

Captacions d'aigua procedents d'aigĂźes superficials.

Franch et al. (2007)

J02.07

Captacions d'aigua subterrĂ nia. SobreexplotaciĂł d'aqĂźĂfers.

CTFC (2011)

- ConsolidaciĂł del programa de cria en captivitat

J02.10

DestrucciĂł de l'hĂ bitat de ribera.

CTFC (2011)

- Foment de la recuperaciĂł de poblacions extintes, mitjanĂ§ant translocacions/reintroducciĂł previ estudi detallat en zones on no hi hagi espĂ¨cies alÂˇlĂ˛ctones competidores

K01

Processos abiĂ˛tics naturals (lents). AĂŻllament de les poblacions i pĂ¨rdua de variabilitat genĂ¨tica.

CTFC (2011)

K01.03

DessecaciĂł. DessecaciĂł de les aigĂźes per captacions, drenatges, desviaments de cursos o canvis en el terreny.

Franch et al. (2007)

K02.03

EutrofitzaciĂł (natural). Per intensificaciĂł de les prĂ ctiques agrĂ ries i ramaderes.

Franch et al. (2007)

K03.04

DepredaciĂł (fauna). Principalment sobre les postes i els nounats.

Rivera et al. (2011)

RecuperaciĂł d'espĂ¨cies amenaĂ§ades - reforĂ§os poblacionals

RecuperaciĂł d'espĂ¨cies amenaĂ§ades - eliminaciĂł de riscos P

Control d'espĂ¨cies exĂ˛tiques P

- ConservaciĂł de la vegetaciĂł aquĂ tica i riberal heliĂ˛fita

GestiĂł o restauraciĂł d'ecosistemes /hĂ bitats

" #

+ '

- Control i eradicaciĂł d'espĂ¨cies exĂ˛tiques en les masses d'aigua rellevants per a l'espĂ¨cie

GestiĂł de formacions vegetals P

- Control de depredadors terrestres, especialment teixĂł i guineu

- Foment de la regeneraciĂł d'aiguamolls i llacunes dessecades o contaminades Disminueix

/ '

& '

Bona

- Manteniment de les condicions fisicoquĂmiques de lâ&#x20AC;&#x2122;aigua adients

ConstrucciĂł o adequaciĂł d'infraestructures

Rivera et al. (2011), Franch et al. (2007)

) * '

- Control de la creaciĂł de nous vials i infraestructures en Ă rees amb presĂ¨ncia de l'hĂ bitat o de l'espĂ¨cie Inventaris - catĂ legs - PromociĂł de nous estudis sobre lâ&#x20AC;&#x2122;estatus de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie Seguiment ecolĂ˛gic P

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

P '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

595

7 * Tipus d'indicador: Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Nombre d'UTM ocupades per l'espĂ¨cie

Unitats: nÂş UTM 10K

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys

Tipus d'indicador: Indicador:

Densitat

Font:

Densitat mitjana

% $' $ 3 ) % $' $ 3*

LepidĂ˛pter nocturn de color marronĂłs ataronjat amb dos ulls blancs a les ales anteriors. Viu en zones de muntanya, principalment associat a boscos caducifolis.

Feo et al. (2009)

Unitats: Nre individus vistos/m2

Metodologia: Estacions visuals de 10 minuts Ă&#x20AC;mbit:

Localitat

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Anual

Observacions:

Tipus d'indicador: Indicador:

Densitat

Font:

Densitat mitjana

Feo et al. (2009), Bertolero (2008)

Unitats: Nre individus vistos/m2

Metodologia: Captura-recaptura utlitzant nases o gĂ nguils Ă&#x20AC;mbit:

Localitat

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

! "

3 nÂş UTM10

" #

0,9

42,9

Indeterminada

+ ' Romo et al. a VVAA (2010)

( # '

, ' & ' Sense Dades

) * '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

% $' $ 3 596

. *

No es coneix del tot bĂŠ la seva distribuciĂł actual, perĂ˛ sembla trobar-se als llindars de fagedes i boscos caducifolis humits de la regiĂł mediterrĂ nia entre els 800 i els 1.500 m. Es localitza principalment a Osona i la Garrotxa.

ES0000018 - Prepirineu Central catalĂ

/ +$-

. " #

absent

segura ES5110005 - Sistema transversal CatalĂ

66,7

28,6

ES5120001 - Alta GarrotxaMassĂs de les Salines

probable

33,3

14,3

ES5120004 - Zona VolcĂ nica de la Garrotxa

probable

33,3

14,3

ES5120019 - Riberes de l'Alt Ter

probable

66,7

28,6

ES5120021 - Riu FluviĂ

probable

33,3

14,3

/ 0 1 2 3 4 4

Font:

SBiPA (2011)

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

% $' $ 3

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

% $' $ 3 597

2 ! "

0 1!

) 8 * "

IUCN Red List of Threatened Species

Dades insuficients

Mundial

IUCN (2011)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

$ *

/ ' Mantenir com a mĂnim l'Ă rea de distribuciĂł actual coneguda

" *

* 3 nÂş UTM10

' - Assegurar de mantenir una estructura i dinĂ mica de l'hĂ bitat adequada per l'espĂ¨cie

/ 5

* Manteniment de l'estructura o funcionament del mosaic paisatgĂstic

")-7

A02.01

IntensificaciĂł de les prĂ ctiques agrĂ ries.

Romo et al.(2010a)

A07

Ă&#x161;s de biocides, hormones i productes quĂmics. Augment dels tractament inespecĂfics en els hĂ bitats de l'espĂ¨cie.

Romo et al.(2010a)

B02.01

Reforestacions inadequades.

Romo et al.(2010a)

B02.04

GestiĂł forestal inadequada, amb pĂ¨rdua de naturalitat i grau de maduresa de la massa.

Romo et al.(2010a)

Inadequada iluminaciĂł artificial dels nuclis rurals.

Romo et al.(2010a)

- Manteniment dels espais oberts (conreus i pastures), els prats de dall i un paisatge en mosaic en les zones amb presĂ¨ncia destacada de l'espĂ¨cie

H06.02

Inventaris - catĂ legs P

- Manteniment dels matollars dâ&#x20AC;&#x2122;arĂ§ blanc i aranyoner, principals plantes nutrĂcies de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie

- PromociĂł de nous estudis sobre lâ&#x20AC;&#x2122;estatus de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie

P '

" #

Desconeguda

/ '

& '

Sense Dades

/ '

& '

Bona

+ ' ) * ' #

' + '

Desconeguda

Romo et al. a VVAA (2010)

) * '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

% $' $ 3

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

% $' $ 3 598

7 * Tipus d'indicador: Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Nombre d'UTM ocupades per l'espĂ¨cie

Unitats: nÂş UTM 10K

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys

Tipus d'indicador: Indicador:

Densitat

Font:

Densitat mitjana

Local

Romo et al. (2010)

Unitats: Nre orugues en plantes nutrĂcies/m2

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Tipus d'indicador: Indicador:

AbundĂ ncia

Font:

Nre de captures/trampes

) -4 & ) & 5 - & *

Metodologia: Transsectes Ă&#x20AC;mbit:

-4 & (

EspĂ¨cie de lepidĂ˛pter de la famĂlia Nymphalidae que presenta una alta variabilitat individual, amb moltes subespĂ¨cies descrites. El mascle tĂŠ l'anvers de color marronĂłs amb franges de color taronja. El revers ĂŠs mĂŠs clar, dâ&#x20AC;&#x2122;un to grogĂłs amb una lĂnia de punts negres. La femella ĂŠs mĂŠs gran i de colors mĂŠs clars. Lâ&#x20AC;&#x2122;envergadura alar ĂŠs d'entre 32 i 46 mm. Aquesta papallona viu en zones obertes, prats i llindars de bosc. El vol ĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;abril a juny. S'alimenta de nĂ¨ctar de les flors. En canvi l'eruga, negra i peluda, construeix nius colÂˇlectius filamentosos entre les fulles del lligabosc, de l'atxa o d'escabiosa blanca, de les quals es nodreix.

Romo et al. (2010)

Unitats: Nre individus/nit

Metodologia: Trampeig d'intercepciĂł de vol amb atraients Ă&#x20AC;mbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

! "

48 nÂş UTM10

14,1

" #

Indeterminada

( # '

+ ' Romo et al. a VVAA (2010) ) * '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

% $' $ 3

, ' & ' Pobra

Localitats a la regiĂł alpina catalana: 25.

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

-4 & ( 599

. *

Ă&#x20AC;mpliament distribuĂŻda per tota la regiĂł mediterrĂ nia, present a la majoria de zones forestals de muntanya.

Font:

VVAA (2010)

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

-4 & (

/ +$-

ES0000018 - Prepirineu Central catalĂ

probable

ES0000022 - AigĂźestortes

absent

ES5110001 - MassĂs del Montseny

segura

. " #

2,1

1,7

10,4

8,5

ES5110004 - Serra de CatllarĂ s probable

2,1

1,7

probable ES5110005 - Sistema transversal CatalĂ

8,3

6,8

ES5110007 - Riu i Estanys de Tordera

probable

2,1

1,7

ES5110008 - Gallifa-Cingles de probable BertĂ

4,2

3,4

ES5110010 - Sant LlorenĂ§ del Munt i l'Obac

probable

4,2

3,4

ES5110011 - Serres del litoral septentrional

segura

8,3

6,8

ES5110012 - MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

probable

6,2

5,1

ES5110013 - Serres del Litoral central

probable

2,1

1,7

ES5110017 - Costes del Maresme

absent

4,2

3,4

ES5110024 - Serra de Collserola

segura

6,2

5,1

ES5110025 - Riu Congost

probable

4,2

3,4

ES5120001 - Alta GarrotxaMassĂs de les Salines

segura

4,2

3,4

ES5120004 - Zona VolcĂ nica de la Garrotxa

segura

2,1

1,7

ES5120005 - Riu Llobregat d'EmpordĂ

probable

2,1

1,7

ES5120008 - Estany de Banyoles

probable

2,1

1,7

ES5120009 - Basses de l'Albera

probable

2,1

1,7

ES5120010 - Les Gavarres

segura

8,3

6,8

ES5120011 - Riberes del Baix Ter

segura

2,1

1,7

ES5120012 - Les Guilleries

probable

2,1

1,7

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

-4 & ( 600

ES5120013 - MassĂs de les Cadiretes

probable

2,1

1,7

ES5120014 - L'Albera

probable

2,1

1,7

ES5120015 - Litoral del Baix

absent

ES5140017 - Serra de Montsant-Pas de l'Ase

segura

/ 0 1 2 3 4 4

EmpordĂ absent ES5120016 - El MontgrĂ-Les Medes-El Baix Ter ES5120017 - Estany de SilsRiera de Santa Coloma

probable

2,1

1,7

ES5120018 - Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

probable

4,2

3,4

ES5120019 - Riberes de l'Alt Ter

probable

4,2

3,4

ES5120020 - Riu LlĂŠmena

probable

2,1

1,7

ES5120021 - Riu FluviĂ

probable

4,2

3,4

ES5120023 - Rieres de XuclĂ i Riudelleques

probable

4,2

3,4

ES5120027 - Rasos de Tubau

probable

2,1

1,7

ES5130003 - Alt Pallars

absent

ES5130008 - Serra d'AubenĂ§ i Roc de Cogul

segura

2,1

1,7

ES5130012 - Vall Alta de Serradell - Serra de Sant GervĂ s

segura

4,2

3,4

ES5130014 - Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

probable

4,2

3,4

ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

probable

4,2

3,4

ES5130027 - Obagues de la riera de Madrona

probable

8,3

6,8

ES5130028 - Ribera Salada

probable

6,2

5,1

ES5130029 - Serres de Queralt probable i Els TossalsAigua d'Ora

4,2

3,4

ES5140008 - Muntanyes de Prades

probable

8,3

6,8

ES5140009 - Tivissa-VandellĂłs- probable Llaberia

2,1

1,7

ES5140011 - Sistema prelitoral segura meridional

4,2

3,4

probable ES5140015 - Riu Siurana i planes del Priorat

2,1

1,7

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

-4 & (

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

-4 & ( 601

2 ! "

0 1!

) 8 *

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

$ *

/ ' Mantenir com a mĂnim la distribuciĂł actual coneguda

" *

* 48 nÂş UTM10

' - Assegurar de mantenir una estructura i dinĂ mica de l'hĂ bitat adequada per l'espĂ¨cie

/ 5

")-7

A02.01

IntensificaciĂł agrĂcola que comporti un canvi en els usos del sĂłl, l'estructura del paissatge o la composiciĂł florĂstica.

Romo et al.(2010b)

A10.01

EliminaciĂł de marges (tanques i bardisses o arbusts). DestrucciĂł de les zones de matollars on habiten espĂ¨cies de lligabosc (Lonicera spp.).

Romo et al.(2010b)

GestiĂł forestal inadequada que comporti un canvi en l'estructura del paissatge o la composiciĂł florĂsitca.

Romo et al.(2010b)

B02.01

Reforestacions inadequades.

Romo et al.(2010b)

EliminaciĂł del sotabosc.

Romo et al.(2010b)

* Aprofitament sostenible Forestal P

- Manteniment de les masses de lligabosc (Lonicera sp) com a principal planta nutrĂcia

Aprofitament sostenible Ramader/AgrĂcola P

- OrdenaciĂł de la cĂ rrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presĂ¨ncia i conservaciĂł de l'hĂ bitat

Cartografia temĂ tica P B02.03

Inventaris - catĂ legs P

+ '

- PromociĂł de nous estudis sobre lâ&#x20AC;&#x2122;estatus de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie

InvestigaciĂł i estudis

" #

- RealitzaciĂł d'estudis i inventaris que millorin la cartografia de l'espĂ¨cie

Disminueix

/ '

1994-2009

& '

- Foment d'estudis per a la millora del coneixement de la especificitat alimentiĂcia de l'oruga i de selecciĂł de l'hĂ bitat Pobra Seguiment ecolĂ˛gic

Stefanescu (2011)

) * '

El CBMS aporta una tendĂ¨ncia regressiva moderada.

P '

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

Desconeguda

/ '

& '

Bona

+ ' ) * '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

-4 & (

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

-4 & ( 602

7 * Tipus d'indicador: Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Nombre d'UTM ocupades per l'espĂ¨cie

Unitats: nÂş UTM 10K

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys

Tipus d'indicador: Indicador:

AbundĂ ncia

Unitats: Nre individus/km

Metodologia: Transsectes de 1000x5m Ă&#x20AC;mbit:

Localitat

Temporalitat:

)1 -4 % ( *

Font:

Mitjana d'individus

1 -4 % (

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Aquesta libelÂˇlula, de la famĂlia dels Gomphidae, es caracteritza per les seves Ă mplies lĂnies negres en en el tĂ˛rax que contrasten amb el groc. Tot i que es tracta d'una espĂ¨cie d'aigĂźes corrents, ĂŠs mĂŠs comĂş veure-la en Ă rees mĂŠs lentes amb fons terrosos i cabals mitjans (entre 1 i 4 m d'amplada del curs fluvial). Li sĂłn favorables els marges del riu sombrejats i el centre assolellat, amb vegetaciĂł emergent a les vores i sense estiatge de les aigĂźes. Acostuma a compartir l'hĂ bitat amb Macromia splendens. Com altres espĂ¨cies d'aquesta famĂlia, descansen amb freqĂźĂ¨ncia colÂˇlocant-se sobre les pedres.

! "

3 nÂş UTM10

" #

0,9

100

Indeterminada

( # ' 2010

4 localitats a Catalunya. Cites aĂŻllades a la provĂncia de Tarragona,

Indeterminada

+ ' Torralba-Burrial et al. (2010) ) * '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

-4 & (

Catalunya

& ' Mitja

+ ' Torralba-Burrial et al. (2010) ) * '

, '

( # ' 2010

, '

Espanya

& ' Pobra

80 poblacions a Espanya. NomĂŠs s'ha considerat la regiĂł mediterrĂ nia espanyola.

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

1 -4 % ( 603

. *

Actualment tan sols es tĂŠ constĂ ncia de la presĂ¨ncia de l'espĂ¨cie al Parc Natural dels Ports de Tortosa Beseit.

/ +$-

. " #

ES5140003 - Ribera de l'Algars probable

33,3

ES5140011 - Sistema prelitoral segura meridional

100

/ 0 1 2 3 4 4

Font:

BDBC (2012)

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

1 -4 % (

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

1 -4 % ( 604

2 ! "

0 1!

) 8 * $ *

GairebĂŠ AmenaĂ§ada

Mundial

IUCN (2011)

En Perill d'ExtinciĂł

Espanya

VerdĂş i Galante (2008)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

CatĂ leg de Fauna AmenaĂ§ada de Catalunya-proposta

En Perill d'ExtinciĂł

Catalunya

DMAH (2009)

IUCN Red List of Threatened Species

/ ' Mantenir la distribuciĂł actual coneguda

" *

* 3 nÂş UTM10

' - Assegurar de mantenir una estructura i dinĂ mica de l'hĂ bitat adequada per l'espĂ¨cie

* GestiĂł preventiva

/ 5

")-7

E01.01

Increment de la superfĂcie urbana.

VerdĂş i Galante (2008)

E03.01

Abocament d'aigĂźes residuals.

VerdĂş i Galante (2008)

H01

ContaminaciĂł d'aigĂźes superficials.

VerdĂş i Galante (2008)

J02.03

CanalitzaciĂł i desviaments d'aigua.

VerdĂş i Galante (2008)

J02.10

VerdĂş i Galante (2008)

DestrucciĂł del bosc de ribera i la vegetaciĂł aquĂ tica de les lleres.

GestiĂł o restauraciĂł d'ecosistemes /hĂ bitats - Augment dels sistemes de depuraciĂł i tractament d'aigĂźes al llarg dels trams on ĂŠs present l'espĂ¨cie per garantir les condicions fisicoquĂmiques de l'aigua adients per l'espĂ¨cie P

- CoordinaciĂł de les mesures sobre aquesta espĂ¨cie amb les de Macromia splendens, ja que presenta uns requeriments d'hĂ bitat molt similars.

- Manteniment de les condicions fisicoquĂmiques de lâ&#x20AC;&#x2122;aigua adients

Cartografia temĂ tica P

Inventaris - catĂ legs

' + '

P Augmenta

/ '

2000 - 2010

& '

- PromociĂł de nous estudis sobre lâ&#x20AC;&#x2122;estatus de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie

Bona InvestigaciĂł i estudis

Torralba-Burrial et al. (2010)

) * '

- RealitzaciĂł d'estudis per observar experimentalment si la construcciĂł de petites represes augmenta les zones de reproduciĂł

Aquesta tendĂ¨ncia es deu a una millora en el coneixement de l'espĂ¨cie

Seguiment ecolĂ˛gic

" #

' + '

- RealitzaciĂł d'estudis i inventaris que millorin la cartografia de l'espĂ¨cie

Desconeguda

/ '

& '

Sense Dades

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

DivulgaciĂł - InformaciĂł

) * '

- DivulgaciĂł i valoritzaciĂł de l'espĂ¨cie, especialment entre la poblaciĂł local

Possible tendĂ¨ncia en regressiĂł als Ports (SBiPA)

P '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

1 -4 % (

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

1 -4 % ( 605

7 * Tipus d'indicador: Indicador:

AbundĂ ncia

Font:

AbundĂ ncia d'adults

Torralba-Burrial et al. (2010)

Unitats: Nombre d'adults/100m de riba

Metodologia: Transecte de 5x100m seguint la riba a realitzar en 10-15 minuts. Ă&#x20AC;mbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Quincenal

Observacions: S'ha de fer entre entre el 15 de maig i el 15 de setembre.

1 '

' ' )1 '

' '*

Tipus d'indicador: Indicador:

Nombre d' UTMs

Font:

UTM 10x10 km

Unitats: ha

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Cada 5-10 anys

Observacions:

Tipus d'indicador: Indicador:

De canvi

Font:

Naturalitat de l'hĂ bitat

Torralba-Burrial et al. (2010)

Unitats: Valor segons tipologĂa de naturalitat

La graĂ¨llsia ĂŠs una magnĂfic lepidĂ˛pter nocturn de la famĂlia dels satĂşrnids. L'eruga s'alimenta de fulles de pi roig (Pinus sylvestris) i de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmanii) i potser tambĂŠ de pi negre (Pinus uncinata) a les comarques pirinenques. L'adult vola a la primavera. Amb les ales esteses mesura entre 8 i 9 cm; ĂŠs per tant tambĂŠ una de les papallones mĂŠs grosses a Europa. El seu cos ĂŠs gros i pilĂłs, de color marrĂł. Les ales sĂłn d'un verd blavĂs, ribetejades i venades de bru vermellĂłs i amb un magnĂfic ocel a cadascuna d'elles. Les ales posteriors s'allarguen en una cua mĂŠs llarga als mascles que a les femelles. TambĂŠ es distingeixen els mascles â&#x20AC;&#x201C;com el que mostra la foto- per les antenes plomoses per detectar les feromones d'atracciĂł sexual emeses per les femelles, ni que es trobin a una concentraciĂł a l'aire baixĂssima, homeopĂ tica. En canvi, les femelles tenen antenes mĂŠs simples.

Metodologia: ValoraciĂł de l'hĂ bitat segons les caracterĂstiques del llit, ribes, qualitat i quantitat d'aigua Ă&#x20AC;mbit:

Temporalitat:

Local

Qualitat de l'indicador: Mitja

Anual

Observacions:

! " Tipus d'indicador: Indicador:

AbundĂ ncia

Font:

AbundĂ ncia d'exĂşvies

Torralba-Burrial et al. (2010)

Unitats: Nombre d'exĂşvies/100m de riba

Metodologia: Rastreig de ribes en busca d'exĂşvies, retirada i conteig al laboratori. Ă&#x20AC;mbit:

Local

Temporalitat:

Quincenal

Qualitat de l'indicador: Mitja

" #

298275,8 ha

11,1

36,1

Observacions: S'ha de fer entre el 15 de maig i el 15 de juliol.

Indeterminada

+ '

( # '

, '

Catalunya

& ' 0

) * '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

1 -4 % (

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

1 '

' ' 606

. *

La graĂ¨lsia es distribueix Ă mpliament pels Prepirineus i bona part del sistma Transversal i el Prelitoral, associada a la presĂ¨ncia de boscos de pi roig i pinassa. A la zona mĂŠs mediterrĂ nia, la seva distribuciĂł ĂŠs constituĂŻda per taques discontĂnues.

Font:

CARTOBIO (2009)

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

1 '

' '

/ +$-

. " #

ES0000018 - Prepirineu Central catalĂ

segura

1848,1 0

1,6

0,6

0,5

ES0000022 - AigĂźestortes

segura

226,2 0

0,2

0,1

ES5110001 - MassĂs del Montseny

segura

6265,2 0

21,6

2,1

1,6

ES5110004 - Serra de CatllarĂ s segura

4644,8 0

37,9

1,6

1,2

segura ES5110005 - Sistema transversal CatalĂ

6470,6 0

22,6

2,2

1,7

ES5110008 - Gallifa-Cingles de segura BertĂ

2495,6 0

34,6

0,8

0,6

ES5110009 - Riera de MerlĂ¨s

probable

2222,6 0

73,8

0,8

0,6

ES5110010 - Sant LlorenĂ§ del Munt i l'Obac

segura

336 0

2,1

0,1

ES5110011 - Serres del litoral septentrional

probable

ES5110012 - MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

absent

ES5110014 - Serra de Castelltallat

probable

1161 0

23,4

0,4

0,3

ES5110015 - Sistema prelitoral segura central

375,1 0

1,9

0,1

ES5110016 - Riera de Sorreigs probable

286,2 0

99,8

0,1

4,5

3,5

ES5120001 - Alta GarrotxaMassĂs de les Salines

segura

13423,7 0

17,6

ES5120004 - Zona VolcĂ nica de la Garrotxa

segura

0 0

ES5120011 - Riberes del Baix Ter

absent

ES5120012 - Les Guilleries

segura

10964,4 0

88,4

3,7

2,8

ES5120019 - Riberes de l'Alt Ter

probable

221,4 0

0,1

ES5120027 - Rasos de Tubau

probable

347,9 0

0,1

ES5130003 - Alt Pallars

segura

2111,6 0

1,4

0,7

0,5

ES5130007 - Riberes de l'Alt Segre

probable

2 0

0,5

ES5130008 - Serra d'AubenĂ§ i Roc de Cogul

segura

3384,1 0

49,9

1,1

0,9

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

1 '

' ' 607

ES5130009 - Serra de Turp i Mora CondalValldan

segura

2865,5 0

77,3

0,7

ES5130010 - Serra de BoumortCollegats

segura

2457 0

6,7

0,8

0,6

ES5130012 - Vall Alta de Serradell - Serra de Sant GervĂ s

probable

ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

probable

ES5130026 - Serra de PradaCastellĂ s

probable

ES5130027 - Obagues de la

probable

0 1!

986,7 0

1332 0

3,8

0,3

0,4

0,2

IUCN Red List of Threatened Species

Dades insuficients

Mundial

IUCN (2011)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

$ *

/ 5

segura

ES5130029 - Serres de Queralt probable i Els TossalsAigua d'Ora ES5140008 - Muntanyes de Prades

0,3

1456 0

19,5

2378,9 0

66,4

0,5

0,4

0,8

0,6

riera de Madrona ES5130028 - Ribera Salada

probable

ES5140011 - Sistema prelitoral segura meridional

5106,2 0

92,5

1,7

1,3

6953 0

2,3

1,8

8630,3 0

28,1

2,9

2,2

18846,3 0

36,5

6,3

4,9

107798,4 0

")-7

A07

Fumigacions pel control de la processionĂ ria en pinedes.

Romo et al. (2010c)

B02.01

RepoblaciĂł inadequada.

Romo et al. (2010c)

B02.03

EliminaciĂł del sotabosc. DestrucciĂł dels microhĂ bitats de l'espĂ¨cie.

Romo et al. (2010c)

B03

Aprofitament forestal sense repoblaciĂł o regeneraciĂł natural, reducciĂł de la superfĂcie forestal. PĂ¨rdua d'hĂ bitat.

Romo et al. (2010c)

H06.02

ContaminaciĂł lumĂnica.

Romo et al. (2010c)

L09

Incendi (natural).

Romo et al. (2010c)

/ 0 1 2 3 4 4

" #

Desconeguda

/ '

& '

Sense Dades

/ '

& '

Bona

+ ' ) * ' #

' + '

Desconeguda

Romo et al. (2010a)

) * '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

1 '

' '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

1 '

' ' 608

7 *

2 ! " ) 8 * / ' Mantenir com a mĂnim la distribuciĂł actual coneguda

Tipus d'indicador:

" *

* 298276 ha

Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Ă&#x20AC;rea (ha)

Unitats: ha

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys

Observacions:

' - Assegurar de mantenir una estructura i dinĂ mica de l'hĂ bitat adequada per l'espĂ¨cie

Tipus d'indicador: Indicador:

Font:

Nre de captures/trampes

Romo et al. (2010)

Unitats: Nre individus/nit

Metodologia: Trampeig d'intercepciĂł de vol amb atraients

Millora ambiental de les activitats del sector primari i altres

Ă&#x20AC;mbit: P

AbundĂ ncia

- RegulaciĂł de l'Ăşs de plaguicides, en especial l'aplicaciĂł de tractaments per al control de plages per a pins (principalment processionĂ ria), en zones importants de l'espĂ¨cie potenciant els tractaments dels pins amb Bacillus thuringiensis a la tardor

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Aprofitament sostenible Forestal - Manteniment de les masses de Pinus sylvestris i Pinus nigra en les principals Ă rees de distribuciĂł de l'espĂ¨cie Cartografia temĂ tica P

- RealitzaciĂł d'estudis i inventaris que millorin la cartografia de l'espĂ¨cie

Inventaris - catĂ legs - PromociĂł de nous estudis sobre lâ&#x20AC;&#x2122;estatus de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie InvestigaciĂł i estudis - Foment de lâ&#x20AC;&#x2122;investigaciĂł per trobar noves mesures de lluita biolĂ˛gica contra la processionĂ ria del pi que no afectin a l'espĂ¨cie P '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

1 '

' '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

1 '

' ' 609

- Aquesta espĂ¨cie ĂŠs present en dues localitats: a les basses de les Olles al Delta de l'Ebre i a l'estany de la Ricarda al Delta del Llobregat.

6 $' '$78 -'($ -

# '( &

)6 $' '$78 -'($ - *

Planta herbĂ cia de tija de fins a 2 m d'lacĂ ria. La tija ĂŠs erecta i tĂŠ pĂ¨ls asteriformes de color castany. Les fulles sĂłn simples, de 4-10 x 6-12 cm, esparses, de triangulars a ovades amb 3-5 lĂ˛buls aguts amb el marge dentat. Flors hermafrodites, actinomorfes, solitĂ ries a l'axilÂˇla de les fulles superiors. El calze tĂŠ 5 lĂ˛buls oblongo-ovats de 6-7x2-3 mm. TĂŠ 5 pĂ¨tals lliures de 20-30 mm de color rosa-violaci.Viu en herbassars a les vores d'aiguamolls litorals.

! "

224,2 ha

" #

100

Indeterminada

+ ' SĂĄez et al. (2010) ) * '

( # '

, '

Catalunya

& ' Bona

Ocupa 6,25h a La Ricarda on s'han observat 673 individus . I en la Bassa de les Olles ocupa 1,2 ha on el nombre d'individus estĂ entre 60 i 1.000.000 de individus. SĂĄez et al. (2010) La poblaciĂł al Delta ha estat avaluada en 182.400 exs. (Guardiola et al

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

6 $' '$78 -'($ -

Font:

SBiPA (2011)

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

6 $' '$78 -'($ - 610

. *

/ +$-

. " #

ES0000020 - Delta de l'Ebre

segura

176,4 0

0,4

78,7

ES0000146 - Delta del Llobregat

segura

47,7 0

5,2

21,3

224,1 0

/ 0 1 2 3 4 4

0 1! "

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

CatĂ leg de Flora AmenaĂ§ada de Catalunya

En Perill d'ExtinciĂł

Catalunya

DMAH (2008b)

$ *

/ 5

")-7

DestrucciĂł del microhĂ bitat de l'espĂ¨cie.

CTFC (2011)

A07

AbĂşs de pesticides i plaguicides agrĂcoles.

SĂĄez et al. (2010)

A07

Ă&#x161;s de biocides, hormones i productes quĂmics. Arriben a l'aigĂźa procedents de conreus veĂŻns.

Vigo et al. (2006)

G02

Instalacions esportives i d'oci. Deteriorament de la vegetaciĂł o del substrat.

CTFC (2011)

H01

Canvis en la salinitat o qualitat de l'aigua

DMAH (2008b)

J02

Canvis induĂŻts en les condicions hidrĂ uliques. Ajuda a la proliferaciĂł de plantes helĂ˛fites competidores com el canyĂs.

SĂĄez et al. (2010)

J02.01

Abocadors, rescat de terres i dessecaciĂł en general.

CTFC (2011)

J02.10

Neteges de marges i cursos dâ&#x20AC;&#x2122;aigua colindants.

CTFC (2011)

K02.03

EutrofitzaciĂł per augment de la contaminaciĂł de les aigĂźes.

SĂĄez et al. (2010)

K03.04

DepredaciĂł (fauna). Activitat perforadora de les larves de Crocidosema plebejana sobre les granes.

SĂĄez et al. (2010)

" #

' + '

Estable

6 $' '$78 -'($ -

& '

Mitja

SĂĄez et al. (2010)

) * '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

/ '

Sembla que hi ha hagut un gran pols germinatiu fa pocs anys que estabilitza la poblaciĂł (SĂĄez et al., 2010). La poblaciĂł del Delta de l'Ebre ĂŠs una poblaciĂł jove que possiblement estĂ en expansiĂł. En canvi la del Delta del Llobregat estĂ envellida i no ĂŠs tan clar si es mantĂŠ o disminueix. (SBiPA, 2013)

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

6 $' '$78 -'($ - 611

7 *

2 ! " ) 8 * / ' Mantenir com a mĂnim la distribuciĂł actual coneguda

Tipus d'indicador:

" *

* 224 ha

Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Ă&#x20AC;rea (ha)

Unitats: ha

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys

Observacions:

' - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinĂ mica ecolĂ˛gica de l'hĂ bitat a uns nivells favorables

Tipus d'indicador: Indicador:

Densitat

Font:

Densitat mitjana

Unitats: Nre. Individus florits i no florits/m2

Metodologia: Recompte de poblaciĂł

Millora ambiental de les activitats del sector primari i altres

Ă&#x20AC;mbit: - Foment de la disminuciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşs de productes fitosanitaris a les Ă rees amb presĂ¨ncia de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie

Localitat

Temporalitat:

Trianual (juliol)

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Seguiment ecolĂ˛gic P

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

P '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

6 $' '$78 -'($ -

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

6 $' '$78 -'($ - 612

- Sembla ser present principalment a les zones montanes de la regiĂł mediterrĂ nia amb un clar domini dels planifolis. MĂŠs freqĂźent al nordest de Catalunya i a les serres del Prelitoral.

( ' .

# ( -

) ( ' . *

ColeĂ˛pter popularment anomenat escanyapolls o cĂ¨rvol volador. Presenta un dimorfisme sexual molt marcat; el mascle (a la fotografia), mĂŠs gros que la femella, destaca per les seves mandĂbules enormes que li serveixen com a feixuc reclam sexual i com a arma en les disputes entre mascles. Tot i el seu pes, l'escanyapolls aconsegueix enlairar-se en un vol sorollĂłs. Les larves s'alimenten durant anys de la fusta d'alzines i roures.

! "

62 nÂş UTM10

18,2

" #

93,9

Indeterminada

( # '

+ ' MĂŠndez (2010) ) * '

, '

Catalunya

& ' Sense Dades

EstimaciĂł de poblacions a Catalunya: 77. Font:

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

( ' .

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

( ' . 613

. *

/ +$-

ES0000018 - Prepirineu Central catalĂ

probable

ES0000022 - AigĂźestortes

segura

ES0000146 - Delta del Llobregat

probable

ES5110001 - MassĂs del Montseny

segura

. " #

1 1

1,6

1,6 1,6

12,9

segura

9,7

9,1

ES5120011 - Riberes del Baix Ter

segura

4,8

4,6

ES5120012 - Les Guilleries

probable

3,2

ES5120013 - MassĂs de les Cadiretes

probable

3,2

ES5120014 - L'Albera

segura

3,2

ES5120015 - Litoral del Baix EmpordĂ

segura

1,6

1,5

1,5 1,5

12,1 absent ES5120016 - El MontgrĂ-Les Medes-El Baix Ter

probable ES5110005 - Sistema transversal CatalĂ ES5110007 - Riu i Estanys de Tordera

ES5120010 - Les Gavarres

segura

ES5110008 - Gallifa-Cingles de segura

16,1

15,2

3,2

8,1

7,6

BertĂ ES5110009 - Riera de MerlĂ¨s

segura

1,6

1,5

ES5110010 - Sant LlorenĂ§ del Munt i l'Obac

segura

9,7

9,1

ES5110011 - Serres del litoral septentrional

segura

9,7

9,1

ES5110012 - MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

segura

3,2

ES5110013 - Serres del Litoral central

probable

1,6

ES5120017 - Estany de SilsRiera de Santa Coloma

probable

1,6

1,5

ES5120018 - Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

probable

6,4

6,1

ES5120019 - Riberes de l'Alt Ter

probable

3,2

ES5120020 - Riu LlĂŠmena

probable

6,4

6,1

ES5120021 - Riu FluviĂ

probable

8,1

7,6

ES5120023 - Rieres de XuclĂ i Riudelleques

probable

3,2

ES5120025 - Garriga d'EmpordĂ

probable

ES5130003 - Alt Pallars

segura

1,6

1,5

ES5110015 - Sistema prelitoral segura central

1,6

1,5

ES5130008 - Serra d'AubenĂ§ i Roc de Cogul

segura

3,2

ES5110017 - Costes del Maresme

absent

1,6

1,5

ES5130009 - Serra de Turp i Mora CondalValldan

probable

1,6

1,5

ES5110024 - Serra de Collserola

segura

4,8

4,6 segura

1,6

1,5

ES5110025 - Riu Congost

probable

6,4

6,1

ES5130010 - Serra de BoumortCollegats

ES5120001 - Alta GarrotxaMassĂs de les Salines

segura

8,1

7,6

ES5130014 - Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

absent

ES5120004 - Zona VolcĂ nica de la Garrotxa

segura

8,1

7,6

ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

probable

1,6

1,5

ES5120005 - Riu Llobregat d'EmpordĂ

probable

3,2

ES5130027 - Obagues de la riera de Madrona

probable

3,2

ES5120007 - Cap de Creus

segura

ES5130028 - Ribera Salada

segura

4,8

4,6

ES5120008 - Estany de Banyoles

segura

1,6

1,5

1,6

1,5

ES5120009 - Basses de l'Albera

probable

1,6

1,5

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

( ' .

ES5130029 - Serres de Queralt probable i Els TossalsAigua d'Ora

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

( ' . 614

ES5140008 - Muntanyes de Prades

segura

1,6

1,5

ES5140009 - Tivissa-VandellĂłs- absent Llaberia ES5140011 - Sistema prelitoral

0 1!

absent

No prioritari

Europa

CEE (1992)

$ *

meridional Directiva 92/43 dels HĂ bitats ES5140017 - Serra de Montsant-Pas de l'Ase

probable

1,6

1,5

/ 5

/ 0 1 2 3 4 4

")-7

A07

Ă&#x161;s de biocides, hormones i productes quĂmics.

B02.01

Reforestacions inadequades.

MĂŠndez (2010)

B02.03

EliminaciĂł del sotabosc. DestrucciĂł dels microhĂ bitats de l'espĂ¨cie.

MĂŠndez (2010)

B02.04

DisminuciĂł de la fusta morta en quantitat i continuitat.

MĂŠndez (2010)

B02.04

GestiĂł forestal inadequada, amb pĂ¨rdua de naturalitat i grau de maduresa de la massa.

MĂŠndez (2010)

B03

Aprofitament forestal sense repoblaciĂł o regeneraciĂł natural, reducciĂł de la superfĂcie forestal.

MĂŠndez (2010)

F03.02.0

RecolÂˇlecciĂł d'insectes.

VVAA (2010)

G01.04.

EliminaciĂł d'arbres vells o morts en peu per minimitzar el perill fĂsic per a les persones (real o percebut) que poden suposar.

MĂŠndez (2010)

L09

Incendi (natural).

Vigo et al. (2008)

" #

Desconeguda

/ '

& '

Sense Dades

/ '

& '

Bona

+ ' ) * ' #

' + '

Desconeguda

MĂŠndez (2010)

) * '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

( ' .

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

( ' . 615

7 *

2 ! " ) 8 * / ' Mantenir com a mĂnim la distribuciĂł actual coneguda

Tipus d'indicador:

" *

* 62 nÂş UTM10

Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Nombre d'UTM ocupades per l'espĂ¨cie

Unitats: nÂş UTM 10K

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys

' - Assegurar de mantenir una estructura i dinĂ mica forestal adequada per l'espĂ¨cie

Tipus d'indicador:

Indicador:

AdquisiciĂł de drets d'aprofitament

AbundĂ ncia

Font:

Nre. de captures/trampes

ViĂąoles i Vives (2010)

Unitats: Nre individus/nit

Metodologia: Trampeig d'intercepciĂł de vol amb atraients

- Compra o adquisiciĂł de drets de tala de rodals dâ&#x20AC;&#x2122;arbres grans, vells, morts en peu i amb abundĂ ncia de cavitats

Ă&#x20AC;mbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions: RecuperaciĂł d'espĂ¨cies amenaĂ§ades - millora de l'hĂ bitat P

- Augment de la densitat de cavitats fomentant la presĂ¨ncia dâ&#x20AC;&#x2122;arbres decrĂ¨pits o morts

Manteniment de l'estructura o funcionament del mosaic paisatgĂstic - Manteniment de marges i tanques arbustives i arbrades entre prats i pastures, llindars i clarianes de bosc Aprofitament sostenible Forestal P

- Foment de la gestiĂł forestal dirigida al manteniment de la maduresa i naturalitat de la massa

- Manteniment de grans peus de planifolis i altres arbres vells caducifolis

Cartografia temĂ tica P

- RealitzaciĂł d'estudis i inventaris que millorin la cartografia de l'espĂ¨cie

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

( ' .

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

( ' . 616

- Es troba prĂ cticament a totes les conques fluvials mĂŠs importants de Catalunya. A les Ăşltimes dĂ¨cades s'ha observat una rĂ pida recuperaciĂł grĂ cies als esforĂ§os destinats a la seva conservaciĂł. Actualment, a la regiĂł mediterrĂ nia, ĂŠs present a bona part de la seva Ă rea natural de distribuciĂł a execpciĂł d'algunes Ă rees del litoral del sud de Catalunya.

$ $

# 9& % #

) $ $ *

MustĂ¨lid de cos allargat amb pelatge marronĂłs, extremitats relativament curtes i dits units per una membrana interdigital. Presenta un marcat dimorfisme sexual, essent els mascles forĂ§a mĂŠs grans i pesats que les femelles.Pot viure en tot tipus dâ&#x20AC;&#x2122;ambients aquĂ tics continentals ben conservats (rius, llacs, embassaments, etc.). El seu rang altitudinal ĂŠs molt ampli, des de zones situades a nivell del mar fins a 1.700-1.800 m i esporĂ dicament en alĂ§ades superiors. La seva alimentaciĂł es basa quasi exclusivament amb preses dâ&#x20AC;&#x2122;hĂ bitats aquĂ tics o semiaquĂ tics com ara peixos, crancs, granotes, etc.

! "

3444,9 km

" #

40,2

74,5

<1000 adults

+ ' SBiPA (2012c) ) * '

( # ' 2011

, '

Catalunya

& ' Mitja

Uns centenars d'adults. Font:

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

$ $

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

$ $ 617

. *

/ +$-

. " #

segura ES5120016 - El MontgrĂ-Les Medes-El Baix Ter

3,1 9

5,6

0,1

ES5120017 - Estany de SilsRiera de Santa Coloma

segura

11,9 9

36,2

0,4

0,3

segura

3,8 9

5,9

0,1

ES0000018 - Prepirineu Central catalĂ

segura

11,8 9

0,9

0,3

ES0000019 - Aiguamolls de l'Alt EmpordĂ

segura

101,1 9

78,7

2,9

2,2

ES5120018 - Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

0,4

0,3

1,5 9

0,1

13,6 9

30,7

segura

ES5120019 - Riberes de l'Alt Ter

segura

ES0000022 - AigĂźestortes ES5110001 - MassĂs del Montseny

segura

37,2 9

5,1

1,1

0,8

ES5120020 - Riu LlĂŠmena

segura

23,2 9

70,2

0,7

0,5

ES5120021 - Riu FluviĂ

segura

2,9

2,2

77,1 9

2,2

1,7

100,1 9

68,1

segura ES5110005 - Sistema transversal CatalĂ

ES5120029 - Riu Brugent

segura

13 9

87,9

0,4

0,3

ES5110007 - Riu i Estanys de Tordera

segura

12,7 9

35,5

0,4

0,3

ES5130002 - Riu Verneda

absent

ES5110008 - Gallifa-Cingles de segura BertĂ

10,6 9

6,7

0,3

0,2

ES5130003 - Alt Pallars

segura

2,9 9

0,2

0,1

9 9

34,3

0,3

0,2

28,9

0,9

0,6

ES5130007 - Riberes de l'Alt Segre

segura

30 9

ES5130008 - Serra d'AubenĂ§ i Roc de Cogul

segura

9,9 9

0,3

0,2

ES5130009 - Serra de Turp i Mora CondalValldan

segura

0,5 9

0,4

ES5130010 - Serra de BoumortCollegats

segura

13,5 9

2,9

0,4

0,3

ES5130012 - Vall Alta de Serradell - Serra de Sant GervĂ s

segura

7,1 9

1,6

0,2

ES5130013 - Aiguabarreig Segre - Cinca

segura

25,2 9

52,4

0,7

0,5

ES5110009 - Riera de MerlĂ¨s

segura

ES5110010 - Sant LlorenĂ§ del Munt i l'Obac

absent

ES5110011 - Serres del litoral septentrional

segura

1,9 9

0,4

0,1

ES5110012 - MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

segura

19,5 9

9,3

0,6

0,4

ES5110014 - Serra de Castelltallat

segura

0,8 9

0,7

ES5110016 - Riera de Sorreigs segura

5,6 9

66,6

0,2

0,1

ES5110025 - Riu Congost

segura

22,2 9

62,6

0,6

0,5

ES5120001 - Alta GarrotxaMassĂs de les Salines

2,5

1,9

2,6

90,9 9

33,6

86,9 9

ES5130014 - Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

segura

ES5120004 - Zona VolcĂ nica de la Garrotxa

2,5

1,9

1,2

0,9

43,1 9

5,4

86,2 9

ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

ES5120005 - Riu Llobregat d'EmpordĂ

segura

19,4 9

59,5

0,6

0,4

ES5130016 - Valls del SiĂłLlobregĂłs

segura

14 9

3,8

0,4

0,3

ES5120008 - Estany de Banyoles

segura

6,4 9

27,4

0,2

0,1

ES5130017 - Basses de Sucs i AlcarrĂ s

segura

0,6 9

43,3

ES5120009 - Basses de l'Albera

segura

0,4 9

4,6

ES5130018 - Estany d'Ivars Vilasana

segura

ES5120010 - Les Gavarres

segura

15,2 9

2,3

0,4

0,3

ES5130019 - Estany de MontcortĂ¨s

segura

0,5 9

45,5

ES5120011 - Riberes del Baix Ter

segura

72,3 9

68,6

2,1

1,6 segura

32 9

80,7

0,9

0,7

ES5120012 - Les Guilleries

segura

48,3 9

13,6

1,4

ES5130020 - Aiguabarreig Segre-Noguera RibagorĂ§ana

ES5120014 - L'Albera

segura

35,5 9

8,7

0,8

ES5130021 - Secans de la Noguera

absent

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

$ $

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

$ $ 618

ES5130024 - La Faiada de MalpĂ s i Cambatiri

segura

2,9 9

7,5

0,1

ES5130025 - BellmuntAlmenara

segura

1 9

2,9

ES5130026 - Serra de PradaCastellĂ s

segura

ES5130028 - Ribera Salada

segura

16,5 9

10,4

0,5

ES5130029 - Serres de Queralt segura i Els TossalsAigua d'Ora

10,6 9

5,3

ES5130032 - Vessants de la Noguera RibagorĂ§ana

segura

31,8 9

17,6

ES5130038 - Secans del SegriĂ i Utxesa

segura

20,7 9

27,7

0,6

0,4

ES5140003 - Ribera de l'Algars segura

22,4 9

31,4

0,6

0,5

ES5140010 - Riberes i Illes de l'Ebre

segura

11,4 9

42,4

0,3

0,2

ES5140011 - Sistema prelitoral segura meridional

88 9

6,1

2,6

1,9

31,3 9

12,1

0,9

0,7

0 1!

ES5140012 - Tossals d'Almatret i Ribaroja

8,6 9

segura

segura ES5140015 - Riu Siurana i planes del Priorat ES5140017 - Serra de Montsant-Pas de l'Ase

segura

7,7

IUCN Red List of Threatened Species

GairebĂŠ AmenaĂ§ada

Mundial

IUCN (2011)

0,4

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

0,3

0,2

Pla de ConservaciĂł

Catalunya

DMA (2002)

0,9

0,7

0,2

$ *

0,2

11,2 9

9,4

0,3

0,2

9,6 9

1,7

0,3

0,2

1386,5 9

/ 5

")-7

C01.01

ExtracciĂł d'arena i grava. AlteraciĂł del llit del riu.

D01.02

Carreteres i autopistes. Per atropellaments en passos.

GuixĂŠ (2010)

F02.03

Pesca esportiva diferent a la pesca amb ham. A travĂŠs de la introducciĂł de peixos depredadors i crancs.

VVAA (2009)

F03.01

CaĂ§a. PersecuciĂł directa.

Palomo et al. (2007)

G01.01

NavegaciĂł, rĂ fting i turisme estival en general.

H01

Augment de substĂ ncies tĂ˛xiques (contaminaciĂł quĂmica) per abocaments tĂ˛xics a lâ&#x20AC;&#x2122;aigua que fan modificar la supervivĂ¨ncia dels macroinvertebrats.

Palomo et al. (2007)

I01

EspĂ¨cies invasores i espĂ¨cies alÂˇlĂ˛ctones de plantes i animals. En especial, el visĂł americĂ .

VVAA (2009)

J02.05

FragmentaciĂł per mitjĂ de noves preses o infraestructures hidrĂ uliques, esculleres artificials, canalitzacions, etc., que afecten a la seva ecologia i dinĂ mica poblacional.

Palomo et al. (2007)

J02.06

Captacions, drenatges, dessecacions, sobreexplotaciĂł del freĂ tic, desviaments de cursos o canvis en el terreny.

Palomo et al. (2007)

J02.10

GestiĂł de la vegetaciĂł aquĂ tica o riberenca amb el propĂ˛sit de drenatge. DestrucciĂł dels microhĂ bitats de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie alterant lâ&#x20AC;&#x2122;estructura dels marges fluvials i de la projecciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;ombra sobre el riu.

Palomo et al. (2007)

K02.03

EutrofitzaciĂł (natural). Degut a la intensificaciĂł de les prĂ ctiques agrĂ ries i ramaderes.

VVAA (2009)

K03.01

DisminuciĂł de les poblacions de peixos de les quals s'alimenta.

Palomo et al. (2007)

L08

Grans riuades.

VVAA (2009)

/ 0 1 2 3 4 4

" #

' + '

Augmenta

$ $

& '

Bona

SBiPA (2012c)

) * '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

/ '

Es troba a totes les conques importants de Catalunya.

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

$ $ 619

7 *

2 ! " ) 8 * / ' Mantenir com a mĂnim la distribuciĂł actual coneguda

Tipus d'indicador:

" *

* 3445 km

Indicador:

SuperfĂcie

Font:

QuilĂ˛metres de riu on l'espĂ¨cie ĂŠs present

Unitats: km

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys

Observacions:

' - Assegurar de mantenir una estructura i dinĂ mica de l'hĂ bitat adequada per l'espĂ¨cie - Assegurar uns nivells poblacionals Ă˛ptims (densitat i estructura d'edats) a les millors zones

Tipus d'indicador:

- Assegurar uns nivells poblacionals Ă˛ptims de les seves preses en les millors zones

Indicador:

AbundĂ ncia

Font:

Nre. de rastres

MARM (2007); CTFC (2011)

Unitats: Nre excrements/km

Metodologia: Transsectes en 500 m de riu

Ă&#x20AC;mbit:

GestiĂł preventiva

Tipus d'indicador: Indicador:

Qualitat de l'indicador: Bona

AbundĂ ncia

Font:

Nre. individus/transsecte

Unitats: Nre. d'adults vistos

Metodologia: Censos crepusculars

RecuperaciĂł d'espĂ¨cies amenaĂ§ades - eliminaciĂł de riscos P

Temporalitat:

Observacions:

- RegulaciĂł dels dragatges, canalitzacions o implantaciĂł d'activitats extractives que puguin modificar la llera i el cabal del riu on es trobi present l'hĂ bitat de l'espĂ¨cie P

Local

Ă&#x20AC;mbit:

Comarca

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

- CorreciĂł de punts negres d'atropellament de l'espĂ¨cie

GestiĂł o restauraciĂł d'ecosistemes /hĂ bitats - Manteniment de les condicions fisicoquĂmiques de lâ&#x20AC;&#x2122;aigua adients RegulaciĂł de l'Ăşs pĂşblic P

- AvaluaciĂł de les repercussions i ordenaciĂł, si s'escau, de les activitats i usos recreatius en els trams de riu rellevants per a l'espĂ¨cie

Aprofitament sostenible Forestal P

- Foment de la gestiĂł forestal dirigida al manteniment de la maduresa i naturalitat dels boscos de ribera i a augmentar-ne la seva extensiĂł

Aprofitament sostenible Pesquer - RegulaciĂł de la pesca en aigĂźes continentals per minimitzar l'impacte en l'espĂ¨cie CoordinaciĂł amb agents de desenvolupament local (Grups de desenvolupame - Establir procediments de concertaciĂł amb els titulars de concessions d'aigua per determinar els drets d'Ăşs i els efectes sobre la conservaciĂł del patrimoni natural de les mateixes ConstrucciĂł o adequaciĂł d'infraestructures - Control de la creaciĂł de nous vials i infraestructures en Ă rees amb presĂ¨ncia de l'hĂ bitat o de l'espĂ¨cie P '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

$ $

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

$ $ 620

- Tan sols es coneix alguna localitat al Parc Natural dels Ports de Tortosa Beseit.

: - '(&'( ): - '(&'( *

Aquesta libĂ¨lÂˇlula ĂŠs l'espĂ¨cie mĂŠs gran d'europa de la famĂlia Corduliidae. Pot arribar als 7 cm. El seu tĂ˛rax ĂŠs verd metĂ lÂˇlic i l'abdomen presenta taques grogues dorsals sobre fons negre. Habita en rius amples i una mica profunds, en els trams lents que permeten la diposiciĂł dels sediment i el creixement de la vegetaciĂł aquĂ tica. En trams assolellats i on les ribes estan provistes d'una densa vegetaciĂł de ribera. Probablement tambĂŠ es reprodueixen en rius petits de caractarĂstiques similars. En el camp, M. splendens tendeix a colÂˇlocar-se penjant de les branques dels Ă rbres, en clarianes o camins forestals, un comportament caracterĂstic d'aquesta espĂ¨cie.

! "

3 nÂş UTM10

" #

0,9

100

Indeterminada

+ ' Cordero (2010) ) * '

( # ' 2010

, '

Catalunya

& ' Mitja

2 poblacions a Catalunya. Font:

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: - '(&'(

BDBC (2012)

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: - '(&'( 621

. *

/ +$-

. " #

ES5140003 - Ribera de l'Algars probable

33,3

ES5140011 - Sistema prelitoral segura meridional

100

0 1!

IUCN Red List of Threatened Species

/ 0 1 2 3 4 4

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

CatĂ leg de Fauna AmenaĂ§ada de Catalunya-proposta

$ *

Vulnerable

Mundial

IUCN (2011)

En Perill Greu

Espanya

VerdĂş i Galante (2008)

No prioritari

Europa

CEE (1992)

En Perill d'ExtinciĂł

Espanya

MAGRAMA (2007)

En Perill d'ExtinciĂł

Catalunya

DMAH (2009)

/ 5

")-7

E01.01

Creixement del sĂ˛l urbĂ .

VerdĂş i Galante (2008)

E03.01

Abocament d'aigĂźes residuals.

VerdĂş i Galante (2008)

H01

ContaminaciĂł d'aigĂźes superficials.

VerdĂş i Galante (2008)

J02.03

CanalitzaciĂł i desviaments d'aigua.

VerdĂş i Galante (2008)

J02.10

GestiĂł de la vegetaciĂł aquĂ tica o riberenca amb el propĂ˛sit de drenatge. DestrucciĂł del bosc de ribera.

VerdĂş i Galante (2008)

" #

Desconeguda

/ '

& '

Sense Dades

+ ' ) * '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: - '(&'(

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: - '(&'( 622

7 *

2 ! " ) 8 * / ' Mantenir la distribuciĂł actual coneguda

Tipus d'indicador:

" *

* 3 nÂş UTM10

Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Nombre d'UTM ocupades per l'espĂ¨cie

Unitats: nÂş UTM 10K

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys

' - Assegurar de mantenir una estructura i dinĂ mica de l'hĂ bitat adequada per l'espĂ¨cie

Tipus d'indicador:

Indicador:

GestiĂł preventiva P P

- AvaluaciĂł i regulaciĂł, si s'escau, de lâ&#x20AC;&#x2122;extracciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;aigua per reg i altres usos de les masses d'aigua amb presĂ¨ncia actual de lâ&#x20AC;&#x2122;element per garantir-ne les condicions hĂdriques adients - Manteniment del cabal ecolĂ˛gic dels rius definit al Pla sectorial corresponent, en especial en els trams regulats, evitant la substracciĂł d'aigua en perĂodes que no es mantingui aquest cabal.

Ă&#x20AC;mbit:

AbundĂ ncia d'adults

Local

Torralba-Burrial et al. (2010)

Unitats: Nombre d'adults/100m de riba

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Quincenal

Observacions: S'ha de fer entre entre el 15 de maig i el15 de setembre.

Tipus d'indicador: Indicador:

De canvi

Font:

Naturalitat de l'hĂ bitat

Torralba-Burrial et al. (2010)

Unitats: Valor segons tipologĂa de naturalitat

- Augment dels sistemes de depuraciĂł i tractament d'aigĂźes al llarg dels trams on ĂŠs present l'espĂ¨cie per garantir les condicions fisicoquĂmiques de l'aigua adients per l'espĂ¨cie

Metodologia: ValoraciĂł de l'hĂ bitat segons les caracterĂstiques del llit, ribes, qualitat i quantitat d'aigua

- CoordinaciĂł de les mesures sobre aquesta espĂ¨cie amb la de Gomphus graslini ja que presenta uns requeriments d'hĂ bitat molt similars.

Observacions:

- Manteniment de les condicions fisicoquĂmiques de lâ&#x20AC;&#x2122;aigua adients

Ă&#x20AC;mbit:

Local

Tipus d'indicador:

Cartografia temĂ tica P

Font:

Metodologia: Transecte de 5x100m seguint la riba a realitzar en 10-15 minuts.

GestiĂł o restauraciĂł d'ecosistemes /hĂ bitats

AbundĂ ncia

Indicador:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Anual

AbundĂ ncia

Font:

AbundĂ ncia d'exĂşvies

Torralba-Burrial et al. (2010)

Unitats: Nombre d'exĂşvies/100m de riba

Metodologia: Rastreig de ribes en busca d'exĂşvies, retirada i conteig al laboratori.

- RealitzaciĂł d'estudis i inventaris que millorin la cartografia de l'espĂ¨cie

Ă&#x20AC;mbit:

Inventaris - catĂ legs

Local

Temporalitat:

Quincenal

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions: S'ha de fer entre entre el 15 de maig i el15 de juliol. - PromociĂł de nous estudis sobre lâ&#x20AC;&#x2122;estatus de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie InvestigaciĂł i estudis - RealitzaciĂł d'estudis per observar experimentalment si la construcciĂł de petites represes augmenta les zones de reproduciĂł Seguiment ecolĂ˛gic P

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

DivulgaciĂł - InformaciĂł - DivulgaciĂł i valoritzaciĂł de l'espĂ¨cie, especialment entre la poblaciĂł local P '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: - '(&'(

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: - '(&'( 623

- S'ha confirmat que ĂŠs extint a Catalunya. Ja no es troba en condicions naturals. Hi ha una poblaciĂł que es troba cultivada ex-situ de captivitat a les instalâ&#x20AC;˘lacions del PN del Delta de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre. (SBiPA, 2013 i SĂĄez et al. 2008).

: ' ; & < ): ' ; & < *

Planta herbĂ cia perenne de rizoma prim, poc ramificat. Fulles solitĂ ries de 2-4 per nus. TĂŠ 4 foliols pinnes de 10-20 x 13-18 cm, glabres amb el marge lleugerament ondulat, disposats en creu.Viu en aigĂźes quietes o de corrent molt lent periĂ˛dicament inundats com arrossars o fangars, prop de la costa.

! "

Cap en estat salvatge.

+ ' SĂĄez et al. (2010) ) * '

( # ' 2012

, '

Catalunya

& ' Bona

Actualment no es coneix cap poblaciĂł espontĂ nia i nomĂŠs en resta un rodal cultivat a partir d'alguns exemplars conservats al Delta de l'Ebre i multiplicats en captivitat dins el programa de conservaciĂł de flora del PaĂs ValenciĂ Font:

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: ' ; & <

SĂĄez et al. (2010)

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: ' ; & < 624

. *

0 1! "

PreocupaciĂł menor

Mundial

IUCN (2011)

Extinta en estat salva

Catalunya

SĂĄez et al. (2010)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

CatĂ leg de Flora AmenaĂ§ada de Catalunya

En Perill d'ExtinciĂł

Catalunya

DMAH (2008b)

IUCN Red List of Threatened Species

$ *

/ 5

")-7

A07

Ă&#x161;s de biocides, hormones i productes quĂmics. Ă&#x2030;s considerada una mala herba dels arrossars.

SĂĄez et al. (2010)

" #

' + '

Disminueix

: ' ; & <

& '

Bona

SĂĄez et al. (2010)

) * '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

/ '

EstĂ extingida en la natura.

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: ' ; & < 625

7 *

2 ! " ) 8 * / ' Recuperar la presĂ¨ncia de l'espĂ¨cie en estat salvatge

Tipus d'indicador:

" *

Indicador:

Densitat

Font:

Densitat poblacional

Unitats: Nre. d'individus/ha

Metodologia: Recompte de poblaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5 anys

Observacions:

Tipus d'indicador: Indicador:

Font:

PoblaciĂł

Unitats: Nre. d'individus

Metodologia: Recompte poblacional

RedacciĂł de Plans

Ă&#x20AC;mbit: P

AbundĂ ncia

- Establiment de programes de reintroducciĂł de les seves poblacions

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5 anys

Observacions:

Accions de conservaciĂł ex-situ P

Tipus d'indicador:

- CreaciĂł d'un banc de germosplasma o altres mecanismes de conservaciĂł de propĂ guls vegetals

Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Ă&#x20AC;rea (m2)

Unitats: m2

GestiĂł o restauraciĂł d'ecosistemes /hĂ bitats Metodologia: DigitalitzaciĂł P

- RestauraciĂł i millora de les zones degradades o potencials de l'espĂ¨cie

Ă&#x20AC;mbit:

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

Millora ambiental de les activitats del sector primari i altres P

Localitat

- Foment de la disminuciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşs de productes fitosanitaris a les Ă rees amb presĂ¨ncia de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie

Seguiment ecolĂ˛gic P

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

P '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: ' ; & <

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: ' ; & < 626

- A Catalunya es coneix nomĂŠs en tres conjunts de basses del piemont de la serra de l'Albera (Alt EmpordĂ ).

: ' $ % ): ' $ % *

Planta herbĂ cia perenne amb el rizoma prim de vegades ramificat i pubescen als nusos. Fulles fasciculars amb pecĂols de 2,5-10 cm, glabres. Foliols de 2-30x2-25 mm oblongo-obovats, glabrescents, enters o irregularment crenats a l'Ă pex. Viu en depressions del terreny que s'inunden temporalment sobre substrat sorrenc de naturaleza silĂcica. Conviu amb Isoetes i Crassula vaillantii.

! "

263,9 ha

" #

46,6

100

Indeterminada

+ ' SĂĄez et al. (2010) ) * '

( # ' 2010

, '

MED

& ' Mitja

Ocupen una superfĂcie de menys de 2 ha. No es disposa de dades quantitatives sobre el nombre d'individus, ja que experimenta grans fluctuacions poblacionals segons les pluges anuals. Font:

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: ' $ %

SBiPA (2011)

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: ' $ % 627

. *

ES5120009 - Basses de l'Albera

/ +$-

" segura

122,9 0

. " #

15,8

46,6

0 1! "

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

CatĂ leg de Flora AmenaĂ§ada de Catalunya

En Perill d'ExtinciĂł

Catalunya

DMAH (2008b)

$ *

46,6

122,9 0

/ 0 1 2 3 4 4

/ 5

")-7

DestrucciĂł del microhĂ bitat de l'espĂ¨cie. A02.01

IntensificaciĂł agrĂcola. A causa de la intensificaciĂł de les prĂ ctiques agrĂ ries i ramaderes.

SĂĄez et al. (2010)

A04.03

Abandonament/AbsĂ¨ncia de sistemes de pastura. Ajuda a la proliferaciĂł de plantes mĂŠs gans que poden desplaĂ§ar aquesta i altres espĂ¨cies petites d'ecologia similar.

A07

AbĂşs de pesticides i plaguicides agrĂcoles i forestals.

SĂĄez et al. (2010)

D01.01

Senders, pistes, carrils per a bicicletes. Obertura de noves pistes o ampliaciĂł de les pistes actuals, molt properes a les localitats de l'espĂ¨cie.

DMAH (2008b)

E04.02

Construccions militars i edificis en el paisatge.

AMNG (2013)

G01.03.

CirculaciĂł de vehicles

AMNG (2013)

G05.01

Trepig, sobrefreqĂźentaciĂł. Augment de la presĂ¨ncia humana i del trepig d'animals o de vehicles.

SĂĄez et al. (2010)

J02

Canvis induĂŻts en les condicions hidrĂ uliques. Ajuda a la proliferaciĂł de plantes helĂ˛fites competidores.

SĂĄez et al. (2010)

J02.06

Captacions d'aigua procedents d'aigĂźes superficials. RealitzaciĂł d'obres de drenatge en l'entorn, o captaciĂł d'aigua.

DMAH (2008b)

K01.02

ColmataciĂł. Abocament de terres a les petites depressions de inundaciĂł temporal.

DMAH (2008b)

K02.03

EutrofitzaciĂł per augment de la contaminaciĂł de les aigĂźes.

SĂĄez et al. (2010)

" #

' + '

Estable

: ' $ %

2010

& '

Bona

SĂĄez et al. (2010)

) * '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

/ '

L'espĂ¨cie no fou retrobada a l'estany de la Gutina ni als del Serrat de les Garrigues el 2010; tot i que fou detectada en una nova bassa el 2011. (AMNG, 2013)

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: ' $ % 628

7 *

2 ! " ) 8 * / ' Mantenir com a mĂnim la distribuciĂł actual coneguda

Tipus d'indicador:

" *

* ExtensiĂł p.:264/ Real:20 ha

Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Ă&#x20AC;rea (m2)

Unitats: m2

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

Localitat

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

' - Assegurar la connectivitat entre poblacions - Crear figures de protecciĂł per les superfĂcies actuals i potencials d'aquest hĂ bitat que estan fora dels espais LIC's - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinĂ mica ecolĂ˛gica de l'hĂ bitat a uns nivells favorables

- CreaciĂł d'un banc de germosplasma o altres mecanismes de conservaciĂł de propĂ guls vegetals

GestiĂł o restauraciĂł d'ecosistemes /hĂ bitats P

- Manteniment de les condicions fisicoquĂmiques de lâ&#x20AC;&#x2122;aigua adients

- RestauraciĂł i millora de les zones degradades o potencials de l'espĂ¨cie

RegulaciĂł de l'Ăşs pĂşblic - Control del pas de vehicles en les zones amb presĂ¨ncia de l'espĂ¨cie Millora ambiental de les activitats del sector primari i altres - Foment de la disminuciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşs de productes fitosanitaris a les Ă rees amb presĂ¨ncia de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie Aprofitament sostenible Ramader/AgrĂcola P

- OrdenaciĂł de la cĂ rrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presĂ¨ncia i conservaciĂł de l'hĂ bitat

CoordinaciĂł amb agents de desenvolupament local (Grups de desenvolupame - Acords amb els titulars dels terrenys ocupats per l'espĂ¨cie per la seva preservaciĂł Seguiment ecolĂ˛gic P

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

P '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: ' $ %

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: ' $ % 629

- A Catalunya presenta una Ă mplia distribuciĂł per tota la regiĂł mediterĂ nia, perĂ˛ amb poblacions petites i fragmentades. Ă&#x2030;s mĂŠs abundant al litoral i a la Plana Empordanesa i mĂŠs escassa a ponent i a les comarques d'interior.

: ' '-

# $ % &' ' #

): ' '- *

La tortuga de rierol pot arribar als 23 cm de longitud de la closca. La coloraciĂł ĂŠs olivĂ cia i en els joves mĂŠs aviat marrĂł amb taques ataronjades a les plaques dorsals. A les extremitats i al coll tĂŠ una sĂ¨rie d'estries verdoses o clares longitudinals. La closca ĂŠs relativament aplanada, allargada i mĂŠs ampla a la part posterior.El platrĂł ĂŠs de color groguenc-cremĂłs amb taques fosques. Viu en masses d'aigua en ambients mediterranis, majoritĂ riament per sota els 600 m d'altitud. Es pot trobar en rierols, basses, llacunes i aiguamolls i tambĂŠ en canals i rius d'escĂ s corrent.

! "

77 nÂş UTM10

" #

100

Indeterminada

+ ' Rivera et al. (2011) ) * '

( # '

, '

Catalunya

& '

Al Delta de l'Ebre, on es fa un seguiment anual, la poblaciĂł ha estat estimada el 2011 en uns 76 exs. (Bertolero 2011) Font:

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: ' '-

SBiPA (2014)

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: ' '- 630

. *

/ +$-

. " #

ES0000019 - Aiguamolls de l'Alt EmpordĂ

segura

6,1

ES0000020 - Delta de l'Ebre

segura

7,6

ES0000146 - Delta del Llobregat

segura

1,5

ES5110001 - MassĂs del Montseny

segura

ES5110004 - Serra de CatllarĂ s probable

1,5

segura ES5110005 - Sistema transversal CatalĂ

ES5110007 - Riu i Estanys de Tordera

segura

ES5110008 - Gallifa-Cingles de probable BertĂ

ES5110009 - Riera de MerlĂ¨s

probable

4,6

ES5110010 - Sant LlorenĂ§ del Munt i l'Obac

segura

6,1

ES5110011 - Serres del litoral septentrional

segura

6,1

ES5110012 - MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

segura

ES5110013 - Serres del Litoral central

segura

ES5110014 - Serra de Castelltallat

segura

1,5

ES5110015 - Sistema prelitoral segura central

4,6

ES5110016 - Riera de Sorreigs probable

1,5

ES5110017 - Costes del Maresme

absent

ES5110018 - Valls de l'Anoia

segura

ES5110022 - CapĂ§aleres del Foix

segura

1,5

ES5110024 - Serra de Collserola

segura

1,5

ES5110025 - Riu Congost

segura

1,5

ES5120001 - Alta GarrotxaMassĂs de les Salines

segura

1,5

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: ' '-

ES5120004 - Zona VolcĂ nica de la Garrotxa

segura

ES5120005 - Riu Llobregat d'EmpordĂ

segura

6,1

ES5120007 - Cap de Creus

segura

7,6

ES5120008 - Estany de Banyoles

segura

ES5120009 - Basses de l'Albera

segura

1,5

ES5120010 - Les Gavarres

segura

ES5120011 - Riberes del Baix Ter

segura

1,5

ES5120013 - MassĂs de les Cadiretes

segura

4,6

ES5120014 - L'Albera

segura

12,1

ES5120015 - Litoral del Baix EmpordĂ

absent

probable ES5120016 - El MontgrĂ-Les Medes-El Baix Ter

1,5

ES5120017 - Estany de SilsRiera de Santa Coloma

segura

1,5

ES5120018 - Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

probable

1,5

ES5120021 - Riu FluviĂ

segura

4,6

ES5120025 - Garriga d'EmpordĂ

segura

ES5130014 - Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

probable

1,5

ES5130018 - Estany d'Ivars Vilasana

segura

ES5130021 - Secans de la Noguera

probable

1,5

ES5130040 - Secans de Mas de Melons-AlfĂŠs

segura

ES5140002 - Serra de Godall

probable

1,5

ES5140004 - SĂ¨quia Major

segura

ES5140005 - Serra de MontsiĂ

probable

1,5

ES5140006 - Serres de CardĂł - El Boix

segura

ES5140007 - Costes del TarragonĂ¨s

segura

1,5

ES5140008 - Muntanyes de Prades

segura

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: ' '- 631

ES5140009 - Tivissa-VandellĂłs- probable Llaberia

ES5140010 - Riberes i Illes de l'Ebre

ES5140011 - Sistema prelitoral

segura

1,5

0 1!

segura

1,5

ES5140012 - Tossals d'Almatret i Ribaroja

segura

ES5140014 - MassĂs de Bonastre

probable

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

CatĂ leg de Fauna AmenaĂ§ada de Catalunya-proposta

Vulnerable

Catalunya

DMAH (2009)

$ *

meridional

segura ES5140015 - Riu Siurana i planes del Priorat

1,5

ES5140017 - Serra de Montsant-Pas de l'Ase

segura

ES5140018 - El MontmellMarmellar

probable

1,5

ES5140019 - Riu GaiĂ

segura

/ 0 1 2 3 4 4

/ 5

")-7

F06

Captura d'exemplars per aquariofĂlia.

Franch et al. (2007)

H01

ContaminaciĂł d'aigĂźes superficials

Franch et al. (2007)

I01

EspĂ¨cies alÂˇlĂ˛ctones com el luci, peix gat, el visĂł americĂ o les tortugues americanes, etc.

Franch et al. (2007)

J02.03

CanalitzaciĂł i desviaments d'aigua.

Franch et al. (2007)

J02.06

Captacions d'aigua procedents d'aigĂźes superficials.

Franch et al. (2007)

J02.07

Captacions d'aigua subterrĂ nia. SobreexplotaciĂł d'aqĂźĂfers.

CTFC (2011)

J02.10

DestrucciĂł de l'hĂ bitat de ribera.

CTFC (2011)

K01

Processos abiĂ˛tics naturals (lents). AĂŻllament de les poblacions i pĂ¨rdua de variabilitat genĂ¨tica.

CTFC (2011)

K01.03

DessecaciĂł. DessecaciĂł de les aigĂźes per captacions, drenatges, desviaments de cursos o canvis en el terreny.

Franch et al. (2007)

K02.03

EutrofitzaciĂł (natural). Per intensificaciĂł de les prĂ ctiques agrĂ ries i ramaderes.

Franch et al. (2007)

K03.04

DepredaciĂł (fauna). Principalment sobre les postes i els nounats.

Rivera et al. (2011)

" #

' + '

Augmenta

/ '

& '

Bona

Franch et al. (2007), Rivera et al (2011)

) * '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: ' '-

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: ' '- 632

7 *

2 ! " ) 8 * / ' Mantenir com a mĂnim la distribuciĂł actual coneguda

Tipus d'indicador:

" *

* 66 nÂş UTM10

Indicador:

Nombre d' UTMs

Font:

UTM 10x10 km

Unitats: ha

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys

Observacions:

' - Assegurar uns nivells poblacionals Ă˛ptims (densitat i estructura d'edats) a les millors zones - Mantenir l'estructura, la qualitat i la dinĂ mica ecolĂ˛gica de l'hĂ bitat a uns nivells favorables per l'espĂ¨cie

Tipus d'indicador: Indicador:

Densitat

Font:

Densitat mitjana

Feo et al. (2009), Bertolero (2008)

Unitats: Nre individus vistos/m2

Metodologia: Estacions visuals de 10 minuts Ă&#x20AC;mbit:

GestiĂł preventiva

Localitat

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Anual

Observacions: - AvaluaciĂł i regulaciĂł, si s'escau, de lâ&#x20AC;&#x2122;extracciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;aigua per reg i altres usos de les masses d'aigua amb presĂ¨ncia actual de lâ&#x20AC;&#x2122;element per garantir-ne les condicions hĂdriques adients

- RegulaciĂł dels tractaments fitosanitaris o de plagues. A les Ă rees principals de l'espĂ¨cie nomĂŠs es podrien dur a terme amb productes selectius i de baixa toxicitat (AAA) per a la fauna tant terrestre com aqĂźĂcola

Tipus d'indicador:

- RegulaciĂł dels dragatges, canalitzacions o implantaciĂł d'activitats extractives que puguin modificar la llera i el cabal del riu on es trobi present l'hĂ bitat de l'espĂ¨cie

Metodologia: Captura-recaptura utlitzant nases o gĂ nguils

Indicador:

Ă&#x20AC;mbit: VigilĂ ncia

Densitat

Font:

Densitat mitjana

Localitat

Unitats: Nre individus/m2

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

- Augment de la vigilĂ ncia sobre la captura ilÂˇlegal d'individus RecuperaciĂł d'espĂ¨cies amenaĂ§ades - reforĂ§os poblacionals - ConsolidaciĂł del programa de cria en captivitat P

- Foment de la recuperaciĂł de poblacions extintes, mitjanĂ§ant translocacions/reintroducciĂł previ estudi detallat en zones on no hi hagi espĂ¨cies alÂˇlĂ˛ctones competidores

Control d'espĂ¨cies exĂ˛tiques P

- Control i eradicaciĂł d'espĂ¨cies exĂ˛tiques en les masses d'aigua rellevants per a l'espĂ¨cie

GestiĂł de formacions vegetals P

- ConservaciĂł de la vegetaciĂł aquĂ tica i riberal heliĂ˛fita

GestiĂł o restauraciĂł d'ecosistemes /hĂ bitats - Foment de la regeneraciĂł d'aiguamolls i llacunes dessecades o contaminades P

- Manteniment de les condicions fisicoquĂmiques de lâ&#x20AC;&#x2122;aigua adients

ConstrucciĂł o adequaciĂł d'infraestructures - Control de la creaciĂł de nous vials i infraestructures en Ă rees amb presĂ¨ncia de l'hĂ bitat o de l'espĂ¨cie Inventaris - catĂ legs - PromociĂł de nous estudis sobre lâ&#x20AC;&#x2122;estatus de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie Seguiment ecolĂ˛gic P

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

P '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: ' '-

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: ' '- 633

- La seva distribuciĂł ĂŠs Ă mplia a la regiĂł mediterrĂ nia, on hi ha la majoria de colĂ˛nies de cria i hivernada, especialment a les serres litorals i prelitorals. AixĂ, a Catalunya, moltes colĂ˛nies de cria sĂłn a la lĂnia de costa i moltes tenen entrada marina.

: ( -$' 4 ' '

# $-'( $ &' . #

): ( -$' 4 ' ' *

El ratpenat de cova ĂŠs de mida mitjana amb lâ&#x20AC;&#x2122;avantbraĂ§ dâ&#x20AC;&#x2122;entre 43 i 50 mm de llargada. Musell curt, front alt i protuberant. Orelles petites, triangulars, amb el tragus curt, arrodonit i projectat cap a dins. Ales llargues i estretes.EspĂ¨cie cavernĂcola. Utilitza mines i galeries subterrĂ nies, coves i avencs. Els seus refugis es troben en els dominis termomediterranis i supramediterranis, amb independĂ¨ncia del relleu i de la cobertura vegetal existent. Les Ă rees dâ&#x20AC;&#x2122;alimentaciĂł poden estar a desenes de quilĂ˛metres dels seus refugis.

! "

81 nÂş UTM10

23,8

" #

98,8

Indeterminada

+ ' Flaquer et al. (2010)

( # ' 2010

, ' & ' Pobra

) * ' Font:

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: ( -$' 4 ' '

MGCN (2010)

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: ( -$' 4 ' ' 634

. *

/ +$-

. " #

ES0000018 - Prepirineu Central catalĂ

probable

1,2

ES0000019 - Aiguamolls de l'Alt EmpordĂ

segura

3,7

ES0000020 - Delta de l'Ebre

absent

ES0000022 - AigĂźestortes

segura

ES0000146 - Delta del Llobregat

absent

ES5110001 - MassĂs del Montseny

segura

segura ES5110005 - Sistema transversal CatalĂ

ES5110007 - Riu i Estanys de Tordera

probable

3,7

6,2

3,7

2,5

ES5120007 - Cap de Creus

probable

2,5

2,4

ES5120008 - Estany de Banyoles

probable

1,2

ES5120009 - Basses de l'Albera

segura

1,2

ES5120010 - Les Gavarres

segura

2,5

2,4

ES5120011 - Riberes del Baix Ter

segura

3,7

ES5120012 - Les Guilleries

probable

2,5

2,4

ES5120013 - MassĂs de les Cadiretes

segura

3,7

ES5120014 - L'Albera

segura

4,9

ES5120015 - Litoral del Baix EmpordĂ

segura

1,2

segura ES5120016 - El MontgrĂ-Les Medes-El Baix Ter

3,7

ES5120018 - Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

segura

3,7

6,1

3,7

2,4

ES5110008 - Gallifa-Cingles de segura BertĂ

2,5

2,4

ES5110010 - Sant LlorenĂ§ del Munt i l'Obac

segura

4,9

ES5120019 - Riberes de l'Alt Ter

absent

ES5110011 - Serres del litoral septentrional

segura

7,4

7,3

ES5120020 - Riu LlĂŠmena

segura

3,7

ES5120021 - Riu FluviĂ

segura

7,4

7,3

ES5110012 - Montserrat-

segura

4,9

4,9 ES5120023 - Rieres de XuclĂ i Riudelleques

probable

2,5

2,4

ES5130002 - Riu Verneda

probable

1,2

ES5130003 - Alt Pallars

segura

3,7

ES5130007 - Riberes de l'Alt Segre

segura

1,2

ES5130010 - Serra de BoumortCollegats

segura

2,5

2,4

ES5130012 - Vall Alta de Serradell - Serra de Sant GervĂ s

probable

1,2

ES5130013 - Aiguabarreig Segre - Cinca

probable

1,2

Roques Blanques- riu Llobregat ES5110013 - Serres del Litoral central

segura

6,2

6,1

ES5110015 - Sistema prelitoral segura central

6,2

6,1

ES5110018 - Valls de l'Anoia

segura

3,7

ES5110020 - Costes del Garraf

absent

1,2

ES5110022 - CapĂ§aleres del Foix

segura

4,9

ES5110024 - Serra de Collserola

segura

4,9

ES5110025 - Riu Congost

segura

3,7

3,7 2

2,5

2,4

segura

4,9

ES5130014 - Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

segura

ES5120001 - Alta GarrotxaMassĂs de les Salines

4,9

segura

3,7

ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

ES5120004 - Zona VolcĂ nica de la Garrotxa ES5120005 - Riu Llobregat d'EmpordĂ

segura

2,5

2,4

ES5130018 - Estany d'Ivars Vilasana

segura

1,2

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: ( -$' 4 ' '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: ( -$' 4 ' ' 635

ES5130019 - Estany de MontcortĂ¨s

probable

1,2

ES5130029 - Serres de Queralt segura i Els TossalsAigua d'Ora

2,5

2,4

ES5130032 - Vessants de la Noguera RibagorĂ§ana

segura

1,2

ES5140001 - Litoral meridional

segura

1,2

tarragonĂ ES5140003 - Ribera de l'Algars probable

1,2

ES5140006 - Serres de CardĂł - El Boix

segura

1,2

ES5140007 - Costes del

segura

1,2

segura

3,7

ES5140009 - Tivissa-VandellĂłs- segura Llaberia

2,5

2,4

ES5140010 - Riberes i Illes de l'Ebre

1,2

TarragonĂ¨s ES5140008 - Muntanyes de Prades

segura

ES5140011 - Sistema prelitoral segura meridional

ES5140012 - Tossals d'Almatret i Ribaroja

probable

1,2

ES5140014 - MassĂs de Bonastre

segura

2,5

2,4

probable ES5140015 - Riu Siurana i planes del Priorat

2,5

2,4

ES5140016 - Tossal de Montagut

probable

1,2

ES5140017 - Serra de Montsant-Pas de l'Ase

segura

ES5140017 - Serra de Montsant-Pas de l'Ase

absent

ES5140018 - El MontmellMarmellar

segura

4,9

ES5140019 - Riu GaiĂ

probable

2,5

2,4

ES5140021 - Obagues del riu Corb

segura

1,2

ES5140022 - Barranc de Santes Creus

probable

1,2

3,7

67"

+$-

" 3 . *

$ *

ES5110001 - MassĂs del Montseny

segura

ES5110010 - Sant LlorenĂ§ del Munt i l'Obac

segura

ES5110011 - Serres del litoral septentrional

segura

ES5110013 - Serres del Litoral central

segura

ES5130003 - Alt Pallars

segura

ES5130014 - Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

segura

ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

ES5130029 - Serres de Queralt segura i Els TossalsAigua d'Ora

ES5140009 - Tivissa-VandellĂłs- segura Llaberia

ES5140014 - MassĂs de Bonastre

3,7 segura

/ 0 1 2 3 4 4

" 3

67"

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: ( -$' 4 ' '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: ( -$' 4 ' ' 636

2 ! "

0 1!

) 8 * "

IUCN Red List of Threatened Species

GairebĂŠ AmenaĂ§ada

Mundial

IUCN (2011)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

R.D.139/2011

Vulnerable

Espanya

MARM (2011)

CatĂ leg de Fauna AmenaĂ§ada de Catalunya-proposta

Vulnerable

Catalunya

DMAH (2009)

$ *

/ ' Mantenir l'Ă rea de distribuciĂł actual coneguda incloent les principals colĂ˛nies presents

" *

* 81 nÂş UTM10

' - Assegurar l'estat poblacional Ă˛ptim de les colĂ˛nies conegudes de cria i hivernada

* GestiĂł preventiva - ProtecciĂł especĂfica dels principals refugis i colĂ˛nies de l'espĂ¨cie

/ 5

RedacciĂł de Plans

")-7

A11

PĂ¨rdua de naturalitat i homogeneĂŻtzaciĂł del paisatge.

C03.03

Aerogeneradors.

- AprovaciĂł i desenvolupament del Pla de ConservaciĂł de l'espĂ¨cie RecuperaciĂł d'espĂ¨cies amenaĂ§ades - eliminaciĂł de riscos - AdequaciĂł d'antigues mines amb presĂ¨ncia de colĂ˛nies de l'espĂ¨cie per evitar esllavissades

E01.04

Obres civils i noves infraestructures en Ă rees crĂtiques per lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie.

F03.02.0

Anellament cientĂfic amb anelles metĂ lÂˇliques.

G01.04.

Espeleologia. Augment de la presĂ¨ncia humana en coves i avencs.

De Lucas (2007)

G05.08

Tancament inadequat de refugis per evitar lâ&#x20AC;&#x2122;accĂŠs a persones.

De Lucas (2007)

K01

Procesos estocĂ stics i catastrĂ˛fics que poden afectar a poblacions petites de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie.

De Lucas (2007)

GestiĂł de formacions vegetals - Manteniment d'una estructura vegetal adequada en zones properes a l'entrada de coves/refugis amb presĂ¨ncia de l'espĂ¨cie RegulaciĂł de l'Ăşs pĂşblic P

Inventaris - catĂ legs P

- ImplantaciĂł de mĂ¨todes alternatius a l'anellament (per exemple marcatge amb microxips) com a eina d'estudi de l'espĂ¨cie

" #

+ '

- PromociĂł de nous estudis sobre lâ&#x20AC;&#x2122;estatus de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie

InvestigaciĂł i estudis

- OrdenaciĂł i/o restricciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;accĂŠs als llocs dâ&#x20AC;&#x2122;interĂ¨s per lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie (coves de cria i dâ&#x20AC;&#x2122;hivernada)

Desconeguda

/ '

& '

Bona

Flaquer et al. (2010)

) * '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

Seguiment ecolĂ˛gic - Seguiment ecolĂ˛gic dels principals refugis per determinar l'evoluciĂł de la poblaciĂł

P '

: ( -$' 4 ' '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: ( -$' 4 ' ' 637

7 * Tipus d'indicador: Indicador:

AbundĂ ncia

Font:

Nre. Individus de les colĂ˛nies de cria i hivernada

Unitats: Mitjana i mĂ xim del nombre d'individus

: $ ' 4 $' (

Metodologia: Recompte de colĂ˛nies a partir de fotografies (cĂ meres automĂ tiques) Ă&#x20AC;mbit:

ENP

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

# $-'( $ &' ' 4 $' ( #

): $ ' 4 $' ( *

El ratpenat de Bechstein ĂŠs un quirĂ˛pter de mida mitjana. Mostra unes orelles forĂ§a llargues, el cos tĂŠ el pelatge llarg de coloraciĂł gris i marrĂł. El ventre predomina el color blanc amb tons grissosos. El musell ĂŠs afuat de color carnĂłs i tĂŠ els ulls grans. EspĂ¨cie estrictament forestal on viu en esquerdes i forats dâ&#x20AC;&#x2122;arbres vells i grans. Li sĂłn favorables les rouredes madures. El seu vol ĂŠs molt lent i maniobrable, semblant a una papallona.

! "

7 nÂş UTM10

" #

77,8

Indeterminada

+ ' Flaquer et al. (2010) ) * '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: ( -$' 4 ' '

( # ' 2010

, ' & ' Pobra

NomĂŠs hi ha una colĂ˛nia d'aparellament coneguda amb menys de 50 individus a l'Alta Garrotxa

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: $ ' 4 $' ( 638

. *

EspĂ¨cie molt rara i localitzada a Catalunya i a la regiĂł mediterrĂ nia. Es compta amb petites poblacions en enclavaments forestals del RipollĂ¨s, Garrotxa, l'Albera, Montseny i en coves del Pallars JussĂ . A Catalunya tant sols es coneix una colĂ˛nia de mĂŠs de 50 individus

a l'Alta Garrotxa.

/ +$-

. " #

ES0000018 - Prepirineu Central catalĂ

absent

ES5110001 - MassĂs del Montseny

probable

14,3

11,1

ES5110015 - Sistema prelitoral probable central

14,3

11,1

ES5110022 - CapĂ§aleres del Foix

probable

14,3

11,1

ES5120001 - Alta GarrotxaMassĂs de les Salines

segura

28,6

22,2

ES5120005 - Riu Llobregat d'EmpordĂ

probable

14,3

11,1

ES5120009 - Basses de l'Albera

probable

14,3

11,1

ES5120014 - L'Albera

segura

14,3

11,1

ES5120021 - Riu FluviĂ

probable

14,3

11,1

ES5130012 - Vall Alta de Serradell - Serra de Sant GervĂ s

probable

14,3

11,1

ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

probable

14,3

11,1

ES5140018 - El MontmellMarmellar

probable

14,3

11,1

/ 0 1 2 3 4 4

Font:

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: $ ' 4 $' (

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: $ ' 4 $' ( 639

2 ! "

0 1!

) 8 * "

IUCN Red List of Threatened Species

GairebĂŠ AmenaĂ§ada

Mundial

IUCN (2011)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

R.D.139/2011

Vulnerable

Espanya

MARM (2011)

CatĂ leg de Fauna AmenaĂ§ada de Catalunya-proposta

En Perill d'ExtinciĂł

Catalunya

DMAH (2009)

$ *

/ ' Mantenir l'Ă rea de distribuciĂł actual coneguda incloent les principals colĂ˛nies presents

" *

* 7 nÂş UTM10

' - Assegurar de mantenir una estructura i estat de maduresa forestal adequada per l'espĂ¨cie - Assegurar l'estat poblacional Ă˛ptim de les colĂ˛nies conegudes de cria, aparellament i hivernada

* GestiĂł preventiva

/ 5

")-7

- ProtecciĂł especĂfica dels principals refugis i colĂ˛nies de l'espĂ¨cie

PĂ¨rdua d'hĂ bitats importants per la seva alimentaciĂł.

GuixĂŠ (2010)

A07

Ă&#x161;s de biocides, hormones i productes quĂmics.

Palomo et al. (2007)

ReducciĂł de les rouredes i masses de caducifolis.

GuixĂŠ (2010)

B02.03

EliminaciĂł del sotabosc.

B02.04

DestrucciĂł de masses forestals madures.

Palomo et al. (2007)

B02.04

PĂ¨rdua de naturalitat i grau de maduresa de la massa forestal.

Camprodon (2007)

E01.04

Obres civils i noves infraestructures en Ă rees crĂtiques per lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie.

Palomo et al. (2007)

AdquisiciĂł de drets d'aprofitament P

- Compra o adquisiciĂł de drets de tala de rodals dâ&#x20AC;&#x2122;arbres grans, vells, morts en peu i amb abundĂ ncia de cavitats

Subvencions/indemnitzacions - Establiment d'ajudes o deduccions econĂ˛miques als propietaris que mantinguin colĂ˛nies de ratpenats en els seus edificis o infraestructures RedacciĂł de Plans - AprovaciĂł i desenvolupament del Pla de RecuperaciĂł de l'espĂ¨cie RecuperaciĂł d'espĂ¨cies amenaĂ§ades - millora de l'hĂ bitat - Augment de la densitat de cavitats fomentant la presĂ¨ncia dâ&#x20AC;&#x2122;arbres decrĂ¨pits o morts - Colâ&#x20AC;˘locaciĂł de caixes refugi com a mesura transitĂ˛ria fins que sâ&#x20AC;&#x2122;aconsegueixi el grau de maduresa i lâ&#x20AC;&#x2122;abundĂ ncia de cavitats suficient en el bosc

G01.04.

Espeleologia.

Procesos estocĂ stics i catastrĂ˛fics que poden afectar a poblacions petites de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie.

Palomo et al. (2007)

Incendi (natural).

Palomo et al. (2007)

L09

- Foment de la mescla de caducifolis a les pinedes, especialment de roures, ja que formen cavitats amb major facilitat que altres arbres GestiĂł o restauraciĂł d'ecosistemes /hĂ bitats - ConservaciĂł de punts d'aigua propers a zones forestals com a llocs d'alimentaciĂł preferent Aprofitament sostenible Forestal

- No realitzaciĂł d'estassades fortes de sotabosc en zones importants per a l'espĂ¨cie

" #

' + '

P Desconeguda

/ '

& '

Pobra

- Foment de la gestiĂł forestal dirigida al manteniment de la maduresa i naturalitat de la massa, en especial potenciar rodals de roureda madura

Inventaris - catĂ legs

Flaquer et al. (2010)

) * '

- PromociĂł de nous estudis sobre lâ&#x20AC;&#x2122;estatus de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie

InvestigaciĂł i estudis P

- Foment de la investigaciĂł aplicada a la biologia i la conservaciĂł de l'espĂ¨cie

Seguiment ecolĂ˛gic P

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

DivulgaciĂł - InformaciĂł - DivulgaciĂł i valoritzaciĂł de l'espĂ¨cie, especialment entre la poblaciĂł local P '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: $ ' 4 $' (

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: $ ' 4 $' ( 640

7 * Tipus d'indicador: Indicador:

AbundĂ ncia

Font:

Nre. Individus de les colĂ˛nies de cria, aparellament o hivernada

Unitats: Mitjana i mĂ xim del nombre d'individus

Metodologia: Recompte de colĂ˛nies a partir de fotografies Ă&#x20AC;mbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: $ ' 4 $' (

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: $ ' 4 $' ( 641

- EspĂ¨cie que no es coneix del tot bĂŠ la seva distribuciĂł actual, perĂ˛ sembla mĂŠs ben distribuĂŻda a les Ă rees mĂŠs meridionals i termĂ˛files de les valls, principalment del litoral i prelitoral catalĂ .

: $ $4

# $-'( $ $' $=/ #

): $ $4 *

El ratpenat de musell llarg o rater mitjĂ ĂŠs un quirĂ˛pter gran, de gairebĂŠ 40 centĂmetres dâ&#x20AC;&#x2122;envergadura. Les orelles sĂłn llargues i el pelatge bru. Ă&#x2030;s molt similar al ratpenat de musell llarg, perĂ˛ normalment presenta una taca de pĂ¨l clar al dors entre les orelles. Generalment tambĂŠ el trobem en refugis cavernĂcoles perĂ˛ tambĂŠ pot ocupar edificis i forats d'arbres.

! "

" #

598290 ha

22,2

50,8

91,2

Indeterminada

+ ' Flaquer et al. (2010)

( # ' 2010

, ' & ' Sense Dades

) * ' Font:

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: $ $4

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: $ $4 642

. *

/ +$-

. " #

ES0000018 - Prepirineu Central catalĂ

probable

7,3 0

ES0000019 - Aiguamolls de l'Alt EmpordĂ

probable

924,9 0

8,5

ES0000020 - Delta de l'Ebre

0,2

0,1

probable

ES0000146 - Delta del Llobregat

segura

66 0

0,1

11,5 0

1,2

probable

27750,7 0

95,6

4,6

4,2

ES5110004 - Serra de CatllarĂ s probable

1217 0

19,8

0,2

27779,1 0

97,2

4,6

4,2

295,6 0

87,3

179,9 0

2,5

1875,5 0

11,7

18190,4 0

93,5

segura ES5110005 - Sistema transversal CatalĂ ES5110007 - Riu i Estanys de Tordera

probable

647,9 0

60,9

0,1

ES5120009 - Basses de l'Albera

segura

107,6 0

13,8

ES5120010 - Les Gavarres

probable

26758,1 0

93,8

4,5

4,1

ES5120011 - Riberes del Baix Ter

probable

407,7 0

33,5

0,1

ES5120012 - Les Guilleries

probable

12404 0

100

2,1

1,9

ES5120013 - MassĂs de les Cadiretes

segura

7706,3 0

83,6

1,3

1,2

ES5120014 - L'Albera

segura

11850,2 0

72,7

1,8

ES5120015 - Litoral del Baix EmpordĂ

probable

745,3 0

22,4

0,1

probable ES5120016 - El MontgrĂ-Les Medes-El Baix Ter

2941,2 0

46,3

0,5

0,4

50,9 0

11,2

absent

ES0000022 - AigĂźestortes

ES5110001 - MassĂs del Montseny

ES5120008 - Estany de Banyoles

segura

ES5110008 - Gallifa-Cingles de probable BertĂ ES5110010 - Sant LlorenĂ§ del Munt i l'Obac

probable

ES5110011 - Serres del litoral septentrional

segura

ES5110012 - MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

probable

ES5110013 - Serres del Litoral central

segura

ES5110020 - Costes del Garraf absent ES5110022 - CapĂ§aleres del Foix

absent

ES5110024 - Serra de Collserola

segura

ES5110025 - Riu Congost

probable

ES5120001 - Alta GarrotxaMassĂs de les Salines

ES5120017 - Estany de SilsRiera de Santa Coloma

segura

probable

3407,9 0

99,5

0,6

0,5

ES5120018 - Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

317,3 0

77,4

0,3

ES5120019 - Riberes de l'Alt Ter

probable

0,3

ES5120020 - Riu LlĂŠmena

probable

2,8

165,4 0

85,2

ES5120021 - Riu FluviĂ

probable

522,4 0

41,5

0,1

ES5120023 - Rieres de XuclĂ i Riudelleques

probable

48,1 0

93,8

ES5120029 - Riu Brugent

probable

68,3 0

100

ES5130002 - Riu Verneda

absent

ES5130003 - Alt Pallars

segura

152,8 0

0,2

ES5130012 - Vall Alta de Serradell - Serra de Sant GervĂ s

probable

276,5 0

2,1

ES5130014 - Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

segura

3977,3 0

12,3

0,7

0,6

369,8 0

5,1

0,1

9854,8 0

39,3

1,6

1,5

0 0

3877,5 0

46,7

0,6

0,6 0

0,2

segura

38210,8 0

100

6,4

5,8

ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

ES5120004 - Zona VolcĂ nica de la Garrotxa

segura

15211,7 0

100

2,5

2,3

ES5140002 - Serra de Godall

probable

276,2 0

15,5

ES5140005 - Serra de MontsiĂ

segura

739,1 0

0,1

ES5120005 - Riu Llobregat d'EmpordĂ

segura

213 0

69,5

0 ES5140006 - Serres de CardĂł - El Boix

segura

10194,6 0

63,2

1,7

1,6

ES5120007 - Cap de Creus

probable

ES5140008 - Muntanyes de Prades

probable

6445,4 0

1,1

9202,9 0

66,5

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

1,5

1,4

: $ $4

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: $ $4 643

ES5140009 - Tivissa-VandellĂłs- segura Llaberia ES5140010 - Riberes i Illes de l'Ebre ES5140011 - Sistema prelitoral

17090,9 0

69,7

2,9

2,6

88,8 0

18,2

segura

36399,1 0

70,4

6,1

5,6

928,8 0

0,2

0,1

0 1! "

IUCN Red List of Threatened Species

PreocupaciĂł menor

Mundial

IUCN (2011)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

R.D.139/2011

Vulnerable

Espanya

MARM (2011)

CatĂ leg de Fauna AmenaĂ§ada de Catalunya-proposta

Vulnerable

Catalunya

DMAH (2009)

$ *

meridional ES5140016 - Tossal de Montagut

probable

ES5140017 - Serra de Montsant-Pas de l'Ase

absent

ES5140018 - El Montmell-

segura

2118,9 0

22,7

0,4

0,3

probable

1828,7 0

86,4

0,3

Marmellar ES5140023 - Secans del MontsiĂ

303904,7 0

/ 5

")-7

A02.01

IntensificaciĂł de les prĂ ctiques agrĂ ries. Fumigacions abusives en Ă rees cultivades.

Palomo et al. (2007)

A04.03

Abandonament de pastures i ambients agrĂcoles amb la conseqĂźent pĂ¨rdua dâ&#x20AC;&#x2122;espais oberts.

Palomo et al. (2007)

A07

Ă&#x161;s de biocides, hormones i productes quĂmics.

Palomo et al. (2007)

A10.01

EliminaciĂł de marges.

VVAA (2009)

A11

PĂ¨rdua de la qualitat dels hĂ bitats agroforestals.

Palomo et al. (2007)

C03.03

Aerogeneradors.

E06.02

Remodelacions inadequades en edificis.

FernĂ ndez-GutiĂŠrrez (2002)

E06.02

Toxicitat per organoclorats en el tractament de la fusta en refugis antrĂ˛pics.

Palomo et al. (2007)

G01.04.

Espeleologia.Augment de la presĂ¨ncia humana en coves i avencs.

Palomo et al. (2007)

G05.08

Tancament inadequat de refugis per evitar lâ&#x20AC;&#x2122;accĂŠs a persones.

Palomo et al. (2007)

K03.04

DepredaciĂł (fauna). Gats, rates, cĂ˛rvids.

/ 0 1 2 3 4 4

" 3

67" 67"

+$-

" 3 . *

$ *

ES5110011 - Serres del litoral septentrional

segura

ES5110013 - Serres del Litoral central

segura

ES5130014 - Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

segura

ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

ES5140009 - Tivissa-VandellĂłs- segura Llaberia

" #

' + '

Disminueix

/ '

2010

& '

Mitja

Flaquer et al. (2010)

) * '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: $ $4

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: $ $4 644

7 *

2 ! " ) 8 * / ' Mantenir l'Ă rea de distribuciĂł actual coneguda incloent les principals colĂ˛nies presents

Tipus d'indicador:

" *

* 598290 ha

Indicador:

AbundĂ ncia

Font:

Nre. d'individus de les colĂ˛nies de cria

Unitats: Mitjana i mĂ xim del nombre d'individus

Metodologia: Recompte de colĂ˛nies a partir de fotografies Ă&#x20AC;mbit:

Localitat

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

' - Assegurar de mantenir una estructura i dinĂ mica de l'hĂ bitat de cacera adequada per l'espĂ¨cie (espais agro-forestals) - Assegurar l'estat poblacional Ă˛ptim de les colĂ˛nies conegudes de cria i hivernada

* GestiĂł preventiva P

- ProtecciĂł especĂfica dels principals refugis i colĂ˛nies de l'espĂ¨cie

Subvencions/indemnitzacions - Establiment d'ajudes o deduccions econĂ˛miques als propietaris que mantinguin colĂ˛nies de ratpenats en els seus edificis o infraestructures RedacciĂł de Plans - AprovaciĂł i desenvolupament del Pla de ConservaciĂł de l'espĂ¨cie GestiĂł de formacions vegetals - Manteniment d'una estructura vegetal adequada en zones properes a l'entrada de coves/refugis amb presĂ¨ncia de l'espĂ¨cie Manteniment de l'estructura o funcionament del mosaic paisatgĂstic - Manteniment de marges i tanques arbustives i arbrades entre prats i pastures, llindars i clarianes de bosc - Manteniment dels espais oberts (conreus i pastures), els prats de dall i un paisatge en mosaic en les zones amb presĂ¨ncia destacada de l'espĂ¨cie RegulaciĂł de l'Ăşs pĂşblic P

- OrdenaciĂł i/o restricciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;accĂŠs als llocs dâ&#x20AC;&#x2122;interĂ¨s per lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie (coves de cria i dâ&#x20AC;&#x2122;hivernada)

Inventaris - catĂ legs P

- PromociĂł de nous estudis sobre lâ&#x20AC;&#x2122;estatus de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie

InvestigaciĂł i estudis - Foment de la investigaciĂł aplicada a la biologia i la conservaciĂł de l'espĂ¨cie Seguiment ecolĂ˛gic P

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

P '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: $ $4

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: $ $4 645

- A la regiĂł mediterrĂ nia ĂŠs on mantĂŠ el gruix poblacional i les zones de cria, per sota els 1,000 m d'altitud. Ă&#x2030;s present principalment al FluviĂ , al Segre i la Nogera RibagorĂ§ana, el Foix i altres petits trams de riu del litoral catalĂ .

: $ -

(

# $-'( $ &' -' % ( #

): $ -

( *

El ratpenat de peus grans ĂŠs un quirĂ˛pter de mida mitjana, amb lâ&#x20AC;&#x2122;avantbraĂ§ de 38 a 44 mm de llargada. ColoraciĂł dorsal de color gris fosc i ventral gris clar. Peus marcadament grans, que presenten pĂ¨ls llargs i rĂgids en els dits. Les tĂbies i lâ&#x20AC;&#x2122;uropatagi estan recoberts, per sobre i per sota, dâ&#x20AC;&#x2122;una pilositat laxa. El tragus ĂŠs llarg, punxegut i lleugerament corbat. Els joves sovint mostren una taca fosca a la barbeta. FĂłrmula dentĂ ria: 2.1.3.3./3.1.3.3. EmissiĂł ultrasĂ˛nica indistingible de la de M. daubentoni, de freqĂźĂ¨ncia modulada, i amb un pic de mĂ xima intensitat entre els 40-48 khz (normalment al voltant dels 42 Khz). Es refugia prop dels ecosistemes aquĂ tics (rius, etc.) que constitueixen el seu hĂ bitat de caĂ§a. Els refugis es troben en cavitats cĂ lides i humides, generalment per sota dels 300 m en mines, galeries subterrĂ nies, coves i avencs.

! "

84896,8 ha

3,2

" #

96,2

Indeterminada

+ ' Flaquer et al. (2010) ) * '

( # ' 2010

, ' & ' Sense Dades

A Catalunya es tĂŠ constĂ ncia de nomĂŠs 2-3 colĂ˛nies de cria (Flaquer i Puig, 2012). Font:

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: $ -

(

Flaquer i Puig (2012)

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: $ -

( 646

. *

/ +$-

ES0000018 - Prepirineu Central catalĂ

probable

ES0000019 - Aiguamolls de l'Alt EmpordĂ

probable

ES5110001 - MassĂs del Montseny

absent

ES5110007 - Riu i Estanys de Tordera

absent

938,1 0

936,2 0

. " #

1,6

8,6

1,1

ES5130014 - Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

segura

5595,6 0

55,4

6,6

6,3

ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

3440,5 0

10,6

3,9

ES5130016 - Valls del SiĂłLlobregĂłs

segura

6,5 0

ES5130018 - Estany d'Ivars Vilasana

segura

156,6 0

100

0,2

ES5130020 - Aiguabarreig Segre-Noguera RibagorĂ§ana

probable

53,6 0

15,8

0,1

ES5130021 - Secans de la Noguera

probable

105 0

1,2

0,1

33,9 0

0,3

1,1

ES5110008 - Gallifa-Cingles de absent BertĂ absent

ES5130025 - BellmuntAlmenara

segura

ES5110010 - Sant LlorenĂ§ del Munt i l'Obac

262,4 0

segura

ES5130026 - Serra de PradaCastellĂ s

probable

ES5110011 - Serres del litoral septentrional

ES5130028 - Ribera Salada

probable

segura

12,5 0

0,2

ES5110013 - Serres del Litoral central

absent

ES5110017 - Costes del Maresme

absent

ES5130032 - Vessants de la Noguera RibagorĂ§ana

ES5120001 - Alta GarrotxaMassĂs de les Salines

ES5130036 - Plans de SiĂł

absent

segura

ES5140008 - Muntanyes de Prades

segura

3100 0

10,1

3,6

3,5

ES5120004 - Zona VolcĂ nica de la Garrotxa

segura

183,3 0

6,4

0,2

ES5120005 - Riu Llobregat d'EmpordĂ

absent

4623,5 0

23,7

5,4

5,2

ES5120008 - Estany de Banyoles

segura

ES5120009 - Basses de l'Albera

absent

ES5120010 - Les Gavarres

absent

ES5120011 - Riberes del Baix Ter

probable

ES5120013 - MassĂs de les Cadiretes

absent

ES5110011 - Serres del litoral septentrional

segura

ES5120014 - L'Albera

absent

ES5110013 - Serres del Litoral central

segura

ES5130014 - Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

segura

ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

77,2 0

422,3 0

31,8 0

0,2

2,8

0,1

0,5

0,1

0,5

probable ES5140015 - Riu Siurana i planes del Priorat ES5140017 - Serra de Montsant-Pas de l'Ase

segura

/ 0 1 2 3 4 4

" 3

67" 14,1 0

1,2

segura ES5120016 - El MontgrĂ-Les Medes-El Baix Ter ES5120021 - Riu FluviĂ

segura

ES5130008 - Serra d'AubenĂ§ i Roc de Cogul ES5130009 - Serra de Turp i Mora CondalValldan

22985,9 0

1011 0

80,4

1,2

1,1

probable

1596,2 0

23,6

1,9

1,8

probable

385,6 0

10,4

0,4

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: $ -

(

67"

+$-

" 3 . *

$ *

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: $ -

( 647

2 ! "

0 1!

) 8 * "

IUCN Red List of Threatened Species

Vulnerable

Mundial

IUCN (2011)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

R.D.139/2011

En Perill d'ExtinciĂł

Espanya

MARM (2011)

CatĂ leg de Fauna AmenaĂ§ada de Catalunya-proposta

En Perill d'ExtinciĂł

Catalunya

DMAH (2009)

$ *

/ ' Mantenir l'Ă rea de distribuciĂł actual coneguda incloent les principals colĂ˛nies presents

" *

* 84897 ha

' - Assegurar de mantenir una estructura i dinĂ mica de l'hĂ bitat de cacera adequada per l'espĂ¨cie - Assegurar l'estat poblacional Ă˛ptim de les colĂ˛nies conegudes de cria i hivernada

* GestiĂł preventiva

/ 5

")-7

A07

Ă&#x161;s de biocides, hormones i productes quĂmics.

Palomo et al. (2007)

PĂ¨rdua de la qualitat (naturalitat i grau de maduresa) dels ambients aquĂ tics i boscos de ribera.

Palomo et al. (2007)

G01.04.

Espeleologia. Augment de la presĂ¨ncia humana en coves i avencs.

Palomo et al. (2007)

G05.08

Tancament inadequat de refugis per evitar lâ&#x20AC;&#x2122;accĂŠs a persones.

Palomo et al. (2007)

H01.08

Vessaments urbans, industrials o agrĂcoles.

J02.05

Captacions, drenatges, dessecacions, desviaments de cursos o canvis en la massa dâ&#x20AC;&#x2122;aigua.

VVAA (2009)

K02.03

EutrofitzaciĂł (natural). Per intensificaciĂł de les prĂ ctiques agrĂ ries i ramaderes.

VVAA (2009)

Processos estocĂ stics i catastrĂ˛fics que poden afectar a poblacions petites de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie

Palomo et al. (2007)

L08

Grans riuades.

VVAA (2009)

- AvaluaciĂł i control de les actuacions que produeixin drenatges, captacions o que puguin impedir lâ&#x20AC;&#x2122;arribada dâ&#x20AC;&#x2122;aigua tant superficial com freĂ tica.

- ProtecciĂł especĂfica dels principals refugis i colĂ˛nies de l'espĂ¨cie

RedacciĂł de Plans - AprovaciĂł i desenvolupament del Pla de RecuperaciĂł de l'espĂ¨cie GestiĂł o restauraciĂł d'ecosistemes /hĂ bitats - Manteniment de les condicions fisicoquĂmiques de lâ&#x20AC;&#x2122;aigua adients RegulaciĂł de l'Ăşs pĂşblic P

- OrdenaciĂł i/o restricciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;accĂŠs als llocs dâ&#x20AC;&#x2122;interĂ¨s per lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie (coves de cria i dâ&#x20AC;&#x2122;hivernada)

Inventaris - catĂ legs

" #

' + '

- Foment de la gestiĂł forestal dirigida al manteniment de la maduresa i naturalitat dels boscos de ribera i a augmentar-ne la seva extensiĂł

- PromociĂł de nous estudis sobre lâ&#x20AC;&#x2122;estatus de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie Desconeguda

/ '

& '

Bona

InvestigaciĂł i estudis P

Flaquer et al. (2010)

) * '

- Foment de la investigaciĂł aplicada a la biologia i la conservaciĂł de l'espĂ¨cie

Seguiment ecolĂ˛gic P

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

DivulgaciĂł - InformaciĂł - DivulgaciĂł i valoritzaciĂł de l'espĂ¨cie, especialment entre la poblaciĂł local P '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: $ -

(

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: $ -

( 648

7 * Tipus d'indicador: Indicador:

AbundĂ ncia

Font:

Nre. d'iIndividus de les colĂ˛nies de cria.

Unitats: Mitjana i mĂ xim del nombre d'individus

Metodologia: Recompte de colĂ˛nies a partir de fotografies Ă&#x20AC;mbit:

Localitat

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

: $ ' % ( $

# $-'( $ & '

' &'($ &' #

): $ ' % ( $ *

Tipus d'indicador: Indicador:

AbundĂ ncia

Font:

Quirorius (Nre de contactes auditius)

Unitats: Mitjana del nombre de passades/minut

Metodologia: Punt d'escolta d'ultrasons de 10 minuts Ă&#x20AC;mbit:

ENP

Temporalitat:

Anual (juliol)

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

El ratpenat d'orelles dentades ĂŠs de mida mitjana, amb lâ&#x20AC;&#x2122;avantbraĂ§ de 37 a 43 mm de longitud i una envergadura de 25 cm. Pelatge llanĂłs de color bru rogenc. Els joves sĂłn mĂŠs foscos, sense tonalitats rogenques. Les orelles esteses arriben a la punta del musell. Aquestes, tenen la superfĂcie densament puntejada i presenten una escotadura en el marge extern molt marcada. Tragus punxegut, que no arriba a sobrepassar lâ&#x20AC;&#x2122;escotadura. La part dorsal de la tĂbia estĂ parcialment coberta de pĂ¨ls rogencs. La membrana alar sâ&#x20AC;&#x2122;insereix a la base del dit extern del peu. EmissiĂł ultrasĂ˛nica caracteritzada per polsos de freqĂźĂ¨ncia modulada (FM) molt variables en funciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;entorn i lâ&#x20AC;&#x2122;activitat, indistingibles de les altres espĂ¨cies petites del gĂ¨nere Myotis. El seu vol ĂŠs mĂŠs aviat lent i maniobrable. Viu en molts tipus dâ&#x20AC;&#x2122;hĂ bitats, perĂ˛ mostra una certa preferĂ¨ncia per les zones de clima termomediterrani o supramediterrani, amb relleus abruptes, cobertura arbĂ˛ria i cursos dâ&#x20AC;&#x2122;aigua estables. Evita els boscos molt tancats. Els refugis es troben en mines i galeries subterrĂ nies, cases abandonades, coves i avencs.

! "

" #

1124130,7 ha

41,8

40,3

86,4

Indeterminada

+ ' Flaquer et al. (2010)

( # ' 2010

, ' & ' Sense Dades

) * '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: $ -

(

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: $ ' % ( $ 649

. *

La seva distribuciĂł ĂŠs Ă mplia a la regiĂł mediterrĂ nia, on s'ha localitzat des de l'Albera als Ports de Tortosa. Les poblacions estan forĂ§a lligades a les valls fluvials principals i Ă rees agroforestals.

/ +$-

" probable

2193,2 0

3,8

0,2

ES0000019 - Aiguamolls de l'Alt EmpordĂ

segura

5202,5 0

0,5

0,4

ES0000022 - AigĂźestortes

probable

482,8 0

0,9

ES5110001 - MassĂs del Montseny

probable

28003,3 0

96,4

2,5

2,2

ES5110004 - Serra de CatllarĂ s probable

2924,8 0

47,7

0,3

0,2

segura ES5110005 - Sistema transversal CatalĂ

27599 0

96,6

2,5

2,1

probable

25,1 0

7,4

ES5110008 - Gallifa-Cingles de probable BertĂ

6565,7 0

91,1

0,6

0,5

ES5110009 - Riera de MerlĂ¨s

probable

1080,2 0

35,8

0,1

ES5110010 - Sant LlorenĂ§ del Munt i l'Obac

probable

15427,6 0

95,9

1,4

1,2

ES5110011 - Serres del litoral septentrional

probable

15880,7 0

81,6

1,4

1,2

ES5110012 - MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

probable

7098,8 0

97,6

0,6

ES5110013 - Serres del Litoral central

probable

9513,7 0

0,8

0,7

2037,1 0

10,4

0,2

4101 0

100

0,4

0,3

ES5110015 - Sistema prelitoral segura central Flaquer i Puig (2012)

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: $ ' % ( $

. " #

ES0000018 - Prepirineu Central catalĂ

ES5110007 - Riu i Estanys de Tordera

Font:

ES5110018 - Valls de l'Anoia

probable

ES5110022 - CapĂ§aleres del Foix

segura

2176,7 0

100

0,2

ES5120001 - Alta GarrotxaMassĂs de les Salines

segura

38186,8 0

100

3,4

2,9

ES5120004 - Zona VolcĂ nica de la Garrotxa

segura

15211,7 0

100

1,4

1,2

ES5120005 - Riu Llobregat d'EmpordĂ

segura

306,2 0

100

ES5120007 - Cap de Creus

probable

4660,6 0

33,7

0,4

ES5120008 - Estany de Banyoles

segura

1057,8 0

99,4

0,1

ES5120009 - Basses de l'Albera

segura

779,2 0

100

0,1

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: $ ' % ( $ 650

ES5120010 - Les Gavarres

segura

ES5120011 - Riberes del Baix Ter

probable

ES5120012 - Les Guilleries

probable

ES5120013 - MassĂs de les Cadiretes

probable

ES5120014 - L'Albera

segura

ES5120015 - Litoral del Baix EmpordĂ

absent

26024,2 0

91,2

2,3

986,3 0

0,1

12404 0

100

7193,7 0

0,6

14921,5 0

91,5

1,3

1,2

1,1

4593 0

72,2

0,4

ES5120017 - Estany de SilsRiera de Santa Coloma

probable

89,3 0

19,7

ES5120018 - Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

segura

3426,1 0

100

0,3

ES5120019 - Riberes de l'Alt Ter

segura

ES5120020 - Riu LlĂŠmena

segura

77,4

100

probable

21,7 0

48,2

ES5130024 - La Faiada de MalpĂ s i Cambatiri

probable

428,5 0

33,5

ES5130026 - Serra de PradaCastellĂ s

probable

1978 0

52,9

0,2

ES5130027 - Obagues de la riera de Madrona

absent

ES5130028 - Ribera Salada

probable

3993,4 0

72,3

0,4

0,3

ES5130029 - Serres de Queralt probable i Els TossalsAigua d'Ora

6956,7 0

80,1

0,6

0,5

ES5130030 - Estanys de Basturs

probable

37 0

100

ES5130032 - Vessants de la Noguera RibagorĂ§ana

probable

3853,1 0

0,3

ES5140003 - Ribera de l'Algars probable

1,2 0

6337,7 0

39,3

0,6

0,5

1111,1 0

88,3

0,1

ES5140006 - Serres de CardĂł - El Boix

probable

ES5140008 - Muntanyes de Prades

segura

27967,3 0

2,5

2,2

ES5140009 - Tivissa-VandellĂłs- segura Llaberia

15963,2 0

65,1

1,4

1,2

100

ES5140011 - Sistema prelitoral segura meridional

35170,4 0

3,1

2,7

5,5

2196,6 0

76,3

0,2

ES5120021 - Riu FluviĂ

segura

ES5120023 - Rieres de XuclĂ i Riudelleques

probable

51,3 0

100

ES5120027 - Rasos de Tubau

probable

347,9 0

ES5120029 - Riu Brugent

probable

68,3 0

ES5130002 - Riu Verneda

probable

4,2 0

ES5130003 - Alt Pallars

probable

4051 0

5,2

0,4

0,3

ES5130007 - Riberes de l'Alt Segre

probable

36,9 0

ES5130008 - Serra d'AubenĂ§ i Roc de Cogul

segura

6498,4 0

95,9

0,6

0,5

ES5130009 - Serra de Turp i Mora CondalValldan

probable

3709,1 0

100

0,3

ES5130010 - Serra de BoumortCollegats

probable

6753,6 0

36,7

0,6

0,5

ES5130012 - Vall Alta de Serradell - Serra de Sant GervĂ s

probable

ES5130014 - Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

segura

ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

12519,4 0

ES5130019 - Estany de MontcortĂ¨s

194 0

absent

segura ES5120016 - El MontgrĂ-Les Medes-El Baix Ter

317,3 0

ES5130016 - Valls del SiĂłLlobregĂłs

96,9

1,1

ES5140014 - MassĂs de Bonastre

absent

segura ES5140015 - Riu Siurana i planes del Priorat ES5140017 - Serra de Montsant-Pas de l'Ase

segura

11549,2 0

59,1

0,9

ES5140018 - El MontmellMarmellar

segura

4909,8 0

52,6

0,4

ES5140019 - Riu GaiĂ

absent

ES5140023 - Secans del MontsiĂ

probable

14,8 0

0,7

453481,7 0

/ 0 1 2 3 4 4

* 5301,6 0

52,5

0,5

0,4

" 3

67" 30986,4 0

95,6

2,8

2,4

67"

+$-

" 3 . *

$ *

ES5140009 - Tivissa-VandellĂłs- segura

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: $ ' % ( $

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: $ ' % ( $ 651

Llaberia

0 1! "

IUCN Red List of Threatened Species

PreocupaciĂł menor

Mundial

IUCN (2011)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

R.D.139/2011

Vulnerable

Espanya

MARM (2011)

CatĂ leg de Fauna AmenaĂ§ada de Catalunya-proposta

Vulnerable

Catalunya

DMAH (2009)

CatĂ leg de Fauna AmenaĂ§ada de Catalunya-proposta

Vulnerable

Catalunya

DMAH (2009)

$ *

/ 5

")-7

A10.01

EliminaciĂł de marges (tanques i bardisses o arbusts).

VVAA (2009)

B02.03

EliminaciĂł del sotabosc.

B02.04

PĂ¨rdua de la qualitat dels hĂ bitats forestals.

Palomo et al. (2007)

B02.04

PĂ¨ruda de naturalitat i grau de maduresa de la massa del bosc de ribera.

Camprodon (2007)

C03.03

Aerogeneradors.

E01.04

Obres civils i noves infraestructures en Ă rees crĂtiques per lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie.

Palomo et al. (2007)

E06.02

Remodelacions inadequades en edificis.

FernĂĄndez-GutiĂŠrrez (2002)

E06.02

Toxicitat per organoclorats en el tractament de la fusta en refugis antrĂ˛pics.

Palomo et al. (2007)

G01.04.

Espeleologia. Augment de la presĂ¨ncia humana en coves i avencs.

G05.08

Tancament inadequat de refugis per evitar lâ&#x20AC;&#x2122;accĂŠs a persones.

L09

Increment de la freqĂźĂŠncia i intensitat d'incendis forestals.

PCSB (2010)

" #

' + '

Disminueix

/ '

2010

& '

Bona

Flaquer et al. (2010)

) * '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: $ ' % ( $

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: $ ' % ( $ 652

7 *

2 ! " ) 8 * / ' Mantenir l'Ă rea de distribuciĂł actual coneguda incloent les principals colĂ˛nies presents

Tipus d'indicador:

" *

* 1124131 ha

Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Ă&#x20AC;rea (ha)

Unitats: ha

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys

Observacions:

' - Assegurar de mantenir una estructura i dinĂ mica de l'hĂ bitat de cacera adequada per l'espĂ¨cie - Assegurar l'estat poblacional Ă˛ptim de les colĂ˛nies conegudes de cria i hivernada

Tipus d'indicador: Indicador:

Font:

Nre. d'individus de les colĂ˛nies de cria

Unitats: Mitjana i mĂ xim del nombre d'individus

Metodologia: Recompte de colĂ˛nies a partir de fotografies Ă&#x20AC;mbit:

GestiĂł preventiva P

AbundĂ ncia

ENP

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions: - ProtecciĂł especĂfica dels principals refugis i colĂ˛nies de l'espĂ¨cie

RedacciĂł de Plans - AprovaciĂł i desenvolupament del Pla de ConservaciĂł de l'espĂ¨cie GestiĂł de formacions vegetals - Manteniment d'una estructura vegetal adequada en zones properes a l'entrada de coves/refugis amb presĂ¨ncia de l'espĂ¨cie GestiĂł o restauraciĂł d'ecosistemes /hĂ bitats - ConservaciĂł de punts d'aigua propers a zones forestals com a llocs d'alimentaciĂł preferent Manteniment de l'estructura o funcionament del mosaic paisatgĂstic - Manteniment de marges i tanques arbustives i arbrades entre prats i pastures, llindars i clarianes de bosc P

- Manteniment dels espais oberts (conreus i pastures), els prats de dall i un paisatge en mosaic en les zones amb presĂ¨ncia destacada de l'espĂ¨cie

RegulaciĂł de l'Ăşs pĂşblic P

- OrdenaciĂł i/o restricciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;accĂŠs als llocs dâ&#x20AC;&#x2122;interĂ¨s per lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie (coves de cria i dâ&#x20AC;&#x2122;hivernada)

- Foment de la gestiĂł forestal dirigida al manteniment de la maduresa i naturalitat de la massa

Inventaris - catĂ legs - PromociĂł de nous estudis sobre lâ&#x20AC;&#x2122;estatus de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie InvestigaciĂł i estudis - Foment de la investigaciĂł aplicada a la biologia i la conservaciĂł de l'espĂ¨cie Seguiment ecolĂ˛gic P

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

P '

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: $ ' % ( $

+ &' ' , (' -' &' ( ' . + ), * &' '% + '& $' /( $ (

: $ ' % ( $ 653

- EspĂ¨cie que no es coneix del tot bĂŠ la seva distribuciĂł actual a la regiĂł mediterĂ nia, encara que sembla forĂ§a ben repartida per tot el territori, sobretot en Ă rees amb presĂ¨ncia de prats, conreus i pastures i sembla mĂŠs abundant al litoral i prelitoral catalĂ .

!"# $ "$ %$

& '

El ratpenat rater gros ĂŠs un quirĂ˛pter gran, dâ&#x20AC;&#x2122;uns 40 cm dâ&#x20AC;&#x2122;envergadura. Les orelles sĂłn llargues i el pelatge bru. Ă&#x2030;s molt similar al ratpenat de musell agut, amb el qual pot confondreâ&#x20AC;&#x2122;s fĂ cilment. Ă&#x2030;s de vol lent entre 30 i 70 cm del terra. Sembla vinculat als medis agroforestals, per bĂŠ que seâ&#x20AC;&#x2122;l pot trobar en hĂ bitats molt diversos i a un rang dâ&#x20AC;&#x2122;altituds molt gran: es pot trobar des de la costa fins prĂ cticament a lâ&#x20AC;&#x2122;alta muntanya. Generalment ocupa coves, encara que tambĂŠ pot trobar-seâ&#x20AC;&#x2122;l en fissures dâ&#x20AC;&#x2122;espais menys protegits, com edificis o parets naturals.

" #

1198864 ha

44,6

33,4

93,5

Indeterminada

+ ' Flaquer et al. (2010)

( # ' 2010

, ' & ' Sense Dades

) * ' Font:

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

654

. *

/ +$-

ES0000019 - Aiguamolls de l'Alt EmpordĂ

segura

ES0000020 - Delta de l'Ebre

probable

ES0000146 - Delta del Llobregat

segura

ES5110001 - MassĂs del Montseny

probable

probable ES5110005 - Sistema transversal CatalĂ ES5110007 - Riu i Estanys de Tordera

segura

ES5110008 - Gallifa-Cingles de probable BertĂ ES5110010 - Sant LlorenĂ§ del Munt i l'Obac

segura

ES5110011 - Serres del litoral septentrional

segura

ES5110012 - MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

probable

ES5110013 - Serres del Litoral central

segura

ES5110014 - Serra de Castelltallat

probable

ES5110015 - Sistema prelitoral probable central

4978,3 0

123,1 0

906,2 0

28728,4 0

. " #

0,2 98,2

0,4

0 0,1

2,4

ES5120007 - Cap de Creus

probable

9474,2 0

68,4

0,8

0,7

ES5120009 - Basses de l'Albera

probable

779,2 0

100

0,1

ES5120010 - Les Gavarres

probable

28382,2 0

99,4

2,4

2,2

ES5120011 - Riberes del Baix Ter

probable

957 0

78,6

0,1

ES5120012 - Les Guilleries

probable

11555,4 0

93,2

0,9

ES5120013 - MassĂs de les Cadiretes

segura

7776,8 0

84,3

0,6

ES5120014 - L'Albera

segura

16352 0

100,3

1,4

1,3

ES5120015 - Litoral del Baix EmpordĂ

probable

1494,5 0

44,8

0,1

probable ES5120016 - El MontgrĂ-Les Medes-El Baix Ter

4358,9 0

68,6

0,4

0,3

70,7 0

15,6

0,4

0 0,1

2,2

1030,1 0

3,6

0,1

338,5 0

100

7210,6 0

100

0,6

15804,7 0

98,3

1,3

1,2

ES5120017 - Estany de SilsRiera de Santa Coloma

segura

ES5120020 - Riu LlĂŠmena

probable

0,9 0

0,5

19468,2 0

100

1,6

1,5

ES5120021 - Riu FluviĂ

probable

344,2 0

27,4

6839,6 0

94,1

0,6

0,5

ES5120023 - Rieres de XuclĂ i Riudelleques

probable

8,8 0

17,1

ES5120025 - Garriga d'EmpordĂ

probable

547,7 0

100

ES5130014 - Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

absent

segura

1293,9 0

0,1

24946,2 0

99,5

2,1

1224,3 0

24,7

0,1

19047,1 0

96,9

1,6

1,5

ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana ES5140001 - Litoral meridional tarragonĂ

probable

309,9 0

6,3

ES5110018 - Valls de l'Anoia

segura

4101 0

100

0,3

ES5110019 - CarbassĂ

probable

12,3 0

5,1

ES5140002 - Serra de Godall

probable

1782,4 0

100

0,2

0,1

0 0

ES5140003 - Ribera de l'Algars probable

2027,3 0

95,3

0,2

ES5140004 - SĂ¨quia Major

probable

47,4 0

98,8

ES5140005 - Serra de MontsiĂ

segura

5296,4 0

100

0,4

ES5140006 - Serres de CardĂł - El Boix

probable

16144 0

100

1,4

1,3

ES5140007 - Costes del TarragonĂ¨s

probable

153,9 0

13,9

ES5140008 - Muntanyes de Prades

probable

28066,8 0

91,3

2,3

2,2

24538,8 0

100

1,9

191,5 0

39,3

ES5110020 - Costes del Garraf absent ES5110021 - Riera de la Goda

probable

20,3 0

53,4

ES5110022 - CapĂ§aleres del Foix

probable

2174,1 0

99,9

0,2

ES5110023 - Riera de Clariana probable

450,9 0

97,3

8256,9 0

99,5

0,7

0,6

246,5 0

68,8

4982,9 0

0,4

ES5110024 - Serra de Collserola

segura

ES5110025 - Riu Congost

probable

ES5120001 - Alta GarrotxaMassĂs de les Salines

segura

ES5120005 - Riu Llobregat d'EmpordĂ

segura

ES5140009 - Tivissa-VandellĂłs- segura Llaberia 306,2 0

100

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

ES5140010 - Riberes i Illes de l'Ebre

probable

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

655

ES5140011 - Sistema prelitoral segura meridional ES5140014 - MassĂs de Bonastre

50114,3 0

4,2

3,9

/ 0

2680,3 0

100

0,2

segura

ES5140015 - Riu Siurana i

probable

2789,7 0

96,9

0,2

ES5140016 - Tossal de Montagut

probable

1290,2 0

100

0,1

ES5140017 - Serra de Montsant-Pas de l'Ase

segura

ES5140018 - El Montmell-

probable

9245,5 0

99,1

0,8

0,7

ES5140019 - Riu GaiĂ

probable

2987,8 0

99,9

0,2

ES5140020 - Grapissar de Masia Blanca

absent

0,3 0

0,1

ES5140021 - Obagues del riu Corb

probable

ES5140022 - Barranc de Santes Creus

probable

ES5140023 - Secans del MontsiĂ

probable

IUCN Red List of Threatened Species

PreocupaciĂł menor

Mundial

IUCN (2011)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

R.D.139/2011

Vulnerable

Espanya

MARM (2011)

CatĂ leg de Fauna AmenaĂ§ada de Catalunya-proposta

Vulnerable

Catalunya

DMAH (2009)

$ *

planes del Priorat

78,3

15285,8 0

1,3

1,2

Marmellar

330,2 0

14,5

48,9 0

100

2116,2 0

0,2

/ 7

")-6

A02.01

IntensificaciĂł de les prĂ ctiques agrĂ ries.

Palomo et al. (2007)

A04.03

Abandonament/AbsĂ¨ncia de sistemes de pastura. Abandonament de pastures i zones agrĂcoles amb la conseqĂźent pĂ¨rdua d'espais oberts.

PCSB (2010)

A07

Fumigacions abusives en Ă rees cultivades.

Palomo et al. (2007)

A10.01

EliminaciĂł de marges (tanques arbrades i bardisses).

Palomo et al. (2007)

A11

PĂ¨rdua de la qualitat dels hĂ bitats agroforestals.

Palomo et al. (2007)

C03.03

Aerogeneradors.

E06.02

Remodelacions inadequades en edificis.

FernĂĄndez-GutiĂŠrrez (2002)

E06.02

Toxicitat per organoclorats en el tractament de la fusta en refugis antrĂ˛pics.

Palomo et al. (2007)

G01.04.

Espeleologia. Augment de la presĂ¨ncia humana en coves i avencs.

Palomo et al. (2007)

G05.08

Tancament inadequat de refugis per evitar lâ&#x20AC;&#x2122;accĂŠs a persones.

Palomo et al. (2007)

K03.04

DepredaciĂł (fauna). Gats, rates, cĂłrvids, etc.

0,2

400040,4 0

/ 0 1 2 3 4 4

" 3

56" 56"

ES5110011 - Serres del litoral septentrional

segura

ES5110013 - Serres del Litoral central

segura

ES5130015 - Serres del

segura

+$-

" 3 . *

$ *

Montsec, Sant Mamet i Mitjana ES5140009 - Tivissa-VandellĂłs- segura

" #

Llaberia

' + '

Disminueix

/ '

2010

& '

Bona

Flaquer et al. (2010)

) * '

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

656

6 *

1 ) 8 * / ' Mantenir l'Ă rea de distribuciĂł actual coneguda incloent les principals colĂ˛nies presents

Tipus d'indicador:

" *

* 1198864 ha

Indicador:

ModelitzaciĂł

Font:

Ă&#x20AC;rea (ha)

Unitats:

Metodologia: Ă&#x20AC;mbit:

Catalunya

Temporalitat:

Cada 5-10 anys.

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

' - Assegurar de mantenir una estructura i dinĂ mica de l'hĂ bitat de cacera adequada per l'espĂ¨cie - Assegurar l'estat poblacional Ă˛ptim de les colĂ˛nies conegudes de cria i hivernada

Tipus d'indicador: Indicador:

AbundĂ ncia

Font:

Nre. d'individus de les colĂ˛nies de cria

Unitats: Mitjana i mĂ xim del nombre d'individus

Metodologia: Recompte de colĂ˛nies a partir de fotografies Ă&#x20AC;mbit:

GestiĂł preventiva

Localitat

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions: - ProtecciĂł especĂfica dels principals refugis i colĂ˛nies de l'espĂ¨cie Subvencions/indemnitzacions - Establiment d'ajudes o deduccions econĂ˛miques als propietaris que mantinguin colĂ˛nies de ratpenats en els seus edificis o infraestructures RedacciĂł de Plans - AprovaciĂł i desenvolupament del Pla de ConservaciĂł de l'espĂ¨cie GestiĂł de formacions vegetals - Manteniment d'una estructura vegetal adequada en zones properes a l'entrada de coves/refugis amb presĂ¨ncia de l'espĂ¨cie Manteniment de l'estructura o funcionament del mosaic paisatgĂstic - Manteniment de marges i tanques arbustives i arbrades entre prats i pastures, llindars i clarianes de bosc P

- Manteniment dels espais oberts (conreus i pastures), els prats de dall i un paisatge en mosaic en les zones amb presĂ¨ncia destacada de l'espĂ¨cie

RegulaciĂł de l'Ăşs pĂşblic P

- OrdenaciĂł i/o restricciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;accĂŠs als llocs dâ&#x20AC;&#x2122;interĂ¨s per lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie (coves de cria i dâ&#x20AC;&#x2122;hivernada)

Aprofitament sostenible Forestal P

- Foment de la gestiĂł forestal dirigida al manteniment de la maduresa i naturalitat de la massa

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

P '

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

657

- EspĂ¨cie molt rara a Catalunya, tant sols localitzada al Montseny.

+"$ "$" & +"$ "$" '

Escarabat de color negre, de cos robust i antenes curtes i ramificades. Les larves es desenvolupen en forats d'arbre, sobretot de roures, tells, salzes, faigs i fruiters. Viu en romanents de bosc natural, perĂ˛ tambĂŠ s'observa en hĂ bitats forestals treballats per l'home, com ara llindars amb pastures o conreus, parcs urbans i al llarg de les rieres.

1 nÂş UTM10

" #

100

0,3

Indeterminada

+ ' VVAA (2010)

( # '

, '

Catalunya

& '

) * ' Font:

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

+"$ "$"

SBiPA (2011)

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

+"$ "$" 658

. *

ES5110001 - MassĂs del Montseny

/ +$-

" probable

. " #

100

/ 0 "

IUCN Red List of Threatened Species

GairebĂŠ AmenaĂ§ada

Mundial

IUCN (2011)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

Prioritari

Europa

CEE (1992)

$ *

100

/ 0 1 2 3 4 4

/ 7

")-6

DestrucciĂł dels microhĂ bitats de l'espĂ¨cie.

MicĂł et al.(2010b)

A07

Ă&#x161;s de biocides, hormones i productes quĂmics.

B02.01

Reforestacions inadequades.

ViĂąolas y Vives (2010b)

B02.04

EliminaciĂł d'arbres morts o deteriorats.

MicĂł et al.(2010b)

B02.04

PĂ¨rdua de maduresa de la massa forestal, especialment de faig i roures vells.

MicĂł et al.(2010b)

B03

Aprofitament forestal sense repoblaciĂł o regeneraciĂł natural, reducciĂł de la superfĂcie forestal.

CTFC (2011)

F03.02.0

RecolÂˇlecciĂł d'insectes.

L10

Processos estocĂ stics en poblacions petites i fragmentades o aĂŻllades sensibles a canvis ambientals forts.

" #

' + '

Desconeguda

/ '

& '

VVAA (2010)

) * '

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

+"$ "$"

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

+"$ "$" 659

6 *

1 ) 8 * / ' Augmentar un 5% la distribuciĂł actual coneguda

Tipus d'indicador:

" *

* 1 nÂş UTM10

Indicador:

AbundĂ ncia

Font:

Nre de captures/trampes

MicĂł et al. (2010)

Unitats: Nre individus/trampes-nit

Metodologia: Trampeig de caiguda en forats d'arbre amb atraients Ă&#x20AC;mbit:

Localitat

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Bianual (estiu)

Observacions: Favorable: A > 25

' - Aconseguir un volum suficient de fusta morta en els seus hĂ bitats - Assegurar de mantenir una estructura i dinĂ mica forestal adequada per l'espĂ¨cie

Tipus d'indicador: Indicador:

Nombre d' UTMs

Font:

UTM 10x10 km

Unitats:

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

AdquisiciĂł de drets d'aprofitament

General

Temporalitat:

Cada 5-10 anys

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions: - Compra o adquisiciĂł de drets de tala de rodals dâ&#x20AC;&#x2122;arbres grans, vells, morts en peu i amb abundĂ ncia de cavitats RecuperaciĂł d'espĂ¨cies amenaĂ§ades - millora de l'hĂ bitat P

- Foment de la presĂ¨ncia de fusta morta en peu o a terra o d'arbres decrĂ¨pits

GestiĂł de formacions vegetals P

- PreservaciĂł d'illes arbrades amb peus grans en ambients urbans

Manteniment de l'estructura o funcionament del mosaic paisatgĂstic P

- Manteniment de marges i tanques arbustives i arbrades entre prats i pastures, llindars i clarianes de bosc

Aprofitament sostenible Forestal - Foment de la gestiĂł forestal dirigida al manteniment de la maduresa i naturalitat de la massa P

- Manteniment de grans peus de planifolis i altres arbres vells caducifolis

Inventaris - catĂ legs P

- PromociĂł de nous estudis sobre lâ&#x20AC;&#x2122;estatus de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie

Seguiment ecolĂ˛gic P

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

P '

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

+"$ "$"

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

+"$ "$" 660

- Present a la part baixa de la conca de l'Ebre, al Cardener i sobretot als rius Ter, FluviĂ i Muga, on tĂŠ les densitats mĂŠs altes.

2 % $ (3$ & 2 % $ (3$ '

LibĂ¨lÂˇlula de tons verd fosc metĂ lÂˇlic amb una lĂnia de taques grogues en forma de llĂ grima a l'abdomen. Les ales posteriors medeixen ente 30-33 mm i l'abdomen uns 36 mm. Viu associada a trams lents de riu amb bosc de ribera a la llera. Ă&#x2030;s important l'acumulaciĂł de fullaraca a l'aigua pel desenvolupament de les larves.

23 nÂş UTM10

" #

6,7

100

Indeterminada

+ '

( # '

, '

Catalunya

& ' Sense Dades

) * ' Font:

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

2 % $ (3$

MAGRAMA (2011)

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

2 % $ (3$ 661

. *

ES5110001 - MassĂs del Montseny

/ +$-

/ 0 1 2 3 4 4

. " #

8,7

segura ES5110005 - Sistema transversal CatalĂ

26,1

ES5110008 - Gallifa-Cingles de probable BertĂ

4,4

ES5120001 - Alta GarrotxaMassĂs de les Salines

probable

ES5120004 - Zona VolcĂ nica de la Garrotxa

segura

ES5120008 - Estany de Banyoles

probable

8,7

ES5120010 - Les Gavarres

segura

8,7

ES5120011 - Riberes del Baix Ter

probable

8,7

ES5120012 - Les Guilleries

probable

8,7

ES5120014 - L'Albera

segura

4,4

ES5120018 - Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

probable

ES5120020 - Riu LlĂŠmena

probable

4,4

ES5120021 - Riu FluviĂ

probable

26,1

ES5120023 - Rieres de XuclĂ i Riudelleques

probable

4,4

ES5120029 - Riu Brugent

probable

8,7

ES5140003 - Ribera de l'Algars probable

8,7

ES5140006 - Serres de CardĂł - El Boix

probable

4,4

ES5140008 - Muntanyes de Prades

probable

4,4

ES5140010 - Riberes i Illes de l'Ebre

segura

8,7

ES5140011 - Sistema prelitoral segura meridional

17,4

probable ES5140015 - Riu Siurana i planes del Priorat

8,7

ES5140017 - Serra de Montsant-Pas de l'Ase

4,4

probable

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

2 % $ (3$

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

2 % $ (3$ 662

/ 0

) 8 * "

IUCN Red List of Threatened Species

GairebĂŠ AmenaĂ§ada

Mundial

IUCN (2011)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

$ *

/ ' Mantenir com a mĂnim la distribuciĂł actual coneguda

" *

* 23 nÂş UTM10

' - Assegurar de mantenir una estructura i dinĂ mica de l'hĂ bitat adequada per l'espĂ¨cie - Assegurar uns nivells poblacionals Ă˛ptims en les millors zones

/ 7

")-6

DestrucciĂł dels microhĂ bitats de l'espĂ¨cie.

VerdĂş et al. (2011)

H01

ContaminaciĂł d'aigĂźes superficials.

VerdĂş et al. (2011)

I01

AbundĂ ncia de peixos alÂˇlĂ˛ctons depedradors de les seves larves.

CTFC (2011)

- RegulaciĂł dels dragatges, canalitzacions o implantaciĂł d'activitats extractives que puguin modificar la llera i el cabal del riu on es trobi present l'hĂ bitat de l'espĂ¨cie

J02.06

Captacions d'aigua procedents d'aigĂźes superficials.

VerdĂş et al. (2011)

J02.10

GestiĂł de la vegetaciĂł aquĂ tica o riberenca amb el propĂ˛sit de drenatge. DestrucciĂł de l'hĂ bitat de ribera.

VerdĂş et al. (2011)

K01

AĂŻllament de les poblacions i pĂ¨rdua de variabilitat genĂ¨tica.

VerdĂş et al. (2011)

GestiĂł preventiva

Control d'espĂ¨cies exĂ˛tiques P

- Control i eradicaciĂł d'espĂ¨cies exĂ˛tiques en les masses d'aigua rellevants per a l'espĂ¨cie

GestiĂł o restauraciĂł d'ecosistemes /hĂ bitats K01.03

DessecaciĂł de les aigĂźes per captacions, drenatges, desviaments de cursos o canvis en el terreny.

VerdĂş et al. (2011)

K02.03

EutrofitzaciĂł a causa de la intensificaciĂł de les prĂ ctiques agrĂ ries i ramaderes.

VerdĂş et al. (2011)

M01.02

Forts perĂodes de sequera.

CTFC (2011)

- Manteniment de les condicions fisicoquĂmiques de lâ&#x20AC;&#x2122;aigua adients

- Foment de la disminuciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşs de productes fitosanitaris a les Ă rees amb presĂ¨ncia de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie

" #

' + '

Aprofitament sostenible Forestal Augmenta

/ '

2000-2010

& '

Bona

VVAA (2010)

) * '

Important (increment del 966% en el nombre de localitats durant el perĂode 2000-2010). 38 localitats a Catalunya.

- Foment de la gestiĂł forestal dirigida al manteniment de la maduresa i naturalitat dels boscos de ribera i a augmentar-ne la seva extensiĂł

Inventaris - catĂ legs P

- PromociĂł de nous estudis sobre lâ&#x20AC;&#x2122;estatus de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie

P '

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

2 % $ (3$

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

2 % $ (3$ 663

6 * Tipus d'indicador: Indicador:

AbundĂ ncia

Font:

Nre parelles/transsecte

Torralba-Burrial et al. A VVAA (2010)

Unitats: Nre parelles

Metodologia: Transsectes en 100 m de curs fluvial en 10-15 minuts. Ă&#x20AC;mbit:

Localitat

Temporalitat:

Anual (cada 15 dies entre maig i agost)

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions: Favorable: A > 10

Tipus d'indicador: Indicador:

Nombre d' UTMs

Planta herbĂ cia perenne dâ&#x20AC;&#x2122;uns 20-40 cm. La base de la tija ĂŠs llenyosa i tĂŠ les fulles peciolades i oposades, enteres, de 10-12x3-5 mm. Flors poc nombroses disposades en cimes terminals. Calze campalunat de 10 mm. Viu en escletxes i fissures de parets, balmes i extraploms de naturalesa calcĂ ria i disposats en indrets asolellats.

Font:

UTM 10x10 km

General

& " $ ( ! # (( # '

Unitats: ha

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

" $ ( ! ! $+

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Cada 5-10 anys

Observacions:

Tipus d'indicador: Indicador:

AbundĂ ncia

Font:

Nre adults/km

Torralba-Burrial et al. A VVAA (2010)

Unitats: Nre. exĂşvies/100 m riu

Metodologia: Transsectes en 100 m de llera del riu Ă&#x20AC;mbit:

Localitat

Temporalitat:

Anual (setmanalment al maig i juny)

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions: Favorable: A > 15

95,4 ha

" #

100

Indeterminada

+ ' SĂĄez et al. (2010) ) * '

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

2 % $ (3$

( # '

, ' & ' Sense Dades

Al Pallars i a la Noguera s'han contat uns 10.948 individus (LĂłpez, 2000)

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

" $ ( ! # ( ( # 664

. *

A Catalunya es troba en cingleres dels Prepirineus centrals, des del Montsec (Pallars JusĂ i Noguera) a la MĂłra Comdal (SolsonĂ¨s).

/ +$-

. " #

ES5130009 - Serra de Turp i Mora CondalValldan

segura

14,9 0

0,4

15,6

ES5130014 - Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

segura

47,2 0

0,5

49,5

ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

33,3 0

0,1

34,9

ES5130016 - Valls del SiĂłLlobregĂłs

absent

95,4 0

/ 0 1 2 3 4 4

Font:

SBiPA (2011)

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

" $ ( ! # ( ( #

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

" $ ( ! # ( ( # 665

/ 0

) 8 * "

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

CatĂ leg de Flora AmenaĂ§ada de Catalunya

Vulnerable

Catalunya

DMAH (2008b)

$ *

/ ' Mantenir com a mĂnim l'Ă rea de distribuciĂł actual coneguda

" *

* 95 ha

' - Garantir la conservaciĂł de les poblacions naturals que permeti la preservaciĂł de la diversitat genĂ¨tica

/ 7

VigilĂ ncia

")-6

DestrucciĂł dels microhĂ bitats de l'espĂ¨cie.

SĂĄez et al. (2010)

- VigilĂ ncia i regulaciĂł estricta de la herboritzaciĂł d'afecionats i/o professionals RedacciĂł de Plans

FragmentaciĂł de les seves poblacions. - AprovaciĂł i desenvolupament del Pla de ConservaciĂł de l'espĂ¨cie D01

ConstrucciĂł de noves vies de comunicaciĂł o infraestructures amb la destrucciĂł del seu hĂ bitat.

SĂĄez et al. (2010)

F04

RecolÂˇlecciĂł i recollida de plantes terrestres, generals.

SĂĄez et al. (2010)

G01.04.

Muntanyisme. IntensificaciĂł del turisme de muntanya i dâ&#x20AC;&#x2122;esports dâ&#x20AC;&#x2122;aventura (senders, escalada, etc.).

SĂĄez et al. (2010)

K01

Processos estocĂ stics en poblacions petites i fragmentades o aĂŻllades sensibles a canvis ambientals forts.

GestiĂł d'espĂ¨cies sobreabundants P

- RegulaciĂł de la densitat dâ&#x20AC;&#x2122;ungulats salvatges en els llocs on es detecti un problema de sobrepastura o de regeneraciĂł de l'hĂ bitat

RegulaciĂł de l'Ăşs pĂşblic P

- RegulaciĂł de l'activitat d'escalada en les zones amb presĂ¨ncia de l'espĂ¨cie

PrevenciĂł i lluita contra incendis

K04.01

CompetĂ¨ncia amb altres plantes.

SĂĄez et al. (2010)

L09

Incendi (natural). En zones en contacte amb vegetaciĂł boscosa.

SĂĄez et al. (2010)

- Foment de les accions de prevenciĂł i extinciĂł de grans incendis forestals Seguiment ecolĂ˛gic P

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

P '

" #

' + '

Desconeguda

/ '

& '

Bona

SĂĄez et al. (2010)

) * '

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

" $ ( ! # ( ( #

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

" $ ( ! # ( ( # 666

6 * Tipus d'indicador: Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Ă&#x20AC;rea (ha)

Unitats:

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys

Observacions:

" $ 4 # $ #3

!$" +" $

& " $ 4 # $ #3 '

Tipus d'indicador: Indicador:

Densitat

Font:

Densitat mitjana

Unitats: Nre. Individus florits i no florits/m2 vertical

Metodologia: Recompte en parcelÂˇles (fotografia) Ă&#x20AC;mbit:

Localitat

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

La lampresa de mar presenta un cos cilĂndric, de color gris-verdĂ˛s o marrĂł. Pot presentar una longitud total superior als 50 cm, tot i que en la seva maduresa pot assolir mĂŠs d'un metre, amb pesos de 2 a 3 quilos. No presenta aletes parells i al costat del cos tĂ¨ 7 parells d'orficis branquials visibles i un orifici nasal imparell. Posseix una fase larvaria cega que tĂŠ la regiĂł ventral pigmentada. Ă&#x2030;s una espĂ¨cie migradora que neix als rius on transcorre la seva vida larvaria fins a adquirir la forma adulta. Els adults viuen al mar de 20 a 30 mesos. En el mar viu a profunditats de 200 a 300 metres i s'alimenta parasitant peixos. Passat 1 o 2 anys arriba a la seva maduresa sexual i torna riu amunt per completar la reproducciĂł; la migraciĂł comenĂ§a al febrer i dura fins al maig. La reproducciĂł es desenvolupa entre abril i juny. El nombre d'ous ĂŠs de 150.000 a 300.000. La larva viu enterrada al fons de rius de sorra o grava i tĂŠ alimentaciĂł filtradora (algues, datomees, etc.), romanent entre 4 i 5 anys al riu fins que va al mar.

" #

25,1

100

57,9 km

Indeterminada

+ ' Ordeix et al. (2010)

( # '

, '

Catalunya

& ' Sense Dades

) * '

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

" $ ( ! # ( ( #

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

" $ 4 # $ #3 667

. *

La seva distribuciรณ a Catalunya es concentra al tram final de l'Ebre, des de Xerta fins a la desembocadura del Delta de l'Ebre.

/ +$-

. " #

ES0000020 - Delta de l'Ebre

segura

11,4 9

3,3

19,7

ES5140010 - Riberes i Illes de l'Ebre

segura

3,1 9

11,6

5,4

14,5 9

/ 0 1 2 3 4 4

Font:

SBiPA (2011) & SENP (2013)

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

" $ 4 # $ #3

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

" $ 4 # $ #3 668

/ 0

) 8 * "

Libro Rojo de los peces continentales de EspaĂąa

Vulnerable

Espanya

Doadrio (2001)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No Prioritari

Europa

CEE (1992)

CatĂ leg de Fauna AmenaĂ§ada de Catalunya-proposta

En Perill d'ExtinciĂł

Catalunya

DMAH (2009)

$ *

/ ' Mantenir com a mĂnim la distribuciĂł actual coneguda

" *

* 58 km

* VigilĂ ncia

/ 7

- Control de la pesca professional en les Ă rees marines incloses en l'Ă rea de distribuciĂł de l'espĂ¨cie

")-6

C01.01

ExtracciĂł d'arena i grava.

Doadrio (2001)

E03

Abocament d'aigĂźes residuals.

F02

Sobrepesca.

Doadrio (2001)

H01

ContaminaciĂł d'aigĂźes superficials (d'aigua dolĂ§a, marina i salobre).

Doadrio (2001)

J02.03

CanalitzaciĂł i desviaments d'aigua. ModificaciĂł del substrat de la llera del riu.

Doadrio (2001)

J02.05.0

Embassaments i preses que obstacultizen la migraciĂł de l'espĂ¨cie.

Mateus et al. (2012)

J02.06

Captacions d'aigua procedents d'aigĂźes superficials. DisminuciĂł del cabal

Franch (2012)

RedacciĂł de plans - CoordinaciĂł amb els documents derivats de la Directiva Marc de l'Aigua en la definiciĂł i aplicaciĂł dels objectius i mesures de conservaciĂł en els documents de planificaciĂł de la gestiĂł que es derivin del present Instrument GestiĂł o restauraciĂł d'ecosistemes /hĂ bitats - Augment dels sistemes de depuraciĂł i tractament d'aigĂźes al llarg dels trams on ĂŠs present l'espĂ¨cie per garantir les condicions fisicoquĂmiques de l'aigua adients per l'espĂ¨cie RestauraciĂł d'Ă rees degradades - RestauraciĂł de les zones d'extraccions d'Ă rids en lleres o trams fluvials P

- RestauraciĂł dels llocs de fresa i hĂ bitats larvaris

Aprofitament sostenible Pesquer - RegulaciĂł de la pesca en aigĂźes continentals per minimitzar l'impacte en l'espĂ¨cie

ConstrucciĂł o adequaciĂł d'infraestructures

" #

' + '

Disminueix

/ '

& '

Ordeix et al. (2010)

) * '

+ '

Inventaris - catĂ legs

TambĂŠ disminueix pel perĂode 2007 - 2010 segons la informaciĂł de l'Atles de peixos del Delta de l'Ebre (in press).

- PromociĂł de nous estudis sobre lâ&#x20AC;&#x2122;estatus de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie

Seguiment ecolĂ˛gic

Disminueix

/ '

& '

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

P '

Doadrio (2001)

) * '

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

" $ 4 # $ #3

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

" $ 4 # $ #3 669

6 * Tipus d'indicador: Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Ă&#x20AC;rea (ha)

Unitats: ha

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys

Observacions:

5 # ) !53 "3$ )"

!"# "+ "$$ # +" 6"$$ +3$

& 5 # ) !53 "3$ )"'

Tipus d'indicador: Indicador:

AbundĂ ncia

Font:

Densitat mitjana

MARM (2007); CTFC (2011)

Unitats: Nre individus/m3 d'aigua

Metodologia: Pesca elĂ¨ctrica en 100 m de riu Ă&#x20AC;mbit:

Local

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

El ratpenat de ferradura mediterrani ĂŠs una espĂ¨cie de quirĂ˛pter de mida mitjana, similiar a altres espĂ¨cies del gĂ¨nere Rhinolophus de les quals es diferencia per la forma de la sella nasal, que ĂŠs punxeguda i lleugerament inclinada. La seva longitud total (del cap a la cua) estĂ entorn als 6-9 cm, amb una envergadura dâ&#x20AC;&#x2122;uns 35-40 cm i un pes de 7-16 grams.Ă&#x2030;s una espĂ¨cie termĂ˛fila, predominantment cavernĂcola tant per la cria com per la hivernada. DepĂ¨n d'espais forestals heterogenis i cultius tradicionals, situats a prop de zones amb abundĂ ncia de refugis. S'alimenta principalment d'arnes nocturnes, encara que tambĂŠ aprofiten explosions demogrĂ fiques de petits escarabats del gĂ¨nere Rhizotrogus.

" #

1013350,5 ha

37,7

Indeterminada

+ ' Flaquer et al. (2010)

( # ' 2010

, ' & ' Sense Dades

) * '

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

" $ 4 # $ #3

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

5 # ) !53 "3$ )" 670

. *

No es coneix amb precissiĂł la seva distribuciĂł, perĂ˛ sembla ser present de manera irregular a la regiĂł mediterrĂ nia. Es localitza principalment en zones de baixa altitud per sota els 800 m, associat als dominis de rouredes i alzinars.

ES0000018 - Prepirineu Central catalĂ

segura

ES0000019 - Aiguamolls de l'Alt EmpordĂ

probable

ES0000022 - AigĂźestortes

segura

ES0000146 - Delta del Llobregat

absent

ES5110001 - MassĂs del Montseny

Flaquer i Puig (2012)

5 # ) !53 "3$ )"

. " #

0,2

365,4 0

0,6

probable

26264,9 0

90,5

2,6

2,4

ES5110004 - Serra de CatllarĂ s probable

3721,6 0

60,7

0,4

probable ES5110005 - Sistema transversal CatalĂ

24390,9 0

85,4

2,4

2,3

segura

338,5 0

100

ES5110008 - Gallifa-Cingles de segura BertĂ

2754,2 0

38,2

0,3

56,6 0

1,9

2534,5 0

4,4

5,4 0

ES5110009 - Riera de MerlĂ¨s

probable

ES5110010 - Sant LlorenĂ§ del Munt i l'Obac

segura

13219,4 0

82,2

1,3

1,2

ES5110011 - Serres del litoral septentrional

segura

14719,6 0

75,6

1,4

ES5110012 - MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

segura

4729,1 0

0,5

0,4

ES5110013 - Serres del Litoral central

segura

23414,2 0

93,4

2,3

2,2

ES5110014 - Serra de Castelltallat

probable

2305,2 0

46,5

0,2

ES5110015 - Sistema prelitoral probable central

721,7 0

3,7

0,1

ES5110020 - Costes del Garraf absent

148,5 0

0,6

ES5110022 - CapĂ§aleres del Foix

probable

1789 0

82,2

0,2

ES5110024 - Serra de Collserola

segura

5559,1 0

0,6

0,5

ES5110025 - Riu Congost

segura

11,8 0

3,3

ES5120001 - Alta GarrotxaMassĂs de les Salines

segura

38186,8 0

100

3,8

3,5

ES5110018 - Valls de l'Anoia

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

0,2

ES5110007 - Riu i Estanys de Tordera

Font:

/ +$-

absent

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

5 # ) !53 "3$ )" 671

ES5120004 - Zona VolcĂ nica de la Garrotxa

segura

15211,7 0

100

1,5

1,4

ES5130013 - Aiguabarreig Segre - Cinca

absent

ES5120005 - Riu Llobregat d'EmpordĂ

segura

266 0

86,9

ES5130014 - Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

segura

4558 0

45,1

0,4

ES5120007 - Cap de Creus

probable

11529,6 0

83,3

1,1

ES5120009 - Basses de l'Albera

segura

779,2 0

100

0,1

ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

30905,5 0

95,3

2,9

ES5120010 - Les Gavarres

segura

27717,8 0

97,1

2,7

2,6

ES5130019 - Estany de MontcortĂ¨s

probable

21,7 0

48,2

ES5120011 - Riberes del Baix Ter

probable

276,4 0

22,7

ES5130021 - Secans de la Noguera

absent

ES5120012 - Les Guilleries

probable

12404 0

100

1,2

probable

422,1 0

0,8

ES5130024 - La Faiada de MalpĂ s i Cambatiri

ES5120013 - MassĂs de les Cadiretes

segura

8085,2 0

87,7

0,8

ES5120014 - L'Albera

segura

15993,8 0

98,1

2243 0

0,2

1,5

ES5130026 - Serra de PradaCastellĂ s

probable

1,6

ES5120015 - Litoral del Baix EmpordĂ

probable

5 0

0,2

ES5130028 - Ribera Salada

probable

733,3 0

13,3

0,1

ES5120017 - Estany de SilsRiera de Santa Coloma

segura

63,7

0,6

0,5

11,2

ES5130029 - Serres de Queralt probable i Els TossalsAigua d'Ora

5535,6 0

50,6 0

ES5120018 - Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

segura

37 0

100

3426,1 0

100

0,3

3304,5 0

50,6

0,3

ES5120019 - Riberes de l'Alt Ter

probable

ES5120020 - Riu LlĂŠmena

segura

150 0

77,3

ES5120021 - Riu FluviĂ

segura

512,6 0

40,8

ES5120023 - Rieres de XuclĂ i Riudelleques

probable

17,3 0

33,7

ES5120025 - Garriga d'EmpordĂ

absent

ES5120029 - Riu Brugent

probable

68,3 0

100

ES5130002 - Riu Verneda

probable

4,2 0

5,5

ES5130003 - Alt Pallars

segura

3615,9 0

4,7

0,4

0,3

ES5130007 - Riberes de l'Alt Segre

segura

11,3 0

5,2

ES5130008 - Serra d'AubenĂ§ i Roc de Cogul

probable

4930,5 0

72,7

0,5

ES5140009 - Tivissa-VandellĂłs- probable Llaberia

ES5130009 - Serra de Turp i Mora CondalValldan

probable

3709,1 0

100

0,4

0,3

ES5140010 - Riberes i Illes de l'Ebre

ES5130010 - Serra de BoumortCollegats

probable

ES5130012 - Vall Alta de Serradell - Serra de Sant GervĂ s

probable

140,6 0

34,3

ES5130030 - Estanys de Basturs

probable

ES5130032 - Vessants de la Noguera RibagorĂ§ana

segura

ES5130035 - Plans de la Unilla

absent

ES5130038 - Secans del SegriĂ i Utxesa

absent

ES5140001 - Litoral meridional tarragonĂ

probable

256,9 0

5,2

ES5140002 - Serra de Godall

probable

1603 0

89,9

0,2

ES5140003 - Ribera de l'Algars probable

15,6 0

0,7

ES5140005 - Serra de MontsiĂ

probable

4511,9 0

85,2

0,4

ES5140006 - Serres de CardĂł - El Boix

probable

12910,7 0

1,3

1,2

ES5140008 - Muntanyes de Prades

segura

21715,7 0

70,7

2,1

17218 0

70,2

1,7

1,6

39421,2 0

76,3

3,9

3,7

8,4 0

0,3

absent

ES5140011 - Sistema prelitoral segura meridional 5714,2 0

0,6

0,5 ES5140014 - MassĂs de Bonastre

12519,4 0

96,9

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

1,2

5 # ) !53 "3$ )"

absent

probable ES5140015 - Riu Siurana i planes del Priorat

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

5 # ) !53 "3$ )" 672

ES5140017 - Serra de Montsant-Pas de l'Ase

segura

6610,9 0

33,8

0,6

ES5140018 - El MontmellMarmellar

probable

7272,3 0

77,9

0,7

ES5140019 - Riu GaiĂ

absent

ES5140023 - Secans del MontsiĂ

probable

/ 0

5,9

125,2 0

IUCN Red List of Threatened Species

GairebĂŠ AmenaĂ§ada

Mundial

IUCN (2011)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

R.D.139/2011

Vulnerable

Espanya

MARM (2011)

CatĂ leg de Fauna AmenaĂ§ada de Catalunya-proposta

Vulnerable

Catalunya

DMAH (2009)

$ *

451805,7 0

/ 0 1 2 3 4 4

" 3

56" 56" ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

+$-

/ 7

" 3 . *

$ *

")-6

A02.01

IntensificaciĂł de les prĂ ctiques agrĂ ries.

Gohiti i Aihartza (2007)

A07

Ă&#x161;s de biocides, hormones i productes quĂmics. Ă&#x161;s indescriminat de plaguicides inespecĂfics.

Gohiti i Aihartza (2007)

B02.03

EliminaciĂł del sotabosc.

B02.04

PĂ¨rdua de naturalitat i grau de maduresa de la massa.

C03.03

Aerogeneradors.

D01

Atropellaments.

E06.02

Remodelacions inadequades en edificis.

FernĂĄndez-GuitiĂŠrrez (2002)

E06.02

Toxicitat per organoclorats en el tractament de la fusta en refugis antrĂ˛pics.

Palomo et al. (2007)

G01.04.

Espeleologia. Augment de la presĂ¨ncia humana en coves i avencs o altres refugis de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie.

Gohiti i Aihartza (2007)

G05.08

Tancament inadequat de refugis per evitar lâ&#x20AC;&#x2122;accĂŠs a persones.

Gohiti i Aihartza (2007)

Procesos estocĂ stics i catastrĂ˛fics que poden afectar a poblacions petites i gregĂ ries en els refugis.

Gohiti i Aihartza (2007)

L09

Incendi (natural).

Palomo et al. (2007)

Camprodon (2007)

" #

' + '

Disminueix

/ '

2010

& '

Bona

Flaquer et al. (2010)

) * '

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

5 # ) !53 "3$ )"

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

5 # ) !53 "3$ )" 673

6 *

1 ) 8 * / ' Mantenir l'Ă rea de distribuciĂł actual coneguda incloent les principals colĂ˛nies presents

Tipus d'indicador:

" *

* 1013351 ha

Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Ă&#x20AC;rea (ha)

Unitats:

Metodologia: Ă&#x20AC;mbit:

Catalunya

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys

Observacions:

' - Assegurar l'estat poblacional Ă˛ptim de les colĂ˛nies conegudes de cria i hivernada

Tipus d'indicador: Indicador:

AbundĂ ncia

Font:

Nre. d'individus de les colĂ˛nies de cria

Unitats: Mitjana i mĂ xim del nombre d'individus

Metodologia: Recompte de colĂ˛nies a partir de fotografies

GestiĂł preventiva

Ă&#x20AC;mbit: - ProtecciĂł especĂfica dels principals refugis i colĂ˛nies de l'espĂ¨cie

Localitat

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

RedacciĂł de Plans - AprovaciĂł i desenvolupament del Pla de ConservaciĂł de l'espĂ¨cie RegulaciĂł de l'Ăşs pĂşblic P

- OrdenaciĂł i/o restricciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;accĂŠs als llocs dâ&#x20AC;&#x2122;interĂ¨s per lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie (coves de cria i dâ&#x20AC;&#x2122;hivernada)

Millora ambiental de les activitats del sector primari i altres - RegulaciĂł de l'Ăşs de plaguicides, en especial l'aplicaciĂł de tractaments per al control de plages per a pins (principalment processionaria), en zones importants de l'espĂ¨cie potenciant els tractaments dels pins amb Bacillus thuringiensis a la tardor InvestigaciĂł i estudis P

- Foment de la investigaciĂł aplicada a la biologia i la conservaciĂł de l'espĂ¨cie

Seguiment ecolĂ˛gic P

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

P '

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

5 # ) !53 "3$ )"

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

5 # ) !53 "3$ )" 674

- EspĂ¨cie abundant i Ă mpliament distribuĂŻda per tota la regiĂł mediterrĂ nia, sobretot a les parts baixes de les valls, en zones amb abundants pastures i en mosaics agroforestals i de ribera.

5 # ) !53 6"$$3 "73 #3

!"# %$ # +" 6"$$ +3$

& 5 # ) !53 6"$$3 "73 #3 '

El ratpenat de ferradura gros ĂŠs una espĂ¨cie de quirĂ˛pter propi del sud de la regiĂł PaleĂ rtica. Ă&#x2030;s el representant del gĂ¨nere Rhinolophus mĂŠs gran de la PenĂnsula ibĂ¨rica, arribant a pesar fins als 31 grams de pes. Ă&#x2030;s una de les espĂ¨cies mĂŠs ubiqĂźistes, mostrant una preferĂ¨ncia pels hĂ bitats arbrats en biĂ˛tops oberts. Pot utilitzar refugis de diferent naturalesa com ara cavitats, mines, tĂşnels, etc. principalment a lâ&#x20AC;&#x2122;hivern. Durant l'Ă¨poca de cria, tambĂŠ podem trobar-lo en construccions humanes coma ara en golfes, bodegues, etc. El seu rang altitudinal pot anar des del nivell del mar fins als 1.600 metres d'altitud.

" #

2691191,2 ha

100,1

25,8

93,6

Indeterminada

+ ' Flaquer et al. (2010) ) * '

( # ' 2010

, ' & ' Sense Dades

Existeix un refugi que sembla ser estable entre 20 i 30 femelles (40 a 60 amb cries) al Delta de l'Ebre. (Flaquer et al (2008) Font:

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

5 # ) !53 6"$$3 "73 #3

Flaquer i Puig (2012)

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

5 # ) !53 6"$$3 "73 #3 675

. *

/ +$-

. " #

ES5110024 - Serra de Collserola

segura

8296 0

100

0,3

ES5110025 - Riu Congost

segura

358,4 0

100

ES5120001 - Alta GarrotxaMassĂs de les Salines

segura

38181,6 0

100

1,4

1,3

ES0000018 - Prepirineu Central catalĂ

segura

2324,6 0

4,1

0,1

ES0000019 - Aiguamolls de l'Alt EmpordĂ

segura

4951,5 0

45,7

0,2

ES5120004 - Zona VolcĂ nica de la Garrotxa

segura

15211,7 0

100

0,6

0,5

ES0000020 - Delta de l'Ebre

segura

10448,6 0

21,6

0,4

ES5120005 - Riu Llobregat d'EmpordĂ

segura

306,2 0

100

ES0000022 - AigĂźestortes

segura

482,8 0

0,9

ES5120007 - Cap de Creus

segura

11270,2 0

81,4

0,4

ES0000146 - Delta del Llobregat

segura

901,6 0

97,7

ES5120008 - Estany de Banyoles

segura

1064 0

100

ES5110001 - MassĂs del Montseny

segura

29033,6 0

100

1,1

ES5120009 - Basses de l'Albera

segura

779,2 0

100

ES5110004 - Serra de CatllarĂ s segura

5779,9 0

94,3

0,2

ES5120010 - Les Gavarres

segura

28541,9 0

100

1,1

segura ES5110005 - Sistema transversal CatalĂ

28563,4 0

100

1,1

ES5120011 - Riberes del Baix Ter

probable

1217,9 0

100

segura

338,5 0

100

ES5120012 - Les Guilleries

segura

12404 0

100

0,5

0,4

ES5110008 - Gallifa-Cingles de segura BertĂ

7210,6 0

100

0,3

0,2

ES5120013 - MassĂs de les Cadiretes

probable

7798,6 0

84,6

0,3

ES5110009 - Riera de MerlĂ¨s

segura

3013,2 0

100

0,1

ES5120014 - L'Albera

segura

16260,3 0

99,7

0,6

ES5110010 - Sant LlorenĂ§ del Munt i l'Obac

segura

16082,8 0

100

0,6

ES5120015 - Litoral del Baix EmpordĂ

segura

1592,5 0

47,8

0,1

ES5110011 - Serres del litoral septentrional

segura

19463,2 0

100

0,7

segura ES5120016 - El MontgrĂ-Les Medes-El Baix Ter

4473,8 0

70,4

0,2

ES5110012 - MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

segura

7269,7 0

100

0,3

0,2

ES5110007 - Riu i Estanys de Tordera

ES5110013 - Serres del Litoral central

segura

25059,6 0

100

0,9

ES5110014 - Serra de Castelltallat

segura

4961,4 0

100

0,2

ES5110015 - Sistema prelitoral segura central

19649,1 0

100

0,7

ES5110016 - Riera de Sorreigs probable

286,6 0

100

ES5110018 - Valls de l'Anoia

segura

4101 0

100

0,2

0,1

ES5110019 - CarbassĂ

probable

242,8 0

100

104,9 0

0,4

38 0

100

2176,7 0

100

0,1

ES5110020 - Costes del Garraf absent ES5110021 - Riera de la Goda

probable

ES5110022 - CapĂ§aleres del Foix

segura

ES5110023 - Riera de Clariana probable

463,3 0

100

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

5 # ) !53 6"$$3 "73 #3

ES5120017 - Estany de SilsRiera de Santa Coloma

segura

452,2 0

100

ES5120018 - Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

segura

3426,1 0

100

0,1

ES5120019 - Riberes de l'Alt Ter

probable

317,3 0

77,4

ES5120020 - Riu LlĂŠmena

segura

194 0

100

ES5120021 - Riu FluviĂ

segura

1258 0

100

ES5120023 - Rieres de XuclĂ i Riudelleques

probable

51,3 0

100

ES5120025 - Garriga d'EmpordĂ

probable

547,7 0

100

ES5120027 - Rasos de Tubau

probable

347,9 0

ES5120029 - Riu Brugent

probable

68,3 0

100

ES5130001 - Els Bessons

probable

424,8 0

100

ES5130002 - Riu Verneda

probable

4,2 0

5,5

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

5 # ) !53 6"$$3 "73 #3 676

ES5130003 - Alt Pallars

segura

3262,7 0

4,2

ES5130007 - Riberes de l'Alt Segre

segura

6,4 0

ES5130008 - Serra d'AubenĂ§ i

segura

6779,1 0

100

0,1

0,2

Roc de Cogul ES5130009 - Serra de Turp i Mora CondalValldan

segura

3709,1 0

100

0,1

ES5130010 - Serra de BoumortCollegats

segura

6780,3 0

36,8

0,2

ES5130012 - Vall Alta de Serradell - Serra de Sant GervĂ s

probable

12521,6 0

96,9

0,5

0,4

ES5130013 - Aiguabarreig Segre - Cinca

probable

699,2 0

91,9

ES5130014 - Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

segura

10101,1 0

100

0,4

ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

ES5130016 - Valls del SiĂłLlobregĂłs

segura

ES5130017 - Basses de Sucs i AlcarrĂ s

probable

ES5130018 - Estany d'Ivars Vilasana

segura

ES5130019 - Estany de MontcortĂ¨s

31680,2 0

97,7

1,2

1,1

26581,3 0

100

0,9

21 0

156,6 0

100

probable

21,7 0

48,2

ES5130020 - Aiguabarreig Segre-Noguera RibagorĂ§ana

probable

339,1 0

100

ES5130021 - Secans de la Noguera

probable

8928,2 0

100

0,3

ES5130024 - La Faiada de MalpĂ s i Cambatiri

probable

425,2 0

33,2

ES5130025 - BellmuntAlmenara

segura

3467 0

100

0,1

ES5130026 - Serra de PradaCastellĂ s

segura

3473 0

ES5130027 - Obagues de la riera de Madrona

probable

3583,8 0

ES5130028 - Ribera Salada

segura

ES5130029 - Serres de Queralt segura i Els TossalsAigua d'Ora ES5130030 - Estanys de Basturs

probable

ES5130032 - Vessants de la Noguera RibagorĂ§ana

segura

ES5130035 - Plans de la Unilla ES5130036 - Plans de SiĂł

6424,2 0

98,4

0,2

probable

977,1 0

100

probable

5229,7 0

100

0,2

probable ES5130037 - Secans de Belianes-Preixana

1926,9 0

100

0,1

ES5130038 - Secans del SegriĂ i Utxesa

probable

3798,4 0

100

0,1

ES5130039 - Vall la Vinaixa

probable

3024,2 0

100

0,1

ES5130040 - Secans de Mas de Melons-AlfĂŠs

probable

6420,2 0

100

0,2

ES5140001 - Litoral meridional tarragonĂ

segura

308,5 0

6,3

ES5140002 - Serra de Godall

probable

1782,4 0

100

0,1

ES5140003 - Ribera de l'Algars probable

2123,2 0

99,8

0,1

ES5140004 - SĂ¨quia Major

probable

46,1 0

ES5140005 - Serra de MontsiĂ

probable

5296,4 0

100

0,2

ES5140006 - Serres de CardĂł - El Boix

segura

16144 0

100

0,6

ES5140007 - Costes del TarragonĂ¨s

segura

238,3 0

21,4

ES5140008 - Muntanyes de Prades

segura

30726,4 0

100

1,1

ES5140009 - Tivissa-VandellĂłs- segura Llaberia

24532,4 0

100

0,9

0,8

segura

487,3 0

100

ES5140011 - Sistema prelitoral segura meridional

51670,5 0

100

1,9

1,8

ES5140010 - Riberes i Illes de l'Ebre

ES5140012 - Tossals d'Almatret i Ribaroja

probable

7329,3 0

98,1

0,3

0,2

0,1

ES5140014 - MassĂs de Bonastre

segura

2680,3 0

100

0,1

segura ES5140015 - Riu Siurana i planes del Priorat

2879,2 0

100

0,1

100

0,1

ES5140016 - Tossal de Montagut

probable

1290,2 0

100

5517,8 0

100

0,2

ES5140017 - Serra de Montsant-Pas de l'Ase

segura

19531,5 0

100

0,7

7474,1 0

86,1

0,3

0,3 ES5140018 - El MontmellMarmellar

segura

9333,3 0

100

0,4

0,3

ES5140019 - Riu GaiĂ

segura

2990,2 0

100

0,1

37 0

100

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

5 # ) !53 6"$$3 "73 #3

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

5 # ) !53 6"$$3 "73 #3 677

ES5140020 - Grapissar de Masia Blanca

absent

23,8 0

5,4

ES5140021 - Obagues del riu Corb

segura

2270,1 0

100

0,1

ES5140022 - Barranc de

probable

48,9 0

100

probable

2116,2 0

100

0,1

/ 0 "

IUCN Red List of Threatened Species

PreocupaciĂł menor

Mundial

IUCN (2011)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

R.D.139/2011

Vulnerable

Espanya

MARM (2011)

CatĂ leg de Fauna AmenaĂ§ada de Catalunya-proposta

Vulnerable

Catalunya

DMAH (2009)

$ *

Santes Creus ES5140023 - Secans del MontsiĂ

695010,2 0

/ 0 1 2 3 4 4

" 3

56" 56"

+$-

" 3 . *

$ *

segura ES5110005 - Sistema transversal CatalĂ ES5110011 - Serres del litoral septentrional

segura

ES5110013 - Serres del Litoral central

segura

/ 7

")-6

PĂ¨rdua d'hĂ bitats importants per la seva alimentaciĂł.

GuixĂŠ (2010)

A07

Ă&#x161;s de biocides, hormones i productes quĂmics. I plaguicides agrĂcoles i forestals. Fumigacions abusives en Ă rees cultvades.

Palomo et al. (2007)

B02.03

EliminaciĂł del sotabosc.

B02.04

PĂ¨rdua de naturalitat i grau de maduresa de la massa.

C03.03

Aerogeneradors.

D01

Noves infraestructures viĂ ries. Atropellaments.

Palomo et al. (2007)

E01.01

ConstrucciĂł de nous nuclis de poblaciĂł i lâ&#x20AC;&#x2122;augment de segones residĂ¨ncies en zones de muntanya.

GuixĂŠ (2010)

E06.02

Remodelacions inadequades en edificis.

FernĂĄndez-GuitiĂŠrrez (2002)

E06.02

Toxicitat per organoclorats en el tractament de la fusta en refugis antrĂ˛pics.

Palomo et al. (2007)

G01.04.

Espeleologia. Augment de la presĂ¨ncia humana en coves i avencs o altres refugis de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie.

Palomo et al. (2007)

G05.08

Tancament inadequat de refugis per evitar lâ&#x20AC;&#x2122;accĂŠs a persones.

Palomo et al. (2007)

L09

Incendi (natural).

Palomo et al. (2007)

ES5110015 - Sistema prelitoral segura central

ES5120004 - Zona VolcĂ nica de la Garrotxa

segura

ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

ES5130029 - Serres de Queralt segura i Els TossalsAigua d'Ora

ES5140009 - Tivissa-VandellĂłs- segura Llaberia

ES5140014 - MassĂs de Bonastre

segura

ES5140019 - Riu GaiĂ

segura

Camprodon (2007)

" #

' + '

Desconeguda

/ '

& '

Pobra

Flaquer et al. (2010)

) * '

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

5 # ) !53 6"$$3 "73 #3

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

5 # ) !53 6"$$3 "73 #3 678

6 *

1 ) 8 * / ' Mantenir l'Ă rea de distribuciĂł actual coneguda incloent les principals colĂ˛nies presents

Tipus d'indicador:

" *

* 2691191 ha

Indicador:

ModelitzaciĂł.

Font:

Ă&#x20AC;rea (ha)

Unitats:

Metodologia: Ă&#x20AC;mbit:

Catalunya

Temporalitat:

Cada 5-10 anys.

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

' - Assegurar l'estat poblacional Ă˛ptim de les colĂ˛nies conegudes de cria i hivernada

Tipus d'indicador: Indicador:

AbundĂ ncia

Font:

Nre. d'individus de les colĂ˛nies de cria

Unitats: Mitjana i mĂ xim del nombre d'individus

Metodologia: Recompte de colĂ˛nies a partir de fotografies

Subvencions/indemnitzacions

Ă&#x20AC;mbit: - Establiment d'ajudes o deduccions econĂ˛miques als propietaris que mantinguin colĂ˛nies de ratpenats en els seus edificis o infraestructures

Localitat

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

RedacciĂł de Plans - AprovaciĂł i desenvolupament del Pla de ConservaciĂł de l'espĂ¨cie GestiĂł de formacions vegetals - Manteniment d'una estructura vegetal adequada en zones properes a l'entrada de coves/refugis amb presĂ¨ncia de l'espĂ¨cie Manteniment de l'estructura o funcionament del mosaic paisatgĂstic - Manteniment dels espais oberts (conreus i pastures), els prats de dall i un paisatge en mosaic en les zones amb presĂ¨ncia destacada de l'espĂ¨cie RegulaciĂł de l'Ăşs pĂşblic P

- OrdenaciĂł i/o restricciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;accĂŠs als llocs dâ&#x20AC;&#x2122;interĂ¨s per lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie (coves de cria i dâ&#x20AC;&#x2122;hivernada)

Millora ambiental de les activitats del sector primari i altres - Foment de l'Ăşs de permetrines enlloc d'organoclorats per al tractament de la fusta d'edificacions amb presĂ¨ncia de l'espĂ¨cie Aprofitament sostenible Forestal - Foment de la gestiĂł forestal dirigida al manteniment de la maduresa i naturalitat de la massa ConstrucciĂł o adequaciĂł d'infraestructures - AdequaciĂł d'alguna edificaciĂł de propietat pĂşblica com a refugi de l'espĂ¨cie, preferiblement propers a llacunes. Seguiment ecolĂ˛gic P

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

P '

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

5 # ) !53 6"$$3 "73 #3

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

5 # ) !53 6"$$3 "73 #3 679

- EspĂ¨cie abundant i Ă mpliament distribuĂŻda per tota la regiĂł mediterrĂ nia, fins els 1.800 m d'altitud, lligada a zones forestals i amb pastures i conreus al fons de vall.

5 # ) !53 5 !! +"$

!"# !" +" 6"$$ +3$

& 5 # ) !53 5 !! +"$ '

El ratpenat de ferradura petit ĂŠs el representant mĂŠs petit de la seva famĂlia a la nostra regiĂł, amb un avantbraĂ§ de 35 a 39 mm de llargada. Orelles grans i amples a la base i punxegudes a lâ&#x20AC;&#x2122;extrem. Ferradura (excrescĂ¨ncia nasal) amb sella estreta, i projecciĂł superior curta i arrodonida, mĂŠs petita que la projecciĂł inferior. La membrana alar sâ&#x20AC;&#x2122;insereix en el turmell. Pelatge dorsal de color bru, fosc i ventral gris clar. Joves amb el pelatge suau, de color gris fosc. En estat de repĂ˛s, pengen del sostre totalment embolcallats amb les ales. FĂłrmula dentĂ ria: 1.1.2.3/2.1.3.3. EmissiĂł ultrasĂ˛nica mitjanĂ§ant polsos de freqĂźĂ¨ncia constant (CF) dâ&#x20AC;&#x2122;entre 40-69 ms de durada i amb una freqĂźĂ¨ncia de mĂ xima energia entre els 105 i 112 Khz.Els seus refugis es troben en construccions humanes i en cavitats naturals. Pot trobar-se en molts ambients diferents, preferentment en zones forestals.

" #

1374708,3 ha

51,1

82,6

Indeterminada

+ '

( # '

, ' & '

) * ' Font:

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

5 # ) !53 5 !! +"$

Flaquer i Puig (2012)

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

5 # ) !53 5 !! +"$ 680

. *

/ +$-

ES0000018 - Prepirineu Central catalĂ

segura

ES0000019 - Aiguamolls de l'Alt EmpordĂ

. " #

3625,6 0

6,4

0,3

0,2

probable

84 0

0,8

ES0000020 - Delta de l'Ebre

probable

3,2 0

ES0000022 - AigĂźestortes

segura

482,8 0

0,9

ES0000146 - Delta del Llobregat

absent

ES5110001 - MassĂs del Montseny

segura

ES5110025 - Riu Congost

segura

0 0

ES5120001 - Alta GarrotxaMassĂs de les Salines

segura

38186,8 0

ES5120004 - Zona VolcĂ nica de la Garrotxa

segura

ES5120005 - Riu Llobregat d'EmpordĂ

segura

ES5120007 - Cap de Creus

probable

ES5120008 - Estany de Banyoles

100

2,8

2,3

15211,7 0

100

1,1

0,9

152,5 0

49,8

11529,6 0

83,3

0,8

0,7

segura

1064 0

100

0,1

ES5120009 - Basses de l'Albera

segura

328,8 0

42,2

ES5120010 - Les Gavarres

segura

26711,3 0

93,6

1,9

1,6

ES5120011 - Riberes del Baix Ter

probable

1051,5 0

86,3

0,1

ES5120012 - Les Guilleries

segura

8877,6 0

71,6

0,6

0,5

ES5120013 - MassĂs de les Cadiretes

segura

8002,4 0

86,8

0,6

0,5

15686,7 0

96,2

1,1

0,9

28705,8 0

98,9

2,1

1,7

5779,9 0

94,3

0,4

28563,4 0

100

2,1

1,7

segura

270,8 0

ES5110008 - Gallifa-Cingles de segura BertĂ

6408,7 0

88,9

0,5

0,4

ES5120014 - L'Albera

segura

ES5120015 - Litoral del Baix EmpordĂ

probable

238,9 0

7,2

probable ES5120016 - El MontgrĂ-Les Medes-El Baix Ter

3496,2 0

0,2

3426,1 0

100

0,2

317,3 0

77,4

ES5110004 - Serra de CatllarĂ s probable segura ES5110005 - Sistema transversal CatalĂ ES5110007 - Riu i Estanys de Tordera

ES5110009 - Riera de MerlĂ¨s

probable

ES5110010 - Sant LlorenĂ§ del Munt i l'Obac

2616,3 0

86,8

0,2

segura

16082,8 0

100

1,2

ES5110011 - Serres del litoral septentrional

segura

19414,5 0

99,8

1,4

1,2

ES5110012 - MontserratRoques Blanques- riu Llobregat

segura

6305,4 0

86,7

0,5

0,4

ES5110013 - Serres del Litoral central

probable

23800,6 0

94,9

1,7

1,4

ES5110014 - Serra de Castelltallat

probable

1713 0

34,5

0,1

11175,6 0

56,9

0,8

0,7

247,2 0

86,2

1947,9 0

47,5

0,1

108,5 0

0,4

ES5110015 - Sistema prelitoral segura central ES5110016 - Riera de Sorreigs probable ES5110018 - Valls de l'Anoia

probable

ES5110020 - Costes del Garraf absent ES5110021 - Riera de la Goda

probable

1,7 0

4,4

ES5110022 - CapĂ§aleres del Foix

probable

2176,7 0

100

0,2

0,1

ES5110023 - Riera de Clariana probable

69,7 0

6832,4 0

82,4

0,5

0,4

ES5110024 - Serra de Collserola

segura

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

5 # ) !53 5 !! +"$

ES5120017 - Estany de SilsRiera de Santa Coloma

absent

ES5120018 - Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

segura

ES5120019 - Riberes de l'Alt Ter

probable

ES5120020 - Riu LlĂŠmena

segura

194 0

100

ES5120021 - Riu FluviĂ

segura

709,2 0

56,4

ES5120023 - Rieres de XuclĂ i Riudelleques

probable

51,3 0

100

ES5120025 - Garriga d'EmpordĂ

absent

ES5120027 - Rasos de Tubau

probable

347,9 0

ES5120029 - Riu Brugent

probable

68,3 0

100

ES5130002 - Riu Verneda

probable

4,2 0

5,5

ES5130003 - Alt Pallars

segura

4051 0

5,2

0,3

0,2

ES5130007 - Riberes de l'Alt Segre

segura

36,9 0

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

5 # ) !53 5 !! +"$ 681

ES5130008 - Serra d'AubenĂ§ i Roc de Cogul

probable

6771,9 0

99,9

0,5

0,4

ES5140009 - Tivissa-VandellĂłs- segura Llaberia

ES5130009 - Serra de Turp i Mora CondalValldan

probable

3709,1 0

100

0,3

0,2

ES5140010 - Riberes i Illes de l'Ebre

ES5130010 - Serra de BoumortCollegats

probable

6780,3 0

36,8

0,5

ES5130012 - Vall Alta de Serradell - Serra de Sant GervĂ s

probable

ES5130013 - Aiguabarreig Segre - Cinca

absent

ES5130014 - Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa

segura

ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

ES5130016 - Valls del SiĂłLlobregĂłs

probable

179 0

0,7

ES5130019 - Estany de MontcortĂ¨s

probable

21,7 0

48,2

ES5130021 - Secans de la Noguera

segura

1292,2 0

14,5

0,1

ES5130024 - La Faiada de MalpĂ s i Cambatiri

segura

428,5 0

33,5

ES5130026 - Serra de PradaCastellĂ s

probable

3547,6 0

0,3

0,2

ES5110001 - MassĂs del Montseny

segura

ES5130028 - Ribera Salada

probable

4059,6 0

73,5

0,3

0,2

segura ES5110005 - Sistema transversal CatalĂ

ES5130029 - Serres de Queralt probable i Els TossalsAigua d'Ora

6872,9 0

79,1

0,5

0,4

ES5110011 - Serres del litoral septentrional

37 0

100

6524,1 0

100

0,5

0,4

12519,4 0

9346,3 0

31676,8 0

96,9

92,5

97,7

0,9

0,7

2,3

21280,1 0

86,7

1,6

1,3

segura

117,2 0

24,1

ES5140011 - Sistema prelitoral segura meridional

46060,3 0

89,1

3,4

2,8

0,4

absent

0,8

ES5140012 - Tossals d'Almatret i Ribaroja ES5140014 - MassĂs de Bonastre

segura

segura ES5140015 - Riu Siurana i planes del Priorat

2200,6 0

76,4

0,2

0,1

ES5140017 - Serra de Montsant-Pas de l'Ase

segura

12267 0

62,8

0,9

0,7

ES5140018 - El MontmellMarmellar

probable

7307,6 0

78,3

0,5

0,4

ES5140019 - Riu GaiĂ

absent

0,6

1,9

533937,6 0

/ 0 1 2 3 4 4

ES5130030 - Estanys de Basturs

probable

ES5130032 - Vessants de la Noguera RibagorĂ§ana

segura

ES5130035 - Plans de la Unilla

absent

ES5140001 - Litoral meridional tarragonĂ

probable

212,2 0

4,3

ES5140002 - Serra de Godall

probable

1047,9 0

58,8

0,1

ES5140003 - Ribera de l'Algars probable

11,2 0

0,5

ES5140005 - Serra de MontsiĂ

probable

4011,4 0

75,7

0,3

0,2

ES5140006 - Serres de CardĂł - El Boix

probable

12901,9 0

79,9

0,9

0,8

ES5140008 - Muntanyes de Prades

segura

26593,1 0

86,6

1,9

1,6

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

5 # ) !53 5 !! +"$

" 3

56" 56"

segura

+$-

" 3 . *

$ *

ES5110015 - Sistema prelitoral segura central

ES5120004 - Zona VolcĂ nica de la Garrotxa

segura

ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

segura

ES5140009 - Tivissa-VandellĂłs- segura Llaberia

ES5140014 - MassĂs de Bonastre

segura

segura ES5140015 - Riu Siurana i planes del Priorat ES5140017 - Serra de Montsant-Pas de l'Ase

segura

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

5 # ) !53 5 !! +"$ 682

/ 0

) 8 * "

IUCN Red List of Threatened Species

PreocupaciĂł menor

Mundial

IUCN (2011)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

CatĂ leg de Fauna AmenaĂ§ada de Catalunya-proposta

Vulnerable

Catalunya

DMAH (2009)

$ *

/ ' Mantenir l'Ă rea de distribuciĂł actual coneguda incloent les principals colĂ˛nies presents

" *

* 1374708 ha

' - Assegurar l'estat poblacional Ă˛ptim de les colĂ˛nies conegudes de cria i hivernada

* GestiĂł preventiva

/ 7

")-6

A02.01

IntensificaciĂł de les prĂ ctiques agrĂ ries.

Palomo et al. (2007)

A07

Ă&#x161;s de biocides, hormones i productes quĂmics. AbĂşs de pesticides i plaguicides agrĂcoles i forestals.

Palomo et al. (2007)

- ProtecciĂł especĂfica dels principals refugis i colĂ˛nies de l'espĂ¨cie

VigilĂ ncia - Augment de la vigilĂ ncia en els punts de cria i dâ&#x20AC;&#x2122;hivernada mĂŠs importants per evitar molĂ¨sties a les poblacions de l'espĂ¨cie RedacciĂł de Plans

B02.03

EliminaciĂł del sotabosc.

- AprovaciĂł i desenvolupament del Pla de ConservaciĂł de l'espĂ¨cie

C03.03

Aerogeneradors.

E06

Obres civils i noves infraestructures en Ă rees crĂtiques per lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie.

Palomo et al. (2007)

E06.02

Remodelacions inadequades en edificis.

FĂ¨rnĂ ndez - GutiĂŠrrez (2002)

E06.02

Toxicitat per organoclorats en el tractament de la fusta en refugis antrĂ˛pics.

Palomo et al. (2007)

- Manteniment de marges i tanques arbustives i arbrades entre prats i pastures, llindars i clarianes de bosc

G01.04.

Espeleologia. Augment de la presĂ¨ncia humana en coves i avencs o altres refugis de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie.

Palomo et al. (2007)

- Manteniment dels espais oberts (conreus i pastures), els prats de dall i un paisatge en mosaic en les zones amb presĂ¨ncia destacada de l'espĂ¨cie

G05.08

Tancament inadequat de refugis per evitar lâ&#x20AC;&#x2122;accĂŠs a persones.

Palomo et al. (2007)

GestiĂł de formacions vegetals - Manteniment d'una estructura vegetal adequada en zones properes a l'entrada de coves/refugis amb presĂ¨ncia de l'espĂ¨cie Manteniment de l'estructura o funcionament del mosaic paisatgĂstic

RegulaciĂł de l'Ăşs pĂşblic P

Millora ambiental de les activitats del sector primari i altres

- Foment de l'Ăşs de permetrines enlloc d'organoclorats per al tractament de la fusta d'edificacions amb presĂ¨ncia de l'espĂ¨cie

" #

' + '

- OrdenaciĂł i/o restricciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;accĂŠs als llocs dâ&#x20AC;&#x2122;interĂ¨s per lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie (coves de cria i dâ&#x20AC;&#x2122;hivernada)

Desconeguda

/ '

& '

Bona

Aprofitament sostenible Forestal

Flaquer et al. (2010)

- Foment de la gestiĂł forestal dirigida al manteniment de la maduresa i naturalitat de la massa

) * '

InvestigaciĂł i estudis P

- Foment de la investigaciĂł aplicada a la biologia i la conservaciĂł de l'espĂ¨cie

Seguiment ecolĂ˛gic P

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

P '

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

5 # ) !53 5 !! +"$

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

5 # ) !53 5 !! +"$ 683

6 * Tipus d'indicador: Indicador:

ModelitzaciĂł.

Font:

Ă&#x20AC;rea (ha)

Unitats:

Metodologia: Ă&#x20AC;mbit:

Catalunya

Temporalitat:

Cada 5-10 anys.

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

5 # ) !53 "5")

!"# +" 6"$$ +3$ 8.

& 5 # ) !53 "5") '

Tipus d'indicador: Indicador:

AbundĂ ncia

Font:

Nre. d'individus de les colĂ˛nies de cria

Unitats: Mitjana i mĂ xim del nombre d'individus

Metodologia: Recompte de colĂ˛nies a partir de fotografies Ă&#x20AC;mbit:

Localitat

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

El ratpenat mitjĂ de ferradura tĂŠ el pelatge marrĂł grisĂłs pel dors i gairebĂŠ blanc pel ventre, amb una lĂnia de separaciĂł ben marcada entre les dues coloracions. TĂŠ unes ales curtes i amples i l'uropatagi de forma quadrada. Al voltant dels ulls hi tĂŠ una mĂ scara que pot ĂŠsser molt conspĂcua. Les orelles i el patagi sĂłn del mateix color que el dors, de vegades d'un to morat. Dimensions corporals: cap i cos (49 - 64 mm), cua (21 - 32 mm), avantbraĂ§ (47 - 54 mm), envergadura alar (330 -340 mm) i pes: 10 - 18 g. Viu en zones costaneres molt termĂ˛files per sota els 500 m d'altitud. Es refugia en coves i mines.

2 nÂş UTM10

" #

0,6

100

Quasi extinta

+ ' Flaquer i Puig (2012) ) * '

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

5 # ) !53 5 !! +"$

( # ' 2012

, '

Catalunya

& ' 0

Possiblement pocs individus a algunes zones de la costa de Garraf, Baix Penedes i Maresme. Algunes cites al Montseny (SBiPA (2012))

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

5 # ) !53 "5") 684

. *

EspĂ¨cie que es considera actualment molt rara o gaire extinta del territori catalĂ . De fet no es tĂŠ cap citaciĂł a l'Ăşltima dĂ¨cada. Tant sols es compta amb dades antigues situades a les costes del Garraf i al Maresme. Podria ser present a les terres de l'Ebre amb connexiĂł

amb les poblacions de la comunitat Valenciana.

/ +$-

ES5110001 - MassĂs del Montseny

segura

ES5110013 - Serres del Litoral central

segura

. " #

ES5140011 - Sistema prelitoral segura meridional ES5140014 - MassĂs de Bonastre

segura

ES5140018 - El MontmellMarmellar

segura

/ 0 1 2 3 4 4

" 3

56" 56" ES5110001 - MassĂs del Montseny

Font:

segura

+$-

" 3 . *

$ *

SBiPA (2011)

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

5 # ) !53 "5")

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

5 # ) !53 "5") 685

/ 0

) 8 * "

IUCN Red List of Threatened Species

Vulnerable

Mundial

IUCN (2011)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

CatĂ leg de Fauna AmenaĂ§ada de Catalunya-proposta

Vulnerable

Catalunya

DMAH (2009)

$ *

/ ' Augmentar un 5% la distribuciĂł actual coneguda

" *

* 2 nÂş UTM10

' - Recuperar les poblacions conegudes a la dĂ¨cada dels 80

* GestiĂł preventiva

/ 7

")-6

A02.01

IntensificaciĂł de les prĂ ctiques agrĂ ries.

Palomo et al. (2007)

A07

Ă&#x161;s indescriminat de plaguicides inespecĂfics.

Palomo et al. (2007)

- ProtecciĂł especĂfica dels principals refugis i colĂ˛nies de l'espĂ¨cie

RedacciĂł de Plans P

- AprovaciĂł i desenvolupament del Pla de ConservaciĂł de l'espĂ¨cie

Manteniment de l'estructura o funcionament del mosaic paisatgĂstic B02.03

EliminaciĂł del sotabosc.

B02.04

PĂ¨rdua de naturalitat i grau de maduresa de la massa.

C03.03

Aerogeneradors.

G01.04.

Espeleologia. Augment de la presĂ¨ncia humana en coves i avencs o altres refugis de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie.

Palomo et al. (2007)

G05.08

Tancament inadequat de refugis per evitar lâ&#x20AC;&#x2122;accĂŠs a persones.

Palomo et al. (2007)

Procesos estocĂ stics i catastrĂ˛fics que poden afectar a poblacions petites i gregĂ ries en els refugis.

Palomo et al. (2007)

Incendi (natural).

Palomo et al. (2007)

- Manteniment de marges i tanques arbustives i arbrades entre prats i pastures, llindars i clarianes de bosc Camprodon (2007)

RegulaciĂł de l'Ăşs pĂşblic P

- OrdenaciĂł i/o restricciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;accĂŠs als llocs dâ&#x20AC;&#x2122;interĂ¨s per lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie (coves de cria i dâ&#x20AC;&#x2122;hivernada)

Millora ambiental de les activitats del sector primari i altres - RegulaciĂł de l'Ăşs de plaguicides inespecĂfics, en especial amb afectaciĂł pels lepidĂ˛pters, en les zones sensibles per l'espĂ¨cie InvestigaciĂł i estudis

L09

Seguiment ecolĂ˛gic P

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

- Foment de la investigaciĂł aplicada a conĂ¨ixer l'estat de l'espĂ¨cie a Catalunya

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

P '

5 # ) !53 "5")

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

5 # ) !53 "5") 686

6 * Tipus d'indicador: Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Nombre d'UTM ocupades per l'espĂ¨cie

Unitats: nÂş UTM 10K

Metodologia: Ă&#x20AC;mbit:

Catalunya

Temporalitat:

Cada 5-10 anys.

Qualitat de l'indicador: 0

Tipus d'indicador: Indicador:

AbundĂ ncia

Font:

Nre. d'individus de les colĂ˛nies de cria

Unitats: Mitjana i mĂ xim del nombre d'individus

Metodologia: Recompte de colĂ˛nies a partir de fotografies Ă&#x20AC;mbit:

Localitat

Temporalitat:

Anualment (juny)

) )! #

& ) )! # '

ColĂ¨opter especĂfic de les fagedes humides i tambĂŠ en boscos de quercus. Les larves tarden entre 2 i 3 anys en completar el seu cicle. Els adults volen entre juny i juliol. Les larves sâ&#x20AC;&#x2122;alimenten de la fusta morta del faig i dâ&#x20AC;&#x2122;altres espĂ¨cies caducifĂ˛lies.

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

" #

66,7

39,1

9 localitats

Indeterminada

+ ' ViĂąolas y Vives (2010a)

( # '

, ' & ' Pobra

) * '

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

5 # ) !53 "5")

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

) )! # 687

. *

A la regiĂł mediterrĂ nia s'ha localitzat bĂ sicament a les fagedes del Montseny i del Collsacabra.

/ +$-

. " #

ES0000018 - Prepirineu Central catalĂ

absent

ES0000022 - AigĂźestortes

absent

ES5110001 - MassĂs del Montseny

segura

44,4

17,4

segura ES5110005 - Sistema transversal CatalĂ

22,2

8,7

ES5120014 - L'Albera

segura

/ 0 1 2 3 4 4

Font:

SBiPA (2013)

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

) )! #

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

) )! # 688

/ 0

) 8 * "

IUCN Red List of Threatened Species

Vulnerable

Mundial

IUCN (2011)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

Prioritari

Europa

CEE (1992)

$ *

/ ' Mantenir com a mĂnim l'Ă rea de distribuciĂł actual coneguda

" *

* 9 localitats

' - Aconseguir un volum suficient de fusta morta en els seus hĂ bitats - Assegurar de mantenir una estructura i dinĂ mica forestal adequada per l'espĂ¨cie

/ 7

")-6

RecuperaciĂł d'espĂ¨cies amenaĂ§ades - millora de l'hĂ bitat DestrucciĂł dels microhĂ bitats de l'espĂ¨cie. P A07

- Foment de la presĂ¨ncia de fusta morta en peu o a terra o d'arbres decrĂ¨pits

Ă&#x161;s de biocides, hormones i productes quĂmics. Aprofitament sostenible Forestal

B02.01

Reforestacions inadequades.

ViĂąolas y Vives (2010b)

B02.03

EliminaciĂł del sotabosc.

ViĂąolas y Vives (2010b)

B02.04

EliminaciĂł d'arbres morts o deteriorats.

ViĂąolas y Vives (2010b)

B02.04

PĂ¨rdua de maduresa de la massa forestal, especialment de faig vells.

ViĂąolas y Vives (2010b)

Aprofitament forestal sense repoblaciĂł o regeneraciĂł natural, reducciĂł de la superfĂcie forestal. PĂ¨rdua de faig vells.

ViĂąolas y Vives (2010b)

- Foment de la gestiĂł forestal dirigida al manteniment de la maduresa i naturalitat de la massa P

- Manteniment de grans peus de planifolis i altres arbres vells caducifolis

Inventaris - catĂ legs - PromociĂł de nous estudis sobre lâ&#x20AC;&#x2122;estatus de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie Seguiment ecolĂ˛gic

B03

F03.02.0

RecolÂˇlecciĂł d'animals (insecte, rĂ¨ptils, amfibis, . . .). RecolÂˇlecciĂł de fauna.

L10

Processos estocĂ stics en poblacions petites i fragmentades o aĂŻllades sensibles a canvis ambientals forts.

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

P '

" #

Desconeguda

/ '

& '

Sense Dades

/ '

& '

Bona

+ ' ) * ' #

' + '

Desconeguda

Vinyolas & Vives a VVAA (2010)

) * '

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

) )! #

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

) )! # 689

6 * Tipus d'indicador: Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Nombre de localitats on ĂŠs present l'espĂ¨cie

Unitats: Localitats

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

(5 #+$ $(

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys

+$ ))" $ 8

& 3 )3 $( '

Observacions: Ă&#x2030;s prioritari disposar d'informaciĂł cartogrĂ fica de millor qualitat.

Tipus d'indicador: Indicador:

AbundĂ ncia

Font:

Nre de captures/trampes

ViĂąoles i Vives, 2010

La madrilleta roja ĂŠs de mida petita, els adults fan de 4 a 10 cm de llargada. TĂŠ una coloraciĂł ĂŠs d'un gris fosc amb una taca vermellosa a la base de les aletes ventrals. Concentra el perĂode reproductiu de abril a maig. Fresa a partir del seu segon any de vida; deixa els ous damunt de la vegetaciĂł submergida i sobre les graves. Viu en ambients molt diversos, tant en estanys com en rius de muntanya. DetritĂvora i zoĂ˛faga, sâ&#x20AC;&#x2122;alimenta de restes orgĂ niques i dâ&#x20AC;&#x2122;insectes aquĂ tics, sobretot efemerĂ˛pters, quironĂ˛mids i simĂşlids.

Unitats: Nre individus/nit

Metodologia: Trampeig d'intercepciĂł de vol amb atraients Ă&#x20AC;mbit:

Localitat

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

4 nÂş UTM10

" #

100

1,2

Indeterminada

+ ' ordeix et al. (2010), Doadrio (20001)

( # '

, '

Catalunya

& '

) * '

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

) )! #

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

3 )3 $( 690

. *

Actualment no ĂŠs gaire abundant a Catalunya. NomĂŠs es localitza a la conca de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre i la del FrancolĂ. De distribuciĂł molt fragmentada, mantĂŠ moltes poblacions aĂŻllades en alguns afluents o seccions de riu del Segre i les Nogueres, com a l'estanys de Basturs.

ES5130030 - Estanys de Basturs

/ +$-

. " #

segura

ES5140011 - Sistema prelitoral segura meridional

/ 0 1 2 3 4 4

Font:

Ordeix et al. (2010)

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

3 )3 $(

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

3 )3 $( 691

/ 0

) 8 * "

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

CatĂ leg de Fauna AmenaĂ§ada de Catalunya-proposta

En Perill d'ExtinciĂł

Catalunya

DMAH (2009)

$ *

/ ' Mantenir la distribuciĂł actual coneguda

" *

* 4 nÂş UTM10

/ 7

")-6

C01.01

ExtracciĂł d'arena i grava. AlteraciĂł del fons del curs fluvial.

Doadrio (2001)

F02.03

Pesca esportiva diferent a la pesca amb ham. Repoblacions de truita.

Ordeix et al. (2010)

Pesca furtiva.

CTFC (2011)

H01

ContaminaciĂł d'aigĂźes superficials (d'aigua dolĂ§a, marina i salobre).

Doadrio (2001)

I01

EspĂ¨cies invasores i espĂ¨cies alÂˇlĂ˛ctones de plantes i animals. Peixos alÂˇlĂ˛ctons.

Doadrio (2001)

J02.05.0

Petits projectes hidroelĂ¨ctrics, preses. FragmentaciĂł per mitjĂ de noves preses o infraestructures hidrĂ uliques, dâ&#x20AC;&#x2122;esculleres artificials, canalitzacions, etc., afecten a la seva ecologia i dinĂ mica poblacional.

Ordeix et al. (2010)

J02.06

Captacions d'aigua procedents d'aigĂźes superficials.

Doadrio (2001)

J02.12

Dics, murs de contenciĂł, platges artificials (general). Afecten a la seva ecologia i dinĂ mica poblacional.

Doadrio (2001)

K03.04

DepradaciĂł per peixos alÂˇlĂ˛ctons.

Ordeix et al. (2010)

GestiĂł preventiva P

Control d'espĂ¨cies exĂ˛tiques F06

- Control i eradicaciĂł d'espĂ¨cies exĂ˛tiques en les masses d'aigua rellevants per a l'espĂ¨cie

GestiĂł o restauraciĂł d'ecosistemes /hĂ bitats P

- Manteniment de les condicions fisicoquĂmiques de lâ&#x20AC;&#x2122;aigua adients

RestauraciĂł d'Ă rees degradades - RestauraciĂł de les zones d'extraccions d'Ă rids en lleres o trams fluvials ConstrucciĂł o adequaciĂł d'infraestructures P

- Control de la creaciĂł de nous vials i infraestructures en Ă rees amb presĂ¨ncia de l'hĂ bitat o de l'espĂ¨cie

Seguiment ecolĂ˛gic P

P '

" #

' + '

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

Disminueix

/ '

& '

Pobra

/ '

& '

Bona

Ordeix et al. (2010)

) * ' #

' + '

Disminueix

Doadrio (2001)

) * '

Una regresiĂł del voltant del 20%.

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

3 )3 $(

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

3 )3 $( 692

6 * Tipus d'indicador: Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Ă&#x20AC;rea (ha)

Unitats: ha

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

" 3+ 5"$ ##

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys

$ 3% "+ "$$.#

& " 3+ 5"$ ## '

Observacions:

Tipus d'indicador: Indicador:

Densitat

Font:

Densitat mitjana

MARM (2011); Ordeix et al. (2010)

La tortuga mediterrĂ nia ĂŠs un queloni de fins a 20 cm de llargĂ ria. TĂŠ el cap fosc amb una taca groga sota lâ&#x20AC;&#x2122;ull. La closca ĂŠs de color groc amb abundant taques negres, de forma bombada per dalt i de contorn ovalat, tot i que en els mascles pot ser mĂŠs ampla a la part posterior. La placa supracaudal estĂ dividida. TĂŠ una ungla cĂ˛rnia a la punta de la cua. Viu en mĂ quies i garrigues, conreus abandonats, dunes litorals i qualsevol bosc esclarissat de tipus mediterrani.

Unitats: Nre individus/m3 d'aigua

Metodologia: Pesca elĂ¨ctrica en 100 m de riu Ă&#x20AC;mbit:

Localitat

Temporalitat:

Anualment (tardor)

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

24470,3 ha

" #

66,7

100

0,9

Indeterminada

+ ' Bertolero et al. (2007) ) * '

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

3 )3 $(

( # '

, '

Catalunya

& ' 0

A lâ&#x20AC;&#x2122;Albera la densitat ĂŠs de 0.47 tortugues/ha (Bertolero 2008a) i al delta de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre de 16 exemplars el 2012 (Bertolero 2012)

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

" 3+ 5"$ ## 693

. *

La tortuga mediterrĂ nia es distribueix actualment en 4 sectors de la regiĂł mediterrĂ nia: a lâ&#x20AC;&#x2122;Albera, on persisteix encara una poblaciĂł autĂ˛ctona, i als P.N. del Garraf, del Montsant i del Delta de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre, zones naturals on ha estat reintroduĂŻda.

/ +$-

. " #

ES0000020 - Delta de l'Ebre

segura

2403 0

9,8

ES5110013 - Serres del Litoral central

segura

3714,3 0

14,8

15,2

ES5120001 - Alta GarrotxaMassĂs de les Salines

segura

62,5 0

0,2

0,3

ES5120005 - Riu Llobregat d'EmpordĂ

segura

19,4 0

6,3

0,1

ES5120007 - Cap de Creus

segura

124,5 0

0,9

0,5

ES5120009 - Basses de l'Albera

segura

204,6 0

26,2

0,8

ES5120014 - L'Albera

segura

7803,7 0

47,8

31,9

ES5140009 - Tivissa-VandellĂłs- segura Llaberia

1839,9 0

7,5

150,7 0

0,8

0,6

ES5140017 - Serra de Montsant-Pas de l'Ase

segura

16322,6 0

/ 0 1 2 3 4 4

Font:

SBiPA (2011)

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

" 3+ 5"$ ##

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

" 3+ 5"$ ## 694

/ 0

) 8 * "

IUCN Red List of Threatened Species

GairebĂŠ AmenaĂ§ada

Mundial

IUCN (2011)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

CatĂ leg de Fauna AmenaĂ§ada de Catalunya-proposta

En Perill d'ExtinciĂł

Catalunya

DMAH (2009)

$ *

26917 ha

- Assegurar de mantenir una estructura i dinĂ mica de l'hĂ bitat adequada per l'espĂ¨cie - Assegurar l'estat poblacional Ă˛ptim de les poblacions conegudes - Augmentar la densitat de la poblaciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;Albera fins a un mĂnim de 3 tortugues/ha

* VigilĂ ncia

FragmentaciĂł de les seves poblacions.

Bertolero (2010)

IntensificaciĂł agrĂcola. IntensificaciĂł de les prĂ ctiques agrĂ ries i augment de les vinyes.

Bertolero (2010)

A04.03

Tancament de l'estrat arbustiu.

Bertolero (2010)

A07

Ă&#x161;s de biocides, hormones i productes quĂmics. AfectaciĂł sobre les plantes nutrĂcies.

Willemsen i Hailey (2001)

PĂ¨rdua de naturalitat i tancament de la massa forestal.

CTFC (2011)

B02.03

EliminaciĂł del sotabosc. DestrucciĂł dels microhĂ bitats de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie.

Casamitjana et al. (2012)

D01.02

Carreteres i autopistes. Atropellaments.

CTFC (2011)

E01

Zones urbanes, assentaments urbans. PĂ¨rdua d'hĂ bitat.

Bertolero (2010)

E01.04

Obres civils i noves infraestructures o vies de comunicacions en Ă rees crĂtiques per lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie.

Bertolero (2010)

F03.02.0

Altres formes de captura / apropiaciĂł d'animals. RecolÂˇlecciĂł d'exemplars.

Bertolero (2010)

K03.04

DepredaciĂł (fauna). Per gossos o porcs senglars.

CTFC (2011)

L09

Incendis forestals d'alta intensitat i reiteratius.

Bertolero et al. (2007)

A02.01

" *

/ 7

")-6

/ ' Augmentar un 10% la distribuciĂł actual coneguda

- Augment de la vigilĂ ncia sobre la captura ilÂˇlegal d'individus

RecuperaciĂł d'espĂ¨cies amenaĂ§ades - reforĂ§os poblacionals - ConsolidaciĂł del programa de cria en captivitat P

- Foment de la recuperaciĂł de poblacions extintes, mitjanĂ§ant translocacions/reintroducciĂł previ estudi detallat de la potenciabilitat de les noves zones

GestiĂł de formacions vegetals - ConservaciĂł de la vegetaciĂł arbustiva i de la basrdissa en fons de valls mantenint un mosaic de vegetaciĂł GestiĂł o restauraciĂł d'ecosistemes /hĂ bitats - RestauraciĂł i millora de les zones degradades o potencials de l'espĂ¨cie RegulaciĂł de l'Ăşs pĂşblic - OrdenaciĂł i/o restricciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;accĂŠs als llocs dâ&#x20AC;&#x2122;interĂ¨s per lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie Millora ambiental de les activitats del sector primari i altres P

- Foment de la disminuciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşs de productes fitosanitaris a les Ă rees amb presĂ¨ncia de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie

Aprofitament sostenible Forestal - IncorporaciĂł dels requeriments de l'espĂ¨cie en la planificaciĂł forestal de les zones on l'espĂ¨cie ĂŠs present Aprofitament sostenible Ramader/AgrĂcola P

ConstrucciĂł o adequaciĂł d'infraestructures

" #

- Foment de la ramaderia extensiva per evitar el tancament de la massa forestal

Desconeguda

/ '

& '

- PermeabilitzaciĂł de les infraestructures existents permetent la connectivitat entre nuclis poblacionals

Bona P

+ ' ) * '

- Control de la creaciĂł de nous vials i infraestructures en Ă rees amb presĂ¨ncia de l'hĂ bitat o de l'espĂ¨cie

PrevenciĂł i lluita contra incendis A lâ&#x20AC;&#x2122;Albera la situaciĂł ĂŠs de declivi, perĂ˛ no hi ha dades de la velocitat amb quĂ¨ es produeix. En tot cas, amb les densitats de poblaciĂł tan baixes el futur dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta poblaciĂł ĂŠs totalment incert. Al Montsant i al Garraf no se sap si la poblaciĂł ĂŠs estable, en creixement o estĂ disminuint, Ăşnicament hi ha dades de que les tortugues es reprodueixen i els alliberament continuen. La poblaciĂł de Delta de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre ĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşnica per a la qual hi ha dades poblacionals i presenta un petit creixement anual de lâ&#x20AC;&#x2122;1.6 - 2% (Bertolero, 2002; FernĂĄndez-ChacĂłn et al., 2011)

- Foment de les accions de prevenciĂł i extinciĂł de grans incendis forestals

Seguiment ecolĂ˛gic P

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

DivulgaciĂł - InformaciĂł - DivulgaciĂł i valoritzaciĂł de l'espĂ¨cie, especialment entre la poblaciĂł local P

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

" 3+ 5"$ ##

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

" 3+ 5"$ ## 695

P '

6 * Tipus d'indicador: Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Ă&#x20AC;rea (ha)

Unitats: ha

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys

Observacions:

Tipus d'indicador: Indicador:

Densitat

Font:

Densitat mitjana

Unitats: Nre individus/km2

Metodologia: ParcelÂˇles de captura-marcatge-recaptura Ă&#x20AC;mbit:

Localitat

Temporalitat:

Cada 5 anys (de marĂ§ a octubre)

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

" 3+ 5"$ ##

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

" 3+ 5"$ ## 696

- Es distribueix uniformement per la plataforma continental catalana si bĂŠ es coneixen grups rellevants al voltant del litoral del Cap de Creus-Illes Medes; un segon grup que ocuparia MassĂs de Cadiretes - Formigues; un tercer grup al litoral central, entre MaresmeBarcelonĂŠs i Baix Llobregat i un quart grup al TarragonĂŠs. Es desconeix la situaciĂł en aigĂźes de les terres de l'Ebre.

3$ ! $3#( 3

69 3) $

& 3$ ! $3#( 3 '

El delfĂ mular ĂŠs de mida mitjana (300-350 cm). TĂŠ una aleta dorsal alta i curvada i el morro curt i una coloraciĂł grisa que es va enfosquin cap a la regiĂł ventral. Pot arribar als 400 kg de pes. TĂŠ uns hĂ bits fortament costaners on presenten un marcat sedentarisme. Pot enfonsar-se a caĂ§a fins als 200 m i normalment formen grups de mĂŠs de 20 exemplars.

25 nÂş UTM10

" #

7,3

100

<1000 individus

+ ' SBiPA (2012c) ) * '

( # ' 2011

, '

Catalunya

& ' Mitja

Hi ha evidĂ¨ncies de la presĂ¨ncia d'alguns centenars d'exemplars en base a fotoidentificaciĂł parcial d'aletes, si bĂŠ el total ĂŠs indeterminat. Font:

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

3$ ! $3#( 3

SBiPA (2011)

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

3$ ! $3#( 3 697

. *

/ +$-

ES0000019 - Aiguamolls de l'Alt EmpordĂ

absent

ES0000020 - Delta de l'Ebre

segura

ES5110017 - Costes del Maresme

absent

. " #

ES5110020 - Costes del Garraf segura

ES5120007 - Cap de Creus

segura

ES5120013 - MassĂs de les Cadiretes

segura

ES5120014 - L'Albera

probable

ES5120015 - Litoral del Baix EmpordĂ

segura

segura ES5120016 - El MontgrĂ-Les Medes-El Baix Ter

ES5140001 - Litoral meridional tarragonĂ

segura

ES5140007 - Costes del TarragonĂ¨s

segura

/ 0 "

IUCN Red List of Threatened Species

PreocupaciĂł menor

Mundial

IUCN (2011)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

CatĂ leg de Fauna AmenaĂ§ada de Catalunya-proposta

Vulnerable

Catalunya

DMAH (2009)

$ *

/ 7

")-6

D03.02

Rutes de navegaciĂł. La presĂ¨ncia estival d'embarcacions al litoral exclou l'espĂ¨cie.

SBiPA (2012c)

E03.04

Ingesta de plĂ stics i altres residus (hidrocarburs, ams de pesca, etc..)

Marco et al. (2009)

F02.01.0

Pesca amb xarxes de deriva o pelĂ giques. Captura accidental per part de les flotes pesqueres.

SBiPA (2012c)

F03.02.0

Trampeig, Ăşs de verins, caĂ§a furtiva. Mort d'exemplars.

RuĂz-Olmo i Aguilar (1995)

H01

ContaminaciĂł d'aigĂźes superficials (d'aigua dolĂ§a, marina i salobre).

Marco et al. (2009)

H06.01

ContaminaciĂł acĂşstica

MPR (2007)

/ 0 1 2 3 4 4

" #

' + '

Desconeguda

/ '

& '

Sense Dades

ICHN (2011)

) * '

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

3$ ! $3#( 3

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

3$ ! $3#( 3 698

6 *

1 ) 8 * / ' Mantenir la distribuciĂł actual coneguda

Tipus d'indicador:

" *

* 25 nÂş UTM10

Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Nombre d'UTM ocupades per l'espĂ¨cie

Unitats: nÂş UTM 10K

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys

' - Assegurar l'estat poblacional Ă˛ptim de les poblacions conegudes

Tipus d'indicador:

Indicador:

GestiĂł preventiva

Densitat

Font:

Densitat mitjana

Unitats: Nre individus/km2

Metodologia: Transsectes amb vaixell i captura fotogrĂ fica-recaptura estandarditzada o ocasional Ă&#x20AC;mbit:

- DisminuciĂł de la contaminaciĂł marina (deixalles i residus quĂmics)

Localitat

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Anual

Observacions: - RegulaciĂł d'aquelles activitats que puguin generar sorolls forts o estridents, incloses les emissions de sorolls sota l'aigua. P P

- RegulaciĂł de qualsevol activitat relativa a l'exploraciĂł, modificaciĂł o explotaciĂł del sĂ˛l o del subsĂ˛l marĂ que impedeixi les que puguin suposar danys irreparables pels individus de l'espĂ¨cie i/o els ecosistemes que els acullen.

Tipus d'indicador:

- RegulaciĂł del trĂ fic marĂtim i de la velocitat de navegaciĂł a les Ă rees crĂtiques de l'espĂ¨cie

Metodologia: RecopilaciĂł de dades

Indicador:

Ă&#x20AC;mbit:

VigilĂ ncia

AbundĂ ncia

Font:

Nre avaraments anual a les platges

General

Temporalitat:

Unitats: Nre. Individus/anual

Qualitat de l'indicador: Mitja

Anual

Observacions: - Control de l'abocament o descĂ rrega de deixalles i qualsevol altres substĂ ncia que provoqui, directament o indirectament, alteracions en els hĂ bitats Tipus d'indicador:

- Control de qualsevol conducta que pugui causar mort, danys, molĂ¨sties o inquietud a l'espĂ¨cie

Indicador:

AbundĂ ncia

Font:

Nre individus/transsecte

MARM (2011)

Unitats: Nre individus/km vistos des del mĂ stil del vaixell

RegulaciĂł de l'Ăşs pĂşblic Metodologia: Transsectes en baixell - RegulaciĂł d'activitats esportives i turĂstiques, aixĂ com la pesca, captura o recolÂˇlecciĂł d'animals

Ă&#x20AC;mbit:

Aprofitament sostenible Pesquer P

- OrdenaciĂł de l'aprofitament pesquer per tal de mantenir densitats Ă˛ptimes de preses pels dofins

- OrdenaciĂł i millora de les arts de pesca, com hams i xarxes.

Localitat

Temporalitat:

Anual (abril a setembre, un cop al mes)

Qualitat de l'indicador: Mitja

Observacions:

Inventaris - catĂ legs P

- PromociĂł de nous estudis sobre lâ&#x20AC;&#x2122;estatus de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie

Seguiment ecolĂ˛gic P

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

P '

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

3$ ! $3#( 3

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

3$ ! $3#( 3 699

- Ă&#x2030;s endĂ¨mic de la costa mediterrĂ nia ibĂ¨rica i la Catalunya nord A Catalunya avui dia nomĂŠs viu, relictualment i fruĂŻt de reintroduccions, a petites llacunes i surgĂ¨ncies subterrĂ nies de la perifĂ¨ria del Delta de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre, com el Torrent del Pi i el de Santes Creus els Ullals de Baltasar o a basses aĂŻllades de l'Illa de Buda.

)"#( 5 ! # (

$3(

& )"#( 5 ! # ( '

El Samaruc ĂŠs un peix molt menut de com a mĂ xim 8 cm en la femella. Li ĂŠs caracterĂstic el fet que l'aleta dorsal estigui a la mateixa alĂ§ada que la aleta anal. Els mascles tenen una coloraciĂł blavosa amb taques negres situades en forma lineal. Les femelles sĂłn de color mĂŠs groguenc. Viu en petites llacunes litorals d'aigĂźes salabroses i d'abundosa vegetaciĂł aquĂ tica, que es comuniquen amb el mar a nivell freĂ tic o mitjanĂ§ant els temporals de llevant. Fresa dâ&#x20AC;&#x2122;abril a juliol entre els macrĂ˛fits. Sâ&#x20AC;&#x2122;alimenta de petits crustacis, cucs i larves dâ&#x20AC;&#x2122;insectes.

188,2 ha

" #

74,4

100

Indeterminada

+ '

( # '

, '

Catalunya

& '

) * ' Font:

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

)"#( 5 ! # (

SBiPA (2011)

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

)"#( 5 ! # ( 700

. *

/ +$-

. " #

ES0000020 - Delta de l'Ebre

segura

135,7 0

0,3

72,1

ES5140001 - Litoral meridional tarragonĂ

segura

4,4 0

0,1

2,3

/ 0 "

IUCN Red List of Threatened Species

En Perill Greu

Mundial

IUCN (2011)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

Prioritari

Europa

CEE (1992)

Catalunya

DMAH (2004)

Catalunya

DMAH (2009)

$ *

140,1 0

Pla de recuperaciĂł

/ 0 1 2 3 4 4

* CatĂ leg de Fauna AmenaĂ§ada de Catalunya-proposta

En Perill d'ExtinciĂł

/ 7

")-6

F06

Altres activitats de caĂ§a, pesca i recolecciĂł. Captura d'exemplars per aquariofĂlia.

SBiPA (2012b)

H01

ContaminaciĂł d'aigĂźes superficials (d'aigua dolĂ§a, marina i salobre).

Doadrio (2001)

I01

EspĂ¨cies invasores i espĂ¨cies alÂˇlĂ˛ctones de plantes i animals. Peixos alÂˇlĂ˛ctons.

Doadrio (2001)

J02.06

Captacions d'aigua procedents d'aigĂźes superficials.

Doadrio (2001)

J02.07

SobreexplotaciĂł d'aqĂźĂfers.

Doadrio (2001)

J02.12

Dics, murs de contenciĂł, platges artificials (general). Afecten a la seva ecologia i dinĂ mica poblacional.

Doadrio (2001)

K01

Processos abiĂ˛tics naturals (lents). AĂŻllament de les poblacions i pĂ¨rdua de variabilitat genĂ¨tica.

SBiPA (2012b)

K01.03

DessecaciĂł de les aigĂźes per usos agrĂcoles o urbanĂstics.

Doadrio (2001)

" #

' + '

Augmenta

/ '

& '

Mitja

/ '

& '

Bona

SBiPA (2011)

) * '

Pla de ConservaciĂł

' + '

Disminueix

Doadrio (2001)

) * '

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

)"#( 5 ! # (

Tant en distribuciĂł, com poblacional.

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

)"#( 5 ! # ( 701

6 *

1 ) 8 * / ' Augmentar un 5% la distribuciĂł actual coneguda

Tipus d'indicador:

" *

* 198 ha

Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Ă&#x20AC;rea (ha)

Unitats: ha

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Anual

Observacions:

Tipus d'indicador: Indicador:

Densitat

Font:

Densitat mitjana

MARM (2011); Zamora (2010); Blanco i Ramo (200

Unitats: Nre individus/m3 d'aigua

Metodologia: Xarxes d'enfonsament i salabres Ă&#x20AC;mbit:

GestiĂł preventiva

Localitat

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Trianual (maig)

Observacions: - RegulaciĂł dels tractaments fitosanitaris o de plagues. A les Ă rees principals de l'espĂ¨cie nomĂŠs es podrien dur a terme amb productes selectius i de baixa toxicitat (AAA) per a la fauna tant terrestre com aqĂźĂcola P

Tipus d'indicador: Indicador:

AbundĂ ncia

Font:

Nre de captures/trampes

Zamora (2010); Blanco i Ramo (2006)

Unitats: Nre individus/trampa-dia

Metodologia: Barbol de malla petita al fons

Ă&#x20AC;mbit:

Localitat

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

3 dies

Observacions:

RecuperaciĂł d'espĂ¨cies amenaĂ§ades - reforĂ§os poblacionals Tipus d'indicador:

Estructura de talles

Font:

- Foment de la recuperaciĂł de poblacions extintes, mitjanĂ§ant translocacions/reintroducciĂł previ estudi detallat en zones on no hi hagi espĂ¨cies alÂˇlĂ˛ctones competidores

Indicador:

- ConsolidaciĂł del programa de cria en captivitat

Metodologia: Mesurar la longitud total dels exemplars capturats Ă&#x20AC;mbit:

Control d'espĂ¨cies exĂ˛tiques

Histogrames de la mida dels exemplars

Localitat

Temporalitat:

PNAE (2014)

Unitats: Freq. Individus de cada clase d'edat

Anua

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions: P

- Control i eradicaciĂł d'espĂ¨cies exĂ˛tiques en les masses d'aigua rellevants per a l'espĂ¨cie

GestiĂł de formacions vegetals P

- ConservaciĂł de la vegetaciĂł aquĂ tica i riberal heliĂ˛fita

GestiĂł o restauraciĂł d'ecosistemes /hĂ bitats P

- Foment de la regeneraciĂł d'aiguamolls i llacunes dessecades o contaminades

- Manteniment de les condicions fisicoquĂmiques de lâ&#x20AC;&#x2122;aigua adients

Aprofitament sostenible Pesquer - RegulaciĂł de la pesca en aigĂźes continentals per minimitzar l'impacte en l'espĂ¨cie Seguiment ecolĂ˛gic P

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

P '

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

)"#( 5 ! # (

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

)"#( 5 ! # ( 702

- A la PenĂnsula IbĂ¨rica tan sols s'ha trobat en una desena de localitats durant els Ăşltims 120 anys, sent la majoria de les cites a Catalunya. Aquestes cites es situen al llac de Banyoles (tot i que no s'ha confirmat la seva permanĂ¨ncia), s'ha de confirmar la seva presĂ¨ncia a la Garrotxa i a Pons (Lleida).

"$ % #%3 $ & "$ % #%3 $'

MolÂˇlusc d'aigua dolĂ§a de closca levĂ˛gira, ovalada, de coloraciĂł bruna provista d'estries fortes, espaiades i de distribuciĂł uniforme. La Obertura ovalada, amb una forta incisiĂł en la vora externa i amb 4 plecs a l'interior de la obertura. El plec palatal en posiciĂł palatal superior progressant per l'interor fins a la meitat de la Ăşltima volta. Les dimensions mĂ ximes son de 2,7mm d'altura i 1,65 mm de diĂ metre. Ă&#x2030;s una espĂ¨cie prĂ˛pia dels marges de fonts permanents i de llacs i llacunes en els que el nivell d'aigua no fluctua. Es localitza a sota de pedres i fustes mortes, entre briĂ˛fits i enfilant-se per la vegetaciĂł fontinal i de ribera. Viu en terrenys de substrat calcĂ ri, en diferents tipus d'hĂ bitat depenent de la latitud. S'alimenta dels microorganismes que creixen sobre les fulles de vegetaciĂł palÂˇlustre.

3 nÂş UTM10

" #

0,9

100

2 poblacions confirmades

+ ' VerdĂş et al. (2011)

( # ' 2011

, '

Espanya

& ' Mitja

) * ' Font:

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

"$ % #%3 $

SBPA (2013)

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

"$ % #%3 $ 703

. *

ES5110013 - Serres del Litoral central

/ +$-

" probable

. " #

33,3

ES5120008 - Estany de Banyoles

probable

33,3

ES5120018 - Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

probable

ES5120021 - Riu FluviĂ

probable

33,3

ES5140008 - Muntanyes de Prades

probable

33,3

IUCN Red List of Threatened Species

PreocupaciĂł menor

Mundial

IUCN (2011)

Libro Rojo de los Invertebrados amenazados de EspaĂąa

En Perill Greu

Espanya

VerdĂş et al. (2011)

Libro Rojo de los Invertebrados amenazados de EspaĂąa

En Perill Greu

Espanya

VerdĂş et al. (2011)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

$ *

33,3

ES5110020 - Costes del Garraf absent

/ 0

33,3

/ 7

")-6

E01.04

Augment de jardins i avingudes per a Ăşs recreatiu i de bany. CreaciĂł de platges, berenadors i passarelÂˇles.

VerdĂş et al. (2011)

F02.03.0

Pesca amb canya. TrĂ nsit de persones

VerdĂş et al. (2011)

J02.03

CanalitzaciĂł i desviaments d'aigua.

VerdĂş et al. (2011)

J02.07

Captacions d'aigua subterrĂ nia. SobreexplotaciĂł d'aqĂźĂfers.

VerdĂş et al. (2011)

J02.10

GestiĂł de la vegetaciĂł aquĂ tica o riberenca amb el propĂ˛sit de drenatge. EliminaciĂł de la vegetaciĂł palustre.

VerdĂş et al. (2011)

Processos naturals biĂ˛tics i abiĂ˛tics (exceptuant catĂ strofes). AĂŻllament de les poblacions i pĂ¨rdua de variabilitat genĂ¨tica.

CTFC (2011)

K01.03

DessecaciĂł de les aigĂźes per interessos agrĂcoles o urbanĂstics.

VerdĂş et al. (2011)

K02.03

EutrofitzaciĂł (natural). Per intensificaciĂł de les prĂ ctiques agrĂ ries i ramaderes.

VerdĂş et al. (2011)

/ 0 1 2 3 4 4

" #

' + '

Disminueix

"$ % #%3 $

& '

Pobra

VerdĂş et al. (2011)

) * '

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

/ '

No s'ha retrobat en alguns punts histĂ˛rics.

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

"$ % #%3 $ 704

6 *

1 ) 8 * / ' Mantenir com a mĂnim la distribuciĂł actual coneguda

Tipus d'indicador:

" *

* 3 nÂş UTM10

Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Nombre d'UTM ocupades per l'espĂ¨cie

Unitats: nÂş UTM 10K

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys

Tipus d'indicador:

Indicador:

GestiĂł preventiva

Densitat

Font:

Densitat mitjana

GĂłmez i Madeira a VVAA (2010)

Unitats: Nre individus/m2

Metodologia: Comptatge exemplars en 10 quadrats de 0,5x1 m i separats 10 m enter ells

- RegulaciĂł dels dragatges, canalitzacions o implantaciĂł d'activitats extractives que puguin modificar la llera i el cabal del riu on es trobi present l'hĂ bitat de l'espĂ¨cie P

Ă&#x20AC;mbit:

Localitat

Temporalitat:

Trianual (octubre-novembre)

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

RecuperaciĂł d'espĂ¨cies amenaĂ§ades - reforĂ§os poblacionals - Foment de la recuperaciĂł de poblacions extintes, mitjanĂ§ant translocacions/reintroducciĂł previ estudi detallat en zones on no hi hagi espĂ¨cies alÂˇlĂ˛ctones competidores RegulaciĂł de l'Ăşs pĂşblic - OrdenaciĂł i/o restricciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;accĂŠs als llocs dâ&#x20AC;&#x2122;interĂ¨s per lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie (hĂ bitats de ribera on s'hagin detectat poblacions) Inventaris - catĂ legs P

- PromociĂł de nous estudis sobre lâ&#x20AC;&#x2122;estatus de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie

Seguiment ecolĂ˛gic - Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions P '

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

"$ % #%3 $

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

"$ % #%3 $ 705

- EspĂ¨cie molt rara que tant sols ĂŠs present actualment al llac de Banyoles, tot i tenir cites en 2-3 localitats mĂŠs a Catalunya (pantĂ de Flix i Vilanova de la Muga).

"$ % 3) # # & "$ % 3) # # '

Aquest cargol d'aigua dolĂ§a tĂŠ la closca estĂ profundament cargolada i ovada. L'Ă pex ĂŠs acuminat i obtĂşs. La closca tĂŠ 5-6 verticils. L'Ăşltima volta ĂŠs completa. L'obertura ĂŠs semioval amb 4-7 plecs. El peristoma tot just s'expandeix pels llavis blancs. Dimensions: 2.2-2.7 mm d'alĂ§Ă ria, 1.3-1.6 mm de diĂ metre.Viu als marges d'Ă rees pantanoses i llacunes permanentment humides. Necessita que el nivell d'aigua de les llacunes en quĂ¨ viu no pateixi oscilÂˇlacions grans. EstĂ associada a la vegetaciĂł palustre, grimpant per les tiges a les zones entollades on s'alimenta dels fongs que creixen sobre les fulles vives o en descomposiciĂł.

3 nÂş UTM10

" #

0,9

100

Indeterminada

+ ' VVAA (2010)

( # '

, ' & '

) * ' Font:

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

"$ % 3) # #

SBPA (2013)

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

"$ % 3) # # 706

. *

ES0000019 - Aiguamolls de l'Alt EmpordĂ

/ +$-

" segura

. " #

33,3

ES5110013 - Serres del Litoral central

absent

ES5120005 - Riu Llobregat d'EmpordĂ

probable

ES5120007 - Cap de Creus

probable

33,3

ES5120008 - Estany de Banyoles

segura

33,3

ES5120014 - L'Albera

probable

33,3

ES5120018 - Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc

probable

33,3

ES5120021 - Riu FluviĂ

probable

33,3

ES5140008 - Muntanyes de Prades

probable

33,3

IUCN Red List of Threatened Species

Vulnerable

Mundial

IUCN (2011)

Directiva 92/43 dels HĂ bitats

No prioritari

Europa

CEE (1992)

CatĂ leg de Fauna AmenaĂ§ada de Catalunya-proposta

En Perill d'ExtinciĂł

Catalunya

DMAH (2009)

$ *

33,3

ES5110004 - Serra de CatllarĂ s probable

/ 0

33,3

/ 7

")-6

E01.04

Augment de jardins i avingudes per a Ăşs recreatiu i de bany. CreaciĂł de platges, berenadors i passarelÂˇles.

VerdĂş et al. (2011)

F02.03.0

Pesca amb canya. TrĂ nsit de persones

VerdĂş et al. (2011)

H01

ContaminaciĂł d'aigĂźes superficials (d'aigua dolĂ§a, marina i salobre).

Franch et al. (2007)

I01

EspĂ¨cies invasores i espĂ¨cies alÂˇlĂ˛ctones de plantes i animals. InvasiĂł de plantes alÂˇlĂ˛ctones

VerdĂş et al. (2011)

J02.03

CanalitzaciĂł i desviaments d'aigua.

VerdĂş et al. (2011)

J02.06

Captacions d'aigua procedents d'aigĂźes superficials.

VerdĂş et al. (2011)

J02.07

Captacions d'aigua subterrĂ nia. SobreexplotaciĂł d'aqĂźĂfers.

VerdĂş et al. (2011)

J02.10

GestiĂł de la vegetaciĂł aquĂ tica o riberenca amb el propĂ˛sit de drenatge. EliminaciĂł de la vegetaciĂł palustre.

VerdĂş et al. (2011)

K01

Processos abiĂ˛tics naturals (lents). AĂŻllament de les poblacions i pĂ¨rdua de variabilitat genĂ¨tica.

CTFC (2011)

K01.03

DessecaciĂł de les aigĂźes per interesos agrĂcoles o urbanĂstics.

VerdĂş et al. (2011)

K02.03

EutrofitzaciĂł (natural). Per intensificaciĂł de les prĂ ctiques agrĂ ries i ramaderes.

VerdĂş i Galante (2008)

/ 0 1 2 3 4 4

" #

' + '

Disminueix

/ '

& '

Bona

VerdĂş et al. (2011)

) * '

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

"$ % 3) # #

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

"$ % 3) # # 707

6 *

1 ) 8 * / ' Mantenir la distribuciĂł actual coneguda

Tipus d'indicador:

" *

* 3 nÂş UTM10

Indicador:

SuperfĂcie

Font:

Nombre d'UTM ocupades per l'espĂ¨cie

Unitats: nÂş UTM 10K

Metodologia: DigitalitzaciĂł Ă&#x20AC;mbit:

General

Temporalitat:

Qualitat de l'indicador: Bona

Cada 5-10 anys

' - Assegurar de mantenir una estructura i dinĂ mica de l'hĂ bitat adequada per l'espĂ¨cie - Assegurar uns nivells poblacionals Ă˛ptims (densitat i estructura d'edats) a les millors zones

Tipus d'indicador: Indicador:

Densitat

Font:

Densitat mitjana

GĂłmez i Madeira a VVAA (2010)

Unitats: Nre individus/m2

Metodologia: Comptatge exemplars en 10 quadrats de 0,5x1 m i separats 10 m enter ells

GestiĂł preventiva

Ă&#x20AC;mbit:

Localitat

Temporalitat:

Trianual (octubre-novembre)

Qualitat de l'indicador: Bona

Observacions:

RecuperaciĂł d'espĂ¨cies amenaĂ§ades - reforĂ§os poblacionals P

- Foment de la recuperaciĂł de poblacions extintes, mitjanĂ§ant translocacions/reintroducciĂł previ estudi detallat en zones on no hi hagi espĂ¨cies alÂˇlĂ˛ctones competidores

Control d'espĂ¨cies exĂ˛tiques - Control i eradicaciĂł d'espĂ¨cies exĂ˛tiques en les masses d'aigua rellevants per a l'espĂ¨cie GestiĂł de formacions vegetals P

- ConservaciĂł de la vegetaciĂł aquĂ tica i riberal heliĂ˛fita

GestiĂł o restauraciĂł d'ecosistemes /hĂ bitats - Foment de la regeneraciĂł d'aiguamolls i llacunes dessecades o contaminades P

- Manteniment de les condicions fisicoquĂmiques de lâ&#x20AC;&#x2122;aigua adients

RegulaciĂł de l'Ăşs pĂşblic P

- OrdenaciĂł i/o restricciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;accĂŠs als llocs dâ&#x20AC;&#x2122;interĂ¨s per lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie

ConstrucciĂł o adequaciĂł d'infraestructures P

- Control de la creaciĂł de nous vials i infraestructures en Ă rees amb presĂ¨ncia de l'hĂ bitat o de l'espĂ¨cie

Inventaris - catĂ legs P

- PromociĂł de nous estudis sobre lâ&#x20AC;&#x2122;estatus de lâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cie

Seguiment ecolĂ˛gic P

- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions

P '

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

"$ % 3) # #

"() $ ( * +" )" , #" !"( ) +" # "$- ( * &, ' +" ) $"% * "+ "$$.# ( ) #

"$ % 3) # # 708

Les mesures que aquí es plantegen van dirigides a la conservació dels elements d’interès comunitari presents a la part alpina de l’espai. Cal valorar que la majoria de les espècies i hàbitats de la part alpina també apareixen a la fitxa corresponent a la part mediterrània de l’espai i, per tant, les mesures a apicar seran les mateixes. Al principi de l’Instrument de gestió hi podeu trobar una taula on es destaca aquells elements que apareixen de forma exclusiva a la part alpina d’un espai.

Fitxa de la part alpina de l'espai

709

710

Espais del PEIN inclosos a la ZEC CODI

Nom

CTS

Serra del Catllaràs

Figures de protecció especial que inclou

ES5110004 Serra de Catllaràs 1.INFORMACIÓ GENERAL Regió biogeogràfica: Superfície del LIC:

Alpina 6130,44 ha

2. HÀBITATS I ESPÈCIES D'INTERÈS COMUNITARI Tipologia:

Àmbit:

Espais del Prepirineu

Superfície ZEPA:

6130,44 ha

terrestre

Superfície en la regió:

Tipus d'Hàbitats d'Interès Comunitari pels quals fou declarat LIC 350,52

ha CODI

Localització

Element Clau

Nom

Superfície en l'espai

% superfície de l'espai

0,1 ha

13,2 ha

0,2

Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola

2,4 ha

9130

Fagedes neutròfiles

4,3 ha

0,1

9150

Fagedes calcícoles xerotermòfiles

Sí

13,4 ha

0,2

9340

Alzinars i carrascars

Sí

0 ha

5110

Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos

6210

Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre substrat calcari (Festuco-Brometea)

8210

Sí

Tipus d'Espècies d'Interès Comunitari pels quals fou declarat LIC CODI Font:

Nom

Element Clau

Superfície /Longitud en espai

% superfície de l'espai

1075

Graellsia isabelae

321,5 ha

Descripció

1304

Rhinolophus ferrumequinum

350,5 ha

5,7

La serra del Catllaràs és un singular massís prepirinenc, situat entre el mantell del Pedraforca i el de Vallfogona, a l’alt Berguedà i al sud de la serra del Cadí-Moixeró. Presenta uns elleus calcaris amb una altiplà a la part superior i un dimorfisme entre els vessants meridionals abruptes i les vessants septentrionals més suaus. Hi ha un predomini de la vegetació mediterrània i submediterrània acusant també la vegetació el dimorfisme entre els vessants d’obaga i les de solana: alzinars, rouredes, pinedes de pi roig, fagedes amb boix, etc.En aquesta serra, tot i que no assoleix una alçada considerable, també s’hi desenvolupen alguns prats i rasos culminals de caràcter subalpí així com interessants comunitats rupícoles de la muntanya mitjana calcària (Saxifragion mediae). La fauna de la serra de Catllaràs té una comunitat en transició entre els sistemes mediterranis i els pirinencs, situats més al sud. S’hi troben espècies ja al límit de la seva distribució, de caràcter montà i subalpí, com ara el gall fer (Tetrao urogallus) i la marta (Marta martes), així com altres espècies interessants, com ara el cérvol (Cervus elaphus).

1308

Barbastella barbastellus

350,5 ha

5,7

1902

Cypripedium calceolus

32,4 ha

0,5

SENP (2011)

Tipus d'Espècies d'Interès Comunitari de presència probable en l'espai CODI

Nom

Municipis inclosos en l'espai CODI

Municipi

Superfície en LIC

Sí

1078

Callimorpha quadripunctaria

Element Clau

Superfície /Longitud en l'espai

% superfície de l'espai

1 nº UTM10

082994

Vilada

275,12 ha

1303

Rhinolophus hipposideros

350,5 ha

5,7

089030

Sant Julià de Cerdanyola

588,04 ha

1305

Rhinolophus euryale

120,2 ha

082166

Sant Jaume de Frontanyà

113,29 ha

1307

Myotis blythii

81,5 ha

1,3

081424

la Nou de Berguedà

1307

Myotis blythii

81,5 ha

1,3

080996

Guardiola de Berguedà

080575

Castell de l'Areny

1193,76 ha

1321

Myotis emarginatus

252,2 ha

4,1

081666

la Pobla de Lillet

2584,51 ha

170963

les Llosses

965,6 ha 166,03 ha

Abans d'aplicar alguna mesura de conservació d'un element clau probable, s'ha de confirmar la seva presència en l'espai

244,11 ha

Designació de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió alpina catalana

ES5110004 711

3. CONSERVACIÓ Tipus de mesures de conservació aplicables (aquestes mesures han estat determinades per a tota la regió) Elements Clau Gestió preventiva - Avaluació i control de les actuacions que produeixin drenatges, captacions o que puguin impedir l’arribada d’aigua del sistema tant superficials com freàtiques

7230

Vigilància - Vigilancia i regulació estricta de les visites a les zones amb presència de l'espècie per evitar danys involuntaris

Cypripedium calceolus

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats - Establiment de mecanismes per evitar la invasió forestal dels prats i pastures

6210

Aprofitament sostenible forestal - Foment de la gestió forestal dirigida al manteniment de la maduresa i naturalitat de la massa

9150

- Gestió mitjançant aclarides selectives de les àrees amb elevada densitat de matollars heliòfils a l'interior i la periferia del bosc per tal de reduir el risc d'incendi

9340

- Incorporació dels requeriments de l'espècie (manteniment de cobertura arbòria en condicions de mitja ombra) en la planificació forestal de les zones on l'espècie és present

Cypripedium calceolus

- Manteniment d'un mínim de 5 a 10 arbres/ha de més de 40 dn i de més de 12 m d’alçària i a poder ser fins a 20 arbres/ha a evolució natural (sense tallar)

9150

9340

Aprofitament sostenible ramader/agrícola - Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat

6210 7230

Construcció o adequació d'infraestructures - Control de la creació de nous vials i infraestructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie

Designació de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió alpina catalana

6210

ES5110004 712

2. HÀBITATS I ESPÈCIES D'INTERÈS COMUNITARI Tipus d'Hàbitats d'Interès Comunitari pels quals fou declarat LIC

ES5120019 Riberes de l'Alt Ter

CODI

1.INFORMACIÓ GENERAL Regió biogeogràfica:

Alpina

Tipologia:

Superfície del LIC:

409,83 ha

Superfície ZEPA:

Espais d'aigües continent 0 ha

Àmbit:

terrestre

Superfície en la regió:

92,56

Localització

Element Clau

Nom

6430

Herbassars higròfils, tant de marges i vorades com de l'alta muntanya

6510

Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion)

9160

Rouredes de roure pènol i boscos mixtos del Carpinion betuli

91E0*

Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion)

Superfície en l'espai

% superfície de l'espai

2 localitats 1,7 ha

0,4

Sí

20,8 ha

5,1

Sí

69,2 ha

16,9

Tipus d'Espècies d'Interès Comunitari pels quals fou declarat LIC CODI

Font:

Sí

0 km

1138

Barbus meridionalis

Sí

8,9 km

1310

Miniopterus schreibersii

1321

Myotis emarginatus

1355

Lutra lutra

Municipis inclosos en l'espai Superfície en LIC

Ripoll

171674

Sant Joan de les Abadesses

171772

Sant Pau de Seguries

53,25 ha

170391

Camprodon

72,87 ha

Espais del PEIN inclosos a la ZEC

% superfície de l'espai 0

1 nº UTM10 92,6 ha Sí

22,6

11,5 km

Tipus d'Espècies d'Interès Comunitari de presència probable en l'espai

Es tracta d'un espai de relleu fortament accidentat situat al Prepirineu oriental septentrional català. Comprèn, principalment l'àmbit fluvials de la part alta del riu Ter u ekl seu apluent, el Ritort a la Vall de Camprodon. Ambdós rius són cursos d'aigua permanent i destaquen pel bon estat de conservació dels boscos en galeria, en especial de les vernedes. Entre la fauna, s’ha de destacar la presència del cabirol (Capreolus capreolus) i del barb meridional (Barbus meridionalis), per la singularitat de la seva distribució en aquest espai.

171479

Superfície /Longitud en espai

Austropotamobius pallipes

CODI

Municipi

Element Clau

1092

SENP (2011)

Descripció

CODI

Nom

19,94 ha

Nom

Element Clau

Superfície /Longitud en l'espai

1065

Euphydryas aurinia

Sí

2 nº UTM10

1074

Eriogaster catax

Sí

1 nº UTM10

1075

Graellsia isabelae

1078

Callimorpha quadripunctaria

2 nº UTM10

1083

Lucanus cervus

2 nº UTM10

1303

Rhinolophus hipposideros

92,6 ha

22,6

1304

Rhinolophus ferrumequinum

92,6 ha

22,6

1305

Rhinolophus euryale

16,1 ha

3,9

1307

Myotis blythii

92,4 ha

22,6

1307

Myotis blythii

92,4 ha

22,6

1308

Barbastella barbastellus

92,6 ha

22,6

1323

Myotis bechsteinii

51,2 ha

263,78 ha

Figures de protecció especial que inclou

% superfície de l'espai

Sí

12,5

1 nº UTM10

Abans d'aplicar alguna mesura de conservació d'un element clau probable, s'ha de confirmar la seva presència en l'espai

Designació de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió alpina catalana

ES5120019 713

Aprofitament sostenible forestal

3. CONSERVACIÓ

- Foment de la diversitat estructural de les masses a diferents escales, aplicant diferents tècniques de gestió que emulin el règim natural de perturbacions quant a obertura de clarianes de diferents mides per la regeneració natural

9160

- Foment de la gestió forestal dirigida al manteniment de la maduresa i naturalitat de la massa, en especial potenciar rodals de roureda madura

Myotis bechsteinii

- Incorporació en els plans de gestió i ordenació forestal la conservació de petits rodals madurs que tendeixin a evolució natural

9160

- Manteniment de les masses de lligabosc (Lonicera sp) com a principal planta nutrícia

Euphydryas aurinia

Lutra lutra

- Manteniment dels matollars d’arç blanc i aranyoner, principals plantes nutrícies de l’espècie

Eriogaster catax

91E0*

- Manteniment d'un mínim de 5 a 10 arbres/ha de més de 40 dn i de més de 12 m d’alçària i a poder ser fins a 20 arbres/ha a evolució natural (sense tallar)

9160

- Promoció d'una gestió forestal integrada i sostenible que compatibilitzi la producció forestal amb la conservació de l'hàbitat

9160

Tipus de mesures de conservació aplicables (aquestes mesures han estat determinades per a tota la regió) Elements Clau Gestió preventiva - Avaluació de les repercussions i regulació, si s'escau, de les activiats i usos recreatius en els trams de riu rellevants per a l'espècie

Lutra lutra

- Manteniment del cabal ecològic dels rius, en especial en els trams regulats, evitant la substracció d'aigua en períodes que no es mantingui aquest cabal

91E0* Austropotamobius pallipes Barbus meridionalis

- Regulació dels dragatges, canalitzacions o implantació d'activitats extractives que puguin modificar la llera i el cabal del riu en trams fluvials amb presència actual de l’element Adquisició de drets d'aprofitament - Compra o adquisició de drets de tala de rodals d’arbres grans, vells, morts en peu i amb abundància de cavitats

Myotis bechsteinii Construcció o adequació d'infraestructures

Vigilància - Control, vigilància i sanció dels usos inadequats que es desenvolupen en el domini públic hidràulic, on es localitzen la majoria d'enclavaments d'aquest hàbitat

91E0*

- Construcció d'escales de peixos o altres sistemes per assegurar la continuïtat natural del curs fluvial en preses, canals o altres elements existents, tant en zones amb presència actual com potencial de l’espècie

Barbus meridionalis

Recuperació d'espècies amenaçades - reforços poblacionals - Foment de la recuperació de poblacions extintes, mitjançant translocacions/reintroducció previ estudi detallat en zones on no hi hagi espècies al·lòctones competidores

Austropotamobius pallipes

Recuperació d'espècies amenaçades - eliminació de riscos - Correció de punts negres d'atropellament de l'espècie

Lutra lutra

Control d'espècies exòtiques - Control d’espècies invasores vegetals propiciant la seva eradicació en les zones amb presència de l'hàbitat on es detectin

91E0*

- Control i eradicació puntual de poblacions de crancs de riu exòtics en zones amb presència de cranc autòcton i en zones properes

Austropotamobius pallipes

Gestió de formacions vegetals - Conservació de les característiques dels boscos adevesats en aquelles unitats amb aquestes característiques a través de gestió silvo-pastoral

9160

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats - Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients

91E0* Austropotamobius pallipes Barbus meridionalis

- Millora de la naturalitat, maduresa i extensió dels boscos de ribera

Lutra lutra

Manteniment de l'estructura o funcionament del mosaic paisatgístic - Manteniment dels espais oberts (conreus i pastures), els prats de dall i un paisatge en mosaic en les zones amb presència destacada de l'espècie

Designació de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió alpina catalana

Eriogaster catax

ES5120019 714

2. HÀBITATS I ESPÈCIES D'INTERÈS COMUNITARI Tipus d'Hàbitats d'Interès Comunitari pels quals fou declarat LIC

ES5130012 Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs

CODI

1.INFORMACIÓ GENERAL Regió biogeogràfica: Superfície del LIC:

Alpina 12924,2 ha

Tipologia:

Àmbit:

Espais del Prepirineu

Superfície ZEPA:

12924,22 ha

terrestre

Superfície en la regió:

402,31

Localització

Element Clau

Nom

3240

Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya

5110

Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos

6210

Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre substrat calcari (Festuco-Brometea)

6420

Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del MolinioHoloschoenion

6510

Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion)

8210

Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola

9130

Fagedes neutròfiles

9150

Fagedes calcícoles xerotermòfiles

9340

Alzinars i carrascars

Sí

Superfície en l'espai

% superfície de l'espai

2,7 ha

64,7 ha

0,5

33,1 ha

0,3

0,4 ha

8,8 ha

0,1

15,1 ha

0,1

0,2 ha

2,2 ha

13,6 ha

0,1

Tipus d'Espècies d'Interès Comunitari pels quals fou declarat LIC CODI

Font:

L’espai està format pel conjunt de la vall alta del riu Serradell i un seguit de petites serres que es perllonguen a l’extrem meridional de la serra de Sant Gervàs que configuren el conjunt de serres prepirinenques interiors més occidentals de Catalunya. Sant Gervàs és de naturalesa calcària i assoleix més de 1.800 m d'altitud. Els seus vessants sud presenten forts pendents i cingleres, mentre que els vessants nord són suaus. Per la seva banda, la vall de Serradell presenta unes formes de relleu extremadament singulars on l'erosió ha generat formes particulars d’una bellesa extraordinària, localment anomenades "picorres". El paisatge és predominantment submediterrani y una gran part del país correspon al domini de rouredes seques de Quercus pubesens. Les boixedes, amb una gran significació, ocupen grans extensions a la serra.

Superfície /Longitud en espai

1065

Euphydryas aurinia

1 nº UTM10

1078

Callimorpha quadripunctaria

1 nº UTM10

1092

Austropotamobius pallipes

% superfície de l'espai

Sí

4 km

0,9

Tipus d'Espècies d'Interès Comunitari de presència probable en l'espai CODI

Nom

Element Clau

Superfície /Longitud en l'espai

% superfície de l'espai

1083

Lucanus cervus

1 nº UTM10

1126

Chondrostoma toxostoma

2 nº UTM10

456,48 ha

1303

Rhinolophus hipposideros

402,3 ha

3,1

1304

Rhinolophus ferrumequinum

402,3 ha

3,1

1305

Rhinolophus euryale

402,3 ha

3,1

1307

Myotis blythii

1308

Barbastella barbastellus

402,3 ha

3,1

1321

Myotis emarginatus

402,3 ha

3,1

1323

Myotis bechsteinii

Municipis inclosos en l'espai Municipi

Element Clau

SENP (2011)

Descripció

CODI

Nom

Superfície en LIC

251902

Salàs de Pallars

252347

Tremp

9646,11 ha

251615

Conca de Dalt

1878,59 ha

251734

el Pont de Suert

909,57 ha

Espais del PEIN inclosos a la ZEC CODI

Nom

VTS

Vall Alta de Serradell-Terreta-Serra de Sant Gervà

Figures de protecció especial que inclou

1,1 ha

Sí

1 nº UTM10

Abans d'aplicar alguna mesura de conservació d'un element clau probable, s'ha de confirmar la seva presència en l'espai

Designació de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió alpina catalana

ES5130012 715

- Manteniment d'un mínim de 5 a 10 arbres/ha de més de 40 dn i de més de 12 m d’alçària i a poder ser fins a 20 arbres/ha a evolució natural (sense tallar)

3. CONSERVACIÓ Tipus de mesures de conservació aplicables (aquestes mesures han estat determinades per a tota la regió) Elements Clau

9150 9240

Aprofitament sostenible ramader/agrícola - Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat

Gestió preventiva

4060 5110 6420

- Avaluació i control de les actuacions que produeixin drenatges, captacions o que puguin impedir l’arribada d’aigua del sistema tant superficials com freàtiques

6420

- Manteniment del cabal ecològic dels rius, en especial en els trams regulats, evitant la substracció d'aigua en períodes que no es mantingui aquest cabal

Austropotamobius pallipes

- Regulació de l’extracció de pedra en zones rellevants amb presència d’espècies amenaçades

8210

6170

Adquisició de drets d'aprofitament - Compra o adquisició de drets de tala de petits rodals madurs amb evolució natural

9240

- Compra o adquisició de drets de tala de rodals d’arbres grans, vells, morts en peu i amb abundància de cavitats

Myotis bechsteinii

Austropotamobius pallipes

Control d'espècies exòtiques - Control i eradicació puntual de poblacions de crancs de riu exòtics en zones amb presència de cranc autòcton i en zones properes

Austropotamobius pallipes

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats - Establiment de mecanismes per evitar la invasió forestal dels prats i pastures

6170

- Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients

Austropotamobius pallipes

Conservació de sòls - Establiment dels mecanismes necessaris per evitar el trepig i compactació excessiva que puguin ocasionar l'erosió del sòl

6420

Regulació de l'ús públic - Ordenació i regulació dels usos turístics que puguin afectar l'hàbitat (equipaments, senders, etc.)

8210

- Regulació de l’escalada en zones rellevants amb presència d’espècies amenaçades

8210

Aprofitament sostenible forestal - Foment de la gestió forestal dirigida al manteniment de la maduresa i naturalitat de la massa

9150

- Foment de la gestió forestal dirigida al manteniment de la maduresa i naturalitat de la massa, en especial potenciar rodals de roureda madura

Myotis bechsteinii

Designació de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió alpina catalana

9240

ES5130012 716

ES5130015 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana 1.INFORMACIÓ GENERAL Regió biogeogràfica: Superfície del LIC:

Alpina 32419,9 ha

Tipologia:

Àmbit:

Espais del Prepirineu

Superfície ZEPA:

32419,93 ha

terrestre

Superfície en la regió:

739,72

Localització

251288

Llimiana

1970,65 ha

250984

Gavet de la Conca

1648,34 ha

250946

Foradada

250621

Camarasa

250426

la Baronia de Rialb

250371

les Avellanes i Santa Linya

250349

Artesa de Segre

1669,42 ha

250220

Alòs de Balaguer

2449,48 ha

250024

Àger

6099,14 ha

250019

Abella de la Conca

250772

Coll de Nargó

251961

Sant Esteve de la Sarga

0,22 ha 3006,28 ha 11,99 ha 174,82 ha

136,85 ha 4,35 ha 7468,36 ha

Espais del PEIN inclosos a la ZEC CODI

Nom

MSE

Serra del Montsec

SMJ

Serra Mitjana

Figures de protecció especial que inclou Reserva natural parcial de Noguera Ribagorçana-Montrebei

2. HÀBITATS I ESPÈCIES D'INTERÈS COMUNITARI Tipus d'Hàbitats d'Interès Comunitari pels quals fou declarat LIC Font:

SENP (2011)

CODI

Nom

Element Clau

Superfície en l'espai

Sí

7,6 ha

% superfície de l'espai

Descripció

8210

Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola

La serra del Montsec presenta la particularitat de constituir una barrera natural entre la Conca de Tremp, les serres interiors del Prepirineu central i els primers contraforts que s’obren a la depressió Central. En realitat, constitueix un espai de transició entre el caràcter pirinenc i prepirinenc al nord i el mediterrani continental al sud.La seva gran diversitat tambés es veu potenciada per la diferència de relleu entre el seu vessant meridional abrupte i el septentrional molt més suaus. El paisatge vegetal predominant és del tipus mediterrani (carrascars i alzinars), amb obagues de caràcter submediterrani (país de les rouredes seques) i de forma molt localitzada l'eurosiberià (fagedes). Entre les comunitats dels indrets especials, cal esmentar les comunitats oromediterrànies de les carenes (Ononidetalia striatae) i les comunitats rupícoles de les cingleres i parets rocoses (Asplenietea rupestria), en les quals es refugien diverses plantes endèmiques com: Petrocoptis montsicciana, Aquilegia montsicciana, Brassíca repanda ssp. turbonensis var. montsicciana, Centaurea emigrantis, etc. La població faunística es caracteritza per la interacció entre els components mediterranis predominants i els eurosiberians. Aquest caràcter de transició i el fet de constituir el límit meridional de distribució per a moltes espècies pirinenques, com el tritó pirinenc (Euproctus asper) i la gralla de bec groc (Pyrrhocorax graculus), o el límit septentrional d’altres, com el còlit negre (Oenanthe leucura), determina la composició de biocenosis singulars. D’altra banda, cal destacar les comunitats higròfiles (canyissars) de l’embassament de Terradets, que són un important centre de nidificació i hivernada d’un gran nombre d’ocells aquàtic. L’abundància de cingleres i de coves i avencs permet el desenvolupament d’una notable fauna cavernícola que habita aquest medi, en alguns casos ben singular a Catalunya. En especial s’ha de ressenyar l'interès dels quiròpters, per la seva diversitat (l’espai acull més de la meitat de les espècies catalanes) i per constituir una de les més importants àrees d’hivernada a Catalunya del rat penat de cova (Miniopterus schrebersi)ATENCIÓ, NO SURT A LA FITXA.

9120

Fagedes acidòfiles

26,8 ha

0,1

9150

Fagedes calcícoles xerotermòfiles

23,8 ha

0,1

9340

Alzinars i carrascars

46,8 ha

0,1

Municipis inclosos en l'espai CODI

Municipi

Tipus d'Espècies d'Interès Comunitari pels quals fou declarat LIC CODI

Nom

Element Clau

Superfície /Longitud en espai

% superfície de l'espai

1303

Rhinolophus hipposideros

739,7 ha

2,3

1304

Rhinolophus ferrumequinum

739,7 ha

2,3

1305

Rhinolophus euryale

254,7 ha

0,8

1307

Myotis blythii

1308

Barbastella barbastellus

725,6 ha

2,2

739,7 ha

2,3

54,7 ha

0,2

Superfície en LIC

251155

Isona i Conca Dellà

1528,27 ha

259046

Castell de Mur

1518,14 ha

252509

Vilanova de Meià

4263,9 ha

1321

Myotis emarginatus

252347

Tremp

393,37 ha

1324

Myotis myotis

252154

Talarn

52,37 ha

Designació de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió alpina catalana

Sí

ES5130015 717

1324

0,2

54,7 ha

Myotis myotis

Tipus d'Espècies d'Interès Comunitari de presència probable en l'espai CODI 1075

Nom

Element Clau

Graellsia isabelae

Superfície /Longitud en l'espai

% superfície de l'espai

719,4 ha

Abans d'aplicar alguna mesura de conservació d'un element clau probable, s'ha de confirmar la seva presència en l'espai

3. CONSERVACIÓ

- Foment de la gestió forestal dirigida al manteniment de la maduresa i naturalitat de la massa

9240

- Gestió mitjançant aclarides selectives de les àrees amb elevada densitat de matollars heliòfils a l'interior i la periferia del bosc per tal de reduir el risc d'incendi

9340

- Incorporació en els plans de gestió i ordenació forestal la conservació de petits rodals madurs que tenedeixin a evolucó natural

9580*

- Manteniment d'un mínim de 5 a 10 arbres/ha de més de 40 dn i de més de 12 m d’alçària i a poder ser fins a 20 arbres/ha a evolució natural (sense tallar)

9240

- Promoció d'una gestió forestal integrada i sostenible que compatibilitzi la producció forestal amb la conservació de l'hàbitat

9580*

9340

2,2

Aprofitament sostenible ramader/agrícola

Tipus de mesures de conservació aplicables (aquestes mesures han estat determinades per a tota la regió) Elements Clau

- Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat

4090 5110 5130

Gestió preventiva

5210 - Avaluació i control de les actuacions que produeixin drenatges, captacions o que puguin impedir l’arribada d’aigua del sistema tant superficials com freàtiques

6420

- Prohibició de la gestió forestal amb finalitat de producció fustanera

9180*

6210 6420

- Regulació de l’extracció de pedra en zones rellevants amb presència d’espècies amenaçades

8210

6170

Construcció o adequació d'infraestructures

Adquisició de drets d'aprofitament - Compra o adquisició de drets de tala de petits rodals madurs amb evolució natural

9240

- Control de la creació de nous vials i infraestructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie

4090 6210

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats - Establiment de mecanismes per evitar la invasió forestal dels prats i pastures

4090 5130 6170 6210

- Establiment de mecanismes per evitar la invasió forestal dels prats i pastures

4090 5130 6170 6210

Conservació de sòls - Establiment dels mecanismes necessaris per evitar el trepig i compactació excessiva que puguin ocasionar l'erosió del sòl

6420

Regulació de l'ús públic - Ordenació i regulació dels usos turístics que puguin afectar l'hàbitat (equipaments, senders, etc.)

8210

- Regulació de l’escalada en zones rellevants amb presència d’espècies amenaçades

8210

Aprofitament sostenible forestal

Designació de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió alpina catalana

ES5130015 718

2. HÀBITATS I ESPÈCIES D'INTERÈS COMUNITARI Tipus d'Hàbitats d'Interès Comunitari pels quals fou declarat LIC

ES5130026 Serra de Prada-Castellàs

CODI

1.INFORMACIÓ GENERAL Regió biogeogràfica: Superfície del LIC:

Alpina 3735,95 ha

Tipologia:

Àmbit:

Espais del Prepirineu

Superfície ZEPA:

3735,95 ha

Superfície en l'espai

% superfície de l'espai

4,4 ha

0,1

26 ha

0,7

Formacions muntanyenques de bàlec (Genista balansae subsp. europaea = Cytisus purgans)

0 ha

5210

Màquies i garrigues amb Juniperus spp. arborescents, no dunars

0 ha

6210

Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre substrat calcari (Festuco-Brometea)

0,3 ha

6410

Herbassars de Molinia coerulea en sòls calcaris torbosos o argil·lollimosos (Molinion caeruleae)

0 ha

6510

Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion)

8130

Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila

8210

Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola

91E0*

Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion)

9340 9530*

3240

Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya

5110

Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos

5120

terrestre

Superfície en la regió:

188,39

Localització

Font:

Element Clau

Nom

Sí

2,1 ha

0,1

13,3 ha

0,4

3,5 ha

0,1

14,8 ha

0,4

Alzinars i carrascars

0,1 ha

Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii)

6,6 ha

0,2

SENP (2011)

Tipus d'Espècies d'Interès Comunitari pels quals fou declarat LIC

Descripció Espai de característiques calcàries que destaca per la seva importància paisatgística i de connexió entre dues zones de gran interès natural: el riu Segre i la serra del Cadí. Abunden les vernedes (Alnus glutinosa) i els prats d'alpí i balegars (Cytisus purgans), així com formacions forestals ben conservades de bosc madur de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmanii), en les vessants de solana i rocoses apareixen formacions xerotermòfiles estables i freixenedes de rius alpins (Salix elaeagnos).

CODI

Nom

1092

Austropotamobius pallipes

1304

Rhinolophus ferrumequinum

1355

Lutra lutra

Element Clau Sí

Superfície /Longitud en espai

% superfície de l'espai

6,6 km

5,9

6 ha

0,2

8,6 km

Municipis inclosos en l'espai CODI 259062

Municipi les Valls d'Aguilar

1747,71 ha

250616

Cabó

382,69 ha

251850

Ribera d'Urgellet

543,28 ha

251556

Organyà

259084

Fígols i Alinyà

Espais del PEIN inclosos a la ZEC CODI

Nom

SPC

Serra de Prada-Castellàs

Tipus d'Espècies d'Interès Comunitari de presència probable en l'espai

Superfície en LIC

CODI

Nom

Element Clau

Superfície /Longitud en l'espai 5,9 ha

% superfície de l'espai 0,2

1075

Graellsia isabelae

1303

Rhinolophus hipposideros

188,4 ha

1308

Barbastella barbastellus

188,4 ha

1321

Myotis emarginatus

0,4 ha 1061,86 ha

Figures de protecció especial que inclou

Designació de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió alpina catalana

2,8 ha

0,1

Abans d'aplicar alguna mesura de conservació d'un element clau probable, s'ha de confirmar la seva presència en l'espai

ES5130026 719

6410

- Manteniment del cabal ecològic dels rius, en especial en els trams regulats, evitant la substracció d'aigua en períodes que no es mantingui aquest cabal

Austropotamobius pallipes

Control d'espècies exòtiques - Control i eradicació puntual de poblacions de crancs de riu exòtics en zones amb presència de cranc autòcton i en zones properes

Austropotamobius pallipes

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats - Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients

Austropotamobius pallipes

Conservació de sòls - Establiment dels mecanismes necessaris per evitar el trepig i compactació excessiva que puguin ocasionar l'erosió del sòl

6410

Aprofitament sostenible ramader/agrícola - Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat

5110 6410

Construcció o adequació d'infraestructures - Limitació de la construcció de infraestructures que comportin la destrucció física de l'hàbitat (pistes, abeuradors, dipòsits d'aigua, etc..)

Designació de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió alpina catalana

6410

ES5130026 720

Espais del PEIN inclosos a la ZEC CODI

Nom

BBL

Serres de Busa-els Bastets-Lord

QLT

Serra de Queralt

Figures de protecció especial que inclou

ES5130029 Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora 1.INFORMACIÓ GENERAL Regió biogeogràfica: Superfície del LIC:

Alpina 8684,49 ha

2. HÀBITATS I ESPÈCIES D'INTERÈS COMUNITARI Tipologia:

Àmbit:

Espais del Prepirineu

Superfície ZEPA:

0 ha

terrestre

Superfície en la regió:

1210,39

CODI

Localització

Font:

Superfície en l'espai

% superfície de l'espai

2,3 ha

14,2 ha

0,2

0,2 ha

4,7 ha

55,1 ha

0,6

Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion)

2,4 ha

9340

Alzinars i carrascars

9,3 ha

0,1

9530*

Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii)

0,1 ha

3240

Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya

6210

Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre substrat calcari (Festuco-Brometea)

6420

Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del MolinioHoloschoenion

6510

Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion)

9150

Fagedes calcícoles xerotermòfiles

91E0*

Sí

Tipus d'Espècies d'Interès Comunitari pels quals fou declarat LIC CODI

Les Serres de Queralt i els Tossals - Aigua d'Ora són un espai natural de l’alta conca del Cardener. De la mateixa manera que en altres espais del Prepirineu, aquest fa la transició entre la regió prepirinenca i la depressió Central. Situat dins el context del Prepirineu oriental meridional, és un apèndix del conjunt orogràfic Ensija-Rasos de Peguera. Aquest espai és un bon representant de la diversitat d’aquest territori. L'espai està cobert per extenses i variades pinedes de pi roig i pinassa amb nombrosos afloraments rocosos de les vessants meridionals que combinades amb la important presència d'elements mediterranis li confereix unes peculiars característiques. A nivell florístic s'ha de destacar l'interès micològic dels boscos de coníferes, amb una bona representació dels fongs de la muntanya calcària.

Nom

1092

Austropotamobius pallipes

1304

Rhinolophus ferrumequinum

1355

Lutra lutra

Element Clau Sí

Superfície /Longitud en espai

% superfície de l'espai

0,3 km

0,2

1210,4 ha

13,9

3 km

Tipus d'Espècies d'Interès Comunitari de presència probable en l'espai

Municipis inclosos en l'espai Municipi

Element Clau

Nom

SENP (2011)

Descripció

CODI

Tipus d'Hàbitats d'Interès Comunitari pels quals fou declarat LIC

Superfície en LIC

251116

Guixers

103,06 ha

080459

Capolat

1644,35 ha

251517

Olius

388,22 ha

251462

Navès

5249,78 ha

081326

Montmajor

462,72 ha

080500

Castellar del Riu

080229 080787

CODI

Nom

Element Clau

Superfície /Longitud en l'espai 1210,4 ha

% superfície de l'espai 13,9

1075

Graellsia isabelae

1078

Callimorpha quadripunctaria

1303

Rhinolophus hipposideros

1210,4 ha

13,9

521,23 ha

1305

Rhinolophus euryale

1166,7 ha

13,4

Berga

210,49 ha

1308

Barbastella barbastellus

1210,4 ha

13,9

l'Espunyola

104,63 ha

1310

Miniopterus schreibersii

1316

Myotis capaccinii

Designació de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió alpina catalana

1 nº UTM10

1 nº UTM10 Sí

ES5130029 721

1321

Myotis emarginatus

1210,4 ha

13,9

Abans d'aplicar alguna mesura de conservació d'un element clau probable, s'ha de confirmar la seva presència en l'espai

6420

- Manteniment del cabal ecològic dels rius, en especial en els trams regulats, evitant la substracció d'aigua en períodes que no es mantingui aquest cabal

Austropotamobius pallipes Myotis capaccinii

Austropotamobius pallipes

Control d'espècies exòtiques - Control i eradicació puntual de poblacions de crancs de riu exòtics en zones amb presència de cranc autòcton i en zones properes

Austropotamobius pallipes

Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats - Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients

Austropotamobius pallipes

- Millora de la naturalitat, maduresa i extensió dels boscos de ribera

Myotis capaccinii

Conservació de sòls - Establiment dels mecanismes necessaris per evitar el trepig i compactació excessiva que puguin ocasionar l'erosió del sòl

6420

Regulació de l'ús públic - Ordenació i/o restricció d’accés als llocs d’interès per l’espècie (coves de cria i d’hivernada)

Myotis capaccinii

Aprofitament sostenible forestal - Foment de la gestió forestal dirigida al manteniment de la maduresa i naturalitat de la massa

9150

- Manteniment d'un mínim de 5 a 10 arbres/ha de més de 40 dn i de més de 12 m d’alçària i a poder ser fins a 20 arbres/ha a evolució natural (sense tallar)

9150

Aprofitament sostenible ramader/agrícola - Ordenació de la càrrega ramadera amb l'objectiu d'assegurar la presència i conservació de l'hàbitat

Designació de les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió alpina catalana

6420

ES5130029 722