Diari de Girona
Reportatge Orquídies de casa A les comarques gironines hi ha desenes d’espècies d’aquestes flors exòtiques, i persones que es dediquen a intentar trobar-ne.
Dominical
Diumenge 19 de juny de 2011
PÀGINA 7
Reportatge Els nous «tresors» Creen a l’Estartit un joc de recerca submarina PÀGINES 2 i 3 Entrevista Josep Anguera «Les mancomunitats de municipis són el futur» PÀGINA 6 Entrevista Eugènia Bieto «La tolerància al fracàs és fonamental» PÀGINES 8 i 9
SUPLEMENT
,
Gran luxe en sis cilindres: La nova K 1600 de BMW presenta una gran dotació tecnològica. PÀGINES 18 i 19
DESCOBREIX L’ÚLTIMA NOVETAT DEL MERCAT EN PROGRESSIUS: ÉS SALUT PER ALS TEUS ULLS: Un 40% més de camp visual lateral. Fins a un 62% més primes. Les úniques que protegeixen dels infrarojos.
Amb la garantia d’
SÓN LENTS PROGRESSIVES AMB GARANTIA D’AUTENTICITAT
Plaça Salvador Espriu, 5 GIRONA
PORTA’NS AQUEST ANUNCI I ET FAREM UN 2X1 EN COMPRAR ELS TEUS PROGRESSIUS
2 Dominical Diumenge 19 de juny de 2011
Els nous
«tresors» Swimmers, de l’Estartit, crea un joc de recerca submarina de figuretes amb la intenció de convertir-lo en una activitat global TEXT: CARLES TORRAMADÉ FOTO PORTADA: XAVIER BÉJAR (UN EXEMPLAR D’ORQUIS LAXIFLOR –ORCHIS LAXIFLORA–, UNA ORQUÍDIA DE PRATS MOLT HUMITS, ESTRANYA A LA GARROTXA)
1
19 de juny de 2011
SUMARI 4 i 5 Gironins al món
L’Europa emergent Jordi Cos, nascut a Ripoll fa 44 anys, en fa quatre que resideix a Bucarest, on és l’únic soci no romanès d’un grup d’empreses.
6 Entrevista
Josep Anguera Professor d’Economia Aplicada a la UdG i especialista en política municipal, defensa les mancomunitats de poblacions.
2
8 i 9 Entrevista
Eugènia Bieto La directora d’ESADE considera que «la cultura que castiga el fracàs només aconsegueix que la gent no arrisqui».
10 Reportatge
Els plaers senzills Sobre la complicitat entre Josep Pla i el pare de la cuina catalana, Josep Mercader, en els 50 anys del Motel.
11 Noms i llocs de l’art
Maria Paola Coda
Dominical Passeig General Mendoza 2. 17002 GIRONA. Telèfon: 972 20 20 66
Director Jordi Xargayó Cap de redacció Alfons Petit Administrador Fèlix Noguera Publicitat Paco Martí
a història que relata L’illa del tresor porta els seus lectors a un món d’aventures fictici i desprèn la il·lusió perquè algun dia el lector pugui fer la recerca del seu. Una fantasia que des de ja és activa gràcies a la iniciativa d’una empresa de l’Estartit, Swimmers, que ha ideat l’experiència que cadascú pugui participar en la recerca del tresor que, en tot cas, no té el valor econòmic del que tenia en el llibre de Robert Louis Stevenson, però sí que hi aporta el sentit de la competitivitat del joc i la satisfacció de trobar-los. Una fantasia activa que es pot practicar en diferents punts del litoral gironí, de la resta de la Península Ibèrica i que, en pocs mesos de vida, ja ha traspassat fronteres i ha arribat a les costes d’Itàlia i d’Egipte. La idea, ha explicat la seva creadora Patricia González i fundadora de Swimmers, va gestarse l’any passat arran de la seva gran afició al geocatching i la voluntat d’unir-lo al mar. I que es va concloure amb els seus estudis en noves tecnologies i xarxes socials. La iniciativa s’ha posat en marxa aquest passat mes de març, i té una connexió inherent a la xarxa d’Internet. La swimmers experience, com l’han batejat, consisteix en fer els mateixos passos que seguiria qualsevol pirata en la recerca d’un tresor: un
L
mapa i les ganes de recerca i de trobar. L’activitat neix, lògicament, en amagar un tresor a sota de l’aigua. En aquest cas, l’actual, aquests «tresors» són unes figuretes de fang (entre d’altres, estrelles de mar, cavalls de mar, peixos) que es col·loquen dins d’unes petites àmfores, també de fang, que a la vegada s’amaguen al mar (tant les àmfores com les figuretes es poden adquirir a través del web de la iniciativa: www.swimmersexperience.com). Aleshores entren en servei les noves tecnologies per realitzar el que avui en dia seria el mapa del tresor: la persona que ha amagat l’àmfora i la figureta, a través de la pàgina web de Swimmers en la qual s’ha registrat, ha d’emplenar la fulla de ruta perquè «els buscadors de fortuna» ho trobin; així, es pot indicar les coordenades d’on es troba, donar pistes, penjar fotografies i vídeos, etcètera perquè sigui localitzable. Un cop descoberta l’àmfora, s’ha d’agafar la figureta que hi ha i dipositar-n’hi una altra que el descobridor porta a sobre amb la voluntat de crear una comunitat que formi part d’aquest joc tan senzill com entretingut. Aquesta fulla de ruta es troba al web i cadascun dels swims (les figuretes) amagats es troba indicat en un mapa. Clicant sobre el punt, l’ex-
es orquídies acostumen a ser unes flors d’una bellesa espectacular, que s’associen al luxe i a l’elegància, i que remeten a indrets exòtics de clima tropical... I resulta que a les comarques gironines n’hi ha desenes d’espècies, i persones, organitzades en grups o a títol individual, que periòdicament fan sortides per intentar trobar-ne. Xavier Béjar és una d’aquestes persones; es va començar a interessar per aquestes flors, com a aficionat, l’any 2003, i actualment coordina el grup d’orquídies de la delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural. «A part de la bellesa d’aquestes flors, el que més em va atreure va ser la seva capacitat per haver evolucionat amb els insectes per enganyarlos», explica. I posa un exemple: «Hi ha una espècie que té una semblança extraordinària amb l’abella femella; i no només físicament, sinó que emet la mateixa olor, i té uns pèls que estimulen la còpula per part del mascle. Aquest engany tan refinat els permet usar els insectes per reproduir-se sense donar-los res a canvi, perquè altres flors els donen pòl.len o nèctar, però les orquídies, sovint, no». Xavier Béjar aclareix que si bé a les comarques gironines hi ha orquídies, no es pot comparar la quantitat ni la diversitat d’espècies amb la de regions tropicals. «D’orquídies n’hi ha en molts indrets, però com més càlids són, n’hi ha més, i més variades». A la Garrotxa, que és la zona que coneix millor, hi ha una cinquantena d’espècies, però també se’n troben a l’Empordà, al Ripollès i fins i tot a la Cerdanya. «A diferència del Tròpic, on les orquídies acostumen a créixer sobre altres plantes, la major part de les espècies d’Europa són terrestres, i en el nostre cas, entre un 80% i un 90% es troben en prats –mediterranis o de muntanya–; la resta als boscos». A més, «com que les orquídies formen un grup evolutivament molt nou, i s’hibriden molt entre elles, hi ha discrepàncies entre els experts a l’hora de determinar amb precisió les espècies». El clima influeix de manera determinant en la floració de les orquídies, de manera que a les comarques gironines «comencen a florir el febrer-març a l’Empordà, continuen a partir de l’abril a la Garrotxa, i el juny-juliol ja s’ha acabat la temporada». Malgrat això, hi ha determinades espècies que floreixen a l’estiu en zones de muntanya (Epipactis), i també alguna que ho fa a la tardor, com ara l’Spiranthes, que «dóna una flor blanca molt maca».
L
LES MÉS ESPECTACULARS Entre les espècies més espectaculars que es poden trobar a les comarques gironines, Xavier Béjar cita l’orquídia Mosques grosses, que fa una flor de color rosa d’entre quatre i cinc centímetres, força habitual a l’Empordà i que s’expandeix cap a la Garrotxa; la Sabatetes de la Mare de Déu, amb una flor d’uns set centímetres, de muntanya, i que es troba en risc d’extinció (a la Garrotxa n’hi havia hagut); i l’Abellera becada, molt estesa a la Garrotxa. Xavier Béjar explica que la Garrotxa és una zona propícia per a l’observació d’orquídies perquè «té parts de clima mediterrani i d’altres de muntanya, la qual cosa la fa molt rica». L’any 2008, una seixantena de persones van començar a treballar, en un projecte avalat per la Institució Catalana d’Història Natural, en l’elaboració d’un atles d’orquídies a la Garrotxa, que va ser publicat i que és actualitzat per un grup que fa sortides periòdiques per observar aquestes flors. «N’hi ha diversos, d’aquests grups –comenta Béjar–, i també persones que ho fan a títol individual. I com els boletaires, sovint no es donen massa explicacions entre ells dels llocs on en troben». Entre els amants de les orquídies, n’hi ha que simplement les observen o les fotografien, però també que n’agafen per secar-les i formar una col.lecció. Xavier Béjar alerta, però, que «si durant dos o tres anys s’arrenca la flor, el bulb de la planta s’acaba extingint». És per això que a Osca o en algunes zones del Regne Unit posen guardes a vigilar determinades espècies, comenta. Projectes similars al de l’atles de la Garrotxa s’han impulsat al Ripollès i al Berguedà. Segons Béjar, serveixen per conscienciar els propietaris dels prats de la presència d’aquestes flors, per mirar de protegir-les. En aquest punt destaca, però, que «la millor protecció és el manteniment de la ramaderia, si no hi ha massa vaques o ovelles, és clar, perquè llavors es mengen totes les flors. Però sinó, la presència
Orquídies
de casa
Reportatge 7 Dominical Diumenge 19 de juny de 2011
A les comarques gironines hi ha desenes d’espècies d’aquestes flors exòtiques, i persones que es dediquen a intentar trobar-ne TEXT: ALFONS PETIT 1
Fotos: Sobre aquestes línies, els participants en una de les sortides guiades per Xavier Béjar per observar orquídies sobre el terreny, organitzada pel Museu Comarcal de la Garrotxa. Foto: Museu Comarcal de la Garrotxa. 1 Abellera becada (Ophrys scolopax). És una orquídia de floració tardana estesa per tota la Garrotxa. Foto: Xavier Béjar. 2 Orquis cremada (Orchis ustulata). Foto: Xavier Béjar. 3 Caputxina olorosa (Gymnadenia conopsea). Orquídia de floració tardana estesa per tota la Garrotxa menys per la part oriental. Foto: Xavier Béjar. 4 Orquís gros (Dactylorhiza elata). És una orquídia rara, pròpia de jonqueres i prats molt molls. Foto: Xavier Béjar.
2
3
4
dels animals garanteix la continuïtat dels prats i que els terrenys no s’embardissaran, la qual cosa acaba amb les orquídies». En aquesta línia de divulgació de les orquídies s’emmarquen les activitats que ha organitzat darrerament el Museu Comarcal de la Garrotxa, que fins el cap de setmana que ve mostra una exposició dedicada a les orquídies de la Garrotxa, i que ha programat dues sortides guiades per Xavier Béjar per observarne sobre el terreny.