Guia de lectura "Maria Antònia Oliver"

GUIA DE LECTURA

MARIA ANTÃ’NIA OLIVER

2016

Pàgina 2

MARIA ANTÒNIA OLIVER CABRER

Manacor, 4 de desembre de 1946 Nascuda a Mallorca i resident a Barcelona des del 1969, any en què es casà amb l’escriptor Jaume Fuster. Quan l’escriptor morí, l’any 1988, se sumí en un silenci literari fins l’any 2000.

Des de molt jove tingué inquietuds literàries i, als 23 anys, publicà la primera novel·la «Cròniques d’un mig estiu». Ha treballat en diverses publicacions de premsa escrita, a la ràdio, a la televisió i ha redactat guions cinematogràfics. És considerada una de les capdavanteres de la generació literària dels setanta. Com a escriptora, es mou en camps i gèneres diversos, donant protagonisme a la dona i, des de les transformacions de la societat mallorquina, escriu de sagues familiars, novel·la detectivesca, literatura juvenil i teatre. És membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.

També ha traduït al català diversos autors de prestigi universal.

La seva obra ha estat traduïda a l’alemany, l’anglès, el castellà, el gallec i el rus.

Premis literaris •

1971 Recull-Francesc Puig i Llensa de narració per «Muller qui cerca espill, les mans

s’hi talla» •

1985 Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya de traducció al català per

«Moby Dick» •

1991 Premis Literaris de Girona-Prudenci Bertrana de novel·la per «Joana E»

•

1994 Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la per «Amor de cans»

•

2004 Premi dels escriptors catalans de l’AELC al conjunt de la seva obra

Honors •

Premi a la trajectòria de la Setmana del Llibre en Català, 2001

•

Premi Ramon Llull del Govern balear, 2003

•

Creu de Sant Jordi, 2007

•

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, 2016

•

Medalla d’Honor i Gratitud de l’illa de Mallorca, categoria d’Or, 2016

Pàgina 3

Llibres publicats Les obres següents les podeu trobar a les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques de Mallorca i a la Biblioteca Lluís Alemany.

Novel·la Amor de cans. Barcelona: Edicions 62, 1995.

Antípodes. Barcelona: La Magrana, 1988; 1997.

Crineres de foc. Barcelona: Laia, 1985. / Barcelona: Edicions 62, 2002.

Cròniques d’un mig estiu. Barcelona: Club Editor, 1970; 2006.

Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà. Barcelona: Edicions 62, 1972; 1984. / Palma de Mallorca: Ed. Moll, 1991.

Estudi en lila. Barcelona: La Magrana, 1985; 1988; 1997; 1999; 2001; 2016.

Joana E. Barcelona: Edicions 62, 1992; 1998; 2001; 2008.

Punt d’arròs. Barcelona: Galba Edicions, 1979. / Barcelona: Kapel, 1985. / Barcelona: Edicions 62, 1996. / [s.l.]: MDS Mediasat, 2003.

El sol que fa l’ànec. Barcelona: La Magrana, 1994.

Tallats de lluna. Barcelona: Edicions 62, 2000.

El vaixell d’Iràs i no Tornaràs. Barcelona: Laia, 1976; 1986. / Barcelona: Planeta, 1988. / Barcelona: La Magrana, 1990.

Narrativa breu Colors de mar. Barcelona: Proa, 2007.

Coordenades espai-temps per guardar-hi les ensaïmades. Barcelona: Pòrtic, 1975. / Barcelona: Edicions 62, 1995.

Figues d’un altre paner. Palma de Mallorca: Ed. Moll, 1979; 1985.

L’illa i la dona. Trenta-cinc anys de contes Barcelona: Edicions 62, 2003.

El Pacaticú. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1988.

Tríptics. Barcelona: Edicions 62, 1989.

Pàgina 4

Narrativa infantil i juvenil Margalida perla fina. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984.

Teatre Negroni de ginebra. Barcelona: Edicions 62, 1993.

Vegetal i Muller qui cerca espill. Barcelona: Hogar del Libro, 1982.

Traduccions de la seva obra Estudio en lila. Traducción de Manuel Quinto. Barcelona: Vidorama, 1989.

Joana E. Aus dem katalanischen von Volker Glab. Frankfurt: Valentia, 2007.

Study in lilac: A worldkrime mystery. Translated by Kathleen McNerney.

Philadelphia: Intrige Press, 2001.

Amb el col·lectiu Ofèlia Dracs Boccato di cardinali. València: Eliseu Climent, 1985.

Essa Efa. Barcelona: Laia, 1985.

Lovecraft, Lovecraft . Barcelona: Edicions 62, 1983; 1992.

Misteri de reina. València: Tres i Quatre, 1994.

Negra i consentida. Barcelona: Laia, 1983.

Col·laboracions Les Illes: Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera, Cabrera. Maria Antònia Oliver i Tony Catany. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1975. / Barcelona: Jaimes libros, 1978.

Pròlegs i presentacions Collita del 2000: literatura jove. Manacor: Ajuntament de Manacor: Recerca, 2000.

Les denúncies. Antoni Mus. Barcelona: La Magrana, 1976.

Rondalles pels qui les saben totes. Pere Morey Servera. Palma de Mallorca: Ed. Moll, 1979.

Página 5

Vòmit. Maria José Corominas i Madurell. Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner, 2004.

Adaptacions La dida, de Salvador Galmés. Palma de Mallorca: Ed. Moll, 1996.

La jaia Gri, d’Antoni M. Alcover. Palma de Mallorca: Ed. Moll, 1999.

Les tres germanes i els nou gegants, d’Antoni M. Alcover. Palma de Mallorca: Ed. Moll, 1996.

Traduccions Els anys. Virginia Woolf. Barcelona: Edhasa, 1988.

Les aventures de David Balfour. Robert Louis Stevenson. Barcelona: La Magrana, 1987.

Les aventures de Tom Sawyer. Mark Twain. Barcelona: La Galera, 1982; 1993. / Barcelona: Proa, 1995.

El castell dels Càrpats. Jules Verne. Barcelona: Edicions 7x7, 1978. / Barcelona: La Magrana, 1983.

Una conxorxa d’enzes. John Kennedy Toole. Barcelona: Pòrtic, 1988.

L’escuma de la pesta. Mary Rodgers. Barcelona: La Magrana, 1987.

L’estepa i altres narracions. Anton P. Txekhov. Barcelona: Edicons 62, 1982.

Frankestein. Mary Shelley. Barcelona: Vicens Vives, 2006.

Frankestein o el prometeu modern. Mary Shelley. Barcelona: L’eixample, 1992.

La huída. Jim Thompson. Barcelona: Cículo de lectores, 1975.

El lenguaje infantil. Guiseppe Francescato. Barcelona: Península, 1986.

Mariners, pirates i corsaris catalans a l’època medieval. Barcelona: Ajuntament.

Institut Municipal d’Història, 1985.

Moby Dyck. Herman Melville. Barcelona: Edicions 62, 1984. / Barcelona: Sàpiens, 2005.

Ojos de jineta. Joan Barceló i Cullerés. Barcelona: La Galera, 1979.

Pàgina 6

Orlando. Virginia Woolf. Barcelona: Sàpiens, 2005.

Orlando: una biografia. Virginia Woolf. Barcelona: Edhasa, 1985.

Palomar. Italo Calvino. Barcelona: Laia, 1985.

Peter Pan. JM Barrie. Barcelona: Ampúries, 1990. / Barcelona: Estrella polar, 2013.

Poesía y revolución. Vladimir V. Majakorskij. Barcelona: Península, 1974.

Els primers homes a la lluna. H.G. Wells. Barcelona: Empúries, 1987.

Quin dia tan bèstia! Mary Rodgers. Barcelona. La Magrana, 1994; 2001; 2012.

Teatro y luchas sociales: Ruzante, Aretino, Goldoni. Mario Baratto. Barcelona: Península, 1971.

La tele boja. Mary Rodgers. Barcelona: La Magrana, 1988; 2001; 2003.

El Trotskismo. Jean-Jacques Marie. Barcelona: Península, 1975.

Obres sobre Maria Antònia Oliver Cortes, Carles; Escanell, Dari. Maria Antònia Oliver. Barcelona: AELC, 2006.

Maria Antònia Oliver: l’escriptora del mes de maig de 1992. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institució de les Lletres Catalanes, 1991.

Pàgina 7

Bibliografia web «Actualitat literària sobre Maria Antònia Oliver» A: LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya) [en línia]. [Consulta: 15 setembre 2016] <http://lletra.uoc.edu/ca/autora/maria-antonia-oliver> «Maria Antònia Oliver» A: l’Associació d’escriptors en llengua catalana [en línia].

[Consulta: 15 setembre 2016] <http://www.escriptors.cat/autors/oliverma/pagina.php?id_sec=12 > «Maria Antònia Oliver» A: Visat. PEN català [en línia]. [Consulta: 15 setembre 2016] <http://www.visat.cat/espai-traductors/cat/traductor/222/33/italia/maria-antoniaoliver..htlm > «Maria Antònia Oliver Cabrer» A: la Gran Enciclopèdia Catalana [en línia]. [Consulta: 15 setembre 2016] <http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0047155.xml > «Maria Antònia Oliver Cabrer» A: Qui és Qui. La Institució de les Lletres Catalanes [en línia]. [Consulta: 15 setembre 2016] <http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/oliver-cabrer-maria-antonia > «Maria Antònia Oliver Cabrer» A: Wikipedia [en línia]. [Consulta: 15 setembre 2016] <https://es.wikipedia.org/wiki/Maria_Ant%C3%B2nia_Oliver_Cabrer> «Maria Antònia Oliver i Cabrer» A: Wiquipedia [en línia]. [Consulta: 15 setembre 2016] <https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Ant%C3%B2nia_Oliver_Cabrer> «El món literari de Maria-Antònia Oliver» Article d'Anna Esteve arran de l'edició de l'antologia de contes L'illa i la dona: 35 anys de contes. A Caràcters, 25 (octubre de 2003) [en línia] [Consulta: 15 setembre 2016] <http://projectetraces.uab.cat/tracesbd/caracters/2003/caracters_a2003m10n25p14.pdf> «Retrat de M. Antònia Oliver». Volum de la sèrie Retrats. A cura de Carles Cortés i Dari Escandell (AELC, 2006) [en línia] [Consulta: 15 setembre 2016] <http://www.escriptors.cat/files/Retrat11.pdf >

Pàgina 8

Entrevistes «Converses

amb catalanes d’avui: Maria Antònia Oliver entrevistada per Teresa Usó».

Universitat de Vic. 2014 [en línia] [Consulta: 15 setembre 2016] <https://www.youtube.com/watch?v=xOe_qEkAuf4&feature=share > «Documental sobre Maria Antònia Oliver» a Veus literàries. 2007 [en línia] [Consulta: 15 setembre 2016] <http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=24228> «Entrevista a Maria Antònia Oliver, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes». TV3 notícies 3/24. 2016 [en línia] [Consulta: 15 setembre 2016] <http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/noticies-324/entrevista-a-maria-antonia-oliver-premidhonor-de-les-lletres-catalanes/video/5583612 > «L’escriptora Maria Antònia Oliver, Medalla d’Or del Consell de Mallorca». IB3 notícies. 2016 [en línia] [Consulta: 15 setembre 2016] <https://www.youtube.com/watch?v=Jcd18ysoHk4 > «El meu llenguatge particular no és mallorquí, és pancatalà» Virgínia Mascaró entrevista l'autora. A l'Avui, 31/05/2006. [en línia]. [Consulta: 15 setembre 2016] <http://projectetraces.uab.cat/tracesbd/avui/av06645.pdf>

Podeu trobar més informació al tauler de Pinterest de bibliomallorca «Maria Antònia Oliver» <https://es.pinterest.com/bibliomallorca/maria-ant%C3%B2nia-oliver/>

Des dels diferents enllaços podeu accedir directament a la informació en línia i, si és el cas, al catàleg i saber a quina biblioteca es troben i saber-ne l’estat.

http://www.conselldemalorca.net/biblioteques