Eines i materials per a l’ensenyament
Llibreta de Dictats Material innovador per aprendre i repassar ortografia. Amb compendi de regles ortogràfiques.
La Llibreta de Dictats és una eina destinada als alumnes que permet reflexionar sobre l’ortografia i repassar-ne les principals regles. També és útil per fer el seguiment de l’evolució de l’aprenentatge de l’alumnat, ja que les llibretes conformen el seu historial ortogràfic.
Recursos per a la millora de la competència lingüística
rAONS PER FER-LES SERVIR
Educació Primària:
Característiques • Mida A4. • Pàgines: 80 • Cobertes en estucat • Plastificat brillant. • Paper ecològic
Llibreta dLelibreta de dictats dictats s accé Ambatuït a m gr ditio.co ad egar www. descarrgons per ats se dict nivell tatge enen d’apr
Amb accés gratuït a www.additio.com per descarregar dictats segons nivell d’aprenentatge
Per ap l’orto rendre i rep gra Per red fia, a l’au assar Per a uir les fal la o a cas Educa tes a ció Pri Histor mària autoc ial ortogràfi ontro l motivac que pe rmet dor un
Per aprendre i repassar l’ortografia, a l’aula casa ooaal’aula. casa Recomanat Per reduir les perfaltes a primària. Per areduir Educació les faltes. Primària Historial ortogràfic que permet un un autocontrol autocontrol motivador motivador.
• Per
reforçar l’aprenentatge de l’ortografia.
• Per
fomentar l’atenció i la reflexió a l’hora d’escriure.
complementar l’aprenentatge de la redacció a classe, tant si es fa servir llibre de text com si es treballa per projectes.
• Per
escriure dictats amb sentit, que són amens i atractius per a l’alumnat.
• Per
tenir dictats de diversos gèneres: curiositats científiques, noticies breus, endevinalles, poemes…
• Per
Ref. D101
consultar les regles ortogràfiques, explicades amb claredat i amb exemples senzills.
• Per
Educació Secundària:
Característiques • Mida A5. • Pàgines: 64 • Cobertes en estucat • Plastificat brillant. • Paper ecològic
ta Llibreictats de d Per a
ació
Educ
di en mp s b co gle ues Am de re fiq rà og ort
Llibr de d eta ictat s
Per a
a
Educ
ació
ndàri
Secu
Secu
• Per
fer-les servir a l’aula, o si convé a casa com a quadern de vacances.
di Amb compen de regles ortogràfiques
ndàri
Per rep assar Per apr l’ortog rafia endre a esc riure sen
a
se falt Amb es accé per des s grat carrega uït a www .add r mos itio. tres de dict com ats
afia es l’ortogr e sense falt assar riur a esc Per rep ndre Per apre com .additio.ats a www de dict gratuït accés gar mostres Amb arre per desc
Ref. D121
Amb accé www gratuït a s .a per d dditio.co m esc dictaarregar ts
estructura
Dictat
Número:
Mai més!
Data:
Correcció: les faltes que he fet Després de corregir el dictat, escriu bé aquí sota les faltes.
Pàgina de dictat. Espai en què els alumnes escriuen el dictat.
Faltes que has fet perquè t’has despistat:
Faltes que has fet perquè no sabies com s’escriuen les paraules:
Quantes faltes?
Quantes faltes?
Cada dia en sé més!
Reflexió: paraules que sé com s’escriuen i sé per què Tria una paraula del dictat (tu o el mestre/a) que sàpigues com s’escriu i explica per què (la regla ortogràfica). No escriguis una regla que ja hagis explicat en un altre dictat. Paraula del dictat: Regla: s’escriu amb
perquè
Sempre més !
Atenció i memòria: paraules difícils Tria 4 paraules del dictat que vulguis recordar com s’escriuen.
Valoro el meu dictat: Bé J
Regular
K
Moltes faltes
1
2
3
4
L
Pàgina d’aprenentatge. Cada dictat va acompanyat d’una pàgina amb tres parts: - Correcció. L’alumne anota les faltes que ha fet diferenciant entre les faltes que ha fet per manca d’atenció de les que ha fet per desconeixement de la regla. - Reflexió. L’alumne pensa sobre com s’escriuen algunes paraules a partir de la regla ortogràfica. - Atenció i memòria visual. L’alumne es fixa i escriu algunes paraules del dictat que vol recordar.
Compendi de regles d’ortografia i observacions Número
1 Majúscules
Historial d’aprenentatge
Número de dictat:
Data:
Com em va anar el dictat? Bé J
Regular K
Moltes faltes
L
2
Consulta el compendi de regles ortogràfiques i apunta les regles que vols recordar. Per a cada regla, escriu una paraula que serveixi de pista per enrecordar-te’n sempre més. Número de dictat:
1
Data:
14 d’octubre de 2020
Com em va anar el dictat? Bé J X Regular K
Moltes faltes
L
Número de dictat:
Data:
a, e en singular a final de mot
Regla ortogràfica Fem servir lletres majúscules en els casos següents: • En els noms propis (persones i llocs): Joan Vila, Anna Garcia; Vic, Girona, el Montseny • A la primera paraula d’un títol: • Les meves vacances (títol d’una redacció), Els tres porquets (títol d’un conte) • Per començar un text: Hi havia una vegada... • Després d’un punt: L’estiu passat vaig anar a Itàlia. M’ho vaig passar molt bé.
Compte! No fem servir les majúscules en els casos següents: • Dies de la setmana: dilluns, dimarts, dimecres... Però quan el dia de la setmana és la primera paraula, fem servir majúscules: Dilluns, 7 juliol • Mesos de l’any: gener, febrer, març... • Estacions de l’any: primavera, tardor, estiu... • Llengües i nacionalitats: català, castellà, anglès, amazic
• Els mots femenins solen acabar en –a: noia, alta. • Els mots masculins solen acabar en consonant o en una vocal que no sigui la -a: noi, alt, llibre.
• Hi ha alguns mots masculins que acaben en –a: els molts acabats en –ista (periodista), -cida (insecticida), -ta (poeta) i alguns altres (belga, problema). • Hi ha alguns mots femenins que acaben en –e: mare, torre, Irene, Carme • Hi ha alguns adjectius i noms que acaben en –e en masculí i –a en femení i sonen igual: mestre, mestra; pobre, pobra • Hi ha alguns adjectius que acaben en –e tant en masculí com en femení: alegre, jove, enorme
• El plural dels mots acabats en –a s’escriu amb –es: casa: cases; poma: pomes.
• Alguns canvis ortogràfics quan formem el plural són: -caà -ques: roca, roques -ga à-gues: llarga, llargues -ja à -ges: taronja, taronges -ça à -ces: plaça, places
Com em va anar el dictat? Bé J
Regular K
Moltes faltes
L
-Els plurals acaben en –es: pilota, pilotes (núm. 3). De vegades he de fer alguns canvis en altres lletres de la paraula: platja, platges / poca, poques
Full de control de progrés o historial d’aprenentatge. Permet observar el progrés que fa l’alumne i fer un traspàs d’informació entre cursos per conèixer les dificultats de cada alumne i atendre la diversitat de nivells que hi sol haver a l’aula.
3 Número de dictat:
Data:
Com em va anar el dictat? Bé J
Regular K
Moltes faltes
L
Número de dictat:
Data:
Com em va anar el dictat? Bé J
Regular K
Moltes faltes
L
4 Número de dictat:
Data:
Com em va anar el dictat? Bé J
Regular K
Moltes faltes
L
Número de dictat:
Data:
5
Com em va anar el dictat? Bé J
Regular K
Moltes faltes
L
a, e en plural a final de mot
a, e enmig de mot a, eç en verbs a final de mot
• Per saber si escrivim a, e enmig d’un mot podem buscar un primitiu: tAssa àtAsseta • Les formes verbals dels verbs en tercera persona dels singular solen acabar en –a: ell, ella, vostè canta, salta, balla, menja • Les formes verbals dels verbs en tercera persona del plural acaben en –en: ells, elles, vostès canten, corren, llegeixen, dormen
Número de dictat:
Data:
Número de dictat:
Data:
Com em va anar el dictat? Bé J
Regular K
Moltes faltes
L
Com em va anar el dictat? Bé J
Regular K
Moltes faltes
L
Número de dictat:
Data:
Número de dictat:
Data:
Com em va anar el dictat? Bé J
Regular K
Moltes faltes
L
Com em va anar el dictat? Bé J
Regular K
Moltes faltes
L
• Compte! La forma de present d’indicatiu d’alguns verbs acaba en -e: ell, ella, vostè corre, omple, obre • Compte! La forma d’imperatiu del verb venir acaba en –e: vine
6
• Compte! En alguns casos el primitiu i el derivat s’escriuen amb lletres diferents: jove, juvenil; títol, titular; home, humà
7
• El plural dels noms i adjectius acabats en –u s’escriu amb –us: europeu, europeus; blau, blaus
o, u • Per saber si escrivim o, u enmig d’un mot en noms podem buscar un primitiu: cOsa à cOseta enmig de mot o, u • El plural dels noms acabats amb el so [us] en noms s’escriu amb –os: anglesos, feliços, textos a final de mot
Número
Regla ortogràfica
Observacions
• La primera persona del present d’indicatiu acaba en –o: canto, corro, llegeixo, dormo • Per saber si escrivim o, u enmig d’un verb podem buscar una forma que ens ajudi: ell cOmpra à ell cOmprava
• Compte! En els verbs cosir, collir, sortir, poder i voler algunes formes s’escriuen amb o i altres amb u: voler, vull, volia, volgués • En algunes varietats del català, la primera persona del present d’indicatiu té altres terminacions que no són la -o. Per exemple: cant (balear), cante (valencià), etc.
8
o, u en verbs
9
b, v
10
b, v
11
s ss ç
12
z,s
13
c qu qü
• Per al so [k], com a casa i quedar,... - escrivim c davant de a, o, u: casa, cosa, cuc, cuina, cua - escrivim qu davant de e, i: quedar, quiet
• Compte! quatre, quaranta, quadern, quadrat, quadre, qual, quantitat, quart, quasi • Escrivim qü davant de e, i si volem que la u soni: qüestió, aqüifer
14
g gu gü
• Per al so [g], com a gat i guitarra,... - escrivim g davant de a, o, u: paga, pago, gust - escrivim gu davant de e, i: pagues, paguis
• Escrivim gü davant de e, i si volem que la u soni: llengües, paraigües, pingüí
• Compte! jersei, majestat, Jesús • Els mots amb -jecc- i -ject- s’escriuen amb j: projecte, objecte
Observacions
• Escrivim amb b les combinacions següents: - br: arbre, llibre - bl: problema, poble - mb: combinar, amb • Per saber si escrivim b, p podem buscar un derivat. Si el derivat s’escriu amb b, escriurem p: lloBa à lloP; saBer à saP • Escrivim v en els casos següents: - En les terminacions de l’imperfet: –ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven: jo saltava, tu saltaves - En els derivats amb u: beUre à bevia; neU à neva
• Fixa’t en les combinacions de lletres següents: - nv: canviar, enviar - mb: tambor, també
• Per al so [s] d’essa sorda (sense soroll a la gola)... - escrivim s a començament de paraula: sol - escrivim ss entre vocals: tassa - També el podem escriure amb ç davant de a, o, u: plaça, feliços, forçut - I també el podem escriure amb c davant de e, i: recepta, cirera
• Quan el mot té un prefix o és un mot compost i el so [s] està entre dues vocals, escrivim s: contrasenya, antisistema, fotosíntesi • S’escriuen amb ss els mots acabats en –issió, -essió i derivats: missió, pressió
• Per al so [z] d’essa sonora (amb soroll a la gola)... - escrivim z a començament de paraula: zero, zoo - escrivim s entre dues vocals: cosa, camisa, brusa
15
g, j
• Per al so [ʒ], com a germà i Josep... - escrivim g davant de e, i: germà, girar - escrivim j davant de a, o, u: Jaume, joc, juny
16
x ix
• Per al so [ʃ] (com el soroll que fem per indicar silenci)... - escrivim x a principi de mot: xinès - escrivim x darrere de consonant: enganxar - escrivim x darrere de i: guix - escrivim ix després de vocal: baix, peix
Compendi de regles d’ortografia.
Tel.: 972 22 73 01 • Fax.: 972 22 07 04 • E-mail: additio@additio.com • www.additio.com
Llibretes de Redaccions i Narracions
Eines i materials per a l’ensenyament
Material per aprendre a redactar textos, amb recomanacions i propostes pràctiques. Aquestes llibretes ajuden a ensenyar a escriure contes i relats a l’aula a partir de propostes variades, faciliten un material de suport per reforçar la capacitat expressiva dels nois i noies, i fomenten el gust per la lectura i l’escriptura creativa. PER A QUÈ SERVEIXEN LES LLIBRETES?
Educació Primària
reforçar la capacitat expressiva dels nois i noies, i fomentar el gust per la lectura i l’escriptura creativa.
• Per
Per a Educació Primària Cicle Mitjà
Cicle Mitjà: ref. R101 Cicle Superior: ref. R111
Per a Educació Primària Cicle Superior
Llibreta de redaccions Contes per fer i refer
Característiques • Mida 17 x 24 cm. • Pàgines: 64 • Cobertes en estucat • Plastificat brillant. • Paper ecològic
• Per complementar l’aprenentatge de la redacció a classe,
Llibreta de redaccions Contes i històries per fer i refer
Per aprendre a redactar Per aprendre a explicar contes Per aprendre com està construït un text
tant si es fa servir llibre de text com si es treballa per projectes. redactar d’una forma guiada, pràctica i amena, a partir d’un model.
• Per
Per aprendre a redactar Per aprendre a explicar contes Per aprendre com està construït un text
• Per
aprendre a planificar i a revisar els textos que s’escriuen.
escriure diferents gèneres narratius: relats, faula, diari personal, conte, text teatral, anècdota, històries...
• Per
Educació Secundària
aprendre els continguts bàsics de la narració amb l’ajut de suports lingüístics: vocabulari, connectors, signes de puntuació...
• Per
Nivell 1: ref. R121 Nivell 2: ref. R131
Educació Secundària Nivell 2
Característiques • Mida 18.5 x 28.5 cm. • Pàgines: 64 • Cobertes en estucat • Plastificat brillant. • Paper ecològic
aplicar procediments narratius: estructura externa i interna d’un relat, alternança de temps verbals, canvi del punt de vista narratiu, caracterització dels personatges, descripció d’espais o bé el ritme del relat...
• Per
Llibreta de narracions Relats per fer i refer Per aprendre a redactar Per aprendre a escriure relats Per aprendre les característiques d’un text narratiu
fer-les servir, si convé, com a feina per casa i també per redactar durant l’estiu, com a quadern de vacances.
• Per
Solu c disp ionari www onible a .add itio.c om
COM ESTAN ESTRUCTURADES? Data __ / __ / ____
Llegeix Una faula és un relat protagonitzat sovint per animals. Fa molt de temps es feien servir per fer reflexionar sobre el comportament de les persones: l’egoisme, la generositat, l’enveja...
3. El protagonista i l’antagonista d’una faula solen tenir característiques oposades. Quins adjectius serveixen per qualificar el protagonista (adjectius positius) i l’antagonista (adjectius negatius)? Escriu cada adjectiu al lloc corresponent.
Descripció psicològica
1. uNA FAuLA Escriure una faula a partir d’un guió.
Recursos per a l’àrea de llengua
diligent - burleta - espavilat - cregut - enginyós - murri - negligent - fanfarró - decidit - avariciós - perseverant - assenyat - constant - traïdor - esnob - hàbil egocèntric - altruista - brètol - àgil - mesquí - fals - fidel - sincer - tibat - generós astut - egoista - poruc - insolent - cruel - prudent - pencaire - gandul - imprudent
1. Llegeix la faula d’Isop. Protagonista: adjectius positius
EL LLEó i L’ós Un lleó i un os van trobar un cabirol i tots dos es van batre en duel per veure quin dels dos era el guanyador de la presa. Una guilla que passava per allà els va veure tan capficats en la lluita, que va decidir agafar el cabirol i se’l va emportar a corre-cuita. Al cap d’una bona estona, l’os i el lleó estaven extenuats i sense forces per aixecar-se. Llavors es van adonar del que havia succeït i van murmurar: — Desgraciats de nosaltres! Tant d’esforç i tanta lluita, i tot s’ho ha emportat la guilla! Moralitat: “Per entossudir-nos a no voler compartir, ho podem perdre tot.”
Planifica 4. inventa una faula a partir de les preguntes que tens a continuació. Contesta cada pregunta a la columna de la dreta.
Analitza 2. Per escriure una faula, primer de tot has de decidir quina és la moralitat que vols il·lustrar. Els refranys també són una font de lliçons sobre la manera de comportar-nos. Relaciona cada refrany amb el seu significat. Refranys i dites
Vol dir que...
1. Veure la palla en els ulls dels altres i no veure la biga als nostres ulls.
Si et portes bé (o malament), els altres es portaran bé (o malament) amb tu.
2. Tal faràs, tal trobaràs.
No facis res perillós que no puguis controlar.
3. Més val un té que dos te’n daré.
No donis per segur res que no tinguis.
4. Qui molt abraça, poc estreny.
1
Veiem els defectes dels altres, però no ens adonem dels nostres.
1. Quin animal pot ser el protagonista? Descriu les seves qualitats. Ex. Una guineu, un conill, una tortuga, un ocell, un xai, un cargol, una granota...
Estructura de la faula
Refranys i dites
Relats per refer: conté nou propostes amb un relat que serveix de model i unes orientacions que ajuden a planificar, escriure i revisar el propi relat.
Antagonista: adjectius negatius
2. Qui pot ser l’enemic del protagonista? Descriu els seus defectes. Ex. Un lleó, una serp, un gran insecte, un llop, una hiena, un guepard, un cocodril...
3. Per què s’han d’enfrontar?
5. Qui roba un ou, roba un bou.
No et precipitis quan prenguis decisions.
Ex. Per l’aliment, per gelosia, pel poder, pel territori, per l’aigua, per una amenaça, per una juguesca...
6. No es pot dir blat que no sia al sac i ben lligat.
Fer moltes coses alhora fa que no es faci res ben fet.
4. Com s’enfronten?
7. Una pedra fora de la mà no saps on va a parar.
Si s’actua malament en una acció petita, també s’hi actuarà en alguna acció més important.
8. Abans de dir que sí, pregunta-ho al coixí.
És millor tenir poca cosa però segura que pensar que se’n tindran moltes.
Escriu ara escriu el teu relat. recorda: títol, estructura, paràgrafs, puntuació...
Planifica i escriu el teu relat Fes córrer la imaginació per inventar un relat o escriu la teva versió d’un que t’agradi. Planifica l’argument tria un subgènere narratiu i decideix els elements del teu relat. subgènere narratiu. Escriuràs una història de misteri, d’humor, un diari personal, un conte...?
Personatges. Qui en serà protagonista? Quins altres personatges hi apareixaran?
temps i espai. On i quan passarà la història?
estructura. Quin problema se li plantejarà al protagonista? Què farà per solucionar-lo? Quines complicacions tindrà? Com acabarà la història?
Ex. Amb un repte, amb una cursa, fent punteria, amb resistència, amb la força...
4
Data __ / __ / ____
1. relats Per Fer
5
Planifica com l’escriuràs Narrador. Qui narrarà la història: un personatge, un narrador extern? Diàlegs. Narra les paraules dels personatges en discurs directe i indirecte. On introduiràs els diàlegs?
DEU PASSOS PER ESCRIURE UN RELAT
de temps i de lloc.
1. Tria un subgènere narratiu: narrativa d’aventures, de detectius, rondalla, conte, faula, diari personal, ciència-ficció, relat de por, de misteri, històric...
Discurs narrativitzat: redueix les paraules a la mínima expressió. No es poden conèixer les
2. Decideix els elements de la teva història.
6. Introdueix la descripció de personatges i llocs. La descripció dels personatges pot ser física i psicològica. La descripció d’un lloc pot fer-se des del punt de vista d’un personatge que mira. Cal organitzar la descripció en parts: com és, què té, què fa.
Personatges: protagonista, personatges que l’ajuden, personatges que li posen dificultats Accions i conflictes. Temps en què passa la història. Espais on se situa l’acció.
Material d’ajuda: recomanacions per escriure bons relats, un solucionari en línia i uns quadres de consulta: consecució de temps verbals, signes de puntuació i connectors o expressions per cohesionar els relats.
3. Pensa en l’estructura de la història i decideix si narraràs els fets linealment o introduiràs trencaments temporals. Totes les narracions acostumen a tenir una estructura semblant: hi ha una situació inicial de partida que serà modificada per les accions que viurà el protagonista fins arribar a una situació final, en què el protagonista haurà millorat o empitjorat les seves circumstàncies. Aquestes tres parts podem dividir-les en cinc seqüències.
paraules exactes que hauria utilitzat el personatge.
7. Utilitza l’alternança de temps verbals en el passat de manera correcta. A l’hora d’escriure un relat, hi ha tres possibilitats:
present, perfet, futur. c) Fer alteracions temporals. Podem presentar les accions en el mateix ordre en què s’han
8. Utilitza mecanismes de cohesió: connectors i mecanismes de substitució. Els connectors ens permeten enllaçar el que passa en un relat i explicitar la relació que
produït o alterar-ne l’ordre.
Característiques del personatge i de les seves circumstàncies.
L’acció es desencadena
Apareix un problema que obliga el protagonista a actuar.
conseqüència, ordenar els elements en l’espai, sumar idees...
Nus
L’acció es desenvolupa
Totes les accions que viu el protagonista en el seu intent de resoldre el problema.
les mateixes paraules; ens permeten ‘repetir sense repetir’. Els més habituals en la narració
Desenllaç
L’acció arriba a un desenllaç.
El problema es resol de manera positiva o negativa per al protagonista.
Situació final
Noves circumstàncies que envolten el protagonista.
9. Assegura’t d’utilitzar un lèxic ric, els signes de puntuació adequats i la divisió en paràgrafs. Evita els mots de significat molt general (cosa, dir...) i utilitza’n de més precisos (eina,
hi ha entre les parts. Poden indicar l’ordre dels fets, introduir-ne la causa, introduir-ne la Els mecanismes de substitució ens permeten reprendre un element anterior sense repetir són els pronoms, l’el·lipsi de subjecte i els sinònims textuals.
recipient; suggerir, assegurar...). Utilitza adjectius, adverbis i frases fetes per descriure i narrar de manera detallada i viva. Revisa els signes de puntuació; són imprescindibles per connectar les idees del text i
Narrador omniscient: utilitza la tercera persona. No participa dels fets però ho sap tot. Narrador càmera: utilitza la tercera persona. No participa dels fets i només narra allò que podria veure una càmera cinematogràfica; per tant, no explica els pensaments dels personatges.
facilitar-ne la comprensió. Revisa els paràgrafs. Procura que no siguin ni massa curts ni massa llargs i que cada paràgraf tingui una unitat temàtica.
10. Tingues en compte que no podem escriure sense pensar; cal planificar, redactar i revisar. Abans d’escriure pensa en el contingut de la teva història (els personatges, els espais,
5. Tria un procediment per narrar: estil directe, indirecte o narrativitzat
el que passarà...). Escriu el relat utilitzant els recursos lingüístics necessaris (adjectius,
Discurs directe: reprodueix les paraules exactes del personatge.
connectors...). Revisa el producte final: la coherència de la història, la divisió en paràgrafs,
Discurs indirecte: obliga a canvis lingüístics en els temps verbals, pronoms i expressions
els signes de puntuació, l’ortografia...
46
51
retransmetessin en directe, i narra la història en present. Els verbs predominants són:
Situació inicial
Narrador personatge secundari: utilitza la primera persona.
50
predominants són: passat simple o perifràstic, imperfet, plusquamperfet i condicional. b) Imaginar que el relat s’explica en el moment en què van tenir lloc els fets, com si es
que hi passa.
4. Tria el tipus de narrador que explicarà els fets. Narrador protagonista: utilitza la primera persona.
Revisa torna a llegir el que has escrit, si pot ser en veu alta i a una altra persona. Comprova que s’entén bé i repassa-ho de dalt a baix (puntuació, vocabulari, connectors, pronoms, ortografia...).
a) Situar-se en un temps posterior a la història que s’explica i narrar-la en passat. Els verbs
Atenció: Quan construïm un relat podem fer canvis. Per exemple, podem no escriure alguna de les parts perquè se sobreentén, o bé podem alterar l’ordre de presentació del Plantejament
Descripcions. Quins personatges i quins llocs descriuràs?
temps verbals. Narraràs la història en present o en passat?
Relats per fer: presenta un espai obert, més creatiu perquè l’alumne planifiqui i escrigui els seus relats, inventats o inspirats en històries conegudes.
47
Tel.: 972 22 73 01 • Fax.: 972 22 07 04 • E-mail: additio@additio.com • www.additio.com