Núm. 20 · OCTUBRE/ NOVEMBRE 2015
REVISTA DE GASTRONOMIA, TURISME I VIATGES
PERFIL DE DONA
CARLA NIETO
Actriu gironina “Per mi gastronomia és salut” p. 12 PARLEM AMB...
LLUÍS LLAMAS
Xef del restaurant-sala d’art La Penyora p. 18 ANIVERSARI
50 ANYS DE L’ESCOLA D’HOSTALERIA DE GIRONA p. 32
EL PETIT OBRADOR # Alta gastronomia italiana
Sarrià de Ter · Sant Gregori
®
2 | www.gironagastronomica.cat
www.gironagastronomica.cat | 3
Editorial
De Km 0 Ara està de moda als restaurants això del km 0. Al principi vaig pensar que era un concepte que estava bé però després, reflexionant-t’hi més calmadament, vaig pensar que estaria millor dir-ne “de proximitat”. I és que, malauradament, hi ha productes que, si es volen de màxima qualitat, cal comprar-los al país o regió d’origen, i la qualitat hauria de ser la màxima prioritat.
Paco Baso
DIRECTOR DE GIRONAGASTRONÒMICA
pacobaso@gmail.com
El producte ha de ser de temporada. No pot ser que mengem bolets al mes d’agost i ens venguin que practiquen el concepte de km 0. La gent d’avui hem après a degustar i a menjar amb criteri i moltes vegades sabem quan un producte és o no és de qualitat. Sí que estic d’acord en que es compri als mercats, jo prefereixo els mercats municipals perquè em donen més confiança, però el que està clar és que tot això se’n va en orris quan alguns restaurants et presenten la cuina molecular, les escumes, el nitrogen líquid o, fins i tot, la deconstrucció sense estar preparats. Crec que l’important és definir-se adequadament i si es cuina de forma tradicional, fer-ho sense complexos. Si cal, es pot donar el toc personal a cada plat o estudiar com fer una cuina més avantguardista però sempre amb producte de qualitat, tant si és de km 0 o de km 600. El producte ha de ser inalterable. Segons cada zona, és millor un producte o un altre i si hem d’anar a buscar-lo lluny, doncs s’hi va, però el bon producte no té número de quilòmetres.
Sumari Editorial. p. 3 | Menja’t el cine. Blade Runner p. 6 | La Salsa. Col·labora amb el país p. 8 | El Rebost Nutricional. Va de marrons, taronges i grocs p. 8 | En Portada. El petit obrador p. 10 | Perfil de dona. Carla Nieto. Actriu gironina p. 12 | Perfil d’home. Narcís Carreras. Director de Ràdio Sant Gregori. 14 | Parlem amb... Lluís Llamas. Xef del restaurant La Penyora de Girona p. 18 | La Recepta de l’Eva cuinera Coca de carbassa p. 20 | La Recepta Panellets variats p. 22 | Cursos de cuina de tardor-hivern. “Els fogons del Lleó” p. 24 | La Recepta dolça. Xuxo de Girona p. 27 | La Vinya. Primer congrés internacional d’enoturisme de Catalunya p. 28 | Commemoració. L’Escola d’Hostaleria de Girona fa 50 anys p. 32 | La recepta. Chao Fengan p. 36 | Actualitat. El Fòrum Gastronòmic torna a Girona p. 40 | GastroPost. Les xarxes socials i el nostre negoci p. 42 | El racó de l’Acadèmia. L’origen de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia p. 42 | Guia Gastronòmica. p. 45
Edita: Girona Gastronòmica SCP. Av. L’amical Mauhausen, 64 · 17007 Girona. Tel. 972 093 358 | Director i editor: Paco Baso. pacobaso@gmail.com | Redactora: Marta Avellaneda mavellaneda@gironagastronomica.cat | Consell de redacció: Paco Baso i Marta Avellaneda | Col·laboradors: Agustí Ensesa, Eva Godàs, Pitu Anaya, Toni Valloy, Mariona Vilanova, Angel García i Dra. Anna Costa, Vicenç Andreu | Disseny i impressió: Impremta Pagès | Repartiment: Província de Girona, oficines de turisme, Cinemes Albèniz i Perpignan | Dipòsit Legal: Gi-1106-2012 | Girona Gastronòmica no es fa responsable de les opinions dels seus col·laboradors. Només els seus autors en són responsables. gironagastronomica.cat
4 | www.gironagastronomica.cat
GIROTEL
EQUIPAMENTS PER A L’HOSTALERIA
L’experiència de més de 40 anys al sector
GIROTEL
EQUIPAMENTS PER A L’HOSTALERIA
Crta. Santa Coloma, 14 17180 Vilablareix | GIRONA Tel. 972 400 870 | Fax 972 401 409 girotel4@girotel4.com
GIROTEL4, és una empresa consolidada amb seu a Vilablareix (sortida Girona Sud), on podreu gaudir d’una àmplia exposició de productes especialitzats en l’àmbit de l’hostaleria i on trovareu primeres marques d’avantguarda i assessorament dels millors professionals del sector.
6 | www.gironagastronomica.cat
Menja’t el cine
Blade Runner
Pitu Anaya PERIODISTA
SASHIMI. Salmó tonno carn blanca
Aquesta recepta és molt present en la història d’aquest film. És una de les millors pel·lícules de ciència ficció comparable a 2001 Odisea en el espacio d’Stanley Kubrick (1968). Amb el pas dels anys ha estat considerada una obra major. L’any de l’estrena va rebre una molt mala crítica i fins i tot va ser ignorada en els Oscar. Aquell any va ser per a Ghandi amb 8 estatuetes, seguida d’ET, amb quatre. La cinta de Ridley Scott va tenir 2 nominacions i cap premi als Estats Units. Va
ser a Europa que es va descobrir com un referent de la ciència ficció. L’origen de la pel·lícula és del 1968 i es deu a l’escriptor Philip K. Dick i al llibre Somien els androides amb ovelles elèctriques? El primer director de Hollywood interessat en fer-ne una pel·lícula va ser Martin Scorsese i altres noms que van sonar en el projecte, van ser els actors Dustin Hoffman, Tommy Lee Jones i Christopher Walken. El pressupost de la pel·lícula va ser de 28 milions de dòlars i no va ser fins l’any
1993 que, amb la reestrena de la pel·lícula i l’edició amb DVD, va poder recuperar la gran inversió inicial. La fotografia de Jordan Cronenweth i la música de Vangelis han contribuït a l’èxit de la pel·lícula. L’estrena va ser el 25 de juny de 1982 a 1.290 cinemes dels Estats Units. 33 anys després, el món sencer ha reconegut el greu error de no reconèixer en el seu moment Blade Runner com una obra mestra.
CRÈDITS
SINOPSI
PAÍS: ESTATS UNITS
Any 2019. L’home ha fabricat un robot implacable amb aparença humana que és anomenat Replicant. La poderosa companyia Tyrell Corporation pretén eliminar-los i ho faran a través d’unes brigades policials especials anomenades Blade Runners. Un replicant lluitarà fins al final per mantenir-se en vida.
ESTRENA: 1982 DIRECTOR: RIDLEY SCOTT GUIÓ: DAVID WEBB PEOPLES, HAMPTON FANCHER MÚSICA: VANGELIS FOTOGRAFIA: JORDAN CRONENWETH DURADA: 112 minuts REPARTIMENT: HARRISON FORD, RUTGER HAUER, SEAN YOUNG, DARYL HANNAH
Pots trobar la revista
www.cinemesalbeniz.cat
8 | www.gironagastronomica.cat
La Salsa
El Rebost Nutricional
Tony Vallory PRESIDENT DE GIRONA BONS FOGONS
Dra. Anna Costa Corredor Nutricionista · Nutriclínica Doctora Costa Col. núm. CAT000418 info@nutriclinica.es - www.nutriclinica.es
Va de marrons, taronges i grocs
Col·laborar amb el país Des de fa ja uns quants anys, la gastronomia, cuiners, restauradors, productors de matèria primera, gastrònoms i tot el que els acompanya, està de moda. La gent en parla, els més petits tenen interès en aprendre algunes de les coses relacionades amb la gastronomia, els cuiners i productors sortim als diaris, revistes i televisions, mitjans on podem explicar com vivim aquest apassionant món, què sentim, com l’entenem i per què fem algunes de les coses que fem. Això ens ha portat també, des de fa molts anys, a que les institucions recolzin una part molt important de les seves polítiques de promoció del territori sobre la gastronomia. En el cas de Catalunya, la nostra cultura gastronòmica tradicional, lligada a la gairebé màgica transformació que han experimentat tant les cuines professionals com les domèstiques, acompanyades per la forçosa transformació paral·lela que ha patit el fascinant món dels petits productors, ha provocat que un dels reclams més utilitzats a l’hora d’anar a fer promoció de Catalunya a altres països sigui aquesta riquesa gastronòmica que tenim. Tot això està molt bé però aquests departaments institucionals encarregats de la nostra promoció, haurien de tenir en compte, a l’elaborar les partides pressupostàries, que els cuiners professionals ens guanyem el sou precisament cuinant. No pot ser que es gastin desenes de milers d’euros en anar a un acte promocional on hi ha contractades diferents empreses de muntatge, transport, retolació, etc. que cobren fortes tarifes pels seus serveis i als cuiners sempre ens expliquin el conte de la llàstima per “falta de pressupost” i ens demanin contínuament col·laboracions “amb el país”. Podríem aprofitar aquest moment i començar a tenir-ho en compte, oi?
Dies de vent i pluja; les fulles cauen i les temperatures baixen. I uns quants aliments es muden de color: abunden els marrons, els taronges i grocs a la nostra alimentació. És temps de moniatos i de castanyes! Uns aliments que, per la seva composició nutricional, ens ajuden a afrontar molt millor les temperatures fredes a les quals ja comencem a estar immersos. El moniato ens aporta una mica més d’hidrats de carboni que la patata, i la meitat d’ells en forma de sucres (d’aquí el seu característic sabor dolç). Però això no vol dir que sigui un aliment molt calòric: les seves 101 Kcal per cada 100 grams et permeten escollir-lo de guarnició pels teus segons plats amb tota tranquil·litat, menjar-lo de postres fet al forn, o bé ser un ingredient de les nostres cremes de verdures de coloració taronja. I és que aquesta baixa densitat calòrica té una explicació: tres quarts del seu pes és aigua i, a més, conté bastanta fibra (un 2,5%). La seva coloració és deguda a un pigment: el ß-carotè, en un contingut que no té res a envejar al de la pastanaga; perquè si consumeixes un moniato d’uns 160 grams ja cobreixes el 80% dels teus requeriments diaris de vitamina A (el ß-carotè n’és el seu precursor). A més, és molt ric en potassi i conté un baix contingut en sodi; i per qui tingui problemes d’hipertensió arterial, és més que indicat. De les castanyes, què n’hem de dir? És molt possiblement el fruit de closca més interessant i diferent. Per començar és el que té menor aportació calòrica, perquè la meitat del seu pes és aigua i conté molt pocs greixos (un 2,6%). I comparteix tres característiques nutricionals amb el moniato: un contingut elevat d’hidrats de carboni (un 40%), molta fibra (un 6,8%) i una no menyspreable aportació de potassi. Per tant, ja ho saps: aquesta tardor, no et prohibeixis unes quantes racions de 8 a 9 castanyes, tant per berenar com per postres. Fes que cada castanya cuita, amb només 17 Kcal, sigui la teva “llaminadura” saludable!
www.gironagastronomica.cat | 9
10 || www.gironagastronomica.cat www.gironagastronomica.cat
En Portada
EL PETIT OBRADOR
®
# Cuina creativa sobre la base de la pizza i de la pasta “La recepta és simplicitat, la millor matèria prima, forns de pedra volcànica, molta estima i grans dosis de creativitat”
El propietari i xef d’El Petit Obrador, Joan Zamora Asurmendi, assegura que té pizzes i pastes per a tots els gustos. Des del febrer de 2010 que va obrir el primer negoci a Sant Gregori, a tocar de Girona, amb un establiment on hi feia les seves originals pizzes per emportar. Donava sortida a la seva cre-
ativitat i elaborava pizzes que fusionaven la cuina tradicional catalana, la cuina italiana. Donava vida a les seves creacions oferint, per exemple, una pizza de pebrot del piquillo farcit de brandada de bacallà, una altra de base de calçot amb xató i botifarra esparracada, o una de molt especial en homenatge a l’Empordà, la pizza Emporium (una pizza que combina tots els ingredients estrella de la comarca empordanesa). Dos anys més tard, el desembre de 2012, va ampliar el seu negoci inicial amb un altre establiment a Sarrià de Ter, a tocar de la carretera, en forma de restaurant. Aquí s’hi poden provar totes les seves pizzes d’autor al costat de les tradicionals, així com també altres plats com originals pastes, rissotos, amanides diverses i els antipasti italians, tot amb
el seu toc creatiu, ja que tota la carta és d’invenció pròpia. La idea és la mateixa: plats diferents i creatius per seguir amb la fusió de cultures que l’inspira i que el porta a elaborar, per exemple, uns raviolis de bacallà amb crema de castanyes i ceba caramel·litzada o uns medallons de pasta farcits de foie amb una crema de carbassa amb un toc de figa, cansalada viada i parmesà. A més, El Petit Obrador incorpora plats de temporada a la carta, com una pizza amb moniatos i castanyes que ja es podrà demanar en les properes setmanes als seus establiments, així com a les botigues en format de pizza envasada al buit. A la carta també hi veureu fins a 30 cerveses diferents, nacionals i
“El Petit Obrador elabora pastes, pizzes i antipasti creatius tant per menjar al local com per emportar”
www.gironagastronomica.cat | 11
Pasta farcida de vieires i marisc
Gnocchis crema de carbassa, cansalada viada, parmesa i figa
Margherite farcit de poma amb encenalls de pernil ibèric, pinyons i foie
Bresaola
Pampanelles Petit Obrador
Panacotta
d’importació, en especial birra italiana i artesanal. Pel que fa a l’apartat de vins, només trobarem vins italians, ja que considera que és molt important especialitzar cada local al tipus de cuina que s’hi pot trobar. També trobareu un ampli sortit de postres italianes artesanes.
Des de principis d’aquest any El Petit Obrador elabora i envasa les seves pizzes fresques al buit per coure a casa que reparteix a establiments de Girona, Figueres, Sant Gregori, Bescanó, Banyoles, Celrà, Sant Jordi Desvalls i Aiguaviva.
El Petit Obrador no treballa amb estoc sinó que el producte que distribueix és fresc i té 30 dies de caducitat. Un producte natural sense intermediaris, de l’obrador a la botiga. Això l’obliga a produir i repartir amb un interval molt curt de temps. A més, a través de la botiga on-line que tenen a la seva pàgina web, us poden enviar les pizzes que vulgueu a casa o a la vostra botiga en un màxim de 48 hores.
Aquest segon model de negoci basat en un local tipus restaurant és una prolongació del primer model amb què va començar El Petit Obrador inicialment.
La idea és anar ampliant les zones de distribució mica en mica i aconseguir un efecte taca d’oli de Girona cap a l’exterior.
El Petit Obrador és avui en dia una marca registrada com a franquicia amb dos models de negoci ben diferenciats. Per una banda trobem el local petit de pizza per emportar corresponent al local de Sant Gregori, locals d’un màxim de 40 m2 i en una població de mínim 2.000 habitants, i per altra banda, trobem el local de Sarrià de Ter, un model de negoci tipus restaurant enfocat a locals amb més de 95 m2 o centres comercials. L’última evolució d’El Petit Obrador ha estat la distribució de les seves pizzes a botigues especialitzades i de proximitat.
“Des de principis d’any distribueix pizzes fresques envasades al buit a establiments de proximitat”
www.elpetitobrador.com Av. França, 271 - 17840 SARRIÀ DE TER Tel. 972 172 173
SEGUEIX-NOS A...
Av. Girona, 47 - 17150 SANT GREGORI Tel. 972 429 605
12 | www.gironagastronomica.cat
Perfil de dona
Carla Nieto Actriu gironina
“Per mi gastronomia és salut” L’actriu de Sant Gregori, Carla Nieto, ens rep amb la maleta feta just abans d’anar cap a Madrid per alguns projectes. Nieto va formar part de la sèrie de TVE Cuéntame como pasó i aquest any serà la Reina del Cava, agafant el relleu de la nedadora Ona Carbonell. L’actriu gironina ha participat en altres projectes a Catalunya però la seva carrera s’ha encaminat des del principi fora del país.
anys. Vaig marxar a Madrid, vaig seguir formant-me amb qui realment ha estat el meu mestre d’interpretació que es diu Fernando Piernas, ell sí que és el que m’ha marcat de veritat. A partir d’aleshores, lluitant, ningú m’ha regalat res ni ho fa ara. Tinc la sensació que és un món difícil d’entrar-hi però també de sobreviure-hi. Si no estàs disposat a donar-ho tot, no t’hi posis. Si no estàs el 100% convençut, no ho facis. A mi el que més dur se’m fa no és dedicar-hi les meves 24 hores del dia però sí que sacrifiques coses, jo estic molt poc a casa meva, veig molt poc a la meva cosina que té 4 anys, es diu Chin i és super maca. Perds coses però en guanyes d’altres. També t’has de cuidar, has d’estar bé físicament, però a mi em val la pena. Tu ho has mamat des de petita. El meu pare és actor i director de teatre amateur. La meva mare també llegeix moltíssim. Sempre m’explicaven històries a casa meva, jo tenia molta imaginació. Tu que viatges força amb quina gastronomia et quedes? Per mi gastronomia és salut. Prioritzo menjar saludable abans que m’agradi, per exemple prioritzo una amanida a una pizza perquè m’agrada sentir-me bé.
“M’encanta el cava i el que significa, em sento molt lligada a la terra”
Què significa per a tu ser la Reina del Cava 2015? Em fa molta il·lusió, és com un somni fet realitat. M’encanta el cava i el que significa. Em sento molt lligada a la terra, als costums, i el cava és el resultat de cuidar-la i treure’n profit. Amb quins projectes estàs ara? Doncs vaig acabar Cuéntame i literalment el dia següent vaig agafar un avió i vaig anar a Mèxic a fer una pel·lícula de por, Consciencia, juntament amb en Roben Zamora. Aleshores vaig tornar per anar a Mallorca a rodar una pel·lícula molt maca, molt intimista, InNoctem, amb l’Adrian Lastra. Ara vaig a Madrid on hi tinc altres projectes. Quins són els projectes que més t’han marcat com a actriu? En cada moment de la meva vida m’ha arribat un projecte que m’ha marcat. Em va agradar molt fer Ángel o Demonio, m’ho vaig passar molt bé. Un personatge tan sobrenatural, molt sexual i poderós.
És veritat que et coneix més la gent de fora que els gironins? No, no ho sé, però sí que és veritat que he treballat més fora de Catalunya que aquí. Com veus l’expectació que s’ha generat al voltant del rodatge de la sèrie Joc de Trons a Girona. Molt bé. Ahir vam anar a passejar amb un amic i em sembla al·lucinant i a més que aquí tenim llocs fabulosos per fer-ho. S’ha d’explotar Girona. Creus que s’explota poc Girona cinematogràficament parlant? Jo crec que s’hauria d’explotar molt més perquè tenim de tot, una part antiga que et dóna peu a fer de tot. Explica’ns una mica la teva trajectòria. Jo ja volia ser actriu de petita i els meus pares em van apuntar a l’escola de teatre El Galliner. Se’m donava bé i m’agradava molt. Aleshores quan vaig acabar el Batxillerat vaig entrar al Col·legi del Teatre, tres
I com ho fas si viatges sovint i això, suposo, ser poc a casa? Amb la nevera [senyalant la nevera que porta sobre la maleta]. Porto sempre un kit de supervivència amb algues, fruits secs, probiòtics i d’altres. Menjo tan sa que si un dia em passo, sembla que m’hagi menjat una vaca.
“Em sento molt més positiva i amb molta més energia si menjo sa” És complicat seguir aquesta dieta quan tens compromisos? Sí, però es pot. De les opcions que tens al restaurant, pots escollir bé. És difícil perquè els altres s’estan menjant uns grans plats però a casa meva, el meu germà s’ha posat molt sa també, està menjant molt bé, és entrenador personal. Jo no ho veig com una limitació. Em sento molt més positiva i amb molta més energia si menjo sa. En què es basa la teva dieta? Molta verdura, llegums. El meu plat principal és l’amanida i alguna cosa més. Menjo quinoa, pollastre, peix,... Quin és l’ingredient imprescindible que ha de tenir una de les teves amanides? La tomata.
www.gironagastronomica.cat | 13
14 | www.gironagastronomica.cat
Perfil d’home
Narcís Carreras Director de Ràdio Sant Gregori
“Els anys 80 van ser uns anys molt potents de la ràdio a Girona” Va començar a Ràdio Girona ara fa 37 anys, el 1978, i ara en fa setze que és el director de Ràdio Sant Gregori. En els seus inicis, el panorama radiofònic a la demarcació no era el que tenim avui sinó que tot just començaven Ràdio Girona 2 i Ràdio Costa Brava. Amb què vas començar a Ràdio Girona? Feia un petit programa de música de mitja hora que el gravàvem, no era ni en directe. S’emetia els dissabtes a la tarda per l’ona mitja, que això, hi ha gent que ja no sap ni què és. A partir d’allà es van anar plantejant altres coses fins que a l’estiu següent, que ja hi havia hagut la jubilació oficial de Francina Boris, em van agafar. També eren els inicis de Ràdio Girona 2 a l’FM i de Ràdio Costa Brava. Posava música, algun indicatiu, i així a poc a poc fins que vaig entrar en plantilla. Vas entrar a Ràdio Girona i després què? A partir del 81 és quan ja em van agafar en plantilla fins el 89-90 que vaig anar a Ràdio Banyoles, per posar-la en marxa, perquè el 92 eren les Olimpíades i a Banyoles hi feien les proves de rem. A partir d’aquí vaig fer algunes coses a Televisió de Girona, uns quants anys a Ràdio Cassà, amb informatius i entrevistes, i des de fa 16 anys que estic a Ràdio Sant Gregori. Fas algun programa a Ràdio Sant Gregori? Sí, un d’entrevistes cada setmana de temes molt relacionats amb Sant Gregori i la Vall de Llémena.
“Podria dir que Jaume Teixidor va ser el meu padrí de la ràdio” Com va ser que comencessis a fer ràdio? A mi sempre m’ha agradat el món de la tècnica i l’electrònica i durant un temps, mentre estudiava, treballava al carrer Olivo (carrer de l’Olivera ara), prop del carrer del Carme, al taller d’Electricitat i Subministres que era el servei oficial de Telefunken, que la botiga d’aquesta empresa estava sota Ràdio Girona. Estant allà, era molt proper a l’estanc de Jaume Teixidor i com que sóc fumador encara, hi anava, quan Teixidor es-
tava a La Voz de Gerona. Parlant amb ell, un dia em va convidar a anar-hi, vam fer una prova de veu i dies després em comentava que anés a veure en Pepe Vilà, director de Ràdio Girona. Per tant, puc donar les gràcies a Jaume Teixidor. Després molta altra gent, com en Salvador Carral, em va ajudar però podríem dir que Jaume Teixidor va ser el meu padrí de la ràdio. Potser ets l’únic locutor gironí que ha gravat un disc? Això va ser una mica per casualitat. Ara a vegades ho veig i penso que potser no calia però són coses de joventut que es fan i que després tenen la seva gràcia. A més es va presentar com a “locutor de cadena catalana”. Molts anys abans, altra gent de la ràdio havia gravat discos però és una anècdota més. Jo destacaria els anys 80, els de Ràdio Girona, com uns anys molt potents de la ràdio a Girona: vam fer moltes entrevistes, vam anar a molts concerts, festivals, vam conèixer molts cantants del moment,...
“Recordo l’entrevista a Paul Anka a Peralada i tota la història de la cançó My way” Quina és l’entrevista que recordes de forma més especial? Recordo l’entrevista a Paul Anka a Peralada. És un cantant molt veterà que m’agrada molt i canta molt bé. Hi ha tota la història de la cançó My way, que és un tema francès del compositor Claude François i que Paul Anka va comprar. Va fer uns arranjaments, li va posar el títol de My way i la va donar a en Frank Sinatra perquè la cantés, però el propietari de la cançó és en Paul Anka. Del My way n’han fet versions varis grans cantants i li vaig preguntar, de totes les versions que se n’havien fet, quina era la que li agradava més. Em va dir la de l’Elvis Presley perquè era la que transmetia més sensibilitat. I això és un bon record que tinc perquè opino una mica el mateix. Presley tenia aquella veu elegant, que entrava, però n’hi ha molts de records i sempre molt bons amb tots els artistes.
Un restaurant: Vilanova de Salt Un plat: carpaccio de bacallà Un producte: amanides amb productes de proximitat Un sopar ideal: una bona amanida, unes torradetes sucades amb all (amb tomata o sense), un plat de pernil ibèric i una ampolleta de vi. Una pel·lícula: El jove Frankenstein
16 | www.gironagastronomica.cat
MOSSEGADES Magma reforma les seves instal·lacions amb nous serveis i projeccions nocturnes de gran format, únics a Europa La renovació, amb una inversió d’1 milió d’euros, ha consistit en la construcció d’espais elevats i de gravitació i d’un sofisticat sistema de projeccions i il·luminació subaquàtica. Tretze anys després de la seva inauguració, Magma es transforma per tornar a ser pioners en el món del termalisme lúdic. Un nou concepte totalment sensorial on les noves tecnologies i les aigües termals s’uneixen per crear espais i emocions on la imaginació no té límits. “Amb la inauguració del Magma l’any 2002, vam portar a Catalunya un nou concepte d’espai termal, el termoludisme. Ara, el nostre objectiu és crear un univers de sensacions úniques al voltant de les aigües termals per mantenir la competitivitat i seguir liderant aquest segment”, afirma Ignasi Avilés, gerent del Magma. L’actuació ha consistit en integrar l’interior i l’entorn natural. Aconseguir que el paisatge entri dins del Magma, que impregni l’espai per crear una atmosfera harmònica i rela-
xant alhora que Magma també surti a l’exterior per poder gaudir de la vegetació, el cel i l’aire. Tot això ha estat possible amb la construcció d’un nou espai elevat o “mirador”, de 60 metres de llargada, que connecta l’espai termolúdic amb l’exterior. En aquest nou espai hi trobem tres “gravitàriums”, unes grans construccions de vidre amb capacitat per a 6 persones amb una temperatura d’entre 55º i 65º, i tres grans jacuzzis elevats, un d’interior i dos d’exterior, amb capacitat per a 18 persones. Aquests nous espais són únics, ja que han estat fets a mida i de forma exclusiva per al Magma, segons el disseny de l’arquitecte olotí Miquel Subiràs, responsable de la reforma. Tant els jacuzzis elevats com els gravitàriums han estat fabricats a Santa Coloma de Farners. “Es tracta d’un concepte únic. L’alçada, les transparències i l’entorn natural que ens envolta ens aporten aquesta sensació de gravitar que, juntament amb la relaxació i el descans, ens fa experimentar sensacions totalment noves”, assenyala Subiràs.
ELS BENEFICIS DE L’AIGUA TERMAL Es consideren aigües termals aquelles que brollen a una temperatura superior a la mitjana de la temperatura ambient. De reconegut prestigi des del segle XIX per les seves propietats curatives, les aigües termals medicinals del Magma provenen del Balneari Termes Orion, on brollen salvatges a una temperatura de 39º. A banda de totes les propietats de les aigües termals mineromedicinals, Magma ofereix un espai de saunes amb sauna de vapor, dutxes de contrast, sauna seca, pou de gel, termes romanes amb cromoteràpia i un espai de relax amb hamaques tèrmiques. Completa les seves instal·lacions un restaurant amb servei de buffet lliure amb show cooking de carns a la brasa i una àrea exclusiva amb tota mena de serveis estètics, corporals i massatges.
www.gironagastronomica.cat | 17
18 | www.gironagastronomica.cat
Parlem amb...
Lluís Llamas
Xef del restaurant La Penyora de Girona
restaurant “El món és un fet obert i la contribució de la cuina ha estat decisiva” productes, textures, sabors, tècniques culinàries... El món és un fet obert i la contribució de la cuina ha estat decisiva. La cuina, com la taula, és comunicació a tots els nivells i funciona. Hi ha algun plat que encara mantingueu des que vau obrir? Infinitat. Les nostres aportacions i d’altres plats que no només es menjaven aquí quan vam obrir sinó que es menjaven a casa dels meus avis i hem intentat no tocar-ne ni una coma perquè a la cuina hi ha una cosa molt valorada que és l’exactitud. Tu pots experimentar el que vulguis però el que és exacte, és exacte. En cuina, com en molts altres camps, per avançar cal tenir cura de l’experiència acumulada.
En Lluís Llamas i la Consol Ribas són l’ànima del restaurant La Penyora de Girona. Situat al carrer dels Torrats dels Sopa de Cabra, l’establiment va obrir el 1979 quan ja va esdevenir un punt de trobada d’actors i actrius fins a consolidar-se com un espai cultural amb personalitat pròpia. La Penyora ofereix una cuina personal, inspirada en la tradició familiar mediterrània, l’experimentació i la fusió amb altres cultures, com la del Vietnam, el Japó i l’ Índia.
Vau obrir el 1979. Sí. És temps. Ara, clar, recolzem la feina de la cuina amb activitats culturals i això crea un espai en el que hi estem còmodes i hi podem treballar. Tenim una gran il·lusió de cuinar, d’innovar, d’anar a comprar, d’atendre el client, la curiositat per saber qui ve, qui no ve, el tracte directe.
restaurant
Vosaltres heu practicat molt l’alimentació de km 0? M’estimaria més parlar de cuina de proximitat atès que molts dels aliments utilitzats actualment vénen de fora. Segurament és el flux de productes forans més important des del descobriment del nou continent i aquesta és l’autèntica innovació: importem a l’hora que exportem
Deu haver passat per aquí molta gent del món cultural gironí i de fora. Sí, hem de tenir en compte que estem al costat del Teatre Municipal i això feia que molts dels actors vinguessin. Nosaltres hem tingut setmanes seguides Els Joglars a menjar i segueixen venint perquè en els cercles artístics ens coneixen. Esteu, a més, en un carrer molt singular de Girona, el carrer dels Torrats. El Barri de la Mercè, al que pertany el carrer Nou del Teatre, és un barri singular i bohemi on el respecte entre veïns ha estat sempre exemple de convivència. La resta, en funció de les circumstàncies, són etiquetes més o menys afortunades. Vosaltres sempre heu col·laborat i heu estat molt actius amb exposicions i festivals. Ara fem dos festivals, un és el d’Art Independent Pepe Sales dedicat cada any a un poeta allunyat dels circuits comercials del moment. Té lloc al gener i suposa 5 dies d’activitat amb cinema experimental, una mostra de pintura,
c/ Nou del Teatre, 3 | 17004 GIRONA | Tel. 972 21 89 48 - 972 20 13 27 | Mòb. 650 13 39 11 www.restaurantlapenyora.com | restaurantlapenyora@hotmail.com | facebook: lapenyoracultura
www.gironagastronomica.cat | 19
sessions de poesia, conferències i una gran vetllada amb interpretació de poemes del personatge escollit sota la clau de flamenc, dansa, hip-hop, performance... Aquest any serà la 9a edició. Després fem un segon festival molt interessant que es diu El Patio i que ha estat guardonat per la Generalitat. Fa més de 10 anys que el fem i és itinerant a les presons de Catalunya. Nosaltres ens presentem a les presons i oferim un espectacle variat en el que els interns interactuen sota unes claus que ja tenim muntades i que funcionen perfectament. Ens esperen amb candeletes. Quan vam obrir, al restaurant ja fèiem mostres de pintura i durant 25 anys hem estat fent 10 exposicions de pintura a l’any, amb tertúlies, amb algunes festes al carrer, nits de fires,... Hem tingut molta activitat i això també ens obre les portes a conèixer molt bé el moment actual dels artistes de Girona i tenir contacte amb la gent jove i amb el que està passant a nivell cultural a la nostra ciutat. Això, en certa manera, es complementa amb la cuina. Per mi la cuina ja no és una forma de guanyar-me la vida, per mi la cuina és una passió i, no sé per què però, cada dia m’agrada més i m’hi trobo millor. El primer pas perquè t’agradi cuinar és que t’agradi menjar bé. Cuinar és estimulant i enriquidor.
“Durant 25 anys hem estat fent 10 exposicions de pintura a l’any” Teniu pàgina web de la Penyora o algun bloc vostre? Hi ha pàgina web del restaurant i també dels festivals que organitzem. Un Facebook de La Penyora cultura i un altre Lluís Llamas però mai he tingut un bloc propi. Del Facebook, m’agrada la línia directa que t’ofereix i l’espectre ampli de públic al que et permet arribar. Ara estic preparant unes ressenyes sobre punts de venda al Mercat del Lleó recomanant la parada, un producte concret que s’hi pot trobar, la recepta i la foto del plat que podem elaborar a partir d’aquest producte. Tenim, a Girona, un mercat extraordinari, una mica pujat de preu, però que ofereix una gamma molt àmplia i d’una qualitat extraordinària i això està bé difondre-ho. Quan vau obrir vau revolucionar molt la cuina gironina. Sí, i ho seguim fent. Ara treballem amb productes com el peix mantega, que és un peix d’aigua freda, que té una textura fabulosa però en canvi el gust és molt innocu, molt indeterminat. És un peix extraordinari per manipular-lo. La curiositat i els viatges que hem anat fent han estat decisius. Els dos últims anys hem estat a Vietnam, on hem fet un intercanvi de cuines amb un cuiner vietnamita que té un taller gastronòmic i tres restaurants en una ciutat molt bonica. Estem sempre buscant aquestes coses, a l’Índia hi hem anat moltes vegades. Ara tenim
un tàrtar que és el clàssic europeu però també tenim el tàrtar vietnamita, que és de carn, inspirat en els productes i les textures d’allà, però amb un amanit molt especial que queda molt melós. Tenim un plat vietnamita des del principi, Ben-Kun, que són uns farcellets de pasta d’arròs tot i que nosaltres vam adaptar el farcit al nostre gust. Ara han passat 30 anys i ja estem preparats gastronòmicament per menjar-nos un autèntic Ben-Kun vietnamita. Mica en mica t’adones del que la gent et demana. De la cuina japonesa també hem incorporat moltes coses. I també tenim els plats tradicionals d’aquí, que a mi m’encanta fer-los: els cargols amb la salsa picanteta de Lleida, o els callos, la tripa de bacallà, els canelons de carn, les llenties amb xoricet, estofats... És una cuina apassionant.
“Ara han passat 30 anys i ja estem preparats gastronòmicament per menjar-nos un autèntic Ben-Kun vietnamita”
20 | www.gironagastronomica.cat
La Recepta de l’Eva Cuinera
Coca de carbassa
Eva Olivares
www.evacuinera.cat
Ara que som a la tardor us porto una recepta de temporada que us anirà molt bé per carregar-vos d’energia. És temporada de carbasses, són madures i barates així que les hem d’aprofitar, a més són riques en betacarotens i glucosa i ajuden al cos a eliminar grassa, prevenir l’estrenyiment i tenen propietats antiinflamatòries. Així que no us perdeu aquesta coca consistent i de gust intens!
Ingredients (per a dues coques mitjanes o una de grossa)
• 1 kg de carbassa • 2 tasses de sucre moreno • branques de canyella • claus d’olor • 500 g de farina llevant* • 2 ous • 125 g de mantega • 5 cullerades de llet
Som-hi! Preescalfem el forn a 170 ºC i preparem el motlle amb paper de forn al cul per tal que no se’ns enganxi.
Comencem bullint la carbassa amb la canyella, els claus d’olor i mitja tassa de sucre. Un cop estigui cuita, la colem i la triturem amb la mantega per fer-ne un puré. Batem aquesta barreja amb el sucre restant fins aconseguir que quedi una textura de crema i el sucre estigui ben dissolt. A la foto tot just l’acabava d’incorporar, he de veure que el color marró del sucre moreno no es distingeixi. Afegir-hi els ous d’un en un batent-los molt bé. Afegir la farina en diverses vegades alternant-la amb les cullerades de llet. Per barrejar-la no la bateu, feu moviments envolvents amb una espàtula fins que s’hagin incorporat bé tots els ingredients. Posar la barreja al motllo i allisar la superfície amb l’espàtula. Coure al forn durant una hora o fins que al punxar amb un punxó surti net. Penseu que la carbassa té molta aigua i això fa que costi de coure’s per dins. Deixar refredar i gaudir d’una coca sorprenent! Espero que us agradi i que la proveu de fer. Bon profit!
*La farina llevant és el que se sol anomenar en castellà harina bizcochona ja que duu incorporat el llevat. La podeu trobar sense problema als supermercats
22 | www.gironagastronomica.cat
La Recepta
Panellets variats
Pilar Criado
lesreceptesquemagraden.blogspot.com *Elaborat a l’Aula Gastronòmica del Mercat del Lleó de Girona
La recepta de la setmana són... panellets variats! A la tardor a Girona són les festes majors, les fires de Sant Narcís, així que sempre tenim algun dinar familiar i els panellets no falten mai. Cada any he anat introduint alguna originalitat com els panellets de curri que són els meus preferits, els de les espècies del pumpkin pie, de diferents melmelades... No us perdeu aquests panellets, segur que us encantaran i us sorprendran!
Ingredients Recepta • 500 g de farina d’ametlla • 400 g de sucre • 1 ou • 200 g de moniato al forn (o patata bullida)
Per aromatitzar o decorar • La ratlladura d’una llimona • Melmelada d’aranyons i de mores (o la que més us agradi) • Espècies del pumpkin pie (1/4 de cullereta de: gingebre, de clau i de nou moscada i 1 cullereta de canyella) • Ametlla en filets o en cubs, curri de Madràs • Sucre per arrebossar els panellets, un ou batut per pintar els d’ametlla
Barregem tots els ingredients en un bol fins que estiguin ben integrats, excepte els que són per aromatitzar els diferents panellets. Després els dividim en tantes parts com tipus de panellets volem fer. (Jo aquest dia en vaig fer 4 tipus i em van sortir uns 15 de cada, 60 panellets en total. Amb un quart de la pasta barregem quasi tota la ratlladura de la llimona, deixem una mica per decorar els panellets un cop fets. Fem boletes d’uns tres centímetres de diàmetre, a mi m’agrada que siguin petits, de queixalada. Arrebossem les boletes en sucre normal i jo en aquests faig una mica de foradet al mig a on un cop cuits posaré una mica de ratlladura de llimona per decorar i aromatitzar. Amb el segon quart de la pasta posem 1/2 culleradeta de curri de Madràs, ha de tenir un regust molt subtil a curri que amb el sucre combina de meravella. Aquests són els meus preferits, tan aromàtics! Fem boletes i les arrebossem de sucre. La tercera part de la pasta la barregem amb les espècies del pumpkin pie tradicional americà, si heu fet els panellets amb moniato us quedaran divins, tan perfumats, aromàtics i saborosos. Un cop ben barrejades les espècies amb la pasta dels panellets fem boletes, les arrebossem de sucre barrejat amb canyella i en fem una marca al mig, amb el dit en horitzontal mateix, per distingir-los dels altres. Per fer els de melmelada, barregem una culleradeta de melmelada d’aranyons i una de melmelada de mores (o la que us agradi) amb la pasta, en fem boletes, les arrebossem de sucre i hi fem un foradet al mig amb el dit, a aquest foradet posem una punta de melmelada de mores. Ara els d’ametlla, jo els faig de forma allargada, amb la pasta faig un churro allargat i tallo porcions, aleshores aquestes porcions es passen per ou batut i després s’arrebossen amb les ametlles, en el meu cas en bastonets. Abans d’enfornar-los els pintem per sobre de les ametlles amb l’ou batut que ens ha quedat i empolvorem una mica amb sucre. Disposem els panellets en safates i els fem al forn preescalfat a 200º durant 10 minuts, en treure’ls no els hem de tocar durant uns minuts perquè estan tous i es podrien deformar, en refredar es tornaran durs per fora i es mantindran tendres i suaus per dins, divins! Vigileu perquè són un vici!! Podeu trobar aquesta i altres receptes al meu bloc “Les receptes que m’agraden”
www.gironagastronomica.cat | 23
24 | www.gironagastronomica.cat
Cursos de cuina de tardor-hivern “Els fogons del Lleó”
Cursos de cuina a l’Aula Gastronòmica del mercat del Lleó. Cicle de cursos de cuina i showcooking amb reconeguts cuiners de les comarques gironines. (restaurants reconeguts amb estrelles Michelin) Vols aprendre a cuinar a casa teva i de forma fàcil plats meravellosos per sorprendre als convidats? Vols veure treballar als cuiners reconeguts amb estrelles Michelin de les comarques gironines? Vols poder fer tastets dels plats cuinats pels millors cuiners de Girona a la nostra Aula de Cuina? No et perdis aquesta experiència, vine al Mercat! (Preu 15E per sessió)
Calendari de showcookings amb cuiners convidats
I els cursos de cuina fàcil de Pilar Criado, autora del blog
• Dissabte 10 d’octubre: Pere Arpa, restaurant Ca l’Arpa, Banyoles. 1 estrella Michelin, 2 sols Repsol. • Divendres 23 d’octubre: Quim Caselles, restaurants Casamar, Llafranc i La Malcontenta, Palamós, 1 estrella Michelin, recomanat per Guia Repsol. • Divendres 30 d’octubre: Víctor Trochi, restaurant Les Magnòlies, Arbúcies, 1 estrella Michelin, recomanat per Guia Repsol. • Dilluns 9 de novembre: David Heras, restaurant Delicius, Caldes de Malavella, recomanat per Guia Repsol. Amb Jordi Àvila, periodista gastronòmic.
“Les receptes que m’agraden” • Dissabte 3 d’octubre i dissabte 17 d’octubre: La cuina de l’arròs (10E per sessió) • Divendres 6, 13, 20 i 27 de novembre: La cuina de Nadal (40E) • Divendres 11 i 18 de desembre: Cuina fàcil per lluir-te amb convidats (10E per sessió)
• Dilluns 23 de novembre: Albert Sastregener, restaurant Bo·Tic, Corçà, 1 estrella Michelin, recomanat per Guia Repsol. • Dimecres 16 de desembre: Fina Puigdevall, restaurant Les Cols, Olot, 2 estrelles Michelin, 2 sols Repsol.
Més informació: Pilar Criado: pilarcriadotoledo@gmail.com - Tel. 669 058 250 I al Mercat del Lleó
R E S TA U R A N T S A G A R D O T E G I GIRONA
Carrer Bonastruc de Porta, 4 · T 972 225 975
www.gironagastronomica.cat | 25
BAR RESTAURANT MARISQUERIA
Esmorzars de forquilla Menú diari Menú per a colles Menú de clova Sopars d’empresa
divendres i dissabtes nit sigues una estrella cantanT al nostre
Avinguda de França, km. 175 | Sant Julià de Ramis | Tel. 972 171 297
ASADOR
CINC menú diari dinars / sopars d’empresa ASADOR c/ Pont de la barca, 1 17001 Girona
Tel. 972 220 019
Cafeteria-Restaurant Menú diari Menú d’empresa CAN MANOLO CINC c/ Güell, 58 - 17001 Girona - Tel. 972 099 100 info@canmanolo.com · www.canmanolo.com
26 | www.gironagastronomica.cat
www.gironagastronomica.cat | 27
La Recepta Dolça
Xuxo de Girona
Lluís Blanch
PASTISSER *Postres elaborades a l’Aula Gastronòmica del Mercat de Salt
INGREDIENTS 300 g de farina força 25 g de sucre 5 g de sal 30 g de llevat de París 150 ml d’aigua 125 g de mantega Crema pastissera Oli per fregir
PROCEDIMENT Amassem en un bol tots els ingredients menys la mantega fins que ens quedi una pasta fina. Emboliquem la mantega dins la pasta i li donem cinc voltes senzilles. Estirem la pasta amb un corró fins a tenir mig centímetre de gruix. Tallem la pasta a talls quadrats. Estirem aquests quadrats ben prims i els hi posem un farcit de crema pastissera. Aleshores emboliquem la pasta donant-li forma cilíndrica de xuixo. Deixem que ens dobli el seu volum. Fregim amb oli i ho arrebossem amb sucre quan sigui fred.
PER LA CREMA PASTISSERA
PROCEDIMENT En un cassó hi posem la llet (en reservem una mica per desfer la Maizena, 100 ml), el sucre, la pell de llimona i el canó de canyella. A part, en un bol, la Maizena, la mica de llet, els rovells, amb l’ajut d’un batedor anem remenant fins que no ens faci grumolls. Quan la llet del foc ens bulli, retirem la pell de llimona i la canyella i hi afegim la barreja dels rovells. Remenem fins que ens torni a bullir. Retirem i refredem.
INGREDIENTS 500 ml. de llet sencera 100 g de sucre 3 rovells d’ou 40 g de Maizena 1 canó de canyella Una pell de llimona
HISTÒRIA Aquestes postres d’avui, tan típiques de Girona, es van elaborar per primer cop a la pastisseria del senyor Emili Puig ubicada al carrer de la Cort Reial d’aquesta ciutat a principis del segle XX. Sembla ser que un pastisser d’origen francès va ensenyar l’elaboració d’un pastís que s’anomenava chou à la crème. El pastisser Emili Puig s’hi inspirà per fer aquest dolç que consisteix en una massa molt fina farcida de crema, fregida i arrebossada amb sucre un cop freda.
28 | www.gironagastronomica.cat
La Vinya
Agustí Ensesa
ANALISTA VITIVINÍCOLA I SOMMELIER
Primer congrés internacional d’enoturisme de Catalunya Se celebrarà el 24 d’octubre a l’EspaiCaixa de Girona Mestres Tastavins i Cellerers de Catalunya organitzen, amb el suport de diferents entitats, el primer Congrés Internacional d’Enoturisme de Catalunya que tindrà lloc el proper 24 d’octubre a l’EspaiCaixa de Girona. L’objectiu del Congrés és donar una formació de qualitat a partir de l’exposició de ponents de primer nivell i grans coneixedors dels diferents àmbits de l’enoturisme com cellers, agències de turisme especialitzades, museus del vi, la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili, etc., així com servir d’excel·lent plataforma de networking, màrqueting i vendes. Aquesta jornada està adreçada a directius, gerents, responsables de màrqueting o comunicació, enòlegs, sommeliers, propietaris de cellers o qualsevol persona interessada en l’enoturisme i el món del vi (consumidors finals, winelovers) tant de l’empresa privada com de l’administració pública. Les persones interessades poden omplir el formulari en el següent link (http://goo.gl/forms/xhhfL30D8Q) i enviar una còpia del rebut de pagament de la inscripció abans del 4 d’octubre a la següent adreça de correu electrònic: info@forumgarrotxa.com.
8:30 a 8.45 h. Obertura. Sr. Agustí Ensesa, Mestre Tastavins; Sr. Joan Miquel Canals Degà Facultat d’Enologia URV; Sr. Xavier Albertí, President D.O. Empordà; Sr. Pere Vila, President de la Diputació de Girona i Sr. Felip Puig, Conseller del Departament d’Empresa i Ocupació.
12.30 a 13.00 h. L’enoturisme: una experiència única? Sr. Xavier Oliver Conti, Professor IESE Business School i propietari Bodegues Oliver Conti
17.30 a 18.00 h. El patrimoni, l’art i l’enoturisme. Sr. Josep Trallero, Enòleg de Bodegues Bell-lloc.
9.00 a 9.30 h. La creativitat i l’enoturisme. Sr. Josep Roca, Sommelier d’El Celler de Can Roca.
13.00 a 13.30 h. Rutas de los vinos y de los terruños del Rosellón. Sr. Jean-Louis Salies, Président de la Fédération du Tourisme de Terroir i Sra. Patricia Gómez, Responsable comunicació de la Fédération du Tourisme de Terroir.
18.00 a 18.30 h. L’enocomunicació. Sra. Ruth Troyano, Periodista especialitzada en enoturisme enològic.
9.45 a 10.15 h. Els 10 punts forts del potencial de l’Enoturisme a Catalunya. Sr. Lluís Tolosa, Sociòleg, Escriptor i Editor.
13.30 a 14.30 h. L’enoturisme i els vins naturals: una paradoxa? Sr. Joan Gómez Pallarés, autor del llibre Vinos naturales en España.
10.15 a 10.45 h. L’enoturisme i la D.O. Cava. Sr. Pere Bonet, President del Consell Regulador del Cava.
14.15 a 15.45 h. Tast de vins de les diferents D.O.’s i països dirigit per Sommeliers
10.45 a 11.15 h. L’enoturisme i la vinya: varietats, terrers i paisatge. Sra. Montserrat Nadal, Professora de la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili.
16.00 a 16.30 h. L’enoturisme i la Legislació laboral. Sra. Marta Jesús Parra, Sòcia de l’Àrea Laboral de Cuatrecasas, Gonçalves Pereira.
19.30 h. Cloenda. Sr. Agustí Ensesa, Mestre Tastavins; Sr. Joaquim Gay de Montellà, President de Foment del Treball; i Sr. Josep Roldán, President de l’Associació Catalana de Sommeliers.
16.30 a 17.00 h. Projectes Enoturístics, Abadal i Lafou. Sra. Anna Castillo, Responsable Enoturisme Celler Abadal.
Lloc: Espaicaixa. Poeta Marquina, 10 17001 Girona
11.15 a 12.00. Tast de vins 12.00 a 12.30 h. Enoturismo: una potencia por descubrir. Sra. María José Sevilla, Directora del Departament de Foods and Wines from Spain, Embaixada d’Espanya a Londres
17.00 a 17.30 h. L’aportació del món del suro a l’enoturisme. Sr. Joan Puig, Director General de la fàbrica del suro Oller.
18.30 a 19.00 h. Enoturismo: imagen y negocio. Sr. Eduardo Flo i Álex Solé, sòcis de la Consultora Fs Wines. 19.00 a 19.30 h. L’enoturisme i el potencial mercat internacional. Sr. Miquel Herrero, Gerent Cava Emotions.
Més info: info@forumgarrotxa.com Tel. 616 786 975
www.gironagastronomica.cat | 29
Grup Altamira 路 Wine & Tapes
Crta. N-II km.710 | Fornells de la Selva | Tel. 972 476 709 | www.altamiragirona.com
30 | www.gironagastronomica.cat
MOSSEGADES Antonio Escudero, reelegit president de la Federació d’Hostaleria de les comarques gironines El propassat dimarts 8 de setembre es van dur a terme les eleccions a la presidència de la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona i Antoni Escudero Martínez va ser reelegit amb el 100% dels vots a favor. El propassat dimarts 8 de setembre van tenir lloc les eleccions a la presidència de la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona, en el marc de l’Assemblea General, formada per les juntes directives de les onze associacions que formen la patronal. L’única candidatura presentada va ser la d’Antoni Escudero Martínez, qui va ser reelegit amb
el 100% del vots a favor, encapçalant el quart mandat com a president de la patronal després de dotze anys de ser-ho. Escudero, en el seu discurs de proclamació com a president, va mostrar la seva satisfacció pel suport que havia rebut de tots els membres de l’Assemblea General durant els darrers dotze anys i pel fet que tornessin a confiar en ell durant quatre anys més. També va exposar que una de les seves finalitats era que la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona, anés guanyant pes davant de les administracions i la societat civil, en
Nou ALDI a Girona
Premi Riberach
ALDI, una de les cadenes més importants d’alimentació a Europa, va obrir el passat dia 1 d’octubre un nou establiment a Girona, el segon a la ciutat. Amb aquesta nova superfície, ALDI suma 55 establiments a Catalunya, 13 dels quals a la província gironina, i generarà 16 nous llocs de treball. La botiga comptarà amb 1.200 metres quadrats i 81 places d’aparcament pròpies juntament amb 90 de l’Ajuntament. La superfície està ubicada a l’Avinguda Josep Tarradellas, 13, i obre les seves portes de dilluns a dissabte de 9:15 a 21:15 hores.
Aquest any el premi Bocuse d’Or 2015 va ser guanyat a París pel xef Laurent Lemal, del restaurant Riberach de la Catalunya del Nord. Per aquesta ocació, Lemal havia preparat un verat cuinat a 41 graus en un adob de vi blanc associat amb coriandre, i un colom farcit i tornat a constituir amb una guarnició de grosella vermella i grosella negra. Amb aquesta victòria, Lemal accedeix al concurs Bocuse d’or Europa, que es desenvolu-
la línia del darrer mandat. En aquest sentit, va dir que aquest pes que havia adoptat la patronal era gràcies a tots els membres que la formaven, a qui va encoratjar que seguissin treballant amb la mateixa constància i dedicació tal i com ho estaven fent. Així mateix, va recordar que a l’últim mandat s’havia incorporat l’Associació de Turisme Rural Girona, la qual cosa ha estat beneficiós per la Federació perquè l’ha fet més forta i més representativa del sector turístic gironí. A més, va esmentar que des de l’any 2012 la patronal té una seu de propietat quan mai n’havia tingut.
parà al maig de 2016 a Budapest. En cas que acabi entre els 12 primers, podrà pretendre representar França a la final mundial, el gener de 2017 a Lió.
www.gironagastronomica.cat | 31
Restaurant KM0 Hamburgueses d’autor a Girona
Gaudir d’una bona hamburguesa no sempre és fàcil, en el cas del restaurant KM0 en són especialistes: hamburgueses d’autor amb noms tan suggeridors com Peatge Martorell, Chicken Road, Tocada per la Tramuntana, Tropical, Peanut, Michelin, La Pera, La Monja (vegetariana), Ruta 66, Vegana i moltes més. El trobareu situat al bell mig del barri antic de Girona, dalt de la Pujada de Sant Domènec i prop de la Universitat de Girona, amb el conseqüent pàrquing gratuït i amb l’opció d’anar-hi caminant per la part de Sant Domènec i resseguir la part antiga de la ciutat. Amb quasi vint-i-cinc tipus hamburgueses diferents, fins i tot amb algunes de vegetarianes, compren la carn a l’empresa Natrus de la Vall d’en Bas, o sigui, ben de casa. Són unes hamburgueses amb un alt valor afegit. També hi podeu trobar tapes variades com croquetes, patates braves, patates a l’allioli, bones amanides, entre d’altres. Al capdavant del KM0 hi trobem els joves Oscar i Laura, amb les Andreas que els ajuden a la sala. En definitiva, és una parada obligatòria pels amants de les hamburgueses. Pujada Sant Domènec, 9 - Girona - Tel. 972 21 69 81 - Facebook: Kmzerohamburgueseria
32 | www.gironagastronomica.cat
Commemoració
L’Escola d’Hostaleria de Girona fa 50 anys El 1965 un grup d’empresaris va crear la primera Escola d’Hostaleria de Catalunya, situada a Girona.
Fa 50 anys que l’Escola d’Hostaleria de Girona forma professionals del sector de l’hoteleria i el turisme. El projecte inicial, quan la seu de l’escola es trobava al barri de Sant Narcís, era formar cambrers i cuiners i durant 15 anys va ser l’únic centre públic de formació específica d’hostaleria a Catalunya.
en cuina i Direcció en Serveis en formen part però també hi ha quatre cicles més de la vessant del turisme com són Gestió d’allotjaments turístics, Guia, informació i assistència turística, Agències de viatges i gestió d’esdeveniments i Animació turística.
El 1983 l’escola va passar a dependre del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i no va ser fins el 1986, quan es va començar a parlar de la necessitat de fer un nou centre, més modern, amb noves instal·lacions i amb cabuda per a més estudiants. Sis anys més tard la nova escola era una realitat al lloc on es troba actualment, al barri Güell de Girona.
“Dels 650 alumnes, uns 300 corresponen a la vessant d’hostaleria”
L’escola és avui un centre de Formació Professional postobligatori (a partir de 16 anys) que imparteix cicles formatius de grau mitjà i superior. Els de grau mitjà són el grau de Cuina i Gastronomia, Serveis de Restauració i Forneria, pastisseria i confiteria. Pel que fa als cicles de grau superior els cicles de Direcció
Tot i la popularitat de la professió de cuiner i la culminació a Girona amb el nomenament del Celler de Can Roca com el millor restaurant del món, dels 650 alumnes que té aquest curs el centre, uns 300 corresponen a la vessant d’hostaleria. A banda de la formació reglada, l’escola també ofereix altres cursos, com el de sommelier que es fa en col·laboració amb la Universitat de Girona, i que és el curs de sommelier més antic de Catalunya. El
www.gironagastronomica.cat | 33
“L’escola és avui un centre de Formació Professional postobligatori amb cicles de grau mitjà i superior”
dirigeix el sommelier Josep Roca i sempre té una alta demanda tenint en compte que l’aula de tast només té espai per a 28 alumnes. La importància de l’Escola d’Hostaleria a Girona és indiscutible. Molts dels grans cuiners i cambrers gironins i catalans en són exalumnes: els germans Joan, Josep i Jordi Roca (El celler de Can Roca), Marc Gascons (Els Tinars), Pere Massana (Restaurant Massana), Eduard Bosch (Cap de cuina del Bulli), Carles Madrenas
(Director General cadena Riu), Pedro Molina (Director General de Salles Hotels), Cristina Bruno (Bar-Manager Cocteleria Ajoblanco), Ricard Mazon (Cap de RRHH i formador Hotel Gran Marina Bcn), David Seijas (Nariz de Oro i sommelier del Bulli), Xixo Castaño (Restaurant Malena), Albert Sastregener (El Botic), Jordi Puigvert (Pastisser), Carme Picas (Càtering el Ginjoler), Raül Cuadras (Restaurant Mams), Imma Vila (Formadora de Baristes Professionals a nivell nacional), entre molts altres...
Gonzalo Herrero,
director de l’Escola d’Hostaleria de Girona Com a tècnic especialista en hostaleria, abans de dirigir l’escola, havia estat director del Restaurant Nummun de l’hotel AC Palau de Bellavista de Girona i havia format part de l’equip de l’Hostal La Gavina de S’Agaró i del Celler de Can Roca de Girona. - Quant fa que és director de l’escola? 3 anys, des del 2012 - Quina classe imparteix actualment? Forneria, pastisseria i confiteria - D’on era professor abans? De les escoles d’hostaleria de Lleida i Sant Pol de Mar - D’on va ser alumne? Sóc exalumne d’aquesta escola - De quina promoció és? Vaig ser a l’escola del 1982 al 1986
A més, és una institució molt oberta a la ciutat. Per exemple, tenen un restaurant obert al públic. D’aquesta manera, demostren que volen ser visitats i permeten als alumnes fer pràctiques de forma real. Per inaugurar els actes de commemoració del 50è aniversari, l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona ha preparat una lliçó magistral a càrrec dels germans Joan, Josep i Jordi Roca a l’Auditori de Girona.
34 | www.gironagastronomica.cat
LLIBRES
www.gironagastronomica.cat | 35
36 | www.gironagastronomica.cat
La recepta
Chao Fengan Fideus d’arròs saltejats amb verdures
Ingredients:
• 1/2 ceba lila • 1/3 carbassó petit • 1/3 pastanaga • 30 grams de brots de soja • 2 fulles de Bok Choi • Ceba tendra xinesa • Bolets Shitake • Oli de gira-sol • Oli de sèsam • Salsa de soja • Vi d’arròs xinès • 1 ou batut • 1/3 paquet de fideus xinesos
Elaboració:
Agafar una paella o, si tenim, un wok antiadherent. Escalfar la paella i, quan estigui ben calenta, tirar-hi un bon raig d’oli i esperar que surti una mica de fum. Afegir-hi l’ou batut i remenar-lo. Posar-hi totes les verdures i saltejar un minut. Afegir-hi els fideus i un raig de salsa de soja al gust. No parar de remoure perquè tot es barregi bé. Quan els fideus hagin agafat color, saltejar-los durant dos minuts més i ja estaran llestos. Abans de treure’ls, afegir un raig de vi d’arròs i oli de sèsam i la ceba tendra per perfumar.
Consell: Primer pas:
Cal deixar en remull els fideus durant 1 hora i escórrer tota l’aigua. Tallar totes les verdures i els bolets en juliana. La ceba tendra xinesa, la piquem i la reservem.
Yonwang Restaurant Mizuna THAI
També es pot usar una ceba tendra normal. Si els bolets shitake estan deshidratats, cal hidratar-los prèviament abans de tallar-los. El vi d’arròs es pot substituir pel vi blanc sec. És aconsellable saltejar els fideus amb uns bastonets xinesos per facilitat que se separin bé i per homogeneïtzar millor, tant el gust com el color de la salsa de soja.
Gastronomia asiàtica que fusiona els plats de la cuina xinesa, japonesa i tailandesa. Situat a la zona Devesa, ofereix un nou ventall de gastronomia per sortir de la rutina. c/ Riu Güell, 60-64 | 17005 - Girona
www.mizunathai.cat info@mizunathai.com
Horari: 12.00-16.30 | 20.00-00.00 Preu Menú: 11E Tres plats + beguda + postres
Pàrquing Gratuït Segueix-nos a:
www.gironagastronomica.cat | 37
38 | www.gironagastronomica.cat
RESTAURANT LA BRASA DE QUART M e n ú
i
C a r t a
me n ú d i a r i : 1 0 e u r o s OBRIM CADA DIA
Esmorzars de forquilla
n ts e a lit
carn a la br
euros
asa
TERRASSA EXTERIOR TANCADA I AMB PARC INFANTIL
arg ic
ols
Esp ec ia
Menú esmorzar: 8
MENÚS PER A GRUPS
NOVA DIRECCIÓ Carretera Girona a Quart, km. 3,3 a tocar la rotonda dels Àngels (La Creueta) 17242 QUART-GIRONA |
T. 972 298 034
40 | www.gironagastronomica.cat
Actualitat
El Fòrum Gastronòmic torna a Girona del 15 al 17 de novembre
La ciutat de Girona tornarà a acollir, per cinquena vegada, una nova edició del Fòrum Gastronòmic i reunirà el millor de la cuina del 15 al 17 de novembre. Enguany, destaquen com a novetats activitats entorn a l’arròs –amb presentacions de cuiners com Nandu Jubany o tastets de diversos restaurants– i també del moviment ‘slow food’, amb una conferència inclosa del seu creador, Carlo Petrini. La darrera edició del Fòrum es va fer el 2013 i està previst que el certamen creixi: s’ha ampliat l’espai de la fira comercial en 2.000 m2 més i s’han inscrit 50 empreses noves. Els organitzadors esperen reunir més de 200 expositors i asseguren que Girona es consolida com una de les seus fixes de l’esdeveniment, que també es fa a Galícia i Barcelona. En l’edició d’enguany agafarà especial rellevància l’arròs, un producte a qui s’ha reservat un espai i un programa específic. Segons un dels directors del Fòrum Gastronòmic, Pep Palau, “sempre intentem escollir un element creatiu i ens va semblar que l’arròs complia diverses característiques: alimen-
ta el món, és un producte molt mediterrani, permet moltes receptes diferents, és un plat que normalment es comparteix i és un producte transversal a tots els estatus”. De fet, com és un producte tan popular, també s’ha previst un concurs d’arrossos.
“Enguany, destaquen com a novetats activitats entorn a l’arròs”
A banda de l’arròs, el fòrum posarà l’accent en alguns capítols amb personalitat pròpia com són el Fòrum Dolç, el Fòrum Vi i el Fòrum Empresa. Durant tres dies, passaran per l’Auditori de Girona els cuiners catalans més destacats del moment però també s’hi afegeixen noms de la cuina internacional. Allà faran sessions de cuina en directe i presentaran tècniques i receptes. Algunes activitats són
de pagament i per a d’altres cal inscripció prèvia. Seran presents al Fòrum els germans Josep, Joan i Jordi Roca, Jordi Cruz, Sergio i Javier Torres, Dani García, Paco Pérez, Ángel León, Ricard Camarena, Fina Puigdevall o Nandu Jubany, entre d’altres.
“Seran presents al Fòrum els germans Roca, Jordi Cruz i Nandu Jubany entre d’altres” El Fòrum Gastronòmic va néixer el 1999 a Vic i s’ha celebrat ja cinc vegades a Girona, on l’organització va decidir traslladar-lo el 2007.
Pep Palau Director del Fòrum Gastronòmic
www.gironagastronomica.cat | 41
42 | www.gironagastronomica.cat
GastroPost
El racó de l’Acadèmia
Josep Roca
MÀRQUETING I COMUNICACIÓ c/ Sant Joan Bta. La Salle, 22, 2n-2a - GIRONA info@3karacters.cat
L’origen de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia Les xarxes socials i el nostre negoci És per tots sabut i no deixem de sentir-ne a parlar els experts, que en qüestió de xarxes socials:
Si no hi ets, no existeixes. Com moltes estadístiques apunten, la tendència de cerca actual és al moment en que necessitem menjar, comprar, saber,… ja que tenim les eines per poder improvisar en qualsevol situació buscant el millor restaurant, millor preu, ubicació i infinitat de característiques que en aquell precís moment ens vingui de gust, com també opinions i fotografies. Això vol dir que en qualsevol moment, en qualsevol lloc, podem i busquem el que necessitem. Així doncs, podem dubtar que tenir un compte a les xarxes socials, disposar d’una pàgina web i/o estar ben posicionats als cercadors ens pot aportar clients? NO. La nostra imatge a les xarxes socials s’ha convertit en la nostra targeta de visita, la informació que hi pengem o compartim ha de ser clara i entenedora. En el cas de Facebook, que és molt visual, les imatges han de transmetre l’essència del vostre negoci, productes de qualitat i bon servei. Els posts que compleixen aquests requisist, són compartits de forma orgànica i arriben a molts clients que d’una altra manera no s’hi arribaria. És per això que rau la importància de, en el cas de voler ser-hi, fer-ho bé. Però està clar que no sempre és bo estar a les xarxes. Si les tenim i no les actualitzem, si no interactuem amb els comentaris dels nostres seguidor/clients o si estem en xarxes que no són adients pel nostre tipus de negoci, més val no ser-hi fins que estiguem preparats. Passa també, que la presència i l’activitat dels nostres clients, fa que en molts casos, tot i no tenir comptes a les xarxes socials, el nostre negoci és valorat, fotografiat en pàgines especialitzades,… que escapen del nostre control. També amb comentaris sobre l’estada o visita, sobre els nostres productes i tracte del personal... Quan això passa, és bo que hi entreu i sigueu els gestors de contingut i de resposta a tot el que succeix al vostre entorn. Per aquest motiu és important iniciar l’activitat a internet amb l’assessorament professional adequat i especialitzat, enfocant i dirigint totes les opinions i aportacions dels clients. La informació que aconseguim a través de les opinions dels nostres clients, és molt valuosa i important de tenir en compte. El fet de tenir presència a les xarxes socials no és només una simple tendència momentània sinó que el món es mou cap a aquesta direcció. Els dispositius mòbils que ja estan en mans de tothom i les facilitats i les eines que ens proporcionen per “facilitar-nos la vida” ens marquen clarament el camí a seguir. Però el que podria semblar un problema, es pot convertir en el nostre aliat. A través de les xarxes, amb poca inversió, podem arribar a segmentar el tipus de client que volem, és un dels mitjans més econòmics pel que a comunicació es refereix, per això, el 90% dels nostres clients, inverteixen cada cop més en les seves xarxes socials.
L’Acadèmia Catalana de Gastronomia va ser fundada l’any 1989 pel periodista, gastrònom i historiador Néstor Luján, al costat d’un grup de gastrònoms, seguint el model d’altres Acadèmies Europees de Gastronomia. Els seus fundadors, persones que representen la classe econòmica, social i cultural catalana, decideixen assumir la tasca de salvaguardar el patrimoni cultural de la nostra cuina. A aquests efectes, funden l’Acadèmia com un fòrum de recepció, divulgació i debat dels coneixements gastronòmics i és posada al servei de tots els ciutadans. L’Acadèmia, en constant evolució, atenta als esdeveniments de l’entorn de la gastronomia, i sempre dins del respecte a la tradició, organitza i participa en actes públics i culturals, conferències i col·loquis, premis, promoció i edició de publicacions i articles, i promou la recerca per tal de difondre i donar suport a la gastronomia catalana i a les polítiques amb ella relacionades. Com a mostra del seu esforç per dinamitzar i recolzar la gastronomia catalana, l’Acadèmia ha reconegut, al llarg de les successives edicions dels seus premis anuals, els grans cuiners de Catalunya. L’any 1995 Néstor Luján va deixar la presidència en mans del seu vicepresident, Juan Vives. L’any 1998, per motius de salut, cessa el president Juan Vives, que és nomenat President d’Honor i, després d’una convocatòria d’eleccions al mes d’octubre, és nomenat com a president el Dr. Mariano de la Cruz, membre fundador i actiu participant en el futur de I’Acadèmia. L’any 1999, Lluís Bassat, membre fundador, va ser qui va guanyar les eleccions. El president Bassat dimiteix l’octubre de 2000, es convoquen de nou eleccions i la candidatura encapçalada per Miguel Espinet, el desembre del 2000, guanya per aclamació. Amb la presidència del Sr. Espinet, l’Acadèmia inicia un període ben diferent. S’integren més membres, s’amplia el nombre de llocs on l’Acadèmia es reuneix per celebrar les seves trobades o àpats, a part del restaurant Via Veneto, i es planifica la concessió dels Premis Anuals de Gastronomia el 2001, essent inaugurats l’any 2002. Els anys 2003 i 2004 se succeeixen les trobades gastronòmiques, en les quals un brigadier elabora, sota la forma d’un treball, un document d’estudi que servirà per a donar suport i sentit a l’àpat i menú triats entre el cuiner i ell mateix. Aquest període d’activa presidència i junta directiva iniciats per Miguel Espinet continua el seu ritme durant els següents anys fins el novembre de 2010, quan hi ha eleccions a una nova junta i es tria per aclamació a l’actual president, Joan Ras. L’any 2014, sota la presidència del Sr. Ras, l’Acadèmia passa a ser una entitat de dret públic que té com a finalitats l’estudi i la promoció de les ciències i arts culinàries, a través de la investigació i la pràctica de la cuina i de les activitats gastronòmiques; analitza les seves relacions amb la nutrició, la dietètica, l’economia rural, agrícola i ramadera. Presta especial atenció a la gastronomia pròpia de les diferents comarques i poblacions de Catalunya, divulgant les seves excel·lències i propiciant el seu coneixement i expansió, investigant les seves arrels culturals i socials. Sr. Lluís Desoy
www.gironagastronomica.cat | 43
TENDALS PARASOLS CORTINATGES TAPISSERIES MOQUETA PARQUET TAPISSERIA NÀUTICA TELONS SEPARADORS PER A NAUS INDUSTRIALS c/ Rutlla, 11 - 17002 GIRONA Tel. 972 22 23 81 - Fax 972 48 33 29 - Mòbil 658 80 82 97 info@decoresteba.cat
c/ Pau Cila i Dinarés, 6 - 17003 GIRONA
Tel. 972 447 048
• Tapes, entrepans i esmorzars de forquilla • Els dijous arròs • Als vespres fem sopars
...i per aquestes dates, SOPARS amb menús a partir de 16 euros!
I DINARS D’EMPRESA,
PROPERAMENT PARRILLADES AMB PEIX DE LA COSTA
www.gironagastronomica.cat | 45
GUIA GASTRONÒMICA
Noray
Hotel Port Salins
T. 902 454 700 - 972 456 047 Av. Fages de Climent, 10-15 Empuriabrava (Girona) info@hotelportsalins.com www.hotelportsalins.com
Una cuina pròpia, de la terra, de temporada. Mediterrània. Oferim una carta elaborada acuradament que introdueix els productes quan estan en el seu moment òptim. Un ambient agradable i tranquil, on pot gaudir d’una gran vetllada a la vora del canal més ample d’Empuriabrava. El nostre objectiu: la seva satisfacció.
El Celler de Can Serra
T. 972 45 50 04 - 650 388 464 Sant Mori, 17 Empuriabrava (Girona) elcellerdecanserra@hotmail.com
RESTAURANT CUINA CATALANA Menú de dilluns a divendres a 10,26 E Menú de mercat els dissabtes a 16 E Menú celler a 23 E Telèfon 972 45 50 04 - 650 388 464 elcellerdecanserra@hotmail.com
Marisqueria Can Blanco
T. 972 17 21 46 - 972 17 05 21 Av. França, 13 Sant Julià de Ramis (Girona) jblanco@marisqueriabla www.marisqueriablanco.com
Mariscades, peixos al forn, graellades de peix, arrossos, combinats de peix i marisc. Menú per a colles a partir de 18 €, possibilitat de sala per a ballar, salons per a comunions, banquets, aniversaris o reunions d’empresa. Menú diari a 10 € Menú de clova a 40 € amb tot inclòs. Servei de mariscades a domicili. Capacitat fins a 80 persones.
La Taverna de l’Abat
T. 972 219 704 Pl. Santa Llúcia, 6 - Girona info@latavernadelabat.com www.latavernadelabat.com
Situat en ple barri vell gironí, a tocar de l’Abadia de Sant Pere de Galligants. Cuina casolana, amb uns tocs de modernitat molt personal. Menú diari a 12 € tot inclòs, menú de nit a 16 €, també els caps de setmana. Especialitats: Calamars farcits amb salsa de civet, bacallà, guisats. Pantalla gegant per gaudir millor dels partits de futbol. Terrassa exterior amb vistes a la catedral de Girona.
Kroker’s
T. 972 22 51 30 Crta. Sant Gregori, 14 17004 Girona (Cinemes OCINE 3D) krokersgirona@gmail.com www.krokersgirona.com
Kroker’s, és la pizzeria de Girona! Pizzeria, pasta, plats combinats, entrepans, amanides, complements. Sempre estem incorporant noves pizzes! Tenim terrassa amb televisió exterior i amplis aparcaments. Estem a tocar els cinemes Oscar. FEM UNA PIZZA?
46 | www.gironagastronomica.cat
GUIA GASTRONÒMICA
Siloc Situat al peu dels Àngels, és una masia del segle XVII amb uns jardins excepcionals i un mirador sobre la ciutat de Girona. Menú diari a 15,50 euros i un altre, a 22,50 E IVA inclòs. Els caps de setmana, menú a 25,50 E i cada dia, una extensa carta amb plats segons la temporada. A part dels seus menús, també preparen menús per al vostre casament, aniversari, per dinars o sopars d’empresa i per a grups adaptats al vostre pressupost.
T. 972 468 481 Crta. dels Àngels, km 0,2 La Creueta (Girona) info@restaurantsiloc.com www.restaurantsiloc.com
MENJA’T EL CINE Pitu Anaya
PERIODISTA
T. 972 594 246 Palol de Revardit (Girona) http://premiacamps.iespana.es
Can Mià Criança pròpia de les aus a l’entorn del restaurant. Plats casolans. La cuina del xup-xup. El rei dels rostits. Parc amb més de 3.000 aus a plena natura.
EL SECRET: al migdia de dimecres a diumenge. CUINAR AMB MOLT Obert D’AMOR
L’escriptora mexicana Laura Esquivel va publicar la novel·la l’any 1989. El llibre va ser un èxit al seu país i també als Estats Units. Molts productors de cinema volien fer-ne una pel·lícula, però l’autora va voler que fos el seu marit, Alfonso Arau, director de cinema mexicà qui la dirigís, encara que Arau considerava que havia de ser una dona qui ho havia de fer (la novel·la és molt femenina). Finalment va acceptar dirigir-la amb la condició que l’autora de la novel·la escrivís el guió, ja que la novel·la presentava algunes dificultats a l’hora de plasmar-la amb imatges. La pel·lícula es va rodar a Ciudad Acuña i a Piedras Negras, dos llocs molt emblemàtics del seu país. A Mèxic és una de les pel·lícules més influents i als Estats Units es va convertir en la pel·lícula
més vista de parla hispana durant forces anys. Un dels plats més famosos de la novel·la és el de les aus i en particular el de les “Guatlles amb pètals de rosa”. La recepta també es pot fer amb perdius o faisans. La protagonista ho fa amb guatlles que és l’animal que tenien al ranxo. Va ser guardonada amb deu premis Ariel i va tenir altres reconeixements a diferents festivals tot i que una part de la crítica la va acusar de ser un melodrama en la línia dels clàssics “culebrons” televisius llatinoamericans. Jo no hi estic d’acord.
T. 972 856 017 c/ Santa Coloma de Farners, 21 Riudarenes (Girona) Cuina catalana www.labrasa.com
COM AIGUA PER A XOCOLATA PAÍS: MÈXIC ESTRENA: 2004 DIRECTOR: ALFONSO ARAU PRODUCTOR: ALFONSO ARAU GUIÓ: LAURA ESQUIVEL MÚSICA: LEO BROUWER FOTOGRAFIA: STEVEN BERNSTEIN I EMMANUEL LUBEZKI REPARTIMENT: LUMI CAVAZOS, MARCO LEONARDI, REGINA TORNÉ, ADA CARRASCO
Restaurant Celler la Brasa de Riudarenes Restaurant Celler la Brasa de Riudarenes és un dels clàsSINOPSI sics de la gastronomia gironina. Amb plats abundants i de Història d’amor ambientada a Mèxic l’any 1910. Mamá Elena viu en un ranxo amb les seves tres filles, Rosaura, gran qualitat i amb una carta molt àmplia Gertrudis i Tita. La tradició familiar diu que la filla petita, de cuina tradiciocuidar a la seva mare fins els últims dies de la seva nal catalana: guisats,havida.de“platillos”, canelons, les patates amb El jove Pedro i Tita estan completament enamorats però allioli a la brasa, cargols, el aquesta rostit la mare no aprova relació i d’ànec, li demana que es conill i bolets de casi amb la gran de les tres filles. Tita, viurà un calvari temporada. També disposa d’un durant la resta de la seva vida. acollidor celler. Obert cada dia al migdia, els dilluns també. HG00002224
Joan Vicens
PLATS CUINATS JOAN VICENS Obert cada dia de 8 a 17 hores a 6,50 E. i dissabtes fins a les 20 hores 32 anys alMenú vostrediari servei Divendres
Ofertes especials en pollastres a l’ast i fideuà. Pots pagar Rostisseria i càtering amb la targeta RES.
Restaurant de menjars per emportar 972 909 012 Coneix millor les nostres T. 972 909 012 / 685 322 201 Nova ampliació, més surtit de plats ofertes entrant al nostre facebook 685 322 201 o a la nostra pàgina web: Av. de França, 183 Cuinem per vosaltres Avinguda França, 183 Sarrià dedeTer (Girona) www.joanvicens.com Ofertes setmanals Sarrià de Ter (Girona) info@joanvicens.com info@joanvicens.com Botiga amb embotits, vins caves aperitius, www.joanvicens.com www.joanvicens.com postres i gelats
Restaurant Aiguaviva 06 GIRONAGASTRONÒMICA
972 394 221 Crta. Girona a Santa Coloma de Farners, s/n - Aiguaviva (Girona) barrestaurantaiguaviva@gmail.com Dilluns tancat
El menú de migdia, a 11 E, és una varietat de plats a la carta, d’entre els quals cal recomanar els cargols, que són excel· lents, i els calamars a la romana. El bacallà és una de les especialitats així com els arrossos. Excel·lents esmorzars de forquilla. Els dilluns està tancat per descans del personal. El dijous l’arròs del menú és impressionant. Ampli pàrquing i terrassa interior per esmorzar, dinar o sopar.
Ca la Maria
T. 972 56 33 82 - 972 54 50 04 c/ Unió, 5 17752 Mollet de Peralada (Girona) www.restaurantcalamaria.net
Des de 1961 la família Barris és qui regenta el Restaurant Ca la Maria de Mollet de Peralada. Un restaurant on podreu degustar-hi plats típics de la cuina empordanesa, com ara els “platillos” i rostits, i que aposta per la recuperació de plats que estan desapareixent com ara el cap i pota, la tripa de bacallà, els guisats de Festa Major, les pomes de “Relleno”..
www.gironagastronomica.cat | 47
CENTRE INFINITI GIRONA: Ctra. Nacional II, 18 - 17458 FORNELLS DE LA SELVA - Tel. 972 22 12 44 - www.infiniti.es
NOU OUTLET MODA DONA MODA HOME MODA NEN COMPLEMENTS CALÇAT ACCESSORIS
PRIMERES MARQUES AL MILLOR PREU! VINE A COMPROVAR-HO! OBERT DE DILLUNS A DISSABTE DE 9:30 A 21 HORES I ELS DIUMENGES DE 9:30 A 14 I DE 16 A 21 HORES
ESTEM A LA CARRETERA GIRONA-QUART ENCREUAMENT CARRETERA MONTNEGRE (ANTIGA NAU DE BIMBO) A QUART Telèfon: 972 907 008 Facebook: Outlet premium