Mòdul 1: Desenvolupar habilitats de memòria i comunicar de manera clara i concisa. Primera part
1.1.- Les habilitats de memòria: En aquesta primera part del mòdul 1 ens dedicarem a desenvolupar la nostra memòria per tal de produir una comunicació més efectiva. A la nostra tasca diària com a treballadors de la Generalitat de Catalunya hem de tractar habitualment amb usuaris i companys de feina. Una habilitat comunicativa professional força important és la capacitat per recordar paraules, concretament els noms de les persones i, amb les mateixes tècniques, també les circumstàncies associades a elles. Quina utilitat tindrà aquesta tasca per a nosaltres i per als altres? Anem a veure-ho! El nom no serveix únicament per cridar algú i que sàpiga que ens dirigim a ell. El nostre nom és valuós per a nosaltres i ens agrada que tothom el conegui. De la mateixa manera hem de pensar que el nom també és important per a les altres persones i també els agrada que el coneguem. Anomenar algú pel nom crea alguna cosa més; crea una “relació”. No es tracta d'una relació en el sentit estricte del terme, és quelcom més subtil, però perceptible fins i tot en un àmbit a vegades no conscient. Com ens sentim quan una persona que ens importa no recorda el nostre nom? Us imagineu, al cap d'uns anys trobar-nos pel carrer amb un antic company de feina, un professor de l'institut on vam estudiar, en definitiva, alguna persona que va ser molt important per a nosaltres i que, de cop, ens pregunta el nom perquè ja no se'n recorda? Oi que la sensació que deixa en nosaltres no és agradable?. Tenim capacitat de memòria per recordar-nos de molts noms, però a vegades només succeeix que no hi hem prestat l'atenció suficient, o, senzillament, no ens interessa.
A la feina, saber memoritzar els noms dels companys, de les persones amb les quals tractem habitualment o circumstancialment (companys de la nostra secció i d’altres; professores, pares i mares de l'AMPA, membres del Consell Escolar, personal dels centres educatius, etc.) i anomenar-los pel seu nom, fa que s’incrementi la qualitat del servei que oferim. En el cas dels usuaris dels serveis, si no els coneixem, en veure la documentació que ens presenten podrem anomenar-los pel seu nom i, per tant, la percepció del servei per part de l’administrat millora. De poc serveix haver fet una bona feina si després no hem sabut adaptar-nos al registre lingüístic, o no hem tingut en compte el llenguatge no verbal o hem fet servir un to de veu no correcte.
Com ens recordarem dels noms? Seguirem una sèrie de passos. PRIMER: Fixar la nostra atenció en la persona. És fàcil dir-ho, però ara que ja heu llegit fins aquí, segur que, d'alguna manera, hi posareu més interès. Us ha d'interessar de veritat. Heu de fer una mena de pausa, recordar-vos a vosaltres mateixos el contingut d’aquest taller que esteu cursant i veure com la vostra atenció es focalitza molt més. Fixeu-vos en els trets facials de la persona, si algun d’ells us crida l'atenció especialment. SEGON: Una estratègia que ens ajudarà és repetir el nom. Un cop ens presenten la persona o ella ens diu el seu nom, hem d'aprofitar el moment per repetir-lo. Per exemple: si es diu Carles, doncs dir: “Hola Carles” o aprofitar a l'acomiadar-nos per dir: “Adéu, Carles”. D'aquesta manera anem fixant el nom. Segons el grau d'interès que tinguem, convindria apuntar el nom a una llibreta i fer-ne un control si pensem que se'ns oblidarà. TERCER: Molt important i també més difícil, atès que requereix una mica de pràctica: associarem el rostre de la persona amb el seu nom mitjançant una connexió que ens porti del rostre al nom per un camí que establirem. El nostre cervell funciona per associació. Com establir aquestes connexions de les nostres neurones? 1. Si la persona s'assembla a un conegut o a un actor o a una actriu, a un cantant, etc., aleshores podem establir comparacions o similituds. Si tenim aquesta sort, no caldrà fer gaires esforços més, atès que el nom serà fàcil de recordar. 2. Si la persona té el mateix nom que alguna persona important per a nosaltres o que alguna persona famosa o coneguda: esportistes, presentadors de la televisió, etc., el nom també serà més fàcil de fixar. 3. Podem, també, afegir paraules al nom per similitud: Alejandro: Alejandro Magno; Jesús: de Natzaret; Anna: Karenina; Alícia... en el país de..., trucs d'aquesta mena.
Si no ho podem fer així, la majoria de vegades, es tracta d'establir una associació entre el nom i una altra cosa, una associació que sigui absurda, inusual, impactant, i lluny de la normalitat. Aquesta associació cal que posi en funcionament diferents sentits per tal de poder accedir-hi amb més facilitat o per més camins. Fóra bo, també, Implicar en l'associació a més a més de la vista, l'olfacte, el tacte, etc. D'aquesta manera queda marcat en la nostra memòria d'una manera més forta. Pot semblar còmic, fora de lloc, però... per recordar tot s'hi val. I com fem això? Veiem aquests exemples: Rosa: Podem imaginar la cara al mig d'una rosa i penjar imaginàriament aquesta imatge en una etiqueta al front de la persona. Si, a més a més, en sentim el perfum, pensem en les espines i imaginem que ens punxen…, d'aquesta manera la imatge no és només visual sinó també tàctil i olfactiva. Àngel: Imaginem les ales (imatge visual) i una mena de música celestial (imatge sonora). També podem afegir encens (imatge olfactiva). Jordi: Imaginem al cavaller matant el drac: podem sentir rugir la bèstia (imatge sonora), el foc del drac que ens crema (imatge tàctil), el fum que ens ofega (imatge olfactiva), l'armadura (imatge visual). Alfred : Podem separar la paraula (Al - fred) i imaginar-nos donant-li la mà i glaçant-nos. Veiem el gel (imatge visual ) i sentim el fred (imatge tàctil). Si els cognoms tenen similitud amb objectes també podem fer servir els mateixos recursos.
Està bé consultar la bibliografia i llegir coses similars, però des de diferents fonts. Això ajuda a fixar conceptes. De totes aquestes estratègies, es tracta de veure quina és la que ens va millor i si la nostra feina (o la nostra vida en general) depèn molt de saber els noms de les persones… Quan sigui possible agafem una llibreta o un smartphone! És evident que recordar els noms no només ens serveix per a la feina, sinó que també ens pot ser útil en situacions de la vida quotidiana: noms del personal de serveis de l'ambulatori o de l'Ajuntament, el nom d'un veí, el nom dels amics que ens presenten, etc. Segur que sabem el nom del nostre metge de capçalera o, si tenim fills, el nom del tutor de l’escola. Si sabem el nom de la gent i ens dirigim a ells pel seu nom, a poc a poc ens adonarem que la nostra xarxa de relacions va canviant. D'alguna manera, tenim una mena de control sobre la situació. Les relacions es fan més personals i, per tant, sigui l'entorn que sigui, més productives.