La imatge en moviment:
Creació, edició i mostra EDICIÓ I PUBLICACIÓ D’IMATGES Posted on 16 de noviembre de 2018 por JOAQUIN en https://blocs.xtec.cat/quimcorvo/2018/11/16/edicio-i-publicacio-dimatges/ - respond
Quan intento fer una fotografia amb la càmara intento que el motiu, principalment, m’emocioni. El procés per obtenir una fotografía pot ser llarg. Ja que primer he de buscar i rebuscar per trobar durant el temps i el camí quelcom que em faci sentir alguna d’aquelles emocions que em fan ser feliç. I això, el procés per obtenir-la, pot durar hores i a vegades dies. Crec que s’ha de viure l’experiència de la búsqueda amb intensitat i per això intento estar molt atent. Per lo que s’ha de caminar i mirar amb un altre ritme i amb altres ulls. Tant la mirada del fotògraf, com el seu pas, són diferents als cotidians. S’han d’adaptar al lloc, al camí, a l’hora del dia, al temps atmosfèric i a altres condicionants.
1. 1
Normalment el motiu, que busco per fotografiar, sols aparèixer a l’atzar o per casualitat. Altres vegades, està on penso que podria hallar-se o he d’esperar quiet fins que torni a aparèixer. I molt poques vegades, em sorgeix, com en aquest cas de la imatge inferior, de sobte, sense buscar el motiu. Primer, va cridar la meva l’atenció la forma de la bicicleta; després va fer aturar-me el lloc. En aquesta situació vaig pensar i preparar-me en silenci per retenir l’objecte i l’instant. Volia posseir-ho. Per això ens vaig apropar una mica més de l’habitual, fins que vaig decidir prèmer el botó de l’obturador de la càmara. Fins que vaig escoltar un sutil so familiar. De seguida, tras remirar la foto feta i comprobar en la petita pantalla digital de la càmara si està bé, normalment, si és així, es manté una mica més el moment d’excitació i d’emoció previ.
Amb molta il·lusió, quan volem recuperar o rememorar l’experiència viscuda, busquem la imatge. Volem reviure l’instant màgic en el que s’ens va aparèixer el motiu. Volem sentir de nou aquell moment de la trobada que, tras la llarga recerca, ens va premiar amb un petit somriure.
Peró moltes vegades, passat el temps, ja no ens diu res. La seva informació és diferent; s’ha anat perden amb el pas del temps. Ja no sentim el mateix. L’efecte sobre nosaltres de la imatge s’ha anat difuminant. Ja forma part del nostre passat, de les nostres vivències, de la nostra vida, dels nostres records.
I com passa amb l’efímera vida de la fragància d’una flor o d’un perfum els records es van degradant. Ara només podem editar la imatge, manipular-la, per intentar apropar la seva aparença a aquella que guardem ja diluida en la nostra memòria; a aquella que ens va fer aturar-nos aquell dia. A aquella imatge en aquell lloc que ens va fer percebre en el nostre cos una sensació agradable molt especial i que volem tornar a sentir. Podeu seguir-me a INSTAGRAM: https://www.instagram.com/lifim9/
1. 2
1. 2
1. 3
ÚS DIDÀCTIC DEL MATERIAL MULTIMÈDIA Posted on 11 de noviembre de 2018 por JOAQUIN Com passa cada x temps des del meus inicis com professor a inicis dels anys 80, ara quan estem a les acaballes de la segona dècada del segle XXI, encare hi ha polítics i professionals de l’ensenyament secundari que per millorar els resultats acadèmics i fugir del 33% d’alumnes que abandonen o no superen l’ESO es continuen plantejant què mètode pedagògic s’ha de seguir i què mitjans o recursos han utilitzar per aconseguir-ho. També es plantegen i pregunten sobre si ha d’haver un llibre de text físic o un llibre digital accessible mitjançant una plataforma, o sí, han de ser els professors els que han de crear els seus llibres, o per què no, potser si els llibres els hauria de crear cada alumne. Un dels grans canvis que he viscut i experimentat al llarg de la meva vida professional com docent en la forma d’impartir les classes per mostrar informació als alumnes a l’aula, va ser la possibilitat de poder alternar l’ús de la clàssica i omnipresent pissarra de guix amb les primeres pantalles de projecció d’imatges. Cronologicament, primer vaig fer servir a l’aula el projector d’opacs, desprès el projector de transparències i una mica més tard la TV amb el complement del vídeo. Els tres recursos van conviure a l’aula, cadascú amb les seves virtuts i els seus defectes; però em van permetre poder mostrar, explicar i complementar als alumnes informació amb una perspectiva diferent: més amena, clara i atractiva. Si aquest canvi va arribar a la part visual, la imatge mostrada, també va ser l’ús, generalment a classes de música o de llengües, dels aparats elèctrics com el tocadiscs o el radio-casset i més tard el lector de CD els que van provocar que el so arribés amb més força i fidelitat als alumnes.
1. 4
Crec que aquella llum inicial, que va entrar a les aules projectada davant dels alumnes, va servir per obrir els ulls i la ment també als docents. Va ser la primera petita revolució multimèdia. Ja que amb els avanços tecnològics utilitzats tots dos guanyen, tan al professor al que li facilita la feina, com a l’alumne que s’impregna de més vivències, experiències i coneixements en el mateix període de temps. Les aules s’han anat transformant poc a poc, ja que sempre ha estat molt car comprar e instal·lar per estar al dia, amb els últims avanços didàctics, electrònics, en la mesura de que les administraccions, els centres educatius i els docents podien i/o volien. Però els resultats sempre han pagat la pena, costi lo que costi. Les classes es van tornar amb l’ús de material audiovisual més àgils i flexibles, al alternar-se recursos. El professor comença ha utilitzar indistintament la pissarra de guix, la de Vileda o la pantalla de tela com fons i suport de textos, imatges i de vídeos complementats amb so. Amb aquest canvis les classes que s’imparteixen se tornen més riques en contingut, qualitativa i quantitativament, al estar l’alumne més motivat i atent al veure i escoltar d’una forma nova i renovada. Els docents a finals dels anys 80 van començar a notar els progressos al poder passar d’oferir als alumnes, no només els continguts que el temps limitat de durada de la classe les permetia abans, per poder escriure, dibuixar, etc en poques pissarres els seus comentaris i reflexions; sinó que també, van poder oferir i compartir, a més a més, coneixements propis i aliens amb altres medis audiovisuals.
Una mica més tard, als 90, arrivaría l’ordinador a l’aula. L’ordinador es converteix en un nou mitjà i en un recurs didàctic amb moltes posibilitats. Crea moltes expectatives en el món educatiu, ja que té recursos propis i un llenguatge propi. Connectat a un projector, finals dels 90, és l’eina multimèdia ideal que permet projectar i emetre so. I als inicis del 2000 arrivarà la pantalla digital a les aules, amb la que els alumnes poden participar més amb la seva formació. Aquesta perfecta combinació de projector, ordinador i pissarra digital farà que es comencin a arraconar els projectors d’opacs i de transparències, els televisors i reproductors de vídeo i també els reproductors de so, les pantalles de projecció i en alguns casos les clàsiques pissarres. La multimèdia ha arribat a les aules. Però el docent si vol tenir l’ordinador d’aliat a les seves classes ha d’aprendre a usar-ho, configurar-ho i a utilitzar els seus programes. L’ordinador l’ofereix un ampli ventalls de possibilits per millorar la seva feina i els resultats dels seus alumnes; però te un cost, pot ser per alguns docents un cost molt car: el seu temps. Potser massa temps; ja que estar al dia no és tan fàcil i en requereix de molt. Formar-se no era tan fàcil com ara, els cursos de formació arribaven a poca gent i per cursar-los el professor s’ha havia de desplaçar a un lloc físic, a vegades llunyà, on rebre les seves classes. En moltes ocasions la formació rebuda no es podia impartir als alumnes ja que la majoria de centres educatius anaven a altre velocitat. El segon gran moment important pels docents i alumnes va ser a l’arrivada d’internet als instituts i escoles. Des de llavors, i fins ara, tot va més ràpid, tot és més fàcil, les possibilitats que ens ofereix a dins de l’aula són infinites. Ens van començar a despendre dels disquets, pen-drives, Cds o dels DVDs. Però l’ús d’internet i les seves aplicacions a les aules està sent molt limitat i reduïd. Actualment encare bastants docents utilitzen l’equip multimèdia de l’aula per projectar powers points o pel·lícules sobre la pissarra digital, i no pas per fer altres activitats més actuals. Però per sort en molts centres educatius, impulsats per les 1. 5
direccions o grups de professors, aquests dispositius multimèdia amb arribat a les aules per quedar-se i han deixat als llibres de text com complement digitalment o oblidats. Crec que hem de tenir molt clar que el professor avui no és l’únic coneixedor de la veritat, no és l’únic posseïdor del coneixement ni tampoc sempre utilitza l’única pedagogia adient en cada cas. Hi ha altres formes de formar, ensenyar i d’educar en aquest segle ja iniciat. Ni el llibre de text l’únic recurs vàlid. Les eines multimèdies les hem fet entrar a l’aula i hem d’aprofitar-les per millorar la nostra feina: educar i ensenyar. Però tinc la sensasió personal de que els alumnes actuals volen que donen un pas més endavant. Volen sentir i veure com altres ulls, tenir més veu a les classes i utilitzar altres medis i canals d’informació per participar i aprendre. Les classes no poden continuar sempre basculant o pivotant sobre la figura central d’un únic professor con figura vertebradora en la formació dels joves. Sí, ha de dirigir, dinamitzar, impartir, mostrar, etc però també ha d’apendre a delegar. Amb 30 alumnes per grup en una hora de classe no hi ha temps per a que tothom tingui el seu torn i moment de gloria. El smartphone pot ser un bon aliat per aconseguir-ho, ja que ho porten a sobre cada dia a classe. Els alumnes de secundària actuals des de petits que en les escoles han conviscut i vist com la mestra o mestre i la pissarra eren els centres d’interés del seu aprenentatge de tot i tots. També han après sols des de petits a casa multíssimes altres coses jugant amb les vídeo-consoles i ara a través d’internet jugant amb altres persones conegudes i desconegudes que viuen a prop o molt lluny fent servir el seu smartphone o tablet. Quan arriven a secundària els alumnes ja estan cansats de mirar davant, a una pissarra a on els aconteixements passen molt poc a poc, en blanc i verd. No com en les seves pantalles quan visionen un vídeo o experimenten amb un videojoc que els aconteixa-
ments es produeixen molt veloçment. Ara volen tenir impressions i experiències noves, amb tots els colors i matissos, en la seva educació; en un lloc on passen moltes hores i reclamen poder participar activament en el seu procés d’aprenentatge per no aborrir-se a classe. Han nascut en un món a on les coses passen molt ràpidament. Els alumnes adolescents actuals volen també, sobretot, comunicar-se, i ho fan, i molt, però en altres àmbits, i no tant en l’educatiu, com ens diuen els estudis i enquestes actuals que ho demostren; com per exemple en l’informe d’investigació Jesús Plaza de la Hoz de la Universidad Internacional de la Rioja titulat Cómo afecta el uso de Internet a los estudiantes adolescentes. Sí, es comuniquen a fora de l’aula, amb dispositius electrònics com el smartphone, la tablet o l’ordinador, utilitzant les conexions d’internet de pagament o gratuïtes. I es comunicen, no sols amb la veu, sino majoritariament i molt amb un llenguatge escrit propi utilitzant les xarxes socials. Tot el procés educatiu s’està qüestionant: la seva organització, planificació, realització i avaluació; així com sota què acció es poden consolidar els aprenentatges els alumnes: treballant sols, en grup, per competències, per projectes, etc. Són qüestions de les que he sentit parlar moltes vegades durant aquests 37 anys 1. 6
que fa que dono classes. S’han canviat moltes lleis educatives, de tots els colors. Ara s’anunciat que es tornarà a canviar. I sempre que es fa s’ha canvia tot i no, com crec que s’haria de fer, canviant només lo que no funcionava per millorar. Per acabar, també es parla actualment sobre l’ús de recursos audiovisuals per potenciar un aprenentatge significatiu; crec que tots els recursos poden ser vàlids sols, en convivència o alternats per aconseguir un fi, sigui un aprenentatge significatiu com si és un aprenentatge memorístic. I per últim, es parlen de moltes coses, però no es parla tant sobre l’abús o del mal ús que es fa dels recursos audiovisuals quan es treballa sol ni meyns dels seus efectes negatius. O sí, els alumnes que viuen en zones deprimides, amb greus problemes soci-econòmics usen o podran usar els recursos audiovisuals a casa quan fan els deures o algunes activitats complementàries. Esta entrada fue publicada en General y etiquetada EDIG, FUTUR, MULTIMEDIA, ORDINADOR por JOAQUIN. Guarda enlace permanente.
CONTINGUTS DEL BLOG AMB ÀUDIO Posted on 16 de diciembre de 2018 por JOAQUIN Hola món, Benvinguts al vostre blog! Creat per aprendre a mirar el món amb altres ulls. Des d’avui tambè tindrèu articles publicats en àudio, per a què us sigui més enriquidor i fàcil el seguiment d’aquest blog. Reproductor de audio 00:00 00:00 Utiliza las teclas de flecha arriba/abajo para aumentar o disminuir el volumen. Esta entrada fue publicada en EDICIÓ D’ÀUDIO, General, INICI y etiquetada 4r ESO, AUDACITY, EDIG, INICI, PUBLICACIÓ por JOAQUIN. Guarda enlace permanente.
1. 7
EDICIÓ I PUBLICACIÓ DE VÍDEO Posted on 11 de enero de 2019 por comunicacioquimpons Conèixer APPs noves m’ha permet canviar coses en les meves pràctiques docents per aconseguir els mateixos objectius i ampliar el nombre de competències a assolir poels alumnes. Per exemple, abans amb alumnes de primer d’ESO utilitzava el programa Pivot Animator per ordinador per crear i contar una primera historia digital. La història és tenia que editar frame a frame, exportar-la com GIF o MOV i posar-li la música posteriorment editant-la de nou amb Power Point. Molta feina i temps per crear i editar una petita història d’apenes un minut. Posteriorment a aquesta activitat, editavem amb els alumnes una segona història enregistrada amb la càmera del mòbil utilitzant el programa Movie Maker. Més fàcil i ràpid de fer; però requeria l’ús d’un ordinador i del programa, que no tots els alumnes tenien per poder fer-ne l’edició.
1. 8
Amb la formació rebuda fins ara i amb lo que he aprés aquets curs: el programa Pivot Animator per ordinador, amb tota la molestia que suposava anar a l’aula de informàtica, l’he substituit per l’APPs Toontastic per a mòbil. He vist que el Movie Maker ha passat a la història i que hi han APPs com ara: AndroidVid, CromaKey, FXGuru Movie FX Director, Lapse It – Time Lape ( i Pro), per exemple, molt intuitives, fàcils d’utilitzar i que tots els alumnes en podem tenir-les gratuïtament. Per tant em passarè a les APPs per editar vídeos amb els alumnes. Respecte a la publicació de videos, mai havia hagut tantes possibilitats de fer-ho a tants llocs i arribar a tantes persones. Però donat el material sensible amb el que treballem, prefereixo contiuar utilitzant de personatges de les pel·lícules que creem: objectes, animals o coses. I deixar les persones per a quan tinguin els drets de la propietat de la seva imatge. comunicacioquimpons (2019-1) Revisat per Joaquin Corvo (2019-1)
CREACIÓ DE UNA REVISTA DIGITAL
Posted on 12 de enero de 2019 por JOAQUIN He creat la revista digital utilitzant el programa gratuït d’ISSUU. Està feta a partir del material i els diferents articles del curs EDIG que he anat creant i publicant en el meu blog i que reflecteixen i sintetitzen els aprenentatges que he assolit amb aquest curs telemàtic. Si la voleu gaudir, podeu accedir a ella a través d’aquest link: https://issuu.com/xtec133/docs/revistaquimcorvo
VÍDEO: QUÈ FAS ABANS DE CLASSE?
Posted on 12 de enero de 2019 por comunicacioquimpons El vídeo que acompanya aquest article és el resultat de la proposta d’una activitat de classe d’Educació Visual i Plàstica per a 2n d’ESO. Amb la pregunta: ¿Què fas abans d’anar a clase? Es pretent que els alumnes narrin part de les seves vivències i experiències abans d’anar a l’institut a fer classe amb petits fragments de vídeo enregistrats i editats amb el programa OpenShot. La seva durada no ha de ser superior a un minut. Preferentment el vídeo, seguint les instruccions dels curs: … hauria de ser creat pels propis alumnes amb tot el que significa el procés de treball: de planificació, disseny, guionització, gravació, edició, avaluació amb el treball de grup col·laboratiu i cooperatiu (amb càrrecs, responsabilitats o especialitats per a cada membre del grup i el treball col·laboratiu entre les especialitats de cada membre amb altres del mateix carrèc d’altres grups). comunicacioquimpons
1. 9
NOTA: No he pogut instal·lar-ne el programa OpenShot perqué el sistema operatiu que tinc al meu MAC és anterior. I en quant a la versió en APPs per a smartphone o tauleta no existeix cap versió disponible. He instal·lat l’aplicació d’ANDROVID per a smartphone a on he pogut retallar els fragments de vídeo. Però la publicitat que apereix és massa molesta com per poder treballar comodament i amb garanties. Per lo que s’ha acabat editant el vídeo final en Adobe Premier i el so amb AUDACITY. Joaquín Corvo (2019-2) Mireu aquest exemple que ha fet el nostre company QUIM PONS col·laborador d’aquest blog i que ha publicat a YouTube.
EDICIÓ D’UN VÍDEO AMB UNA APP
Posted on 13 de enero de 2019 por comunicacioquimpons L’activitat proposada consisteix en enregistrar amb un smartphone petits fragments de vídeo sobre una temàtica escollida per la majoria dels alumnes. Preferentment el vídeo haurà de ser creat pels propis alumnes amb tot el que significa el procés de treball: de planificació, disseny, guionització, gravació, edició, avaluació amb el treball de grup col·laboratiu i cooperatiu (amb càrrecs, responsabilitats o especialitats per a cada membre del grup i el treball col·laboratiu entre les especialitats de cada membre amb altres del mateix carrèc d’altres grups). comunicacioquimpons Mireu aquest exemple del col·laborador del blog quimpons en el que ha utilitzat l’APP Stop-Motion Maker LifeLapse per enregistrar les imatges i l’aplicació KineMaster per editar el vídeo.
Aquesta revista ha estat dissenyada, maquetada i realitzada per l’autor. Tots els articles i la majoria de imatges han estat realitzades expressament amb motiu del curs EDIG.
1. 10