"Se me olvido que te olvidé" Diálogos del Alhzeimer BNM

Page 1

Exposició

Asociació

“Se me olvió que te olvié”. Diálogos desde el Alzheimer.

Blanco Negro y Magenta

“Se m´ha OBLIDAT Que t´he OBLIDAT” Diàlegs des de l´Alzheimer Sala de “La Muralla” Universitat de València Col· legi Major Rector Peset


“Se me olvió que te olvié”. Diálogos desde el Alzheimer. Diseño Alexandra R.Rey




“Se m´ha OBLIDAT que t´he OBLIDAT” ( Se me olvidó que te olvidé) Exposición colectiva Asociación Blanco Negro y Magenta Sala de “La Muralla” Col· legi Major Rector Peset de la Universitat de València Septiembre - Octubre 2019

www.blanconegroymagenta.com www.uv.es/cmrpeset



“Se m´ha OBLIDAT que t´he OBLIDAT” Diàlegs des de l´Alzheimer

Se me olvidó que te olvidé. Diálogos desde el Alzheimer Asociación Blanco Negro y Magenta En colaboración con: Vicerrectorado de Responsabilidad Social y Cooperación de la Universitat de València Vicerrectorado de Cultura y Deportes de la Universitat de València Col· legi Major Rector Peset Universitat de València


Texto Amb el títol “Se m’ha oblidat que t’he oblidat”,

llibertat per fer servir com a inspiració per a les

l’associació de dones artistes Blanco, Negro y

seues obres la seua pròpia experiència o la seua

Magenta vol sensibilitzar la societat sobre la

contextualització social. El resultat és una exposició

prioritat sociosanitària que comporta la malaltia

en què preval la part emocional, però que no és

d’Alzheimer, i ho fa per mitjà d’un diàleg entre

exempta de formalisme respecte a cada obra

les obres que componen l’exposició. Dibuixos,

representada.

fotografies, vídeos, obra tèxtil, escultures… les diverses disciplines fan palès un problema que

Sembla significativa la idea de treballar sobre

afecta un conjunt de la societat, a la qual s’adreça

l’Alzheimer en una sala on una muralla física és

precisament,

personalment,

l’element dominant. De vegades, la casualitat

perquè a dia d’avui ningú no en pot estar a

forma part activa de la proposta i aquest és sens

resguard.

dubte el cas.

El motiu d’aquest projecte té també la intenció

Com a equip curatorial donem les gràcies al

d’insistir en el reconeixement i l’aportació social

Vicerectorat de Responsabilitat Social i Cooperació

que suposa l’atenció i cura a la persona malalta i

de la UPV, al Vicerectorat de Cultura i Esports i al

posar davant els ulls de qui contemple l’exposició

Col•legi Major Rector Peset de la UV que ens haja

el treball callat, abnegat, desvalorat, poc o gens

permès mostrar un dels nostres projectes més

remunerat, que fan bàsicament dones de l’àmbit

propers en el pla personal de moltes de nosaltres.

familiar, amb el desgast emocional que això

En aquest projecte, s’hi perd l’interès per la forma

suposa, i també el de migrants de poca qualificació

en benefici del concepte a l’hora de representar, i

professional

ho fem mitjançant la narrativa que atorga el conjunt

col•lectivament

que

i

malauradament

difícilment

cotitzen pel seu treball.

de totes les obres.

Malgrat la idea proposada en comú, les artistes

Equip curatorial BNM

de Blanco, Negro y Magenta han tingut plena

8


Curatorial Con el título “Se me olvidó que te olvidé” la

para utilizar como inspiración para sus obras su

asociación de mujeres artistas Blanco, Negro

propia experiencia o bien contextualizarlo en lo

y Magenta, quiere sensibilizar a la sociedad

social. El resultado es una exposición en la que

sobre la prioridad socio-sanitaria que supone la

prima la parte emocional, pero que no está exenta

enfermedad del Alzhéimer, y lo hace por medio

de formalismo respecto a cada obra representada.

de un diálogo entre las obras que componen la exposición. Dibujos, fotografías, vídeos, obra textil, esculturas… las diversas disciplinas harán

Parece significativa la idea de trabajar sobre el

latentes el problema que afecta a un conjunto de la

Alzheimer en una sala donde una muralla física es el

sociedad y precisamente a ella va dirigido colectiva

elemento dominante. A veces, la casualidad forma

y personalmente, porque a día de hoy nadie puede

parte activa de la propuesta y esta sin duda es una

estar a salvo de sufrirla.

de ellas.

El motivo de este proyecto tiene también la

Como equipo curatorial damos las gracias al

intención de insistir en el reconocimiento y la

Vicerectorado

aportación social que supone el cuidado y poner

Cooperación de la Universidad Politécnica de

ante los ojos de quienes contemplen la exposición

Valencia, al Vicerectorado de Cultura y Deportes

el

desvalorizado,

y al Colegio Mayor Rector Peset de la Universidad

poco o nada remunerado, y que es realizado

de Valencia por habernos permitido mostrar uno

básicamente por mujeres del ámbito familiar, con

de nuestros proyectos más cercanos en el plano

el desgaste emocional que supone, y también el de

personal de muchas de nosotras. En él se pierde

migrantes de poca cualificación profesional y que

el interés por la forma en beneficio del concepto a

desgraciadamente dudosamente cotizan por su

representar y lo hacemos mediante la narrativa que

trabajo.

otorga el conjunto de todas las obras.

trabajo

callado,

abnegado,

de

Responsabilidad

Pese a la idea propuesta en común, las artistas de Blanco, Negro y Magenta han tenido plena libertad

9

Equipo Curatorial BNM

Social

y


A R T I S TA S ASOCIACIÓN BLANCO NEGRO Y MAGENTA A R T I S TA I N V I TA D A PALOMA NAVARES

10


Alexandra R.Rey Almudena Armenta Blanca Prendes Carmen Imbach Charo Corrales Concha Mayordomo Dora Román Eva Rodríguez Castillo Leticia Reyero Lo Súper Mabel Martínez Maite Cajaraville Marga Colás Marta Albarrán María Jesús Manzanares Miren Manterola Miriam Garlo Narges Bazarjani Rebeka Elizegi Soniya Patel Teresa Blanco Virginia Rivas Yolanda Lalonso Artista Invitada: Paloma Navares

11


12


13


Alexandra R.Rey

14


Alexandra R.Rey Procesos del desvanecerse, 2018 Serigrafía sobre cobre laminado 200 x 50

El presente proyecto dialoga desde las

de tal o cual vida una experiencia en el

como fronteras, los propios límites

abierto, desconcertado, destruido…

fronteras comunicativas. Entendiendo

del ser humano. Las huellas y heridas que el tiempo ha grabado en nuestra piel, como una narración que nos

recuerda de dónde venimos y hasta donde podemos llegar. Su límite

corporal y su límite mental, la piel y la memoria. Comprendiendo la necesidad de una para con la otra en el proceso de traducción de los

códigos suspendidos en el tiempo y

el espacio. Nos preguntamos ¿Dónde residen los códigos comunicativos en estados límites como la enfermedad y la muerte? ¿Cuáles son esos códigos y

cómo

alcanzan

un

receptor?

Entendiendo que, la enfermedad hace

15

límite de la condición humana. Sujeto

Desde esta lectura, la enfermedad no es sólo quemadura y pena, sino que

abre nuevas potencias sensibles y

del cuerpo. Nos expone a un riesgo de realidad que, en definitiva, revela nuevos

ámbitos

del

ser.

Ciertas

dinámicas o intensidades claves de

la vida cuando ésta se ha vuelto un

signo abierto de su corte o abertura, exponiendo todo su ser extenso y

sensible. Esa tensión en la que somos, y sin la cual, no seríamos. Diálogos

desde nosotros, para con nosotros. Desde el miedo para la vida. Desde la oscuridad para la luz.


Alexandra R.Rey Alexandra R.Rey

Serie “Metamorfosis”, 2018

Fotografía plegada, papel 200gr 30 x 24 c/u

Diferenciamos en el individuo tres fronteras

reinterpretar su proceso de cambio, su

que consideramos lo conforman definen

metamorfosis. Tratamos de dar forma a

y condicionan. El cuerpo físico, el cuerpo

los efectos producidos por la enfermedad

psíquico y la enfermedad en sí misma. Para

en el individuo y en el círculo social que

ello se reflexiona en torno al origen. Al

lo rodea. Comprendiendo la aleatoriedad

punto de partida. Cuestionamos el punto

en la cual nos encontramos, tratamos

gráfico en sí mismo como desencadenante

de poner luz ahí donde solo reside la

de un proceso mayor. Entendiendo ese

oscuridad y el miedo. Más allá de lo

núcleo como “algo” no tangible, necesario

desconocido o lo espantoso, reside un

y primero que nos conforma. Partiendo

ser cargado de memoria, historia, vida,

del punto y de su proceso de evolución

emociones y sensibilidad; que pese a su

llegamos a la red, a las conexiones de

deformación por la enfermedad, tiene

puntos; a la piel y sus tejidos, a las redes

infinitas historias que contar que merecen

neuronales, a la memoria. En torno a la

ser puestas en valor.

memoria y a su evolución de la mano de

Vida- historia- memoria- identidad

la enfermedad, comenzamos a tratar de

16


17


Almudena Armenta

Almudena Armenta Alzheimer II, 2014

64 x 44

18


Almudena Armenta Alzheimer I, 2014

64 x 44

Las nubes oscurecen la mente, esta vive en permanente tormenta y no hay un momento de sosiego. Todo alrededor se convierte en un caos. El mundo se vuelve

inmenso y los corazones se cierran. Hay

que mantener la calma, darles el tiempo que necesiten, dejarles vivir a su ritmo, no

discutir, no regaĂąarles, no tomarse a mal sus conductas incoherentes, mantener

la rutina en sus vidas, decidir por ellos, prevenir las situaciones y cuidarse a uno mismo.

La doble batalla ante la pĂŠrdida de

la consciencia, de los trastornos de conducta, el

estrĂŠs, el

aislamiento,

la renuncia a uno mismo y la terrible

ansiedad que nos va minando poco a poco.

19


Blanca Prendes

20


Blanca Prendes Silencio, 2014 Lambda sobre dibond 100 x 50

Esta serie de fotografĂ­as reflejan el

silencio y sobre todo la ausencia del

tiempo y del espacio vividos durante los cuidados. AquĂ­ la persiana funciona

como una mĂĄquina del tiempo, forzando

la falta de luz y creando un espacio en sombra.

21


Carmen Imbach

22


Carmen Imbach Mirada perdida, huecos en blanco, la memoria no es el tiempo, 2019 Hilos de coser e hilo de seda, macramé, friselina, aglutinantes naturales y artificiales 200 x 35

Intento aproximar al espectador a un espacio artístico de reflexión, utilizando

como estrategia un rectángulo de tejido

red sin aguja (técnica propia), luego de haber urdido y bordado un mismo rostro

repetidas veces, y una frase que expone el deterioro provocado por la enfermedad

del Alzheimer. Esta enfermedad afecta en su mayoría a mujeres, ellas, lentamente van perdiendo su presente quedando

atrapadas en un laberinto sin salida urdiendo entramados en la sombra.

Como sociedad debemos tender redes, especialmente en estos tiempos de tanta indiferencia, donde los intereses

económicos tienden a clasificar a los sujetos en objetos proyectando un futuro sombrío.

23


Charo Corrales Charo Corrales La oscuridad de la luz, 2017 Papel fotogrรกfico 30 x 45 c/u

24


Mi padre fue diagnosticado de Alzheimer

permanece la mayor parte de su tiempo

cuando mis hermanos y yo le comunicamos

que en su cabeza hay una infinita negrura;

en 2012. Nunca habló de ello, ni siquiera

disociado de la realidad. A veces imagino

que padecía esta terrible enfermedad.

otras, un fulgor que no deja ver nada.

Supongo que se refugió en la negación

Quisiera creer que las sombras en las que

por su imposibilidad de afrontarla. Nadie

habita su memoria son un eclipse. Y que, a

sabe muy bien qué pasa por la mente de

pesar de que aparentemente predomine

una persona que sufre esta dolencia. A

la oscuridad, reine la luz del día, como en

mí, como hija, me resulta muy doloroso

estas imágenes tomadas a la naturaleza en

contemplar cómo su personalidad va

la que mi padre se sentía tan dichoso y en

desapareciendo con la impotencia de no

la que, junto a él, también yo lo fui en mi

saber si logramos aliviar su sufrimiento. Y

niñez. Y así vuelvo a los días felices de los

para afrontar de la mejor manera posible

interminables veranos, cuando nada malo

las distintas personalidades que en él van

me podía pasar de su mano y en los que muy

emergiendo a lo largo de cada etapa, he

temprano, le acompañaba a coger higos.

buscado refugio en mi oficio: plasmar la

Con los canastos cargados de tesoros,

luz y la oscuridad con la fotografía. Ya es

regresábamos a casa para desayunar juntos

prácticamente imposible comunicarse con

con el resto de la familia, antes de que se

él; no queda nada del hombre que fue.

fuera a trabajar. Nunca fueron para mí más

Convertido en un ser ausente y contenido,

justificados los madrugones.

25


Concha

Mayordomo Concha Mayordomo Margareth Thatcher, Carmen Sevilla, Peter Falk (Colombo), Adolfo Suรกrez, 2019 Lรกpiz y carbรณn sobre papel 30 x 21 c/u

26


Las presentes obras han sido realizadas

ayuda adicional. He querido simbolizar

limitado el control del dibujo, con la

la representación, empatizando de esa

siguiendo

una

secuencia

que

ha

con ello también el deterioro físico en

idea experimentar en primera persona

forma con cuatro personajes víctimas de

lo que supone la pérdida paulatina de

esa terrible enfermedad.

facultades, aunque en este caso sea

Por otra parte, supone un homenaje al

deliberadamente inducido. En primero

artista alemán William Utermohlen y sus

se ha realizado con la mano derecha,

autorretratos y a mi madre Iluminada

el segundo con la izquierda asistida

Palomar Teresa víctima de la enfermedad

con la derecha, el tercero con la mano

y fallecida en mayo del 2018.

izquierda y el cuarto con la boca y sin

27


Dora Romรกn

28


Dora Román Confusión, 2019 Fotografía digital sobre dibond 62 x 50

Confusión es una llamada de atención sobre

los

enfermos

de

alzheimer.

Carentes de recuerdos, olvidadas sus vivencias,

parecen

estar

dominados

por una continua y persistente apatía que surge al empezar a fallar memoria y

atención, sumada a la pérdida de destreza en las tareas rutinarias. No sabemos qué pasa por su cabeza, pero sí su dificultad

para reconocer objetos y personas y su

incapacidad de recordar lo reciente y

reconocer a los que están a su alrededor, hallándose sumidos en un estado especial que parece no tener vida.

Para reflejarlos me sirvo de los maniquíes

como objetos inanimados y, rodeándolos de materiales ricos y delicados, trato de

conferirles

más

importancia,

estableciendo un juego entre lo confuso y lo nítido, lo aparente y lo auténtico.

Esta obra forma parte del proyecto “Juguetes Rotos”.

29


Eva RodrĂ­guez Castillo 30


Eva Rodriguez Castillo Vacío, 2019 Resina, cera, pigmentos naturales y lienzo 38 x 46

EL cuidado de un ser humano sin presente, su continuo día a día hasta llegar a ese final de mostrar un rostro VACIO dentro de la silueta que queda de él, es un trabajo llevado por un familiar directo o migrantes en un porcentaje altísimo de mujeres sin preparación a tan delicado cuidado, sufriendo

el

desgaste

emocional

que

supone vivir el deterioro de estas personas afectadas. Es

necesidad urgente dar valoración

e importancia social a estos cuidados, formando

personas

cualificadas

que

permita una mejor atención a quien sufre esta enfermedad. Cuidadores formados para atender en su casa esta enfermedad contando con una retribución digna y justa.

31


Leticia Reyero

32


Leticia Reyero El peso de la conciencia, 2009 Caliza, hierro y resina 100 x 80

33


Lo Súper

34


Lo Súper No me olvides, 2017 Collage analógico con corteza de árbol 40 x 50

No me olvides pero olvidas, olvidas tu amor, tu casa, tu vida ... ¿Qué puedes sentir tú en estos momentos? ¿Qué pasa por tu cabeza? Qué queda de todos tus recuerdos…. amontonados como espirales en tu olvido.

35


Mabel MartĂ­nez


Mabel Martínez Cuando la memoria deviene silencio, 2019 Técnica mixta: escayola, hilo de cobre y vídeo proyección 150 x 165 x 20

Cuando la memoria deviene silencio

protegiendo el cuidado necesario

terapéutico del arte con un grupo de

de nuestra vida. En mi propuesta,

nace de la puesta en práctica del valor

personas del centro de día AFAMUR (Asociación de familiares de enfermos

de alzheimer de la Región de Murcia). Tras cuatro sesiones de trabajo con pacientes en fase leve-moderada de

la enfermedad junto a sus cuidadores

y partiendo de imágenes de pintura

contemporánea (Gaya, Sofía Morales, Picasso,

Pollock…)

evocamos

recuerdos, sensaciones y emociones, para plantear el reto de disparar la

imaginación, dejando fluir la libertad

expresiva a través de la práctica artística. Se trataba de lograr una experiencia que permitiera aflorar en

todos nosotros aquello que éramos en

ese

momento,

aceptándonos,

y reconociendo el valor inestimable las formas en escayola, el hilo de

cobre y la proyección audiovisual

intentan evocar no sólo la fisiología del deterioro cerebral, las dificultades psicológicas y emocionales en la vida

cotidiana de los pacientes, el desgaste en las relaciones familiares, el trabajo inestimable de las cuidadoras… pero

ante todo lo que pretende es transmitir

la experiencia vital a la que dio lugar esta

práctica

artística,

un

hecho

realizado en un momento concreto que

posiblemente estas personas olviden

como suceso, pero que podrán evocar

emocionalmente cada vez que vuelvan a mirar sus trabajos.


Maite Cajaraville


Maite Cajaraville Louise Bourgeois Blackmail, 2013 Instalación 100 x 100 x 100

La omnipresencia soterrada del no-nato

definitiva de la fantasmagoría del no-nato

que no se apaga ni con la imposibilidad

diálogo establecido por la artista franco-

como obsesión. Un fantasma percutidor biológica de la concepción. El no-nato está

presente en la mente de la mujer a modo

de elemento perturbador y de presión. Maite Cajaraville acude a un modelo artístico

de

autoridad

abiertamente

feminista, cuya vida y obra es un referente

casi axiomático pocas veces cuestionado. Su punto de vista -jugando con los mismos elementos que Louise Bourgeois trató en su trabajo (los formales y estéticos, pero

también los intelectuales: autobiografía, traición, filiación familiar y soledad, por apuntar sólo algunos) alude a la liberación

y es un acto de rebeldía en respuesta al americana, donde se repite como castigo

recurrente o maldición eterna. El chantaje, entendido como presión injusta sobre un

individuo para modificar su conducta, se razona aquí, en palabras de la propia

Cajaraville, como “el análisis de un

mensaje lanzado por Louis B. que parece

estar a medio camino entre el aviso o la

constatación de una mala noticia y que, como tal, rechazo frontalmente”. Guillermo Espinosa, crítico de arte.


Marga Colรกs


Marga Colás Sin título Técnica mixta y pilot sobre madera 80 x 122

La obra es parte de un tríptico. Este hace referencia y juega con los distintos estados de nuestro entramado cerebral y el universo que nos acoge, la fluidez, el ajustado mecanismo y la perfecta sincronización. Cuando todo funciona y cuando deja de funcionar….el universo sigue ahí con sus operaciones matemáticas, solo queda saber cuál rincón del cosmos es nuestro hogar . El cosmólogo Max Tengmark dice que las matemáticas crean la realidad... y yo me pregunto ¿y cuándo falla la realidad ?


Marta Albarrรกn


Marta Albarrán Sin título, 2017 Fotografía sobre dibond, madera, clavos, tela y cuerda

El olvido el dueño del mar. Ahora la máscara. Beber con una pajita. El frío del cristal. Desgarro de lo cercano sin tiempo que perder perdidos. En un abrazo. El olvido el dueño de la luna si las palabras no llegan a la boca. No veo la luna está, pero no. Entonces la pinto. En un abrazo.

43 x 107


MarĂ­a JesĂşs

Manzanares


María Jesús Manzanares Poema bordado de Ada Salas, 2017 Bordado de hilo rojo sobre lino 120 x 70

La obra que presento pertenece a una serie de cuatro piezas. Cuatro poemas bordados

escritos

por

mujeres:

Emily

Dichinson, Emilia Oliva, Ada Salas y Pureza Canelo. Las palabras como representación de imágenes guardadas que hablan de la memoria, del pasado y de la relación profunda con la madre y su cuidado. Son poemas profundos que evocan el silencio, del dolor, la distancia y la memoria. La técnica del bordado sirve como sutura para cerrar cicatrices o como modo de reafirmación contra el abandono y la dureza de las personas encargadas del cuidado.


Miren Manterola


Miren Manterola Homenaje a Ana, 2019 Técnica mixta 75 x 60

Un cuidador de una enferma de Alzheimer me dijo: “Esta enfermedad es muy cruel, es como si estas leyendo un libro sobre tu historia de vida y cada página que pasas se va borrando día a día todo lo que viviste”.


Miriam Garlo


Miriam Garlo Cuidadora olvidadiza olvidada, 2019 Fotografía digital 177 x 42

Cuidadora

Olvidadiza

Olvidada

es

el

reflejo de una identidad femenina (in) visible como tantas otras, cuya labor ha estado de por vida vinculada al cuidado de las personas y cosas que la rodeaban. Actualmente,

Cuidadora

tiene

una

percepción alterada por el Alzheimer, sus recuerdos son imprecisos, sus palabras confusas y no identifica con claridad ciertos rostros y situaciones, sin embargo sigue siendo capaz de coser para nosotrxs, cocinar y cuidar la huerta entre otras cosas, aunque todavía no ha recibido todo lo que ella viene entregando. Cada día al levantarse sigue acarreando una sórdida realidad marcada por su género, su sexo y el desvirtuamiento de los valores vinculados a la ética de los cuidados que predomina en nuestra sociedad.


Narges Bazarjani


Narges Bazarjani Reflejo, 2019 Técnica mixta sobre lienzo 80 x 120

El cuadro aspira a entretejer a la cuidadora con el que es cuidado, el dolor es mutuo. La sociedad que vivimos encapsula a la cuidadora y al cuidado en una amalgama de sufrimiento. En el cuadro, hay un elemento que interactúa: un espejo roto. El cuerpo del desmemoriado incluye este espejo con doble sentido: su propia rotura y la fragmentación de quien se reconoce en este espejo. Hay miradas que te duelen y te rompen. La mirada hacia el ser olvidante, desvalido en su desmemoria, se te incrusta y te fragmenta, en dos dimensiones, la física y la moral. Este rostro no solo dice cuídame. Sino también te habla de ti, del observador.


Rebeka Elizegi


Rebeka Elizegi La novia, 2017 Collage manual sobre soporte rígido. Técnica mixta: papel, plástico, agujas 28 x 28

Aunque cuando realicé esta pieza no

sí, gestando una especie de collage

del Alzheimer, sino en crear una imagen

a partir de retales de sus propias

me centraba concretamente en el tema alegórica que representara el paso del tiempo, creo que “La Novia” representa

muy bien las fases leve y moderada de

cualquier persona enferma de Alzheimer. Esas etapas de primera confusión, en las que la persona afectada mezcla ideas que no tienen relación directa entre

de pensamientos confusos, creados

vivencias. La alteración de la memoria

y el olvido de los sucesos recientes van tomando protagonismo mezclados con el recuerdo de hechos lejanos y

presagiando el preámbulo a una fase de oscuridad y ausencia


Soniya Patel


Soniya Patel

Soniya Patel

I Reach Out To You In Search Of Joy

Stretch Out Your Hand That I May

I Once Knew, 2019

Find You Once More, 2019

(Me Acerco Hacia Ti En Busca De La Alegría Que Conocí)

(Extiende Tu Mano Que Te Pueda Hallar Una Vez Más)

Fotografía y arte digital sobre aluminio

Fotografía y arte digital sobre aluminio

90 x 55

90 x 55

¿Cómo se soporta el robo gradual, la

enfermedad despiadada... La confusión,

¿Quiénes fueron siempre la roca de

esperando incluso los momentos más

pérdida sin sentido de un alma querida? tu vida? Están allí, pero no están allí. Vuelven durante breves momentos de lucidez; cada vez menos, a medida que pasa el tiempo...

Estas obras intentan capturar la angustia

de la ausencia de un ser querido;

que todavía está allí, escondido en

el no entender. Te acercas una y otra vez, breves de alegría. Alegría que puede

permanecer hasta el final. Y por supuesto el amor; Porque nada puede robar el

amor. La llama del amor parpadea pero permanece para siempre brillante, para siempre inmortal.

lo profundo de las sombras de una How do you deal with the gradual

of a merciless disease… The confusion

dear soul? They who was always the rock

reach out to them again and again,

stealing away, the senseless loss of a

of your life? They are there, but not there. They come back in brief moments of

lucidity; increasingly less as time passes by…

These art works try to capture the anguish of the absence of a loved one who is still

there, hidden deep behind the shadows

and helpless incomprehension. You

waiting for even the briefest moments

of joy. Joy that remains right till the end. And of course love; for nothing can steal away the love. The flame of love flickers

but remains forever bright, forever immortal.


Teresa Blanco


Teresa Blanco Identidad perdida, 2019 Fotografía digital sobre cartón pluma 60 x 40

El arte de perder se domina fácilmente;

que, aun con algunas o muchas de

extraviarse / que su pérdida no es

sentirse

/ tantas cosas parecen decididas a ningún desastre. / Pierde algo cada día. Acepta la angustia / de las llaves

perdidas, / de las horas malgastadas. Elizabeth Bishop.

Uno es lo que recuerda porque uno es

lo que ha vivido, lo que ha aprendido, lo que ha visto, lo que ha conocido y lo que ha construido. ¿Quién se es cuando todo eso queda borrado?

Al otro lado del alzhéimer existe la

confusión, pero también un ser humano

sus capacidades mermadas, necesita visto,

escuchado

y,

por

supuesto, amado. Pero ¿quién puede

tomarte en serio cuando se esta tan lejos de lo que una vez fuimos?

Al otro lado del alzhéimer hay un ser humano que lucha por ser parte de

las cosas, por mantenerse conectado. Vivir el momento, es todo lo que puede

hacer. Y no castigarse a si mismo por

dominar el “arte de perder” es el reto al que se enfrentan día a día.


Virginia Rivas


Virginia Rivas Conversando con Yeya, 2019 Instalación sonora: Polaroid, Audio y fotografía 160 x 80

‘Conversando

con

extractos

algunas

de

la

Yeya’

recoge

conversaciones

que he tenido con mi abuela desde que la diagnosticaron Alzheimer, en las que me relata historias ya conocidas, me pregunta por personas que no recuerda y reinventa muevas anécdotas. Además de una serie de fotografías que cuentan nuestras vivencias juntas. Este trabajo es un homenaje a esos instantes en los que aún la reconozco, una forma de inmortalizar nuestra historia


Yolanda Lalonso


Yolanda Lalonso Sólo tú, sola yo, 2018 Fotografía sobre cartón pluma 70 x 47

Más del 70% de cuidadoras de enfermos de

tiempo nos hace encontrarnos de nuevo.

alzhéimer somos mujeres.

Y al final te vas, y yo me quedo un poco

Me desoriento contigo y aprendo a guiarte.

más, pero ya no soy la misma, también he

Sola, me instruyo psicológica, económica y

olvidado cosas de mí que no me devolverán.

socialmente para acompañarte.

Otra vez el amor obrará el milagro mientras

A veces te ausentas, y yo me pierdo

espero.”

también, pero el amor, la paciencia y el


Artista Invitada

Paloma Navares


Artista Invitada

Paloma Navares


Paloma Navares Stand by (Habitación 6), 2000 - 2003 Video 3 ̈31 ̈ ̈





ALEXANDRA R.REY The

present

project

ALEXANDRA R.REY dialogues

this or that life an experience at the

from the communicative frontiers.

limit of the human condition. Open

Understanding as boundaries, the

subject,

very limits of the human being. The

From this reading, illness is not

footprints and wounds that time has

only burn and grief, but it opens

engraved on our skin, like a narrative

up new powers of the body and

that reminds us of where we come

of the sentient. It exposes us to a

from and how far we can go. Your

risk of reality that ultimately reveals

body limit and your mental limit, skin

new areas of being. Certain key

and memory. Understanding the

dynamics or intensities of life when

need for each other in the process

it has become an open sign of its

of translating the suspended codes

cut or opening, exposing its entire

in time and space. We ask ourselves:

extended and sensitive being. That

Where do communicative codes

tension in which we are, and without

reside in borderline states like illness

which, we would not be. Dialogues

and death? What are these codes

from us, to us. From fear to life. From

and how do they reach a receiver?

darkness to light.

bewildered,

destroyed…

El present projecte dialoga des de les

una experiència en el límit de la condició

fronteres comunicatives. Entenent com

humana. Subjecte obert, desconcertat,

a davanteres, els propis límits de l’ésser

destruït… Des d’aquesta lectura, la

humà. Les petjades i ferides que el

malaltia no és només cremada i pena,

temps ha gravat en la nostra pell, com

sinó que obri noves potències sensibles

una narració que ens recorda d’on

i del cos. Ens exposa a un risc de

venim i fins on podem arribar. El seu

realitat que, en definitiva, revela nous

límit corporal i el seu límit mental, la pell

àmbits de l’ésser. Certes dinàmiques

i la memòria. Comprenent la necessitat

o intensitats claus de la vida quan

d’una envers l’altra en el procés de

aquesta s’ha tornat un signe obert de

traducció dels codis suspesos en el

la seua cort o obertura, exposant tot

temps i l’espai. Ens preguntem On

la seua ser extens i sensible. Aqueixa

resideixen

comunicatius

tensió en la qual som, i sense la qual, no

en estats límits com la malaltia i la

seríem. Diàlegs des de nosaltres, envers

mort? Quins són aqueixos codis i com

nosaltres. Des de la por per a la vida.

aconsegueixen un receptor? Entenent

Des de la foscor per a la llum.

els

codis

que, la malaltia fa de tal o tal altra vida

Understanding that, illness makes

ALEXANDRA R.REY

ALEXANDRA R.REY

We differentiate in the individual three

with disease, we began to try to

Diferenciem en l’individu tres fronteres

comencem a tractar de reinterpretar

boundaries that we consider define

reinterpret its process of change, its

que

el seu procés de canvi, la seua

and condition. The physical body, the

metamorphosis. We try to shape the

defineixen

cos

metamorfosi. Tractem de donar forma

psychic body and the illness itself. To

effects of disease on the individual

físic, el cos psíquic i la malaltia en

als efectes produïts per la malaltia

do this, we reflect on the origin. To

and on the social circle around him.

si mateixa. Per a això es reflexiona

en l’individu i en el cercle social que

the point of departure. We question

Understanding the randomness in

entorn de l’origen. Al punt de partida.

l’envolta. Comprenent l’aleatorietat en la

the graphic point itself as triggering

which we find ourselves, we try to

Qüestionem el punt gràfic en si mateix

qual ens trobem, tractem de posar llum

a major process. Understanding that

put light there where only darkness

com a desencadenant d’un procés

ací on només resideix la foscor i la por.

nucleus as a non tangible, necessary,

and fear reside. Beyond the unknown

major. Entenent aqueix nucli com “una

Més enllà del desconegut o l’espantós,

and first conforming thing. Starting

or the frightening, resides a being

cosa no tangible, necessari i primer que

resideix un ser carregat de memòria,

from the point and its evolution

charged

history,

ens conforma. Partint del punt i del seu

història, vida, emocions i sensibilitat;

process, we arrive at the network,

life, emotions and sensibility; that

procés d’evolució arribem a la xarxa, a

que malgrat la seua deformació per la

at the point connections; at the

despite its deformity by illness, has

les connexions de punts; a la pell i els

malaltia, té infinites històries que contar

skin and its tissues, at the neural

infinite stories to tell that deserve

seus teixits, a les xarxes neuronals, a la

que mereixen ser posades en valor.

networks, at the memory. Around

to be valued. Life- history- memory-

memòria. Entorn de la memòria i a la

Vida- historia- memòria- identitat

memory and its evolution along

identity

seua evolució de la mà de la malaltia,

with

memory,

considerem i

el

conformen

condicionen.

El


ALMUDENA ARMENTA

ALMUDENA ARMENTA

The clouds darken the mind, it lives

behaviors

in a permanent storm and there

routine in their lives, decide for them,

wrong,

keep

up

the

is no moment of calm. Everything

prevent situations and take care of

around it becomes chaos. The world

yourself. The double battle before

becomes immense and hearts close.

the loss of consciousness, of the

You have to stay calm, give them the

behavioral disorders, the stress, the

time they need, let them live at their

isolation, the renunciation of oneself

own pace, don’t argue, don’t scold

and the terrible anxiety that gradually

them, don’t get their incoherent

undermines us.

BLANCA PRENDES care. Here the blind works like a time

silence and especially the absence

machine, forcing the lack of light and

of time and space lived during the

creating a shadow space.

CARMEN IMBACH slowly lose their present and become

artistic space of reflection, using as

trapped in a maze with no way out by

strategy a rectangle of woven net

weaving in the shadows. As a society

without needle (own technique),

we must network, especially in these

after having woven and embroidered

times of so much indifference, where

a same face repeatedly, and a phrase

economic interests tend to classify

that

subjects into objects projecting a

deterioration

caused by Alzheimer’s disease. This disease mostly affects women, they

núvols

enfosqueixen

la

incoherents, mantindre la rutina en les seues vides, decidir per ells, previndre

no hi ha un moment d’assossec. Tot al

les situacions i cuidar-se a un mateix.

voltant es converteix en un caos. El món

La doble batalla davant la pèrdua de la

es torna immens i els cors es tanquen.

consciència, dels trastorns de conducta,

Cal mantindre la calma, donar-los el

l’estrés, l’aïllament, la renúncia a un

temps que necessiten, deixar-los viure

mateix i la terrible ansietat que ens va

al seu ritme, no discutir, no renyar-los,

minant a poc a poc.

no prendre’s a mal les seues conductes

Aquesta sèrie de fotografies reflecteixen

la persiana funciona com una màquina

el silenci i sobretot l’absència del temps

del temps, forçant la falta de llum i

i de l’espai viscuts durant les cures. Ací

creant un espai en ombra.

CARMEN IMBACH

I try to approach the viewer to an

the

ment,

aquesta viu en permanent tempesta i

BLANCA PRENDES

This series of photographs reflect the

exposes

Els

bleak future.

Intente aproximar a l’espectador a un

dones, elles, lentament van perdent el

espai artístic de reflexió, utilitzant com

seu present quedant atrapades en un

a estratègia un rectangle de teixit xarxa

laberint sense eixida ordint entramats

sense agulla (tècnica pròpia), després

en l’ombra. Com a societat hem de

d’haver ordit i brodat un mateix rostre

tendir xarxes, especialment en aquests

repetides vegades, i una frase que

temps de tanta indiferència, on els

exposa la deterioració provocada per

interessos

la malaltia de l’Alzheimer. Aquesta

classificar als subjectes en objectes

malaltia afecta en la seua majoria a

projectant un futur ombrívol.

econòmics

tendeixen

a


CHARO CORRALES My

father

was

diagnosed

CHARO CORRALES with

of its time dissociated from reality.

El

diagnosticat

i contingut, roman la major part del seu

Alzheimer’s in 2012. He never spoke

Sometimes I imagine that in his head

d’Alzheimer en 2012. Mai va parlar

temps dissociat de la realitat. A vegades

of it, even when my brothers and

there is an infinite blackness; others,

d’això, ni tan sols quan els meus

imagine que al seu cap hi ha una infinita

I told him that he suffered from

a gleam that leaves nothing to be

germans i jo li comuniquem que patia

negror; unes altres, un fulgor que no

this terrible disease. I guess he

seen. I would like to believe that the

aquesta terrible malaltia. Supose que

deixa veure res. Voldria creure que

took refuge in denial because he

shadows that inhabit his memory

es va refugiar en la negació per la seua

les ombres en les quals habita la seua

couldn’t face it. No one knows very

are an eclipse. And that, despite the

impossibilitat d’afrontar-la. Ningú sap

memòria són un eclipsi. I que, a pesar

well what goes on in the mind of a

seeming predominance of darkness,

molt bé què passa per la ment d’una

que aparentment predomine la foscor,

person suffering from this disease.

the light of day reigns, as in these

persona que pateix aquesta malaltia. A

regne la llum del dia, com en aquestes

I, as a daughter, find it very painful

images taken from nature in which

mi, com a filla, em resulta molt dolorós

imatges preses a la naturalesa en la

to watch her personality disappear

my father felt so happy and in which,

contemplar com la seua personalitat

qual el meu pare se sentia tan feliç i en

with the helplessness of not knowing

together with him, I was also happy in

va desapareixent amb la impotència

la qual, al costat d’ell, també jo ho vaig

if we can alleviate her suffering.

my childhood. And so I return to the

de no saber si aconseguim alleujar

ser en la meua infantesa. I així torne als

And to face in the best possible

happy days of the endless summers,

el seu sofriment. I per a afrontar de la

dies feliços dels interminables estius,

way the different personalities that

when nothing bad could happen to

millor manera possible les diferents

quan gens dolent em podia passar de la

are emerging in him throughout

me from his hand and in which very

personalitats que en ell van emergint

seua mà i en els quals molt primerenc,

each stage, I have sought refuge in

early, I accompanied him to pick figs.

al llarg de cada etapa, he buscat

li acompanyava a agafar figues. Amb

my profession: to shape light and

With baskets loaded with treasure,

refugi en el meu ofici: plasmar la llum

les canastres carregades de tresors,

darkness with photography. It is

we would return home to have

i la foscor amb la fotografia. Ja és

tornàvem a casa per a desdejunar junts

almost impossible to communicate

breakfast together with the rest of

pràcticament impossible comunicar-

amb la resta de la família, abans que

with him; there is nothing left of the

the family, before they went to work.

se amb ell; no queda res de l’home

s’anara a treballar. Mai van ser per a mi

man he was. Turned into an absent

I’ve never been more justified in early

que va ser. Convertit en un ser absent

més justificats els *madrugones.

and content being, it remains most

hours.

CONCHA MAYORDOMO

meu

pare

va

ser

CONCHA MAYORDOMO

The present works have been carried

without additional help. I wanted

Les presents obres han sigut realitzades

addicional. He volgut simbolitzar amb

out following a sequence that has

to symbolize with it the physical

seguint una seqüència que ha limitat

això també la deterioració física en la

limited the control of the drawing,

deterioration in the performance,

el control del dibuix, amb la idea

representació, *empatizando d’aqueixa

with the idea of experiencing in

thus empathizing with four characters

experimentar

forma amb quatre personatges víctimes

first person what the gradual loss of

who were victims of this terrible

el que suposa la pèrdua gradual de

d’aqueixa

faculties entails, even if in this case

illness. On the other hand, it is a

facultats, encara que en aquest cas

banda, suposa un homenatge a l’artista

it is deliberately induced. In the first

tribute to the German artist William

siga deliberadament induït. En primer

alemany William *Utermohlen i els seus

it was done with the right hand, the

Utermohlen and his self-portraits and

s’ha realitzat amb la mà dreta, el

autoretrats i a la meua mare Il·luminada

second with the left assisted with

to my mother Illuminated Palomar

segon amb l’esquerra assistida amb

Palomar Teresa víctima de la malaltia i

the right, the third with the left hand

Teresa, victim of the illness and

la dreta, el tercer amb la mà esquerra

morta al maig del 2018.

and the fourth with the mouth and

deceased in May 2018.

i el quart amb la boca i sense ajuda

en

primera

persona

terrible

malaltia.

D’altra


DORA ROMÁN

DORA ROMÁN

Confusion is a wake-up call for

to remember the recent events and

Confusió és una trucada d’atenció sobre

i reconéixer als que estan a la seua al

Alzheimer’s

of

recognize those around him, finding

els malalts d’alzheimer. Mancats de

voltant, trobant-se sumits en un estat

memories, forgotten about their

himself in a special state that seems

records, oblidades les seues vivències,

especial que sembla no tindre vida. Per

experiences,

be

to have no life. To reflect them I use

semblen

una

a reflectir-los em servisc dels maniquins

dominated by a continuous and

the mannequins as inanimate objects

contínua i persistent apatia que sorgeix

com a objectes inanimats i, envoltant-

persistent apathy that emerges when

and, surrounding them with rich and

en començar a fallar memòria i atenció,

los de materials rics i delicats, tracte de

memory and attention begin to fail,

delicate materials, I try to give them

sumada a la pèrdua de destresa en les

conferir-los més importància, establint

combined with a loss of dexterity

more importance, establishing a play

tasques rutinàries. No sabem què passa

un joc entre el confús i el nítid, l’aparente

in routine tasks. We don’t know

between the confused and the sharp,

pel seu cap, però sí la seua dificultat per

i l’autèntic. Aquesta obra forma part del

what goes on in his head, but we

the apparent and the authentic. This

a reconéixer objectes i persones i la

projecte “Joguets Trencats”.

do know his difficulty in recognizing

work is part of the project “Broken

seua incapacitat de recordar el recent

objects and people and his inability

Toys”.

sufferers. they

Devoid

seem

to

EVA RODRÍGUEZ CASTILLO

estar

dominats

per

EVA RODRÍGUEZ CASTILLO

The care of a human being without

that entails living the deterioration

LA

sense

la deterioració d’aquestes persones

present, his continuous day to day to

of these affected people. There

present, el seu continu dia a dia fins

afectades. És necessitat urgent donar

that end of showing an empty face

is an urgent need to give social

a arribar a aqueix final de mostrar un

valoració i importància social a aquestes

within the remaining silhouette of

value and importance to this care,

rostre *VACIO dins de la silueta que

cures, formant persones qualificades

him, is a job carried out by a direct

forming qualified people that allow

queda d’ell, és un treball portat per

que permeta una millor atenció a qui

family member or migrants in a very

better care to those suffering from

un familiar directe o migrants en un

pateix

high percentage of women without

this disease. Caregivers trained to

percentatge altíssim de dones sense

formats per a atendre a la seua casa

preparation to such delicate care,

care for this disease at home with a

preparació a tan delicada cura, patint

aquesta malaltia comptant amb una

suffering

dignified and just reward.

el desgast emocional que suposa viure

retribució digna i justa.

the

emotional

attrition

LO SÚPER

cura

d’un

ésser

humà

aquesta

malaltia. Cuidadors

LO SÚPER

Don’t forget me but you forget, you

What’s going on in your head? What’s

forget your love, your home, your

left of all your memories…. piled up

life ... What can you feel right now?

like spirals in your oblivion.

No m’oblides però oblides, oblides el

Què passa pel teu cap? Què queda de

teu amor, la teua casa, la teua vida ...

tots els teus records…. amuntegats com

Què pots sentir tu en aquests moments?

a espirals en el teu oblit.


MABEL MARTÍNEZ

MABEL MARTÍNEZ

When the memory becomes silence

freedom to flow through artistic

Quan la memòria esdevé silenci naix

cura necessària i reconeixent el valor

is born from the practice of the

practice. The aim was to achieve a

de la posada en pràctica del valor

inestimable de la nostra vida. En la

therapeutic value of art with a group

level playing field that would allow

terapèutic de l’art amb un grup de

meua proposta, les formes en escaiola,

of people from the day center

what we had at the time to emerge,

persones del centre de dia *AFAMUR

el fil de coure i la projecció audiovisual

AFAMUR (Association of relatives of

and that would enable us to do so. In

(Associació de familiars de malalts

intenten

Alzheimer’s patients of the Region of

my work, plaster, copper and audio-

d’alzheimer de la Regió de Múrcia).

fisiologia de la deterioració cerebral, les

Murcia). After four working sessions

visual try not to damage the brain,

Després de quatre sessions de treball

dificultats psicològiques i emocionals

with

mild-moderate

psychological and emotional in the

amb pacients en fase lleu-moderada

en la vida quotidiana dels pacients, el

phase of the disease together with

daily life of the brain, Family, Priceless

de la malaltia al costat dels seus

desgast en les relacions familiars, el

their caregivers and from images of

Work of Female Workers but what is

cuidadors

de

treball inestimable de les cuidadores…

contemporary painting (Gaya, Sofia

happening is that a fact realized at a

pintura contemporània (*Gaya, Sofia

però abans de res el que pretén és

Morales, Picasso, Pollock…) we evoke

specific moment that these people

Morals, Picasso, *Pollock…) evoquem

transmetre l’experiència vital a la qual

memories, sensations and emotions,

may forget as an event, but that they

records, sensacions i emocions, per

va donar lloc aquesta pràctica artística,

to pose the challenge of shooting

may evoke emotionally whenever

a plantejar el repte de disparar la

un fet realitzat en un moment concret

the imagination, allowing expressive

they look back at their work.

imaginació, deixant fluir la llibertat

que possiblement aquestes persones

expressiva a través de la pràctica

obliden com a succés, però que podran

artística. Es tractava d’aconseguir una

evocar emocionalment cada vegada

experiència que permetera aflorar en

que tornen a mirar els seus treballs.

patients

in

i

partint

d’imatges

evocar

no

solament

la

tots nosaltres allò que érem en aqueix moment, acceptant-nos, protegint la

MAITE CAJARAVILLE

MAITE CAJARAVILLE

The hidden omnipresence of the

alludes to the definitive liberation of

L’omnipresència

unborn as an obsession. A percussive

the unborn phantasmagoria and is

nat com a obsessió. Un fantasma

definitiu

ghost that is not extinguished nor

an act of rebellion in response to the

*percutidor que no s’apaga ni amb la

no-nat i és un acte de rebel·lia en

with the biological impossibility of

dialogue established by the French-

impossibilitat biològica de la concepció.

resposta al diàleg establit per l’artista

conception. The unborn is present

American artist, where it is repeated

El no-nat està present en la ment de la

franc-americana, on es repeteix com a

in the mind of the woman as a

as a recurring punishment or eternal

dona a manera d’element pertorbador i

càstig recurrent o maledicció eterna. El

disturbing element and pressure.

curse.

as

de pressió. Maite *Cajaraville acudeix a

xantatge, entés com a pressió injusta

Maite

an

unjust pressure on an individual to

un model artístic d’autoritat obertament

sobre un individu per a modificar la

artistic model of openly feminist

modify his behavior, is reasoned

feminista, la vida de la qual i obra és

seua conducta, es raona ací, en paraules

authority, whose life and work is an

here, in the words of Cajaraville

un referent quasi axiomàtic poques

de la pròpia *Cajaraville, com “l’anàlisi

almost axiomatic reference rarely

itself, as the analysis of a message

vegades qüestionat. El seu punt de vista

d’un missatge llançat per Louis *B. que

questioned.

view

launched by Louis B. that seems to

-jugant amb els mateixos elements que

sembla estar a mig camí entre l’avís o

-playing with the same elements that

be halfway between the warning or

*Louise *Bourgeois va tractar en el seu

la constatació d’una mala notícia i que,

Louise Bourgeois treated in her work

the finding of a bad news and that, as

treball (els formals i estètics, però també

com a tal, rebuig frontalment”.

(the formal and aesthetic ones, but

such, rejection frontally.

els intel·lectuals: autobiografia, traïció,

Cajaraville

Her

turns

point

to

of

Blackmail,

understood

also the intellectuals: autobiography, betrayal,

family

affiliation

and

loneliness, to point out only a few)

soterrada

del

no-

filiació familiar i soledat, per apuntar Guillermo Espinosa, art critic.

només alguns) al·ludeix a l’alliberament de

la

fantasmagoria

Guillermo Espinosa, crític d’art.

del


MARGA COLÁS

MARGA COLÁS

The play is part of a triptych. It makes

it stops working…. the universe

L’obra és part d’un tríptic. Est fa

segueix ací amb les seues operacions

reference to and plays with the

is still there with its mathematical

referència i juga amb els diferents

matemàtiques, només queda saber

different states of our brain network

operations, only to know which

estats del nostre entramat cerebral

quin racó del cosmos és la nostra llar .

and the universe that welcomes us,

corner of the cosmos is our home.

i l’univers que ens acull, la fluïdesa,

El *cosmólogo Max *Tengmark diu que

the fluidity, the adjusted mechanism

Cosmologist Max Tengmark says that

l’ajustat

les matemàtiques creen la realitat... i jo

and

mathematics creates reality... and I

sincronització. Quan tot funciona i

wonder when does reality fail ?

quan deixa de funcionar….l’univers

the

perfect

synchronization.

When everything works and when

MARTA ALBARRÁN

mecanisme

i

la

perfecta

em pregunte i quan falla la realitat ?

MARTA ALBARRÁN

He forgot the owner of the sea. Now

Forgetting the owner of the moon if

L’oblit l’amo del mar. Ara la màscara.

En una abraçada. L’oblit l’amo de la

the mask. Drinking with a straw. The

the words do not reach the mouth. I

Beure amb una palleta. El fred del

lluna si les paraules no arriben a la boca.

cold of the glass. Tearing of the near

do not see the moon is, but no. Then

cristall. Esquinçament del pròxim sense

No veig la lluna està, però no. Llavors la

with no time to lose lost. In a hug.

I paint it. In a hug.

temps que perdre perduts.

pinte. En una abraçada.

MARÍA JESÚS MANZANARES

MARÍA JESÚS MANZANARES

The work I present belongs to a series

and her care. They are deep poems

L’obra que presente pertany a una

i la seua cura. Són poemes profunds

of four pieces. Four embroidered

that evoke silence, pain, distance and

sèrie de quatre peces. Quatre poemes

que evoquen el silenci, del dolor, la

poems written by women: Emily

memory. The embroidery technique

brodats

Emily

distància i la memòria. La tècnica del

Dichinson, Emilia Oliva, Ada Salas

serves as a suture to close scars or

*Dichinson, Emilia Oliva, *Ada Salas

brodat serveix com a sutura per a tancar

and Pureza Canelo. Words as a

as a way of asserting against the

i Puresa *Canelo. Les paraules com a

cicatrius o com a manera de reafirmació

representation of saved images that

abandonment and hardness of the

representació

contra l’abandó i la duresa de les

speak of memory, the past and the

caregivers.

que parlen de la memòria, del passat

escrits

per

dones:

d’imatges

guardades

deep relationship with the mother

i de la relació profunda amb la mare

MIREN MANTEROLA

MIREN MANTEROLA

persones encarregades de la cura.

A caregiver of an Alzheimer’s patient

your life story and every page you

Un cuidador d’una malalta d’Alzheimer

llibre sobre la teua història de vida i

told me: This disease is very cruel, it

pass is being erased day by day

em va dir: “Aquesta malaltia és molt

cada pàgina que passes es va esborrant

is as if you are reading a book about

everything you experienced.

cruel, és com si aquestes llegint un

dia a dia tot el que vas viure”.


MIRIAM GARLO Forgetful

Forgotten

MIRIAM GARLO is

she is still able to sew for us, cooking

Cuidadora Oblidadissa Oblidada és

sent capaç de cosir per a nosotrxs,

the reflection of a (in)visible female

Caregiver

and gardening among other things,

el reflex d’una identitat femenina (in)

cuinar i cuidar l’horta entre altres coses,

identity like so many others, whose

although she has not yet received all

visible com a tantes altres, la labor

encara que encara no ha rebut tot el que

work has been for life linked to caring

that she has been delivering. Every

de les quals ha estat per a tota la vida

ella ve entregant. Cada dia en alçar-se

for the people and things around her.

day, when she gets up, she continues

vinculada a cura de les persones i

continua implicant una sòrdida realitat

Currently, Caregiver has a perception

to bring a sordid reality marked by

coses que l’envoltaven. Actualment,

marcada pel seu gènere, el seu sexe i el

altered by Alzheimer’s, her memories

her gender, her sex and the distortion

Cuidadora té una percepció alterada

*desvirtuamiento dels valors vinculats a

are imprecise, her words confused

of the values linked to the ethics of

per l’Alzheimer, els seus records són

l’ètica de les cures que predomina en la

and she does not clearly identify

care that predominate in our society.

imprecisos, les seues paraules confuses

nostra societat.

certain faces and situations, however

i no identifica amb claredat certs rostres i situacions, no obstant això continua

NARGES BAZARJANI

NARGES BAZARJANI

The painting aims to weave the

recognize themselves in this mirror.

El quadre aspira a entreteixir a la

reconeix en aquest espill. Hi ha mirades

caregiver with whom it is cared for,

There are looks that hurt and break

cuidadora amb el qual és cuidat, el

que et dolen i et trenquen. La mirada

the pain is mutual. The society we

you. The look at the forgetfulness,

dolor és mutu. La societat que vivim

cap a l’ésser olvidante, desvalgut en

live encapsulates the caregiver and

helpless

is

encapsula a la cuidadora i a la cura

la seua desmemòria, se t’incrusta i et

the care in an amalgam of suffering.

embedded in you and fragments

en una amalgama de sofriment. En

fragmenta, en dues dimensions, la física

In the picture, there is an interacting

you, in two dimensions, the physical

el quadre, hi ha un element que

i la moral. Aquest rostre no solament

element: a broken mirror. The body of

and the moral. This face not only says

interactua: un espill trencat. El cos

diu cuida’m. Sinó també et parla de tu,

the forgetful includes this mirror with

take care of me. It also speaks of you,

del

de l’observador.

a double meaning: its own breakage

of the observer.

espill amb doble sentit: el seu propi

in

its

forgetfulness,

desmemoriado

inclou

aquest

and the fragmentation of those who

trencament i la fragmentació de qui es

REBEKA ELIZEGI

REBEKA ELIZEGI

Guillermo Espinosa, crític d’art.

Although when I made this piece

ideas that have no direct relation to

Encara que quan vaig realitzar aquesta

tenen relació directa entre si, gestant

I wasn’t focusing specifically on

each other, creating a sort of collage

peça no em centrava concretament en

una espècie de collage de pensaments

the subject of Alzheimer’s, but on

of confused thoughts, created from

el tema de l’Alzheimer, sinó a crear una

confusos, creats a partir de retalls de

creating an allegorical image that

traces of their own experiences.

imatge al·legòrica que representara

les seues pròpies vivències. L’alteració

represented the passage of time, I

The alteration of memory and the

el pas del temps, crec que “La Núvia”

de la memòria i l’oblit dels successos

think that [ represents very well the

forgetfulness of recent events are

representa molt bé les fases lleu i

recents

mild and moderate phases of any

taking centre stage mixed with

moderada

persona

mesclats amb el record de fets llunyans

person with Alzheimer’s disease.

the memory of distant events and

malalta d’Alzheimer. Aqueixes etapes

i presagiant el preàmbul a una fase de

These stages of first confusion, in

foreshadowing the preamble to a

de primera confusió, en les quals la

foscor i absència

which the affected person mixes

phase of darkness and absence

persona afectada mescla idees que no

de

qualsevol

van

prenent

protagonisme


SONIYA PATEL

SONIYA PATEL

How do you deal with the gradual

behind the shadows of a merciless

Com se suporta el robatori gradual,

ombres d’una malaltia despietada...

stealing away, the senseless loss of a

disease…

and

la pèrdua sense sentit d’una ànima

La confusió, el no entendre. T’acostes

dear soul? They who was always the

helpless incomprehension. You reach

benvolguda? Qui van ser sempre la

una vegada i una altra, esperant fins i

rock of your life? They are there, but

out to them again and again, waiting

roca de la teua vida? Estan allí, però no

tot els moments més breus d’alegria.

not there. They come back in brief

for even the briefest moments of joy.

estan allí. Tornen durant breus moments

Alegria que pot romandre fins al final.

moments of lucidity; increasingly less

Joy that remains right till the end.

de lucidesa; cada vegada menys, a

I per descomptat l’amor; Perquè res

as time passes by…

And of course love; for nothing can

mesura que passa el temps... Aquestes

pot robar l’amor. La flama de l’amor

These art works try to capture the

steal away the love. The flame of love

obres intenten capturar l’angoixa de

parpelleja però roman per sempre

anguish of the absence of a loved

flickers but remains forever bright,

l’absència d’un ser estimat; que encara

brillant, per sempre immortal.

one who is still there, hidden deep

forever immortal.

està allí, amagat en el profund de les

The

confusion

TERESA BLANCO

TERESA BLANCO

The art of losing is easily mastered;

but also a human being who, even

L’art de perdre es domina fàcilment;

o moltes de les seues capacitats

/ so many things seem determined

with some or many of his diminished

/ tantes coses semblen decidides a

minvades,

to go astray/ that your loss is no

capacities, needs to feel seen, heard

extraviar-se / que la seua pèrdua no és

escoltat i, per descomptat, estimat.

disaster. / You lose something every

and, of course, loved. But who can

cap desastre. / Perd alguna cosa cada

Però qui pot prendre’t de debò quan

day. Accept the anguish / of lost keys,

take you seriously when you’re so

dia. Accepta l’angoixa / de les claus

s’aquesta tan lluny del que una vegada

/ of wasted hours. Elizabeth Bishop.

far from what we once were? On

perdudes, / de les hores malgastades.

vam ser? A l’altre costat de l’alzheimer hi

You are what you remember because

the other side of the Alzheimer’s is

Elizabeth *Bishop. Un és el que recorda

ha un ésser humà que lluita per ser part

you are what you have lived, what

a human being struggling to be a

perquè un és el que ha viscut, la qual

de les coses, per mantindre’s connectat.

you have learned, what you have

part of things, to stay connected.

cosa ha aprés, la qual cosa ha vist,

Viure el moment, és tot el que pot fer. I

seen, what you have known and

Living the moment, that’s all you can

la qual cosa ha conegut i el que ha

no castigar-se a si mateix per dominar

what you have built. Who is it when

do. And not punishing yourself for

construït. Qui s’és quan tot això queda

el “art de perdre” és el repte al qual

all that’s erased? On the other side

mastering the “art of losing”. That’s

esborrat? A l’altre costat de l’alzheimer

s’enfronten dia a dia.

of Alzheimer’s there is confusion,

the challenge they face every day.

existeix la confusió, però també un

necessita

sentir-se

ésser humà que, àdhuc amb algunes

VIRGINIA RIVAS

VIRGINIA RIVAS

‘Conversing with the Yeya’ collects

moving anecdotes. In addition to a

‘Conversant amb la Yeya’ recull

A més d’una sèrie de fotografies

excerpts from some conversations I

series of photographs that tell our

extractes d’algunes converses que

que compten les nostres vivències

have had with my grandmother since

experiences together. This work is a

he tingut amb la meua àvia des

juntes. Aquest

she was diagnosed with Alzheimer’s,

tribute to those moments in which I

que la van diagnosticar Alzheimer,

homenatge a aqueixos instants en

in which she tells me familiar stories,

still recognize it, a way to immortalize

en les quals em relata històries

els quals encara la reconec, una

she asks me about people who

our history

ja

forma d’immortalitzar la nostra

do not remember and reinvents

conegudes,

em

pregunta

per persones que no recorda i reinventa mogues anècdotes.

història

treball

és

un

vist,


YOLANDA LALONSO More

than

Alzheimer’s

patience and time make us meet

Més del 70% de cuidadores de malalts

fa trobar-nos de nou. I al final et vas, i

caregivers are women. I mess with

again. And in the end you leave, and

d’alzheimer som dones. Em desoriente

jo em quede una mica més, però ja no

you and learn to guide you. Alone,

I stay a little longer, but I’m not the

amb tu i aprenc a guiar-te. Sola,

sóc la mateixa, també he oblidat coses

I

same, I’ve also forgotten things about

m’instruïsc

econòmica

de mi que no em retornaran. Una altra

to

myself that won’t return me. Again

i socialment per a acompanyar-te. A

vegada l’amor obrarà el miracle mentre

accompany you. Sometimes you’re

love will work the miracle while I wait.

vegades t’absentes, i jo em perd també,

espere.”

instruct

70%

myself

economically

and

of

YOLANDA LALONSO

psychologically, socially

absent, and I get lost too, but love,

psicològica,

però l’amor, la paciència i el temps ens


CURATORIAL TEXT

TEXT CURATORIAL

With the title “I forgot to forget

inspiration for their works their own

Amb el títol “Se m’ha oblidat que

Malgrat la idea proposada en

that you forgot” the association

experience or to contextualize it in

t’he oblidat”, l’associació de dones

comú,

les

artistes

of women artists White, Black and

the social.

artistes Blanco, Negro y Magenta

Negro

y

Magenta

Magenta, wants to sensitize society

de

Blanco,

han

tingut

vol sensibilitzar la societat sobre

plena llibertat per fer servir com a

on the socio-sanitary priority that

The result is an exhibition in

la

que

inspiració per a les seues obres la

the Alzheimer’s disease represents,

which the emotional part takes

comporta la malaltia d’Alzheimer, i

seua pròpia experiència o la seua

and does so through a dialogue

precedence, but which is not

ho fa per mitjà d’un diàleg entre les

contextualització social. El resultat

between the works that make

exempt

obres que componen l’exposició.

és una exposició en què preval la

up

respect to each work represented.

Dibuixos, fotografies, vídeos, obra

part emocional, però que no és

tèxtil, escultures… les diverses

exempta de formalisme respecte a cada obra representada.

the

exhibition.

Drawings,

from

formalism

with

photographs, videos, textile work,

prioritat

sociosanitària

sculptures the various disciplines

The idea of working on Alzheimer’s

disciplines fan palès un problema

will make latent the problem that

in a room where a physical wall

que afecta un conjunt de la societat,

affects a whole of society and

is the dominant element seems

a la qual s’adreça precisament,

Sembla significativa la idea de

precisely it is addressed collectively

significant. Sometimes chance is an

col•lectivament

treballar

and personally, because today no

active part of the proposal and this

perquè a dia d’avui ningú no en pot

una sala on una muralla física és

one can be safe from suffering it.

is certainly one of them.

estar a resguard.

l’element dominant. De vegades,

i

personalment,

As curatorial team, we thank the

sobre

l’Alzheimer

en

la casualitat forma part activa de la

The reason for this project is also

Vice-rector of Social Responsibility

El motiu d’aquest projecte té

proposta i aquest és sens dubte el

to insist on the recognition and

and Cooperation of the Polytechnic

també la intenció d’insistir en el

cas.

the social contribution that care

University of Valencia, the Vice-

reconeixement i l’aportació social

entails and to put before the eyes

rector of Culture and Sports and

que suposa l’atenció i cura a la

Com a equip curatorial donem

of those who contemplate the

the Rector Peset High School of the

persona malalta i posar davant els

les

exhibition the quiet, self-denying,

University of Valencia for allowing

ulls de qui contemple l’exposició el

Responsabilitat Social i Cooperació

undervalued work, little or no pay,

us to show one of our closest

treball callat, abnegat, desvalorat,

de la UPV, al Vicerectorat de Cultura

and it is carried out basically by

projects on the personal plane of

poc o gens remunerat, que fan

i Esports i al Col•legi Major Rector

women from the family, with the

many of us. In it the interest for form

bàsicament

l’àmbit

Peset de la UV que ens haja permès

emotional wear and tear it entails,

is lost to the benefit of the concept

familiar, amb el desgast emocional

mostrar un dels nostres projectes

and also by migrants with little

to represent and we do so by

que això suposa, i també el de

més propers en el pla personal

professional

means of the narrative that grants

migrants

qualificació

de moltes de nosaltres. En aquest

the set of all the works.

professional que malauradament

projecte, s’hi perd l’interès per la

difícilment cotitzen pel seu treball.

forma en benefici del concepte

qualifications

and

who unfortunately pay doubtful contributions

for

their

work.

Despite the idea proposed in

Curatorial Team BNM

de

dones

poca

de

gràcies

al Vicerectorat

de

a l’hora de representar, i ho fem

common, the artists of Blanco,

mitjançant la narrativa que atorga

Negro and Magenta have had

el conjunt de totes les obres.

complete

freedom

to

use

as Equip curatorial BNM



“Se m´ha OBLIDAT que t´he OBLIDAT” ( Se me olvidó que te olvidé) Exposición colectiva Asociación Blanco Negro y Magenta Sala de “La Muralla” Col· legi Major Rector Peset de la Universitat de València Septiembre - Octubre 2019

www.blanconegroymagenta.com www.uv.es/cmrpeset



“Se m´ha OBLIDAT que t´he OBLIDAT” Diàlegs des de l´Alzheimer

Se me olvidó que te olvidé. Diálogos desde el Alzheimer Asociación Blanco Negro y Magenta En colaboración con: Vicerrectorado de Responsabilidad Social y Cooperación de la Universitat de València Vicerrectorado de Cultura y Deportes de la Universitat de València Col· legi Major Rector Peset Universitat de València




Exposició

Asociació

“Se me olvió que te olvié”. Diálogos desde el Alzheimer.

Blanco Negro y Magenta

“Se m´ha OBLIDAT Que t´he OBLIDAT” Diàlegs des de l´Alzheimer Sala de “La Muralla” Universitat de València Col· legi Major Rector Peset


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.