TERRITORI: CAMPS DEL FRANCOLÍ Ruta saludable
La ruta saludable del riu francolí avarca des del port de Tarragona, la desembocadura del riu, fins al pont del diable. Aquest itinerari fa uns quatre kilòmetres a peu paral·lelament al riu Francolí. Durant aquest trajecte del territori podem contrastar el territori d’ús industrial de les complexes petroquímiques, el territori urbanístic com es la ciutat de Tarragona, amb les extensions agrícoles on predominen camps de conreu.
El espai que pretenc acotar és aquesta ruta saludable i el territori que es veu des del riu, com per exemple, part del riu al port de Tarragona, una zona de la ciutat, la via del tren, l’autovia del Mediterrani, la nacional N-240, camps i petroquímica. El recorregut de la línia vermella és tot el recorregut a peu per on vaig passar per fer aquest treball.
Segons l’observatori del paisatge, el territori del francolí ve donat en una primera impressió pel predomini del paisatge agrícola. La diversitat de conreus arboris, el mosaic d’avellaners, oliveres, ametllers i alguns garrofers és un dels trets paisatgístics que més crida l’atenció. En un segon cop d’ull destaca el contrast entre l’àrea agrícola i els usos industrials que, encara que molt concentrats (ocupen el 5% de la superfície), destaquen molt a l’hostatjar les instal·lacions de la refineria. Tot i l’ocupació important del territori que representen els usos industrials i urbanístics, en creixement continuat, el paisatge és preeminentment agrícola, amb la dominància quasi absoluta del monocultiu de l’avellaner.
L’ocupació humana del territori és tan antiga i intensa que la vegetació natural es localitza quasi exclusivament als marges dels barrancs i rieres que davallen de les muntanyes, on perviuen els testimonis dels boscos que un dia van ocupar majoritàriament la plana. La concentració industrial del sector de la refineria es localitza prop del Morell i de la Pobla de Mafumet. Els altres municipis tenen petits mitjans polígons on es barregen activitats industrials i comercials, a la Selva del Camp o Alcover. A Alcover hi ha també indústria siderometal·lúgica, paperera i tèxtil.
Els agents implicats en aquest territori són el sector agrícola, la indústria petroquímica, la indústria lleugera, el sector
immobiliari i el sector ramader.
Sens dubte, per ocupació del territori i per tradició, el sector agrícola és el que ha contribuït a transformar, modificar i determinar el paisate del Camp de Tarragona en general i dels Camps del Francolí en particular. La tendència a mantenir el conreu de l’avellaner quasi com a sistema monocultiu, junt amb la lenta transformació d’algunes hectàrees en benefici del conreu de l’olivera, determinen el paisatge actual.
Fora dels nuclis, el paisatge està dominat per conreus de regadiu, on és molt abundant l’avellaner i l’olivera està guanyant hectàrees. Molts camps d’oliveres joves estan donats del rec del gota a gota per augmentar la producció respecte dels conreus de secà. El sector industrial, especialment el relacionat amb la petroquímica, ha comportat les transformacions més destacables del paisatge, especialment a les proximitats del Francolí. El creixement de la indústria lleugera es licalitza a la perifèria, i principalment als nuclis de desenvolupament consolidats: Alcover, La Selva o l’ampliació del polígon industrial de Constantí.
Entre els valors ecològics del paisatge destaca per sobre de tot el riu Francolí, malgrat les pressions agrícoles i industrials que pateix. El riu representa un dels grans connectors ecològics i paisatgístics del Camp. L’òptim ecològic parcialment no es troba en cap dels seus trams, i es pot dir que en general previuen fragments de bosc de ribera o més o menys ben conservats
en pocs àmbits. En aquest treball ha sigut una mica difícil no tenir una mirada crítica i detallada, ja que en aquest camí saludable et trobes molta brossa tant al riu com al itinerari, i no fa honor al seu nom d’itinerari saludable. Tot i que, el que compta és la intenció de fer un camí per que la gent esportista i la no tan esportista pugi anar a caminar, a córrer o a utilitzar la bicicleta. Aquest itinerari és un itinerari bastant pla, apte per a tots els públics i és d’agrair poder anar una tarda a passejar per aquest sender sense trobar-te gaires cotxes a prop. Aquest treball és una sèrie de unes onze fotografies que parlen del territori del francolí al Tarragonès en les que podem veure que la natura a pesar de estar contaminada segueix el seu camí, sent envaïda per construccions humanes com la ciutat, les carreteres, els trens, les fàbriques o les avocacions de les clavegueres. Encara i així, la consciència no ens descansa tranquil·la sabent que tenim un riu que passa per la ciutat i el que s’intenta amb això és reconstruir aquesta zona millorant-la amb zones verdes i itineraris intentant no destruir encara més l’ecosistema i intentant el seu renaixement.
A deu de les onze fotografies escollides apareix la firma de l’home amb les seves construccions excepte en la última que és la que destaca més per els seus colors, i que és la representativa de la esperança de que encara queda una part “verge” en el territori i el paisatge.