Projecte Educatiu by Zer Terra Alta Nord

2014

PROJECTE EDUCATIU

ZER TERRA ALTA NORD LA FATARELLA LA POBAL DE MASSALUCA VILALBA DELS ARCS SETEMBRE 2014

2014

PROJECTE EDUCATIU ÍNDEX

INTRODUCCIÓ................................................................................................... 1.1

Marc normatiu i definició del PEZ.................................................................... Definició i funcions del PEZ..............................................................................

ÀMBIT INSTITUCIONAL 2.1

Trets d’identitat

2.2

Valors, Missió i Vissió

ÀMBIT CONTEXTUAL 3.1

Diagnosi de la ZER............................................................................................

3.2

Entorn Socioeconòmic i Cultural......................................................................

3.3

Característiques de les escoles de la ZER.........................................................

ÀMBIT PEDAGÒGIC........................................................................................... 4.1

Objectius Propis. Desplegament dels objectius i prioritats d’actuació...........

4.2

Línia metodològica. Criteris.............................................................................

4.4

Criteris d'avaluació..........................................................................................

Indicadors de progrés dels processos i els resultats.........................................

RENOVACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL PROJECTE EDUCATIU DEL CENTRE...........

ANNEXES 7.1

ÁMBIT ESTRUCTURAL I ORGANITZATIU – NOF

7.2

PLA D’ACOLLIDA

7.3

PROJECTE LINGÜÍSTIC

ZER TERRA ALTA NORD

2014

PROJECTE EDUCATIU

7.4

CARTA DE COMPROMÍS EDUCATIU

7.5

AVALUACIÓ - CRITERIS DE PROMOCIÓ

7.6

CONCRECIÓ I DESENVOLUPAMENT DELS CURRÍCULUMS

7.7

PLA DE LECTURA DE ZER

7.8

ACCIÓ TUTORIAL

7.9

PLA DE CONVIVÈNCIA

7.10 PLA TAC 7.11 PLA D’EMERGÈNCIA

1. INTRODUCCIÓ 1.1 Marc normatiu i definició del PEZ La normativa vigent bàsica que hem tingut en compte a l’hora d’elaborar el nou PEZ és la següent: Marc normatiu Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (LOE) Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’Educació (LEC) Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius. Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent. Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’Educació Infantil. Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’Educació Primària. Ordre EDU/296/2008/, de 13 de juny, pel qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària.

ZER TERRA ALTA NORD

2014

PROJECTE EDUCATIU

Podríem definir el Projecte Educatiu de Centre com el document singular, propi i específic de cada centre que ajuda a establir prioritats i ajusta l’acció del docent i la resta dels membres de la col·lectivitats, amb la finalitat d’orientar el centre cap a una determinada direcció i millora d’acords amb un seguit de característiques essencials com poden ser l’estabilitat, la unificació del procés educatiu, la vinculació amb la comunitat educativa, la connexió amb la realitat del centre i l’adequació amb el marc legislatiu. També entenem el Projecte Educatiu de Centre com el document que especifica les finalitats i les opcions educatives bàsiques que es pretenen per al conjunt de l’alumnat, tenint en compte la diversitat de condicions personals, necessitats i interessos que inclou. El Projecte Educatiu de la ZER Terra Alta-Nord és el document que ha de guiar l’activitat de la ZER i dels seus membres. Els elements que conté desenvolupen l’autonomia en els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials que la normativa vigent assenyala. El PE és el document estratègic marc per a la institució escolar , que ha de formalitzar i concretar les seves intencions i actuacions, dotant-la d’una identitat diferenciada i plantejant aquells valors i principis que assumeix aquesta comunitat. És l’instrument clau que orienta la intervenció educativa del centre, el projecte de referència a l’hora de justificar i legitimar qualsevol actuació que ha nivell individual o col·lectiu realitzin tant el professorat com els directius i demés membres de la comunitat escolar. El nostre PEC està format per diversos apartats, els quals s’adapten al marc legislatiu que defineix el projecte general del sistema educatiu. Els apartats que el formen són els següents: - On som? ÀMBIT CONTEXTUAL - Qui som? ÀMBIT INSTITUCIONAL - Què volem? ÀMBIT PEDAGÒGIC - Com ens organitzem? ÀMBIT ESTRUCTURAL I ORGANITZATIU

ZER TERRA ALTA NORD

2014

PROJECTE EDUCATIU

Aquest Projecte ha de respondre a tres realitats, corresponents als tres pobles que integren la nostra ZER. Aquest fet, ens obliga a elaborar un Projecte obert i flexible que tingui en compte tres contextos diferents i que respecti l’autonomia de cadascuna de les tres escoles. Alhora, però, ha de tenir els elements cohesionadors per tal d’assolir uns objectius que són comuns a les tres escoles. El PE ha de ser prou flexible per permetre concrecions individuals ajustades a les característiques, els ritmes d’aprenentatge i les singularitats de cada alumne/a per tal que es pugui donar compliment al principi d’atenció a la diversitat.

Serafín Antúnez: “El PE és un instrument per a la gestió, coherent amb el context escolar, que enumera i defineix les notes d’identitat del centre, formula els objectius que vol i expressa l’estructura organitzativa de la institució”. FUNCIONS DEL PEZ 1.Servir com a document marc, és a dir, com a referència de qualssevol altres documents de gestió de la vida escolar. (Planificació estratègica) 2. Adaptar les diferents activitats del centre a les necessitats i les característiques soci - culturals i educatives de l’entorn i del centre. (Coherència) 3. Crear espais de negociació, afavorint una cultura del diàleg i de la presa de decisions consensuades, a fi d'augmentar el seu caràcter vinculant, comprometent-nos en un model d'educació i gestió de tipus participatiu i democràtic. (Participació i coresponsabilitat) 4. Propiciar un model d'autoavaluació, a través de diferents instruments desenvolupats

consensuats

amb

aquest

objectiu,

obtenint

mesures

quantitatives i sobretot qualitatives de l'eficàcia de les tasques formatives. Tot això amb l'objectiu d'elevar i millorar, tant els nivells acadèmics com la dimensió humana del procés d'ensenyament – aprenentatge. (Cultura avaluativa). 5. Possibilitar i facilitar la participació en les institucions escolars dels diferents agents externs e interns de la Comunitat Educativa. (Obertura a l’entorn)

ZER TERRA ALTA NORD

2014

PROJECTE EDUCATIU

2. ÀMBIT INSTITUCIONAL

2.1 Trets d’identitat Les escoles que conformen la ZER Terra Alta-Nord són escoles públiques catalanes i es defineixen com a inclusives, aconfessionals, democràtiques i respectuoses amb la pluralitat, proclamant que el català, com a llengua pròpia de

Catalunya,

és

llengua

normalment

emprada

com

vehicular

d’aprenentatge, tal i com s’expressa en la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació. Aquests trets d’identitat globals hi afegim la voluntat d’assolir els principis següents: (principis rectors del sistema educatiu):  Cohesió social  Equitat  Formació integral de la persona  Coeducació, educació per la igualtat  Interculturalitat, educació en la diversitat  Educació per la pau i el respecte als drets humans  Enfocament constructivista, afavorint els aprenentatges significatius  Escola oberta a l’entorn natural i social  Foment de la emprenedoria  Conreu del coneixement de Catalunya i l’arrelament dels alumnes al país, i el respecte a la convivència  L’afavoriment de l’educació més enllà de l’escola

2.2 Valors, Missió i Visió Les escoles de la ZER tenen la responsabilitat de formar els seus alumnes en el marc d’un conjunt d’actituds, valors i normes. Per les peculiaritats específiques dels nostres centres els trets que identifiquen les nostres escoles són: ZER TERRA ALTA NORD

2014

PROJECTE EDUCATIU

 Partir d’una proposta pedagògica que té com a finalitat l’educació integral (àmbit motor, cognitiu, socio - afectiu i comunicatiu) dels nostre alumnes.  Els aspecte emocionals (motivació, metes, expectatives, autoconcepte, autoestima) estan íntimament lligats amb les capacitats cognitives. L’alumne és el protagonista del seu procés d’aprenentatge.  Formar a persones que siguin capaços d’adaptar-se als canvis i poder decidir el seu futur.  Formar persones autònomes que puguin ser part activa de la societat canviant en la qual vivim de forma responsable.  Els mestres, per la seva banda, són els protagonistes del procés d’ensenyament que té com a punt de partida la reflexió i el treball en equip.  L’avaluació és entesa com una eina de reflexió que permet el diagnòstic i possibilita la millora constant dels processos d’ensenyament

–

aprenentatge i de gestió del centre.  La nostra escola vol ser un espai de trobada entre famílies i docents a través del diàleg. Revaloritzant la tasca del professorat i el paper de les famílies com a part essencial en l’educació. Escola oberta i acollidora Sentiment de pertinença.  Desenvolupar al màxim les capacitats i competències de tots i cadascun dels infants, com a principi fonamentador de l’equitat i garantia, alhora, de la cohesió social.

Confessionalitat Les escoles es manifesten aconfessionals, per respondre als principis de respecte i de pluralisme ideològic de la societat que ens envolta. L’escola tot i que ha de tendir cap a la neutralitat, ha de permetre que el/la mestre/a pugui expressar la seva opinió sense fer proselitisme, si els alumnes ho demanen específicament. Això implica que les escoles no adoptaran postures religioses ni atees, sinó de respecte envers les diferents creences. ZER TERRA ALTA NORD

2014

PROJECTE EDUCATIU

L’escola ha d’intentar donar als alumnes les informacions tant objectivament com es pugui perquè progressivament es formin els propis criteris i, analitzant la realitat, puguin prendre decisions responsables. Considerant que les festes populars regeixen la vida quotidiana de la nostra societat, aquestes es celebraran a les escoles des de la vessant del coneixement de les tradicions populars. Les escoles oferiran als/les alumnes que ho desitgen l’ensenyament de la religió en els supòsits que estableix la normativa vigent.

Pluralisme i valors democràtics Les escoles han de formar els/les alumnes en el respecte als drets i llibertats fonamentals i en l’exercici de la tolerància i de la llibertat dins els principis democràtics de convivència i fraternitat. Han d’acompanyar als alumnes per ajudar-los a integrar-se en una societat plural i on cal respectar els/les altres en les seves idees i creences. Per tant: -

Les escoles estimularan en l’alumne/a els valors d’una societat democràtica: solidaritat, igualtat, respecte als altres, actitud de diàleg, esperit crític, fraternitat i responsabilitat individual.

Les escoles seran pluralistes en la mesura de què no han d’excloure ningú a causa de la seva procedència, religió, ideologia, nivell econòmic, ni d’actituds i aptituds personals.

Les escoles rebutgen qualsevol tipus de dogmatisme, proselitisme o adoctrinament. L’educació i la convivència es desenvoluparan en un marc de tolerància i respecte a la llibertat de tots els membres de la comunitat escolar, a la seva personalitat i a les seves conviccions, que no podran ser pertorbades per cap mena de coacció, ni per l’obligació d’assumir ideologies o creences determinades. L’aprenentatge de la convivència és un element fonamental del procés educatiu.

L’escola treballa de forma explícita, com a part bàsica del procés de socialització: els valors morals (esforç i responsabilitat); les habilitats emocionals (autoregulació) i; les relacions interpersonals (respecte i diàleg) que permetran als infants formar part d’una societat canviant i plural. ZER TERRA ALTA NORD

2014

PROJECTE EDUCATIU

Potenciem el treball col·laboratiu en contra d’un més individualista i competitiu.

El nostre centre opta clarament per un model d’escola inclusiva en la qual el punt de partida és el respecte dels diferents ritmes d’aprenentatges i on tots els infants tinguin cabuda.

Coeducació D’acord amb la igualtat de drets i la no discriminació de l’activitat educativa, l’ensenyament que s’impartirà als xiquets/es serà igual i es desenvoluparà en un marc de coeducació. La coeducació és el procés pel qual s’arriba, a traves de les vivències de la relació entre xiquets i xiquetes a la plena acceptació de la pròpia sexualitat i dels altres. Per tant no consisteix només a tenir xiquets i xiquetes en la mateixa aula. L’educació sexual ha de conduir cap al respecte de la pròpia persona i a la de l’altre/a, i això a la integració natural de la realitat social constituïda per homes i dones, valorant l’enriquiment de la complementarietat. La instrucció sexual és una eina valuosa en el procés de la coeducació. La sexualitat no és aleshores un tabú, sinó simplement el coneixement dels drets propis de cadascú que, complementant-se, pretenen estimar i valorar la col·laboració amb l'altre, en el joc i en el diàleg. El respecte i el coneixement del propi cos.

Obligatorietat L’educació primària és obligatòria. Les escoles vetllaran pel compliment d’aquest dret i deure i informaran als pares del seu incompliment i, si cal, al Consell Escolar i a l’Administració. Llengua d’aprenentatge L’ús de la pròpia llengua és un tret reconegut a tots els membres de la comunitat escolar. A fi de contribuir a la normalització lingüística i cultural del català, com a llengua pròpia del país, aquesta serà la llengua ambiental, vehicular i d’ensenyament en l’àmbit escolar. Tendirem cap a una escola catalana entesa com una adaptació dels continguts de les matèries a la nostra realitat geogràfica, social, política i cultural. ZER TERRA ALTA NORD

2014

PROJECTE EDUCATIU

En tot cas, caldrà garantir que les escoles ofereixen als seus alumnes els coneixements d’altres llengües, tal i com estableix la normativa corresponent i com es defineix en el nostre Projecte Lingüístic, annexat a aquest PEZ. Valoració de l’entorn natural, social i cultural Les escoles potenciaran el coneixement de l’entorn propi mitjançant el contacte directe amb la realitat que les envolta per tal d’afavorir els vincles de pertinença i identitat i d’estimació del medi natural i social on està situada la nostra comunitat escolar. Per això s’estableixen tot un seguit de sortides permanents i cícliques que permetin l’enriquiment personal i instructiu de tots els alumnes. Les escoles procuraran que els alumnes tinguin vivències de la realitat lingüística, cultural i geogràfica del país on vivim, partint sempre de la realitat més propera (poble, comarca....) i tractaran d’aconseguir l’arrelament a la societat catalana i, a partir d’aquesta, el coneixement i el respecte a altres realitats sociolingüístiques, culturals i geogràfiques. El respecte i la preservació del medi ambient i el gaudi respectuós i responsable dels recursos naturals i del paisatge.

3. ÀMBIT CONTEXTUAL

3.1 Diagnosi de la ZER La Zona Escolar Rural (ZER) Terra Alta-Nord es va constituir l’any 1998. Prèviament, les tres escoles que la formen, escola L’Ametller (La Pobla de Massaluca), escola El Diví Mestre (Vilalba dels Arcs) i l’escola Los Castellets (La Fatarella), formaven una Agrupació Rural. La nostra ZER es va constituir, de forma voluntària, com a resposta a la necessitat de disposar de mestres itinerants especialistes d’educació especial, educació física, anglès i música, per a compartir un treball pedagògic més enriquidor i per a donar l’oportunitat als alumnes d’ampliar les seves relacions i coneixences dins de la comarca. Els tres pobles que la constitueixen es troben allunyats físicament uns 10 km. entre ells, sent la distància entre els més allunyats de 20km.

ZER TERRA ALTA NORD

2014

PROJECTE EDUCATIU

Les relacions entre els tres pobles són cordials. Les comunitats educatives dels tres pobles es vehiculen a través del Claustre de professors de la ZER i del Consell Escolar de la ZER on n’hi ha representació dels tres ajuntaments i dels pares dels tres pobles. Al Consell hi ha una assistència molt alta. Al llarg del temps s’ha anat consolidant la bona relació entre tota la comunitat educativa, el treball conjunt i el sentiment de pertinença a una entitat per sobre de les individualitats de cada poble. Respecte als alumnes de la ZER dir que majoritàriament la procedència dels alumnes de les tres escoles és dels propis pobles. Des de l’any 2001 fins al 2010 el gruix d’alumnat nouvingut era de procedència romanesa, sudamericana i anglesa (aquests darreres a Vilalba dels Arcs). Actualment ha minvat l’arribada d’alumnes nouvinguts i la seva estància a les escoles no és estable. La crisi econòmica ha provocat que moltes famílies tornin als pobles d’origen o, pel contrari que hi hagi famílies que cerquin noves oportunitats als nostres

pobles

(molts

procedència

estrangera

però

escolaritzats

anteriorment a Catalunya). Un dels objectius de la ZER, des de la seva creació, ha estat procurar i facilitar la relació entre l’alumnat de les tres escoles: les sortides conjuntes dels diferents cicles de la ZER i la Trobada anual que realitzem les tres escoles són bàsiques en l’assoliment d’aquest objectiu. També participem en les sortides del Projecte Coneix la Terra Alta i la Trobada Comarcal de Teatre dels Serveis Educatius de la Terra Alta i la visita a l’Institut dels alumnes de sisè, per a facilitar la posterior integració dels nostres alumnes a l’IES Terra Alta. Al llarg dels anys hem comprovat que els alumnes treuen molt de profit d’aquestes sortides ja que, al ser escoles petites, tenen l’oportunitat de conèixer altres xiquets i xiquetes i ampliar la seva visió social.

3.2 Entorn socioeconòmic i cultural (annex1)

ZER TERRA ALTA NORD

2014

PROJECTE EDUCATIU

3.3 Característiques de les escoles de la ZER Titularitat: Públiques, depenent del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Nivells Educatius: Segon cicle d’educació infantil i educació primària. Escola L’Ametller: 1 aula d’educació infantil i 1 de primària Escola El Diví Mestre: 1 aula d’educació infantil i 2 de primària Escola Los Castellets: 2 aules d’educació infantil i 3 de primària Personal docent i personal auxiliar de serveis: Tot el personal docent i el personal auxiliar i de serveis depèn del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Escola L’Ametller: 1 mestra d’educació infantil, 1 mestra d’educació primària Escola El Diví Mestre: 1 mestra d’educació infantil, 3 d’educació primària. Escola Los Castellets: 2 mestres d’educació infantil, 3 mestres d’educació primària, 1/2 mestra d’anglès-primària. La mestra d’Educació religiosa pertany, proporcionalment, a cadascun dels claustres de les tres escoles, completant una jornada sencera. La ZER disposa de quatre mestres itinerants:  Una mestra d’educació musical  Una mestra d’educació física  Una mestra d’educació especial  Una mestra d’anglès Aquests mestres, orgànicament, estan adscrits a l’escola El Diví Mestre per ser aquesta la seu de la ZER. La ZER disposa d’un administratiu que comparteix amb l’escola de Batea. Aquest administratiu té el seu lloc de treball a la seu de la ZER.

Estructura física dels centres Els centres són petits però acollidors. L’escola de la Pobla va ser reformada fa 6 anys dotant-la d’una estructura d’espais més operativa.

ZER TERRA ALTA NORD

2014

PROJECTE EDUCATIU

L’escola de La Fatarella, antigament dividida en dos edificis independents, va ser traslladada a un edifici nou , unificat, fa quatre anys. Aquest nou edifici acull a tots els alumnes d’EI i EP i compleix amb les necessitats estructurals que reclamàvem. Ara compta amb servei de menjador. L’escola de Vilalba continua mantenint l’antiga estructura i els arranjaments han estat a nivell de manteniment: d’accessos, finestres, pintura...A partir d’una obra RAM, fa quatre anys, es va fer una reestructuració d’una aula per tal de dotar al centre de biblioteca.

4. ÀMBIT PEDAGÒGIC 4.1OBJECTIUS PROPIS Els objectius a assolir en l’àmbit pedagògic, vinculats a la millora dels resultats educatius de la ZER Terra Alta Nord, en relació a l’article 2 “Principis rectors del Sistema Educatiu”, de la LEC, són els següents:  Millorar la cohesió social.  Millorar els resultats acadèmics.  Impulsar el respecte i la preservació del medi ambient.  Fomentar l’autonomia i l’emprenedoria. Considerant aquests quatre objectius i partint dels indicadors de centre i ZER el projecte educatiu girarà al voltant de les prioritats següents: 1. Millorar la participació i la cohesió social entre tots els membres de la comunitat educativa mitjançant les activitats de la ZER. 2. Fomentar la participació de tota la comunitat educativa en la elaboració, avaluació del procés d’aplicació i renovacions quan s’escaigui del Projecte Educatiu de ZER. 3. Facilitar la incorporació dels mestres itinerants en la dinàmica de la ZER. Facilitar la incorporació dels mestres de nova incorporació en la dinàmica de la ZER. Per aquest fi establirem mesures i instruments d’acollida o de formació per tal de facilitar als nous

ZER TERRA ALTA NORD

2014

PROJECTE EDUCATIU

docents el coneixement del PE i la pertinent adaptació de llur exercici professional. 4. Establir la competència lectora com un eix vertebrador de l’aprenentatge. 5. Prioritzar l’aprenentatge de les competències bàsiques. 6. Promoure la formació continua del professorat, especialment en l’ús de les noves tecnologies i vetllar per la transferència de la formació a les aules. 7. Continuar fomentant les activitats d’escoles emprenedores per tal de desenvolupar

les habilitats personals de comunicació i

pensament estratègic i tàctic com elements clau del creixement de la persona en l’aspecte social. 8. Establir criteris que orientin l’atenció a la diversitat i contemplar procediment d’inclusió educativa.

DESPLEGAMENT DELS OBJECTIUS I PRIORITATS D’ACTUACIÓ ÀMBIT RELACIONAL 1- Potenciar l’intercanvi de bones pràctiques docents i la formació permanent per tal crear processos de reflexió i millora. Formar part de la xarxa de centres de pràctiques de la universitat. 2- Establir mecanismes de coordinació interns que repercuteixin positivament en el desenvolupament de l’activitat docent. 3- Mantenir i millorar les relacions amb les famílies del centre, la resta de centres educatius dels diferents nivells, les institucions i entitats de la població i del Departament d’Educació. 4-Entendre el medi ambient com un bé de la comunitat que cal conservar, preservar i potenciar, a partir de l’estudi de la realitat més propera (ús racional de l’aigua, incendis forestal, contaminació,...). Sensibilitzar l’alumnat envers el respecte i conservació de l’entorn natural. 5- Valorar la qualitat de les principals formes d'expressió del nostre context cultural, natural, social i històric. Progressar en l'enteniment de pertinença al país.

ZER TERRA ALTA NORD

2014

PROJECTE EDUCATIU

6-Participar en activitats culturals i educatives proposades per institucions (entitats culturals, centres de recursos, administració local, fundacions, consell comarcal...), sempre que siguin coherents amb el Pla Anual. 7-Mantenir la relació i coordinació amb els Serveis Educatius de la Terra Alta que ens permet disposar de recursos tant materials com de formació permanent. 8-Mantenir la relació i coordinació amb l’EAP i el CREDA per afavorir el desenvolupament integral dels/de les alumnes. 9-Fomentar la relació entre els alumnes de les tres escoles, mitjançant activitats que ho facin possible. 10-Mantenir el contacte amb les diferents entitats locals que permeten a les escoles participar activament en la dinàmica dels pobles. 11-Establir relacions amb els centres d'Ensenyament Secundari més propers a fi que hi hagi una major coordinació. També amb les llars d’infants on s’escaigui.

ÀMBIT DE GESTIÓ I RECURSOS.

12- Millora i adequació dels espais i de les instal·lacions del centre. 13- Optimització dels recursos propis del centre i, en la mesura del possible, realitzar activitats per aconseguir-ne més. 14-Promoure el treball en equip i la participació en la presa de decisions. Crear comissions de treball. 15-Vetllar per la coordinació efectiva de tots els elements que composen l'estructura organitzativa de la ZER. 16-Garantir la funció del Claustre i del Consell Escolar com a òrgans on s'expressen les opinions, es formulen les propostes i es prenen decisions referents al funcionament de la Zona. Aquestes decisions es prendran per consens, en la mesura de les possibilitats. 17-Desenvolupar una gestió econòmica participativa i transparent. 18-Facilitar vies de comunicació i col·laboració conjunta amb les famílies des d’una mirada de respecte i confiança mútua.

ZER TERRA ALTA NORD

2014

PROJECTE EDUCATIU

19-Promoure compromisos educatius entre les famílies o tutors legals i el mateix centre en què es consignin les activitats que pares, professors i alumnes es comprometen a dur a terme per millorar el rendiment acadèmic de l’alumnat. Carta de compromís

ÁMBIT CURRICULAR 20.Adequar el currículum a les necessitats del medi en què ens movem (un entorn no urbà amb possibilitats educatives diferents, un entorn d'aula compost per diferents nivells d'edat i un entorn social basat en pocs habitants de diversos nivells de cultura i de possibilitats econòmiques diverses). 21-Aplicar didàctiques actives que aconsegueixin que els xiquets i xiquetes desenvolupin la iniciativa i la creativitat, de manera que ells mateixos siguin protagonistes del seu procés d'aprenentatge i estimulin la seva autonomia. 22-Fomentar el treball col·laboratiu de l’alumnat per a fomentar una construcció compartida del coneixement. 23-Incorporar a les programacions didàctiques objectius i continguts relacionats amb l’entorn de cada escola. 24-Potenciar i coordinar activitats complementàries (sortides, visites, xerrades, tallers...) per tal que siguin un complement positiu de la tasca pedagògica del procés educatiu dels alumnes. 25-Potenciar l’ús les tecnologies de la informació i la comunicació com a eina d’aprenentatge. 26-Integrar l’aprenentatge de la llengua anglesa des de parvulari. 27-Utilitzar correctament i apropiada la llengua catalana, tant oralment com per escrit, tot i respectant la variant dialectal, emprant-la com a llengua d'aprenentatge, i per tant, com a llengua vehicular. 28-Atendre la diversitat donant resposta a totes diverses necessitats educatives (problemes d’aprenentatge, altes capacitats...). 29-Assolir una correcta sistematització i seqüència del currículum que afavoreixi el desenvolupament dels programes d’acord amb l’evolució madurativa de l’infant i en l’atenció a la diversitat. 30- Capacitar els alumnes per obtenir i tractar informació: buscar-la, entendre'n les formes en que es trobi disponible, seleccionar-ne el que pugui ser útil per a ZER TERRA ALTA NORD

2014

PROJECTE EDUCATIU

una finalitat i presentar-la als altres de manera pràctica i entenedora, fent de la informació font de coneixement. 31-Fomentar l’hàbit lector i impulsar la biblioteca escolar i d’aula. 32-Fomentar la lectura des de les tres vessants de la competència lectora: el gust per la lectura, llegir per aprendre i aprendre a llegir. 33-Treballar de manera global per l’assoliment de les CCBB de l’alumnat i el desenvolupament de les seves capacitats.

4.2 LÍNIA METODOLÒGICA. ESTRATÈGIES PEDAGÒGIQUES

És bàsic, per a portar a terme el que es proposa en aquest apartat, tenir clara la funció docent que s’ha d’exercir en el marc dels principis de llibertat acadèmica, de coherència dels progressos de l’alumnat amb el PE de la ZER i ha d’incorporar els valors de la col·laboració, la coordinació entre els docents i del treball en equip. L’equip docent de cicle ha de decidir sobre els aspectes de l’observació, la documentació pedagògica i l’avaluació, que s’han d’incloure en les programacions didàctiques en coherència amb el PE. Les escoles de la ZER optem per la interdisciplinarietat de l’ensenyament per tal de facilitar l’aprenentatge significatiu i tenim com a base la formació integral de la persona i l’atenció a la diversitat. Entenem per aprenentatge significatiu establir vincles entre els coneixements previs i els nous continguts d’aprenentatge per aportar al xiquet/a l’element nou a allò que ja sabia. Entenem per formació integral potenciar tots aquells valors que configuren la persona, per aconseguir l’equilibri emocional, físic i intel·lectual. Entenem per atenció a la diversitat constatar que els xiquet/es que s’hi agrupen presenten la mateixa diversitat que trobem a la societat. Els alumnes són diferents entre ells i aquest ha de ser el punt de partida de tota acció educativa. Respectar les diferències i no convertir-les en desigualtats ha d’ésser el propòsit de l’escola, ans al contrari s’han de convertir en oportunitats. Es tracta ZER TERRA ALTA NORD

2014

PROJECTE EDUCATIU

de garantir un equilibri entre diversitat de l’alumnat i la comprensivitat del currículum, diversificant la intervenció pedagògica i creant les condicions adequades que permetin el progrés de cada xiquet i xiqueta.

Aquestes línies metodològiques pretenem aconseguir-les amb la posada en marxa de les següents estratègies:  Desenvolupament de l’esperit crític, la capacitat de discussió i decisió i la voluntat col·lectiva de transformació positiva de la realitat social.  Admetre la diversitat de ritmes evolutius i de capacitats intel·lectuals.  Foment de l’activitat i la iniciativa conjuntament amb la recerca de coneixement.  Tenir en compte el desenvolupament psicològic i emocional de l’alumne/a en la programació de totes les àrees.  Adopció de sistemes actius, que impliquin la participació dels/de les alumnes en el propi procés d’aprenentatge.  Tractament de la lectura 30’.  Sisena hora.  Foment del treball cooperatiu.  Treball pe projectes a les àrees de medi.  Les opcions pedagògiques dels centres s’han d’orientar a donar resposta a les necessitats dels alumnes, amb la finalitat que assoleixin les CCBB, d’acord amb llurs possibilitats individuals.

TREBALL PER COMPETÈNCIES VOL DIR:  resoldre problemes · realitzar tasques  crear · prendre decisions  analitzar fets · fer prediccions  comprendre el món  mobilitzar actituds, habilitats i coneixements.·

De manera

interrelacionada.  des de totes les matèries.  Prioritzar el saber fer.  Treballar de forma individual i cooperativa. ZER TERRA ALTA NORD

2014

PROJECTE EDUCATIU

MODEL DIDÀCTIC DE LA PROGRAMACIÓ

La programació ha de ser útil i flexible. La seva finalitat ha de ser, bàsicament, el desenvolupament de les CCBB. Partirem d’una avaluació inicial, què sabem?. Ens plantejarem d’on sorgiran els objectius i els continguts, què volem saber?. Ens haurem de plantejar la metodologies i les estratègies d’aprenentatge adients a cada situació d’aprenentatge. Aquestes estratègies han de ser actives i apropar a l’alumne a la realitat. Per acabar valorarem tot el procés amb ajuda de l’avaluació formativa i sumativa que ens indicaran que han aprés els alumnes i la seva competència en l’aplicació dels nous coneixements. Passos en l’elaboració de les programacions didàctiques: -

Exploració d’idees prèvies

Introducció de nous conceptes o procediments

Estructuració dels nous coneixements

Aplicació del coneixement

Programar Unitats Didàctiques per competències implica la planificació acurada del procés d’aprenentatge. També implica atendre les diferents intel·ligències, estils d’aprenentatge dels alumnes i l’atenció a la diversitat. Combinarem mètodes expositius (centrats en el mestre) amb mètodes interactius (centrats en l’alumne), donant prioritat a aquests últims. Prioritzarem el treball cooperatiu que proporciona a l’alumne la possibilitat de parlar, discutir, en resum, una reconstrucció compartida del coneixement. Ens proposem l’enriquiment competencial de les tasques

que proposem a

l’alumnat. El paper del professorat en aquest procés és recolzar, assessorar, proposar, fer bones preguntes...

ZER TERRA ALTA NORD

2014

PROJECTE EDUCATIU

No existeix metodologia única per donar resposta a les necessitats d’aprenentatge i, per tant, la combinació i selecció de diferents opcions metodològiques ens permetran donar resposta a les necessitats de cada alumne en funció dels continguts. Relació amb altres centres educatius: coordinació amb l’Institut, amb les llars... La participació i l’impuls d’accions educatives conjuntes entre les diferents institucions educatives de la població (llars, escoles i instituts, coordinació amb els centres universitaris amb els quals hi ha conveni per a ser centres formadors) és un dels punts importants per a donar continuïtat al procés educatiu dels alumnes. Relació amb altres agents educatius

ZER TERRA ALTA NORD

2014

PROJECTE EDUCATIU

4.3 L’AVALUACIÓ L’avaluació és una eina per al coneixement i la millora constant del servei educatiu. El conjunt d’actuacions d’avaluació ens ha de proporcionar un coneixement aprofundit i interrelacionat de la realitat educativa. L’avaluació ha de permetre relacionar els resultats amb els processos d’ensenyament i aprenentatge, la gestió dels recursos i els objectius que ens proposem. L’avaluació ha de ser especialment útil per a la presa de decisions que contribueixin a l’increment de la qualitat educativa que reben els alumnes. L’avaluació té per finalitat contribuir a la millora de la qualitat del servei que presten els centres i té com a referència l’assoliment de les competències de l’alumnat. D’acord amb el context en que es desenvolupa l’acció educativa, l’avaluació dels centres relaciona els resultats educatius amb els processos d’ensenyament-aprenentatge, els recursos i la seva gestió, els objectius del centre i els indicadors de progrés del PE. L’avaluació de resultats o rendiments educatius d’un centre té en compte la seva pràctica inclusiva i incorpora les avaluacions de CCBB assolides per l’alumnat; el resultat de les avaluacions externes de l’alumnat, especialment les referides a la finalització de cada etapa educativa, i les dades relatives al context socioeducatiu. L’avaluació dels centres té caràcter continu. Avaluació inicial L’avaluació inicial és la recollida d’informació que es realitza a l’inici de la intervenció formativa. El seu objectiu és conèixer la situació de partida dels alumnes i avaluar els coneixements previs. El nivell inicial de l’alumne/a servirà de base per planificar tot el posterior procés d’ensenyament- aprenentatge i valorar si s’han de modificar o no els objectius preestablerts. Ens serveix per detectar nivells d’assoliment dels continguts que suposadament l’alumnat ha treballat amb anterioritat. D’aquesta manera podem ajustar els diversos

ZER TERRA ALTA NORD

2014

PROJECTE EDUCATIU

components de l’activitat docent a les característiques detectades en la prova inicial. L’avaluació es pot fer de diferents maneres. Enriquiment competencial de les activitats d’avaluació: Si l’aprenentatge de competències es produeix en contextos didàctics que reprodueixen situacions i problemes el més propers possibles a la vida real, l’avaluació de competències s’ha de fer a través d’activitats situades en els mateixos contextos didàctics. Avaluar competències és avaluar processos en la resolució de situacions-problema. Avaluar competències és comprovar fins a quin punt els alumnes transfereixen els coneixements, habilitats, actituds, a la resolució d’altres situacions i problemes semblants als que podran trobar a la seva vida. Els alumnes disposen de coneixements, habilitats i actituds i els han d’utilitzar en la realització d’activitats diverses. Ser competent no és només ser hàbil en l’execució de tasques o activitats concretes, sinó ser capaç d’afrontar, a partir dels aprenentatges adquirits, noves tasques que impliquin anar més enllà del que s’ha aprés. Full de seguiment per recollir sistemàticament les observacions del procés d’aprenentatge de cada alumne/a. Observació directa. L’autoavaluació dels alumnes és una eina pedagògica important.

5- CONJUNT D’INDICADORS PER FER EL SEGUIMENT I L’AVALUACIÓ DEL GRAU D’ACOMPLIMENT DELS OBJECTIUS GENERALS DEL PEC I DELS ALTRES PROJECTES I PROGRAMES QUE EL FORMEN . El PdD ha de desplegar i articular l’aplicació del PEC a través de la concreció dels indicadors de progrés que es prioritzen i seqüencien cada any en la Programació General de Centre. Els resultats es recolliran en la Memòria Anual que serà el punt de partida del nou curs escolar. El nostres centres han de garantir processos d’avaluació (interns i externs) com a eina per poder iniciar cicles de millora constant.

ZER TERRA ALTA NORD

2014

PROJECTE EDUCATIU

En la formulació dels indicadors de progrés del PEC farem servir el format acordat en els últims cursos (pla autonomia) amb el qual la comunitat educativa del nostre centre ja estan familiaritzats.

INDICADORS DE PROGRÉS OBJECTIUS I ACTUACIONS QUALITAT DE L’EXECUCIÓ - IMPACTE

 Continuar realitzant activitats conjuntes -% de participació en les activitats proposades. a nivell de ZER i fomentar la -Nivell de satisfacció pel que han aportat. participació de tots els membres de la comunitat educativa. -Valoració del Claustre i el Consell Escolar.

 Donar a conèixer als pares el bloc de la -% d’accés al bloc. ZER i les seves actuacions.

 Revisar presos.

els

acords

metodològics -Valoració del claustre a la memòria.

 Vetllar pel compliment dels acords -Grau de satisfacció del claustre. presos a les coordinacions de cicles. Transferència a les aules

 Aprofitar el projecte Educat 2.0 i -Grau d’incidència a les aules. (indicador variació afavorir l’ús de diferents programes del nombre de recursos TIC disponibles per a informàtics i la PDI. l’alumnat. Existència d’un entorn virtual d’aprenentatge de centre).

ZER TERRA ALTA NORD

2014

PROJECTE EDUCATIU

 Programar activitats d’animació a la -Valoració del claustre i enquesta de satisfacció dels alumnes.. lectura per cicles.

 Fomentar activitats pedagògiques -Valoració del claustre. orientades al tractament de la informació.

 Organitzar activitats de caire cultural -Satisfacció dels agents implicats. adreçades a tots els membres de la -% de participació. comunitat educativa.  Revisar, adequar i incrementar la utilitat del Projecte Educatiu de Centre així com els diferents documents que el formen amb la participació de la Comunitat Educativa. - Planificar la revisió i adequació del PEC anualment . - Revisar i actualitzar la documentació interna del centre: normes d’organització i funcionament, projecte lingüístic, pla de convivència, ... - Acordar mecanismes de difusió dels diferents documents

- Actes de les reunions de Claustre. - Grau de satisfacció i valoració de la utilitat de la documentació elaborada. - Percentatge de documentació interna elaborada amb coherència amb el PEC .

 Millora dels resultats educatius dels - Actes de les reunions de claustre organitzats en nostres alumnes comissions. - Grau de participació i de satisfacció dels - Mesurar el nivell dels alumnes a final de professors/es i anàlisi dels resultats en cada cicle per tal de poder analitzar el la revisió i adequació del material didàctic en rendiment acadèmic i proposar millores a l’elaboració de les programacions nivell de grup i individuals. Anàlisi dels - Satisfacció del professorat amb la metodologia i resultats acadèmics de les proves externes i les programacions acordades. internes. - Millora dels resultats de les proves de -Revisar la metodologia de l’aula i adequar els competències internes i externes materials, els espais, els instruments Percentatge d’activitats competencials d’avaluació, l’organització de l’aula, ... a una incorporades a les programacions verticals de les visió més competencial de l’ensenyament i de diferents àrees. ( ZER TERRA ALTA NORD

2014

PROJECTE EDUCATIU l’aprenentatge. Revisió metodològica. -Valorar el material didàctic actual en funció del nivell d’activitats competencials proposades. En cas necessari, substituir-lo progressivament per un altre que s’ajusti a les necessitats i, sempre que sigui possible, aplicar criteris d’estalvi econòmic a les famílies (reutilització de llibres a CM i CS).. - Revisar verticalment les diferents àrees des de l’educació Infantil fins a l’etapa de l’educació primària. Recollint els acords metodològics i d’organització d’aula acordats. Adequació de les programacions.

- Actes de les reunions de Claustre.  Millora la cohesió social atenent la - Actes de reunió de les Comissions d’Atenció a la Diversitat. diversitat. - Grau de satisfacció dels mestres amb l’aplicació -Establir els criteris d’atenció a la diversitat del Pla d’Atenció a la Diversitat. que ens permetin millorar els resultats i la -- Augment del nivell de les diferents cohesió social dels nostres alumnes. competències entre els nostres alumnes - Analitzar la tipologia de necessitats educatives del nostre centre des de la Comissió d’Atenció a al Diversitat. - Acordar a nivell de Claustre Pla d’Atenció a la Diversitat i les mesures organitzatives i de recursos associats al mateix. - Dissenyar, realitzar i analitzar periòdicament el Plans Individualitzats. - Revisar l’organització dels recursos humans del centre per tal d’atendre a les necessitats dels nostres alumnes de la forma més personalitzada possible. Gestió recursos humans. - Revisar els instruments de recollida d’informació que es fa servir a les comissions d’avaluació i en els traspàs als instituts. - Adequació i flexibilitat per tal d’organitzar els reforços, desdoblaments, grups flexibles, ... així com les sessions d’educació especial. -Optimitzar el temps de la mestra itinerant especialista en Educació Especial segons els alumnes amb necessitats de la ZER. - Organització de la sisena hora.

ZER TERRA ALTA NORD

2014

PROJECTE EDUCATIU

 Potenciar l’intercanvi de bones pràctiques docents i la formació permanent per tal de crear processos de reflexió i millora. - Revisar i adequar el Pla de Formació de zona per tal d’assolir els objectius del PEZ. - Analitzar les necessitats formatives. -Fomentar la reflexió educativa a partir de l’intercanvi de bones pràctiques amb altres centres. - Elaborar, implantar i avaluar un Pla d’acollida i de Treball dels alumnes de pràctiques de la Universitat. - Continuar amb la coordinació amb altres centres educatius: llars d’infants i instituts de la comarca.. - Participar en altres activitats que facilitin processos de transició dels nostres alumnes

Grau de satisfacció i de participació del professorat en el PFZ i en altres activitats de formació. - Grau de satisfacció dels alumnes de pràctiques de la universitat. - Reunions de Claustre en les quals es faci un traspàs de les formacions, cursos i coordinacions. - Nombre de mestres que participen en el PFZ. - Nombre de mestres que participen en jornades, congressos, ... - Nombre d’alumnes de pràctiques i grau de satisfacció de les mateixes

 Establir mecanismes de coordinació interns que repercuteixin positivament en el desenvolupament de l’activitat docent.

- Actes de Claustre - Grau de satisfacció del claustre en la coordinació interna. - Grau de satisfacció del claustre en els mecanismes interns d’informació. -Establir normes i acords en l’espai - Millora del grau de satisfacció del professorat organitzatiu i de funcionament de centre que en els apartats de coordinació i informació interna inclogui la regulació dels processos de coordinació entre els diferents òrgans i equips docents. - Establir mecanismes que ens permetin detectar dificultats, mancances...en els processos de coordinació. -Implementar mecanismes d’informació i participació entre el professorat eficients i eficaços. - Elaborar el Pla d’Acollida del Professorat.

 Mantenir i millorar les relacions amb les famílies del centre i les institucions i - Grau de satisfacció de les famílies i del ZER TERRA ALTA NORD

2014

PROJECTE EDUCATIU

entitats de les poblacins. -Fomentar la participació de les famílies en la vida del centre com a part bàsica en l’educació dels infants. Identificació amb l’escola. - Incrementar el vincle entre les entitats i institucions dels tres pobles. Escola oberta a l’entorn. - Proposar i col·laborar amb les diferents activitats de les entitats i institucions dels tres pobles per millorar les competències dels nostres alumnes. Educar més enllà del centre.

professorat amb les activitats programades. - Grau d’identificació de les famílies i els alumnes amb el centre i la població. - Major identificació dels alumnes amb el centre i amb l’entorn proper. -Grau de participació en les activitats proposades i en el Consell Escolar.

 Optimització dels recursos propis del centre i, en la mesura del possible, realitzar activitats per aconseguir-ne més. - Rendiment de comptes. - Gestionar i invertir de forma eficaç els recursos per tal que tinguin una repercussió directa en la millora dels recursos que ens facilitin la tasca amb els alumnes. - Obrir la possibilitat de diferents formes d’adquisició de recursos. - Coordinar l’optimització dels recursos humans i materials d’acord amb les necessitats detectades en el nostre centre.

. - Actes de Claustres i del Consell Escolar - Percentatge d’assoliment del les despeses concretades a les planificacions dels diferents projectes i programes. - Adquisició de nous recursos.

Criteris de seguiment de l’indicador Grau d’aplicació: % d’evidències Grau de la qualitat d’execució: Termini execució Utilització recursos Adequació metodològica Nivell d’implicació persones Grau d’impacte: % d’evidències

ZER TERRA ALTA NORD

2014

PROJECTE EDUCATIU

MECANISMES DE DIFUSIÓ I RENOVACIÓ El PEC ha d’estar a disposició de tots els membres de la comunitat educativa. I en concret: - Les mares, pares o tutors tenen dret a rebre informació sobre el projecte educatiu i el deure de respectar-lo. La carta de compromís és el document que recull els aspectes fonamentals del PEC que convé que les famílies tinguin presents de comú acord amb el centre escolar. - Els criteris pedagògics del PEC orienten l’exercici professional de tot el personal que hi treballa, per això cal que s’estableixin procediments d’acollida que incloguin el coneixement del PEC del centre escolar. -Qualsevol projecte de la ZER ha de ser públic i accessible a tota la comunitat educativa. El projecte educatiu és un document que està a la disposició de tothom que formi part de la comunitat educativa del centre, siguin pares i mares, professors, personal del centre i alumnat i es revisarà i actualitzarà un a vegada a l’any. Ha de servir de punt de referència en l’elaboració dels altres documents que desenvolupen el procés d’ensenyament-aprenentage en el centre. La LOE i la LEC atorguen al Projecte Educatiu la característica de ser la “matriu” del sistema documental del centre. La resta de documents de gestió concreten àmbits o àrees d’alguns continguts (com les NOF); temporalitzen objectius i indicadors d’avaluació (com la PGA i la Memòria); adopten formes organitzatives previstes pel director (com el PdD).

ZER TERRA ALTA NORD

2014

PROJECTE EDUCATIU

ZER TERRA ALTA NORD