memòria by cinta cruz

Magisteri d’Educació Infantil Practicum II Manel Margalef Curs 2009-2010

Practicum II:

CEIP I. Soriano Montagut

Cinta Cruz Conesa

ÍNDEX 1.- Introducció i Justificació ...................................................................................3 2.- Contextualització i organització de l’escola......................................................4 2.1.- Dades del Centre ................................................................................4 2.2.- Entorn sociocultural ...........................................................................4 2.3.- Organigrama general del CEIP Soriano Montagut ............................5 2.4.- Els projectes educatius que s’estan portant a terme ...........................8 2.5.- Organització i funcionament del cicle d’infantil................................11 2.6.- Atenció a la diversitat a Infantil .........................................................12 3.- Grup classe on es realitzarà la Unitat didàctica.................................................13 3.1.- Aspectes generals ...............................................................................13 3.2.- La classe dels moixonets ....................................................................13 3.3.- Grau de cohesió del grup....................................................................14 3.4.- Distribució del grup dins la classe .....................................................14 3.5.- Grau de desenvolupament del grup....................................................14 4.- Organització i treball del tutor ..........................................................................16 4.1.-Característiques més significatives del docent ...................................16 4.2.- Materials, recursos didàctics i estratègies utilitzats pel mestre..........16 5.-Unitat de programació: El reciclatge..................................................................17 5.1.- Introducció .........................................................................................17 5.2.- Justificació..........................................................................................17 5.3.- Marc legislatiu....................................................................................17 5.4.- Metodologia .......................................................................................22 5.5.- Horari setmanal programació .............................................................23 5.6.- Graella de la unitat didàctica: objectius, capacitats, continguts.........25 5.7.- Activitats d’E-A .................................................................................31 5.8.- Atenció a la diversitat.........................................................................45 5.9.- Ús de les TAC ....................................................................................45 5.10 .-Recursos ...........................................................................................46 5.11 .-Eixos transversals.............................................................................47 5.12.- Avaluació .........................................................................................47 6.-Reflexió sobre l’estada a l’escola.......................................................................51 7.-Conclusions i valoracions ..................................................................................53 8.-Bibliografia ........................................................................................................54 9.-Annexos..............................................................................................................54 2

1. INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ Per fer una breu introducció del meu treball primer us exposo l’estructura de la memòria: En aquest treball començo parlant de l’escola en general, i del cicle infantil en particular. Primer faig una breu exposició sobre l’escola, explicant el context, l’organigrama i els projectes educatius que es porten a terme i que caracteritzen el centre. Després passo a parlar de les característiques del grup classe P5 B i de la seva tutora que es on he portat a terme la Unitat didàctica del reciclatge. El següent pas és exposar la unitat de programació que és el que composa el gruix de la memòria. Puc destacar que ha estat un treball elaborat progressivament al llarg de tot el Pràcticum, des de l’elecció de la unitat i el disseny i programació de les activitats fins la posada en pràctica. En aquest procés s’ha tingut en compte els objectius, les capacitats a assolir, i la temporalització, i s’ha buscat la varietat de les activitats per afavorir els diferents estils d’aprenentatge, per finalment dur a terme l’avaluació. El procés d’elaboració no ha estat sempre lineal i tancat, ja que hi ha activitats que s’han introduït o modificat a mesura que s’estava portant a terme la unitat, com per exemple la idea de crear un compte de correu a classe i fer arribar un correu escrit pel planeta terra. Aquesta necessària i imprescindible posada en pràctica de la Unitat, m’ha ajudat a reflexionar sobre la utilitat de tenir una programació a l’aula (et dóna seguretat i confiança), però també m’ha ajudat a veure que no és manual que s’ha de seguir a peus juntets, sinó que pots afegir, treure, ampliar o modificar qualsevol activitat depenent de la resposta dels xiquets i xiquetes. Per finalitzar voldria justificar l’elecció del Soriano Montagut com a escola on realitzar el Pràcticum. En aquesta elecció,va tenir molt a veure que els meus fills hi assisteixen, cosa que em suposava la comoditat de marxar i arribar junts a casa. Però no només això va influir, també el material que els xiquets portaven a casa com àlbums de projectes, carpetes de plàstica, i altres activitats com els racons, els contacontes o el teatre i que ja em feien pressuposar que l’elecció seria la correcta. A més a més l’any passat ja vaig assistir a l’escola a fer projectes d’innovació amb l’ordinador tàctil, i tant els mestres, com l’equip directiu em van fer sentir com a casa meva. Ara analitzant la meva estada al Soriano Montagut veig que he recorregut un camí molt profitós en el que he aprés moltes coses, tant a nivell personal com professional i ara si que puc dir que la meva elecció va ser la correcta.

2. CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ESCOLA 2.1 Dades del Centre Codi del centre; 43006186 Denominació: CEIP Soriano-Montagut Domicili: C/ Balada s/n Població: Amposta Codi Postal: 43870 Telèfon/ Fax: 977 70 20 14 e-mail: e3006186@xtec.cat

2.2 Entorn sociocultural És un centre d’educació infantil i primària que es va fundar l’any 1981. Està situat a Amposta, població d’uns 20.000 habitants, els quals es dediquen majoritàriament al sector serveis i a l’agricultura, concretament al cultiu de l’arròs. El centre està ubicat al barri de les Quintanes, aquest barri era fins fa poc, una zona d’eixampla de cases barates unifamiliars construïdes a mitjans segle XX. Actualment ja està pràcticament integrat dins del que podríem dir nucli urbà degut a que s’han construït moltes vivendes unifamiliars i blocs de pisos, els alumnes que acudeixen són d’aquest barri i dels barris propers del Grau i Pla d’Empúries. La majoria de famílies són autòctones, encara que va en augment el nombre de famílies arribades d’altres països, prioritàriament de Sud-amèrica, Magrib, Pakistan i Romania. El nivell socio-econòmic es pot considerar mitjà-baix. Podem trobar famílies d’alt nivell cultural i amb una renda per càpita molt elevada i arribar a l’altre extrem on poden ser gairebé analfabetes i viure amb ajudes dels serveis socials.

2.3 Organigrama general del CEIP SORIANO MONTAGUT

El CEIP Soriano Montagut és un centre docent públic. Acull els nivells educatius del 2n Cicle d’Educació Infantil (3-6 anys): 7 unitats i tots els nivells de l’Educació Primària: 12 unitats El CEIP Soriano Montagut és un col·legi d’estructura lineal amb dos línies complertes, és a dir, té almenys dues unitats per nivell d’Educació Infantil i Primària.

Organigrama del CEIP SORIANO MONTAGUT 2009/10 Serveis educatius

Consell escolar de centre

Membres nats

Sector mestres

Equip directiu

Sector mares i pares

Equip docent, Claustre de mestres

Coordinacions

Infantil

Primària

Especialistes Anglès Beatriz Esteller Maite Vidal

EAP Psicologa Àngels Jovaní Logopedes Imma Querol Clara Cuevas EAP Assistent social Carme Bergadà

Assessor LIC Antonio Martínez

President Ramón Gallart Cap d’estudis Ma. Carme Selma Representant de l’ajuntament Isabel Ferré Representant del PAS Ma. Teresa Gonzàlez Secretari Joan Manel Estellé

Representants del claustre de mestres

Josep M. Obiol

Representants de mares i pares d’alumnes

Maria Eliana López

Laura Boscà

Alexis Ramos

Ascensión Ferré

Desirée Castells

Beatriz Esteller

Marian Marín

Víctor Arribas

Josep D. Fornós

Ma. Carmen Reverté

Representant de l’AMPA (presidenta)

Informàtica Josep M. Obiol Director Ramón Gallart

Riscos laborals Diana Reverter

Coordinadora EI Ma. Goretti Escolà

Cap d’estudis Ma. Carme Selma

Activitats i serveis escolars Inés Martí

Secretari Joan Manel Estellé

Biblioteca Iolanda Espuny

Suport EI Ma. Carme Selma

Lingüístic Beatriz Esteller

Noèlia Guardiola

*Tutors

Coordinadora Cicle Inicial Ma. Carmen Cuartero Coordinadora Cicle Mitjà Ma. Dolores Gonzalvo Coordinadora Cicle Superior Iolanda Espuny *Tutors Suport EP Laura Olbiol

Esports Víctor Arribas

Pilar Sarrà

Educació especial Ma. Carmen Reverté Núria Esteller Educació física Manel Estellé Ramon Gallart Víctor Arribas

Personal no docent

P.A.S.

Auxiliar administrativa Ma. Teresa Gonzàlez TEI Maite Segura Vetlladores Avelina Morales Bea Pocino

Educació musical Inés Martí Ana B. Domènench Aula d’acollida Marga Pujol Religió Estefania Alifonso

Ajuntament Plàstica Desirée Castells Conserge Ana Ma. Garcia

Comissions Econòmica

Permanent

Comissions Convivència

Biblioteca

E. verda

Aula de Ciències

Revista

Act. esportives i festes

Informàtica

*Tutors

Alumnes

Infantil Pàrvuls 3

Pàrvuls 4

Pàrvuls 5

177 P3-A

Guardiola, Noèlia

P3-B

Escolà Miró,Ma. Goretti

P4-A

Boscà Candel, Laura

P4-B

García Rentero,Domi

P4-C

Centelles Cardona,Àngels

P5-A

Sánchez, Navarro, Rosa Ma.

P5-B

Barberà Martínez, Núria

Primària Cicle inicial

Primer de Primària

Segon de Primària

Tercer de Primària Cicle mitjà

Quart de Primària

Cicle superior

Cinquè de Primària

Sisè de Primària

309 1A Calduch Macià, José Juan

1B Gimeno Obón, Juan Francisco

2A Cuartero Cuartero, Ma. Carmen

2B Ferré Balagué, Ascensión

3A Martínez, Mari Carmen

3B Gonzalvo, Maria Dolores

4A Revilla, Olga

4B Ferré Rives, Aleix

5A Obiol Cabrera, Josep

5B Espuny Casanova, Yolanda

6A Argentó Forcadell,Juan José

6B Orero Gaya, Carles

Nombre total d’alumnes matriculats

486

2.4 Els projectes educatius que s’estan portant a terme. •

ESCOLES VERDES:

El nostre Programa d’acció abasta aspectes de la gestió sostenible del centre com : •

La reducció

Fer còpies per les dues cares. Projecte de compra de material comú. Reducció del consum de llum, aigua, gas... •

La reutilització

Aquest any s’ha posat en marxa el projecte de reutilització de llibres escolars. Aprofitament de paper per a esborranys. •

El reciclatge

Reciclem els residus de paper i plàstic de l’escola, així com també recollim al propi centre, piles usades.

Per altra part el programa d’acció inclou aspectes curriculars que s’insereixen en la programació de l’aula com ara: •

Participar en la Unitat didàctica del reciclatge. (Educació infantil)

•

Participar al Projecte de la tomata. Fer tomata embotellada. (Cicle Inicial)

•

Participar al Projecte de l’olivera. Reutilització de l’oli usat per fer sabó. (Cicle

mitjà) •

Tenir cura de l’hort i plantar una olivera. (Cicle superior)

•

Realitzar una programació de les sortides de caire ambiental al llarg de tota

l’escolarització per conèixer el nostre entorn i els principals ecosistemes . -Estades al poble nou, visita al ecomuseu delta de l’ebre. -Sortida al Montsianell. -Sortida a la foradada. -Sortida amb la golondrina des de la Ràpita per anar a la Costa. -Sortida al Museu del Montsià.

Per finalitzar hem realitzat la carpeta verda La carpeta verda és un dossier que hi ha a l’escola on es recullen les actuacions que es porten a l’escola, la seva valoració i totes aquelles informacions que es creguin oportunes.

•

AULA DE CIÈNCIES

Es va demanar i els han concedit un curs de formació per als mestres del centre. Hi ha una comissió de l’Aula de Ciències. Els objectius són organitzar el material i optimitzar l’ús de les instal·lacions. •

BIBLIOTECA

L’any passat van demanar el projecte i els ho van denegar però decidiren tirar endavant el muntatge físic de la biblioteca. Aquest any s’ha posat en marxa la Biblioteca: “El Cau”. Hi ha programades diverses activitats, entre elles el “Bibliopati”, els alumnes de segon a sisè tenen assignat un dia determinat per poder anar a la biblioteca. També a partir del mes de novembre, la biblioteca s’obre per les tardes: dilluns, dimecres i dijous de 5 a 6, de moment només per a cicle superior, degut a la manca d’espai. També cal destacar que tots els alumnes de P3 fins a 6è van a la biblioteca a llegir un dia a la setmana com a activitat curricular. •

PLA D’ENTORN

El Pla Educatiu d’Entorn és una iniciativa de cooperació educativa que té dos grans objectius: el foment de la cohesió social a partir de l’educació intercultural i la consolidació del català com a llengua d’ús social habitual. La Comissió Operativa del PEE és l’equip que gestiona i dinamitza les accions del PEE, i està format per la Regidora d’Ensenyament, la Inspectora d’Educació, els tècnics municipals d’educació i de ciutadania, els assessors LIC del Departament d’Educació, els tècnics dels serveis educatius integrats,així com els representants dels centres i les entitats. Igualment, també existeix la Comissió Local del PEE, que està formada per aquestes mateixes persones més representants dels centres escolars, serveis educatius, associacions de pares i mares dels centres escolars,entitats, etc. Aquest en decideix els objectius i les actuacions del pla de treball de cada municipi. L’equip humà que gestiona més directament les accions està format pel Tècnic d’Educació de l’Ajuntament i l’Assessora LIC a Amposta del Departament d’Educació de la Generalitat.

•

Estudi assistit

L’estudi assistit està destinat als alumnes de primària, es farà en l’horari de 17 a 18h. dilluns, dimecres, dijous i divendres. Hi ha dos grups un de Cicle Mitjà i un altre de Cicle Superior.

•

Activitats esportives i artístiques

Activitats artístiques: manualitats, teatre, expressió corporal, etc. Aula Plàstica 1. Esportives: Bàsquet, Handbol i Atletisme a les pistes i gimnàs. Aquestes activitats estan impartides per professionals de l’educació i l’esport (clubs esportius) i es faran de dilluns a dijous de 12 h a 13 h (P4 iP5) i de 17h a 19h (C.Inicial i Mitjà).

•

Coneixement del patrimoni d’Amposta

L’activitat consisteix en itineraris i tallers de dues hores per conèixer la pròpia ciutat. Cicle inicial: Visita guiada al Museu Comarcal del Montsià, al canal de la Dreta i al Pont Penjant. Cicle mitjà: taller sobre el patrimoni arquitectònic i la confecció d’una maqueta del pont penjant Cicle superior: un joc de pistes al Castell d’Amposta. En tots els nivells l’activitat està dirigida per guies monitors del Museu Comarcal del Montsià. •

PLA D’AUTONOMIA DE CENTRE (PAC)

Aquest any s’ha posat en marxa un projecte anomenat: Pla d’autonomia de Centre, s’han marcat dos objectius des del meu punt de vista, molt encertats: fer un pla de convivència i la introducció de les Tic a l’aula. Són dos objectius per portar-los a terme durant un període llarg de temps, però totalment necessaris degut al context social i cultural de les aules.

2.5 Organització i funcionament del cicle d’infantil L’Equip de cicle és l’encarregat d’organitzar i determinar les funcions que es realitzaran al cicle corresponent. Està format pels tutors dels diferents nivells que hi ha a cada cicle i els especialistes adscrits Per determinar l’organització i el funcionament del cicle d’infantil, hi ha dos hores cada dimecres per parlar de les activitats que fan en comú, dels agrupaments, de les sortides al teatre, en definitiva qualsevol assumpte d’organització comuna. El dia que hi ha claustre de professors, cada coordinador dóna la seva opinió de cicle per tal d’arribar a un acord en la presa de decisions. Objectius de les reunions de cicle •

Coordinar-se tots els mestres

•

Establir unes normes i pautes en comú de funcionament

•

Escollir el material necessari per a les classes

•

Decidir activitats internes i/o externes al centre

•

Informació (dies festius, sortides, normes...)

•

Cursos de formació

•

Currículum i Normativa

•

Organització de l’aula, itinerants...

•

Funcionament i avaluació.

De cada reunió de cicle la coordinadora de cicle redacta una acta, que després reparteix a totes les assistents. A més de les reunions de cicle, també ens trobem amb les reunions setmanals de nivell per programar , en aquestes reunions es prenen decisions sobre la metodologia, el material, les activitats i recursos que s’utilitzaran.

2.6 Atenció a la diversitat a Infantil Les mesures més específiques d’atenció a la diversitat poden ser organitzatives: •

Intervenció d’una persona de suport a l’aula. Sobretot durant el primer trimestre a les aules de P3 per facilitar l’adaptació a l’escola. També per ajudar als nens amb n.e.e.

•

Treballs per racons. Un cop a la setmana els alumnes de P4 i P5 s’ajunten per fer racons: de l’artista, de joc simbòlic, de jocs tranquils, d’expressió corporal, de construccions i de disfresses. Els nens trien el racó on volen anar i d’aquesta manera es facilita la relació entre els nens dels diferents nivells. A més a més el treball per racons fomenta l’autonomia del nen i de la nena. Si el que volem és que el nen creixi i es desenvolupi com a persona amb la seva personalitat, i la seva manera de pensar no podem estar tot el dia dirigint-lo com si fos una titella. Hem de deixar-lo que actuï amb espontaneïtat, que s’expressi, en definitiva que tingui confiança en ell mateix i sigui capaç de dirigir-se a si mateix en la vida.

•

Agrupaments per treballar: laboratori, informàtica i llengua. Tres cops per setmana els nens fan agrupaments i d’aquesta manera es redueix el nombre d’alumnes i es pot treballar millor.

•

Treball per projectes. A partir del Gener es treballa per projectes. Els projectes utilitzen una metodologia que afavoreix l’atenció a la diversitat, ja que les formes de participació tant individuals com col·lectives poden ser molt diferents i permeten que cada alumne pugui participar segons les seves possibilitats i interessos. També s'aprofiten les diferents capacitats, experiències, procedència i referents culturals, per a afavorir les interaccions entre el grup i els coneixements que es poden adquirir. Els projectes provoquen l’activitat mental perquè cal resoldre les qüestions que es van formulant al llarg del procés i augmenten la motivació perquè es treballa sobre un tema que realment és del seu interès. A més a més, provoquen l’actitud favorable de l’alumnat i aborden continguts sempre funcionals i significatius.

•

Atenció en petits grups o individualitzada dins o fora de l’aula. (A. educació especial i Aula d’acollida). A l’aula d’acollida es fan petits grups per practicar la conversa entre xiquets i xiquetes que no són catalanoparlants.

3. GRUP CLASSE ON ES REALITZARÀ LA UNITAT DIDÀCTICA 3.1 Aspectes generals Aquesta programació està destinada als alumnes de P5, es per això que tindré en compte en tot moment les característiques psicoevolutives en els diferents àmbits de desenvolupament, per tal d’adaptar-me als seus interessos i necessitats. A grans trets es caracteritzen per: A nivell cognitiu: Destaca pel seu egocentrisme, centració de la personalitat i el pensament irreversible. A nivell afectiu: Destaquen els seus canvis d’humor, la identificació amb les persones del seu propi sexe i la imitació amb les persones que estimen i admiren. A nivell social: Les característiques típiques de la socialització dels xiquets són: la moral heterònoma, l’opinió pública, comença a emetre judicis i l’inici de l’establiment de normes entre iguals. A nivell lingüístic: Ens trobem en l’etapa del llenguatge construït. Va agafant un major domini de la llengua i utilitzant progressivament els seus recursos lingüístics per comunicar-se. A nivell motriu: Període de desenvolupament i perfeccionament de les habilitats motrius bàsiques. Dintre de l’anàlisi del context hem de tenir en compte també la constel·lació de factors externs i interns que incideixen en l’individu i que van a donar lloc a diferències en el procés d’Ensenyament/ Aprenentatge i per tant a diferències dels alumnes.

3.2 La classe del moixonets Durant l’etapa de les pràctiques he estat a la classe dels moixonets de P-5. El grup classe està format per un total de 26 infants, 12 dels quals són xiquets i 14 xiquetes. Es tracta d’un grup heterogeni, perquè que com és lògic, hi ha diferents nivells de maduració i desenvolupament. A la classe hi ha una nena amb síndrome de Down, que només ve a la tarda, perquè al matí va a una escola d’Educació Especial. El que s’intenta des de P3 és integrar-la en el grup d’iguals.

La majoria d’alumnes són catalano-parlants, excepte tres que són castellanoparlants i dos xiquetes de procedència àrab, encara que són nascudes aquí.. En conseqüència alhora de portar a terme les diferents activitats, es tindrà en compte per possibles problemes o dificultats d’aprenentatge que puguin presentar sobretot pel que fa al nivell de comprensió i expressió de la llengua.

3.3 Grau de cohesió del grup Pel que fa a les relacions que s’estableixen dintre del grup classe, puc dir que són bastant disteses. De vegades hi ha petits conflictes i intentem que els resolguin per ells mateixos, si troben una solució que accepten les dos parts problema solucionat. La xiqueta amb Síndrome de Down, està ben integrada a la classe, encara que només ve a la tarda. Els nens la tenen en compte i l’ajuden, saben que és diferent i l’accepten.

3.4 Distribució del grup dins la classe Com que la mestra és qui més els coneix, la distribució del grup la canvia cada cert temps. Durant el temps que jo he estat a l’aula de P5 he pogut veure tres canvis. Penso que la Núria dur a terme tantes variacions perquè el grup classe és molt xerraire i necessita crear un ambient de treball. Normalment, procura col·locar a cada taula algun infant entremaliat amb d’altres de més tranquils. Això ho fa per poder centrar més l’atenció dels infants. Tot i això, crec que aquesta estratègia ofereix bons resultats, però per poc temps, ja que en el moment en que s’interrelacionen tots els companys de la taula, tornen a xerrar i perden la capacitat d’atenció. De totes formes, cal dir que el fet de realitzar diferents canvis, estableix una millor cohesió entre tots els infants perquè s’arriben a conèixer més a fons. La Núria també té molt en compte els infants que tenen l’atenció bastant dispersa, i per tal que segueixin millor el ritme de la classe, procura col·locar-los a les taules situades més a prop de la seva taula i d’aquesta manera, sempre els pot tenir més controlats.

3.5 Grau de desenvolupament del grup El desenvolupament del grup es realitza d’una forma progressiva en quant al llenguatge, raonament, memòria, atenció i estima. Penso que el grau de desenvolupament d’aquest grup és el que correspon a la seva edat. Durant el temps que he estat en aquesta

classe, he pogut comprovar que són xiquets i xiquetes que davant de cada activitat, se senten motivats, i els agrada aprendre coses noves. En aquesta etapa els xiquets, encara tenen molt en compte la opinió dels seus pares i la de la mestra. Tot i això, poc a poc van agafant autonomia i són més madurs a l’hora de dir la seva. Pel que fa referència al domini dels esfínters, cal dir que tots són capaços de dominar-los, encara que molts interrompen la seva tasca per a anar al lavabo i no saben aguantar fins una hora determinada (el pati). En aquest grup tots els xiquets i xiquetes tenen definida la lateralitat i comencen a dominar la motricitat fina, tant per a retallar com per fer el traç de les lletres. Pel que fa als hàbits, tots els hàbits els tenen ben adquirits: qui és l’encarregat i ha d’anar a buscar el pots dels llapis, quan s’han de posar la bata de plàstica, etc... Al parvulari s’ha d’incidir molt en l’adquisició d’hàbits perquè afavorirà les seves habilitats i actituds que mostraran davant dels aprenentatges futurs.

4. EL MESTRE O TUTOR 4.1.- Característiques més significatives del tutor La Núria Barberà és la tutora de P-5 B del Soriano Montagut, és psicopedagoga i mestra de primària, però va opositar per Educació Infantil perquè era el que més li agradava. La Núria té bona relació amb els alumnes, la qual cosa és molt important. Juga amb els diferents tons de veu per copsar l’atenció dels menuts. Fa el mateix amb les expressions de la cara, que les canvia segons el moment que ella creu oportú. També utilitza molt l’expressió corporal tant en les seves explicacions, com per ajudar els nens a aprendre una cançó... Utilitza diferents estratègies per mantenir el control de l’aula, com per exemple apagar els llums de la classe. Encara que no la utilitza molt sovint, perquè perdria la seva efectivitat.

4.2.- Materials, recursos didàctics i estratègies utilitzats pel mestre La Núria utilitza una gran varietat de materials i recursos didàctics: Per exemple, la plastilina, els contes, jocs de llengua, jocs matemàtics, problemes del quinzet, l’ordinador portàtil a l’aula quan vol fer alguna activitat... També caldria destacar algunes estratègies utilitzades per la Núria: •

La utilització de la psicomotricitat dins a l’aula per passar d’una activitat a l’altra, com despertar el cos poc a poc o que l’encarregat decideixi com es traslladaran avui des de la catifa fins a les cadires : saltant a pota coixa o arrossegant-se ...

•

La utilització de l’expressió corporal i les diferències en el to de veu.

•

La utilització del sistema de recompensa immediata pel bon comportament o pel bon treball: la gorra de campió.

•

La utilització d’un rellotge de paret a l’aula.

•

La utilització de cordes per penjar les creacions dels nens que porten des de casa.

•

Un racó per a les notícies dels xiquets.

•

I una de molt senzilla, però molt útil, que és ensenyar els nens a treure’s la bata des del punys per no trobar-se les mànigues girades quan es tornin a posar la bata.

5. UNITAT DE PROGRAMACIÓ: EL RECICLATGE 5.1.- Introducció Aquesta Unitat Didàctica pretén que l’alumnat adquireixi una visió global sobre els diferents tipus de residus sòlids urbans i domèstics susceptibles de ser seleccionats per reciclar. Aquesta adquisició permetrà que coneguin, valorin i sàpiguen en que consisteix la recollida selectiva, la reducció, reutilització i reciclatge dels residus, així com les seves implicacions amb el medi ambient.

5.2.- Justificació Aquesta unitat l’he escollit , primer perquè forma part del projecte d’escola verda i segon per conscienciar als nens sobre la necessitat de cuidar la terra, ja que els habitants del planeta hem manipulat tant el nostre entorn que ara no podem suportar la gran quantitat de deixalles que s’acumulen als sòls, rius, llacs i mars. Per un altra banda he preparat aquesta Unitat didàctica. amb l’ajuda d’un ordinador compacte tàctil perquè no podem obviar que ens trobem immersos en un ambient social i escolar que ens condueix cada dia més cap a l’ús de les TIC com instrument didàctic indispensable de treball a l’aula. Amb tot el material que he preparat em proposo fomentar i complementar els coneixements sobre el problema que generen les deixalles. En definitiva, vull posar en pràctica la consigna de les tres erres: REDUIR, RECICLAR I REUTILITZAR. Perquè el fet de reciclar sigui més real totes les fotos que hi ha al Notebook són d’elements propers a l’entorn del xiquet, inclús els contenidors, que són els que hi ha soterrats pels carrers de la ciutat.

5.4.- Marc legislatiu La LOE al respecte de l’educació infantil i en relació amb la temàtica de la unitat ens diu que: Preàmbul: (...) que se sentin actius i siguin capaços d’anar desenvolupant eines i recursos per conèixer el món que els envolta (...) La intenció educativa d’aprendre a viure i a conviure en el món reclama als infants un desenvolupament personal (...) E. Infantil. Objectius: 17

Observar i experimentar en l’entorn proper amb curiositat i interès, interpretant-lo i fent-se preguntes que impulsin la comprensió del món.

En els següents apartats també es fa menció del Decret que regula l’ensenyament de l’educació infantil.

Capacitats L'educació infantil afavorirà el desenvolupament de les capacitats i la seva interrelació, que ha de permetre als nens i a les nenes créixer integralment com a persones en el món actual, amb uns aprenentatges continuats i progressius. El desenvolupament de les capacitats és el resultat del que s'aprèn. Així, doncs, al llarg de l'etapa de l'educació infantil els infants hauran d'anar desenvolupant les capacitats a l'entorn dels eixos següents: Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma. L’Infant haurà de ser capaç de: 1.

Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la

coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats. 2.

Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una

imatge positiva d'ell mateix i dels altres. 3.

Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes,

per actuar amb seguretat i eficàcia. Aprendre a pensar i a comunicar L’Infant haurà de ser capaç de: 4.

Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats

matemàtiques bàsiques. 5.

Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i

situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa L’Infant haurà de ser capaç de:

Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de

curiositat, respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals. 7.

Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne

els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència. Aprendre a conviure i habitar el món L’Infant haurà de ser capaç de: 8.

Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la

resolució pacífica de conflictes. 9.

Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a

una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

Objectius Els objectius generals a assolir per a l’educació Infantil en finalitzar l’etapa segons la Llei Orgànica d’Educació (LOE) Decret 181 / 2008 DOGC relacionats amb l’adquisició de les capacitats entorn els quatre eixos centrals són: 1.

Identificar-se com a persona tot sentint seguretat i benestar emocional,

coneixent el propi cos, les seves necessitats i possibilitats, els hàbits de salut, i guanyar confiança en la regulació d’un mateix. 2.

Ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma, resolent situacions

quotidianes amb actitud positiva i superant les dificultats. 3.

Sentir que pertany a grups socials diversos, participant-hi activament i

utilitzant els hàbits, actituds, rutines i normes pròpies. 4.

Aprendre amb i a través dels altres, gaudir de la relació i integrar-se en el

grup tot establint relacions afectives positives amb actituds d'empatia i col·laboració i intentant resoldre conflictes de manera pacífica. 5.

Observar i experimentar en l'entorn proper amb curiositat i interès,

interpretant-lo i fent-se preguntes que impulsin la comprensió del món natural, social, físic i material.

Conèixer experiències, històries i símbols de la cultura pròpia del país i de la

d'altres companys i companyes, generant actituds de confiança i respecte per les diferències i valorant les relacions socials i afectives que s'hi estableixin. 7.

Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i

expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i altres formes de representació. 8.

Comprendre les intencions comunicatives d'altres infants i persones adultes i

expressar-se mitjançant la paraula, el gest i el joc. 9.

Desenvolupar

habilitats

comunicació,

expressió,

comprensió

representació per mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic; iniciar el procés d'aprenentatge de la lectura i de l’escriptura, de les habilitats matemàtiques bàsiques i de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. 10.

Aprendre i gaudir de l' aprenentatge, pensar i crear, qüestionar-se coses, fer-

les ben fetes, plantejar i acceptar la crítica i fer créixer el coneixement d'una manera cada vegada més estructurada.

Continguts Els continguts educatius de l'educació infantil s'organitzen en les àrees corresponents als àmbits propis de l'experiència i del desenvolupament infantil i s'aborden per mitjà d'activitats globalitzades que tinguin interès i significat per als nens. Les tres grans àrees que organitzen l’educació infantil són:

- Àrea 1: Àrea de descoberta d’un mateix i dels altres - Àrea 2: Àrea de descoberta de l’entorn - Àrea 3: Àrea de comunicació i llenguatges. Els continguts específics per aquesta unitat es detallen a la graella de la unitat.

Avaluació . Els criteris d’avaluació. L’ avaluació és fonamental en la pràctica educativa, ja que compleix una triple missió: - Proporciona informació sobre els coneixements previs dels alumnes, els seus processos d’aprenentatge i la manera com organitzen el coneixement. - Permet que els professors coneguin el grau en què els seus alumnes van adquirint aprenentatges significatius i funcionals.

- Possibilita que els escolars descobreixin el seu desenvolupament i progrés personal en els nous aprenentatges, les seves aptituds per a l’aprenentatge i les seves capacitats intel·lectuals, interessos i motivacions, actituds i valors... En resum, l’avaluació ajuda a millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge. El tipus d’avaluació escollit deriva dels criteris metodològics adoptats. Un enfocament educatiu que segueix criteris constructivistes, integradors, globalitzadors i personalitzats exigeix una avaluació formativa, contínua i global. Segons el Currículum del segon cicle de l'educació infantil – Decret 181/2008, els criteris d’avaluació han de ser: 1. Saber explorar i reconèixer les parts, les possibilitats i característiques del seu propi cos. Expressar-se amb les pròpies emocions i iniciar-se en la seva identificació. 2. Participar en el joc, a través del moviment, assimilant sensacions referides a l'espai i al temps i amb una comprensió progressiva de la necessitat d'unes normes. 3. Tenir interès i confiança en els altres i sentir-se part del grup, establint relacions afectives positives mútues. 4.

Fer de manera autònoma, progressivament, activitats habituals referents a la

pròpia cura, a les tasques escolars i en la relació amb els altres. 5. Identificar característiques i regularitats en l'entorn natural, social i cultural, i utilitzar els recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions. 6.

Fer anticipacions i comparacions dels resultats de les experimentacions,

emprant les mesures adequades i la seva representació gràfica. 7. Aplicar estratègies de càlcul, comparar, ordenar, classificar, reconèixer patrons i verbalitzar-ho. 8. Usar la llengua oral, el gest i les imatges per expressar idees, desitjos, sentiments i emocions; escoltar i participar de manera activa en situacions habituals de conversa i d'aprenentatge amb l'ús d'un llenguatge no discriminatori, i amb actitud de respecte vers altres cultures i diferents llengües. 9. Mostrar interès per la descoberta progressiva de les relacions entre el text oral i l'escrit, iniciar-se en l'ús funcional de la lectura i

l'escriptura. Crear de manera

individual i col·lectiva petits textos i dibuixos. 10. Manifestar les habilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear en els diferents llenguatges: verbal, corporal, plàstic, musical, matemàtic i audiovisual, i incorporar la iniciació als instruments tecnològics (TIC).

A l’igual que els continguts els criteris d’avaluació específics per aquesta unitat es detallen a la graella de la unitat.

5.4 Metodologia Tenint en compte les característiques dels nens en aquestes edats , el mètode elegit com el més apropiat per aconseguir aprenentatges significatius ha estat el globalitzador; sempre partint de situacions motivadores i interessants, properes a la seva experiència i que ajudaran a formular a través de l’observació, manipulació i l’experimentació les lleis generals. D’acord amb les teories constructivistes de l’aprenentatge serà l’alumne qui elabori i construeixi els seus esquemes de coneixement. El mestre actuarà com a guia, de mediador d’aprenentatges i establirà la relació entre el que l’alumne sap i els nous continguts, per tant partim del nivell de desenvolupament de l’alumne. També utilitzaré com a principis metodològics, el principi de creativitat i la metodologia activa, utilitzant el recurs del joc, ja què el joc és la forma més natural d’aprendre , per tal d’enfrontar a l’alumne amb situacions de manipulació, d’investigació, experimentació, formulació d’hipòtesis, aprofitant sempre els recursos organitzatius com l’espai, el temps, i els materials adequadament. Amb tot aquests principis el que pretenc és que l’alumne adquireixi una progressiva autonomia en els diferents àmbits de desenvolupament. Per un altra banda amb l’ajuda de l’ordinador als xiquets aprendran que el reciclatge és un procés necessari avui en dia. En aquest procés d’aprenentatge l’interès i la motivació dels alumnes augmentarà perquè podran manipular paraules i imatges. La metodologia usada és molt activa i compartida, es tracta d’aprendre a aprendre. Per últim tenir en compte el contacte directe amb la família per tal d’establir pautes d’actuació conjunta.

5.5.-Horari programació setmanal reciclatge Programació setmanal P5. curs 2009-2010

DILLUNS 9’00-9’30h

Setmana: 2 a 6 de Novembre

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

ENTRADA. HÀBITS DE CONVIVÈNCIA I RUTINES: Cançó del bon dia. Posar-se la bata. Passem llista. Quin temps fa avui?

ACTIVITATS A PARTIR DE LES ÀREES A TREBALLAR.

9’30-10’30h

Cap de setmana

Act 3: Repassem conversa. Notebook 1-4

Contacontes

Act 19 Sessió 1 Plàstica: La formiga

PATI

10’30-11’00h 11’00-11’10h

Act 5: Notebook reciclatge 4-9. Act 6: Notebook 10-19.

HÀBITS D'HIGIENE I RELAXACIÓ: Fem pipi. Bevem aigua. Ens rentem les mans. Ens relaxem.

11’55-12’00h

Act 9: Fitxa sobre els contenidors quin Anglès color són. Cançó SORTIDA: HÀBITS DE SORTIDA: Llevar-se la bata i ens diem adéu.

15’00-15’10h

ENTRADA HÀBITS DE CONVIVÈNCIA I RUTINES: Hola, bona tarda!. Ens posem la bata. Ens relaxem.

11’10-11’55h

Act 4: Conte els meus amics els contenidors

Act 7: Animació lectora. Conte la Lua Fitxa del conte

Valors

ACTIVITATS A PARTIR DE LES ÀREES A TREBALLAR 15’10-16’00h

16’00-16’55h

16’55-17’00h

Act 1: Avaluació inicial. Notebook Act 2: Vídeo 3 Bessones: El nostre jardí és la terra

Música

Psicomotricitat

Racons

Act 10: Fitxa pinta tants contenidors com indica el número

Act 8: Jocs reciclatge

Act 11. Notebook 35-36.Sopa de lletres i encreuat del reciclatge

Act 12: Som artistes: Cantem la cançó un a un Act 13.Treball dites Fitxa de retallar i confegir frases

SORTIDA: HÀBITS DE SORTIDA: Llevar-se la bata i ens diem adéu.

Programació setmanal P5. curs 2009-2010

DILLUNS 9’00-9’30h

Setmana: 9 a 13 de Novembre

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

ENTRADA. HÀBITS DE CONVIVÈNCIA I RUTINES: Cançó del bon dia. Posar-se la bata. Passem llista. Quin temps fa avui?

ACTIVITATS A PARTIR DE LES ÀREES A TREBALLAR.

9’30-10’30h

Cap de setmana

Act 14. Contem el conte de les tres RRR. Les bessones. Jocs interactius

Contacontes

Act 19 Sessió 2 Plàstica: La formiga

PATI

10’30-11’00h 11’00-11’10h

Act 16. Notebook 2027. Conversa on va parar tot el que reciclem

HÀBITS D'HIGIENE I RELAXACIÓ: Fem pipi. Bevem aigua. Ens rentem les mans. Ens relaxem.

11’55-12’00h

Act 20. Una mare ens explica que es Anglès fa a una empresa gestora de residus SORTIDA: HÀBITS DE SORTIDA: Llevar-se la bata i ens diem adéu.

15’00-15’10h

ENTRADA HÀBITS DE CONVIVÈNCIA I RUTINES: Hola, bona tarda!. Ens posem la bata. Ens relaxem.

11’10-11’55h

Act 15. Tenim un e-mail

Act 17.Cançó sigueu reciclats i fitxa

Valors

ACTIVITATS A PARTIR DE LES ÀREES A TREBALLAR 15’10-16’00h

16’00-16’55h

16’55-17’00h

Música

Racons

Act 21.Conte la lua: tetrabricks. Separar les deixalles

Act 22. Sortida de l’escola per llençar Psicomotricitat les escombraries als contenidors. SORTIDA: HÀBITS DE SORTIDA: Llevar-se la bata i ens diem adéu. Act 18. Sessió 1.Fitxes de llenguatge matemàtic

Act 18. Sessió 2. Fitxes de llengua.5 coses que em pots deixar per menjar Act 23. Repàs virtual. Jclic.

5.6.- Graella de la unitat didàctica Unitat didàctica: El reciclatge

Període: Primer trimestre CURS: P5 Classe: Els moixonets i les Dues setmanes papallones JUSTIFICACIÓ: Aquesta unitat l’hem escollit , primer perquè forma part del projecte d’escola verda i segon per conscienciar als nens sobre la necessitat de cuidar la terra, ja que els habitants del planeta hem manipulat tant el nostre entorn que ara no podem suportar la gran quantitat de deixalles que s’acumulen als sòls, rius, llacs i mars. Per un altra banda he preparat aquesta U.D. amb l’ajuda d’un ordinador compacte tàctil perquè no podem obviar que ens trobem immersos en un ambient social i escolar que ens condueix cada dia més cap a l’ús de les TIC com instrument didàctic indispensable de treball a l’aula. Amb tot el material que he preparat em proposo fomentar i complementar els coneixements sobre el problema que generen les deixalles. En definitiva, vull posar en pràctica la consigna de les tres erres: REDUIR, RECICLAR I REUTILITZAR. Perquè el fet de reciclar sigui més real totes les fotos que hi ha al Notebook són d’elements propers a l’entorn del xiquet, inclús els contenidors, que són els que hi ha soterrats pels carrers de la ciutat.

CONTINGUTS •

Descoberta de l’entorn natural i social

• • • • • • •

•

Sensibilitat per les activitats de reciclatge que es realitzen a l’aula i a casa. Observació de l’aula, l’escola i els seus voltants. Conscienciació de la importància de reciclar. Contenidors de reciclatge. Exploració directa de diferents materials. Reutilització dels material de rebuig. Processament de cada material de rebuig amb un tractament adient. Construcció de la noció de quantitat i identificació de sèries i predicció de la seva continuïtat. Iniciació en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

OBJECTIUS Sensibilitzar l’alumnat per tenir un món més verd.

CAPACITATS * 1

Identificar els diferents contenidors i saber-los utilitzar. Saber verbalitzar l’après.

2. Reciclar a l’hora dels esmorzars. 3. Conèixer els diferents contenidors i saber utilitzar-los.

Manipular diferents materials i aprendre el més significatiu de la reutilització i el processament.

Introduir l’ordinador tàctil en el treball d’aula.

Desenvolupar l’hàbit de reciclar.

Fer sèries i identificar la quantitat.

CRITERIS D’AVALUACIÓ 1.Conèixer el planeta on vivim i perquè l’hem de cuidar.

4. Saber què fem amb tot allò que reciclem. 5. Conèixer la quantitat i saber continuar una sèrie.

6. Conèixer nocions bàsiques per fer servir l’ordinador.

•

Comunicació i llengutatges

•

• • • •

•

Escolta i comprensió de narracions, contes, contes audiovisuals, cançons, dites,...com a font de plaer i aprenentatge Participació en converses sobre els diferents temes que sorgeixen, tot compartint les descobertes, hipòtesis, desitjos, sentiments i emocions, aprenent a contrastar i incorporar les aportacions dels altres. Coneixement i utilització del vocabulari que es va introduint sobre el tema. Ús d’estratègies per reforçar la lectura i l’escriptura en contextos significatius. Exercitació de destreses manuals: Retallar adquirint coordinació manual. Ús dels llenguatges verbal, musical, plàstic, matemàtic, audiovisual com a objectes de diversió, de creació i d’aprenentatge. Utilització d’instruments tecnològics i de llenguatge audiovisual com a mitjà de comunicació

Participar amb interès i interactuar en converses, explicant fets i vivències pròpies relacionades amb el tema utilitzant vocabulari adequat: fracció resta, fracció orgànica...

Escoltar i comprendre textos orals, contes i produccions audiovisuals.

Llegir i recitar col·lectivament i individualment dues dites i comprendre’n el significat.

7.Saber explicar escenes d’un conte i fets i vivències particulars. X

8. Participar i mostrar interès en les situacions comunicatives d’aula. Amb el vocabulari adequat. 9. Escoltar i comprendre els textos i producccions treballats.

10. Reforçar la lectura i la producció de textos treballats.

Escriure, llegir, copiar , retallar, enganxar, completar paraules i textos treballats.

Dibuixar imatges d’un conte, cantar la cançó: reciclem selectivament...

11. Ser creatius: Dibuixar, cantar.

12. Saber que podem enviar i rebre missatges a través d’internet.

Saber que és un e-mail i tenir estratègies per respondre’l.

Descoberta d’un mateix i dels altres

• •

Acceptar les normes dels jocs: Comprensió i valoració Esperar el torn, no fer trampes... progressiva de la necessitat de normes en alguns jocs Iniciativa per fer propostes, comunicar experiències i participar activament en la presa de decisions. No llençar papers al terra Sentiment de pertànyer al grup i compromís de participar en projectes compartits. Participació en la cura i manteniment dels objectes i espais col·lectius Sentir-se formar part de l’escola, de la societat i del món.

13. Saber esperar els torn i no fer trampes quan juguem als diferents jocs.

X 14. Reconèixer que els petits gestos individuals contribueixen a la millora personal i social. X

Desenvolupament

Inicials

Org anitz Av/ ació Crite ris soci al

SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS

Atenció Diversitat

Activació dels coneixements previs de l’alumnat: En quin planeta vivim? Per què l’hem de cuidar? Com el podem cuidar? Fins arribar al terme reciclar.

Imatges diverses

G.G.

Pel·lícula i ordinador tàctil.

G.G.

Imatges diverses

G.G.

6/3

G.G.

Visionem la pel·lícula de les tres bessones: El nostre jardí és la terra. Parlem sobre el que hem vist i escoltem la cançó. Fem un repàs oral sobre la primera sessió per reforçar el que ja sabem. Quan arriba el terme reciclar, preguntem als xiquets com reciclen a casa. Notebook reciclatge: Diapositives 1-4. No tirem papers al terra i ens conscienciem que tots els productes generen escombraries.

Material

Disfressa, decorat del sol, la lluna i les estrelles i la nau. Cançó. Ordinador tàctil Notebook sobre reciclatge. Ordinador tàctil. Notebook sobre reciclatge.

Contacontes mestra: els nostres amics els contenidors. Escolten el conte i després oralment expliquen el que més el ho ha agradat i per què? Activitat d’ampliació: Cançó reciclem selectivament

Notebook reciclatge. Diapositives 5-9. Observem cada contenidor i les escombraries que s’han de tirar a cadascun.

Ordinador tàctil i l’episodi (extret d’internet)

G.G.

7/8

Full preparat

11 13

Notebook reciclatge. Diapositives 10-19. Reciclem virtualment. Posem cada imatge al contenidor que correspon. Treballem oralment, dient quin producte hi ha a la imatge i a quin contenidor va. Conte audiovisual: La Lua i el món. Episodi: Cada cosa on toca. Presentem el conte i els personatges, la visionem i parlem sobre el que hem vist. Tornem a posar-la per fixar els continguts Fem el dibuix del conte

Jocs del reciclatge: Juguem al tres en ratlla, al caragol reciclador, als dominós, al tangram...

Jocs del reciclatge

P.G. PAR IN

Pintem una fitxa sobre els contenidors. L’hem de pintar amb els colors reals per fer la relació: paper-blau... Ampliació: Cantem la cançó Reciclem selectivament

Full preparat

Fem una fitxa de llenguatge matemàtic: Pintem tants contenidors com indica el número i l’han de pintar amb el color que correspon per reforçar la relació: A verd-vidre. Continuem aprenent la cançó.

Full preparat i la cançó.

Notebook reciclatge: Diapositives 35-36. Encreuat i sopa de lletres sobre el reciclatge. El fem a l’ordinador entre tots.

Ordinador tàctil i notebook sobre reciclatge.

G.G.

Fem la fitxa de l’encreuat i la sopa de lletres.

Full preparat

Som artistes: Cantem individualment la cançó (Reciclem selectivament) que hem estat assajant. Els altres escoltem.

Cançó

Treballem les dites. Les llegim. Les tenim plastificades per paraules i les repartim als xiquets, ells han de vindre a la pissarra quan tenen la paraula que segueix. Confegim frases. Fem una fitxa: Retallem les paraules i confegim les dites.

Dites plastificades

G.G.

Fitxes de les dites IN Conte de les tres RRR Ordinador. G.G. CD interactiu de les tres bessones i les tres RRR. Compte de correu: moixonets@hotmail.com G.G. Ordinador i canó.

Escoltem i llegim la lletra d’ una cançó nova: Sigueu reciclats!

Fem una fitxa de llenguatge. Hem de llegir la cançó i omplir els buits. Hi ha paraules que s’han escapat. Ampliació: Poden fer fitxes de traç a l’ordinador

A l’ordinador expliquem la fitxa sobre quines coses es pot menjar el contenidor groc, i també algunes de llenguatge matemàtic

Fem les fitxes de llengua i de matemàtiques

Desenvolupament

Llegim el conte i juguem amb jocs interactius de les tres bessones: Les tres RRR. Els jocs interactius són sobre com estalviar llum, classificar escombraries... Els xiquets reben un correu electrònic: moixonets@hotmail.com del planeta terra , felicitant-los pel bé que estan treballant el reciclatge. Entre tots fem una pluja d’idees i li responem a la terra. Notebook el reciclatge. Diapositives 20-27. Conversem sobre on va a parar tot el que reciclem, i en què es pot convertir perquè pugui ser tornat a utilitzar: Ex: orgànic-adob

Ordinador tàctil i notebook sobre reciclatge. Ordinador tàctil. Diapositives 39-40

6/9

G.G.

Full preparat. Traç al notebook.

Ordinador tàctil. Diapositiva 31-34 i 41.

G.G.

10/5

Fulls preparats

10/5

Aprofitem material de rebuig en aquest cas cartons d’ous per fer una manualitat: La formiga recicladora.

Cartons d’ous, pintura, paper crespó i gomets.

Ens visita una mare per explicar-nos que es fa a una empresa gestora de residus. Visionem una gravació de les instal·lacions i d’alguns processos. Conversem sobre el que hem vist

Gravació sobre les instal·lacions i els processos.

G.G.

Conte audiovisual: La Lua i el món. Episodi: Tetrabrics, la visionem per saber que les escombraries han d’ocupar els mínim espai possible quan les tirem. Parlem sobre això.

Conte audiovisual.

G.G.

G.G

Sortida de l’escola per anar a llençar el material que hem separat als contenidors soterrats que hi ha més a prop de l’escola.

Jclic: Repàs virtual de tot allò après.

Síntesi

Separar manipulativament les escombraries a l’aula. Identifiquem els materials de rebuig, fem que ocupin el mínim espai i els posem al contenidor corresponent.

Material de rebuig mesclat, vidre, cartó i envasos. Capses que fan de contenidors. Bosses d’escombraries. Personal de suport per sortir al carrer. Jclic

Atenció a la diversitat: activitats multinivell (A i B) Quan en una activitat hi ha A i B vol dir que tots fan el mateix. Organització social de l’aula: G.G. (Grup classe) DES (desdoblament) P.G. (Petit grup) PAR (parelles) IN (individual) * Dos mestres a l’aula. Activitats d’avaluació: relacionades amb el criteri d’avaluació corresponent (número)

5.7 Activitats d’ensenyament aprenentatge Activitat 1: En aquesta primera sessió intentem esbrinar els coneixements previs dels xiquets. En posem en rotllana a l’espai de trobada i fem preguntes per activar els seus coneixements: •

Com es diu el planeta on vivim?

•

Perquè creieu que hem de cuidar el nostre entorn natural?

Intentarem encaminar les respostes cap a que el medi natural no és propietat exclusiva de la nostra generació, l’hem rebut i l’hem de llegar als futurs habitants en bones condicions. Utilitzem imatges plastificades i un conte per ajudar als nens a expressar el que saben.

Activitat 2: Visionem la pel·lícula de les tres bessones: El nostre jardí és la terra. Parlem sobre el que hem vist i escoltem la cançó. Finalment fem una pluja d’idees i els xiquets arriben a la conclusió que cal cuidar els animals i les plantes, que no s’ha de fer foc al bosc, que no s’han de tirar papers al terra i que hem de reciclar per no generar tantes escombraries. Reflexió final: Si no malgastem tant i reciclem tot el que podem hi haurà menys contaminació i podrem viure molts i molts anys al nostre petit planeta.

Activitat 3: Fem un repàs oral sobre la primera sessió per reforçar el que ja sabem. Quan arriba el terme reciclar, preguntem als xiquets com reciclen a casa. Després comencem amb les activitats del Notebook del reciclatge: Diapositives 1-4. No tirem papers al terra i ens conscienciem que tots els productes generen escombraries.

Activitat 4: La mestra conta els conte: Els nostres amics els contenidors. Els xiquets i les xiquetes escolten el conte i després oralment expliquen el que més el ho ha agradat i per què? Activitat

d’ampliació:

Cançó

reciclem

selectivament.

Activitat 5: En aquesta sessió del Notebook del reciclatge, de les diapositives 5 a 9, observem cada contenidor (paper, envasos lleugers,

orgànic,

vidre

piles)

les

escombraries que s’han de tirar a cadascun.

Activitat

Notebook

del

reciclatge.

Diapositives 10-19. Reciclem virtualment. Després d’haver observat que s’ha de tirar a cada contenidor, passem a l’acció: Posem cada imatge al contenidor que correspon. Treballem oralment, dient quin producte hi ha a la imatge i a quin contenidor va.

Activitat 7: Des del notebook, tenim accés a les diferents webs on visionem el Conte audiovisual: La Lua i el món. Episodi: Cada cosa on toca. Presentem el conte i els personatges, la visionem i parlem sobre el que hem vist, sobre els personatges (La Lua , la granota Ota...). He utilitzat el recurs del conte audiovisual perquè la identificació o l’apropament a determinats personatges del conte ens ofereix la possibilitat de treballar els valors a parvulari.

Després de visionar l’episodi, animem als xiquets perquè dibuixin el que més els ho ha agradat del conte. D’aquesta manera treballem el visionat del conte, l’expressió oral i finalment la representació amb el dibuix.

Activitat 8: Jocs del reciclatge: Juguem al tres en ratlla, al caragol reciclador, als dominós, al tangram... Les imatges dels jocs són contenidors i alhora que posem una fitxa al dominó has de dir quin contenidor és i que hi podem tirar a dintre.

Dominó

Tangram

Tres en ratlla

Joc descarregat de la pàgina web de l’agència catalana de residus El caragol reciclador: La casella de sortida és la panxa del caragol fins arribar a dintre la closca. Normes: - de món a món perquè reciclo molt. -quan caus a una casella has de dir quin contenidor és i que s’hi pot tirar a dintre. Si no ho saps retrocedeixes una casella.

Activitat 9: Pintem una fitxa sobre els contenidors. L’hem de pintar amb els colors reals per fer la relació: paper-blau... Ampliació: Cantem la cançó Reciclem selectivament

Activitat 10: Fem una fitxa de llenguatge matemàtic: Pintem tants contenidors com indica el número i l’han de pintar amb el color que correspon per reforçar la relació: verdvidre, blau-paper... Continuem aprenent la cançó.

Activitat 11: Notebook reciclatge: Diapositives 35-36. Encreuat i sopa de lletres sobre el reciclatge. El fem a l’ordinador entre tots i després fem la fitxa individual de l’encreuat i la sopa de lletres. Treballem llengua a partir del joc.

Activitat 12: Després de molt d’assajos ara serem artistes. Cantem individualment la cançó (Reciclem selectivament) que hem estat assajant. Els altres escoltem. Quan acabem llegim i pintem la fitxa i la posem al llibre de llegir que ens emportem a casa el cap de setmana.

Activitat 13: Treballem les dites amb tot el grup classe. Primer les llegim, després juguem a confegir frases. Tenim les dites plastificades per paraules i les repartim als xiquets, ells han de vindre a la pissarra quan tenen la paraula que segueix. És una estratègia molt bona perquè motiva molt els nens i a més a més els permet fer activitat motriu dins l’aula. Quan ja estan confegides vàries vegades, comencem el treball individual. Fem una fitxa: Retallem les paraules i confegim les dites.

Activitat 14: A l’espai de trobada la mestra els llegeix el conte de les tres bessones i les tres RRR En aquest conte la Bruixa Avorrida les converteix en tres contenidors i d’aquesta manera elles aprenen a reciclar i nosaltres també.

Després juguem amb els jocs interactius de les tres bessones i les tres RRR. Els jocs interactius són sobre com estalviar llum, com classificar escombraries...

Activitat 15: Els xiquets reben un correu electrònic del planeta terra a la seva adreça de correu: moixonets@hotmail.com, felicitant-los pel bé que estan treballant el reciclatge. Entre tots fem una pluja d’idees i li responem a la terra. També posem el correu electrònic al llibre de llegir perquè els pares ho vegin. Al dia següent un xiquet porta una carta que ell li ha escrit al planeta Terra.

Activitat 16: Notebook el reciclatge. Diapositives 20-27. Conversem sobre on va a parar tot el que reciclem, i en què es pot convertir perquè pugui ser tornat a utilitzar. Ex: orgànic-adob. Amb ajuda del Notebook i d’un conte sobre el reciclatge, intentem conscienciar als xiquets de la importància de reciclar paper per no tallar arbres, de reciclar matèria orgànica per fabricar adob...

Activitat 17: En grup escoltem i llegim la lletra d’ una cançó nova: Sigueu reciclats! Fem una fitxa de llenguatge. Hem de llegir la cançó i omplir els buits, hi ha paraules que s’han escapat.

Activitat 18: Amb l’ordinador i el canó expliquem la fitxa sobre quines coses es pot menjar el contenidor groc, també pintem la fitxa i relacionem quin contenidor és de vidre, quin de paper, etc... Quan acaben poden fer algunes fitxes de llenguatge matemàtic. Hem de comptar quants contenidors hi ha de cada i posar la quantitat a sota del dibuix.

Activitat 19: Aprofitem material de rebuig en aquest cas, cartons d’ous per fer una manualitat: La formiga recicladora. -Com ho hem fet?

Pintem els cartons d’ous.

Fem les potes amb paper crespó.

Activitat 19

Enganxem les potes i les antenes i els ulls.

I...ja està acabada!!!

Activitat 20: Ens visita una mare per explicar-nos que es fa a una empresa gestora de residus. Visionem una gravació de les instal·lacions i d’alguns processos, com fer bales de paper, aixafar un cotxe i convertir-lo en un cub... Conversem sobre el que hem vist, els xiquets fan preguntes sobre el que han vist.

Xose explica la gravació.

Ens agrada molt la gravació.

Torn de preguntes.

Activitat 21: En aquesta sessió primer mirem el conte audiovisual: La Lua i el món. Episodi: Tetrabrics, la visionem per saber que les escombraries han d’ocupar els mínim espai possible quan les tirem. Conversem sobre com hem de tirar les escombraries.

El pare de la Lua li explica com s’ha

Nosaltres també ho portem a la pràctica

de plegar un tetrabric perquè ocupi el mínim espai possible.

DesprĂŠs de veure el conte, separem manipulativament les escombraries a lâ&#x20AC;&#x2122;aula. Identifiquem els materials de rebuig, fem que ocupin el mĂnim espai i els posem al contenidor corresponent.

Activitat 22: Sortida de l’escola per anar a llençar el material que hem separat a l’aula. Fem una petita excursió als contenidors soterrats que hi ha més a prop de l’escola.

Tornem a l’escola tots contents cantant una cançó. 43

Activitat 23: Jclic repàs virtual de tot allò après. Aquesta activitat final la utilitzarem com a avaluació.

5.8.- Atenció a la diversitat D’entre els diferents principis metodològics que guien aquesta unitat destaco el principi d’atenció a la diversitat de l’alumnat. Per això les activitats que es proposen han estat dissenyades respectant les diferències individuals dels alumnes: diferents nivells de desenvolupament, les seves experiències socials i culturals, les diferents competències i ritmes de vida i aprenentatge, perquè hem de tenir en compte que l’existència de la diversitat a l’aula enriqueix la personalitat de cara a una futura integració al món social. També cal destacar que contem amb algunes ajudes importants per personalitzar l’aprenentatge : 1.

La flexibilitat dels objectius didàctics, que en aquesta programació són

concebuts com a capacitats. Cada xiquet i xiqueta arriba fins on pot. 2.

Diversitat en l’oferta d’activitats i materials, que serveixen als diferents estils

d’aprenentatges. 3.

La nostra ajuda ajustada i capacitat per canviar o afegir activitats sobre la marxa

que ajuden a cada xiquet i xiqueta a aconseguir els objectius didàctics esmentats.

5.9.- Ús de les TAC En aquesta unitat didàctica, hem utilitzat les TAC com a eina d’aprenentatge, hem intentat apropar als infants al món de la tecnologia. A més a més de treballar amb l’ordinador tàctil i el canó, els xiquets han rebut un correu electrònic i l’han tornat a enviar. També hem utilitzats els mitjans audiovisuals per fotografiar i gravar als xiquets quan realitzaven alguna activitat, i després els ho hem ensenyat. Hem visionat diversos episodis de la Lua i el món, hem fet jocs interactius amb l’ordinador i finalment hem vist una gravació sobre les instal·lacions d’una empresa gestora de residus. Tenir un ordinador a l’aula amb un canó o una pissarra digital amb connexió a Internet dóna molta més llibertat d’acció a l’aula, tens molt més recursos a l’abast per utilitzar i a més a més potencia les ganes d’aprendre dels xiquets. Per finalitzar destacaria la importància de comunicar tota aquesta informació emprant diversos mitjans tecnològics i audiovisuals. Al bloc de l’escola hi ha penjades les pel·lícules sobre aquesta unitat didàctica: http://soriano-montagut.bloc.cat/category/15109/32050

5.10 .-Recursos

Per desenvolupar aquesta unitat i les activitats que en ella es proposen, serà necessari considerar una sèrie de recursos, que podem classificar en: Recursos personals. A més a més del professorat del centre. Totes aquelles persones que intervenen en el procés educatiu: •

El personal no docent del centre: administratiu, conserge i personal de serveis.

•

La família: els pares i mares, germans, avis,...

Recursos materials: En aquesta proposta didàctica proposo una gran varietat de material didàctic, per tal de motivar i treballar de forma activa, dinàmica i lúdica: •

Materials impresos: llibres, contes, material curricular.

•

Mitjans auditius i visuals.

•

Mitjans informàtics: Ordinador tàctil a l’aula, canó...

•

Material d’aula fungible: colors, llapis, pegament, fulls,...

•

Material específic per al desenvolupament d’aspectes concrets (llenguatge verbal, matemàtic, plàstic, ...).

Recursos organitzatius: L’ESPAI: En el moment d’organitzar els diferents espais de l’aula he tingut en compte que els nens necessiten espais per moure’s lliurement per l’aula sense l’opressió d’un excés de material. Respectant en tot moment les necessitats bàsiques dels alumnes com són: el benestar, el moviment, l’acolliment i la funcionalitat. L’aula estarà distribuïda en dos espais diferenciats: •

Espai de trobada per fer-hi activitats motrius, de conversa, audicions, explicació de contes i totes aquelles que necessitin un intercanvi i una interrelació de tot el grup.

•

Espai amb taules de treball individual o de petit grup, que es puguin moure i ser agrupades segons els treballs o les activitats que es proposen.

L’organització de l’espai ha de permetre respectar sempre el ritme evolutiu de cada xiquet i xiqueta i el seu desenvolupament individual. EL TEMPS : Respecte a l’organització del temps cal destacar que els ritmes d’activitat escolar

s’organitzen

de forma flexible, atenent a aspectes com: necessitats dels

alumnes, corbes d’atenció, l’horari general del centre, entre altres. La jornada escolar l’organitzarem al voltant d’unes rutines diàries, amb la finalitat de treballar : hàbits d’autonomia personal, de socialització i de tècniques de treball. 5.11 .-Eixos transversals En aquesta Unitat didàctica crec que treballem principalment dos eixos tranversals: L’educació mediambiental i l’educació en la tecnologia de la informació. Educació mediambiental: La meva intenció quan dissenyava la unitat era educar als xiquets i xiquetes per a adquirir hàbits de reciclatge i maneres de relacionar-se amb l'entorn (casa, escola, barri, localitat...) per a no deteriorar-lo, responsabilitzant-se i comprometent-se personalment en la millora i respecte del medi ambient en general. Educació en la tecnologia de la informació: També vaig pensar que introduir un ordinador tàctil a l’aula amb un canó i connexió a Internet obria moltes portes a la informació i al seu tractament, en forma de textos, nombres, imatges, so o altres senyals, i permetia principalment la creació, la recollida, l’emmagatzematge, l'organització i sobretot la comunicació d'aquesta informació emprant diversos mitjans tecnològics i audiovisuals. 5.12.- Avaluació

L'avaluació és part essencial en el procés d'ensenyament aprenentatge, i és producte de l'observació, reflexió, desig de superació, i sistemàtica aplicació de mesures de millora.

Avaluació Inicial Vaig realitzar l’avaluació inicial per a conèixer els coneixements previs de l’alumnat a través de petites converses i a través de l'observació de conductes principalment. Avaluació formativa L'avaluació formativa va ser la meva mediació mentre es van realitzar les activitats i va ser ajustada a cada xiquet i xiqueta i a cada situació.

Avaluació final L’avaluació final, la vaig realitzar en acabar la unitat i de forma globalitzada, tenint en compte tots els aspectes possibles de l'aprenentatge de cada xiquet i xiqueta i valorant els seus progressos. En cadascun em vaig fixar no només en quina mesura va aconseguir els objectius didàctics, sinó també en quines havien estat les seves estratègies d'aprenentatge,

el seu comportament i el seu grau de participació i

implicació en les diferents activitats. Ítems d’avaluació sobre si han aconseguit els objectius didàctics: •

Coneix el planeta on vivim i sap perquè l’hem de cuidar.

•

Recicla a l’hora dels esmorzars.

•

Coneix els diferents contenidors i sap utilitzar-los.

•

Sap què fem amb tot allò que reciclem.

•

Sap explicar escenes d’un conte i fets i vivències particulars

•

Participa i mostra interès en les situacions comunicatives d’aula amb el vocabulari adequat.

•

Escolta i compren els textos i produccions treballats

•

Progressa en la lectura i la producció de textos treballats

•

És creatiu

•

Sap esperar els torn i no fer trampes quan juguem als diferents jocs

•

Reconeix que els petits gestos individuals contribueixen a la millora personal i social.

•

Coneix la quantitat i sap continuar una sèrie.

•

Coneix nocions bàsiques per fer servir l’ordinador.

•

Sap que podem enviar i rebre missatges a través d’internet.

1. LAUTARO 2. ADRIÀ 3. NOUR 4. SALIMA 5. HUGO 6. BIEL 7. CAROLINA 8. JUDIT 9. MARIA P. 10. NOA P. 11. PAU P. 12. ADEL 13. ALEIX 14. JUAN 15. OMAR 16. PAU R. 17. XAVIER 18. IRENE 19. NEREA 20. NÚRIA 21. LLUM 22. PAU S. 23. ALBA S. 24. ABRIL S. 25. NOA V. 26. EMMA

1. SI 2. VA PROGRESSANT 3. LI CAL AJUDA 49

Sap que podem enviar i rebre missatges a través d’internet.

Coneix nocions bàsiques per fer servir l’ordinador.

Coneix la quantitat i sap continuar una sèrie.

Reconeix que els petits gestos individuals contribueixen a la millora personal i social.

Sap esperar els torn i no fer trampes quan juguem als diferents jocs

És creatiu

Progressa en la lectura i la producció de textos treballats.

Escoltar i compren els textos i produccions treballats.

Participa i mostra interès en les situacions comunicatives d’aula amb el vocabulari adequat.

Sap explicar escenes d’un conte i fets i vivències particulars

Sap què fem amb tot allò que reciclem.

Coneix els diferents contenidors i sap utilitzar-los.

Recicla a l’hora dels esmorzars.

Coneix el planeta on vivim i sap perquè l’hem de cuidar.

ALUMNES

Ítems d'avaluació sobre quina és la seva manera d’aprendre? •

Li agrada el que fa, quines activitats li motiven més? Les de manipular, les d'escoltar, les de reflexionar, les d'obtenir informació d'altres persones, les quals tenen a veure amb la música, amb imatges..?quins?

•

Quines diferències va mostrant al llarg de la unitat? manté l'interès, s'avorreix?

•

Aplica en la seva vida el que aprèn en classe, ho trasllada a altres moments?

•

Què assenyalaria com genuí, singular, en aquest xiquet o xiqueta?

•

Què penso que li podria ajudar en el seu aprenentatge?

Pel que fa a l’autoavaluació de la Unitat didàctica i de la meva intervenció: •

Les activitats han estat ben presentades per a tot l'alumnat? s'adequa el seu disseny a aquest grup de nens? He hagut de realitzar variants? Per què?

•

Han estat suficients els materials? Han servit per a originar o enriquir altres activitats?

•

S'ha treballat bé la coordinació amb el treball en altres llengües?

•

S'han aconseguit objectius que no estaven previstos?

•

Ha estat lleugera de realitzar-la o m’ha costat molt?

•

Ha estat tancada o m’ha ofert sorpreses?

•

Em sento motivada per a continuar tal com està dissenyada en l'actualitat?

Valoraré a partir de les observacions anteriors la Unitat Didàctica, els seus punts forts i les seves debilitats i d’aquesta manera podré millorar-la. També valoraré què i com han après els xiquets i xiquetes, i com a resultat d'aquest coneixement, disposaré, pautes individualitzades per a aprenentatges posteriors.

6.-Reflexió sobre l’estada a l’escola Per poder reflexionar sobre la meva estada a l’escola primer faré un breu recordatori del que han estat aquests tres mesos. Aquest Pràcticum el podríem organitzar en tres etapes fonamentals: La primera va ser conèixer el context, els mestres, els alumnes, i situar-me a la classe on finalment vaig portar a terme la meva unitat didàctica. En aquesta etapa vaig haver de conèixer els alumnes i ells a mi, vaig haver d’observar la mestra i aprendre algunes de les seves estratègies per conduir la classe, així com col·laborar amb ella tant per preparar material com per ajudar-la a portar l’aula: revisar la feina dels xiquets, individualitzar una mica més l’ensenyament, etc. Poc a poc tant la tutora com jo ens vam adonar que ja estava preparada per actuar i vaig començar a fer les rutines. Aquesta etapa la considero molt important perquè serveix per agafar confiança i seguretat dins l’aula, així com també, per establir relacions amb els xiquets i xiquetes. Per una altra banda, és una etapa en la qual comences a pensar, dissenyar i programar com serà la teua futura unitat: que vols ensenyar i com ho vols ensenyar. La segona etapa comença quan poses en pràctica la teva unitat didàctica, perquè en aquest moment la tutora et deixa pas perquè tu siguis la mestra, encara que sempre està a l’aula per donar-te un cop de mà. Has de tenir el material preparat segons la programació del dia i, a més a més, has de tenir preparada alguna activitat d’ampliació per si et falla la temporalització. Tenir la feina del dia organitzada et dóna seguretat a l’aula, encara que en aquestes pràctiques me n’he adonat que la programació ha de ser flexible i has de saber adaptar-te a les situacions, per tant de vegades has de modificar o afegir alguna activitat que veus que desperta més interès. També crec que quan treballes amb Internet a l’aula, sempre has de tenir alguna altra activitat no telemàtica per si sorgeix algun problema tècnic. Pel que fa referència a la funcionalitat del Pràcticum crec que no només és necessari dissenyar la Unitat, sinó que jo diria imprescindible, portar-la a la pràctica, ja que això implica fer-la encabir dins d’un horari setmanal i temporalitzar les sessions, part molt important dins d’una programació i que hem d’aprendre per exercir la nostra futura professió. Per mi aquesta etapa és la més bonica, però també la més difícil, perquè tens la responsabilitat a les teves mans i també perquè has de coordinar-te amb l’altra mestra per portar a terme totes les activitats i, has de repartir el temps i els materials entre les dues classes (només teníem un ordinador tàctil).

Per finalitzar dir que la tercera etapa és la més agraïda, ajudes a programar, ajudes a portar la classe, els xiquets i xiquetes ja et coneixen i tu a ells. En definitiva et sents formar part d’un grup, d’un claustre, d’una escola i quan comences a pensar que estàs adaptada, que t’ho passes bé, que comença el Nadal a l’escola, que venen els Patges, que fem cagar el tió... ja te n’has d’anar.

També voldria destacar de la meva estada la gran quantitat d’activitats que es fan a una escola, és un ritme trepidant, sobretot en el mes de Desembre. De totes les activitats m’agradaria destacar: el contacontes (els nens de P5 es preparen un conte a casa amb l’ajuda de la família i un cop a la setmana el representen a l’escola.). Un altra activitat que porten a terme un cop a la setmana són els racons de joc, que és una activitat molt útil per establir relacions entre els xiquets i xiquetes del parvulari. També m’ha sorprès la originalitat en treballar l’expressió plàstica i la manera de treballar la tipologia textual tant oral com escrita: cançons, poemes, dites, dramatitzacions, contes, descripcions, llistes... Sempre dins de cada unitat didàctica hi ha un apartat específic per treballar el llenguatge des d’aquesta vessant. Si hagués algun aspecte a millorar diria que és la psicomotricitat, ja que el gimnàs és molt petit i hi ha poc material, i per la meva manera de pensar crec que la psicomotricitat hauria d’estar més present en aquesta etapa.

Pel que fa a la participació en les reunions de cicle i d’avaluació, voldria dir que m’he sentit formar part de l’escola, les mestres ens han tractat com unes companyes més. I també em sento orgullosa d’haver pogut compartir alguns coneixements sobre normativa (LOE), ja que durant el temps que hem estat a l’escola van començar a programar amb el nou currículum. Ha estat un intercanvi molt profitós perquè elles ens han aportat i ens han explicat coses sobre la seva experiència a les aules que és el que a nosaltres ens fa falta i nosaltres els hem donat informació sobre recursos didàctics que poden trobar a la web, sobre noves tecnologies i també hem pogut compartir alguns coneixements apresos recentment a la Universitat. L’última reunió a la qual vaig assistir va ser la junta d’avaluació del segon cicle d’infantil, en aquesta reunió em va sorprendre la quantitat de nens en aquesta etapa, amb alguna problemàtica tant socioeconòmica, com de conducta, com amb alguna alteració física o psíquica.

Pel que fa a la Núria, la meva tutora, voldria dir que m’ha ajudat en tot moment, m’ha donat total llibertat per programar el que jo vulgui, m’ha donat consells sobre com portar-ho a terme, en definitiva m’ha fet sentir com a casa meva. És una mestra que sap motivar els seus alumnes, que utilitza els diferents tons de veu per copsar l’atenció, utilitza molt l’expressió corporal i facial per comunicar-se amb els xiquets i sobretot té un tracte igualitari i d’acceptació amb tots els xiquets. Pel que fa als alumnes, el procés de conèixer els xiquets i xiquetes i que ells et coneguin a tu em sembla fascinant. En una escola s’estableixen moltes relacions a tots els nivells, a nivell de companys, a nivell de mestre/alumne, a nivell de mestre/pares. És un petit món, per observar, reflexionar i analitzar. És el món de les relacions humanes.

7.-Conclusions i valoracions Després d’estar tres mesos a una escola, arribo a la conclusió que hi ha coses que es poden fer millor, però també n’hi ha d’altres que es fan molt bé i sobretot que hi ha ganes de millorar. Crec que les noves generacions de mestres podem aportar la nostra visió de l’ensenyament i els mestres ens poden ensenyar i transmetre la seva experiència que és fonamental en la formació dels mestres. Crec que l’ intercanvi de coneixements i de experiències pot ser profitós. Per tant crec que les noves tecnologies són un bon punt de partida per compartir i comunicar coneixements. Per una altra banda les noves tecnologies ens ajudarien en el disseny d’activitats que podem fer servir per treballar les intel.ligències múltiples, també ens ajudarien a captar l’atenció de l’alumnat per la gran varietat de recursos que hi ha a la web: contes audiovisuals, connexió a Internet, webquest..., Però per treballar amb les TIC hem de canviar la metodologia, perquè no podem tenir una PDI a l’aula i utilitzar-la igual que utilitzem la pissarra convencional per explicar fitxes. Hem d’aprendre a comunicar i intercanviar idees i projectes entre els mestres i entre les escoles i sobretot ens hem de formar amb noves tecnologies, saber com es fa un blog, com funciona una pissarra digital, que és la web 2.0., etc. I no només ens hem de formar professionalment sinó que un bon mestre ha d’anar creixent també a nivell personal: hem de analitzar la nostra manera d’estar a l’aula, la nostra coherència a l’hora d’actuar, el nostre llenguatge, els nostres estereotips, les expectatives que tenim sobre els xiquets i les xiquetes, per tant, hem d’observar i analitzar les nostres accions i reaccions alhora d’establir relacions a nivell educatiu. Tenim una gran responsabilitat a les mans. 53

Per acabar he de dir que m’ha encantat el fet de poder participar i contribuir en el dia a dia d’una escola, el poder fer de mestra, el poder compartir amb la tutora el meu primer grup d’alumnes, el poder conèixer-los i establir relacions amb ells i perquè no ensenyar-los coses i que ells me n’ensenyen a mi. El món de l’escola no és un món ideal, hi ha situacions problemàtiques: manca de recursos, problemes amb alguns pares, amb alguns alumnes.... però és un món que m’encanta. HA ESTAT UNA EXPERIÈNCIA INOLVIDABLE!!!

8.-Bibliografia Llibres: CAPDEVILA, C (2001): Les tres bessones i les tres erres. Barcelona: Icaria. INFORTÉCNICA (1996): Eco U Ecologia i Medi ambient. Barcelona: Tibidabo Edicions. ROCA, N. (2007): Les tres erres, reutilitzar, reduir, reciclar. Barcelona: Edebé.

Webs: http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/reciclar/jclic/reciclar.jclic.zi p&lang=ca&title=Aprenem+a+reciclar http://www.arc.cat/ca/publicacions/exe/reciclatge/index.html http://www.tv3.cat/videos/189755495/CADA-COSA-ON-TOCA# http://www.tv3.cat/videos/189749213/TETRABRICS-%3Cbr%3E#

9.-Annexos •

Notebook sobre el reciclatge

•

Fitxes

•

Carta Omar

•

Dibuix Conte: Cada cosa on toca.

•

La meva estada a l’escola