Deixar brotar el verd by Laura Fisas

Deixar brotar el verd

Laura Fisas Biosca · Grau en Disseny d’Interiors, 2018 Bau, Centre Universitari de Disseny · Tutor: Pau Vidal

“Being ecological includes a sense of my weird inclusion in what I’m experiencing.”

Deixar brotar el verd

Timothy Morton (2018)

[Ser ecològic inclou una sensació de la meva estranya inclusió sobre el que estic exprimentant.]

Resum L’experiència de vida que tenim dins de les ciutats ens allunya del coneixement del món natural. Poder aprendre i comunicar-nos amb el món vegetal d’una manera més pròxima i quotidiana, comprendre els ritmes naturals des de la pràctica i l’observació són els pilars de base que animen aquest projecte. Deixar brotar el verd és un projecte que pretén reinterpretar les relacions que establim amb el món vegetal i reflexionar sobre la forma de vida en l’àmbit domèstic urbà. Concretament, la intervenció es du a terme en un escenari real, un pis del Gòtic de Barcelona, on s’analitza quina interacció s’estableix entre el món humà i el vegetal en aquest espai entès com a àmbit aïllat de la naturalesa. El projecte té el punt de vista de dos paisatgistes com a principal base teòrica: el del francès Gilles Clément, amb els concepte del Jardí Planetari i el Tercer Paisatge, i el de l’holandès Piet Oudolf, i la seva idea del jardí herbaci i perenne. Tots dos conceben la jardineria i el paisatgisme com una pràctica d’observació on el paper del jardiner és entendre i assistir les necessitats del jardí.

La experiencia de vida que tenemos dentro de las ciudades nos aleja del conocimiento del mundo natural. Poder aprender y comunicarse con el mundo vegetal de una manera más cercana y cotidiana, comprender los ritmos naturales desde la práctica y la observación son los pilares de base que animan este proyecto.

The life experience we have when living in cities distances us from a knowledge of the natural world. Being able to learn and communicate with the plant world in a more immediate, day-today way, to understand the natural rhythms through practice and observation are the basic pillars that inspire this project.

Dejar brotar el verde es un proyecto que pretende reinterpretar las relaciones que establecemos con el mundo vegetal y reflexionar sobre la forma de vida en el ámbito doméstico urbano. Concretamente, la intervención se lleva a cabo en un escenario real, un piso del Gótico de Barcelona, donde se analiza qué interacción se establece entre el mundo humano y el vegetal en este espacio entendido como ámbito aislado de la naturaleza.

Let There be Green is a project that seeks to reinterpret the relationships we establish with the plant world and reflect on our lifestyle in an urban household environment. Specifically, the intervention is being conducted in a real-life scenario, an apartment in Barcelona’s Gothic Quarter, where an analysis is being made of what interaction is established between the human and the plant world in this space seen as an environment isolated from nature.

El proyecto tiene el punto de vista de dos paisajistas como principal base teórica: el del francés Gilles Clément, con los conceptos del Jardín Planetario y el Tercer Paisaje, y el del holandés Piet Oudolf, y su idea del jardín herbáceo y perenne. Ambos conciben la jardinería y el paisajismo como una práctica de observación donde el papel del jardinero es entender y asistir las necesidades del jardín.

The project embraces the viewpoint of two garden designers as its primary theoretical basis: that of Frenchman Gilles Clément, with his Planetary Garden and Third Landscape concepts, and that of Hollander Piet Oudolf, and his idea of the herbaceous perennials garden. They both conceive gardening and garden design as a practice of observation where the gardener’s role is to understand and attend to the garden’s needs.

El trabajo que surje de la reflexión sobre sus aportaciones se concreta en cuatro propuestas. La primera es una intervención en el mobiliario, un sofá que da vida a una planta. La segunda rediseña un elemento funcional, unos pomos de puerta que nos conectan con el mundo vegetal. La tercera propone un pavimento de tierra que convierte los espacios domésticos en espacios naturales. Finalmente, se concluye con el estudio del espacio a través de sus usos y de los parámetros de la bioarquitectura, los que dan pie a plantear una intervención botánica que pretende poner en cuestión el uso de la planta como objeto decorativo.

The work that stems from reflection on their contributions results in four interventions. The first is a furniture intervention, a sofa that gives life to a plant. The second redesigns a functional element, doorknobs that connect us to the plant world. The third proposes a dirt pavement that turns household spaces into natural spaces. And finally, it concludes with the study of the space through its uses and the parameters of bio-architecture, which gives rise to posing a botanical intervention that aims to call into question the use of plants as a decorative object.

Deixar brotar el verd

Abstract

Deixar brotar el verd

Resumen

El treball que en surt de la reflexió sobre les seves aportacions es concreta en quatre propostes. La primera és una intervenció en el mobiliari, un sofà que dona vida a una planta. La segona redissenya un element funcional, uns poms de porta que ens connecten amb el món vegetal. La tercera proposa un paviment de terra que converteix els espais domèstics en espais naturals. Finalment, es conclou amb l’estudi de l’espai a través dels seus usos i del paràmetres de la bioarquitectura, els qual donen peu a plantejar una intervenció botànica que pretén posar en qüestió l’ús de la planta com a objecte decoratiu.

Contingut 1. Introducció

2. Motivació personal

3. Objectiu

4. Metodologia

5. LES FONTS D’INSPIRACIÓ

5.1. El paper del jardiner

5.2. Contra la mirada antropocèntrica

5.3. Concepció de l’espai interior com a espai natural

6. REALITZACIÓ DEL PROJECTE

6.1. Intervenció en un element del mobiliari: un sofà que dona vida a una planta

6.2. Intervenció en un element funcional: poms de porta que ens connecten amb la terra

6.3. Intervenció en un element constructiu: un paviment de terra que converteix els espais domèstics en espais naturals

Figura 1. Detall constructiu del mòdul base i topologies

Figura 2. Plànol d’estudi estructural

Figura 3. Plànol de la implantació del paviment

Deixar brotar el verd

6.4. Intervenció global en l’espai: estudi de l’espai

6.4.1. Anàlisi de l’espai sobre plànol tenint en compte

diferents paràmetres mediambientals.

Figura 4. Planta base amb mobiliari

Figura 5. Planta d’estudi del moviment del sol

Figura 6. Planta de temperatures generals

Figura 7. Planta de corrents generals

Figura 8. Planta de recorregut

Figura 9. Planta dels espais no recorreguts

6.4.2. Proposta paisatgística

Figura 10. Planta paisatgística

6.4.3. Una maqueta viva

7. CONCLUSIONS DEL PROJECTE

8. Referències bibliogràfiques

1. Introducció

2. Motivació personal Per què m’embranco en aquest projecte? Perquè m’interessa la natura, i necessito estar-hi en contacte i aprendre’n. Sovint la vida a la ciutat em fa sentir desconnectada de la consciència de formar part del planeta. En el punt de partida hi ha també una qüestió sentimental relacionada amb els coneixements resultants d’una vida a prop del camp que la meva àvia em transmet, coneixements que dins de la ciutat no tinc l’oportunitat d’experimentar de primera mà i que, per tant, no arrelen en mi i es queden en una anècdota que amb el pas del temps s’oblida. En el moment en què vaig ser conscient d’aquesta incapacitat d’assimilar-los realment, vaig iniciar una recerca a través de la pràctica, ja que el treball amb les plantes només pot millorar a través de l’experiència.

“No és tolerable el grau de densificació de ciment que patim. [...] Portem el bosc a la ciutat que el trepitja. Aixequem l’asfalt i deixem brotar la verdor.” Juli Capella (2018)

3. Objectiu Quin és l’objectiu de la investigació que he dut a terme, doncs? Contribuir a fer que el món vegetal recuperi espais dins de l’àmbit domèstic urbà. I generar una connexió entre la vida urbana i el món vegetal que s’allunyi de la planta ornamental i els espais limitats reservats al verd. Generar híbrids que uneixin aquests dos mons per donar peu a un canvi de percepció de la forma de vida urbana i inspirar les persones a reflexiona-hi.

4. Metodologia Com lliga aquest projecte amb la meva forma de veure i abordar el disseny? El disseny pot perpetuar els valors de la societat, reforçar-los, o posar-los en qüestió, promovent a la reflexió. Així és com jo el veig i així miro d’expressar-ho en aquestes intervencions: no m’interessa buscar en la imaginació per crear nous productes, sinó observar el que m’envolta amb una mirada més evocadora, regirar dins meu a la recerca de sensacions, i replantejar-me (i que els altres es replantegin) la relació amb l’entorn. En aquest sentit, crec que el punt de vista d’aquest treball entronca amb el corrent de disseny crític, i així és com he abordat la conceptualització de la idea: 1) Buscant la crítica amb què emotivament jo connecto (la preocupació de pensar en què pot suposar per al planeta una humanitat cada cop més d’esquenes a la natura hi té un pes important). Deixar brotar el verd

“Aixequem l’asfalt i deixem brotar la verdor”, diu Juli Capella. I jo penso: i si anem més enllà? I si no només aixequem l’asfalt, sinó que també aixequem les rajoles i els parquets, i esquincem les tapisseries i propiciem que la vida broti en aquell racó de la casa on ella es vulgui instal·lar? I si ens aturem en les paraules de Gilles Clément, quan parla del Tercer Paisatge com l’espai on es dona peu a la diversitat, i el desmentim quan assegura que la mà de l’home no permet que res passi en el caos? I si portem fins a les últimes conseqüències el convenciment de Piet Oudolf que la planta no és un objecte ornamental i

compartim amb ella l’espai domèstic entenent que és tan seu com nostre? Aquesta és la meva proposta: generar un univers en què ni la mà de l’home ni el fet que ens trobem dins d’un pis d’una gran ciutat, on tot està tan regulat, impedeixin que s’hi desenvolupi incontroladament la vida. Que la nostra quotidianitat quedi amarada de la poesia de la natura, una poesia que no estigui exempta, a més, de crítica. La manera de fer-ho? A través de quatre intervencions que es mouen entre el disseny crític i la peça artística, i que tenen tres àmbits d’actuació: una part del mobiliari de la casa (un sofà que es converteix en un suport inesperat on neix una planta), un element funcional (els poms de les portes són elements vegetals vius) i un espai domèstic en què gràcies a haver convertit prèviament el paviment en terra esdevé (en part per la nostra acció, en part per la força de la natura) paisatge quan hi arrela la diversitat d’espècies vegetals que hi hem plantat.

Deixar brotar el verd

Amb aquesta frase extreta de l’article Deixem brotar la verdor de Juli Capella publicat a El Periódico de Catalunya el 30 de gener del 2018 comença tot. Amb aquest article i amb la necessitat de recuperar sensacions que em fan sentir bé, de permetre que les sorpreses de la vida natural entrin en el meu ordenat entorn urbà per comunicar que hi ha altres formes de relacionarse amb el que ens envolta i que la nostra quotidianitat dins la ciutat hi està directament vinculada. Sensacions i experiències com el tacte d’una fulla i l’olor d’una planta o de la terra mullada, les fulles seques caigudes a terra, així com l’observació dels cicles vitals dins el nostre dia a dia ens poden aportar informació del món en què vivim d’una manera més visceral.

Aquesta nova relació amb la natura canviarà també les nostres rutines. El fet de tenir contacte directe amb el món vegetal, haver de destinar un temps a tenir-ne cura i veure la seva evolució, amplia les nostres capacitats i ens connecta amb els nostres sentits més adormits en el món en què vivim. Es tracta d’experiències vitals que incrementen o desperten la nostra essència humana com a éssers vius: desenvolupar l’olfacte, el tacte, la vista a través de les plantes; reviure el cicle estacional i els seus canvis, sorprendre’s davant del creixement espontani, la floració i la mort; aturar el rellotge vital urbà per retrobar un rellotge natural en què el temps adquireix un altre sentit més pausat, cíclic, de renaixement constant. També ens pot allunyar del consumisme: “Si la gent consumeix en excés és perquè hi ha un buit, potser certa soledat. Quan connectem amb la natura omplim aquesta soledat”, va dir Laura F. Tenenbaum en una conferència al CCCB de Barcelona l’octubre del 2017. Un motiu més perquè la natura sigui, com ambiciona el meu projecte, un veritable company de pis.

2) Modificant el que ja existeix i no generant coses noves, és a dir utilitzar el redisseny i la reinterpretació de les coses que ja formen part del nostre entorn més pròxim. No participant del consumisme, sinó de l’aprofitament, vetllant per un disseny respectuós i inclusiu. 3) Pensant com promoure la reflexió en qui vegi/visqui les intervencions dissenyades per tal d’obrir aquest nou univers tan proper.

Deixar brotar el verd

10 11

5. LES FONTS D’INSPIRACIÓ

La denúncia implícita que feia l’article de Juli Capella que he esmentat com a origen del projecte (el grau de submissió al ciment que patim, que fa, com explica el mateix article, que disposem de 7 metres quadrats de verd per habitant, lluny dels 20 recomanables per aconseguir un mínim d’equilibri ambiental), connecta amb les dades de l’ONU World Urbans Prospects que informen que en els darrers 70 anys el percentatge de població mundial que viu a les ciutats ha passat del 30% del 1950 al 54% actual, dada que a Europa s’eleva fins al 75%. Aquestes xifres obliguen a repensar les ciutats, com ja ha passat en altres moments significatius de la història.

“Tots els passatgers de la Terra són jardiners.”

Al segle XX, el Moviment Modern, amb la seva radical defensa del paper social de l’arquitectura i l’urbanisme, concebia l’existència de zones verdes com un dels elements necessaris per al benestar dels habitants de les ciutats. La natura era un bé protegit que havia de tenir un lloc entre el ciment pels beneficis que aportava a la salut física i mental dels humans. En l’urbanisme actual, aquesta sensibilitat es tradueix en la necessitat d’estimular un nou acostament entre ciutat i natura, entre el paisatge del medi i el paisatge de l’home, afavorit pel pas d’una generació obsessionada per la relació entre arquitectura i ciutat a una de més interessada per un nou contacte amb la natura.

Gilles Clément (2014)

Deixar brotar el verd

La nostra capacitat d’intervenció en l’entorn urbà on s’integra la nostra llar és limitada, però l’àmbit domèstic és el nostre regne, que configurem i ens configura.

Les cases on vivim afecten considerablement la forma en què experimentem la vida. El nostre habitatge és el nostre entorn més proper, considerat, per la bioarquitectura i altres disciplines que analitzen la salut ambiental, la tercera pell. Les llars són un recull dels objectes que ens envolten, el lloc on es pot fer una lectura de com llegim i habitem el món. És on recreem les activitats que són importants per a nosaltres o que ens són naturals. Però les cases tenen més o

menys sempre la mateixa organització, compten amb els mateixos espais dedicats a les activitats concretes que desenvolupem en la nostra quotidianitat. Hi ha l’espai per dormir, l’espai per cuinar, l’espai per tenir cura de la higiene, l’espai per compartir àpats i estones... Que deixi de ser així depèn només de nosaltres: a la nostra llar la responsabilitat de l’espai recau sobre nosaltres. I allà s’hi troben dues realitats: el desordre de viure i l’ordre de configurar. Equilibrar-les (o no) i com equilibrar-les (o no) està a les nostres mans. I tenint en compte, encara, un nou factor: cada cop més, a les cases vivim en un món virtual voltats de pantalles de televió, de mòbil, de tauletes o d’ordinador. Ens hem convertit en éssers productius a tota hora, connectats per xarxa, i per tant és indispensable que l’espai domèstic sigui un oasi on poder desplegar un recorregut amb varietat de sensacions i espais que ens aportin altres tipus de vivències. Ja ho hem apuntat abans: la nostra relació amb el món vegetal dins de les parets de casa nostra canvia la percepció que tenim del planeta Terra en tota la seva dimensió. Ens hi connecta. Per això, davant dels moviments socials que proposen un retorn a la naturalesa, el meu projecte és incorporar la naturalesa a l’hàbitat domèstic urbà. 5.1. El paper del jardiner Tots aquests plantejaments estan en la base de la reflexió que dona lloc a les intervencions del meu projecte, així com l’obra de dos arquitectes paisatgistes: Gilles Clément (França, 1943) i Piet Oudolf (Holanda, 1944). De Clément m’interessen especialment dos conceptes: El Jardí Planetari: Expressa la seva consideració de la Terra com el gran jardí, un espai tancat, acabat i topogràfic que l’home, com a bon jardiner, ha d’aprendre a cuidar. “El jardí planetari és una manera de considerar l’ecologia integrant l’home —el jardiner—, en el menor del seus espais.” La

El Tercer Paisatge: Descriu totes les àrees que, desateses o sense explotar per l’home, tenen més riquesa en termes de biodiversitat que les zones silvestres i agrícoles. Clément diferencia entre el primer paisatge, la naturalesa; el segon paisatge, la metròpoli, i el tercer paisatge, el no man’s land. Tal com diu Clément en el Manifest del Tercer Paisatge: “El tercer paisatge designa la suma dels espais on l’home abandona l’evolució del paisatge a la sola naturalesa. Té a veure amb els espais rurals abandonats, el espais de transició, però també amb les vores de les carreteres, els marges, les vies fèrries, etc. Comparat amb el conjunt dels territoris sotmesos al domini i a l’explotació de l’home, el tercer paisatge constitueix l’espai privilegiat que acull la diversitat biològica.” La meva proposta busca aquests tercers espais dins del pis escenari del projecte, les zones poc habitades, les zones de pas, de trànsit, on els usos humans no ho determinen tot, on no tot té una finalitat concreta, on encara hi ha lloc per a la improvisació i el caos natural. A través dels estudis de pas, d’incidència del sol, de corrents, de temperatura, es busca quins espais podrien acollir millor la diversitat desitjada. Pel que fa a les aportacions de Piet Oudolf, voldria posar el focus, amb les meves

ja que tots els éssers estan, estem, interconnectats. Posar la naturalesa dalt d’un pedestal i admirarla, diu, no és la relació vertadera que hauríem d’establir amb ella, sinó que ens n’hem de sentir part. Això és el que espero evocar jo amb el meu projecte: que un cop realitzades les intervencions dins de l’hàbitat s’estableixi una nova relació amb la naturalesa basada en el respecte. Morton parla d’“engranatge” entre tots els éssers, en el sentit que la relació entre ells no s’estableixi des d’una posició central que privilegia uns sobre els altres, sinó que permet esborrar-ne els límits interiors i exteriors. I encara he tingut en compte les aportacions d’un altre autor, a l’hora de concebre el projecte, que enllaça directament amb els anteriors en els aspectes filosòfics, tot i que va un pas més enllà en els tècnics: la concepció de l’espai interior com a espai natural que fa Phillippe Rahm.

5.2. Contra la mirada antropocèntrica

5.3. Concepció de l’espai interior com a espai natural

A les aportacions de Gilles Clément i Piet Oudolf m’hi aproximo, a més, amb la visió que em proporciona Timothy Morton. “Ara el món és molt violent i molt confús. Hem de cultivar la tolerància a l’ambigüitat i més amor, que inclou la solidaritat amb no els éssers humans, que és realment l’única manera que pot practicar-lo”, va dir el filòsof i assagista anglès a la periodista Ima Sanchís a l’entrevista que va aparèixer a la contraportada de La Vanguardia del 24 d’abril del 2017.

D’acord amb els plantejaments de Phillippe Rahm (2009): “L’interior artificial de l’arquitectura és un espai on els elements que constitueixen l’atmosfera, que en el món natural formen un conjunt de relacions de causes i efectes, configuren un sistema ecològic on tots els elements estan relacionats i són interdependents en l’energia, la química, la física i els intercanvis biològics. L’espai, la llum, la temperatura i el moviment de l’aire estan, d’aquesta manera, en el món natural, completament entrellaçats i les seves variacions, en grans moviments astronòmics, temporals, termodinàmics i biològics, configuren l’atmosfera del planeta com a ecosistema.”

El pensament crític desenvolupat per aquest autor al llibre Dark Ecology posa en dubte la nostra concepció de la naturalesa, condicionada pel punt de vista antropocèntric i ecològic. Segons Morton, és un error la divisió entre naturalesa i civilització,

Deixar brotar el verd

Si fem entrar la natura dins de casa, com pretén el meu projecte, reforcem aquesta idea d’integració i la consciència de com n’és de necessària.

intervencions, en la seva idea que un jardí “és emocionant quan es veu bé al llarg de l’any, no només en un moment particular“. Vull que sigui interessant –conclou el paisatgista holandès– en tot tipus d’estació: a principis de la primavera i a finals de la tardor.” El que interessa a Oudolf és veure com el jardí funciona com a ecosistema, i com les comunitats de plantes naturals s’hi poden desenvolupar. L’aparença del jardí és irrellevant, perquè ell mai no el concep com a decorat, sinó com un procés dinàmic que està en canvi constant. La planta, per a ell, mai no és un element ornamental: és una plasmació de la vida, i fins i tot la seva descomposició serveix com a element de disseny: les fulles seques, que cauen a terra, no són natura morta que ha de desaparèixer del jardí, sinó una altra manifestació que la planta batega. Utilitza sobretot herbes i plantes perennes, i plantes silvestres que aporten espontaneïtat i salvatgisme al jardí.

Deixar brotar el verd

filosofia que el dirigeix és “fer el màxim possible amb el mínim possible en contra”. La finalitat del Jardí Planetari consisteix a buscar com explotar la diversitat sense destruir-la. Com continuar fent funcionar la “màquina planeta”, fer viure el jardí i, per tant, el jardiner.

Aquesta cita recull una de les idees de l’arquitecte suís que he tingut en compte en la realització del projecte. Rahm hi introdueix la idea que els espais interiors són ecosistemes en ells mateixos, però que, a diferència del que passa al món natural, les seves característiques ambientals estan sotmeses a elements artificials que generen un altre tipus de sistema. I l’expressió elements artificials no fa referència només a la calefacció i l’aire condicionat, sinó també als murs, els envans, les sortides d’aire i la il·luminació no natural. Seguint els seus plantejaments, i analitzant el context físic en què desenvolupo les diverses intervencions, he apostat per tractar directament l’espai interior com un espai natural, és a dir, no considerar-lo artificial, sinó treballar-ne les característiques ambientals com si es tractés, en certa mesura, d’un espai exterior. El pis analitzat és un pis de construcció antiga on les instal·lacions com l’electricitat i la calefacció no han estat planificades d’entrada, sinó que s’han afegit després, cosa que relaciona directament l’ambient de l’espai interior amb els fenòmens exteriors. En l’estudi del pis i els seus usos, el meu interès s’ha enfocat a conèixer en profunditat els factors ambientals per tal de trobar els espais d’actuació més adients per a la intervenció botànica que dona cos a totes les meves reflexions.

6. REALITZACIÓ DEL PROJECTE

Compartint sensacions Si hagués de buscar un fil conductor per a aquest projecte, diria que són les sensacions, que a mi m’han portat a un viatge de dins cap enfora i que espero que a aquells que el vegin/visquin els portin a viatjar de fora cap endins. Aquestes sensacions es despleguen en les diverses intervencions que hi he dut a terme: 1. Intervenció en un element del mobiliari: un sofà que dona vida a una planta.

en aquesta transformació el seu ús principal? Podem renunciar a la nostra comoditat i permetre que el nostre punt de vista humà s’ampliï per respectar un creixement espontani i fins i tot anar més enllà i afavorir-lo? La intervenció es planteja com a manifest d’arrencada del projecte i enllaça amb les reflexions de Timothy Morton sobre la forma d’entendre el disseny: “L’home pot dissenyar. Però els no humans també ho fan, sempre. És un disseny sense dissenyador. I, en un sentit ampli, res no està no dissenyat”.

2. Intervenció en un element funcional: poms de porta que ens connecten amb la terra. 3. Intervenció en un element constructiu: un paviment de terra que converteix els espais domèstics en espais naturals. 4. Intervenció global en l’espai: estudi de l’espai i proposta paisatgística final. 6.1. Intervenció en un element del mobiliari: un sofà que dona vida a una planta

Deixar brotar el verd

La primera de les intervencions que proposo és una transformació d’un element del mobiliari perquè hi aculli la vida. Es tracta d’un sofà, un sofà com tants d’altres que un dia es converteix en dipositari d’una llavor. Per accident. No és tan estrany: els sofàs són un niu de restes de tota mena. Aixecar el coixí i trobar-hi tresors. Hi seiem i ens cauen coses de les butxaques que es colen pels seus racons. Hi mengem i hi deixem molles, pinyols… llavors?

Aquesta peça pretén reflexionar sobre què és natural i què és artificial, plantejar la unió del disseny humà amb el disseny natural i, al mateix temps, deixar que la planta ocupi espais destinats exclusivament per a l’ús humà i observar què provoca aquesta ocupació. Com canviaria el sofà si es convertís en hàbitat de la llavor i perdéssim

Realizació A partir d’un sofà existent i la casualitat d’una llavor caiguda a l’atzar al coixí, doncs, intervinc en el mobiliari per fer-hi viable la vida. Com ho faig? Substitueixo el coixí original per un coixí de llana de roca perquè la llavor hi pugui germinar. Una vegada germinada, i perquè continuï el seu creixement, incorporo un caixó de fusta a la base del sofà i l’omplo de terra. Aquesta actuació proporcionarà a la planta un lloc on continuar creixent. Per què segueixo aquest procediment? Les plantes, per créixer, necessiten un suport on aguantar-se, que no té per què ser el lloc d’on extreuen els nutrients. Un d’aquests materials és la llana de roca, una fibra processada per materials petris que s’utilitza en la construcció com a aïllant tèrmic i té textura esponjosa. Un cop arrelada la planta en aquest material, com s’alimentarà? Cal proporcionar aliment a les seves arrels i per tant cal que estigui en contacte amb la terra a la seva base. Així, les arrels de la planta es podran estendre per tot el coixí de la llana de roca i l’element natural formarà part d’aquest sofà no com a objecte extern sinó com a part essencial.

Deixar brotar el verd

18 19

Deixar brotar el verd

20 21

6.2. Intervenció en un element funcional: poms de porta que ens connecten amb la terra La següent de les intervencions que plantejo és sobre un element funcional, que he volgut que fossin els poms de les portes del pis: proposo substituir-ne els habituals de ceràmica per uns altres de fets amb terra i plantes. L’objectiu és aconseguir recrear la sensació de benestar i contacte amb la natura que sempre m’ha proporcionat fregar les mans en un matoll de menta o d’alguna altra herba aromàtica. D’aquí parteix, de fet, la inspiració d’aquesta intervenció, que pretén també dotar d’una nova transcendència un acte quotidià: quan obrim la porta, ens quedarà a les mans l’olor de les plantes aromàtiques, i també restes de terra, i una activitat que fem cada dia desenes de vegades de forma automàtica es convertirà en una experiència sorprenent. Un objecte inert com és el pom d’una porta esdevindrà un objecte viu i canviant: si està ben cuidat, la planta que el configura anirà creixent i traient nous brots.

Realització

Deixar brotar el verd

Utilitzarem la tècnica japonesa del kokedama. Es tracta d’una tècnica mil·lenària que es basa en envoltar les arrels de les plantes amb una barreja de substrat i de molsa. Aquest substrat i la molsa proporcionen a la planta els nutrients necessaris perquè creixi, l’ajuden a retenir la humitat i li faciliten la contenció que les arrels necessiten, ja que aquesta bola reemplaça el test tradicional.

Els poms de la casa es convertiran en diferents kokedames aromàtics (de menta, de romaní, d’espígol i de farigola) que, en el moment que els traiem per submergir-los en aigua (cosa que haurem de fer un cop a la setmana, ja que així és com es reguen), podem anar canviant d’ubicació. Introduirem un tac a la base per fixar-lo al cargol de la porta, el mateix tac que porten els poms tradicionals de ceràmica. Amb el temps les arrels de la planta aniran envoltant aquest element i quedarà ben fixat.

Deixar brotar el verd

24 25

Deixar brotar el verd

26 27

6.3. Intervenció en un element constructiu: un paviment de terra que converteix els espais domèstics en espais naturals. “La urgència d’un sistema biològic no es basa a obtenir un resultat, sinó a organitzar una possibilitat d’existència per a ell mateix.” Gilles Clément (2004) Aquesta intervenció enllaça amb la idea integradora de l’element vegetal dins de les parets de la casa: canvia la relació entre l’home i la vegetació per retornar a les plantes un espai de creixement natural per tal que el verd formi part de la vida quotidiana domèstica com a plantejament constructiu. El fet de proposar aquest paviment supera la concepció de la planta en el disseny d’interiors com a element decoratiu, mòbil i transportable: el que es busca és establir un espai de convivència entre l’home i la vegetació a partir d’espais de terra on, respectant unes condicions tècniques i mediambientals, la planta es pugui desenvolupar. La idea original partia de les plantes nascudes espontàniament en qualsevol esquerda del paviment urbà, del ciment, entre escales. Al traslladar-la a l’escenari de la casa es tractava que la volta entre bigues oferís aquesta oportunitat de creixement. Però aquesta idea més utòpica va anar més enllà i es va convertir en la proposta d’un element constructiu per convertir el paviment en terra.

Realizació

La intervenció constructiva que finalment proposo, viable tant en les noves construccions com en les rehabilitacions, la plantejo com a ancoratge per al meu projecte dins la casa escenari, i ha rebut l’assessorament tècnic de dos arquitectes que han resolt els dubtes que se m’anaven plantejant.

El caixó, de 20 cm d’alçada i 43 cm d’amplada, conté diferents capes de materials, de baix a d’alt: tela impermeable de cautxú, làmina geotextil antiarrels, sorra per al drenatge (3 cm) i terra vegetal (17 cm). El sobrepès d’aquest element constructiu és viable ja que no sobrepassa els 100 kg per m2 de sobrecàrrega.

La proposta és el disseny d’un caixó de planxa d’acer de cinc mil·límetres de gruix que queda implantat entre les bigues del pis inferior. El caixó aprofita l’espai de la volta original. La base té una inclinació del 2% perquè l’aigua del reg pugui desaiguar a través d’un orifici fins a les parets exteriors.

Deixar brotar el verd

Es plantegen dues casuístiques segons la direcció de les bigues estructurals (paral·lela i perpendicular al mur exterior).

Figura 1. Detall constructiu del mĂ˛dul base i topologies E 1:10/1:20

Figura 2. Plànol d’estudi estructural E 1:100

Figura 3. PlĂ nol de la implantaciĂł del paviment E 1:100

6.4. Intervenció global: estudi de l’espai i proposta paisatgística final Obrint i tancant portes, aprofitant l’evocació que desperten en nosaltres les olors i les textures dels poms de kokedama, i amb la possibilitat de disfrutar del creixement vegetal al paviment, ens anirem fent camí cap al proper objectiu, el que motiva la intervenció vegetal global de l’espai, un espai viu i canviant.

de Barcelona des de l’any 2017 per donar l’oportunitat a les zones enjardinades al creixement espontani. Em semblava, també, la millor opció per ser fidel a la filosofia de respecte per la llibertat del món vegetal dels dos paisatgistes de referència del meu projecte. Això comporta que, a més de planta escollida, puguin aparèixer herbàcies no planejades.

Per a l’estudi de l’escenari he treballat amb un arquitecte tècnic especialitzat en bioarquitectura. Els seus coneixements, a més del plantejament d’estudi de l’espai que fa Phillippe Rahm, em van donar una visió global de l’espai vist des de diferents paràmetres mediambientals. És a partir d’aquests estudis que proposo la ubicació sobre plànol del paviment de terra, que s’adequa a les possibilitats de drenatge de les parets exteriors de la casa.

Deixar brotar el verd

En aquesta proposta paisatgística és on dialoguen amb més nitidesa la reflexió sobre la convivència entre humans i plantes des d’un punt no antropocèntric de Timothy Morton i la voluntat de donar l’oportunitat de desenvolupar-se a l’element vegetal i de respectar-ne el creixement que formulen els paisatgistes Gilles Clément i Piet Outdolf. Els plantejaments d’aquests tres autors han acompanyat el projecte i en aquest punt es donen la mà, per obrir la possibilitat de la invasió vegetal.

Abans de centrar-me en la realització tècnica d’aquest espai, voldria alertar que, tot i que en la tria de plantes he rebut l’assessorament d’experts en botànica, el jardí interior que dissenyo té més a veure amb un imaginari vegetal que amb una proposta que s’adequa als paràmetres de plantes d’interior habituals. Els botànics, tot i que en alguns casos m’han alertat que algunes plantes són de difícil creixement dins un interior, també m’han indicat que l’espai en què treballo té una alta exposició solar i s’hi pot posar en pràctica el paisatgisme proposat. Els 17 centímetres de terra del caixó projectat per intervenir en el paviment són suficients per al desenvolupament de les plantes escollides. He tingut en compte les seves característiques de necessitat d’exposició al sol i temperatura ambient per distribuir-les per la casa. És important destacar que utilitzo terres vegetals sense tractaments químics, sense herbicides, seguint la línia que aplica l’Ajuntament

Realització La complexitat d’aquesta intervenció global que suposa la culminació del projecte ha comportat diverses fases d’estudi i confecció: 1. Anàlisi de l’espai sobre plànol tenint en compte diferents paràmetres d’usos i mediambientals. - Planta base amb mobiliari. - Planta d’estudi del moviment del sol. - Planta de temperatures generals. - Planta de corrents generals. - Planta de recorregut. - Planta dels espais no recorreguts. 2. Proposta paisatgística. - Planta paisatgística 3. Una maqueta viva.

4. 1. Anàlisi de l’espai sobre plànol tenint en compte diferents paràmetres mediambientals.

Figura 4. Planta base amb mobiliari Representació dels usos del pis. E 1:100

Figura 5. Planta dâ&#x20AC;&#x2122;estudi del moviment del sol

AnĂ lisi ambiental. E 1:100

Figura 6. Planta de temperatures generals En relaciรณ al moviment del sol. E 1:100

Figura 7. Planta de corrents generals En relaciรณ a les temperatures. E 1:100

Figura 8. Planta de recorregut Representaciรณ dels usos del pis. E 1:100

Figura 9. Planta dels espais no recorreguts Representació d’una possible invasió. E 1:100

6.4.2. Proposta paisatgística A totes les zones comunes de la casa he apostat per plantes pròpiament del nostre ecosistema mediterrani, tant les que originàriament són d’aquest entorn com les que, provinents d’altres llocs, s’han adaptat al nostre clima i ja en formen part: plantes aromàtiques com el romaní, la farigola i l’espígol, que cobreixen les zones assolellades dels parcs de Collserola i del Garraf; l’heura enfiladissa i la mare-selva, que trobem expandint-se per la majoria de zones ombrívoles dels nostres boscos; l’esparreguera, originària de l’Àfrica, però que s’ha estès pel nostre ecosistema i que viu a temperatures càlides però preferentment sense exposició solar. Pretenc amb aquesta tria omplir els espais comuns de plantes no ornamentals, plantes amb cicles vitals no exclusivament decoratius, que la bellesa que desprenen sigui la seva pròpia evolució: tant les fulles seques i finalment caigudes a terra com les floracions. També, introdueixo dues plantes tropicals, per a les dues habitacions: l’espatifil·li i la palma de bambú, dues plantes que es desenvolupen preferentment en zones d’ombra i que necessiten claror, però no sol directe. Aquestes plantes transmeten una sensació de creixement pausat i sense canvis estacionals que aprofito per a les estances de repòs.

Plantes invasores: heura i mare-selva A banda i banda de la casa hi he plantat plantes de creixement ràpid invasives: heura i mareselva. La proposta és que aquestes plantes vagin ocupant espais sense control. De fet, gràcies a la llargada de l’heura, aquesta ocupa l’entrada de la sala i s’expandeix a l’entrada de la casa a través d’un forat per donar continuïtat al seu creixement. En el mateix sentit, la mare-selva pot ocupar des de la cuina l’espai del menjador i expandir-se més enllà.

Farigola Thymus vulgaris Mata perenne aromàtica que arriba fins a 30-40 cm d’alçada, amb fulles de color verd apagat per l’anvers i color blanquinós pel revers. Floreix entre els mesos de març i juny.

Plantes aromàtiques i esparreguera L’entrada i el corredor de la casa, assolellats, estan plens de plantes aromàtiques mediterrànies: farigola, romaní i espígol. A les zones de menys exposició solar hi creixen esparregueres. La convivència amb aquestes plantes donaran el sentit de l’experiència buscada d’estar en contacte amb els cicles vitals de creixement, floració, caiguda de les fulles o les agulles.

Plantes tropicals: espatifil·li i palma de bambú. Per a cadascuna de les dues habitacions privades de la casa, proposo dues plantes tropicals: espatifil·li i palma de bambú, adaptades al nostre ecosistema i que poden viure a l’exterior i a l’interior, sempre en zones d’ombra. Aquestes plantes són de creixement lent i no experimenten canvis estacionals, tot i que l’espatifil·li pot florir durant tot l’any.

A l’oest, a la sala, en una zona més freda, he optat per heura de diferents varietats (hedera helix, hedera helix glacier i hedera helix jubilee), que donen moviment de formes i colors a la invasió. Tres varietat que omplen l’espai de verds, blancs i ocres en un ball cromàtic. Heura Hedera Helix Arbust trepador de fulla perenne que desenvolupa arrels aeries. La seva tija llenyosa trepa fins als 30 metres d’alçada i també cobreix el terra. Creix en llocs d’ombra, sense llum directe. Pot tenir una vida molt llarga i es coneixen més de 40 varietats.

Romaní Rosmarinus officinalis Arbust aromàtic perenne que pot crèixer fins a 2 metres d’altura. Els seu hàbitat natural són espais coberts, assolellats i protegits del vent. Necessita molt poca humitat per créixer. Floreix entre l’estiu i la primavera.

Espitafil·li Spathiphyllum Planta perenne que floreix gairebé tot l’any. Les flors són fulles que es tornen blanques al voltant d’una espiga. S’adapta a interiors amb poca llum. Pot arribar als 50 cm d’alçada.

A l’est, a la zona de cuina, l’aposta és per la mareselva, una planta també enfiladissa que floreix durant la primavera i desprèn una aroma molt agradable. Curiosament és una planta “passada de moda”, segons els jardiners, s’ha deixat d’utilitzar i abans era molt comuna a totes les tanques dels jardins. Les seves flors poden ser grogues, blanques o vermelles.

Palma de bambú Chamaedorea seifrizii

Arbust aromàtic perenne que pot crèixer fins a 1 metre d’altura. És molt resistent i s’adapta a tot tipus de mediFloreix entre primavera i estiu i es reprodueix per esqueix i per llavor.

Esparreguera Asparagus plumosus Planta trepadora de fulla perenne de color verd clar que pot arribar al metre de longitud. Durant l’estiu apareixen petites flors blanques o grogues que se transformen en baies de color vermell.

Deixar brotar el verd

Espígol Lavandula angustifolia

Deixar brotar el verd

Panta amb tiges de forma de canyes de bambú que arriben a fer més de 3 metres de llargada i uns 2 centímetres de gruix. Viu en ombra o semiombra i prefereix no estar exposada a sol directe.

Mare-selva Lonicera caprifolium Arbust trepador perenne de ràpid creixement. Floreix a la primavera i les seves flors desprenen molt bona aroma. Necessita molta llum però no sol directe.

Espígol Romaní Farigola Esparreguera

‘Hedera helix’ ‘Hedera helix glacier’ ‘Hedera helix jubilee’ Mare-selva

Palma de bambú Espatifil·li

Figura 10. Planta paisatgística E 1:100

6.4.3. Una maqueta viva Davant de la necessitat de transportar a l’interior de la casa les sensacions amb la naturalesa que en tot moment han estat l’origen del projecte, he volgut recrear-les dins de l’escenari de la maqueta com a element viu i en transformació, exposat als canvis de creixement. La maqueta ha servit paral·lelament tant per finalitzar la idea com per a concebre la implantació paisatgística. La maqueta és d’escala 1/15 realitzada en DM i pintada de color blanc. Està muntada sobre un caixó de fusta que conté terra vegetal.

Deixar brotar el verd

Especificacions de la maqueta Tauló contraxapat de 85x45x1cm; dos llistons d’avet de 4,4x240x0,9 cm; 12 esquadres de 20x20 mm.

Deixar brotar el verd

56 57

Deixar brotar el verd

58 59

Deixar brotar el verd

60 61

7. CONCLUSIONS DEL PROJECTE

No ha estat fàcil dur a terme el projecte. Corria el risc de descobrir, durant el procés, que era irrealitzable, que posar en pràctica els plantejaments dels autors en què m’havia inspirat quedava en un terreny utòpic. Aquest conflicte entre ficció i realitat ha estat la intensa batalla que he lliurat durant tot el procés. M’he preguntat constantment si allò que pensava es podia arribar a fer i moltes vegades m’he trobat en un carreró sense sortida. Entre problema i problema, pas a pas, he hagut de recórrer a un ampli ventall de professionals que m’han ajudat a encaminar les meves propostes: arquitectes, experts en bioarquitectura, botànics… Han fet falta molts estudis, ha estat necessari tirar enrere i replantejar algun procediment, però finalment aquest projecte crec que ha assolit l’objectiu de ser una porta oberta a la reflexió per trencar les barreres entre l’espai natural i l’espai domèstic i permetre que el contacte amb la terra arribi fins a l’interior d’aquest escenari domèstic urbà. En aquest viatge de dins cap enfora, de buscar al cor els sentiments que volia evocar i al cap els camins per fer-los aflorar i poder-los compartir crec que he estat capaç de treure reflexions, emocions i esperances a la superfície per convertir-les en un projecte que es pot viure amb tots els sentits. Les plantes que transformaran aquest espai es poden veure, olorar, tocar i fins i tot sentir, i espero que es converteixin en el bitllet per emprendre, en aquells que s’hi acostin, el viatge invers al que jo he fet, que al preguntar-se per què he volgut trencar d’aquesta manera amb la divisió entre espai domèstic i espai natural arribin fins a les meves esperances, emocions i reflexions. Per a mi, eren punt de partida. Espero que per als que vegin el resultat d’aquests mesos d’esforços siguin destí.

Deixar brotar el verd

Què passarà d’aquí a, per exemple, cinc anys? Com evolucionarà el projecte? Crec que només puc afirmar que el temps ho dirà. La meva idea era canviar les regles de relació entre home i natura en l’espai domèstic, i no hi ha dubte que canviaran. Fins on serà viable que el verd envaeixi l’espai? Haurem de restablir unes regles de convivència entre els éssers vegetals i els éssers humans? Els homes serem capaços de mantenir-nos fidels als plantejaments de Timothy Morton per relacionar-nos amb les plantes d’igual a igual, sense imposar-nos per sobre d’elles? Potser necessitarem aquests cinc anys per veure si aquest projecte és una utopia. Potser no el podrem donar per tancat fins llavors. O potser, com els jardins de Clément i Oudolf, no el podrem donar per acabat mai.

8. Referències bibliogràfiques

Llibres Clément, Gilles (2017). “Ce qui compte vraiment” [entrevista en línia]. Canal Arrêt sur images. [Data de consulta: 25 d’abril del 2018]. <https://www.arretsurimages.net/emissions/ecologie-nous-sommesentres-dans-lere-du-stupidocene>

Clément, Gilles. (2007). Manifiesto del Tercer paisaje (ed. original 2004). Barcelona: Gustavo Gili. Gildemeister, Heidi. (2006). Su jardín mediterráneo. Barcelona: Editorial Moll.

Morton, Timothy (2017). “Change Is Changing” [conferència en línia]. A: Kosmopolis 17. CCCB, Barcelona. 22 de març del 2017. [Data de consulta: 3 d’abril del 2018]. <http://www.cccb.org/en/ multimedia/videos/kosmopolis-17-change-is-changing/227129>

Jahren, Hope. (2017). La memoria secreta de las hojas. Barcelona: Espasa Libros, Paidós. Mancuso, Stefano. (2017). El futuro es vegetal. Barcelona: Galaxia Gutenberg.

Outdolf, Piet (2013). “Where Ecology Meets Design” [conferència en línia]. A: Nordiska Tradgarder (2013: Oslo). [Data de consulta: 27 de març del 2018]. <https://www.youtube.com/ watch?v=lcGA7CSPnoY>

Morton, Timothy. (2018). Being ecological. EUA: Penguin Books. Oudolf, Piet. (1999). Designing with plants. Portlant (EUA): Timber Press.

Outdolf, Piet (2014). “Medemojelijk Geemaks Doors”. Beroepsorganizatie Nederlanse Ondwerpers (2014) AVRO Television Show. [Data de consulta: 22 de març del 2018]. <https://www.youtube.com/watch?time_continue=85&v=pscoRm8M nRI>

Vallès, Josep Maria. (2012). L’hort urbà, plantes aromàtiques. Barcelona: Edicions del Serbal.

Webgrafia Outdolf, Piet (2014). “Boon Family Garden”. Around the world in 80 gardens (2014). BBC. [Data de consulta: 10 de març del 2018]. <https://www.youtube.com/watch?time_continue=82&v=Vh3SC_ XQkds>

Capella, Juli (2018).“Deixem brotar la verdor”. [article en línia]. El Periódico de Catalunya. Secció d’Opinió. 30 de gener del 2018. [Data de consulta: 25 de febrer del 2018]. <https://www.elperiodico. cat/ca/opinio/20180130/deixem-brotar-la-verdor-juli-capella-6588553> Rahm, Phillippe (2009). “Domestic Astronomy” A: Green Architecture for the Future. Humlebæk, Dinamarca. [Data de consulta: 23 de març del 2018]. <http://www.philipperahm.com/data/projects/ domesticastronomy/index.html>

Altres fonts d’informació Forcada, Miquel. (2007) Cobertes enjardinades.Projecte Final de Carrera d’ArquitecturaTècnica a la Universitat de Girona. Abril del 2007.

Smith, PD (2018). “Being Ecological by Timothy Morton review – a playfully serious look at the environment”. [article en línia]. The Guardian. Secció de Cultura. 20 de gener del 2018. [Data de consulta: 24 de febrer del 2018]. <https://www.theguardian.com/books/2018/jan/20/being-ecological-timothymorton-review>

This Beautiful Fantastic [pel·lícula cinematogàfica] (2016). Aboud, Simon (dir.) (2016). Regne Unit: Ipso Facto Productions / Smudge Films / Constance Media (100 min). Visita a la l’exposició Després de la fi del món. CCCB, Barcelona. Octubre 2017- Maig 2018.

Mitjà audiovisual

Deixar brotar el verd

Clément, Gilles (2014). “Jardín planetario y Tercer Paisaje: proyectar con y no contra la naturaleza” [conferència en línia]. A: J12h Arquitectura (2014: Saragossa). Universitat de Saragossa. [Data de consulta: 21 d’abril del 2018]. <https://www.youtube.com/watch?v=hTeLKBFHnpA>

Deixar brotar el verd

Clément, Gilles (2011). “Third Landscape” [conferència en línia]. University of California Television (UCTV). 17 de març 2011). [Data de consulta: 10 de març del 2018]. <https://www.youtube.com/ watch?v=xYfS9_A7Jsw>

Visita a l’Hotel Renaissance Barcelona Fira, de Jean Nouvel i Ribas&Ribas. L’Hopitalet de Llobregat, Barcelona.

Visita a l’espai Estació Ciutat, Clínica de Salut Ambiental. Passatge Trullàs, Barcelona. Visita a Vivers Llopis. Avinguda camí Pla, Sitges. Visita al viver Ca l’Agustí. Carrer de Pere IV, 429-431, Barcelona. Taller a Marea Verde. Centre especialitzat en kokedama. Carrer d´en Rull, Barcelona.

Gràcies a tots els que heu aportat coneixement, paciència i temps. Vull agrair el recolzament de la Mònica, la Gemma, l’Àlex, la Iolanda, el Darryl, la Gabriela, l’Anna, la Laura, el Lluís, el Joan, el Lukas i el Xavi, per ser sempre a prop, i especialment a l’Imma, per creure en el meu projecte i haver-me donat la claredat per arribar fins al final.