EL PATRIMONI MODERNISTA A
ALCOI
ÍNDEX 1. Informe de procediments....................................................................................2 2. Entrevista a Lluís Vidal.......................................................................................5 3. Mapa Ciutat.......................................................................................................12 4. Mapa Cementeri................................................................................................14 5. Recerques de l’Arxiu Municipal d’Alcoi..........................................................15
1
1. Informe de Procediments El treball ha segut estructurat amb les següents fases per tal de ser més accessible i poder sintetitzar-se millor: ·Primera Fase: documentació global del projecte (abril-juny 2016), incloent la posada en contacte amb tota la varietat bibliogràfica i amb les obres que conformen aquest Patrimoni Històric. Amb aquest primer període ja s’havia obtingut una idea clara, concisa i constatada de que era el tema del qual s’anava a parlar. Va ser essencial la presa d’apunts de les diferents lectures per tal de delimitar la informació a una idea inicial que tenia projecte. ·Segona Fase: delimitació d’un primer esquema organitzatiu del global del projecte (juny 2016). A partir d’ací queden marcades unes línies a seguir en la redacció del projecte. Les línies a seguir, estructurades en el primer esquema post-documentació, no variarien molt durant l’edició del projecte. Amb açò, es marcava de forma clara que hi havia que parlar primer de que era el Modernisme, sense oblidar les principals influències, per damunt de tot Antoni Gaudí. Segon, contextualitzar la Història d’Alcoi per tal de justificar historiogràficament els fets pels quals s’havia arribat a poder ser una ciutat que albergara aquest Patrimoni Històric, vinculat a la poderosa Burgesia Industrial. Degut a la importància per al projecte de ser una ciutat industrialitzada, s’havia de fer una especial menció a la Revolució del Petroli, fet que a més ens serveix per a oferir dades que ens corroboren el poder Burgués que hi havia a la ciutat: bàsic per al desenvolupament d’un estil com el Modernista Després de parlar de la Història ens centraríem en la Història de l’art, aventurant-se en la biografia i estil dels quatre principals autors (Timoteo Briet, Vicnete Pascual, Lorenzo Ridaura i Francisco Laporta), mencionant i analitzant
2
les seues obres de caire modernista mes importants per al Patrimoni Històric de la
ciutat. En el primer esborrany estructural s’incloïen nombroses imatges de plànols i una entrevista integra a Lluís Vidal. ·Tercera Fase: recerca de documents a l’Arxiu Municipal d’Alcoi. (una primera recerca al juliol i una segona al agost) Amb aquesta investigació arxivística s’entra en contacte amb tots els plànols que es mantenen -malauradament alguns s’hi troben extraviats- i, a més, es pren contacte amb els expedientes de les diferents obres que ens serveixen per a saber dades com ara la localització, l’autor, la descripció de l’obra, la dada de sol·licitud. La metodologia d’investigació a l’Arxiu es primer buscar a quin nombre es correspon en la catalogació, per a després sol·licitar per escrits els nombres dels expedients a recercar. Més avant, les auxiliars de l’arxiu pugen del magatzem un per un tots els documents sol·licitats, els qual van ser llegits -extraent els apunts necessaris- i alhora van ser fotografiats. ·Quarta Fase: entrevista a l’historiador Lluís Vidal (15/06/2016) Amb la idea de comptar amb la veu d’un expert contactem amb Lluís Vidal Pérez, mestre, historiador i historiador de l’art que ha segut un dels més erudits en la matèria a la ciutat, arribant a publicar treballs sobre l’arquitecte Vicent Pascual Pastor i sent l’autor d’una gran i detallada investigació al voltant de la vida i obra de l’escultor Lorenzo Ridaura, qui faria algunes obres d’estil modernista. ·Cinquena Fase: Redacció (juliol) Seguint l’orde establert a la segona fase en el primer esquema organitzatiu s’inicia la redacció. S’han d’eliminar algunes coses per tal de poder albergat tota la informació en 100 pàgines, entre elles moltes imatges per l’espai que ocupen i per a que pugen ser observades amb major qualitat. Per aquest motiu es decideix fer un annex (Annex I) en el qual es recopilen imatges “secundaries” que poden sustentar molt eficientment allò escrit, però que no son essencials per a compaginar la lectura amb la visió de les imatges. Pel mateix motiu, i per a no deixar-se res important en el tinter, es decideix fer un altre annex (annex II) en el qual es puga
3
incluore una varietat d’imatges de les recerques a l’arxiu, l’entrevista amb un
expert i mapes per a localitzar els vestigis més importants del Patrimoni Modernista a Alcoi. Quedant doncs: els treball expositiu: un document de 100 pàgines que és reflex de tota la investigació de manera sintetitzada, un Annex I, que amplia la varietat gràfica del projecte i un Annex II, el qual mostra les diverses fonts de primera mà que s’han consultat, així com el present informe de procediments. A tot açò se li decideix sumar un vídeo-aficionat, que resumeix la investigació de manera més atractiva i una pàgina-blog en la que s’exposa el treball, i s’inclouen algunes dades. ·Sisena Fase: Correcció i traducció al Castellà (agost) Pel que fa que d’aquest treball s’entregue. -Document Expositiu en Valencià. -Document Expositiu en Castellà. -Annex II en Valencià -Annex II en Castellà -Annex I (Bilingüe) A banda del vídeo-documental i la pàgina web mode blog. Amb açò, i in extremis, es dona per finalitzat un treball ampli, difícil d’estructurar, però força atractiu. Resultat d’una exhaustiva investigació i d’una intensa redacció, que deixen per darrere moltes hores de treball, i que ens ofereixen per al futur una gran varietat de coneixements que de segur podran ser aprofitats.
4
2. Entrevista a Lluís Vidal Pérez Entrevista a l’historiador i historiador de l’art Lluís Vidal, cap d’Estudis de l’IES Pare Vitòria d’Alcoi i membre del Centre d’Estudis Històrics i Arqueològics d’Alcoi. A més, ha publicat diversos treballs sobre l’art a Alcoi, com ara la guia pedagògica sobre Vicent Pascual Pastor i un estudi anomenat: “Vida y obra del escultor Lorenzo Riudaura González (1871-1963)” que ha estat becat per l’Institut de Cultura Juan Gil-Albert. La seua doble perspectiva; de professional de la Història i d’expert en Història de l’Art, ens ofereix un ampli punt de vista que corrobora part de les investigacions, donant-nos més dades i peculiaritats de l’Alcoi del segle XIX i de l’art a Alcoi més enllà el pas del modernisme. ¿Com va canviar Alcoi durant el segle XIX? El segle XIX es fonamental en l’evolució d’Alcoi , representa el pas d’una vila a una ciutat, triplicant la població de 10000 a 30000, amb tot el que suposa a nivell urbanístic, social, de dotacions de tot tipus. En conclusió, es converteix en una ciutat ¿Com va ser el creixement urbà i demogràfic? Demogràficament, es triplica per l’atracció laboral que dona la industrial, el que ens duu a créixer urbanísticament. De fet, Alcoi compta amb un dels primers Eixamples dissenyats a l’Estat espanyol, fet al voltant del 1875. En eixe projecte es dissenyen les línies bàsiques de la ciutat que hi ha hui en dia. Abans d’aventurar-nos en la Revolució del Petroli, trobem altes incidents com els episodis Luddites de 1821. Com van ser? Foren unes revoltes que no tenien una consciència de classe, va ser una cosa espontània. En 1819 arriba la primera màquina de cardar i filar i en 1921 es produeixen estos esdeveniments. És una resposta al temor per perdre el treball, la màquina suposava deshumanitzar la feina del Putting-out System i fer-los vindre a treballar amb la màquina, que a més requereix de menys empleats. Es curiós que
5
els primers episodis de Luddisme es duen a terme a Anglaterra en 1812 i Alcoi arriben al 1821 ¿Com i quan es produeix el canvi del Putting Out System al Factory System? És un procés lent, que comença a finals del segle XVIII quan els pararies es domen compte de les avantatges de concentrar el treball. El treball domèstic té molts inconvenients: el cardar, arreplegar el fil... hi havia moltíssima perduda de matèria. Per tant, al mestre fabricant li interessa concentrar la producció, sobretot el cardar i el filar, evitant eixa dispersió. ¿Com van afectar les desamortitzacions del Segle XIX? Presenten un caràcter peculiar. Els dos convents que hi havien: el de Sant Francesc i el de Sant Agustí, en compte de ser venuts en subhasta pública i que ho comprara la burgesia, ho va adquirir l’Ajuntament. El convent de Sant Francesc va ser destinat per a construir el primer -i durant molts any l’únic- parc públic d’Alcoi i el de Sant Agustí per a albergar la Casa Consistorial. Anem un poc al món polític. Quins corrents polítics dominarien Alcoi durant el Regnat d’Isabel II? Segueix les tendències nacionals. Per exemple, durant el pronunciament d’Espartero, que el converteix en Regent, a Alcoi eren esparteristes, progressistes. Quan fa el pronunciament Narváez eren conservadors... És a dir, generalment segueixen les tendències nacionals. Si que hi ha un episodi curiós que és que en 1844 hi ha un pronunciament progressista a Alacant liderat per general Pantaleón Boné i a Alcoi recolzen a la Reina, que en eixe moment tenia un govern moderat. Les tropes de Boné arriben a Alcoi i demanen la rendició per la ciutat resisteix fins que van arribar les tropes fidels a la reina encapçalades pel general Roncali que acabaria per vèncer a les tropes de Boné. Aquets fet va tindre diverses conseqüències, per una banda Roncali es nomentat Conte d’Alcoi -un càrrec que ja ha desaparegut- i, a més, durant la
6
duració de la Insurrecció de Boné Alcoi va ser funcionalment la capital de la
província. Fins i tot, s’editava ací el diari provincial. I, per últim, la Reina Isabel II va decidir donar-li a Alcoi el títol de Ciutat, deixant de ser ja una Vila. Quins eren els moviments polítics predominants durant el sexenni democràtic? Agafen prou força els republicans i la figura d’Agustí Albors està ahí des del principi. El republicans federals eren els que tenien més força. Però, sempre amb el mateix matís, són republicans però son la burgesia. L’obrerisme ja estava impregnat per les idees de l’internacionalisme anarquista, creant-se a Alcoi la Comissió Federal de la Associació Internacional dels Treballadors (AIT). Conta’ns com, per què, qui, on, quan es duu a terme la Revolució del Petroli? Té lloc en juliol de 1873, em ple context de la Primera República i del moviment cantonal, això fa que de vegades es vincule al moviment cantonalista, però no te res a vore. Es fa per un component purament obrer, que comença amb una vaga dels treballadors de les fabriques dels Algars, a la que s’afegixen en una vaga general al voltant de 8.000 treballadors d’Alcoi. Presenten reivindicacions de tipus laboral: condicions, duració de la jornada... El que succeïx ací, es que el nucli anarquista que hi havia a la ciutat -encapçalat per Severino Albarracin- aprofita el moment de tensió per a reclamar a l’alcalde Albors unes reivindicacions polítiques -entre elles que els cedira el poder- a les que Albors es nega i comença una insurrecció. Els inicis de la insurrecció no estan clar, sempre es diu que es van sentir uns tirs en la plaça d’Espanya, i tot va esclatar. Els obrers van donar foc a totes les zones que envoltaven l’Ajuntament, per que l’alcalde no fugira, també van cremar les cases d’alguns industrials i, per últim, es van fer amb Albors i el van matar. A Albors l’arrastrarien per la ciutat, deixant caure trossos de la seua pell, pel que es conegut com a “pelletes”. Fet que segueix viu a la consciencia col·lectiva dels Alcoians amb expressions com “s’ha armat un bon petroli” o “t’arrastraran com a Pelletes”. En la pràctica, es van fer amb el poder municipal els anarquistes fins que
7
van vindre les tropes i van acabar amb tota la revolta, suposant una forta crisi, amb
molta repressió, amb molts presoners que deixarien a les seues famílies sense cap recurs, etc. Amb la implantació del conegut “torn dinàstic” quins son els moviments polítics predominants a la ciutat? Alcoi seguien, de nou, les tendències nacionals. Soles a finals del XIX comença a agafar forces la figura de Canalejas, des de que es presenta en 1891 sempre guanyara el seu escó de diputat per Alcoi. Per altra banda, els alcaldes també s’alternaven entre els conservadors i els liberals. I els moviments obrers? Apareix el mutualisme, les societats de socors mutus. A Alcoi tenint el cas de la “Societat El Trabajo” que es de 1880 aproximament, que funciona com una societat en la que els treballadors aporten una quota i en cas de malaltia o altres circumstancies els treballadors aconsegueixen una paga. “El Trabajo” tot i considerar-se apolítica. Per altra banda, està també el Cercle Catòlic d’Obrers, patrocinada pels industrial i clarament confessional. Per últim, la tercera forma d’associacionisme, es la internacional, que seria prohibida. Entre el mutualisme i la Internacional van funcionar els obrer alcoians, fins que al segle XX els sindicats com la CNT i la UGT agafen pes i es consoliden. Passem ara a l’art. Abans de l’auge del modernisme, quins estils predominen a les manifestacions arquitectòniques d’Alcoi? El segle XIX, ve dominat pel denominat academicisme: una mena de arquitectura oficial vinculada sobretot al Neoclassicisme. Que estava donant-se a molts llocs d’Europa. Hi ha una redacció en contra com els Historicismes, però tot açò acaba convertint-se en un eclecticisme que dominarà en Alcoi al segle XIX. Per què arriba el Modernisme a Alcoi? El Modernisme es dona en llocs on hi ha una burgesia industrial, que no terratinent, forta. Possiblement la burgesia industrial es més cultivada, a més les relacions socioeconòmiques amb Barcelona fan que la burgesia alcoiana conega l’estil que predomina i el volen implantar. A més de que els dos arquitectes
8
modernistes hauran estudiat allí.
Per què s’implica la burgesia tant? És una forma d’expressar que son persones cultes, desenvolupant tant l’arquitectura, com l’escultura i la pintura. A més la música, en aquesta etapa es desenvolupa tota la música de les festes de Moros i Cristians, etc. S’impliquen per el desenvolupament cultural per a mostrar el seu poder, el que acaba beneficiant a la societat. Quins edificis i per quins motius penses que son els més adequats a aquest estil? El edifici com a concepció completa i total del que és el Modernisme és la Casa d’Escaló. A més, la Casa del Pavo, que es més Modernista de “façana”. Ambdues de Vicent Pascual. I pel que fa a Timoteo Briet, la Casa Laporta, la Modernista més antiga d’Alcoi i la Casa de Timoteo Briet, que és un exemple d’aquest estil. A banda del vessant arquitectònic trobem una part de creació pictòrica, moltes vegades supeditada a l’arquitectura. Que ens pots dir de la Pintura Modernista a Alcoi? Es vincula sobretot a la decoració. Com a pintura es difícil de definir. Es dona al camp del cartellisme. Francesc Laporta, va ser l’únic dels pintors d’Alcoi que apareixen clarament inspirades en el Modernisme, no al 100 %, però si que a algunes obres. I en escultura? L’escultor que sí que tracta de ple el modernismes es Lorenzo Ridaura. Destacant el Àngel del Silenci que es troba al Cementeri Municipal. Destaquem a l’alcoià Vicente Pascual i al contestà Timoteu Briet, quines són les seus diferències? Venint els dos de la mateixa escola, Vicent Pacual segueix una tendència més franco-belga amb el Art Nouveau, mentre que Briet es centra més en les corrents de Viena de Secessió. Tot i que ells d’obres Modernistes fan pràcticament poques, només les obres que se lis encarrega. Depèn més del client que de la voluntat de l’autor.
9
A la localitat es troba un Cementeri reconegut internacionalment pel seu valor artístic. Com es manifesta el Modernisme? De la mateixa manera que a la ciutat, per encàrrec dels burgesos. El paral·lelisme es evident. Les famílies a les que li agrada eixe estil fan encàrrecs també al cementeri. Quan i per què decau el Modernisme? Decau en tota Europa amb l’arribada de la Gran Guerra, on decau la construcció i la mentalitat canvia en la població. Als anys 20 s’imposara l’art Decó i el Utilitarisme. S’acaba amb un art car, com era el modernisme, i es dona major importància a la funció dels edificis.
10
3. Mapa de la ciutat
1. Casa d’Escaló.
8. Casa Sant Josep 26.
2. Casa del Pavo.
9. Casa de Sant Nicolau 29.
3. Casa Laporta.
10.
4. Casa Joan Cantó 6. 5. Casa Joan Cantó 8. 6. Parc de la Glorieta.
8. Casa Sant Josep 26. 9. Casa de Sant Nicolau 29.
del
Cercle
Industrial. 11. Casa de Sant Nicolau 4. 12. Parc de Bombers.
11
7. Casa de Tiomteo Briet.
Façana
13. Central Hidroelèctrica. 14. Casa de Pintor Casanova 15.
12
4. Mapa Cementeri
1. Ángel del Silencio. 2. Panteó de la Família de Agustín Gisbert. 3. Panteó de la Família Vilaplana Gisbert. 4. Panteó de la Família Pérez Lloret. 5. Panteó de Salvador García Botí. 6. Làpida de Rosa Espinós. 7. Làpida de Antonio Espinós. *Localitzades a les galeries subterrànies.
13
5. Annex de Plànols -Casa Joan Cantó 6
14
-Cotxeres Annexes a la Casa Laporta
15
-Casa d’Escaló
16
17
-Central Hidroelèctrica
18
-Casa Sant Nicolau 4
19
-Casa de Timoteo Briet
20
-Casa de Sant Josep 26
21
22
-Parc de Bombers
23
24