QUADERN 25 ANYS by Lluis Vallès

Presentació “Ja fa 25 anys, sembla ahir”...., aquesta frase s’utilitza generalment per recordar un esdeveniment important. En aquest cas, és la posta en marxa dels Tallers Artesanals Els Tres Turons. Vint i cinc anys en que, professionals del Centre de Salut Mental i l’equip promotor, varem prendre l’iniciativa de donar una resposta qualitativa en l’atenció a les persones amb trastorn mental greu. En la mida en que s’anava desenvolupant el treball terapèutic i comunitari en el CSMA d’Horta Guinardó es va fer més evident la necessitat d’endegar un seguit d’activitats que totes elles tenien l’objectiu, de potenciar, i promoure les competències individuals a fi i afecte, que promogués l’autonomia personal en el seu sentit mes ampli. En definitiva una tasca mes relacionada a les necessitats de la persona, així com vincular-la a la comunitat i en el procés terapèutic. A Barcelona, i per extensió a Catalunya, seguint els corrents innovadors d’altres països europeus, s’inicia un procés impulsat per professionals de la salut mental, que modifica i actualitza l’atenció de les persones amb trastorn mental, fent un nou

plantejament respecte a l’assistència psiquiàtrica d’aquells moments. Cal recordar que en aquells moments abans de la reforma, el recurs terapèutic consistia en la medicalització, l’ingrés de llarga estada als hospitals (manicomis), o be l’enclaustrament a casa del malalt. El pacient tenia molt poques opcions, als manicomis se l’entretenia amb activitats que l’únic objectiu era passar l’estona i si s’estava a casa pràcticament no en sortia. En definitiva aquesta persona quedava exclosa de la societat Els inicis de la reforma psiquiàtrica a Catalunya, va suposar una millora en l’atenció a les persones amb trastorn mental en el nostre país. Avui per avui podem afirmar que en els Serveis que ofereix la Fundació així com en general la xarxa de salut mental el concepte d’entretenir s’ha acabat. Els recursos estan orientats a l’aprenentatge, a la recuperació dels espais perduts, i a possibilitar un lloc de treball o be un lloc en la comunitat. I des dels seus inicis la Fundació Els Tres Turons en som uns dels

primers impulsors d’aquesta forma de tractar la malaltia mental. Després de 25 anys podem estar orgullosos de la feina feta, tot i que sabem que encara resta molt per fer, coses per millorar i nous recursos per endegar . Avui la Fundació gestiona 3 àmbits d’activitat; sociosanitari, sociolaboral i empreses d’inserció, i 8 recursos: Servei de Rehabilitació Comunitària, Club Social, Pisos i domicilis assistits amb supervisió professional, Servei Pre-laboral, Servei de Joves, Servei Pre-laboral de

Sabadell, Itineraris d’inserció, l’empresa d’Inserció “Passar Via E.I.SL. En aquesta celebració volem agrair la confiança que ens han fet els usuaris i les seves famílies ja que sense aquesta, avui no celebraríem els 25 anys Feliç aniversari Pilar Camp Tresfí Presidenta de la Fundació

Orígens i evolució de la Fundació Els Tres Turons Els orígens de l’associació Els Tres Turons, van lligats als diferents moviments socials compromesos amb la dignificació de la atenció que històricament es donava a les persones amb malalties mentals. Durant la dècada dels setanta i meitats dels vuitanta del segle passat, es va anar desenvolupant a Catalunya un moviment social que reivindicava unes noves pràctiques en psiquiatria, de vegades des de institucions ja existents i en altres casos, majoritàriament, impulsant projectes nous. Així el grup inicial de cinc persones, començà les activitats, amb més voluntat que coneixements doncs ningú disposava d’experiència sobre aquest col·lectiu, en tot cas existia el neguit de construir formes socials alternatives en un moment encara de gran impuls dels canvis socials. Aquests nous moviments lluitaven per una atenció comunitària, que tingués en compte els drets dels pacients i que aquests es reflectissin en l’atenció que rebien, partien d’un concepte de salut no únicament com absència de malaltia com deia la OMS o, com una manera de viure “que es autònoma, solidaria i joiosa” com deia el Congres de Metges i Biòlegs de llengua catalana (1976), es a dir, que es plantejava fonamental-

ment com reivindicació d’una qualitat de vida que tingués en compte tan els aspectes mèdics com psicològics i socials. La imatge mes gràfica d’aquesta reivindicació en la psiquiatria, era l’exigència que l’atenció es pogués donar des de la pròpia comunitat i no de forma segregada com representava el manicomi, expressió de la institució total i totalitària i de la negació pràctica dels drets de ciutadania de les persones que patien un trastorn mental sever. L'associació va ser una de les pioneres a Catalunya en la creació d'aquesta alternativa. Es aquesta una reforma que si be s’ha donat en bona mesura encara queda molt perquè es pugui dir que està ja realitzada. L’Associació Els Tres Turons, com entitat d'iniciativa social no lucrativa, es va crear l’any 1985 al barri del Carmel de Barcelona, a iniciativa del que llavors s’anomenava Centre d’Higiene Mental del districte d’Horta-Guinardó i que posteriorment passaria a ser Centre d’Atenció Primària en salut Mental del districte, de professionals compromesos de la zona, i amb el recolzament de diverses entitats, principalment del barri del Carmel (AAVV,...) i veïns i veïnes a títol individual.

En un primer moment, el servei s’anomenà Tallers Artesanals Tres Turons, els inicis varen ser difícils, l’equip promotor no tenia experiència ni recursos econòmics, es començava de zero i els professionals només van disposar de diferents tipus de contracte i retribució durant un any en períodes discontinus en el decurs dels primers tres anys. Els tallers suposaven un format assequible per realitzar activitats en format de grup, era per tant útil per el concepte “taller” venia donat perquè ja des del primer moment es va donar èmfasi a la relació entre necessitat de socialització i el treball com a eina de dignificació dels malalts mentals. La reivindicació del dret a la ciutadania, element fonamental que trencava amb el que històricament havia estat la consideració del malalt mental, passava entre d’altres aspectes pel dret al treball. El pensament de l’associació tenia molt com a referent les experiències antipsiquiatries de lluita contra la pervivència dels manicomis, i de psiquiatria comunitària que s’havien desenvolupat anys anteriors a països com Itàlia, Anglaterra, França i també a diferents indrets de l’estat espanyol.. La intervenció tècnica es va concretar en un primer moment en el desenvolupament de diferents tallers artesanals (serigrafia, pastisseria, confecció,

enquadernació,...), cercant diferents fonts de comercialització. Mes tard es veurien els aspectes positius d’aquesta línia de treball i també les seves limitacions i mancances. La reivindicació principal a nivell institucional era el reconeixement d’aquestes pràctiques enteses des de la salut pública com a dret universal. En un primer moment, va ser reconegut per la Diputació de Barcelona (a qui corresponia en aquell moment la competència en salut mental), amb ajuts específics que es varen rebre per part del Consell Municipal de Districte i d’alguna Fundació privada (Serveis de Cultura Popular, Fundació Roviralta). El guany d’aquest equipament, el reconeixement de la seva necessitat, va fer necessària la mobilització davant l’administració, amb diferents formes de pressió, en les que van participar el conjunt de persones implicades en l’Associació , professionals i usuaris. Anys desprès, seria assumit el servei, com a Centre de Dia del districte d’Horta-Guinardó, per la Generalitat de Catalunya, amb els traspassos de competències. L’àmbit d’inserció pel treball tindria una historia mes complex que encara continua. El segon aspecte que des d’un primer moment va estar present va ser no oblidar en cap moment l’aspecte

Rehabilitació psicosocial: Construint una pràctica.

doni. Entenent el concepte bio-pisco-social des de la complexitat. De la mateixa manera, varem anar perfilant el concepte de “programa individual de rehabilitació (PIR)” adaptat a la Rehabilitació Psicosocial, desenvolupat a partir del debat i reflexió obert entre diferents entitats i serveis que es varen agrupar entorn a la Coordinadora de Recursos Intermedis en Salut Mental de Catalunya que la nostra entitat va contribuir a crear a principis dels anys noranta. A l’any 1995 varem participar en un grup de treball del consell assessor sobre Assistència psiquiàtrica i salut mental per elaborar un document de consens entorn a la “Rehabilitació comunitària en salut mental”. Aquest document editat pel Catsalut va suposar el reconeixement de la rehabilitació psicosocial en salut mental com un espai específic i necessari per l’atenció a les persones amb dificultats greus de salut mental.

D’aquesta reflexió es varen anar perfilant diferents formes d’intervenció, sobre la base d’identificació d’aspectes en que es podia incidir des de l’òptica de la rehabilitació i la nostra definició del concepte d’itinerari de vida; que la malaltia mental no es una situació inamovible sinó un procés relacional que pot evolucionar en un sentit o un altre en funció del context i de les característiques de l’acompanyament que es

D’aquesta manera es varen anar perfilant tres línies d’intervenció relacionades i a l’hora diferenciades. Una que podem anomenar “sociosanitària”, la d’acompanyament a la inserció sociolaboral i la d’Empresa d’inserció. Amb el desenvolupament de la pràctica i la creació de nous recursos per part de l’administració es varen desenvolupar les activitats de lleure i el suport a l’habitatge.

comunitari de l’experiència. La voluntat d’establir com criteri d’intervenció, diferents lligams i pràctiques de socialització comunitària, desenvolupant i mantenint un vincle estret amb les xarxes associatives. Amb el temps, l’equip va anar madurant i agafant complexitat reconeixent que els elements d’exclusió social i marginació es donen a diferents nivells i que es relacionen entre ells. Entenent els diferents moments evolutius de la persona, sabent que hi ha elements comuns que donen identitat a un col·lectiu de persones, però que a l’hora, “cada persona es un mon” amb unes necessitats específiques degudes a la seva situació personal i el context familiar i social en el que es mou i, que per acompanyar a aquesta persona s’ha de comprendre la seva realitat des d’aquesta complexitat.

Àmbit sociosanitari La línia “sociosanitària” va anar prefigurant el que pocs anys després agafaria el nom de “centre de dia” i mes endavant de “Servei de Rehabilitació Comunitària” a mesura que va anar adquirint complexitat la seva intervenció, individualitzant més el procés d’intervenció i desenvolupant programes d’intervenció específics, i aquesta era reconeguda per l’administració pública.. Posteriorment, i degut a les característiques i necessitats de la població juvenil (16 a 25 anys) que difícilment es podrien englobar en un servei destinat a població més adulta, es va constituir el Servei de Joves amb l’objectiu d'oferir un espai d’habilitació psicosocial i de trànsit. D’aquesta manera es van configurar els diferents àmbits i nivells d’intervenció: impregnats de la visió de comunitat, com condició prèvia i permanent que emmarca tots els altres. Des de la salut Mental Comunitària, entenent aquest concepte com una intervenció permanent en i amb la comunitat. Sabent que només es poden anar trencant els estereotips i les imatges esbiaixades que arrossega històricament la malaltia mental des de la pròpia vida quotidiana, evitant la segregació i fomentant la interacció relacional i la convivència.

D’aquí doncs la definició de missió, que en el article 2 dels estatuts diu, “La Fundació estarà exempta de tota finalitat lucrativa i de guany, i té per missió: la promoció i suport a la salut mental comunitària en les seves vessants preventives, de lluita contra l’exclusió social, assistencials rehabilitadores i d’integració social i laboral en l’entorn comunitari, tenint en compte la incidència del medi sobre les persones afectades i parint de la corresponsabilització i participació activa d’aquelles i del respecte a la seva llibertat en defensa dels seus drets de ciutadania. Es inherent a la missió realitzar la tasca de forma participativa, no discriminatòria, amb equitat i potenciant la capacitat critica”.

Igualment va ser d’aquest reconeixement de la complexitat de la nostra intervenció que varen anar sorgint necessitats diferents d’intervenció professional, a partir de la reflexió sobre els conceptes d’interdisciplinarietat i multidisciplinarietat com a criteris per a la creació d’equips d’intervenció, la necessitat de la interrelació dels diferents sabers que transmet cada formació específica ( la psicològica, el treball social, l’educació social -que va trigar anys en tenir perfil propi en el nostre àmbit d’intervenció-, la necessitat que els formadors d’especialitats fossin experts en la matèria, etc.) La sistematització d’aquesta primera època es va poder realitzar en bona mesura pel repte que va suposar la

elaboració d’un fulletó que ens va editar la fundació “Serveis de Cultura Popular”, ara ja desapareguda, en el Nº 14 de la col·lecció “Experiències de pedagogia social”. La primera experiència, la dels tallers artesanals que va durar uns quatre anys. Com un compendi de suma de línies (rehabilitació, aspectes laborals, relacional...) Progressivament va anar perdent pes el format i el fet de la comercialització dels productes i els tallers es varen utilitzar mes com eina de mediació, com “objecte intermediari” a través del qual es treballaven la dinamització d’hàbits bàsics, de socialització, es propiciaven processos, etc., mantenint una caseta a la fira de Nadal a la plaça Sagrada Família com espai de comercialització però mes entès com objecte intermediari amb un objectiu pedagògic i socialitzador específic. I la festa anual. Els tallers varen ser el nucli inicial a partir del qual es va anar estructurant i desenvolupant el Centre de Dia, impulsant nous espais, grups de treball i àmbits d’intervenció: d’atenció psicosocial, atenció a les famílies, desenvolupament de l’àmbit del lleure que mes endavant donaria lloc al club social,..).

La centralitat de la persona usuària, empowerment i partenariat. Potser un tema fonamental i primer es el fet d’entendre que, mes enllà dels conceptes de pacient, d’usuari, client,... hi ha una persona amb uns drets de ciutadania concrets, aquesta convicció ètica determina tan la metodologia del servei, com desenvolupar elements de suport i mediació que facilitin l’exercici actiu d’aquests drets partint d’unes dificultats determinades. La practica Professional de la rehabilitació psicosocial apareix com el desenvolupament sistematitzat d’una funció mediadora entre la persona usuària i les seves pròpies dificultats, desitjos i capacitats, la família i l’entorn social. Requereix d’una articulació accessible i de proximitat dels diferents serveis de suport, establint unes relacions terapèutiques sustentades en l’empowerment, fet del reconeixement efectiu per part del professional de la responsabilitat de l’usuari en el procés de presa de decisions i, la funció de partenariat, es a dir l’establiment d’una dinàmica de compartir expectatives en el procés terapèutic. Avui es parla de la superació del Model Clàssic de Rehabilitació Psicosocial i d’un nou paradigma : La recuperació (recovery) centrat en quatre supòsits: organitzacions centrades en les persones,

compromeses amb la cultura de l’autodeterminació, potenciadores del partenariat i orientades a promoure el creixement i a la generació d’esperança en el futur. Es tracta realment de nous supòsits? Ens remeten als principis bàsics de la rehabilitació psicosocial posant en evidència la necessitat sovint de construir nous paradigmes en detriment de revisar críticament les pràctiques i de l’operativitat en les dinàmiques assistencials quotidianes actuals. Els serveis de rehabilitació comunitària han fet un esforç per millorar i ampliar les tècniques de rehabilitació adreçades a la millora de les capacitats funcionals, d’orientar les pràctiques a l’assoliment dels objectius marcats per l’Administració, demostrar l’eficàcia del tractament de rehabilitació psicosocial. Però tot aquest esforç s’ha de conciliar permanentment amb la personalització del tractament de la persona atesa. La vida en els centres on es realitza la rehabilitació ha de tenir un caràcter propi orientat a fomentar la implicació activa i responsable d’aquestes persones, evitant l’estandardització en l’ús de les tècniques i en els temps i en la intensitat de suport en les estades. Només des de la revisió crítica de les pràctiques d’assistència en els nostres serveis podrem aprofundir i avançar en el paradigma de la rehabilitació psicosocial per a potenciar de forma efectiva la autonomia i la

independència de cada persona en funció de les seves capacitats, competències i sistema de recolzament

La dimensió comunitària. Un element característic que va definir aquests moviments per a la renovació ha estat la defensa de la pràctica en la comunitat front al model de custodia, però el lloc no determina per se una pràctica determinada. Quan parlem de “comunitari”, entenem que aquest concepte no defineix un espai urbanístic, sinó que ens estem referint a una pràctica conscient que reflecteix un seguit d’interaccions entre les diferents xarxes socials, formals i informals, que constitueixen la vida en un barri o poble determinats. Significa que aquest servei de salut mental està immers i participa d’aquesta realitat comunitària i de la seva complexitat. Dins l’àmbit de la salut molts cops es confon lo comunitari –una pràctica-, amb “extrahospitalari”, una ubicació determinada, “física”, en la comunitat, confusió que pot portar a reproduir les pràctiques hospitalàries i de custodia, de segregació i d’aïllament a la pròpia comunitat. Aquesta concepció ens ha portat sempre a prioritzar els espais associatius (associacions de veïns i veïnes, biblioteques públiques, casals de barri, IES, Centres

Cívics, horts urbans,...), com a espais d’interacció, no entesos de forma instrumental, únicament com usuari, sinó mitjançant acords de col·laboració amb les diferents entitats per compartir espais, com llocs on desenvolupar els projectes formatius, esportius, d’habilitació i d’inserció psicosocials on es poden desenvolupar i intercanviar relacions que facilitin trencar les tendències a l’exclusió social i afavoreixin pràctiques sustentades en la solidaritat i l’ajuda mútua. Aquesta pràctica compartida entre diferents entitats del barri, ha donat lloc els últims anys a l’impuls d’un projecte de desenvolupament comunitari (Carmel Amunt) promogut per diverses entitats d’iniciativa social (ADSIS, CEJAC, Caritas, Centre Juvenil Martí Codolar, Bolos Leoneses, Els Tres Turons, i Boca Radio, emissora de radio local on usuaris de diferents serveis de la fundació gestionen un programa de ràdio “La Puerta de Tanhausser”), amb el suport de Serveis Comunitaris de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona (Districte d’Horta-Guinardó) per afavorir i promoure interaccions entre el veïnat i col·lectius de persones amb dificultats d’inserció social per diferents motius.

Altre nivell d’intervenció comunitària es el que es refereix a la participació col·lectiva en la interlocució entre les diferents entitats i aquestes amb les administracions publiques. Aquesta participació es dona a dos nivells: com entitat, conjuntament amb el CSMA, participant en el “consell de salut” i en el consell de persones amb discapacitat del districte. En la mateixa línia, a iniciativa de l'associació, l'any 1998 es va constituir el “grup de salut mental” del districte en el que varen `participar AFAMMCA; ADEMM i veïnes del districte i que mentre va durar va estar integrat en el Consell Sectorial de Benestar Social. El mateix any, l'associació va rebre el “Premi HortaGuinardó 1998” per la “contribució a la millora de la vida col·lectiva, concedit per l'Ajuntament de BarcelonaDistricte d'Horta-Guinardó a proposta de les entitats associatives del districte. També el dos de març de 2010, la Fundació va rebre el premi “A la labor social”, concedit per la Federació Andalusa de Comunitats.

Es en aquest sentit que, al parlar d’intervenció comunitària el concepte es refereix tant a la participació “en” com a la participació “amb” la comunitat.

Altres línies de serveis sociosanitaris i en la comunitat Lleure

vincles afectius i socials, promou el foment de l’ajuda mútua i l’autogestió. Obert a la comunitat, amb relació de col·laboració i coordinació amb les xarxes associatives i de voluntariat del territori, com una entitat més del barri.

Amb el Club Social POL+ es va poder aprofundir en l’esfera de la inclusió social comunitària, senya d'identitat fundacional de la entitat, i l’ús creatiu del lleure. Es tracta d’un espai que va més enllà d’ocupar el temps lliure (que per alguns usuaris es tot el temps) i mitjançant activitats molt vinculades amb l’entorn intenta reforçar el lligam social i propiciar els recursos més creatius de cada persona. El Club Social és un equipament inserit en la pròpia comunitat que permet donar resposta a les necessitats d’un sector de les persones usuàries i ex usuàries ateses en els diferents serveis i dispositius de la Xarxa de Salut Mental, en la perspectiva de mantenir i desenvolupar el nivell de qualitat de vida aconseguit, compartir el temps lliure, prevenir recaigudes, foment de l’ajuda mútua, el voluntariat i l’autogestió. Reforçar, possibilitar i mantenir lligams i vincles afectius i socials. El Club Social és un espai de socialització que facilita dinamitzar processos d’inclusió social vers la xarxa comunitària i l’ús compartit i creatiu de l’oci i el temps lliure. Orientat a reforçar, possibilitar i mantenir lligams i

Suport a l’habitatge. Una de les grans necessitats del col·lectiu és poder accedir a l’habitatge i el suport a la seva integració social que pugui pal·liar situacions d’exclusió social, la majoria dels usuaris conviuen amb el seu nucli familiar i quan aquest falta es poden donar dificultats per poder accedir-hi, tant per causes econòmiques com per que la persona necessiti un suport que l’ajudi a mantenir-se en la llar.. En aquest sentit recentment (al 2008) es desenvolupa el Servei de suport a l’habitatge, consistent en suport a l’habitatge en pisos gestionats per la Fundació i a domicilis particulars, amb una col·laboració específica amb el CSMA del districte.

La interacció d’aquests diferents àmbits i programes, comptant amb els diferents serveis del territori, perfila una pràctica social que necessàriament ha d’estar acompanyada pel criteri de l’avaluació sistemàtica i continuada. No totes les intervencions son útils per a tothom. Ni tot passa necessàriament per la inserció laboral, però si que tot succeeix en la comunitat on es poden cercar diferents propostes socialitzadores, on un es pot sentir útil i reconegut pel que es i pel que fa, mes enllà de les etiquetes i estereotips que promouen la inseguretat i els prejudicis vers qualsevol expressió de la diferència. Es en aquests diferents sentits que es pot parlar de salut mental comunitària.

Àmbit sociolaboral L’àmbit de formació i acompanyament a la inserció sociolaboral es va desenvolupar en un primer moment, acollint-nos als programes de formació ocupacional subvencionats per l’INEM i després pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. En quant a les especialitats formatives bàsicament es varen desenvolupar tres: en l’àmbit de les Arts gràfiques, del Disseny i la estampació tèxtil i en Cuina i es van realitzar altres accions de forma més esporàdica (Cursos de Mosso de Magatzem i Manteniment d’Espais Urbans, Escola d’Oficis en Pintura decorativa i decoració de Rajoles). L’escurçament progressiu de la durada de les accions (centrat només en la qualificació professional sense tenir en compte les circumstàncies del col·lectiu) i l’aparició de la figura del Serveis Prelaborals va fer que aquest servei fos una via més idònia per treballar l’adquisició dels hàbits laborals bàsics. Al mateix temps, i davant la constància de que per ser efectius calia fer una intervenció que contemplés totes les fases de la inserció, la nostra entitat va ser pionera en la implantació dels itineraris d’inserció amb el Servei Itinere

L’evolució en sociolaboral.

l’acompanyament

inserció

La inserció laboral de les persones amb trastorns mentals greus i severs suposa un pas important en la seva integració social. Diferents estudis xifren el nivell d’atur al voltant del 90% d’aquesta població, quedant en una situació de alta vulnerabilitat, situació de risc d’exclusió social. La situació que presenten aquestes persones es diversa: a més de les dificultats pròpies de la malaltia (a nivell cognitiu, perceptiu, afectius, evolució episòdica i variable), es donen circumstàncies relacionades amb el trencament vital que va suposar la seva aparició (baix nivell de formació, escassa experiència laboral) un fort estigma social i polítiques públiques poc recolzadores. Ens trobem amb un col·lectiu força heterogeni en quant a situació de partida, amb dificultats i capacitats variades i que exigeixen una diversitat d’intervencions Tot i que les experiències en la inserció laboral amb aquest col·lectiu són bastant recents hi ha una certa coincidència respecte a com s’hauria d’articular la intervenció. Hauria de comptar amb una sèrie de fases (que es poden realitzar des de diferents dispositius)

tenint molt present les preferències de l’usuari, plantejament d’un pla de treball amb l’adopció de mesures adequades a cada subjecte i amb un suport variable i sense limitació temporal en funció de les necessitats de cada persona: En el nostre plantejament actual i resultat de la trajectòria tècnica de la Fundació hem optat per articular dos formats d’intervenció, dependents d’adminsitracions diferents: Els Itineraris d’Inserció a través del Servei Itinere ( Departament Treball) i a través del Servei Prelaboral ( ICASS) que disposa de 38 places. El Servei Itinere ens permet articular intervencions personalitzades, que abasten el procés que va des de l’orientació professional inicial (diagnòstic de l’ocupabilitat) fins a les pràctiques d’empresa, recerca de feina i les intervencions dirigides al manteniment del lloc de treball. El Servei Prelaboral, complementant l’Itinere, ofereix un conjunt de tallers d’habilitació sociolaboral que permeten a la persona confrontar-se amb les capacitats i dificultats i treballar les competències laborals bàsiques (assistència, autonomia,treball en equip, ritme,…). Generant l’oportunitat i temps necessari perquè la persona valori si pot i vol orientar el seu itinerari a la inserció laboral.

Els tallers s’estructuren en diferents especialitats professionals. L’elecció de les especialitats son producte de l’adequació a un conjunt de criteris: han de ser especialitats assequibles per a la majoria dels nostres usuaris, amb un contingut molt pràctic que permeti treballar l’habilitació sociolaboral o bé connectades a les demandes del mercat ordinari o de pròpies activitats productives de Passar Via l’Empresa d’inserció promocionada per Tres Turons,. Un altre factor són les possibilitats que creen per fomentar el treball amb i en la comunitat. Actualment els tallers que es desenvolupen són de cuina, manteniment d’espais urbans (jardineria, hort i forestal), serveis administratiu. manteniment d’edificis (petites obres de paleta i electricitat), i els tallers dirigits a l’alfabetització informàtica dissenyats amb diferents nivells d’exigència. Els Tallers s’han orientat sempre a potenciar la inserció en la comunitat, dirigint les activitats a promocionar la cooperació i col·laboració amb la xarxes socials en els que estem vinculats i en la millora de l’entorn amb una clara vocació comunitària. La cuina s’ubica en el centre Cívics del Coll, els Horts Urbans de Can Soler. Aixó permet que els usuaris desenvolupin les seves tasques en un entorn el més normalitzat possible, que la realització de les feines sigui el més semblant

possible a una activitat laboral real i que el producte de l’activitat tingui una utilitat social (s’han fet tasques d’arranjament – tant de forestal com de paleta- dels espais verds del CSMA d’Horta, de l’escola Font d’en Fargues, i de la Masia Can Soler, el taller de cuina fa serveis de càtering per a diferents entitats socials,…) Un altra iniciativa en les vies intermèdies cap a l’inserció laboral és la col·laboració amb entitats i administracions per tal d’estendre aquests recursos a altres territoris. En aquest sentit Els Tres Turons, junt amb altres entitats, varen promoure la creació de les Oficines Tècniques Laborals (OTL), gestionades per diferents municipis i subvencionades per la Diputació de Barcelona. Dins d’aquest projecte assessorem a diversos municipis. Fruit d’aquesta col·laboració, el darrer any 2009 hem iniciat la gestió del Servei Prelaboral de Sabadell, de titularitat municipal, traslladant la nostra forma d’entendre i articular el Serveis dirigits a les persones amb trastorns de salut mental. Si bé es pot considerar que la inserció laboral forma part del procés de rehabilitació psicosocial cal tenir molt clar l’objectiu i les intervencions que es realitzen per no fer pràctiques similars a altres recursos (SRC, Club Social, teràpia ocupacional)

En els darrers anys el col·lectiu de persones amb trastorns mentals s’ha fet més visible i s’han donat avenços en la creació de nous serveis (que fins fa poc eren experiències molt marginals) com la creació dels Serveis Prelaborals, les polítiques d’igualtat d’oportunitats (itineraris d’inserció, treball amb suport). Un dels grans reptes és l’aplicació de les mesures de la LISMI a les empreses.) Un altre tema pendent és l’articulació entre els diferents recursos existents, tant dels que es destinen específicament al col·lectiu (orientació i suport, formatius, mercat protegit) com el més generalistes (SOC) i el mercat de treball en general. Els diferents serveis adreçats a la inserció laboral han sorgit per iniciativa d’entitats i administracions locals i caldria articular el mapa de recursos basat en el territori per evitar redundàncies i poder consensuar pràctiques i metodologies de treball. A nivell dels recursos de l’Administració seria bo que es portés a terme el pla integral on es garantís el desenvolupament del pla de treball d’una forma “natural” moltes vegades ens trobem amb desconnexions entre accions subvencionades per diferents departaments (perfil d’entrada, durada de l’acció,...) que dificulten el transit entre els recursos.

Com passa amb la població en general, el treball ocupa un idea central en l’imaginari dels nostres usuaris i conté diferents vessants: obtenció de recursos econòmics, forma d’integrar-se en la societat, creació d’expectatives i d’organitzar el temps, forma de vèncer la malaltia. El serveis d’orientació i inserció aporten el suport perquè la persona es pugui confrontar amb les seves capacitats i dificultats i ajudarà a la persona a prendre decisions de futur. La inserció laboral ens alguns casos no serà factible i caldria cercar altres vies d’inserció social que passin

per la ocupació del temps, la integració social i el sentiment d’utilitat Com a millora s’ha observat un increment en les ràtios d’inserció laboral però en general s’ha donat en llocs d’escassa qualificació i per tant també de treballs precaris. Un nou repte és el manteniment de l’ocupabilitat que passa per la qualificació continuada. En el context actual amb una forta crisi econòmica un dels riscos és que encara quedin més exclosos del mercat de treball els col·lectius més fràgils.

Àmbit d’empresa d’inserció Orígens i evolució de la pràctica de la inserció laboral des d’estructures pròpies. L’ocupació laboral sempre ha estat present en l’ideari de Tres Turons, com un dels elements de caràcter rehabilitador, que presenta amples factors d’elements normalitzadors, sempre i com a condició prèvia que la persona, es trobi en el moment adequat per propiciar aquest acte. Es per això que històricament a Tres Turons, s’han anat cercant models i estratègies per materialitzar aquest fet, a part de la formació professional i la recerca en el mercat ordinari o protegit, una de les vies més directes ha estat la creació pròpia d’estructures o equipaments per l’ocupació laboral, com van ser la promoció d’una cooperativa d’arts gràfiques o diferents experiències de treball autònom tutelat en restauració, experiències de curt recorregut. De la pròpia pràctica i de la necessitat de crear una estructura adequada al perfil del col·lectiu, va sorgir la necessitat de construir una empresa pròpia, aquesta primera experiència es va materialitzar amb la constitució d’Entintat SL., any 1997 posteriorment amb la constitució de Repartim SL.,any 2002 i finalment amb Passar via, EI.SL., any 2005, que va suposar la

unificació i suma d’experiències de les anteriors i l’evolució del treball en l’àmbit d’empresa d’inserció. La necessitat d’aquest pas era òbvia, els usuaris dels diferents serveis de Tres Turons, en situació de fer el trànsit cap el món laboral, topaven sovint amb dificultats d’encaix en les empreses on s’ocupaven. Calia doncs un espai que formules una pràctica real de treball, per dotar als treballadors de les eines, els coneixements, el guany de confiança, la correcció en primera persona de les dificultats. La indicació de fomentar trajectòries laborals en el col·lectiu de persones amb trastorns, no es vàlida per a totes les situacions, sempre diem que cada persona presenta situacions exclusives que poden variar també dins l’evolució dels moments, així doncs dins l’ample espectre de propostes de projectes personals, el de laboral n’és un més. Quan l’any 1997 ens varem proposar d’engegar aquesta iniciativa, es va produir un debat important que tenia a veure amb elements ideològics i de la visió del tipus de pràctica pròpia, fet que també implicava el model que volíem, això va suposar, decidir entre la creació d’un Centre especial de treball o pel model d’Empresa d’inserció que en aquell temps començaven a funcionar, sistema pel que finalment es va optar, les

consideracions base d’aquesta decisió van ser en sintonia amb la línia general de Tres Turons, les de funcionar en espais el més transversals possibles, d’ immersió i participació comunitària, trencant estigmes i no discriminant als usuaris en funció de disposar o no de certificat de disminució. Es tractava doncs de construir una empresa en l’àmbit de màxima normalització, en aquest sentit l’empresa d’inserció aportava aquest aire nou d’actuar de forma dinàmica dins l’entorn social i econòmic de forma més oberta i participativa. Per nosaltres la formulació del model, havia de contenir el següent esquema: ser una empresa catalana en la tradició de serietat i identitat, ser una empresa competitiva, rendible econòmicament de forma autònoma, amb base ètica, ser una empresa social que servís per dotar als treballadors d’habilitació laboral, ser una empresa amb un encaix comunitari en el territori. En el pla més operatiu l’orientació es va centrar en la cerca d’activitats amb marge comercial, amb reconeixement social i utilitat, amb ús de mà d’obra intensiva per propiciar ocupació, amb poca necessitat d’inversions importants en maquinària i estructures, de risc laboral acotat, i en interacció amb la societat.

Òbviament traslladar aquesta proposta a un plànol de realitat no era pas tan fàcil, més tenint en compte els pocs coneixements empresarials i de recursos de partida, de ben segur veure com els treballadors en inserció assumien amb entusiasme aquest repte i oportunitat ha estat el motor del progrés i consolidació de la proposta. En aquest recorregut i sobretot en les fases inicials es va comptar amb el suport de diferents fundacions, associacions i administracions com; Fundació Roviralta, Acció Solidària contra l’Atur, Fundació Un sol món, Fundació lacaixa, Fundació Caixa Tarragona, Barcelona Activa, Institut Municipal de Mercats de Barcelona, Juntes dels Mercats d’Horta, el Carmel i Vall hebron) . L'any 2001, l’associació rep el Premi Josep Ma Piñol “en reconeixement a la creació del projecte d’empresa d’inserció laboral i economia social” concedit per la Fundació Acció Solidaria Contra l’Atur. També i com fet relacionat la posta en marxa dels serveis a domicili dels Mercats Municipals, va tenir un important impacte mediàtic i també pràctic, el model es va implantar en la gran majoria de Mercats de Barcelona.

Els valors del model d’empresa d’inserció. Altres elements afegits son els valors de la iniciativa de les empreses d’inserció, en primer lloc, en l’entorn d’una dècada marcada per l’especulació i els guanys econòmics fàcils, posar davant el valor del treball ha estat ja en si una alternativa. Més enllà i més transcendent es la construcció de models econòmics que depassen l’estricte objecte del benefici econòmic simple, mostrant que altres realitats son possibles, ens situem en una demostració pràctica i pública de que les bones intencions no son només paraules amb les que es vesteixen ideologies, sinó fets que creant canvis i realitats de base. Modestament considerem que aquestes experiències son llavors de futur. Bona part de la virtut del model, es relaciona amb convertir a la persona treballadora en el propi subjecte de la seva inserció, prenent-ne part activa amb implicació, reben el conjunt de drets regulats en la pràctica i ordenació ordinària del món laboral, i assumint els deures corresponents. Els treballadors tenen contractes laborals ordinaris i retribucions d’acord al conveni de referència. Altre base positiva es la de compartir una experiència molt intensiva, amb companys i companyes que han patit o pateixen situacions similars.

En el cas de les E.I. en general, els col·lectius objecte de contractació son molt diversos, amb el comú denominador de situacions d’exclusió social o risc d’estar-ho, es tracta dons d’un model transversal. En el cas de trastorns de salut mental aquest fet implica un tractament més dinàmic de la qüestió, no s’està posant l’accent en el problema personal sinó en una metodologia per superar-lo. Sovint tenim la sensació d’estar situats en un extrem del conjunt de dispositius i xarxa de salut mental, i d’estar “sols” en una iniciativa que dona bons resultats. Per tant convidem al sector a obrir horitzons i animarlos a assajar experiències més transversals i obertes.

Bases del funcionament de l’empresa d’inserció. Passar via, te una estructura i personalitat jurídica pròpia, esta articulada sobre dos eixos l’econòmic i el social, des de la vocació i necessitat de ser empresa el disposar de volums de feina i de resultats econòmics permet la pràctica en la inserció sociolaboral, no tan sols en el sentit de viabilitat econòmica, poder pagar salaris de conveni, atendre totes les obligacions establertes, sinó també en el fet de conjunt de viure una experiència de treball real, que es el que dona sentit global en la vivència dels treballadors, des de la

formació, aprenentatge en l’àmbit del treball, coneixements socials, fins l’habilitació sociolaboral. Els treballadors de l’empresa son escollits en un procés de selecció, bastant similar al que seria el habitual en els processos ordinaris, el requisit bàsic es situa en ser derivat des de la xarxa pública de salut mental, vol dir que no només provenen dels propis serveis de Tres Turons, doncs estan oberts a tota la xarxa. A l’empresa i de forma paral·lela al treball, els treballadors assoleixen uns coneixements tècnicprofessionals i aprenen a treballar. En unes formes de regulació del treball que son normalitzades, en tot cas el criteri es el d’exigència d’acomplir les responsabilitats individuals, en un context de relativa tolerància a les dificultats individuals en les fases inicials de la contractació. La contractació de treballadors es de caràcter temporal entre dos i tres anys, degut a la transitorietat de les EEII, es a dir un lloc de pas que permet una experiència constructiva i que permet donar cabuda a més persones en un sistema de rotació permanent. Actualment Passar via, desenvolupa activitats comercials de producció i serveis en: treballs de jardineria i forestals, repartiment a domicili de les compres dels Mercats D’Horta i Vall hebron, treballs de neteja, impressió gràfica i venda de productes

d’economia solidària, artesanals, de la terra, “el turonet” parada 35 del Mercat d’Horta.

Perspectives. L’evolució de Passar via,EI,SL. Entesa com la suma de tota l’experiència ha estat positiva en termes de creixement econòmic, de consolidació del model i de la mateixa activitat d’inserció laboral. Una trajectòria dificultosa en el aspecte de resultats econòmics, però també en la metodologia de l’habilitació laboral de treballadors i de la organització empresarial, a partir del 2005 comença un període de balanços positius en els termes plantejats, amb continuïtat fins avui, en que malgrat l’entorn general desfavorable tenim la vocació de mantenir. En els tretze anys d’experiència, han compartit aquest treball dos-cents treballadors en inserció, en un 80% de resultats molt positius, tan del punt de vista d’inserció laboral com el d’haver incorporat en el seu historial de vida una experiència positiva amb guanys personals i de drets, importants. Passar via te una perspectiva de moment de futur, avalada per la seva organització, qualitat de treball, clients i politiques actives de suport de l’administració, que en aquest cas varen tenir un bon inici, van tenir una

davallada posterior i han millorat en la darrera etapa, el volum d’aquest suport es situa actualment en el 25% de la facturació. Cal recordar que la Llei d’empreses d’Inserció va ser aprovada l’any 2002, recollint l’esperit i les formulacions de que les empreses existents s’havien dotat ja abans. No es el propòsit de Passar via, ser una empresa suportada amb el finançament públic, sinó com estem demostrant poder funcionar amb solvència i independència, amb un objectiu de pràctica d’utilitat social. Si creiem que la col·laboració de l’administració ha de posar més l’accent en l’adjudicació de contractes públiques cap a les EEII.

Considerem que Passar via avui ha donat un pas de consolidació important i que disposa de perspectiva de futur, tampoc es però la nostra intenció la d’una gran expansió de creixement, més aviat mantenir una evolució de volum lenta però constant i la de fer pedagogia sobre el model, especialment en el sector de la salut mental, en realitat som la única empresa que operem de forma exclusiva amb aquest col·lectiu, i constatem que les experiències individuals son molt positives en la inserció laboral, rehabilitació i millora de vida de les persones implicades, per tan hem d’animar al foment de noves experiències que vagin naixen en diferents territoris.

D’Associació a Fundació. criteris socials de la gestió. A principis de la dècada dels 2000 la direcció de l’Associació Els Tres Turons, veu la necessitat de canviar la forma jurídica ja que el model associatiu no es correspon a la realitat social de l’entitat. Finalment es va optar per la forma de Fundació, ja que aquesta permet el manteniment de les finalitats de l’entitat amb independència dels seus gestors. Una Fundació es una entitat on un capital es posa a treballar per la consecució d’uns objectius concrets sempre amb una finalitat social i sense afany de lucre. Es doncs un model molt més clar a l’hora d’organitzar una entitat que gestiona serveis públics amb vocació de treball amb la comunitat Aquest treball comunitari a fet necessari la col·laboració permanent amb xarxes de tot tipus amb entitats properes des de un punt de vista geogràfic (barri, districte), tècnic (salut mental), ideològic (economia social, etc). Des del punt de vista geogràfic i donat que alguns dels nostres serveis son sectoritzats pel districte d’Horta-Guinardo i d’altres han d’estar molt arrelats al territori ha estat des de sempre una prioritat el establir tota una xarxa de connexions amb entitats, equipaments i veïns. Es per això que la Fundació forma

part activa de diferents xarxes associatives. Des de un punt de vista tècnic sempre s’ha treballat amb les entitats que entenen la rehabilitació psico-social-laboral de forma propera als nostres plantejaments situant l’usuari en el centre de l’atenció. La Fundació en aquest sentit participa activament en Fòrum de Salut Mental; FEICAT (Associació d’Empreses d’Inserció de Catalunya), ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social), Coordinadora Catalana de Fundacions, o amb xarxes estatals com la FEARP (Federació Española de Asociaciones de Rehabilitacion Psicosocial). Finalment la Fundació considera que per canviar i millorar l’atenció que reben les persones amb malalties mentals es important una transformació social en molts àmbits. Aquest es el motiu perquè des de la Fundació treballem amb xarxes de clar contingut social com es el cas de la XES (Xarxa d’economia solidaria) o Coop’57 (Cooperativa de serveis financers de l’economia social i solidaria ). Paral·lelament, els últims any s'ha anat aprofundint en desenvolupament d'eines per a la sistematització i avaluació dels diferents programes d’intervenció: seguiment dels programes i recerca d’indicadors significatius de la nostra pràctica i que permetin fer un seguiment i introduir millores i donar a conèixer els resultats de la nostra intervenció. A més amb l’increment de serveis i recursos humans aquesta

necessitat es veu més ampliada. En aquest sentit des del 2003 es varen introduir progressivament a tots els serveis de la Fundació la certificació de qualitat ISO.900, i s’han implementat els estàndards de qualitat de la Fundació Avedis Donabedian. Periòdicament, una organització ha de saber mirar dins seu i fer-se la pregunta següent: “I nosaltres, com ho fem?” És a dir, introduir una reflexió crítica de les pròpies pràctiques i elaborar eines que ajudin a fer-ho. Es en aquest sentit que l’any 2002 es va desenvolupar un procés a la Fundació per tal d’elaborar un codi ètic. El fet que el codi ètic es centri en els valors compartits i en el seu caràcter interdisciplinari, facilita a l’organització parlar d’una ètica aplicada a la seva pràctica social i centrada en la responsabilitat. Estableix un diàleg entre les diferents parts implicades en l’acte professional i alhora amb la persona usuària entesa com a subjecte autònom i amb drets. Es remet a una responsabilitat que és individual i alhora col·lectiva, és a dir, del professional concret, de l’equip o equips d’intervenció, i de l’entitat en el seu conjunt. No

difumina la responsabilitat individual sinó que posa èmfasi en la complexitat de l’acció social. L'historia d'aquest 25 anys no ha estat lineal. Com moltes de les entitats d'iniciativa social amb vocació pública que varen sorgir per cobrir una atenció social que no donava l'administració pública, també el nostre ha estat un camí dificultós no exempt de crisis mes o menys ben resoltes. Ha estat, i segueix sent, un procés d'aprenentatge continuat de vegades amb creixements incontrolats i crisis producte de períodes de feblesa en el suport econòmic per part de les administracions públiques i també de la manca d'experiència que es va superant, des de la mateixa pràctica i amb una aposta per la professionalització tècnica sense perdre el referent d'iniciativa social i solidaria. Es part d'una experiència avui reconeguda per les administracions públiques i la comunitat, que agafa èticament sentit quan dona satisfacció a les necessitats dels col·lectius de persones mes vulnerables i els acompanya en el camí de la recuperació dels seus drets de ciutadania.