Memòria 2021

PRESENTACIÓ La programació del festival d’arquitectura 48h Open House BCN 2021 destaca el tema de l’arquitectura mediterrània, una tradició arquitectònica vernacular, d’arrels populars i anònima que s’ha interpretat i adaptat a les noves realitats.

Històricament, la costa del Mediterrani s’estructurava en nuclis densos que donaven un equilibri territorial: ciutats actives amb comerç portuari, boscos que controlaven l’erosió i àrees fèrtils d’agricultura. L’arquitectura mediterrània va desenvolupar característiques tipològiques pròpies i tècniques constructives arrelades al lloc. Pel que fa a les tipologies, trobem exemples com la casa mediterrània, que es caracteritzava per tenir unes dimensions humanes (amb espais de proporcions domesticades que tenien en compte el comportament de les persones). Pel que fa a les tècniques constructives, trobem exemples com la volta catalana (que Rafael Guastavino va perfeccionar, exportar i patentar amb edificis com el Teatre La Massa de Vilassar de Dalt i el recinte de l’Escola Industrial de Barcelona); exemples constructius del modernisme (com l’obra de l’arquitecte J.M. Jujol a Sant Joan Despí), i exemples industrials, que, per cobrir les necessitats funcionals i econòmiques, sovint feien servir els materials més propers (com la Indústria Akroll, a l’Hospitalet de Llobregat).

Com a novetat d’enguany, el festival destaca l’obra de l’arquitecte José Antonio Coderch de Sentmenat, alumne de J.M. Jujol, que va modernitzar la tradició arquitectònica mediterrània adaptant-la als paràmetres del moviment modern. Aquest arquitecte va fusionar la funcionalitat de l’arquitectura rural amb les tècniques constructives del moment sense perdre’n l’essència, conscient que els valors vernaculars defineixen la memòria col·lectiva i són un bon fonament per al futur. Els inicis professionals de l’arquitecte van passar per la vila de Sitges, d’on va ser arquitecte municipal. Aquesta vila s’incorpora a la programació del festival, un exemple de ciutat intermèdia mediterrània que va passar de la pagesia a l’activitat portuària (època medieval i moderna), que va créixer gràcies al comerç amb les colònies americanes (els americanos o indianos van ser sitgetans que es van enriquir comerciant amb les amèriques, i que van comprar i reformar antigues cases del poble, al segle XIX), convertida en focus cultural del modernisme, i que es va estendre amb l’arribada del turisme (segle XX).

La programació del festival també ressalta diferents edificis de la programació organitzant-los per seccions temàtiques: la secció Open Infraestructures convida a visitar les instal·lacions que donen suport al desenvolupament de les ciutats (per exemple, el dipòsit d’aigües pluvials l’Estrella, a Badalona, o les cotxeres del Tram, a Sant Joan Despí); la secció Open Social mostra l’arquitectura de la ciutat que respon als desafiaments d’inclusió social (es visiten diferents edificis que donen resposta a la situació d’emergència habitacional, com els habitatges cooperatius La Xarxaire o els habitatges socials del Bon Pastor), i la secció Open Green destaca els edificis pensats amb criteris de sostenibilitat mediambiental (com el Terrat Viu del Museu de les Ciències Naturals de Barcelona).

Finalment, el festival se suma a esdeveniments d’actualitat, com Barcelona Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021 (organitza visites a edificis com el Campus de l’Alimentació de la UAB, al recinte de Torribera, a Santa Coloma de Gramenet) i l’homenatge a l’arquitecte Enric Miralles (entre els concursos de participació creativa, es fa un itinerari, l’Open Sketch, seguint l’obra d’aquest arquitecte).

6