Des de 1995
Nº 500
D.L.CS-242-04
11 de juliol de 2014
1,70 €uros
Nº 973
Celebrant El Rocío Rastrillo Solidari de les associacions socials
11
19
Competició de les escoles de ciclisme de la U.C. Benicarló
140 establiments participen en la Nit en Vetla
24 26
11 DE JULIOL DE 2014
Bústia:
EDITORIAL Nit en vetla
Pots fer-mos arribar: · Fotos · Cartes d'opinió · Esqueles setdiesbenicarlo@ gmail.com
K&A C/ València, 31 baixos
Anuncia’t:
Publicitat: K&A C/ València, 31 baixos 12580 Benicarló (Castelló) info@kapublicitat.com
Tel: 964 46 52 53
L'equip: Editor: Pablo Castell Consell de Redacció: Coordinador: Vicente Jovaní Beltran. Joan Ferré, José Mª Fibla, Francisco Gallego, Pedro Manchón, Teudo Sangüesa y Gregorio Segarra. Reporters i redactors: Enoc Altabás i Vicent Ferrer. Col·laboradors: benicarloaldia. com, Gregorio Segarra, Juanma Beltrán, Jaume Rolíndez, Carlos Blasco, Manuel Ferrer, J. R. Ferreres, Patxi Pérez, Dani B., Juanvi Gellida, Patricio Abad, Javier Angosto, José Manuel Ávila, Ricardo Bayarri, Aleix Castellnou, J.Mª Domínguez, Paco “el Flare”, Eduard Gómez, Oriol Guimerà, Julio López, Manuel Milián, Javier Palau, Patxi Pérez, Alberto Segarra, Jaume Rolíndez, Daniel San Nicolás, Antonio J. Tomás. Disseny: sergiofores.net Edita: Editorial Antinea Tel: 964 45 00 85 Fax: 964 45 2012 Imprimix: A.G.Castell Impresores S.L.
facebook.com/setdies.benicarlo Esta publicació no es fa responsable de les opinions dels seus col·laboradors ni les accepta com a seues. Com a setmanari independent, estem oberts a qualsevol opinió sempre que es mantinguen unes mínimes normes de respecte i educació. Els escrits no poden superar les 500 paraules i les imatges hauran de ser com a mínim d'1 Mb. No s’acceptaran les aportacions si no estan signades i amb fotocòpia del DNI. De la mateixa manera, la direcció es reserva el dret de publicar tot el que li arriba.
2
NÚMERO 500 - 11 DE JULIOL DE 2014
Aquest proper divendres Benicarló viurà una nit màgica, al mateix nivell popular de les nits de Sant Antoni, Sant Josep o Sant Joan, nits en que el foc pren protagonisme als carrers i les places de Benicarló per commemorar l’esdevenir del clima meteorològic i social. La “Nit en Vetla” substitueix les fogueres pel caliu de la gent, per la llum de centenars d’establiments oberts i per les ganes de viure de la població al complet. L’edició del passat any, primera i única fins ara, va representar una sorpresa per la qualitat dels espectacles al carrer i per la magnitud de la resposta ciutadana. Memorable l’actuació musical sobre la
façana de l’ajuntament. De bon començament el llistó va quedar molt alt, i l’expectativa enguany és màxima. Es preveu que més de 140 establiments i desenes d’associacions culturals ofereixquen oportunitats comercials i d’oci als milers de benicarlandes i benicarlandos, i tots els forasters que vulguen, que ompliran el centre del poble. Divendres, a partir de les vuit de la vesprada, vorem i viurem el Benicarló de les possibilitats, el poble que combina art, festa i treball i que es presenta davant el futur amb les piles carregades per seguir creixent com a societat. Fer-ho possible ens pertoca a tots.
La propera setmana totes les fotos socials de l’acte!
11 DE JULIOL DE 2014
L’ACTE DE LA SETMANA
Exposició fotogràfica
“El Joc de la Vida” de Cristian Arin
Fins el 21 de juliol al Mercat Central de Benicarló podreu visitar una exposició fotogràfica on la imaginació i la creativitat, fan de cada imatge una història, donant peu a "El Joc de la Vida".
/ccportalmediterraneo
@portalmedite
NÚMERO 500 - 11 DE JULIOL DE 2014
3
11 DE JULIOL DE 2014
ACTUALITAT
Benicarló viatja a Saint Pol de Léon per avançar en projectes de cooperació
Per cinqué any, una delegació de l'Ajuntament de Benicarló s’ha desplaçat a Saint Pol de Léon amb motiu de la Festa de la Carxofa que cada mes de juliol organitza el municipi del nord de França. Els regidors d'Agricultura, Promoció Econòmica, Festes i Urbanisme i Medi Ambient formen la delegació, que sortia dijous 10 de juliol amb l'objectiu de reforçar la relació amb la localitat bretona que es va oficialitzar l'any passat amb la firma de l'agermanament. A més d'assistir als actes centrals de la Festa de la Carxofa, que tenen lloc diumenge, la delegació aprofitarà per establir contactes que puguen beneficiar els futurs projectes de cooperació que s'estan estudiant, sobretot els relacionats amb els temes agrícoles. De fet, els regidors mantindran reunions amb empresaris del sector de l'agricultura, molt potent en aquella zona, i assistiran també a les reunions de la comissió d'agermanament que s'ha creat a Saint Pol de Léon per tal de fer un seguiment de les iniciatives que s'han dut a terme fins al moment, com és el cas dels intercanvis d'estudiants, la creació d'un grup d'esportistes dels dos municipis o la culminació del Projecte Europeu de Joventut que va començar a Benicarló el passat mes de març. Cal recordar que la relació entre Benicarló i Saint Pol de Léon va començar ara fa quatre anys amb l'objectiu d'obrir intercanvis econòmics, socials i culturals entre les dos ciutats. L'agricultura, i més concretament el cultiu de la carxofa, és el punt d'unió de les dos localitats, tot i que amb volums de producció molt diferents. Saint Pol de Léon, coneguda com la capital francesa de la carxofa, produeix 50 milions de quilos d'aquesta verdura cada any i concentra el 90% de la producció de coliflor de tot França. A més, compta amb una potent cooperativa que dóna treball a més de 10.000 persones. Tot i ser un municipi de només 7.400 habitants, té un important atractiu turístic, però és sobretot l'agricultura el puntal de la seua economia. La localitat compta amb més d'un centenar d'explotacions agrícoles que s'aprofiten de l'excel·lent situació privilegiada de la localitat bretona.
4
NÚMERO 500 - 11 DE JULIOL DE 2014
Benicarló tindrà una rotonda dedicada a Saint Pol de Léon La propera visita de la delegació francesa a Benicarló serà el mes de gener, amb motiu de la Festa de la Carxofa de Benicarló. Durant l'estada dels representants de Saint Pol de Léon es batejarà una rotonda amb el nom de la localitat francesa, concretament la rotonda situada a l'encreuament entre la carretera de Peníscola i l'avinguda de les Corts Valencianes. A més, els últimes dies s'han renovat els cartells que senyalitzaven en tres punts diferents dels accessos a Benicarló els agermanaments de Benicarló i s'ha afegit el nom de Saint Pol de Léon.
11 DE JULIOL DE 2014
ACTUALITAT
L'Ajuntament beca 50 menors en risc d'exclusió social per a l'Escola d'Estiu
Durant els mesos de juliol i agost, els menors en risc d'exclusió social de Benicarló tindran l'alimentació garantida després que l'Ajuntament haja sol·licitat la línia d'ajudes de la Generalitat per a accions de menjador i oci destinada a famílies en risc d'exclusió social. En total seran 50 menors els que es beneficiaran d'aquestes ajudes que permetran cobrir les necessitats bàsiques durant el període
d'estiu. Donat que l'Escola d'Estiu finalitzarà el 8 d'agost, a partir d'aquesta data el servei de menjador el tindran cobert a través del Menjador Social. L'Escola d'Estiu de Benicarló va començar el passat 1 de juliol amb 314 alumnes matriculats i amb una nova empresa al capdavant: Gestiona Cultura,
que va aconseguir la gestió del servei després d'un procés de licitació al qual es van presentar quatre empreses. Les dos quinzenes del mes de juliol continuen sent les que més matrícules han registrat (548 en total) i, per edats, els alumnes més nombrosos són els d'educació infantil (125 alumnes en total), seguits dels xiquets i xiquetes de primer cicle i segon cicle de primària (91 i 70 alumnes respectivament).
Cruz Roja Peñíscola celebra los 150 años de la agrupación La agrupación local de la Cruz Roja en Peñíscola ha celebrado estos días el 150 aniversario de la organización con un emotivo acto al que asistieron los voluntarios, la directiva y el alcalde de la ciudad, Andrés Martínez, junto a la concejala de Bienestar Social en el Ayuntamiento, María Jesús Albiol, con quien la agrupación trabaja distintos programas en el municipio. Durante la celebración del aniversario la presidenta de la formación local, Isabel Calatayud, leyó un manifiesto sobre la vocación del movimiento humanitario de Cruz Roja y presentó el nuevo perfil de la entidad local para Facebook. El primer edil felicitó la tarea de los voluntarios locales y agradeció su implicación y trabajo con los colectivos con mayores necesidades de la localidad. NÚMERO 500 - 11 DE JULIOL DE 2014
5
11 DE JULIOL DE 2014
L’ACTE DE LA SETMANA
a vista d’ocell Joan R. Ferré Querol
Els valors del “encierro” La segona setmana de mes de juliol és ja, per tradició, aquella en la que et despertes cada matí pensant que tens una primera feina: asseure’ns davant la tele per a vore l’”encierro” de Pamplona. Sis braus, vuit o deu mansos, una dotzena de pastors i milers d’éssers humans de tota mena i condició (homes, dones, joves, vells, blancs, negres, prims, grassos, experimentats, inexperts, etc) intentant jugar al pilla-pilla pels carrers impol·luts i lluents del centre de la capital navarresa. Un joc en el qual els braus són els més innocents i els més desconcertats de tots els actors, ja que des del vol del primer coet ixen al carrer sense saber de què va la cosa, envoltats de milers de bípedes que els escridassen i volen acabar quant abans millor. Mentrestant, milions de persones en tot el món patim o gaudim de l’espectacle, segons sensibilitats,
on el valor ve donat per no saber si serem testimonis d’una tragèdia: una cornada mal donada o una “montonera” massiva a l’entrada de la plaça tal com va passar fa un parell d’anys. Perquè és això el que ens manté atents davant la pantalla i el que porta milers de visitants de tot el món cada any a Pamplona. Una locutora de televisió deia a l’acabar un dels espectacles d’aquesta setmana: “La mejor noticia hoy es que no hay noticia, parte de heridos limpio de cualquier incidente en todo el recorrido”. Doncs no, no estic d’acord. Si aquestes bones notícies foren habituals en el parte diari de ferits del “encierro”, la festa perdría una gran part del seu atractiu i els San Fermins acabarien sent objectiu per a les excursions de l’INSERSO o de les que organitzen les mestresses de casa. Un altre periodista televisiu ja cridava l’atenció, aquets dies, sobre un fet que comença a ser massa habitual: hi ha “corredores” que ni es mouen quan els bous els passen a mig metre, com si baixaren al carrer a vore passar una processó laica on alguns confrares, en lloc de
ciris, porten banyes. Ni immutar-se, tu. Per no parlar dels centenars de badocs que es mantenen impassibles, arramblats a la paret o parapetats al llindar d’una porta, confiant en que ningú els empente davant els bous quan arriben a tota velocitat. I és que on hi ha feres cal sang. A un espectacle on l’atractiu fonamental és la força bruta dels animals feréstecs i la demostrada insolidaritat dels humans davant el perill, cal que els de les banyes troben alguna cosa blana per punxar, i que l’instint humà per la supervivència ens mostre com som capaços d’aixafar-nos uns als altres per fugir del perill. No busquem uns altres valors a aquesta festa i a totes les que empren animals salvatges. L’únic al·licient que hi trobo (que hi trobem la majoria) és que, de tant en tant, algun congènere nostre ho pague amb la pell. I si no mireu el tradicional “Toro mecánico del “rodeo” mexicà: des que se usen aparells programables que fan la seva funció en fires i parcs d’atraccions, ha perdut la seua condició d’esport per a homes i ha passat a ser un joc per a xiquets i entreteniment per acomiadar fadrines atrevides. Tot i la capa protectora que, de tant en tant, treu a passejar, San Fermín mai permetrà que “l’Encierro” acabe sent això. I qui no vulga pols que no vaja a l’era, no trobeu?
verlas venir Alfredo Di Stéfano La muerte sorprendió a Di Stéfano cuando estaba a punto de jugarse la primera semifinal del Campeonato Mundial de Fútbol. La vida de Alfredo Di Stéfano se apagó en uno de los momentos en los que el fútbol es protagonista mundial. Seguro que a él le hubiese gustado morir en una circunstancia en la que, en cierta manera, llevara “las botas puestas”. Escribo este artículo antes de que se celebre el partido entre Brasil y Alemania, pero estoy seguro de que la FIFA recomendará a las selecciones contendientes que sus jugadores luzcan brazalete negro en recuerdo del que fuera en su época el mejor jugador del mundo, y ahora Presidente de Honor de un club de referencia como es el Real Madrid. Ciertamente, al igual que no existe la verdad absoluta, tampoco hay ningún jugador al que se le pueda considerar el mejor del mundo; el mejor de todos los tiempos, porque no hay ningún ser humano que pueda situarse fuera de la circunstancia temporal. Alfredo Di Stéfano fue el mejor jugador que
6
NÚMERO 500 - 11 DE JULIOL DE 2014
había en el universo futbolístico en la década de los años cincuenta, entre 1953 y 1962. Los que le vieron jugar durante todo este tiempo, en los campos de fútbol o en los reportajes del No-Do o en las primeras televisiones en blanco y negro, pueden dar fe de ello. Alfredo Di Stéfano era una de esas personas con una predisposición biológica congénita para alcanzar la excelencia en la práctica del fútbol. Una capacidad superior a la normal para percibir y leer y entender lo que acontecía en el espacio de un rectángulo de juego. Y, gracias a una singular plasticidad cerebral, practicó el fútbol de una manera diferente a como se jugaba y se había jugado hasta entonces. Él tuvo la capacidad de hacer brillar y sacar lo mejor de Puskas, de Gento, de Rial, de Kopa, de Zárraga… Alfredo Di Stéfano no es el mejor jugador de fútbol de todos los tiempos, pero sí que fue el primero en ser considerado como tal por haber sido capaz de practicar el fútbol total. Como todos los crack tuvo su apodo. Se le conocía como “la Saeta Rubia”. Después vino Pelé, “o Rei”; y después, Cruyff,
——http://www.coc.net.co/
teudo sangüesa
“el Flaco”; y Maradona, “el Pelusa”; y ahora domina el panorama, Messi, “la Pulga”. Todos esos jugadores que acabo de nombrar han sido o son, en su circunstancia temporal, los mejores jugadores del mundo. Pero ninguno ha tenido una identificación con un club como la tuvo Di Stéfano con el Real Madrid. Se lo dieron todo el uno al otro. Son las dos caras de una misma realidad. Los aficionados del Madrid le querían y le admiraban. Los del Barça, le temían y también le admiraban. Ahora es el momento de reconocer su legado y de aplaudir a uno de los hombres que tuvo la capacidad de revolucionar el fútbol.
11 DE JULIOL DE 2014
SOCIETAT
tendido del 7 Gregorio Segarra
Los Alcaldes en la memoria Casi todo lo que hoy nos parece importante, con el paso del tiempo se destiñe, pierde cuerpo y acaba por caer en el olvido. Pasa con casi todo. También con los hechos de los alcaldes, a los que, a medida que van pasando los años, se les recuerda más por sus grandes obras y algún dicho, que por lo bien o mal que lo hicieron durante su gestión al frente del Ayuntamiento. En cierta ocasión, Enric Escuder, siendo Alcalde, dijo que nadie le recordaría por haber invertido una fortuna para evitar el colapso del sistema de alcantarillado público de la ciudad, tras décadas y décadas de abandono. Alguien tenía que hacerlo, lo hizo él y nadie le recordará por ello,
aunque yo, cada vez que diluvia, sí me acuerdo. En cambio, si hablamos de Ramón Cid, todos asocian su recuerdo al Instituto que llevaba su nombre y que algún iluminado, en mala hora, rebautizó como Joan Coromines; a Ramón Soriano, por haber “hecho” la Avenida Jacinto Benvente; a José María Febrer todos le recordamos como el Alcalde que “hizo” el Plan General de Ordenación Urbana, el anterior Centro de Salut, el Casal Municipal, el Club de la Tercera Edad, el Pabellón, la Pista “del Marynton”, el Colegio Ródenas, el Ayuntamiento, la Avenida Cataluña, el Campo de Fútbol, y por un eslogan: “lo que no aprofite, al fem”; a Jaime Mundo, por las Pistas de Atletismo, la Piscina, el Mucbe, la peatonalización del Centro, la nueva Lonja de Pescado, o el Centro Comercial; y a Marcelino Domingo se le recordará por el Velódromo, la Carretera al Polígono, el nuevo Centro de Salud, la vivienda tutelada para Discapacitados, el
la mirada critica Jose Maria Dominguez Rodriguez
Golpe de mano Hablar a la ligera de “elección directa” para hacer ejecutiva la lista minoritariamente más votada, en un sistema político proporcional, donde además es olímpicamente in-elegido el máximo representante del Estado, con carácter vitalicio y hereditario, es una broma de mal gusto que revela a las claras la patología de la democracia existente. El resultado de las elecciones europeas del 25M ha hecho saltar todas las alarmas. Por primera vez desde el inicio de la transición, los dos partidos pilares del sistema, conservadores y socialdemócratas, no alcanzan a representar a la mitad del electorado. Su legitimidad está en entredicho. De ahí la ristra de abdicaciones, coronaciones y apresurados recambios entre las estructuras que soportan el statu quo. Todos los indicadores señalan que lo peor para quienes durante estos últimos 36 años han detentado la hegemonía puede estar por llegar. El miedo se masca en los altos despachos del régimen. Y si sus fechorías no lo remedian, el 2015 pronostica su San Martín. La apresurada modificación de la Ley Electoral y la Ley de Bases de Régimen Local a punto de perpetrar por el ejecutivo para que en los ayuntamientos y autonomías gobierne la lista más votada. De esta manera creen poder evitar que la suma de las formaciones
políticas de base, surgidas al calor de los movimientos sociales y el activismo ciudadano, arrase en los próximos comicios locales y autonómicos, como ya advierten varios sondeos, públicos y clandestinos. Una victoria sobre el duopolio dinástico imperante en las ciudades arrojaría una foto muy parecida al resultado del 14 de abril de 1931, cuando España se acostó monárquica y se levantó republicana. Esa es la prima de riesgo que el poder vigente no está dispuesto a pagar. Primar a la lista más votada permitiría monopolizar ayuntamientos por partidos políticos que no cuentan con más de un 30 por 100 del electorado, el ratio promedio obtenido en las últimas elecciones para los dos partidos del duopolio dinástico. El apaño, aparte de su evidente oportunismo, no deja de tener aristas difíciles de vadear. Salvo que semejante condensación del escrutinio lleve además aparejado una abusiva redistribución de los escaños en la misma dirección, haciendo de las elecciones una especie de monopoly en el que el ganador se lo lleva todo. Porque existe el
nuevo Parque de Bomberos, ojalá que por la Depuradora, y por el famoso “venid de uno en uno”. Por supuesto que en esto de los recuerdos cada cual es dueño de los suyos y no trato aquí de hacer un exhaustivo repaso de los logros de todos y cada uno de los alcaldes que ha tenido nuestra ciudad. Faltarán muchos y puede que hasta sobre alguno, e incluso que los haya que sean compartidos –en cuanto a mérito- por más de un alcalde. La memoria, ya saben, es flaca y muchas veces injusta. El objetivo no es ese, al menos hoy, por lo que no me tengan en cuenta los olvidos ni los errores. Es tan solo una aproximación a la realidad a través del recuerdo, que cada uno puede interpretar a su gusto y sacar de la interpretación las conclusiones que estime convenientes. Yo he sacado una: que “manda güevos” lo que fue capaz de hacer por nuestra ciudad un alcalde que no tenía un duro ni nadie que se lo diera, que por no tener no tenía ni jornal y al que todavía ninguno de sus sucesores ha tenido lo que él tuvo para dedicarle una calle. ¡Recollons, quin poble!
problema de la moción de censura, que forma parte de las prácticas parlamentarias indeclinables. Gracias a esa herramienta a disposición de los grupos minoritarios en la oposición, en las cámaras se evitan tentaciones totalitarias o despóticas que hagan de la gestión gubernamental un ordeno y mando. Ellos quieren que la participación institucional de la disidencia, desde arriba y en vertical, suponga la integración ex post en el sistema. La ciudadanía por el contrario, debe superar el ámbito de la simple anomalía y poner los medios que para que la movilización, desde abajo y en horizontal, entrañe la ruptura con el statu quo. Una simple ecuación de medios y fines. De ética política y de prácticas democráticas.
NÚMERO 500 - 11 DE JULIOL DE 2014
7
OPINIÓ
11 DE JULIOL DE 2014
día a día: diálogos José Ramón Ferreres
Otra vez Mabel… ¿Y van? —¿Qué, ya tienes tema? – me sorprende Paquita Mancheño. —Siempre los hay, pero igual tú me ofreces algo y no tengo que pensar. —Igual… -viéndome el 7dies pasado sobre la mesa– otra crónica del Mabel. ¿Y van? Estaba pensando que tú conoces la historia desde su nacimiento ¿no? —Pues sí. Esta vez tuvimos que “pagar” un suplemento por traer tantas medallas. —…“Pesábais” mucho más que a la ida. —En serio, este año ha sido todo un éxito, no solo en este campeonato, en todos los niveles y categorías. —¡Y todo lo que hay detrás! Muchísimo entre-
namiento, muchas horas. —Y una grandísima entrenadora: Manola. —Es dura, exigente, pero los resultados la avalan. Perfeccionista. Se exige mucho de ella misma y de todas sus gimnastas. —Es el alma máter. Es el engranaje que lo hace funcionar todo. Una gran luchadora. Nunca le ha importado dedicar horas y horas a las niñas… —…que algunas ya son unas mujeres, como tus hijas. Además, las ves (físicamente) y sabes que son atletas hasta en la pose de andar. —Eso siempre queda. —Y su hija le va a la zaga. —Blanca López Belda es tal para cual. Mejor, ha sacado lo bueno de su madre multiplicado por tres (¡por lo menos!). —Llegó a formar parte de la Selección Nacional. Y como entrenadora ha estado a la altura de lo esperado y más. ¿Y Cristina? —¡Menudo equipazo! Aprovechemos para
con la ruana al hombro FRANCISCO gallego
Dinero No sé si se debe a la dichosa crisis, que parece tener la culpa de todo o servir de disculpa para todo, o simplemente se debe a los nuevos tiempos y a la ideología dominante, ese capitalismo neoliberal que nos envuelve, que parece tener como único objetivo el dinero, pero lo cierto es que todo se explica por los euros que se ganan o se pierden. Me parece curioso que cualquier información sobre un acontecimiento se explique por los dineros que aporta o que se dejan de ganar. Que en la tele hablan de un fin de semana o de un puente o de cualquier fiesta y comentan el tiempo que va a hacer, pues siempre terminan con lo rentable que va a suponer tal acontecimiento o circunstancia por el buen tiempo, o con la escasez en las ganancias que va a aportar el mal tiempo. Siempre en muchos millones de euros. Que hablan de un acontecimiento deportivo, ahí aparecen los millones que va a mover. Que se habla de la Semana Santa en cualquier ciudad de Andalucía o en cualquier otra parte de España, pues terminan con la cantidad de millones que va suponer en ingresos. Que hablan de los acontecimientos de
8
NÚMERO 500 - 11 DE JULIOL DE 2014
felicitarlas. —Y al ayuntamiento que haga a “granel” los “elogios” que les entregan, que van a seguir siendo muchos. —Benicarló debe sentirse orgulloso de tener este equipo. —¿Te imaginas que estuviesen en una capital? —Y no nos olvidemos del esfuerzo de las familias: de los padres. La de horas que se han pasado con los maillots, los kilómetros que se han “chupado” para ir a los campeonatos, la de noches… —Bueno, ya sabes que los padres por los hijos, todo. —A ver cuéntame los comienzos del Mabel. ¡Se podría escribir un libro! — ¿A qué esperas? —Te lo decía a ti… - y Paqui me sigue contando las anécdotas de los comienzos, las miradas (de los demás) cuando se iba a campeonatos por primera vez, el llevar “Benicarló” a cualquier sito de España, el irse hasta… P.D.: Y saber que la “semilla” sembrada seguirá fructificando en más “hornadas” de grandísimas atletas. FELICIDADES MABEL, OTRA VEZ.
escrúpulos (el famoso Enrique Ortiz, en Alicante, podría ser el paradigma, pero hay muchos, muchos más) y algunos políticos con parecidos escrúpulos (y los alcaldes de Alicante podrían ser paradigmáticos también) para cifrar toda su actuación en el dinero que se puede ganar con esta o aquella decisión. Creo que el dinero es lo que parece haber movido tantos casos de corrupción (con dineros públicos, con el dinero de todos), que luego se encarga la justicia de alargar tanto en el tiempo que se convierten realmente en tantos y tantos casos de impunidad: los Gürtel y Bárcenas, los ERE de Andalucía, Brugal, Emarsa o casos que tocan al presidente de las Cortes valencianas, Nóos, Millet o los casos que afectan a los Pujol en Cataluña, los casos de Galicia, los de tantos y tantos ayuntamientos, etc., etc. Porque casos de estos aparecen a diario y se extienden por esta nuestra sufrida piel de toro.
toma de posesión del rey Felipe VI, pues una cuestión importante es lo que va a suponer de ganancias para los bares, cafeterías o tiendas de recuerdos; o lo que va a suponer en gastos (aunque tratándose de dinero público está bien saber lo que se gasta). Que se habla del día del Orgullo Gay, se incide en lo que va a suponer en ganancias para una zona de Madrid; y así con cualquier otro acontecimiento. En el campeonato mundial de fútbol, la información sobre el dinero que mueve o puede mover está siempre presente. Y no digamos los dineros, los muchos millones de euros que se han perdido o se han dejado de ganar por la pronta eliminación de la Selección Española y su mala actuación. Es decir, el dinero es el SE ALQUILA PISO EN dios que se adora, se quiera o no se quiera reconocer. Yo VALENCIA me pregunto dónde queda la C E R C A N O A FA C U LTA D E S persona, dónde quedamos las personas y el bien común, si lo PA R A C H I C A S E S T U D I A N T E S . que importa y lo que cuenta por encima de todo es el dinero, la INTERESADAS LLAMAR: rentabilidad. Eso lo han debido de ver muy bien los empresarios sin
Tel. 608 047 626 y 679 539 612
11 DE JULIOL DE 2014
OPINIÓ tido”, inaceptable. Como tampoco admite disculpas el plantón de los jugadores a los aficionados que les esperaban en el aeropuerto, aunque fuera para abuchearles. Y de las palabras subidas de tono de Jordi Alba a un periodista prefiero no opinar.
epigrammatica julio lópez
Del blanco al negro pasando por el rojo Sobre la desastrosa y a la vez inesperada actuación de la Selección Española de fútbol en el mundial de Brasil ya se ha hablado y escrito largo y tendido. Por consecuencia, amable lector, no esperes encontrar en estas líneas demasiadas novedades al menos en lo referido a lo estrictamente deportivo. Además me estoy poniendo a labrar terrenos ajenos con el consiguiente riesgo de trazar torcidos los surcos. Confío, no obstante, en que los expertos comentaristas de fútbol de este semanario me lo pasen por alto. Ni el blanco esperanza ante Holanda ni el rojo de la furia contra Chile fueron propicios para el triunfo. Con el negro, ¿color premonitorio de un ciclo que llega a su fin?, logró el equipo español la única victoria que ni siquiera sirvió para lavar su imagen. Cierto es que a toro pasado acertar con el diagnóstico es fácil pues, como dice la expresión popular, después de levantar el rabo al animal se sabe si es
macho o hembra. ¿Culpables de tan malos resultados? Entrenador y jugadores; de Perogrullo. Al seleccionador le achacan haber contado con jugadores que no estaban en su mejor momento y el no disponer de un “plan B” táctico cuando el sistema de juego del tuya mía – tuya mía queda anulado por un equipo que te presiona durante todo el partido. A los jugadores, una baja forma física alarmante y no poner toda la carne en el asador. Evidenciaron también una falta de lo que vulgarmente llamamos “buen rollo”. Este es el aspecto que a mí me interesa resaltar. No me importan las razones, sino constatar el hecho. Siempre lo he mantenido. Un deporte de grupo tiene que ser una piña. De lo contrario, a la corta o a la larga se viene abajo y eso es lo que ha pasado en el equipo español de este mundial de fútbol: la unión y el compañerismo han brillado por su ausencia. Luego están algunas actitudes tanto del entrenador como de los jugadores ciertamente reprobables. Del Bosque mostró una absoluta falta de sensibilidad al cambiar a Villa recién comenzado el segundo tiempo. La excusa, “no sabía que era su último par-
a mis anchas Patricio Abad
Trastos en la calle, no Me parece de todo punto lógico, oigan, que el Ayuntamiento de Benicarló, a través de su concejalía de Medio Ambiente, quiera conseguir una ciudad más limpia y con mejor imagen. Y para ello ha puesto en marcha una campaña para intentar evitar que los vecinos depositen basura a deshora y objetos voluminosos, en las aceras o entre los contenedores; de lo de dejar las bolsas de basura fuera del contenedor no han dicho nada. Sin embargo, la empresa será harto difícil, porque al infractor habría que pillarlo in-fraganti. El consistorio esgrime el argumento disuasorio de una multa que probablemente jamás se imponga. Para ello haría falta un dedo acusador que en estos días nadie quiere ser. Vaya por delante que no justifico a nadie, cada uno es libre de tener sus
miedos y recelos, aunque en estos días una actitud ética; o incluso, si me apuran estética sólo se conseguiría con un convecino delator. He estado buscando en libros del Benicarló antiguo, datos que justifiquen lo injustificable, o al menos una explicación de cómo se apañaban antaño, una mirada a lo que fuimos, como preludio de lo guarrotes que ahora somos. En el año 1409, en esta misma villa existía la figura del acusador común, función que podía desempeñar cualquier vecino de Benicarló: “e tot vehí ne sie acusador” y recordemos que en pago recibía un tercio del importe de la multa. Sería mano de santo, seguro: la vecina chafardera de los rulos en la cabeza, o el fumador empedernido, haciendo útiles, por una vez, sus vicios. Sería la leche. A fin de cuentas se trata de imbuir cierta urbanidad a un sector de la población que lleva cierto tiempo olvidando las normas más elementales de convivencia. Gentes que nos retro-
Esta publicació no es fa responsable de les opinions dels seus col·laboradors ni les accepta com a seues.
¿Les parecería roñosa la prometida prima de 720.000 €? ¿Habrá sido ésta la causa de tamaño malestar? En España hay cientos de modalidades deportivas practicadas por millares de deportistas que apenas cuentan con la ayuda económica, siempre escasa, de los ayuntamientos y, si acaso, de las diputaciones, con lo que la práctica del deporte les supone, a ellos o a su familia, rascarse los bolsillos. No digamos nada de las condiciones de la competición y de los servicios y cuidados de los que disponen. Obviamente, escribo con conocimiento de causa. Sé de niñas del Mábel benicarlando que en los recientes campeonatos de España se tenían que levantar a las 6 h. de la madrugada porque tenían que competir a las 8’30 h. Y de unos servicios médicos sin ni siquiera un fisioterapeuta para tratar la lesión de una gimnasta. Valga este ejemplo entre tantísimos. Sobran las irónicas interrogaciones retóricas. Lo admito, pero estos privilegiados del fútbol no han sabido estar a la altura de lo que representan y de lo que son ni en el campo de juego ni fuera.
traen a nuestros ancestros, a los orígenes, al África de donde muchos no debieron salir y otros muchos parece que aún no han salido. En fin. Resulta imposible evitar cierta retorcida curiosidad para saber como acabará esto. Ya saben trastos por la calle, no, basuras a su hora y limpieza. Qué tiempos aquellos en los que estaba prohibido depositar basuras, cenizas o animales muertos en la vía publica. Y además era obligatorio, para cada vecino, barrer el frente de sus casas hasta la vertiente de la calle, y en verano regarla dos veces. Qué tiempos, Dios, qué tiempos. Quedan avisados, y que nadie se rasgue las vestiduras. Ya lo dijo Lope de Vega:”Quien mira lo pasado, lo por venir advierte”.
L’Editorial Antinea vol agraïr als seus lector el haver estat al nostre costat durant aquests 500 números NÚMERO 500 - 11 DE JULIOL DE 2014
9
OPINIÓ
11 DE JULIOL DE 2014
segundo lugar? ¡Apaga y vámonos! Hablando el otro día con Manolo Roca, al que cariñosamente trato como rey de la paciencia por lo de la Costa Norte, coincidimos en que nunca es tarde si llega, ahora va camino de ser una realidad, las excusas y mentiras ya no caben. Les presenté a los dos Eurodiputados de Ciutadans, en cuatro días con sus ganas de trabajar en pos de la ciudadanía están a punto de conseguir los Fondos Europeos necesarios para tal fin. Si tuviéramos la suerte que nos entrara un ayuntamiento competente, con buenos asesores y abogados con maña y que dieran caña, algunos estaríamos despiertos y dispuestos a soñar, aquí y ahora ya no caben ni mentiras piadosas. Por mi euforia veo ya el vial costero desde la Mar Chica a Surrac y en una segunda fase hasta Agua Oliva y con esto sólo no se va a quedar; al borde costero del vial una barandilla lo convertirá en mirador, a parte de contemplar nuestro cuidado Mar Mediterráneo, el suave ruido de las olas y el cantar de las go-
dicen que han dicho Paco El Flare
La costa de los pingüinos Verano de calor, turismo de playa y sol, menos mal; el que no esté conforme que se presente de concejal, y digo esto porque, recapacitando la otra tarde, llegué a pensar que un corporativo poco puede hacer por mejorar nuestro turismo, se dedica a adecentar las playas y plantar la bandera azul; yo he visto banderas azules hasta por el monte, tonterías las justas, ¿podríamos recordar las concejalías de Turismo del periodo democrático?, no me hagas reír María, que no estoy de buen humor, en los últimos años, chorradas a granel ¿y aún presumen que este año electoral Benidorm quedará en
la bùstia d’El Dissabte Criticando que es gerundio ——Daniel San Nicolás Mateu
ILMO SR. ALCALDE DEL AYUNTAMIENTO DE BENICARLO (6)
¿Por qué se hace la vista gorda por parte de la P. L. en calles como San José, Virgen de Montserrat y otras en materia de estacionamiento, consintiendo el estacionamiento a ambos lados a pesar de calles de estacionamiento mensual? Incluso en zonas de prohibido detenerse, donde se estaciona las 24 horas del día mal, se es muy inflexible en unas calles y en otras totalmente tolerantes, como su hubiera en Benicarló calles de primera y calles de segunda. Leyendo el BOE en materia de tráfico no legisla nada sobre calles de primera y segunda, y mucho menos dice que se exceptúe a Benicarló; si no molestan al desarrollo del tráfico, quiten las señales y todo solucionado, y los agentes no quedan en evidencia. Aquí podría seguir cargando las culpas al “trío de la bencina”, pero creo que bastante ya he escrito por ahora de irresponsabilidades políticas y policiales. Que conste que nada tengo que decir de los policías locales de a pie, es decir sin mando de ninguna clase, bastante desgracia tiene que tener un mando que le importa una “mierda” la seguridad de los ciudadanos al igual que los políticos, y tienen las “agallas” que hay que tener para hacer respetar las Leyes y Ordenanzas Municipales de competencia exclusiva de la Policía Local. Ahí van imágenes de lo que afirmo antes por falta de señalización (faltaba una placa durante años) y ahora por qué no les da la gana de hacerlas respetar. La semana que viene más…
10
NÚMERO 500 - 11 DE JULIOL DE 2014
londrinas, podremos contemplar un largo trecho de un kilómetro, multitud de pingüinos tomando el sol, los vamos a traer de los fiordos noruegos, adaptables aquí por su fácil aclimatación. ¿Quién será el alcalde y el concejal de Turismo para cortar la cinta el día de la inauguración? El alcalde de Peñíscola ha pedido una invitación; de gaviotas lejanas no queremos ni las de Castellón, con cuatro gorriones que los tenemos, (he dicho gorriones, no gorrones) es más que suficiente para demostrar que aquí cuidar la fauna, de la flora sólo hace falta mirar los “Carxoferales” pero que no rinden lo suficiente, apuntémonos a fomentar el turismo, en serio y por primera vez, nuestros nietos nos lo agradecerán, manos a la obra, yo por de pronto me voy a los Fiordos para concretar, pido comprensión a la redacción y dirección de este semanario que el espacio “Dicen que han dicho” no lo eliminen, en poco más de un mes volveré, nos espera un año de tantos rumores que necesitaré ayuda, aunque no sé si por la libre forma de pensar de cada uno la obtendré. ¡Hasta septiembre si Dios quiere!
11 DE JULIOL DE 2014
ACTUALITAT
Romería de la Virgen del Rocío
La Casa de Andalucía protagonizó el viernes 4 de julio su ya tradicional salida de la Romería de la Virgen del Rocío. Con salida desde la calle Vinaros, carros y carretas, romeros y jinetes llegaron a la Iglesia Santa María, desde donde salió la imagen de la venerada Virgen del Rocío. Tras demostrale su fervor, salieron todos en comitiva hacia la ermita del Rocío, donde pasaron tres días de fiesta y devoción.
NÚMERO 500 - 11 DE JULIOL DE 2014
11
SOCIETAT
——Fotos Dani Beltrán
11 DE JULIOL DE 2014
SE OFRECEN CLASES DE INGLÉS a particulares y grupos reducidos durante el verano. ¡ Precios muy económicos ! La mejor forma de aprovechar el verano: ¡ aprendiendo un idioma ! Infórmate sin compromiso en el t. 630 755 610
12
NÚMERO 500 - 11 DE JULIOL DE 2014
11 DE JULIOL DE 2014
——Fotos Dani Beltrán
Les associacions socials celebren el Rastrillo Solidari a la plaça Constitució
NÚMERO 500 - 11 DE JULIOL DE 2014
13
11 DE JULIOL DE 2014
ESPORTS SOCIETAT
Jubilació de dos companyes de l’IES Ramon Cid
14
NÚMERO 500 - 11 DE JULIOL DE 2014
11 DE JULIOL DE 2014
ESPORTS SOCIETAT
Passat dilluns 30 de maig l’IES Ramon Cid va gaudir d’un dinar de germanor amb motiu de la celebració de la jubilació de dos carismàtiques i estimades companyes: Mª José Añón Calvete, del departament de Llengua Castellana i Mª Carmen Ganzenmüller Roig, del departament de Geografia i Història, després de més de 30 anys d’impartir docència en el centre. Però cal destacar que la professora Mª Carmen Ganzenmüller, encara que no sent la docent de més edat, es la Degà de l’Ensenyament Secundari a la Comarca dels Maestrats i Els Ports. L’acte va ser molt entranyable, tant per l’assistència d’un gran nombre de professors, companys actuals, com d’altres que ja no estan al centre. També perquè les homenejades varen estar acompanyades per la seua estimada família i perquè entre tots els assistents se’ls va retre un merescut homenatge, celebrant la seua dedicació, professionalitat i entrega durant tants anys. Alguns companys, en representació dels departaments als que elles pertanyen, i la directora del centre Vicenta Tormos, els van dedicar unes emotives paraules d’agraïment per la seua tasca i desitjant-los molta felicitat en aquesta nova etapa de la seua vida, que ara comencen.
OFERTAS ESCAPADAS: DISNEYLAND: NIÑOS MENORES DE 12 AÑOS TODO GRATIS OFERTAS FAMILIAS: 2 ADULTOS + 2 NIÑOS: HOTEL MADRID ****AD + ENTRADAS 2 DÍAS EN PARQUE WARNER desde 165€ OFERTÓN: MADEIRA Y CABO VERDE desde 299€ CRUCEROS ESPECIAL OFERTAS ÚLTIMA HORA/CARIBE SUPERPRECIOS Y MUCHAS MÁS OFERTAS EN NUESTRA AGENCIA. VEN E INFÓRMATE
GRUPO CYBAS, más de 500 oficinas C/ Germans de les Escoles Cristianes, 21 - Benicarló
T. 964 470 425 - 609 440 560
info@cqagencia.com / También en Facebook
www.cqviatges.cyberagencias.com NÚMERO 500 - 11 DE JULIOL DE 2014
15
CULTURA
11 DE JULIOL DE 2014
Renoms a Benicarló
Farol
José Ramón Esbrí.- Farol ——RoliFlareManchón
En aquesta ocasió investiguem les motivacions d’un renom especial. Especial com ho són tots, vaja. Es tracta del renom FAROL força conegut entre la caduferia. I lamentem, com ocorre en altres ocasions, la feblesa d’ús del valencià que hem gastat i gastem els benicarlandos i les benicarlandes amb motiu de la carència d’un ensenyament adequat. I és que entenem que el renom FAROL hauria de ser FANAL perquè així defineix el diccionari valencià a un aparell destinat a la il·luminació d’una via pública col·locat sobre un pal vertical o bé a la paret d’un edifici. Doncs això, que a Benicarló al fanal li diem farol i no passa res... I estem convençuts que no hi ha ni cap ni una persona que si parla en castellà diga fanal en comptes de dir farol. Poc a poc canviem...
16
NÚMERO 500 - 11 DE JULIOL DE 2014
però, massa a poc a poc. De totes maneres no cal ferne problema perquè avui el que cal és apropar-nos a José Ramón Esbrí Cerdá que fa ús amb satisfacció plena del renom de Farol Amic José Ramón Esbrí, som aquí per demanar-te l’amabilitat d’explicar-nos d’on et ve el renom de “Farol”. Abans però, indica’ns les teues dades personals. Em dic José Ramón Esbrí Cerdá i vaig nàixer el dia 9 de desembre de 1921 la qual cosa vol dir que a desembre d’aquest any faré 93 anys. Mon pare es deia Juan Bautista Esbrí Cornelles i ma mare, Teresa Cerdá Esteller. Vam ser set germans: Batiste, Pilar, Conxa, Teresa, Joaquina, Manuel i jo José Ramón que era el
menut de la casa. I cal dir que tots falten i solament quedo jo per donar guerra. És a dir que tu ets el més valent. El més valent no crec però, és cert que pares i germans em deien “lo xiquet” perquè era el més menut de la colla de germans. I encara que ja m’havia casat, si anava a llaurar o eixia fora de casa, ma mare preguntava intranquil·la :”eixe xiquet encara no ha vingut?” I el xiquet era jo, casat i tot. El cas és que en arribar l’hora, em vaig casar amb Maria Martínez Forés que va faltar fa tres anys. Tinc tres filles i dos fills, tots meravellosos i tots casats que m’han regalat vuit néts, tres besnéts i una besnéta de camí que arribarà el dia que li toque. I insistint amb allò de “xiquet” val a dir
11 DE JULIOL DE 2014
que la meua dóna, de vegades, també em deia “lo xiquet”. Com es diuen els teus fills? De primer vam tindre tres filles, Ana Maria, Josefina i Teresa Pilar i després van vindre dos fills, José Ramón que es diu com jo i el darrer de tots que és Cristòbal. Que vos conte el tema de Cristòbal: Resulta que a un avi de la meua dóna li deien Tòfol. I tothom suposava que era un malnom fins que Maria, la meua dóna, va tindre un xiquet i va decidir de posar-li Cristòbal que, com sabeu, en valencià és Cristòfol. I així va saber tothom que Tòfol no era un malnom perquè corresponia a una abreviació de Cristòfol i molts es van trobar “xascats” perquè es tracta d’un nom força bonic. I tots casats. I tu més que content, veritat? I tant que sí. Tinc els fills tots casats i amb salut. Què puc demanar més? Em sento estimat de veres per tots. Els estimo també a tots i passem la vida entre paraules amables perquè he tingut una excel·lent relació amb tots els germans. No ens hem enfadat mai i ens hem volgut força. I no cal ni dir-ho tot el que m’estimen els nebots i les nebodes. I els néts i les nétes... I el que els estimo jo... Sóc una persona afortunada amb la família abundosa de què he format part i en observar la nostra relació familiar. Anem ara al tema que ens interessa, per què et coneixem amb el renom de “Farol”? La motivació ja ve de fa molts anys. Resulta que mon pare Batiste tenia un germà de nom Ramón que tenia amics com tothom i vivia al carrer d’Alcalà en una casa a on hi havia un farol. El cas és que dos dels amics es deien tam-
CULTURA bé Ramón. I ocorria que en parlar els amics d’algun dels Ramons de la colla, en referir-se al Ramon de casa nostra ho marcaven així “Ramón el del Farol”. I d’aquesta manera va començar a dirli Farol de renom. Ara bé, el tio Ramón se’n va anar a les missions i al germà Batiste, és a dir, mon pare que era el més menut, el coneixíem com el germà del Farol. I ton pare va ser el Farol. Sí així és, i va ocórrer també un cas especial. En un moment de la vida, ma mare va tindre una discussió amb una veïna la qual, en un moment d’acalorament i per insultar-la li va dir que era una “Farola” perquè el marit era un “Farol”. I va ocórrer que es va escampar pel poble les paraules, Farola i Farol. I a partir d’aleshores tothom va començar a anomenar-nos encara més “Farols i Faroles”. De mon pare va passar a mi i de mi als fills i néts. I així, en la família tenim fills i filles Farols i Faroles, tots contents i pagats de portar aquest renom tan lluminós.
Matrimoni dels Farols, María i José Ramón
Els primers farols Juan Bautista Esbrí Cornelles i Teresa Cerdá Esteller
Digues el que estimes convenient de ton pare. Mon pare era molt intel·ligent, en sabia tant d’escriure que el van nomenar secretari de la Societat de Llauradors. Feia un lletra magnífica i conservo poesies seues amb motius de celebracions familiars que són d’admirar per la cal·ligrafia que usava i pel sentit de la ànima tendra que posseïa. Sabia tots els malnoms i a quina persona corresponien amb noms i cognoms. Tot el món llaurador el coneixia amb el renom de “Farol” i era molt estimat. Bé, amic Farol, en aquest moment te trobes rodejat de molta família. Per què no ens dius qui
José Ramón Esbrí.- Farol amb alguns membres familiars
NÚMERO 500 - 11 DE JULIOL DE 2014
17
23 DE MAIG DE 2014
són? Hi ha la neboda Rosita, la filla Fina,, el fill José Ramon, la neboda Mercedes, Manuel que és nebot i fullol alhora i Cristóbal que és el fill més menut. I al pati, jugant com sempre hi ha els tres besnéts. En què has treballat en la vida? De primer treballava la terra, tenia sènia i pou i venia el productes que cultivava. I fins i tot anava a vendre gènere a Sant Mateu a on per cert tenia una clientela fixa i segura. Però, no era suficient. O aconseguia més terra per conrear de veres o anava a treballar a alguna fàbrica. Vaig tindre l’ocasió d’entrar a treballar a Destileries Adrian Klein i així ho vaig decidir. I a DAKSA hi vaig treballar al llarg de vint-i-tres anys fins que em vaig jubilar. Tenia un trosset de terra per a conreu de casa i així vaig anar fent la vida. I com una cosa curiosa puc dir que en una ocasió, em va caure un bidó damunt del peu, va agafar un dit, quasi me’l va tallar i en la clínica de don Germán van fer per reparar-lo però no va ser possible. Puc dir doncs, que tinc un peu solament amb quatre dits tot i encara que no és important, sí que puc dir que vaig patir molt perquè es van infectar el punts que em van posar a la clínica de la Torre. Conta’m alguna aspecte interessant de la vida. Mon pare anava tots els dies a missa primera i els dies que s’havia de batre el cereal, els treballadors l’esperaven sota la figuera a frec de l’era de trillar. I en arribar-hi, cada dia entova aquesta cançó popular: “En nom de Déu escomenço/ i de la Verge María/ és la primera cançó/ que jo canto en este dia”. I els treballadors ja ho sabien i deien: “en arribar el Farol ens cantarà esta cançó” I després de cantar, a treballar que hi havia molta faena a fer. I no començaven mai fins que no arribara el tio Farol a cantar la cançó.
CULTURA Renoms a Benicarló
Família completa de tots el Farols
Reunió dels Farols de la família José Ramón Esbrí i María Martínez
cia, Gandía i Saragossa... A fi de celebrar les noces de plata vaig anar amb la dona a Mallorca. En fer les noces d’or els fills ens van pagar a María i a mi un viatge a Roma a visitar el Papa. Vam estar al Vaticà i a més llocs d’Itàlia. Al llarg d’onze anys hi vam anar amb la dona al balneari de Cofrentes.
Alguna anècdota que es puga contar. En tindre la tercera xiqueta me’n recordo que Has fet enquadernar un treball força interesels vaig dir esta dita: “Amb una mare i tres filles, sant sobre dades històriques de Benicarló que pobre pare”. Sé que els va fer gràcia l’ocurrència. porta aquest títol: Para recordar “lo que fue” nuestro Benicarló. Explica el sentit d’algunes expressions T’hem vist sempre amb gorra i no en que hi apareixen: barret. De goma massissa: Es diu quan una cosa és molt En una ocasió el metge em va aconsellar de forta, molt resistent. cobrir-me el cap per evitar complicacions i així ho Curt de remei: vol dir de la persona que a tot trofaig. De jove portava boina però ara porto gorra.·El ba problemes. fet de portar-la no el tinc massa clar, però m’hi he Li pon fins el pollastre: Quan algú està de bon acostumat i m’agrada. Hi ha una dita que fa: “Més any i té molta sort. val una gorra que deu barrets”. Els testos semblen a l’olla: Els fills semblen als pares. Has viatjat molt al llarg de la vida? De casat vam anar de viatge de noces a ValènPer acabar digues un refrany de tots els que
18
NÚMERO 500 - 11 DE JULIOL DE 2014
saps. Doncs mireu: “De gàbies, sacs i llibres no en deixes mai a ningú”. Fins aquí la conversa que hem tingut amb el “Farol” José Ramón Esbrí. Han estat uns moments de vertadera delícia escoltar les paraules sàvies d’aquest cadufer de quasi 93 anys. Una vida, la seua, dedicada a la família, al treball. Passeja a poc a poc, però hi arriba als llocs que convé. Encara va de tant en tant al Club de la Tercera Edat a fer alguna partida de guinyot. Al pati conserva encara moltes fulles de saló i altres plantes que els familiars li regalaven a Maria, la seua dona en dates significatives. I algunes de les quals les van lliurar a la Parròquia de Santa María on encara n’hi ha a dies d’avui. I conserva i guarda també, sobretot, amor del bo. I en regala també perquè el cor és generós. Sí, José Ramón Esbrí, de renom “El Farol” gasta arrugues de bonança i paciència. I és com un fanal, com una font lluminosa destinada a il·luminar les foscors naturals i les artificials que fem aparèixer les persones sense senderi. Amic, José Ramón Esbrí, “Farol”, et desitgem sort en tot. I a seguir...!
CULTURA
11 DE JULIOL DE 2014
el oasis de los libros Javier Angosto
Para devotos de Juan Ramón Los devotos de Juan Ramón Jiménez estamos de enhorabuena. La editorial Pre-Textos de Valencia pone a nuestro alcance VIDA, el primer volumen de un largo proyecto autobiográfico del poeta de Moguer. La edición corre a cargo de Mercedes Juliá y de Mª Ángeles Sanz, quienes se encargan, además de la recopilación de los textos, de la introducción y de las notas aclaratorias en un magnífico ejercicio de filología. No se trata de material inédito, pero el libro tiene la ventaja de que agrupa lo que el escritor fue dejando disperso en diferentes momentos de su producción. Juan Ramón Jiménez inició el proyecto de VIDA en 1928 a raíz de la muerte de su madre. En principio, él iba a hablar sólo de su obra, pero a partir de 1940, cambia de planes y decide dar cabida a textos autobiográficos. Y es que a partir de esa fecha, VIDA se convertirá en un refugio para sobrellevar el exilio.
No sólo eso: VIDA supuso también un medio para defenderse de ataques y calumnias de los otrora discípulos suyos. En este sentido, uno de los sambenitos que más le dolió fue el de poeta encerrado en su torre de marfil. ¿Hace falta recordar que él, con la ayuda de su inseparable Zenobia, se hizo cargo de varios niños en Madrid durante los primeros ataques franquistas a la capital? Tres son los temas que destacan en la obra que nos ocupa. En primer lugar, los recuerdos de su infancia en Moguer. En segundo lugar, sus vivencias en Madrid durante la guerra. Aquí es impagable la anécdota de León Felipe, poeta muy “comprometido” con la República pero siempre en la retaguardia y, en invierno, con un abrigo de pieles de un duque asesinado: “pensé yo –escribe Juan Ramón– que ese abrigo se lo debía haber dejado a los pobres milicianos que morían gangrenados por la nieve en el frente de Teruel. O no gritar tanto o irse a las trincheras, León Felipe”. Y en tercer lugar, su experiencia del exilio en países como Cuba, la República Dominicana, los Estados Unidos o Puerto Rico. A este respecto, nos consuela saber que la modalidad
del idioma español de la región caribeña, así como la calidez de sus gentes, le produjeron a nuestro poeta la sensación de hallarse en una Andalucía de América.
pels carrers antics de Benicarló Jaume Rolíndez FONOLLOSA
Sant Pere d’Alcàntara Hi sóc al carrer de Sant Pere d’Alcàntara i faig per observar el govern actual d’aquest vial que antigament portava el nom de carrer dels Capellans. I repasso els rostres dels balcons i de les reixes des del carrer de Santa Bàrbara fins al de Santa Isabel. I com manifesta l’ànima, el que importa és sentir les veus dels missatges que hi arriben. I encara que hi ha finestres tancades se sent la veu dels anys. Sí, no importa saber la manera amb què arriben, el que importa és parar orella i sentir-ho. Sí, les hores del matí, emplenades de sol, han curullat l’ànima de sensualitat. I m’ha arribat així la dolçor de les paraules atapeïdes de futur i lluïdesa. I la pell de l’ànima sentia emocionada així mateix, la dringadissa dels cascavells que el cabeçons del matxos deixaven anar pel carrer de Sant Pere d’Alcàntara, els dies de joia en èpoques pretèrites. Ai, sí...! I quin goig sentir encara el dring rítmic dels metalls i els passos monòtons, sempre iguals de l’animal.
Hi ha pau. Hi ha silenci. Hi ha aire reposat. El sol ha conquerit l’espai i fa bo. Hi ha un ambient que parla de sacrifici, d’esforç. Es tasta la bondat dels homes, de les dones que hi van fer vida sacrificada perquè nosaltres puguem gaudir-ne de les bondats actuals. Darrere els vidres d’una finestra m’observa un rostre femení guanyat per les arrugues de la vida. No
fa paraula, naturalment. De segur que ha omplert els anys amb florides de diàlegs, bancals de blat i eres d’herba d’alfals. Voldria saber cantar per entonar un cant d’agraïment, però no en sé de cantar. Ni de res. Sí però, em veig amb ànim de treballar paraules com aquestes. No hi arribo a més.
NÚMERO 500 - 11 DE JULIOL DE 2014
19
CULTURA
11 DE JULIOL DE 2014
XXXIII TORNEO DE VERANO DE FÚTBOL SALA
Primera semana de competición
La primera semana de competición del XXXIII Torneo de Verano de Fútbol Sala se completó con una única incidencia relevante: el aplazamiento de los partidos que tenían que disputarse el pasado jueves 3 de julio a causa de la lluvia. Uno de esos partidos, el que enfrentaba a Brasería Sant Gregori y The Caramels ya se jugó al día siguiente y fue todo un espectáculo de juego y goles, con actuación estelar del jugador de la Brasería, Víctor Robles, que logró nada menos que cinco tantos, alguno de be-
20
NÚMERO 500 - 11 DE JULIOL DE 2014
llísima factura. En el resto de partidos, Superpint/ Maritur, que defiende título, se impuso claramente a Macadam/Neptuno; La Isla acabó empatando contra Penya XQSÍ un partido en el que siempre fue por detrás en el marcador; Plantacar/Camilo’s Pizzería se impuso, en un duelo muy igualado y de mucha calidad, a Peluquería Mª José/Fruites Ximo; y Hostelmar ganó a Marroc Nostrum en un choque que fue mucho más igualado de lo que el marcador final reflejó.
Resultados 1ª semana: Superpint/Maritur, 5 – Macadam/Neptuno, 2 Penya XQSÍ, 3 – La Isla Peñíscola, 3 Plantacar/Camilo’s Pizzería, 2 – Peluquería Mª José/ Fruites Ximo, 1 Hostelmar, 5 – Marroc Nostrum, 2 Brasería Sant Gregori, 6 – The Caramels, 6 Bar Candil/Mapfre – Penya XQSÍ (Aplazado, se juega el 18/07)
SOCIETAT ESPORTS
11 DE JULIOL DE 2014
Encuesta sobre el Mundial de Fútbol
——Gregorio Segarra
Juan Ramón Bayarri - Presidente de la Penya Valencia 1) ¿Qué ha fallado en la selección? El hambre de victoria de muchos jugadores. 2) ¿A quién señalarías como culpable del desastre? ¿Seleccionador, Federación, algún jugador? A la federación por plantear mal la temporada de los clubes y a algunos jugadores por su bajo rendimiento. 3) ¿Quién habría tenido que ir y no fue? Ander Herrera, Iturraspe, Callejón, Llorente... 4) ¿Del Bosque tiene que dimitir, ser cesado o continuar? Del Bosque debería continuar.
José Joaquín Bautista Jaro Presidente de la Peña Madridista Benicarló ¿Qué ha fallado en la selección? Pues no lo sé, supongo que a “toro pasado” se ven más los fallos, pero uno de los mayores problemas, en mi opinión, ha sido la concentración de Curitiba (Brasil), pues estaban conviviendo en un lugar donde la temperatura es muy parecida a la española y después, a la hora de jugar, esa temperatura no era real, era superior y han notado el cansancio físico (los jugadores). Otro fallo ha sido, no ser fiel a nuestro estilo de juego, ha ganado una copa de Europa y un mundial jugando con un “falso” 9 y ahora, por narices, se empeña en jugar con un delantero puro como Diego Costa (siempre bajo mi punto de vista).
5) ¿Qué jugadores deben dejar la selección y cuáles deben sustituirlos? Deben dejar la selección todos aquellos jugadores sin ambición por conseguir títulos y Del Bosque debería llevarse a los jugadores que acaben mejor la temporada y no a los que han ganado títulos. 6) ¿Volveremos a ser favoritos para la próxima Eurocopa o lo más probable es que sea otro fracaso? España siempre debe ser favorita a lo máximo. 7) ¿A quiénes ves como finalistas del mundial? ¿Quién ganará? Argentina y Alemania y ganará Argentina.
ría a Azpelicueta. Deberían ser sustituidos por gente ¿Del Bosque tie- joven, sabia nueva… De Gea, Carvajal, Thiago (esne que dimitir, ser taba lesionado), Isco, Jesé (estaba lesionado), Ander cesado o continuar? Herrera… Por honradez deportiva rotundamente ¿Volveremos a ser favoritos para la próxisí. En otras seleccio- ma eurocopa o lo más probable es que sea otro nes, cuando ocurre fracaso? un desastre como el Supongo que haciendo cambios y relevo genenuestro, son los entre- racional, España tiene potencial para ser favorita en nadores los que dimi- cualquier competición. Materia prima hay, sólo hace ten. Este mundial es el caso (entre otros) de Cesare falta trabajarla. Prandelli, seleccionador de Italia, pero no sólo ha dimitido él, sino el presidente de la Federación ita¿A quienes ves como finalistas del munliana de futbol, también lo ha hecho. dial? ¿Quién ganará? Uffffffff es complicado predecir eso, pero es de ¿Qué jugadores deben dejar la selección y suponer que pueden estar ahí Brasil, Alemania, Hocuáles deben sustituirlos? landa, Argentina…. Aunque tras lo visto hasta el Los más veteranos (por edad) que ya no debe- momento, ninguna selección ha destacado por su rían ir más, para mí son Casillas, Reina, Xavi, Xabi juego. Veremos a ver, aunque no pudiendo ser EspaAlonso… Después por rendimiento, yo no me lleva- ña, poco importa ya.
¿A quién señalarías como culpable del desastre? ¿Seleccionador, federación, algún jugador? Suele ser un tópico pero para mí el mayor y principal culpable es el entrenador. ¿Quién habría tenido que ir y no fue? De ser seleccionador, hubiera llevado a Carvajal, Navas, Llorente, Gabi… por ejemplo. Son jugadores que han rendido y han estado en un altísimo nivel toda la temporada.
c/Socorro, 1 VINARÒS Pío XII - BENICARLÓ
NÚMERO 500 - 11 DE JULIOL DE 2014
21
11 DE JULIOL DE 2014
ESPORTS
ciclisme / Competición de la U.C. Benicarló de las escuelas provinciales de ciclismo
——U.C. Benicarló.
Se celebró el pasado domingo en el circuito urbano de Benicarló, la competición de las escuelas provinciales de ciclismo que organiza la Unión Ciclista Benicarló. Tras las correspondientes pruebas, tanto de ginkana como de carrera, las clasificaciones quedaron así:
GINKANA
Promesas: 1º) Mar Piñol, 2º) Noel Cabedo 3º) Daniela Grañana. Principiantes: 1º) Izan Monroig 2º) Miguel Cozar 3º) Álex Sanz. Alevines: 1º) Marc Cabedo 2º) Alejandro Cabezuelo
22
NÚMERO 500 - 11 DE JULIOL DE 2014
3º) Andreu Murla. Infantiles: 1º) Eric Sanz 2º) Miguel Ramada 3º) Raúl García.
CARRERA
Promesas 1º año: 1º) Javi Cubillas (Vall d’Uxó), 2º) Miguel Aguilella (Cosdta Azahar), 3º) Vicent Sansano (Sepelaco). 1ª) fémina: Alexandra Borondina (Benicásim). Promesas 2º año: 1º) Daniela Grañana (U.C. Benicarló), 2º) Noel Cabedo (Campeón Llorens), 3º) Mar Piñol (Benicásim). 1ª) fémina: Daniela Grañana Principiante 1º año: 1º) Álex Sanz (costa Azahar), 2º) Miguel Cozar (Animals de Monte), 3º) Iván Borndin
(Benicásim). 1ª) fémina: Alejandra Garcés. Principante 2º año: 1º) Izan Monroig (Deportes Balaguer), 2º) Lola Montesinos (Vall d’Uxó), 3º) Marina Mohamadian (Animals de Monte). Alevín 1º año: 1º) Roberto Merino 2º) Marcos Alonso (U.C. Benicarló), 3º) Hugo Beser. 1ª) fémnina: Ainoa Sanz (Benicásim). Alevín 2º año: 1º) Marc Cabedo, 2º) Andreu Murla, 3º) David Villalón. 1ª) fémina: Carla Pruñonosa. Infantil 1º año: 1º) Jacob Blasco 2º) Jorge López 3º) Jordi Mingarro. 1ª) fémina: Isabel Balaguer (C.C. Deportes Balaguer).
11 DE JULIOL DE 2014
ESPORTS
NÚMERO 500 - 11 DE JULIOL DE 2014
23
11 DE JULIOL DE 2014
24
NÚMERO 500 - 11 DE JULIOL DE 2014
SOCIETAT
11 DE JULIOL DE 2014
ESPORTS
Sospedra i Cheto guanyen la Lliga de la Faixa Tito i Sofian anaren sempre a remolc en el marcador ——Arrea-li Bona
Dos campions de la Faixa, Tito i Sospedra, l’actual campió individual, Sofian, i un dels pilotaris més complets de Benicarló, Ivan Cheto, conformaren el cartell de l’última final de la Lliga de la Faixa, que es disputà el passat diumenge al frontó del Coromines. L’última partida oficial en l’atrotinat frontó local abans de la seua esperadíssima reforma, fou la final de la Lliga de la Faixa amb més nivell de tota la història d’aquesta competició. Eliminada la parella revelació del campionat en semis, Èric el Jove i José Garrido, Carlos Sospedra i Ivan Cheto s’endugueren el guardó amb una superioritat que no havien demostrat durant la lligueta. La primera semifinal entre Sospedra i Cheto vs Manyà i Lacen quedà deslluïda per l’absència d’un Lacen que deixà tothom amb un pam de nas. D’aquesta descoratjadora manera començava la primera semifinal de l’edició de la Faixa més igualada i amb més joc de la història d’aquesta competició. Tota una llàstima. Tito féu de company improvisat
de Manyà, i fins i tot arribaren a fer 21 punts contra Sospedra i Cheto, els quals només es distanciaren en el marcador al final de la partida. La segona semifinal enfrontava Tito i Sofian contra Èric el Jove, una mena de víking cadufer amb una dreta brutal, i José Garrido, un jove octogenari que als seus 79 anys no ha perdut la il·lusió de jugar a pilota. Aquests dos s’havien mostrat com la parella revelació del campionat i només havien perdut una partida en la fase de lligueta. Malauradament, feren la pitjor partida de tota la Faixa, perderen de manera aclaparadora (31-14) i se n’anaren cap a casa més calents que un dau. La final va ser bonica de veritat. Amb algunes errades al principi motivades segurament pels nervis, però amb punts intensos i bon joc des de l’inici de la partida. Però Cheto i Carlos Sospedra, aquest darrer aconsegueix així la seua segona Faixa consecutiva, sempre anaren uns punts per davant i gairebé mai deixaren opció als seus rivals d’igualar la
Campionat Autonòmic Absolut a València i Campionats Màster d’estiu a Torrevieja i Jerez
casos, la preparació es va vore afectada per la coincidència temporal amb els darrers exàmens del curs acadèmic. Individualment destacaren sobre tot, Gisele Mateu, amb l’obtenció de una medalla de bronze júnior als 400 estils; Nerea Sorando, amb unes grans marques que li permeteren batre el rècord del CNB als 100 lliures i als 200 esquena, i la seua germana Irene Sorando, que va batre el rècord del club als 100 papallona. I de la seva banda, el nedador Joaquín Dieste va representar a la secció Màster del CNB als campionats autonòmics d’estiu disputats a Torrevieja els passats 31 de maig i 1 de juny i també als campionats nacionals celebrats a Jerez els dies 28-29 de juny.
Els passat cap de setmana del 5-6 de juliol, a la piscina olímpica del parc de l’oest a València, es disputaren els campionats absoluts i júnior d’estiu de la Comunitat Valenciana. El CNB presentà un equip de 14 nedadors a les ordres de la seua entrenadora Myriam Martínez: Adrián Adell, Alberto Añó, Carlos Fuente, David Valdearcos, Irene Sorando, Nerea Sorando, Marta Valdearcos, Gisele Mateu, Carla Fresquet, Clàudia Barrachina, Lucía Piñana, Cristina García, Ester Segura i Gemma Labèrnia. L’equip benicarlando va tindre una bona actuació, en general, tenint present que, en alguns
partida. Sofian i Tito jugaren molt bé, però no pogueren amb la parella més compenetrada, i a priori una de les favorites, per endur-se la Faixa 2014. A les postres, 41-33 per Carlos Sospedra i Ivan Cheto, nous campions de frontó a mà de Benicarló.
Resultats: Semifinals: Sospedra i Cheto vs Manyà i (Lacen): 31-21 Tito i Sofian vs Èric i Garrido: 31-14 Final: Sospedra i Cheto vs Tito i Sofian: 41-33
Els campionats Màster, en els quals participen veterans de la natació en diferents grups d’edat, reuneixen cada cop a més nedadors que no perden l’esperit competitiu del seu esport favorit. Dieste, que manté intacta la il·lusió per la natació, és un exemple per a les joves promeses del nostre club. A la competició, va demostrar estar a un molt bon nivell de forma, aconseguint excel·lents resultats dintre de la seua categoria d’edat (40-44 anys). Al campionat autonòmic va aconseguir la medalla de plata als 200 lliures i la de bronze als 100 lliures. Posteriorment, als nacionals de Jerez, el resultat més destacat va ser el 6º lloc als 50 lliures. NÚMERO 500 - 11 DE JULIOL DE 2014
25
11 DE JULIOL DE 2014
SOCIETAT MISCEL·LÀNIA
——Dani Beltrán
Cocemfe Maestrat celebra la fi de curs de Ping Pong
El pabelló poliesportiu de Vinaròs va ser l’escenari escollit passat cap de setmana per celebrar la fi de curs de la disciplina de Ping Pong de Cocemfe Maestrat. Amb convidats vinguts de Vila-real, Castelló i poblacions de la comarca, es va dur a terme el campionat en què va quedar en 3a posició Manolo Celma, president de Cocemfe Maestrat. Al finalitzar, tots van compartir un dinar de germanor en un conegut restaurant de la ciutat, el propietari del qual, a més, va obsequiar l’entitat amb una taula de ping pong.
26
NÚMERO 500 - 11 DE JULIOL DE 2014
11 DE JULIOL DE 2014
MISCEL·LÀNIA
NÚMERO 500 - 11 DE JULIOL DE 2014
27
11 DE JULIOL DE 2014
AGENDA MISCEL·LÀNIA
Propers actes de la Banda de Música Ciutat de Benicarló
Dissabte 12 de juliol a les 20 hores, al Palau de Congresos de Peñíscola, la Banda de Música Ciutat de Benicarló participarà en la gala benèfica que ha organitzat COCEMFE, i que anirà sota la direcció del reconegut Paco Signes. Divendres 18 de juliol a les 22 hores, a la plaça de Sant Bertomeu, es durà a terme un concert de la Jove Banda Simfònica de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) junt amb la de Benicarló. És un gran esdeveniment musical i un orgull poder gaudir de 100 músics de gran trajectoria i projecció. Estaran presents en l’acte el president de la Federació i directius, presidents provincials i comarcals, autoritats i gent del món de les bandes. Cal destacar que dimarts 15 de juliol a les 11 hores, al Saló Gòtic, tindrà lloc la roda de premsa per donar a conèixer l'esdeveniment. Divendres 25 de juliol a les 22 hores, a la plaça de Sant Bertomeu, tirndrà lloc un any més l'estiuenc concert de cine, amb 10 bandes sonores amb imatges que tornaran a fer gaudir el nombròs públic que sempre està present.
Divendres 11 20.00 h La Nit en Vetla (fins a la 1.30 h). Música, cant, teatre, pintura, fotografia, circ, botigues obertes... per passar la nit en vetla. Dissabte 12 10.30 h II Encontre de Ca Eivissenc i Xarnego Valencià. Ermita de Sant Gregori. 20.00 h Cant a la fresca a càrrec de la Coral Polifònica Benicarlanda. Pl. de Sant Joan. 20.00 h Concurs de pesca. Platja de la Mar Xica. 20.30 h Teatre. El grup de teatre Candilejas de Vinaròs presenta La noche invita. Auditori.
Diumenge 13 17.30 h Mercat artesanal (fins a les 21.30 h). Pl. dels Mestres del Temple. Organitza: Associació d'Artesans de Benicarló. Dimecres 16 21.30 h Generacció Nocturna, activitats per a joves de 12 a 17 anys. Escola de la Mar (c. del Doctor Coll, 10 ). Dijous 17 19.00 h La Ludoneta (fins a les 21.00 h). Jocs participatius, jocs de taula i circ per a tots els públics. Pl. dels Mestres del Temple.
Telèfons d’interés
28
NÚMERO 500 - 11 DE JULIOL DE 2014
Centre de Coordinació d’Emergències
112
Policia Local
964 475 300
Guàrdia Civil
964 465 010 062
Bombers
964 460 222 085
Associació de Voluntaris de Protecció Civil
639 894 433
Atenció social a la víctima de violència domèstica
016
Urgències Centre de Salut
964 477 555
Centre de Salut
964 477 550
Ambulàncies Creu Roja Benicarló
964 222 222
Creu Roja
964 244 300
Protecció Civil
639 894 433
Taxis Benicarló
964 46 05 06
Ajuntament de Benicarló
964 47 00 50
Hospital Vinaròs
964 477 000
Tanatorios y servicios - Remsa
902 160 438
11 DE JULIOL DE 2014
MISCEL·LÀNIA
Crònica Social: 7 dies en imatges
Comida anual de AFARE (Asociación de Familiares de Residentes del Collet-)
NÚMERO 500 - 11 DE JULIOL DE 2014
29
11 DE JULIOL DE 2014
MISCEL·LÀNIA
Festa de Graduació de l’IES Ramón Cid
La cloenda del curs 2013-2014 de l’IES Ramon Cid es va celebrar passat dissabte 28 de juny amb una gran Festa de Graduació, de la que van poder gaudir més de 1.500 espectadors. El fabulós espectacle va ser possible gràcies a l’organització de l’AMPA i a la participació de centenars d’alumnes i de molts professors que ballaren, actuaren i treballaren en el muntatge i decorat de la festa. Al finalitzar les actuacions, professors i tutors feren entrega dels premis als millors expedients del curs, i de les orles als alumnes de 4t d’ESO i 2n de Batxillerat. La directora Vicenta Tormos Urquizu, es va dirigir al públic animant els alumnes a seguir treballant i esforçant-se per aconseguir un bon futur. A més a més, va destacar com, any rere any, gràcies a la col·laboració de tots, tant els re-
30
NÚMERO 500 - 11 DE JULIOL DE 2014
sultats del centre com la festa de fi de curs, són tot un èxit. L’ambient festiu, l’alegria dels graduats, famílies, professors i assistents en general, van fer de la nit de dissabte una vetlada de festa i goig per tots els que formem i ens sentim part de l’IES Ramon Cid.
11 DE JULIOL DE 2014
MISCEL·LÀNIA
Crònica Social: 7 dies en imatges
——Fotos Dani Beltrán
Fi de curs dels integrants dels cursos esportius d’estiu amb l’alcalde de Sant Jordi i amics
NÚMERO 500 - 11 DE JULIOL DE 2014
31
FINANCIACIÓN*
0
%
Interés Comisión
*Sujeto a aprobación bancaria
En todas las
REPARACIONES hasta 12 meses
Cambiamos conceptos, Motivamos sonrisas.