7dies actualitat de Benicarló 516 - 7 novembre de 2014

Des de 1995

Nº 516

D.L.CS-242-04

7 de novembre de 2014

1,70 €uros

Nº 988

Castanyada a les escoles

In memoriam Manolo Llorach Colegio Nuestra Señora de la Consolación

5º de Primaria

EDITORIAL

7 DE NOVEMBRE DE 2014

Bústia: Pots fer-mos arribar: · Fotos · Cartes d'opinió · Esqueles setdiesbenicarlo@ gmail.com

K&A C/ València, 31 baixos

Anuncia’t:

Publicitat: K&A C/ València, 31 baixos 12580 Benicarló (Castelló) info@kapublicitat.com

Tel: 964 46 52 53

L'equip: Editor: Pablo Castell Consell de Redacció: Coordinador: Vicente Jovaní Beltran. Joan Ferré, José Mª Fibla, Francisco Gallego, Pedro Manchón, Teudo Sangüesa y Gregorio Segarra.

Col·laboradors: Gregorio Segarra, Juanma Beltrán, Jaume Rolíndez, Manuel Ferrer, J. R. Ferreres, Patxi Pérez, Dani Beltrán, Juanvi Gellida, Patricio Abad, Javier Angosto, José Manuel Ávila, Ricardo Bayarri, Aleix Castellnou, J.Mª Domínguez, Paco “el Flare”, Eduard Gómez, Julio López, Manuel Milián, Javier Palau, Patxi Pérez, Alberto Segarra, Jaume Rolíndez, Daniel San Nicolás, Antonio J. Tomás.

Disseny: Alba Andiñach Edita: Editorial Antinea Tel: 964 45 00 85 - Fax: 964 45 2012 Imprimix: A.G.Castell Impresores S.L.

facebook.com/setdies.benicarlo Esta publicació no es fa responsable de les opinions dels seus col·laboradors ni les accepta com a seues.

Com a setmanari independent, estem oberts a qualsevol opinió sempre que es mantinguen unes mínimes normes de respecte i educació.

Els escrits no poden superar les 500 paraules i les imatges hauran de ser com a mínim d'1 Mb. No s’acceptaran les aportacions si no estan signades i amb fotocòpia del DNI. De la mateixa manera, la direcció es reserva el dret de publicar tot el que li arriba.

2

NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

Manolo Rico, Carxofa d’Or 2015 Aunque algunos han calificado de sorpresa agradable que el Ayuntamiento de Benicarló haya anunciado la concesión de la Carxofa d’Or 2015 a Manolo Rico Ferrer, la noticia no tiene nada de sorprendente. Si el galardón se concede a personas que promocionan el nombre de Benicarló, no cabe la menor duda de que Manolo Rico es una de ellas.

Pero es que, además, Manolo Rico está considerado como el más destacado representante de la cultura gastronómica benicarlanda a la que ha promocionado en ferias y certámenes diversos. Y si a todo ello aún le faltase algún mérito cabría añadir que él ha sido una de las personas que estuvo en la primera fila, apoyando el proyecto y aportando ideas, cuando hace veintiún años se crearon unas jornadas, las de la alcachofa benicarlanda, que se han convertido en una de las manifestaciones gastronómicas más importantes de la Comunidad Valenciana. Y, por supuesto, ha continuado estando en esa primera fila en cada una de sus XXI ediciones.

No puede considerarse una sorpresa, pero Manolo Rico, que lleva grabado en sus genes el orgullo de ser benicarlando, se habrá emocionado por esta distinción que le otorga el Ayuntamiento de su ciudad, precisamente cuando se va a celebrar su XXII edición, que será la primera en la que las Jornadas ostentarán el distintivo de Fiesta de Interés Turístico.

Tampoco olvidará Manolo Rico que a él se le conoce y se le reconoce como Manolo el del Cortijo, o Manolo el cortijero. Porque él sabe que lo que es y lo que le ha permitido ser pregonero de Benicarló, tanto desde el ámbito de las tradiciones como desde el de la gastronomía, es el formar parte como chef de uno de los más afamados restaurantes de la zona, El Cortijo. La Carxofa d’Or es suya, es personal, con todo merecimiento. Pero también lo es, en parte, de El Cortijo.

Manolo debe sentirse ahora y se sentirá emocionado cuando reciba el galardón. Pero compartirá el sentimiento de alegría con el de la tristeza. Este verano falleció su madre, a la que El Cortijo dedicó el salón de los grandes eventos bautizándolo con su nombre: “Doña María”. Doña María o la signora María, como muchos la llamaban, era una mujer atenta y amable, una pieza discreta, pero fundamental de El Cortijo, a la que sin duda le hubiese gustado estar presente en el homenaje a su hijo. Y lo estará. No cabe la menor duda que Manolo, en uno de sus días grandes, seguro que encontrará la manera de llevarla a la fiesta, a su Salón, para que la sientan próxima sus amigos y su familia. ¡Enhorabuena, Manolo! ¡Un brindis! Te lo tenías merecido.

Fa 10 anys vam inaugurar el 7dies de Benicarló en aquesta portada, en l’entrevista a Manuel Rico. Enhorabona!

l’acudit josé maría fibla

Poltrona

ACTUALITAT

24 D’OCTUBRE DE 2014

Manuel Rico rebrà el premi Carxofa d'Or 2015 La Regidoria d'Agricultura ja està treballant a fons en la XXII Festa de la Carxofa, i la primera decisió ha estat fer públic el nom de la persona que rebrà la distinció de la Carxofa d'Or. Enguany, l'Ajuntament ha volgut reconèixer el treball menys visible, més sacrificat i més humil de les persones que des del primer dia han estat al costat de la Festa i ha decidit reconèixer amb el premi més important Manuel Rico Ferrer, copropietari i xef del Restaurant El Cortijo. Tot i que generalment el guardó s'ha atorgat a persones de fora de Benicarló, enguany la decisió ha estat reconèixer l'esforç i la dedicació de Manuel Rico, en representació de les persones que han estat en primera línia des de fa 21 anys i que han promocionat la Carxofa de Beni-

carló a través dels diferents esdeveniments turístics i gastronòmics on han participat Benicarló.

Manuel Rico rebrà la Carxofa d'Or el proper 23 de gener durant el tradicional Sopar de Gala de la Festa de la Carxofa.

La XXII edició de la Festa de la Carxofa serà la primera després del reconeixement rebut el passat 6 d'agost com a Festa d'Interés Turístic Autonòmic, un fet que marcarà tots els actes d'una Festa que començarà el 9 de gener amb les Jornades del Pinxo i tindrà els dies 23, 24 i 25 de gener els actes centrals. Del 25 de gener a l'1 de març tindran lloc les Jornades Gastronòmiques als restaurants de la ciutat.

Torna el Concurs del Cartell de la Festa de la Carxofa Després d'uns anys amb cartells fets per encàrrec, la Regidoria d'Agricultura ha decidit recuperar el Concurs del Cartell Anunciador de la Festa de la Carxofa i donar-li així un caràcter més participatiu a l'elecció de la imatge oficial de la Festa de la Carxofa. El nou concurs canvia la tècnica lliure dels primers anys i la substitueix per la fotografia i estableix un únic premi de 300 euros. El tema obligatori és la Carxofa de Benicarló, inclosa la inscripció amb la llegenda «XXII Festa de la Carxofa de Benicarló 2015».

Les fotografies que es presenten al concurs hauran de ser inèdites

i s'admetran tant en color com en blanc i negre, amb qualsevol tècnica fotogràfica. El termini de presentació de propostes finalitza el 28 de novembre, el mateix dia que es reunirà el jurat per decidir el guanyador del concurs.

El jurat estarà format per representants de l'Ajuntament, del Consell Regulador de la Denominació d'Origen "Carxofa de Benicarló", del Consell Agrari Municipal i dos representants de l'àmbit professional fotogràfic i de la restauració.

Celebre con nosotros su comida o cena de empresa Menús desde 25€ con bodega incluida, precio especial en habitación y garaje gratuito.

Consulte por nuestros menús de Navidad

Para información y reservas al teléfono 902 505 105 reservas@zthotels.com / wwww.zthotels.com Avenida Papa Luna, 156 - 12598 Peñíscola, Castellón NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

3

7 DE NOVEMBRE DE 2014

ACTUALITAT

S’inicien els tràmits per a sol·licitar la reversió de la N340 El Departament d'Urbanisme està gestionant tota la documentació administrativa per a negociar amb la Demarcació de Carreteres de l'Estat la reversió de la N340. La tramitació, que va començar fa tres mesos, s'està portant a terme conjuntament amb els ajuntaments de Vinaròs i Peníscola, tal i com van demanar els tècnics del Ministeri de Foment.

De moment, la documentació requerida ja s'ha enviat i ara mateix queden pendents algunes reunions per establir la forma i moment en què es produirà la reversió i una sol·licitud oficial de reversió aprovada pel Ple. El regidor d'Urbanisme, Pedro López, ha assenyalat que la tramitació administrativa es podria allargar durant un any. Pel que fa a les obres del desviament, també es retardaran un any més respecte del que estava previst en un primer moment i no s'acabaran fins a l'any 2016. "No obstant això -ha assegurat el regidor- nosaltres treballem per aconseguir la reversió el més prompte possible, per poder començar a fer ús de l'actual N340 de manera immediata després de la finalització del desviament".

Sobre l'estat actual de la carretera, López ha dit que demanarà a la Demarcació de Carreteres que la carretera es trobe en perfectes condicions a l'hora de fer la reversió, ja que actualment hi ha trams que es troben en molt mal estat.

Major protecció contra la contaminació acústica L'Ajuntament ha fet un pas més per millorar el benestar dels veïns de la ciutat, sobretot en l'època estival, i ha endurit l'ordenança que estableix els límits per a la contaminació acústica. Concretament, el Ple ordinari d'ahir dijous va aprovar la proposta de modificació del capítol VI de l'Ordenança municipal de protecció contra la contaminació acústica, que a partir d'ara estableix la prohibició de treballs que puguen causar sorolls a l'exterior del recinte de l'obra, en zona residencial, en horari nocturn (des de les 22 hores a les 8 hores) i els dissabtes des de les 13 hores i els diumenges i festius durant tot el dia.

Un dels aspectes més importants de la modificació és que s'estableix exactament els treballs que quedaran prohibits durant el mes d'agost, com ara moviments de terres, encofrats, cimentacions, enderrocaments, instal·lació de bastides o grues i treballs que requerisquen llicència d'obra major. També queda palesa en la modificació la prohibició de dur a terme qualsevol tipus d'obra que produïsca molèsties greus als veïns o que transmeta emissions acústiques perceptibles.

c/Socorro, 1 VINARÒS - Pío XII - BENICARLÓ

4

NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

D'aquesta manera, l'Ajuntament pretén limitar al màxim les molèsties que suposen per als veïns les obres que s'executen sobretot durant els mesos d'estiu.

Plaza Mestres del Temple, 3 - BENICARLÓ

Tel. 964 828 412 / 678 105 010

<< 10% de descuento con la entrega de este folleto. Oferta n

7 DE NOVEMBRE DE 2014

ACTUALITAT

El Mercat de Benicarló s'obri al carrer El Mercat de Benicarló està duent a terme diverses obres de millora de les seues instal·lacions amb l'objectiu de continuar treballant en la línia d'implantar el Sistema de Gestió de la Qualitat per a Mercats Municipals, necessari per a obtindre la certificació de Mercat Excel·lent. Una de les obres més importants en aquest sentit, i que ja s'està executant, és la remodelació del sector nord-est del Mercat, que consistirà a dotar les instal·lacions de banys adaptats i a obrir l'edifici al carrer en les façanes nord i est, de manera que la floristeria i la cafeteria que s'ubicaran en aquesta zona tindran accés directe a la plaça. Així, s'afavorirà la permeabilitat, la connexió i el trànsit de les persones entre l'interior i l'exterior de l'edifici.

El projecte, dissenyat pels Serveis Tècnics Municipals, té un pressupost de 36.207 euros i estarà executat abans que s'acabe l'any.

Tant la necessitat de dotar l'edifici de lavabos adaptats com l'obertura del Mercat en les façanes nord i est són actuacions recomanades per l'empresa GFK Emer Ad Hoc Research SL, que va realitzar l'any 2011 un estudi per analitzar les estructures físiques, comercials i de gestió del Mercat Municipal amb l'objectiu d'avaluar les possibilitats d'actuació concretes i de tenir una anàlisi que reculla els aspectes estratègics d'actuació, el calendari i el pressupost, de manera que les inversions que s'hagen de realitzar, tant públiques com privades, a més d'anar orientades a l'obtenció del segell de Mercat Excel·lent tinguen garantia de viabilitat.

Renovació del clavegueram i de la xarxa contra incendis Paral·lelament a les obres de la façana nord-est, actualment també s'estan canalitzant els desaigües que encara pertanyien a les antigues instal·lacions del Mercat i que es trobaven molt deteriorats. Per a evitar les filtracions a la zona del soterrani, s'estan substituint les canonades velles de formigó per unes de noves, amb connexions també noves. Aquestes obres, que es duen a terme fora de l'horari comercial del Mercat per evitar al màxim les molèsties, tenen un pressupost de 21.804,28 euros.

Per últim, durant les últimes setmanes s'ha instal·lat una xarxa d'abastiment d'aigua que donarà servei a la xarxa de protecció contra incendis. Les obres, que ja estan finalitzades, han consistit en la col·locació de les corresponents preses d'aigua i en la instal·lació de dos dipòsits de 12.000 litres cadascun que garantiran l'abastiment de l'aigua necessària en cas de produir-se un incendi. Aquestes obres han suposat una inversió de 16.700,64 euros.

NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

5

7 DE NOVEMBRE DE 2014

ACTUALITAT

Benicarló forma cuidadors no professionals de persones dependents discapacitades La Regidoria de Benestar Social, a través del Servei d'Atenció a la Dependència (SAD), ha organitzat una segona edició del curs destinat a cuidadors no professionals de persones en situació de dependència per tal d'afavorir la formació de les persones que s'encarreguen diàriament de la cura de persones dependents que, per no tenir una formació específica en aquest camp, necessiten el suport i l'ajuda dels professionals. Enguany, el curs va adreçat a cuidadors de persones amb discapacitat intel·lectual i tindrà lloc del 18 de novembre al 5 de desembre.

Per a poder optar al curs, les persones en situació de dependència han de ser perceptores de la prestació econòmica per cures des de l'entorn familiar o han d'estar pendents de rebre-la.

Els encarregats d'impartir les diferents matèries del curs seran professionals del propi departament de Benestar Social, professionals de l'OACSE (Organisme Autònom de Centres Socials Especialitzats), professionals de centres específics i d'associacions adreçades a persones amb discapacitat. En total, seran 15 els professionals que passaran per l'aula i que compartiran, durant tres setmanes, els seus coneixements amb els cuidadors no professionals.

L'Ajuntament de Benicarló té intenció de donar continuïtat a aquest tipus de cursos de formació i poder oferir cada any una tipologia de curs diferent, de manera que encara que inicialment es tracte de cursos amb inscripcions tancades, en el futur es puga donar cabuda a més persones interessades.

Per a més informació, podeu posar-vos en contacte amb el Centre Social Municipal La Farola.

L'ermita de Sant Gregori ja disfruta de les millores L'Ajuntament continua millorant les dotacions de l'ermita de Sant Gregori.

L'última reforma ha afectat els lavabos de l'ermita, que s'acaben de reformar i que suposaran un pas fonamental per fer de l'ermita un espai 100% accessible.

Les obres han suposat una inversió de 25.000 euros, que se sumaran als més de 197.000 euros de pressupost de les obres de reforma del camí de Sant Gregori.

La reurbanització de l'accés principal a l'ermita començarà el proper dilluns 10 de novembre i abastarà tot el camí, des de des de les instal·lacions de la Guàrdia Civil fins a l'ermita. El projecte inclou la retirada de l'arbrat en tot el tram així com la construcció d'una plataforma d'asfaltat de 6 metres d'amplada.

Paral·lelament, s'habilitaran dos passadissos laterals d'asfalt, a la mateixa alçada que la calçada i amb una amplada d'1,50 metres cadascun, per a vianants i bicicletes.

Grandes descuentos en tratamientos para el cabello

C/. La Paz, 12 - 12580 BENICARLÓ (Castellón)

6

NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

Teléfono: 964 47 42 44

7 DE NOVEMBRE DE 2014

ACTUALITAT

Compromís critica l’actuació de l’equip de govern al PAI de la UA19 ——Compromís Benicarló

Joan Manel Ferrer, regidor de Compromís Benicarló, ha lamentat que “l’equip de govern del Partit Popular ha donat una vegada més l’esquena als benicarlandos”. La formació ha intentat negociar amb l’equip de govern perquè done llicència d’ocupació a un edifici que “ja fa molts anys que està acabat i amb benicarlandos vivint en ell”. La finca es troba dins del PAI UA19, una unitat d’actuació que per diferents motius no s’ha acabat de desenvolupar.

L’equip de govern ha portat al ple ordinari d’este mes el dictamen a la proposta d'inici del procediment de

resolució de l'adjudicació de la condició d'agent urbanitzador del Programa d'Actuació Integrada de la UA 19 del PGOU de Benicarló.

Durant el ple, Ferrer ha plantejat que el vot de Compromís seria favorable “sempre i quan l’equip de govern es comprometés a que abans de Nadal els veïns afectats tingueren ja la llicència d’ocupació definitiva de les seues vivendes”. Aquesta proposta de Compromís ha estat rebutjada pel Partit Popular i ara “els veïns de nou es queden amb un pam de nassos, perquè l’equip de govern del Partit Popular no s’ha ficat del seu costat per resoldre

este problema, enquistat des de fa molts anys”. De nou, ha recordat, “hauran de patir perquè la seua condició i la de les seues vivendes no és la mateixa que la de la resta de benicarlandos ja que encara tenen, per exemple, llum d’obra. El Partit Popular els ha relegat de nou a ser ciudatans de segona categoria”.

Ferrer ha acusat al Partit Popular “de defensar només els drets de determinats ciutadans, quan la seua obligació és la de treballar perquè tots siguen iguals. Això demostra la seua falta de compromís amb els benicarlandos”.

Demanen l’adaptació per a persones amb mobilitat reduïda del camp de futbol ——Compromís Benicarló

El grup municipal de Compromís a Benicarló demana que el camp de futbol municipal Àngel Alonso s’adapte per al seu accés per a persones amb mobilitat reduïda. La secretaria local de Compromís, Marta Escudero, ha comentat que “un grup de persones amb mobilitat reduïda s’ha posat en contacte amb nosaltres per posar-nos al dia de les deficiències que tenen les instal·lacions del camp de futbol municipal”. Així, Escudero ha denunciat que al municipal “l’únic accés a la tribuna és mitjançant escales, el que tanca la porta directament a les persones amb problemes de mobilitat. Però no només és l’accés a la graderia”, continua dient, “l’amplària dels passadissos és molt reduïda, amb escalons i no rampes per accedir als diferents nivells, no hi ha banys adaptats, ni cap zona en tot el camp reservada per a ells, incomplint d’aquesta manera totes les normatives actuals en matèria d’accessibilitat a aquest tipus d’espais”, assenyala.

Escudero ha anunciat també que el seu grup demanarà a l’equip de govern del Partit Popular que “es delimiten zones d'aparcament dins i fora per a discapacitats, en compliment també de les normatives al respecte”.

A més, aquesta dificultat d’accedir al camp “suposa una clara discriminació vers aquestes persones, que tenen els mateixos drets que la resta de ciutadans de gaudir dels partits de futbol que es disputen cada setmana, tant del CD Benicarló com de tots els equips de les categories inferiors”.

La secretaria local de Compromís ha lamentat també la mala imatge que dóna el camp de futbol de cara a la gent que ve de fora: “esta deixadesa de l’ajuntament a l’hora d’adaptar per a persones amb mobilitat reduïda el nostre cap de futbol es tradueix també en una mala imatge que Benicarló està donant de cara a l’exterior.

Recordem que al camp de futbol es juguen totes les setmanes una gran quantitat de partits, de manera que solen vindre molts aficionats i familiars dels jugadors al camp, trobant-se amb aquest problema de falta d’adaptabilitat i de places d’aparcament per a ells”.

Segons Marta Escudero, “és inacceptable que l’Ajuntament no tinga adaptats la totalitat els espais públics de Benicarló, mentre s’està demanant a particulars que els seus comerços i locals acomplisquen la normativa valenciana de mobilitat per obtindre la

llicència d’apertura. El consistori ha de començar per donar exemple als ciutadans, aplicant el Pla d’Accessibilitat recentment presentat a tots els edificis, instal·lacions i serveis públics”.

Escudero ha conclòs denunciant que “sense uns accessos adequats, les persones amb mobilitat reduïda són simplement excloses d’esdeveniments esportius i socials com ara el futbol, impedint la seua integració dins la vida social benicarlanda. Per tant demanem a l’equip de govern que actue de manera immediata per tal de solucionar aquesta situació”.

NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

7

OPINIÓ

7 DE NOVEMBRE DE 2014

tro d’avís Pedro manchón pau

Manolo Llorach, un gran amb un gran cor

va ser el seu professor, el hermano Pedro –membre dels Germans de La Salle i gran aficionat al basquet– qui veient en ell les dimensions idònies per a la pràctica d’aquest esport, va aconseguir, quan ell encara un xiquet, convèncer fàcilment primer a sa mare i després a ell –no sense dificultats– per a que s’enrolés dintre de l’equip del col·legi. Ell va ser per tant un xiquet al que van convèncer i que, uns quants anys després, aconseguiria contagiar molts altres xiquets i joves de la saludable pràctica del seu esport preferit. De la seua estima i dedicació, per les seues incomptable hores al pavelló, es va enriquir i educar el seu poble, el nostre.

Fins al passat cap de setmana, quan la seua incomprensible marxa ens va deixar a tots glaçats, el seu compromís per transmetre valors a tots els joves i xiquets que conformen les diferents categories de l’entitat es va mantindré infrangible. I ell, que no va deixar mai d’ensenyar, encara estava aprenent, perquè tenia tant d’inconformista com d’entusiasta. És molt gratificant veure orgulloses a eixes persones que porten ací els seus fills per a que juguen a bàsquet, però especialment per a seguir formant-les com a persones, deia. Estava feliç, se li veia de lluny, quan després de la xerradeta que vam mantindre i tot seguit de contar-

La gent ha de jugar a bàsquet perquè li agrada, aquest és el motiu pel qual jo ho he fet sempre. Aquestes paraules me les va dir Manolo Llorach el dia que el vaig entrevistar per a Esport 7, el magazín d’esports que Editorial Antinea va ficar en marxa durant uns quants mesos. Feia poc que el Club Bàsquet Benicarló, el de la seua vida, l’havia recuperat després de dos anys de distanciament per a que liderés com a coordinador la besant esportiva d’un nou concepte organitzatiu, on la diversió dels xiquets amb la pràctica del bàsquet estava per damunt de qualsevol desmesurat afany competitiu. Manolo va ser fidel a aquesta premissa al llarg de tota la seua trajectòria d’entrenador, i per això mateix Benicarló se’n adona sobtadament i amb consternació, de la magnitud d’aquesta pèrdua inesperada. A l’esport d’aquesta ciutat se li n’ha anat una persona molt gran per fora que no era més menuda per dins.

Manolo també reconeixia en aquella entrevista que

día a día: diálogos José Ramón Ferreres

Basurero público —¿Todo sigue igual, Pepe?

—Ya no sé si peor o peor.

—¿Y no se puede hacer nada? -con rabia poco disimulada.

—Es falta absoluta de educación. Como nadie me dice nada ahí lo tiro.

—Y volvemos a decir que la recogida de “eso” se puede hacer gratis.

—No creo que sea tema económico, más bien de comodidad.

—¡Para que molestarse!

—Serán...

—Ni lo sé. Pero cada día me encuentro con basura enfrente de mi puerta.

8

NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

—Si fuese la suya (la puerta), no lo harían.

—No sé para qué se molestan en poner basureros soterrados, si la basura se sigue “viendo”.

—Oye, ¿y quién la recoge?

—¿Recoger?

—Sí, porque desaparece de ahí.

—Supongo que los barrenderos avisan de la incidencia y “alguien” pasa a recoger. El camión de la basura, no creo. No puede.

—Y la única sanción posible es cógelo infraganti.

—Pero ni tú ni yo podemos, igual acabamos a palos.

—Pero tener un municipal ahí todo el día, tampoco es la solución.

—Pero sería muy “rentable”, a 200 o 500 € por multa; sufragamos el sueldo del poli y “ganamos” dinero para las arcas municipales.

—Debería haber una solución.

me que estava també entrenant el Vila-real a la primera divisió nacional, em va convidar a que veiés una estona com treballava amb les diferents categories del club. Sí que se’l veia content amb els xavals. I als xavals amb ell.

Afortunadament el nostre poble li va saber reconèixer ara fa set anys la seua trajectòria anomenant-lo persona destacada en l’àmbit de l’esport. Penso ara amb la gent del bàsquet a Benicarló. Conec a uns quants d’ells i són moltes les persones associades a una entitat que compta quaranta cinc anys d’història. Estaran especialment fotuts, perquè el mateix club no s’amaga de reconèixer que amb Manolo pareix que se’n ha anat tot. Però, encara que carregat de pena, també ha estat el mateix bàsquet benicarlando el qui s’ha aixecat del terra del parquet demanant la pilota. Poc a poc es disposarà segur a encarar la cistella, per a continuar un partit que Manolo voldria que fos ben llarg i carregat d’èxits. Cal seguir pels xiquets; per tots els xics i xiques que han sigut i són portadors del seu llegat.

Descansa en pau, Manolo. Molt ben jugat, crack.

—En mis tiempos – salta el oyente, siempre oportuno – “calbot” y a “recollir” la porquería.

Lo dicho: educación. No lo tirarán en su comedor..

—...O quizás sí.. vete tú a saber...

—Poco amor a los demás, a Benicarló, a la decencia de su calle, a tenerlo todo limpio... ¡Que es el centro de nuestra ciudad!

—Aceptamos ideas para dar solución al constante “goteo” de materiales indeseables en mi calle.

—Sabéis, hay una empresa que recoge enseres y los recicla...

—¿Te crees que llamarían?

—Seguro que no. No lo hacen con el Servicio de Recogida de Desperdicios del Ayuntamiento.

—No, si al final tendremos que fastidiarnos (en la intimidad personal callejera) y aceptar poner cámaras de video vigilancia.

—¿Les cogerían?

—Y nos saldría gratis los costes del material.

P.D.: No son manías de mi amigo Pepe, ni mías, pero las fotos que ha hecho él, demuestran lo poco sociables que son algunos... igual las publicamos, para denuncia pública.

OPINIÓ

7 DE NOVEMBRE DE 2014

verlas venir teudo sangüesa

El chotis y la sardana La semana pasada, en caliente y escocido, como diría el clásico, escribí un artículo que titulé “El chotis y la sardana”. Ahora, menos caliente, pero también escocido por la derrota del Barça ante en Celta, repito el título y parte de la forma y del fondo de aquella la reflexión.

Un enfrentamiento entre los dos mejores clubs de la Península Ibérica no es un clásico. Es una guerra. Una guerra que no se sabe aún quién la puede ganar. Sin embargo, el sábado, uno de noviembre, a las seis de la tarde, con el mundo mundial como testigo, la primera batalla la ganó con todo merecimiento el Real Madrid. Real Madrid, 3 (Piqué, Pepe e Iniesta) Barça,1 (Neymar).

Aunque yo no siento eso que dicen algunos ingenuos, como mi amigo Paco, ¡que gane el mejor!, la verdad es que al Madrid le cundió su planteamiento. Mirándolo desde la perspectiva folcklórica, para que al menos aflore una vena de humor de entre el pantanoso cabreo, se pue-

de decir que el día de Todos los Santos el chotis se impuso a la sardana. Busco en Wikipedia para ganar tiempo y copio y modifico la información por el interés de la causa. El chotis es un baile de pareja bien sincronizada; basta con que se entiendan el Isco y el Benzamá, o el James y el Marcelo , o Cristiano y Penaldo. El chotis busca el cara a cara y no necesita más que cuatro pases para meterte un gol. El sábado el Madrid bailó en el Bernabéu el “Pichi, es el chulo que castiga… Y castigó a la sardana. La sardana no requiere ninguna manipulación futbolística para entender el asunto. La sardana es un baile coral estable con un aire a menudo lento y concentrado, pero en algunos momentos es más animado. Los danzantes han de contar el número de compases y estar atentos tanto a las sardanas de 7 o de 10 tirades, lo cual conlleva que los miembros del grupo tienen que calcular la danza a partir de pequeñas sutilezas y sus diferencias. Lo dicho: si el Barça como equipo total la ejecuta bien marea y gana al más pintado. Pero si un Luis Enrique que es del norte cantábrico no se atreve a eliminar a los danzantes patosos

dicen que han dicho Paco El Flare

Hablar claro Ha llegado el momento de hablar claro; el momento y las circunstancias lo requieren, tenemos que clarificarnos, aunque seamos pocos los atrevidos de no tener pelos en la lengua, algunos tenemos cierta ventaja y somos los que ya no tenemos vanidad, podemos hablar claro los que no peligra nuestro puesto de trabajo, lo que no tenemos seguro ante la clarividencia es la percepción de nuestra pensión, su pérdida podría ser dolorosa ya que perdimos nuestros escasos ahorros al vendernos unas preferentes.

Llegará un momento que creo que no tardará, que tendremos que dar un paso al frente, aunque sea corto, no nos creamos eso que la economía se está recuperando, se notaría algo al devolver lo que se llevaron el grupo político-mafioso-económico de los Pujol y algunos de

los miembros de esta familia mafiosa que estaban al corriente.

Caso de no recuperar las correspondiente cantidades presuntamente robadas y al vernos en la obligación de construir nuevas prisiones puede trastocar el presupuesto nacional, se iría al garete todo el superávit de las exportaciones, sugeriría que la citadas prisiones se construyan sin techo, así dormirían los huéspedes al raso como los borregos que según dijo Marcelino había muchos. ¡No nos vayamos del tema! ”Anem a caminar per a avant”, “ anem a parlar clar com déiem abans”. Va siendo hora de dejar los chismorreos y también algunas tertulias cafeteriles, sabemos a ciencia cierta que los quince días anteriores a las elecciones de promesas y grandilocuencias nos las soltaran por doquier, sí que faltan seis meses y tal como está el patio van a parecer una eternidad, es momento, repito una vez más, hablar claro y conciso.

o desentrenados entonces suena en el Bernabéu aquello de (y aquí sí que hago una libre malinterpretación de La mort d’un rossinyol):”La força culé està trista,vestida va de dol, per les fortes cantades dels seus rossinyols, Iniesta no vola i el Piqué ja no vol”.

En fin, la guerra será larga y los escenarios diferentes. Pero el Madrid, con un arrebato de chotis puso patas arriba a una cansina y repetida sardana. Ganó el Madrid porque jugó mejor y por los errores del contrario. La imagen del partido no fue la del gris Penaldo, sino la del sublime caño que Iniesta le hizo al sufrido Mascherano. Yo soy de los que creen que después del “jugadón” al ver que Luis Enrique no le sustituía al de Fuentealbilla le entró la vergüenza torera y se autolesionó y se fue del campo.

En el fútbol no se puede ser conservador de esencias ni de estilos inmutables. El fútbol requiere cambios. Cambios de jugadores, cambios tácticos, cambios estratégicos y cambios de “estilo”. Lo que fue bueno o casi perfecto, puede estar ya desfasado. Después de la primera batalla Madrid- Barça y de “el celtazó” ha quedado claro que el “estilo” del Real funciona mejor que el del Barça. Y que Carlo Ancelotti selecciona y coloca mejor a sus jugadores que Luis Enrique.

Todo ello a día de hoy, cuatro de noviembre de 2015.

Al final, ya veremos.

De la forma que vi el último pleno municipal, no por lo Jalugüin sino por los disfraces de cadáveres vivientes, con título de concejal, estamos tardando en hablar claro. Me apunto a una versión más vieja que la” Pepa”, un debate en el Auditorio con un buen moderador y unos cuantos ciudadanos amantes de Benicarló, representantes auténticos del comercio, turismo, sanidad, enseñanza, agricultura, pesca y urbanismo y demás. Se nos podría preguntar y más ahora que se está revisando el Plan General, ¿cómo queremos vivir?, en colmena y viva la especulación o en una especie de adosados que impere la ventilación.

Hay en Benicarló verdaderos profesionales en cada materia que podrían exponer su opinión. ¿Seré un iluso?, quizás, respeto y respetaré las opiniones de todos los demás incluso de los que dicen que la fruta está madura y a punto de caer.

Y para poner la guinda y hablando claro, a lo mejor aclararíamos el dilema, ¿Por qué no siguió Antonio Cuenca en el equipo municipal? Podrán tener razón los que dijeron que era un prepotente y un don perfecto, yo no me lo tragaba, pero era un buen concejal, pues sí, hablando claro, dilemas como este en un debate distendido lo podríamos aclarar.

RESERVAS: 615 284 844

Camí Sant Gregori s/n - BENICARLÓ (CS)

NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

9

OPINIÓ

7 DE NOVEMBRE DE 2014

Pero todos hablamos un dialecto de nuestra lengua (del español, del inglés, del catalán...).

El catalán hablado en Barcelona, Lérida, Tortosa, Mallorca, Andorra, Valencia o Alguer, son dialectos dentro de una misma lengua, enmarcados en una distribución dialectal más amplia (dialectos oriental y occidental de esa lengua). Valencianos, mallorquines o catalanes hablan dialectos de una misma lengua, que tiene un mismo campo fónico-fonológico, con las lógicas variantes dialectales, locales y personales; un mismo campo léxico-semántico, con las lógicas variantes dialectales, locales y personales; y un mismo campo morfo-sintáctico, con las lógicas variantes dialectales, locales y personales.

Pero el problema real e inaceptable de esta lengua para los mandamases del PP valenciano es que se llame “catalán”. Ese es el único problema. Les suena a invasión de Cataluña, como afirmaba González Pons hace años para intentar transformar en votos el sentimiento anticatalán de muchos valencianos. Defienden que el valenciano es diferente, lengua propia y exclusiva. No les

con la ruana al hombro FRANCISCO gallego

La ignorancia que no cesa (1) De nuevo el problema valenciano/catalán, catalán/ valenciano. De nuevo lo sacan dirigentes del PP valenciano. De nuevo se acercan elecciones. De nuevo me parece incomprensible que manifiesten una clara ignorancia sin sonrojarse. No es un problema lingüístico sino creado por políticos. Yo creía que el PP valenciano ya lo había superado, pero leía estos días en el “Mediterráneo” dos informaciones sorprendentes.

Sábado 18 de octubre: “El gobierno valenciano insistirá ante la RAE para que defina el valenciano como idioma propio”. La consejera y portavoz del gobierno anuncia firmeza frente a la definición que ve a la lengua como dialecto.

tendido del 7 Gregorio Segarra

Yo tampoco perdono

sonroja la ignorancia; no aceptan la unidad de la lengua y se quedan tan frescos, aunque todas las universidades y facultades lingüísticas del mundo (y la RAE) tengan claro que se trata de una misma lengua (salvo alguna opinión interesada), llamada “lengua catalana”.

Ese nombre no significa que se hable solo en Cataluña, como el inglés no se habla solo en Inglaterra ni el español en España, ni el portugués en Portugal o el francés en Francia. La lengua es un bien cultural y no entiende de fronteras; el dialecto hablado en Lérida se parece más al valenciano que el hablado en Gerona o en Barcelona, y los tres se hablan en una zona llamada Cataluña.

Hablar la misma lengua no significa invasión ni anulación de la cultura propia: Cataluña tiene la suya y Valencia la suya, aunque se manifiesten en la misma lengua.

Los ingleses tienen su cultura, los escoceses la suya, los galeses la suya, los irlandeses, los australianos, los estadounidenses, etc. aunque todas se expresen en diferentes dialectos del inglés. El español se habla en muchas autonomías (con manifestaciones culturales propias) y en muchos países. Y las culturas argentina, mexicana o colombiana no son cultura española aunque se expresen en la misma lengua.

tísticas y culturales, las recuerdo entre brumas como si las hubiera soñado, como el condenado a perpetua llora al recordar la camisa de lino comprada un día de sol, allá en el pasado. No les perdono porque en este país jamás creímos que volveríamos a manejar la palabra hambre ligada a la infancia, jamás la palabra frío ligada a la familia, jamás la palabra oscuridad ligada a la vejez. No les perdono porque cuando mi hijo me pregunta “¿y para qué tengo que estudiar, para acabar como vosotros?”, entonces nos miro a nosotros, a los que tuvimos un salario, tuvimos un techo, tuvimos fines de mes, tuvimos la ilusión de multiplicar nuestros derechos y afinarlos, nos miro a nosotros, profesionales, y no sé qué contestarle. Sr. presidente del Gobierno, yo no le perdono a usted ni a los suyos, todos cómplices de esto que nosotros somos ahora. Váyanse con todo lo robado y permítannos a nosotros volver a empezar. Otra vez volver a empezar”.

Se puede decir más alto, pero no más claro. El único “pero”, obligado en este caso, es que, siendo que ya está más claro que el agua que la pertenencia a tal o cual partido o ideología no implica honradez ni rectitud, como todavía creían hasta hace cuatro días millones de incautos, tal vez sería conveniente desear lo mismo para los líderes y demás miembros de los partidos, que encumbraron en sus filas a los causantes del descalabro andaluz o del no menos sangrante y asquerosamente insoportable descalabro catalán, donde los destinatarios de la carta, los peperos, no han rascado bola.

Me había propuesto hablar de embutidos, o sea, chorizos, pero me salen como cinco mil palabras. Vamos, el cerdo entero. Muy por encima de las quinientas o seiscientas que tengo de cupo, así que he ido a lo fácil y he acudido a la red en busca de ayuda. Y he encontrado una carta abierta que no tiene desperdicio. La reproduzco íntegra para que la disfruten los que ya se han caído de la higuera y ya no creen que los niños vienen de París. Y los que todavía persisten en la infame complicidad, que la lean también, a ver si por fin les cae la cara de vergüenza a trozos. La carta la escribe una tal Cristina Fallarás (Zaragoza, 1968), escritora y periodista, colaboradora en periódicos, radios y televisiones, ha publicado varios libros y tiene en su haber varios premios literarios, lo que no fue óbice para que se quedara en el paro y el BBVA le quitara el piso por no poder hacer frente a su hipoteca: “Sr. presidente del Gobierno de España, don Mariano Rajoy, y demás miembros de su partido: Yo no les perdono. Usted y algunos otros pidieCENTRO DE RECONOCIMIENTO CONDUCTORES PEÑISCOLA 28 ron ayer perdón a los ciudadanos españoles. Pidieron perdón como quien considera la posibilidad de haber cometido un error. Solo un error. Sin embargo, mi negativa a perdonarles no tiene que ver con lo que ustedes han robado o mentido, y eso que no acabaríamos la cuenta. Si me niego a perdonar es por aquello en lo que nos han convertido a nosotros. No les CONDUCTORES perdono porque ustedes nos han convertido en unos miserables y todo lo que ustedes hacen y dicen nos hace peores, incluida su petición de disculARMAS pas. Porque nos ha envilecido convirtiéndonos en una sociedad, que cada mañana ruega que no aparezca un nuevo ladrón entre ustedes, los encarANIMALES gados de administrar nuestros bienes públicos, aquellos que nos sacamos Todos los días de : de donde ahora hay miedo y nada queda. Porque hemos acabado confor11h. a 13h. mándonos con eso. No le perdono porque apenas recuerdo los tiempos en NÁUTICA 17h. a 19h. los que creímos vivir en una sociedad civilizada, moderna, evolucionada y racional. Porque ideas como la jubilación, la posibilidad de ser padres o C/Peñíscola, 28 - BENICARLÓ Tel. 964 460 470 montar un hogar, la atención a enfermos, el apoyo a las expresiones ar-

10

NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

OPINIÓ

7 DE NOVEMBRE DE 2014

la bùstia d’El Dissabte ——Lorenzo Ferrer “Logan”

Me gustaría hacer público un caso que me pasó con la Policía Local de Benicarló. Fuí parado por los agentes que dan vueltas por nuestra ciudad con las motos buscando para denunciar. Me pararon, me denunciaron y pagué la multa como pone en el reverso y mi sorpresa es que, al tiempo, me viene la misma multa de tráfico, hago un escrito al Ayuntamiento aportando fotocopias de toda la documentación incluido el pago. Al tiempo recibo otra notificación de tráfico requiriendo

Hacer ejercicio ——Javier Palau

Es imprescindible hacer ejercicio, cada día, para agilizar los músculos y fortificar los huesos. Caminar al menos, mejor correr. Y mejor aún dar saltos, hacer flexiones, estiramientos, movimientos rotatorios de cuello y cintura, bracear como si nadaras. De otro modo las articulaciones se oxidan y te encuentras con agudos dolores. Se da un trompazo un niño pequeño y no se rompe nada. Tiene los huesos aún flexibles, como de goma. Cae una persona mayor y si no practica gimnasia diaria, las consecuencias pueden ser tremendas.

Para sobrevivir es también indispensable alimentar el cuerpo, aunque esto ni falta hace que nadie nos lo explique. Comemos cuatro veces al día, o cinco: desayuno, almuerzo, comida, merienda y cena. Pero la persona no es solo cuerpo, materia; también espíritu, que asimismo necesita alimento. ¿Cuál? Rezar, hablar con Dios, pedirle,

dicho importe alegando que Policía Local y Diputación de Castellón no tienen competencias en el cobro de ese tipo de multa, que se me multó por no tener la ITV pasada, me pongo en contacto con Diputación y me dicen que ellos no pueden hacer nada, me pongo en contacto con el concejal de Seguridad Ciudadana o Policía Local y la respuesta la misma. Me pasan a la concejala de Impuestos y la respuesta es que hablaría con Diputación y miraría de arreglarlo. Diputación le comunica que no se puede arreglar, vaya administración tan incompe-

tente que tenemos, todo porque dos policías locales que van como pistoleros por nuestra ciudad se equivocaron al hacer la denuncia de boletín y me multaron con el que recauda el Ayuntamiento y Diputación, ahora me tocará llevarlos al juzgado y seguir molestándome ya que me ha vuelto a llegar de apremio por Hacienda, para no estar hartos de los políticos y de la administración, al igual que esos dos desarmados que van con moto, que me trataron como un delincuente y para colmo no saben hacer bien su trabajo.

agradecerle. Si el cuerpo no come, muere. Si no come el espíritu, languidece. No puede morir porque el alma es inmortal pero, a poquitos, cada vez va oyendo menos los mensajes divinos. Y el último mensaje será inapelable: ¿Qué has hecho con los talentos que te di?

Leí hace poco una frase en italiano que me impactó, y me la aprendí. Dice: “Siamo nati e non moriremo mai più” (Hemos nacido y no moriremos nunca más). Cuesta hacerse a esta idea. ¿Y qué haremos durante tanto tiempo?

Empezamos por definirlo mal porque ‘el siempre’ no es tiempo, es eternidad. ¿Y qué haremos durante la interminable eternidad? Compañía a Dios o al diablo, los dos nos quieren a su lado: Dios para que seamos felices con Él, y el diablo para que suframos como él. Disponemos de veinticuatro horas cada día para ganarnos una meta o la otra. Con esas mismas horas, algunos han llegado a sabios, santos... Recuerdo que de pequeños nos hacían repetir: “Aquel que se salva, sabe; y el que no, no sabe nada”.

GRAN STOCK en

PRIMERAS MARCAS:

MICHELIN, PIRELLI, BRIDGESTONE...

GRANDES OFERTAS EN NEUMÁTICOS ECONÓMICOS

Tel.

964 47 16 87

email: neumaticospolito@telefonica.net Av. Magallanes, 11 (Crta. N-340) 12580 BENICARLÓ

NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

11

7 DE NOVEMBRE DE 2014

SOCIETAT Societat

Els col·legis celebren la “Castanyada” Com des de fa més de 15 anys la Regidoria d'Educació, a través de la Brigada d'Obres i Serveis, va estat repartint durant la setmana del 27 al 31 d’octubre, un total de 535 quilos de castanyes entre tots els centres d'educació infantil i primària de Benicarló, a més del centre ocupacional IVAS. Cada centre, en funció de les seues pròpies tradicions o de la voluntat dels pares i mares, organitzen diverses activitats en relació amb la tradició de la castanyada.

Marqués de Benicarló D’aquesta manera, divendres 31 d’octubre el col·legi Marqués de Benicarló celebrava la “Castanyada“ repartint-les entre els més menuts, amb l’ajut de pares i mares que les van tallar prèviament. Per la tarde, després de repartir les castanyes, els alumnes d’Infantil es van disfressar de castanyers i castanyeres i van sortir al pati a cantar ​una​cançó​. A que endevineu quina? És clar, quan arriba la tardor sempre torna “La Castanyera”. El centre ha agraït la generosa donació de castanyes i al forn d’Ávila, que va ser l’encarregat de torrar-les.

Prova els nostres pintxos de Polp 964 828 306 678 426 596 C/. Ulldecona 72 - Benicarló

12

NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

7 DE NOVEMBRE DE 2014

Societat

Ángel Esteban A l’Ángel Esteban tampoc no van dubtat en celebrar la ja tradicional festa de La Castanyada, tot i l’ambient estiuenc que encara es vivia a finals d’octubre. Com tots els anys, la castanyera va baixar de les muntanyes carregada de castanyes amb moltes ganes de repartir-les entre els i les alumnes. A primera hora de la tarde va passar, junt amb l’alumnat de 6è, per totes les aules donant a tots els xiquets i xiquetes de l’escola un bon grapat de castanyes. Quan van acabar de repartirles van eixir tots al pati a ballar la cançó de “La castanyera”.

Visítanos en Facebook

www.hotelrosi.com

RESERVAS: T. 964 460 008 Dr. Fleming, 50 - BENICARLÓ

NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

13

7 DE NOVEMBRE DE 2014

Mestre Francesc Català El Col·legi Públic Mestre Francesc Català de Benicarló va celebrar la Castanyada entre dijous 30 i divendres 31 d'octubre. Dijous de bon matí els alumnes, des dels més menuts fins els de quart, van elaborar els panellets amb l’ajuda de moltes mares i pares, que posteriorment van ser les encarregades de portar-los al forn de Montse per coure’ls. I per la vesprada els alumnes de sisè es van dedicar a tallar les castanyes.

Divendres a partir del mig dia es van començar a torrar les castanyes amb la castanyera de l’escola, quedant-se tot el professorat a dinar al mateix col·legi.Per la vesprada els alumnes de sisè van disfressar-se de castanyeres i castanyers per repartir per les classes les castanyes calentetes, posant-ne un bon grapat a les paperines que cada alumne s’havia preparat. La festa va concloure repartint també castanyes als antics alumnes que ens visiten sempre per aquesta festa.

14

NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

Societat

Societat

7 DE NOVEMBRE DE 2014

Eduardo Martínez Ródenas I al col·legi Eduardo Martínez Ródenas, enmig d'un oratge d'estiu, alumnes, mestres i familiars vam gaudir dels balls i degustació de castanyes.

Mentres infantil i primer cicle de primària van menjar-se les castanyes en les respectives aules, els alumnes de segon i tercer cicle van romandre al pati.

El centre també agraeix a l'Ajuntament la col·laboració en la festa aportant les castanyes.

SU SEGUNDA GAFA

MONTURAS

S

PARA TODAS LAS EDADES Y EN TODOS LOS ESTILOS ....

PROMOCIÓN DESDE...

40 €

DE SOL PARA TODAS

REFLEJANTES

5€

E

% CLIENTE

DESDE

GAFAS DE SOL

40 €

C/ Juan Carlos I, nº10- BENICARLÓ DESDE

GRATIS

2 X 1 150 €

CON SUS NUEVAS POR GAFAS GRADUADAS LE REGALAREMOS OTRA PARA LEJOS, CERCA O SOL, CON LA MISMA BLANCOS GRADUACIÓN

GRATIS

ENDURECIDOS

ANTIRREFLEJANTES

49 € PROGRESIVOS119 € 250 €

T. 964 474 052

GRADÚALAS

2X1

PROGRESIVOS SU SEGUNDA GAFA PROGRESIVOS DE SOL

GAFAS MONTURAS LAS EDADES Y EN TODOS LOS ESTILOS ....

GRADÚALAS PROMOCIÓN DESDE...

CON SUS NUEVAS GAFAS GRADUADAS LE REGALAREMOS OTRA PARA LEJOS, CERCA O SOL, CON LA MISMA GRADUACIÓN

49 €

POR

PROGRESIVOS DE SOL POR

150 €

BLANCOS ENDURECIDOS

Ofertas no acumulables e incompatibles entre sí. Válidas hasta final de existencias o hasta POR que Òptica Benavent considere retirarlos. Las normas de estas ofertas están a disposición del cliente qe las solicite. Las grabaciones de lentes serán hasta: CIL + 2,00 D; ESF. + 4,00D.

ANTIRREFLEJANTES

119 € 250 € NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

15

7 DE NOVEMBRE DE 2014

SOCIETAT

Visita dels bombers al CEIP Marqués de Benicarló ——CEIP Marqués de Benicarló

El dijous 30 d’octubre els bombers del Parc Comarcal de Benicarló, dins de la IX Setmana de la Prevenció d’Incendis., van visitar el col·legi Marqués de Benicarló.

Per un costat van tenir dos vehicles al pati, un d’ells un camió cisterna, que van ser visitats en torns durant tot el matí pels alumnes des d’Infantil a 6è.

I per un altre costat, els més grans de 4rt, 5è i 6è van gaudir d’una xerrada molt instructiva sobre què han de fer i com han de reaccionar en cas d’incendi. El centre agraeix als bombers ​la seva visita i especialment al Cap de Bombers per les seves​educatives explicacions.​

Paseo Ferreres Bretó, 15 - Benicarló T. 964 46 05 91

16

NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

7 DE NOVEMBRE DE 2014

SOCIETAT

Visita al Vinalab de l'alumnat de l'IES Joan Coromines Dimecres 29 d’octubre, l’alumnat de 4t d’ESO de l’IES Joan Coromines va visitar Vinalab, el centre ubicat a Vinaròs on l’UJI ofereix una sèrie de tallers sota el títol “Connecta amb la ciència”.

Dividits en grups van participar en diverses activitats relacionades amb diferents àmbits científics.

Guiats per professors de diverses especialitats, van comprovar com les matemàtiques són presents fins i tot en l’àmbit cinematogràfic, i com aquest pensament matemàtic és ben útil a l’hora de resoldre enigmes; ells mateixos van participar en una mena de concurs per resoldre’n uns quants, seleccionats entre algunes sèries i pel·lícules conegudes.

També van poder veure quins camins segueixen els residus que generem i com són classificats en

les plantes de reciclatge; vestits amb bates, guants i mascaretes de protecció van classificar diferents residus per tal de facilitar el seu reciclatge i van prendre consciència de la necessitat d’un consum responsable. Un altre taller els va oferir la possibilitat de conèixer nous materials aplicables a la tecnologia actual.

Finalment, dins el camp de la biologia i guiats per un especialista en la matèria, van participar en

un experiment que els va permetre comprovar la quantitat d’oxigen que les plantes reben a través de les arrels i de les fulles.

L’experiència va resultar altament positiva, especialment perquè els va permetre comprovar que els conceptes científics que estudien de manera teòrica en els llibres tenen també una aplicació pràctica.

Qui sap si en un futur alguns d’ells es decanten per alguna d’aquestes especialitats.

Tarde de panellets de l’Associació de la Dona

Com és tradició durant aquestes dates, les sòcies de l’Associació de la Dona de Benicarló es van reunir per celebrar el seu particular Halloween, mentres es van delegtar amb els tradicionals panellets i castanyes torrades, que van ser elaborades en un conegut forn de la ciutat. Una manera dolça i divertida de passar la darrera tarde d’octubre.

Hernán Cortés, 48 T. 964 460 076 Benicarló

NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

17

SOCIETAT

7 DE NOVEMBRE DE 2014

Tot Sants a la penya XQSI Aprofitant la festivitat de Tot Sants, el passat 1 de novembre la Penya Perquè Sí va organitzar una capea al Tentadero de Cucala. Resultat d’haver passat una agradable jornada plena d’anècdotes, la Penya vol aprofitar aquestes línies per a donar les gràcies a tots els assistents i felicitar a Curro del Castillo per la seva actuació, així com donar l'enhorabona als cuiners de l’esdeveniment,

Andrés i Carolina, pel dinar tant bo que van preparar.

En resum, un bon motiu per agrair a tots els que fan possible la continuació de la Penya fora de la setmana de Festes Patronals i animar a socis i simpatitzants a participar en la campanya de Nadal que l’associació ja està preparant.

GABINETE DE PSICOLOGÍA NOEMÍ SIMÓ PITARCH Psicóloga nº Col. CV10687 Máster en Psicología Clínica y de la Salud

Cita previa Servicio comarcal de psicología de DKV seguros Tel. 659 121 374 • spnoemi@gmail.com C/ Mare de Déu del Pilar, 8 12580 BENICARLÓ

18

NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

MENÚ DIARIO 8,50€ CENA EMPRESA CUMPLEAÑOS AMPLIA TERRAZA EN PARQUE INFANTIL Plaça d’Isabel de Villena 12580 - Benicarló

Tel. 688 36 54 14

7 DE NOVEMBRE DE 2014

Societat

Benicarló recorda als seus difunts per Tots Sants Un any més, centenars de benicarlandos van apropar-se el dia 1 de novembre, festivitat de Tots Sants, al cementeri municipal per recordar a aquells que ja no estan físicament entre nosaltres, però que no falten mai a la memòria.

Ornamentades amb flors i plantes naturals, les làpides lluien baix el sol gairebé estiuenc de la jornada de dissabte, que no va registrar cap incidència gràcies al treball dels cossos i forces de seguretat, que van treballar durant tot el dia aturant el trànsit de vehicles en la Nacional 340 i facilitant l’accés dels vianants i dels conductors al cementeri.

ODONTOLOGÍA GENERAL IMPLANTES PRÓTESIS REMOVIBLE PRÓTESIS FIJA

——Fotos: Dani Beltrán

PERIODONCIA

HORARIO

ENDODONCIA

DE LUNES A VIERNES

ORTODONCIA

Mañanas de 9:00h a 14:00h Tardes de 15:30h a 20:30h

ODONTOPEDRIATRÍA

T. 964 82 69 66 Cl. Peñíscola, 26 Bajo Izq - Benicarló

FINANCIE SU TRATAMIENTO

NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

19

CULTURA

7 DE NOVEMBRE DE 2014

Colegio Nuestra Señora de la Consolación 5º de Primaria

5ºA Marcos Doménech Cid

5ºB Mercedes Beltrán Gimeno

Centro Terapéutico Interdisciplinar Servicios: Evaluaciones y Diagnósticos Análisis e Intervención de la Conducta Detección Precoz y Atención Temprana Habilidades previas al aprendizaje Educación y Orientación a familiares

Apoyo Académico y Técnicas de Estudio Habilidades Sociales y Comunicación Juego / Ocio Autonomía Transición a la edad adulta Mediación y Apoyo Psicológico

Móvil: 656 81 59 26 - info@sense-limits.com - C/. César Cataldo, 64 - BENICARLÓ

20

NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

ESPORTS CULTURA SOCIETAT

7 DE NOVEMBRE DE 2014

5ºC Alfonso Jiménez Sánchez

5ºD José Baca Baca

Desayunos

Tapas Caseras

C/ Doctor Fleming, 41 - Benicarló

Platos combinados Tel. 677 11 79 95 NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

21

7 DE NOVEMBRE DE 2014

Renoms a Benicarló Vicentica La Rua

CULTURA

Rua ——RoliFlareManchón

Tornem un vegada més entusiasmats a la recerca d’un altre renom benicarlando. I hem pensat donar compte d’un que destaca – original com és – perquè és especialment ocurrent el motiu que el va ficar en l’òrbita de la nomenclatura social cadufera. Per a fer comentari extens de Rua i saber de la família que va inspirar el renom, ho hem tingut fàcil visitant a una dona que és exemple de voluntarietat, generositat, honestedat, valentia, i moltes més virtuts d’aquelles que sanen l’ànima. De les que anhelen els qui volen sentirse plens, de vida i de sapiència. Vicentica Devís Senar, La Rua, ens obre les portes de sa casa per a fer-nos més agradable la vesprada.

Antonieta La Rua, una dona molt guapa

Vicentica, gràcies per atendre la nostra inquietud. D’on ve això de ser Rua? El renom ve de la rama materna de la família, i el seu motiu és molt curiós: la finor de cara de tota la família. Els components de la família no tenien cap arruga a les seues cares. Aquest fet cridava l’atenció i en contraposició els cridaven Rua. La resposta que ens ha donat Vicentica forma part del document que ha redactat al respecte de les branques de la família Rua i especialment de sa mare, Antonieta Senar, La Rua. El reproduïm tot seguit: ‘Antonieta Senar Tomás, La Rua, va nàixer el 6 de gener de 1919. Filla menuda d’Antonio Senar i Rosa Tomás, tenia dos germanes majors

del primer matrimoni del seu pare. Elles, les xiques, deien que eren més que germanes perquè a la vegada eren cosines germanes. Rosa – que era la segona – tenia set anys més que Antonieta, i Teresa, amb 14 anys més, era la major.

Aquesta última és la mare de Mª Teresa Soriano Senar. Rosa, per la seua banda, ho és de Pepito, Tere i Rosi, Vidal Senar. Mentre que Antonieta va ser mare de Marilines Núñez Senar i de Ricardo i Vicentica Devis Senar, fruit del seu segon matrimoni.

La mare d’Antonieta, Rosa la Rua, tenia dos germans, José i Teresa. José, tindria quatre fills, Teresa, Fina, Hortensia i Guillermina, i va ser l’avi matern de Josvi Arnau, director de la Coral Polifònica Benicarlanda durant molts anys. La curiositat és que aquesta família no estava per acceptar a Antonio Senar – Tonet el Burcho – dintre de casa, perquè era marí i les seues absències de la llar serien llargues, però Tonet no sols es casaria amb la filla major, sinó que en enviudar, ho va fer també amb la germana menuda. D’aquesta manera va ser cunyat per partida doble de José, l’avi de Josvi. El tio Tonet, Gellida de segon cognom, era a més cosí de Mossèn Gellida.

Antonieta La Rua, per ser la menuda de casa, va ser molt mimada pels seus pares i germanes. Va créixer en un entorn molt religiós. Era una dona molt intel·ligent, guapa i bona perso-

REPARTO DE GASOIL A DOMICILIO pedidos@calemur.es 964 40 77 77 / 964 45 00 45

Tienda online: www.calemur.es ALMACÉN CENTRAL: CTRA ULLDECONA, km 0.6 (vía de servcio) - VINARÒS

22

NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

CULTURA

7 DE NOVEMBRE DE 2014

Antonieta La Rua de xiqueta

na. Per cert, totes les germanes eren cosines del recordat Mossèn Tomás.

Antonieta també es va casar dos vegades, com el seu pare. La primera amb Ángel Núñez Corullón, de Villafranca de Bierzo, a la província de Lleó. Ell va arribar a Benicarló en temps de guerra. Era secretari del general Aranda, cap de la Quarta Unitat de Navarra. D’aquest matrimoni va nàixer Marilines. Ángel Núñez va treballar al Registre de la Propietat de Villafranca de Bierzo. Actualment Marilines té una filla registradora de la Propietat a Lugo, i un altra advocada que treballa al Registre de Villafranca. Marilines es va casar amb un cosí del seu pare, Enrique. Cal esmentar que precisament aquesta localitat va ser el primer destí on va treballar com a registrador Mariano Rajoy, president del govern espanyol. Marianito, el cridaven ells.

El segon matrimoni d’Antonieta La Rua va ser amb Ricardo Devís Montaña, tractant d’Albuixech, València.

Era soci d’una ramaderia del doctor Febrer i de la marquesa de Benicarló. D’aquesta unió d’Antonieta amb Ricardo van nàixer Vicentica (la nostra entrevistada) i Ricardo Devís Senar.

La família Rua està molt vinculada al Crist de la Mar. Una de les àvies d’Antonieta La Rua va ser ermitana de la capella antiga, que estava on ara es troba el port. L’altra àvia d’Antonieta va anar per totes les cases de Benicarló

Antonieta, primera per l’esquerra, complint el servei social.

demanant diners per comprar l’actual imatge de Sant Pere, patró dels mariners i de la Parròquia del Crist de la Mar. Ella i un altre senyor major de la parròquia van ser els padrins de la imatge del sant.

Antonieta La Rua va morir jove, el 24 d’octubre de 1964, amb sols quaranta cinc anys. Avui tindria cinc nets que no va arribar a conèixer, fills de Vicentica. Dos dels quals, són economistes, un altre treballador social actualment exercint a Càritas Benicarló. Una de les filles economistes, per cert, exerceix de mestra de Religió en dos col·legis de Benicarló i és la directora de Cáritas Benicarló.

A la quarta de les netes el Ministeri d’Educació i Ciència li va concedir recentment un Ramon y Cajal, fet que li permet ocupar una plaça d’investigadora al centre Inra de París, un dels millors centres d’investigació del món.

L’últim dels nets d’Antonieta que també és fill de Vicentica la Rua és Fernando, qui va estudiar Ciències Empresarials i és el Responsable del Mòdul d’Intervenció Social de Càritas Diocesana de Tortosa. Del seu fill Ricardo, Antonieta La Rua ara tindria dos nets, Jorge, un marí, i Ricardo, professional de l’electricitat.

Antonieta Senar Tomás, La Rua

La mare era una dona molt presumida, moderna i amb molta classe. Fins el punt que, tant mimada com dic que estava, anava a Barcelona a fotografiar-se.

Alguna anècdota més que afecte a la teua mare?

Antonio, el meu tio, era falangista i estava casat amb la germana gran de ma mare. Va estar tancat a la presó del poble – la cárcel del pueblo que li deien – que era el col·legi de la Consolació, davant de Sant Bartomeu. Mentre el tio estava tancat a la presó, si un familiar no li baixava el menjar no es podria alimentar. Aquesta era la política que es duia a terme a la presó. Havia de ser la família qui se n’ocupés d’ell.

Ma tia estava amagada a Vila-real, perquè es va saber que també anaven a per ella. L’avi Tonet estava a França, i allí es va passar quasi tota la guerra. L’altra germana ja estava casada i vivia a Barcelona, amb el seu home, que formava part de l’altre bàndol. Les altres germanes, que com hem dit eren a la vegada cosines germanes de la mare, estaven

Veient les fotografies queda clar que la teua mare era una dona molt guapa, Vicentica.

ARREGLOS BAJOS DE PANTALONES, FALDAS Y VESTIDOS CAMBIO DE CREMALLERAS: INVISIBLES, VAQUEROS, CAZADORAS...

ROPA DE HOGAR, CORTINAS, SÁBANAS, TOALLAS Y COJINES VESTIDOS DE FIESTA, FALLEROS



Y CARNAVAL SERVICIO DE PLANCHADO

JACINTO BENAVENTE, 29 BAJOS TEL. 964 472 861 acostura.arai@gmail.com 12580 BENICARLÓ

K&A® 964 465 253

L’Avi Tonet, pare d’Antonieta la Rua. Es va casar amb dos germanes Rua, Teresa i Rosa.

NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

23

CULTURA

7 DE NOVEMBRE DE 2014

Antonieta La Rua amb les seues filles Marilines i Vicentica Vicentica i Ricardo Devis, fills del segon matrimoni d’Antonieta

amagades al Corral del Petiquillo, a una caseta. De manera que ma mare, amb menys de vint anys, baixava tots els dies amb el morralet del menjar des del mateix Petiquillo per al seu cunyat empresonat. I quan passava pels voltants de Sant Gregori s’amagava baix d’un arbre gran, segurament un oliver, quan escoltava l’aviació bombardejant Benicarló.

Quan passava el bombardeig sortia i seguia la marxa. Resulta que un dia va fer tard vint minuts. I quan va arribar a l’arbre on sempre s’amagava, aquest estava al terra, perquè eixe dia l’aviació va bombardejar les afores i li va tocar als voltants de Sant Gregori. De l’esglai ma mare va perdre la parla, i sols va recuperar la veu al cap d’uns mesos.

Quan van entrar els nacionals a Benicarló, hi havia un camió donant aliments al poble, molt castigat pel conflicte. Ella va anar amb la seua cosina Hortensia, la cosina amb la qui tenia molt bones migues i sempre anava a arreplegar allò que els tocava. Així la va conèixer Ángel Núñez, i sembla ser que quan la va veure de seguida es va enamorar d’ella. Ella, mentre passejaven durant un llarg temps encara no parlava i per tant l’home estava convençut que era muda. Va passar el temps i l’avi va tornar a casa. Un dia mentre dinaven tots, ja reunits i contents quan ja s’havia acabat tot, van escoltar un bombardeig. Fet curiós perquè com dic ja

Els fills d’Antonieta, Rosa i Teresa, les Rues, i els nets d’Antonieta

Ramón, marit de Vicentica, amb dos de les filles del matrimoni, Marga i Maria

24

NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

s’havia acabat la guerra. Va resultar ser una darrera ofensiva republicana, i el seu exercit va llençar bombes al carrer del Carme on hi havia una capella que va quedar arrasada. Ángel Núñez esperava al carrer a que sortís ma mare per a donar una volta. I quan va començar el bombardeig de seguida va entrar a casa de la mare corrents. Era el propi Ángel, però l’avi no el coneixia i quan el va veure entrar corrent va exclamar ‘Que és això?’ i va ser en eixe moment, quan ma mare va respondre Ángel Núñez Curión. Va aparèixer de sobte el cap del soldat dient amb cara de sorprès ‘la muda ha hablado’. Ell, qui era una persona molt culta, va morir jove. A ma mare li va regalar fins i tot una bicicleta que ella feia servir per a anar des de Vila-real a Castelló perquè volia mantenir la seva figura.

Una història molt interesant i sorprenent. També destaques a l’escrit la relació familiar amb el Crist de la Mar. La meva família va viure al carrer del Crist de la Mar, però el que voldria destacar és l’anècdota que va passar fa molts anys, en temps de l’àvia de la mare. Aquella dona era l’ermitana i era cega. Bé, això és el que creien tots, perquè en realitat sembla ser que patia de cataractes, i en aquella època no s’operaven. Ella, per la fe que li professava, baixava tots els dies a veure la imatge del Crist acompanyada de la seues netes, Antonieta i Hortensia, qui per cert era casada amb Manuel Esteller, un dels propiertaris de la fàbrica Esteller Fuster. Sempre tenia el costum de netejar-se els ulls amb timonet.

I al cap de tants anys

fent la mateixa operació, sembla ser ser que se li van ablanir. Va passar un dia que, estant ella davant la imatge del Crist, es va passar el mocador i les cataractes li van caure, recuperant la visió després de deu anys. Per aquest motiu a Benicarló es va dir que havia estat un miracle.

Vicentica, qui amb tantes coses bones a dir ha fet menut l’espai d’aquesta entrevista, en el seu moment va formar part del voluntariat de presons i s’escrivia amb gent que no tenia família amb qui intercanviar paraules. També ha ajudat amb el voluntariat de la gent gran al centre geriàtric i, com en tants altres llocs, ha estat ajudant quatre anys al menjador social.

Al menjador social també hi ha benicarlandos de sempre, eh. Els necessitats també són naturals del poble, la gent que no ho veu no s’ho pot imaginar.

Vicentica, gràcies per aquesta estona.

Antonieta La Rua estaria ara molt orgullosa de tota la seua família, i ara tindria ja set besnéts, més un altra que està en camí. La neta investigadora somriu com ella, ens diu orgullosa Vicentica, una dona feliçment casada amb Ramón Ballester. Cadascun dels seus nets – destaca la nostra entrevistada – té una particularitat heretada de l’àvia, Antonieta la Rua. Com diu Vicentica, El Senyor ens va omplir amb el seu record.

Moltíssima gent de Benicarló encara la recorda. Nosaltres tampoc oblidarem ni el tracte ni l’aprenentatge. No sabrem pintar tant bé com ho fa Vicentica, però ens conformarem en admirar l’obra que surt de les seues mans, eixa que expliquen els seus pinzells i l’altra que regala als necessitats i que surten d’un cor bondadós.

CULTURA

7 DE NOVEMBRE DE 2014

pels carrers antics de Benicarló Jaume Rolíndez FONOLLOSA

Carrer de València Des del carrer del Crist de la Mar fins al carrer del Comerç, en èpoques passades en va haver-hi un altre que es coneixia amb el nom de carrer de Boyer. Un vial que va fer caminada entremig dels anys, dels dubtes, del valor i de l’equilibri. I que va estendre la llargada amb el nom de carrer de València.

A dies d’avui el traçat avança des del carrer del Crist de la Mar i creua els carrers Comerç, Hernán Cortés, Francisco Pizarro, Cèsar Cataldo, Passeig Marítim, Doctor Flèming, 9 d’Octubre, i arriba fins a l’Avinguda de les Corts Valencianes... La intenció del carrer suposo que és la d’arribar a la Ratlla del Terme i si convé, a la ciutat de València. Si hi arribe un dia a la capital del riu Túria li portarà la història de tot un ventall de topònims afamats en el món del comerç, de la investigació mèdica, de la con-

questa de territoris, de la religiositat i de l’estima pel territori valencià. Poca broma, tu.

Fa goig, el carrer. I tant! És afalagador passejar-lo. Al principi transparenta encara històries de vins entre parets de les d’abans, de les que fan arribar esquitxos de caduferia de tota la vida.

Sí, el meu posat tímid i nerviós passeja davant els sorolls d’aquesta zona d’habitatges, places, i carrers nous. I pot observar l’exactitud de les hores del temps entre fulles d’olivera de color gris marengo; l’Auditori Pedro Mercader que posa de manifest el secret de les confidències i de les manifestacions socials a frec d’un arbratge, diuen que força valuós, però que no sembla massa estimat; la ciència d’un institut a frec de la clorofil·la d’una zona d’esbargiment; espais per urbanitzar; habitatges de disseny...

el oasis de los libros Javier Angosto

Todos se van Con Todos se van, Wendy Guerra (La Habana, 1970) obtuvo en su día el Premio Bruguera de Novela. Ahora, aprovechando que ha sido llevada al cine, la editorial Anagrama ha reeditado la obra.

Todos se van está escrita en forma de diario y se estructura en dos partes. En la primera conocemos la infancia de Nieve García, y en la segunda, su adolescencia y primera juventud. De las dos partes, considero más acertada la segunda. En la primera resulta muy difícil creer que una niña pueda escribir con la coherencia con la que esta Nieve García escribe su diario. Yo creo que si la autora apostaba por la forma de diario también para las páginas correspondientes a la infancia de Nieve, debiera haberlo hecho adecuándose a la competencia lingüística propia de una niña. A este respecto, la segunda parte ya sí resulta mucho más creíble. Por otro lado, la protagonista nace en 1970. Es, por tanto, de la misma edad que Wendy Guerra, lo cual explica que también en esto la segunda parte resulte más auténtica. Por ejemplo, en todo lo relativo al conflicto existencial que se genera en el período de la adolescencia cuando ni los propios adolescentes se entienden a sí mismos. La autora sabe muy bien qué siente y cómo piensa una joven nacida en la Cuba de Castro, con todo lo que ello comporta. Especialmente, una adolescente con inquietudes artísticas y amante de la literatura y de la música de los cantautores.

La protagonista nace en el seno de una familia desestructurada y sufre malos tratos por parte de su padre. Este energúmeno golpea a la niña con saña cada vez que regresa borracho a casa. Y ello a

El pas descobreix, sí, proclames i raons d’esbarjo mentre passejo sota l’eina esmolada del sol que revela una gran esperança. I m’agrada perquè, què ens queda si no hi ha esperança en un futur millorat? En una ocasió vaig sentir una expressió que si fa no fa deia així: de l’esperança naix l’alegria, de l’alegria naix la vida i de la vida naix l’amor.

pesar de que se le supondría una mayor sensibilidad pues, no en vano, se dedica al mundo del guiñol. Este hecho explica que la pequeña Nieve se refugie en su diario: “mi Diario es mi medicina, lo que me mantiene en pie”.

El título del libro hace referencia a todos los artistas y amigos de Nieve que acaban yéndose de la isla en busca de horizontes de libertad. Todos se van no es quizá tan ambiciosa como Negra, la última novela de Wendy Guerra. No obstante, sin ser, desde luego, una obra maestra, es un libro que gustará a los lectores interesados por Cuba. Qué pena y qué kafkiano, sin embargo, que los cubanos sigan sin poder leer las obras de esta autora.

viernes a partir de las 2 s o l 1:0 os 0 Tod

o B ar n a i P

Pza. De Sant Bertomeu, 13 - Benicarló

Tel. 626 143 663

NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

25

7 DE NOVEMBRE DE 2014

cultura

Nova representació de “El fantasma de la ópera”

La venda d’entrades anticipades per al musical “El fantasma de la ópera” van sobrepassar totes les expectatives i es van acabar en només tres dies. És per això que la Coral Polifònica Benicarlanda, l’Associació Musical “Ciutat de Benicarló” i Ballet Lupe, organitzadors de l’espectacle, han decidit fer una altra representació de l’obra. Aquesta serà el mateix dissabte 15 de novembre a les 17:00 hores.

Les entrades anticipades es posaran a la venda el dimarts 4 de novembre al Centro Óptico Eva Marín i al local de la Banda de Música.

Recordem que més de 200 persones estan implicades en aquest projecte que es podrà veure a l’auditori Pedro Mercader de Benicarló els dies 14, 15 i 16 de novembre i on es podrà gaudir de música, veus i dansa en directe.

Subscriu-te AL 7Dies!

Tel: 964 45 00 85 26

NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

Para vestir tus pies con estilo

C/ San Juan, 16 - BENICARLÓ - T.964 473 503

cultura

7 DE NOVEMBRE DE 2014

In memoriam de l’artista Beatriz Guttmann ——Isabel Serrano

Vaig poder llegir en una breu esquela al setmanari de Benicarló, on deia que ens va deixar el dia 23 d’octubre. Coneixia la seva obra gràcies a Fernando Peiró, que em va parlar d’ella.

L’any passat la vaig poder conéixer personalment, al fer una exposició al Mucbe. Era una dona molt especial. Potser de les millors artistes de Castelló, amb una dimensió mundial.

Gran amiga de Fernando Peiró Coronado, de Paco Catalán, bé imagino que devia tenir amistats per tot el món. Fernando m’explicava com es barallaven artísticament parlant, però en realitat es tenien una gran admiració mútua, crec.

Beatriz Guttmann Goldberger, va nàixer a Castelló el 1931. Va residir a Vinaròs, on va tenir el seu primer estudi, va viure a Benicarló també, més tard es va traslladar amb la seva família a Castelló.

Entre 1948 i 1950, va residir a Barcelona, on va cursar els primers cursos de Filosofia i Lletres, anteriorment al 1944 havia estudiat a l’Escola d’Arts i Oficis de Castelló en el taller de Juan Garcia Calvo, on aprén dibuix i escultura.

Entre 1956 i 1957 neixen els seus fills fruit del matrimoni amb l’oftalmòleg Leandro Faviza Martín, el 1963 neix la seva filla Paulina, si bé aquests esdeveniments no fan que ella deixe a part la seva passió per la pintura.

El 1973 ingressa a l’Escola Superior de Belles Arts, de

Sant Carles de València. La tesi del seu doctorat tindria com a objectiu el Museo de Vilafamés. La seva amistat amb el crític d’Art Vicente Aguilera Cerni l’estimula a publicar articles i a emetre uns programes de radio dedicats a l’art.

Aquestes activitats es succeïxen paral·leles a la seva dedicació a la pintura en totes les seves possibilitats expressives en nombroses exposicions, individuals i col·lectives.

Els seus freqüents viatges a altres països des d’Egipte, Mèxic, Rússia, Estats Units, Canadà, Alemanya, Suïssa, Argentina, Uruguai...bé pel seu natural afany de coneixement o en ocasió de les seves exposicions, contribuïxen a reforçar les seves pròpies conviccions humanes i estètiques. Especial significat tindria la seva estança a Tòquio, Osaka i Kyoto, pel que fa al coneixement de la seva cultura plàstica, que deixaria una important petjada en la seva obra posterior.

Era una persona compromesa, amb una ment privilegiada, que la va portar a elevar el seu art a altres nivells en temps que gairebé ningú, o molt pocs s’atrevien a explorar.

Referent en l’abstracció, en tota la Comunitat Valenciana, la seva és una pintura plena d’emocions i sensacions, que sens dubte passarà a la posteritat.

El món de l’art de aquestes terres, queda més orfe, doncs perd una de les seves figures més emblemàtiques i internacionals. Una artista que va dedicar-se a l’art amb

molta força, amb cos i ànima “con las promesas del mañana”, com acostumava a dir.

Pocs semblen ara els reconeixements que va rebre en vida, sempre, tot, darrere una mort o una pèrdua ens sembla poc.

El seu treball parla per si mateix, i els seus estudis i articles són font d’inspiració, exemples de compromís i dedicació, igual que la seva producció pictòrica i l’excel·lent treball que va fer sobre el Museo de Vilafamés, publicat per la Diputació Provincial.

Allunyada de cánons i escoles Beatriz Guttmann, en paraules de Josep Manuel Sanchís” una obra original i autèntica, una obra d’una sensibilitat exquisida, producte de la necessitat espiritual de plasmar en imatges allò que sentia. Beatriz Guttmann era com un dels seus quadres, hi ha una osmosi entre autora i obra tant patent com indefinible.

Et recordarem sempre estimada Beatriz Guttmann.

Quintet d'arpes de la LiraAmpostina al Magatzem de la Mar El Magatzem de la Mar acollirà dissabte 8 de novembre a les 20:30 hores un concert poc habitual. Es tracta d'un recital a càrrec d'un quintet d'arpes format per cinc alumnes de l'escola de música de la Lira Ampostina: Agnés Camatxo, Adriana Eixarch, Julie Roumelliotis i les benicarlandes Maria del Mar Anglés i Pilar Anglés.

De la mà de la professora Teresa Espuny, el quintet oferirà un repertori basat sobretot en música de pel·lícules, triades per les pròpies intèrprets i arranjades per la professora, com ara La misión, Harry Potter, Los chicos del coro o Tirànic, entre d’altres.

Aquest quintet d’arpes, que s’escoltarà per primer cop en Benicarló, va neixer a l’aula d’arpa de

l’escola de música de la Lira Ampostina, amb l’objectiu de donar a conéixer un instrument no gaire conegut i també, per a gaudir d’ells no sols en solitari, sino també en conjunt. Una magnífica oportunitat per poder escoltar i conèixer-lo una mica més.

QENCONTRAMOS TU MEDIA NARANJAQ QBUSCAMOS TU PAREJA SEGÚN TUS PREFERENCIASQ QMÁXIMA DISCRECIÓNQ QMÉTODO TRADICIONALQ

Incripciones de Mujeres

GRATUITA

Ronda Magdalena 20, entlo. Izq Tel. 964 21 15 57 - Móv. 686 128 113 - Castellón NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

27

7 DE NOVEMBRE DE 2014

MISCEL·LÀNIA SOCIETAT Cases del poble n° 16

——José Manuel Gilabert Senar

Fachada de “Habitaciones Pablo” en la calle del Carmen (junio 2013)

“Habitaciones Pablo” Con el “boom” turístico de los años 70, las “chambres”, “habitaciones”, “hostales” e incluso las posadas de particulares se multiplicaron en Benicarló y los pueblos de alrededor. Una de ellas fue “Habitaciones Pablo“.

“Habitaciones Pablo” se situaba en la calle Mare de Déu del Carme, número 52, hoy nº 40 con la nueva rotulación. El edificio hace esquina con la plaza Sant Vicent.

La entrada principal se sitúa en la calle Mare de Déu del Carme y tenía una segunda puerta en la plaza, con el nº 2. Hoy en día, esa puerta ha sido condenada y hay una ventana en su lugar.

Este establecimiento pienso que se destinó, como su nombre lo indica, a ofrecer hospedaje por la noche a los turistas, trabajadores temporales, ect.; no creo que asegurara las comidas, tal vez el desayuno... pero puedo equivocarme. Lo digo por la disposición de las habitaciones.

Cuando pasas por delante, este edificio impone por su altura: tiene cuatro pisos y una azotea y sin embargo es estrecho de fachada. El propietario quiso aprovechar al máximo la superficie del suelo. He contado

en todo el edificio 16 ventanas grandes con barandas y persianas, dos balcones situados en la plaza Sant Vicent y cuatro ventanas más pequeñas. Me pregunto de cuántas plazas disponía “Habitaciones Pablo”... Si se tienen en cuenta los espacios dedicados a las escaleras, a los pasillos y a los aseos, yo pienso que podrían haber alrededor de 15 habitaciones. Tal vez alguien me lo pueda confirmar.

He tenido una buena discusión con algunos vecinos, entre los cuales estaba José Querol, “Baratero”, que vivió en la Plaza de Sant Vicent. Me confirman que ya hace muchos años que este establecimiento cerró.

La propietaria actual es la señora Pepita, que vive cerca, y parece que un miembro de su familia aún utiliza el edificio para dormir (eso era en junio 2013).

El edificio parece estar en buen estado, pero las pinturas empiezan a deteriorarse. Pienso que el rótulo de “Habitaciones Pablo” estaba en la calle Mare de Déu del Carme, a la altura de los cables eléctricos, pues se distinguen los orificios de fijación.

Justo enfrente se encontraba la pensión “Casa Paco”, de la que ya hablé hace poco.

Almuerzos........5€ Menú diario......8€ 1/2 Menú.........5€ .............

COMIDAS DE EMPRESA

Reservas:

679 56 73 37 Vista de Habitaciones Pablo desde la plaza de San Vicente (junio 2013)

28

NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

C/ Pilar 158 - Vinaroz

7 DE NOVEMBRE DE 2014

ESPORTS

Fallece Manolo Llorach, coordinador y entrenador CB Benicarló En la madrugada del pasado domingo 2 de noviembre fallecía Manolo Llorach Neri, coordinador del Club Baloncesto Benicarló. Nos ha dejado una gran persona, un gran técnico y alguien entregado como nadie al mundo del baloncesto.

Manolo desarrolló la mayor parte de su carrera como jugador en el club, antes de convertirse en entrenador hace más de 15 años. Recientemente compaginó su trabajo de coordinador del CB Benicarló con el de entrenador del Senior Masculino del Esportiu Bàsquet Vila-real en categoría Primera Nacional.

Descanse en paz ——Club Basquet Benicarlo

Los Clubs los forman las personas y siempre hay personas más especiales que dan sentido a los Clubs. Manolo era uno de ellos, vivía el basquet intensamente. Técnicamente era el coordinador, pero en realidad era el alma.

Se ilusionaba al inicio de cada temporada como si cada año fuera la primera. La organización y la formación eran sus objetivos, la competitividad, la disciplina y la paciencia eran sus armas. Intentaba estar en todas partes para que las cosas funcionaran. En el último Torneo que preparó con minuciosidad estuvo todo el día con muletas y sin ellas para lograr que fuera un éxito.

Estamos tristes y desolados. La frase de que no hay nadie imprescindible pierde hoy la razón. Manolo era imprescindible y parece imposible que podamos seguir sin él. Pero todos hemos coincidido en que él estaría pegándonos la bronca si nos quedamos con esa idea. El Club tiene que seguir, aunque ahora no lo creamos, la vida debe continuar. Se lo debemos a Manolo. Sus entrenadores, sus jugadores, su directiva, nadie puede fallarle.

Pensamos en Pili, en Manu, en Pau; la gran familia del bàsquet con mucho cariño os acompaña en el sentimiento. ¡Te echaremos de menos! ¡Hasta siempre Manolo!

——Gregorio Segarra Calvet

Consternado aún por la triste noticia, apenas puedo expresar la gran pérdida que para el deporte local en general y el baloncesto en particular ha representado el fallecimiento de Manolo Llorach. No voy a ahondar en las muchas virtudes de Manolo como deportista y como persona, otros con más conocimiento y amistad seguro que lo harán como merece su memoria, pero si es cierto -y yo así lo creo- que los buenos alcanzan la dicha eterna, menudos torneos de baloncesto van a montar en el cielo. Descansa en paz, Manolo, el deporte benicarlando siempre estará en deuda contigo.

EXTENSO SURTIDO EN MODERNO PARA SU PISO Y APARTAMENTO EL MAYOR SURTIDO DE MUEBLE RÚSTICO PARA SU BODEGA, CHALET O CASA DE CAMPO INCOMPARABLE PROMOCIÓN EN SOFÁS CAMA SOFÁS RELAX TELA Y PIEL ABRIMO CHEISLONGUES EN TODOS LOS ESTILOS S LOS S ÁBAD A LA ALTURA DE TODOS LOS PRESUPUESTOS

O POR LA S TARDE!

Muebles EL PINO siempre a su servicio NACIONAL 340 KM 1.048,800

TELEFÓNO 964 46 14 44 BENICARLÓ

NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

29

ESPORTS

7 DE NOVEMBRE DE 2014

Vuelta en kayak a la isla de Buda ——GURUGUKAYAK Club de kayak en Benicarló

Recientemente tuvo lugar la 1ª Vuelta popular en kayak a la isla de Buda, situada en el Parque Natural del Delta del Ebro, en la que participaron piragüistas procedentes de diversos clubs de kayak, de las provincias de Tarragona y Castellón.

El recorrido se inició por el río Ebro a unos 6 km. de su desembocadura, a la que llegamos bordeando las islas de Buda y San Antonio, hasta que el cauce del río desaparece y sus aguas se funden con el Mediterráneo. Seguimos 6 km. más bordeando las islas, pero esta vez por su vertiente marítima, que forma el cabo de Tortosa, hasta alcanzar la Gola de Migjorn, antigua desembocadura del Ebro, de 4 km. de longitud, por la que llegamos al punto de partida completando la vuelta.

El organizador fue José de Deltaventur, quien no escatimó en detalles y atenciones para los casi

Illa de Sant Antoni

cuarenta participantes de esta primera edición de la Vuelta a la isla de Buda. Desde el Club Gurugukayak de Benicarló, queremos felicitarle por su iniciativa, y le animamos desde aquí a organizar, el próximo año, la 2ª Vuelta a la isla de Buda.

Entrada de piragüistas al río Ebro

Illa de Buda

La Escuela Basiliscus, en la Duatlón de Cheste

MOD. BOUS A LA MAR

MOD.BOUS

MOD.RECIO

MOD.MARIA

MOD.LENGUA

MOD. INEM

MOD. I LOVE BLO

MOD.SUPER

MOD. SAN GREGORI

MOD. DUFF

MOD. VEGETARIANO 1

MOD. CARAMELO

MOD.PEPE

MOD.RELACION

El Duatlón de Cheste cumplió todas las expectativas de organización y superó un año más la edición anterior, con cerca de 600 participantes de todas las categorías en la mañana del día 1 de noviembre en el Circuit Ricardo Tormo de Cheste.

En la categoría sprint participarían Víctor Cheto con un tiempo de 1h 6' y Javier Cheto 1h 10'. La jornada se completaba con una gran participación de los más pequeños, destacando a Eric Rodríguez y a Ana Zorrilla (2ª en multideporte) y Vera Monroig, seguidos de Inés Marzá y Aitana Cheto. En alevines participaría Blai Marzá, con un buen parcial de bicicleta y una mejora notable en el sector a pie. En alevines, Marcos Alonso estaría en el top 10, mejorando en más de un minuto su edición del año anterior, le seguiría Izan Monroig como alevín de primer año, en féminas de la categoría y primer año en la categoría estarían Marcha Cheto y Blanca Zorrilla.

Desde la Escuela Basiliscus damos la enhorabuena a todos los alumnos por la excelente comportamiento en la competición y el perfecto ambiente que se generó al finalizar.

DONDE CABEN 2, CABEN 5

MOD.BATMAN

MOD.BOB

Juntos llegaremos a tu objetivo

30

NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

7 DE NOVEMBRE DE 2014

ESPORTS

Dos penas máximas condenan al Alqueries El Alqueries se quedó con la miel en los labios y perdió dos puntos en los últimos minutos del encuentro. Los de Basilio López se pusieron por delante en el marcador en dos ocasiones pero en otras tantas los caduferos empataron, siendo ambas desde el punto de penalti.

Los locales venían de vencer en La Moleta al Club La Vall con remontada incluida, y tras un buen inicio de liga llegaban a tres puntos del play-off. Los visitantes lo hacían después de remontar en los últimos minutos al Almazora, los del Baix Maestrat afrontaban el choque instalados en la zona media de la tabla clasificatoria.

El partido comenzó de cara para los locales, a los tres minutos de juego llegaba el primer tanto del encuentro, lo hacía Albert al primer palo a pase de Nico desde la banda derecha. A la media hora se produjo el empate forastero obra de Marcos Cano al transformar una pena máxima. No obstante, los de Basilio López tuvieron una doble oportunidad en los últimos compases del primer acto primero con un

disparo de Pablo que despejó Guillamón y luego con un nuevo remate de Jony. Justo antes del descanso llegaría el segundo tanto local, Macías remataba un centro de Alberto en una jugada a balón parado para llegar al descanso con 2-1 en el electrónico.

Tras el descanso la igualdad fue la nota predominante entre ambas escuadras pero las ocasiones de peligro fueron de los arlequinados. La primera de los segundos cuarenta y cinco minutos fue de Pablo pero atajó Guillamón, más tarde el meta benicarlando se convirtió en héroe para los de Luis de la Haba cuando abortó una doble oportunidad de Jony Poré.

A dos minutos del final el colegiado decretó penalti y expulsión de Pascual, Marcos Cano no desaprovechaba la oportunidad para poner el empate final en el luminoso. A la conclusión del choque se produjo una tangana entre los futbolistas de los dos equipos y el trío arbitral.

Con este empate los arlequinados se quedan a dos puntos de los puestos de play-off a falta de la disputa del resto de partidos de la jornada, los del

Baix Maestrat se mantienen en la zona intermedia.

La próxima jornada el Alqueries se desplazará hasta Massamagrell mientras que los rojillos recibirán a la UDE.

Gimnasia Rítmica / Mabel, de nuevo en la Copa de España ——Manola Belda Marzá

Nuevo y rotundo éxito del club Mabel, el sábado 25 de octubre, y esta vez por partida doble.

El conjunto alevín e infantil del club Mabel compitieron en la fase provincial de conjuntos de nivel absoluto proclamándose campeones provinciales en ambas categorías.

Esta fase provincial se celebró en Burjassot, donde participaron también el resto de conjuntos de la

Comunidad Valenciana para poder elegir cual de ellos iba a representar a nuestra comunidad en la Copa de España de conjuntos.

El elegido sería el conjunto que de cada categoría obtuviera mejor puntuación en la clasificación general.

Y así fue. Tanto el alevín (formado por Leire, Alba, Judith, Victoria, Patricia y Lucía) como el infantil (cuyas componentes son Maria, Marta, Noa, Helena y Marta) obtuvieron la máxima puntuación en cada categoría y representarán a nuestro club y a nuestra federación en la Copa de España los días 22 y 23 de Noviembre en el pabellón “Ciutat de Castellón”.

Para nuestro club es todo un orgullo acudir a esta cita donde participa sólo el mejor equipo por categoría de cada comunidad autónoma.

Pero antes, nuestras gimnastas se juegan el pase al campeonato nacional el sábado 8 de noviembre por lo que les deseamos muchísima suerte en especial a nuestras júniors del Mabel Sara, Laura, Inés, Sofía y Ana. Enhorabuena a Manola Belda y Blanca López por el trabajo que están realizando y a sus gimnastas por llevar al club Mabel a lo

más alto del podio. ¡Mucha suerte y a seguir trabajando duro!

NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

31

AGENDA Societat

7 DE NOVEMBRE DE 2014

Fotos per al record

Equip de futbol de Benicarló

Envia’ns les teves fotos antigues!

BDM consultores

OFERTA DE TRABAJO (Vinaròs) COMERCIAL DE VENTAS / EXPORTACIÓN

PERFIL REQUERIDO: FORMACIÓN • Licenciatura / Diplomatura (ADE, Empresariales, Marketing, etc..)

• Curso de Gestión comercial / Ventas / Exportación /etc IDIOMAS • Inglés (Imprescindible) / Otros idiomas (Se valoran)

32

NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

RACIÓN INCORPO A !

T INMEDIA

PUESTO DE TRABAJO: TAREAS: Atención y Gestión de Clientes Nacionales y de Exportación / Comercial de Ventas / Funciones de Representación de la Marca / etc.

EXPERIENCIA : Se valorará IMPRESCINDIBLE: Disponibilidad para viajar en territorio nacional

Facilítanos tu CURRÍCULUM VITAE!! info@bdmconsultores.es ASUNTO CORREO ELECTRÓNICO: “Oferta - Comercial de Ventas / Exportación” C/ San Francisco Nº 27 - 29, 3º 12.500 - Vinaròs Tel. - 964 40 76 27

info@bdmconsultores.es

Pol. Ind.“El Collet” Par. 317 - 1º 12.580 - Benicarló Tel. - 964 46 71 15

www.bdmconsultores.es

7 DE NOVEMBRE DE 2014

MISCEL·LÀNIA Farmàcies de guàrdia DIA

FARMÀCIA

ADREÇA

TELÈFON

07

Alejandro Hernández

Méndez Núñez,47

964 827 139

08-09

Pablo Sastre

Avda. Cataluña, 31

964 828 766

10

Jorge Cid

C/Sant Joan, 33

964 470 748

11

Francisco Santos

C/Major, 1

964 471 897

12

Maores Febrer

C/Mossén Lajunta, 37

964 471 165

13

Mayte Febrer

c/Jacinto Benavente,5

964470102

¿Quieres dar clases?

Buscamos una persona con nociones básicas de ortografía y ofimática Interesados llamar a Rosita:

630 549 459

Telèfons d’interés Centre de Coordinació d’Emergències

112

Policia Local

964 475 300

Guàrdia Civil

964 465 010 062

Bombers

964 460 222 085

Associació de Voluntaris de Protecció Civil

639 894 433

Atenció social a la víctima de violència domèstica

016

Urgències Centre de Salut

964 477 555

Centre de Salut

964 477 550

Ambulàncies Creu Roja Benicarló

964 222 222

Creu Roja

964 244 300

Protecció Civil

639 894 433

Taxis Benicarló

964 46 05 06

Ajuntament de Benicarló

964 47 00 50

Hospital Vinaròs

964 477 000

Tanatorios y servicios - Remsa

902 160 438

NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

33

MISCEL·LÀNIA

——Fotos: Dani Beltrán

7 DE NOVEMBRE DE 2014

Dani con Carol y Ruben y sus hijos la noche de Halloween

Ambient terrorífic de Halloween a la Taberna de Mou

34

NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

Los pequeños de la familia Llorente celebrando la noche más terrorífica del año

7 DE NOVEMBRE DE 2014

MISCEL·LÀNIA

Enlace de Rafa y Bibiana

El 25 de octubre se celebró el enlace entre Rafa Delshorts y Bibiana Artigas en la Iglesia San Pedro, fue un día muy especial acompañados por familiares y amigos, y lo celebramos en un conocido restaurante. ¡Que seáis muy felices!

Enllaç d’Elena i Nacho El 18 d’octubre Elena Álvarez i Nacho Lavernia es van casar. Es van dir “t’estimo” davant amics i familiars en una emotiva cerimònia al Magatzem de la Mar. Les sorpreses i la festa van continuar a un conegut restaurant de la ciutat.

Us desitgem molta sort en esta nova etapa plena de reptes i somnis.

Moltes felicitats parella, esperem que hagueu gaudit del viatge de noces.

Todas las fotos a la venta en davidpalau.es o llamando al 655 943 243 NÚMERO 516 - 7 DE NOVEMBRE DE 2014

35