A C T U A L I TAT D E B E N I C A R LÓ Nº833 | DL CS 242-04 | ISSN 2530-3767 | 5 març de 2021 |
1'70 €
La costa del Maestrat no frena el coronavirus
Remember
Fallero
Un passeig per Benicarló: terrasses obertes i mesures de precaució
FOTO: J. GELLIDA
Els nous PCR+ baixen a la meitat per tercera setmana consecutiva, però seguim en rècord d’infectats
FOTO: J. MAESTRO
encara que els nous casos continuen baixant
Ajuntament, transportistes i les obres de la 340a
L’ espardenyeria de Teresa Carda (I)
EDITORIAL
El lector opina Pots fer-nos arribar: · Fotos · Cartes d'opinió setdiesbenicarlo@ gmail.com K&A C/ València, 31 baixos, Benicarló
Anuncia’t:
K&A C/ València, 31 baixos 12580 Benicarló (Castelló) info@kapublicitat.com
Tel: 964 46 52 53
7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ
Editorial Terrasses obertes i mesures amb precaució 7dies / foto: J.M.
A partir del dilluns 1 de març tornà a obrir l’hostaleria, encara amb limitacions però amb l'expectació de comerciants i empreses de serveis, que esperaven cert “meneo” del ciutadà i reactivació de l’economia. Això no obstant, en estar restringits bars i cafeteries a les terrasses i a causa del mal temps, la tornada a l’activitat pública ha sigut més que prudent, també tenim en compte els brots pels encontres socials de Nadal. En l'àmbit de locals comercials, han ampliat l’horari de cara al públic i els aforaments, i s’ha permés l’esport a l’aire lliure: els bars han reobert les terrasses fins a les 6 de la vesprada i s’ha permés el tancament de comerços ja fins a les 20 h i no com era obligatori a les 18 h. Els xiquets ja podran jugar als parcs infantils i els esportistes per fi practicar esport a l’aire lliure sense mascareta, però els gimnasos i els pavellons esportius continuen tancats. S’ha amplia fins a 4 el màxim de persones que es podien reunir en espais públics i el toc de queda s’ha mantingut igual, des de les 22 h fins a les 6 de la matinada.
L'equip: Editor: Pablo Castell Consell de Redacció: Cap de redacció: Joan Ferré José Mª Fibla, Francisco Gallego y Gregorio Segarra. Col·laboradors: Jaume Rolíndez, Jesús Maestro, Irene Pitarch, Manuel Ferrer, J. R. Ferreres, Patricio Abad, Juanma Beltrán, Juanvi Gellida, J.Mª Domínguez, Manuel Milián, Alberto Segarra, Daniel San Nicolás, Antonio J. Tomás. Edita: Editorial Antinea Tel: 964 45 00 85 - Fax: 964 45 2012 Publicitat: Juanjo Cornelles Imprimix: A.G.Castell Impresores S.L.
facebook.com/7diesbenicarlo Esta publicació no es fa responsable de les opinions dels seus col·laboradors ni les accepta com a seues. Com a setmanari independent, estem oberts a qualsevol opinió sempre que es mantinguen unes mínimes normes de respecte i educació. Els escrits no poden superar les 500 paraules i les imatges hauran de ser com a mínim d'1 Mb. No s’acceptaran les aportacions si no estan signades i amb fotocòpia del DNI. De la mateixa manera, la direcció es reserva el dret de publicar tot el que li arriba. 2
l’acudit Espantapájaros
José María Fibla
5 MARÇ DE 2021 · NÚMERO 833
ACTUALITAT
La costa del Maestrat no frena el coronavirus Ajuntament
Els nous PCR+ baixen a la meitat per tercera setmana consecutiva, però seguim en rècord d’infectats Actualització Coronavirus al departament de Salut de Vinaròs (Hospital Comarcal): Com cada setmana us oferim l’habitual resum, així com la comparació de les dades basades en les subministrades per la Generalitat Valenciana. En data de 3 de març de 2021, l’augment de nous casos positius continua baixant a la meitat per quarta setmana consecutiva, però encara la frenada, no para d’augmentar la xifra d’infectats (6.171) en un nou rècord. En l’àmbit local continuem cavalcant aquesta segona ona i de nou trenquem la xifra rècord d’infectats: de 5.691 fa quatre setmanes, passem a 5.971 fa tres, fa 6.083 dues i 6.140 la passada, passem a 6.171 aquesta. Amb l’arribada de l’hivern i especialment els contactes socials de Nadal, vam començar a disparar-se els positius. Encara que estem en continua baixa de nous casos des que es van disparar a 1277 PCR+ fa cinc setmanes, 974 fa quatre, 617 fa tres, 300 fa dues, 141 la passada i 65 PCR+ aquesta, frenant-se, però encara amb unes xifres molt fortes d’infectats i un total de 111 defuncions. – Benicarló: continuen frenant-se molt els nous casos (40 PCR+ respecte a 80 fa dues setmanes) però amb rècord de 1.988 infectats, encara que és la segona població en més casos i continua en augment. Aquesta és l’evolució de la nostra segona ona: de 352 nous PCR+ fa cinc setmanes, passem a 312 fa quatre, 164 fa tres, 80 fa dues i 47 la passada setmana, continuem aquesta setmana en un fort descens amb 40 nous PCR+, però encara no s’aturen els infectats. – Vinaròs: per culpa en majoria pels brots d’origen social, en 2116 positius, continua superant en més distància a Benicarló en infectats, encara que es frenen fortament els nous infectats:15 respecte a 127 de fa dues setmanes. Es va trencar el fre de PCR+ fa tres mesos amb 62 nous infectats, 333 fa sis setmanes, 399 fa cinc, 277 fa quatre, 215 fa tres, 127 fa dues, 53 la setmana passada i 15 nous PCR+ aquesta, amb rècord de 2.116 infectats. – Peníscola: També xifres rècord d’infectats des que es va trencar el fre, però sols augmenten lleugerament des de la setmana passada (517 infectats i 3 nous PCR+). L’evolució és aquesta: d’11 nous PCR+ fa dos mesos, es va disparar a 158 PCR+ fa quatre setmanes, 84 fa tres, 27 fa dues, 11 la passada i 7 aquesta, amb 3 nous infectats més que la passada.
Coronavirus a les poblacions de l’interior Des de l’arribada de l’hivern, es va trencar el fre de nous positius PCR per la zona nord de Castelló, i es va escampar més amb Nadal. El mapa de nous casos apareix sobtadament verd des de la setmana passada, i a les poblacions sense Covid-19 de la setmana passada, com Cervera del Maestre, Santa Magdalena de Pulpis, Vallibona, la Salzadella, Tírig, etc.. es van sumar noves com Catí, Morella, Cinctorres… Sols queden Sant Mateu (3 casos), Albocasser (1), Traiguera (1), Sant Rafael (1), Sant Jordi (2)...donant-se pràcticament per controlat el brot de Traiguera que també va afectar poblacions veïnes. Com a bona notícia, Morella que era la capital dels contagis a l’interior, es troba neta de la Covid-19 des de fa dues setmanes. De 207 casos fa tres setmanes, 210
fa dues, passa a cap la setmana passada, i continua neta, gràcies a la baixa dràstica dels nous PCR+ de 2 fa dues setmanes, respecte als 19 de fa tres setmanes.
Sanitat prepara 161 punts de vacunació per a immunitzar a quasi 4 milions de persones Els municipis cediran espais específics i es comptarà amb equips especials de vacunació. Per a això, s'ha remés a les gerències dels departaments un protocol d'actuació en el qual s'expliquen les condicions que han de complir, tant els espais que albergaran els circuits de vacunació, com els criteris assistencials quant als equips de vacunació específics i la preparació dels materials necessaris per a poder dur-ho a terme. En aquest sentit, la previsió és realitzar una mitjana de 400.000 vacunacions setmanals en la Comunitat Valenciana. Per a això, s'han establit tres tipus de demarcacions per a reagrupar als municipis en funció del número de població i tenint en compte el nombre de sessions que ha de realitzar cada equip de vacunació específic per a arribar a tota la població diana.
Es mantindran les restriccions de mobilitats intracomunitàries per a Setmana Santa i Pasqua El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha mantingut dimecres matí una reunió amb la consellera de Sanitat, Ana Barceló. Al final de la trobada, el president de la Generalitat ha manifestat que s'ha posat en contacte amb tots els presidents i presidentes de les comunitats limítrofes a la valenciana (Balears, Aragó, Múrcia, Castella-la Manxa i Catalunya) per a acordar una posició conjunta de limitar la mobilitat durant les vacances de Setmana Santa i Pasqua.
La Comunitat registra 1.411 altes i 585 casos nous de coronavirus La Comunitat Valenciana ha administrat un total de 334.284 dosi de la vacuna contra el coronavirus. Per províncies, 41.762 a Castelló, 119.828 a Alacant i 172.694 a València. Han rebut les dues dosis de la vacuna 103.535 persones. D'altra banda, s'han notificat 585 casos nous de coronavirus confirmats per prova PCR o a través de test d'antígens des de l'última actualització, que situen la xifra total de positius en 379.549 persones. Per províncies, la distribució de nous positius és la següent: 40 a Castelló (38.766 en total), 225 a Alacant (142.774 en total) i 320 a la província de València (198.007). A més, el nombre de casos sense assignar es manté en 2 en tota la Comunitat Valenciana. Des de l'última actualització s'han registrat 1.411 altes a pacients amb coronavirus. D'aquesta manera, ja són 376.210 persones en la Comunitat Valenciana les que han superat la malaltia des que va començar la pandèmia. Per províncies, les altes es distribueixen de la següent manera: 38.572 a Castelló, 141.059 a Alacant i 196.523 a València, a més de 56 no assignades. 3
ACTUALITAT
7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ
Ajuntament i transportistes constituiran una comissió de seguiment per les obres de la 340a Ajuntament / Fotos: AB / J. Gellida
La comissió servirà per a fer seguiment de les obres i tractar les necessitats dels empresaris. Els camions que realitzen serveis a la carretera podran circular, però no els que circulen en trànsit, tal i com preveu l’Ordenança municipal. L'alcaldessa de Benicarló, Xaro Miralles, acompanyada dels regidors de Policia i Governació, Ilde Añó, i d'Urbanisme, Román Sánchez, i del cap de Policia Local, Agustín Parra, i el tinent de trànsit de la Guàrdia Civil, Emilio Aznar, ha mantingut una reunió amb representants de les empreses ubicades a la 340a amb motiu de la problemàtica generada arran de les obres de la carretera. Xaro Miralles ha confirmat que «tal i com ja hem dit en múltiples ocasions, els camions que hagen de realitzar serveis en empreses ubicades a la carretera, poden circular per la 340a sense problemes, però no hem d’oblidar que des que vam assumir la titularitat de la carretera, aquesta ha passat a ser una via urbana i, com a tal, es regeix per l’Ordenança municipal de circulació, que prohibeix el pas de camions de més de 8 tones per les vies urbanes». És per això que els camions en trànsit no podran circular. L’alcaldessa ha recordat que «l’objectiu inicial del projecte del bulevard, d’acord amb tots els grups municipals, era millorar la seguretat de la via, que cada dia creuen centenars de persones i on s’han arribat a produir accidents mortals, i aquesta és la nostra prioritat ara mateix: la seguretat». Així i tot, Miralles s’ha compromés a crear una comissió de seguiment constituïda per Ajuntament i empresaris per tal d’atendre i consensuar totes aquelles demandes puntuals que puguen servir per a millorar el dia a dia de les empreses de la zona».
4
ACTUALITAT
5 MARÇ DE 2021 · NÚMERO 833
Sobre la reunión con el Ayuntamiento de Benicarló, del pasado 26 de febrero de 2021 Empresarios afectados
Benicarló, a 3 de marzo de 2021
En primer lugar, dejamos constancia del malestar y las graves consecuencias que las obras proyectadas están causando a todos los usuarios que por cualquier motivo tienen que utilizar esta Ctra. N-340a, inclusive a empresas de transporte que tienen ubicadas sus sedes en el término municipal de Benicarló, debido a que no disponen de otra alternativa. Hubiese sido muy enriquecedor para el proyecto, el haber tenido como mínimo la iniciativa municipal de haber consultado con las empresas que desde hace más de 50 años están ubicadas en dicha vía, sin contar con otras muchas más que también la utilizan diariamente para llegar sus trabajadores a sus empresas y a los vehículos que les llevan o recogen sus productos y servicios, etc.
Entendiendo, que ahora es una carretera de ámbito local, nadie lo discute, queremos dejar constancia una vez más, que no se debe de contemplar como una simple calle del pueblo, porque el tráfico que diariamente soporta dicha carretera, las empresas y servicios ubicadas en la misma, etc… la hacen merecedora de unas características singulares y de dotarla de una anchura y de unas rotondas que permitan, por una parte, una movilidad coherente para los vehículos y por supuesto esta afirmación no está reñida con la seguridad de otros usuarios, entiéndase peatones, ciclistas o ciclomotores. Las empresas afectadas y no afectadas por este proyecto y sus obras, pedimos a la administración local que atienda nuestras demandas, mayor anchura de los dos sentidos de la calzada, pequeñas modificaciones en las rotondas para hacerlas más accesible y seguras para todos y tener presente los accesos de entrada y salida de
los actuales comercios y empresas ubicadas en la misma. Por su parte el Ayuntamiento con su Alcaldesa se comprometían a dejar pasar a vehículos pesados por el nuevo bulevar, inclusive camiones dentro del casco urbano más de 8 tn. que tengan que realizar servicios en Benicarló. También a la creación de una comisión de colaboración y seguimiento entre el Ayuntamiento y los afectados directamente por este proyecto de remodelación de la Ctra. N-340a a su paso por Benicarló. Por último, comunicar al Ayuntamiento nuestra voluntad de diálogo y de aportar nuestra experiencia y profesionalidad, en base a los muchos años que llevamos trabajando al lado de esta importante vía de circunvalación y que siga siendo motor de dinamización para la buena economía local.
5
ACTUALITAT
7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ
La programació del Dia de les Dones serà en línia però sense oblidar el to reivindicatiu Ajuntament
inscripció costa 3 euros i la samarreta es podrà recollir els dies 23, 24 i 25 a la Cambra Agrària, amb la cita prèvia que s’assignarà amb la inscripció.
La pandèmia obliga a reinventar els actes i no renuncia a la lluita per la igualtat de drets. La programació s’allargarà fins a l’11 d’abril i inclou xarrades, exposicions i una edició en línia de la Volta a Peu per la Igualtat. La regidora de Serveis Socials i Polítiques Inclusives, Gemma Cerdà, ha presentat la programació amb motiu del Dia Internacional de les Dones que es commemora el 8 de març i que enguany està marcada per la pandèmia de la covid-19 i serà pràcticament tota en línia. A pesar de les circumstàncies actuals, Cerdà ha remarcat que «aquest any és més necessari que mai lluitar pels drets de les dones, perquè la pandèmia ha reforçat les desigualtats i les vulnerabilitats i els drets assolits al llarg dels anys estan en perill de retrocés». «Amb la programació que presentem —ha ressenyat la regidora— volem fomentar les accions de sensibilització i promoció per la igualtat efectiva i real entre homes i dones, donar suport a les diferents formes de resistència i denúncia de la situació de les dones a través de les exposicions i les xarrades, donar impuls a la formació especialitzada dels diferents agents socials i mostrar una visió diversa i àmplia de la realitat que viuen les dones». La programació comença dijous 4 de març amb el seminari web «Taula redona 8 de Març, Dia Internacional de les Dones», a càrrec de l’Institut Valencià de les Dones. Divendres 5, Pamela Palenciano impartirà la ponència teatral en línia «Desfilant les violències masclistes» per a l’alumnat de 4t d’ESO dels centres educatius, i posteriorment es publicarà al canal de YouTube de l’Ajuntament. A més, des de divendres i fins dilluns, la façana de l’Ajuntament estarà il·luminada de color morat. Un altre vídeo protagonista de la programació serà el que es difondrà el mateix dia 8 a les xarxes socials de l’Ajuntament i que servirà com a acte institucional del Dia Internacional de les Dones, i comptarà amb la participació dels representats polítics i de l’alumnat de l’IES Ramon Cid, l’IES Joan Coromines, La Salle, el Centre Integrat Públic de Formació Professional i el Centre Ocupacional IVASS El Maestrat. 6
Dimecres 17 tindrà lloc un col·loqui en línia al voltant del llibre Teixir feminismes: memòria, comunitat i territori i de L’Horitzontal, un projecte comunitari des de les cures i els afectes, a càrrec de les seues autores Mar Català Sanchis i Anna Muñoz i Gil, que també es publicarà al canal de YouTube de l’Ajuntament. Dijous 25 s’ha programat el vídeo fòrum «Treballem el gènere», que consisteix en el visionat d’un curt al voltant de les relacions afectivosexuals i debat en línia, a càrrec d’Art de Calaix. Aquesta activitat està destinada a persones entre 16 i 30 anys, i cal inscripció prèvia. Respecte de la Volta a Peu per la Igualtat, enguany serà en línia i cadascú decidirà quan i on fer-la. Les persones que vulguen participar només han d’inscriure’s a través del web hj-crono. es, descarregar-se l’app al mòbil i, del 26 al 28 de març, recórrer la distància de 5 quilòmetres. La
També s’han programat dos exposicions al Mucbe, amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura. L’exposició col·lectiva de pintura, dibuix i escultura «Parir un nou món», de càrrec de Rosa Soriano, Isabel Serrano i Sònia Eva Domènech reflexiona al voltant de l’amor per la terra i l’aire, la importància de l’aigua. Per la seua part, «Icones del segle XX», de Lluís Ribas, està formada per retrats de personatges emblemàtics de l’època que han contribuït a canviar la història, entre les quals es pot trobar Rosa Parks, Amelia Earhart, Marie Curie, Frida Kahlo o Anne Frank, entre d’altres. Ràdio Benicarló també se sumarà a les activitats al voltant del Dia Internacional de les Dones fins al 31 de març amb una programació especial.
La violència de gènere s’ha intensificat durant el confinament La regidora de Serveis Socials i Polítiques Inclusives ha detallat que la pandèmia afecta especialment les dones i que «la convivència durant el confinament amb els seus maltractadors i la imposició del distanciament social ha incrementat en un 70 % l’atenció dels centres de Dona 24 hores».
OPINIÓ
5 MARÇ DE 2021 · NÚMERO 833
Una barca benicarlanda “de cine” Juanma Beltrán – Alfredo Gómez
En el año 1983 aparece en los cines la película inglesa “Nunca digas nunca jamás”, un film de James Bond, dirigido por Irvin Kershner y protagonizado por Sean Connery, Klaus Maria Brandauer, Kim Basinger, Max von Sydow, Bárbara Carrera y Edward Fox entre otros. Película que pudimos ver la semana pasada en la 2 de TVE dentro del ciclo que dedica al mítico espía londinense. Rodada en numerosos escenarios en Malta, el sur de Francia, Bahamas, Inglaterra, los Alpes Suizos, Florida, lo fue también en España, más concretamente en Almería: el Ejido y el cabo de Gata. Pues bien, casi al comenzar la película, cuando los ingleses lanzan unos misiles nucleares americanos, los malos, capitaneados por el malvado Spectra, los desvían y los hacen caer al mar para quedárselos en su poder y así poder chantajear a las potencias de la OTAN. Y lo hacen desde una barca de pesca, camuflada,
y con un “moderno” radar que guia los misiles, situado sobre el puente de mando. Pues bien, esa barca de arrastre resulta que era de nuestra zona, concretamente la CP3-2006 que, con el nombre de “Roure”, fue construída en Benicarló, donde tenía su puerto base. La barca, según el registro oficial fue primero propiedad del Sr. Enrique (Quico) y más tarde de la empresa Clarimar hasta que fue desguazada y su casco hundido. Su baja definitiva consta en el año 1993, diez años después de rodarse la película. ¿Cómo llegó esta barca a aparecer en el film? Sabemos que la película fue rodada en una parte en Almería, así que no es extraño que los productores de la misma, Talia Films, contactaran con alguna cofradía del lugar y al estar faenando en la zona se pusieran ambos de acuerdo para poder rodar esta pequeña pero trascendente escena a bordo de la barca “Roure”, de la cual no aparece su nombre en escena pero sí la matrícula.
La basseta del Bovalar Fotos: J.M.
¡Vendemos tu casa !
Disfruta de tu tiempo y dinero, ¡ confía en nosotras !
+34 964 82 50 Pz. Agustín Comes, 5, Bajo · VINARÒS www.estate -vinaros.com estate.vinaros@gmail.com
48 7
OPINIÓ
7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ
Se cancelan oficialmente los actos exteriores de la Semana Santa de Benicarló Junta Local de Semana Santa de Benicarló
La Junta Local de Semana Santa de Benicarló, junto con nuestro Consiliario Mosén Carlos García Talarn, como organizadores de los actos a celebrar durante la Semana Santa y siguiendo las indicaciones de las Autoridades Sanitarias y del Gobierno, decidimos cancelar todos los actos que se deberían realizar en el exterior (Procesión General del Encuentro en la Calle de la Amargura, Viacrucis, Procesión General del Santo Entierro y Procesión del Encuentro de Resurrección). Del mismo modo no se realizará la Exposición de Motivos de Semana Santa. Se mantienen todos los actos a realizar en el interior de las Parroquias. Ha sido una decisión dolorosa tomada desde la responsabilidad. Hay que ser conscientes de la delicada situación sanitaria que estamos viviendo provocada por el Covid-19. Esperamos y deseamos que el próximo año podamos celebrar normalmente nuestra Semana Santa.
8
Foto: Arxiu 7dies/ J.Maestro
OPINIÓ
5 MARÇ DE 2021 · NÚMERO 833
La mirada crítica
X – AGOSTO-SEPTIEMBRE 1994
José María Domínguez Rodríguez
Esperpento español El maestro D. Ramón María del Valle-Inclán nos avisa de un nuevo esperpento español: “Un juez imputa por atentado a la autoridad al hombre que recibió una paliza en Linares por dos policías de paisano”. Encima de apaleado, a las mazmorras `Del dictador a la monarquía cuando lo considere evidente´ todo atado y bien atado, la monarquía entre tricornios sale airosa como salió Franco, cuando Cabanellas tras la larga sangría dijo al dictador: “Señor jefe del Estado español, en nombre de la Junta de Defensa Nacional, os entrego los poderes absolutos del Estado” (a lo que responde) “Podéis estar orgullosos, recibisteis una España rota y me entregáis una España unida en un ideal unánime y grandioso. La victoria está de nuestro lado. Ponéis en mis manos a España y yo os aseguro que mi pulso no temblará”. `Los miserables´ te darás cuenta; obra fundamental de Víctor Hugo ambientada durante los sucesos de la rebelión de junio de 1832: Jean Valjean, un ex-convicto al que se encierra durante veinte años por robar un pedazo de pan, se convierte en un hombre ejemplar que lucha contra la miseria y la injusticia, por el contrario el comisario Javert, que es un “profesional” fascista de la policía, lo persigue inflexible convencido de que tiene cuentas pendientes a saldar con la justicia: el enfrentamiento entre ambos se produce durante las revueltas de 1832, en París, en las barricadas un grupo de jóvenes idealistas plantan cara al ejército en defensa de la libertad. En la obra aparecen muchos miserables aunque haber, hay diferentes definiciones de la palabra miserable, me gusta la de Víctor Hugo, porque hay que ser francamente miserable para escoger una profesión para someter, asesinar y abollar conciencias ¿Acaso apalear al pueblo y recibir privilegios por ello, es una profesión? ¿Qué nombre tiene el profesional al que pagan por matar y apalear trabajadores en lucha por mejoras salariales y contra los despidos? ¿Son mercenarios miserables los que por profesión apaleador, ejercen la violencia contra el pueblo como el yanqui en Iraq, Siria, Afganistán… bombardeando calles indiscriminadamente, mercados, hospitales, centros de enseñanza y viviendas en barriadas de miseria?
GABINETE DE PSICOLOGÍA NOEMÍ SIMÓ PITARCH Psicóloga nº Col. CV10687
El mundo está viendo que llueve, apalean como diluvio a chaparrones incontenibles de uniforme de guerra, y de camuflaje, como uno más dentro `como uno más de los mejores reventadores´, y, ellos, los medios, lo ven, pero repiten una y mil veces: ¡NO! De tanto repetirlo los agradecimientos secretos entre bastidores crecen y rellenan entretelas mientras, la gente, que está viendo llover de verdad empieza a dudar creyendo tener cataratas, finalmente, consiguen que el débil de entendederas diga la aportación de los loros de la caja tonta, que no, que no llueve: ‘TODO DESPEJADO’. Y, zassss, una joven se queda sin ojo para toda la vida, huy, si llueve, y cómo llueve! La doctrina de Goebbels es utilizada hasta la saciedad por los gobiernos del mundo USAdemocráticos, los más del mundo. El nazismo no desapareció nos lo aplican en dosis para no llamar mucho la atención, aunque a veces nos matan. Qué buena, sana y reconfortante es la vida del que trabaja en el camión de la basura respirando el hedor de la putrefacción, limpiando retretes en grandes estaciones de transporte o empresas de reciclaje del consumismo de la mierda desechable, de mineros bajo los túneles en las entrañas de la tierra o andamios carcomidos de la construcción a alturas de pánico o doblando el espinazo de sol a sol de bracero o temporero entre explotadores de explotaciones encubiertas de prostitución donde anida el ricachón. Violencia son los bancos, los rescates y que no haya dinero para investigación en vacunas, o para que los trabajadores cobren una pensión decente. Violencia son palos en Vallecas y palmaditas en las espaldas en el barrio Salamanca. Violencia es que violen los derechos de los trabajadores de forma sistemática. Que se acuerden de la Constitución solo para reprimir, porque solo reconocen los Art. referentes a las amenazas y a la represión, y que la olviden para proteger la corrupción, para echar a las gentes de sus casas, para recortar en sanidad, en la educación o para desangrarnos a través del recibo de la luz y del teléfono… Ante todo esto hoy más que nunca está vigente la “Lucha de Clases”
Centro de Psicología General Sanitaria autorizado por la Consellería de Sanidad. Num. de Registro 11706. Máster en Psicología Clínica y de la Salud.
Cita previa Servicio comarcal de psicología de DKV seguros Tel. 659 121 374 · spnoemi@gmail.com C/ Mare de Déu del Pilar, 8 12580 BENICARLÓ
GABINETE DE PSICOLOGÍA NOEMÍ SIMÓ PITARCH
Debido a la situación actual con la COVID-19, las sesiones se realizan online
9
OPINIÓ
7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ
Compromís considera que el pressupost del 2021 de l’Ajuntament de Benicarló no es correspon amb l’emergència econòmica i social actual Compromís
El grup municipal de Compromís Benicarló es va abstenir en la votació del pressupost municipal del passat dijous en trobar que la planificació econòmica dona solucions de mínims a la problemàtica provocada per la Covid-19.
Tot i això, des de Compromís es llançava una mirada crítica al document econòmic, i la portaveu assenyalava que «si bé és cert que continua la tasca de la legislatura passada, també és cert que la situació actual és molt diferent, i això cal reflectir-ho en els comptes municipals. Enguany calia un pressupost d’emergència per atendre tant l’emergència que vivim ara com la recuperació econòmica i social posterior».
«El mateix passa amb els centres de l’OACSE, increments mínims de personal a costa de rebaixar altres partides com vestuari per al personal, material o inversions bàsiques, com llits o mobiliari» apuntava Escudero. La regidora alertava que tampoc està previst resoldre la problemàtica de la temporalitat del personal, molt elevada i prop del 80%. Segons Compromís, s’eliminen llocs de treball relacionats amb l’atenció directa a les persones usuàries i se’n creen altres d’àmbit jurídic que no tenen un impacte directe en l’atenció. «En uns temps com els que estem vivint, calia apostar per l’atenció, i a la vista de les xifres, no pensem que haja sigut així» es queixa la portaveu de Compromís. En matèria econòmica, la injecció als sectors econòmics també és de mínims: només 25.000€ per ajudes al comerç per a tot el 2021 i 55.000€ per a l’empresariat. Compromís considera que l’aportació que té previst fer l’ajuntament des de l’àmbit municipal per a la recuperació econòmica és totalment insuficient.
L’opinió de Compromís era clara en aquest aspecte i al llarg del Ple es desgranaven els motius pels quals consideren que el pressupost municipal no prioritza la crisi social i econòmica i posa tots els recursos necessaris per a atendre-la.
El grup municipal lamenta també que no s’hagen incorporat en el pressupost 2021 partides per reobrir o recuperar serveis que porten temps tancats, com la Ludoteca Municipal, Generacció o els serveis de formació del Centre d’informació Juvenil.
La portaveu de Compromís Benicarló, Marta Escudero, manifestava al passat Ple ordinari la satisfacció de trobar-se amb un pressupost que en estructura i essència era molt semblant al del 2019, elaborat de manera conjunta per la coalició de govern formada pel partit socialista i CompromísERPV. «Que la proposta actual siga tan semblant a la del 2019 indica que hi ha una consolidació de les polítiques iniciades a la legislatura passada», indica la regidora.
10
En matèria social, Marta Escudero lamentava que la inversió prevista era mínima i les partides assignades eren de supervivència: «el pressupost no contempla un augment de personal, ni dins del propi funcionament de l’àrea ni com a reforç per les necessitats derivades de la pandèmia. A més, la xifra de les ajudes econòmiques d’emergència no cobrirà les necessitats del 2021». Segons Compromís Benicarló, l’àrea de Serveis socials tindrà un paper protagonista en la recuperació de la crisi, però per a oferir eixe suport a les persones són necessàries unes previsions de personal i d’ajudes econòmiques que no apareixen al pressupost.
Marta Escudero qüestiona les inversions previstes: «no hi ha cap resposta en el pressupost a la problemàtica de la Piscina Municipal. Hi ha inversions catalogades com projectes de futur, com la peatonalització de Sant Francesc i Ferreres Bretó, però ni rastre de com s’abordaran projectes de present. Pensem que l’Ajuntament havia d’incloure a aquest pressupost les obres d’adequació, per no trobar-nos en un bucle infinit de licitacions desertes perquè a les empreses no els surt a compte el negoci». Marta Escudero també va destacar en el Ple que el pressupost 2021 no contenia cap informe d’impacte de gènere. «El repte era reorientar el pressupost públic per tal que incorporara les experiències, necessitats i preferències, tant de les dones com dels homes, tenint present la diversitat i desigualtats existents entre uns i altres. Hem tornat a perdre l’oportunitat de reduir desigualtats des del pressupost municipal, que té un potencial enorme de transformació. Ja va sent hora de passar de les intencions als fets en matèria d’igualtat» apunta Escudero. A les paraules del regidor d’hisenda que es mostrava decebut per l’abstenció de Compromís, la portaveu respon amb claredat: «és cert que en aquesta ocasió hem rebut la informació i les explicacions sobre les intencions de l’equip de govern en un temps raonable, però això no hauria de ser un fet extraordinari, sinó el funcionament normal dins la corporació municipal. Tampoc justifiquem el vot amb excuses, com va manifestar el Sr. Flos, les nostres propostes eren factibles i necessàries, i cap d’elles s’ha inclòs en el pressupost que s’ha aprovat. No podíem donar el suport a un document que pensem que està incomplet i que no resoldrà la problemàtica actual. La foto fixa d’aquest pressupost 2021 hauria de donar tranquil·litat i esperança a la ciutadania benicarlanda i pensem que no aconsegueix eixe objectiu», conclou la regidora de Compromís.
OPINIÓ
5 MARÇ DE 2021 · NÚMERO 833
El Partido Popular vota en contra del presupuesto del Partido Socialista Partido Popular
El Grupo municipal del Partido Popular de Benicarló votó en contra del Presupuesto Municipal 2021 propuesto por el equipo de gobierno socialista.
y que resultan claramente insuficientes. En total, estas medidas suponen 216.400 euros de un presupuesto de 29 millones.
El Grupo municipal del Partido Popular de Benicarló expuso en el debate del Presupuesto municipal del Ayuntamiento de Benicarló para el ejercicio 2021 que no puede considerarse que este presupuesto tenga en cuenta a toda la ciudadanía en la actual situación de emergencia sanitaria, social y económica.
Como ejemplo de la ineficacia de las medidas llevadas a cabo por el actual equipo de gobierno, solo recordar que, en septiembre de 2020, se aprobaron las bases para ayudas a autónomos y micropymes, hasta un máximo de 500 euros, y con una consignación presupuestaria de 200.000 euros, de la cual tan solo se han dispuesto finalmente 30.000 euros.
Tras muchas promesas, la propuesta del PSOE para intentar paliar o mitigar los efectos de la pandemia del COVID 19 se ha reducido poco más que a sumarse al Plan Resistir de la Generalitat Valenciana, aportando la suma 134.000 euros (15 % del total), así como algunas subvenciones al comercio y emprendimiento, unas ayudas que solamente incluyen a unos sectores productivos concretos, dejando fuera a otros,
El Grupo municipal del Partido Popular de Benicarló propuso, tras serle facilitado el borrador de presupuestos, entregado el día 5 de enero, además de continuar con las ayudas directas a los sectores productivos, una modificación de las Ordenanzas fiscales, para la reducción del IBI y del Impuesto de Vehículos, en un 20%, exclusivamente para el año 2021, para que beneficiara a toda la población, modificando los tipos
de gravamen, sin perjuicio de aplicar además bonificaciones a los autónomos y micropymes, todo ello al objeto de llegar a toda la ciudadanía, que también se ve afectada por la crisis sanitaria, fomentándose además el consumo. Pero la nula intención del equipo de gobierno de reducir o bonificar dichos impuestos hizo que no se previera ninguna de estas medidas y que, devengados dichos impuestos del día 1 de enero de 2021, ya no se puedan modificar las Ordenanzas para rebajarlos o bonificarlos. En definitiva, pocas ayudas para los sectores productivos y ninguna para el resto de benicarlandos.
Cs critica que els pressupostos de Benicarló abandonen als sectors productius en plena crisi del coronavirus Ciutadans (Cs)
crisi del coronavirus''. "Uns pressupostos calcats als de 2019, cal recordar que comptàvem fins ara amb uns comptes prorrogats, no són la solució per a el turisme, el comerç o la promoció econòmica, com tampoc ho són per a donar una resposta social a l'altura dels esdeveniments", ha subratllat Martí.
Benjamín Martí lamenta que el "PSPV no haja acceptat cap de les mesures de Cs per pur sectarisme polític" El portaveu de Ciutadans (Cs) a l'Ajuntament de Benicarló, Benjamí Martí, ha criticat que "els pressupostos de la localitat abandonen als sectors productius en plena
Així doncs, el regidor ha recordat que "des de Cs vam intentar que aquestes partides s'incrementaren en les diferents reunions que vam mantindre amb el PSPV, però finalment els socialistes van decidir no incloure les nostres propostes". "Les nostres propostes es basaven en l'augment del 20 per cent de la inversió en comerç i turisme respectivament, l'augment del 20 per cent de
la despesa destinada a promoció econòmica, l'increment del 10 per cent en la dotació destinada a serveis socials i la reducció del 50 per cent del ICIO", ha assenyalat l'edil. "Totes aquestes iniciatives podien acceptar-se si hagueren tingut voluntat política perquè comptem un romanent de ni més ni menys que de 5 milions d'euros i les propostes de Cs a penes suposaven un 2 per cent del pressupost" , ha explicat l'edil. En definitiva, en opinió de Martí "des de Cs lamentem que el sectarisme haja pogut més que el diàleg i la política útil". "Estem en una etapa en la qual necessitem altura de mires, diàleg i consensos, llàstima que el PSPV de Benicarló no ho haja comprés així", ha resolt el portaveu.
11
OPINIÓ
Coses de Rolin
7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ
Vi Carlón XXVIII
Jaume Rolíndez
Amb bocam Carlón —Estimades Renaixences, desitjo contar-vos, si us sembla adient, una aventura vinícola cadufera que potser la desconeixeu —vaig proposar al trio boteller a hores del capvespre d’ahir mateix. —Si a vosté li plau el fet de contar-nos-la, a nosaltres de ben segur que ens farà pes sentir la seua paraula,... així que, endavant les atxes... —va deixar caure Vi Blanc amb veu que trenava il·lusió i dolçor. —Doncs us dic açò: l’any 2008 convenia que realitzés unes reparacions d’obra a casa meua i vaig contactar amb Manolo Rivera, mestre d’obres, reparador, reformador i constructor de tot tipus d’obra de paleta. Manolo, casat amb Mari Carmen i pare de Maika i de Manolo, residia a Benicarló des de feia vinti-dos anys i en conseqüència de la relació que vam tenir amb el seu treball em va convidar a visitar la seua vinya que conreava a la partida Clotals, aproximadament dins d’un jornal i mig de terra. Assegurava que ja havia fet collita de raïm els darrers quatre anys, que aconseguia un vi extraordinari, que tenia vora de quatre-cents ceps, que embotellava el vi que produïa, que l’etiquetava i que era feliç amb la cura i el treball de la seua vinya. I assegurava així mateix que pagava la pena l’esforç i que el mètode amb el qual treballava la vinya i aconseguia el vi era el que es feia a la seua terra de procedència, és a dir, a Extremadura. I hi vaig anar un dia per observar les meravelles vinícoles de l’obrer de vila, potser amb un punt d’intriga per no dir de dubte. Però, orba tu, en arribar-hi, confesso que em vaig quedar bocabadat perquè era veritat tot el que m’havia manifestat. Vint-i-dos filades de ceps ufanosos amb mostres abundoses de raïm de la varietat garnatxa dibuixaven la seguretat d’una collita excel·lent. Ignasi Ribas i Prunés al llibre Vivències i records, afirma: “els ceps són plantes fidels. Cada any produeixen. Però, sobretot, són agraïdes. Si les cultives bé i les adobes generosament, et responen tot seguit. No es fan esperar.” Doncs Manolo Rivera, a més d’ocupar el temps reparant i obrant allí on el requerien, cada cap de setmana s’aplicava de llaurador i cultivava i adobava generosament els ceps de la seua vinya. I com són plantes fidels i agraïdes, cada any produïen un raïm excel·lent. I veremava, esgranava
12
el raïm, preparava adequadament els dipòsits i feia tot el que calia o almenys tot el que sabia. I semblava que en sabia en abundor sobre el tema. —Què n’és d’interessant el que diu. Hi ha persones que en saben força de viure la vida. Naturalment que tothom viu, però hi ha persones que sembla que en trauen més profit que no altres del sol de cada dia. Veritat, amigues Rosé i Negre —va demanar Ni Blanc a les amigues de colla. —I tant que sí, Vi Blanc. Tothom viu, però hi ha persones i botelles que sembla que viuen amb millor criteri que no altres... tot i que en la filosofia de l’estil de vida tothom gasta la seua raó. Però seguim amb la contalla, Senyor de la Barba Blanca. —Doncs, el que us refereixo, Manolo Rivera era i és un treballador total. I el que puc afegir és que li vaig fer una entrevista que va ser publicada pel setmanari el 24 de maig de 2008. Aquestes són les seues paraules: “–D’on et ve l’afició a la viticultura? –Ya de pequeño en mi tierra me gustaba y ayudaba en la vendimia. –Guardes o perds diners amb aquest conreu? –Naturalmente que lo pierdo todo porque no gano nada. Solamente me queda la ilusión de hacer un trabajo que me gusta y comparto con mi mujer la satisfacción de poder regalar el vino que elaboramos. –Quants ceps tens? –Habrá sobre cuatrocientos y alguno más. –Quants litres arreplegues en cada collita? –Llevo sacando algo más de mil litros al año. Ahora bien, tal como veo la muestra de este año, y la madurez de las parras, no me extrañaría que llegara a los dos mil litros. –Aproximadament, quantes botelles omplis? –Embotello aproximadamente unas cuatrocientas o quinientas para Navidad. Las regalo a los amigos, a los clientes y el resto lo pongo en garrafas pequeñas de cinco u ocho litros... Y es cierto de veras que no vendo nada de nada. –Explica’m el procés que segueixes en l’elaboració del vi. –Vendimiamos y echamos los racimos en la màquina de desgranar la uva. Todo lo que sale lo metemos en el depòsito convenientemente preparado. Lo movemos todos los dias durante el tiempo de cocción. Al terminar la fermentación se tapa y ya está. No hago ningún trasbalse de un bidón a otro. Cuando quiero vino abro el grifo de la parte inferior i sale limpio como el cristal. Lo que sí hago es llenar un bidón de madera de roble para que tenga más fuerza, más sabor. –Defineix-me el teu vi.
OPINIÓ
5 MARÇ DE 2021 · NÚMERO 833 –Si dejo madurar adequadamente la uva, el vino me sale muy afrutado pero ocurre que si no me espabilo comparto la cosecha con los pájaros i eso no me gusta. Mi vino me parece muy bueno. –Saps d’alguna altra persona que també comparteix l’experiència de produir vi carlón? –Solamente sé de la Penya Setrill que, por cierto, elabora un buen vino. Aquí en Benicarló no sé de nadie más. A mí me han visitado personas per pedirme plantel y también indicaciones para poner viña, pero aún no sé de nadie que lo haga. –Quin futur li augures a la teua vinya? –Me gustaría hablar de esperanza y de ilusión pero los propietarios de las fincas dels Clotals estamos muy intranquilos porque parece que el Ayuntamiento quiere ampliar el Polígono Industrial a costa de nuestras propiedades. Y naturalmente defenderemos lo nuestro con todas las maneras legales que podamos. —Doncs Manolo Rivera, productor il·lusionat de “vi Carlón” per al seu gaudi personal i familiar, que tingues sort en tot i que al setembre faces una collita de bon remei i millor salut. I amb gust carlón, naturalment.” —I fins ací l’entrevista que li vaig fer a Manolo Rivera que segueix conreant la seua vinya, produint el seu vi i amb el seu treball de “mestre d’obra”. —Que bonic i gratificant és sentir comportaments socials com aquest que ens ha contat. Gràcies per la seua paraula, SBB!— va demanar Vi negre en nom de totes tres botelles de Vi Carlón Renaixença. —Ai, estimades... les gràcies a Manolo i a la seua família. I a vosaltres, amigues meues, us dic que la setmana vinent tindrem més paraula vinícola i cadufera.
www.kapublicitat.com
Pedidos y consultas por WhatsApp
696 521 233
13
OPINIÓ
7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ
[VI] AQUELL CARRER AMPLE DE BENICARLÓ DE FA MÉS DE MIG SEGLE
L’ espardenyeria de Teresa Carda (I) Marcel·lí Piñana Edo
L’establiment de Teresa Carda i Agustí Bel basat en la venda d’espardenyes era una d’aquelles botigues familiars de vitrina de mitja porta que, en general, van funcionar pel centre històric benicarlando fins a les primeres dècades de la segona meitat del segle XX. L’immoble d’una façana d’escassa amplada, però d’enorme projecció interior, està situat al carrer Ample, enmig de dues cases senyorials que fan cantonada amb el carrer Sant Joan i el de Santa Llúcia, l’antiga residència menor dels “Miquel” i la de les “Camillèries”, respectivament. Durant anys, aquesta botiga, a part de gaudir d’una bona clientela i ser testimoni dels principals esdeveniments del carrer, va ser un referent social entre el veïnat més proper. Des de l’espardenyeria dels “tios” Agustí i Teresa [així eren designats pels veïns del carrer], comptant amb l’amabilitat de Vicentica i Teresín, les filles, hem pogut apropar-nos als orígens i al desenvolupament d’aquesta antiga espardenyeria benicarlanda en el context general d’aquell carrer Ample de fa més de cinc dècades.
-Dels primers orígens de l’Espardenyeria Les arrels més llunyanes de l’espardenyeria de Teresa Carda es troben a Vila-real [la Plana Baixa], un poble que es distingia a començament del segle XX per l’elevat nombre de tallerets familiars complementaris de l’activitat agrícola que es dedicaven a fer espardenyes, especialment de cànem, per a ús quotidià de la gent del camp. Cal dir, per suposat, que no era l’únic poble a les comarques castellonenques i limítrofes, ja que existien altres punts manufacturers, alguns de rellevància constatada com Traiguera o Forcall. El pare de Teresa era Vicent Carda, natural de Vila-real [una localitat on aquest cognom encara és abundant entre la població], coneixia molt bé aquest antic ofici i, per circumstàncies, va recalar a Benicarló a començament de segle XX on va crear a el seu propi negoci dedicat a la confecció d’espardenyes per encàrrec. El local funcionava en una planta baixa de casa seua situada a l’actual passeig Ferreres Bretó, molt a prop de la placeta dels Bous, donant resposta a les necessitats dels llauradors benicarlandos. El vila-realenc Vicent Carda va contraure matrimoni amb la benicarlanda Teresa Redorat Cornelles i, fruit d’aquesta unió, tingueren quatre fills: Teresa, Vicent, Maria i Agustí. A excepció de Teresa, ningú no treballaria en fer espardenyes, entre altres raons bàsiques, perquè en aquells anys existien activitats laborals més rendibles que confeccionar aquest tipus d’espardenyes fetes a mà que es trobaven en franc retrocés. Tot i això, al morir son pare, la jove Teresa va continuar fent espardenyes al costat de sa mare fins als vint-i-set anys en què es va casar amb Agustí 14
El carrer Ample en l'actualitat. En la casa pintada de groc, estigué ubicada l'Éspardenyeria de Teresa Bel, llavors, d'una façana amb balcons.
Bel Machordom, un mariner benicarlando amb anys de navegació per mars i oceans. Agustí formava part de la tripulació d’un vaixell mercant que enllaçava alguns dels ports més importants del món. Les germanes Bel-Carda apunten que son pare, abans d’anar embarcat, havia viscut uns anys a l’Argentina i que, a la tornada va haver de fer el servei militar a Ceuta [1918]. El jove matrimoni fixaria la seua llar al carrer de la Mare de Déu del Carme on naixerien les seues filles, Vicentica i Teresín.
-Records esborrables de la guerra civil [1936-1939]... La casa del carrer del Carme on residia el matrimoni Bel-Carda fou semidestruïda com a conseqüència del terrible bombardeig aeri que va patir Benicarló, el dia 3 d’abril de 1938 [aquest atac perpetrat per l’aviació italiana al servei del bàndol nacional provocà víctimes mortals, ferits de tota edat i condició i la destrucció d’edificis com els dels carrers Carme, Vinaròs, Olivella, Belascoain o la plaça del Dr. Pera].
5 MARÇ DE 2021 · NÚMERO 833
OPINIÓ
Un primer pla d'Agustí Bel i Teresa Carda. en funcionament el seu propi establiment dedicat inicialment a la venda d’espardenyes rústiques. Vicentica i Teresín relaten que, al començament, sa mare es desplaçava a Vila-real o a Castelló a proveir-se d’espardenyes per a la tenda del carrer Ample. Comenten que, llavors, la mare fiava, venia a terminis i ho controlava bé en una llibreteta on detallava els pagaments fraccionats sense impagats, però –remarquen-, gràcies que els llauradors benicarlandos eren bona gent. No va tenir la mateixa sort amb alguns proveïdors sense escrúpols que giraven les lletres per duplicat i que ella, en més d’una ocasió, els hi abonava per partida doble sense adonar-se’n.
Agustí Bel i Teresa Carda fotografiats a la porta de l'espardenyeria. Davant de la por als bombardejos, la família Bel-Carda al complet va abandonar el perímetre urbà. Relaten que s’instal·laren prop de l’ermitori de Sant Gregori, en una de les construccions agrícoles del Marqués de Benicarló: La iaia materna, Agustí i Teresa amb Vicentica i Teresín, un xiquet de Madrid, (Juan Díaz Bodas), María, (la germana de Teresa) i el seu marit (Francisco Pitarch Flos), Vicentica, a pesar dels anys transcorreguts, té molt present aquell pobre madrilenyet que sos pares van acollir a casa seua. Recorda molt bé la quantitat de gent que hi havia per aquelles casetes disseminades, especialment la habitada per la família Palanques, que es va fer càrrec d’un germanet d’aquest. Per si no n’hi havia prou de patiments -continuen narrant-, son pare, després d’atracar a terra amb el vaixell en què anava embarcat, va fer cap al camp francès de refugiats republicans espanyols situat a Argelers [comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord] on va romandre molt de temps fins que, finalment, va tornar a casa amb la consegüent alegria de la família.
-Superat el conflicte, Teresa Carda va començar a vendre espardenyes Durant els primers anys quaranta, la família Bel-Carda va traslladar-se al núm. 4 del carrer Ample [abans era una rellotgeria], on Teresa va posar
Encara que el local reservat per a atenció al públic era reduït, Vicentica, la filla gran, uns anys després, disposava d’un raconet a la mateixa entrada on sorgia mitges per a qui ho necessités, activitat que coincidia en algunes ocasions mentre la mare despatxava la clientela [no era l’única xica que desenvolupava aquesta activitat i en aquelles condicions ja que existien altres joves al poble que feien el mateix]. Durant aquella primera època, la tenda de Teresa Carda només oferia dos o tres tipus d’espardenyes. Un client a destacar fou el Grup de Cors i Danses de Benicarló que, ocasionalment, solia acudir a Teresa per tal que aquesta repassés les espardenyes que solien ser de sola de cànem trenat barrejat amb espart o jute. La mare revisava especialment la puntera de tela, la talonera de cànem o espart i el fast. Normalment, arreglava o col·locava les betes i cintes roges que s’amarraven fins als genolls per tal que estigués a punt per participar a la tradicional Cavalcada del Pregó de la Festa de la Magdalena de Castelló. A partir dels anys seixanta, l’Espardenyeria oferiria altres tipus i models davant de la creixent demanda en el context de la favorable conjuntura econòmica d’aquella dècada.
-Arriba un dia en què Agustí Bel va decidir abandonar la marina mercant Les germanes Bel-Carda recorden que durant els inicis dels anys quaranta de la passada centúria, el pare encara formava part de la tripulació d’un vaixell mercant i, per tant, sovint era fora de casa. Per això, la mare s’encarregava de tot, de les filles, de la casa, de l’espardenyeria 15
OPINIÓ
7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ
i criava animals al terrat [gallines, pollastres, conills i coloms], una pràctica domèstica necessària i complementària, prou usual entre la població, per tal de tirar endavant la família, en aquells anys de la immediata postguerra. Rememoren els dies previs en què son pare se n’havia d’anar embarcat a la Península del Labrador [Canadà], quan, després de parlar-ho amb la mare, va decidir quedar-se definitivament a casa. A partir de llavors, son pare treballaria de paleta amb els cunyats Carda, que, segons emfatitzen, el van animar a donar aquest important pas.
-El carrer Ample des de la mirada de l’Espardenyeria, persones i records Les dues germanes conserven bons records i tenen paraules d’afecte per tots i cadascun dels veïns del carrer Ample. Matrimonis joves propers amb xiquets i/o en camí, Compte, Lores, Ferrer, Piñana, Antonino, Agut, Martí..., d’altres de més edat, totes i tots, tristament, han anat traspassant.
Una altre instàntania d'un grupet de ball, amb les típiques espardenyes de beta roja fins als genolls.
Cal reiterar -remarquen- que la relació personal era familiar. Per una cosa o altra, més d’una veïna acudia a l’espardenyeria per saludar o xerrar de qualsevol motiu, altres vegades, per necessitat, com deixar-los el/s xiquet/s per la raó que fora. Encàrrecs que els espardenyers corresponien amb gust i generositat, mentre que les xiquetes i els xiquets estaven encantats en passar una estona amb la tia Espardenyera i el tio Agustí.
-El mestratge de Don Paco durant la postguerra Vicentica se centra en l’exemple autobiogràfic en relatar-nos que avançats els anys quaranta del passat segle va cursar estudis de comptabilitat, mecanografia i taquigrafia a l’Acadèmia de Don Paco Catalán Macián del carrer Ample. Estudiava amb altres companyes, entre elles la seua amiga, Josefina Achell. Remarca que era Don Paco qui ensenyava aquestes matèries mentre que Don Aurelio Camarero impartia llengua llatina a l’alumnat de batxillerat. També té present Don Luis Ibáñez i Don Miguel García.
-Lo tio Blai, el cafeter del “Gran Café Ruiz” Blas Arnau Masip, lo tio Blai, un dels cafeters més populars del Benicarló en lustres anteriors a la guerra fratricida, residia al número 9 de la seua propietat del carrer Ample. Durant aquells anys regentà l’antic “Gran Café Ruiz”, planta baixa situada al carrer Sant Joan, tot just enfront del carrer Ample, un local sociorecreatiu de grans dimensions que formava part de l’immoble ja desaparegut que era propietat de la família Ruiz [la gent d’aleshores, l’anomenava usualment “Roís”, tant per designar-ne el cognom com el “Gran Café Ruiz”].
16
D'esquerra a dreta, Teresín Carda és la tercera.
Avui dia, Teresín magnifica un tio Blai ja jubilat, llunyà [anys quaranta i cinquanta], confraternitzant amb el veïnat i interactuant lúdicament amb els menuts del carrer. Remarca que era una persona summament comboiant, que en circumstàncies festives preparava olles de fang que penjava en una corda de paret a paret del carrer i que la gent menuda li havia de donar cops amb un bastó portant els ulls tapats fins a aconseguir trencar l’olla per fer-se amb les sorpreses del seu interior. Era el seu cas.
-Dels antics cellers particulars i el matxo a casa... Havia transcorregut aquella època pretèrita en què alguns benicarlandos productors posaven branquetes de romer o similar al portal de casa, indicatiu que elaboraven vi per vendre’l directament al públic. Teresín i Vicentica relaten que, a escassos metres del carrer Ample, al segon immoble del carrer Santa Llúcia, els membres de la família de Sebastià Maura [Lliberato], grans i menuts, amb els peus descalços i nets com manava la tradició en temps de verema, trepitjaven el raïm al cup de casa. També recordem plegats que llavors tenien el matxo al corral del mateix espai residencial fins que, anys després, el van eliminar.
(Continua la setmana que ve)
OPINIÓ
5 MARÇ DE 2021 · NÚMERO 833
Día a día: diálogos
Músicos de Bremen
José Ramón Ferreres
Daños colaterales -¿Seguro? -Por supuesto. Pero … -… pero … -… al revés. -Ahora ya me has despistado. ¡Clásico tuyo! -Me explico. Los bares y la restauración cerró; y nosotros no pudimos ir. -Exactamente como pasó. -Pues no es así. -¡Tú al revés del mundo! -Fuimos los clientes los que “hicimos” cerrar los bares. -No te decía que éste siempre encuentra los “tres pies al gato”- y los demás escuchando. -Son – somos – los culpables de que se cerrara la restauración. -¡No lo hagas tan complicado! ¡Explícate! -La restauración hizo inversión para acoplarse a las normativas del Covid-19. Se gastó una pasta que (en muchos casos) no tenía. Con la esperanza de aguantar el tirón de la pandemia. -… y les obligaron a cerrar … -Claro, por el aumento de contagios. Pero hemos sido los clientes los que no nos hemos comportado bien al no cumplir. Hemos sido los clientes, los que hemos aprovechado el resquicio … -Pero, si cumplimos … -Yo diría que más bien no. -¿Quieres decir? -Con la excusa del comer y beber: ¡fuera la mascarilla! -Es que se permitía … -… exactamente, no se permitía más que cuando se iba a “dar bocado”. -Bueno … -¿Ves? Aprovechamos una “línea” para dar todo el “discurso”. Con lo que se consiguió dos cosas: primera más contagios; y segunda, cierre de bares. -Dicho así … -Pues es eso. La restauración ha hecho siempre lo que les han obligado: sea inversión sea horarios, sea cierre … Y los clientes nos pasamos las normativas por el forro. -Algún caso habrá … -El año pasado, se confinó toda España; pero vimos a personas de otros “ámbitos” que venían a su segunda residencia. Si se confinó en casa era para estar en casa. -Somos así …
Canet lo Roig (Vinarós)
Asociación sin ánimo de lucro para la ayuda y defensa de los animales
¡Necesitamos tu ayuda! Agradecemos muchísimo si puedes:
Donar comida Adoptar un animal Apadrinar Hacer una donación Donación de material (mantas, collares, correas, etc.) ¿Has pensado en hacerte voluntari@? www.musicosdebremen.com
@asociacionmusicosdebremen @musicos_de_bremen
01638
-Y ¿quién lo pagó? En gran medida: nuestros mayores. -Es lamentable … -Pero seguimos sin hacer caso … -No todos … -¿Cuántas “paellas domingueras” se habrán celebrado en Las Cenias de nuestro alrededor? -En el campo … -Volvemos a coger por donde nos interesa las normas que obligan. -Pero ya tenemos la vacuna … -… pues vámonos de fiesta. -¡Que no es eso? -Y viene Semana Santa … -… ya veremos si el “paso” que pasa, será el del santo o el de la pandemia. -¡Chico, sé positivo!
17
OPINIÓ
7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ
A la muerte de Guadalupe del Espíritu Santo, la carmelita Rosa Palau Añó Manuel Ferrer
Siempre ha impresionado la muerte de una monjita que tanto tiempo ha pasado en el monasterio de Talavera de la Reina. Guadalupe ha muerto de amores a sus 94 años, y al susurro del Cantar de los cantares: ¡Levántate, amada mía! ¡Levántate, hermosa mía! Ven a Mí que te hablo Ven a Mí, que te amo… ha partido hacia el cielo, gozosa y serena acompañada del cariño de todas sus hermanas. La muerte zahonda recuerdos, escenas del pasado, de la infancia, palabras, juegos. Y va zurciendo con el hilo de eternidad toda una biografía. Ella tenía su maña en bordados y cuando le alababan su trabajo, se arrodillaba, besaba el suelo y seguía con su sonrisa. Era un signo de humildad externa porque todo lo que hacía era un ofrecimiento al Señor para darle la alabanza y gloria que tan sólo Él, su amado, merecía. Estaba muy comprometida con este lema del monasterio: “Hermano, una de dos, o callar o hablar de Dios que en la Casa de Teresa, esa ciencia se profesa”. La hermana Guadalupe es un fanal del gozo del Espíritu Santo que esparcía siempre, en el momento de alegría y de dolor, de salud y enfermedad a todos quienes la visitaban. Tanto que comentaban: “Dios tiene que existir y hacer muy feliz a las monjas, pues ver a la tía tan feliz tras más de 50 años metida entre cuatro paredes, sin salir para nada, no tiene ninguna explicación humana”. En su ámbito de religiosa enamorada del Señor se comprende que su larga enfermedad, sus dolores, sea percibida por su sobrina María Lourdes como que el Señor le estaba ultimando su corona con las últimas perlas. El dolor, una perla en la vida de los santos, la acicalaba de amores. Mientras las hermanas rezaban para que estuviera más tiempo con ellas, ella, en cambio, se moría de amores. Ambas fuerzas tensas eran la forja del herrero que modelaba la figura definitiva, siempre cincelada por la obediencia, mientras se afinaba la cumbre de su vida que, una vez coronada, se lanzaría gozosa en las manos dichosas de su amor: Jesús. A finales de enero del 2021 le dijo a la Madre con un rostro radiante que Jesús la requería, por fin. Dispuesta a todo, y como siempre, obediente y tranquila. En ella, el abandono y el olvido de sí misma era total. Y clavadita en la cruz, como su Señor, seguía viendo y deseando que Jesús cumpliera su deseo. Pero, por otro lado, la Comunidad iba pidiendo que un poquito más, Señor. Déjala un poquito más con nosotras. Y en su corazón resonaba aquel versículo del Evangelio, fuente de vida: Quien quiera venir en pos de Mí, niéguese a sí mismo, cargue con su cruz y sígame…” Y ella seguiría unos días todavía cosida a la cruz, como si nada, porque eso era lo querido por su Amado. Al fin y al cabo, ella ya estaba con su Jesús pues, como san Pablo, contemplaba: “Para mí la vida es Cristo y el morir una ganancia. A partir del lunes 8 de febrero, ya quedó en coma, con los ojos cerrados y sin comunicarse, aunque seguía comulgando cuando le llevaban la Comunión. Parecía imposible, pero ella conseguía tragar la Sagrada Forma. 18
La Hna. Guadalupe estaba preciosamente arreglada Nunca había visto una imagen así: Con el semblante sereno, casi sonriente, vestida con el hábito de carmelita, con su capa blanca; las manos entrelazaban un rosario, su frente ceñida con una corona de flores blancas, y toda ella rodeada de muchas flores. A la cabecera el Cirio Pascual encendido y al lado la Imagen tan querida de “su” Corazón de Jesús. La estancia muy iluminada. Las monjas rezaban el Rosario. Mi hijo Franc Homedes, cuenta María Lourdes, aceptó sustituir a Carlos, -hermano de Guadalupe- como representante de la familia Palau y así pudo acompañarla en su entierro, entrar en la hermosura dichosa de la clausura. ¡Qué impresión, Franc, ¿verdad? En la tarde del día 11, fiesta de la Virgen de Lourdes, las Hermanas le decían a Guadalupe: Hna. Guadalupe, el Señor va a venir ya ¡muy pronto!” Y efectivamente a las 2:15h. –madrugada de amores- vino el Señor a buscarla ya sin más dilación. Una muerte anhelada y sopesada con dicha. Al ver que se iba apagando poco a poco, toda la Comunidad se reunió a su lado y llamaron al sacerdote para rezar las últimas oraciones y acompañarla en su tránsito con todo su dolor de Hermanas. Era la noche del jueves al viernes. Sólo Dios sabe cuántas noches ella a lo largo de su larga vida ha acompañado a Jesús en el Huerto de los Olivos antes de iniciar su pasión. Ahora es Jesús el que la acompaña a ella. Los días anteriores había recibido la Unción de Enfermos con la Indulgencia Plenaria. De modo casi imperceptible se apagó, sin agonía. Con los ojos cerrados su corazón dejó de latir. Ella había deseado siempre “morir de amor dichoso”. En una ocasión le decía a su sobrina Aránzazu, Hna. de la Consolación: “Cuando venga Jesús a buscarme quiero que me encuentre sonriendo.” Con estas bellas y sentidas palabras de María Lourdes cerramos este obitorio jubiloso: “Querida tía Rosa, Hna. Guadalupe del Espíritu Santo, ya has llegado a la meta, cargada de méritos. No dudo que tu intercesión será muy poderosa delante de María, de José y, con ellos, delante de Dios Uno y Trino, al que amaste y serviste fielmente siempre, con todo tu corazón, con toda tu alma, con todas tus fuerzas, y al prójimo… ¡más que a ti misma! Gracias, mi querida tía y Hermana, por tus oraciones y por tu vida totalmente entregada a Dios, por todos”. Quédate siempre a mi lado… ¡hasta que pueda volver a verte y abrazarte en el Cielo!
OPINIÓ
5 MARÇ DE 2021 · NÚMERO 833
Actitudes incivilizadas Patricio Abad
También comentó que el día anterior celebrábamos que la Virgen se había aparecido, en Lourdes, hacía 163 años, a una pequeña y humilde niña Bernardette y que en esa misma fiesta, por la noche, la misma Virgen había venido también a ver y a llevarse a esta pequeña y humilde carmelita. Como santa Bernardette ¡qué gozo ver a la Virgen! ¡Qué felicidad!
Varios sacerdotes se fueron acercando a contemplarla en silencio y uno susurró: “Otra santa más”.
Més de 1.000 revistes ONLINE! https://issuu.com/7dies
El diccionario enciclopédico Gran Larousse define en el término incivilizado a alguien carente de civilización. Si nos acercamos más a la raíz primaria de la palabra surge civilizar, o sea, sacar del estado salvaje. Incluso, y en el mismo diccionario, y en la misma página, aparece civismo como, calidad de buen ciudadano. Y si nos retrotraemos a la palabra civilización, se define como conjunto de caracteres propios de la vida intelectual, artística, moral y material de un país, de una sociedad o de una población. Y ya hilando muy fino en el asunto llegamos a costumbre incivilizada, esa que se aprende en la infancia y ya no nos abandona. Todo este proemio viene a cuento porque llevo ya un par de semanas viendo en Facebook, en una de las páginas de nuestro magnifico ayuntamiento, donde en relación al abandono en la vía publica de voluminosos, juran que castigarán estos comportamientos incivilizados o actitudes incivilizadas (literal). Comprenderán mi sorpresa, y no es porque se vaya a castigar el abandono de trastos en la calle, cosa que dudo por lo difícil que es pillar a nadie, sino porque la definición de comportamientos incivilizados, hace suponer que alguien en el consistorio se ha dado cuenta que hay un sector de la ciudad por civilizar. Y ahora vienen las preguntas. Los porqués. Y finalmente la reflexión. ¿Alguien cree que se va a sancionar a nadie, si no se le pilla in fraganti? Cosa harto difícil por la nocturnidad y alevosía que enmascara el hecho en sí. Dudo que se pueda multar a nadie, si no se cuenta con un mínimo de colaboración ciudadana. Asunto peliagudo y más difícil aún, porque nadie quiere complicarse la vida en los tiempos que corren. Pero claro habrá que tomar alguna medida, y no solo por tirar muebles en plena noche, sino por sacar la basura y llevar detrás un reguero grasiento, o por deshacerse de la bolsa de basura en la primera papelera que se encuentran o por llegar al contenedor y dejar la bolsa fuera. Solo por referir algunas de las perlas de esa ciudadanía ejemplar. En semejante panorama solo cabe una solución. En un convenio del ayuntamiento con la Diputación, debería exonerarse del pago
de la cuota anual de gestión de residuos, al ciudadano que aportara fotos o videos de los infractores al margen de la civilización. Seria mano de santo. Estoy seguro. Aunque lo de chivarse es más propio de latitudes frías y ordenadas, como el arquetípico alemán que llama a la policía porque ladra el perro del vecino. Y no estoy del todo seguro que por estos pagos esa fuera la solución. Pero claro hay que querer solucionar el asunto, porque la lógica es aplastante, el resto de la población pude llegar a pensar, por qué sacrificarnos con reglas incómodas, pudiendo hacer lo mismo. Por qué llamar al servicio de recogida si nos ampara la oscuridad. Por qué caminar hasta el contenedor si hay una papelera donde se puede meter la bolsa de basura a presión. Por qué molestarse en poner doble bolsa al sacar la basura, si llueve de vez en cuando y lava la acera. En fin. Decía un ingenioso psicólogo, Nicholas Humphrey que las interacciones sociales, son un juego de egoísmo y altruismo, de sociabilidad e insociabilidad profundamente influenciadas por la propia cultura. Mucho me temo que seguiremos viendo colchones mugrientos y muebles desvencijados por muchos años. Así que ya lo ven, esfuerzo vano lo de reprimir a golpe de civismo a nuestros conciudadanos, total, a estas alturas sabemos que solo es una cuestión cultural y qué el servicio de recogida de voluminosos vela por nosotros, aunque imagen, lo que se dice imagen, quizás se alejé un poquito de ser la de un destino turístico costero.
19
SOCIETAT
7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ
Un passeig per Benicarló: terrasses obertes i mesures de precaució J. Gellida
20
SOCIETAT
5 MARÇ DE 2021 · NÚMERO 833
Fotos: J. Gellida
21
SOCIETAT
Un passeig per Benicarló: dimarts plujós J. Gellida
22
7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ
SOCIETAT
5 MARÇ DE 2021 · NÚMERO 833
Un passeig per Benicarló: el dimecres J. Gellida
23
ESPORTS
7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ
Victoria de carácter del Mi Arquitecto Benicarló en Tarragona Mi Arquitecto C.B. Benicarló
Ibersol Tarragona 64 vs 72 Mi Arquitecto Benicarló Triunfo importantísimo del Club Baloncesto Benicarló en Tarragona, en un partido aplazado de la jornada 10 y que el Benicarló se presentaba con tan solo 8 jugadores por la imposibilidad de que pudiesen jugar los nuevos fichajes porque en el momento de dicha jornada no estaban aún en dinámica con el equipo benicarlando. Primer cuarto con dominio del equipo local, donde Ferran Torres estaba cada vez en el poste bajo machacando a los pívots de los de Mi Arquitecto. Además, a esto se sumaba el desacierto en el tiro de tres. Con todo ello, el Ibersol Tarragona aumentó las ventajas en el marcador hasta el 19-13 al finalizar el primer periodo. En los inicios del segundo cuarto se siguió con la misma tónica, pero el Mi Arquitecto Benicarló reacciona en los últimos minutos y con defensas agresivas consiguen robar balones que les permite canastas fáciles e ir recortando poco a poco las distancias en el marcador (37-36 al término de la primera parte). Aún así, el Tarragona había conseguido tener en prácticamente los 20 minutos de la primera parte ventajas favorables en el electrónico. Con una canasta de Raimon Carrasco en el inicio del tercer cuarto, el Mi Arquitecto se pone por delante por primera vez después del 0-2 de inicio del partido. Aparece un Nemanja Djordjevic (16 puntos en 27 minutos), junto con Raimon Carrasco (también 16 puntos en 27 minutos en el partido) para ir consolidando las primeras ventajas del equipo visitante en el marcador. A esto se sumaba el cambio defensivo a zona de Adrià Alonso que bloquea un poco los ataques del Ibersol Tarragona. Por último, en el último cuarto el Benicarló consiguió mantener las distancias en torno a los 6 puntos y no permitir que su rival se pusiera por delante en ningún momento de la segunda parte. El acierto en el tiro exterior desde la línea de 6,75 del equipo del Mi Arquitecto ayudó mucho para que se produjera esta remontada en la gran segunda parte que consolidaron los rojillos (64-72 es el marcador del partido). Victoria importantísima ante un rival directo que no perdió la cara en ningún momento. El Benicarló se coloca séptimos en la clasificación con 8 victorias y 10 derrotas, y visitan la semana que viene la pista del Cornellá en un partido también de vital importancia para poder mirar hacia los puestos de arriba (playoffs de ascenso a LEB Oro) en la clasificación del grupo este de la LEB Plata.
24
ESPORTS
5 MARÇ DE 2021 · NÚMERO 833
Tercera victoria consecutiva del Mi Arquitecto Benicarló Mi Arquitecto C.B. Benicarló / Fotos C.B.Benicarló
CB Cornellà 70 VS 73 Mi Arquitecto Benicarló Victoria muy sufrida del Mi Arquitecto Benicarló ante un rival directo como es el Cornellá, donde los rojillos consiguieron una ventaja máxima de 19 puntos a su favor que desaprovecharon en la segunda mitad. Finalmente, y en un final muy ajustado, el Benicarló saca carácter para llevarse la victoria y poder mirar hacia los puestos de playoff de ascenso a la liga LEB Oro. Primer cuarto muy igualado con alternancias en el marcador donde ningún equipo conseguía obtener una buena renta. Los de Cornellá conseguían la ventaja en su mejor jugador en el poste bajo (Víctor Serrano acabó el primer cuarto con 10 puntos), mientras que la anotación en el equipo del Baix Maestrat estaba muy repartida (cuatro jugadores acabaron la primera mitad con 7 puntos cada uno respectivamente).
mejores versiones de toda la temporada (34-7 de parcial en 10 minutos), anulando completamente al equipo benicarlando.
En el segundo cuarto el Mi Arquitecto encuentra el acierto desde la línea de 3, sumado a las grandes defensas que impedían anotar al Cornellá para obtener la primera ventaja notable de 10 puntos al finalizar el segundo cuarto (27-37 al finalizar la primera parte).
Finalmente, en un final muy ajustado que hubiese podido ganar cualquiera, la moneda le salió cara al Mi Arquitecto (70-73 marcador final). Un triple de Samu Rodríguez a falta de 24 segundos fue decisivo para darle la vuelta al marcador, sumado al acierto en tiros libres de Raimon Carrasco y Arturo Fernández y dos acciones finales consecutivas con fallo del Cornellá les da la novena victoria de la temporada.
El inicio del tercer cuarto fue un gran punto de inflexión. En sus inicios, los Arquitectos mostraron su mejor versión para conseguir una renta de 19 puntos (máxima del partido) gracias a las defensas frente al equipo catalán (tan solo 4 puntos en los primeros 5 minutos). A partir de aquí, y alargándose también en el último periodo, el Cornellá mostró una de sus
Actualmente, el Mi Arquitecto Benicarló se coloca sexto en la clasificación con 9 victorias y 10 derrotas y ya mira hacia los puestos de la tabla media-alta de la clasificación. El próximo partido será en Benicarló frente al Gran Canaria, donde podrán acceder 150 aficionados a presenciar el partido en el Municipal de Benicarló.
25
MISCEL·L ÀNIA
Dolores sempre molt ben acompanyada amb la seua gosseta Linda.
SONIA EVA DOMÈNECH
ISABEL SERRANO
ROSA SORIANO
FOTO: J.G.
Horari Dimarts a divendres de 9 a 14 i de 17 a 20 h Dissabte de 10 a 13 i de 17 a 20 h Diumenge de 10.30 a 13.30 h Dilluns tancat
EXPOSICIÓ COL·LECTIVA
PARIR UN NOU MÓN ROSA SORIANO ISABEL SERRANO SONIA EVA DOMÈNECH
05 de març | 11 d’abril 2021 MUCBE Carrer de la Pau, 2 12580 Benicarló Tel./Fax 964 460 448 correu.mucbe@ajuntamentdebenicarlo.org www.ajuntamentdebenicarlo.org · 964 401 912
26
Retalls de premsa
7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ
Benicarló ofereix el Magatzem de la Mar i el pavelló per a vacunació masiva
5 MARÇ DE 2021 · NÚMERO 833
Benicarló en Falles
MISCEL·L ÀNIA
“Una abraçada” Un esclafit d’admiració Entre foc purificador Falles de Benicarló Convivència i germanor
FOTOS: ARXIU 7DIES
Julián Zaragozà, març 2021
RECORDEM LES FALLES! Més de 1.000 revistes
gratis ‘on-line’ Torna a sentir les falles visitant la nostra hemeroteca
https://issuu.com/7dies