El restaurant Rafel Lo Cristalero aconsegueix el premi a la millor tapa del Llagostí Tapa Tour

Increment de més d’un 25% en la participació creixent interès per les jornades dedicades al llagostí

Redacció

La tapa servida pel restaurant Rafel Lo Cristalero, dins de les propostes del Llagostí Tapa Tour, ha estat la més votada pels participants en la ruta, amb un 32% del total dels vots emesos.

La tapa ‘Trio de llagostins a la platja del Fortí (a la planxa, bullits i amb xocolata’ escenificava una escena molt marinera i destacava per la seua originalitat i protagonisme absolut del llagostí. El premi està dotat amb 150 € i es lliurarà en el transcurs del Concurs Nacional de Cuina Aplicada al Llagostí que se celebrarà el 21 de setembre al Mercat de Vinaròs.

La Regidoria de Cultura i AVIVA Agència de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Vinaròs segueixen demanant a institucions públiques i privades l’ús del topònim oficial ‘Vinaros’ quan es detecta l’utilització de la forma ‘Vinaroz’. L’últim cas ha estat el del supermercat Lidl que, en publicitat estàtica instal·lada als carrers de la localitat, utilitzava la forma no oficial. Per aquest motiu, el regidor de Cultura, Marc Albella, dirigia una carta al director del supermercat, a data 30 de juliol, sol·licitant la seua col·laboració per promoure l’ús de la forma oficial Vinaròs i animant-lo a utilitzar-la en totes les seues comunicacions oficials. En no haver resposta per part de l’empresa, el regidor tornava a posar-se en contacte recentment de forma personal amb els responsables de l’empresa que acollien de forma positiva la sol·licitud del consistori, tot i que se segueix gestionant el canvi de la publicitat.

L’edil Marc Albella demana “paciència a la ciutadania perquè, tot i que des de l’Ajuntament vam realitzar la gestió de manera molt ràpida, la seua resolució s’està dilatant massa” i recordava que “la campanya Som de Vinaròs serveix per conscienciar aquells que, per desconeixement, no utilitzen el topònim oficial de la nostra ciutat, de manera que seguirem realitzant accions en aquest sentit”.

La participació en l’emissió de vots per triar la tapa guanyadora s’ha vist incrementada en un 25,21% i la procedència dels votants és diversa, destacant valencians, catalans, aragonesos i francesos.

Els restaurants participants destaquen l’augment en les vendes de consumicions emmarcades en el Llagostí Tapa Tour i l’estabilitat en l’interès per les Jornades Gastronòmiques del Llagostí, que s’han celebrat a les mateixes dates. El regidor de Turisme, Domènec Fontanet, valorava de forma molt positiva les dades i agraïa la implicació dels hostalers i la col·laboració de les empreses patrocinadores: Xocolates Creo, Formatges de Catí, Bodegas Mayo Garcia Magnanimus, Beauté, Coarvi i RH Vinaròs Playa.

Els guanyadors dels diferents premis aportats pels patrocinadors han estat: Lots Xocolates Creo:

1 Mª Pilar Llopis

2 MªAgustina Doménec

3 Ricardo Murillo

4 Javier Marmañna

5 Kate White

Lots formatges de Catí:

1 Juana García Martínez

2 Olga Hubiala Ortiz

3 Emilio Serrano

Visites Celler Vins Magnànimus de Vilafamés:

1 Claude Castanet

2 Carmen Mer

3 Jean Loup Hoizilleau

4 Jose Miguel Lomas

5 Rosana Serralta

Beauté, tractaments de bellesa:

1 Emilia Gimenez

2 Antonio Collado

Rutes Vinaròs Llépol:

1 Carlos Vidal

2 Benilde Salom

3 Sebastián Doménec

Lots Coarvi:

1 Robert White

2 Julian Agustin Zaragozà

3 José Ayza

Cadena Rh Cap de setmana:

1 Sara Ortiz Julian

5 llibres Cuina del Mercat de Vinaròs: Neus Ribera, Rosa Mª Forner, MªJosé Pablo, Teresa Marzà, Daniel García

13 Degustacions de tapes:

Anabel Rincón, José Luis Torres, Juan Antonio Endeiza, Alain Lacuine, Rosa Valle, Irene Lorente, Pau Marmaña, Sebastian Doménec, Francisca Huete, Pilar Segura, Julien Langlet, Carlos Martorell, Ivonne Butjosa.

Alhora de reprendre una activitat després de vacances ens plantegem un munt de temes que s’haurien de fer públics. I n’has de triar un per donar un sentit i orientació al nou curs que anem a començar. Però abans d’entrar en temes domèstics volem apuntar que avui per avui hi ha un drama que sobrepassa fronteres i que esdevé tràgic per un nombre inimaginable de persones. La migració massiva. La guerra i la intolerància, la fam, la misèria, règims totalitaris i cruels esdevenen motius per moure la gent en un desig tan bàsic com les ganes d’enfrontar un futur amb esperança, o de senzillament poder viure en pau i poder portar-se quelcom comestible a la boca..

Des del nostre trosset de cel, on també algunes famílies passen les seues penalitats, no podem estar de escandalitzarnos pel drama que ens estan mostrant tots els mitjans de comunicació, amb morts, desapareguts, retinguts. De com s’estan amuntegant darrera “d’alambrades” o muralles que els barren el pas temporal però que no els impedeixen, al poc temps, seguir en la seua intenció d’arribar a la seua terra “promesa” on per mal que s’ho passen sempre serà un poc millor que la terra que els ha vist néixer. I ho intenten fins deixar-se la vida. I venen cap Europa.

No anem des d’aquestes línies a donar solucions ni buscar la causa de la migració massiva que s’està produint dia si, dia també i on els morts són comptats ja a milers i els camps de refugiats sense sostre arriben a esdevindré pobles sencers. No, ni podem ni volem emetre cap dictamen per resoldre o pal·liar aquesta crisi mundial. El que si demanem des d’aquest tros de paper que teniu la benevolència de llegir que diguem prou, que no ens podem conformar, que som societat i hem de manifestar-nos per demanar una cosa tan senzilla com HUMANITAT, demanar que Europa i al capdavant la Unió Europea i, encara més, el mon sencer no els gire l’esquena. No poden posar portes a la desesperació i han (hem) d’enfrontar aquest drama assumint la responsabilitat de països desenvolupats.

L’estat pel que aquestes persones es veuen abocades a marxar de sa casa cadascú l’entendrà a la seua manera però les vides d’homes, dones i sobre tot xiquets no ens “ELS” pot fer girar el cap i pensar sols en el partit de futbol del cap de setmana. Com vàrem fer en aquella maleïda guerra d’Iraq i on van demostrar com tot el poble deia que no la volíem, ara també us convidem a sortir al carrer i dir quelcom semblant. Ja en hi ha prou de morts. Des de MIGJORN no volem protagonisme, no volem apuntar-nos cap “tanto” ni encapçalar cap moviment, demanem que siga el poble el que diga com i quan s’ha de convocar o que s’ha de fer. Hem de ser tots que forcem als nostres governants a enfrontar el problema com cal i vore de pal·liar aquesta dramàtica situació. Vinaròs.

Las improvisaciones de Enric Pla

Asociación de vecinos y cívica Raimundo d’Alós

Ramon Puig

Sembla que l’equip de govern comença a fer gestos que volen mostrar una nova manera de fer les coses, una política de proximitat amb la idea donar paraula a la ciutadania que vulga expressar queixes o iniciatives. Segur que ho fa amb bona voluntat, cosa que apropa tots els que esperen, abans d’acabar l’any, una declaració de principis sobre les vies concretes d’actuació, en tots els àmbits, més enllà dels gestos. Aleshores serà més fàcil trobar punts de convergència que permeten col·laborar en allò que supose una millora qualitativa -en el paradigma sistèmic actualde les condicions de vida al nostre poble.

Darrere de les intencions hi ha la pretensió de modificar el distanciament entre el poble i els polítics per tal de “seduir-lo” a participar. Un repte amb grans inconvenients que dependran de la claredat, profunditat i idoneïtat del projecte de ciutat previst des del punt de vista urbanístic, social, cultural i mediambiental. Una vegada fixat el punt de partida i el recorregut, el problema serà trobar ciutadania amb qualitat i disposició necessària per corresponsabilitzar-se del programa.

Tan de bo aquest govern acabés la legislatura amb un projecte de municipi definitiu, consensuat amb la població, que marqués les pautes a seguir pels subsegüents consistoris. El PP va posar sobre la taula el greuge contributiu del terme municipal declarat urbanitzable. Però la reflexió ha d’anar més enllà de la qüestió pecuniària, perquè el PGOU actual hipoteca el futur del nostre terme en possibilitar-ne la cimentació, entre la via i el mar, amb la qual cosa es condemna les futures generacions a viure en un espai urbà inhòspit, massificat i sense la massa forestal necessària per oxigenar l’espai.

Quin és el límit d’habitants per garantir una vida comunicativa i de qualitat? Hi ha qui assegura que una població superior als 10.000 habitants no possibilita la convivència humana perquè la majoria ni es coneix ni es relaciona. No hi ha constància que l’actual equip de govern relacione decreixement demogràfic sostingut amb qualitat de vida i és difícil pensar que als polítics els interessen més els projectes que els vots.

Quin sentit té —deuen pensar— dissenyar els paràmetres d’una “ciutat ideal” quan la gent només s’interessa per la quantitat, sense preocupar-li la qualitat. Amb una majoria de població insensible a la qualitat de vida, no seria un perill posar el futur de la ciutat a les seues mans?

Pocos avances

Rafa Marcos

El

Manuel Villalta

Pel que s’esta comprovant pareix que que l’equip de govern esta movent fitxa en alguns temes d’interés per a la ciutadania.

Primer es van reunir amb els veïns afectats pel soroll ocupant-se i preocupant-se de buscar una favorable solucció al problema.

Fa uns dies es van reunir amb els veïns de la Colònia Europa, amb el mateix objectiu. I per a la pròxima setmana tenen previst el reunir-se amb els veïns de Cala Puntal.

Segons manifestacions del regidor de govern, Hugo Romero,estes actuacions s’emmarquen dins d’una esbossa de reunions amb diversos sectors de la ciutat. Bueno pués bé, molt bé. Este que escriu no és per buscar la part negativa, si n’hi ha, ni les tres potes al gat. L’únic proposit és el de recordar que, “El que es diu que es complisca.” La ciutadania vinarosenca és sabedora que tant els temes exposats com tants altres ja es patixen des de fa molt de temps cada un en el seu sector de la ciutat.

Sobre els mateixos s’han fet critiques,reunions,conc entracions i inclús recollida de firmes per a la millora i solucció dels mateixos. Però cal reconéixer que cap equip de govern municipal del signe polític que siga ha agafat el bou per les banyes i ha sigut capaç de buscar una solucció al tema. Més aïna se’ls ha mentit i pres el pèl als afectats amb una llavada d’imatge i falses promeses.

Per tal motiu és d’agrair la iniciativa del nou equip de govern d’interessar-se i reunir-se amb els veïns afectats perquè entre tots intentar buscar soluccions..

Com ja s’ha dit els veïns afectats de cada sector des de molt de temps estan patint el problema. Ara per a ells pareix que s’ha ences una llum en busca de soluccions, cosa que ens alegrem, i desitgem, com tambe que,”El que es diu que es complisca.”

Este que escriu ja ha manifestat moltes vegades i per distints mitjans de comunicació que l’Ajuntament esta al sevici del poble, i no al revés. I és per tant obligació dels representants polítics triats pel poble l’ ocupar-se i preocupar-se dels problemes i necessitats del poble.

Com també si en la gestió de la busca de soluccions als seus problemes sorgixen dificultats una bona decisió és la de reunir-se amb els afectats per a explicar i informar de la situació i entre tots buscar les soluccions. Però no és bona mesura ni tàctica la llavada d’imatge per a quedar bé, ni les falses promeses.

Encara que també és bo recordar que, “El que es diu que es complisca.”

Cuando uno llega a la alcaldía sin esperárselo, sin una mínima idea del funcionamiento de un ayuntamiento y sin un equipo solvente y preparado suele ocurrir que el desastre está asegurado. Y Enric Pla no ha sido una excepción.

Tenemos un alcalde que ha reconocido en asamblea que fueron los socialistas quienes le impusieron unas dedicaciones parciales con 14 pagas de 1.300 euros al mes. El mismo alcalde que después de vanagloriarse de eliminar la secretaria del alcalde ahora ya tiene secretaria. Un alcalde que mantiene a un concejal de urbanismo permisivo con el movimiento ocupa, a un concejal de turismo que desprecia el langostino o un concejal de medio ambiente incapaz de atajar la plaga de mosquitos y al que le crecen las hierbas en todos los caminos rurales del término municipal.

Enric Pla es la cabeza visible de un tripartito al que no le gusta que le lleven la contraria y que no duda en usar cualquier artilugio para desprestigiar a nuestra asociación. O les ríes las gracias o te condenan a la marginalidad. No solucionarán los problemas pero ante aquellos que no opinamos como ellos se juntan todos con un objetivo definido. Qué lástima que no tengan la misma determinación y fuerza para resolver problemas y mejorar la calidad de vida.

El tripartito es dócil ante la Generalitat Valenciana a la que no quieren molestar. ACRA ha solicitado a la Consellería que no haga pagar el canon a los barcos pesqueros de Vinaròs que atracaron en la parte nueva del puerto. Lo piden los marineros, los armadores y hasta el sentido común de cualquier persona con un mínimo de conocimiento. ¿Han oído alguno de ustedes al gobierno tripartito de Enric Pla levantar la voz ante la Conselleria? Ni lo han hecho, ni lo harán. Y es que quienes en campaña levantaban mucho la voz porque arreglaban el mundo en tres días, ahora han descubierto que no es lo mismo predicar que dar trigo.

La semana no nos ha deparado grandes avances en especial en lo que hace referencia a la confección de la plantilla, que es el tema más preocupante. A falta de poco más de 10 días para el inicio liguero, la plantilla sigue estando a medias.

Si es cierto que los dos últimos martes han participado de las sesiones preparatorias, una serie de jugadores venidos de la zona de Valencia y en caso de creerse conveniente hacerles ficha.

En total eran unos 18 jugadores ejercitándose y si se tiene en cuenta que faltaban cinco que por diversas razones como trabajo o lesión todavía no se habían incorporado a las sesiones preparatorias.

Si se suman todos los jugadores problema resuelto y plantilla cerrada pensaran algunos, pero nada más lejos de la realidad, hay puestos por cubrir como por ejemplo la portería y no todos los que están a prueba van a tener ficha. Los técnicos decidirán pero no se fichara por fichar, deben reunir un mínimo de condiciones para jugar en preferente.

Jugadores que vendrían los hay, pero claro hacerlo gratis es otro cantar. Los propios jugadores están tanteando a compañeros u amigos para que fichen, pero estamos en las mismas, no hay presupuesto para la plantilla. De aquí al inicio de competición algún jugador llegará y jugadores que al final se queden sin ficha en otros equipos o con el transcurrir de las primeras jornadas no entren en el plan de sus entrenadores, podrían ofrecerse.

Para el 30 de agosto está previsto visitar al Alcañiz, en lo que sería el primer y único amistoso de la pretemporada si no se acuerda jugar otro en el poco espacio de tiempo que queda para el inicio liguero.

En esta atípica pretemporada, tal como se van desarrollando los acontecimientos es casi seguro que no habrá partido de presentación ni amistoso en casa.

Esperemos que pese a todos los acontecimientos que se están produciendo, se llegue al inicio de liga con un plantel más o menos confeccionado y con un mínimo de garantías para competir lo más dignamente posible.

Aún hay temas pendientes en el alero como la asamblea general, la cual entre otras cuestiones aprueba presupuestos y precios tanto de entradas como abonos.

De momento esto es todo, a seguir esperando la llegada de noticias.

Escrito de opinión

Salvador Quinzá

Hace unas semanas y a petición de un amigo, realicé una entrevista al nuevo alcalde de la ciudad D. Enric Pla Vall.

La intención de esta entrevista, no era otra que conocer a nuestro alcalde, saber sus aficiones, sus pensamientos, que desea para nuestro pueblo, etc..

Creo que era una entrevista importante, dado que nuestra máxima autoridad local, no es de Vinaròs y no hace muchos años que vive en nuestra ciudad. Pienso que las gentes de Vinaròs, al igual que yo mismo, teníamos ganas de conocerlo, saber quien es, lo que piensa…

Llevo unos 30 años haciendo entrevistas. Comencé colaborando con el “diariet”, seguí con “Crónica de Vinaròs”, con “7 Dies” de Vinaròs, y estoy seguro que me dejo algún que otro medio informativo.

He realizado entrevistas en varias ocasiones a todos los alcaldes democráticos habidos en nuestra ciudad comenzando por D. Ramón Bofill Salomó, y nunca he tenido ningún problema con ninguno de ellos.

Siento mucho que al menos, por el momento, no se haya publicado esta interesante entrevista.

Beques per a transport escolar

La Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Vinaròs informa que el llistat amb el resultat de la concesió de beques per al transport escolar per al curs 2015/2016 està pendent de resolució, a causa de canvis de criteri per part de la Generalitat Valenciana. Des de la Regidoria, es treballa per a què els alumnes de Vinaròs puguen obtindre el major nombre d’ajudes possibles i s’espera que, a la màxima brevetat, es puguen donar a conèixer les llistes. La regidora d’Educació, Begoña López, es reuneix aquesta setmana amb el director territorial d’Educació per tal de conèixer de primera ma l’aplicació dels canvis i avanços en la tramitació d’aquestes ajudes.

Curro Linares, triunfó en Benassal

Treinta años después, tres ilusiones