Tribuna lliure

Joaquim Arnau i Vallina

Missatge subjacent

El president del Govern d’Espanya ha encetat un nou curs polític. O, la cloenda del seu mandat? Ha reiterat la seua història d’èxits. Ho ha fet envoltat de joves ben preparats per a difondre arreu del món i durant les vint-iquatre hores del dia el relat de la recuperació econòmica. I, alhora, ben disposats a advertir-nos dels perills que esdevindran amb la deriva radical dels socialistes. Asseguren (sense que alhora els cresca el nas) que, amb una cura especial i un esforç èpic, han salvat els més febles d’haver estat les víctimes de la ja superada crisi.

Un relat d’èxit. Diuen haver assolit els objectius. Amb retall sobre retall ha estat possible sumar les forces que expliquen la recuperació econòmica, que s’apunten com a triomf propi. Tot ben adobat amb el patriòtic missatge de què el fi justificava els mitjans emprats: haver complit amb el seu deure els exculpava d’haver traït el seu programa.

Cartell anunciador. Foto del recorregut Record commemoratiu de la Trobada Organitzat per l'Associació Cultural Ball de Dimonis de Vinaròs i amb la Col·laboració de Colla de Dolçaina i Tabal de Vinaròs

El millor regal: un retrat pintat a mà Per només 200€

Empren dades macroeconòmiques que apunten que l’economia va bé. La majoria d’elles gens ni mica perceptibles per a bona part de la ciutadania. És un discurs que embolica les coses senzilles per a convertir-les en inexplicables. És un relat que sembla monopolitzat per professionals hostils a les economies familiars més humils, als joves aturats o als de llarga durada. I, alhora, ens fa sentir-nos en una atmosfera viciada per l’apòzema de l’enganyifa. Potser, per a milers i milers d’aturats i treballadors en precari, una història de ficció. Així, l’economia va bé: és el canvi d’atur per ocupació temporal, precària i mal pagada. Es van preocupar de saber el què pensa la gent? La que treballa en els diferents sectors econòmics o la gent que està a l’atur i vol treballar. Sembla que no. Sembla que de qui van estar pendents va ser de la que mou els fils dels mercats financers. O, potser som injustos... Sí estigueren pendents. Perquè retallaren drets sanitaris o retiraren targetes sanitàries amb el “noble” objectiu de què la sanitat fos més universal. O, les beques d’estudis, per a potenciar el principi d’igualtat d’oportunitats. Perquè, tot i que és ignorada, n’hi ha gent que en sap d’humanisme i d’economia, que apuntarien que, si es vol que la gent complisca, no se li pot complicar la vida. Perquè, quan ja no es pot pagar el lloguer de la casa on es viu o les necessitats sanitàries d’un tractament, s’ha perdut la llibertat.

El govern central, davant de les dificultats per a defensar les seues mesures, sovint les negaren. I, ara, conscients de les evidències i pròximes unes fites electorals molt importants per a ells, intenten reconciliar-se amb la gent. Així, assistim a un espectacle que destil·la deliris: ens fan promeses que ens recorden els retalls que el seu dia negaren. És a dir, prometen retallar els seus retalls.

Com apuntava un acudit de El Roto (Ep), abans calia treballar per a eixir de la pobresa, ara per a no deixar de ser-ho. Potser, aquest és el missatge subjacent en el relat de recuperació econòmica i de la fi de la crisi.