EL CANETÍ... és una revista digital de notícies i opinions de l’Associació Cultural Falla El Canet Núm. 3, Setembre de 2012 Al Setembre comença l’escola i també la xerinola. PRESENTACIÓ L’estiu ha sigut llarg per a uns i curt per a uns altres però setembre ja està ací i tots tornem a la rutina, tant els majors com els xiquets. La gent torna de les seues vacances i els menuts comencen l’escola. Aquest reportatge fotogràfic està dedicat als menuts, que amb la seua alegria són el futur de la nostra comissió. En la revista també trobem articles d’actualitat: el videojoc dels pardals enfadats que maten porcs, el debat sobre el canvi de dates en la cremà de les falles, la polèmica d’alguns cartells publicitaris i un punt de vista particular sobre l’excés. També contem l’activitat cultural que vam realitzar el quinze de setembre, una jornada molt embarbussada, felicitem una fallereta molt simpàtica pel seu aniversari i els resumim el quadre de premis aconseguits en aquest mes amb el cartró de la primera rifa de la comissió. Esperem la vostra participació per a la pròxima revista i la vostra assistència en l’activitat del pròxim mes: un recital de poesies d’amor per al nou d’octubre, dia de la Comunitat Valenciana i Mocadorà de Sant Dionís.
ÍNDEX Presentació Reportatge fotogràfic Canviem o no canviem? Mig Any Faller El fenomen Angry Birds L’excés és bo Cartells publicitaris... Feliç aniversari! La nostra rifa
Pàgina 1 Pàgina 1 Pàgina 2 Pàgina 2 Pàgina 3 Pàgina 3 Pàgina 4 Pàgina 4 Pàgina 4
1
CANVIEM O NO CANVIEM? Canviem o no canviem? Aquesta és la qüestió. I així es troben, desfullant la margarida, aquests dies els polítics i fallers a València. Com tots sabeu, hi ha un clar interès en que San Josep, dia 19 de març i dia de la cremà, es passe a un dilluns, tesi q podríem dir progressista o neoliberal, doncs es fonamenta en l’aspecte econòmic. El canvi de data es veu com una major font d’ingressos per a tots. El seu màxim exponent i defensor és el conseller de governació Serafí Castellanos. Per altra banda, està la tesi conservadora o tradicional, que vol que tot seguisca com sempre, que després de l’assemblea de presidents de falla, celebrada a l’hemicicle de l’ajuntament de València el passat 13 de setembre, sembla que ve representada pel món faller.
De moment, en 2013 les coses segueixen igual però, i en 2014? Eixa és la qüestió , perquè un canvi de data per decret llei podria acabar en vaga i cremant alguna cosa més que els monuments. Menys mal que a nosaltres sempre ens queda l’esperança que com Cullera és “bonita bonita”, i no anem tan necessitats econòmicament, és impensable que els nostres polítics necessiten fer canvis en tal sentit. Joan Roig
Així que ja avancem quin serà el resultat de la votació que tindrà lloc el proper dia 25 de setembre on se sotmetrà a votació el canvi de data, a o no ser que les promeses de noves subvencions a més d’un li hagen fet la boca aigua, ens amarguen la festa.
MIG ANY FALLER El passat 15 de setembre vam celebrar a la nostra comissió, la d’El Canet, el tradicional Mig Any Faller. Aquest any, la Junta Local Fallera de la nostra localitat no ha organitzat aquest acte dins de la seua programació per motius de retalls en el pressupost, però nosaltres no podíem deixar passar aquesta data tan esperada que ens anuncia que a partir d’aleshores comença el compte enrere per a les festes valencianes i vam decidir realitzar-la pel nostre compte, tot i que de manera interna. Ens vam reunir una vintena de persones a les 20.00 h al carrer del nostre casal per a preparar la tradicional torrada de carn, mentre els xiquets aprofitaven que el carrer estava tallat i jugaven. Més tard, i quan els cuiners van acabar de torrar, vam sopar i beure amenitzats de música. En acabar el sopar vam fer un recital d’embarbussaments en valencià i, tot i que no ens eixien a la primera, majors i menuts ens vam riure molt.
EDITA Associació Cultural Falla El Canet C/ la Bega, 15 baix 46400, Cullera (València) fallaelcanet@hotmail.com
2
COORDINA M. Lola Savall i Cobo COL·LABOREN Àlex Morales i Fernández J.G. Figueres i Hernández M. Lola Savall i Cobo Joan Roig i Peyró
MAQUETA J.G. Figueres i Hernández ENS POTS TROBAR A...
EL FENOMEN ANGRY BIRDS Sempre hi ha hagut modes respecte als dibuixos amb què els xiquets jugaven i observaven per la televisió com, per exemple, Heidi, Marco, els Looney Toons, els personatges Disney, Oliver i Benji, Bob Esponja... Pel que fa als videojocs jugaven amb Mario Bros, Sonic, la saga FIFA... i ara també amb els coneguts Angry Birds, que significa en valencià pardals enfadats (pensant en el bon sentit de la paraula). Sempre hem sentit dir les frases tenir pardals al cap o quan els porcs volen i aquestes al final han acabat reflectides en un recent però popular videojoc. Aquests pardals amb cara de pocs amics estan convertits en projectils que tenen la missió de recuperar els ous del seu niu, furtats per uns peculiars porcs verds. Els Angry Birds, de diversos tipus, són llançats des d’un tirador per tal d’impactar amb els porcs perquè “a tot porc li aplega el seu Angry Birds”. Aquest videojoc s’ha convertit en tot un èxit gràcies a que es va crear en un principi per als telèfons
mòbils i tabletes, però ha anat incorporant-se també a altres llocs, com a la xarxa social facebook. No obstant això, Angry Birds ha seguit ampliant les seues fronteres amb la creació de nous productes. Trobem àlbums de cromos, pelutxos, joguets, llapis, gomes d’esborrar, motxilles... fins que aplegue un moment en què facen alguna pel•lícula o sèrie de televisió. Aleshores, podem dir que estem davant la nova moda de dibuixos animats per als xiquets, i per als no tan xiquets, així que els pares ja poden preparar-se perquè possiblement siga un dels regals més demandats dels pròxims Nadals. Juan Gabriel Figueres
L’EXCÉS ÉS BO Costa entendre a les classes més acomodades que el decés econòmic és part de la vida quotidiana de molta gent, com també els costa entendre als quals no beuen que algun vilatjà en un local on se serveixen begudes alcohòliques bega i bega sense poder entendre el món que li envolta. Vivim i esdevenim una societat d’excés produïda pel capitalisme, alguns diuen que és bo, uns altres que és dolent, i a uns altres no els interessa el tema. Pense que hem arribat al cim de l’excés, i ara, quan mirem atentament aquell passat fred on les bombetes de la llum eren cares però duraven i ens adonem que en l’actualitat al comprar una bombeta li dónes 2 anys d’esperança de vida, preferim la butxaca que la qualitat. Però eixe excés, si ho mirem bé és part de la naturalesa humana i és inalienable, i al ser-ho sabem massa bé que ho tindrem sempre present. Hi ha una dita que diu “Més val que sobre que que falte” I efectivament, així és, l’ésser humà sempre tendeix a tindre-ho tot i a més en quantitats grans. L’altre dia, mentre caminava solament per un carrer vaig mirar atent a un bar d’un cantó, em va sorprendre veure que en un dimarts a les 21.30 de la nit hi haguera gent dins d’ell sense anar a sopar encara bevent quantitats insuperables d’alcohol. Em va agradar tot allò doncs vaig veure que mentre
l’home bevia, dissertava juntament amb el seu benvolgut company de dialèctica. Beure, fa que desenvolupe el Temps amb més rapidesa i et fa oblidar que la senectut està a l’aguait i pot vindre en qualsevol moment. L’excés i el decés, el bo i l’inconvenient. Comence a detestar l’ordre! Grècia es crema i si es crema, s’esfuma l’ordre. Tenim el plaer de gastar i per això gastem i embriaguem-nos de sabors màgics, llegim amb excés, aprenguem amb excés, beguem i fumem amb excés i sobretot estimem amb excés, doncs heus ací la clau de la vida, ja que quan alguna cosa sobra alguna cosa ja no agrada i si ens hem acostumat a crear grans edificis, grans supermercats, grans països, grans institucions, grans falles i grans partits polítics, és perquè l’excés és part de la nostra naturalesa humana acrescuda encara més pel capitalisme i el consumisme que són part activa d’aquesta societat. Fem de la nostra vida plaer i matem a l’avorriment, matem a l’ordre i proposem el desordre ordenat, traslladem amor a l’enemic i intentem matar a la ignorància, aquestes són les claus per a ser feliç i entendre que el món on hem nascut és un simple cúmul de personatges que haurien de fer el que els fa feliç i deixar el que els fa infeliç. Àlex Morales
3
CARTELLS PUBLICITARIS POLÈMICS Avui en dia vivim envoltats, n’hi ha pertot arreu: a la televisió, en Internet, a la ràdio, a les parets dels carrers, als camions o autobusos, a les tanques publicitàries... La ciutat viu condicionada per la publicitat i tendeix a imitar o comprar tot el que veu però, ens agrada tot el que veiem? N’estem d’acord? El que busquen els responsables de la publicitat és cridar l’atenció de la gent, destacar, fer impacte i que el seu anunci publicitari es recorde per damunt dels altres. Tot i això, a més de fer-se lloc entre la competència, també han d’aconseguir vendre el seu producte al públic potencial que el comprarà. Moltes són les marques que han volgut fer-se un lloc destacat al món de la publicitat i, per això, han creat imatges molt polèmiques, per exemple Benetton. Aquesta campanya ha sigut dissenyada per vendre una línia de roba multicolor que promocionara, al mateix temps, els valors d’unitat i d’igualtat entre la gent de diferents cultures. Però, la gent la recorda per això o pels seus anuncis polèmics?
amb el missatge: “No-anorèxia”. No volia causar cap polèmica (deien que, tot i que feia repugnància de veure’l, estimularia els malalts per a aplegar com ella era), sinó tot el contrari, conscienciar, sobretot la gent jove, dels perills de la malaltia, reflectir un problema real per tal d’evitar-lo. Un dels últims anuncis d’aquesta marca de roba ja el coneixem: els besos innocents, i més polèmics, de diverses figures polítiques i religioses amb els seus contraris (el Papa Benet XVI amb el representant del Caire, Angela Merkel amb Nicolas Sarkozy, el president de Palestina i el primer ministre d’Israel...). El missatge que volia transmetre’ns és que l’amor i l’odi no estan tan allunyats com pensem però aquest anunci no ha deixat ningú indiferent, sobretot en el Vaticà, on han protestat perquè el consideren una falta greu de respecte. Què hauria pensat Joan Carles I si haguera aparegut una fotografia d’ell besant-se amb el president de Veneçuela? M. Lola Savall
En podem destacar molts però sols en cite quatre, d’anuncis polèmics. Una dona negra alletant un bebè blanc o un home blanc emmanillat a un home negre; aparentment imatges que volen integrar dues cultures i que van fer l’impacte contrari, de submissió d’una cultura (la negra), d’inferioritat. Una altra campanya polèmica va ser la protagonitzada per Isabelle Caro, una jove francesa de 26 anys que, amb 1,65 metres d’alçada, pesava tan sols 37 quilos. Aquesta apareixia amb el cos nu i malalt,
4
FELIÇ ANIVERSARI!
LA NOSTRA RIFA
En aquest mes de setembre volem felicitar una persona de la nostra comissió que compleix anys. És fallereta des de ben menuda, va ser Fallera Major Infantil l’any 2005 i, com que li va agradar tant, va repetir càrrec l’any 2009. És molt alegre i sempre té un somriure als llavis. Moltes felicitats a Mireia Soldevila i Adam (16). Esperem gaudir molts anys més amb tu. Felicitats!!
Aquest mes la nostra associació ha participat altra vegada amb les quatre combinacions Loteries i apostes de l’Estat que ja coneixem. En aquest mes de setembre, i al tancament de l’edició de la nostra revista, hem aconseguit 12,34 euros que, acumulats amb els anteriors, ja fan la quantitat de 25,14 euros. Esperem que per al proper mes hi haja més sort.