El Canetí. Octubre 2012.

EL CANETÍ... és una revista digital de notícies i opinions de l’Associació Cultural Falla El Canet Núm. 4, Octubre de 2012 Quan l’Octubre és finit, mor la mosca i el mosquit.

PRESENTACIÓ Aquest reportatge fotogràfic està dedicat a l’acte de la proclamació de les nostres falleres majors per al proper exercici. Pareix que, amb aquest acte, ja comencem de bo l’exercici perquè, a partir d’aleshores, ja serà un no parar d’esdeveniments fins que arriben les dates de les festes falleres.

En la revista també trobem articles d’actualitat: l’evolució de les pijes i una opinió molt personal sobre els projectes de la Federació de Falles d’Especial de València per al proper exercici. També contem l’acte de proclamació d’Aida i Sònia, i l’activitat cultural que vam realitzar el huit d’octubre, una jornada dedicada al poble valencià i, més encara, als enamorats valencians. Felicitem una fallereta infantil molt divertida pel seu aniversari i els resumim el quadre de premis aconseguits en aquest mes amb el cartró de la primera rifa de la comissió.

Us comuniquem que les pròximes activitats que realitzarem seran un sopar terrorífic per a la nit de Halloween i la presentació de la nostra comissió. Així que quedeu tots convidats a participar en elles.

ÍNDEX Presentació Reportatge fotogràfic Mocadorà Proclamació La nostra rifa Pijes Valencianoparlants Feliç aniversari!

Conclusions d’una...

Pàgina 1 Pàgina 1 Pàgina 2 Pàgina 2 Pàgina 2 Pàgina 3 Pàgina 3 Pàgina 4

1

MOCADORÀ En aquest mes d’octubre hem celebrat el nou d’octubre, dia en què Jaume I va conquerir la ciutat de València, i dia de Sant Donís, diada dels valencians enamorats. El dia huit ens vam reunir una quinzena de persones a les 21.00 h al nostre casal faller per a sopar amb bona companyia en honor a la nostra comunitat i, què millor manera de mostrar l’afecte que sentim per les persones que volem, que seguint la centenària tradició d’entregar el típic mocador ple de massapans amb forma de fruites i llegint poemes d’amor en valencià a les nostres parelles. Ens ho vam passar d’allò més bé i esperem repetir l’experiència en els pròxims exercicis fallers.

PROCLAMACIÓ L’Associació Cultural Falla El Canet va celebrar el passat dia 27 d’octubre la proclamació de les seues falleres. A les 22.00 h ens vam reunir mig centenar de persones en el Restaurant El Cordovès per a sopar i realitzar l’acte d’exaltació de les nostres Falleres Majors. En aquesta nit tan especial les protagonistes van ser Aida Miguel i Fernàndez, com a Fallera Major, i Sònia González i García, com a Fallera Major Infantil. Aida és fallera des que va nàixer i la festa valenciana li corre per la sang, per això va ser Fallera Major Infantil l’any 1997 i, com que li va agradar tant va repetir l’experiència en 2001. Sònia s’estrena com a fallera i, què millor forma de fer-ho que sent Fallera Major Infantil de la comissió. Una vegada va concloure l’acte, ens ho va passar d’allò més bé ballant amb la disc mòbil del restaurant fins ben entrada la nit.

LA NOSTRA RIFA Aquest mes d’octubre la nostra associació ha participat altra vegada amb les quatre combinacions de Loteries i apostes de l’Estat que ja coneixem. En aquest mes d’octubre, i al tancament de l’edició de la nostra revista, hem aconseguit 16,85 euros que, acumulats amb els anteriors, ja fan la quantitat de 41,99 euros. Esperem que per al proper mes hi haja més sort.

EDITA Associació Cultural Falla El Canet C/ la Bega, 15 baix 46400, Cullera (València) fallaelcanet@hotmail.com

2

A més, comuniquem als fallers que ja podeu passar a recollir els dècims de Nadal i animem a tota aquella persona que vulga participar que compre els nostres dècims. L’any passat ens va tocar un pessiguet i segur que enguany també.

COORDINA M. Lola Savall i Cobo COL·LABOREN Àlex Morales i Fernández J.G. Figueres i Hernández M. Lola Savall i Cobo

MAQUETA J.G. Figueres i Hernández ENS POTS TROBAR A...

PIJES VALENCIANOPARLANTS Diàriament utilitze el mitjà de transport més habitual del territori per a desplaçar-me a la capital del Túria, un lloc on les bruixes persisteixen i on els qui van amb xandall són etiquetats d’una manera sorprenent. Sempre duc vaquers, per gust i per prevenció social (més val previndre que curar).

En tots eixos viatges amb tren et trobes nombrosos personatges de la vida que encara que caminen amb cura perquè no es note la seua personalitat, la mostren d’una manera clara i en botella. Teatrers, músics que toquen la guitarra, malalts mentals que es distribueixen pel tren, senyores que desprenen una forta olor a perfum (que no colònia) senyors amb vestit i corbata, rostres dels quals dissimulen tremendament la insuficiència sexual i una sèrie d’insomni generalitzat i quotidià i unes xiques, joves, amb vestits lluminosos, pantalons vaquers “pitillo”, jaquetes d’un semi-cuir fet a mesura, maquillatge perfecte, cabells arreplegats o solts i una olor de perfum encantador. Aquestes últimes, són les “pijes” (parle de “pijes” com a dones, no com a adjectiu per al penis).

Des de la meua curta i gens innocent infància, sempre havia entés que les “pijes”, eren xiques joves (també de vegades d’edat avançada) que passejaven pel món amb aparells electrònics que s’usaven per a comunicar-se, amb pintallavis cars, roba de marca i perfums de Chanel núm. 4 i que quan les seues boques despertaven la fam de persuadir, comentar o insultar utilitzaven un to de veu semblant al de l’actual Carmen Lomana i que el seu vocabulari es restringiria als vocables “o sea”, “¡Qué fuerte!” o la repetida interrogació de “¿Sabes?” Però no, el món pijo ha evolucionat.

quina raó es diu Silla i no Cadira, però bo, seguim.

Puja una xica al tren, s’asseu al costat del que sembla ser un cercle d’amistats prodigiós i heterogeni, una xica amb xandall i el pèl corregit suaument amb una cua i altra fèmina amb ulleres i amb pinta de ser una queferosa universitària. Comença a parlar. No m’ho podia creure, però la suposada senyoreta pija que s’endinsava amb el xiulet del tren en marxa, parlava la llengua de Martorell i Fuster!

Sempre havia sigut el castellà la llengua dels pijos, per què ara també existeixen fenòmens pijos valencians? Comença a canviar alguna cosa?

Existeix de veres immersió lingüística escassa en el col•lectiu de “pijoteros”? Els “friquis” de videoconsoles ja el parlen, els “hemos” el parlaren en el seu moment quan el seu imperi encara resistia, els “canis” el parlen en la intimitat, com Aznar, però mai m’haguera imaginat als pijos parlant la llengua que desgraciadament sempre s’havia considerat de poble. Hauríem de traduir la seua típica frase de Quemegaguayquesoyoseajodetequeyolotengoytuno per una cosa així com Queguaiquesócosigavesten alamerdaquejoentincunituno.

Me n’alegre, sincerament me n’alegre. Àlex Morales

L’ús freqüent de la llengua de Cervantes en aquest col•lectiu sempre ha estat l’habitual, fins al dia que em vaig topar amb la realitat. Tornem al tren. Allí estava jo assegut, veient tranquil·lament el paisatge, i de cop i volta el tren es para a Silla. Ciutat estranya a la qual tots alguna vegada hem pensat per

FELIÇ ANIVERSARI! En aquest mes d’octubre volem felicitar una xiqueta molt especial que ha complit anys. Forma part de la nostra xicalla, és simpàtica, graciosa i s’ho passa d’allò més bé quan ve al casal i juga amb els seus amiguets. Moltes felicitats per a Estela González i Bou (4). Esperem que t’ho passes molt bé les pròximes falles amb nosaltres. Felicitats!!

3

CONCLUSIONS D’UNA FESTA PER A TOTS El passat 26 d’octubre a les Atzaranes de València es va celebrar la presentació d’esbossos de la Federació de Falles d’Especial on un total de deu comissions mostren al públic els seues projectes per a les falles del 2013. Enguany torna a ser un any marcat per la crisi econòmica on quasi totes les comissions falleres han disminuït el seu pressupost.

Les meues conclusions sobre els projectes són les següents: Na Jordana: el projecte gran és semblant al de l’any anterior, possiblement amb més colorit, per tant crec que serà beneficiós. Respecte al monument infantil el mateix, el colorit serà clau i es presenta com un dels favorits, respecte del que passà l’any anterior.

Convent Jesuralem-Matemàtic Marzal: una falla amb la firma de Pedro Santaeulalia, amb risc en les figures dels costats, amb una bona composició i un dels millors acabats. Respecte a la infantil, serà un monument típic de moreno, amb un estil modern molt marcat.

Almirall Cardarso-Compte Altea: serà un monument molt tendre, amb un estil clàssic ja habitual en aquesta plaça. La infantil és tot el contrari, l’estil de Gallego, amb formes rectilínies es presenta com un dels atractius de la categoria.

Exposició: una falla que canvia d’estil amb l’arribada de Paco Giner (un dels artistes que més m’agrada) i optarà al Premi d’Enginy i Gràcia. El monument infantil, després de l’èxit de l’any passat, seguirà la mateixa tendència amb un poc més de risc.

Sueca-Literat Azorín: l’artista del nostre poble José Lafarga ens sorprèn amb el monument dissenyat per Corredera. Aquest fet, més la pintura de Lafarga, pot donar lloc a un dels monuments més colorits i espectaculars d’aquest any. La infantil també és obra del mateix Lafarga, amb un estil més clàssic que el gran.

Regne de València: una falla semblant a la de l’any anterior amb l’objectiu del Premi d’Enginy i Gràcia, que de segur que en té molta. La infantil segueix la mateixa tendència, possiblement amb més colorit.

L’Antiga: segueix l’aposta per les formes rectilínies, innovadores i modernes de Vicent Martínez, sense el disseny de Corredera. La infantil és de Villada, amb un estil clàssic però molt graciós per als xiquets de la comissió.

Nou Campanar: un projecte que tindrà el millor acabat, amb un estil que sempre va canviant de la mà de Monterrubio, però que potser guarde alguna sorpresa. La infantil, per al meu gust, espectacular.

Aquestes són les meues conclusions, altra cosa és el que veurem al carrer a partir de l’1 de març.

El que sí que veig és que a pesar de la crisi, el nivell és altíssim.

Juan Gabriel Figueres i Hernández

Maqueta de la falla Nou Campanar 2013.

Arxiu: Joan Castelló

Cuba-Literat Azorín: un dels monuments cridats a lluitar pels primers llocs, amb un canvi d’estil amb l’arribada de Miguel Santaeulalia.

Posseeix una de les figures més impactants d’aquest any, el samurai. La infantil seguirà amb el particular estil que tant m’agrada de Sergio Amar.

Pilar: Baenas torna a aquesta plaça mítica per a convertir-la en una de les candidates a guanyar el màxim guardó, amb una falla semblant a la que va plantar en Cuba-Literat Azorín. La infantil serà obra de Carlos Ramón, i segurament estarà en una secció inferior.

4