Llibret AC Falla El Canet Cullera 2021 by AC Falla El Canet Cullera

Estereotip [esteɾeotíp] 1. m. GRAF. Planxa de metall tipogràfic que s’usa en estereotípia. 2. m. SOCIOL. Model acceptat i establit de conducta que un grup o una societat obté a partir de les normes o els patrons culturals prèviament establits.

Trenquem l’estereotip de no versar sobre la temàtica del llibret!

TRENQUEM ELS ESTEREOTIPS FALLERS Josep Vicent Baldoví ≥ Escriptor i actor de teatre

Escolteu amb les orelles obertes,

Hi ha qui no li agraden les falles

que ha arribat el moment de trencar

pensant-se que tot és festa,

amb tòpics i idees establertes

si et beus quatre cassalles

i en els estereotips acabar.

el purità de seguida protesta.

Potser resulte perillós

Sobretot aposten per la Cultura

endinsar-se en aquest vesper,

com es pot veure als llibrets,

abordar un tema tan embrollós

recomanem la seua lectura

em sembla una mica aventurer.

si voleu estar ben distrets.

Ara que tinc la vostra atenció

A tot li posem etiqueta

trauré la ploma i el tinter,

encara que no ho fem amb maldat,

a uns i altres faré menció

ensenyem al xiquet i a la xiqueta

i ho escriuré en aquest paper.

a viure amb total llibertat.

Encara que sona a cosa estranya

La societat s’està conscienciant

ens costa molt obrir la ment,

encara que la cosa va molt lenta,

amb esta situació sempre es guanya

reclamem sobretot igualtat,

si es tracta adequadament.

l’educació és la millor ferramenta.

Tindrà collons la cosa

Canviem la forma d’actuar

que encara hi haja debat,

i alliberem-nos de falses conviccions,

si algun xic vist de rosa

als nous temps ens hem d’habituar

es tiren les mans al cap.

i ajudar amb les nostres accions.

La família de hui en dia

... I per una millor convivència

ja no és només la tradicional,

actuem amb conseqüència.

en un passat semblava utopia i ara la gent ho veu normal. Hem d’evitar masclismes que la cosa està prou calenta deixem-nos ja d’egoismes que la situació és ben dolenta.

Edita: AC Falla El Canet

Difusió il·limitada en valencià

Dipòsit legal: V-331-2012 Coordinació i disseny: JG Figueres Portada: Carles Rosaleny Col·laboracions: Paula Acevedo, Juan

«El llibre ha participat en la convocatòria

Ramón Alcocer, Gemma Altur, Salva Andrés,

dels premis de la Generalitat per a la

Mónica Antequera, Josep Vicent Baldoví,

promoció de l’ús del valencià».

Vicent Blasco, Susana Bou, Joan Castelló, Roberto Catalá, José Ramón Cerdà, Merche

«El present llibre ha participat en el

de la Guía, David Ferrer, Carles-Andreu

XXV concurs de llibrets organitzat per

Fernández, Francisco Fernández, JG

la Junta Local Fallera de Cullera amb

Figueres, Leticia García, Dafne Gómez,

la col·laboració del MI Ajuntament de

Noema Grau, Jose Luis Lagardera, Albert

Cullera».

Llueca, José Antonio Martínez, Miguel Ángel Martínez, Juanjo Medina, Virma Montagut, Àlex Morales, Jose Moreno, Javier Mozas, Manuel Muñoz, Tomás Palomares, Reyes Pe, Asiel Pedrós, Noemí Pérez, Sandra Sabater, Aitor Sánchez, José Luis Santés, Juan Sapiña, Toni Sancasto, Carmen Signes, Rafa Tortosa i Amparo Vendrell

«Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres». L’AC Falla El Canet no s’identifica necessàriament amb les opinions dels seus col·laboradors.

Treball fotogràfic: @virruizphotography Fotografies: Ajuntament de Cullera, Col·laboradors literaris, Fernando Navarro, Ángel Romero, @virruizphotography Mapa publicitari: Paula Grau Agraïments: Pablo Benito, Joan Castelló, David Ferrer, José Luis Lagardera i Manuel Muñoz Impressió: Blauverd Impressors Tirada: 175 exemplars

Diputació de Valencia ha concedit una subvenció econòmica per a les comissions falleres corresponent a la Convocatòria de Subvencions a les Comissions Falleres de la Província de Valencia 2021.

Una comissió que trenca els estereotips

Trenquem estereotips fallers

118 Trenquem estereotips d’aspectes clau per a l’evolució i creixement de les Falles

152 Trenquem estereotips del col·lectiu faller

34 Trenquem estereotips generals de la festa fallera

194 Trenquem estereotips fallers a escala local

76 Trenquem estereotips de la falla

268 Epíleg

Trenquem l’estereotip de no explicar la portada del llibret!

TRENQUEM ELS ESTEREOTIPS FALLERS Carles Rosaleny ≥ Arquitecte i il·lustrador de les portades

En la mitologia grega, per evitar que tingués fills, Dànae fou empresonada en una cel·la pel seu pare Acrisi. Gustav Klimt va immortalitzar este moment en 1908 en una de les seues obres més reconegudes. Com Dànae, les Falles són massa sovint presoneres. Però presoneres dels seus propis estereotips, com si no pogueren trencar o eixir del seu motlle, víctimes de prejudicis, protocols i pors ocultes que les limiten. Com un clixé estampat en un full en blanc que es repeteix igual una vegada i una altra, que no pot ser diferent, però que té tot el full per descobrir.

Trenquem l’estereotip de no explicar la idea del llibret!

FORA ELS ESTEREOTIPS FALLERS! Juan G. Figueres ≥ Coordinador d’aquest llibret faller

Independentment de la COVID-19, hem executat d’una manera diferent el nostre llibret 2021, amb un format més trencador, menut i pràctic, ja que el contingut tracta sobre com trencar els estereotips a les Falles mitjançant dos volums: un per als adults, el qual el teniu a les vostres mans; i un per als infantils. Pel que fa al contingut, aquest tractarà de com trencar estereotips en aspectes com la falla, la festa, el seu col·lectiu i les seues activitats complementàries amb articles, poesies i il·lustracions satíriques. A més, hem plantejat un apartat d’àmbit local en el qual podeu conéixer quins són els estereotips en diverses ciutats. A banda, podreu trobar l’apartat protocol·lari i una guia comercial innovadora, solidària i empàtica, ja que els anuncis els mostrarem geolocalitzats i no hem demanat aportació econòmica, sabedores i sabedors de la situació. Sense res més a dir de moment, vos convidem al fet de fullejar atentament el nostre llibret. Llegiu el llibret... I trenqueu l’estereotip que diu que els llibrets no es lligen!

Les falles que plantem contenen molts estereotips com pot ser l’estètica emprada. Altres formes de vida, altres formes de ser!, de Latorre i Sanz (Na Jordana de València, 2015). Foto: Ángel Romero

EL CANET VOL TRENCAR ESTEREOTIPS

≥

La nostra comissió va trencar estereotips amb aquesta falla. Va de llibrets, de Mariano Muzas (El Canet de Cullera, 2014). Foto: Joan Castelló

Presidenta

Fallera Major

Explicació de la Falla

Falleres i Fallers

Recordant 2020

≥ Tradicionalment, la nostra comissió, igual que la resta de Cullera, ha apostat tendències més clàssiques a l’hora de realitzar les seues activitas, però de vegades ens agrada trencar estereotips, com en aquesta portada de llibret. Portada de Paremiologia... En clau fallera!, de Carles Rosaleny (El Canet de Cullera, 2019).

12 - 13

Som de trencar estereotips, veritat PRESIDENTA?

ISABEL PALAU ÚBEDA Estimades amigues i amics: Em fa goig de nou saludar-vos a totes i a tots mitjançant el nostre llibret, un dels tresors més preuats de la nostra comissió, el qual intentem que millore any rere any, a pesar de les dificultats que se’ns presenten. Amb constància i humilitat intentem aconseguir-ho i no podríem fer-ho sense tota la gent que col·labora desinteressadament amb textos, poesies, il·lustracions i amb anuncis publicitaris. Sense tots ells, aquest llibret no seria possible. Reitere de nou el meu agraïment. També vull donar les gràcies a totes les falleres i fallers que han continuat en la comissió a pesar de la raresa de l’exercici faller, en el qual no hem pogut desenvolupar les activitats que hauríem volgut. Esperem que, molt prompte, vinguen temps millors.

14 - 15

La nostra FALLERA MAJOR trenca estereotips!!

PAULA ACEVEDO DE LOS SANTOS Involucrada en els assumptes culturals i festius de la falla, de mirada delicada i ben valenciana, se’ns fa un nuc a la gola quan pronunciem el nom de Paula. El seu so festiu esvaeix la resta de sorolls. La nostra Fallera Major, inquieta i intel·ligent, ecologista i independent, és capaç, ella a soles, d’encendre la flama de la falla de tant com sembla una partícula inflamada. Mireu-la. Mireu com construeix el seu regnat, com si fora el refugi on albergarà els amics i a tots aquells que fugiren del seu país. Hui, mentre escric, me la imagine tatuatge de tots els estils i ancoratges. Disseny perfecte i bell, ella ja forma part de tots nosaltres. Maria Rosa Sabater

16 - 17

Enguany no es cremen els estereotips...

ESTEREOTIPS (dels quals podem fer una pel·lícula) Artista Faller Toni Pérez Mena Versos Juan Gabriel Figueres Encara seguim sent bledes amb tot el que va passar, es van suspendre les Falles, per tant, no les vam cremar. La il·lusió de tot un any

Això cal analitzar-ho

es troba en un magatzem,

amb aquesta explicació,

unes es cremen enguany,

no hi tenim altra opció,

i altres ens esperarem.

amb versos argumentar-ho.

Per decisió de la gent

Per al nostre consistori

a Cullera no fem res,

també tenim uns versets,

per això, l’any que ve més,

no ens quedarem gens quiets!

però no hi ha bon ambient.

Volem alçar rebombori.

Els artistes enfadats

Estereotips tots tenen

per no poder treballar,

en el màgic món faller,

i alguns fallers resignats

quines pel·lícules creen!

per allò que es va votar.

Dignes d’un gran trellater.

18 - 19

ESTEREOTIPS DE LES ESPÈCIES FALLERES Dins del col·lectiu faller

I si parlem dels llepons

ens trobem moltes espècies,

que s’assemblen als polítics,

començant pel cassaller

hem de ser sempre molt crítics

i altres que són eminències.

amb les seues opinions.

Molt s’ha estereotipat

Amb una gran oratòria,

que el faller sols vol cassalla,

i doblant molt poc el llom,

i que li ha oblidat

vivint sempre del seu nom

que l’important és la falla.

es cobreixen molt de glòria.

Sí que és cert que sí que hi ha

Hi ha una espècie normal

molts que tan sols volen fer festa,

que treballa per la festa,

però molts en la plantà

cultura, falla i la resta,

gaudeixen més que la resta.

i també viu al casal.

El que sols li agrada el got

Entre tots fan un grapat

se li ennuvola el cervell,

i han decidit no plantar,

no vol pensar o no pot

creuen haver encertat

que tot és un desgavell.

en decidir esperar.

També trobem els gurus

El fet de no plantar falles

que només fan que xarrar,

perjudica molta gent,

els agrada passejar

ja que no sols són cassalles,

i treballar, tururú.

festa i un molt bon ambient.

Volen donar-nos lliçons

Però molts d’ells, amb el virus

de com s’han de fer les coses,

s’han quedat sense treball,

però el que fan, de vegades,

i per a mantindre el tipus

és tocar-nos els collons.

s’han d’enginyar a destall.

ESTEREOTIPS I SECTORS FALLERS Estereotips no es trenquen jugant al Màgia Borràs, aquestes lletres ho expliquem, en un segon ho veuràs. Trobem artistes fallers que han tancat el seu negoci, havent de pagar lloguers i també més d’un suplici. Les i els indumentaristes també es troben ofegats, reben molt poques ajudes i molts d’ells estan tancats. Pel que fa a la pirotècnia

Amb això cap d’ells i elles

ocorre més del mateix,

pot pagar el seu lloguer,

cap coet des d’aquell dia

i a la plantilla hi ha baixes

i el treballador pateix.

fent-se més gran el merder.

També hi ha d’altres sectors

Això del pla Resistir

que han patit tots els efectes,

tampoc dona per a res,

ja que tots ells són actors

perquè són molt pocs diners

per tenir festes perfectes.

per poder-ho sostenir.

Les ajudes que han donat

A veure si el govern

han sigut molt poc lluïdes

amolla més la gallina,

perquè han sigut reduïdes,

perquè açò sembla un infern,

cert que poc s’han estirat.

i això no està bé aixina.

20 - 21

ESTEREOTIPS, FALLES I POLÍTICA LOCAL* * Aquest poema participa al Premi Cullerot organitzar per JLFC

Govern i l’oposició

Si parlem d’altres ajudes,

de la gran Cullera en Falles,

alguns ens posem malalts,

han seguit amb atenció

amb els casals i les carpes

que enguany no seran plantades.

s’ha vist que no som iguals.

No han volgut influenciar,

Hi ha falla a la qual deixen

no siga que perden vots,

un local com a casal,

perquè per a governar

i unes altres, que es foten,

els necessitaran tots.

fenòmens paranormals.

L’ajuntament ha pagat

A altres quan arriben Falles,

el lloguer d’un magatzem,

pren bonic/a, un local,

on allí tots hem deixat

mentre que altres lloguen carpes,

el que ara no plantarem.

i això no em sembla normal.

No ens lleva subvenció

Amb el tema de les carpes,

i això a les falles ajuda,

quan arribà la COVID,

però en altra ocasió

ens prometeren ajudes

hi ha hagut un poc de moguda.

que es van quedar en l’oblit.

Una subvenció ens dona

Segur que d’ací poc volen

per al soroll del casal,

que ja no les muntem més,

veurem ara qui el reforma

doncs, que algun lloc ens cedisquen

tal com es troba el percal.

com a tots, no costa res.

A veure qui és el flipat

Trencar l’estereotip

que es gasta un bon dineral

és no tractar-nos igual

invertint-los al casal

perquè crea un prototip,

deixant-lo insonoritzat.

la imatge és desigual.

EPÍLEG Enguany l’explicació

Li canviarem el guió

molt més curta ha hagut de ser,

que s’ha fet en aquests anys,

no he tingut una altra opció

criticar és tradició

i amb això res es pot fer.

i no ha de produir danys.

Però d’ací uns quants mesos

Si un polític se m’enfada,

si tot pot ser mig normal,

que se’n vaja a fer la mà,

la política local

ací es critica l’errada…

rebrà un bon cabàs de versos.

Açò continuarà.

22 - 23

Som una comissió que trenca estereotips!

COMISSIÓ FALLERES I FALLERS Paula Acevedo de los Santos, Mariola Adam Fuertes, José Luis Andrés Martí, Laura Armengot Nicola, Irene Bataller Esteve, Lorena Beneite Pérez, Alejandro Bermell Casado, Mª Carmen Blasco Gonzalo, Carlos Bou Mateu, Laura Bou Mateu, Susana Bou Mateu, José Bou Montagud, Rosana Castelló Altur, Salvador Climent Pellicer, Juan Bernardo Creus Bou, Gisela Creus Gascó, Héctor Fariza López, Consuelo Fernández Marzal, Rosario Fernández Marzal, Juan Gabriel Figueres Hernández, Yarisa García Blasco, Clarisa Gomila Pérez, Pablo Gomila Pérez, Paula Grau Puig, Daniel Grau Serrano, Roberto Hernández Gomila, Omar Hernández Miranda, Antonia Hernández Sala, Miguel Ángel Lázaro Parreño, Gemma López Montagut, Luis Martín Ferrando, Luis Martín Todos Santos, Laura Martínez Lobera, Nacho Matilla Mahiques, Aida Miguel Fernández, Saray Miguel Fernández, Manuel Miguel Peña, Àlex Morales Fernández, Elianne Morant Molina, Mª Carmen Moreno Colom, Jose Moreno Fernández, Daniel Murillo Esteban, Vicky Musteikiene, Isabel Palau Úbeda, Asiel Pedrós Martín, José Luis Renart Català, Rubén Renart Palau, Joan Roig Peyró, Virginia Ruiz Criado, Carolina Sáez Hernández, Mar Sáez Hernández, Antonio Sala Moreno, Cristina Sanchis Cabanes, Ximo Sapiña Criado, Vicent Santamaria Colom, Paula Serrano Alcover, Joan Signes Ángel, Rubén Talens Bou, Aníbal Vallejo Ibor, Jan Van Geeloven i José Alberto Vercher Bodí

FALLERA MAJOR 2020 Paula Acevedo de los Santos

RECOMPENSES Bunyol d’Argent Paula Acevedo de los Santos José Alberto Vercher Bodí Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer Aida Miguel Fernández Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants Mariola Adam Fuertes

COL·LABORADORES I COL·LABORADORS Mariola Adam Fuertes María José Adam Fuertes, Begoña Blasco Collantes, Rosario Boix Tomás, Erika Borrás Sánchez, Elisa Bou Montagud, Pepita Bou Montagud, Carmen Gascó Castelló, Lolín Fuertes Martínez, Rosa Llopis Frígola, Rosa Maria Mahiques Pizarro, Trini Martí Andrés, Silvia Oliver Castelló, Encarna Pérez Martínez, Rosa Pérez Martínez, Rosa Santamaría Colom i Ximo Soldevila Ibor

24 - 25

RECORDANT 2020

Segon classificat

Tercer premi a la Millor Paella

del Campionat de Pàdel

Primer premi del Concurs de Promoció

Nominació al Millor Actor Secundari del

del Valencià (JLFC)

Concurs de Teatre (Jose Moreno)

Sisé premi per a la Promoció i Ús del Valencià (Generalitat Valenciana) Primer premi del Concurs de Llibrets (JLFC) Tercer premi a la Millor Portada del Concurs de Llibrets (JLFC) Premi Cullerot al millor poema satíric en un llibret de falla amb El meu alcalde preferit (JLFC) Nominació al premi COMFET al millor contingut infantil (Lletres Falleres) Nominació al premi Malva al millor poema satíric amb El fantasma de l’òpera i altres fantasmes, de Francisco Fernández Ruiz (Lletres Falleres) Nominació al Premi Climent Mata al disseny i a la maquetació (Lletres Falleres) Nominació al Premi Lletres Falleres al llibret més complet (Lletres Falleres)

26 - 27

28 - 29

30 - 31

TRENQUEM ELS ESTEREOTIPS FALLERS

≥

De tant en tant, es trenquen estereotips amb l’estètica de la falla com en Meteorologia de la vida, de José Lafarga (Sueca-Literat Azorín de València, 2014). Foto: Joan Castelló

32 - 33

TRENQUEM ESTEREOTIPS GENERALS DE LA FESTA FALLERA

MT - 35

Anys fallers sense Falles

Javi Mozas

Quina barbaritat.

Les Falles no són cultura. Paula Acevedo

Burocràcia Fallera José Luis Santés

Falles: sostenibilitat i futur Àlex Morales

Arribes tard, borinot! Leticia García

Falles: un gran motor econòmic Asiel Pedrós

Papa, conta’m altra vegada Juan Sapiña

Falles, patrimoni... Festa d’interés... Això què és?

Juan Gabriel Figueres

Populars, les Falles? Virma Montagut

≥ A escala global, la festa de les Falles està molt estereotipada. Aleshores, cal fer un pas endavant, i encendre la metxa per a trencar els tòpics que afecten a tots els aspectes de la festa en general.

Foto: @virruizphotography

36 - 37

Trenquem l’estereotip sobre la data de les celebracions falleres!

ANYS FALLERS SENSE FALLES Javier Mozas ≥ Associació d’Estudis Fallers

Més informació sobre anys en els quals no es van celebrar les Falles. Font: À Punt Mèdia

Les Falles de març del 2020 han passat malauradament a la història per haver-nos quedat a les portes de la setmana gran de la nostra festa. Primer, el 10 de març, el president de la Generalitat anuncià l’ajornament, i el 13 de maig, l’alcalde de València Joan Ribó anuncià la suspensió definitiva de les falles pertanyents a la Junta Central Fallera. La resta de Juntes Locals Falleres i poblacions ja ho havien comunicat o ho comunicarien posteriorment. Però estimat lector, no ha sigut l’única ocasió que no hem celebrat les Falles al llarg de la història, com vorem a continuació... Un primer avís el tinguérem els anys 1885 i 1886, quan l’Ajuntament pujà de manera exagerada fins a 60 pessetes, l’impost que cobrava els fallers per plantar falla. Un parell de falles fora de l’oficialitat en l’extraradi i a l’interior del col·legi de la Beneficència va ser el pobre balanç festiu. El rescat i defensa que va fer l’escriptor i regidor Félix Pizcueta, va fer que es rebaixara notablement l’import i reviscolara la festa. El que el còlera de 1885 no aconseguí, quasi ho aconseguixen els polítics valencians... Però arribà el fatídic any 1896. Onze comissions es disposaven a plantar la seua falla. A principis d’eixe any, la guerra de Cuba s’estengué a tota l’illa i, per tal que no hi haguera tumults en Espanya, es declarà l’estat de guerra el 8 de març. Passaren uns dies d’incertesa, fins que el Capità General de València, José Lasso Pérez, publicà l’ordre el dia 13. El text prohibia expressament la festa de les Falles, les corregudes de bous i les partides de pilota al trinquet del Jai-Alai. Es pretenia evitar la reproducció dels aldarulls ocorreguts a la falla de la plaça de Pellicers de l’any anterior. El Capità General li comunicà el contingut de l’ordre al governador civil de la província eixe mateix matí, el qual es reuní a la vesprada amb l’alcalde Joaquín Santonja, i el seu tinent d’alcalde per traslladar-li-la. Dos dies després, 15 de març, l’alcalde envià una carta als presidents de les onze comissions falleres amb l’ordre de suspensió de la festa. Com a curiositat, sabem que sis falles foren guardades durant tot l’any i es plantaren en 1897. Passaren tres dècades tranquil·les per a la festa fallera, de progressiu creixement en quantitat de comissions falleres i actes del programa de festejos. Poc feia preveure que, després de la cremà de les falles de març de 1936, hi hauria un gir dràstic en la societat... i en la festa. Les comissions falleres havien començat a preparar les falles de 1937.

38 - 39

Esbós de la falla de l’Ajuntament de València (1986). Arxiu: Javi Mozas

Esbós de la falla de l’Ajuntament de València (1897). Arxiu: Javi Mozas

Però el fatídic colp d’Estat militar del 17 de juliol de 1936 va canviar la història de nou, ja que algunes comissions falleres mostraren pocs signes d’activitat. Setembre va ser el mes clau, en tornar d’estiu i comprovar que efectivament la guerra era una realitat que havia vingut per quedar-se un temps. Les comissions falleres prengueren la decisió en cascada de la dissolució. Algunes, decidiren repartir els diners recaptats fins al moment, però altres decidiren donar-los per a les milícies republicanes. El resultat fou que ens quedarem sense falles els anys 1937, 1938 i 1939. El retorn en 1940 va ser amb un context festiu radicalment diferent, tot i que la festa aconseguí remuntar. Amb posterioritat, i per motius molt diferents, també hi hagué dos excepcionalitats falleres. La primera a la ciutat de Torrent en l’any 1957, amb la coneguda Tombà de les Falles, que els fallers enderrocaren les seues falles el dia 18 de març en senyal de descontent per la decisió de prohibir una part dels actes fallers. I la ciutat torrentina no tingué falles durant deu anys fins que tornà l’activitat de nou en 1968. I el segon cas va ser pels efectes de la Gota Freda que provocà que el 20 d’octubre de 1982, la presa del riu Xúquer al municipi de Tous es trencà, i les ciutats valencianes d’Alzira i Carcaixent es quedaren sense plantar les seues falles en l’any 1983. Una tradició normalitzada és la celebració de la festa fallera en una data diferent de la relacionada amb el 19 de març. A banda dels casos de localitats que celebren una setmana abans (Alborache, Bolbaite, Loriguilla, Real o Yátova) o una després (Montserrat, Montroi, Pedralba, Turís, Tuéjar, Viver, o la falla Raval d’Alcàsser). A més, hi ha casos de localitats que celebren les falles en una data totalment allunyada de la tradició per altres motius, com a Segorbe (abril), Peñíscola que plantà la seua falla entre el 2003 i el 2010 al voltant de l’1 de maig, el Monument a la Joventut de Sumacàrcer (maig), Onil (a finals de juliol en honor a Sant Jaume i Santa Ana), o Elda (en setembre en honor de la Mare de Déu de la Salut). I l’Associació Cultural Fallers pel Món, que cada any ho fa en una ciutat espanyola diferent.

40 - 41

Trenquem l’estereotip que diu que per a les Falles tot és molt fàcil!

BUROCRÀCIA FALLERA Jose Luís Santés ≥ Escultor

Sísif, personatge mitològic grec, va ser castigat a pujar eternament una muntanya amb una pesada pedra. En arribar al cim, aquesta rodava fins baix havent de començar de nou. El càstig etern per al Sísif faller, tractant de culminar la festa, és l'excés de burocràcia que obstaculitza la seua labor.

Article que parla de la burocràcia en la festa de les Falles. Font: 20 minutos

Trenquem l’estereotip que diu que les Falles són només una setmana!

ARRIBES TARD, BORINOT! Leticia García ≥ Poetessa

Consulteu el programa de les Falles 2021 a València, en el qual s’observa que les Falles són tot l’exercici faller. Font: Junta Central Fallera de València

No voldria ser jo qui et sentencie, però no hi ha cap que em silencie, estes coses em fan bullir la sang i ha arribat el moment de parlar. Durant l’any t’amagues com un covard i no amaneixes ni per esmorzar, no saps el plaer que et perds en entrar al casal amb tota la gent. Arribes tard, borinot! Que quan tu vens ja està tot fet, què no entens? Que les falles són tot l’any i no és sols un refrany. Que arribar al final no té cap satisfacció, és com llegir un llibre d'intriga i acció i anar directament a resoldre el final, sense gaudir de la història que és essencial. Si vas a una paella sols pel plaer de menjar i no tens la gràcia de poder-la escodrinyar, quin goig és que arribeu a la fi d’aquest plat sense degudament haver-ho criticat. Arribes tard borinot! Apareixes al final i et perds més de la meitat i açò, com comprendràs, no té perdó, ni trellat ni, per descomptat, cap explicació.

44 - 45

Inauguració del casal faller de la Falla El Canet després de l’última reforma (Cullera, 2018). Foto: @virruizphotography

Durant l’any, s’organitzen actes com el Sopar de Canvi de Vares (Cullera, 2019). Foto: Ajuntament de Cullera

Ja et veig assegut, amb roses al sofà, gaudint d’una pel·lícula en versió original quan li dius a la parella que el millor serà passar del protagonista per descobrir el desenllaç. De tots és ben sabut que en una bona relació el desitjat orgasme no és la gran culminació, encara que açò entre molts és discutible, crec que el que es fa abans és imprescindible. Arribes tard, borinot! En eixa cara de panfígol, trompellot! Que li dius Pepica a la dona del costat, quan en realitat li diuen Mari Mar. I per si encara no ho tens clar, t’ho puc explicar amb l’art del bon cagar que quan culmines la processó en paciència sempre recordaràs el camí de penitència. A veure si t’ha quedat clar! La vida és un viatge molt llarg i has de gaudir del trajecte sense que el final t’afecte. I tu arribes tard, borinot! Amb l’expressió d’un ninot. Viu la falla, viu la gent, viu cada dia, viu el moment.

46 - 47

Trenquem l’estereotip que les Falles són només per a falleres i fallers!

PAPÀ, CONTA’M ALTRA VEGADA Juan Sapiña ≥ Faller de l’AC Falla Taüt de Cullera

La Cavalcada de Festes Majors de Cullera, un acte per al poble en el qual participa el col·lectiu faller. Font: Ajuntament de Cullera

TOTS TENIM A ALGÚ QUE ENS VA CONTAGIAR LA FESTA FALLERA. VEÏNS I FALLERS, TOTS SOM PATRIMONI. FALLES SÍ, FALLES NO LES FALLES SÓN MOLT MÉS PLURALS DEL QUE ALGUNS ELS AGRADARIA. Els valencians tenim una valoració positiva de les Falles, o bé ocorre que en certs sectors socials eixa visió és inexacta, produïda en certa manera per alguns perjudicis? Caldria doncs que la festa fallera fora millor coneguda per dins? Cal protegir i promocionar la tasca dels fallers? Qui fa que la festa continue? Són les Falles dels fallers? Què vol dir són? Aquesta darrera interrogació és més oberta i complexa del que sembla. Què volem dir amb el terme Falles? Les Falles com a artefactes artístics i satírics que són plantats, exposats i cremats en el pas de l’hivern a la primavera per Sant Josep? O la festa de les Falles d’una forma més genèrica? Si aquestes dos últimes interrogacions no foren suficients, encara caldria introduir termes com economia, política, societat, cultura... Sobretot la primera, és a dir, qui paga la falla o la festa de les Falles -que no és el mateix-. Papà, conta’m altra vegada per què les Falles són un sentiment, una forma de viure i d’interactuar, relacionar-se moltíssimes persones de diferents maneres de viure i pensar i que, en definitiva, som els fallers els que fem possible que aquesta festa la puga viure tot el món. Quan plantem una falla no pensem en nosaltres, no ho fem per a nosaltres, sinó que ho fem perquè tot el poble la gaudisca. Quan obrim un casal, és per al veïnat. Les Falles són del i per al poble. Papà, conta’m altra vegada per què les Falles, amb el pas dels anys, estan perdent la seua essència de festa popular, ja que a poc a poc, comencen a abandonar les seues arrels. Per un costat, les Falles s’han convertit en elitistes amb preus desorbitats que, qualsevol persona en temps de crisi com l’actual, tinga quasi prohibit ser faller. A més, amb les polítiques restrictives que estan aplicant als casals fallers, fan que la festa es convertisca únicament en una celebració dedicada als que són membres de la comissió perquè van desapareixent les festes de carrer i, de vegades, concentrant-se

48 - 49

majoritàriament al casal amb entrada restringida. Queda clar que els fallers han de tindre uns privilegis, però no ha de tancar-se la festa sols per a ells perquè així la popularitat i la participació va minvant. Papà, conta’m altra vegada per què les falles són per als fallers, per al veïnat i per a tot aquell que vulga vindre. Tenim sempre les portes obertes i acollim a tots. Els fallers tenim una sèrie d’activitats on és evident que és per a nosaltres sols, però a banda tenim altres on volem i desitgem que participe la gent no fallera. Papà, conta’m altra vegada quan els casals es tancaven als de fora i eren únicament per a fallers, però açò ha anat canviant molt perquè es fan moltes activitats obertes que no exclouen ningú, propiciant que la gent participe i s’integre (encara que qui ho costeja i ho fan possible són els fallers). D’aquesta forma, la gent coneix i viu la festa, i s’introdueix en l’ambient i ixen nous fallers. És màrqueting. Hi ha comissions que t’obrin els braços i t’acullen sense miraments. Papà, conta’m altra vegada el fet que les Falles són tradició i cultura, i obertes al carrer. La gent pensa que és per als fallers, tal vegada per ignorància, sols cal buscar informació. Aquest estereotip es trencarà quan la gent no fallera sàpiga tot el que comporta ser faller: treball, amistat, sacrifici, fer cultura, mantindre tradicions... Papà, conta’m altra vegada perquè les falles les gaudeixen més els fallers, però és una festa universal i molt participativa. Sense ser faller, tens activitats per a gaudir tot el dia. No crec que hi haja forma de trencar aquest estereotip, és una de les bales que gasten els

Uns actes per als no fallers són l’Exposició del Ninot i la Cavalcada de Festes Majors (Cullera, 2017). Foto: JG Figueres

50 - 51

antifallers en la seua lluita contra la

aparegut el cas del micromecenatge

festa josefina i, per tant, no canviaran

virtual com Verkami per a costejar

d’opinió perquè, al cap i a la fi, no els

qualsevol activitat.

interessa. Entrant en la dimensió social, els fallers Papà, conta’m altra vegada per què

solen tindre una major participació en

en el cas de la majoria de poblacions,

aquelles poblacions on, la festa de

el cost és assumit pels mateixos

les Falles, és un fenomen de masses

fallers. No obstant això, en les de

o la primera festa de la població, tant

major pressupost, i des de fa unes

per quantitat del subjecte celebrant,

quantes dècades, les falles també

pel bagatge econòmic sobre les altres

són dels patrocinadors. Molts d’ells

festes, o per quantitat de professionals

es converteixen en “accionistes” de la

de la festa: artistes, pirotècnics, músics,

falla. Aquest fenomen no exclusiu, però

etc. (en el cas de Cullera, pràcticament

si abundant a les seccions Especial

compliria les tres variables: molts

i 1A de València i, probablement,

fallers, festa amb major despesa

també es repetirà, en menor mesura, a

econòmica de la ciutat i gran quantitat

seccions especials d’altres poblacions

d’artistes i músics, sobretot músics).

falleres importants (Alzira, Benicarló,

Endinsar-se en el terreny social o

Borriana, Cullera, Dénia, Gandia...).

sociològic és fer-ho en un fangar car, i

Seguint amb el criteri econòmic, quan

suposa entrar en un àmbit propi de la

apareix una partida de diners públics

psicologia col·lectiva, però crec que puc

en forma de subvenció, vol dir que

dir sense problemes que, en poblacions

almenys una part del pressupost de

on les falles tenen poca sustentació

la comissió està aportada per tota la

social, és molt difícil participar en elles,

població, un fet habitual a València on,

sense ser faller o familiar directe.

fins i tot, es planta una falla municipal, però no a la majoria de poblacions on

A finals dels huitanta i principis del

les ajudes són molt xicotetes. En tot

noranta, la festa fallera se celebrava

cas, existeixen també altres xicotets

de portes cap a endins, les Falles eren

aportadors que entreguen quantitats

absolutament dels fallers i familiars

simbòliques i mantenen el cada vegada

d’aquests, però per fortuna, cap a l’any

més esmorteït lligam veïnal. Fins i

2000, es va produir un rebrot faller i

tot, en algun cas molt esporàdic ha

arribà l’aperturisme faller, època en la

Les Falles poden ser visitables per tot el món. Llibertat!, de Toni Pérez (Na Jordana de València, 2017). Foto: Joan Castelló

52 - 53

L’espai públic es privatitza per part d’algunes comissions falleres? N’han nascut huit!, de Vicent Martínez (Pizarro-Ciril Amorós de València, 2006). Foto: Ángel Romero

qual els ajuntaments pretenien atraure les simpaties del col·lectiu faller per a pescar vots, i començaren a fer-se actes conjunts. En pobles de tradició fallera, cada vegada hi ha més actes fallers oberts al públic, en major mesura en febrer i març, tant en interior com a l’aire lliure. Òbviament, a València les Falles tenen adherides una quantitat d’actes que fan que qualsevol persona puga gaudir d’ambient faller sense xafar el casal: mascletades, castells de foc, carrers il·luminats, revetlles, etc. I allí, en tots els casals no passa el mateix, ja que en Convent Jerusalem- Matemàtic Marçal tenen una comissió A que paga més, i una B que paga menys, una mateixa falla amb dos estaments diferents que, evidentment, no acudeixen als mateixos actes. Curiós, veritat? Aleshores, no cal esmentar més. Altres comissions inclús no fan actes públics i a més, privatitzen l’espai públic, posant les tanques una mica lluny de la falla i molt prop de les parets dels carrers, fet que fa que quasi no deixen passar als mateixos vianants i veïns. Un cas extrem és el de la falla Pizarro-Ciril Amorós. Crec que la majoria de les comissions mantenen un equilibri entre el nucli dur de la festa, és a dir, els mateixos fallers o abonats que mantenen la comissió, i la resta de col·laboradors, simpatitzants, veïns..., tot i que és molt possible que depén de si estan emmarcades en un barri més perifèric o més cèntric, o si estan en un àmbit més urbà que rural tinguen una major flexibilitat, però la sociologia no és una ciència exacta, per tant sempre hi ha excepcions. En conclusió, crec que en la majoria de casos, hi ha una custòdia compartida, tot i que òbviament hi ha una preponderància del faller de quota com a subjecte en la festa de les Falles, però les possibilitats de participació del no faller són àmplies en la majoria dels casos. Papà, no em contes ja res més, estic en un embolic i em pregunte si ser fallers i antifallers és una forma més de l’extrema divisió de la nostra, de vegades, trista societat? Difícil resposta, però jo com a fidel faller i valencià, seguiré apostant per les Falles, la festa, tradició, cultura, monuments, música, els bons moments compartits, l’amistat, la companyonia, l’harmonia... En definitiva, una forma de vida que ningú hauria de jutjar ni menysprear, simplement opinar.

54 - 55

Trenquem els estereotips sobre el caràcter de la nostra festa?

POPULARS, LES FALLES? Virma Montagut ≥ Presidenta de l’Escola de Tradicions Colla Pas Pla de Cullera

Nit d’Albades a Cullera. Font: Cullera TV

Allà pel 1969, una jove Karina ens cantava allò de Cualquier tiempo pasado nos parece mejor. I és que, tal vegada no és millor, però sí que el mirem amb ulls de nostàlgia i ens deixa un sabor de boca a infància, llepolies, joventut i despreocupació. Jo que porte vivint les falles des de fa quaranta-cinc anys i veient-les des de diverses perspectives, mire enrere i em trobe amb aquesta sensació, la que aquells temps del passat eren molt millor que aquests temps del present. Malgrat açò i fent una anàlisi més exhaustiva, m’adone que els canvis no han sigut tan dolents com pareix... o sí? Han perdut les falles el seu caràcter popular? L’han tingut alguna vegada? Són realment populars les falles? Donem una ullada a veure què ens conta el Diccionari Normatiu València de la paraula popular: popular [populáɾ] 1. adj. Fet pel poble. Música popular. 2. adj. Que té qualitats adequades per al poble. Preu popular. 3. adj. Que té l’acceptació general de la gent, del públic. Un actor molt popular. Un esport popular. 4. adj. Del poble o que hi té relació. D’acord. Doncs pareix que sí. Que si fem cas al que s’ha deixat escrit en passar els anys, les falles naixen de la voluntat popular perquè, de forma fortuïta el poble comença a celebrar-les i crear precedent. Però, i ara? Al segle XXI, inclús al segle XX, són o han sigut populars les falles?? NO. No de cap de les maneres. La festa ja no naix del poble. Les falles ja no són un grup d’amics, veïns o familiars que s’uneixen al voltant d’una taula i d’una foguera per a fer festa a partir del que cada individu, voluntàriament vulga o puga aportar. Ara la festa naix d’uns estaments establerts, d’un món organitzat ple de normes i de preus. El monument té un preu i deixa de ser popular quan ja no és l’individu qui aporta alguna cosa per a posar al muntó per a cremar. S’ha de pertànyer a una Comissió, per tant deixa de ser popular perquè ara la festa és un grup de gent limitat i tancat. S’ha de pagar per a ser faller, per tant ja no és una festa popular en

56 - 57

Les danses poden aportar un caràcter popular a les Falles. La Colla Pas Pla a les activitats del 9 d’Octubre de la Falla El Canet (Cullera, 2016). Foto: JG Figueres

Les albades, un element de la cultura popular que forma part de les Falles (Cullera, 2013). Foto: JG Figueres

tant que l’individu que no aporta participació econòmica no participa de la festa. S’han de llogar músics i això fa que el caràcter popular de la música, tan relacionada a les falles, s’haja perdut per complet. Ja no es fan melodies amb el morter i el picamà o la post de llavar i la cullera, ja no trau la guitarra de sobte un veí ni la dolçaina el seu amic, ni li peguen trompades a un pandero que farà de percussió a falta de tabal... El so de les albades, versades amb cobles tan sentides i cantades amb veus majestuoses entonant tan reconeguda melodia, i acompanyades pel tabal i la dolçaina, s’han vist limitades a una sola nit i li han guanyat la mà les lletres del reggaeton o del rap (que no he de desmeréixer res ni ningú, però hi ha tot l’any de temps per a aquests altres ritmes). En el moment en què els saraus improvisats a peu pla han esdevingut revetlles amb grans escenaris i potents bafles, ja no és un ball popular. Quan l’autotune fa impecable una melodia desafinada d’un cantant mediocre i pren més valor que un cant d’estil afinat sobre la marxa amb gran mestria pel cantador o cantadora, el sentit popular de la cançó s’ha perdut als cables de la informàtica. On les jotes i malaguenyes, fandangos i seguidilles, boleros i granadines són un avorriment i no una forma de retrobar-nos com a poble, el sentit popular dels balls s’ha perdut als primers passos... Quan la recreació del fet de vestir dels nostres avantpassats va regit per les modes del moment i no pel que diuen els documents dels arxius, el caràcter popular del fet de vestir de valencians es perd totalment per l’escot exagerat d’alguna fallera, vestida de sofà i es tapona amb un dels molts barrets valencians que no sé per què es neguen a lluir els fallers. En definitiva, ni més bo, ni més mal, tan sols diferent i al ritme d’altres temps que corren, però la reflexió que qui perd els orígens, perd la identitat, hauria d’estar present al si de les Falles i convertir-les en eixe gran grup de gent que s’ajunta per a improvisar festa, recordar als avantpassats, honrar-los reproduint els seus vestits, menjant el que ens dona la terra i la mar, i invocar-los entonant les seues cançons perquè les Falles no perden mai ni els seus orígens ni la seua identitat, ni l’afany de ser cada vegada més populars! Visca les Falles!

58 - 59

Trenquem l’estereotip que les Falles no són cultura!

LES FALLES NO SÓN CULTURA. QUINA BARBARITAT. Paula Acevedo ≥ Fallera Major i delegada de Promoció del Valencià

Territori Cullerenc, una activitat cultural de l’AC Falla El Canet. Font: página de Facebook de l’Ac Falla El Canet

Si fem una recerca en el Diccionari Normatiu Valencià i busquem el mot “cultura”, apareix la següent definició: f. ANTROP. Conjunt de tradicions, de costums o de formes de vida d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat. Les Falles sempre han sigut un ens cultural viu per si mateix, i la idea (a priori) que es tracten tan sols d’una festivitat conformada per l’alcohol, els jocs i la festa és, si no, equívoca. I amb mostra, un botó. El primer llibret de falla data de 1855 i mostra l’explicació del monument plantat a la Plaça de l’Almodí de València. Aquest llibret fou escrit per Josep Bernat i Baldoví, dramaturg i poeta, considerat precursor del teatre en valencià i també endinsat en el món del sainet, en aquells dies no consolidat, amb obres com Un ensayo fet en regla, en 1845. És a dir, fer cultura no és cosa d’ahir. El problema no ha estat en la inexistència del fer, sinó en la falta d’interés per saber. Realitzar actes culturals mai ha demostrat ser un atractiu, fins ara. I és que considerar que la cultura és aliena a nosaltres configura aquesta problemàtica. Ser i fer cultura no és res més que estimar-se a un mateix, és acceptar la nostra identitat, és abraçar-la, no com a elecció ni preferència ideològica, sinó com la base estructural que defineix la nostra persona. És ben sabut que els darrers anys s’ha produït una explosió de producció cultural per part del col·lectiu faller, però durant el transcurs d’aquest hem considerat que la cultura és parlar de la nostra llengua, com a monotema, en bucle, i des d’un punt de vista formatiu. Com cal dir

60 - 61

Exposició sobre el Dia de la Dona a la Falla El Canet (Cullera, 2018). Foto: JG Figueres

Jornada de la Terreta a l’AC Falla El Canet (Cullera, 2020). Foto: @virruizphotography

aquesta paraula? Vos sabeu les estacions de l’any amb frases fetes? Ai, eixe terme no s’accentua així... Aquesta perspectiva de l’ensenyança teòrica com a mecanisme de lluita per a la seua dignificació ha quedat obsoleta. Ja no ens val pretendre explicar “què cal dir” o “aquestes són les regles d’accentuació”, hem d’anar més enllà, i hem de dur-ho a terme mostrant la situació actual, amb una visió realista i mitjançant mostres tàcites, perquè quan parlem de Falles no fem altra cosa que parlar d’un ésser amb vida pròpia, constantment canviant, reflex dels canvis de paradigma de la societat, i per tant, el principal motiu pel qual hem d’adaptar-nos als nous temps, si volem prevaler. Les sigles AC no sols estan per a fer boniquet. Defineixen l’essència d’una comissió fallera, la lluita i el reclam pel respecte dels nostres drets lingüístics i socioculturals en l’actualitat, la nostra principal raó de ser. Però no caiguem en la ignorància. Per a fer-nos valdre, per a ser considerants dignes representants de la cultura valenciana i demostrar que som associacions culturals de primera, hem de fer dues coses: crear precedent, i sobretot, seguir fent cultura. Estem en un moment de la història on cada col·lectiu lluita la seua pròpia guerra i la nostra, és aquesta.

62 - 63

Trenquem l’estereotip que les Falles no són sostenibles!

FALLES: SOSTENIBILITAT I FUTUR Àlex Morales ≥ Regidor de l’Ajuntament de Cullera i Faller de l’AC Falla El Canet

Per unes Falles sostenibles, campanya de la Diputació de València. Font: Diputació de València

Les Falles van nàixer de la mateixa idea del reciclatge, això és innegable. Ja ho resa el nostre himne “arreplegant els trastos pa’ la Falla” i afegix “es manté la tradició d’esta cançó...” i efectivament. En un principi eren els fusters els que recollien tot l’innecessari als seus tallers i que en companyia de la gent del poble anaven recollint tot allò que ja no necessitaven per a cremar-ho. Posteriorment, entengueren que això podia conceptualitzar-se en art i en això ha derivat la nostra festa anunciant al món sencer l’arribada de la primavera. La festa de les Falles és, potser, de les més bescantades i criticades. Sempre ha estat un problema tota aquella festivitat majoritària quant a la seua afluència i participació entre altres coses perquè, com més gent hi ha en un lloc, més possibilitats de generarse problemes existix. Però no sols això, les Falles són la representativitat exacta de la crítica a la política. Déu ens salve als polítics d’eixir en una falla perquè quan ho fem, o inclús, en un llibret, podem arribar a eixir molt mal parats. Hi ha una evidència clara que el món actual no és un lloc sostenible i que hem de canviar moltes coses, especialment la percepció que tenim sobre la Terra. Cal que es facen programes de reconversió industrial, acabar amb les energies contaminants, reduir el consum del plàstic o apostar realment per les energies renovables, però el discurs de negar que les Falles no estem implementant res és absurd i una fal·làcia. LES FALLES, COMPROMESES AMB EL MEDI AMBIENT Les comissions falleres estan més conscienciades amb el reciclatge i l’eliminació de residus per afavorir la solució del fem i així no saturar no sols el servei de recollida, sinó ajudar al seu reciclatge de forma efectiva. Una de les iniciatives locals ha estat reciclar vidre amb un contenidor especial al costat dels caus fallers. Un dels elements que caldria plantejar a l’hora de confeccionar els monuments Fallers seria a l’estudi de la palla de l’arròs, esta palla és la restant de les plantacions d’arròs que anualment es donen al terme o en les partides properes a l’Albufera de València, on per cert es troba Cullera. Estes es cremen una vegada acaba la temporada i no soc l’únic que ho pensa i caldria plantejar-ho com una solució per a substituir els materials que s’utilitzen actualment

64 - 65

El suro és un material molt contaminant a l’hora de construir falles (Alzira, 2019). Foto: JG Figueres

per a fer ninots dels cadafals; És evident que la palla quan es crema també contamina, inclús ha estat un dels problemes que els arrossers sempre han tingut enfront de les administracions i, especialment, enfront de la Unió Europea. Tenint en compte este aspecte, caldria preguntarse si la crema seria positiva, però és evident que el seu ús es transformaria en art substitutiu del suro que s’usa als tallers dels artistes Fallers. Les falles han avançat molt els darrers anys i han estat gràcies a la modernització i adaptació legislativa i sobretot a una digitalització cada vegada més permanent. Les comissions han d’establir programes de sostenibilitat. La reducció del plàstic i del vidre, fer ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació obrint el paper, ferramenta de comunicació entre els fallers i falleres, però la festa ha de ser també sostenible socialment. LA FESTA FALLERA, UN COL·LECTIU IMMENS Cal tindre en compte que és una festa aglutinadora de moltes persones amb diferents idees i això suposa generar un sistema de convivència capaç de no fer costat a cap pensament: resulta evident l’existència de problemes si no són capaços de garantir la llibertat d’opinió. La sostenibilitat no és sols un factor ambiental o que tinga a veure amb l’ecologia, sinó que també han de ser sostenibles econòmicament i socialment perquè les capes socials, especialment aquelles més vulnerables o que es troben en situació d’exclusió social, puguen arribar a ser també beneficiàries de tot allò que comporta la festa fallera. En les nostres mans hem de deixar-ho, i el futur sembla prometedor.

66 - 67

Trenquem l’estereotip que les Falles no mouen diners!

FALLES: UN MOTOR ECONÒMIC Asiel Pedrós ≥ Diplomat en turisme i Faller de l’AC Falla El Canet

L’etern interrogant de les Falles: quin és el seu impacte econòmic. Informa’t més sobre el tema amb aquest article. Font: Viaempresa

Si ens parem a pensar en tots els agents, organismes, empreses i col·laboradors que intervenen perquè la festa fallera es duga a terme, podríem passar dies citant cada un d’ells. Per això, realitzarem un acte de traçabilitat, d’una manera més romàntica, més nostra en el que esdevé directament “un dia faller”. Encara que no sols ens trobem davant d’un esdeveniment que té una gran repercussió en l’àmbit econòmic com explicarem més avant, sinó que a més, ha servit com a element conservador de les tradicions, de les relacions i connexions entre diferents col·lectius de la societat. Si bé, cal destacar que la inversió que realitzen la totalitat dels fallers es realitza d’una manera totalment gratuïta amb un sol fi, compartir amb la ciutat, amics, poble i visitants el seu tan amada festa. Fabricants de teles i indumentària, hostalers, artistes fallers així com tots els proveïdors de materials, transportistes, fabricants de begudes i per descomptat totes aquelles activitats relacionades directament amb el turisme, ja que, especialment per a la zona del llevant valencià, servixen com desestacionalitzador d’este actiu. Però entrem més en profunditat a un dia faller. Comencem amb l’anhelada despertà, en la que ja intervenen empreses de fabricació de pirotècnia, a més d’aquelles que visten tots els fallers amb eixos polars brodats, omplint de color tots els nostres carrers identificant a cada una de les agrupacions. Després d’esta, arriba la xocolatà, en la que apareixen totes les empreses d’hostaleria, restauració i altres relacionades amb l’alimentació. Unes hores més tard, tots els fallers començaran a vestir-se i a abillar-se amb la indumentària artesana i tradicional valenciana. Són moltes les falleres que acudixen a perruqueries per a fer-se el monyo. I just abans d’eixir és quan es posen la banda, és a dir, quan comencen a sentir a la seua falla passarà a arreplegar-la. Comencen a botar les emocions, però, detinguem-nos. Ací són molts els diversos elements que intervenen, des d’aquells que realitzen les bandes i les faixes amb els escuts, les empreses de transport que han fet possible l’arribada dels músics de diferents regions de València. I per descomptat els mateixos músics, agrupacions musicals i bandes que doten de so i omplin de melodia i festa els carrers del territori.

68 - 69

Fallera Major lluint la seua indumentària en el moment de finalitzar l’ofrena (Cullera, 2018). Foto: Ajuntament de Cullera

Les falles i la il·luminació als carrers són part de l’impacte econòmic de la festa. Escena de Meteorologia de la vida, de José Lafarga (Sueca-Literat Azorín de València, 2012). Foto: Pepe Montagut

I per fi ix la fallera, amb una encegadora llum de les càmeres fotogràfiques, actuant també este importantíssim col·lectiu, que no sols ens permet immortalitzar els moments més emotius i emocionants, sinó que també servix d’altaveu, junt amb els mitjans de comunicació, arribant a milers de llars a escala nacional i internacional. Una vegada arribem al casal, després del passacarrer, trobem a cada falla en la seua pròpia llar, casal o carpa, i ací apareixen infinitat d’empreses del sector immobiliari, així com de lloguer de material de carpes, muntatge de barres i esdeveniments. Al voltant del mateix monument són moltíssims els factors que intervenen econòmicament: materials, pintura, grues, transport, així com empreses de seguretat per a salvaguardar en perfectes condicions la qualitat i estructura de la falla fins al moment de deliberar el jurat. També, tots els elements de decoració al voltant d’este com és la gespa, els trofeus i els banderins que omplin de color els contorns de cada monument. També, apareixen dos sectors que es veuen directament influenciats per la repercussió de la festivitat fallera. Es tracta de les floristeries, que doten de decoració, rams i conjunts florals tant a falleres com en l’emocionant moment de l’ofrena; així com el de la il·luminació, que crea una passar-la de llums, patrons i colors als carrers dels municipis. En definitiva, ens trobem davant d’una festa popular que impregna la immensa majoria dels sectors de la nostra terra, en la que cadascun dels fallers i, per descomptat, els que no ho són, col·laboren, ixen, passegen i disfruten de la festa, i la doten de llocs de treball, molts d’ells d’elevadíssima preparació i de llarga duració, en la qual es preserven oficis d’antany, i en la qual comença a accelerar-se tot l’engranatge econòmic del nostre territori. Que tan vital és i amb un impacte tan immens!

70 - 71

Trenquem l’estereotip de no saber que són les declaracions festives!

FALLES, PATRIMONI... FESTA D’INTERÉS... AIXÒ QUÈ ÉS? Juan Gabriel Figueres ≥ Diplomat en turisme i Faller de l’AC Falla El Canet

Procediment per a la declaració de Festes d’Interés Turístic de la Comunitat Valenciana. Font: Turisme Comunitat Valenciana

Estic segur que més d’un faller o fallera de torn, o inclús qualsevol persona que visca la festa des de fora ha vist en algun lloc frases com Falles, Patrimoni Immaterial de la Humanitat; o Falles de... Festa d’Interés Turístic... Que bonic sona veritat? Sembla el paradís de les falles, com un eslògan publicitari en el qual tot sembla de color de rosa... Doncs, la majoria d’aquests eslògans, la majoria de gent, fallera o no fallera, no saben que significa. És tal la ignorància que el primer comentari que s’escolta és que això no serveix per a res o, que és una manera de traure diners a les comissions falleres. És cert que aquests eslògans donen prestigi de cara a la galeria i mostren al món el potencial de la festa. Però no és només això, ja que aquestes declaracions, que seria la paraula exacta per a descriure què és ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat i què és ser Festa d’Interés Turístic Local, serveixen per a conservar els valors de la festa, uns valors que vos explicaré a continuació. Per què són les Falles declarades com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat? Per amor a l’art? No, si no per què compleixen amb els cinc principals criteris que ha establert la UNESCO, organisme que les ha declarat. Aquests són els següents: drets humans, ja que és una festa oberta per a totes les edats de qualsevol grup social, i també permet la participació de la dona; arts i els oficis, on es destaca la seua salvaguarda permet la continuïtat de la professió d’artista faller, l’ús de la sàtira en les crítiques falleres i la literatura festiva on estan publicades les explicacions de la falla; el ritu del foc, permeten cridar l’atenció sobre altres rituals amb aquest element; l’aspecte intergeneracional, ja que el relleu generacional de la festa està assegurat gràcies a l’existència de les comissions falleres; i el fet de ser patrimoni, ja que la festa fallera ha sigut inclosa en l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, i també al Registre de Béns d’Interés Cultural del Ministeri de Cultura. Aquesta declaració és per a tots els llocs en els quals se celebra la festa, no com va dir un il·luminat que es pensava que sols eren les seues Falles. Quanta ignorància... Aleshores, que les Falles posseïsquen aquesta declaració no significa que pagarem més de quota, que les comissions hagen de fer monuments fallers per damunt de les seues possibilitats (hi ha moltes que el fan per baix, tot s’ha de dir), ni que tots aquells extres que les comissions hagen de realitzar cadascun dels exercicis fallers, ni tampoc que hàgem de fer més tràmits administratius. Aquestes coses venen com venen, i sabem que no ens agraden, però no hem de donar-li la culpa al simple fet que les Falles siguem patrimoni, crec que és una greu falta de respecte a la festa.

72 - 73

Falla commemorativa de la celebració del segon aniversari de la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Rèplica de la Falla de la Plaça Santa Creu de València de 1895 (València, 2017). Arxiu: Joan Castelló

I per què les festes falleres dels

Però açò de la periodicitat cada cinc

diversos municipis valencians són

anys mereix un paràgraf a banda, ja

declarades com a Festes d’Interés

que moltes d’elles s’han quedat més

Turístic Internacional, Nacional,

de cinc anys en el mateix escaló,

Autonòmic, Provincial i Local? Per

renunciant així a evolucionar i fer la

a obtenir aquesta declaració es

festa més gran. Encara que la culpa

té en compte la seua antiguitat, la

d’açò la tenen els dirigents de les

seua continuïtat en el temps, el seu

Falles, que haurien d’incorporar

arrelament i participació ciutadana,

persones en el seu equip de treball

i també l’originalitat i diversitat dels

que s’encarregaren d’aquest tema

actes i de les accions promocionals

exclusivament, perquè si no, ens

realitzades a l’efecte. Això si, per a

perdem en la ignorància i sembla que

passar d’un àmbit territorial a un altre,

aquesta declaració només servisca per

han de passar cinc anys.

a ornamentar els cartells anunciadors i les portades dels llibres oficials de les

Aquesta declaració tal vegada és encara

Falles de cada ciutat.

més desconeguda que l’anterior, i això que la posseeixen les Falles de València

Reflexione, ja per a acabar, exposant

en modalitat internacional; Alzira, Gandia

que el col·lectiu hauria de conéixer un

i Sagunt en modalitat nacional; Xàtiva,

poc més la seua festa i interessar-se

Benicarló, Torrent i Elda en modalitat

per tot allò que representa, i saber en

autonòmica; Borriana, les carrosses de

què consisteix que les Falles siguen

Dénia (un dels seus actes fallers més

Patrimoni Immaterial de la Humanitat de

importants) i Benaguasil en modalitat

la UNESCO o una determinada Festa

provincial; i Cullera, Sueca, Nàquera, i

d’Interés Turístic. Això faria que les

les presentacions falleres de Carcaixent

Falles serien una festa millor, el col·lectiu

en modalitat local. Aquest és l’exemple,

faller seria millor i això ens serviria

ja que hi ha moltíssimes poblacions

per a resoldre les errades que fem en

que encara no s’han atrevit a sol·licitar

cadascun dels exercicis fallers. Cal

aquesta declaració, i crec que és una

interessar-se pels aspectes com la falla,

gran errada, ja que un visitant, a l’hora

el llibret, o la mateixa història de les falles

de triar un lloc si vol fugir de València,

i conéixer les seues debilitats, amenaces,

tal vegada es decideix per alguna

fortaleses i oportunitats. Les Falles són

d’aquestes que té aquesta declaració.

molt més que el got i la cullera.

74 - 75

TRENQUEM ESTEREOTIPS DE LA FALLA

MT - 77

No cal tenir-la tan gran

102

per a triomfar

el que es planta al carrer.

Carles-Andreu Fernández

José Luis Lagardera

De la grandària i els diners

106

d’una bona falla

una comissió xicoteta

Rafa Tortosa

sí aposta per la falla

El valor de valorar

Trencant l’estereotip:

Salva Andrés

(La corfa i el suc de les Falles)

110

Joan Castelló

Juanjo Medina

La crítica de les Falles

116

està estereotipada?

Robert Catala

Immobilisme, evolució i transgressió

La votació popular estereotipa l’indult?

La realitat dels artesans fallers

Tomás Palomares

≥

La falla té nombrosos estereotips des que es crea la idea fins al moment que

Qui amaga quan té...

és plantada i valorada. Però el treball

Ensenya quan vol!

que hi ha en una falla ha d’estar per

José Colero

damunt d’aquests estereotips. Foto: @virruizphotography

78 - 79

Trenquem l’estereotip pel que fa a la grandària d’una falla!

NO CAL TENIR-LA TAN GRAN PER A TRIOMFAR Carles-Andreu Fernández ≥ Director de Distritofallas.com

Consulteu les Falles 2010 de la Secció Especial de València on s’exemplifica l’argument del text. Font: Cendra Digital

Sembla que en qüestió de falles estem igual que els germans Marx: “Més fusta! Més fusta!” (perquè tinga més altura); i també més i més gent, en este cas ninots, no per a la cabina sinó per omplir de gom a gom les bases. En altres paraules, a una bona part del públic, i no diguem de la premsa, a la qual li cau la bava quan es parla de falles enormes, qualitat que consideren indispensable per tal de considerar-la un “falló”. Però, ¿realment és així? Un friki de les matemàtiques diria: molt de volum, ni és una condició necessària ni suficient per a una gran falla. Que traduït al llenguatge d’un friki faller, vol dir que les millors falles no han de ser obligatòriament molt grans, ni per ser grans s’han de considerar grans falles. Cridar l’atenció sí que la criden amb molts metres d’altura i escampant desenes de ninots pel carrer, però si tot això no té un sentit, no té coherència o, simplement, està mal acabada o és lletja de nassos, no serveix per a res. Una falla necessita més per a ser bona, i molt més si vol ser boníssima de veres. En efecte, la dictadura de l’estètica en les falles -o siga, que per a ser una bona falla ha de ser molt, molt bonica, i com més quantitat de bonicor millor- ha fet que amb el pas dels anys, l’exigència de volum haja sigut cada vegada major en les màximes categories de totes les poblacions. Remats múltiples, contraremats, recontraremats i desenes d’escenes omplin els cadafals de major pressupost, conjunt que naturalment podia fer que se’ls posaren els ulls com a plats al públic i als fallers que la planten. El problema ve quan anem més enllà de l’estètica, i ens plantegem: ¿què significa tot això? Les primitives falles eren escenaris on els ninots representaven una escena. Crítica veïnal, política o internacional, cada element que hi havia posat tenia una raó de ser, un element del missatge. Actualment ja no existeix escenari, però la funció de la falla hauria de ser la mateixa. Com bé diu el periodista Quique Collado en la seua tesi doctoral de Periodisme, les falles serveixen per a comunicar, i per tant totes les seues parts haurien d’estar al servici del missatge que volen donar. Bé, tampoc passa res si hi ha algun adorn que faça més estètica l’escena, però de vegades els adorns són grans escultures mitològiques, flors gegants o angelets femenins amb cossos perfectes que resulten superflus o almenys excessius, ja que no aporten res al que es vol dir. Ara bé, aporten volum, que és el que interessa, encara que volum buit de contingut.

80 - 81

Rumb al paradís, de Paco López (Convent de Jerusalem-Matemàtic Marzal de València, 2010). Foto: Juan Gabriel Figueres

La música, de Regino Mas

L’eroticrònica, de Ramon Espinosa

(Barques de València, 1941).

(l’Antiga de Campanar de València, 1989).

Arxiu: Gremi d’Artistes Fallers

Arxiu: Josep Alcaide

El problema s’agreuja quan estem en les màximes categories, on les comissions participants que opten pel primer premi han entrat en el joc de fer les falles com més gegants els siga possible. Sembla que siga una condició necessària, però no suficient, perquè el jurat les considere candidates al primer premi, i per això aposten per omplir la plaça com més siga possible. No obstant això, la pràctica ha demostrat que no sempre les falles més voluminoses són les millors, ja que en alguns anys la crítica s’ha valorat més que el primer premi en falles més modestes com Cuba-Literat Azorín, la veïna Sueca-Literat Azorín o Na Jordana. Fins i tot en 2010, Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal va guanyar amb Rumb al Paradís de Paco López, el primer premi de la secció especial davant Nou Campanar, un «monstre» (de gran, no de lletja) amb el doble de pressupost, 600.000 euros. Un David crescudet (perquè xicotet no era precisament) va tombar al pes pesant (pel volum i pels bitllets) Goliath. Hi ha més exemples, de falles «grans» per qualitats que no eren el volum. En 1942, el mític artista Regino Mas va plantar La música al carrer de les Barques, una falla amb un gran treball de fusteria que sostenia un acordió gegant. Quasi nou anys després, en 1961, Ricardo Rubert sorprén la gent amb una «falla desintegrada», omplint la plaça del Mercat Central de València amb un concepte innovador que fa que siga encara recordada. Un altre gran entre els artistes, Julià Puche, planta en 1975 una falla que encara que no excessivament gran, és considerada una de les millors de la història. Es tracta de Naufraguen les tradicions, un cadafal inoblidable de Na Jordana que va destacar per la seua composició, expressivitat i ornamentació. Per posar un altre exemple de falla «gran» per motius diferents del seu volum, no pot faltar la de L’Antiga de Campanar de 1989. L’eroticrònica de Ramón Espinosa va ser el primer premi de la secció especial d’eixe any, i no per tenir centenars de ninots, sinó per atrevir-se a tractar l’erotisme en la màxima categoria i pel seu estil aproximat al còmic, entre altres raons. En definitiva, cal pensar en les falles com quan un o una vol lligar: no tot és el físic. Els monuments efímers, com les persones, han de tenir més que bona presència per a ser considerats interessants. Un home o una dona amb un cos gens cridaner pot compensar-ho amb enginy i donant un bon entreteniment; doncs igual li pot passar a una falla.

82 - 83

Trenquem l’estereotip pel que fa al pressupost d’una falla!

DE LA GRANDÀRIA I ELS DINERS D’UNA BONA FALLA Rafa Tortosa ≥ Director d’El Verí del Foc

Consulteu les Falles de València (2019), on trobareu falles amb menor grandària, però amb molta qualitat. Font: Cendra Digital

«Fa ja molts anys anava a vore les falles de Xàtiva, ara ja no vaig. Anava perquè eren unes bones falles... Xàtiva era un dels pobles referents. Xe, grans i bones falles es plantaven, artistes com Roca, Blanco, Moracho... I ara em dius que cal invertir en el llibret de falla? No seria millor gastar-se els diners en una bona falla?» Esta és una qüestió que va plantejar un veí de Carcaixent dins de la taula rodona que es va celebrar a Alzira, el maig de 2017, amb motiu de les jornades Falles i Creativitat de la Universitat de València. Davant la reflexió plantejada, vaig agafar l’opció de donarli la raó i afegir-li que no ens gastaven més diners en el cadafal faller, simplement, perquè no en teníem més, així com comentar-li que els diners invertits en el llibret no restaven en cap moment la inversió en la falla. Esta qüestió va estar unes setmanes transitant pel meu cap. En el temps, la contestació executada en aquell moment, motivada per la celeritat del format, no va estar la idònia a pesar de la seua correcció. Pense que calia contestar amb una altra qüestió: Que considera vosté que és una bona falla? Amb esta reflexió caldria començar qualsevol reunió que s’hi presente a l’inici d’un exercici faller, en el moment de parlar sobre els cadafals amb la recerca d’artistes, dels projectes i de la seua inversió econòmica. En la ment tenim el vessant artístic, inherent als cadafals fallers, el qual és plantejat per la majoria del col·lectiu faller com l’aspecte principal per a afirmar si una falla és bona, gran i millor. Sembla, que en este cas, el tamany és important i, en conseqüència, com més diners es gasten millor falla serà. Esta deducció està inserida en el pensament de les comissions falleres, les quals també tenen en el seu cens, falleres i fallers amb el pensament de la mínima inversió en els cadafals fallers.

84 - 85

Tirant lo Banc, de Latorre i Sanz (Na Jordana de València, 2014). Foto: Ángel Romero

Aleshores, no és qüestió de donar la raó a una part de la comissió sinó en valorar quants diners són necessaris invertir en els projectes de les falles. Vivim en una època on tenim pensaments i eines digitals, tant econòmiques com d’anàlisi, per poder configurar un bon pla d’inversions i escometre una bona elecció. Pense que ha passat el temps de fer grans inversions en projectes fallers, assimilats per falleres i fallers amb el seny embolicat i confiats en artistes amb una qüestionable capacitat artística així com de gestió, que han acabat en fracàs, tant en l’aspecte artístic-satíric —inacabades o de nivell inferior—, el competitiu —dolents premis— o l’econòmic —amb conseqüències tan extremes com el conat de dissolució de la falla o el fet de recórrer a préstecs i d’altres operacions de finançament que condicionen futurs exercicis—. I com dèiem, tenim unes eines per simular i encertar una elecció que ens pot aportar resultats d’èxit en tots els aspectes. Hui en dia, atés que les comissions falleres no presenten grans ingressos, cal una configuració econòmica realista i, en conseqüència, les inversions en els cadafals fallers han de decidir-se amb els peus en terra. No és tot allò de què la partida més important d’un pressupost faller hauria de ser per a la falla. Evidentment, pel bé de la festa, calguera que fora així, però sense tornar-se bojos i, com diem, cal analitzar els possibles artistes fallers presents al mercat, com treballen amb un pressupost com el plantejat, quins recursos utilitzen, quins projectes ens poden presentar i valorar, d’acord amb el plantejament econòmic, si podem tindre una bona falla. En definitiva, caldria continuar educant els nostres pensaments al voltant d’allò de la grandària i la seua importància en les coses, ja que per a tindre una bona falla no ha de ser considerablement gran —ni cal dir que una falla gran és sinònim de bona—. A més a més, una bona falla, amb la definició en la mà, és la que conté una acurada intenció satírica i crítica, ser enginyosa i carregada de gràcia i humor. De tot açò, moltes falles grans, de les que diuen bones i millors, hi són roïnes i pitjors. Però en tot açò, el tamany ja no importa.

86 - 87

Trenquem els estereotips pel que fa a la confecció d’una falla!

IMMOBILISME, EVOLUCIÓ I TRANSGRESSIÓ (La corfa i el suc de les Falles) Joan Castelló ≥ Periodista i Membre de l’Associació d’Estudis Fallers (AdEF)

Procés de creació d’una falla. Font: canal de YouTube Nerea Sanfe TV

Tradició no té per què ser sinònim de continuisme. La tradició tira les seues arrels en el passat, però va evolucionant al mateix ritme que ho fa la societat en la qual es desenvolupa. D’aquesta manera, la tradició perdura i és perpètua en el temps perquè sap adaptar-se a la realitat de cada moment i és capaç d’atraure a les noves generacions que, encara que modifiquen algunes formes, mantindran la seua essència i la projectaran cap al futur. Les falles són una festa tradicional que es remunta a la segona meitat del segle XIX. El ritual continua sent el mateix que fa més de cent cinquanta anys: la plantà, l’exhibició del contingut satíric del monument amb música i traques i la cremà, però el calendari festiu s’ha anat ampliant de manera sistemàtica fins a l’actualitat. L’arreplegà, els premis, la figura de la Fallera Major, les mascletaes i els castells de focs artificials, la nit del foc, la proclamació, la presentació, l’ofrena i les activitats culturals, recreatives i esportives són actes que s’han anat incorporant a la festa en els últims cent anys. Fins i tot el llibret actual (convertit en un contenidor cultural) dista molt d’aquells pasquins que es col·locaven al costat de la falla i que van donar lloc a l’explicació i relació i que encara hui perdura en els moderns llibrets o llibrots, pel gran nombre de pàgines de què consten. El mateix ocorre amb les falles enteses com a monument faller. A la fi del segle XVIII, les falles es plantaven adossades a la paret dels edificis, per la qual cosa únicament tenien visió frontal. En 1784, un ofici dirigit al senyor corregidor de València demanava que es prohibira que es plantaren falles adossades a les façanes pel risc d’incendi que originaven. Amb aquesta mesura de caràcter preventiu, es van trencar estereotips i es va obligar que es plantaren en l’encreuament de carrers o al centre d’una plaça. En la seua nova ubicació, la falla va passar a tindre una lectura circular encara que mantenia l’essència (la tradició) d’una única

88 - 89

Als inicis del segle XIX, les falles presentaven composicions senzilles (Plaça Russafa de València, 1911). Arxiu: Joan Castelló

Primera falla modelada íntegrament amb cartó. Turisme, de Juan Huerta (José Antonio-Duc de Calabria de València, 1956). Arxiu Joan Castelló

escena, habitualment la més representativa d’una obra teatral, sarsuela o revista musical que s’estiguera representant a València. De nou, es va trencar l’estereotip. L’establiment dels premis (Lo Rat Penat en 1891 i l’Ajuntament de València en 1901) va afavorir una evolució estètica de les falles, que van endolcir la sàtira i la crítica en favor de la recreació artística, que era la que premiaven els jurats de l’època. Al principi del segle XX, les falles d’escena única van anar donant pas a composicions amb diverses escenes que desenvolupaven el tema principal. Va ser una nova transgressió a la tradició... o una evolució de la manera de concebre les falles. En les dècades següents, les falles van continuar diversificant la seua temàtica i, a més de la satírica, van sorgir de forma progressiva la falla política, l’apologètica, la turística, la bròfega… Era el reflex de la pluralitat d’una festa viva, que anava evolucionant de manera natural. Els estereotips es trencaven al mateix ritme que s’incorporaven noves maneres de concebre el monument faller. De la mateixa manera, els materials emprats han anat canviant de manera paral·lela a les noves estètiques: d’amuntegar andròmines velles, es va passar als ninots de palla i vestits amb teles; després es va utilitzar la cera per a modelar les cares i mans, fins que a la fi de la dècada dels 50 Juan Huerta va trencar estereotips amb el modelatge íntegre en cartó, una tècnica que es va generalitzar i que ha estat vigent fins a pràcticament els nostres dies. Amb el segle XXI es va generalitzar tant l’ús del suro blanc (que simplificava les fases de construcció) com el disseny per ordinador i els robots per a la construcció de falles. També va haver-hi evolució en el modelatge, en simplificar formes (buscant

90 - 91

Grans volums i disseny per ordinador. Filtres, de Vicent Martínez Aparici (Cuba-Literat Azorín de València, 2018). Foto: Adrián Castelló

Cols fort i suaus es combinen en esta Figures estilitzades i pintura al plàstic en

figura pintada al plàstic en Esta falla té

Esta falla té molta tela, de Julio Monterrubio

molta tela, de Julio Monterrubio

(Nou Campanar de València, 2009).

Arxiu Joan Castelló

Arxiu: Joan Castelló

línies pures) i estilitzar figures, fugint així de l’academicisme i del superrealisme. De nou es trencaven estereotips. La pintura també va evolucionar en aquest mateix període, en passar de la tècnica de l’oli a la pintura plàstica, que permetia una major rapidesa en l’acabat de les figures. També cal trencar estereotips a l’hora de valorar una falla. Deixar de costat la quantitat (l’altura, el nombre de ninots…) i valorar la qualitat (la sàtira punyent, la coherència temàtica, les estructures imaginatives i la capacitat de provocar emocions en la ciutadania). Com diria un gran coneixedor del món de la festa: “De les falles m’agrada tot, la corfa i el suc”. No cal tindre por a la innovació. Mantindre la tradició és compatible amb assimilar conceptes, tècniques i materials de les noves tendències d’art. Les falles són, per si, transgressores. Desterrem la involució i trenquem estereotips…, com sempre s’ha fet.

92 - 93

Trenquem els estereotips de la crítica fallera!

LA CRÍTICA DE LES FALLES ESTÀ ESTEREOTIPADA? Tomás Palomares ≥ Falla Reis Catòlics de Silla

Audio de la crítica de Salvatges, de Ferni Llopis (Plaça Germanies d’Alzira, 2019). Font: canal de YouTube de la falla Plaça Germanies d’Alzira

La veritat és que després de fer la crítica i la cartelleria de la falla des de fa més de vint anys, mai m’havia fet la pregunta de si la crítica de les falles està estereotipada? Així que per tal de respondre la pregunta m’he estat documentant, llegint una gran varietat d’explicacions de falla, i la veritat és que ara mateixa tinc el cap ple versets que rimen a vegades de forma assonant i altres de manera consonant. Crec que podria escriure tot l’article en rima, per traure-vos el somriure, però em dona grima. Així que aniré a lo fàcil, i explicaré en prosa l’estereotip fràgil que l’explicació dona. D’acord, pare ja, que sent realistes la part poètica no és el meu fort, com heu pogut observar. La veritat és que, en part, l’explicació de la falla sí que està estereotipada, sobretot pel seu format. El primer que pensem quan ens parlen d’explicació de falla és en estrofes de quatre versos que solen ser de diferents mètriques, però que solen estar entre sis i nou síl·labes, i que rimen entre si de manera assonant o consonant, encara que de vegades, siguen rimes prou forçades. Aquest és el format típic i majoritari, encara que no l’únic, ja que també hi ha explicacions en prosa, altres que combinen prosa i poesia, i d’altres que simplement són la memòria de la falla que té l’artista on diu els ninots que hi ha en la falla i prou. Partint d’un format estereotipat, el que pense que ja no segueix tant d’estereotip és el contingut dels versos, ja que hi ha temes que es repeteixen en diferents explicacions com, per exemple, la crítica política, però que sempre sol personalitzar-se per adaptarla a la situació de cada falla i població. Les explicacions de falla permeten fer una crítica ferotge, però plena de sàtira i gràcia, que fa que els criticats no solen enfadar-se, encara que els diguen de tot (o almenys no ho manifesten). Un altre tema que no sol fallar mai és la crítica fallera a altres comissions o a la Junta Local de torn, i aquestes crítiques sí que solen haver-hi més polèmiques, almenys així ha

94 - 95

Crítica de Llibertat!, de Toni Pérez (Na Jordana de València, 2017). Foto: Joan Castelló

Crítica infantil en Donetes a tota màquina!, dels Germans García (Na Jordana de València, 2018). Foto: Joan Castelló

passat en algunes explicacions que he

Un altre estereotip que, probablement,

fet al llarg d’aquests anys, les quals han

pot haver-hi en l’explicació de les

sigut record de visites en Issuu, i han

falles, és el menyspreu que es sofreix

passat a ser punt del dia en les següents

per part algunes persones, aquelles

reunions de Junta Local, demanant

que solen ser les que més critiquen

rectificacions i que es demanaren

i menys fan, i que segurament no ha

disculpes, cosa que evidentment, mai

rimat una estrofa en la seua vida. Açò

es va fer. Quan una persona ocupa un

ocorre quan diuen sentències com,

càrrec, sempre està exposat a la crítica i

per exemple, “això són quatre versets

cal saber assumir-la. I si critiques, també

de res”, “total, això no ho llig ningú”, i

pot ser criticat, de fet a mi mateixa

animalades paregudes.

em criticaren en l’explicació de la falla d’una altra comissió del poble, i lluny

Fer una crítica de falla no és senzill, jo

d’enfadar-me, em va fer fins i tot gràcia,

personalment tracte que quede clar el

la veritat. Quasi podríem dir que no

missatge, és a dir, el que vull dir i el que

eres ningú si no et critiquen en alguna

vull criticar, i ho prioritze sobre la rima

explicació de falla.

que puga eixir, ja que moltes vegades és complicat que t’isca una rima consonant

La resta de temes que solen aparéixer

perfecta. Segurament, hi haurà

a les explicacions ja van més

persones que tindran més facilitat que

directament relacionats en les escenes

altres, a les quals rimar li vaja millor que

de la falla, i tracten d’explicar-la de la

a mi, però vos puc assegurar que cada

manera més sarcàstica possible.

any fer l’explicació de la falla és un gran esforç, i és gratificant donar-li moltes

Cal destacar que les explicacions de

voltes al cap per traure els possibles

falles infantils solen ser menys extenses

versets, fins que acabes ordenant-los i

i menys critiques que les majors, perquè

rimant-los de la millor manera possible.

no té massa sentit criticar en una falla on l’explicació deu anar dirigida a un

I per a finalitzar, sols queda dir-vos

públic infantil, on cal tractar de ser

que, hi haja estereotip o no, llegiu les

didàctic i explicar la falleta d’una manera

explicacions de les falles, que sempre

senzilla per a arribar als xiquets d’una

tenen formes enginyoses de criticar el

manera fàcil i directa.

que passa al llarg de l’any i segur que vos trauran un gran somriure.

96 - 97

Trenquem l’estereotip del secretisme de l’esbós de la falla!

QUI AMAGA QUAN TÉ... ENSENYA QUAN VOL! Jose Colero ≥ Director de Distritofallas.com

Presentació d’esbossos de les Falles de Cullera (2018). Font: canal de YouTube de Junta Local Fallera de Cullera

Esclaten cants d’alegria, s’oloren trons i rialles, per fi ha arribat el gran dia de somnis i algaravia en què presenten les falles. La fallera engalanada com una flor d’un ramell... es queixa desesperada perquè una agulla creuada li punxa fins al cervell. El president vol pixar i el vestit no té bragueta, però fa un glop d’amagat de cassalla que ha portat en una lluent petaqueta. De sobte arriba l’artista més mudat que un faristol; l’autèntic protagonista d’una festa surrealista que abans era per a tots. Encén la televisió mentre incrusta un llapisset, de sobte fa aparició el que sembla un margalló girant poquet a poquet.

98 - 99

Presentació conjunta dels esbossos de les falles de Cullera (2019). Foto: Fernando Navarro

Veient que aquell esperpent no és un esbós de cap falla, ha pegat el president en aquell mateix moment el segon glop de cassalla. Aquella modernitat no té trellat ni sentit i la fallera ha exclamat: “Per això m’he pentinat? La mare que l’ha parit!” Entre tanta decepció i en silenci sepulcral, l’artista fa explicació del que sembla un margalló en un espai sideral. “És una falla imponent!” diu al Facebook un devot, i en llegir-ho el president amb indignació impotent s’ha acabat bufant del tot. L’artista, pel que jo sé, diu que si al taller hi ha bou, s’evitarà posar més, ja que qui amaga quan té després ensenya quan vol.

100 - 101

Trenquem l’estereotip que diu que valorar una falla és fàcil!

EL VALOR DE VALORAR EL QUE ES PLANTA AL CARRER José Luis Lagadera ≥ Periodista i faller

Visita del jurat per a valorar les Falles de la Pobla de Vallbona (2019). Font: canal de YouTube de Telepobla

“No ha tingut temps a polir”, “li falla la pintura”, “la composició no és l’adequada”, “als rostres els falta expressivitat”... De segur que quan vos heu aturat en una plaça per contemplar un cadafal heu escoltat algunes d’aquestes frases, o moltes altres que valoren el treball de què s’ha plantat eixe any. Però és fàcil valorar una falla? Molts pensaran que sí, que tan sols cal tindre en compte alguns aspectes, però per a altres la minuciositat és fonamental per saber donar un bon veredicte. En aquest sentit entra en escena la figura del jurat de les falles, que al cap i a la fi, és la persona (o grup de persones) que puntua les falles o els ninots, i que decideixen l’ordre classificatori. En els darrers anys ha entrat en escena el curs de “jurat de falles”, com a una manera d’ensenyar quins aspectes s’han de posar sobre la taula a l’hora de valorar el treball de les i els artistes fallers. Malauradament, cal dir que aquests cursos tan sols duren un matí, en el qual és impossible arribar a entendre tots els matisos que es poden apreciar en un cadafal. I després entra en joc un altre factor determinant a l’hora de valorar un monument: el temps. Perquè quan un jurat acudeix a una localitat, ha de veure i puntuar un gran nombre de cadafals (a Xàtiva, per exemple, hi ha 19 demarcacions). Imaginem que empren uns 10 minuts en veure cadascuna de les falles. Si les sumem totes ens ix un total de 3 hores i 10 minuts, i això que no tenim en compte el temps que es tarda en els desplaçaments. És ahí on pren forma l’estés estereotip que diu que “valorar una falla és una tasca fàcil”. Perquè “si ho fan en un matí tot, és que tan difícil no pot ser”. És el peix que es mossega la cua. Hi ha poc de temps per a fer tota la feina i això deu suposar que molt difícil no és. Però els defensors d’aquesta idea s’equivoquen de bon tros. Sols cal entendre que el que es planta al carrer o a la plaça és el treball de tot un any, amb mesos de poliment, mesos de pintura, de fusteria... pel que no es pot resumir tot a uns pocs minuts per a cada falla. I no sé quina seria la solució a aquesta manca de temps (cal calfar-nos el cap), però sí que crec, tornant al que esmentàvem abans amb el tema dels jurats, que aquests haurien de ser per davant de tot malalts de les falles. Gent que aprecia el treball dels artistes i que sap el que costa d’arribar al resultat que es pot veure al mes de març. Per això crec, que més que un simple matí de conceptes teòrics sobre el que és una falla i

102 - 103

Ninot d’Euroàsia, tot en venda, d’Iván Martínez (Mercat de Russafa de València, 2020). Foto: JG Figueres

què s’ha de prendre en consideració (amb esmorzar pel mig), algú que aspira a ser jurat de falla (o a ser un de bo), hauria de passar al llarg de l’any hores i hores a algun taller d’artista faller per conéixer de primera mà els diferents procediments que es duen a terme per crear un cadafal. Pas a pas, peça a peça. Conéixer tots els materials, totes les textures, la manera en les quals es mesclen els colors per arribar a aquesta tonalitat o l’altra... En definitiva viure les falles des de l’arrel. El que vinga després, ja és una decisió conjunta de totes i tots els jurats. Perquè els gustos són molt diversos i s’ha de tindre en compte que en els darrers anys han evolucionat molt els artistes, fins al punt de trobar alternatives a l’hora de realitzar les seues creacions i de mostrar un resultat amb segell característic, que pot agradar més o menys en funció dels ulls que es paren a mirar-lo. Perquè valorar una falla no és fàcil, però el que sí que és, és una acció proveïda de certa subjectivitat. I pel que fa a la formació de la gent que valora les falles? Bé, si es compleix la premissa de ser uns amants d’aquest món, els perfils poden ser ben diversos. Fins i tot convindria que foren diferents: artistes plàstics, treballadors de la fusteria i de la pintura... periodistes, polítics o mestres (per a poder fer un balanç de la part satírica que també forma part del resultat final)... les possibilitats són infinites i bones mentre siguen equilibrades. El que sí que hauríem d’intentar és que la forma de valorar estiga reglada i es base a uns paràmetres iguals en cadascuna de les localitats. Que es tracten aspectes com la pintura, la crítica, el risc... però que a tots els llocs siga el mateix i es pondere de la mateixa manera. Sols així aconseguirem que la manera de puntuar siga del tot uniforme. Jutjar un treball no és fàcil. I menys encara si parlem d’una falla.

104 - 105

Trenquem l’estereotip que només certes comissions aposten per la falla!

TRENCANT L’ESTEREOTIP: UNA COMISSIÓ XICOTETA SÍ APOSTA PER LA FALLA Salva Andrés ≥ Faller trencador d’estereotips

Recopilació de les falles plantades per la falla Corretgeria de València (1904-2019). Font: Cendra Digital

Al meu paréixer dir que una comissió xicoteta no aposta per la falla és com afirmar que qualsevol dels quatre equips de futbol (és l’exemple estereotípic), amb més pressupost de qualsevol lliga professional del món, no aposta per guanyar la seua competició. Però com en aquesta vida ha d’haver-hi de tot, s’ha estés aquest estereotip que, francament, fa molt de mal a les comissions xicotetes. Tampoc m’agraden eixos estereotips de comissions grans i xicotetes, sobretot quan està comprovat que hi ha comissions “xicotetes” més grans que algunes comissions “grans”, i evidentment no parle de número de cens... Per començar, a molts fallers d’aquestes denominades comissions “grans” se’ls ompli la boca afirmant que les falles que plantem les comissions “xicotetes” són “quatre cadires i dos caixons” i que “per plantar això no cal plantar res”; o fan broma amb la grandària de les falles: “ja heu plantat la infantil (referint-se a la falla gran), quan plantareu la falla gran?”. Alguns fallers, entre els quals m’incloc, ja estem immunitzats a aquesta classe de comentaris, per això no em serà difícil trencar aquest estereotip, però això sí, m’agradaria fer-ho des dels seus múltiples vessants. Com sempre, els diners per davant, comencem amb el vessant econòmic. Si bé és cert que el cens de les comissions pot determinar la capacitat econòmica a l’hora de plantar una determinada falla (evidentment no és el mateix plantar una falla de 80.000 € que una de 8.000 €), aquest no influeix per a res a l’hora de valorar si una comissió aposta per la falla o no. I no dic cap mentida, potser a una comissió “xicoteta” li coste més treball pagar eixos 8.000 € que a una comissió “gran” els 80.000 €. Qui és faller de soca-rel sap massa que amb els diners de les quotes no hi dona (espere que a ningú li haja tocat aquest estereotip, perquè és impossible de trencar), i s’ha de completar el pressupost a base de treball. I així, benvolguts amics, és com es pot mesurar realment la grandària de les comissions: segons la seua capacitat d’esforç i constància per dur endavant l’exercici econòmic. Us puc assegurar que hi ha comissions “xicotetes” que fan malabarismes i es deixen la pell per a pagar aquests 8.000 € que comentava abans, açò no és apostar per la falla? Crec que amb aquesta reflexió s’hi pot trencar el vessant econòmic d’aquest estereotip. Pel que fa al vessant artístic, estereotipadament les comissions “grans” planten falles més boniques, amb composicions més arriscades, millor acabades i amb una pintura

106 - 107

Pandora, de Manuel Martínez (Avinguda de l’Oest de València, 2016). Foto: Ángel Romero

Cercant els valors polièdrics de les Falles, d’Arturo Benavent (El Canet de Cullera, 2013). Foto: JG Figueres

excel·lent que sol encisar al públic (però no sempre als jurats). Amb diners torrons. No és cap mentida que la qualitat s’ha de pagar, però són massa anys de faller per a no haver vist trencat aquest estereotip, i veure com falles amb pressupostos més modestos han triomfat davant d’altres que les doblaven en pressupost. Últimament està molt de moda. I això és gràcies al treball d’aquells artistes fallers que treballen igualment un ninot d’una falla de 8.000 € a un altre d’una falla de 80.000 €. Amb açò el que vull dir és que les comissions xicotetes també aposten per plantar falles “boniques” i contractar artistes fallers de renom per omplir les seues demarcacions. Apostar per la qualitat sempre és sinònim d’èxit, i açò és un fet que les comissions “xicotetes” tenen cada vegada més interioritzat. Tot plegat, de cara a la competició, la diferència estarà en el volum plantat. Però la grandària no importa, veritat? També hem d’analitzar el vessant satíric. I ací és on aquest estereotip es trenca definitivament. La crítica i la sàtira són una part importantíssima de la falla que moltes vegades cau en l’oblit de les denominades comissions “grans” i les seues falles envoltades amb milers de cartells amb versos que no diuen res o, pitjor, es dediquen a alabar la gestió de les institucions de torn. No ocorre així en les falles plantades per les comissions “xicotetes”, on sol haverhi menys escenes i, per tant, menys ninots, però els seus versos no vacil·len a l’hora de fer una crítica més punyent i actual de la qual pocs se’n salven. La crítica és l’essència de la falla, i fer una bona crítica és apostar fermament per la falla. O preferiu falles mudes? Crec que amb aquest xicotet anàlisi cau el mite que les falles “xicotetes” no aposten per la falla. Qualsevol comissió, amb les seues limitacions, aposta sempre per plantar la millor falla possible. Tot i això, encara queda molta feina a fer, i ara ja escric sense distincions de cens. Hauríem de plantejar-nos si la falla és realment el centre d’aquesta festa (així hauria de ser) i si ocupa el lloc que li pertoca en les prioritats de cada comissió. En la majoria no és així. Les comissions haurien de girar entorn d’aquest element i millorar la seua cultura de falla defensant als responsables de la confecció d’aquestes: els artistes fallers. Malauradament, aquest exercici marcat per la Covid-19, serà un bon moment per a analitzar si les falles, “grans” i “xicotetes” aposten per la falla.

108 - 109

Trenquem estereotips amb la figura del Ninot Indultat!

LA VOTACIÓ POPULAR ESTEREOTIPA L’INDULT? Juanjo Medina ≥ Revista Cendra

Web del Museu Faller de València, on trobareu una visita virtual a aquest, i també a les Exposicions del Ninot 2018 i 2019. Font: festesdevalencia.org

SÍ.

I amb esta afirmació donaria per acabat el text, encara que, pot ser, cal raonar un poc més eixa asseveració. És evident que, a poblacions com València, el vot del públic, que moltes vegades només vota la bonicor i es deixa abduir per propostes pensades per despertar el sentimentalisme folklòric i lacrimogen, ha arraconat als ninots que sí que ho són de veritat, aquells que en un metre quadrat —maleïdes mesures— fan una crítica àcida de l’actualitat, de la que els ninots fets ad hoc per optar a l’indult no solen fer gala. Al saturat Museu Faller de València es visualitza eixa influència, i ja des dels primers ninots indultats podem trobar figures costumistes i personatges populars que, això sí, integrats a la falla de la qual formaven part, tenien un sentit crític, que es perd a la col·lecció, sense cap referència a l’argument del cadafal ni del paper que feien els ninots al mateix. Com a exemple d’esta devaluació d’eixe paper podem referir-nos a l’indultat en l’any 1959, obra de Julián Puche per a la falla Peu de la Creu-En Joan de Villarrasa, que representa a un llaurador que, damunt d’uns basquets de taronges i uns sacs d’arròs, sosté en la mà esquerra una taronja i en la dreta una reproducció de la font de la Cibeles de Madrid, que per mitjà d’un tubet xuplava tot el suc de l’economia valenciana. És interessant com al costat d’alguns dels ninots s’ha instal·lat una fotografia del grup a la falla en la qual estigueren plantats, amb una explicació de l’argument tant del cadafal com del ninot, contextualitzant-lo així. I també, com en les targetes implementades en 2018 dins de les mesures per adequar el Museu al nostre temps, i per mitjà de les quals, amb el codi QR del qual disposen, es pot trobar en cinc idiomes —valencià, castellà, francés, anglés i italià— l’explicació de vint-i-cinc ninots i peces destacades de la col·lecció del Museu. Això sí, seria important poder ampliar estes referències a

110 - 111

Ninot Indultat (Peu de la Creu de València, 1959). Arxiu: Juanjo Medina

Ninot d’ Amb la poli en els talons, de Miguel Santaeulalia (Na Jordana de València, 1995). Arxiu: Juanjo Medina

la totalitat de figures indultades per a una major comprensió del visitant, principalment per a aquell que no coneix la idiosincràsia del Museu pel fet de ser una col·lecció tan heterogènia i més pareguda, si agafem com a referència les últimes dècades, a un museu de cera que a una col·lecció que hauria de ser satírica. I tot perquè de les figures indultades dels últims trenta anys, i excloent una o dues excepcions com, per exemple, el grup de Miguel Santaeulalia Amb la poli en els talons de la falla Na Jordana, salvat de les flames en 1995, els ninots indultats poc tenien a vore —tant per argument com per estètica i tècnica en la qual s’han executat— en el cadafal al qual acompanyaven, estant algunes vegades encaixats al mateix en calçador, sovint separats del cos de la falla o en un racó, amb la intenció de destacarlos, encara que realment semblaven molestar dins del cadafal, ja que moltes de les peces indultades dels últims anys són grups que una vegada plantats deixen de complir la funció per a la qual han estat concebuts, és a dir, furgar en la fibra sensiblera dels votants, qui per falta d’un esperit crític o analític d’allò que ha de ser un ninot, es deixen influir per la sobrecàrrega embafosa d’elements, ja que la decoració no sempre encertada —amb alguns elements de tot a cent— i una escenografia que devora als mateixos ninots, alguns dels quals no sempre tenen la qualitat necessària per a una figura presentada a l’Exposició què vol optar a l’indult. Així, la massa acaba votant figures o grups que, en la majoria de vegades, seguixen la pauta de buscar escenes bucòliques o de pretesa gràcia emprant xiquets, iaios, animalets, oficis perduts, personatges destacats de la cultura autòctona i situacions de melangia que aborronen al votant, i que han acabat per compondre una col·lecció gens demostrativa del que són els verdaders ninots de falla, i que no pot llevar-se de damunt l’olor de naftalina. Com es podria acabar en eixe vot (quasi) dirigit? Segurament no seria fàcil, i parle de la ciutat de València, llevar al públic i a les comissions que organitzen visites i excursions programades per l’oportunitat de participar directament en eixe triatge, i pot ser, es podria buscar una fórmula de percentatge de vot, que servirà per a triar un cert nombre de ninots escollits pel públic, perquè després un jurat més qualificat —si això no és un oxímoron— acabara per resoldre quin és l’indultat. Si està utilitzant-se esta fórmula per a diferents qüestions en la festa, per què per a l’indult no?

112 - 113

En l’indult hauria de primar el vessant crític. Ninot de Gustasco, de Jorge Doñate (Escalante-Amparo Guillem de València, 2020). Foto: JG Figueres

Tocar la fibra és un recurs fàcil a l’hora d’aconseguir l’indult. Ninot d’Extravagància, de David Sánchez Llongo (Exposició de València, 2020). Foto: JG Figueres

També seria interessant ordenar a l’Exposició les figures per número de cens i no per seccions, ja que l’actual distribució dirigix al públic a fixar-se quasi en exclusiva en les propostes de les seccions més altes —que a més estan millor distribuïdes en comptar amb més espai per a la seua exhibició— predisposant, en bona part, la intenció de vot d’aquells que soles busquen la bonicor i la cosa lacrimògena. Tots hem viscut com hi ha gent que passa quasi directament a les seccions més destacades, obviant propostes molt interessants en seccions més modestes. El fet que estiguen barrejades podria canviar opcions, evitant que els arbres no deixen apreciar el bosc. Una opció, que ja està implantada en poblacions com Torrent o Xàtiva, és la que siga directament un jurat que tinga fel per a, en totes les conseqüències, escollir els ninots indultats, i es fa sense que estos jurats sàpiguen a quina comissió o artista pertany el ninot. I sí, ens trobaríem en fallos —quin joc dona esta paraula per a estes coses— de jurats que, com sòl passar a la Festa, estan envoltats de polèmica, però la votació popular també la té, i més quan no es pot estar mai lliure de possibles manipulacions. Però també es pot vore com en algunes d’estes poblacions estan indultant-se propostes més properes als cànons estètics actuals, conformant museus fallers amb més diversitat d’estils i tècniques, cosa que enriquix les col·leccions d’estos museus, i permet conèixer una verdadera evolució del ninot. Este sistema de jurats en València, possiblement, baixaria prou el nombre de visitants a l’Exposició, en eliminar el cert morbo de votar, que mou masses. O no, mai se sap. La solució és més que probable que no siga cap d’estes opcions que acabe d’enumerar, més doctors té l’Església i les Falles tenen sabuts, que si alguna vegada es fiquen d’acord en fer un congrés faller, poden abordar moltes qüestions igual o més importants que esta, això sí, tal vegada tornarien a indultar-se verdaders ninots. Encreuem els dits.

114 - 115

Trenquem estereotips amb la realitat de l’artista faller!

LA REALITAT DELS ARTESANS FALLERS Robert Català Sempre hem dit que els

≥ Artista plàstic

artistes fallers i foguerers viuen “de categoria”, i com els monuments són “tan cars”, ells aconsegueixen un bon sou, però això no és així, ja que els artistes fallers viuen “penjats” per tot el que s’ha de pagar. Ser autònom, els treballadors, els materials i fins i tot, formar part del Gremi els costa diners.

Llegiu l’article El fràgil equilibri de les falles, de Manel Domingo. Font: El Salto

TRENQUEM ESTEREOTIPS D’ASPECTES CLAU PER A L’EVOLUCIÓ I CREIXEMENT DE LES FALLES

MT - 119

122

Benvolguda indumentària

138

Mónica Antequera

estereotipat sols en un gènere?

El teatre faller està

Josep Vicent Baldoví

126

reflexions d’un borinot

142

Toni Sancasto

del llibret? No... Que va!

Estereotips, pirotècnia i Falles:

Hi ha estereotips al voltant

Juan Gabriel Figueres

130

En Falles... Es menja malament

Paco Fernández

146

El simbolisme dels gèneres

Carmen Signes

134

mateixes cançons?

148

Noema Grau

Merche de la Guía

Les xarangues toquen sempre les

Reinventar-se

≥

La resta de sectors com la indumentària i la pirotècnia, i també

activitats falleres com la gastronomia, les

activitats culturals, els jocs de taula mantenen els estereotips tradicionals, encara que estan reinventantse. Un exemple és el llibret, que canvia de format i ha d’adaptar-se a una nova realitat.

Foto: @virruizphotography

120 - 121

Trenquem els estereotips de la indumentària fallera!

BENVOLGUDA INDUMENTÀRIA Mónica Antequera ≥ Periodista

Vocabulari de la indumentària valenciana. Font: Diputació de València.

Potser el rerefons d’aquest article seria diferent si les condicions socials i sanitàries que vivim des del mes de març foren altres. Quan es va declarar el confinament per la Covid-19, al saló de casa teníem penjada la il·lusió de les Falles 2020 i, en només unes hores, vam desmuntar la festa. Els nostres vestits, jupetins, mantellines i pintes tornaren als armaris a on dormen quan passa Sant Josep fins que desperta. Enguany, milers de valencians i valencianes hem hagut d’oblidar vestir-nos de falleres d’estereotip o icòniques, torrentins, saragüells, valencians del segle XVIII o del XIX. Potser quan arriben les Falles de 2021 només puguem triar un vestit per anar a l’ofrena –si ens deixen–, amb distància de seguretat, lluint com mai la nostra benvolguda indumentària, però amb mascareta. Eixe dia s’acabarà la polèmica de moltes dones entre un o tres monyos. Primer canvi de l’evolució que ens espera. Durant els mesos de confinament hem crescut físicament. Els menuts en altura, els adults en amplària. Potser al gener caldrà portar a arreglar a la modista –una vegada passe el Nadal de la segona onada–, les faldes curtes i els cossets estrets d’uns; comprar sabates i calces per altres com a regal de Reis. Afortunadament els adreços i pintes ens poden servir d’un any cap altre com ara els mocadors i sinagües. Però mentre a casa pensem com ens quedarà el que ens identifica amb les Falles, el sector de la indumentària enceta un exercici ple de dubtes i deutes. Mai havien imaginat aquesta crisi a les seues botigues i tallers. Impensable una manifestació del sector de la indumentària com la que es va celebrar fa uns mesos al centre de València, un vetlatori sense músics per a on cada març desfilem amb les nostres vestimentes per a recollir premis i portar flors a la Geperudeta. Fins ara teníem, dins el catàleg de possibilitats festives, la indumentària del XVIII que molts rebutgen perquè fuig del barroquisme del XIX. De vegades és complicat descriure ajustadament com són els fallers del s. XX per tractar-se d’una

122 - 123

Indumentària femenina i masculina (València, 2020). Foto: @virruizphotography

Complements de la indumentària d’una Fallera Major (Cullera, 2018). Foto: JG Figueres

barreja del que cadascú ha triat lliurement de fons documentals, influències del fet de vestir festiu i folklòric europeu. Ací també hi ha assessors i puristes, savis i inventors. Ens queda esperar que tot això passe, com deia la meditadora d’Escif que mai es plantarà a la plaça de l’Ajuntament de València. Resistir junts per a recuperar les Falles. Aleshores comprovarem si vestim estil postpandèmia o si els que continuen pagant la quota mensual a la comissió, han reservat part dels estalvis de vacances i altres escapades ajornades per a actualitzar la indumentària, sempre que la desocupació no haja arribat a les economies domèstiques. La recuperació ha de servir també per a respectar i estimar encara més la festa. De la mateixa manera que es renovarà el nostre vestidor de diari, ple de tendències retro i influencies vintage en els seus dissenys, la convivència d’èpoques a l’armari de la indumentària festiva no sols és enriquidor sinó necessari. Un homenatge als nostres avantpassats per a no oblidar-se d’on venim, però també un pas endavant per a mirar el futur amb perspectiva i tornar a omplir de motivació i il·lusió el nostre present amb una festa que és Patrimoni de la Humanitat. Poder conservar peces antigues, encomanar nous vestits amb influències del XVIII o del XIX, a on cadascú es trobe més afavorit, còmode i lluïdor per a mantenir viva la festa, seria la millor manera de mostrar a les noves generacions que alguna cosa de profit hem aprés d’aquesta pandèmia que ha escrit una pàgina atípica i inoblidable de la Història de les Falles.

124 - 125

Trenquem els estereotips al voltant de la pirotècnia!

ESTEREOTIPS, PIROTÈCNIA I FALLES: REFLEXIONS D’UN BORINOT Toni Sancasto ≥ Pirotècnic

Gaudiu d’una mascletà des de dins. Font: canal de YouTube de Pirofan

Avui en dia, és necessari que em plantege diverses reflexions en aquests temps pel que fa a la meua professió, la de pirotècnic, i la festa de les Falles, ja que semblem estar dins d’un terrorífic llibre que ha sigut escrit pel més fosc escriptor. Sembla que es vaticina un món i un futur fosc per a la pirotècnia en les Falles, i també en el món fester. Recorde que fa uns anys la pirotècnia era una part indispensable de la festa fallera, en la qual els monuments fallers eren búnquers de paper, cartó i fusta que tenien certa dificultat per a cremar-los, ja que hi ha hagut casos en els quals els monuments s’apagaven i s’havien d’encendre de nou. Era una lluita desencadenada entre la falla i el pirotècnic per veure si es cremava o no, havent d’intentar-ho diverses vegades fins que, per fi, s’encenia i es cremava. També recorde les mascletades en el carrer davant de les comissions falleres, sense tantes mesures de seguretat. Mai hem tingut cap problema, amb la col·laboració indispensable de les mateixes comissions a l’hora de disparar-les. En aquells temps, la pirotècnia era un gran art de la festa. Tots aquests records em fan reflexionar al voltant de si la pirotècnia manté el seu grau d’importància dins de l’entramat de la festa fallera. Rotundament, pense que, desgraciadament, ha minvat la importància en el món faller, i que els coets és la primera despesa en la qual hi ha retallades dins del pressupost de les comissions falleres. Si cal reduir una partida, quina és? Doncs, els coets. De tot el que treballàvem fa uns anys, ara només treballem un 20%, i això és molt dur per a un sector molt important dins d’aquesta festa. Ho explicaré amb diversos exemples. En primer lloc, s’ha disminuït la despesa en la cremà de la falla a causa de l’evolució dels seus materials de construcció, ja que el fet que les falles siguen de suro provoca que amb una mistera, un paper, i un got ple de benzina, s’encenga de seguida la falla perquè el suro és més inflamable que el cartó. Aleshores, la cremà s’ha convertit en un acte on sols hi ha una xicoteta traca perquè aparega el foc, sense cap mena d’adorns. En segon lloc, els diferents esdeveniments fallers com, per exemple, les presentacions falleres, cada vegada s’engalanen menys amb els elements pirotècnics, és a dir, hi ha retallades pel que fa a l’ús de les traques. Per culpa de quatre traques, es fa impossible quadrar les despeses de les presentacions...

126 - 127

Cada vegada s’inverteix menys en pirotècnia en actes com la cremà. Cremà de Paremiologia animal... En clau fallera!, de l’AC Falla El Canet (Cullera, 2019). Foto: @virruizphotography

Amb tot açò, fas una pausa, seus per a reflexionar o parlar i, sempre, els pirotècnics, ens fem les mateixes preguntes. Paga la pena seguir endavant després de tants anys? Som indispensables en el món faller? Ens dona forces per a seguir amb la fidelitat i respecte que hem demostrat a les comissions falleres? La pirotècnia ha passat de ser l’element per antonomàsia de la festa (és un estereotip clar d’aquesta), fins a arribar al punt de ser el seu ànec lleig. I ja només ens faltava la maleïda crisi de la COVID-19, la qual és de tal magnitud que ha afectat especialment el món de la festa i, per descomptat, a la pirotècnia. Açò és una catàstrofe, ja que l’aparició de la pandèmia va suposar que ens “tallaren el cap” en plena eufòria i se’ns van esvair totes les il·lusions. Açò, la veritat, dona per a escriure un altre article, però a continuació vull parlar d’un altre estereotip que vull plantejar i del qual estic totalment indignat. Són necessaris, realment, els carnets per a poder tirar coets? Estic d’acord en el fet que existisca el carnet per a Responsables de Grup de Consumidors Reconeguts com a Experts (RGCRE) perquè es puguen controlar els diferents esdeveniments de forma segura. Que hi haja un o diversos responsables en els esdeveniments que participen moltes persones em sembla correcte i, a més, puguen controlar que les persones que participaran estiguen en condicions de fer-ho amb les mesures de protecció oportunes. No obstant això, pense que el carnet de Consumidors Reconeguts com a Experts (CRE), sols serveix per a traure diners, ja que el material pirotècnic és molt accessible i es pot comprar si ets major de divuit anys en qualsevol botiga de pirotècnia, per tant, cadascú és responsable del que es fa. A més, conec a molta gent que s’ha tret aquest carnet, i encara ni l’ha rebut... Per a finalitzar, sols diré que he vist trencar molts estereotips en la festa fallera amb la meua experiència de més de trenta anys, i és per això que vull plantejar-vos una reflexió perquè es moguen les vostres neurones. Vos imagineu les Falles sense la figura del pirotècnic? Bo, sigueu feliços! Alguns ho intentem! #viuideixaviure

128 - 129

Trenquem els estereotips del binomi gastronomia i Falles!

EN FALLES…, ES MENJA MALAMENT Paco Fernández ≥ Poeta

Concurs de Paelles d’Alzira (2020). Font: canal de YouTube de Grup Televisió.

Això que diuen que en Falles es menja molt malament, jo no estic gens convençut i mentre prenc un vermut us conte el meu argument. Les Falles són moltes coses i són motiu d’alegria, són ninots, són desfilades, monuments i mascletades, i també gastronomia. Gastronomia ‘casalera’, que és la que fan al casal, on la gent que és molt fartera, durant la festa fallera, menja com un animal. Alguns no tenen control i quan l’ambient és festiu solen fartar amb excés i diuen que mengen més que una revolta de riu. Van a esmorzar i a dinar i beuen barbaritats, i quan sopen en la Falla, si han begut molta cassalla, acaben engarrofats.

130 - 131

Ninot de Falles Emotion, d’Agustín Torralba (Creu i Mislata de València, 2020). Foto: JG Figueres

Tots no som tan imprudents, tots no fem animalades, però hi ha alguns elements que mengen abundantment i peguen bones fartades. Al casal es menja bé, açò ho dic per experiència, hi he menjat moltes vegades arrossos i fideuades que no tenen competència. Feu el favor no abuseu, no mengeu inconscientment, i si beveu a la gana, per no fer-ho com Déu mana, tindreu el vostre escarment. Després sereu responsables i tindreu remordiments quan la gent diga que en Falles es beuen moltes cassalles i que es menja malament. Esta és la meua teoria i qui no pense com jo, que ho diga amb filosofia o que faça altra poesia donant la seua opinió.

132 - 133

Trenquem els estereotips al voltant de les xarangues falleres!

LES XARANGUES TOQUEN SEMPRE LES MATEIXES CANÇONS? Noema Grau ≥ Professora de música

Xaranga a les Falles de Picassent. Font: canal de YouTube de Xe que Xaranga

Alguna vegada vos heu parat a pensar quin tipus de música sona en els diferents actes fallers?... Penseu-ho bé..., no? Doncs vos convide a tots vosaltres a submergir-se amb mi, a través d’este article, en l’èxtasi de què és la música fallera; segur que aprenem tots junts. Primer que tot, dins del món faller i de la nostra volguda festa, un dels vessants més importants i que sense ella, per a mi, la festa no tindria cap sentit, és la música i, amb ella, l’agrupació musical característica que participa en estos esdeveniments, l’anomenada xaranga. Tots sabem o hem sentit parlar del que és una xaranga, però per a tot aquell que tinga algun dubte, que no es preocupe, que jo li ho explique ràpidament. La xaranga és un grup reduït de músics format de 10 a 20 persones, més o menys, que toquen instruments de la família del vent i de la percussió, i són els encarregats d’amenitzar, en este cas, els diferents actes fallers. I que podem dir del repertori musical de les xarangues? Doncs, segons amb qui parles, et dirà una cosa o et dirà una altra, cadascú té la seua opinió i les seues pròpies vivències, però m’agradaria ser en esta ocasió objectiva i fer una xicoteta anàlisi de la música que ens acompanya en la festa més important que tenim els valencians. Hi ha molts estereotips que diuen que els músics sempre toquem la mateixa “cançoneta” i és veritat, moltes vegades la toquem, però perquè els mateixos fallers ens demanen sempre les típiques cançonetes de Falles. Ells sempre comencen cantant i, per descomptat, amb la coreografia corresponent, que si tírate de la moto...de la moto tírate, que si el caballo camina pa lante... el caballo camina pa trás..., i moltes més que a tots ens venen a la ment, és a dir, les típiques de tota la vida de Falles, he, he, he! Però sí que cal dir que les xarangues, cada any, es reinventen, com diu el refrany, renovar-se o morir, i al repertori clàssic faller, sempre afegixen noves versions de les últimes cançons que escoltem pels mitjans de comunicació i com no, de la cançó de l’estiu. Clar, a banda de les “cançonetes” típiques de falles i de les versions de cançons més comercials, tenim els tradicionals pasdobles que en la festa valenciana no poden faltar, encara que alguna vegada es pot escoltar algun que no és tan conegut, no entendríem actes fallers com l’ofrena de flors sense pasdobles tan populars com El Fallero, Ragón Fález, Xàbia, Tercio de Quites, Paquito el Chocolatero..., sempre toquem els mateixos

134 - 135

Xaranga amenitzant una cercavila (Cullera, 2013). Foto: JG Figueres

Xaranga Amb el cul a l’aire (Cullera, 2019). Foto: Jan van Geeloven

pasdobles? Doncs, normalment si,

Pel que fa a la meua experiència

però unes falles sense estos pasdobles

personal, a banda d’haver format part

serien com una paella sense arròs, li

com a clarinetista de diferents xarangues,

faltaria l’ingredient fonamental.

també vaig ser membre del tribunal del concurs de xarangues Ciutat de Sueca

També m’agradaria destacar la tasca que

durant tres anys, on vaig poder comprovar

estan duent a terme moltes xarangues

de primera mà la qualitat que tenen els

des de fa ja alguns anys, quedant cada

nostres músics, tant pel que fa a fer

setmana per a assajar i treure versions de

música, i també pel fet de fer versions

les noves cançons del moment, i després

de cançons actuals i d’aquelles que mai

participar en els concursos de xarangues

passaran de moda, aconseguint una

que tan de moda estan últimament. Són

riquesa tímbrica amb totes les veus dels

concursos organitzats per les mateixes

diferents instruments que m’atreviria a dir

comissions falleres i en alguns casos

que moltes vegades superen a la cançó

per les Juntes Locals Falleres i on hi ha

original. Del resultat d’estes actuacions,

premis econòmics prou importants, però

podem traure la idea en ferm que estos

sobretot i el més important, és la qualitat

concursos també ajuden a fomentar la

de música que s’arriba a poder escoltar en

creativitat musical, i també a aconseguir

estos concursos. Es crea un maridatge de

nous arranjaments musicals que després

música, vestuari, coreografia, colors... Que

del concurs podrem escoltar i gaudir en la

moltes vegades ens deixa bocabadats.

festa fallera.

Estos concursos de xarangues, on

Bé, per anar acabant, i després

queda evidenciat que els músics no

d’haver fet aquest breu viatge pel món

deixen de reinventar-se any rere any,

musical de la nostra festa, crec que

se celebren normalment als mesos

ens ha quedat prou clara la tasca que

d’estiu, ja que solen ser a l’aire lliure.

els nostres músics duen a terme a

Alguns dels pobles on podem gaudir

cadascun dels actes fallers, sempre

d’estos espectacles musicals són

donant el millor que saben, reinventant-

Tavernes, la Vall d’Uixó, Bunyol,

se en cada nou exercici faller, i

Canals, Alzira, alguns anys s’han

mantenint vives aquelles cançons i

celebrat a Sueca i en algunes ocasions

pasdobles que mai podran faltar a la

s’han intentat organitzar a Cullera, on

festa fallera.

malauradament, mai s’han dut a terme.

136 - 137

Trenquem estereotips en el teatre faller!

EL TEATRE FALLER ESTÀ ESTEREOTIPAT SOLS EN UN GÈNERE? Josep Vicent Baldoví ≥ Actor de teatre

Sainet presentat al concurs de Lletres Falleres, que opta al Premi Bernat i Baldoví de la Junta Local Fallera de Sueca

Podeu llegir el sainet Una cita a cegues. Autor: Francisco Javier Fernández

Habitem en un món i en una societat que camina molt de pressa. Tot passa massa ràpid, tot sembla estar penjant d’un fil. Aquesta mateixa societat on vivim ens ofereix inspiració, ens obliga a reinventar-nos, a innovar i a estar contínuament en una lluita constant amb nosaltres mateixos i amb la resta de la gent. Però de vegades, ens oblidem que és millor caminar junts. Sense competir, donant abans de rebre i sumant en compte de dividir. Sembla que el poble també ho té clar. Vol diversitat de disciplines i diversitat dins de cada disciplina. Perquè abans de ser creadors o artistes, també som públic i espectadors d’una societat cultural plena de colors i sabors. En la varietat està el gust. La cultura és la font més gran de riquesa que posseïm. No ens oblidem que un poble sense cultura és un poble sense identitat, un poble abocat a l’oblit i sempre manipulable per als que ens governen. Sembla molt agosarat per la meua part parlar del teatre, amb tot el que significa esta paraula. El fet d’anomenar-la fa que se’m posen els pèls de punta. Soc un aficionat que segueix formant-se dia a dia per fer una de les coses que més li agrada, pujar als escenaris. Huit temporades representant papers en obres de teatre de tota classe. Comèdia, drama, teatre clàssic, teatre de carrer i, per descomptat, també sainets. Pujar dalt d’un escenari suposa un gran repte. Un acte de valentia. Com en tantes i tantes situacions que vivim a la nostra vida, ens hem de plantejar en cada moment, com afrontar-la. De vegades ho resoldrem d’una manera i en altres ocasions actuarem d’una altra ben distinta. És el mateix que ocorre al teatre, la representació d’un paper. Perquè com diu la cançó “La vida és pur teatre”. Bernat i Baldoví, autor dels primers llibrets de falla, va ser l’iniciador del teatre popular valencià, és a dir, del sainet. Fins ara, el sainet ha estat present com a gènere teatral associat des de sempre a les falles. La societat valenciana s’ha sentit sempre identificada amb aquesta varietat literària i la seua representació als escenaris. La vida dels valencians representada amb sàtira, amb humor i amb eixe vocabulari groller que tant li agrada escoltar a la gent, sobretot quan es parla de pius i figues. En una gran majoria, els espectadors volen evadir-se dels conflictes de la vida real i divertir-se. Riure i passar una vetlada agradable. Sembla com acomodar-se en la rutina. Vestuaris senzills, escenografies molt pobres, guions semblants, personatges molt poc treballats i

138 - 139

Representació d’un sainet en el Concurs de Teatre Faller de Cullera (2012). Arxiu: Àlex Morales

Representació d’una comèdia en el Concurs de Teatre Faller de Cullera (2020). Foto: Fernando Navarro

sobretot cap o poca crítica a la societat actual. La finalitat és fer riure, que tot i això, de vegades està molt bé, però amb un fil argumental molt feble. L’evolució de la societat, i perquè no dir-ho, l’evolució cultural en el món de les Falles, suposa un canvi qualitatiu important. Des del mateix llibret de falla, molts d’ells verdaderes obres d’art, fins al nivell excepcional en la representació d’obres de teatre de primer nivell, han educat a un públic exigent a mesura que han anat consolidant aquest altre gènere teatral. El treball constant per part de les comissions i l’aposta seria per part de persones que s’han atrevit i que estan sempre disposades a sacrificar el seu temps. Perdre moltes hores de son als assajos, confeccionar vestuaris increïbles o elaborar escenografies fantàstiques. El món del teatre té un enorme potencial a tots els nivells. Molts fallers i falleres que comencen amb un nivell aficionat per provar, acaben per sentir l’anomenat “verí del teatre” que fa que ja no puguen abandonar i esperen amb il·lusió el seu pròxim paper. He tingut el plaer de formar part del jurat de concursos de teatre faller i he de reconéixer que moltes de les obres que he vist no tenen res a envejar a les que puguen representar els i les actrius professionals. El que cal és mantindre la il·lusió, mantindre viva la flama de la cultura en les falles. Donar suport des de les institucions, promocionar amb tota la força i mitjans disponibles perquè la gent acudisca a veure els espectacles. El més decebedor és veure les sales mig buides després dels esforços que suposa crear una obra i oferir-la al públic. No és suficient anar a veure el grup de teatre de la meua falla i després no tornar fins a l’any següent. Ara més que mai i tal com es presenta esta situació tan complicada en els pròxims anys, hem de donar-li una espenta. És temps d’obrir el teló, de pujar als escenaris i d’omplir les sales amb els sainets o amb altres gèneres de teatre, perquè com va dir Lorca: “Un poble que no fomenta el teatre és un poble mort” Visca la Cultura, visca el teatre i visquem més que mai les falles.

140 - 141

Trenquem estereotips pel que fa als llibrets fallers!

HI HA ESTEREOTIPS AL VOLTANT DEL LLIBRET? NO... QUE VA! Juan Gabriel Figueres ≥ Coordinador d’aquest llibret faller

Recopilació dels llibrets fallers publicats en 2021 feta per José Francisco Carsí. Font: perfil d’Issuu de José Francisco Carsí

No ni poc! Aquesta és la resposta a l’exclamació absurda del títol d’aquest text. El llibret faller és un niu d’estereotips, un lloc on es concentren un bon grapat d’estereotips que produeixen nombrosos debats, moltes vegades a causa de centrar-se a fer-los per a aconseguir un premi. És el moment de quedar-se ben a gust i començar a malparlar d’ells. No trobeu? Allà anem! Estereotips en la part estètica del llibret En primer lloc cal parlar de les dimensions del llibret, ja que segons l’any en el qual ens trobem, hi ha algunes modes pel que fa a les dimensions dels llibrets. En el seu començament, predominava el format de quarteta (17 x 24 cm); a principis dels noranta, el format foli; a principis de segle, el format característic de les pàgines grogues; i ara, últimament, un format quadrat, igual em dona que siga 21 x 21 cm que 22 x 22 cm. Quadrat és! Després de la situació que estem, amb l’excusa de reduir despeses, és probable que veurem formats A5 (14,8 x 21 cm)... Com aquest! És a dir, diferents èpoques, diferents estereotips. Un dels debats més grans a l’hora de fer un llibret és el material de la portada. El fer una portada dura tal vegada ens mostra l’estereotip de tindre un llibret amb més glamur, però realment fa més difícil la lectura del llibret perquè pesa més. Tal vegada, només paga la pena fer un llibret amb portada dura amb dimensions petites, per donarli consistència. En formats grans, tal vegada siga millor una coberta tova i, si pot ser, amb solapes, perquè no es deteriore. Per tenir una tapa dura, un llibret no és millor. Pel que fa al disseny en els llibrets de falla podem trobar-ne de molt tradicionals i altres molt minimalistes. En aquest cas, l’estereotip del qual es parla és que com més carregat el disseny, és millor, però tal vegada no és així, ja que aquest tipus de disseny amb tants elements decoratius dificulta la lectura del llibret. Un disseny minimalista facilita la lectura, encara que s’haja pres com a estereotip el fet que semble que estigues perdent diners perquè no gastes paper o que el llibret siga insuls perquè no està ple de floritures. En relació amb la impressió, cal dir que la impressió digital estava estereotipada perquè semblava que la qualitat era la mateixa que la impressora que tenim a les nostres cases,

142 - 143

Hi ha varietat en els llibrets fallers pel que fa als formats, continguts, materials, dissenys... (Cullera, 2021). Foto: JG Figueres

Les temàtiques dels llibrets han de ser originals (Cullera, 2020). Foto: JG Figueres

però actualment no és així perquè

faller, inclús en la mateixa ciutat. És per

ha aparegut nova maquinària que ha

això que, tal vegada, s’hauria de buscar

aconseguit que quasi no es diferencie

l’originalitat per tal de crear continguts

entre una i altra. Sempre s’ha dit que

diferents i innovadors per tractar de fer

els bons llibrets han estat impresos en

coses noves, si no, estereotipem les

impressió òfset o tradicional, encara que

temàtiques any rere any. Quina serà la

això ja no és cert.

temàtica estrela del 2021?

Estereotips pel que fa als continguts

Estereotips en l’ús i en el paper del

del llibret

llibret en la festa de les Falles

Fins als anys huitanta, els llibrets

Ací el gran estereotip que cal trencar.

posseïen les explicacions de les falles,

La majoria dels fallers no es lligen el

els càrrecs representatius, un recordatori

llibret, i sempre hi ha algun graciós

fotogràfic, i la guia publicitària. A finals

que es burla perquè diu es fa una feina

dels noranta, van incorporar textos i

que serveix per a arreplegar pols en

monogràfics i, actualment, l’estereotip és

una prestatgeria, i que l’únic interés

tenir un llibret al voltant de 400 pàgines

és veure les fotografies i buscar el seu

(com més sucre, més dolç), en les quals

nom en el llistat per a veure si està.

hi ha de tot, llibrets fets amb idea i llibret

El més graciós de tot açò és que, de

que omplin d’articles els seus llibrets

vegades, no t’aporten fotografies i

sense cap sentit sense respectar la

no tenen cap motiu per a queixar-se.

idea del llibret. Encara que, actualment,

Inclús, també intenten boicotejar-lo

és més fàcil dir això sense llegir-se els

perquè diuen que no aporta diners a la

llibrets... Un altre estereotip.

comissió.

En aquest apartat també s’inclou el fet

Conclusió

de triar una temàtica, ja que triar-ne una o una altra per al llibret ve donat,

Com en altres activitats del món faller,

de vegades, als temes que puguen

el llibret posseeix estereotips que cal

estar d’actualitat, per tant, aquest fet

trencar, ja que seria molt bo per a la seua

provoca que, durant un any, hi haja

imatge. És per això que cal que els que

molts articles repetits i molts llibrets

fem llibret obrim la ment, ens reinventem

que semblen germans durant l’exercici

i observem. Serà el millor camí.

144 - 145

Trenquem estereotips pel que al gènere amb els jocs de taula!

EL SIMBOLISMES DELS GÈNERES Carmen Signes ≥ Artista il·lustradora

Els símbols sexuals de la dona i de l'home estan invertits pel que fa a colors, mentre que els símbols dels jocs del truc i el parxís es mostren oberts als sexes.

Llegiu l’article I tu, a què jugues? Juguem en igualtat, text per a infants relacionat amb el tema. Font: L’Hora Lliure

Trenquem l’estereotip que les comissions sempre fan el mateix!

REINVENTAR-SE Merche de la Guía ≥ Fallera

Crida Virtual a les Falles de Llíria (2021). Font: canal de YouTube de l’Ajuntament de Llíria.

“Quan una persona ha d’enfrontar-se a un canvi important en la seua vida o el seu entorn, negatiu o positiu, que sol ocórrer de manera inesperada” Us sona? És la paraula de moda, reinventar-se, i això és el que fa huit mesos que estem escoltant en tots els mitjans de comunicació i en els nostres cercles de treball i amistat. Quan el 13 de març ens van dir que tots estàvem confinats a casa i que no hi hauria falles, pensàvem que s’acabava el món. Què faríem, nosaltres els fallers, aqueixa espècie humana acostumada al contacte, a les relacions socials i a la competició en tots els àmbits? Això suposava la fi de tot pel que havíem treballat durant 365 dies. Algunes falles ja eren al carrer, la beguda i menjar de la setmana fallera comprada i emmagatzemada, les orquestres contractades, les carpes, taules i cadires preparades per a exercir la seua funció, les flors de l’ofrena i les bandes de música a l’espera d’inundar els carrers d’olor i so, però tot se’n va anar al trast. Una feliç pandèmia va truncar tots els plans. Però això no anava a quedar així, els fallers no podíem quedar-nos de braços plegats. Calia continuar fent actes, juntes, esdeveniments, campionats, concursos, això sí d’una altra forma, per altres mitjans. Com? Sí, calia reinventar-se, calia començar a conéixer i manejar programes com a Zoom, Jitsi Meet o Skype, per a poder organitzar les nostres juntes directives o generals a través d’estes aplicacions en línia. Per a poder veure’ns de nou les cares, encara que sense abraçades ni besos. Fins als nostres majors han aprés a manejar l’ordinador. Ha suposat un gran esforç, però una gran satisfacció, perquè sense estos programes no haurien pogut veure als seus millors amics, als seus rivals de truc, parxís o dominó. Calia posar-se les piles i proposar activitats en Instagram, Facebook o YouTube. Estes xarxes socials ens permeten mostrar al món el nostre

148 - 149

dia a dia. Activitats que feren més suportables les hores de confinament. Ací, totes les delegacions van organitzar activitats per a tindre entretinguts a tots els fallers. I així, es van començar a organitzar campionats Commemoració virtual del dia del llibre 2020

i concursos de receptes de cuina, redacció, poesia, fotografia, balls,

per part de la comissió

playbacks, esports en línia, disseny…,

de la Falla El Canet de

i també rifes, sorteigs i tómboles.

Cullera (2021).

Activitats per a totes les edats, tant per

Font: pàgina de Facebook de l’AC Falla El Canet de Cullera

als infantils, com per a juvenils, adults i sèniors. El tancament va ser més suportable, cada setmana teníem una activitat, sempre en família, sempre junts, sempre compartint. Els famosos cuiners de la falla es reinventaven elaborant paelles enginyoses i atrevides, els més xicotets gaudien amb els balls en TikTok, els juvenils competint amb jocs en línia., o els manetes ens mostraven els seus treballs manuals i ens ensenyaven a fer-les. Però la nostra comunicació no acaba ací, llavors es comencen a formar els famosos grups de WhatsApp. El grup de tota la comissió, el grup de la directiva, els grups de les diferents delegacions. I com sempre hi ha algú que destaca per damunt dels altres, el més actiu en les xarxes socials, el que més

desimboltura té, el que sap manejar més aplicacions, a esta persona l’anomenarem la influencer de la comissió, l’encarregada de transmetre tots els missatges del president o presidenta de la forma més alegre i divertida possible. Qui va dir que les falles sempre fan el mateix? Qui va dir que les falles no innoven? Ací teniu l’exemple, ja que hem aprés anglicismes a la força,

Plantà virtual de la comissió Dos de Maig de Paterna (2021). Font: canal de YouTube de la falla Dos de Maig de Paterna.

paraules abans desconegudes en el nostre llenguatge, com Zoom, Jitsi Meet, Skype, Facebook, Instagram, YouTube, Influencer, WhatsApp, TikTok, les quals han passat a formar part del nostre vocabulari. Ens hem convertit en presentadors, periodistes, xefs, actors, comunicadors, escriptors, etc. Hem aprés a realitzar abraçades i besos virtuals. Hem aprés a comunicarnos per videoconferències, o hem aprés a quadrar comptes sense haver realitzat els actes. Els fallers estem fets d’una altra pasta, som incombustibles, només la falla és el que es crema, els fallers seguim en peu dia a dia, i sabem reinventar-nos per a aconseguir que la millor festa del món no desaparega. Perquè la festa de les falles no existiria, si no existiren els fallers.

150 - 151

TRENQUEM ESTEREOTIPS DEL COL·LECTIU FALLER

MT - 153

156

Típics tòpics... dels Fallers

176

José Ramón Cerdà

Susana Bou

160

El col·lectiu faller...

180

Sols vol festa i alcohol?

és anar a figurar?

Noemí Pérez

David Ferrer

164

El col·lectiu faller és homòfob?

186

José Moreno

Manuel Muñoz

170

Els càrrecs en les juntes

190

estan estereotipats?

Dafne Gómez

Té preu ser Fallera Major?

Pertànyer a un organisme faller

No és món per a joves, el faller

La germanor fallera... Eixe conte

Gemma Altur

174

≥ El col·lectiu faller és una font d’estereotips en el món de les Falles. Costums, alcohol, reivindicacions

Fidelitat a l’amo

socials, joventut, germanor... Són

Reyes Pe

alguns dels exemples on trobem estereotips del col·lectiu faller, representat de manera estereotipada per la indumentària fallera...

Foto: @virruizphotography

154 - 155

Trenquem els estereotips de comportament del col·lectiu faller!

TÒPICS TÍPICS... DELS FALLERS José Ramón Cerdà ≥ Trellater

Llegiu l’article Alimentar els tòpics fallers de la pitjor manera possible, de Manuel Muñoz (2018). Font: http://diarilaveu.com

Les falles són festa nascuda del poble, Patrimoni lmmaterial de la Humanitat. Plenes de cultura sana i entranyable, amb molt de passat, futur i actualitat. Festa suportada per valents abnegats, amb molta voluntat, tenacitat i ofici. Que a les falles estan entregats, sense importar-los el sacrifici. Així i tot, alguns diuen dels fallers, que són incívics i maleducats. Inconscients, vividors i “cassallers”, i que quasi sempre van... bufats. Que els agrada el “comboi” en grup, fer soroll i molestar. Que traguen com un embut, i sempre estan a punt de menjar.

Que beuen com a esponges, “roseguen” com una revolta de riu. I mengen com a canonges, amb un tic... additiu. Que no tenen pèls en la llengua, ni cap sentit del ridícul. Que els agrada la veritat crua, i l’esperit festiu, diürn i noctàmbul. Però, no es pot anomenar faller, a tot el que tira coets per doquier. Ni culpar de conductes incíviques al carrer, a tot el col·lectiu fester. La majoria de crítics amb els fallers, són avorrits, apàtics i amargats. Insociables, fetillers, i sempre estan enfadats.

156 - 157

El col·lectiu faller no només es dedica a menjar i a beure en Falles. Presentació del llibret de l’AC Falla El Canet (Cullera, 2019). Foto: @virruizphotography

El col·lectiu faller fa cultura com, per exemple, teatre. Assaig del grup de teatre l’AC Falla El Canet (Cullera, 2013). Foto: JG Figueres

Els fallers... Gaudeixen amb el mèrit compartit, amb tot el poble i veïnat. Sense explicar el que han patit, ni les suors que els ha costat. Del seu passat estan orgullosos, Assumeixen en silenci,

i de la seua festa... són incondicionals.

decepcions i fracassos.

Amb els coets, molt meticulosos,

I fan de cada exercici,

i com a persones... excepcionals.

una superació de nassos. Donen ocupació i treball, De la seua alegria i el seu art, fan un còctel compartit. Per tot el món festejat,

a artistes i creadors... A floristes i músics a destall, a l’hostaleria i a dissenyadors...

i per tot lloc repartit. Promouen actes culturals, Són esplèndids i generosos, sentimentals i emocionals. I defensen com a gossos,

exposicions, música, teatre... I tenen oberts els seus casals, a gent del seu barri o de qualsevol altre.

els seus valors tradicionals. Sempre estan disposats a col·laborar, Si ajunten l’esmorzar amb el dinar, és perquè els agrada la tertúlia. Alternar, conversar i comentar,

perquè són generosos i solidaris, I no els espanta treballar, en assumptes comunitaris.

qualsevol notícia o anomalia. Mantenen amb el seu esforç, la festa de tots els valencians. Amb sacrificis i suors, que suporten com a titans. I ja acabe, perquè després de tot l’exposat, queda clar, senyores i cavallers. Que hi ha molt d’immerescut atac, amb els tòpics típics... dels fallers.

158 - 159

Trenquem estereotips al voltant d’allò que vol el col·lectiu faller!

EL COL·LECTIU FALLER... SOLS VOL FESTA I ALCOHOL?

Noemí Pérez ≥ Fallera de la Falla La Bega

Llegiu la reflexió Falles AMOR-ODI, de Vicent Marco (2015). Font: http://vicentmarco.com

Abans de desenvolupar el tema que ens ocupa, m’agradaria que els lectors i les lectores enumerareu en un top 3 les raons per les quals vau decidir formar part d’una comissió. Si, per casualitat, un dels motius és la festa o similars, aquest article vos interessa. Ara que ja tenim localitzat l’eix vertebrador del text, procedirem a fer una pluja d’idees al voltant del terme ‘festa’. A mi, d’entrada, se me n’ocorren un parell: música, balls, menjar, alcohol (no el de desinfectar), comboi, gent... i para de comptar. Perquè com algú diga que quan s’imagina una festa el primer que li ve al cap és el campionat de truc o la promoció del valencià li diré que això no és de veres, que en el que tothom pensa és en la missa de Sant Josep. Una festa de por. La trista realitat és que la majoria de la gent només es queda amb la pluja d’idees que hem fet prèviament quan es parla de Falles i són poques les persones que volen vore més enllà. No pretenc justificar als fallers i les falleres, però em sembla injust que se’ns etiquete de borratxos quan el problema ve de molt lluny. En tot el món està molt arrelat el consum d’alcohol per a celebrar esdeveniments. Que el Liverpool guanya la Champions League? Alcohol. Que s’ha acabat la temporada d’exàmens? Alcohol (tant si aproves com si suspens). Que soterren el tio Johnny a Ohio? Alcohol. I així podria seguir durant tot l’escrit. El ben cert és que hi ha una evidència que ningú pot negar. La relació de la humanitat amb les begudes alcohòliques té tants segles que es fa pràcticament impossible desvincular l’un de l’altre. Ara bé, les coses no són ni blanques ni negres. I la vida són decisions. M’agrada pensar que si les Falles han arribat tan lluny, és perquè hi ha molta gent que treballa de valent per tal que el món conega la nostra cultura. I no estic parlant només dels artistes fallers. Parle dels fallers i falleres que estan en constant moviment i malgrat la faena, els estudis, la llar i la família; sempre dediquen una increïble quantitat del seu temps a traure comptes, a fer viatges al taller o fins i tot a organitzar actes i activitats en les quals no podran fer acte de presència. I tot açò sense cobrar un cèntim.

160 - 161

Aquesta és la imatge estereotipada del col·lectiu faller. Festa del 9 d’Octubre al casal faller (Cullera, 2019). Foto: JG Figueres

Aquesta, entre d’altres, és la vertadera imatge del col·lectiu faller. Lliurament de premis al contingut didàctic i cultural en un llibret de falla (Sagunt, 2019). Foto: AC Falla Santa Anna de Sagunt

Realment algú creu que hem arribat a ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO únicament per l’alcohol? Si actualment tenim el reconeixement mundial que tenim i hem aconseguit que la festa perdure durant tantes dècades és gràcies a la gent que s’esforça per transmetre uns costums i una cultura. Dins d’una falla tenim un ventall de possibilitats enorme i en funció dels nostres interessos podem elegir quina part del nostre poble podem explotar. Encara que, de vegades, poden destacar en més d’un àmbit, normalment cada comissió decideix apostar per un tema en concret i en l’àmbit local, per exemple, cada vegada tenen més renom. I és que moltes falles de Cullera són conegudes en tota la província per la gran competitivitat en monuments de secció especial, per les obres de teatre que participen en concursos o per l’elaboració del llibret. Com podeu constatar, la festa valenciana per excel·lència és molt més que cassalla i cervesa. No obstant això, pense que a hores d’ara ens trobem en un moment en el qual aquest estigma cada vegada té més pes i és a causa d’uns quants factors. Però el primer i contra el que no podem lluitar és el canvi social durant les últimes dècades. Abans naixies a un lloc, creixies, et donaves d’alta en una comissió, et reproduïes i mories tenint totes les insígnies de la falla, de la Junta Local Fallera i de la Junta Central Fallera. Ara això ja no passa. Actualment la gent en lloc de sopar els divendres al casal prefereix anar al restaurant nou que han obert, o en el pont del 9 d’octubre aprofita per a viatjar en compte d’organitzar una setmana cultural a la falla. I és que al final les persones fan la seua vida i això no es pot criticar. I què podem fer contra açò? Per a mi la resposta és ben senzilla. Hem de procurar crear un bon ambient, parlar amb els més majors de la falla -són dels que més aprendrem- i inculcar els valors de la festa als més joves. Si coincideixen uns quants fallers que reunisquen tots aquests requisits, la resta va rodat.

162 - 163

Trenquem estereotips al voltant d’allò que vol el col·lectiu faller!

EL COL·LECTIU FALLER ÉS HOMÒFOB?* José Moreno ≥ Faller de l’AC Falla El Canet

* Aquest article participa en el Xé concurs d’articles de llibret Falles 2021 organitzat per la JLFC sota el patrocini del Molt Il·lustre Ajuntament de Cullera.

Borinot el que no bote, de Bajoqueta Rock (2015). Font: canal de Youtube de Ca Nyot

–

(Durant la cercavila) Formem: dones davant, homes darrere.

–

Què fa Jose davant i nosaltres darrere?

–

Ell és marica, no passa res.

Vos respondré amb una cançó: “Maricón el que no bote. Maricón el que no bote. Maricón el que ha botat”. Homòfobes? Masclistes? Elitistes? Doncs sí, però no tant com creiem. Que alce la mà aquella persona que no haja cantat amb només llegir les primeres paraules d’aquest article, o qui no haja ballat aquesta cançó a una cercavila mentre escampava el cubata que portava entre les mans. Totes, incloses les mariques com jo, ho hem fet. I què penseu, que ens ofenem quan l’escoltem o la cantem, o que com és una cançó típica i tradicional no assumim les seues connotacions homòfobes de burla? Doncs bé, en aquestes breus paraules, un faller que perd oli (però mai un cubata) intentarà esbrinar si les falles són o no una festa homòfoba. Si ens remuntem ja no a l’origen pagà de la festa, sinó a la revisió propagandística que l’època franquista va fer de les Falles, vos diria que, clarament, el col·lectiu faller era homòfob. A finals d’aquesta etapa, per exemple, el desaparegut curtmetratge de La Fallera Mecànica de Lluís Fernández (una espècie de Veneno de los Javis del final de la dictadura) va crear un gran “drama” regional del sector més conservador faller (i majoritari) en mostrar en pantalla un travesti que criticava de manera provocadora i sexual justament això, l’homofòbia, la jerarquització, el masclisme i, sobretot, la figura pitxer de la fallera que mostrava la nostra festa. Per l’amor de Déu, una fallera major amb penis! Com gosen humiliar d’aquesta manera la nostra festa? Quin despropòsit!

164 - 165

I ara? Ho podríem tolerar? Podríem trencar la regla establida, la tradició d’arrels profundes (que, eh, compte, naixen de la invenció franquista i no del seu origen pagà) de la festa fallera? Ara crec que sí, perquè la tolerància al món faller ha anat obrint-se pas. Cap persona (mentalment estable) se sorprén del fet que una dona puga i vulga presidir una falla, no? Doncs ara ja no ens podem sorprendre de què els presidents de JCF siguen maricons, ja que en tenim un parell que han declarat obertament la seua condició sexual, encara que no dominen molt l’anglés. L’altra prova de l’abans de tolerància fallera el podem trobar en els atacs homòfobs que es produeixen (reiteradament) als monuments que contenen escenes de reivindicació homosexual. Fa només dos anys, el ninot indultat infantil de la falla l’Amistat de València, obra de l’artista Cristian Garcia, que representava a dos xicots mostrantse afecte mitjançant un bes, va ser destrossat amb violència per alguna persona homòfoba o, simplement, algú que segueix fent búfals a Altamira. Aquest fet pot ser mostra de tolerància? Òbviament, és un atac homòfob dirigit al més representatiu de la festa fallera: el monument. Però també és clarament una mostra del fet que les falles, incloses les infantils, incorporen (sense tabús) escenes amb temàtica LGTBI que reforcen i defensen els seus drets i, sobretot, els fan visibles a tota la societat. I que, per altra banda, contraresten la imatge excessivament burlesca i humiliant que seguien les representacions homosexuals als ninots efeminats d’anys anteriors. També un gran rebombori va alçar la portada de la revista EGF and the City, que mostrava a dues dones abillades amb la indumentària tradicional, besant-se i declarant obertament el seu amor. A parts iguals s’hi van alçar opinions de defensa i de contrarietat: les primeres que donaven suport i visibilitat a aquesta realitat a la festa valenciana; les segones que pensaven que aquestes imatges trencaven la tradició (bo, pensaven... que creien que pensaven,

Ninot d’Amics, de Cristian Garcia (l’Amistat de València, 2018). Foto: JG Figueres

166 - 167

Premi Lambda 2016. Ninot de Reformes i empastres, de Juan Miguel Delegido (Pere Cabanes-Joan XIII de València, 2016). Foto: Joan Castelló

però en realitat no). Aleshores, si segueixen havent-hi membres de la festa als quals els humiliava la imatge de dues dones besant-se, dones tan valencianes i falleres com jo o com, estic segur, aquelles que havien escrit un dels centenars de comentaris “dramàtics” que va recollir aquesta portada alliberadora, serà pel mateix fet que segueixen fent foc amb dues pedres i no amb un encenedor. Qui sap. Ja intentant fer una reflexió final, hem de nomenar al col·lectiu no faller més implicat en la lluita contra l’homofòbia dins les falles, LAMBDA. Quasi vint anys porta el seu conegut Premi Arc Iris, que guardona al monument o falla que millor representa la lluita LGTBI. Aleshores, si hi ha un premi que recompensa això, vol dir que és necessari premiar-ho per a conscienciar? És això un signe clar de la vigència de l’homofòbia a les falles del segle XXI? Passe paraula. Per tant, si he de respondre a la pregunta que titula aquest article, la meua resposta és que almenys ja no tant. Actualment, les Falles són (majoritàriament) inclusives, reivindicatives i defensen activament els drets LGTBI. I encara que queda molta feina per fer, podem estar orgulloses d’on hem arribat. I perquè quede clar: si algun faller, fallera i homòfob (dins o fora de l’armari) està llegint aquest article, li he de dir que no estem trencant cap tradició, no estem desnaturalitzant les Falles. Els i les homosexuals existim, sempre hem existit. Sols estem canviant una realitat que ha sigut més que dura amb el nostre col·lectiu, que s’ha sentit vilipendiat i ultratjat per la societat. Uns maricons fallers que seguiran votant i bramant perquè borinots com tu ens deixen en pau d’una vegada.

168 - 169

Trenquem els estereotips dels càrrecs fallers!

ELS CÀRRECS EN LES JUNTES ESTAN ESTEREOTIPATS? Gemma Altur ≥ Fallera i Presidenta de la Federació de Lletres Falleres

Cloenda de la Setmana Lletres Falleres (2020). Font: canal de YouTube de Lletres Falleres

Soc fallera des que vaig nàixer, ocupe diversos càrrecs dins de la meua comissió i a més, soc presidenta de la Federació de les Lletres Falleres. Des de la meua humil opinió i després de fer-me aquesta pregunta i reflexionar-la, puc dir que les falles estan en continua evolució. Tanmateix la meua resposta és SÍ. Les Falles poden arribar a tindre els rols que els fallers i les falleres, la societat o el món faller en general li vulguen donar. Han evolucionat en alguns àmbits, però encara queda molt de camí per recórrer. He viscut en un món faller on les tasques de les dones i els homes han marcat clares diferències entre ambdós sexes, sort que, moltes coses han canviat i tant de bo, canvien moltes més. Sense anar més enllà, què passa si una xiqueta vol vestir-se amb pantalons i jupetí? Què passa si una dona vol ser presidenta o un home Faller Major? Què passa si una dona vol encarregar-se del muntatge d’un monument i l’home de decorar-lo? Què passa si... I així un infinit de preguntes relacionades amb els rols fallers. I jo em pregunte, què passa si deixem de parlar d’home i dona, i parlem de persones? Hi ha infinitat de preguntes que en una gran part de comissions falleres no tenen resposta, mentre que en altres, s’està treballant per canviar els reglaments de règim intern i poder facilitar molt més les coses a tothom. Per tant, des d’ací animaria a mirar més enllà, veure tot el que ens envolta i fer més fàcil tot el que estiga a les nostres mans. En aquests moments em considere una persona oberta en aquest àmbit, però sí que és cert que la societat encara relaciona els càrrecs amb el gènere: delegat de llum i so, delegat de protocol, delegat de barra, delegat de pirotècnia, delegat de muntatge, tresorer, delegat d’activitats esportives, delegat de loteria, delegat de monument, entre altres. Després podem trobar la delegada de llibret (en alguns casos, ja que en la majoria continua sent el delegat), delegada de cavalcada, delegada infantil, delegada de playbacks... La diferència encara és gran, però per sort, cada vegada disminueixen els rols clarament atribuïts al sexe femení i al masculí, i eixa gran tasca és la que estem sent capaços de dur endavant en cada associació, per mantenir un tracte més igualitari.

170 - 171

La segona a l’esquerra, Susi Melià, presidenta de Junta Local Fallera de Cullera; i a la seua esquerra, Isabel Palau, actual presidenta de l’AC Falla El Canet, en un acte organitzat per l’Ajuntament (Cullera, 2019). Foto: Fernando Navarro.

Gemma Altur, presidenta de Lletres Falleres, a la Festa de les Lletres Falleres (Sueca, 2020). Foto: Gemma Altur

Actualment, les Falles parlen molt sobre la coeducació, la igualtat entres homes i dones com a valor social, la no-violència de gènere, els estereotips... I per això ja són moltes les poblacions on les falles tenen molt a veure amb aquesta temàtica. Fins i tot, s’han atorgat premis, subvencions i reconeixements. Tot i això, cal tenir molt present i tractar amb molta cura aquest tema que és molt seriós. Cal que pensem en la millor manera per a no ferir els sentiments de qualsevol persona i sobretot, facilitar des de dins del món faller el benestar de tota la comunitat. I una pregunta molt seriosa ens hauríem de fer, podem des de les comissions fer desaparéixer els estereotips? Educar en igualtat no correspon solament a les famílies i a les escoles. Els polítics, la televisió, el nostre barri, la publicitat, les xarxes socials, les diverses associacions com les falles entre altres entitats o col·lectius han de col·laborar si volem un món millor, amb igualtat i sense discriminació de races, religió, poder adquisitiu, gènere, orientació sexual, estereotips, etc. Des de les comissions es pot fer molt: donant visibilitat als llibrets, als monuments, a les cavalcades del ninot, fent crítiques constructives, conscienciant als més menuts de la falla mitjançant activitats per a ells i elles... Ens hem de reinventar, hem de pensar en el canvi de societat que volem aconseguir i construir un món faller amb cabuda per a tots i totes. El món faller ha de sumar i mai restar, hem de donar exemple que som capaços de realitzar canvis que molta gent no veia possible. Les associacions falleres tenen molt a dir en un espai on té prioritat la diversitat; la falla és un aparador immillorable per a donar a conéixer de manera directa tots els valors que es volen traslladar. Cal sensibilitzar la gent i les persones que en formem part, perquè tots som responsables dels fets que duguem a terme i de les conseqüències que se’n deriven. Acabaré amb una frase que m’agrada molt de Nelson Mandela, “L’educació és l’arma més poderosa que podem utilitzar per a canviar el món”. Fem ús d’ella i fem un canvi al món que ens envolta.

172 - 173

Trenquem estereotips pel que fa als cànons de bellesa fallers!

FIDELITAT A L’ AMO Reyes P ≥ ≥ ≥ Artista visual

El gos és l’animal més fidel a l’humà, i l’humà el guia en el seu passeig. El passeig és el recorregut històric que s’ha fet per a arribar al que som hui en dia. Qui és l’amo? Qui ens guia en el passeig? Els cànons de bellesa, el masclisme, el franquisme, l’estat, la societat, l’aprenentatge establit, els valors, el règim, les persones?

Llibret de la falla Avinguda de Torrent (2020). Font: perfill di’Issuu fallaavinguda

Trenquem estereotips pel que fa al prototip de Fallera Major!

TÉ PREU SER FALLERA MAJOR? Susana Bou ≥ Fallera de l’AC Falla El Canet

Un dia amb la Fallera Major de Benicarló (2020). Font: canal de YouTube de Maestrat TV

“L’orgull té a veure més amb la nostra opinió de nosaltres, mentre la vanitat amb el que els altres pensen de nosaltres.” Orgull i prejudici - Jane Eyre Fa un temps, vaig llegir en un diari provincial les qualitats que havien de tindre les Falleres Majors de València. El periodista destacava deu condicions sine qua non per a ostentar tal honor falleril. Mentre ho llegia, em va vindre al cap la imatge de Déu donant-li a Moisés les taules dels 10 manaments. Igual que la famosa taula, en el decàleg hi ha un manament que sintetitza la resta, i en aquest món, l’orde és “ser completa”. Segons l’apòstol corresponsal, els manaments que deu seguir tota Fallera Major que es pree són els següents: saber estar, ser espontània i, a la vegada, destacar en arts oratòries; sacrificar-se per la festa i disponibilitat total; estar recolzada per la família; lideratge; ser coneixedora de la festa i la tradició; i, finalment, que seguisquen les normes del decor, és a dir, controlar la indumentària, però no sols la valenciana, sinó la que ostentarà als actes, tant públics com privats, als quals haja d’assistir. Tot el que s’ha dit ve remarcat en l’únic manament que ho engloba tot, és a dir, “ser completa”. Amb tots aquests requisits que semblen proves tretes de la Caverna de Plató (on es buscava la perfecció de les persones), ja pots somiar en ser la Fallera Major de València. Si anàrem més enllà, i poguérem aplicar fórmules matemàtiques que ens ajudaren a endevinar quants recursos econòmics anirien destinats a complir amb cadascuna de les qualitats, amb molta precisió, la suma resultaria prou elevada, però l’equació no pot ser exacta sense tindre en compte variables tan importants com els sentiments i l’amor que se sent per aquesta festa. Per això, tal vegada, trobaríem resultats tan significants com que SER FALLERA MAJOR NO TÉ PREU. Però bé, si passem a escala local, la cosa canvia. No és el mateix ser Fallera Major de la teua comissió i, per descomptat, cal diferenciar les comissions grans de les menudes. En aquest cas, les condicions són més laxes, és a dir, no cal ser una superwoman amb tres títols universitaris, parlar cinc idiomes, ser una model de Vogue o, tal vegada, una influencer amb 10.000 seguidors, ja que la Junta Directiva de la comissió no ficarà cap impediment al nomenament, sempre que s’accepten les estipulacions adquirides per a tal efecte i, per descomptat, si són fàcilment calculables econòmicament, ja que van dirigides

176 - 177

Ninot de Cap d’Any Faller, d’Artenfoc (Gayano Lluch de València, 2018). Foto: JG Figueres

a sufragar despeses per a fer la falla més gran, com puguen ser l’abonament de dinars o sopars a gogó, celebració de festes en determinats llocs, etc. Com més sucre més dolç, i ací podem començar a observar el paradigma, perquè tenim el mal costum d’enarborar la bandera de la vanitat i mirar a veure qui la té més llarga, i ja que estàs ficat en el tema, a la xiqueta que no li falte de res. Per això, no és gens desorbitat que es facen més vestits que dies hi ha per a ficar-se’ls. A més, no és gens absurd anar la vespra de la presentació i trobar-te un aparador de coses ingents, a veure quina de totes és més inútil, però necessàries per a donar-li boato a qui serà la nova reina. I després, està la mare de torn explicant als assistents, com si estiguera posseïda per l’esperit de la Fallera Calavera, si la tela és de Madrás o de Matacagà, o si està fet a l’antiga seguint els cànons assignats pel Tribunal de les Aigües o per la Santa Inquisició i, per descomptat, sota la tutela d’algun indumentarista de la capital que vol fer creure que el disseny és una composició única, i que la simbiosi ha estat tan perfecta que s’atrevix a nomenar-lo amb el seu nom de pila. I per si no fora prou, s’encarrega de propagar la despesa irreverentment a tots els que allí ens trobem com si fos un secret, mentre el pare de la criatura es veu groc i desvalgut pensant com pagar el nou préstec al banc. En definitiva, com diria ma mare, si no vols pols, no vages a l’era. Així que, per tot l’esmentat abans, hi ha comissions que estan anys i anys sense cap representant perquè les últimes en regnar sembla que deixaren el llistó ben alt, i com en totes les crisis, quan la demanda és superior a l’oferta, les comissions no tenen més remei que retallar condicions i les més espavilades poden tornar a somiar a aconseguir la poltrona més anhelada, perquè val més un pardal a la mà que una grua enlaire. Però no ens equivoquem, els diners no donen la felicitat, i la panacea d’una Fallera Major és que la comissió l’acompanye en tot moment i, per aconseguir-ho, ha de suar sang, ja que la comissió vol una Fallera Major de quilòmetre 0, conciliadora i tinga molta bona predisposició amb la directiva, arrimada i coneixedora del seu barri i la seua idiosincràsia, que li agrade la festa per damunt de tot i, a més, la lidere, que lluïsca un somriure cada vegada que agafe una granera per a netejar el casal i que amb la seua actitud aconseguisca que la resta la secunden, i que tracte a tots per igual i amb simpatia sense distingir a cap faller siga la que siga la seua diversitat o vinga d’on vinga. Amb tot això, la comissió estarà més que orgullosa de la seua Fallera Major, i el seu regnat podria ser un referent per a les futures que ostenten el càrrec.

178 - 179

Trenquem estereotips pel que fa pertànyer a un organisme faller!

PERTÀNYER A UN ORGANISME FALLER ÉS ANAR A FIGURAR?

David Ferrer ≥ Faller i membre de la Junta Local fallera de Cullera

Entrevista a Manuel Jorge, de la delegació de Juntes Locals de Junta Central Fallera (2020). Font: canal de YouTube de Grup Televisió

El més habitual als pobles o ciutats, és que les falles estiguen regides per un organisme faller, que està amb contacte amb les falles i amb els ajuntaments. La majoria d’aquests organismes reben el nom de Juntes Locals, encara que també es poden anomenar Federació de Falles o altres noms. La tasca d’aquests organismes no és altra que organitzar les activitats del món faller que es desenvolupen durant cada exercici faller, repartir les subvencions, organitzant els concursos, fent les seccions dels monuments (si cal) i vetlar pel bé de les Comissions Falleres. El Reglament Faller de les falles de Cullera en dos dels seus primers articles diu: Art. 1.”La Junta Local Fallera de Cullera és l’òrgan col·lectiu que exerceix la funció rectora i coordinadora de la celebració dels festejos i tota classe d’actes relacionats amb les Falles de Cullera.” Art. 5. “Correspon a la JLFC organitzar els festejos i activitats que comprometen el conjunt de comissions falleres (o que es dirigisquen a aquestes), així com cooperar amb les institucions o organismes públics i privats en vista al major èxit, difusió i prestigi de les Falles de Cullera.” Però per formar d’aquests organismes es necessiten persones del món faller, que formen part de les comissions de la localitat i que estan disposades a treballar per amor a l’art o millor dit, per amor a les falles. Ací és on apleguem al tema del meu article. En les Juntes Locals o altres organismes fallers com la Junta Central Fallera de València, podem trobar tota mena de persones, com en tots els llocs, això està clar. Hi ha persones molt treballadores que sempre estan

180 - 181

Equip de treball de la Junta Local Fallera (Cullera, 2020). Fotografies: Junta Local Fallera de Cullera

per al que faça falta i d’altres que s’acosten més bé poc i sols apareixen quan hi ha algun dinar o sopar, encara que tot siga dit, són una minoria. També hi ha un “mite” que diu que les persones que van a Junta Local són perquè en les seues comissions no estan massa còmodes o han tingut algun problemeta, però jo personalment no pense així, perquè el primer que ha de quedar clar és que el president o presidenta de la Junta Local (elegit per votació) busca el seu equip de treball, no pots anar i apuntar-te, com si es tractara d’una comissió. Per tant, si després hi ha algun membre de l’equip que no compleix, el problema serà d’aquell que li ha demanat que estiga en el seu equip. Molts pensen que els que formen part de l’equip de treball de Junta Local van perquè els agrada “figurar”, jo estic segur que qui diu això no ha format part mai d’un equip de treball, perquè en aquests equips es divideixen la feina a fer per àrees, cultura, protocol, econòmica, esports, censos, etc. I el que fan és organitzar les diferents activitats que es desenvolupen durant tot l’any i és un treball que poques vegades es veu reflectit amb un agraïment, més aviat tot el contrari, perquè com ja sabem, “mai plou a gust de tots” i els que guanyen estaran d’acord i els que no guanyen criticaran, per això aquestes persones quan entren en l’equip de treball han d’estar preparades per a poder rebre crítiques, encara que aquestes no tinguen fonament, però com diuen molts, “qui no vulga pols, que no vaja a l’era”. A partir d’ací, qualsevol persona és lliure de pensar el que li vinga de gust, però el que està clar és que sense les persones que formen els equips de treball, no es podrien dur a terme totes les activitats que podem gaudir durant l’any, perquè, qui organitzaria les activitats esportives o qui organitzaria els concursos de cultura com els concursos de llibret o teatre? És un organisme

182 - 183

Gala Fallera (2018) i Lliurament de Premis (2019) organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera. Fotografies: Fernando Navarro i Joan Castelló.

indispensable al món faller i la veritat, he de dir, com a experiència personal, que no és massa agradable pel tema que he comentat abans. Fan una tasca molt important, amb moltes hores de reunions per tal que tot isca bé i encara hi ha gent que els tira en cara que s’aprofiten d’estar en l’equip de treball i que guanyen concursos per estar dins l’equip. Jo sempre dic el mateix, el que pensa així és perquè eixa persona seria capaç de fer-ho, per tant, valdria més que eixa persona no formara part mai d’una Junta Local. Per acabar, m’agradaria recalcar que a les Juntes es va a treballar, sense mirar si eres d’una comissió o d’una altra, treballar i vetlar pel bon funcionament dels actes i activitats falleres, i per defendre sempre a les Falles i els seus components per damunt de tot. De totes maneres, com ja he comentat, ens podem trobar de tot, cada persona és com és i no podem fer res al respecte, però la veritat és que als equips de treball es crea una amistat que després continua per sempre, ja que viure les situacions complicades amb el suport dels teus companys i companyes fa que crees un vincle afectiu que perdura per sempre. Per tant, què voleu que vos diga, pertànyer a un organisme faller és anar a figurar? Personalment pense que no, però també és veritat que és un orgull, per a la gent com jo que ens agrada tant el món faller, poder treballar per a les falles i saber que estàs fent les coses bé i si en algun moment es pot treure un poc de “pitera”..., es fa i punt, serà motiu que estàs content i orgullós del que fas i si altres no pensen igual, ho acceptarem, no ens queda altra.

184 - 185

Trenquem estereotips pel que fa al relleu generacional faller!

NO ÉS MÓN PER A JOVES, EL FALLER Manuel Muñoz ≥ Historiador de l’art i membre de l’Associació d’Estudis Fallers (AdEF)

Presentació Llibre Oficial de les Falles (2020), fet per un equip molt jove. Font: perfil de Facebook de Junta Central Fallera

Si a l’anterior entrega del llibre parlàvem de pel·lícules, aquesta vegada deixeu-me donar-li una volteta al títol del llargmetratge pel qual Javier Bardem es va endur un Òscar. I és que vivim en un món on els joves sempre estem baix la mirada i el caliu sobreprotector dels nostres pares. Sembla que no es fien de nosaltres quan hem d’agafar responsabilitats i ens veuen encara baix un filtre que ens fa joves, tan joves com xiquetes i xiquets. I en açò el món faller no es queda curt, és més, podríem dir que la cosa s’accentua. Sembla que molt de major té l’anomenat síndrome de Peter Pan i es neguen, sistemàticament a acceptar que ja és moment de fer un pas al costat o cap enrere. Vist amb els meus propis ulls, he vist situacions molt compromeses on falles que han tingut relleus generacionals a les directives acaben amb mirades de sospita i pensaments tòxics per aquelles persones que anys (o mesos) enrere portaven les regnes de la falla. Però, on més he viscut que aquest tòpic es fa fort és al màxim òrgan de gestió de la festa, la totpoderosa Junta Central Fallera (JCF) en la qual l’últim exercici vaig tindre el, direm que acceptable, honor de formar part. Un organisme que fa olor de naftalina i especialment, a cigarretes de Ducados. O en altres paraules, i literalment,

186 - 187

Presentació del Llibre Oficial de les Falles 2020, coordinat per la Delegació de Publicacions de Junta Central Fallera, formada per diversos membres molt joves (València, 2020). Foto: Manuel Muñoz

un cementeri d’elefants fallers. La meua sorpresa va ser que la mitjana d’edat la rebaixàvem lleument uns pocs membres, si som sincers. I és que, en un organisme que hauria de ser punter i professional en tot allò que es tracta de la gestió d’una festa que es viu 365 dies a l’any, per falta de relleu i també de professionalització, veiem certs anacronismes en la seua manera de treballar. A més, eixa concepció de JCF com a una mena de passatemps igualable a la Universitat Popular fa que, malauradament no siga gens atractiva per als fallers més joves. Vull ser positiu i pensar que algun dia tot açò canviarà, que a la fi els majors ens deixaran de veure com eixos xiquets i xiquetes que ens passàvem el dia tirant petards al voltant de la falla i que de més majors preferíem amorrar-nos al porró de cassalla. La mentalitat ha de canviar, pel bé de la festa.

188 - 189

Trenquem els estereotips al voltant del concepte de germanor!

LA GERMANOR FALLERA, EIXE CONTE... Dafne Gómez ≥ Fallera

Germanor i competitivitat en els llibrets de falla. Font: canal de YouTube de Grup Televisió

Només apuntar-me a la falla vaig conéixer la paraula GERMANOR, aquella que tenia tanta sonoritat i que molts fallers pronunciaven a destall. Jo no sabia molt bé que volia dir, i tampoc sabia si tots la portaven a la pràctica i si jo havia de portar-la també. No negaré que em va cridar l’atenció i que, durant diversos anys, vaig estar fent una mena d’estudi d’allò que anomenaven germanor. Prompte vaig descobrir que la parauleta amagava certa falsedat i que allò que m’havien venut no era del tot cert. La germanor va i ve, en funció d’allò que ens interessa. Podríem dir que, paradoxalment, és tan efímera com una falla. Arribats a este punt, ja podeu imaginar que fa anys que he deixat de creure en ella i que he trobat que està sobrevalorada. Postureig, molt de postureig. Aquest neologisme, arribat recentment a les nostres vides i que està tan utilitzat en el context de les xarxes socials i les noves tecnologies, el podem extrapolar a la resta de les nostres accions quotidianes i, per descomptat, al món faller. L’utilitzem per expressar formes de comportament, més orientat cap a les aparences que per a una verdadera motivació. El fet d’aparentar, la pompositat i l’imposat impregnen la majoria de la nostra vida. Des de fa uns anys, la germanor fallera ha passat de ser un símbol de cooperació, de compartir, de solidaritat, d’agermanament com la mateixa paraula indica, a ser merament una postura. Però l’exemple més clarivident que la germanor fallera és un conte el tenim al cap i casal, encara que també als pobles on cada vegada han anat proliferant més falles. En compte d’ajuntar forces, hem anat creant una falla darrere altra... I amb elles, actes i més actes de forma individual. Per això, cal trencar l’estereotip de la germanor, perquè la rivalitat entre falles i fallers és una realitat i quan aquesta entra en joc, tot s’enlaira.

190 - 191

Lliurament de Premis per a la Promoció de l’Ús del Valencià de la Generalitat Valenciana, on és tradició que les comissions de cadascun dels pobles es facen una fotografia com a mostra de germanor (València, 2019). Foto: @virruizphotography

L’amistat deu fomentar la germanor, independentment de l’escut (Cullera, 2017). Foto: Jan van Geeloven

Òbviament, hi ha excepcions i com en tot en esta vida, no podem generalitzar. Estic convençuda que algunes persones faran ús d’aquesta germanor i la portaran a la (bona) pràctica. Personalment, i encara que haja deixat de creure en ella, tinc exemples clars en la meua comissió on es donen casos de germanor. Sense anar més lluny, nosaltres, el dia de Sant Josep, compartim mascletà amb la falla veïna per tal d’abaratir costos en la disparada i així fer un acte conjunt de més qualitat. També hi ha comissions que comparteixen altres actes com revetles, cavalcades... O, per exemple, l’acte per excel·lència de germanor, la Crida, en la qual als peus de les Torres de Serrans ens concentrem tots els fallers de València, amb els nostres estàndards, per tal de donar la benvinguda a les Falles. Precisament és això el que ens uneix, o ens hauria d’unir a tots, un sentiment fort i gran per la festa de les Falles, que ni tan sols una pandèmia com la que estem passant pot fer-nos decréixer. Com a desig, m’agradaria que, després d’aquest 2020 on no hi ha hagut Falles, eixe sentiment de germanor eixira a relluir, ens unira a tots i siga en 2021 o en 2022 quan puguem gaudir de les millors Falles de la nostra vida, recuperant aquelles tradicions de germanor que els nostres iaios, de veritat, si tenien als casals, és a dir, convertint-los en llars de generositat, festa, alegria i amistat; de compartir, somniar, viure i festejar; de màgia, somriures, borumballa i comboi; d’il·lusions, música, flors, pólvora, tremolors, indumentària i ball... Em negue a dir que tornarem, ja que no tornarem, perquè mai ens n’hem anat. Des d’aquest escrit faig la meua particular crida: BENVINGUDES FALLES DEL 2021.

192 - 193

TRENQUEM ESTEREOTIPS FALLERS A ESCALA LOCAL

MT - 195

198

Estereotips a les Falles de Cullera.

232

Hi ha? O hi ha?

Amparo Vendrell

Estereotips a les Falles de Sueca

Juan Gabriel Figueres

204

Borriana: recuperar l’essència

240

Estereotips en les Falles Socarrades Juan Ramón Alcocer

per véncer estereotips Vicent Blasco

210

246

Estereotips a les Falles de Gandia Sandra Sabater

Deu estereotips que s’han colat a les Falles del Camp de Morvedre Albert Llueca

218

256

Els estereotips a les Falles de Dénia Bruno Moreno

Estereotips torrentins, bonics i fins Aitor Sánchez

226

El tarannà faller d’Alzira Miguel Ángel Martínez

≥ Els estereotips es troben en totes les ciutats on se celebren les Falles. Per tant, s’han de trencar en totes elles Il·lustració: JG Figueres

ES TE S

RE OT IP PS

I OT RE

TE ES

ES TE

RE OT IP S

Trenquem estereotips a les Falles de Cullera!

ESTEREOTIPS A LES FALLES DE CULLERA. HI HA? O HI HA? Juan G. Figueres ≥ Coordinador d’aquest llibret

Espot promocional de les Falles de Cullera (2020). Font: perfil de Facebook de Junta Local Fallera de Cullera

Com cantava Marisol, més d’un o una fallera del nostre estimat poble es pensa que les Falles de Cullera són de llum i de color, encara que això no és cert. Les Falles de Cullera és la festa més gran de la nostra ciutat, superant en adeptes a les Festes Majors, a pesar que aquestes són d’Interés Turístic Autonòmic i les Falles són d’Interés Turístic Local. Podem parlar que les Falles de Cullera, com també les d’altres poblacions, existeixen diversos estereotips que cal trencar, en diferents aspectes. El que farem serà anomenar-los, i intentar donar-li un toc d’humor per tal d’explicarlos i, a poder ser, trencar-los. Agafeu-vos que venen corbes!! En primer lloc, destacarem els estereotips de la festa de les Falles en Cullera de manera general. Les Falles de Cullera són sols per als fallers i falleres, o són obertes al públic? Els actes globals organitzats per la Junta Local Fallera (JLF) tal vegada sí, els que organitzen les comissions normalment no, encara que sempre hi ha segurates que es dediquen a mirar de dalt a baix qui entra i qui ix del casal faller convidat per qualsevol faller. Les Falles són sols una setmana? No, són tot l’any, per a desgràcia d’algú del veïnat que es pensa que ho tenim tot molt fàcil perquè no sap la burocràcia o burrocràcia que hem de suportar, i que augmenta any rere any. Les Falles de Cullera no són integradores? Mentida, ja que hi ha fallers de diverses nacionalitats, per tant, tenen la porta oberta tot el món. I Sostenibles? Les del 2020 anaven a ser les primeres on les comissions anaven a utilitzar gots reutilitzables, encara que ens queda un llarg camí a recórrer. En segon lloc, parlem del motiu principal de la festa, la falla, la qual en Cullera té nombrosos estereotips. El primer, que a Cullera predominen les falles clàssiques i barroques. Si una falla és rectilínia o experimental, és una... Sort que el tòpic que la millor falla ha de ser la que mesure 17 metres i tinga 70 ninots, a pesar que siga una cabassada d’escombraires mal acabada ja ha desaparegut, perquè si no, faríem. I si parlem de la crítica de la falla? Com és? La

198 - 199

Una estètica clàssica, l’estil predominant de les Falles de Cullera. Cirque du soleil, d’Erik Martínez (Sant Antoni de la Mar, 2013). Foto: JG Figueres

Una falla experimental, una excepció a Cullera. La festa, de José Lafarga (Av. País Valencià, 1993). Arxiu: Joan Castelló

resposta que donaria seria... Ah, però que hi ha? Perquè crítica en les Falles de Cullera, poca i roïna, i si parlem de la crítica local, res de res, poques comissions dediquen la falla sencera a la crítica local. Realment, els polítics del poble són els que roden la falla i lligen els nostres versos, per tant, la crítica hauria de ser per a ells, sempre sense sobrepassar el fet de faltar al respecte, per descomptat. Però no, sembla que la gent pensa que el fet de fer crítica local suposa que l’ajuntament li lleve la subvenció de torn o que el consistori agafarà mania a la comissió per incloure un ninot del regidor de torn... Per favor!! Que estem en el segle XXI!! I la resta d’activitats falleres, com són al nostre poble? En primer lloc, cal felicitar els fallers de Cullera per escriure el valencià normatiu, i no el que escriu genoll en ch, ja que en el cap i casal i en diversos pobles al voltant d’aquest, seguim llegint barbaritats que et cremen la vista. La nostra llengua, a més, es veu representada en activitats relacionades com el llibret, amb un gran treball pel que fa a la seua promoció però també com a àlbums de fotografies, ja que les comissions de Cullera s’excedeixen a l’hora d’incloure’n; i també amb el concurs de Teatre que té un nivell altíssim, i també a la mostra de sainets, per conservar una tradició que és molt fallera, adaptant-los al valencià normatiu. Pel que fa a la resta d’activitats, la indumentària a Cullera segueix els patrons clàssics, encara que la indumentària a l’antiga va sent triada cada vegada més per les falleres de la nostra ciutat; l’ús de la pirotècnia disminueix en part pel fet que menys falleres i falleres no tiren coets per no tenir ganes de traure’s la llicència; mentre que en termes musicals, d’una banda Cullera gaudeix d’unes xarangues amb molt de nivell i que es reinventen any rere any, i d’altra banda, les Falles de Cullera mantenen els trets tradicionals amb les danses, el tabal i la dolçaina, afegint que cada vegada s’escolta més música en valencià, trencant l’estereotip que sols escoltem El Fallero, València o la Manta al Coll.

200 - 201

Les 15 Falleres Majors de Cullera supleixen la figura de la Fallera Major de la ciutat. En la foto, amb la Fallera Major de Sueca (Cullera, 2018). Foto: Ajuntament de Cullera

Lliurament de Premis on, de vegades, la germanor brilla per la seua absència (Cullera, 2019). Foto: Joan Castelló.

Per últim, cal descriure a la fallera i al faller de Cullera. A Cullera, la figura de la presidenta de falla i de JLF ja és habitual, ja que la tendència augmenta i més dones es llancen per a ostentar aquest càrrec que, tradicionalment, estava destinat per a l’home. En canvi, la dona tenia l’honor de ser sols la Fallera Major de torn, un càrrec que a Cullera es trenca totalment l’estereotip perquè que no hi ha Fallera Major de la ciutat, donant el protagonisme a les 15 de les comissions falleres. No obstant això, el seu paper és similar. També, cal ressaltar que per a ser Fallera Major, és indiferent com siga l’aspecte físic de la xica, fet que en altres llocs no ocorre, però aquestes han de complir una sèrie de “requisits” per a ser-ho, parlant en termes econòmics. Respecte a altres aspectes, cal trencar l’estereotip que el col·lectiu faller de Cullera està ple de borratxos, maleducats i incívics, ja que a tots no els agrada la beguda i tots i totes no es posen en filera per a pixar en els carrers; tampoc és un col·lectiu homòfob, ja que en les comissions falleres tenen cabuda a persones de qualsevol orientació, encara que en aquest aspecte sempre cal millorar. A més, les Falles de Cullera són integradores, ja que trobem fallers i falleres de diverses nacionalitats en les nostres comissions, als que hem inculcat els valors de la nostra festa, entre ells la germanor... Això de la germanor entre les comissions falleres... És cert o és un mite? Depén, es diu que hi ha germanor, però en el moment que una comissió li guanye un premi a una altra i aquesta no estiga d’acord, la germanor se’n va a fer la mà. Açò ocorre en Cullera i en tots els llocs, no ens enganyem. Bé, crec que les Falles de Cullera encara tenen molts estereotips a trencar, el mateix que ocorre a la resta de poblacions falleres. No he descobert res de l’altre món, encara que el col·lectiu faller de Cullera hauria d’adonar-se d’alguns estereotips que cal trencar. Sols així les Falles de Cullera seran millors del que són. Llarga vida a les Falles de Cullera!!

202 - 203

Trenquem estereotips a les Falles de Borriana!

BORRIANA: RECUPERAR L’ESSÈNCIA PER VÉNCER ESTEREOTIPS Vicent Blasco ≥ Faller i president de falla La Mercé

50 anys de Falles Especials, Borriana Entrevista a Pepet, Vicent Martínez i Sergio Musoles. Font: canal de YouTube de Burriana Te Ve

Cal ser directes. Per parlar d’estereotips a les Falles de Borriana el primer que cal fer és diferenciar els dos punts de vista des dels quals podem analitzar la festa. El primer d’ells correspondria al de les persones no falleres, eixa amplíssima porció de la ciutadania que viu les Falles des de fora. Com qui ha de fer l’anàlisi soc jo i soc faller, vaja anticipadament i per això demane disculpes, la meua subjectivitat a l’hora de valorar els estereotips que s’han estés sobre les Falles entre aquells que no practiquen la nostra «religió». La canturel·la sovint més escoltada entre els fallers i falleres, per part de qui no forma part del col·lectiu, sol ser sempre que la festa de les falles és una «festa tancada», que ve a ser com que et diguen que et fas la festa sols per a tu i per ningú més. Des dels estaments fallers fa molt de temps que estem fent pedagogia i explicant, a tot el qui vol escoltar-nos, que això no és així. Resulta lògic que una persona no fallera no puga viure la festa amb la mateixa intensitat que ho fem qui si pertanyem a una falla, però no és menys cert que això no implica que eixa persona no puga gaudir de la festa de les Falles, més quan es tracta d’unes celebracions que es viuen pràcticament al carrer. Per tant, sols amb eixir a la porta de casa, ja estàs plenament integrat en la festa: monuments, música, mascletades, correfocs, castells, ofrena, passacarrers, cremà... Tot se celebra al carrer i tot el món s’hi pot acostar i participar. Hui en dia, m’atreviria a dir que l’únic privilegi que gaudim els fallers és el dels dinars i sopars al parador, unes cites gastronòmiques que, dit siga de pas, des que se celebren en la meua falla, sempre han estat obertes als no fallers per tan sols un mínim suplement. Bé, això i la vida del dia a dia en el casal, lloc on es forja realment un faller o fallera i que sí que sol estar reservat per als membres de l’associació, un fet que succeeix en qualsevol altre àmbit també, siga festiu, esportiu o social. L’altre gran estereotip sobre la festa de les Falles, vist des de fora i que cal trencar, és el fet de concebre-la com una festa més on prima el desenfrenament, l’alcohol i la resta de components de qualsevol celebració. Com en tots els col·lectius, al faller hi ha de tot: gent més «marxosa»; i gent que viu la festa des d’una altra perspectiva, més assossegada i pendent d’aspectes, podríem dir, més tradicionals o arrelats a l’essència de les falles. Però el que hauria de resultar evident i que malauradament no acaba de ser-ho, és que la festa de les falles comporta un fort vessant cultural que a més ha ajudat i ajuda a perpetuar tradicions, història i patrimoni del nostre poble. Les falles podran ser «marxoses», però són més cultura, estima per la llengua, per

204 - 205

Visita d’escolars al Museu Faller de Borriana (2020). Foto: Vicent Blasco

Carrosses a Borriana (2019). Foto: Vicent Blasco

la indumentària, per la música i per oficis tan nostres com, per exemple, el d’artista faller, la pirotècnia o l’orfebreria. El fet de plantar una falla enmig del carrer, enllestir un llibret, vestir a una fallera o a un faller, recórrer la ciutat amb la dolçaina i el tabal o la xaranga, fer detonar els trons de bac o encendre una traca, preparar carrosses ajuntant milers de papers de seda en una tècnica única, o inundar Borriana, cada mes de maig, de jardins efímers amb les Creus, són motius més que suficients per a poder catalogar la festa de les Falles com una festa amb un gran potencial cultural, que unida al seu vessant lúdic, fan d’ella una celebració única al món. Parlar dels estereotips des de dins de la festa donaria per un article molt més extens, per això em centraré en aquells que considere més lesius per la supervivència de les falles. Malauradament, cada vegada més observem dintre del col·lectiu faller que l'organització de l'any se centra en la part «festiva», deixant un poc a banda tot allò que hem vingut a considerar l’essència de les falles, i això a poc a poc, va agafant-se com a normal i, per tant, estem vivint una evolució de la festa que s’ha convertit en un estereotip a véncer. Els fallers no podem perdre l’horitzó històric que ens ha precedit, les Falles com tot en la vida estan subjectes a l’evolució, però si eixa evolució acaba despersonalitzant-la, s’haurà convertit en destrucció. Personalment, observe amb tristesa la decadència dels monuments fallers per falta d’inversió per part de les comissions. Les Falles varen tenir una trajectòria ascendent en el seu vessant artístic des dels seus inicis, des dels cadafals teatrals amb una única escena fins als monuments de gran envergadura, on primen la composició, el risc i els acabats polits. Sense dubte, eixa evolució de la falla ha fet gran la festa i per tant eixe hauria de ser l’objectiu principal de tota comissió. No podem oblidar que la falla naix del poble i ho fa d’una manera lliure, popular i crítica; i és precisament aquest últim aspecte el que la fa genuïna. Hi ha un clixé instaurat des de

206 - 207

Creus de Maig a Borriana (2019). Foto: Vicent Blasco

Exaltació de la Reina Infantil de Borriana (2018) al Teatre Payà. Foto: Vicent Blasco

ja fa massa anys a les falles de Borriana que tendeix a no tindre en compte aquest element essencial de la falla, tot i comptar a la ciutat amb grandíssims crítics fallers. La immensa majoria dels fallers i falleres no saben que crítica la seua falla i això no deixa de ser una mostra més que l’element principal de la festa ha deixat de tindre el protagonisme que mereix. Cal trencar eixe estereotip respecte a la falla, cal fer pedagogia entre els membres de les comissions perquè la falla recupere la centralitat en la festa i amb ella, la resta d’elements patrimonials que al llarg del temps han contribuït a enaltir-la: llibret, carrosses, comparses, creus, teatre, música... Sense respectar, prioritzar, divulgar i treballar en tots aquests vessants, no podem considerar-nos fallers. Per últim, també cal fer menció a un estereotip instaurat des de fa vora trenta anys que pot semblar una qüestió menor, però que amaga una gran transcendència, ja que ha suposat la pèrdua d’un gran potencial humà a les falles de Borriana: l’eliminació del Cavaller Acompanyant de la Reina Fallera Infantil i els de la seua Cort d’Honor, deixant el protagonisme exclusiu en les falles infantils per a les xiquetes. La del Cavaller Acompanyant, és una figura única dintre del panorama faller valencià i amb denominació d’origen purament borrianenca, que hui està quasi esborrada del mapa festiu per un absurd raonament dels qui a mitjans dels anys noranta governaven la festa; i així seguim, amb els cavallers pràcticament extingits. Amb la supressió oficial per part de la Junta Local Fallera d’eixa figura, que posteriorment va ser imitada per la immensa majoria de les falles de la ciutat, ens hem carregat al 50% dels possibles futurs fallers. Els xiquets, fins aquell moment, compartien protagonisme amb les xiquetes en l’apartat infantil de la festa, hui en dia, aconseguir que un xiquet siga falleret i acompanyant d’una fallereta, és una empresa força complicada. Pense que ja va sent hora de restablir els cavallers acompanyants, el futur de les falles de Borriana ens ho agrairà. I fins ací. Espere haver sigut prou directe.

208 - 209

Trenquem estereotips a les Falles del Camp de Morvedre!

DEU ESTEREOTIPS QUE S’HAN COLAT A LES FALLES DEL CAMP DE MORVEDRE Albert Llueca ≥ President de l’Arxiu-Camp de Morvedre

Curtmetratge de les Falles de Sagunt 2021. Font: canal de YouTube de Filmarse Producciones

Fa 45 anys que les Falles al Camp de Morvedre estan regulades per una Junta Fallera que fa la funció de coordinar i dirigir la festa. La festa de les Falles al Camp de Morvedre ha marcat a moltes falleres, que no presidents, i aquestes falleres han evolucionat (?) al llarg del temps, encara que molts tòpics no s’han deixat de repetir. Podríem analitzar-los amb les ulleres d’un crític de cine i comparar-los amb qualsevol pel·lícula de Disney. No ens conten sempre que ser Fallera Major és un somni, un privilegi, que et sentiràs com una princesa? Doncs, que millor que fer eixa comparació amb el gran promotor de la ficció animada mundial. Des de la primera Fallera Major de la comarca, la filla del regidor de festes franquista Luis Cuadau, fins a Sandra Ordiñana en 2020, la factoria, l’actual Federació Junta Fallera de Sagunt, ha produït 90 somnis -entre majors i infantils- de Falleres Majors. Les seues falleres -productes- han marcat generacions i han transmés una determinada visió del món on, de vegades, les protagonistes tenen un rol passiu. Els presidents de Junta, avui en dia no ha existit cap presidenta, les han salvat com si foren els prínceps blaus de Disney. Si analitzem, s’observa que no hi ha quasi rastre de persones de classe baixa en les Corts d’honor i com a Falleres Majors. I el que és encara més aclaridor és que les racialitzades -molt poques hi ha- són presentades com a exòtiques, almenys de cara a la ciutadania. 1. El mite de l’amor romàntic del somni faller Ni de bon tros, la promoció del mite de l’amor romàntic del somni faller és exclusiva del Camp de Morvedre. Tots tenim en la retina que es repeteixen els actes que es fan a València (a Sagunt es fan per part de l’Alcaldia) sense haver-hi cap diferenciació, des de la visita a la casa de les falleres elegides, la Proclamació, l’Exaltació, és a dir, una quantitat d’actes i actes que, setmana rere setmana,

210 - 211

monopolitzen la vida de les Falleres Majors. Uns actes on sempre van acompanyades a dreta i esquerra pels representants, homes, de Federació Junta Fallera de Sagunt, que exerceixen com a segons pares o salvadors de les falleres per a fer el seu any inoblidable. Un estudi de la Universitat de les Illes Balears conclou que el model d’amor romàntic que es proposa a les dones durant el procés de socialització, implica renúncia, oblit d’una mateixa i una entrega total que potencien comportaments de dependència i submissió a l’home1. 2. Subordinades a l’existència de la figura masculina Elles són les protagonistes, les cares boniques, però és gràcies a ells que es resolga la trama i s’arribe al final feliç. O com la Fallera Major assumeix un protagonisme estrany i passiu, i l’home -president- és un actiu més de presa de decisions i executiu. 3. La casa -casal- i l’àmbit privat, el lloc ‘preferit’ de les princeses -falleresHi ha una sèrie de qualitats que la majoria de Falleres Majors esgrimeixen en els seus discursos per a ser Falleres Majors de la comarca: la bellesa, la bondat i la cultura del casal, la qual duen gravada a foc els membres de les diferents comissions falleres a Morvedre. Les Falles són per als fallers, encara que s’intenten obrir al gran públic. El dia a dia de les Falles són per als membres de les comissions, sense cap dubte. 4. Protagonistes boniques, altes i primes Per entrar al ‘club de les princeses de Disney’ o ‘Falleres Majors del Camp de Morvedre’, no tot s’hi val. L’any 2013, la indomable Mèrida, 1 10 ESTEREOTIPS QUE S’HAN COLAT A LES PEL·LÍCULES DE DISNEY, https://www.elcritic.cat/reportatges/10-estereotips-que-shan-colat-a-les-pellicules-de-disney-10636

A Sagunt, també són protagonistes les Falleres Majors (2014). Foto: Dani Tortajada

212 - 213

Moltes xiquetes volen ser Fallera Major Infantil (Sagunt, 2014). Foto: Dani Tortajada

protagonista de ‘Brave’, va patir un canvi quan la corporació nordamericana la va incloure dins d’aquesta comunitat exclusiva. En molts casos s’ha criticat si era adequada una Fallera Major o no, ja no tan sols en la Federació sinó en cadascuna de les comissions falleres, ja que recorde que en una falla va ser Fallera Major una dona de seixanta-huit anys, a la qual li va caure damunt el pes que una Fallera Major ha de ser jove perquè la imatge és el que conta: boniques, altes i primes. 5. L’heterosexualitat, la norma obligatòria Copie i apegue el que diu María Castejón, sols cal canviar “pel·lícula de Disney” per “regnat de Fallera Major”. “Revertir l’heteronormativitat és la propera cosa que els falta, i crec que és molt a prop per la pressió social dels darrers anys al voltant del tema”. Fins avui, no hi ha cap exemple de pel·lícula de Disney que trenque amb els models de família assumits com a tradicionals, i la falta de referents LGTBI hi és notòria. 6. Trages, cotxes i regals: un univers de luxe i de privilegis En el món de la fantasia, la desigualtat social quasi és un element romàntic (igual que passa a les Falles, quina xiqueta no ha pensat que mai arribarà a ser fallera major perquè no s’ho pot permetre?). S’ha generat un haló de glamur al voltant dels i de les representants de la Federació Junta Fallera de Sagunt i de les seues comissions. Anar tots iguals, fer regals sobre regals i, sobretot, estar en un estatus. 7. Perdem l’oremus: el monument Però que és el més important en el món de les falles o hauria de ser? El monument faller. Un monument que no està al centre de la festa. Un monument que és accessori a revetlles, passacarrers, regals, Falleres Majors o, de vegades, a president.

214 - 215

Les Falles haurien de ser el més important a totes les ciutats falleres, entre elles Sagunt. Plantà de Pirates?, d’Alejandro Santaeulalia (El Palleter, 2014). Foto: Dani Tortajada

8. Crítica i sàtira: una batalla perduda I la crítica i la sàtira? Com es valora una falla? Doncs per “lo” bonica que és. Perquè al jurat, que no sap el que esta passant al poble, li agrade o no. Com diu Carles Andreu, de distritofallas.com2: “En efecte, hui en dia la sàtira (és a dir, la crítica cap a alguna cosa o algú en forma de burla) és relativament poca en comparació amb altres tipus d’humor que es poden trobar en les falles. La raó d’això és que, a pesar que la falla va nàixer amb ella, als poders públics no els solia fer gràcia i per això les han intentades minimitzar al llarg de la història; a més, els premis al monument fomenten la qualitat artística sobre la sàtira, convertint moltes vegades a aquesta en “humor blanc” (és a dir, el que no molesta a ningú, o almenys això es pretén).” Una molt bona explicació de la falla. 9. Actes sense flama Un dels molts actes reivindicatius que les Falles podrien aportar seria, com molt bé s’anomena, la Cavalcada de l’Humor faller, la qual ha passat de ser reivindicativa a convertir-se en una gran desfilada de gent amb gots en la mà, més pareguda a un minicarnaval de Rio. 10. Del col·lectiu faller I que podem dir si sumem els anteriors estereotips? Un col·lectiu faller on cadascú va per a ell, en el qual hi ha comissions de 300 fallers i altres de 30. I, de vegades, les cares noves no es veuen en anys... Uns estereotips fallers que de segur compartim en altres pobles i ciutats. Els estereotips fallers no seran els més globalitzats? 2 LA SATIRA Y EL HUMOR FALLERO https://www.distritofallas.com/las-fallas/sabias-esto/la-satira-y-el-humor-fallero/

216 - 217

Trenquem estereotips a les Falles torrentines!

ESTEREOTIPS TORRENTINS, BONICS I FINS Aitor Sánchez ≥ Periodista i faller

Resum de les Falles de Torrent (2017). Font: canal de YouTube de l’Ajuntament de Torrent

Parlar d’estereotips és complicat, ja que implica ficar-se enfront d’un joc d’espills que es retroalimenten del seu propi reflex. Segons la mateixa definició de la RAE, un estereotip és una imatge o idea acceptada comunament per un grup o societat amb caràcter immutable. Este caràcter d’immobilitat és contradictori i enganyós, ja que la societat va avançant i els estereotips van reconfigurant-se. Etimològicament la paraula ve del grec στερεός stereós (sòlid) i τύπος týpos (motle), precisament eixe tarannà sòlid de la creença social que s’emmarca en un motle, es fa líquid i difícil d’encasellar i etiquetar en la societat canviant del segle XXI. Els espanyols són gossos; els andalusos, graciosos; els catalans, agarrats; els d’Alcoi, fanfarrons; els de Gandia, pixavins; els de Borriana, el melic del món... I els torrentins... bonics i fins. Estes creences que aboquen en dites i refranys populars també arriben al món de les falles, fem repàs de la singularitat fallera de la capital de l’Horta Sud, tot i ser conscients que el reflex dels espills estereotipats no sempre és fidel 100% a la realitat. Estereotips de la falla Les falles de Torrent han estat marcades per les tendències i refregits del cap i casal, com la resta de falles de poblacions, on els artistes aprofitaven volums de treballs anteriors i les comissions es vanagloriaven de tenir peces de la secció especial de València. Estes creacions reproduiran la crítica nacional i autonòmica original, amb escasses aportacions sobre la situació local. A finals dels noranta, quan pareixia que algunes falles de Torrent se’n pujaven al carro contemporani del disseny faller, els cadafals patixen un retrocés cap a la meitat de la dècada dels 2000, un pas enrere cap al classicisme, patent en la Secció Especial: és l’etapa d’Olivares i València en Ramón y Cajal, Vicente Sancho en Antoni Pardo o José Soro en l’Avinguda. En un estil clàssic, però minimalista en el concepte, destaquem el perfeccionament de JM Ballester en Lope de Rueda. Este viratge venia afavorit pel tipus de jurat de gustos clàssics que Junta Central Fallera aportava a la Junta Local i que feia guanyar els dissenys de Vicente Herrando per a Àngel de l’Alcasser. La primera comissió que va trencar una llança per la innovació en la secció especial va ser l’Avinguda amb la firma d’Ignacio Ferrando, una eixida cap endavant a causa de la sequera de premis que venia arrossegant la comissió (2007, 2008 i 2009). Esta primera via oberta en falles grans la continuarà Daniel Jiménez Zafrilla en Sedaví (2011, 2012 i 2013). Esta nova corrent artística deixa de banda el cartó refregit i aposten pel suro -no exempt del gust

218 - 219

Eppur si muove, de Pink Intruder (Cronista de Torrent, 2018). Foto: Aitor Sánchez

Cremà de Fins que els xiquets ens separen, de Paco Giner (Lope de Rueda de Torrent, 2019). Foto: Aitor Sánchez

de la digitalització- que dona com a resultat falles clonades, però amb noves tècniques que permetien nous dissenys més lleugers, esvelts i lineals amb Vicente Llácer, Emilio Miralles, els Germans Garcia Ribas, Mario Gual, Vicent Martínez Aparici i Paco Giner. El canvi de rumb a Torrent el posa en marxa la falla Cronista, quan el seu artista Miguel Balaguer comença a produir falles amb missatges i estètica diferent: Desubicats (2011) o la proposta vertical arran de terra L’esperança és un espill penjat en el futur. En 2015 aposten per un joc visual en el remat de la falla i, el 2018, fan un pas endavant i fitxen a David Moreno, junt amb Miguel Arraiz (dins del col·lectiu Pink Intruder) per confeccionar el seu monument gran, obrint la via d’experimentalitat i crea “Eppur si muove”, tot un laberint de branques roges, com a resultat de la seua incursió en el festival Burning Man. Quant a la crítica local i a l’humor casolà, la falla Sant Valerià aposta per uns cadafals i unes cavalcades 100% torrentines, des de 2010 fins a l’actualitat: un punt de trobada per passar una bona estona parlant dels temes que afecten els torrentins. Estereotips del col·lectiu faller La majoria de membres de les comissions de Torrent es caracteritzen per formar part de totes les festes importants de Torrent, de manera que el que és faller, també forma part de la Setmana Santa, dels Moros i Cristians i d’algunes clavaries al llarg de la seua vida. A Torrent, la sustentació de les falles pel mateix grup social fa que la butxaca festera es diversifique. Tal vegada, les falles de la ciutat no s’enlairen en tota la seua potencialitat, ja que les mateixes persones estan presents en la resta de vida festera de la capital de l’Horta Sud, amb la responsabilitat que això implica. Este fet també es nota en les quotes, ja que de mitjana, ser faller a Torrent costa menys de 20 euros al mes, una xifra molt per davall del que paguen a altres poblacions amb majors cadafals o festes amb grans fastos. Un altre tipus d’estereotip faller és “l’estiuejant”, aquell faller que només baixa al casal la setmana de falles, com si el parador fora un ressort de vacances tot inclòs. Este tipus de fallers senten que no tenen obligacions, sinó tots els drets de demanar les seues consumicions, tiquets, dinars i sopars. És el primer faller que ha fugit durant la crisi de la pandèmia de la COVID-19. Quan no hi ha revetles, ni festes, ni cubates, s’han donat de baixa, sense adonar-se que el casal, la institució i el llegat patrimonial

220 - 221

Concurs de Paelles a les Falles a Torrent (2012). Foto: Aitor Sánchez

cultural de la comissió és cosa de tots. Hi ha falles a Torrent que han tingut una baixada de més de 100 membres, cosa que s’agreujarà pròximament. Esta situació crítica l’han de mantenir els comissionats que resistixen i les juntes directives que estan a peu de canó, prenent mesures, pagant a proveïdors, adherint-se als pocs plans d’ajuda per fer ressorgir la festa, etc. Este tipus d’estereotips de faller directiu és comú: persones que se senten en l’obligació de donar la cara, de lluitar per la festa, com si la salvació d’esta nova situació depenguera només d’ells. La resta de fallers no s’impliquen i estan a l’espera. Estereotips de la festa fallera En general la festa fallera de Torrent adapta qualsevol festivitat al calendari faller. Per exemple, quan arriba Nadal se celebra el concurs de Pessebres, d’Arbres de Nadal, de Nadales, de Targetes de Nadal, o al maig, s’organitza el concurs de Creus de Maig. Si parlem de campionats esportius, podem destacar els següents: Galotxa, Pàdel, Frontó, Futbol Sala Femení, Campionat Futbol 7, Campionat Futbol 7 Infantil; i pel que fa als jocs de taula, destaquen el Truc Caberot, Truc 24 h, Domino, Marató de Parxís, Pro Evolution Soccer, Campionat i Copa de Dards, o de Scalextric. Des del punt de vista del foment local, les falles participen en el concurs d’aparadors, i des del punt de vista gastronòmic, les falles de Torrent, al llarg de tot l’any, es dividixen el calendari i organitzen, enmig del carrer, concursos de diferents tipus de plats (d’estiu i hivern) on participen les 29 comissions, es tracta d’una forma de fer caixa, ja que les falles organitzen durant el concurs un quint i tapa. Este vessant fester està especialment marcat al llarg de tot l’any. El fenomen de les xarxes socials, el desenvolupament dels mitjans de comunicació i la nova societat de l’oci nocturn es convertix en una font d’ingressos alternativa. Els fallers s’adapten a les modes i inclouen al seu programa de festes la Fira d’abril, la Revetla

222 - 223

Comissió de Sant Valerià de Torrent (2019) Foto: Aitor Sánchez

Torrent cuida molt la forma d’utilitzar la indumentària fallera (2019). Foto: Aitor Sánchez

de Sant Joan, l’Oktoberfest, Halloween, o les festes temàtiques: eivissenca, hawaiana, de l’oest, etc. Al buscador Google, en acotar Falles i Halloween, trobem més de 200 referències i és evident que moltes falles la consideren d’una banda, com una activitat infantil; però en realitat és una festa adulta que servix per a fer comunitat i, a més, també fer caixa. Estereotips de les activitats falleres La part cultural de la festa fallera ve marcada des dels seus inicis pel patró marcat per Junta Central Fallera, així el concurs de teatre major i infantil i de declamació naix per la vinculació amb el cap i casal. Una cosa pareguda passa amb el Cant de l’estoreta que organitza la falla Sant Roc, a imitació del que fa la comissió de la Plaça de l’Arbre al barri del Carme. El concurs de llibret seguix la mateixa línia de la ciutat, fins que el 2010 es marca un canvi de tendència a Torrent i es renova amb la introducció de la llibertat de format i de nous premis (investigació, portada, contingut infantil, etc.). Pel que fa a la indumentària, Torrent cuida prou la tradició en la forma de vestir i això es deu, en bona part, al concurs d’indumentària que cada any (ara cada dos anys) celebra la falla Barri Cotxera. Es tracta d’un concurs únic on es valoren els materials, l’ús, la fidelitat als talls i cartonatges antics, etc. que el fan únic en la seua classe en tota la Comunitat Valenciana. Pel que fa a la pirotècnia, Torrent no ha destacat pels seus grans espectacles, tal vegada per la falta d’un pressupost potent donada la realitat de les comissions. Les falles que tradicionalment apostaven per la pólvora eren Antoni Pardo i Àngel de L’Alcasser; així com Sant Roc amb el manteniment del Troc de bac en les despertaes. En 2001, l’ajuntament instaura un calendari de mascletaes per a cada dia de falles, que es manté fins hui en dia. En els últims anys, la falla Sant Valerià es convertix en l’autèntica protagonista de la nit de la cremà en disparar la seua gran i multitudinària mascletà nocturna que concentrava a milers de ciutadans i curiosos de totes les puntes de la ciutat. Amb la crisi més gran en la història recent de la festa a l’esquena, els fallers miren al futur amb la incertesa de quin model de Falles tindrem. Una manera de parar, repensar la festa, reinventar-se i tornar als orígens, a l’essencial. Moment en el qual els estereotips tal vegada canvien, o tal vegada no.

224 - 225

Trenquem estereotips a les Falles d’Alzira!

EL TARANNÀ FALLER D’ALZIRA Miguel Ángel Martínez ≥ Faller de la Plaça Malva d’Alzira

Vídeo promocional de les Falles d’Alzira (2018). Font: canal de YouTube de València Turisme

En primer lloc, dir que amb aquest article no vull assentar càtedra sobre les Falles d’Alzira. Que quede clar que la meua opinió no és ni oficial ni ‘oficialista’, tan sols és personal i escrita per un faller que du en actiu des de 1974, per tant, anem allà. Les Falles d’Alzira, respecte a allò que cada comissió ha de tindre plantat cada 16 de març crec que, no disten més enllà del que es fa a qualsevol poble o ciutat en què se celebra la festa. Tres comissions en categoria especial que cada any lluiten per la supremacia ‘monumentalista’, i la resta fins a arribar a trenta-cinc, quedem emmarcades en les diferents categories, lluitant és clar, pel palet preuat de cada secció. No crec que Alzira siga diferent, des de fa anys el declivi d’allò que les comissions ens gastem en les falles (monument) paraula que intentaré no dir perquè, una falla és una falla i monument ha de ser altra cosa. És més que evident que l’economia mana i s’han de quadrar els diversos pressupostos, i el lloc més fàcil de llevar tots ho sabem. Ací entra la discussió sobre si la festa prima sobre la falla, o a l’inrevés, en aquests moments, malauradament crec que la festa guanya a la falla per golejada. Cal afegir que passa el mateix en les trenta-cinc comissions infantils que sempre van emparellades amb les seues homònimes grans. La segona qüestió que se’m plantejava respecte als estereotips del col·lectiu faller: com és el col·lectiu de la teua ciutat i que vol de les Falles, quina imatge tenen els càrrecs representatius i els seus processos de selecció, quina és la imatge d’un directiu o directiva de falla, si existeix germanor entre les comissions falleres, si la joventut es fa avant per a agafar responsabilitats. Començaré dient que en l’actualitat al voltant de 7.000 fallers estaven en el cens faller d’Alzira, però d’allò com viu la falla cadascú és un altre cantar. La gran majoria, igual que he comprovat en molts altres pobles i ciutats, el que vol el col·lectiu és cassalla, però cassalla a tots els nivells i per això, com diria el meu amic Jesús Peris, ‘Va com va’. La festa ha degenerat en una mena de botelló continu que ix al carrer abillat amb les millors gales i sempre amb ulleres de sol negres i amb algun gotet en la mà, desgraciadament és la imatge que oferim encara que com sempre hi ha excepcions.

226 - 227

Respecte als càrrecs representatius

i són elegides després d’un acte de

i els seus processos de selecció i

preselecció.

quina és la imatge d’un directiu o directiva de falla, crec que és una

La tercera proposta era com són les

imatge presidencialista, que es deixa

Falles del teu poble, si són per als

dur per allò que en el món faller diem

fallers, si són acollidores, sostenibles,

la ‘roglà’ ben escrita seria roglada.

si mantenen les tradicions, si són un

El president sempre és el que ha de

motor econòmic, si hi ha facilitats per a

forçar els fallers als càrrecs, la gent

celebrar-les...

rarament és present a col·laborar en res, dels jóvens, ni parlem, després

Les falles d’Alzira crec que tenen un

quan desfilem pels carrers, la gent ens

aspecte diferencial respecte als actes

diu, que sempre som els mateixos. En

que celebrem en comparació a moltes

cada comissió, els membres esperen

altres poblacions. En Alzira, els matins

en la cadira a què li ho fiques tot a la

dels tres dies de falles, les trenta-cinc

boca, això sí, les crítiques cap als qui

falles eixim al carrer a fer visites de

treballen són feroces i bramadores.

cortesia als diferents casals, per tant, el meu poble té una banda sonora molt

Des de fa anys, per gran sort per a

particular, trenta-cinc comissions amb les

les falles, les dones, formen, part de

seues xarangues ho omplin tot d’alegria,

les juntes directives, amb càrrecs o

música, color i com no, de festa.

presidència, això ens ha donat un aire nou, la seua capacitat de treballar,

Des de fa alguns anys es va duent

pensar i executar és diferencial

a terme un concurs de mascletades,

positivament respecte als homes.

concretament set dies, que fan de la plaça del Regne, a l’hora justa, les

En l’àmbit de la Junta Local Fallera

dos del migdia, el centre del clam i del

(JLF) d’Alzira, el president és elegit

bullici fester, milers de falleres, alzirenys

democràticament per les comissions,

i forasters esclaten com ho fan les

això si es compta amb la bona voluntat

carcasses i l’acre del fum es fon en

d’aquestes i el president o elector

l’ambient deixant uns moments màgics.

no fa i desfà a la seua gana i canvia la papereta. Les Falleres Majors

Les vesprades dels tres dies de falles,

d’Alzira són també democràtiques,

la JLF organitza actes conjunts en

El Concurs Nacional de Mascletades d’Alzira és una de les seues senyes d’identitat (2019). Fotografies: Miguel Ángel Martínez

228 - 229

L’ofrena a l’altura dels Casalicis i de l’antic Pont de Sant Bernat (Alzira, 2019). Foto: Miguel Ángel Martínez

El Concurs de Pasdobles, on les comissions desfilen amb coreografies (Alzira, 2019). Foto: Miguel Ángel Martínez

què participem tots; el 17 lliurament de premis, 18 l’ofrena i el 19, el concurs de pasdobles, acte on les comissions desfilen ballant coreografies preparades per tal de guanyar el premi. Molt es critica si les falles són una festa tancada, tan sols per als fallers, evidentment, cal afegir que, els menjars dins dels casals són dels qui paguen tot any la quota, però les falles les plantem al mig de carrer, les orquestres, mascletades, desfilades, despertades, per tant, la festa es viu al carrer, amb la llibertat que té cadascú d’anar a gaudir o triar-se un viatge a Andorra per a fugir del comboi que muntem. La sostenibilitat en les falles encara està lluny, i el camí és difícil. Si parlem de materials, poc hem avançat en buscar alternatives ecològiques al fum. El dimoni es presenta cada any en forma de suro blanc i polièster, però la carrera per fer la falla, més gran, alta, innovadora, és complicada tant per a artistes com per a les comissions. Una sostenibilitat que jo parlaria és la que hauríem de fomentar entre Ajuntament, policia, associacions, veïns i fallers. Caldria fer un full de ruta conjunta, minimitzar l’impacte que produïm (carpes, talls de carrers, sorolls, etc.), el futur de la festa i tornar a demostrar a la gent que podem conviure tots, passa pel diàleg. Les falles d’Alzira, igual que les d’altres llocs són el motor econòmic del poble, el cor que batega amb força el sector comercial i empresarial, i respecte a les facilitats que tenim és que cadascú que vol festa s’ho paga de la butxaca, l’Ajuntament dona uns diners a la JLF, però el retorn que tenen aquests en les comissions és inapreciable. Hem parlat de les falles d’Alzira, amb una puntualització molt important, açò eren les nostres falles fins al 10 de març de 2020, el que vindrà a partir d’ara, possiblement, serà un nou ressorgir de les cendres, una reinvenció dels actes. Per desgràcia, crec que res haurà de veure amb el que hem viscut fins ara. Les falles viuen del poble i el poble, amb la pandèmia, està molt tocat, treballem tots perquè no s’enfonse.

230 - 231

Trenquem estereotips a les Falles de Sueca!

ESTEREOTIPS A LES FALLES DE SUECA Empar Vendrell ≥ Mestra i fallera

Les Falles de Sueca (Sueca a colp de rima), de Francisco Fernández. Font: canal de YouTube de Francisco Fernández

Un estereotip és una imatge o idea acceptada comunament per un grup o societat amb caràcter immutable. Aquests són imatges mentals i construccions socioculturals sense base científica, fruit de l’herència cultural, d’opinions i prejudicis sobre determinades persones. Simplifiquen la realitat1. Moltes vegades els estereotips es converteixen en etiquetes pejoratives o despectives. Amb freqüència, això deriva en actituds indesitjables, com la discriminació i la intolerància, alimentant el racisme, la xenofòbia, la intolerància religiosa o l’homofòbia. Les falles del segle XXI, han d’innovar, renovar i trencar estereotips, i les de Sueca no són una excepció. 1. Estereotips de la falla Les falles de Sueca (13), El Perelló (2) i Mareny de Barraquetes (1), en total 16 falles, aporten a la festa fallera un pensament dominant de caràcter conservador. Però en els últims anys, moltes comissions recuperen l’essència crítica, apostant per temàtiques socials i reivindicatives, com ara la igualtat de gènere, els drets LGTBI o els fenòmens migratoris. Els artistes fallers dels monuments suecans són majoritàriament homes, sols tenim una dona com artista fallera en la falla Via del Materal, Isabel Badia Pascual. Cal destacar la lluita per la igualtat de gènere, ja que moltes dones treballen als tallers dels artistes fallers ajudant a pintar, modelar, etc. però el seu nom es manté en l’anonimat, com és el gran treball que fa amb els seus pinzells la suecana Gemma Roselló Martorell, neboda d’Andrés Martorell, que ha format part de l’equip de Pere Baenas i actualment treballa amb Carlos Carsí pintant falles de la Secció Especial. El seu treball amb aquests artistes ha sigut reconegut amb diversos premis com, per exemple, el primer premi de la Secció Especial de València en comissions com El Pilar, l’Antiga de Campanar o Cuba-Literat Azorín entre d’altres. A Sueca no es donen premis als monuments fallers, cosa que hauria de canviar per a donar a conéixer el treball i els noms dels artistes fallers. Sols es donen premis a l’ús del valencià i a la crítica en la retolació dels monuments fallers. En canvi, sí que donen 1 https://ca.wikipedia.org/wiki/Estereotip

232 - 233

Gemma Roselló Martorell, de Sueca, forma part de l’equip de treball de Pere Baenas (2019). Foto: Amparo Vendrell

premis al Ninot Indultat, on cadascuna de les comissions presenta un ninot de la falla gran i un altre de la falla infantil a l’Exposició del Ninot. Allí, un jurat atorga els premis i els guanyadors, tant en categoria gran com infantil, es conserven al Museu Faller de Sueca. Cal fer menció especial a la falla que, any rere any, es planta durant uns dies de la primera setmana de març a la plaça de l’Ajuntament, per part de la Fundació SASM (Santos Andrés Santiago y Miguel), entitat sense ànim de lucre que es dedica a l’atenció i rehabilitació de persones que pateixen una malaltia mental greu. Aquesta falla és una creació col·lectiva molt innovadora que trenca estereotips, coordinada pels seus educadors, i busca la inclusió social de les persones discapacitades, aconseguint acostar les persones malaltes als escolars. Cada any ens sorprenen amb una temàtica diferent, ja que un any la falla era la serpeta màgica construïda per cubs de Rubik que podien fer i manipular els escolars; un altre any va ser el monument de la Pantera Rosa, fent acte de presència el seu escultor Miquel Navarro; un altre any l’escultura El niño sol de Ripollés; i també un carrusel o el famós bou Ratón, entre d’altres. Cal destacar que, l’any 2017, van fer l’escultura El recol·lector de llums d’Aurelien Lortet, obra seleccionada en el I Certamen andalús d’art i reciclatge en 2013, i també que l’any passat van fer la falla de l’estoreta velleta per a recuperar tradicions en la qual els representants infantils de cada comissió fallera van dipositar l’escut de la seua falla. 2. Estereotips del col·lectiu faller La Junta Local Fallera de Sueca, El Perelló i Mareny de Barraquetes (JLF), està formada per dos membres de cada comissió, més cinc assessors i el President d’Honor. En total, 38 persones de les quals 12 són dones, les quals tenen càrrecs amb responsabilitat i fan molt bon treball, un fet que ha anat evolucionant i trencant estereotips per la igualtat de gènere, ja que abans no hi havia cap dona en la JLF i, en l’any 2012, sols hi havia una. L’actual president, Bernardo Garrigós, és l’ànima i el motor per a motivar a totes les comissions. Manté molt bones relacions amb Junta Central Fallera de València participant en molts actes programats conjuntament com és la Mostra de Teatre Faller. A més, la JLF forma part de la Federació de Lletres Falleres com a organitzadora del Premi Bernat i Baldoví al millor sainet escrit amb la col·laboració de la regidoria de Cultura. En definitiva, entre totes les comissions regna una gran germanor fallera.

234 - 235

Falla de la Fundació SASM (Sueca, 2017). Foto: Amparo Vendrell

Per a representar al poble de Sueca la

Baldoví, l’Ofrena de flors a la Mare de

JLF fa un sorteig entre les candidates

Déu, la cremà...), el col·lectiu faller pot

per a escollir a la Fallera Major de

comptar amb el suport de l’Ajuntament,

Sueca i a la Fallera Major Infantil. En

aconseguint que el poble de Sueca

totes les comissions tenen el càrrec de

visca la festa intensament als seus

Fallera Major i Fallera Major Infantil a

casals, acollint als visitants i intentant

excepció de la falla Via del Materal, que

que siga una festa sostenible i un motor

mai han tingut aquests càrrecs.

econòmic per a músics, pirotècnics, artistes, indumentaristes, comerciants

A banda, algunes comissions tenen

de begudes i alimentació, etc.

quotes reduïdes per a les persones jubilades, però en altres no es té cap

4. Estereotips de les activitats

consideració. En canvi, per a prendre

falleres.

decisions, no escolten l’opinió dels més majors que paguen el mateix que la

Les activitats falleres són moltes

gent jove, és a dir, es decideix fer una

i es desenvolupen al llarg de tot

junta formada per gent jove. En aquest

l’any coordinades per JLF: Concurs

cas, els estereotips per motiu d’edat

de Playback, Concurs de Sainets,

són discriminatoris.

campionats esportius, concursos de jocs de taula, Ral·li Humorístic, Mig Any

3. Estereotips de la festa fallera

Faller, etc.

La festa fallera és un espectacle de

Però tenim comissions que trenquen

carrer, propici a l’animació ciutadana i

estereotips en aquest aspecte com,

a l’atracció de forasters, i on apareix la

per exemple, la falla Via del Materal

mala bava satírica en la Cavalcada del

que organitza una Mitja Marató; la

Ninot i en la retolació dels monuments,

falla Bernat Aliño, que du a terme un

que és l’essència de la falla. «Si no hi

Concurs de Fotografia i un Concurs

ha crítica, no hi ha falla».

de Microrrelats; la falla Verge de Sales que edita un llibre per a donar

Des que es fa l’acte de la Crida a la

a conéixer la seua barriada; o la falla

plaça de l’Ajuntament, i en la resta

de la Plaça de l’Ajuntament, que cada

d’actes (cercaviles, cavalcades,

any dedica el llibre a un artista faller

l’Ofrena de Fulles de Llorer a Joan

dins de la col·lecció Artistes fallers,

Fuster, Mestre Serrano i a Bernat i

artistes del poble, l’últim d’ells dedicat

236 - 237

Junta Local Fallera de Sueca (2019) Foto: Amparo Vendrell

Botellà a les Falles de Sueca (2018). Foto: Amparo Vendrell

a l’artista Juan Pedrós Beltrán, ja jubilat, però que encara col·labora amb el seu alumne i parella, Mauricio Morera; la falla Sucro va fer l’última plantà al tombe de l’artista faller Pascual Carrasquer; i la falla Plaça de Cervantes organitza La gran cagà de la burra per a obtenir més ingressos econòmics. Pel que fa a la indumentària, tenim comissions que les falleres no porten la banda de fallera per a poder lluir millor el vestit de valenciana. Els llibrets de falles van millorant, any rere any, aconseguint premis a l’Ús del Valencià i portant el nom de Sueca al palau Reina Sofia per a estar entre els millors llibrets de la comunitat. Aquestes comissions són Xúquer, Bernat Aliño, Cervantes i el Portal. Quan una comissió fallera aposta per fer, dins de les seues possibilitats, un llibret faller de qualitat, està demostrant que a la falla també tenen cabuda les activitats culturals. Alguns exemples són la falla Xúquer, que ha fet molts anys una Setmana Cultural i convoca un Concurs de Narrativa; i la falla Cervantes, que organitza un concurs de Narrativa Infantil i Juvenil que cada any té una temàtica diferent relacionada amb el tema del monument. A més, la JLF amb molt bones iniciatives per als infants, ja que en 2018 va introduir la visita guiada a tres falles del municipi per als alumnes de sisé de primària dels centres escolars, on els expliquen la crítica del monument i el nom dels artistes fallers. Després d’un esmorzaret, van al Casal Jove i tots junts fan una mascletà amb botelles o millor dit una botellà. Pensant amb els xiquets i xiquetes del nostre municipi, en les Falles de 2020, i per primera vegada a Sueca, la falla Cervantes ha editat una guia didàctica elaborada per Maria Vázquez i Amparo Vendrell per a escolars, a partir d’un conte de Josep Antoni Fluixà basat en la falla infantil, per a fomentar la lectura i millorar la comprensió, la capacitat de relació i de raonament i, sobretot, la capacitat de diversió i creació personal que qualsevol llibre ofereix als seus lectors, inculcant valors. Amb innovació, tolerància, educació i trencant estereotips sense prejudicis, farem unes millors falles del segle XXI.

238 - 239

Trenquem estereotips a les Falles de Xàtiva!

ESTEREOTIPS EN LES FALLES SOCARRADES Juan Ramón Alcocer ≥ Membre de l’Associació Estudis Fallers de Xàtiva

Homenatge als oficis fallers per part de les Falles de Xàtiva. Font: canal de YouTube de la Junta Local Fallera de Xàtiva

Des de més enllà d’on la memòria col·lectiva és capaç d’abastar, els éssers humans ens hem acostumat a viure en comunitats, formant així allò que anomenem societat. La vida en comú amb els nostres iguals, ens ha ajudat a evolucionar com a espècie i a millorar la nostra vida diària. Tot allò que s’ha dit fins ara estaria molt bé, si no fora perquè a la base de qualsevol societat estan les persones i, de tots és conegut que quan els humans fan alguna cosa, automàticament apareix allò que coneguem com «error humà» Aquest error es troba en dues de les seues accions. Per una banda, ens agrada mirar-nos el melic i pensar que tan sols nosaltres estem en possessió de la veritat: el que fem nosaltres està bé i qui no opine com jo, està equivocat. Per l’altra, allò de la societat global és cosa de polítics: el que la persona del carrer vol és tenir una petita colla d’amistats i de coneguts amb els quals desenvolupar-se socialment, és a dir, un grup d’amics de cap de setmana, uns companys de treball en els quals puguem quedar després de la feina, o pertànyer a qualsevol classe d’associació. En aquest darrer grup és on podem catalogar les comissions falleres, que no deixen de ser (encara que, de vegades, caldria utilitzar el verb «deurien ser») una colla d’amics amb uns objectius comuns a acomplir. Cada comissió fallera té vida pròpia, però la major part de comissions s’assemblen en la seua manera de procedir al llarg de tot l’exercici faller. Ací, en la manera ordinària de procedir per part dels integrants de les comissions, és on la gent (normalment la no fallera) crea idees o creences generalment acceptades i que normalment són fruit de percepcions personals allunyades de la veritat absoluta: l’estereotip faller. Tinc la idea o creença, sense base científica que la sustente, que els estereotips venen a ser versemblants en la major part de poblacions on es planten falles. I també crec, amb la mateixa mancança de cientificitat, que els estereotips que puguem trobar al món faller xativí no són massa diferents que els de les poblacions veïnes. (1r estereotip: «Tots els fallers sou iguals»). 2n estereotip: «Els fallers són un tall de fatxes». Vertaderament, pel que fa a Xàtiva, des del mateix moment en què sorgeix la Junta Local Fallera (JLF), la seua evolució ha

240 - 241

estat molt lligada a la política municipal

en una reunió de JLF es va prohibir que

que estiguera presidint l’Ajuntament.

qualsevol participant de la Cavalcada

Tothom sap que els diners són els que

del Ninot beguera durant l’acte o

manen i, de sempre, la JLF no ha pogut

portara un got en la mà. Així que, si

deslligar-se econòmicament del poder

es va arribar a prohibir aquest fet, era

polític. També és cert que les Falles

perquè la gent ho feia. Encara així

defensen la llengua, les tradicions i

pense que afirmar que tots els fallers

els costums valencians. Defensar els

abusen de l’alcohol és una falta de

valors que ens representen com a

respecte al col·lectiu en conjunt.

poble no hauria de tenir cap color polític concret.

5é estereotip: «Als fallers tan sols els interessa menjar i beure»

3r estereotip: «Els fallers es creuen que

Veritablement, els fallers som

tots els carrers són d’ells». A Xàtiva tenim

mediterranis: eixos que tot ho arreglen

comissions amb solera que han hagut de

al voltant d’una taula. Als casals passa

canviar la seua ubicació tradicional pel

el mateix i, com a qualsevol persona,

bé del trànsit durant els dies de Falles.

si el menjar està bo, millor. Però, al

A més, abans de març, se celebra una

mateix temps que reconec que als

reunió entre els components de la JLF i

casals es menja, també és cert que

la policia local per tal de garantir el trànsit

si la raó de ser faller estiguera en els

per la ciutat. Així i tot, val a dir que l’acte

menjars del casal, millor estaríem en un

de la Recorreguda a les Falles (totes

club gastronòmic. Ens eixiria més barat

les comissions visiten en desfilada tots

visitar assíduament un restaurant que

els monuments) provoca un dels majors

pagar la quota de faller.

caos organitzatius en el trànsit de tota la ciutat.

6é estereotip: «Els fallers degraden a la dona, utilitzant-la tan sols de florer»

4t estereotip: «Els fallers sempre van

Anys enrere, les falles socarrades tenien

en el got en la mà», que és una manera

separades les comissions masculina i

de dir que tots els fallers abusen de

femenina. A més, a la nostra ciutat se

l’alcohol en qualsevol acte faller. És

celebrava un acte oficial faller anomenat

cert que, socialment, la celebració

Sopar de la dona del faller, en el qual

d’una festa comporta generalment un

podien accedir les dones dels fallers,

consum d’alcohol. També ho és que,

encara que no foren falleres.

La Baixada de Sant Josep, un acte que garanteix un trànsit regulat (Xàtiva, 2016). Fotografies: Juan Ramón Alcocer

242 - 243

El col·lectiu faller lluita per aconseguir guardons, no pensa sols en l’alcohol. Lliurament de Premis de les Falles de Xàtiva (2016). Foto: Juan Ramón Alcocer

La gastronomia, un dels atractius de les Falles. Paelles als casals de Xàtiva (2010). Foto: Juan Ramón Alcocer

Per altra banda, no fa molt que un conegut partit polític instava al món faller a desprendre’s d’eixa figura tan corrosiva i denigrant com ho és la Fallera Major. Per descomptat, la mesura va tenir el ressò que es mereixia. L’any 1933, la fallera major del districte de Barreres (que no de Xàtiva), en representació de la Ciutat, es va encarregar d’acompanyar i fer el compliment degut «en nombre de la mujer setabense»1 a Teresita Daniel, Miss Espanya 1932. Des d’eixe any, les Falleres Majors no han fet altra cosa que representar dignament al conjunt del món faller, i exercir d’ambaixadores de luxe de la nostra Ciutat, per tot arreu, de la qual cosa tothom hem de sentir-nos molt orgullosos. A poc a poc (crec que amb massa lentitud), la dona s’ha convertit en un pilar fonamental de l’estament faller, participant activament en qualsevol de les tasques a poder fer dintre de cada falla o en la JLF. Avui seria impensable considerar una comissió sense l’aportació constant i valuosa de la dona fallera. Més obstacles trobe en el camí per tal de poder veure un Faller Major. Però pel camí ens el trobarem. 7é estereotip: «Les falles ja no són els que eren» No puc estar més d’acord amb eixe comentari. Trobe a faltar moltes coses en el si de les Falles xativines, com una crítica local més treballada o un vertader diàleg entre comissions. Però, al mateix temps, pense que este pensament és propi de gent major com jo, que veuen la festa d’altra manera, i que es tornen renegons, malfiats i pudents. Les Falles evolucionen, com evoluciona la societat, i el millor que poden fer les comissions falleres, de qualsevol ciutat (inclosa Xàtiva) és no acomodar-se en un passat que no tornarà, i deixar que la jovenalla patisca allò de «tenir bou» quan alguna cosa no els isca com esperaven. Bon remei perquè espavilen. No és mala cosa, pense jo, que la gent es dedique a criticar-nos mitjançant aquests estereotips. Independentment de la seua veracitat, ens indiquen el camí a seguir si volem millorar la nostra imatge corporativa com a col·lectiu faller. Quan siguem capaços de fer desaparéixer aquests estereotips apareixeran altres: és el que té estar exposat als comentaris de la resta de persones que conformen la societat en la qual vivim. 1 Extret del Llibre Festividad de las Fallas de Játiva, Marzo 1933.

244 - 245

Trenquem estereotips a les Falles de Gandia!

ESTEREOTIPS A LES FALLES DE GANDIA Sandra Sabater ≥ Mestra d’Educació Primària i fallera

Resum de les Falles de Gandia (2016). Font: canal de YouTube de la Federació de Falles de Gandia

Capital de la Safor. Ciutat Ducal. Capital Cultural Valenciana 2018. Aquestes són, tan sols, algunes de les distincions que li han sigut atorgades a Gandia, el cor de la comarca i, per descomptat, el més important, el lloc al qual pertany. Gandia és turisme. Gandia és gastronomia. Gandia és patrimoni. És cultura. I Falles. Així que la meua ciutat està lligada, afortunadament per a uns i per desgràcia per a altres, al món de les Falles. Les Falles no són sense Gandia i Gandia no és sense les Falles. Però, com en tots els llocs, tenim unes característiques i uns aspectes culturals propis que ens defineixen i identifiquen com gandianes i gandians, o amb el nostre malnom. I és que els “pixavins” som coneguts pel nostre afany de ser importants i demostrar al món que hi estem ben presents. Doncs el món faller no es queda enrere, i són molts els clixés que se’ns han atorgat al llarg dels anys. I com m’han ensenyat a casa, cal ser humil per damunt de tot, així que una servidora, fallera gandiana, intenta contar-vos com som i quines coses fan els fallers d’una ciutat pertanyent al G6. Al llarg dels anys hem forjat uns costums i tradicions pròpies que han arrelat al quefer diari de la vida dels ciutadans. Rutines i hàbits que s’han convertit en rituals i que, amb el temps, s’han assolit sense qüestionar la seua procedència. D’aquests models conductuals sorgeixen els estereotips. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua defineix aquest concepte com “Model acceptat i establit de conducta que un grup o una societat obté a partir de les normes o els patrons culturals prèviament establits”. I a la Gandia fallera, en tenim molts. Estereotips de la falla Parlem-hi amb propietat, d’estereotips, però del monument. Perquè el concepte falla engloba molts aspectes i allò al qual volem fer referència és a l’essència de la festa, el monument. O tal vegada no? Obert queda el debat. Seguim. A Gandia, és tradició la nit del 15 de març anar a “fer la volteta”. Si poseu atenció als comentaris dels entesos de sempre (que en són molts i any rere any s’endinsen en una lluita interna com si d’allò depenguera la vida), podreu opinar sobre si s’ha de valorar

246 - 247

la monumentalitat o la pintura; si val més la crítica o l’impacte visual. I... Atenció! No podem oblidar el lloc on està plantada. Etern i actual dilema de dues de les comissions de primera secció de Gandia. Aiii! Quantes disputes han originat una plaça i un carrer amb quatre cantons. Vos convide a visitar-les i decidiu per vosaltres mateixa si el lloc influeix i ajuda a atorgar el banderí. D’altra banda, vos interessaria saber que el monument sembla una metàfora de Pinotxo (sí sí, la història del titella de fusta), perquè no hi ha ningú que diga la veritat. Pressupostos engreixats per poder competir en la secció desitjada. Però aneu amb compte, que després al paper tots els numerets quadren. Passen i vegen! Continuem amb la competició. A Gandia hem tret una nova moda: portar jurats procedents d’altres poblacions per evitar amiguismes i així fer una valoració objectiva i neta del monument plantat a la plaça o al carrer. Molt d’esforç i honradesa per part dels organitzadors, tot s’ha de dir… Els resultats… Recordeu a Pinotxo, no? Estereotips del col·lectiu faller Els fallers de Gandia som gent bondadosa que, en certa manera, estimem la Nostra Festa. Malgrat les rivalitats pròpies d’aquest món i les tensions sorgides pels nervis, podem definir-nos com treballadors inesgotables que desitgem que el calendari arribe a març. No obstant això, com bé sabreu que ocorre a cada associació festera, el col·lectiu faller reflecteix una imatge que no sempre s’adequa a la realitat. Altres vegades, sí. En la majoria dels municipis fallers, és la Fallera Major qui representa a la comissió. A Gandia, en certa manera també, però no ho fa sola. Està acompanyada per altres senyoretes o senyores que ostenten els regnats del foc, de la festa, de la poesia i de l’art. Ah! I la padrina... No ens oblidem d’ella, que a pesar que no és un càrrec oficial perquè no apareix al Foc i Flama (el llibre més important de les Falles de Gandia, catalogat com publicació d’Interés Turístic), és una distinció igual d’important.

Escena de Quin sacrifici, de Palacio i Serra (Beniopa de Gandia, 2018). Foto: Kazados Photo

Les Reines Falleres, les representants a les Falles de Gandia. Reines Falleres de la Falla Beniopa (2018) Foto: Kazados Photo ©

248 - 249

Imagine que igual que en altres ciutats,

cap, els dies grans de març. Gent de

la Reina de la Falla o Fallera Major rep

diversa índole es reuneix i socialitza

un gran ventall de lloances i crítiques

sense rivalitats, sense distincions de

a l’una. És la conseqüència de ser la

classe social o mitjans econòmics.

protagonista. Quin remei.

Com una gran família on tots som benvinguts. Òbviament, en un entorn

Una de les coses que menys

de convivència d’un gran nombre de

m’enorgulleix i que tot faller ha

gent, sempre s’estableixen relacions

pensat o fet en algun moment de

més properes i d’altres més distants,

la seua trajectòria és valorar si la

però com a qualsevol altre nucli social.

seua dedicació en eixe exercici és proporcional a la unió o amistat amb

Les Falles són també germanor. A

els màxims representants de l’any.

banda de totes les diferències que

Quantes vegades haurem de recordar-

puguen sorgir per diverses raons,

nos que estimem la falla i que no

les comissions gandianes fem front a

podem establir relacions estretes amb

les adversitats amb unió, tolerància i

tots els associats, però sí esforçar-nos

respecte. Sense distinció de seccions.

per dur l’exercici endavant amb tota la il·lusió possible? Quantes?

A més, les Falles són, també, solidàries. Si fem la vista enrere,

Estereotips de la festa fallera

per allà quan era possible i podíem celebrar amb allò que ara anhelem amb

Les falles són per als fallers. Típica

enyorança, la benvolguda normalitat,

dita estesa per tot arreu. Fal·làcia a

totes les comissions celebràvem

mitges. Sí ben cert és que els fallers

campanyes per recollir fons i poder

d’una comissió són qui vertaderament

ajudar a una causa social concreta.

gaudeix de les Festes Josefines

Quanta gent disposta a col·laborar...

després d’un any de tasca, les Falles

M’enorgullisc de pertànyer a aquest

no únicament són per a les persones

col·lectiu.

que pertanyen a una comissió. A Gandia és freqüent sentir que la Les Falles són acollidores. Les portes

gent aprofita la setmana fallera per a

de les llars falleres estan obertes

viatjar. És cert que no a tothom ens

de bat a bat durant tot l’any i més si

poden agradar les mateixes coses i tan

Escena solidària dedicada al col·lectiu Bunyoleres sense Fronteres. Escena de Quin sacrifici, de Palacio i Serra (Beniopa de Gandia, 2018). Foto: Kazados Photo ©

250 - 251

respectable és ser faller com no ser-ho. Així i tot, considere que en la meua ciutat les Falles són més acceptades que criticades. Tal com he dit abans, les Falles són part de la nostra personalitat. Estereotips de les activitats falleres I per anar finalitzant aquest article, però no amb menys intensitat, cal parlar dels estereotips de les diverses activitats falleres. I és que NO, els fallers no sols saben de festa, de beure alcohol, de muntar gresca i de ballar. No, no i no. Un exercici són 365 dies en els quals realitzem infinitat d’activitats per tal de promoure i enriquir la nostra cultura valenciana. I sí, també la nostra llengua. Les falles són cultura. Però, de vegades, la cultura queda relegada a un lloc secundari. A Gandia, és tradició fer l’entrega de Premis el dia 16, a la Plaça Major, centre neuràlgic de la ciutat. Primer dia de Falles, després del bateig, nervis a flor de pell, entusiasme, eufòria i alguna decepció. No obstant això, els Premis Literaris (llibret, emissió, informatiu…) s’entreguen una o dues setmanes abans per no estendre’s massa i fer tard al sopar a l’envelat. Cultura oblidada? Ho negaran. Però no tenen la mateixa acceptació. El llibret és la delegació que quasi ningú vol representar. Un assumpte delicat però gens valorat. Des d’ací reivindique una visibilitat total d’aquesta àrea. El llibret és l’única cosa no efímera d’un exercici faller. Perdurarà en el temps i generacions futures podran recordar com eren i que féiem els fallers de l’era 2.0. Llibreters i llibreteres del món, reclamem una valoració i lloança justa, que coordinar un llibret no és un muntatge de quatre fotografies. Els del gremi ja m’enteneu. Tant de bo ocorre amb el teatre. Cosins germans que comparteixen àrea cultural. Sempre els mateixos, esforços gegants en hores intempestives per representar una funció que serà injustament valorada per un públic, que irònicament, en gran majoria, no sol pertànyer a la mateixa comissió. Ja vegeu com estem a la Ciutat Ducal... Però hi ha una cosa tan nostra… La Indumentària. En aquest àmbit no ens guanya ningú. Només faltaria! “Jo vull com les de Gandia”. Escoltat a una botiga d’indumentària

252 - 253

tradicional, al carrer Sant Vicent de València. El vol de la falda ben estovat (no hi ha a Gandia una paraula més típica que aquesta). I si l’alçador no compleix amb les expectatives, afegim tul. Capes i capes de tul amb els famosos polissons fins a semblar redona, com si Velázquez ens haguera escollit de model per pintar-nos. Com vos deia abans, la meua ciutat és coneguda per molts aspectes i un d’ells és el dels fallers i falleres ben vestits. Veniu i comproveu-ho. Estalvis i grans esforços per tal de lluir com una autèntica regina, de cap a peus. I amb orgull. És la nostra passió. No oblidem mai que les falleres i els fallers som sentiment, l’essència d’una tradició viva que continua transmetent-se dels majors als més menuts, el futur de la festa. Aquestes línies únicament pretenen contar, breument, amb sàtira i un poc d’humor els trets més característics de la meua estimada Gandia. Que ningú se senta ofés ni ho considere una crítica. El 2020 ens ha deixat un buit al cor, però tornarem. Ressorgirem amb més força que mai. Resiliència i salut per a tots. Visca Gandia i visquen les Falles!

254 - 255

Trenquem estereotips a les Falles de Dénia!

ELS ESTEREOTIPS A LES FALLES DE DÉNIA Bruno Moreno ≥ Faller i secretari de la falla París Pedrera de Dénia

Primer vídeo de la sèrie Història de les Falles de Dénia (1947-1961). Font: canal de YouTube de La Marina Plaza

Salutacions un exercici faller més amics, en el qual els fallers ens trobem front un nou repte, el de no deixar que la nostra festa desaparega a causa de la situació sanitària actual. Per això, aquestes primeres línies són per agrair-vos a vosaltres, treballadors inesgotables de la festa, la vostra tasca i ara més en concret a la Falla el Canet, per no aturar-se en l’edició del llibret faller. Escriurem sobre els estereotips a les Falles de Dénia que són predominants, per a oblidar, orgullosos, amb cabuderia i molt de meninfotisme. Som el poble del meninfot, i ens sentim orgullosos, o no? Doncs creiem que és el primer estereotip que cal véncer a Dénia, ja que ací tot no es fa amb pressa o improvisant, generalment en l’àmbit fester tenim una molt sòlida organització i temporització dels actes. Es pot dir que a Dénia, com a qualsevol poble faller, sempre mirem al cap i casal i tractem de semblar-nos o copiar-nos moltes idees, i una d’elles són els monuments fallers. Durant molts anys, a la nostra volguda ciutat, va manar, a l’hora de buscar artista i monument, veure les seues feines fetes al cap i casal i en altres ciutats, és a dir, buscar sempre falles guanyadores d’artistes de primera classe. I clar està que si busques això, la formula més fiable que hi ha és fotocopiar monuments, és a dir, anar a contractar una còpia idèntica, dintre de les possibilitats econòmiques de cadascú. I llavors ací es presentava un problema quan les falles encara eren motles de cartó perquè les “còpies” sempre es quedaven coixes, ja que poques vegades es podia dur el monument complet perquè faltaven escenografies o calia adaptar-les a la crítica que volíem fer (profunditzarem sobre aquest tema més avant), i de vegades, no s’obtenia el resultat esperat. No parlem de premis, sinó d’estètica. Amb la inclusió de materials com el polièster, el ferro, el suro, o el poliuretà, la dimensió de la creativitat ha fet un pas endavant,

256 - 257

transformant, amb molta facilitat i a una velocitat increïble, un dibuix en una falla, amb molta sotilesa i estilització. El treball que abans necessitava quinze dies per a començar a treure el cartó dels motles de cera i poder treballar-lo, ara es pot fer pràcticament en un. Açò va donar peu a l’aparició de molts tallers que encara avui en dia continuen treballant, per sort. I amb el modelatge en 3D, el procediment predominant actualment, l’ofici s’ha “industrialitzat” i hem arribat a una lluita on mana més, des del meu punt de vista, el disseny i no l’enginy i gràcia, però per a gustos, colors. A Dénia, el tipus de monument predominant sempre l’hem volgut voluminós, el que vulgarment es coneix com una cartonà, encara que fora una putxerà de ninots sense cap ordre o harmonia. Aquest estereotip, per sort, ha anat evolucionant amb la irrupció del modelatge 3D, donant lloc a monuments majestuosos pel que fa a la seua composició, amb estructures piramidals, de ventall, amb risc... Encara que la clàssica estructura de base quadrada amb remat dalt i dos contraremats a peu es resisteix a morir. El monument que és poc acceptat, però està ben valorat és el de tipus foguera. A pesar que Dénia pertany a la província d’Alacant, aquesta està molt arrelada a l’essència fallera, i això costarà molt de llevar-s’ho de damunt. Puntualitzar que a Dénia també se celebren les Fogueres amb una repercussió molt menor que les Falles, i també tenim costum de visitar Alacant per gaudir de les seues obres efímeres. Pel que respecta a la crítica i satirització del monument, creiem que és el fonament bàsic d’aquest. Hem passat de fer cartellets i buscar figures pel taller que pogueren quadrar amb el que es volia escriure o satiritzar, a poder caricaturitzar i personalitzar alguns ninots i repartir estopa al regidor de torn. Amb aquest punt d’inflexió, hi ha comissions que prioritzen el guió del monument i busquen una temàtica on puga reflectir-se la seua idea, condicionant moltes vegades la feina de l’artista i el ritme de treball, encara que hi ha de més puristes que continuen contractant refritos de projectes de falles del cap i casal.

Altres estereotips del col·lectiu faller de Dénia són els que es refereixen a l’àmbit organitzatiu. Les comissions són associacions presidencials i assembleàries, on es troba assentada la presidència anual amb un grup directiu al voltant. De vegades, aquesta directiva renova i té una duració més prolongada, però hi ha vegades, cada exercici, canvia tot l’òrgan corporatiu. Cada cop està millor acceptat que hi haja directives de llarga duració a les quals s’afegisca gent, sempre respectant els corresponents estatuts i reglaments. Però la falla també és política, i hi ha cert recel cap als directius de les comissions per decisions que han tingut i s’han hagut de prendre, mes si cal ara amb la irrupció de la COVID-19. Aquest recel ha produït que la gent, sobretot els joves, no agafen responsabilitats, i tal vegada aquest és l’estereotip més important que caldria trencar. Com a una crítica constructiva, les falles necessitem a les persones per fer un pas endavant, ningú és imprescindible, però tots som necessaris perquè si la feina es divideix entre un gran nombre de persones, la tasca a realitzar sempre serà més lleugera; i si hi ha menys gent, hi ha més càrrega, sobretot quan arribem avui en dia que tot ha de tramitar-se amb signatures electròniques, instàncies, permisos, carnets per tirar coets o fer la despertà... Cal pensar en la seguretat de les persones i en el seu benestar, però també cal donar facilitats als col·lectius per poder executar totes aquestes tasques. Per fer un apunt, vull recalcar que, amb l’aparició dels carnets per a tirar coets per a fer despertades, aquestes han disminuït considerablement. Esperem que no deixen de realitzar-se. La festa a Dénia sempre ha sigut oberta a la gent, no ens enganyem, ja que sense turisme no seríem Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, però molt abans de tot açò cal subratllar que som associacions, i això significa que tenim deures, drets, i que el sentit de la nostra festa és enaltir la figura de la dona i com no, plantar Falla. A Dénia, la nostra festa té una gran tradició i cal respectar-ho tal com s’entén, aleshores cal millorar i avançar,

258 - 259

Pantomima, de Pere Baenas (Falla Centre de Dénia, 2019). Foto: Vicent Gayà

Les carrosses, dels pocs elements que se salven dels estereotips a Dénia (Falla París-Pedrera, 2019). Foto: Corredor de Falles

però l’essència mai es pot perdre. No entrarem a opinar si cal invertir més o menys diners en monument o en festa, si cal que hi haja Fallers d’Honor o no, entre altres conceptes... Però, òbviament, hi ha unes “mínimes” despeses en tot l’exercici faller i això cal respectar-ho, ja que costa moltíssim aconseguir quadrar un pressupost, que moltes vegades passa de cent mil euros anuals en algunes comissions i clar, cal ser una mica urraca per a poder mantenir aquest motor econòmic. I ací és on entra cert malestar per part de molt faller, que creu que l’invertit s’ha de recuperar i quedar-se “a casa”, fent la festa més sostenible i estalviar diners per progressar, entre d’altres. Dintre dels estereotips de les activitats falleres destacarem alguns d’ells. Per exemple, el teatre faller està en decadència, ja que pràcticament sols apareix als sainets que es poden representar a les exaltacions de les Falleres Majors i poc més. La música és el motor a la vida d’un valencià i fester, qui no s’aborrona en sentir una banda de música al carrer o a un himne? La pirotècnia, com serien les falles sense una mascletà o una cremà? Impensable, però cada dia hi ha més impediments. La indumentària, quina és eixa sensació que se sent en engalanar-se? La gastronomia... Què dir de Dénia pel que fa a la gastronomia? No ens veiem el melic, però a Dénia, com a cap lloc. La cultura sempre està arrelada i representada en les crítiques i en els llibrets, fet pel qual estem ací escrivint i promocionant la nostra festa que tant estimem, i esperem que mai s’ature ni la vulguen aturar. Resumint, el col·lectiu de les falles de Dénia ofereix diàleg a tothom que vulga vindre a visitar-nos qualsevol època de l’any, com nosaltres anem amb molt de gust a visitar altres poblacions. Ànim i endavant amics, junts ho aconseguirem! Salut i Falles per a tots!

260 - 261

EPÍLEG

≥ Ninot de Flames per a la història, de Salvador Dolz (Barri Beteró de València, 2016). Foto: JG Figueres

262 - 263

Trenquem estereotips de tot el que ens agrada de les Falles!

DE LES FALLES, A MI M’AGRADA... José Ramón Cerdà ≥ Trellater

#Tornarem Font: canal de YouTube de Junta Central Fallera

De les falles, a mi m’agrada, des de la nit a la matinada. El comboi a la vesprada... Cada acte és una fresca alenada. Veure el cadafal o monument, desmuntat per la plaça. Ja em provoca un aborronament, que pell i pèl m’alça. M’agrada la nit de la plantà, i el seu descontrol controlat. I la nit de la cremà, quan et trobes desolat... Alhora que ja estàs pensant, com serà la pròxima falla. I el cor es va emocionant, veient cremar-se... la borumballa. M’agrada la música pels carrers, en cada plaça i en girar un cantó. Veure els llocs de xurrers, i la festa... per cada racó. L’emoció del lliurament de premis, que sempre creen expectació. Quan t’estarrufa l’epidermis, esperant... la deliberació.

264 - 265

Què hi ha darrere d’un bes?, de José Lafarga (Falla Na Jordana de València, 2016). Foto: Ángel Romero

Menjar bunyols a la matinada,

Sentir la despertada,

mentre que vas mirant falles.

entre la música i els coets.

Sentir la tremolor d’una mascletada,

De bona matinada,

com et puja per les cames.

despertar-me amb els masclets.

Viure l’alegria de les cercaviles,

Mirar el somriure de les gents,

per carrers i carrerons.

i la sorpresa de les seues cares.

Com si foren anguiles,

En veure els grans monuments,

ballant amb la música i els sons.

repartits per carrers i places.

Sentir l’olor de la pólvora,

Cultura de tot un poble,

sec, intens i poderós...

que amb esforç crea diversió.

Envoltat del fum que aflora,

Treball col·lectiu inqüestionable.

i tremolant per un so fragorós.

Art fet... amb sacrifici i il·lusió.

M’agrada la vida en el casal,

Així són les nostres falles,

i el seu agermanament.

orgull del poble valencià.

L’ambient festiu tan colossal,

Amb humilitat, explicades,

que és viscut diàriament.

per a qui ve de més enllà.

Les reunions i els menjars,

Per tot això i molt més,

entre fallers i coneguts.

és aquesta festa tan desitjada.

Paelles i esmorzars,

Resumit i comptat per a vostés,

on tots són benvinguts.

el que... de les falles, a mi m’agrada.

Notar com el cor se t’accelera, en l’acte de la presentació. Quan es proclama a la fallera, representant de la comissió. M’agrada veure les desfilades, les serioses i les festeres. I veure el colorit de les teles, de fallers i de falleres.

266 - 267

Trenquem estereotips i som solidaris amb els nostres comerços!!

GUIA COMERCIAL SOLIDÀRIA I EMPÀTICA

Mapa dels col·laboradors de la nostra comissió. A continuació, podeu consultar el llistat de tots ells.

Per a la confecció i realització d’aquest llibret hem volgut ser solidaris amb les nostres empreses i comerços col·laboradors, ja que enguany hem decidit renunciar a la seua aportació monetària, ja que la situació econòmica en la qual ens trobem no és la més satisfactòria i, a més, nosaltres no hem pogut dur a terme cap activitat tampoc, per tant, no hem produït sinergies amb ells. No obstant això, el que hem fet és anunciar-los d’una altra manera, utilitzant Google My Business, una eina de geomàrqueting en la qual, mitjançant un codi QR, s’accedirà al mapa on trobareu totes les empreses i comerços col·laboradors que ens han anunciat en el malaurat exercici faller 2020. Aquesta eina l’aprofitarem per al futur, complementant-la amb els anuncis publicitaris tradicionals. Així mateix, aprofitarem per a compartir aquest mapa mitjançant les nostres xarxes socials, ja que és un mode de difusió molt ràpida. Des d’ací volem donar-los molts ànims i esperem que la normalitat torne l’abans possible, així podrem tornar a crear aquest feedback tan positiu, serà una gran notícia per a tots.

268 - 269

RESTAURACIÓ Bar Restaurant Pescadors - Ca Quintin Restaurant - Restaurant Club de Tenis Cullera - Restaurant Pizza d’Or - Restaurant Casa Salvador - MotoMoto Tapas Bar Donet - Restaurant San Francisco - Pizzeria Atlántida Cullera - Restaurant Casa Nostra “Peque” - Restaurant El Blanco - Cafeteria Maite - Restaurant Els Martinets La Cafetería del Parque - La Bodega de Pi - La Pantera Rosa - Mercat Café - Bar Restaurant El Prado - Caffé Corso Italia

FORNS I PASTISSERIES Forn de Pa i Dolços Signes - Forn i Pastisseria Mar i Mar - Forn Marber - Forn i Pastisseria Muñoz

DISTRIBUCIÓ D’ALIMENTS Cafés Granell - Casa Hoyo - Maxi Cash Cullera - Aldisa Transcontinental - Arroz Señorial - Disvace - Bañó Orbezo Distribuciones - CubiVal - Carnicería El Pipo Mahicol - Merca-Fruit - Quiosc Juan - Salasons & Xarcu amb Taper

IMMOBILIÀRIA, CONSTRUCCIÓ I SERVEIS ADJACENTS Massena Pintura i Decoració - Fabrich & Royo Grup Gamma - Promoción Piris S.L - Reformes integrals, estructures, Construccions Aimar S.L. - Sumival 2008 Suministros Ferbe - MaCor Grup Gamma - El Tavolino - Electricidad y fontanería AMB - Obrem, serveis de Construcció - Fontaneria Daniel Riera Sos - Caminàs, projectes amb fusta - ArqTec administración de fincas - Tancaments d'Alumini Sueca TDAS S.L. - Rodrigo Correa: limpieza y mantenimiento de cristales - Jose Enrique Garcia Canet, Construccions i Reformes - Talleres Alapont Hermanos Reformas Mahiques - Carpintería Metálica Hermanos Caballero - Cullemar s.l Agència Inmobiliària Estirpe - Inmobiliaria Ribes Pizarro

ALTRES SERVEIS Solinge Solucions Integrals d'Enginyeria - Mapfre - Roig & Associats Advocats Grupo Cooperativo Cajamar - Grupo Llorca - Lex Asesores - Rotulogic - Xenet Multiseguros Correduria - Vir Ruiz Photography - La Fábrica del Cartucho Jardineria Mes Natur - Floristeria Carol

MODA I COMPLEMENTS Tejidos Dalila - Petit Detall regals - Ca Alba Bordados - Mario Torres Artesanía

SERVEIS D’HIGIENE I ATENCIÓ PERSONAL Perruqueria Ana - Tendenza Manolo - BB Begoña Perruqueria - Paula Torres Clínica Dental - Opticalia Marel - Siveo, visió + audició - JGarrigós Barberia La Peluqueria de Laura - SGB Centro de Psicologia - Peque Natura Centro de Educación Infantil de Primer Ciclo

TRANSPORTS I AUTOMOCIÓ Autocares Sarrión S.L. - Miguel Ribera Autocares SL - Dresmar Mecànica Nàutica Ford Maroto Automoción - Hyundai Auto Cullera - Hns. Llopis c.b - Cullerneu Neumáticos y Mecánica - David Mòbil

OCI Ximo’s Gym - Loterias y Apuestas La Moreneta - Agencia de Viajes Cúspide S.L Canalla Club - Bingo Cullera - Pallisa - Grupo Pequeñin - Discomòbil Sabi Max

270 - 271