Llibret Adult AC Falla El Canet Cullera 2019 by AC Falla El Canet Cullera

restaurant pescadors

bar

- MENU DIARI I ESMORZARS POPULARS - PEIX FRESC DE LA LLOTJA DE CULLERA - GRAN VARIETAT DE TAPES CASERES - DIUMENGES OBERT AL MIGDIA



Avgda. del Port 9 CULLERA (VLC) Reservas: 649 11 25 37 (Luis)

VISITA NUESTRA TIENDA TIENDA EXPOSICIÓN Tf. 96 172 06 52 Fax. 96 172 59 85 Ivan@sumival2008.com Av. País Valencià, 2 BJ - 46400 Cullera / Valencia

Paremiologia... En clau fallera! AC Falla El Canet Cullera, Falles 2019

Edita

Jordi Maravilla Herraiz

AC Falla El Canet

Vicent Marco Sebas Marín Martínez

Dipòsit legal

Miguel Ángel Martínez Tortosa

V-331-2012

Paco Mascarell Estruch Juanjo Medina Bonilla

Direcció i maquetació

Hernan Mir

Juan Gabriel Figueres

Alexandre Morales Manuel Muñoz Ferrer

Portada

Bruno Moreno

Carles Rosaleny

Alberto Ordiñana Gil Noemi Pérez Cerdà

Fotografia i audiovisuals

Mar Piquer Muela

Virginia Ruiz @virruizphotography

Paloma Roig Serra Aitor Sánchez Collado

Articles

Rafa Tortosa García

Salva Andrés Martín

Amparo Vendrell Fos

Mónica Antequera Rosa Benet Carot

Il·lustracions

Vicent Blasco Miró

Sergio Amar

Xavier Campillo

Teo Brunet

Joan Castelló Lli

Roberto Català

Montse Català

Zaira Costa Selfa

Ricard Català Gorgues

José Luis Santés

Immaculada Cerdà Sanchis

Carmen Signes

Omar Cervera

Sara Silva

Fani Criado Ripoll Merche de la Guía

Versos

Ximo Esteve Mares

Francisco Camps Muñoz

Marisa Falcó

Alba Fluixà Pelufo

Carles-Andreu Fernández

Francisco Fernández Ruiz

David Ferrer Sánchez

Juan Gabriel Figueres

Dennis Ferrer Ruiz

Pura María García

Antonio J. Fresno

Josep Gonga

Josep Antoni Fluixà

Jesús I. Moragues Arlandis

Jesús Garcia Cànoves

Jose Manuel Prieto

Luis Gisbert Soriano Dafne Gomez Royo

Aportacions fotogràfiques

Pepa Gómez

Ajuntament de Cullera

Paloma Gutiérrez

Joan Castelló

Vicent Juan

Quique Ferrer

José Luis Lagardera

Albert Lamour

Vicenta Llorca

Col·laboradors literaris

Vicent Lloret

Diego Moreno

Albert E. Llueca Juesas

Fernando Navarro

Publicitat

El present llibre ha participat en la

Carlos Bou

convocatòria dels premis de la Generalitat

Juan Gabriel Figueres

per a la promoció de l’ús del valencià.

Luis Martín José Luis Renart

El present Llibret ha participat en el

Joan Roig

XXIII concurs de llibrets organitzat per

Virginia Ruiz

la Junta Local Fallera de Cullera amb

Vicent Santamaría

la col·laboració del MI Ajuntament de Cullera.

Agraïments Joan Castelló

“Este llibret participa en els Premis de les

Paula Grau

Lletres Falleres”.

Vicenta Llorca Susi Melià

L’AC Falla El Canet no s’identifica

Manuel Muñoz

necessàriament amb les opinions dels

José Luis Lagardera

seus col·laboradors literaris.

Julian Sáez Aquest llibret està adaptat a l’acord Impressió

31/2018 de l’Acadèmia Valenciana de la

Blauverd Impressors

Llengua pel qual s’aprova l’acord normatiu sobre algunes convencions ortogràfiques

Tirada 350 exemplars

Convé que descarregueu una aplicació per a llegir els codis QR.

Col·labora Generalitat Valenciana Difusió il·limitada en valencià

romocionar la nostra llengua, el valencià, sempre ha sigut la nostra intenció en el nostre llibret! I enguany hem pensat que la millor manera de fer-ho era fer un llibret original, amb un gran calfament de cap i molt de treball per a dedicar-lo a una de les disciplines més apassionants de la nostra llengua, la paremiologia, és a dir, la

disciplina que estudia els refranys i les frases fetes. I no ens hem dedicat a fer un llibret en el qual expliquem el seu significat, sinó que els hem aprofitat per a relacionar-los amb les Falles. Per això el títol del llibre es Paremiologia… En clau fallera.

Aquesta relació que hem plantejat té la finalitat de denunciar aspectes negatius de la mateixa festa fallera amb l’ajuda d’aquests refranys i frases fetes populars, on no és tot tan bonic com sembla, per tal com les Falles tenen molts punts febles a superar, ja que no ho és tot anar al casal faller a fartar i beure, sinó que aquesta festa, Patrimoni Immaterial de la Humanitat, és més complexa del que vos podeu pensar. I tot açò ho hem plantejat i ordenat de manera semblant a un exercici faller, és a dir, des que comença fins que acaba. Cal analitzar com és la seua situació, evolució, el que es fa bé o el que es fa malament, les seues reivindicacions, el seu caràcter, les seues restriccions… I conéixer-ho en el moment que ens endinsem en la festa, ja que la festa fallera és un entramat en el qual, any rere any, sorgeixen cada vegada més imprevistos que fan que l’exercici faller cada vegada siga més difícil de superar, per això cal fer crítica de tots aquests assumptes. A més, aquest entramat està format per una teranyina de relacions socials de les quals formen part nombrosos col·lectius que han de conviure cívicament per tal que la festa es desenvolupe com cal, sent indiferents aspectes com la sexualitat, la diversitat, la nacionalitat, els gustos, l’estatus social o el respecte entre persones de les diferents comissions falleres. Els fallers també han d’esforçar-se per tirar endavant l’exercici faller, una marató d’obstacles en els quals es necessiten moltes hores de treball i, com tots sabeu, diners per tal de poder desenvolupar la festa, formada per nombroses activitats durant l’any: activitats culturals, lúdiques, festives, protocol·làries… entre les quals destaca una per damunt de tot, el monument, principal motiu i reclam de la festa, el qual pateix una situació difícil pel que fa a la situació de l’artista faller, ofici genuí valencià que està en una situació prou millorable, que ha provocat l’aparició de moviments reivindicatius com #Volemfalla, i també algunes situacions una mica surrealistes pel que respecta al dit monument en tots els seus aspectes. Ara només els queda gaudir d’un llibret diferent i original ple de col·laboracions de tota classe de persones de renom de la cultura valenciana i fallera, que pretenem que siga divertit, fàcil de llegir i entretingut i que no avorrisca, i al mateix temps, que consciencie que la situació del món faller sempre cal millorar-la, tractant d’evitar aquelles restriccions que dificulten la festa en tots els seus àmbits.

Paremi logia

Paremiologi

Paremiologia

P remiologia

Ă?

ndex de continguts

A POQUET A POQUET, L’ AIGUA ARRIBA AL CANET 10

A gran senyora, doble honor 12 Navegar amb qualsevol vent 14 La gent fa gent 16 Qui sembra, cull 18 Qui no arrisca, no pisca 20 L’alegria està en el bon viure 22 Paremiologia... En clau fallera! (I qui no vulga pols, que no vaja a l’era) 26

PAREMIOLOGIA 50

Per amor a l’art 52

PAREMIOLOGIA... EN CLAU FALLERA 64

Dins la pell del món faller 66

Les Falles són de categoria... Però de quina? 68 No deixes sendes velles per novelles 72 ... Com una catedral 76 Vuits i nous (i cartes que no fan lliga) 80 Quan el mal ve d’Almansa…a tots i totes alcança 84 Els valencians no filem prim 88 Fan més soroll dos que parlen que #100* que callen 92 Turistes de tot arreu per a unes Falles llunyanes de la tradició 96 Torna-li la trompa al xic 100 Un ull de la cara 106

Voler-se és fer-se... Inclús en el món faller 108

Un debat: de bat a bat 110 La germanor fallera té terra a l’Havana 114

Perduda a la flor i nata 116 Les mates tenen ulls i les parets tenen orelles 120 En les falles, com en tot en esta vida, o tots/totes lladres o tots/totes serenos/serenes 122 Les falles... Han eixit de l’armari? 126 No tots els gustos són iguals, i per això tot es ven en la plaça. L’ecosistema faller 130 Més val sol que mal acompanyat. Això qui ho diu? 134 Acabar com Camot 138

A la casa on es treballa, mai falta ni pa ni palla... I en el món faller? 142

Ser més agarrat que un xotis 144 «Qui guarda quan té, troba quan vol» Reflexió en clau fallera 146 Treure suc de les pedres, un màster faller 152 Amb diners, torrons, a Sueca i a tot el món 156 Per amor a l’art 162 Ofegar-se amb un got d’aigua 164 Lliga’t bé les espardenyes i al lío! 170 Falles amunt, falles avall 176 Hi ha més dies que llonganisses i més setmanes que botifarres 180 Amor d’amo, aigua en cistella 184 El pa de la veïna és medicina 186 Tenir poca espenta vist com a un art de l’escaqueig 190 Enviar a fer la mà com a remei contra la tensió fallera 196 El canvi climàtic faller (vist per un president moll que creu que està amb l’aigua al coll) 200

El fet de pescar vol més cap que mans... Com les activitats falleres 202

Fallera de Soca-rel 204 Quin és el teu taló d’Aquil·les? 210 Més coent que un all 216 La pràctica fa mestres, però no tots tenen pràctica 222 Les paraules se les endú el vent 226 Tant com canta el rector, respon l’escolà. Quan l’escolà s’acomoda, confiança o por? 228

(Tirar-se) la manta al coll i el cabasset...230 En terra de cecs o fallers convencionals, el tort (o diferent) és el rei 234 COMUNICA 2.0 a bombo i platerets 238 A la taula i al llit al primer crit 242 El que sembraràs, això colliràs 244 En Falles, tots a peu 248 Nits de vi, matins d’aigua 250 Qui té fam, somia rotllos 254 Si plou, la deixarem caure 256

Què hauria de dur la doma en les Falles? #Volemfalla 260

Quan una porta es tanca, deu se n’obrin 262 No emprenyes l’artista faller. “Qui paga, mana”, a vegades 266 Com més sucre, més dolç 270 Érem pocs i va parir la burra 274 On va la corda, va el poal 278 Qui vol viure, de tot s’ha de riure... i serà més lliure 280 Val més caure en gràcia que ser graciós 286 Feta la llei, feta la trampa 290 Llepa amb la boca i mossega amb la cua 296 De gom a gom 298 Déu dona garrofes a qui no les pot rosegar 300 Vanitat fallera: del Pensat i fet a Això ho pague jo 304 Falles i refranys. La saviesa popular feta ninot 316 A deshora 324

Epíleg 326

El bon camí mai no és llarg de seguir 328

GUIA COMERCIAL 330

10 EL CANET

poquet a poquet lâ&#x20AC;&#x2122;aigua arriba al Canet

EL CANET 11

A gran senyora, doble honor Noelia Escrivà Arlandis Presidenta d’Honor

'agradaria poder expressar, amb aquestes línies, la més sincera gratitud per tal de poder ostentar el càrrec de

Presidenta d'Honor de la comissió d'El Canet, una de les comissions històriques de la nostra ciutat. I és un orgull

fer-ho mitjançant el seu llibret, un dels més importants tant

a la nostra ciutat com a escala autonòmica.

Espere poder gaudir de tots els actes amb tots vosaltres, i també, ser

partícip dels èxits que es puguen produir en aquest exercici faller. És cert que no tinc antecedents en la vostra comissió, però espere gaudir igual o més de les Falles, la nostra gran festa, en totes les seues dimensions (festiva, cultural, esportiva…).

És un orgull poder compartir aquest nomenament amb Isabel com a

Presidenta, ja que m'uneix una gran amistat amb ella, com també amb la Fallera Major Infantil, Paula, que de segur estarà molt il·lusionada en les Falles que es presenten al pròxim més de març.

Amb aquest nomenament, els llaços que m'uniran amb la comissió d'El

Canet seran molt grans, poder gaudir de la simpatia i el poder d'acolliment de tota la gent que forma part d'aquesta. Espere que entre tots fem

possible que les Falles 2019 siguen inoblidables. Moltes gràcies a tots! 12 EL CANET

EL CANET 13

Navegar amb qualsevol vent Isabel Palau Úbeda Presidenta

s un honor per a mi exercir el càrrec de Presidenta de la nostra comissió fallera i, també, el fet de ser la primera dona que ostente aquest càrrec d’una comissió que la sent molt dins del meu cor i en la qual he tingut uns altres càrrecs com, per exemple, ser la seua Fallera Major.

També és un honor expressar-me mitjançant el nostre llibret, exemple d’humilitat, constància i treball ben fet dins de la nostra comissió gràcies, en part, a vosaltres, els col·laboradors, que aposteu per la nostra joia per tal de mostrar-vos en el nostre llibret, siga amb els vostres coneixements o amb les vostres aportacions. De veritat, moltes gràcies per l’esforç. Enguany, com heu pogut observar, el llibret l’hem dividit en dos volums: un per als majors i un per als infantils. En aquests podeu trobar com a temàtica la paremiologia (refranys i frases fetes) aplicada al món faller satíricament i didàcticament en els dos volums. Crec que serà un llibret divertit que pot donar molt de joc. Finalment, vull donar les gràcies als fallers pel seu treball i espere que tots estiguem junts i que passem un any inoblidable amb la companyia de Noelia (Presidenta d’Honor) i Paula (Fallera Major Infantil), i també vos esperem a tots en el nostre casal per tal de gaudir de la millor festa del món, les Falles. Les portes del nostre casal sempre estan obertes per a tots.

14 EL CANET

EL CANET 15

La gent fa gent

Paula Acevedo de los Santos

Yarisa García Blasco

Mariola Adam Fuertes

Juan José Gavarrell Daroqui

Oscar David Alcover Ibor

Dunia Gil Bou

José Luis Andrés Martí

Ana Giner Vallet

Laura Armengot Nicola

Clarisa Gomila Pérez

Irene Bataller Esteve

Keliam González Garcia

Arturo Benavent Pérez

Sonia González Garcia

Virginia Beneite Pérez

Paula Grau Puig

Lorena Beneite Pérez

Daniel Grau Serrano

Alejandro Bermell Casado

Nerea Gutiérrez Baena

Begoña Blasco Collantes

Roberto Hernández Gomila

Mari Carmen Blasco Gonzalo

Miguel Ángel Lázaro Parreño

Carlos Bou Mateu

Rosa Llopis Frigola

Laura Bou Mateu

Gemma López Montagut

Susana Bou Mateu

Ismael Mansilla Panesi

Rosana Castelló Altur

Juan Carlos Marí Rico

Salvador Climent Pellicer

Luis Martín Ferrando

Pablo Colom Simó

Luis Martín Todos Santos

Juan Bernardo Creus Bou

Javier Martínez Pérez

Gisela Creus Gascó

María del Mar Martínez Pérez

Vicent del Moral Gil

Nacho Matilla Mahiques

Mariola Esteve Lacomba

Carla Meksoub Grau

Héctor Fariza López

Esther Mompó del Olmo

Juan Gabriel Figueres Hernández

Àlex Morales Fernández

16 EL CANET

COL·LABORADORA MAJOR Rosa Pérez Martínez

José Jaime Morant Martín

Col·laboradores i Col·laboradors

José Morant Revert Elianne Morant Molina

María José Adam Fuertes

Mari Carmen Moreno Colom

Rosario Boix

Jose Moreno Fernández

Erika Borrás

Daniel Murillo Esteban

Elisa Bou Montagud

Vicky Musteikiene

Pepita Bou Montagud

José Luis Renart Català

Carmen Gascó Castelló

Isabel Palau Úbeda

Lolín Fuertes Martínez

Núria Roig Bou

Toñi Hernández Sala

Joan Roig Peyró

Rosa Maria Mahiques Pizarro

Virginia Ruiz Criado

Trini Martí

Carolina Sáez Hernández

Silvia Oliver

Mar Sáez Hernández

Rosita Pelegrí

Antonio Sala Moreno

Encarna Pérez Martínez

Ximo Sapiña Criado

Rosa Pérez Martínez

Ivan Santamaria Adam

Rosa Santamaría Colom

Vicent Santamaria Colom

Ximo Soldevila

Paula Serrano Alcover Joan Signes Ángel Rubén Talens Bou Aníbal Vallejo Ibor Jan Van Geeloven José Alberto Vercher Bodí

EL CANET 17

Qui sembra, cull

RECOMPENSES JCF DE VALÈNCIA Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants Isabel Palau Úbeda Vicent Santamaria Colom Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer Mari Carmen Blasco Gonzalo Virginia Ruiz Criado Bunyol d’Or Laura Bou Mateu Javier Martínez Pérez Nacho Matilla Mahiques Bunyol d’argent Susana Bou Mateu Paula Grau Puig

18 EL CANET

Isabel Palau Úbeda

Vicent Santamaría Colom

RECOMPENSES JLF DE CULLERA Cullera d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants Isabel Palau Úbeda Vicent Santamaria Colom Cullera d’Or amb Fulles de Llorer Mari Carmen Blasco Gonzalo Virginia Ruiz Criado Cullera d’Or Juan Bernardo Creus Bou

Cullera d’Argent Àlex Morales Fernández

EL CANET 19

Qui no arrisca, no pisca

Monument Faller Tercer premi de la Secció Segona Premi d’Enginy i Gràcia Premi d’Interés Turístic Llibret Cinqué premi per a la Promoció i Ús del Valencià de la Generalitat Valenciana Primer premi del concurs organitzat per JLFC Nominació al Premi Ortifus a la Coherència Temàtica (Lletres Falleres) Promoció i ús del Valencià (JLFC) Primer premi Teatre (JLFC) Nominació al Millor Actor Secundari (Jose Moreno Fernández) Truc (JLFC) Primer premi (José i José Jaime Morant) 20 EL CANET

EL CANET 21

L’alegria està en el bon viure

22 EL CANET

EL CANET 23

24 EL CANET

La delicà de Gandia

Recital poètic

Hivern Tancat

EL CANET 25

Paremiologia... En clau fallera!! (I qui no vulga pols, que no vaja a l’era)

Artista Faller Jordi Carrascosa Guió JG Figueres Secció Segona 26 EL CANET

EL CANET 27

ui no vulga pols, que no vaja a l’era

Amb refranys i frases fetes...

Tot el que no vulga pols,

critiquem certes desfetes,

doncs, no ha d’anar-se’n a l’era,

fetes per l’ajuntament

i a l’ajuntament hi ha molts

i amagades a la gent.

que en veure’s tenen caguera.

Els polítics sols ens mostren

És igual si són de dretes,

el somriure Profident:

rojos o nacionalistes,

sempre en la foto rient,

és un any de paperetes

el postureig, el dominen.

i per tant, cal ser realistes.

Per WhatsApp donen la llanda

Governants i oposició!

de tot el que està ben fet,

Sigueu valents per rebre!

fins i tot tirar-se un pet

Tot no és remuneració

és motiu de propaganda.

i tenir un bon pesebre.

Quan hi ha coses a amagar

«Aquest poema participa al

no es riuen ni gens ni mica,

Premi Cullerot organitzat per la JLFC»

perquè si ho fan mal els pica, ja no ho volen publicar. És el pa de cada dia en cada legislatura, por a perdre l’alcaldia i que els donen sepultura. Cullera no és l’excepció i els telèfons ens retronen, la tabarra bé que ens donen quan toca inauguració. Com sempre, els nostres polítics són els que la pagaran, en El Canet es veuran, ja que sempre som molt crítics.

28 EL CANET

EL CANET 29

ada mestra... té el seu llibre (i el de Moncho no és de turisme)

A una il·lustre diputada

Com botons es va a atrevir

que és del poble del costat1,

a dir això en els mitjans,

en turisme l’han posada

quan tan sols li va servir

i no sap on s’ha ficat.

per a encendre els cullerans?

Sense estudis de turisme

Li ha costat les reprimendes

molt lluny no es pot arribar,

d’algunes autoritats,

postureig, amateurisme

amb contestacions tremendes

i no saber per a on pegar.

amb tota la veritat.

Ens atorga subvencions

És que el qui no vulga pols

per fomentar el sector,

no se n’ha d’anar a l’era,

però té algun detractor

i si mal ambient no vol

al qual toca els collons.

que no es clave amb Cullera.

Amb les seues actuacions a Cullera ha fastidiat, ja que diners li ha llevat davant d’altres poblacions. Diuen que en pobles on manen alcaldes del seu color, moltes ajudes arriben i que això fa molta olor. Damunt és que la senyora al tema posà cinisme, dient en premsa que Cullera ha d’invertir en Turisme.

1 Pilar Moncho, Diputada Provincial de Turisme i Regidora de Platges de l’Ajuntament de Sueca.

30 EL CANET

EL CANET 31

e fora vindran... i de casa ens trauran?

Conten les xarxes socials

Si aquesta programació

que un regidor aldeà,

la volen en castellà,

en un empastre es clavà

o se’n van a informació

amb les llengües oficials.

o se’n van a fer la mà.

Volgué emular la Punset,

Conservar allò que és nostre

que defén el castellano,

és l’orgull de tot un poble,

perquè diu que el valenciano

el valencià no és un monstre,

és de poble xicotet.

que l’aprenga i siga noble.

Aquest és José Palacios,

Li ho va dir Jordi Mayor,

il·lustre restaurador

i el va deixar malament

que ara també és regidor

davant de tota la gent,

i amb el valencià és reacio.

si l’aprén serà millor

Molts anys vivint a Cullera

Molts estrangers l’han aprés

i no parla valencià,

i el dominen com si res,

és un poc dur de mollera

tot és tenir voluntat

i un sarau ben gran armà.

i no estar encabotat.

Es va queixar que els llibrets

En fi, de fora vindrà

de les festes patronals,

i de casa no ens traurà.

que haurien d’haver-los fet

Si ha vingut de la Meseta,

en les llengües oficials.

que s’adapte a la terreta.

Comentà que cullerans

«Aquest poema participa en el

i els turistes que ens arriben,

Premi Cullerot organitzat per la JLFC»

no entenen res del que fan, si en valencià sols s’editen.

32 EL CANET

EL CANET 33

star en la lluna de… Jever? O de la Xina?

A Cullera està de moda

Tot açò és per a atraure

això de promocionar-se,

capital del sol naixent,

amb la maleta acoblar-se

un mercat que va en augment

i apegar-se tots a roda.

amb diners fàcils de traure.

La Junta Local Fallera

Que contents que se n’anaren

al carro se n’ha pujat,

cap a casa els orientals,

i amb l’alcalde han viatjat

gaudiren d’un cadafal

a una ciutat cervesera.

i amb les xarangues ballaren.

A Jever2 tots en comuna

«Aquest poema participa en el

amb polítics i assessors,

Premi Cullerot organitzat per la JLFC»

mare que treballadors! De les Falles a la lluna. Gaudir de la germanor amb la cervesa alemanya, és deixar ben alt l’honor, vos agrada o vos apanya? També vam rebre fa uns mesos la visita d’uns xinesos, els vestirem de fallers perquè es deixen els diners. Les van pentinar coentes amb els monyos derringlats, amb pintes prou desfasades per a dur-lo ben posat.

2 Ciutat alemanya agermanada amb Cullera

34 EL CANET

EL CANET 35

ui va amb un coix, a l’any coix i mig

Els turistes que ací venen segueixen sent de perfil baix, els seus diners al calaix i gorregen el que poden. Açò ja és, per desgràcia, una insulsa tradició, que cada generació mantindrà amb molt poca gràcia. Una d’aquestes bovades és la de tots aquests anys, les carreres i galtades per millors zones de bany. Cap a les vuit del matí els Usain Bolt de la platja, amb corbata o amb batí, ja fan de les seues, vaja! -Yo es que pago mis impuestos y los tengo muy bien puestos, y de aquí yo no me muevo ni aunque me pisen un huevo. Patètica explicació i com aquesta hi ha moltes, el que ix d’algunes boques ens provoca indignació. El qui s’ajunta amb un coix, coix i mig acaba a l’any: en veure açò tots els anys, a més d’un li entrarà oix.

36 EL CANET

EL CANET 37

emòria curta, llapissera llarga. Jordi i Pere, entre discursos i pressupostos

Ben llarga la llapissera

Sempre, les festes majors

per a una curta memòria,

li costen un dineral,

dos exemples de solera:

ja que sempre hi ha “errors”

de nombres i d’oratòria.

o efectes bilaterals.

En l’acte institucional

Que agafe calculadora

del Distintiu 9 d’Octubre,

i una goma d’esborrar,

un discurs electoral

perquè sols amb llapissera,

es va fer llarg i insalubre.

de segur, no ho pot quadrar.

L’alcalde, Jordi Mayor,

Sempre, les despeses extres

felicità els guardonats,

les paga d’altres partides,

i com un recitador,

apareixen del no-res

volgué deixar-nos mocats.

i no parlem de parides.

Ho portava tot escrit

Doncs, ja sabeu que vos toca,

sense perdre cap detall,

cerimònies lleugeres

i no estava resumit,

i les previsions austeres,

contant-ho anava a destall.

que molta gent no és bajoca.

Va començar a lloar

«Aquest poema participa en el

tot allò que estava fent

Premi Cullerot organitzat per la JLFC»

davant de tota la gent, això es diu polititzar. Pere Manuel té un problema amb tots aquells sobrecostos, que suposen un dilema per a fer els pressupostos.

38 EL CANET

EL CANET 39

er feredat

Estem una temporada

Si et pilla desprevingut,

amb flits i amb ambientadors,

en no res ja t’ha picat

per l’olor de femerada

i en el metge has acabat,

i l’arribada d’invasors.

doncs, et deixa prou fotut.

Comencem amb la porquera

Les rojors i les bombolles

que hi ha en els nostres carrers,

produeixen la picor,

i amb compte per la vorera,

i si del tot no les cures

trobem autèntics merders.

coneixes la coentor.

Els gossos pixen i caguen

Hugo Font ens ha insistit

i els amos no ho arrepleguen;

que s’havia fumigat,

si tu ara vas i la xafes,

ben a gust que es va quedar

cap a casa te l’emportes.

perquè el tigre ha resistit.

Compte, que si no t’adones

Amb mosquits i excrements

que la sola està impregnada,

fa feredat la ciutat,

segur que no t’alliberes

cal estar ben preparat

de deixar casa empastrada.

perquè açò és un bon turment.

Jo no sé per què collons

«Aquest poema participa en el

han creat els pipicans,

Premi Cullerot organitzat per la JLFC»

ni els amos ni els gossos van a plantar els cagallons. I amb el temeta del flit s’ha instal·lat un nou mosquit, l’han batejat com a tigre i al ciutadà el posa negre.

40 EL CANET

EL CANET 41

e tots els colors… El color dels que governen

Ens toca passar revista

Tortajada es desmelena

al regidor socialista,

als carrers posant pilons,

a tot el que s’ha escapat

tota Cullera està plena

en el que està ja versat.

perquè n’hi ha en tots els racons.

Primer, la senyora Roca,

Sempre està pegant voltetes

culta i molt ben educada,

per a veure rajoletes,

millora la biblioteca

i a l’estiu per vora mar

que ja està un poc desfasada.

perquè estiga tot ben clar.

Fer més taules adaptades

María José (en)Terrades

per a no estar repretats,

tenim molts les il·lusions,

així estem més separats

les persones titulades

amb les tablets connectades.

no tenim, al poble, opcions.

Armengot té un bon fangar

Per als que fa temps que tenen

del projecte de la Bega,

els estudis acabats,

això és un miura a torejar

oportunitats no en donen:

i la gent no és que s’ho crega.

volen joves i becats.

I el carrer del Riu no avança,

Programa cinquanta-dos3

la piscina sense llum,

és una nova invenció

amb açò la cosa cansa

del regidor Javier Cantos

amb tant de senyal de fum.

per trobar-li solució.

Paqui Ortiz, millor dit, mante,

Activitats a l’hivern

els fallers ja no t’aguanten,

per a atraure molts turistes,

si es volen fer contentets,

calen trucs esoteristes

deixa’ls que no són xiquets.

perquè segueix sent el western.

Per haver-los marmolat

Té sempre Amparo Jover

l’any passat en la xerrada,

de gom a gom l’Ensenyança,

a la pròxima, plantada

si una falla vol la usança

per no haver-te controlat.

segur que se va a joder.

3 Programa que té com a objectiu la desestacionalització del turisme

42 EL CANET

Sols els ninots indultats i una setmana, no res, mentre que en altres ciutats l’exposició dura un mes. En els esports i amb les Falles està Javi Cerveró, aguanta com un tauró sense fer-se dos cassalles. Com ara hi ha carril bici ens porta la Volta a Espanya, bon reclam de precampanya ja veurem si és un caprici. També està Laura Simó, la regidora dels joves, ha fet activitats noves que els agraden un muntó. Ha organitzat certes jornades moltes amb els videojocs, però on no tenen cap lloc activitats oblidades4. També devem mencionar a una nova regidora, de Compromís, defensora, que ja sap que és governar. Júlia Blasco ha tornat, ja que a Marc ha reemplaçat, li han endossat transparència per dirigir-ho amb decència. Amb el seu antecessor5 la web no es trobava al dia, tenia certa espessor, mal per a la galeria. 4 Jocs populars 5 Reemplaça a Marc Joan en el consistori, però el seu antecessor en la Regidoria de Transparència és Hugo Font.

EL CANET 43

e tots els colors… El color de la gavina perduda i la pissarra dels que no hem d’aprendre

Ara passarem revista

Ni estratègies ni plans,

als del Partit Popular,

no hi ha cap solució,

una crítica prevista,

més anys a l’oposició,

no saben per on tirar.

on es tocaran el nas.

López ja no és portaveu

És el torn de Cristian Cuenca

del seu benvolgut partit,

trànsfuga que al Facebook penca,

li ha tocat fer d’altaveu

comenta molts desgavells,

i bé que li han “repartit”.

molts d’ells no se’ls creu ni ell.

Totes aquelles desfetes

Després arriba el plenari

de quan ells varen manar,

i allí no diu res de res,

reprimendes a la dreta

cent eurets rep d’honorari

que ara s’ha hagut de tragar.

per votar i per poc més.

A Merlo és el que li toca,

Fredy és més contingut

rebre per tots els costats,

i en el Facebook no s’esplaia,

per deixar-nos endeutats,

als plenaris també calla,

quan li toca obrir la boca.

és un poc més previngut.

Ha passat de preguntar

Fa el mateix que el seu company

pels assumptes esportius,

mil cent euros durant l’any,

a haver de ser més actiu

per semblar una figura

amb allò que van fer mal.

uns dinerets s’assegura.

El capità Castelló

També ens toca criticar

s’ha trobat un durelló,

als dos de Gent per Cullera,

per guanyar als socialistes,

que enguany, també van a l’era

en les eleccions previstes.

i no es podran escapar.

44 EL CANET

La portaveu Silvia Castro tampoc parla valencià, l’acompanyarem a un rastro a comprar llibres, que n’hi ha6. Encara que el senyor Tur parla més en els plenaris, el valencià no és un tour, és molt bo llegir diaris. De Juan Tur cal destacar que està a l’aguait de les coses, però a l’hora d’explicar, s’enrotlla com les persianes. Ens conta cada romanç que se’n va per peteneres; si t’encantes, no t’adones, ja se li ha anat de les mans.

6 Per a practicar-lo.

EL CANET 45

rrancada de cavall, parada de rossí?

Això era un agricultor

No li va fer molta gràcia

i fa uns mesos, regidor,

tenir cap delegació,

que li agrada ser notícia

i passà a l’oposició,

anant sol o amb la bullícia.

coses de la democràcia.

Li llevaren les funcions

Fins i tot va qüestionar

per un control d’alcoholèmia,

dels companys les actuacions,

i per les seues accions

perquè no li van tornar

li hem dedicat la parèmia.

les seues delegacions. Ara va arribar setembre i de nou l’han denunciat, sembla que l’han acusat per una bandera encendre. A més de l’ultratge a Espanya hi hagué unes quantes galtades, en el plat i amb les tallades sempre es troba; com s’apanya? Ara ha hagut de dimitir per preparar la defensa, del que creu que és una ofensa que no hauria de patir. El cavall fa una arrancada i el rossí fa una parada, Marc Joan fa animalades i després seran jutjades. «Aquest poema participa en el Premi Cullerot organitzat per la JLFC»

46 EL CANET

on o mal costum, no es destrueix amb el fum. Ai, el carril bici!

El carril bici ha arribat

Si amb el cotxe ens menegeu,

i és una revolució:

compreu la bici plegable,

ací està la solució

perquè si lluny aparqueu,

del pla de mobilitat.

més prompte arribeu al poble.

Ha transformat la ciutat

Veurem si serà efectiu

i l’ha omplit de taques roges,

quan arribem a l’estiu:

i amb cotxe millor que vages

agafar el Bulevar,

a poca velocitat.

el millor per a avançar.

Si vas per la Diagonal,

«Aquest poema participa en el

amb vehicles no pots córrer,

Premi Cullerot organitzat per la JLFC»

i el mateix també ocorre per la zona comercial. Sols un carril per sentit i ja no hi ha circuit, l’autopista s’ha acabat, ara hi ha tranquil·litat. Caldrà que estiguem atents a l’esquerra o a la dreta, perquè si no ens emportem a més d’un amb bicicleta. Molts no agafen el costum, per això, Facebook trau fum: al senyor alcalde es queixen i amb el tema el martiritzen. Ell només fa que explicar que és una obra necessària, que li sembla extraordinària i que ens pot beneficiar.

EL CANET 47

48 EL CANET

píleg: nosaltres sí que hem anat a l’era

Ja han passat tots pel forat en l’explicació fallera, l’actualitat de Cullera he pogut analitzar. A l’era ben bé hem anat amb aquesta explicació, amb sàtira i reflexió tot el món és criticat. És el moment de llegir textos que els faran gaudir, d’aquest, el nostre llibret, crític i una mica inquiet. Volem la vostra visita en el nostre emplaçament, per gaudir d’un monument amb crítica que ens excita. EL CANET 49

50 EL CANET

aremiologia...

EL CANET 51

Per amor a l’art Immaculada Cerdà Sanchís Acadèmica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

a paremiologia és una disciplina a cavall entre l’etnografia i la lingüística que es dedica a l’estudi dels modismes i les parèmies d’una

llengua. El terme ‘paremiologia’ prové del grec paroimía (proverbi) i és la ciència que estudia els refranys, els proverbis i, més concretament, les dites, les frases fetes i altres expressions encunyades en el si d’una llengua amb la intenció de transmetre algun coneixement tradicional basat en l’experiència. (Conca, 1994) Sent una disciplina mixta, és difícil delimitarne la terminologia i sentim parlar com si foren sinònims de proverbi, refrany, dita, frase feta, locució o adagi (paremiologia vulgar) al costat de termes més cultes com ara parèmia, sentència, aforisme, apotegma, axioma, màxima o modisme (la paremiologia sàvia). Víctor Pàmies, autor del Vocabulari de paremiologia, diferencia entre refrany i

52 EL CANET

Paremiologia Estudia els refranys, els proverbis, les dites i les frases fetes.

aforisme per l’origen popular (refrany) o

del segle XV. Així, al capítol 815 del Dotzé,

no (aforisme). En l’aforisme, generalment,

apareix:

coneixem l’autor. Són les frases atribuïdes a alguna personalitat. El refrany sol rimar i és

«Per tal diu lo proverbi que a fembra

en vers; recull la saviesa popular.

barbuda, de lluny la saluda».

Hui parlem de refrany però proverbi fou el

Que trobarem de nou en l’Espill de Jaume

terme més conegut a l’Edat Mitjana i mai

Roig:

no ha perdut del tot la consideració culta originària que feia referència a les frases

«Lo capellà, quan me’n parlà

sàvies dels clàssics. De fet, a partir que

bé dix: barbuda, lluny la saluda,»

s’introdueix el mot refrany, amb Joanot Martorell, sempre s’ha donat una certa

També sant Vicent Ferrer usarà proverbis:

contraposició entre proverbi (culte) i refrany

«Més hòmens alciu la gola que coltell», que

(popular). (Conca, 1994)

Eiximenis ja ha emprat: «E per çò dien los metges[...] e no és menys que molts ne moren

Els nostres clàssics se servien de les

en batalles e en altres moltes maneres, mas

sentències per a exemplificar la lliçó

més ne mata la gola que l coltell».

moralitzant alhora que atorgaven autoritat als seus textos en vindicar la sentència d’un savi.

Encara que és Joanot Martorell el primer a usar el terme i que entre els escriptors i la

Alguns dels proverbis utilitzats per Francesc

comunitat internacional són proverbi, aforisme

Eiximenis els retrobem en altres escriptors

o parèmia els termes preferits, la realitat és

EL CANET 53

que, potser per la proximitat amb el castellà,

que respon a la saviesa popular», mentre

però és refrany l’etiqueta més popular per a

Pàmies fa una explicació més detallada:

referir-nos a aquesta classe de sentències.

«oració completa i independent que, en

Sentències que tenen molta predicació, però

sentit directe o al·legòric, i generalment

també una càrrega negativa com podem

de forma sentenciosa i el·líptica, expressa

apreciar en: «Home refranyer, guilopo i

un pensament a manera de judici en què

malfaener» o en la versió de Pep Gimeno,

es relacionen almenys dues idees», per

Botifarra: «Home romancer, gos i malfaener»

exemple: «Amor d’amo, aigua en cistella»,

i que trobarem ben explicitat en la Rondalla

com usa de forma excel·lent Carme Miquel

de les rondalles del frare Lluís Galiana, que

en la novel·la homònima per a descriure un

escriu i dedica a Carles Ros amb el recull de

acte inútil, inaprofitable.

parèmies més exhaustiu posat a disposició d’una obra de ficció. La història de la tia

L’aforisme, en la definició del Diccionari

Bajoana, Eufrasieta i els seus enamorats Pep

Normatiu Valencià és la «proposició concisa,

de Quelo i Ximo del Portal, que podria haver-

completa i sovint enginyosa que enuncia

se resolt en un relat breu, es converteix en

una forma científica, filosòfica o moral sense

una rondalla destarifada on el discurs és ara i

argumentar-la». Un bon exemple és «Les

adés interromput per un seguit de sentències

paraules, se les endú el vent». Joan Fuster

encadenades que el converteixen en una

és segurament l’escriptor que en la nostra

peça tan original com encantadora.

llengua més profit ha tret del recurs: «No faces de la teua ignorància un argument».

«Pos vostès han de pensar, com dic, que l’Eufrasieta passà tota la nit de clar en clar,

La frase feta és la «frase d’una llengua que

sense poder plegar los ulls, plorant fil a fil

té una forma estereotipada i invariable, el

com una Madalena, menjant-se les mans a

significat de la qual no pot ser deduït del

mossos i tremolant com la fulla en l’albre de

significat dels seus components, i que

pensar que havia d’avorrir, com qui no diu

gairebé mai no es pot traduir literalment

res, a Gimo del Portal. Que no hi ha més?

d’una llengua a una altra». (Diccionari

Pose’s cadascú la mà en son pit i vorà si és

Normatiu Valencià) : «D’on no hi ha no se’n

bona codonyeta. Per a agarrar-li un batistot

trau», «No pidas peras al olmo» o «Get blood

n’hi havia, i encara em quede curt».

out of a stone».

Encara que els diccionaris (inclòs el

Més sucosa és la definició de proverbi

Diccionari Normatiu Valencià) no li atorguen

«màxima o dita, especialment la que conté

una entrada principal i ens remeten a la

una ensenyança», ja que hi afig el valor

definició de proverbi, Víctor Pàmies defineix

didàctic o moralitzant. «El bon camí mai no

la parèmia com un «acte de parla breu,

és llarg de seguir» que a igual que «El que

codificat, d’autor anònim i consagrada per

sembraràs, allò colliràs» pot ser perfectament

l’ús reiterat de generacions i generacions»

la cloenda d’una faula o rondalla.

i posa per exemple «Qui paga, mana». Una de les parèmies més sentides en les

Per al Diccionari Normatiu Valencià la

discussions entre la comissió i l’artista.

sentència és una «dita breu sobre una veritat d’índole moral, màxima.» Pot adoptar un to

El Diccionari Normatiu Valencià defineix

formal «feta la llei, feta la trampa» o de més

refrany com la «frase sentenciosa d’ús comú

humorístic «Déu dona garrofes a qui no les

54 EL CANET

Qui paga, mana. Refrany relacionat amb el binomi entre artistes i comissions. Ninot de Rèquiem del músic valencià de Jose Ramón Lisarde (Falla Pintor Domingo-Guillem de Castro de València, 2010) Foto: JG Figueres

EL CANET 55

pot rosegar». A vegades —poques— podem

l’origen i com es diu en altres idiomes. Tot

saber-ne l’origen i l’autoria com en Verba

allò que, com els proverbis i refranys, poa

volant, scripta manent, cita llatina presa d’un

de la tradició oral és molt difícil determinar

discurs de Caius Titus i traduïda per «les

d’on prové. Trobar-los en diverses llengües

paraules volen, l’escriptura roman», base de

romàniques ens pot posar sobre la pista

«Les paraules, se les endú el vent». En casos

d’una antiga forma d’on derivarien: cita

recents, hem pogut resseguir l’expansió

llatina, les sagrades escriptures («ull per ull,

des d’una llengua veïna. Com ara l’anglés

dent per dent») o la tradició àrab. Perquè

«Coming out of the closet» que ha donat

el que tenim clar és que totes les cultures

en castellà «Salir del armario» i en valencià

han usat els proverbis com una forma

«Eixir de l’armari», per a revelar l’orientació

d’ensenyament. Algunes expressions han

sexual d’una persona homo o bisexual.

sigut capaces de mantindre la vitalitat milers d’anys després d’haver sigut formulades

Mentre que una dita és «allò que hom diu,

com ara la història de l’heroi homèric de

especialment sentència, opinió» (Diccionari

la Ilíada, Aquil·les, a qui sa mare atorgà la

Normatiu Valencià): «A la taula i al llit, al

invencibilitat submergint-lo al riu Estígia

primer crit» o «On va la corda, va el poal»;

llevat del taló, únic punt dèbil, i on anà a

com ara la dita històrica és la «dita atribuïda

parar la fletxa que li va llançar Paris i el

a algun personatge històric o llegendari».

va ferir de mort. Així, «El taló d’Aquil·les»

La frase: «Vergonya, cavallers, vergonya»

ha quedat com a símbol de punt feble per

atribuïda al rei Jaume I durant el setge de

antonomàsia.

Mallorca. El record d’una altra batalla de pitjors conseqüències per a nosaltres és

Podem trobar-los solts però també dins

el que està darrere de «Quan el mal ve

d’altres composicions. Les faules, les

d’Almansa, a tots alcança».

rondalles i altres peces narratives populars contenien o acabaven amb un redolí,

La dita tòpica és la «dita referida a les

refrany o estrofa, a tall d’exemple més fàcil

diferents branques de la geografia:

de recordar. Compartien el mateix recurs

rius, muntanyes, poblacions, clima o

didàctic dels proverbis i els refranys: la rima,

produccions»: «Per a freses, en la Vall;

la musicalitat i l’enginy.

per a taronges, Corbera, i per a les xiques guapes no hi ha poble com Cullera», com

Siga una sentència, un aforisme, una dita

ens recorda Sanchis Guarner en Els pobles

tòpica o un proverbi, inclou sempre un

valencians parlen els uns dels altres. Alguns

sentit de moral i va encaminada a educar

altres indrets estan associats a riqueses, com

el sentiment, aconsellar la virtut i censurar

ara ‘les Amèriques’; però no tots els indians

la immoralitat. «A qui es burla, el dimoni li

feren fortuna i «Tindre terra en l’Havana» és

furga» demanant la discreció com una de

precisament sinònim de mentider i simulador,

les màximes virtuts; tot recordant que mai no

que pretén fer-se passar per ric, com aquell

se sap qui pot estar escolant un comentari

qui «Bufa en caldo gelat». Presumir o desitjar

imprudent: «Les mates tenen ulls i les parets

allò que hom no té és també el que hi ha

tenen orelles». La majoria silenciosa ja estava

darrere de «Qui té fam somia rotllos».

de moda al refranyer: «Fan més soroll dos que parlen que cent que callen» i les males

Un dels aspectes que més interessa en les

companyies sempre han sigut censurables:

parèmies és, a més del significat, quin és

«Més val anar sol que mal acompanyat».

56 EL CANET

A qui es burla, el dimoni li furga. Muntatge: Vir Ruiz

EL CANET 57

Els refranys ens parlen de temps antics, quan es vivia amb moltes limitacions i tot excés era mirat amb censura: «Nits de vi, matins d’aigua», «Qui guarda quan té, troba quan vol»; fins i tot l’excés en l’humor: «Més val caure en gràcia que ser graciós». El desconsol devia ser pràctica habitual que, unida a la idea cristiana de la resignació, creen proverbis com «Hi ha més dies que llonganisses ( i més setmanes que botifarres)», «Quan una porta es tanca, seu se n’obrin», «Si plou, la deixarem caure»; però un puntet d’humor sempre ajuda a passar el mal tràngol: «Qui vol viure, de tot s’ha de riure» o «Érem pocs i va parir la burra». Després de la Quaresma, període de privacions, la Pasqua es gaudia amb deler: «Més content que unes pasqües». El treball constant «La pràctica fa mestres» i l’exemplaritat en la conducta: «Tant com canta el rector, respon l’escolà» eren mèrits ben valorats; mentre que eixir-se’n de la pauta marcada no era ben vist ni aconsellable: «No deixes sendes velles per novelles». Poc de progrés hauríem tingut si haguérem seguit el refranyer fil per randa! També el refranyer marmola quan admirem qualsevol cosa forana: «El pa de la veïna és medicina» o «La mare de Déu, com més lluny, més miraculosa». Que el poder dels diners mou el món no és cap novetat: «Amb diners, torrons» sinònim de «Qui té padrins es bateja dos vegades». Parlant de torrons, la gastronomia que apareix al refranyer ens parla d’aliments senzills: el pa o el vi. Els esments a la fruita i la verdura estan lligats al calendari: «Per sant Joan, bacores» o a les estacions: «Cada cosa pel seu temps; per Nadal, neules, i per l›estiu, cigales». Aliments com el sucre eren un luxe a les cases i en els receptaris medievals el trobem formant part de postres i d’aliments salats. En part per l’herència

58 EL CANET

Qui vol innovar en els monuments fallers, canvia sendes velles per novelles. Temptacions d’Emilio Miralles (Falla Mossén Sorell-Corona de València, 2005) Arxiu: Javier Mozas

EL CANET 59

de la cuina àrab que aprecia el sabor

«Traure suc de les pedres» i «De soca-rel»

agredolç i, sobretot, perquè era una manera

són imatges metafòriques molt potents, més

de demostrar riquesa. El refrany «Com

que els sentits reals: traure profit de les coses

més sucre, més dolç» tenia la interpretació

més difícils d’aprofitar i del tot, íntegrament,

literal, a banda de la del Diccionari Normatiu

respectivament. Algunes locucions eren fàcils

Valencià: «s’usa per a indicar que com més

d’interpretar quan s’encunyaren: «Ser més

mitjans es posen per a aconseguir una cosa,

agarrat que un xotis». Hui només les parelles

més bona o completa eixirà».

que van a classe de balls de saló poden saber que és un xotis o «Tirar-se la manta al coll»,

La hipocresia és criticada també en el

que equivalia a fer-se roder i evitar assumir

refranyer: «Llepa amb la boca i mossega amb

les responsabilitats. Expressions barroeres

la cua», tant com la poca altura de l’esperit:

com «enviar a fer la mà» o desentendre-se›n

«En terra de cecs, el tort és el rei». Per acabar

es relacionen amb l’altre sentit de «fer la mà»:

amb els refranys del llibre de falla, he deixat

masturbar-se. És ben curiós com l’expressió

per al final el cant a la tolerància: «No tots

paral·lela en castellà també té a veure amb

els gustos són iguals i per això tot es ven en

actes sexuals, però molt diferents.

la plaça», adaptació de la màxima llatina De gustibus non est disputandum.

La flor és sempre la part més excelsa d’un ingredient: la flor de la farina, del cotó, de la

Si de refranys en tenim per a donar i vendre,

llet... «La flor i nata» és, com «la crème de la

de locucions no anem gens curts. La locució

crème», la part més selecta de la societat.

és un conjunt de paraules que funciona com

Quan funciona la ironia, obtenim el contrari

una sola paraula. La pregunta és per què en

amb «el millor de cada casa». Quan reclamem

tenim tantes i per què les fem servir amb tanta

un tracte igualitari ens ajudem de figures

profusió. Potser es deu al fet que aporten

contraposades com en «O tots lladres o tots

al discurs valors extra, ja que moltes són

serenos» o «O tots moros o tots cristians».

autèntiques imatges. Podem dir que algú es

També és visual la locució «huits i nous i cartes

desplaça contínuament però ens resulta més

que no lliguen» que s’usa per a qualificar

visual i, per tant, té més potència suggestiva

d’inconsistent allò que diu una altra persona. El

dir que ha passat el dia «amunt i avall».

Diccionari Normatiu Valencià defineix «Torna-li

Igualment, podem dir que una notícia ha

la trompa al xic» com una locució que s’usa

tingut una gran difusió però si diem que s’ha

per a posar en relleu la cabuderia d’una

fet «a so de bombo i platerets», ens imaginem

persona que reincideix a voler fer una cosa o a

que la discreció s’ha ignorat completament.

repetir alguna cosa insistentment.

Devem a la televisió pública Canal Nou i a

Poques expressions són més genuïnes que la

les retransmissions esportives la popularitat

paraula ‘coent/a’, que pot significar tant cursi,

de les expressions «De bat a bat», és a

ridícul com vivament irritat o molest. «Més

dir, completament obert i «De gom a gom»

coent que un all» es pot interpretar tant en un

o ple de banda a banda, completament.

sentit com en un altre. Davant de situacions

Podem estar en una situació compromesa

arriscades cal dotar-se de valor i usar una

però si diem que «estem amb l’aigua al coll»

expressió que ens recorda a la tauromàquia

impressionarem més el nostre interlocutor, tot

«Lligar-se bé les espardenyes», correlat de

i que també ens arrisquem a sentir que ens

«Lligar-se bé els matxos», cosa que difícilment

«Ofeguem en un got d’aigua».

podrem fer si patim de «Tindre poca espenta».

60 EL CANET

Els ulls, les mans i el cap són les parts més representatives del cos humà i les que més refranys arrepleguen. Víctor Pàmies recull en Amb cara i ulls més de 700 dites i refranys i en En cap cap cap més de 1.400 dites. Per això, és impossible crear un llibre sobre paremiologia i que no aparega una dita amb algun d’aquests tres elements. «Un ull de la cara» és una de les coses més valuoses del nostre cos i equival, en conseqüència, a ser una cosa molt cara. Acabaré l’article abans que es faça tan gran «Com una catedral» amb l’explicació de l’origen de la parèmia «Quedar com Camot». Miquel Boronat, al seu blog Eines de Llengua arreplega diverses possibilitats per a explicar-ne l’etimologia. Una de les més possibles és la que ofereix Toni Cucarella, que ens parla d’un roder de la Costera, Francesc Navarro, més conegut pel malnom de Camot, que tenia fama de fatxenda i buscaraons. Passava la vida entrant i eixint de la presó a causa de robatoris menors fins que l’any 1826 feu la feta del canonge Cebrià, a qui volgué robar i que acabà amb la mort de l’acòlit del canonge. Sentenciat a la forca, anant cap la plaça de la Bassa (dita de les Forques), Camot se’n planyia: «Sóc molt desgraciat! No he mort ningú, però vaig a ser penjat. Soc molt desgraciat!». Però no és Navarro l’única explicació possible. Antoni Zaragozà trobà referències d’un altre roder, Domingo Giner, àlies Camot. Així, com afirma Boronat: «Siga com siga, i, per cert, a més de bandolers també pareix que siguen coetanis. [...] crec que podem suposar que potser n’hi hauria més Camots. Al marge de quin fora el primer». I he deixat per al final l’expressió que qualifica el treball desinteressat de les comissions falleres, especialment el dedicat a la confecció del llibret de la falla: «Per amor a l’art».

EL CANET 61

Un ull de la cara. Il·lustració: José Luis Santés

62 EL CANET

Boronat, Miquel, Eines de llengua entrada

Pàmies i Riudor, Víctor. Vocabulari de

«camot» [http://www.einesdellengua.com/

paremiologia [en línia]. Vallromanes:

Fitxes/Textos/C/camot.htm] [Consulta: 10 de

Wordpress, 2008. <http://refranys.wordpress.

gener de 2019]

com/vocabulari-de-paremiologia> [Consulta: 10 de gener de 2019]

Conca i Martínez, Maria, Teoria i historia dels proverbis catalans. Aplicació a l’estudi d’un

Reig, Eugeni S, Les nostres paraules.

corpus paremiológic del segle xvi (volum I)

València: Acadèmia Valenciana de la

Tesi doctoral presentada en la Facultat de

Llengua, 2008

Filología de la Universitat de València [http:// roderic.uv.es/handle/10550/38867?show=full]

Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres.

Galiana, Lluís. La “Rondalla de rondalles” de

València: Eliseu Climent, 1983.

Lluís Galiana. Estudi lingüístic i edició . A cura de J.E. Pellicer Borràs. València : Institut de Filologia Valenciana de la Univesitat de València, 1986 EL CANET 63

64 EL CANET

aremiologia... En clau fallera!

EL CANET 65

66 EL CANET

ins la pell del mรณn faller

Les falles són de categoria, però de quina? Vicent Marco Periodista i escriptor dels llibres De Categoria, De Molta Categoria i Les Boles del Drac

e categoria internacional, de categoria especial, de categoria mundial o de molta categoria. Encara que a València trobem

fins i tot falles que no “són de primera” sinó de sèptima C que són quatre pals i dos cartells. Ara bé, la falla no és el monument, la falla és tot un any i ahí és on es demostra si una comissió fallera és o no és de categoria, “la gent fa la festa”. I sempre hi ha una màxima, els que millor s’ho passen en Falles, en el casal o en qualsevol activitat: són els xiquets. Tal volta l’única excepció siga l’Ofrena, que alguns xiquets suporten estoicament, o els castells que són més comentats i estimats pels majors. Però en general són els menuts els que ho passen millor al voltant d’una falla; per a ells les Falles sí que són de categoria, i els té prou igual que el monument siga millor o pitjor, que la paella isca empastrada o estiga “més bona que el vi de missa”,

68 EL CANET

o que l’orquestra toque només cançons

al costat d’una gasolinera... els valencians

de reggaeton, perquè les agafen amb

tirem (o tiràvem) coets durant una setmana en

moltíssimes ganes i “val més tindre bona

qualsevol lloc i circumstància, especialment els

son que bon llit”.

xiquets. I no fem mai cas a això que diuen de “festa de foc, no la veges mai de prop”, fem

Per això m’he posat a recordar les sensacions

tot el contrari i busquem estar a primera fila.

que tenia jo de menut “l’any de la picor” quan arribava el mes de març, i una paraula

En aquella època encara no estaven prohibits

m’ha vingut a la ment: il·lusió, “més content

els trons de bac, i alguns es guardaven

que un gínjol”. Recorde un company que

alguna caixa de la despertada per a fer

havia arribat a l’escola des de Madrid que no

maldats contra la propietat privada; “es diu

entenia per què l’inici de la primavera es vivia

el pecat però no el pecador”. També teníem

d’una manera tan especial en la Comunitat

els clàssics xinos, bengales, trons, eixides,

Valenciana, especialment en la província de

abelles voladores i uns que anomenàvem

València, però també en poblacions com

pájaros carpinteros. Però hi havia uns de

Dénia o Benicarló. “És la setmana fallera”

rogets que eren “massa per a la carabassa”,

li vaig explicar jo, i ja ho diu la frase “falles

s’encenien sense foc, simplement raspant la

plantades, escoles tancades”. Uns dies que

punta, explotaven fins i tot davall de l’aigua, i

tant si fores faller com si no, t’ho passaves de

eren potentíssims. Estan prohibits, com estan

meravella, “mel de romer”, tirant coets per tot

prohibits per Europa (per contaminants) els

arreu. De camí a l’escola, en el pati, en acabar

trons de bac, que només es poden utilitzar

les classes, pel carrer, dins d’un parc natural,

en un parell d’ocasions considerades

EL CANET 69

És de categoria que la indumentària masculina tinga tanta varietat, com ací es mostra aquest faller (Cullera, 2017). Foto: Theo Kjuipers

tradicionals. La normativa s’ha posat molt

era el més divertit de les Falles. Perquè

més dura, ara hi ha zones acotades per a

els monuments ens podien agradar més

llançar els coets, i és més complicat vore

o menys, els passacarrers no és que ens

algú soltar un borratxo al mig del carrer, que

entusiasmaren molt “jugar i passejar, quan

trobar-te a algú borratxo “que porta una bona

no s’ha de treballar”, i dur tot el dia les

castanya” en eixe carrer.

pintes i les rodetes les xiquetes al cap, o vestir-nos de panderola els xiquets, tampoc

Perquè els valencians no podem fugir d’eixa

era molt divertit. Déu gràcies que l’uniforme

cultura de pólvora que portem en la sang,

faller dels xiquets ja no és eixe vestit negre

la del soroll, la pirotècnia, els castells i els

lluent amb americana, amb una pitera que

coets. De fet ens quedem moltes vegades

semblaves Ringo Starr i un faixí amb borles

abstrets de cara al cel quan comencen a

“més antic que anar a peu”. Ara els vestits

aparéixer llumenetes de colors en forma de

són molt més variats i tenim pirates, corsaris,

cercles o palmeres. I sempre pots escoltar

cortesans napoleònics i altres modalitats

algú més major dir allò de: “les disparades

que fan que la desfilada d’indumentària

d’ara ja no són com les d’abans, en la

masculina fallera siga molt heterogènia,

meua època sí que es cremava bona cosa

“mesclar ous en caragols”.

de pólvora, això sí que eren disparades de categoria”.

Per cert, de les Falles en particular, i les festes locals en general, també cal destacar tres

Quan som xiquets no som conscients del

coses que als estrangers els descol·loquen,

perill, i tirar coets era un joc més, de fet

“els deixen fora de lloc” d’allò més:

70 EL CANET

Per als fallers està de categoria caminar pel mig del carrer (Cullera, 2017). Foto: Theo Kjuipers

– Que tots anem caminant pel mig del carrer. – Que els xiquets van per lliure i es giten quan volen. – Que ens posem a cuinar paelles o torrades enmig de les avingudes. Certament ens apoderem dels espais públics amb una facilitat digna d’estudi. El problema sempre arriba a l’endemà de la festa, on tot torna a la rutina, s’acaba el soroll, la música, el color, el foc i tornen les lliçons d’aquells mestres als quals sempre els posàvem algun malnom secret quan “ens tenien mania”. Així que el dia 20 passem d’estar de categoria, a estar “fotuts i arrimats al marge”, que és l’antònim que provoca la fi de les nostres festes favorites, les Falles, la millor festa del món, l’única que sense dubte és: de molta categoria.

EL CANET 71

No deixes sendes velles per novelles Omar Cervera Gestor cultural

o deixes sendes velles per novelles, és un dels himnes més corejats a la festa fallera. No obstant això, el temps passa, però

la indumentària, la música, la pirotècnia i els monuments es mantenen fidels a la “tradició”. La festa a soles pot entendre’s amb el treball dels fallers que s’uneixen per viure la droga de les falles. Milers de persones s’impliquen en una enorme quantitat de relacions humanes organitzades en un sistema jeràrquic tutelat per l’elit: les juntes, dipositàries i guardianes dels annals faller. Les sendes velles estan assegurades doncs; els diferents graus als quals s’ha de sotmetre l’aprenent i els coneixements que s’han de demostrar, fan que tota possible innovació i obertura siga erradicada. El canvi i les Falles són termes paradoxalment contraposats, doncs, encara que cada 19

72 EL CANET

de març la festa es volatilitza, després torna a ressorgir a imatge i semblança d’exercicis passats. Es té la sensació que la inèrcia s’ha convertit en l’engranatge i combustible de la festa fallera, la il·lusió i la innovació cedeixen el seu espai a la repetició de protocols i costums molt assimilats en el temps. Les sendes velles es materialitzen en quasi tots els seus aspectes. Destaca la indumentària fallera, especialment la femenina que, des d’una perspectiva històrica, continua amb aquells debats sobre indumentària, amb “vestir de fallera” o “a l’antiga”, que acaba sent absurd si imaginem una valenciana del segle XVIII realitzant tasques del camp, vestida de seda i amb cancan. És natural que la indumentària haja aconseguit tal nivell de luxe; el pressupost d’un vestit de fallera no és reduït (estic segur que com més ens allunyem del Cap i Casal més s’inverteix), per tal com representa eixe

EL CANET 73

sentiment tan valencià de mostrar i aparentar,

on els fallers i falleres puguen prendre un

eixes famoses expressions de poderío, “amb

respir i un parell de cubates. Entenc que ens

diners, torrons” i “açò ho pague jo”.

vullguem divertir, però al final molts actes de protocol –si s’escau en la localitat on se

Un altre tema és la música fallera. Ahí sí

celebre– acaben convertint-se en una festa

que no hem deixat la senda vella, ja que els

on l’alcohol és el protagonista.

pasdobles fallers sempre són els mateixos: “L’entrà de la murta” o “El Faller” són els

La pólvora és altra de les característiques

temes per excel·lència, ja sense nomenar

falleres per excel·lència. Què seria de les

“València”, que com a fil musical amenitza

falles sense una bona mascletà? Allò que

la plaça de la Verge durant els dos dies

va començar com una traca correguda va

d’ofrena. Les comparacions són odioses

prendre dimensions mai abans imaginades.

però “les comparses” són més originals,

Des de sempre m’ha apassionat aquesta part

i fomenten la innovació musical amb

de la festa, es tracta d’un llenguatge amb les

l’encàrrec continuat de noves obres. Les

seues codificacions i les seues normes, sí, de

falles pràcticament amortitzen un repertori

fet també una senda vella immutable al pas

musical compost pràcticament en la primera

del temps. No obstant això, sempre s’obrin

meitat del segle XX. Trobem altres actes

nous camins, ja que el passat 8 de març,

que contrasten amb el de l’ofrena, que són

en commemoració del Dia de la Dona es va

amenitzats amb xarangues que interpreten

disparar una de les mascletades que més

versions reggaetoneres de música actual

m’ha impressionat i que va aconseguir omplir

i són organitzades entorn de parades clau

d’aplaudiments la plaça de l’Ajuntament. Va ser

74 EL CANET

Sendes Novelles en les mascletades (València, 2012). Foto: Adrián Castelló

intensa, moderna, espectacular... tot gràcies

recognoscible com polítics i famosos, que

a un error. Moltes vegades les noves sendes

són presentats de forma simple i amb

apareixen sense premeditació i indiquen que el

correcció. Trobem altres estils més moderns

canvi és sinònim de noves oportunitats; espere

i experimentals; no obstant això, els jurats

la pròxima participació de Lora Zamorano per

“entesos” premien el “lladronisme” que avui

a comprovar si guanya el pes de la tradició o

dia és un dels millors passaports per a gratar

s’atreveix a ser transgressora.

“palet”. Fora del Cap i Casal també funciona de meravella el refrito com la millor opció per

Art i falles són sinònims. Els monuments

fer-se amb un bon premi o, inclús, el pòdium.

fallers, la seua ànima, vehicles artístics en els quals més s’ha innovat, almenys a nivell

La sàtira i la crítica han pres el mateix camí.

constructiu. Gràcies a les noves tecnologies

Si en els seus orígens ho era tot, actualment

i al desenvolupament de la indústria fallera,

no existeix. Falles són composicions de

trobem monuments més grans que mai,

fulletó a les quals afigen uns rètols que

tot a causa de l’aplicació del suro i les

intenten convéncer-nos que eixa Rosita

màquines de tall en la realització dels ninots.

Amores somrient representa el pecat i la

Malgrat que les possibilitats de la tècnica

luxúria; senyors, no m’ho crec.

i el canvi volumètric s’han mantingut, i fins i tot pronunciat, l’estètica tradicional està

Sendes velles o novelles, el mateix és, les

vigent amb grans “composicions Lladró” en

Falles continuaran la seua litúrgia. Dels

“artístics” remats edulcorats amb escenes

fallers depén explorar noves sendes que ens

banals en les bases i algun personatge

portaran a resultats inimaginables.

EL CANET 75

… Com una catedral Dafne Gómez Royo Fallera de la Falla Plaça de Jesús de València

l llarg de la història fallera es poden contar un gran nombre d’encerts i altres tants errors. En aquestes línies farem al·lusió a

alguns dels més recents, i potser, més sonats dels últims temps. Eixos que ens han portat a tirar-nos les mans al cap per ser... COM UNA CATEDRAL! No concebem les falles sense pólvora i tradició, per això un encert recent és el llançament de l’albà. Una proposta que gràcies a la Falla Na Jordana ha sigut recuperada. Es tracta de disparar simultàniament una carcassa des de les distintes localitzacions falleres, un punt d’inici i comboi per a tots, que mentre uns acaben de plantar els seus cadafals o altres es troben a mitjan tasca, converteix el cel de la ciutat en un gran castell de focs artificials. D’aquesta manera, la ciutat arranca els seus dies grans enmig d’un gran ambient festiu.

76 EL CANET

L’acte va agradar tant a tot el col·lectiu que aquest any s’ha tornat a repetir, un encert d’especial! I és que si parlem que a València ens preparem molt bé (o molt malament, tot depén de l’ull que es mire) per a la setmana fallera, les xurreries i altres temples de la fritanga són grans protagonistes que ocupen des de ben abans de falles carrers i voreres, i que produeixen certa incomoditat per a veïns i vianants. El perfum d’oli “recremat” inunda el Cap i Casal des de quasi abans que el de la pólvora. Però, si d’obstacles va la cosa, tampoc podem deixar de costat les carpes, que cada vegada es posen més prompte i que provoquen entre unes coses i altres una gran metamorfosi a la ciutat. Dona a un faller una tanca i un permís de tall de carrer, i aquest es farà amo del corral i del carrer, de la fulla de la parra i de la flor del taronger… Uns errors de manual, que hem

EL CANET 77

L’exposició en la carpa de Nuevo Centro, una errada com una catedral. Ninot de Xafant per la imaginació, dels germans García Pérez (Falla Plaça de Jesús de Valencia, 2014). Foto: Dafne Gómez

d’anar posant-los remei, per poder conviure

que sardines en llauna, inclús alguns es

veïns i fallers en el millor ambient possible.

trobaven en racons miserables. I ja no parlem del cristall que els envoltava, fer una foto es

No patiu, que no tot són coses roïnes. Per

convertia en tota una aventura. Individualment,

tal de promoure la igualtat i la diversitat,

era quasi impossible, i després, apanya-te-

l’Ajuntament de València va crear els Premis

les perquè no eixira el reflex... lleva el flaix,

Caliu, un projecte que tracta de lluitar contra

posa el flaix, ara em pose de costat…ni Pepe

la desigualtat i a favor de la inclusió. Una

Viyuela en el seu millor esqueix. Tan sols

recompensa a les falles més inclusives i que

gosaven d’un envejable espai els ninots de la

fomenta la utilització, també, de materials

Secció Especial i Primera, la desigualtat era

menys contaminants en la seua realització. I

palpable entre seccions. Ara, amb més de

sense desviar-nos del tema “tòtem”, la falla,

dignitat, es troben cadascun en l’espai que els

precisament un dels encerts més lloats ha

correspon, sense més obstacle que la gent

sigut la nova localització de l’Exposició del

que visita l’exposició, cada any més, i en un

Ninot, ara a la Ciutat de les Arts. Recordem

entorn de luxe, a l’altura del que mereixen. Un

com els ninots es presentaven a una carpa

encert d’exposició.

que pareixia que anara a eixir volant d’un moment a un altre a l’esplanada d’un vell

La censura, també arriba a les falles, “con

i conegut centre comercial, més repretats

la iglesia hemos topado...”, ja que el fet que

78 EL CANET

El moviment #Volemfalla, un encert com una catedral per a la defensa dels drets dels artistes fallers. Ninot d’Amors impossibles, de Javier Igualada (Falla Mestre Bellver-Mariano Ribera de Valencia, 2013). Foto: Dafne Gómez

Rafa Ibáñez representara un Sant Vicent

quarta i mitja d’escenes i un parell de paquets

Ferrer amb la cara del regidor Pere Fuset

de ninots de cartó vinguen o no a compte)”,

fent amb la mà dreta el gest d’una peineta,

volem comissions que contracten amb criteri

va ser motiu perquè demanaren la retirada

i respecte, que s’adonen de la validesa de

d’aquesta escena. Finalment, la figura no es

l’ofici d’artista faller i que, per descomptat, no

va retirar, però sí que va patir algun retoc, un

demanen duros a quatre pessetes. Per això,

error de pare i senyor meu. Les falles són

cal aprofitar aquest moviment per a reivindicar

critica, sàtira, gràcia, enginy, són art... i cal

i prendre consciència des de dins, potenciar

saber encaixar-ho tot i per damunt respectar

un ofici que estem deixant morir i donar suport

la llibertat creativa i d’expressió de l’artista.

al màxim a qui, amb el seu talent, és la part més imprescindible de la festa, L’ARTISTA.

I si parlem d’artistes fallers, un dels encerts de l’any, un encert de premi, i que ha de

Però no oblidem que aquests errors i encerts

ser la màxima de tot faller, és el moviment

ens fan créixer com a col·lectiu, uns acabem

#VOLEMFALLA, que tracta d’atorgar tota la

solucionant-los i altres ens queda el deure

importància al que realment és l’element més

de fer-ho. Al cap i a la fi, tot és possible, si

important de la festa, LA FALLA. Com una

es té decidida voluntat de fer-ho, el vertader

bona amiga deia, “no volem anar a comprar

aprenentatge ve de la mà dels encerts, però

falles ‘a pes’ (posa’m un quilo de remat,

sobretot de les clavades de pota.

EL CANET 79

Vuits i nous (i cartes que no fan lliga) Manuel Muñoz Ferrer Polititulat i Expert en Falles i Creativitat

er a qui no ho sàpiga, vuits i nous (i les cartes que no fan lliga) representa tot allò que no té cap de sentit, que és absurd. I la veritat, en

la festa de les Falles podríem dir que aquesta dita sembla que estiga feta a mida per a elles. Supose que, en la gran majoria de festes o en tasques que suposen un esforç d’un col·lectiu de persones, hi haurà absurds, però ací en tenim a manta. Com a persona de món (faller), tinc la sort que tinc molta gent coneguda en els diferents pobles que celebren falles, a més dels del Cap i Casal. I en totes m’han parlat de molts vuits, de molts nous i moltes cartes que no fan lliga, però cap ni una! Un dels temes més comentats últimament i que tenen un abast global és el #VolemFalla que un grup d’artistes va començar a fer viral només acabar les passades falles. Un

80 EL CANET

moviment encomiable que demana un major

dir que cada mes de març fa una olor d’oli

reconeixement i cura cap al treball de l’artista

passat que tomba, també, les praxis falleres

faller i al monument, o falla, o fiqueu-li X,

adquireixen noves dimensions.

que d’això ja estic més que perdut! El que més gràcia em va fer és que de seguida

Se’m fa una mica complicat per on començar,

molt de faller i molta comissió se’n pujà al

ja que fent una recopilació m’han donat una

carro i al poc de temps veus com tiren al

sèrie de destarifos que a l’hora d’enumerar és

contenidor la maqueta de l’exercici passat.

tota una aventura puntuar-los i classificar-los

Tot molt coherent, sí. O com comissions

(com això que les falles d’especial de la capi,

de vora 300 persones semblen més una

que es busquen el seu propi jurat, cosa que

penya gastronòmica que no una falla. Que

tampoc li trobe massa sentit). Però sí em quede

els menjarots de Falles solen ser molt èpics

amb una cosa graciosa de veres, és una que

i tal, però recordem, NO SÓN L’ELEMENT

ocorre a un poble, del qual sols diré que acaba

PRINCIPAL DE LA FESTA, inspirem...,

a una línia del metro, i és que té una ofrena

expirem...

que vol emular el mateix Tour de França! Sí, sí, com ho llegiu, una ofrena amb final en alt. Això

Com ja havia dit, tinc molts amics que

sí, compensa el fet que passacarrers durant

s’estenen més enllà dels límits de Junta

la trilogia festera, cap ni un. Ja que han de

Central Fallera, i que em conten coses

cremar la cassalla ingerida, que ho facen bé.

que no fan massa sentit, per no dir cap. I ja no em referisc al monument (o falla, no

I que em digueu d’un dels escàndols per

vull problemes amb el tema) on podríem

excel·lència de les Falles 2018? El temeta

EL CANET 81

Buidar la falla de ninots i la cremà són vuits i nous, i cartes que no fan lliga. Cremà d’Al so del circ faller, de Jordi Carrascosa (Falla El Canet de Cullera, 2018). Foto: JG Figueres

dels ninots de lloguer. No tenim encara

certa història, i del que el seu major destarifo

prou debat amb cases, úters, patinets o

és, sens dubte, la pèrdua d’una identitat

bicicletes que va i es desvela el secret a

pròpia, inclús m’atreviria a dir, falta de

veus; més d’una i un ho sabíem, que ho

voluntat fallera. Comissions que fan llibret

practiquen algunes comissions. I la veritat,

quan se’n recorden, desaparició del teatre

ja se’ns feia molt estrany aquest tema, en

faller, i fins i tot m’atreviria a dir de la pèrdua

arribar la cremà i veure com quedava el cos

de personalitat en els seus monuments.

central, pràcticament nu, perquè la Fallera

Tot açò a costa d’una forta inversió en

Major s’havia quedat un ninot, el president

peineta, amb protocol que frega el ridícul i

un altre, la cunyada que té una perruqueria

una contínua mirada a l’espill de les Falles

on quedaria molt bé un ninot un altre, el

originals que es queda en intent. Res que

patrocinador i un llarg llistat de persones

tampoc deixem de vore en altres indrets

que per blanc o per negre, suposadament

fallers segons m’han dit, però servidor sap

indulten un ninot. És a dir, per què ficar ninots

que es cou per aquells terrenos.

si no s’han de cremar... el que es pot fer per un tros de tela amb un número brodat, mare!

I no podia deixar de nomenar el lloc on m’encarreguen escriure aquestes línies.

Seguint el recorregut de la geografia dels

I per a això vaig demanar ajuda al gran i

disbarats fallers travessem la frontera sud

únic coordinador d’aquest llibret, qui em

i anem a la ciutat que està en boca de tot

comentava un fet que és també extensible

el món si ens referim a la fartera, vull dir,

més enllà del Xúquer, i que ens hauria de fer

gastronomia. Un enclavament faller amb

reflexionar una mica. A vore, si un dels fils

82 EL CANET

La falla sense sàtira són vuits i nous, i cartes que no fan lliga. Baix la mitja lluna, de Joan Simó (Falla Bulevar de Cullera, 2017). Foto: JG Figueres

conductors de la falla és la crítica, per què

acabaria mai. Al cap i a la fi, podríem dir que

prescindim d’ella? Algú ens ho pot explicar?

la festa de les Falles són vuits, nous i altres

Ni que haguérem assolit la pau mundial i

cartes que no fan parell, i ja sols per això

totes i tots estiguérem fent una gran cadena

tenen el seu encant, perquè la diversitat és el

humana cantant el We are the world...

que té, i tot i que en aquestes línies ho he ficat a caure d’un burro, soc una mica sadomaso,

En fi, pense que hauria d’anar començant a

i he de dir que m’encanta. Que es pot

tallar perquè si continue (i mireu que em deixe

millorar la festa, sí, a poc a poc i amb (molta)

coses que no tenen sentit, demane al senyoret

paciència. Així que llarga vida als vuits, als

Figueres que al pròxim llibret em done el

nous i a les cartes que no fan parell!

mateix tema i faig una segona part), no

EL CANET 83

Quan el mal ve d’Almansa… a tots i totes alcança Albert E. Llueca Juesas President L’ ARXIUCamp de Morvedre

O de ponent, ni vent ni gent

omençaré amb l’estricta anàlisi de la dita de dalt, cosa que ja he avançat al subtítol. La dita “Quan el mal ve d’Almansa…” és una d’eixes, que

n’hi ha de més, que mostren el rebuig per part dels valencians i valencianes de tot allò que feia olor a Castella. Això sí, en lloc de gastar-la com en el subtítol, de ponent, ni vent ni gent, s’utilitza una cruenta batalla que va somoure la terra d’Almansa1 . I és curiós com esta dita té una cosa més amagada! Es tracta d’una paraula 1 Fa referència a la batalla d’Almansa (Albacete), durant la Guerra de Successió, el 1707, que marca l’abolició de l’estructura política del Regne de València i per la qual s’imposà la incorporació al Regne de Castella, per just dret de conquesta, sota el mandat de Felip V. Evidentment, els efectes d’aquella desfeta es van fer notar a tot i a tothom, com preveu la dita.

84 EL CANET

controvertida, que sovint s’ha titlat de

Doncs encara avui en dia hi ha gent que

castellanisme: “Alcançar” (majúscula o

pensa que “alcançar” és un barbarisme.

minúscula). Però tantes vegades s’ha utilitzat

Açò ens ve d’allò més bé per relacionar tot

la paraula castellanisme com a recurs buit

allò que ve de fora de la festa fallera, i que a

de desqualificació que cal posar unes certes

voltes s’assimila i a voltes es tracta com un

prevencions. En el cas que realment ho siga,

monstre Godzilla que volen maquillar; una

cal constatar, en primer lloc, que no es tracta

festa que està feta així de sempre i que tota

d’un castellanisme recent. Segurament,

la vida ha sigut així (s’ha de llegir amb ironia).

esta proclama sobre la Batalla d’Almansa no fou creada directament pels contendents

Una de les coses, que almenys a Sagunt

derrotats, sinó que molt probablement

ha passat, és l’aparició d’artistes fallers que

es creà en el primer terç del segle XX,

venen amb aires nous i que no són considerats

com a fruit de l’exaltació dels sentiments

ni premiats pel simple fet de ser diferents o

nacionalistes que propicià el romanticisme

que les seues inspiracions venen de prop

de l’època. Però, en qualsevol cas, el verb

d’Almansa, de les Fogueres de Sant Joan a

“alcançar” ja venia d’antic. Potser molts

Alacant. Per què passa açò? Doncs perquè la

recordaran també un poema de Joan de

gent té un escut al canvi, allò que no coneixen.

Timoneda, popularitzat per Raimon en forma

És insultant vore com jurat, falleres i falleres, i

de cançó, que deia així: «Yo crech sert que

ciutadania, tiren a terra una falla pel simple fet

res no sia / o si só, só fantasia / o algun home

de tindre colors cridaners, estètica polièdrica

que somia / que ve alcançar algun do / puix

o simplement per ser una representació d’un

de amor mudat me só».

artista o una artista en eixe moment. Recorde

EL CANET 85

la falla Parlant flors d’Anna Ruiz a la Falla El Mocador, o quan Antonio Verdugo començà a plantar en especial per a la Falla El Palleter, fa més d’una dècada, i el públic, com si fora jurat, deia això d’açò no està ben escatat! Xe, tu!, experts en falles tots! I totes! Açò deixa, damunt de la taula, això de massa mans fan una mala paella, i com entre tots i totes, els agents socials que intervenen en la festa són ells i elles els i les que posen pedres per a poder avançar. Però tornem a la pròpia dita, quan el mal ve… d’Europa a totes les falles alcança. I sí, no sols de llebeig ve el mal, això si el llebeig és l'alcavot de la tramuntana, i del nord és d'on ve un nou mal! La pirotècnia és durament regulada per la Unió Europea. La regulació de 2007 va generar una autèntica guerra cultural en el continent. Els països del sud pensaven que els del nord es mostraven massa durs amb les Els monuments innovadors no són com

seues tradicions. Com València i la Castella del

el mal que ve d’Almansa

XVIII. Som un poble de foc, som mediterranis,

Parlant Flors, d’Anna Ruiz

on existeix una adoració mil·lenària pel foc. A

(Falla Penya El Mocador de Sagunt, 2016). Foto: Toni J. Fresno

Malta, Nàpols, Sicília (antics territoris de l’antic Regne de València abolit pel decret de Nova Planta, sí, després de la Batalla d’Almansa), Catalunya, i el que a nosaltres més ens toca, a tot el territori valencià amb les Falles. Entre les restriccions més polèmiques que va incorporar la directiva europea es trobava la d’augmentar fins als 12 anys l’edat mínima per a utilitzar els artificis de menor potència, i també la de fixar una distància de 15 metres entre el públic i els productes pirotècnics de la categoria 3, els de les bengales i els focs usats en desfilades (en el nostre cas els correfocs). És el nostre nou decret de Nova Planta, els mals, que pareixen que no solen venen d’Almansa, també venen d’Europa. Una altra calamitat, i no sé si bona o dolenta per a les Falles i la festa ara que ha sigut declarada Patrimoni de la Humanitat, és quan es va intentar fer un canvi en el dia de la cremà, amb la idea que vingueren més turistes si els dies claus de la festa estigueren sempre en cap de setmana i

86 EL CANET

així, els de la meseta, pogueren agafar un AVE i poder gaudir, i massificar, les Falles. El mal en este cas no sé si venia de Castella o simplement dels que trauen un benefici econòmic de la festa, que n’hi ha i no és xicotet, i alterar allò més important, el sentiment dels fallers i falleres, sentiment de festa, d’alegria, de llum i de color, tratatà, tatà, tatà! Veus, jo ací m’unia als que volen canviar el dia! Este mal el suportaria. És interessant vore la festa de les Falles no des del prisma de la ciutat de València, sinó de tots els pobles i ciutats que la celebren i com totes tenen i poden tindre la seua quota de mercat. Avui en dia el Puig, Montserrat, planten falla abans i després del 19 de març respectivament i no ha passat res. Seria un gran desgavell? I ara una en futur… què passaria si en lloc que la policia o guàrdia civil denunciara a Valtònyc2 denunciara a les Falles? Primer, ho podria fer pels versos atacant polítics, sindicalistes, reis,

Cremar una figura d’un personatge conegut no és

reines, reinones i personatges del cor. I segon,

un mal que ve d’Almansa, sinó que és sàtira fallera.

i això ho marca molt bé la llei mordassa, per cremar la bandera de l’estat —en més d’una falla ix pintada— o per cremar un ninot que

Baix la mitja lluna, de Francisco Vizcaíno (Falla Lo Rat Penat de València, 2013). Foto: JG Figueres

simbolitza el rei, Felipe V o VI, depén amb qui parles. Sí, si apliquem la llei com està tipificada actualment, la Fiscalia de l’Estat i el gran Tribunal Suprem i el Constitucional podrien declarar les Falles —els monuments, els cadafals— inconstitucionals i s’acabaria la festa. Les lleis que per dret just de conquesta ens aplicaren als valencians i valencianes en el decret de Nova Planta serien paregudes a les que ens podrien aplicar les lleis i reformes fetes no fa molt a l’estat espanyol, i com en 1714 ens negarien la nostra llengua, la nostra identitat i el que més ens preocuparia als valencians i valencianes: la nostra festa. Per a tota la resta, un colpet de cassalla. 2 Estas son las frases y versos por los que Valtonyc irá a prisión tres años y medio http://www.publico.es/sociedad/valtonyc-son-frasesversos-valtonyc-ira-prision-tres-anos-medio.html

EL CANET 87

Els valencians no filem prim Alexandre Morales Faller

om a bona festa valenciana, les Falles nasqueren de l’explosió social del poble, i per tant d’una espècie d’actitud que tenim els

valencians de creure’ns amb el dret, sense prèvia consulta o elucubració, de fer el que ens dona la gana i quan ens dona la gana. Començant per la crema de la palla de l’arròs que abans, sense cap ordre establit, convertíem l’Albufera de València en un dia qualsevol en Londres i acabant amb l’establiment d’una ruta festiva que començava en no sé quin poble de la Ribera i acabava en no sé quin poble de l’Horta de València, la coneguda com a Ruta del Bakalao. Els valencians hem estat sempre una societat molt lliure i independent dels preceptes conservadors, encara que quan toca anar a missa ho fem en processó i seriosos sabent

88 EL CANET

CIÓ ISLA LEG

C RO BU

CI RÀ

IPA CI

AJUSTS

PA RT IC

que dins nostre hi ha una temperatura elevada produïda per l’anterior ingesta d’alcohol. Som així, i ens sentim orgullosos de ser-ho, perquè sabem que inclús fent això som capaços d’alçar al cel veus angelicals al Misteri d’Elx, construir torres humanes en plenes festes de la Mare de Déu de la Salut i de fer uns cadafals artístics que finalment es converteixen en cendra fent d’eixa crema un espectacle de llum, so i color. Potser eixa actitud intrínseca que tenim els valencians ha estat també un dels grans impediments perquè del nostre poble sorgiren veus contràries a allò que ens maltracta, allò que ens impedeix avançar com a poble. El conegut com el meninfotisme valencià és sense dubte una mostra de l’actitud d’aquest poble, però sembla que ha començat el seu procés d’erradicació encara que seguisca molt present al cap dels molts valencians.

EL CANET 89

Es fila molt prim amb la regulació fiscal al món faller. Ninot d’Objectiu “La Lluna”, de Raul Falaguera (Falla Plaça de Segovia-Doctor Tomás Sala de València, 2017). Foto: JG Figueres

90 EL CANET

Les Falles, al punt de mira

legalitat i fer promoure –perquè és la seua responsabilitat total– actes cívics en les

Sé que som una festa un poc tocacollons;

seues comissions, de fet treballe dia a dia

això de tirar masclets del dotze a primeres

perquè així siga. No obstant trobe que s’està

hores del matí en dia festiu potser molest,

filant massa prim en algunes qüestions, no

però que s’ho facen veure els qui els

sé si és una sobreregulació ja admesa en

molesta, perquè si és festiu, és perquè són

la mateixa societat, que sense dubte viu

Falles.

les majors quotes de burocratització de la seua història, però pense que se’ns hauria

Des que les Falles foren declarades

de facilitar en algunes qüestions el normal

Patrimoni Immaterial de la Humanitat per

funcionament de les nostres activitats fent

part de la UNESCO, les diferents institucions

prevaldre el benefici de la tradició davant allò

públiques que tenen una relació directa

que sempre se’ns diu que és de sentit comú

amb aquesta festa, tant siga les diferents

per llei.

diputacions, ajuntaments, Generalitat i govern d’Espanya, han revolucionat d’alguna

És difícil d’entendre aquesta qüestió, ja que

manera el panorama legislatiu de la pròpia

se’ns planteja com un dilema moral: fem cas

festa. Els darrers anys les comissions falleres

a les lleis de forma estricta, o deixem marges

han hagut d’actualitzar-se i autoformar-se en

responsables per fer el que ens done la

matèria de regulacions fiscals, de normatives

gana? Tot s’ha de dir que ara es fa, i pense

urbanes per al civisme i de lleis que afecten

que se seguirà mentre quasi 6.000 persones

la protecció de dades o del menor.

de Cullera visquen directament de les Falles, però... És necessari que se’ns plantege el

Aquests canvis legislatius han fet que moltes

dilema? Per què no solucionem d’una vegada

comissions hagen fet un canvi de paradigma

per totes tots els problemes que afecten de

en relació a la seua denominació i estructura,

forma jurídica i legislativa la nostra festa?

potser s’ha modernitzat el funcionament de

Caldria que seguérem davant una paella i ho

les comissions gràcies a la implementació

solucionàrem ja!

de les tecnologies de la informació i la comunicació, però també gràcies a la

El poble valencià no sap filar prim, no ho sap

modernització d’una societat que ara té a

fer perquè és fill d’una terra molt revulsiva;

l’abast molts més recursos i que s’exigeix l’ús

podria donar dades i dades històriques

d’aquests per al normal funcionament d’una

on el nostre poble ha fet de les seues,

associació, en aquest cas, promotora de la

però em pense que no és aquest el meu

cultura d’un poble.

objectiu sinó fer veure i entendre a la gent la importància d’una festa com les Falles, que

Les Falles a hores d’ara som una peça

són filles, sí, d’eixa revulsió valenciana, però

clau en el funcionament de la participació i

que també ho són d’una tradició plena de

l’activitat social vers la promoció de la cultura

cultura i identitat que ha estat declarada de

i identitat pròpia, de fet moltes són inclús

pertinença universal i que per tant mereix

substitutives per desgràcia de les tasques

respecte i comprensió per part de les

que haurien de fer les institucions públiques.

institucions i de la societat.

Hi estic completament d’acord que les comissions falleres han d’ajustar-se a la EL CANET 91

Fan més soroll dos que parlen que #100* que callen Sebas Marín President de la Falla Borrull Socors (pertany a la Federació de Falles I+E i a la de Lletres Falleres, per si no s’havia notat)

em estat callats massa temps, i han fet de la nostra festa un reducte d’allò més ranci. Hem estat callats massa temps, i han decidit per

nosaltres com havien de ser les Falles. No eren molts, potser foren dos, però molt de soroll feien i es pensaven que era tot el col·lectiu el que pensava així. I la resta de la gent? L’estimat Pere Fuset s’ha bregat en una Assemblea de Presidents, la de la ciutat de València, on un parell de presidents l’han fet parlar més que quan estaven les gavines. Però és ben cert que la resta callava o inclús quan calia votar, votava en contra de Fuset. Vols dir que en este cas el refranyer falla? * Des que començàrem a treballar a la meua comissió de Borrull Socors, en els actes del nostre Centenari, no puc deixar d’escriure la paraula “cent” amb l’etiqueta #100.

92 EL CANET

O que els #100 que callen es refereix al col·lectiu faller de base, al que no li arriben les consultes, i la majoria de presidents ni consulta a la comissió els problemes que es plantegen a les assemblees. Quina creu, la de Pere que volia fer enquestes directes als fallers. Esta veu silenciada, almenys d’algunes qüestions i d’alguns sectors, potser tenia opinions diferents de les que ixen a la premsa en titulars, com si tots els fallers i les falleres opinàrem el mateix. Sense menyspreu del procés participatiu dels representants de les comissions a l’assemblea, és ben cert que els canals de participació en les estructures de la Junta Central Fallera deixen molt a desitjar. Sent com és l’Assemblea sobirana, per a bé de la participació i la pluralitat, trobem a faltar altres canals de participació que canalitzen l’opinió d’estos #100 silenciats.

EL CANET 93

La Federació de les Lletres Falleres, dins dels dos que parlen dins del món de la cultural fallera (Cullera, 2013). Foto: JG Figueres

El mateix passa amb eixe xicotet col·lectiu

temàtica no van amb elles. Sí, estic parlant

de poetes festius, que no fa massa temps

del #VolemFalla. Són molts els motius que

decidiren escriure en unes normes diferents,

tenen els artistes fallers per reivindicar millors

i que estan molt arrelades encara als

condicions a l’hora de contractar falla, i un

dominis de l’Horta. Són pocs, i a més els

només el de les comissions per ometre este

altres #100 tampoc han volgut alçar la

sentiment, que no és altre que l’egoisme. A

veu, fins a l’arribada de la plataforma de

les comissions com menys desunits estiguen

les Lletres Falleres, ara Federació, què

els artistes millor, perquè la demanda fa que

defensa el llibret de falla ben escrit. Ara

entre ells lluiten al millor preu, i l’oferta (les

som més els que participem en els Premis

comissions) guanya. I no ens adonem que

de les Lletres Falleres i alcem la veu i ja no

este sentiment (d’una banda lògic) a mitjà

callem. Esperem que prompte siga també

termini acabarà amb la professió d’artista

majoriatària esta corrent també al Cap i

faller, i per descomptat amb les Falles. Així,

Casal.

per lluitar pel #VolemFalla hem de ser més de #100 els que alcem la veu i proposem

Respecte d’altre moviment reivindicatiu

normes per regular les males pràctiques que

d’enguany, encara que fent soroll només per

acabaran amb la festa.

part d’uns pocs, on el col·lectiu d’artistes fallers està més involucrat, i els #100 que

Des de l’estoreta fins ara s’ha evolucionat

callen són les comissions que pensen que la

fins a arribar a la uniformitat de la falla actual;

94 EL CANET

Borrull-Socors, una de les poques que parlen defenent la falla com a manifestació artística. A #100in, a #100art, de la comissió Borrull-Socors (Falla Borrull-Socors de València, 2018). Foto: JG Figueres

mentre ens han acompanyat la tecnologia i

Comunitat Valenciana, què està fent soroll, no

els materials, hem fet grans volums de suro

sabem si com a dos o com a #100.

blanc i amb espectacularitat, encara que en comptades ocasions amb el component

Per anar acabant esta crida de soroll, he de

de risc que tan bé treballava Pepet el de

confessar i en això ningú em callarà, què

Borriana. I què dir d’estes falles innovadores

em sent un privilegiat per poder plantar una

i experimentals, no són falles? Fan soroll o

falla al carrer, per poder criticar allò que

estan silenciades?

m’agradaria fer desaparéixer de la societat i si puc, amb un toc burlesc tan arrelat a la

Si entenem la falla com una manifestació

nostra cultura i en la meua llengua.

artística, les falles de la Federació I+E, estarien dins del concepte. A més, si estes

I, per últim, si la falla és un element

falles són conceptuals que qüestionen

reivindicatiu, el llibert ho és en major mesura

i critiquen l’essència de l’art, també

perquè serà el llegat que se salvarà de la

estem parlant de falles (no oblidem que

cremà i, ens ajudarà a recordar la temàtica

la sàtira i la crítica hauria d’estar present

d’este exercici… Encara que sempre podràs

en totes les falles, no només els volums

arrancar estes fulles del llibret i ajudar a botar

i l’espectacularitat). L’actualitat d’I+E és

foc a la paella!!

que és un moviment en auge a la ciutat de València, i a poc a poc en altres ciutats de la

EL CANET 95

Turistes de tot arreu per a unes Falles llunyanes de la tradició Antonio J. Fresno Periodista i faller

s de tots sabut que les Falles a la Comunitat Valenciana s’han convertit en una gran potència turística que fa que milers i milers de persones

visiten les localitats falleres, sobre tot el Cap i Casal, per a poder conéixer de ben a prop la festa josefina. Des que les Falles varen rebre el títol, ara fa dos anys, de Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO, els turistes s’han interessat, més encara, per la nostra tradició valenciana. Persones arribades de tot arreu visiten les nostres Falles, per a gaudir dels nostres passacarrers, de la nostra gastronomia, de la pólvora i de la nostra música. Però, han perdut les Falles part de la seua essència per a convertir-se més en un producte turístic que en el manteniment de la nostra tradició valenciana? Cada vegada ens esforcem més per a oferir a aquestes persones arribades de tot arreu un producte turístic que, moltes vegades, escapa d’aquelles falles

96 EL CANET

tradicionals que ens agraden a la gent que

de Sant Joan d’Alacant? Jo crec que no.

les hem viscudes des del bressol. Per què

Les festes i les tradicions han de mantindre

són necessaris aquests espectacles de llum i

anualment la seua cita. Puc entendre la

so que algunes grans comissions falleres de

pressió d’hostalers, del sector hoteler i

València duen a terme des de dies abans de

comercials per a intentar canviar les dates

la plantà? Jo crec que no puc, inclús, entendre

per a poder comptar amb més turistes, però

els veïns i veïnes que any rere any es queixen i

els fallers i falleres no hem d’entrar en aquest

es lamenten per dues qüestions: per haver de

debat.

suportar grans instal·lacions als seus carrers i façanes, i per haver d’aguantar la llum que

És clar que les Falles, com tota festa,

provoquen aquestes durant setmanes.

han d’adaptar-se als nous temps però sense perdre la seua essència, la seua

Però no solament això ha fet que la nostra

tradició intrínseca. La festa josefina té

festa s’allunye de la seua tradició. Una de

moltíssima riquesa per la qual cosa no és

les coses que més gràcia em fa a l’hora

necessari posar-li activitats secundàries:

d’abordar l’assumpte de les Falles i el turisme

els turistes ja es queden bocabadats amb

és el continu debat de traslladar la festivitat

l’espectacularitat de la nostra indumentària,

de Sant Josep al tercer cap de setmana

amb el soroll de les nostres mascletades

del mes de març; estem bojos o què? Algú

i castells de focs artificials, amb la nostra

s’ha plantejat, per exemple, variar les dates

gastronomia, els nostres monuments i la

de Sant Fermí a Pamplona, la festivitat de

música tradicional valenciana que ens

la Mare de Déu del Pilar a Saragossa o les

acompanya en tots els nostres actes.

EL CANET 97

Turistes de tot arreu inunden les mascletades (València, 2009). Foto: JG Figueres

Hem d’atraure més turistes i visitants de tot

comissió fallera per a viure aquesta experiència

arreu, és clar que sí, però fent difusió de la

des de dins. Però no solament estic parlant de

nostra festa tal com és, sense res superflu.

persones arribades de les ciutats agermanades

Aquest és el cas de les Falles que jo més conec,

amb Sagunt, com és la italiana Cecina o la

les de Sagunt i el Camp de Morvedre, Festa

francesa Millau, sinó d’altres persones arribades

d’Interés Turístic Nacional, que any rere any va

d’altres països del món, persones de tot arreu.

aconseguint que més turistes visiten aquesta comarca de la Comunitat Valenciana per a

Crec que la millor manera d’atraure a la nostra

gaudir de les Falles, ja que, en moltes ocasions,

festa gent de tot arreu és mostrar-la des de

s’allunyen de la massificació que aquesta festa

dins, fer-los partícips de la nostra cultura, de

provoca en localitats com València, on hi ha

la nostra tradició; d’aquesta manera podrem

milers i milers de visitants arribats de tot arreu.

aconseguir que aquests turistes, a poc a poc, siguen visitants habituals de la festa

Però he de dir que les Falles del Camp

marcera any rere any i, per què no, entren

de Morvedre, pel que fa a reconeixement

a formar part de les Falles. Em diuen que

internacional, tenen un plus que no sé si es

les Falles d’algunes poblacions són massa

dona en la resta de municipis fallers. Les Falles

tancades per a la gent que no formen part

de Sagunt, Port de Sagunt, Faura i Gilet, no

de les comissions, que no poden gaudir de

solament compten amb turistes de tot arreu

la nostra festa tal com ho fem els fallers i

sinó que alguns d’ells, una vegada coneguda

falleres i crec que això és una gran errada.

la festa, la part més tradicional d’aquesta

Les Falles no solament són impressionats

festa, decideixen quedar-se, apuntar-se a una

monuments, grandioses mascletades i

98 EL CANET

Els fallers hem d’acollir a turistes de tot arreu en els nostres casals fallers (Cullera, 2017). Foto: Theo Kjuipers

xocolata i bunyols realitzats amb oli recremat

varen pentinar de fallera i li varen ficar un vestit

als carrers, les Falles són germanor, diversió,

de valenciana per a participar amb nosaltres

tradició, aspectes que els turistes que ens

en aquest acte. “Esteu bojos!”, em va dir a

visiten durant la setmana fallera no crec jo que

l’arribada del 20 de març però ara, set anys

s’emporten als seus llocs d’origen.

després, és una fallera més de la meua comissió i una de les millors ambaixadores de la nostra

Vos propose un repte: si coneixeu alguna

festa a la terra del Mar de Plata.

persona de fora, feu-la passar als vostres casals fallers, tracteu-la com una persona més de la

En definitiva, cal atraure més turistes, per

comissió fallera. Jo ho vaig fer, no solament jo

descomptat que pense que sí però cal fer-

sinó la meua família, la meua falla, totes i tots. A

ho sabent vendre la nostra festa, des de la

aquesta persona la vaig conéixer en un viatge

tradició, sense complements innecessaris

a l’Argentina i, com no podia ser d’altra manera,

perquè la nostra festa és riquesa, és varietat i

no vaig poder parar de parlar-li de les Falles,

és tradició. La gent de tot arreu ve a València

sí, ja ho sé, soc molt pesat. Tant va ser així que

a conéixer i viure les Falles. Deixem que les

la vaig convéncer perquè vinguera la següent

visquen amb nosaltres, serà la millor manera

setmana josefina des de Buenos Aires fins al

que tornen i que porten amb ells a més gent

Port de Sagunt, i ho va fer. A la pobra la vaig

per a gaudir de la nostra festa josefina. Hem de

rebre a l’aeroport amb una brusa i el mocador

fer dels turistes els nostres millors ambaixadors

faller, va fer amb nosaltres els passacarrers,

fora de la nostra terra, fer dels visitants uns

la gent de la falla va ensenyar-li a fer bunyols

fallers i falleres més perquè d’aquesta manera

casolans i, per a més inri, el dia de l’ofrena la

engrandirem la nostra festa.

EL CANET 99

Torna-li la trompa al xic Fani Crado Ripoll Docent, fallera de l’A.C. Falla El Raconet i membre de la Delegació de Cultura de JLFC

n homenot valencià, combustible per a falles en diverses ocasions, va dir al pròleg d’una de les seues obres: indiferents o mistificats,

els valencians –els valencians en bloc- vivim presos en una espècie de passivitat confusa que no encertem a superar: passivitat concertada sobre la nostra condició de valencians, més que res. Em permetreu el luxe de fer ús de paraules seues sense acusar-me de plagi? A més a més, tinc, també!?, la gosadia de traure-les del seu context –sociològic, històric i literari– perquè em venen a pèl amb el que vull expressar en la meua col·laboració en aquest llibret de falla, que més que llibret, si segueix la línia dels anteriors, serà tan excel·lent de contingut (tret de la meua aportació i sense cap mena de dubte), com bo per a vendre’l al pes. Un bon llibrot de falla per a gaudir-ne des del cap a la cua.

100 EL CANET

Els valencians en general som protagonistes

el planeta sencer i part dels de la galàxia

–i també víctimes– del tòpic del menfotisme

coneguda, diuen. I per què ho diuen? Perquè

(parauleta i concepte prou desagradables,

es parla com s’escriu!? Quanta filologia

no?, quasi com la paella amb xoriço!), i si

passeja pel carrer!? Què passa amb els

ens endinsem al món faller, malauradament,

turistes que no coneixen o parlen l’espanyol!?

s’hi magnifica més encara segons les males

No en venen? Les Falles són mercaderia per

llengües per una banda i, per l’altra, pels

al turisme? O són festes de i per al poble?

qui no tenim cap por d’expressar una i mil

Vindrien els turistes si només fórem una

vegades que les Falles fem cultura (tot i que

atracció promocionada per les agències de

no totes ho volen, ni tots els membres de les

viatges o un reclam per a les oficines de

comissions ho pretenen), que som cultura (tot

turisme? I jo, amb tota la paciència que puc

i que alguns ho neguen sense més argument

arreplegar pense cantant fort: TORNA-LI LA

que els destorbem) i, el més important que

TROMPA AL XIC... i em ve un riure a la gola

volem dir, que aquesta, la cultura que fem

que no sé si esclatar o ofegar. En aqueix

les falles, s’ha d’expressar en la llengua

mateix instant en què he alçat la veu amb

que les ha parit i no en cap altra, ni en

la tornada que Els Pavesos van fer famosa

castellà. De ben segur molts pensareu: i per

allà pels anys 70 del segle XX, he pensat

què no en les dues llengües oficials i així

que els contraris al meu parer també hauran

ho entén tothom? (Al meu cap sona la veu

dit: Torna-li la trompa al xic! Literalment

de Joan Monleón cantant una cançoneta...

o en alguna de les moltes frases fetes i

Torna-li la trompa al xic...) El castellà és tan

locucions que són sinònimes d’aquesta

omnipotent, a més d’omnipresent, que l’entén

com per exemple: ja tenim la cançoneta...

EL CANET 101

Torna-li la trompa al xic amb les crítiques en castellà. Però no li ho digues a ningú, d’Alejandro Santaeulalia (Falla Regne de València-Duc de Calabria de València, 2010). Foto: JG Figueres

Sí senyores i senyors, els valencians també

amb alguna cosita en valenciano che!

tenim, moltíssimes i magnífiques, frases fetes

(evidentment no normatiu). I, com no!? De

i modismes i refranys, no només coneixem

vegades alguna ment brillant fa les crítiques

les de l’entranyable Sancho i l’intel·lectual

bilingües, o trilingües, perquè l’anglés és la

Quijote a qui estem agraïts, i molt, perquè

llengua universal de tot el món mundial! Com

salvà un dels més grans i estimats dels

és possible que a la convocatòria de premis

nostres llibres de la foguera, el Tirant.

de la Generalitat només s’hi presenten 17 de les falles del Cap i Casal? En són quantes?

El significat metafòric que s’associa al

Més de tres-centes segur! Com, si es donen

conjunt de paraules que conformen aquesta

20 premis? Com, si hem aconseguit l’estatus

locució oracional, em recorda que, per a

de Patrimoni Immaterial de la Humanitat!?

molts no fallers i no falleres i per a molts

Per a la UNESCO no són les llengües mare

falleros i falleras (sortosament no parle del

un dels béns que més s’han de protegir

nostre poble, ni de cap en concret, sí però

i preservar? I no és un dels puntals per a

de la capital i d’alguna que altra ciutat de

poder aconseguir l’anomenat reconeixement

les grans), em recorda, deia, que ens veuen

perquè cada vegada són més turístiques i ve

als valencianoparlants com un soroll pesat,

gent de tot arreu?

reincident, monòton i tan repetitiu que els deixa sords davant l’evidència i segueixen

Deia un dels intel·lectuals més universals

i segueixen, any rere any, apareixent

que la veritat mai penetra en una ment que

els cartells de les crítiques i els llibrets

no hi està disposada per a ella (Borges) i ho

en castellà o com una mena de gràcia

comprovem any rere any al nostre país. No

102 EL CANET

Les Falles li tornem la trompa al xic amb les activitats perquè som associacions culturals. Presentació del llibre La Delicàn de Gandia, de Vicenta Llorca (Cullera, 2018). Foto: Vir Ruiz

fem cas però dels qui només veuen del món

El 17 de març de 2016, primer dia de Falles

faller festa i disbauxa (i la festa també és

a Cullera i segon a molts altres indrets, El

cultura, no ho dubteu!), dels qui no deixen

Confidencial publicava un article sota la idea

de qualificar-nos de menjadors de paella,

següent: “¿Se pueden quemar 750 millones

jugadors de truc i bevedors de cassalla

en una noche?”.

mentre passegem dones vestides amb el més alt concepte d’un barroquisme que no

Torna-li la trompa al xic

vol aparentar-ho (que conste en acta que ho

que li costa molts diners...

diu una dona fallera). No fem cas d’aquestes ments perquè són les que, torna-li la trompa

Al mateix text se’ns qualificava d’exceso

al xic!, estan interessadíssims per nosaltres i

festivo, procesiones (seran les ofrenes i

en nom del sentit comú (quin collons serà?) el

cercaviles?), escaparate de creatividad folk

que volen és preservar la salut i el benestar de

único en el mundo que es cada vez más un

la festa. Tan preocupats estan que una i altra

gran negocio y una actividad económica.

vegada han pretés que canviem els dies de

Com vos heu quedat!? Jo, quan ho vaig llegir,

Falles perquè així caiguen sempre en cap de

entre bocabadada, enutjada, esgotada que

setmana. Ens estaria tan agraïda l’economia

tornen amb la cançoneta, airada, incrèdula,

turística! Els hotels, les parades de xurros i

indignada... però amb el monyo ben fet i el

xocolate, les de bunyols, les de fireta per als

meu vestit tradicional de valenciana, amb

més xicotets, els venedors de globus, els

les espardenyes vaig eixir cap al casal per

taxistes, i un llarg etcètera sense voler faltar el

esmorzar amb la meua comissió cantant-li a

respecte a ningú.

la meua filla: Torna-li la trompa al xic... i ella

EL CANET 103

Les falleres gaudeixen, any rere any, vestint-se amb la indumentària valenciana, per tant, li tornen la trompa al xic. (Cullera, 2017). Foto: Theo Kjuipers

sense entendre res em digué: ja estàs amb el

o cartes de restaurant en alguna de les dues

xip falles?

llengües oficials segons l’Estatut Valencià?

Una de les conseqüències de desvirtuar

A la web d’hostaleria Manin podem

la festa fallera perquè estiga ben vista

comprovar com, sense ser sempre cap

i esprémer-la per a la major rendibilitat

de setmana, les Falles són “un tiempo de

possible passa per no respectar les dates

bonanza” perquè, i continue amb el que

i passar-les a cap de setmana i, amb açò

diuen, provoquen una migració massiva de

convertir-la en producte turístic, que les

forasters, principalment europeus. Els hotels

llegendes siguen multilingües i, com no?!,

estan plens i sempre, SEMPRE, acaben amb

principalment en espanyol i anglés que són

grans guanys i beneficis a més de crear

els idiomes més pràctics perquè els parla

molts llocs de faena de temporada. Ja fa uns

moltíssima gent! Sí, ens repetim com l’all,

anys, 7 concretament, la Interagrupació de

tornem-hi amb la trompa del xic. Fora de

Falles de València va encarregar un estudi

València, qui entén el valencià?! Viatgeu

publicat tres anys després, el 2014, a Las

molt? Heu trobat a Londres o a Berlín, o a

Provincias, per a calcular quant deixaria

Tòquio, o a Roma, instruccions o llegendes,

d’ingressar la ciutat si desaparegueren

104 EL CANET

Les Falles mouen diners, i es fan estudis econòmics sobre el tema, al qual li tornen la trompa al xic cada dos per tres. (Il·luminació del carrer de la comissió Sueca-Literat Azorín de València, 2015). Foto: Pepe Montagut

les Falles. S’hi incloïen a l’estudi sectors

amb totes les cultures i llengües), no només

diversos de l’economia, a més de l’hostaleria,

li donarem la raó i farem veritat el que deia

bandes de música... La xifra aleshores era

El Confidencial, sinó que, torna-li la trompa

impressionant, 800 milions d’euros! I cal

al xic, anirem cap al més absolut dels buits

suposar que amb el reconeixement com a

sensorials i desapareixerem quan deixem

Patrimoni Immaterial de la UNESCO, no ha

d’interessar el poderós cavaller Euro.

minvat, més aviat haurà pujat. Als pobles no serà tant el impacte però només cal passejar-

Res més a dir per la meua part perquè

se per ells els dies de Falles i veure quantes

li torne la trompa al xic, però deixeu-me

cares desconegudes ens topem mirant-nos

recordar el que diu Badia i Margarit al pròleg

i demanant fer-se fotos amb les comissions.

de Diccionari de Locucions i de Frases Fetes

Aleshores, no tenen prou? Si caiguérem en el

de Joana Raspall i Joan Martí: Beneïda la

clot que ens fan i ens turistifiquem, si perdem

cultura que disposa de molts instruments

el nord de manera que només parlem per

bàsics per a la seua realització. I afegesc jo

als qui no en formen part de les Falles, si

agosaradament: Beneït siga aquest llibret

perdem les paraules i les connotacions que

que contribueix a enaltir i dignificar el món

comporten i que són intraduïbles (com ocorre

faller.

EL CANET 105

Un ull de la cara Jose Luís Santés Il·lustrador

106 EL CANET

EL CANET 107

108 EL CANET

oler-se és fer-se... Inclús en el món faller

Un debat: de bat a bat Vicenta Llorca Associació d’Estudis Fallers

e bat a bat: expressió que, a primer cop d’ull, ens convida a pensar en un espai completament obert; ens remet al

fet d’obrir portes i finestres perquè, segons convinga, isca o entre aire nou i fresc amb intenció renovadora. Aquesta locució tan nostra, identificadora del caràcter indulgent i receptiu dels valencians, no necessita massa explicacions. Podem entendre-la o bé com la facilitat de deixar entrar aquelles coses que ens beneficien, o bé una accepció diferent que ens permetrà pensar-la com l’eixida d’allò dolent o que flaireja malament. Tan bon punt es lleva el dia, òbric la porta de casa de bat a bat per sentir l’aire del matí, contemplar l’aparició del sol i pensar que la natura m’ofereix un dia més de vida. La capacitat humana per a rebre estímuls

110 EL CANET

significa ser acollidor. Per a considerar-se com a tals, les persones hem de ser tolerants i respectuoses amb les opinions alienes, és a dir, hem de permetre la fluïdesa, la facilitat, d’una porta oberta. Què córrega l’aire i ventile! Segona accepció. Com qui viu immers en una presó, fer traure l’oratge enverinat significa una fugida necessària, un alliberament raonable on solament la intel·ligència ens proporciona la llibertat que no és enlloc sinó en nosaltres únics, faedors del fet, del poder absolut d’afavorir els canvis. L’ésser humà és, per tendència, intolerant; just el contrari de ser receptiu: dos antagònics, com entrar i eixir. Si esta reflexió la trasbalsem a les Falles i l’extens món que l’envolta ens trobem, per una banda, davant una festa multitudinària

EL CANET 111

Wilma, Jan, Jane i Theo tenen les portes de l’AC Falla El Canet de bat a bat (Cullera, 2017). Foto: Theo Kjuipers

posseïdora d’un atractiu inqüestionable:

i desavinences que culminen en la setmana

les Falles són com un gran sac on tenen

fallera.

cabuda tota mena de sensibilitats, prova evident són les ciutats i pobles valencians

I de quina manera s’organitza esta festa?

en temps de falles, farcits de gom a gom,

Permeteu-me una reflexió al voltant del

envaïts de persones, ambient, soroll i festa.

paradigma que ens ocupa de bat a bat. Ens

En este sentit podem afirmar, sense por

quedarem només amb la part primera del

a equivocar-nos, que sí, que som de bon

sintagma: de bat. A continuació unirem els

tros amablement gentils, estem oberts de

dos monemes, el resultat serà un lexema de

bat a bat, almenys de portes cap a fora o

forta càrrega significativa, debat, i vet ací la

parlant clar i ras..., no estarem parlant del

clau de totes les portes, els debats que tants

“meninfotisme valencià”? Qüestió en l’aire!

maldecaps, enfrontaments i problemes es produeixen en el si de les comissions. Les

Però què succeeix si ens endinsem en

associacions culturals falleres sòlidament

un casal? I si escorcollem l’interior d’una

estamentals entren contínuament en debats

comissió? Una falla no és cosa d’un dia. És

que haurien de ser fructífers, enriquidors

el resultat de l’esdevenir constant d’un any

però, sovint, esdevenen conflictes sense

de treballs i esforços, convivència, encontres

remissió, baralles innecessàries, recels

112 EL CANET

El debat entre fallers és necessari en les comissions falleres, per tant, l’acollim de bat a bat (Cullera, 2018). Foto: JG Figueres

inútils. Novament l’antagonisme. Ho saben ben bé els que dirigeixen les Falles. Convidem a entendre que fer debat ha de consistir a establir un joc estratègic de treball i dinamització centrat en la participació directa, el diàleg i el difícil exercici d’escoltar de forma activa pel benefici general. Més amunt hem deixat entreveure com som de receptius els valencians i certament estem oberts de bat a bat, una expressió que com altres, ha anat lentament i progressivament caient en desús. Si no volem que acaben per desaparéixer, cal conéixer-les, estimar-les i fer-les servir. Solament així mantindrem viu el nostre llegat popular fet de saviesa i bons consells.

EL CANET 113

La germanor fallera té terra a l’Havana Carles-Andreu Fernández Associació d’Estudis Fallers (AdEF)

a festa de les Falles té la seua mitologia. I no parle de senyors musculosos que vesteixen un tros de tela, ni de fantasmes a l’antic

edifici de la Junta Central Fallera (encara que algun de carn i ungla hi ha), sinó d’un concepte del qual es parla sovint però que està quasi desaparegut en la realitat: la germanor fallera. Efectivament, es parla molt de la germanor fallera, però el món de la festa a València té terra a l’Havana en este sentit, o dit d’una manera menys caribenya, és una il·lusió només. Això del “tots a una veu” en els fallers i les falleres és una cosa més difícil que trobar a Joan Ribó en una església, i per moltes raons. Sense anar més lluny, hi ha qui prefereix bunyols i qui és partidari dels xurros; els primers diuen que són més tradicionals, i els segons diuen que també, que els xurros són també una tradició fallera perquè en Falles quan una cosa es fa dos anys seguits ja és tradicional.

114 EL CANET

Però hi ha altres aspectes més transcendents,

tots és un problema, ja que impedeix prendre

encara que menys nutritius, que fan vore que

decisions importants sobre l’organització de

la germanor fallera és una il·lusió. Per exemple,

la festa des de la base, és a dir, no des de

hi ha fallers que fan molts quilòmetres durant

la Junta Central Fallera. Els esdeveniments

la setmana fallera veient falles, i n’hi ha d’altres

dels últims temps han demostrat que la

que fan els mateixos però de la barra del casal

Interagrupació de Falles de València no

a la taula. També en trobem des dels que no

és un organisme que es puga considerar

es perden cap preselecció perquè se’ls cau

representatiu de tots els fallers de la ciutat,

la bava veient desfilant falleres, i d’altres que

i més quan una agrupació, la del Carme,

bavegen en les presentacions d’esbossos de

ha preferit separar-se’n. Esta falta d’unió

falles. Però les diferències es fan més perilloses

fa actualment impossible que les més de

en temes d’organització de la festa, sense

380 comissions falleres de la ciutat puguen

anar més lluny (que ja hem caminat massa

constituir-se en una federació a l’estil de

entre les preseleccions i les presentacions

Gandia, on sí que estan totes representades,

d’esbossos), entre els qui volen que les Falles

i així prendre el control de les seues

siguen independents de l’ajuntament i els que

decisions sense dependre d’un organisme

prefereixen que el consistori corresponent faça

municipal. Si és que això volen, perquè

de pare i els done besets quan la festa es trobe

tampoc estan d’acord en això.

malalta (és a dir, quan tinga problemes). Que els fallers tinguen terra a l’Havana (i sense haver de pagar IBI ni res paregut) quant a l’existència d’una germanor entre

EL CANET 115

Perduda a la flor i nata Pepa Gómez Periodista

es Falles són per damunt de tot i de qualsevol. Una sort que les han fet i faran perviure. La festa és tan gran i diversificada, en la quantitat de

possibilitats creatives, culturals, relacionals, socials... que cap visió i definició és suficient i, malgrat tot, cap sobra. Quan passes de viure les Falles com una persona totalment aliena, encara que sí com a valenciana i veïna, a dedicar cada minut de la teua vida a pensar en elles, travesses diferents i infinits processos difícilment descriptibles i també, per tant, per innombrables visions del que s’és i no és, del que val i no val, del que fas i no fas, del que és aportar i el que no. És molt curiós i, de vegades, vertiginós perquè, des de la meua experiència particular, de tant en tant et trobes en un lloc familiar amb gent estranya o amb gent coneguda en ambients totalment desconeguts, però de tota manera fent Falles. I és que, com a molts terrenys de la vida pels quals passem tots i totes, com

116 EL CANET

més coneixes més t’adones que no saps res

Des d’una preconcepció externa, les persones

i, en conseqüència, com menys saps, més

que arriben fins al nivell de controlar i moure el

agosarat o agosarada eres.

galliner ‘haurien de ser’ la flor i nata, privilegi de només algunes que, per condicions

Esta introducció pretén aclarir un punt de

particulars i merescudes i per talent demostrat

partida personal per a abordar el repte de

mereixien estar a eixe lloc. Partint d’esta

detectar i indicar on i com està la ‘flor i nata’

creença, de xicoteta pensava que manava

de les Falles. Perquè el concepte ha pegat

el presi. D’adolescent vaig oblidar-me de

tants tombs al meu cap i el meu cor, com

les Falles, de presis, de flors i nates. En

viatges en diferents perfils he fet jo mateix

tornar, vaig pensar que qui estava al més alt

dins de la festa, de xiqueta fallera i després

ho movia tot i per tant, regidor, alcaldessa i

a adolescent aliena, passant per membre

directiva de la Junta Central estaven al top. En

d’una comissió, ser directiva d’aquesta,

arrencar el camí des de directiva de la meua

Fallera Major, presidenta, teatrera, escriptora

comissió vaig descobrir el poder individual

de llibret, teatre i apropòsits, directiva de

i associatiu de les persones per a fer marca

federació, fins ara, delegada de sector i

particular i en suma amb altres, cultura

també periodista en l’àmbit faller. En cada

comuna, i això és un gran poder en mans

moment he pensat i sentit que la flor i nata

d’uns quants i unes quantes. Això alguna cosa

era un grup de persones selectes concretes.

de flor i nata havia de tindre, no?

Però eixos noms i eixes cares han canviat en el moment de tocar altre àmbit. Un mareig

En tindre l’oportunitat de crear en primera

important...

persona per a participar en concursos dins de

EL CANET 117

Estar a la Cort d’Honor és estar en la flor i nata fallera. Premis de la Generalitat Valenciana (València, 2016). Foto: JG Figueres

les Falles, vaig descobrir mons paral·lels on hi

germanor, altres de dependència i favors) i,

ha autèntic fanatisme i competitivitat —moltes

no cal dir-ho, la supremacia de l'Assemblea

voltes sana i moltes altres no tant—, i també que

de Presidents, espai decisori i —es diu— de

molt poca gent arriba a estar en eixes primeres

diàleg. Si això no és flor i nata, que vinga

línies. Un nou concepte de flor i nata al meu cap.

Sant Josep i m’ho diga!

En ser Fallera Major, vaig descobrir el món

Passada esta experiència, n’arribe a una de

de les pintes i, alhora, el dels presidents

nova, com a delegada de sector, formar part

(molts) i les presidentes (molt poques), el

de la ‘gran casa’, Junta Central Fallera. Per

dels sectors i les agrupacions. I, per tant,

tant, ser connexió entre l’òrgan estructurador

el camí de la preselecció, el repte de la

i regidor de les Falles i les comissions i

Fonteta, la Cort d’Honor i la màxima figura

sectors. Oh! Ser membre, açò sí que havia

de la Fallera Major de València. Estar al més

de ser part de la flor i nata...

alt, havia de ser flor i nata sense cap dubte... I és clar, també qui pentina més i millor,

Quan a banda de tot i en mig de tot arribe a

indumentaristes de referència i qui és qui

fer de les Falles la meua professió, vaig sentir

en moltes altres professions al voltant de la

un nou nus a l’estómac. Jo, que només he

festa, quasi inesgotables.

sigut una fallera implicada com m’ha nascut a la meua comissió, havia de tractar d’obrir-

Com a presidenta de falla vaig conéixer

me pas en un món en què tanta gent tant sap

més encara el poder de decisió al si d'una

i tant és. Referents de la informació fallera.

comissió, les històries i relacions dins de

Suposada la flor i nata, negre sobre blanc.

sectors i agrupacions (de vegades de

118 EL CANET

L’assamblea de presidents de Junta Central Fallera està dins de la flor i nata fallera? Escena d’Hem perdut el juí, de Sergio Musoles (Falla Regne de València-Duc de Calàbria, 2011). Foto: JG Figueres

Bé, tantes flors i nates, com mons pugues

desesperançadores, entre fallers i falleres,

descobrir. I tantes flors i nates com

pintes, presidències, casa gran i professió.

perspectives consultes i segons a qui

Per tant, qui és i està a la flor i nata és

escoltes o amb qui et relaciones. Tantes

una creença basada en subjectivitats

que el concepte flor i nata es va difuminar fa

i comparacions innecessàries, de la

molt de temps al meu cap, ha perdut tot el

que jo m’he alliberat mentalment i

sentit. I ara que em demana la Falla El Canet

sentimentalment. Una lluita emocional

de Cullera que reflexione sobre açò pense,

menys, que a les Falles malauradament

per fi i de fet, que està bé que desaparega

acaba havent-n’hi moltes!

perquè eixe elitisme que representa el terme, per molt endinsat al refranyer

Perduda en el concepte, em trobe amb mi

que estiga, no fa més que alimentar un

mateixa enmig del soroll incessable de les

classisme dins d’una festa feta fora de les

Falles. Pensant a cada segon en elles com ja

desigualtats i els nivells, tal com jo la sent,

ho feia sent presidenta de la meua comissió,

la participe i la necessite.

però des d’un àmbit diferent. I prenc una decisió ferma: flors per a les persones que

En el meu camí, que no sempre he triat,

treballen per les Falles sense buscar els

he trobat moltíssimes il·lusions en coses

reconeixements, pins, palets ni estendards

xicotetes i persones que les fan cada dia

ni objectius ni figurats. I nates per a qui

i viuen desapercebudes als ulls del món. I

necessite sucre per a engreixar els seus

moltíssimes més persones, actituds i formes

egos.

de treballar, parlar i fer decebedores i

EL CANET 119

Les mates tenen ulls i les parets tenen orelles Sergio Amar Artista Faller

120 EL CANET

EL CANET 121

En les Falles, com en tot en esta vida, o tots/totes lladres o tots/totes serenos/ serenes Paloma Gutiérrez Periodista i fallera

é que no hauria de deixar les coses per a última hora, però, ho reconec, ho he fet. I, en esta ocasió, m’ha vingut bé. Perquè

estos dies que estic ací embolicada escrivint les línies per al vostre meravellós llibret, s’està parlant, i molt, sobre si els homes poden ser Fallers Majors de la seua comissió o les xiquetes Presidentes Infantils. Per la qual cosa, l’etern debat sobre la igualtat entre homes i dones, i les seues funcions, en este cas en el món de les Falles, torna a ressorgir per enèsima vegada. Mai m’he tingut per una feminista defensora a ultrança del paper de la dona en la societat, encara que simpatitze amb la causa. No obstant això, no compartisc els posicionaments radicals en què per a defendre la dona s’haja d’atacar l’home. Em moc més bé en un còmode terme mitjà. Quin és el paper de la dona en les Falles?

122 EL CANET

Quin el de l’home? Senzill. El mateix en importància. Aquell que millor sàpiguen fer o desenvolupar. Aquell amb què se senten més còmodes i amb el qual puguen contribuir més a millorar la festa. El debat de la igualtat, com sabeu, no té res de nou. En el treball, en el llenguatge... Com en moltes circumstàncies de la vida, la societat evoluciona, i la festa fallera, encara que molts l’acusen d’arcaica i critiquen el seu immobilisme, també ho fa. Serà discutible a quina velocitat, però ho fa. Per això, tot allò que abans era inimaginable, com ara el fet de tindre una dona presidenta de comissió, o de Junta Local Fallera com vosaltres, hui es considera una cosa absolutament normal. I el fet que una comissió de València vulga tindre indistintament una Fallera o un Faller Major, el fet que es plantege, és una circumstància normal en esta època en què vivim. Jutjareu vosaltres mateixos si és passar-se o quedar-

EL CANET 123

O tots lladres o tots/totes serens/serenes. No importa el sexe per a poder dirigir una comissió fallera. En la foto, la Presidenta de l’AC Falla El Canet (Cullera, 2018). Foto: JG Figueres

se curt en açò de la igualtat. Però el fet que

segons el sexe que tingues. Tots som

ocórrega, que el debat estiga en el carrer, i

igualment vàlids, com en totes les coses de

que les decisions es prenguen amb absoluta

la vida. Tots lladres o tots serenos/es. Tots a

normalitat, és senyal de maduresa.

donar el millor de nosaltres mateixos perquè la nostra comissió disfrute d’una bona salut

Crec que el temps és meravellós a l’hora de

fallera. Com a anècdota vos contaré que jo

demostrar allò que ha de romandre i allò que

vaig ser Fallera Major l’any 2002 i mai vaig

no ha de fer-ho. Anteriorment s’han pres un

sentir un conflicte interior entre el meu paper

altre tipus de decisions de gran repercussió,

eixe any i el meu feminisme incipient. Jo mai

com portar o no banda, i el millor de tot és

em vaig considerar un gerro ni res paregut.

que cada falla, lliurement, ha decidit el que

Rebutge eixa etiqueta i totes aquelles

ha considerat oportú. Una altra línia de debat

conductes que puguen fer sentir així les

seria si estes decisions de crear figures

Falleres Majors. Em vaig prendre el càrrec

de Faller Major, etc. servixen o no per a

com a ambaixadora de la marca “Costa i

aconseguir realment una igualtat plena entre

Borràs- Agostina d’Aragó” (el nom de la

homes i dones en l’àmbit de les Falles o es

meua comissió). Vaig tindre capacitat per a

queden en mera anècdota.

decidir i per a parlar. Resulta ridícul haver de remarcar estes coses que resulten tan

Com he dit abans, no crec que hauria

òbvies. Com no has de tindre la possibilitat

d’haver un paper establit en el món faller

de decidir en un any tan important? Per

124 EL CANET

O tots lladres o tots/totes serens/serenes. Tots som capaços de prendre decisions en el món faller com, per exemple, les Falleres Majors (Cullera, 2018). Foto: Ajuntament de Cullera

això, crec que cal trobar l’equilibri perfecte entre el paper d’una Fallera Major i la seua capacitat d’acció. No qüestione la seua faceta representativa. De fet, la defenc. Com també defenc tot el que comporta el càrrec d’emotivitat i fascinació. Com a conclusió, torne a repetir-vos que jo preferisc moure’m sempre en un còmode terme mitjà, sense extremismes. Treballem i prenguem decisions tots junts, homes i dones, per a aconseguir que esta festa, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, continue fent-nos sentir felicitat cada vegada que fem olor de pólvora, sentim una mascletà o desfilem al so de la millor música: la de les nostres bandes. Felices Falles per a tots!

EL CANET 125

Les Falles… Han eixit de l’armari? Juan G. Figueres Coordinador del libret

s una qüestió que es troba a l’ordre del dia, ja que hi ha un debat continuat sobre el tema. Podem trobar dins del col·lectiu faller una

diversitat de col·lectius, valga la redundància, els quals han de conviure de la millor manera. Ho fan? És el que ens hem preguntat en aquest text, on s’ha aprofitat la frase feta «Eixir/sortir de l’armari» per tractar de valorar si l’heterosexualitat i el col·lectiu LGTBI conviuen amb harmonia en el món faller, és a dir, les Falles han eixit de l’armari? Per aquest fet, a causa de la meua inexperiència en el tema, amb tan sols la meua experiència com a faller, m’he ajudat d‘una xicoteta enquesta per tal de traure conclusions pertinents del tema. Unes conclusions que, al meu paréixer, eren l’esperat, però calia refrendar-ho. En primer lloc, cal preguntar-se si la festa fallera, de manera global, ha eixit de l’armari, analitzant el seu estat davant de la diversitat

126 EL CANET

sexual. En general, el col·lectiu faller pensa

En el cas de les comissions falleres, podem

que la situació és bona, millor que en el

deduir que la cosa és més o menys semblant

passat, encara que com en tot, cal millorar.

al que s’ha parlat en l’anterior paràgraf, però

Açò s’explica perquè en el món faller hi ha,

cal remarcar diverses opinions arreplegades,

entre d’altres, un sector d’allò més ranci

ja que molta gent heterosexual, al món faller,

enclavat en el fet que les tradicions sempre

es pren com a graciós el fet de ser LGTBI, és a

són les mateixes i mai han de canviar.

dir, es veu com una mena de folklorisme en el

Aquesta olor de ranci es desprén d’un

qual es poden gastar algunes bromes (sobretot

sector on, tal vegada, el seu nivell cultural

als gais) que no s’adonen que poden ser de

siga el més baix, ja que no són tolerants del

molt mal gust (a pesar que molts intenten

tot amb les persones del col·lectiu LGTBI.

agafar-s’ho amb bon humor). Sobretot, açò

La nostra festa hauria d’aprofundir més en

ocorre quan el faller o la fallera de torn, s’ha

temes de diversitat sexual, i no estancar-se

fet quatre cassalles, dos gintònics i el que

amb uns rols establits com ja ocorre, per

vinga, aleshores, perd el nord, ix el troglodita

exemple, amb la incorporació de la dona a

que porta dins. Si no, la prova la tenim en les

les presidències de les comissions falleres.

cercaviles, quan sona la cançoneta de … el qui

Un cas el trobem amb el que proposa la

no bote. Com sempre s’ha cantat així… la gent

Falla Borrull-Socors, i és que l’home puga

segueix cantant-la, encara que més per inèrcia

ser Faller Major, encara que també troben

que per motius etílics. Reflexioneu. Quina és la

altres fluxos com, per exemple, la creació

paraula que utilitzeu? Encara que tot no és roí,

de vicepresidències de diversitat i de

perquè les noves generacions cada vegada

perspectiva de gènere.

estan més conscienciades que tots, siguem

EL CANET 127

Les escenes amb icones de la homosexualitat també han eixit de l’armari en els monuments fallers. Jo, per a ser feliç, vull un camió, de Xavi Herrero (Falla Sant Vicent-Periodista Azzati de València, 2010). Foto: JG Figueres

com siguem, som iguals en una comissió, i els

una falta d’intolerància, evitant els típics

més majors van adaptant-se a poc a poc, tot i

tòpics que tenen més anys que la picor.

que com sempre dic, cal millorar dia a dia. Per

Encara que això no vol dir que una escena

a aquest millora, tal vegada caldria que des

LGTBI se censure al monument faller, sinó

dels consistoris, hi haguera xerrades en les

al contrari. La prova està que a la ciutat de

quals els fallers tinguen una ajuda a l’hora de

València s’atorguen premis com els premis

conscienciar-se amb aquest tema en què hi ha

Caliu o Lambda, el qual premia escenes amb

també un cert grau de meninfotisme.

contingut LGTBI. També es dona un premi al millor escenari en alguna localitat, encara

Podem parlar d’algunes activitats on les

que s’interpreta com una acció més de

Falles haurien d’eixir un poc més de l’armari.

postureig que d’altra cosa.

El primer és el monument faller, un tema delicat, ja que hi ha una concatenació

L’Ofrena és l’altre tema i, tal vegada, el que

d’interessos en aquest aspecte. Les Falles

més fa parlar. Tradicionalment, i en la majoria

són sàtira als monuments, encara que en

de les comissions falleres, l’ordre de desfilada

alguns aspectes, tal vegada se’n passen, tal

és el següent: xiquets, dones per antiguitat,

com ens han remarcat alguns enquestats,

i homes. La pregunta que vos plantege és…

en el fet que hi ha un elevat masclisme i

Canviaríeu aquesta distribució? És a dir, que

128 EL CANET

Les escenes contra l’homofòbia també han eixit de l’armari en els monuments fallers. Mai més, de Paco Mesado (Falla Avinguda Equador-Alcalde Gurrea de València, 2018). Foto: JG Figueres

cadascú isquera amb qui volguera? Amb

Podem concloure aquest text quasi com

açò no estic referint-me a anar ni botant com

l’hem començat, és a dir, afirmant que el

a cabres anant de festa ni res d’això, sinó

col·lectiu faller ha de conscienciar-se que la

canviar aquest ordre que fa tants anys que

societat ha canviat, i que ja no predominen

roman en la societat fallera. Penseu que

les tendències costumistes d’abans,

estaria bé que els homes pogueren eixir amb

sinó que la societat s’ha regenerat, i han

les dones agafats del braç, i inclús dues

aparegut nombroses formes de diversitat,

dones o dos homes, aquests amb un ram de

tan vàlides com les tradicionals. Cal que

flors? És un fet que en algunes comissions és

predomine el respecte entre tots, ja que,

normal, ja que s’ha eliminat totes restriccions

la unió i la tolerància dona peu a una gran

que són de tota la vida, que fan que es

diversitat que pot donar bons fruits en la

produïsca un estancament de la festa. Caldria

comissió, on predomine el bon ambient i la

que, amb aquest tema, es reflexionara,

germanor entre fallers. Aleshores faig una

encara que la meua opinió és que tal com

reflexió oberta perquè penseu… Canviaríeu

vaja passant el temps, anirà corregint-se

els estatuts de les vostres comissions per

per les noves generacions falleres, més

temes de diversitat? Ací ho deixe, perquè

conscienciades amb aquests temes.

reflexioneu… EL CANET 129

No tots els gustos són iguals, i per això tot es ven en la plaça. L’ecosistema faller Paco Mascarell Estruch Delegat de Cultura de l’ACE Falla Plaça d’Espanya de Cullera

na comissió fallera és una estructura complexa, on comptem amb gent de totes les edats, des de les més recents incorporacions,

el bebés que els pares fallers orgullosos apunten a la falla només nàixer, fins als més majors, aquells que recordem tota la vida formant part de la comissió. És evident que tenint un rang tan ampli d’edats, el de gustos, preferències i inquietuds encara siga més gran. Per tant, l’edat no és l’única variable a tindre en compte en esta gran, grandíssima diversitat. De qualsevol tema que poguérem tractar, política, aficions, creences... hi hauria un gran ventall de possibilitats, però si hi ha una cosa que ens identifica a totes i a tots els que formem part d’una comissió, és el fet que tots els membres d’una comissió fallera treballem tot l’any per a aconseguir que la setmana de Falles siga un èxit. Les activitats que desenvolupem al llarg de l’any per a tal fi són múltiples, des d’organitzar

130 EL CANET

festes, escriure i dissenyar un llibret faller

Segons la definició d’ecosistema, aquest

que cada vegada té més qualitat, organitzar

és una unitat composta d’organismes

viatges, excursions i eixides, fins a muntar

interdependents que comparteixen el mateix

obres de teatre. La relació d’activitats que

hàbitat, mitjà físic on es relacionen. El casal

fem les comissions amb esta finalitat última

faller és l’hàbitat on trobem tota la fauna

de plantar la falla són tantes que, si férem

fallera. Tot es crea i discuteix en este entorn

un llistat, de segur n’oblidaríem alguna, per

natural del faller, des de la planificació de la

la qual cosa no la faré, perquè ningú puga

festa, la gestió de recursos econòmics, fins a

sentir-se menyspreat en la seua tasca. També

les activitats lúdiques, culturals i esportives.

he de dir que no tots els integrants d’una

Caldria estudiar on trobem espècies més

comissió fallera s’impliquen per igual, però

variades i diferents, si en el Bioparc de

que cadascú posem el nostre importantíssim

València o en un casal faller. En aquest últim

granet d’arena. Com passa en totes les cases

trobaríem algun depredador o depredadora,

i en totes les famílies, no tots els gustos

també rosegadors que tot ho roseguen; com

són iguals, i açò mateix en un casal faller

no!, aus, que depén del dia volen més alt,

s’aprecia de manera superlativa, ja que no

peixos nadant feliços en les seues peixeres

trobareu dos membres d’una comissió iguals.

de cassalla. Per descomptat també hi

De vegades les discussions sobre alguna

trobaríem mamífers, i felins, especialment

activitat o projecte es poden fer llarguíssimes

gats, molts gats en els dies de festa.

però, vos assegure, d’una manera o una altra, s’arriba a un acord, de vegades de manera

Des del punt de vista humà molts veuen els

miraculosa.

ecosistemes com a unitats de producció

EL CANET 131

En comissions falleres com, per exemple, la Falla Plaça d’Espanya de Cullera, no tots els gustos són iguals i per això tot es ven en la plaça (Cullera, 2017). Foto: Paco Mascarell

similars a les que produïxen béns i serveis.

de plats innovadors. En este apartat, podem

Entre els béns i serveis més comuns

trobar a totes les espècies lluitant pel millor

generats per l’ecosistema faller estan el fet

lloc en la paella, on les espècies dominants

de preservar i fomentar la cultura valenciana,

sempre tindran cullera de metall, i la resta es

amb el folklore i les tradicions, el vestuari de

conformaran amb les culleres de plàstic que

valenciana i de valencià, que és una part

sempre es trenquen en rascar el socarrat.

important d’este partat, on hem d’agrair

Les femelles de l’ecosistema solen menjar al

la ferotge competència entre les diferents

plat, però ja s’escolten les primeres queixes

espècies per lluir el millor vestuari; i sense

que podrien i haurien de trencar eixe costum,

oblidar-nos dels complements, així com l’ús

sempre buscant l’equilibri i el millor per a la

de la nostra llengua en activitats tan variades

convivència en l’ecosistema.

com el llibret de la falla, recitals de poesia, el muntatge d’obres de teatre, les crítiques de

No tots els gustos són iguals, i per això tot

la falla i un llarg etcètera. Una altra aportació

es ven en la plaça. Este refrany és perfecte

important de l’ecosistema faller el trobem

per al món faller, a causa de la diversitat de

en la gastronomia; al casal faller s’elaboren

persones que convivim en un casal, els gustos

al llarg de l’any nombrosos plats de la

i preferències de cadascú i com congeniem

gastronomia tradicional valenciana, a més

perquè la comissió vaja avant. Les comissions

132 EL CANET

Com no tots els gustos són iguals i per això tot es ven en la plaça, a uns fallers els pot agradar el teatre (Cullera, 2018). Foto: Fernando Navarro

falleres sobrevivim en el nostre propi ecosistema, la tradició ha passat de generació en generació. Persones que formem una família i que convivim durant tot l'any, superem les nostres diferències en harmonia, amb alts i baixos evidentment, col·laborem en la setmana fallera perquè esta siga un èxit i puguen gaudirne tots aquells que ho desitgen, tant la gent del poble com els visitants. No obstant això, la falla, la comissió, la festa fallera, només sol despertar dos sentiments en la població: amor o odi. No hi ha terme mitjà. Així doncs, hem de treballar junts per la convivència i per gaudir de la nostra festa, la de tots els valencians, coneguda i apreciada arreu del món, d’ací el reconeixement de la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

EL CANET 133

Més val sol que mal acompanyat. Això qui ho diu? Josep Antoni Fluixà Mestre, escriptor i Director de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura

«I

això qui ho diu?» Evidentment, el refranyer, predisposat sempre a fer sentències de qualsevol tema. I ja se sap que «dir refranys és

dir veritats», perquè tots «tots (els dos?) els refranys són veritat». Però, sovint, passa també que hi ha dites en un sentit o en un altre de ben distint i, fins i tot, contrari. Per tant, ens podem refiar al peu de la lletra de la saviesa popular de totes les nostres locucions i frases fetes? La resposta ha de ser, per força i per sentit comú, relativa i dependrà molt de les circumstàncies en les quals apliquem un refrany o un altre. Aleshores, és cert que «més val (estar) sol que mal acompanyat»? Sí i no. Perquè, en qualsevol cas, sempre estar amb bona companyonia que no sol. En l’amor, per descomptat! Ja ho diu també refranyer: «cada ovella amb la seua parella». I en l’amistat també: «bo és tindre amics, encara que siga en l’infern». I en el treball?. Depén.

134 EL CANET

Hi ha treballs que val més fer-los sol. Jo, per exemple, quan escric algun text –i no em referisc només a un text literari, sinó també a un text de caràcter professional, com ara un projecte educatiu per al centre en el qual treballe–, m’agrada més fer-ho sol. Escolte, això sí, les idees dels uns i dels altres, però, a l’hora de plasmar les conclusions, ho faig millor si estic sol. També en moltes altres tasques quotidianes he observat que val la pena no demanar col·laboració a ningú, perquè, com diu també un altre refrany, «més val fer-ho, que manar-ho». Encara que, com diu una altra sentència popular: «busca’t sempre bon doctor i també bon confessor». És a dir, convé que cerquem algú que ens assessore en el que fem o que ens faça una lectura crítica d’allò que escrivim. Per contra, en el món faller crec que és impossible estar sol. Si val més no tindre cap companyia, és perquè no tens falla. Si ets

EL CANET 135

El llibret de la falla El Canet, de vegades, ha hagut de realitzar-se de manera individual (Cullera, 2018). Més val sol que mal acompanyat? Foto: Juan Gabriel Figueres

faller i tens falla, aleshores –fins i tot sense

quan ve la festa, als qui no els agrada molt,

voler– tens gent al voltant i, el que és millor

se n’allunyen. Se’n van a un altre lloc. A ells

encara, gent amiga. Una falla no es pot fer

sí que els va bé la dita de «més val sol que

individualment. Es necessita un col·lectiu,

mal acompanyat».

«perquè amb una sola roda no va el carro». I, a més, es necessita un grup relativament

Encara que també hi ha algun tipus de faller

nombrós de fallers i de falleres, perquè, com

a qui li podria aplicar perfectament el refrany.

que «tota pedra fa paret», és necessari una

Em referisc, per exemple, a aquest tipus de

aportació econòmica elevada per a fer front a

fallers que es consideren imprescindibles en

totes les despeses d’una falla. No val dir això

una comissió fallera, bé perquè en siguen

de «mentre menys siguem, millor estarem».

presidents o perquè s’encarreguen d’alguna

Convé que hi haja gent suficient per poder

comissió important. Són aquests que ho

fer la falla i viure la festa com cal. És a dir:

volen controlar tot, que pensen que les coses

amb alegria. I com «qui té soledat, tot li

les fan millor que ningú, que són més ràpids

dona pena», hem d’estar ben acompanyats

i eficients –«quan tu vas, jo ja torne»–, i,

per cantar, ballar, escoltar música festiva,

per això, han de comprar les llonganisses,

riure, menjar i xarrar. A quin faller o fallera li

la carn per a la paella, calcular la quantitat

molesta el soroll dels coets, la cridòria dels

de coets que han de comprar, buscar els

infants jugant a la porta dels casals o els

patrocinadors més beneficiosos o fer els

pasdobles de les xarangues? A cap, com és

discursos laudatoris a la Fallera Major. En

natural, perquè no estan sols. Als qui no són

definitiva, són els qui saben que «qui té la

fallers sí que els pot molestar. I molt! Per això,

paella pel mànec, fa anar l’oli on vol». Són

136 EL CANET

L’amistat i els grups de gent són claus per al funcionament de la comissió fallera. En aquest cas que penseu, millor sol o acompanyat? (Cullera, 2018). Foto: JG Figueres

gent que acaba sent perniciosa per a la falla. Sobretot, els qui la força se’ls escapa per la boca, que xarren i presumeixen més que treballen i que, per això mateix, sovint «ni fan, ni deixen fer». Però, en la realitat, «cada u trau els seus comptes: unes voltes l’erra i altres l’encerta». Això vol dir que tot el món s’equivoca i que val més, en un col·lectiu com el faller, prendre decisions consensuades i compartides en companyia dels altres, respectant, com és lògic, les capacitats, la formació i l’experiència de cadascú. «Deixa fer al mestre per burro que siga». Hem de ser un equip i cadascú ha d’aportar el seu saber. Si això es fa, la dita «més val sol que mal acompanyat» serà només una frase en desús, per la senzilla raó que els qui ens envolten són –i seran sempre– bona companyia: el millor regal per a qualsevol festa.

EL CANET 137

Acabar com Camot David Ferrer Sánchez Professor i Faller de l’AC Falla Xúquer de Cullera

obre l’etimologia del mot podem dir que camot és un augmentatiu de cama. Però segons la definició de l’expressió “Acabar com

Camot” que hi ha en Paraules en xarxa, vol dir «eixir malparat o amb poc d’èxit». Nosaltres acostumem a utilitzar aquesta expressió quan qualsevol cosa acaba malament o almenys, pitjor del previst. Quan ens referim a una persona la frase completa seria: “Mira eixe, està bo, ha acabat com Camot”. El curiós del cas és que quan parlem d’una dona la frase no varia, no hi ha masculí o femení, és unisex, com algunes perruqueries. Per tant, no existeix la frase “acabar com Camota”, he he he. Posem un exemple: “Has vist el que li ha passat a Pepica, la filla de Pepa, dona del Samaruc? Ja t’havia dit jo que acabaria com Camot”.

138 EL CANET

Aquesta expressió segur que tots l’hem

Cercant informació sobre Camot he trobat

escoltada alguna vegada i s’utilitza per

que Toni Cucarella parla del relat amb què

tot arreu del nostre poble valencià, però

Pere Sucías va donar fama al personatge en

depenent de la zona es pot escoltar com

qüestió en un article ben aclaridor. Segons

«acabar o quedar com Camot». A més,

podem llegir, Camot (Francesc Navarro,

també es feien ressò d'expressions que

1780-1826) era un personatge de la ciutat

també fan servir Camot i, fins i tot, van

de Xàtiva, posat a roder perquè sembla

complementades, com per exemple: «Com

que no li agradava massa l’ofici de carreter

Camot, una cama ací l’altra en l’hort»; o

que heretà del pare (ni cap altre tampoc),

«com Camot, una cama damunt l’altra». En

i que es dedicava, junt amb la seua colla,

qualsevol cas, el que destaca per damunt

a xicotets robatoris que sovint feren que

de tot de l’expressió és la comparació entre

visitara la presó de la ciutat. Les seues

la situació en què s’expressa la dita i el,

malifetes van acabar quan van intentar robar

sembla, malaurat destí que va patir Camot.

a la casa del canonge Cebrià, i un d’ells va ser atrapat per l’acòlit que servia a casa.

Si atenem l’expressió, notarem que la

La decisió de la colla, ja que el braç del

majúscula de Camot ens indica que es

company havia quedat lligat per l’acòlit i

refereix a un nom propi (un malnom en

no podia fugir, va ser tallar-li el coll i llevar-li

aquest cas), per tant, intuïm que parlem

la roba per a no ser identificats. Més tard,

d’un personatge, Camot, que no pareix que

quan després d’un temps van trobar el cap,

acabara massa benparat ni que tinguera

relacionaren els autors del robatori amb la

massa èxit en algun moment de la seua vida.

colla de Camot i els condemnaren a mort.

EL CANET 139

Camot va aconseguir fugir amb molt d’esforç i, quan ja pensava que havia aconseguit salvar-se, una fornera que el veié dormir el va denunciar, malgrat que no sabia que era a Camot a qui lliurava a la justícia. Diuen que el mateix Camot es lamentava de la seua mala sort, durant el trajecte que el duia, irremeiablement, a morir a la forca i a eternitzar la dita que diu que a pesar dels esforços «quedà com Camot1». Però deixem de banda la part lèxica i històrica i ens centrarem en el que per a nosaltres significa aquesta expressió i en quins casos la podem trobar al món faller. Acabar com Camot amb els artistes fallers. Significa acabar malament amb la relació que hi havia fins al moment. Tot era fantàstic, els monuments ens encantaven, com a Les xarangues i les comissions,

persona era millor encara que com a artista,

de vegades, acaben com Camot (Cullera, 2017).

ens ha plantat les millors falles de la història,

Foto: Theo Kjuipers

però per una vegada que ha deixat la falla mal acabada, ja cal “trencar palletes” (altra bona expressió). Per tant, canviem d’artista faller i ja es dirà per sempre que eixe artista va acabar com Camot en la nostra comissió. Amb el tema de les xarangues de músics de falles també passa el mateix, al principi tot va de categoria, toquen molt i mengen i beuen el justet, però a poc a poc van agafant confiança i encara que continuen fent-ho igual de bé, ja comencen a escoltar-se comentaris de disconformitat. I ací apareix l’expressió amb una conjugació verbal diferent, ja que està en futur: “Ja voreu com eixos músics acabaran com Camot en la falla”. En el si d’una comissió també es poden produir moltes situacions que fan variar la 1 Així quedà Camot. https://www.levante-emv. com/cultura/panorama/2011/01/07/aixi-queda-camot/771622.html

140 EL CANET

relació existent entre els membres d’aquesta. Els motius poden ser molt variats, però el cas és que normalment l’assumpte acaba amb la divisió de la comissió i el que escoltem per la majoria de la gent és l’expressió: “Eixos han acabat com Camot en la falla, es veia vindre”, perquè la gent del poble és molt sabuda, no ho sabíeu? En aquest cas s’utilitza l’expressió en passat. També continuant dins de les comissions falleres, es dona el cas que el president acaba com Camot i acaba deixant-se la falla i moltes vegades inclús de faller, el motiu ens l’imaginem tots, però utilitzaré algunes expressions que ho poden aclarir un poc més com, per exemple, que “ha acabat més cremat que la pipa d’un indi”, “ha acabat fins als collons de tots”, “ho ha enviat tot a fer la mà”, i així moltes més que vos podria dir, però la millor és la que ix de la veu del president: “Qui els ha parit, que el governe”. Bé, pense que amb aquests exemples que vos he posat queda molt ben explicada

La falla El Pontet de Cullera va nàixer d’una altra falla de Cullera. Acabarien com Camot...? Bruixeries, de la Comissió (Falla El Pontet de Cullera, 1995). Arxiu: Junta Local Fallera

l’expressió de la qual vos volia parlar i espere que l’article vos agrade i no acabar com Camot en les col·laboracions que acostume a fer per a aquesta comissió que aposta tant pel llibret faller, i que per a mi sempre és un plaer poder formar-ne part. Voldria acabar amb un fragment que he trobat d’un article de Joan Puchalt i que diu així: “No hi ha dubte que els valencians gaudim d’una llengua diversa i rica que ha sigut capaç de bastir una vasta i magnífica literatura a través dels segles i a pesar dels regnes i dels dictadors. Faria molta pena que, per no parlar-la, la nostra llengua acabara, doncs això, «com Camot»”.

EL CANET 141

142 EL CANET

la casa on es treballa, mai falta pa ni palla... I en el mรณn faller?

Ser més agarrat que un xotis Alba Fluixà Pelufo Poetessa i Gestora Cultural

ixò era i no era un pobre president de falla que quan pensa en els diners el canguelo l’estenalla. Dia i nit somnia que li tallen el cap per gastar més diners dels que han entrat. Amb les corfes dels cacaus encén una torrà. S’ha apuntat a la moda digital i, a partir d’ara, el llibret es llegirà a través d’una pantalla. El paper del vàter l’ha racionat

144 EL CANET

i qui no venga loteria no podrà pixar al casal. Nit i dia cavil·la com pot estalviar. I és que s’estima més que l’acusen de ser més agarrat que un xotis que de tindre la mà llarga. Sempre està l’home angoixat quan toca reunió. Perquè sap que faça el que faça, hi haurà algú indignat i acabarà preguntant-se si presentar la dimissió no tindrà més trellat.

EL CANET 145

«Qui guarda quan té, troba quan vol» Reflexió en clau fallera Vicent Blasco Miró President de la Falla Barri La Mercé de Borriana. Responsable de Comunicació i Relacions Externes de la Federació de les Falles de Borriana

graït que novament la Falla El Canet pense en mi per aportar el meu xicotet gra de sorra al seu gran llibret. He de reconéixer

que m’ha sorprés la temàtica elegida per al projecte d’enguany. Pegar-li la volta a un refrany o frase feta per aplicar-la al món de la falla és una idea molt bona i a la vegada suposa fer un exercici gran de reflexió. Es tracta d’esprémer el cervell per poder ficar les paraules justes que acompanyen i donen un nou significat a unes altres molt més comunes i acceptades dintre d’eixa gran saviesa popular que representen els refranys. Quan vaig llegir el refrany que havia de desenrotllar en clau fallera, de seguida em va vindre a la ment la gran riquesa i varietat de la nostra llengua, doncs a Borriana, sempre hem dit que «Qui guarda quan té, menja

146 EL CANET

quan vol». No sé si és que ací a la Plana som més «fartonets» que a la Ribera Baixa, no obstant això, pense que és millor escriure sobre la versió que vosaltres m’heu apuntat, «Qui guarda quan té, troba quan vol», ja que si de menjar hem de parlar, coneixent-me com m’agrada, amb una enciclopèdia no en tindríem prou. Tal vegada en un altre llibret... Cert és que cada vegada les temàtiques per als llibrets són més complexes i això és fruit del gran treball que està portant-se a terme en la promoció d’aquest vessant essencial de la festa fallera. Els llibrets de falla, ho comprovem contínuament amb goig, estan tornant a tindre la rellevància que històricament els pertoca i que malauradament durant molt de temps varen perdre ofegats per les més variades activitats que al llarg del temps s’han anat afegint a

EL CANET 147

la festa, per això és motiu d’alegria aquest

aleshores per a poder seguir trobant? Doncs

ressorgir del llibret de falla i no està de més

tot allò no material però singularment valuós

fer la reivindicació d’aquest, ja que no es

com són l’essència de les tradicions i la

pot oblidar que els orígens de la festa venen

cultura popular, allò que els mateixos fallers

de la mà del monument faller i del seu llibret

tant respectem i estimem i que la ciutadania

explicació.

no fallera, conscient del seu significat, encara ho comparteix i admira, i per això es presta a

Dit açò, estimats amics lectors, és arribat

seguir col·laborant per al seu manteniment.

el moment d’entrar en la matèria que ens pertoca en el present article. El primer que

Resulta evident que la primera part del

cal dir és que no s’ha d’aprofundir gens,

refrany, «Qui guarda quan té», expressa el

ni fer cap gran explicació per comprendre

fet de saber administrar-se bé per poder fer

aquell refrany que en sort m’ha adjudicat

realitat la segona part: «troba quan vol»”.

l’equip llibreter: «Qui guarda quan té,

En l’àmbit faller, ja he expressat abans que

troba quan vol». Tot un exemple clar,

no som molt donats a guardar, no obstant

ras i contundent d’eixa saviesa popular

això, cal que ens parem un poc a reflexionar

que comentava abans. Ficant-nos ja en

sobre eixa primera part. Guardar quan se’n

l’assumpte o vessant faller del refrany, he

té és perfectament comparable amb el fet

de dir que pot resultar difícil aplicar-lo en el

de saber portar una bona administració

seu sentit estricte. Els fallers no som molt

dels recursos que els fallers tenim al nostre

de guardar, sobretot en l’aspecte econòmic.

abast per mitjà de les quotes i aportacions

Nosaltres som més de cremar-ho tot i cada

del veïnat. Si abans deia que la gent que

nit de Sant Josep renàixer novament des de

no pertany a la falla encara es mostra

zero com eixa mítica au fènix tantes vegades

receptiva a l’hora de col·laborar en el seu

reflectida i esmentada pel món faller.

manteniment, és ben cert també que això ha d’anar acompanyat d’una bona administració

Foc a la barraca! Si veiem que han arribat

d’eixos recursos per part dels fallers.

els dies grans i ens sobren 1000 eurets,

Guardar quan se’n té significa fer un bon ús

doncs més foc, i fem la cremà més lluïda!

d’eixos recursos i a més fer-ho d’una manera

Així som els fallers. A Borriana qui fa això

transparent, que això repercutisca en el bé

en qualsevol altre àmbit es diu que «té la

de la festa, en la seua correcta promoció i en

mà foradada». Vol dir això que com no hem

el seu enaltiment, sempre tenint en compte

guardat quan teníem, després no trobem

les limitacions econòmiques imposades pel

quan volem? No. Afortunadament, el món de

pressupost anual aprovat en cada comissió i

la festa té una gran capacitat de regeneració,

sense excedir-se’n per poder continuar cada

les Falles estan plenament consolidades

nou exercici sense cap mena de llast anterior

dintre del panorama festiu i cultural de la

que ofegue el correcte desenvolupament

ciutat, són un gran exemple de preservació

de les activitats que periòdicament es

de les arrels i costums del poble i per eixe

programen.

motiu encara gaudeixen d'un gran prestigi dins la societat. Tots eixos trets identitaris de

En definitiva, una bona administració

les Falles són un bon motor per a generar

econòmica és la clau d’eixe «guardar quan

l’energia necessària amb la qual continuar,

es té» que ens permetrà després tornar

per fortuna, quasi sense haver de parar-

a trobar quan ho tornem a necessitar. De

nos a pensar com fer-ho. Què hem guardat

tots és ben sabut que la gran majoria de

148 EL CANET

Si ens sobren diners, els fallers gastem més amb activitats com la cremà. En aquest cas... Qui guarda quan té, troba quan vol? Cremà de De crítica i estètica va la cosa, de Xavi Tur (Falla El Canet de Cullera, 2017). Foto: JG Figueres

EL CANET 149

Qui guarda quan té, troba quan vol... I en cas contrari, deutes... I, per tant, retallades. Els fantasmes de la nit, de Francisco Bordera (Falla El Canet de Cullera, 1996). Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

comissions falleres que al llarg del temps han

quan es vol» i és que si bé el refrany en

desaparegut, ho han fet, en gran mesura,

qüestió no pot deslligar-se i la segona part

pel fet de no haver sabut administrar-se bé,

pot perdre el sentit si no va acompanyada de

generalment per un excés en molts aspectes

la primera, «guardar quan es té», significa

de la festa que van sumant en la columna

també menejar cel i terra per a, conscients

del «deure» i que per contra no equilibren la

de les limitacions, fer tot el necessari per a

balança de «l’haver» i acaben per fer realitat

trobar allò que es vol.

aquella típica frase de «deu haver... però no hi ha».

Un exemple clar d’açò que acabe de mencionar ens va succeir en un dels anys

Personalment i fruit de la meua trajectòria de

més durs de la recent crisi econòmica, quan

quasi 30 anys com a faller, he de reconéixer

a mitjan exercici unes famílies varen haver

que la meua comissió fallera, com la

d’abandonar la falla per tal com no podien

immensa majoria, hem hagut de sortejar

fer front a les quotes i obligacions; això, unit

èpoques de major solvència amb altres on

a diversos impagaments, varen donar com

ens ha resultat força complicat poder arribar

a resultat un dèficit prou elevat a final de

a tots els compromisos adquirits. Saber

l’any faller. A l’hora de formar nova comissió

adaptar-se a les circumstàncies és per a mi

i encetar novament l’exercici no sols no

també una bona mostra que es pot «trobar

«teníem», sinó que a més en devíem i sols les

150 EL CANET

Qui guarda quan té, troba quan vol... Però amb pocs fallers, no es pot fer tot allò que es voldria. La comissió Falla El Canet, amb 40 membres aproximadament (Cullera, 2014). Foto: JG Figueres

ganes de seguir endavant amb la tradició de la falla i amb un gran esforç per part de tots i totes, els i les que ens vàrem quedar a la comissió vàrem poder aconseguir sense que quasi es ressentira la festa, trobar allò que volíem i que no era una altra cosa que tancar el nou exercici amb el dèficit saldat i els comptes a zero per tornar a començar de nou. Què vàrem guardar aquell any? Doncs ni més ni menys que la unió de tots els fallers i falleres, la consciència de saber que la gran tradició de la falla estava en les nostres mans i no podíem fallar. I sols així, amb molt de treball, amb altes dosis d’enginy i esprement més que mai el cervell, vàrem poder trobar el que volíem. Si guardem l’essència i l’esperit faller, trobarem sempre allò que volem i la festa necessita. Estic convençut.

EL CANET 151

Treure suc de les pedres, un màster faller Hernán Mir Serrano Faller. Codirector de CENDRA-Suc de falles

reure suc de les pedres és, ni més ni menys, treure benefici de les coses menys profitoses, que expressat d’aquesta manera no

deixa de ser altra cosa que la destresa més freqüent i reconeguda del món faller. Sí, perquè treure-li suc a les pedres és l’habilitat més estesa entre les falleres i fallers de tota condició i localització, els quals tenen un “màster” col·lectiu sobre la qüestió, molt més vàlid, i reconegut, que els que lliura, obsequia si més no, la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid. Són molts els paradigmes que d’aquesta conclusió es poden presentar. Sols cal parar esment sobre la destresa que tenen, i han tingut, els fallers, per escapolir-se dels nombrosos i constants entrebancs que la societat, i els seus governants en particular, han posat, i continuen escampant, en l’evolució de la festa i que no són pocs. Els

152 EL CANET

promotors de les falles han lluitat al llarg

valenciana, per finançar un pressupost

del temps amb les dificultats econòmiques

cada vegada més esquifit. Açò de porreta

pròpies d’una festa que s’anava fent gran,

valenciana és una manera de descriure

traent suc de les pedres o el que és el

l’exhibició pública dels mitxelins sense

mateix, diners d’on no n’hi havia.

perdre la identitat, en mantindre el pentinat de fallera en el cas d’elles, o el mocador i la

O no és treure-li suc a les pedres, carregar-

faixa en el cas d’ells.

li un percentatge al dècim que hom pot comprar en l’administració del cantó i

Però la cosa no queda ací, no. Les falles

vendre’l any rere any als amics i veïns? No

també treuen suc de les pedres en nodrir

és treure-li suc a les pedres, fer sarsuela

els quadres directius de les organitzacions

i sainets quan la gent no vivia apegada al

suprafalleres, amb el material humà amb

televisor per treure-la de casa i fer-li pagar?

el qual compten. Perquè, generalment,

Per no dir res de la beneiteria que suposa

acaben per ocupar aquests càrrecs, aquells

en el segle XXI, eixir al carrer un cap de

que “molesten” l’esdevenir diari de les

setmana a demanar la voluntat als veïns,

comissions, que els “envien” a complir l’alta

porta per porta, i encara més, als conductors

missió de conduir el col·lectiu de comissions

que, obligats, paren als semàfors mentre

des de l’assumpció de responsabilitats que

pugen la finestreta a tota velocitat. Fins i tot,

no van més enllà de fer com ja s’ha fet, és a

arribar a la desesperació, i treure-li suc a les

dir, “fotocopiar” l’exercici anterior. Més suc

pedres, venent calendaris, suposadament

impossible, i gràcies.

eròtics, amb homes i dones en porreta

EL CANET 153

Els fallers treuen suc de baix les pedres, per exemple, assajant moltes hores en el teatre faller (Cullera, 2019). Foto: JG Figueres

Com déiem fa unes línies, les falleres i

També els artistes fallers s’han especialitzat a

fallers són especialistes a treure suc de les

treure suc a les pedres, en haver de plantar

pedres, i si no que li ho diguen als directors

cadafals cada vegada més i més colossals

dels grups de teatre de les comissions,

amb el mateix pressupost que fa dècades. Així,

autèntics herois, agosarats i agosarades, que

han buscat, i busquen, nous materials més

maniobren astutament amb l’afició i la bona

lleugers, més fàcils de treballar i per damunt de

voluntat d’algunes i alguns “desvergonyits”,

tot més barats per poder “regalar” més hores

per tal de dreçar amb major dignitat possible

de treball i d’eixa manera rebre, absolutament

obres de teatre, que a hores d’ara formen

il·lusionats i entusiasmats, dos vegades un

part de l’imaginari de la cultura teatral

pal..., el “palet” del primer premi i el “pal” dels

mundial. A més a més, i per tal de dur

deutes ofegadors.

endavant els muntatges escenogràfics, els fallers li han donat un nou sentit a les

I què dir dels guionistes? Eixos mestres de la

paraules “aprofitament” i “reciclatge”. Han

crítica de la Plana, l’Horta, la Ribera o la Safor,

desenvolupat unes capacitats extrasensorials

que són capaços de donar-li vida, gràcia, i

que els permeten olorar, percebre i detectar

fins i tot sentit, a una sèrie de pedres, roques

amb nocturnitat i distància, trastos vells,

moltes vegades, eufemísticament anomenades

abandonats o directament abocats entre

ninots, que posats en filera en un obrador de

contenidors i voreres, que s’esdevenen de

falles per l’amic artista (que no artista amic),

forma efímera, en el luxós mobiliari d’un saló

mostren un repertori de tòpics i banalitats. I ells

de casa rica o pobre segons les necessitats

han de convertir-los, per art d’encantament, en

de l’obra en qüestió.

actors i actrius d’un acte sacramental.

154 EL CANET

Treure suc de baix les pedres a temes molt vistos en els monuments, és difícil. Al so del circ faller, de Jordi Carrascosa (Falla El Canet de Cullera, 2018). Foto: Joan Castelló.

Treure suc a les pedres és l’exercici

mig d’una eixuta i erosionada mollera; és a

indefugible que ha de fer la coordinadora

dir, que siga humorístic, crític i satíric... Nyas

del llibret d’una falla que vol ser escrupolosa

coca! Quasi res porta el diari! Si vols més,

i lleial amb la temàtica anual del seu

para el cabàs! Si no vols caldo, tres tasses!

monument, i li encolomen un lema com ara

Si no vols pols, no vages a l’era!, i un grapat

“Pirateries” o “El circ de la vida”, temes

més de locucions i frases fetes que podrien

aquests molt, però que mooooolt originals,

completar la paremiologia de les comandes

als quals és ben fàcil treure’ls punta... Que

d’articles per a un llibret com aquest, on el

no, benvolguda amiga? I per extensió,

“lector” passa els seus ulls a tota pressa

o tal vegada contagi víric d’amistat, és el

mentre busca el nom o la fotografia que

mateix exercici el que ha de fer l’autor amb

l’identifique a ell o a la seua família, autèntic

l’explicació i relació de tot allò que conté la

suc, aquest sí, d’un llibret de falla. O no,

falla, quan rep eixa “extraordinària, original

benvolgut coordinador del llibret?

i fresca” memòria de la falla que ha de desenvolupar amb enginy i gràcia, amb una

Veges tu! Quina ocurrència, “treure suc a

tirallonga de rimes de bona mida i millor

les pedres”! Caram!, si fora tan fàcil no seria

humor.

una gran frase, ni m’haguera calfat el cap fins a l’extrem de fer-me cavil·lar. Bé, espere

Treure suc a les pedres, també i

estimat lector que has arribat fins aquestes

nogensmenys, és redactar un article per a

línies que sigues capaç de treure suc

un llibret, del qual et demanen les tres –ic,

d’aquestes pedres literàries que amb bona

que repiquen com un compassat tic-tic-tic en

voluntat he escrit. Així siga.

EL CANET 155

Amb diners, torrons, a Sueca i a tot el món Amparo Vendrell Fos Mestra i fallera

l torró és un dolç que es fa d’ametlla, mel i ou, generalment cuit. El torró forma part de la tradició valenciana, i és el dolç més

típic i tradicional al Nadal, tot i que en origen era menjat a les postres dels rics en ocasions especials. Per exemple, tenim constància escrita que hi era al menú de les noces de la filla del rei Jaume I. A causa de la seua dolçor i d’un sabor exquisit, sempre ha estat la delícia de les persones més llépoles i agrada a tots, grans i menuts. Pels seus ingredients, junt amb una elaboració artesana, resulta ser un aliment car que tota la gent no es pot permetre. D’ahí el refrany “AMB DINERS, TORRONS”, una realitat evident al món de les Falles. Recorde fa uns anys, allà per l’any 2000, teníem comissió masculina i comissió femenina, els homes feien la reunió el dilluns

156 EL CANET

i les dones el dijous, cadascú per un costat. La quota masculina era molt superior a la femenina i per eixe motiu totes les decisions importants: monument, pirotècnia, faller d’honor, loteria, xaranga, llibret, etc. les prenien els homes. Quan arribaven Falles, a la cavalcada infantil no teníem músics, o trobaven moltes coses a millorar. Aleshores les dones vam proposar de fer una comissió mixta, ja que no calia distingir entre homes i dones, que tots érem persones, així podríem fer les reunions conjuntament i també participaríem en prendre les decisions, però ens vam trobar amb la sorpresa de tindre fortes i acalorades discussions. Molts fallers no volien, ja que preferien la reunió el dilluns, les dones a casa amb els fills i ells quedaven lliures. Recorde molt bé la frase que ens deien els homes: “Si quieres ser como yo, saco tu y saco yo”. Resumint, volien diners, la condició que ens posaren era que pagàrem la mateixa quantitat de diners que

EL CANET 157

Amb pressupost, al ral·li humorístic de Sueca es poden fer grans vehicles. Amb diners, torrons. Foto: Amparo Vendrell

Amb diners, torrons... I grans vehicles per al Ral·li Humorístic (Sueca, 2018). Foto: Amparo Vendrell

ells. Així va ser, per fi ho vam aconseguir

sabem “amb diners, torrons”.

i actualment tenim una comissió conjunta i paguem tots el mateix, perquè... “amb diners,

A les comissions falleres de Sueca, el Mareny

torrons”.

i el Perelló ens agrada participar en tot el que organitza la Junta Local Fallera i així

El que encara no hem aconseguit és

podem rebre subvencions, premis, trofeus o

tindre una dona presidenta, ni en la Junta

banderins. Si es fa concurs de sainets o de

Local Fallera (JLF) de Sueca, ni en moltes

playback invertint molts diners en decorats

comissions. En canvi, el càrrec de secretaria

i vestuari amb moltes hores d’assaig, es

tant en la JLF com en moltes comissions, sí

pot tindre més possibilitats de guanyar un

que el tenen les dones que realitzen molt bé

premi que ompli d’alegria i satisfacció a tota

la seua funció. Però tenim membres en la

la comissió. Quant al ral·li faller, ací a Sueca

comissió que no són partidaris que el dia de

tenim comissions que dediquen molt de

Sant Josep desfilen les dones amb càrrec

temps i una bona part del pressupost per a

darrere amb la Junta, no volen que vaja cap

fer uns vehicles de molta categoria, vaixells,

dona darrere de la Fallera Major. Justament el

torres de Serrans, falleres saludant, tiradors

dia 19 d’octubre van resultar molts membres

de cervesa, etc., vertaderes obres d’art que

de la comissió agraciats amb el cuponet

omplin de vistositat i goig el carrer Sequial.

de l’ONCE, entre ells va eixir el “cuponazo”

Sense dubte, guanyaran els més elaborats

a una fallera i en la reunió a algú se li va

i amb més inversió, perquè ja saben vostés

escapar: “Ella, Presidenta d’Honor!”. Així que

que “amb diners torrons”. Es pot concursar

tot és possible amb diners, perquè com ja

pel vehicle i per fer les proves, però tenim

158 EL CANET

Amb diners, torrons... I grans monuments es poden fer a Sueca, a pesar de no voler premis. Es crema fins la palla, de Francisco VizcaĂno (Falla Cervantes de Sueca, 2017). Foto: Amparo Vendrell

EL CANET 159

Amb diners, torrons... I bones fartades en Falles (Cullera, 2018). Foto: JG Figueres

comissions que no volen gastar diners al

publicitàries i si podien guanyar diners amb

vehicle i simplement es presenten a les

ell, millor. No importava la qualitat del llibret,

proves per obtindre la subvenció.

sols importava arreplegar diners. Si algun membre de la comissió feia el suggeriment

Sueca és l’únic poble que no dona premis

de millorar-lo, el president li contestava:

el monument faller, cosa que no agrada

“Millorar! Per a què?... Si el llibret el tiren

gens els artistes fallers. Fa uns anys sí que

i no el llig ningú!”. Ara la cosa ha canviat

es donaven premis, encara que sempre

i cada vegada els fan més acurats per a

guanyaven les mateixes comissions,

poder participar en els premis que atorga la

Cervantes, Sales i Mercat perquè eren les

Generalitat Valenciana a l’ús del valencià, per

comissions que més pressupost dedicaven

eixe motiu ja li dediquen uns diners dins del

posant gespa i tot, fins que les altres falles no

pressupost. Allí es presenten llibres de molta

els paregué bé això i la solució va ser deixar

qualitat de comissions que cal admirar com

sense premis el monument, sense pensar

és la Malva d’Alzira, el Mocador del Port de

que el cadafal és l’essència de la festa fallera

Sagunt, Na Jordana a València, el Canet de

i dona molt de prestigi a l’artista faller. Tots

Cullera, etc. Com més inversió de diners, de

els anys es proposa a la JLF, però sempre

treball, dedicació, i originalitat, millor llibret

resulta NO.

i més possibilitats d’ obtindre un bon premi, ben retribuït!

El mateix passa amb el llibret que fa uns anys no li atorgaven ni pressupost, ja que es

En canvi, les comissions sí que són més

pagava amb els diners de les col·laboracions

esplèndides en la barra. Ahí el que faça

160 EL CANET

Per a ser Fallera Major, fa falta una inversió econòmica en indumentària. Amb diners, torrons? (València, 2017) Foto: Joan Castelló

falta!, no escatimen en el pressupost:

amb 1.000 € de premi i mentre, poden fer

cassalla, ginebra de tots els colors, rom,

consumició de beguda i tapes amb l’objectiu

whisky, tot el que volen i més per a gaudir

de fer caixa.

amb alegria de la festa fallera. També bones paelles, fideuà, putxero i qualsevol

Per a vestir a una Fallera Major també

altre guisopo... per a fer una setmana

cal gastar-se molts diners amb tota

gastronòmica.

la indumentària: espolí, joies, sedes, manteletes, pentinats, mantellina, etc. També

Algunes comissions per a traure diners fan

regalets i parar taula per a quan arriba la

“la gran cagà”, el nom ja sona malament

comissió a arreplegar-la.

i alguns membres de la comissió no són partidaris de l’esdeveniment tan empudegat,

Vull concloure aquest article amb un

però cal reconéixer que és una forma més

epitafi que parla de torrons de l’il·lustre

de recaptar diners. Consisteix a vendre

suecà Josep Bernat i Baldoví que es

unes participacions a 5 € cadascuna amb

troba a la Muntanyeta dels Sants amb

numerets que coincideixen amb unes

ceràmica valenciana de Manises: “Més

coordenades. El dia de “la gran cagà”, solten

de quatre suecans, com tingueren ocasió,

una burra dins d’un tancat on prèviament

s’embrutarien les mans, si es tornara de

s’han dibuixat les coordenades. Es passen

torrons, la Muntanyeta dels Sants”.

tot el matí observant on pararà la pobra burra per a fer les seues necessitats i així comprovar si resulten ser els agraciats

EL CANET 161

Per amor a l’art Jesús Ignasi Moragues Mestre i faller

mb aquesta expressió es defineix, de valent, la feina que estem fent els fallers de la comissió

i ara ho veureu clarament. Repartim art i amor com els antics cavallers, —som així de feiners— tot i que, sense rubor, som tractats de bandolers. Cadascú, el seu granet, l’aporta amb alegria, més veiem com cada dia, se’ns fa més alta la paret i ens alcem en rebel·lia.

162 EL CANET

Però cal que acceptem, que aquest peculiar pecat sols nosaltres l’hem creat, i ara amb força ens lamentem de collir el que hem sembrat. Si tens alguna habilitat

Si ets electricista,

i l’exposes com un beneït,

fuster o també llanterner.

trauran de tu tot el profit

Tindràs més feina per fer

fins que acabes dessucat

que un articulista

i amb l’ànim consumit.

escrivint en els llibrets.

No digues que t’agrada escriure!

Mes, com és per a la festa

Perquè escriuràs l’explicació;

allò de cobrar va a part,

de la falla, tot el guió,

i de tant de treballar per l’art,

i no et deixaran viure

llances un crit de protesta

fins que sigues mantenidor.

perquè has acabat ben fart.

Estàs net si saps pintar,

Amics, açò ja s’ha acabat.

doncs segur que acabaràs

Mes, com estic satisfet,

donant color de braç

als qui l’heu llegit complet,

a totes les parets del casal

us el done, regalat,

i, de pintura, fins al nas.

i no us costarà un gallet. EL CANET 163

Ofegar-se amb un got d’aigua Jesús García Cànoves Expresident de la Federació de Falles de Gandia

ins del si de les comissions falleres naixen amistats entre gent de diferents professions i estatus social, on en les relacions

quotidianes preval com a “arma letal” el sarcasme, la ironia, la sàtira, l’enginy i altres subtileses paregudes. Em contava un familiar que sent president de la falla va conéixer una persona que, a causa del seu treball, viatjava per tot el món. Després de molt de temps sense veure’s, anava caminant pel Passeig quan se’l va trobar de cara; una vegada fet el ritual acostumat de donar-se les palmadetes a l’esquena, fer els espasmes de rigor i alabar-se mútuament perquè no havíem canviat res i estàvem exactament igual com feia vint anys, començàrem a relatar-nos les vivències personals en els últims anys: — M’he passat tots estos anys criant la família, treballant com un ase... Però això sí,

164 EL CANET

no m’he perdut cap partit del València, ni els que jugava fora. — Doncs jo he estat treballant per a una multinacional i he recorregut tots els països que pugues pensar: Itàlia, amb els seus monuments; Grècia, amb uns bonics paisatges i antiguitats; Xina, amb la seua gran muralla... Però per a coses grans, els Estats Units d’Amèrica, xe que fanfarrons que són, tot ho fan gran, si vols comprovarho, el cap de setmana he d’anar a tancar uns contractes, acompanya’m i ho veuràs. Dit i fet, al cap de setmana següent agafaren un vol i prengueren rumb a Amèrica. Al cap d’un grapat d’hores de vol albiraren l’aeroport de Los Angeles. — No t’ho deia jo, mira quina animalada d’aeroport, és grandíssim!

EL CANET 165

— Sí que és gran, no havia vist mai tantes

importància, o bé no saber sortir-se’n de

pistes, ni instal·lacions tan grans!

problemes que quasi no en són.

— Doncs ara ve el millor, et convide a dinar

Al llarg de la meua trajectòria fallera he trobat

i veuràs com se les gasten preparant les

gent que s’ho trobava tot fet, no tenia cap

racions de menjar!

problema i veia les tasques a realitzar molt fàcil de portar a terme; al contrari he trobat

Entraren a un restaurant i per recomanació

gent que tot ho trobava difícil i complicat,

de l’experimentat cambrer escolliren un

com diem els valencians “s’ofegava amb un

bistec i una copa de vi. La copa de vi

got d’aigua”; els casos següents són reals

pareixia un baló de reglament i és clar,

disfressant un poc els protagonistes per això

s’engolí tota una botella de negre; el bistec

de la intimitat.

pesaria uns dos quilos tirant per baix i el serviren en una font com eixa amb què

Fa ja un muntó d’anys, en una reunió de

la mare trau el putxero dels diumenges.

Juntes Locals Falleres (JLF) celebrada dies

Després de ben amerats de vi i fartets de

després de la festa fallera, es produí el

carn, al meu familiar li entraren ganes d’anar

següent succeït:

al servei. — Junta Local Fallera (JLF): Han rebut la — Escolta, ací on estan els serveis de

nostra sol·licitud de membres de jurats fallers

cavallers?, -va preguntar al seu amic.

per al dia 16 de març?

— Quan isques, a mà dreta, però no

— Junta Central Fallera (JCF): És clar que sí,

t’espantes pel que veges, ací és tot enorme!

a l’arxiu tenim la carta corresponent.

Com anava un poc petet, per la copa de vi

— JLF: Aleshores, per què no enviaren a

que s’havia tirat al pap, en compte de girar

ningú?

a la dreta ho va fer cap a l’esquerra, amb tan mala sort que era el jardí i va caure a

Escarafalls, rialles, comentaris sarcàstics

la piscina de l’hotel. Esglaiat com estava i

a la bancada de les Juntes.... Cares

pensant que havia caigut a la tassa del WC

grogues, mirades de sorpresa a la taula de

va començar a cridar.

presidència...

— No estireu cadena!, no estireu la cadena!

— JCF: Perdoneu per l’errada, el problema produït és gros, com ho podem solucionar?

D’eixe succeït i segons em vaig assabentar

Què passà amb les comissions falleres?

temps més tard, ve l’expressió popular

Es quedaren sense premi? Com van

americana “Ofegar-se amb una tassa de

reaccionar?; i vosaltres què vau fer?

WC”. Nosaltres com no som tan exagerats com els americans, dins la nostra modèstia

— JLF: Tranquils... Us ofegueu amb un got

en tenim una pareguda que diu “Ofegar-se

d’aigua... En veure que allí no es presentava

amb un got d’aigua”, encara que vol dir el

ningú, el nostre secretari va donar una volteta

mateix: acovardir-se per dificultats que no

pels monuments i va repartir els premis al

són reals, que són aparents o que no tenen

seu criteri, mai ha estat la gent tan conforme

166 EL CANET

És necessari ofegar-se amb un got d’aigua si no trobem un jurat per als monuments? A Cullera, en 2017, no arribaren tots els que havien d’arribar, i no va passar res. La fira, d’Arturo Benavent (Falla Plaça Mongrell de Cullera, 2017). Foto: JG Figueres

EL CANET 167

Cal ofegar-se amb un got d’aigua si no trobem jurats per al teatre? (Cullera, 2015). Foto: JG Figueres

amb el resultat, estem plantejant-nos seguir el mateix procediment als anys vinents. Un cas paregut em va ocórrer quan vaig anar a arreplegar els resultats d’un concurs de teatre organitzat per les falles i patrocinat econòmicament per l’ajuntament. — Vinc pel resultat del concurs de teatre. — Els fallers sempre de broma, si el jurat era vostre! — Com?, va, deixa d’imitar-nos intentant fer broma i trau els resultats! — Que no vam enviar a ningú!, us tocava a vosaltres!, mira les bases!... Tens raó! El jurat era nostre! I ara què fem? Els fallers ens maten! — Us ofegueu amb un got d’aigua!, ara mirem el programa, l’obra representada, els actors que

168 EL CANET

Si plou en la Crida, cal ofegar-se amb un got d’aigua? (Cullera, 2018). Foto: JG Figueres

ixen, la comissió que representen i els donem a ull. Dit i fet, i encara no s’ha assabentat ningú. Més arrelat amb l’aigua tingueren el succeït del dia de la Crida. Les previsions meteorològiques eren d’aigua forta, la policia local ens avisava de l’arribada de pluges abundants i la previsió dels serveis dels pescadors del Grau (més fiable que cap altre) era també d’aigua, per tal motiu es va decidir traslladar la Crida a un lloc tancat. Els familiars de les Falleres Majors (FFMM)... menys bonics ens digueren de tot, inclús que els fallers ens ofegàvem amb un got d’aigua. Després, a la nit tot eren felicitacions i els que s’ofegaven amb un got d’aigua quan els recordàvem la seua “valentia” eren els familiars de les (FFMM), que quasi vingueren al lloc de la Crida en barqueta amb l’aigua que va caure. D’aquests succeïts podria estar contant-ne molts més, però ho deixarem per a altres ocasions...

EL CANET 169

Lliga’t bé les espardenyes i al lío! Alberto Ordiñana Gil President de la Falla Espanyoleto de Xàtiva

irant la vista enrere és difícil resumir o explicar al lector les vegades que m’he hagut de preparar per a fer el millor possible allò que tenia entre

mans, o en altres paraules, “lligar-me bé les espardenyes”. És important que cadascú, independentment del càrrec, treball o funció que desenvolupe tant a la vida quotidiana com al món faller, ho realitze el més preparat possible o almenys intentar preparar-s’ho amb les màximes eines que tinga al seu abast. D’aquesta forma, sempre s’obtindrà un gran resultat. No hi ha càrrec gran o xicotet que no necessite “lligar-se bé les espardenyes”. Al llarg de la vida fallera de qualsevol faller, es passarà per diferents càrrecs, uns anys com a delegat de qualsevol activitat fallera, d’altres amb càrrec dins l’executiva de la falla o junta local i inclús com a president.

170 EL CANET

I sempre cal “lligar-se bé les espardenyes”. Personalment als últims anys he estat prou actiu, primerament com a vicepresident en diferents àrees de la Junta Local Fallera de Xàtiva (2013-2017) i aquests dos últims exercicis com a president de la meua falla (2017-2019). És prou complex explicar tots els moments complicats o fàcils pels quals vaig viure o estic vivint els diferents càrrecs. Cal viure-ho. Després d›haver passat per la Junta Local, recomane enormement a qualsevol faller que tinga gust per conéixer tots els detalls de la festa, entrar a formar part d’alguna executiva de la seua Junta Local Fallera. Cada ciutat o poble confecciona la seua executiva d’una manera o altra. Ací a Xàtiva sols es presenta com a candidat el president i és aquest una vegada elegit quan forma el seu equip, tan sols amb la restricció de com

EL CANET 171

Les Juntes Locals Falleres, com la de Xàtiva, es lliguen bé les espardenyes per tenir-ho tot a punt (Xàtiva, 2016). Foto: José Luis Lagardera

a màxim tindre 2 persones que coincideixen

Alguns dels aspectes més complicats que

de la mateixa falla, per allò que l’equip de

vaig viure, varen ser per exemple coordinar

treball sempre guanya en diversitat.

l’agenda de les falleres majors de la ciutat i tots els integrants de les seues corts junt amb

Pot paréixer difícil fer que aquest grup de

l’executiva, ja que ací a Xàtiva, tindrem uns 250

persones, on cadascú és d’una falla diferent,

actes entre locals i de fora. I com no, un altre

es pose d’acord per treballar pel comú, però

maldecap que vaig viure (però que m’alegra)

en realitat és senzill, tan sols cal pensar a

fou estar amb el lío de la declaració de les

treballar i guanyar per la festa, i deixar d’un

Falles com a BIC i Patrimoni Immaterial de la

costat les rivalitats (sanes) entre falles per

Humanitat per la UNESCO. I amb més alegria

qualsevol concurs.

sabent que es va aconseguir el que buscàrem.

I és que amb molta feina, són uns anys que

Treballar per les falles de la teua ciutat, et fa

es pot aplegar a realitzar moltes coses,

veure totes i cadascuna de les diferències

conéixer molta gent, viatjar per tot arreu…

d’opinió que tenen els fallers, i com no,

i de vegades et trobes amb situacions o

treballar o discutir amb la part política de

vivències que de segur recordaràs amb el

l’ajuntament. Fer-ho a una ciutat com Xàtiva

pas dels anys. Si em pose a enumerar alguna

on les falles no són la primera festa no

d’aquestes, hauré de cridar-li a Juan Gabriel

sempre és senzill, encara que al final sempre

perquè em deixe uns quants fulls més, però

s’aplega a una solució més o menys bona

no ho faré, perquè com sempre ja estem a

per a tots. Si he de mullar-me, quasi mai

mala data per anar tancant el llibret.

eixim guanyant els fallers.

172 EL CANET

La Junta Local Fallera de Xàtiva es lliga bé les espardenyes perquè les seues Majors tinguen un gran regnat (Xàtiva, 2018). Foto: José Luis Lagardera

Mai plou al gust de tots, sempre hi haurà alguna comissió més contenta que altra per les teues gestions, però sempre es fan les coses amb la idea que és per a millor, encara que de vegades és humà equivocar-se. Però tot no acabava amb la Junta Local Fallera. Després d’aquests anys tocava tornar a casa i perquè duia la inèrcia ser, un o dos anys, president de la meua comissió. No sabria dir la raó ni el moment exacte que vaig decidir ser president, però era allò que tenia clar feia anys, algun dia havia de provar-ho. Aquest càrrec diria que és molt de “lligarse bé les espardenyes”, no consta tan sols d’organitzar l’equip que portarà tots els aspectes de la comissió (soc de pensar que ha haver un equip gran i variat, perquè entre molts és més senzill tindre més opinions i formes de veure els punts a tractar). A més

EL CANET 173

Per a ser president d’una comissió, cal lligar-se bé les espardenyes (Cullera, 2017). Foto: JG Figueres

a més és important tindre “mà esquerra” per

pareix poc, però amb la gran competència

poder tindre a bones als màxims.

de vida social que tenim hui en dia és un bon nombre d’assistents.

Cada comissió és un món, això és cert, i té les seues peculiaritats o tradicions que els agrada

L’any 2017, al llibret explicatiu de la comissió

mantindre, com per exemple, la meua comissió

vàrem fer un estudi sobre ser o no president

és de fer reunió ordinària tots els divendres

de la comissió, i no tan sols de la gent de la

després de sopar, i no dic un de cada mes, o

comissió, sinó que vàrem intentar obtindre un

quan hi ha reunió de presidents, sinó tots els

bon nombre de respostes d’altres pobles per

divendres de l’any (exceptuant agost). Açò

poder comprovar si el que ocorre a la nostra

pot paréixer estrany, o no, depén de cada

comissió també passava a la resta.

comissió, però a nosaltres ens funciona per tindre als fallers informats de tot el que ocorre

D’aquest estudi vàrem extraure que dels 192

al voltant de la festa i si hi ha alguna cosa per

enquestats un 55% estaria disposat a ser

a comentar o decidir, es fa entre tots amb una

president, i dels que no, un 25% ho justifica

votació. Aquesta mesura té la part bona que

perquè no té temps i un altre 25% per temes

fa que una gran parts dels divendres el casal

laborals. I també valoràvem qüestions com

estiga ple i com ja he dit abans, que els fallers

quant de temps ha d’estar un president al

que volen estar informats de tot, ho estiguen.

càrrec, o quin pensem que és el motiu pel qual s’ho deixen… Lectura interessant.

Un divendres normal, d’uns 150 fallers adults, l’afluència mitjana pot estar en uns 60-70;

174 EL CANET

Falla Espanyoleto

Altres falles

Total participants

Sí

33,33%

65,89%

55,21%

66,66%

34,11%

44,79%

No m’agraden les reunions

3,17%

0,77%

1,56%

No m’agrada parlar en públic

6,25%

No m’agrada vestir-me de

1,58%

0,77%

1,04%

3,17%

3,10%

3,13%

No tinc temps

49,20%

13,95%

25,52%

No tinc el suport de la família

7,93%

9,30%

8,85%

Estaries disposat/ada a ser president/a de la teua falla?

Per quina/es raó/raons no series president/a

faller Preferisc passar les Falles al casal i no als actes fallers

o de la meua parella Estudi sobre la presidència fallera en el llibret d’Espanyoleto de Xàtiva. Font: Alberto Ordiñana

Deixe l’enllaç al llibre en Issuu per si el lector vol llegir-ne més.

Bé, i tu què? Vols lligar-te bé les espardenyes i tastar-ho?

EL CANET 175

Falles amunt, falles avall José Luis Lagardera Periodista i vicepresident de falla

l món faller –l’autèntic, no el d’eixos que van a taula parada–, mai hi ha temps per a descansar. Si de veritat estimes aquesta

festa i et claves fins a les entranyes en les seues decisions, el degoteig de feina és constant. Amunt, avall... i fins i tot de costat quan cal. Parle, evidentment, de tractar d’escollir sempre la millor opció en tot el que la comissió es proposa, encara que s’haja d’arribar fins a llocs insospitats per tal d’aconseguir-ho. A les següents línies us pose uns quants exemples perquè pugueu entendre allò del que us parle. Al contrari del que molta gent pot pensar, quan es crema la falla cada 19 de març, després de posar-li la benzina al cadafal, no arriba la tranquil·litat per a un president i una junta executiva. Més prompte tot el contrari: comencen els maldecaps. I el primer d’ells ve amb la pregunta que molts es plantegen

176 EL CANET

inclús quan encara el caliu de les brases

no cal anar molt lluny per a trobar un treball

ocupa el carrer: repetim amb l’artista? En

satisfactori.

açò, com en tot, hi ha idees de tots els colors. Estan els qui fa lustres que estan amb

Un altre maldecap que es presenta en els

la mateixa persona, que sembla ja un més

primers mesos d’exercici faller, és el de

de la falla, i els qui mai estan conformes i

trobar representants. A Xàtiva la crisi va fer

van canviant d’artistes més que de calçotets.

mossa, i moltes comissions falleres hem

Nosaltres, en el nostre cas, som una mescla

tingut anys en què no hem gaudit de Fallera

de tots ells. Amb el nostre artista del cadafal

Major o de Fallera Major Infantil. Alguna

gran portem ja quatre anys consecutius,

vegada inclús sense tenir-ne cap de les dos.

després de guanyar amb ell a Xàtiva l’any

I la veritat és que la festa desllueix un poc

2005 però també molts anys després que

quan no tens un cap visible al capdavant de

deixara de plantar a la nostra demarcació. En

la comissió –deixant de banda la figura del

canvi, amb l’artista infantil, aquest serà el seu

president. Ací ja entrem en casos en què

segon any, com a premi als bons resultats

es produeixen autèntiques negociacions,

aconseguits en les falles de 2018. Com

com si es tractara d’un rescat d’hostatges.

arribar a signar amb ells? Quant a la seua

Em referisc a quan comença la cerca de

procedència, apostem per gent de la casa, ja

candidates que podrien ocupar el càrrec,

que la Costera és un bressol d’artistes fallers.

però que tal volta no estan convençudes

Però com en tot, hi ha gent que fa molts i

de pegar el pas: “Vinga, dona, si és pels

molts kilòmetres per sondejar un artista. Això

vestits en un parell que te’n faces ja va

sí, com a reflexió s’ha de dir que de vegades

bé, i la meua dona et pot deixar un que no

EL CANET 177

Les comissions, sempre amunt i avall per a trobar una Fallera Major Infantil (Cullera, 2018). Foto: Vir Ruiz

gasta”, “no patisques, la beguda del sopar la

que seuen a la taula per escoltar com sona

posem de la falla, tu només hauràs de pagar

una percussió. Alguns membres del comité

la picadeta”, “xe! i com de bonic que és

de decisió de música són més durs que el

representar la teua comissió? Ara pots... igual

propi Risto Mejide en les seues valoracions.

altres anys que vulgues ja no...”. Ei, i a voltes piquen!

I ara ve un tema dels que em pilla ben de prop. El que teniu ara a les mans no naix

Bé. Ja tenim artista, tenim Fallera Major... i

del no-res, com supose que imaginareu.

ara toca donar-li un poc de ritme a l’exercici.

Fins a aconseguir que un llibret faller estiga

Toca buscar banda de música! Els anys en

imprés i en mans dels seus lectors, han de

què es canvia de banda són una autèntica

passar autèntiques odissees. I l’ordre dels

bogeria. Quasi totes estan ocupades

factors no altera el producte (mai millor dit).

durant la setmana fallera, i per això trobar

D’una banda, tenim els col·laboradors del

una colla de músics decent per a posar la

llibret. Amb els habituals o amb els canvia-

banda sonora de l’any... a vegades costa.

cromos –jo t’escric i tu m’escrius– no hi ha

És per això que algun any, a banda d’anar

problema, perquè saps que no et fallaran

amunt i avall per tot el territori valencià

i que tenen un ampli ventall de temes que

cercant poblets amb un grup que sàpiga

tractar, però... què fem quan volem donar-

tocar, també hem de fer autèntics càstings.

li eixe toc diferenciador amb experts del

Operación Triunfo, Factor X o semblants, són

tema a tractar en l’exercici en qüestió?

aficionats al costat de les comissions falleres

Això sí que és per a posar-se les mans al

178 EL CANET

Les comissions falleres es mouen amunt i avall per a obtenir les millors col·laboracions per al seu llibret (Cullera, 2014). Foto: JG Figueres

cap: correus, telefonades, missatges de

I acabant el repàs per tot allò que estem

WhatsApp, súpliques, i inclús algun suborn

disposats a fer els fallers per la nostra

amb alguna paelleta a la falla. Tot val per

comissió, arribem a l’avituallament. El bon

a arribar a aconseguir eixe article d’eixa

delegat de casal és capaç de recórrer tots

persona il·lustre. I després estan les baralles

els supermercats de la ciutat per tal de

amb la impremta: “Este preu és massa alt”,

trobar les millors ofertes en cadascun dels

“i si poses el paper mat, no quedarà millor?”,

productes. Les papes d’ací, els cacaus i els

“això són massa poques pàgines a color,

tramussos d’allà, els refrescs d’aquest altre

no?”, “necessite el llibre per a ahir que si no,

lloc i la beguda alcohòlica millor si la pillem

no arribe als premis de la Generalitat...”. I

d’este lloc que val uns cèntims menys. Una

parlant dels Premis de la Generalitat, i d’anar

oda a l’economia.

amunt i avall, jo soc dels romàntics que agafa el cotxe cada any per a presentar-me

Ja veieu, amics i amigues, prendre decisions

en la Conselleria i entregar el llibre en mà.

mai és fàcil, però als qui ens agrada el món

I no hauria de fer-ho, perquè arribes allí i

de les falles sabem que més val perdre un

veus el magnífic treball que fan la resta de

poc de temps en anar amunt i avall buscant

comissions, i la quantitat de pàgines que

la millor opció, que anar al més fàcil i

porten –que podrien falcar una taula ben

després penedir-se durant tot l’any.

coixa i competir amb el propi Ken Follet–, i se’t cau l’ànima als peus.

Qüestió de prioritats.

EL CANET 179

Hi ha més dies que llonganisses i més setmanes que botifarres Rosa Benet Carot Fallera de l’AC Falla el Mocador

iuen que un any té 365 dies, excepte si és any de traspàs; ja saben vostés que els anys de traspàs tenen 366 dies. I 52

setmanes, aproximadament, ja que 52 no és múltiple de 365, ni de 366. Després d’esta reflexió matemàtica (no podia començar d’altra manera), direm que els dies i les setmanes que té l’any, equivalen a la mercaderia que podríem torrar el dia de la plantà. Sí, unes 365 llonganisses i 52 botifarres. L’any dels components de les comissions falleres té un dia menys, per a nosaltres el 20 de març no està al calendari. I una setmana menys, la nostra benvolguda setmana fallera. Malgrat tindre un dia menys, i una setmana menys, vos contaré què som capaços de fer. Vostés poden pensar que els 364 dies de l’any, ja he dit que el 20 de març el dediquem

180 EL CANET

a meditar, pel simple fet de ser faller o

A les falles, es cuina 364 dies de l’any

fallera, els passem bevent i menjant. Clar

un projecte cultural, que inclou durant tot

que sí! Per això el meu pes no supera els

l’any xarrades de temàtiques diverses (mai

cinquanta quilos, i soc fallera trenta-cinc

no he escoltat una xarrada de com torrar

anys d’El Mocador, una falla que es planta

llonganisses i botifarres, però ho plantejaré),

a Sagunt. Serà que a la meua falla no es fan

tallers per a infants i majors, excursions

llonganisses i botifarres torrades?

culturals per conéixer millor el patrimoni valencià, i l’edició del llibret que es cuina,

A les falles es fan llonganisses i botifarres

maquina, pensa, redacta, revisa i maqueta,

torrades amb allioli fet en morter. Jo ho he

durant tot l’any. El llibret faller conté poesia

vist al Mocador fer el dia de la plantà des

satírica i lírica, articles d’investigació, sainets,

que tinc ús de raó. Però, sabeu que els fan

assajos, il·lustracions... Les falles l’utilitzen

a les botifarres i a algunes llonganisses?

com a vehicle de comunicació amb la resta

Un eix vertebrador... Un tema que vertebra

del món i és un gran defensor de la llengua.

el projecte cultural, solidari, igualitari i

Els llibrets de falla són tan fàcils d’aconseguir

sostenible de l’any faller. Eixe tall a la

com les llonganisses i les botifarres...

botifarra, i a algunes llonganisses, que fan

arriben a vosté, als habitants dels pobles

els fallers i les falleres perquè es torren bé

valencians, a la gent del Cap i Casal, ixen de

per dins, és cultura, és solidaritat, és igualtat

la província, i arriben arreu del món perquè

i és sostenibilitat. Però vosté, només veu la

molts d’ells els poden consultar en la web.

llonganissa i la botifarra...

Senyores i senyors, torrem llonganisses i

EL CANET 181

Hi ha més dies que llonganisses per a les activitats culturals del llibret, com la presentació del de l’AC Falla El Mocador de Sagunt (2017). Foto: Joan Castelló

botifarres un dia a l’any i repartim cultura

adapten a braille tota la cartellera i retolació,

arreu del món els 364 dies restants.

amb l’objectiu d’eliminar barreres per a les persones amb diversitat visual. Les falles

Les falles són solidàries, col·laboren amb

donen suport a la diversitat. Vostés pensen que

associacions fent donacions. Els fallers i

les llonganisses i les botifarres són inclusives?

les falleres donen productes de primera

Senyores i senyors: torrem llonganisses un

necessitat, menjar no perible, roba, joguets

dia a l’any però posem el nostre granet de

per a infants per Nadal. Inclús fem dotacions

sorra 364 dies de l’any perquè la nostra festa

econòmiques a este tipus d’associacions.

done suport a la diversitat i cada dia siga més

Però és clar, vosté pot pensar: les

igualitària i inclusiva.

llonganisses i les botifarres amb allioli, se les mengen els fallers, això no ho donen als

Però és clar, farem torrà de llonganisses

més necessitats.... Senyores i senyors: torrem

i botifarres sense beure una copeta de

llonganisses i botifarres una vegada a l’any i

vi, o una cerveseta, no? Les falles som

som solidaris els 364 dies restants.

sostenibles: reciclem el vidre de les ampolles de vi que bevem, les llaunes de cervesa,

Les falles són igualitàries i inclusives. Utilitzen

les tovalloles amb què ens torquem el poc

un llenguatge igualitari, no sexista. Algunes

d’allioli que ens ha quedat als llavis... Ahhh!

182 EL CANET

Hi ha més dies que llonganisses per a reciclar en l’AC Falla El Mocador de Sagunt (2018). Fotografies: Rosa Benet

I oblidava comentar que a més de reciclar,

tradicional valenciana, la dansà, els sainets i un

estalviem aigua en rentar les graelles de la

llarg etcètera, som partícips, pertanyem i som

torrà i fem un consum de llum sostenible.

capaços de fer una festa declarada Patrimoni

Senyores i senyors: torrem llonganisses un

de la Humanitat per la UNESCO.

dia a l’any però som sostenibles els 364 dies restants. Com ho fem? El vidre de l’ampolla

I que a més de fer torrades, llonganisses i

de vi al contenidor verd, les llaunes groc,

botifarres en la plantà amb allioli de morter,

el paper al blau i el que ens ha sobrat de

fem una festa solidària, inclusiva, diversa,

llonganisses i botifarres al contenidor marró.

igualitària, sostenible, cultural i en valencià. On valors com la germanor estan a l’ordre del

Potser, després d’estes línies, encara pot pensar

dia. I tot açò només es porta a terme d’una

vosté que els components de les associacions

manera: treballant.

falleres ens passem els 364 dies de l’any bevent i menjant. Està en tot el seu dret. En la

Li diré a vosté que, a mi, m’ensenyaren a ser

meua opinió, tenim més dies que llonganisses

fallera, i tan orgullosa estic jo de pertànyer al

i més setmanes que botifarres per fer-los

món de les Falles, com la persona que torra

canviar d’opinió, i demostrar-los que a més de

les llonganisses i les botifarres quan se li lliga

recuperar tradicions valencianes com la música

l’allioli en el morter.

EL CANET 183

Amor d’amo, aigua en cistella Pura Maria Garcia Poetessa

et aquí en aquell temps quan les bèsties ja parlaven i les persones callaven que hi havia un poble gran

on falleres i fallers ballaven en l’interior d’una cistella distinta, no de vímet, sinó d’aigua. La dansa que junts ballaven s’iniciava quan el foc s’engolia per març la falla. Cremada la seua feina, les il·lusions i els ninots, començaven a ballar sent el seu ball feina que cansa, però que als ulls de qui mira no era treball, sinó gràcia

184 EL CANET

amb què gaudir quan arriba

i els afalacs mostrarà...

la plantà, la desfilada, l’ofrena...

Construïen, sabedors,

Que bonic quan tot es veu

que les pròpies il·lusions

assegut a la cadira

es cremen, però no es veuen,

i és qui no fa res qui mira!

als ulls de qui passa i marxa

Vet aquí -continua aquest conte-

sense fer llar de la falla

que els fallers i les falleres,

o de comissions que van

com un déjà-vu perenne,

amb el pas d’or d’un egòlatra.

de nou la feina encetaven:

Moralitat d’aquest conte:

pensar amb un cap plural,

Feina amagada s’escorre,

on no cap però el cap mana;

en la cistelleta d’aigua,

fer desfilar el seu ingeni,

com escuma que vessa al mar

“poc i fum” a la butxaca

i les comissions no veuen

per convéncer l’artista

perquè... no volen mirar?

que les figures seran oracle per esbrinar quina falla els banderins

EL CANET 185

El pa de la veïna és medicina Tomás Palomares Coordinador del llibret de la Falla Reis Catòlics de Silla

quest refrany significa que, moltes vegades, s’aprecia més el que u fa fora de casa que en la teua pròpia. I des de

l’experiència pròpia, eixa sensació té dos variants, la que veus com s’aprecia el treball de la teua comissió en diferents aspectes, llibrets, presentacions, etc., per gent d’altres comissions de la mateixa població i fins i tot d’altres poblacions. La segona variant és quan veus que des de dins de la mateixa comissió es menysprea i no es valora la faena que es realitza i qualsevol cosa que facen les altres és millor. I començaré parlant de la segona variant, perquè pense que és la més frustrant, i no sé vosaltres, però jo preferisc deixar el bo per al final, tal vegada, perquè en aquest singular món de les falles en el qual estem involucrats (aquesta droga dura que ens atrau i sense la qual no podríem viure), hi ha

186 EL CANET

una organització on tots els socis i sòcies

Major és massa gran, que no se li veu, que

tenen els mateixos drets i obligacions, però

el llibret no el llig ningú i no cal gastar-se

que independentment del cens de la falla,

tants diners. Que ja veus l’altra falla ha fet

solament sol treballar activament i participar

una gran presentació, i que el llibret està

en tot el 10%-15% de la comissió. Si en

a tot color, que l’artista de la seua falla és

la teua falla treballa més gent d’aquest

millor, etc. Tot el de les altres li pareix molt

percentatge, sou una falla afortunada.

millor... que moltes vegades penses, si tot el de les altres et pareix millor... que collons fas

De la resta de la comissió que no participa,

ací? En fi, persones que ni fan ni deixen fer.

hi ha una gran part que li sol paréixer bé tot el que es fa, i de tant en tant fan crítiques

Eixa negativitat, eixos comentaris

constructives. Aquest tipus de faller o fallera,

desafortunats, poden afectar les persones

explicant-li bé les coses i sentint les seues

que sí que s’esforcen i treballen per fer

opinions, es pot aconseguir que es passe al

que la seua falla estiga el més alt possible,

percentatge de fallers que treballa.

sobretot els que s’acaben d’incorporar a aquest grup en tota la il·lusió, aquests

Però hi ha una altra part, que a pesar de

comentaris, els poden desanimar i fer que

no fer res, sempre li pareix malament tot el

perden eixes ganes. Les persones que

que es fa. Si hi ha poca falla, vol més falla;

ja portem molts anys treballant, tenim les

si fiques més falla, no en volia tanta; quan

esquenes més amples i no solem fer cas a

prepares la presentació, faces el que faces

eixos comentaris. I això és el que cal, no fer

no li agrada res; la butaca de la Fallera

cas als comentaris negatius; en les falles el

EL CANET 187

El pa de la veïna és medicina i, de vegades, no s’ha obtingut el premi volgut dins de la teua ciutat (Cullera, 2018). Foto: Joan Castelló

treball és voluntari, i sense cap remuneració.

faena s’aprecia no sols dins de la teua

Qui vol treballar, treballa, i qui no vol, no; el

comissió, sinó també fora.

que s'ha de tindre és un mínim de respecte per la faena que es fa, es pot donar l'opinió

Aquesta variant podem dir que és reafirmant,

de manera constructiva i amb ànim de

confirma que estàs fent bé les coses, i et

millorar les coses. Segur que qui treballa

fa pujar l'autoestima, sobretot quan els

agrairà eixos comentaris, però no tirar per

comentaris venen de persones que també

terra la faena de la resta.

treballen a les seues comissions i saben el que costa fer les coses. Inclús pot arribar a

Així que el que cal és valorar el que fem o el

tal nivell, que et proposen col·laborar amb

que es fa en la nostra comissió, pensar que

altres falles.

les persones que ho fan es deixen el seu temps lliure de família, amics, aficions, per

I el màxim grau d’aquest reconeixement

fer el que fan i és important que es valore

arriba quan unes persones totalment

el que fan. Segurament les persones que

externes a la teua comissió valoren i puntuen

s’esforcen valoren la seua faena i la faena

el teu treball, i el valoren i el puntuen per

de les altres comissions, ja que saben el que

damunt del treball d’altres comissions.

costa fer les coses. Els que no fan res, com

Quan es donen eixes circumstàncies, la

que a ells no els costa ni temps, ni esforç, no

falla obté primers premis en concursos que

aprecien la faena de ningú, però criticar sí

es treballen per la comissió, com el llibret,

que se’ls dona bé.

presentacions, cavalcades, teatres; veus el treball reconegut, i un estímul per a seguir

I ara ha arribat el moment de parlar de la variant positiva del refrany, quan la teua

188 EL CANET

treballant en la mateixa línia.

El pa de la veïna és medicina i, de vegades, s’ha obtingut millors premis a escala autonòmica que a escala local (València, 2014). Foto: Joan Castelló

I centrant-me en el llibret, que és on més

de llibret local, i finalment el colofó del

treballe jo a la meua comissió, encara pot

Premi de les Lletres Falleres, com va ser

donar-se la paradoxa que el mateix treball no

el cas de la nostra comissió l’any passat,

es valore igual en dos concursos diferents, i

on vàrem guanyar el 6é premi dels premis

segur que vos haurà passat moltes vegades

de la Conselleria (vam ser la millor falla

a més d’una falla de les que participem en

de Silla), el 3r premi a llibret de Silla, i el

els premis de la Conselleria i en els premis de

premi COMFET al millor contingut infantil

llibret local, que en Conselleria les falles del

a un llibret de falla. Aquest va ser un gran

poble tenen un ordre i en el concurs local tenen

exemple del refrany de què parlem, on

un ordre totalment diferent. Els criteris no solen

ens apreciaren molt més en els premis

ser els mateixos, però resulta molt estrany que

autonòmics que en els premis locals.

la falla que millor premi obté en la Conselleria, no guanye a la seua població, i al final analitzes

Així que com a conclusió d’aquest article,

criteris d’una part i d’altra i tractes de ser

el que diré és que si treballes en la teua

objectiu per a veure com es valoren les coses,

comissió, treballa amb il·lusió, fes el que

i revises actes, i com més voltes li pegues,

cregues convenient, no faces cas als

menys entens eixes contradiccions que es

negatius que estan sempre criticant, i amb

donen alguns anys estranys.

perseverança i paciència, treballa, que el reconeixement arribarà, encara que siga per

I així et ve primer l’alegria del premi de la

part del veí o de la veïna.

Conselleria, després la desil·lusió del premi

EL CANET 189

Tenir poca espenta vist com a un art de l’escaqueig Miguel Ángel Martínez Tortosa Faller de La Malva, sempre crític i inconformista

om sempre, o com quasi sempre, El Canet i Juan Gabriel no anaven a ficar-m’ho fàcil. El tema, sí senyor!, “la paremiologia en clau

fallera”; és clar que vaig començar a pensar en veu alta i intentar esbrinar que volia dir allò. Vaig parlar amb mi mateix, cosa que faig sovint, amb veu alta, intentant traure conclusions i en clau d’humor em va vindre aquest pensament: “pare a mi o m’agrada la lògica o no?”, i vaig veure que aquesta parauleta, el bo de Juan Gabriel l’havia rebuscada. Per tant, vaig haver de reóorrer al vademècum dels valencians, el diccionari de l’AVL, i aquesta locució és simplement la definició de com podem aplicar frases fetes i refranys al dia a dia faller. A mi, aquest bon home que teniu en la falla m’ha assignat el refrany “Tenir poca espenta”. El tema en concret seria molt fàcil de posar negre sobre blanc en un paper, ja

190 EL CANET

que en cada faceta, negociat, delegació, subdelegació, càrrec o vocalitat (aquells que tan sols volen ser vocals) d’una falla o Junta Local abunden en bandades aquells que tenen poca espenta, perquè diuen que com menys obris la boca, menys has de fer i treballar. Els podríem dividir en diverses classes; els qui van a la falla de costum però, acostumen a tenir mals costums, ja que no alcen el braç ni per a dir que els ha tocat un bingo. Els qui tan sols van tan sols els dies de falles i és clar, s’han de beure a glops la quota; això sí, se’ls reconeix perquè són aquells que en acabar de sopar no es lleven ni la cadira. Després estan els que es fan els despistats dient que fa poc de temps que “estic a la falla i encara no sé com va això”; alguns d’aquests tenen ja el Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer. I ja per últim, els qui prenen la decisió per voluntat pròpia.

EL CANET 191

Tindre poca espenta és observar mentre que aquestes persones posen la gespa del monument faller. Plantà d’Al So del Circ Faller, de Jordi Carrascosa (Falla El Canet de Cullera, 2018). Foto: Vir Ruiz

En aquest article pseudocientífic basat en l’empírica fallera, és a dir, únicament en l’experiència o en l’observació que tenen els 41 anys que soc faller d’una comissió, puc afirmar que he tingut al meu abast i fins i tot aguantar de manera estoica, gent a la qual per a pertànyer a una falla se li hauria de fer una prova d’accés; no totes les persones valen per a viure en societat. Anem ja amb els qui tenen poca espenta i utilitzaré tot un seguit de dites i refranys valencians per tal de definir a aquells o aquelles que han agafat el sentiment de fer el mínim esforç possible per tal d’anar passant els anys i omplir el seu historial amb un bagatge neutre, que és una manera elegant de definir els malfeiners. Començaré dient que els de la poca espenta solen vindre “a l’hora dels senyors”, més tard que els altres, quan les taules ja estan 192 EL CANET

Té molta espenta per a fer crítiques falleres, i també per a donar-ho tot quan toca festa (Cullera, 2018). Foto: JG Figueres

posades, les banderes penjades, la falla

Quan guaites l’horitzó de la gent treballadora

plantada, el carrer agranat... Si normalment

en una comissió, a aquests se’ls ha de cercar

i per una circumstància mai esperada per

“a amagatons”, és dir ben ocults o amagats.

ells els trobem al mig d’un embolic de feina, aleshores “agafen el pallet i les eines” i fugen

Però hi ha un moment en el qual la tronada

a resguardar-se fins que passe la tronada.

els pilla desprevinguts i no hi ha manera de fugir del temporal, és quan “a boca de canó”

El seu caràcter els defineix com a “més

es troben en el lloc inoportú i en un moment

beneïts que un pa de munició”, allò que

fora del seu domini; aleshores, “a bacs i

diríem beneitons o amb patxorra innata. Ara,

redolons” han de tirar una maneta fent feina i

en les tasques inherents a la marxa de la

maleint el fet.

festa, saraus i revetlles, són especialistes en “estar fins a altes hores de la nit” guardant

Hi ha vegades que la directiva recorre a

gravetat en el gest o en el comportament i

algunes d’aquestes persones, perquè creuen

ficant-se “a aixopluc” de la directiva per tal

que poden ser valuoses en un càrrec en

d’evitar qualsevol ordre inoportuna.

concret; al cap de poc de temps comproven com s’han equivocat i diuen “a bon gat

També se’ls identifica perquè “a mig de

hem encomanat el formatge”, ja que li han

taula, poca paraula”, ja que en una menjada

encarregat una cosa a una persona que no

en companyia no convé xarrar massa i sí

és de fiar i que probablement farà mal ús de

dedicar-se a menjar i “acaben primer el pa

la concessió.

que la gana”. EL CANET 193

Tindre poca espenta és no voler innovar en alguns aspectes de la festa fallera. Concepte, percepte i afecte, d’Alfredo Ruiz (Falla Mossén Sorell-Corona de València, 2008). Foto: Joan Castelló

Hem parlat en l’article d’aquelles persones

nostre peculiar món. Aquesta reflexió ve arran

que no tenen espenta, però hi ha un fet que

d’una columna periodística que vaig llegir en

agreuja molt la situació i és quan “aquell que

la qual es criticava els mitjans de comunicació

no tira del carro” és el mateix president de

per encetar enquestes o quinieles sobre

la falla. Sí, no rieu, que n’hi ha més dels qui

l’elecció a candidates a Fallera Major de

creieu i de segur que esteu pensant en algú.

València. La qui escrivia l’article era dona i es queixava amargament que a pesar de

En fi, “a mal que no té remei, el millor és tenir-hi

totes les conquestes fetes en l’àmbit social,

seny”, i això és el que tenim els qui sentim en

es preguntava si era necessari continuar

els nostres cors les obligacions com a fallers i

amb “l’exposició de carn”, amb passarel·la

ens besem l’escut com fan els futbolistes.

inclosa, en l’elecció a corts d’honor o Fallera Major de massa localitats que plantem falles.

Però no seria just en aquest article si no

Perquè per a triar presidents o presidentes de

abordara la faceta autoreflexiva, com si

Juntes Locals Falleres no passa el mateix? Us

nosaltres no haguérem caigut mai en el

imagineu que passaria si per a fer aquesta

segon, per ordre, dels pecats capitals: la

elecció hagueren de passar per la passarel·la,

peresa fallera.

en pantalons curts, mostrant cametes i un altre dia vestits de faller? Em negue a seguir mirant

Els fallers, i quan dic els fallers dic tots,

com han de passar les candidates a Falleres

homes i dones, ens consta molt avançar en

Majors de qualsevol localitat per davant d’un

innovacions dins de la festa; trencar motles

jurat i que el masclisme continue amagat

no és una qüestió massa senzilla dins del

sense que ningú faça res per canviar o

194 EL CANET

Tindre poca espenta es seguir fent passarel·les per triar una Fallera Major? (2013) Foto: JG Figueres

innovar. Estem al segle XXI i vull que la meua festa siga compromesa, amb igualtat d’homes i dones, on el respecte i el seny predomine per damunt de massa postures viscerals. Els fallers i les falleres en aquest fet “tenim poca espenta” per a canviar, potser perquè com he dit abans, com menys obris la boca, menys has de fer i treballar. “No tirem del carro”, ens agrada que ho facen altres, potser perquè quan veiem un problema d’aquesta índole “agafen el pallet i les eines” i ens anem xiulant i mirant a un altre costat. En aquest tema arribem “a l’hora dels senyors”, “acaben primer el pa que la gana”, som “més beneïts que un pa de munició”, i “al gat que hem encomanat el formatge” no és l’adequat. La poca espenta no és innata d’aquell que no treballa, també del qui no pensa, s’implica, aporta, suma... Per tant, “aquells que no feu, almenys deixeu fer”; ah!, i no critiqueu tant.

EL CANET 195

Enviar a fer la mà com a remei contra la tensió fallera* Juan G. Figueres Hernández Coordinador d’aquest llibret * «Aquest article ha participat en el VIIIé concurs d’articles de llibret Falles 2019 organitzat per la JLFC sota el patrocini del Molt Il·lustre Ajuntament de Cullera».

s fantàstic enviar a fer la mà qualsevol cosa o qualsevol persona!! I no em podeu negar l’evidència, ja que l’eixida d’aquesta

frase feta des de les cordes vocals d’una persona es produeix quan aquesta està farta o, dit d’una altra manera, fins al seu òrgan reproductor. Això sí, una vegada es pronuncia, sembla que et quedés ben a gust, ja que és una descàrrega d’adrenalina. Ves-te’n a fer la mà!! És una gran sensació i, de vegades, actua com a substitutiu d’altres frases més malsonants i que no s’haurien de dir i que poden produir trencaments d’amistats, per tant, és una frase feta que podríem anomenar d’ús terapèutic. El món faller no és alié a l’hora d’enviar a fer la mà, i tal com podreu observar als següents exemples, és un dels camps on s’utilitza aquesta frase tan reconfortant per a l’ésser humà.

196 EL CANET

Per exemple, entrem en una situació en la

fallera vol bufar-se perquè li dona la gana i

qual un faller vol rendibilitzar la quota d’entre

trobem al directiu que està a tota hora dient-li

300 i 500 € que et costa ser faller... Com

que no faça açò o allò, l'individu en qüestió,

ho fas? Doncs fent règim un mes abans de

com podeu imaginar, acaba enviant-lo on ja

Falles per tal de preparar el teu estómac i

sabeu...

l’intestí per a un inigualable ritme de fartades acompanyades de litres de cassalla. Tot això

Quan ens convertim en directius d’una

a un ritme vertiginós que produeix agafar,

comissió fallera, espècie en perill d’extinció

quasi sempre, una bona gatera que et fa

pel que anomenaré a continuació, arribem

que el comportament puga variar segons

a cansar-nos per moltíssimes raons. Si fas,

els dies: uns dies t’enfades, altres et pega

perquè fas. Si no fas, perquè no fas. Si fas

per xarrar, altres et quedes dormint en una

molt, és massa. Si fas poc, no fas res. I ara,

cadira del casal, altres fas el pallasso, i altres

que fem? Quan fas una cosa, mai sol estar

et converteixes en el plom de la falla que

bé. Si plantes un gran monument d’una gran

tots van fugint perquè eres més pesat que

qualitat, estàs fent-ho molt malament, ja que

una vaca en braços. Quan intentes llevar-

els diners s’haurien pogut destinar a caixes

te a aquest personatge de damunt, que és

de cassalla perquè tots acaben panxa cap

el que fas? Doncs, enviar-lo a fer la mà. Sí,

amunt cada dia. Si els destines a beguda,

o no? De tota manera, i relacionant-ho una

sobra una quantitat exagerada d’alcohol,

mica amb aquest tema, si un individu de raça

aleshores podries haver-ho invertit en uns

EL CANET 197

Enviar a fer la mà a alguna persona és freqüent mentre que estàs fent el llibret? És probable... Mostra de Llibrets (Gandia, 2017). Foto: JG Figueres

quants ninots per a la falla. Per tant, de

les banyes? La resposta és variable, ja que

vegades arribes a pensar que els individus

depén de la paciència de cadascú, encara

de torn no els regaren quan eren menuts,

que, la resposta normalment és la següent: si

aleshores, per no discutir, acabes enviant-los

no t’agrada, l’any que ve ho fas tu, i si no, ves-

a fer la mà, encara que per dins els enviaries

te’n a fer la mà!!

encara més lluny. A més, amb l’àmbit extern de les comissions Si fas un llibret i sols té dues pàgines de

falleres, podem enviar a fer punyetes a tot el

fotografies i el faller de torn no apareix (quan

que ens passe per davant com, per exemple,

t’has passat tot el maleït any pregant pel

a comissions que qüestionen si fas les coses

grup del WhatsApp que, per favor, enviaren

dins de les normes o no (quan lluites per

fotografies originals per correu electrònic), no

premis, bàsicament), on és freqüent enviat

té trellat el llibret, a pesar d’haver aconseguit

a fer punyetes a algú, més que res perquè

un podi a València, un premi a Cullera, el

moltes vegades apareixen actes de gelosia

premi de la portada, dues-centes nominacions

entre comissions. —“Tu has pogut fer això i

als premis de les Lletres Falleres i els elogis

jo per què no?”— Si no has pogut, serà per

per part dels col·laboradors que, any rere any,

algun motiu, tot menys reflexionar (mentre

es gasten diners fent-te publicitat o perden el

que l’envies mentalment a fer la mà).

temps escrivint-te grans articles. Com no ha aparegut la fotografia dels collons, el llibret és

Amb el veïnat passa el mateix, ja que és

un femer. Aleshores, amb aquest panorama,

incomprensible que, a les sis de la vesprada,

el faller de torn té ganes de seguir trencant-se

els veïns es queixen perquè quatre pobres

198 EL CANET

Si un veí es queixa de no poder escoltar tranquil·lament la televisió perquè els xiquets juguen a la vesprada al carrer, no l’enviarieu a fer la mà? (Cullera, 2013) Foto: JG Figueres

xiquets juguen al carrer durant la setmana

per part dels fallers no té sentit; si el treball

fallera perquè no poden escoltar el que diuen

de l’artista no és apreciat…, és a dir,

els llicenciats de la vida que fan possible una

innumerables situacions que poden donar

de les aberracions més grans que tenim de

lloc a un encreuament d’opinions que tenen

la nostra societat actual: el Sálvame Deluxe.

totes les paperetes per enviar-se mútuament

A qui li ho contes, no s’ho creu. Però on

a fer la mà. Què vos he de contar?

hem arribat? Sembla mentida que aquestes persones s’hagen criat en l’època en la

Hi ha moltes més situacions. Tal vegada,

qual els xiquets eixien al carrer i no estaven

podria fer una trilogia de llibrets sobre aquest

tancats a casa amb les videoconsoles i els

tema, però no ho faré. Sols volia comentar-

mòbils. En el moment, el que penses és

vos situacions que, de vegades, acaben

començar a tirar masclets sense parar i si

sent frustrants per als diversos col·lectius

cal, enviar-los a fer la mà, ja que és l’època

que formen part del món faller i que, moltes

fallera i són quatre dies.

vegades es poden solucionar amb calma i parlant les coses. Enviar a algú a fer la mà

També són freqüents els enviaments

de mala manera o amb males formes pot

exprés amb destinació a fer la mà entre

comportar situacions desagradables. Espere

comissions i artistes fallers i motius n’hi ha

que m’hàgeu comprés… No? Doncs, ja

uns quants: que la falla no estiga ben feta,

sabeu... A fer la mà!

si no s’ha plantat l’acordat en el contracte, si la comissió paga a deshora, si no s’apuja el pressupost a l’any vinent, si la critica,

EL CANET 199

El canvi climàtic faller (vist per un president moll que creu que està amb l’aigua al coll) Josep E. Gonga Poeta

l món faller és erràtic, cavil·lava un president, ha patit un canvi climàtic i el que abans era estàtic

sempre està en moviment. Això deia un president als fallers en reunió de manera vehement, paraules d’oratge dolent usava per a l’ocasió. És una pertorbació el que costa el monument, provoca una inundació que ofega la comissió i l’endeuta de valent.

200 EL CANET

Hi ha perill de fort vent en la despesa del llibret, pot tombar en un moment i sense cap mirament, el pressupost que havíem fet. Un front actiu ha desfet

Tant de fenomen inusual

la pirotècnia i el foc,

és pel canvi climàtic faller;

la mascletà i el masclet;

l’oratge, abans primaveral,

la factura del coet

ara és un clima anormal

ens ofega a poc a poc.

que ens porta al desesper.

Ens donarà un bon toc

Una pedregada va ser

una àrea d’altes pressions,

per a les falles, la crisi,

la música ha entrat en joc

a les quotes va desfer,

amb demandes fora de lloc

la loteria va malfer

que costaran dos renyons.

i els baixa tot benefici.

Una borrasca amb trons

Potser es queixa per vici

és el cost del nostre casal

el president bocamoll,

en aigua, llum i altres raons,

però sol ser un suplici

i més si reservem fons

qui mana en un exercici

per a la carpa anual.

que acabe amb l’aigua al coll. EL CANET 201

202 EL CANET

l fet de pescar vol mĂŠs cap que mans... Com les activitats falleres

Fallera de Soca-rel Merche de la Guia Fallera

aig nàixer el 18 de març de 1992, ennuvolat, plovisquejant i amb la brisa característica del mes de març.

La meua mare va acudir a l’hospital amb els monyos posats, i tenia molt clar que no s’havia de despentinar, ja que segurament era una falsa alarma i encara li donaria temps a acudir a l’ofrena. Però no va ser així, les contraccions eren reals i a les 17 h, quan en la falla es concentraven per a formar les files de l’ofrena, naixia jo. Encara que va haver alguna discussió, acabaren posant-me Amparo, per això que, en nàixer el dia de l’ofrena a la Verge dels Desemparats, no podia dir-me d’una altra manera.

204 EL CANET

En el meu primer any de vida vaig acudir a tots els actes propis d’una fallera d’una gran comissió, sense importar l'edat, i vaig participar en el dia de Sant Joan, en l’elecció i proclamació de les falleres majors de la meua falla... També vaig eixir en el playback com a corder de llet, i fins i tot en el pessebre vivent vaig fer de Jesuset. Per a la presentació, la meua àvia em va fer el vestit més bonic i envejat de totes les xiquetes, no podia ser menys, la neta d’Asunción portant les seues millors gales. I així van transcórrer els meus primers 8 anys, fins que un meravellós 15 d’abril de 2000 em van triar Fallera Major Infantil. No sabeu l’alegria en la meua família, tant per als Llorens com per als Bernat, la primera neta de tots dos costats, Fallera Major Infantil de la comissió.

EL CANET 205

Des de ben menuda, aquesta xiqueta és fallera de soca-rel (Cullera, 2018). Foto: JG Figueres

Si la meua àvia Asunción em feia un vestit, la meua àvia Paquita em comprava l’adreç. Si el meu avi Pascual triava el millor fotògraf del barri, l’avi José s’encarregava de triar el millor saló per a l’exaltació. No puc oblidar a tots els meus tios i ties, que es van encarregar de dissenyar el millor programa de l’exaltació, el més complet i amb els millors col·laboradors per al meu llibret. L’elecció de la banda, els regalets per a les meues falleres, els regals per al meu president infantil, el meu amic Xavi, i la meua Fallera Major i President. En fi, un tragí i una il·lusió per a tota la família. Fins i tot el meu germà Ximo va estrenar un vestit, ja que seria el qui portaria la banda. I com a fallera de soca-rel, no falte a cap de les presentacions a les quals estàvem convidats, sempre amb el meu millor somriure i per descomptat sense queixar-me de dolor de peus ni dels monyos.

206 EL CANET

Si eres fallera de soca-rel, a curt seràs Fallera Major Infantil (Cullera, 2017) Foto: JG Figueres

I arriba la setmana gran i ací sí que ho vaig

A l’hora de dinar en la falla, endevineu que

donar tot. Si la despertà era a les 8 h, jo a

hi havia per a menjar? Paella. Sí, un gran

les 7.45 h ja estava en la falla, amb la meua

plat que a tots els xiquets ens agrada. A la

caixa de fusta per a ficar els petards, que

majoria sense verdura, però amb pollastre i

el senyor Ramón ens repartia en la porta

molt d’arròs.

del casal. A les 8.10 h ja no en quedava cap. Encara teníem forces per enviar coll

A la vesprada, obeint ordres de les

avall aquella xocolatada que feia la senyora

delegades d’infantils, era el moment de lliurar

Carmen i aquells bunyols elaborats per la

les insígnies als nous fallers/es i d’arreplegar

senyora Matilde. Tots dos per a xuclar-se els

el ninot de l’exposició per a col·locar-lo en la

dits.

nostra falleta infantil, ja que l’artista ja estava preparat per a plantar-la.

Sense deixar passar el temps, havíem de tornar ràpidament a casa per a agafar els

Col·locat el ninot, la gespa i les pedres que

trastos i anar a la perruqueria d’Anna, ja

formaran el meu nom, ens va tocar fer el

que en ser Fallera Major Infantil, no estava

berenar/sopar, oferit per mi per a tota la

bé que em pentinara ma mare, calia lluir-se,

meua comissió. I després, a dormir, que

perquè a les 12 h començava el passacarrer,

demà prompte passarà el jurat, i tant Ximo

i de totes les balconades treien el cap les

com jo hem d’estar vestits de valencians per

amigues de les meues àvies, per a veure

a acompanyar-los i explicar-los l’argument de

com estava de bonica.

la nostra falla.

EL CANET 207

Una xiqueta és fallera de soca-rel si viu l’ofrena intensament (Cullera, 2017). Foto: Theo Kjuipers

El dia transcorre amb nervis, perquè al

El gran dia ha arribat, l’ofrena, dia en el

voltant de les 18 hores ens reunim tots en el

qual estrene un gipó de màniga llarga, la

casal per a posar la televisió per a veure i

mantellina de l’àvia, el millor ram de flors a

escoltar els premis. Hem tingut premi, i açò

joc amb el color del meu vestit i el medalló

significa que demà anirem a la plaça per a

de l’altra àvia. Perquè si en les noces està

arreplegar el nostre palet. Segon premi de

el ritual d’”alguna cosa prestada, alguna

falla i primer d’Enginy i Gràcia. Mare meua,

cosa usada, alguna cosa nova i alguna cosa

dos palets!

blava,” les falleres majors també tenim el nostre ritual, “la mantellina d’una àvia, un

Recollits i posats a la vista de tots, ens preparem

poc de l’adreç de l’altra àvia, estrenar el gipó

per a la nostra primera discomòbil infantil. Tot

de màniga llarga, portar ous a les clarisses

el casal per a nosaltres, i cap major mirant.

perquè no ploga i un llaç roig per a tenir

Acabem esgotats i a dormir, ja que demà és

bona sort". I per descomptat, tot açò ho vaig

l’ofrena i hem d’estar descansats, ens toca de

complir.

vesprada i segons diuen “som xicotets”.

208 EL CANET

Encara que arribe la cremà, les Falles tenen 365 dies per a una fallera de soca-rel. Cremà de La llegenda de la tradició viva, de La Comissió (Falla El Canet de Cullera, 2017). Foto: Vir Ruiz

L’endemà el gran dia dels xiquets, hi

convertirà en cendres la nostra magnífica

va haver concurs de dibuix al matí, i a

falla. I amb açò no acaba tot, no, perquè

la vesprada, mags, pallassos, inflables

una fallera de soca-rel està ja preparada

i berenar del Burguer. Què més es pot

per a iniciar un nou exercici, preparada

demanar?

per les despertades, esmorzars, menjars, recollides de premis, ofrenes, jocs infantils,

Però, sense adonar-nos, ha arribat el dia de

passacarrers, discomòbils...

Sant Josep. Al matí missa, i en acabar el passacarrer, imposició del corbatí al nostre

Perquè una fallera de “pur cep” no deixa de

estendard, encendre l’última mascletà i

ser fallera ni tan sols a l’agost, perquè ja es

preparar-nos per a la cremà.

prepara per a gaudir de la millor festa del món, perquè s’és fallera els 365 dies de l’any.

És el dia que cap de nosaltres vol que arribe,

I si en la meua falla no hi ha actes, acudisc

però sí que ho fa i no queda més remei que

a la falla del costat i compartisc amb ells les

preparar-nos per a prendre la metxa que

seues activitats.

EL CANET 209

Quin és el teu taló d’Aquil·les? Paloma Roig Serra Mestra i fallera

quil·les, guerrer espartà, va acabar morint en descobrir el seu punt dèbil, la seua debilitat. Una fletxa va fer falta per a acabar amb ell.

Com tot faller, i fallera al meu cas, tenim una debilitat, un taló d’Aquil·les. Molts no sabem quin és fins que van passant els anys, canvien les modes, la societat avança... I un dia obrim els ulls i el tenim davant. Altres, el tenim present des que tenim ús de raó. Aquests punts febles, que tenim com a fallers, els podem trobar a totes les vessants de la nostra festa. La indumentària, la cultura festiva, el foc, el soroll dels petards, la falla, els casals... Existeixen tantes vessants com persones al món, és a dir, moltes, i aquestes es poden distribuir de diverses maneres. Hi ha tota mena de fallers. Fallers per als quals la falla és el seu principal motiu de

210 EL CANET

festa, l’eix de tota festivitat, i volen plantarne una, siga com siga, original, amb sàtira, crítica, enginyosa, atractiva, moderna o tradicional. Aquests, no accepten una falla deixada, sense cuidar, on la comissió no s’integre amb el projecte que planten enguany. No pensen a plantar falla sense el seu punt còmic, donat per sabut amb la ja esmentada sàtira, crítica i per l’enginy que les caracteritza, o les hauria de caracteritzar, no? Perquè, què són les Falles sense això? A més a més, aquest tipus de fallers des de l’1 de març, no dormen. Són els típics que es passen les 24 hores pendents de les xarxes socials per estar avisats en tot moment de les peces que van omplint les diferents places del poble o ciutat. Són els fallers que saben quan mesura el carrer per veure si cap o no la falla, es coneixen les empreses de transport, i fins i tot, controlen el preu dels sacs d’arena. Aquests, defenen la falla sense tanques altes que dificulten

EL CANET 211

El taló d’Aquil·les de molts fallers és el monument. Taller de Jordi Carrascosa (Alzira, 2017). Foto: JG Figueres

la visió i les corresponents fotografies, que després podran gaudir a totes les pàgines o grups de Facebook i, inclús si tenen sort, a algunes revistes del seu estimat món. Són els típics que durant l’exercici faller van, almenys una vegada al mes, al taller per controlar que l’artista en qüestió està treballant amb la seua estimada falla, i va avançant. Que avance per a ells és el més important. Per què i si el pilla el bou? En poques paraules, són els mal anomenats “monumentalistes”. Bé, crec que com ja us haureu adonat, el taló d’Aquil·les d’aquests fallers és la falla. Per altra banda, trobem els fallers indumentaristes. Aquests són els que es pesen que saben més que el Papa sobre la indumentària valenciana i aquesta és la seua debilitat. Coneixen a la perfecció la “vertadera” indumentària, i s’espanten en veure innovació i originalitat pel que fa als jupetins, saragüells, faldes, monyos...

212 EL CANET

El taló d’Aquil·les de les Falleres Majors sol ser la indumentària (Cullera, 2018). Foto: JG Figueres

Si veuen una foto d’alguna cosa que per

panderola, perquè no estarà a la moda! Per

a ells està malament i no accepten, són

no parlar d’allò què pensen de la banda o

capaços inclús d’anar i denunciar-ho a la

de la caramba... un monyo o tres monyos... o

Junta Central Fallera i si fóra necessari,

el tema actual del Faller Major! Millor amb la

anirien fins a la policia, o inclús portarien

boqueta tancada, per si entren mosques...

aquest tema al Suprem d’Indumentària Valenciana. Ells van molt més enllà. Això

Pel que fa al taló d’Aquil·les d’un nou grup de

si, quan les dones porten tres monyos, les

fallers, podem parlar de la pólvora. Aquests

ratlles del cabell i les ones han d’estar ben

són els amants del soroll, del foc, dels

fetes, i sempre que hagen de vestir-se de

petards, de la mascletà a les dos en punt amb

valenciana, no de fallera per descomptat,

una cerveseta a la mà, dels castells de focs

van a les millors maquilladores d’avui en

d'artifici... Podríem dir que són els que al llarg

dia, perquè les deixen com un pinzell. Si

de l'any, quan veuen una mascletà a la ciutat

no, no es veuen afavorides... Igualetes als

o al poble diuen la típica frase de tot faller, “hui

nostres avantpassats... Per no parlar de la

fa dia de Falles”. Per a ells, només existeix

indumentària masculina, que ara està tan de

la pólvora. Alguns s'han plantejat crear una

moda, on actualment podem veure xiquets

colònia, un perfum, amb aquesta olor. "Eau de

amb barret de copa. Molt valencià, clar que sí.

pólvora" seria el nom per a comercialitzar

Una de les coses que hem de tindre clares, és

la fragància. A més a més, estan totalment

que els homes han d’anar amb el cap tapat.

al dia amb els cursos, i recursos, per poder

Per respecte, o això diuen. Per la verge santa,

tirar tota mena de petards i participar en

que ningú pense ficar-se un vestit negre de

qualsevol espectacle pirotècnic. Els fallers

EL CANET 213

El taló d’Aquil·les de molts fallers són les activitats culturals. Presentació del CD de pasdobles fallers (Cullera, 2017). Foto: AC Falla Xúquer

petarders poden deixar-se un sopar a la falla a

han vist una partida de pilota al trinquet

mitges, o directament no acudir, per tal d’anar

més famós i després han pegat un mosset

a veure els castells de focs d’artifici de la

d’embotit amb allioli. Ah! I el dijous és un dels

setmana fallera. Ah! I ja no sols són experts en

dies marcat en roig al calendari. Els famosos

diferenciar i conéixer tota classe de petards,

“dijous de canal”, on van els més artistes

sinó que també coneixen a la perfecció els

per veure els grups de playback de les falles

noms de les pirotècnies que tiren a la plaça

de la rodalia. Aquests són els coneguts

major del poble o de la ciutat i a la resta de

com “frikisfallers”, els quals van a concursos

demarcacions falleres.

per assabentar-se de qui és el que sap més de Falles, com si de veritat això tinguera mida.

Trobem també els fallers cultureta. Aquests són els que estimen per damunt de tot la

L’últim grup de fallers i falleres que m’agradaria

cultura festiva. És el seu taló d’Aquil·les. Van

destacar són els coneguts casalers. Aquests

totes les nits de la tardor a veure les obres,

fallers són la caverna de la falla, de la comissió.

inèdites o no, de teatre faller, recopilen

No perceben un divendres sense sopar de casa

tots els llibrets de falla possibles per tal de

al casal, amb la corresponent partideta de truc

llegir-se articles, versos, guions de falla...

i el gintònic o la cassalleta a la mà. A aquests

Aquests fallers investiguen i sempre estan

els és igual com siga d’alta la falla, si la Fallera

en un procés continu de formació festiva. Els

Major porta un monyo o va de color groc, si

diumenges de matí acudeixen a la plaça de la

l’artista ha fugit, com és la portada del llibret

Verge a veure els tradicionals balls al carrer,

d’enguany, i inclús si s’ha canviat de president

i si abans han pogut alçar-se dels llençols,

a la falla. Ells pensen només en tot allò què

214 EL CANET

La festa també és un taló d’Aquil·les dels fallers. Casal de l’AC Falla El Canet (Cullera,2018). Foto: JG Figueres

va debades. Per la face. Si no, no els veuràs per la falla. Veuen la paraula “gratis” i es llancen com vertaders depredadors. Els fallers casalers només volen que coses gratis i festa, i són capaços de perdre’s la plantà de la falla per estar ballant, cubata en mà, el Follow de Leader, el Coyote Dax i inclús el Fliying Free per tancar la nit. Ells passen olímpicament dels passacarrers, d’anar a la recollida del premi, de les activitats solidàries, fins i tot de la nit de la cremà, on podem veure com alguns, després de tres nits intenses de festa, encara tenen ganes de més i fan el possible per aconseguirho. Crec que està clara la seua debilitat, no? No fa falta dir més. Són uns gorreta. Al món faller hi podem trobar monstres a tots els seus vessants. Persones que són capaces de tot pel seu taló d’Aquil·les. Només cal mirar al nostre voltant i quedar-se observant... I per a tu, quin és el teu taló d’Aquil·les?

EL CANET 215

Més coent que un all Xavier Campillo Assagista

o trobareu, fullejant diccionaris a l’ús, l’exacta definició del que significa per a nosaltres la locució col·loquial “més coent que un all”,

i menys encara eixa expressió aplicada al món faller. Uns diuen que qui és “més coent que un all”, és el presumptuós; d’altres, el passat de moda, i en fi, alguns pensen que qui va bufat o cabrejat eixe justament és el que va “més coent que un all”. Pot ser. Però ací el que ens interessa és com qualificar qui és, o qui està, “més coent que un all”. Jo diria d’entrada que és el cursi o de mal gust en un cas, o en l’altre qui se’n va dolgut per qualsevol causa. En el nostre col·lectiu faller fem servir l’expressió “més coent que un all” quan algú és tan cursi com el mantenidor de la Fallera Major, al qual li escoltem dir a viva veu que la xica és “flor de gessamí, coloma polida infosa de gràcia tota ella, bonica bellesa

216 EL CANET

encarnada, finor de marfil, galana...”, quan,

mida d’un ou tallades a mil cares; el televisor

en realitat, la Fallera Major és un “card” i més

amb tapet de punt de ganxo al damunt, amb

lletja que pegar-li a un pare, pesa més de

un bouet de plàstic recobert de vellut negre

deu arroves en canal, i estufa a tot Crist quan

amb banderilles; la marededeu de Fàtima

es relaciona amb la comissió. Diríem que el

també de plàstic i de les que fan llum; una

discurs ha sigut “més coent que un all”. És a

sevillana amb un ull tort vestida de tela roja a

dir, no n’ha encertat ni una, se n’ha passat.

topos, i la foto color sèpia, d’ell mateix, quan va fer la mili a Paterna, sostenint amb orgull

“Més coent que un all” és el president de la falla

un fusell sense bales.

quan, a casa estant, viu estoicament en la saleta decorada a la moda minimal, sense utilitzar

Al conjunt hi ha més, perquè imagineu-vos

altres parts del pis, de tal manera que quan rep

cadires altes de reixeta dures i incòmodes,

la junta de la falla durant l’any per qualsevol

i sofà de domàs groc, un pèl faraònic. Tot

qüestió de tràmit diu: “Passeu al menjador!”.

“més coent que un all”. Oblidava el quadretapís, que presideix l’estança i mostra un

I el menjador, tancat sempre, és com un

cérvol immens assetjat per cinc gossos, la

museu del barroc, els mobles —treballats a

qual cosa ja és prou coenta “per se”.

mà amb espills per arreu— encara fan olor de vernís quan els té ja fa quaranta anys,

El faller essencial i imprescindible, per altra

l’estil general és el de Maria Castanya; la llum

banda, eixe que igual reparteix el cartró

del sostre és una barroquíssima mostra de

de la falla, que distribueix la loteria, que

la coentor a llàgrimes i boles de cristall de la

coneix com ningú el taller de l’artesà faller

EL CANET 217

encarregat de realitzar el monument, i que

La fallereta infantil, què gràcia, una xiqueta

rep a l’hora que siga els representants de la

encantadora. Tota la falla està amb ella,

cassalla i les papes, per al consum casaler

simpàtica, espavilada, xerradora… Però, ai!,

en la barra, està cansat i “més coent que

sa mare. Em té a la menuda sense calces, no

un all” perquè diu que sempre el deixen sol

perquè no tinga diners, sinó perquè diu que

per a fer la feina, i perquè, a conseqüència

fa ja calor d’estiu, i així va més fresqueta. I el

d’això, ningú en fa un brot… i està convençut

vestit principal? Color groc canari i ornat ací

que ell ho fa tot, quan en veritat fa tot allò que

i allà amb els colors de l’arc de sant Martí,

ningú mai li ha manat. En fi.

i l’alçada de la falda a l’estil anys seixanta del segle passat. “Igualet que el meu quan

Quant a la Fallera Major, què dir d’ella? Ja el

vaig ser fallera”, diu la satisfeta mami. I ara a

mantenidor la va exalçar i lloar tant, que més

veure el valent que li fica el cascavell al gat

d’un membre de la comissió pensa si la que

i la fa canviar, perquè el seu marit assegura

desfila és la mateixa xica del dia de la seua

que ell mai s’ha clavat en el tema. Total, que

exaltació. En realitat, és “més coenta que un

tan bonica com és la fallereta major, i va

all” quan obri la boca i s’expressa en castellà

“més coenta que un all”.

pijo-pijo amb l’excusa que una amiga seua de les set que té és de Múrcia; quan es penja uns

Centrem-nos ara amb la mare de la Fallera

vint-i-set pins fallers al vestit de gala tot just al

Major. Per a qualsevol sarau va més

centre de la mamella esquerra; quan esmorza

arreglada que la reina Isabel d’Anglaterra

a bocí ple un bocata d’embotit després de la

quan fa l’obertura del Parlament cada any.

despertà en un tres i no res i pregunta si hi ha

Mare meua! Penjoll de perles com olives al

un dolcet o alguna cosa més; quan mescla

coll; penjades a les seues menudes orelles

estils en el seu vestit de fallera, i al de farolet

unes arracades que semblen posagots; al

li lleva la mantellina, al que té afrancesat,

seu si, marcant regatera, una agulla de pit

a la manera del XVIII, li desapareix la mitja

que és un lleopard de quatre dits, rampant

màniga, i al vestit de coleta inclou sinagües

i a punt d’atacar, tot d’or d’aquell que caga

perquè li ho ha dit una “entesa” en el tema.

Melcior, que et dius: “coenta va, més que un

Qui un poc entenga d’indumentària, dirà que

all, xe!”. A més, si vos fixeu, al garró li penja

va i és “més coenta que un all”.

una cadeneta daurada finíssima amb una creueta xicotiua. Però això no hauria d’anar

El coeter de la falla, no el mestre pirotècnic

al coll? En fi, el ja dit, que és la coentor en

dels castells i mascletades, no, sinó aquell

marxa. “Va, deixeu-la passar”. I allà va.

encarregat de disparar la traca quan la fallera ix de sa casa, o quan en l’ofrena deixa

“La Comandanta”, que així l’anomenen també,

el seu ram, també és “més coent que un all”

té un vestit preferit. Que què! Un blau cel-

perquè, quan desfila amb la comissió, encara

cel de tela indefinida lluenta, de quan va ser

no s’ha adonat del que tothom li diu que no

padrina al casament del seu fill, amb un llaçot

pertoca: que amb el mocador al cap no pot

a mà dreta que li tapa la galta, que quan se’l

vestir-se de torrentí, i que amb saragüells

posa tothom diu si respira o no, perquè sembla

no pot dur al cap un barret de rodina fet

una botifarrota de diverses lliures, la mar de

de vellut ni als peus sabates de xarol. I a

coenta i a punt de rebentar. Per justificar el seu

ell què si “canta” animalades? És un coent

tipasso i rebutjar enveges, no para de dir quien

convençut de ser-ho, i això és dir molt.

se pica, ajos come. Vaja, que de l’all no eixim.

218 EL CANET

Hi ha fallers que són més coents que un all a l’hora de vestir la indumentària fallera. Ninot de Patrimoni.som, d’Arturo Vallés (Falla Jacint Labaila-Manuel Simó de València, 2018). Foto: JG Figueres

EL CANET 219

Les comissions atorguen detalls als seus Fallers d’Honor, alguns d’ells són més coents que un all. Detall de l’AC Falla El Canet de Cullera (2011) Foto: JG Figueres

“Més coent que un all” anava l’altre dia aquell

“Ai, xiquet, això ho du la meua dona, no sé

Faller d’Honor, que té un magatzem de taronges

res, passa un altre dia”, o “ai, xiqueta, això ho

però està més lluent que el sabre d’Espartero,

du el meu home, no sé res, passa al mes que

i més enguany, que la cosa va com va. Total,

ve”, o “ai!, a mala hora has vingut, estic sol a

que el nomenen Faller d’Honor, i perquè ningú

casa i això és cosa dels meus pares”, o “soc

diga que no en té ni un i salvar el compromís,

la iaia, i és cosa del meu fill, torna demà”, o

havia pensat ficar al sobre que li van facilitar

“mira que té botons la cosa, ara no trobe el

per a dipositar uns vint eurets. Però, ai!, a l’hora

cartró, què farem? Passa… No sé què dir-te.

d’omplir el sobre amb els dinerets, comença a

Ja passaré jo per la falla”. En definitiva que

palpar-se el cos com si tingués espasmes. A la

el cobrador o cobradora del cartró se’n va

butxaca de dalt, les de baix, la de la camisa, les

“calent i més coent que un all”.

del pantaló de davant i les de darrere… I els vint euros? En arribar a casa se’ls va trobar damunt

“Més coenta que un all” es va quedar aquella

el seu llit al dormitori. “És clar, amb les presses!,

benaurada fallera de tota la vida, ja major,

Va! Va! Tanta pressa!” li diu a la muller. “Més

que el dia del berenar general que anava a

coent que un all m’he quedat”, remugava. I no

sortejar-se un pernil i la cistella de Nadal, no

sense raó… tot, mentre el sobre anava finalment

sabia qui finalment havia quedat encarregada

buit i tancat de les mans del president cap a les

d’entre les dones de comprar les tires de

mans del tresorer de la falla.

numerets per a la rifa. Cap a les dos de la nit van acabar d’escriure, retallar i doblar un a

El veïnat també en fa de les seues. A l’hora de

un els numerets necessaris, i tot gràcies al

pagar el cartró de la falla tot són romanços.

secretari de la falla, que tenia folis per a fer-ho

220 EL CANET

Els homes, en els noranta, anaven més coents que un all amb el vestit negre? Presentació de l’AC Falla El Canet (Cullera, 2000) Foto: JG Figueres

possible. Ni un foli li deixaren al pobre, i també

escut central que en la seua orla diu “Falla

es quedà “més coent que un all”. I també

José Antonio–General Millán Astray”, quan ara

“més coentet que un all” es quedà l’atrevit

el nom oficial dels carrers i per tant de la falla

sense sort, que va comprar quasi quaranta

és “Falla Joan Fuster–9 d’Octubre i adjacents”.

numerets a euro, per quedar bé davant la

La coentor en Pepico és del tot evident.

núvia, que aspira a Fallera Major. El dia de la cremà de la falla també trobem El de la barra del casal, igualment està “més

gent que es queda “més coenta que un all”.

coent que un all” cada vegada que serveix

Tots sopant al casal, a mitjanit tots al carrer,

un mitget o una cassalleta, i quan gira la

la Fallera Major trista i nostàlgica, la Fallera

vista, desapareix el bevedor i la beguda de

Major Infantil plorant. La gent del barri acudint.

la barra. “On està el caracollons?” Podem

Fa un airet fotudet, tocat de tramuntana. Allí

assegurar que encara estan buscant-lo.

estan tots, el mantenidor, “la Comandanta”, el coeter, el de la barra, Pepico, el president de

“Més coent que un all” va Pepico, que encara

la falla, el secretari, el Faller d’Honor, el regidor

que, des de fa uns quants anys s’ha imposat

de Festes (que ha sopat debades, és clar), la

entre els fallers la indumentària tradicional

fallera de tota la vida, l’atrevit, el cobrador del

valenciana, ell encara va vestint aquell conjunt

cartró i jo. En fi, que envoltant la falla estan

de pantalons i jaqueta negra amb botonets

la comissió i el veïnat. Doncs bé, ens vam

daurats als punys i al coll, i faixa de seda

quedar “més coents que un all” quan, just en

ad hoc. O siga, va de “panerola” total, amb

pegar-li foc a la falla començà a plovisquejar.

l’originalitat fatídica que en la dita faixa va un

Serà possible?

EL CANET 221

La pràctica fa mestres, però no tots tenen práctica Luis Gisbert Soriano Faller i directiu de la JLF d’Alzira

inc vint-i-tres anys i uns mesos més com a “divulgador de la ciència fallera” per tot el món, i literalment, perquè quan encara passejava

en el ventre de la meua mare, els pares ja m’havien fet membre de la falla i havien pagat el primer termini de la quota. Tots aquests anys amb un mocador al coll i un petard en la mà fan que et convertisques en un “catedràtic especialitzat en ambigüitats fallerils” i que pugues parlar de qualsevol subtema referit a aquestes complexes activitats o almenys açò pensava jo fins fa unes setmanes. Concretament fins que vaig decidir investigar una mica més i conéixer de primera mà diferents persones involucrades directament o indirectament en aquesta “professió de risc”. En eixe moment, em vaig adonar que encara estava en “preescolar” de la vida fallera.

222 EL CANET

Colp de dreta i “masclet” va ser el que vaig rebre en la primera entrevista. Una parella d’artistes fallers amb més de vint anys dedicats íntegrament a posar en perspectiva una idea, a plasmar-la amb suro i pintura, a patir les hores i hores de treball no pagat, em van retornar a la realitat. Explicaven com s’arriben a especialitzar, com arriben a fer-se “no mestres” d’aquesta pràctica i sobretot, el que arriben a escoltar de les persones que se solen creure artistes fallers qüestionant la qualitat d’un monument sense tenir cap noció. Llavors vaig tenir una conversa amb una de les persones més influents en la direcció de la JLF d’Alzira.“la pràctica fa mestres, les Falles fan que tots ens creguem mestres”. Aquesta va ser una de les frases que més em va impactar. I és que tenia un sentit totalment lògic, perquè quan estem en desacord ja siga en l’elaboració final d’un llibret de Falles

EL CANET 223

La pràctica fa mestres en qüestió de fer un llibret faller. Mostra de Llibrets de la Comunitat Valenciana (Gandia, 2010) Foto: JG Figueres

224 EL CANET

La pràctica fa mestres tal com organitzem les activitats falleres com, per exemple, una cavalcada. Cavalcada de Festes Majors de Cullera (2010) Foto: JG Figueres

o simplement en la temàtica adequada per

Així és que si la pràctica fa mestres, però no

a la cavalcada, creiem que la nostra versió

com a professió, això deixem-los-ho als qui

és la veritat absoluta, com si aquestes festes

s’han format i especialitzat en allò al que es

estigueren en un manual.

dediquen. Jo em referisc a ser mestres d’allò que vivim amb una passió desmesurada,

Any darrere any, exercici rere d’exercici,

i que propaguem amb sorolls de traques i

seguim les mateixes pautes perquè la nostra

xarangues.

comissió fallera obtinga resultats i que al mateix temps ens permeta arribar al dia de

Continuem així, perquè al final podrem dir

Sant Josep amb beneficis econòmics. I això,

que som mestres especialitzats i formats en

amics... això és el que ens fa mestres. Mestres

aquesta “professió”.

en la nostra pràctica, a dur a terme allò en el que creiem i no solament en l’àmbit d’una

... Perquè dic jo que després de tants anys...

comissió, sinó artísticament, d’extensió de la

no?

nostra llengua, la nostra manera d’expressarnos en un text que explique tot el que sentim.

EL CANET 225

Les paraules se les endĂş el vent Teo Brunet IlÂˇlustrador

226 EL CANET

Tant com canta el rector, respon l’escolà. Quan l’escolà s’acomoda, confiança o por? Mónica Antequera Periodista

quest refrany es troba en desús. Potser perquè els rectors ja no canten dins l’església o perquè la gent no va amb la

mateixa assiduïtat a missa. El sentit figurat d’aquest refrany ens fa pensar en la llibertat d’expressió, però també en la confiança. Hi ha un refrany espanyol amb semblant missatge: “Todos obedecen con gusto cuando el que manda es justo”. Però parlem del que ens ocupa. Ha passat el mateix a les comissions de falla? Afortunadament a les juntes dels divendres hi ha un torn de paraula. Es voten les propostes i es dona l’oportunitat de donar el punt de vista en el torn de precs i preguntes al que discrepa amb la directiva.

228 EL CANET

Però molt sovint els escolans (els fallers) no

La por a l’enfrontament amb les persones

responen al rector (el senyor president i cada

que voluntàriament gestionen les activitats de

vegada més presidentes) i de fet la comissió

la falla també causa el silenci.

accepta els seus cants (idees). És per comoditat o per la por a donar una opinió diferent?

Un silenci que converteix els casals en espais sense vida. A les parets pengen les

La comoditat és cosina de la confiança.

imatges de les antigues falleres majors,

No propose, però hi participe. Em deixe

els primers premis que il·lusionaren grans i

portar i gaudisc dels quatre dies de festa.

menuts quan els donaren, quadres envellits

Total, ja discutim prou la junta de veïns, en

amb bunyols d’or i fulles de llorer. I el casal,

el WhatsApp escolar de pares, en el club

és un museu de records.

esportiu, en la feina, en la vida. I a la falla vinc a gaudir del programa d’actes, tot i

Afortunadament no totes les comissions

que el milloraria. Però no, emmudisc. No

pateixen aquesta ombra que els fa cada

m’agrada ser assenyalat, i accepte el que hi

volta més menudes. Algunes han estat a

ha. Total, és el que s’ha fet sempre.

punt de patir el tancament per falta de cens. Però les paraules dels que encara mantenien

I en aquest últim aspecte creix un col·lectiu de

viva la flama al seu esperit van aconseguir

muts. I la festa no evoluciona. Enquistada en

renovar una directiva que ha dut endavant el

les tradicions des de fa dècades, l’avorriment

que els iaios van posar en marxa al barri. Un

de molts és el germen dels que es donaran de

nou rector encapçala el projecte festiu i, de

baixa a la comissió: no innoven.

moment, respon l’escolà.

EL CANET 229

(Tirar-se) la manta al coll i el cabasset... Salva Andrés Martín Faller que no es tira al coll ni la manta morellana

e segur que quan heu llegit el títol d’aquest article heu pensat immediatament en un dels complements més característics

del vestit de saragüell, la manta morellana, peça que per cert, em sol durar ben poc posada. Ben pensat amics, però no, no us vinc a parlar de la manta morellana. En aquest fantàstic recull de parèmies adreçades al món faller em toca parlar-vos del significat de la locució tirar-se la manta al coll, significat que el Diccionari Normatiu Valencià defineix com: experimentar una actitud d’indiferència. Doncs sí, a les falles el 80% (crec que encara he posat poc) de fallers es tiren la manta al coll. Açò vol dir que 8 de cada 10 fallers mostren indiferència pel que fa a l’organització interna de la comissió, és a dir, que els la bufa tot en general. A aquesta gent els té igual si plantes la Convento de

230 EL CANET

Jerusalen o quatre caixons, si el casal cau a

s’han fet coses noves, o les que s’han fet

trossos o és digne de revista de decoració,

no han eixit com cal. I el que no recordem

o si fas activitats culturals (cultura?, això es

tampoc és, com bé diu un amic meu, que

menja?) o de qualsevol altre tipus. Tot açò,

eixa persona s’ho ha estat tirant tot a la seua

mentre no els falte cassalla per a mamar, ja

esquena de 20 metres quadrats, com a

que si falta, de sobte recuperen l’interés, un

mínim, 2 anys seguits. Ai senyor, que fàcil és

interés a clavar-se en tot el que es fa. Abans

culpar al pobre President! Com anava dient,

d’entrar en matèria, voldria dir que no vull

l’optimisme flueix en l’ambient, i tot són idees,

fer cap crítica contra tota aquesta gent, ja

propostes... Ara bé, i posar-les a la pràctica?

que paguen la seua quota religiosament com qualsevol altre, però sí convidar-los a

L’exercici faller (encara que no ho parega)

fer una xicoteta reflexió per fer-los entendre

és molt llarg, i malauradament tot ens

que amb un poc d’interés i col·laboració, el

costa molts diners (quin pànic li tenen els

funcionament de la seua comissió milloraria

tresorers a aquesta paraula, eh?). És hora

considerablement.

de dur a terme un fum d’activitats per a poder fer front a aquestes despeses, ja

Aquest raonament ens duu a la primera reunió

que amb les quotes no ens arriba ni per a

de l’exercici de la Junta Directiva. L’ambient

pipes. Arriba el moment de l’acció, i poden

general és d’optimisme, sobretot si hi ha

passar dues coses. La primera, caure en

President nou, atés que, hem deixat enrere els

la comoditat, continuar amb el que sempre

anys “d’estancament” de l’anterior President,

s’ha fet (si sempre ha funcionat, perquè no

anys que ningú vol recordar, ja que o bé no

seguir així?) conformar-se amb el que ja

EL CANET 231

Tirar-se la manta el coll no és treballar-se un bon llibret de falla. Llibret de l’AC Falla El Canet de Cullera (2018). Foto: JG Figueres

es té, en definitiva, tirar-se la manta al coll i

Però... no oblidem que el que realment som

que exercici rere exercici siga com aquella

les Falles és associacions culturals, i sí,

pel·lícula de Bill Murray en la qual els dies

benvolguts amics, ací és on volia arribar, on

es repetien indefinidament, El dia de la

de veritat moltes comissions (no totes) es

Marmota. Quin avorriment no? O la segona,

tiren la manta al coll. Cada any s’ha d’insistir

intentar innovar, pensar d’organitzar noves

a fer un millor llibret, a atrevir-se amb una

activitats (i dur-les a terme), no conformar-se

obra de teatre determinada, o a promocionar

amb el que ja es té, ser ambiciosos, i lluitar

la nostra llengua i les nostres tradicions d’una

per millorar les coses (recordeu que, menys

manera més original. Si tant ens agrada que

la cassalleta d’abans de l’esmorzar, tot es

se’ns adrecen com a associacions culturals,

pot millorar, bé també es podria millorar açò

i traiem pitera pel nomenament de les Falles

si ens fem dues). Jo ho tinc clar, i ho diré

com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat

amb la locució antònima de la protagonista

per part de la UNESCO, perquè no responem

d’aquest article, cal posar-se mans en l’obra!

com a tals? Cal insistir en aquest aspecte, jo ja no diré res més (cadascú que reflexione al

Però compte, que ja estic caient en l’error

voltant de la seua comissió, vosaltres, amics

més comú de tot faller: pensar sols en

d’El Canet, ho teniu fàcil).

el vessant econòmic. Que sí, no es pot negar que els diners són el motor d’una

Tanmateix, com sempre dic, al cap i a la

comissió fallera, i mirar d’organitzar noves

fi les Falles som una festa, una festa que

maneres d’arreplegar quatre duros és una

serveix per a divertir-se, i un dels motius

de les formes de no tirar-se la manta al coll.

pels quals la gent forma o decideix formar

232 EL CANET

Tirar-se la manta el coll no és crear festes que siguen originals. Festa andalusa (Cullera, 2018). Foto: JG Figueres

part d’aquest món és aquest. Cal oferir als

es tira (o vol tirar-se) la manta al coll ha

fallers, des de les delegacions de festes,

d’entendre açò. Sempre és menys complicat

un ampli i variat ventall d’activitats. No ens

tirar pel camí fàcil, i traure a relluir el caràcter

podem conformar sols amb el clàssic ral·li

meninfot dels valencians, amb el lema faena

humorístic o l’aclamada i esperada nit de

fuig com a carta de presentació, però açò no

furor, s’han de buscar altres opcions que

ens duu a cap lloc, i menys al món faller.

continuen sorprenent els nostres fallers, i que en definitiva, els facen gaudir de la millor

Afortunadament, a totes les comissions

festa del món. Ara bé, s’ha de remarcar que

falleres hi ha qui tira del carro, gent que té

aquest aspecte és un dels que menys ens

inquietuds, que té ganes d’avançar, créixer

tirem la manta al coll (o no?).

i d’evolucionar, o simplement que no té res millor a fer. Gent que ven loteria com si no

En conclusió, tirar-se la manta al coll

estigués bé, que organitza exposicions,

comporta els seus riscos. Les falles, com

que es gita a les 3 del matí acabant el

tot, han d’evolucionar, i sí, estem obligats

llibret, o que prepara el photocall d’una

a fer-ho a millor per a sobreviure, a no ser

festa temàtica. A totes aquestes persones,

que vulguem quedar-nos estancats, amb la

gràcies, cal seguir així, millorant cada any

corresponent pèrdua de fallers que podria

que passa en tots els aspectes possibles

ocasionar, fins i tot, la desaparició d’una

i complint els objectius marcats, ja que si

comissió en els casos més extrems. Així

ens tirem la manta al coll, i el cabasset, mon

mateix, a les Falles, com a les famílies, ha

anirem, mon anirem... A fer la mà! Arreando

d’haver-hi de tot, i tota aquesta gent que

xim-pam-pum...

EL CANET 233

En terra de cecs o fallers convencionals, el tort o diferent és el rei Juan Gabriel Figueres Coordinador del Llibret

llà en el mes d’abril, quan un individu guarda i estalvia fins a arribar a una xifra al voltant de 450 €, és símptoma, en el

nostre territori, que aquest personatge anirà a cagalló per séquia per a inscriure’s en una comissió fallera. –Ser faller, per fi! Tenia males ganes– sol comentar el personatge en qüestió. Però les ganes produeixen conseqüències com una estrena per la porta gran, és a dir, que a la primera de torn, el figura agafarà una castanya de mil dimonis en què després passarà dos dies gitat amb una ressaca més gran que un monument d’Especial... Cal traure-li profit a la falla, si no, per a què eres faller? Aquesta és una reflexió prou generalitzada en el món faller. Podríem dir, dins del refrany que ens ocupa, que és una reflexió típica dels cecs,

234 EL CANET

és a dir, els que sols veuen aquest aspecte

tendència a ser un boig per les Falles.

de la festa. Però, de tant en tant, apareix un

Segurament, també agafarà un gat com un

tort, una raça fallera en perill d’extinció que, a

cadirer al llarg de l’exercici faller perquè

banda, posseeix unes qualitats innates fora del

també té dret, però pensa més coses a fer

que és el prototip Homo Fallerus Cassallerus

en el món faller. En la comissió, aquest tort

que fan que tinga interés en altres inquietuds

sol estar al costat de president (sempre que

dins del món faller. Tal com em va dir un

el deixen treballar) i, de vegades, se li agafa

faller de la comissió, un individu que està fet

mania sense cap motiu, és a dir, per què els

d’una altra pasta i que cal deixar-lo fer perquè

rota.

sempre ho farà pel bé de la comissió fallera, amb resultats a curt, mitjà o llarg termini. No

Aquest és un faller que, una vegada és

és el típic faller que haja de ser president

triat el nou president, comença a treballar

perquè li toca per a pegar quatre brams per a

silenciosament per tal d’aconseguir l’objectiu.

apavaigar a les feres, o el que volen tenir com

Aquest pot ser variat, ja que podem parlar

a titella amb presidents en l’ombra, sinó un

d’una tasca de promoció, un banderí, o

faller amb una funció determinada que puga

inclús recaptar diners per tal de dotar una

desenvolupar les seues qualitats.

comissió fallera de qualsevol cosa que millore el desenvolupament de la festa.

Al tort en qüestió li agrada preocupar-se

Posem alguns exemples.

pel dia a dia dels assumptes fallers, i té

EL CANET 235

El guionista, de vegades, és el tort en terra de cecs. Escena d’El pacte del llobarro i el pont del cerimoniós, de Xavi Tur (Falla El Canet de Cullera, 2016). Foto: JG Figueres

Trobem fallers diferents: el que l’apassiona el

que faça gràcia, i apareix l’il·luminat de torn

monument faller, aquell que quan diu alguna

simpatitzant de cert color polític recriminant-li

cosa que no agrada li responen que no vaja

el perquè de la crítica i per què no ha criticat

tant al taller de l’artista faller perquè està

els altres, quan en la crítica del costat sí que

inhalant massa suro. Sense entrar en el tema

s’ha fet i no se n’ha adonat. D’on no hi ha, no

dels diners que cal gastar-se en el monument

es pot traure...

(no hauria d’haver-hi debat) i en l’opinió d’uns i d’altres, el que em fa gràcia en aquest

Dins del vessant cultural de les Falles és

aspecte és quan aquest faller es passa l’any

on, tal vegada, trobem més elegits/torts que

tragant-se els plens municipals per a fer

són diferents de la resta dels mortals fallers.

una crítica satírica, punyent, i a poder ser,

Normalment, en la majoria de comissions

236 EL CANET

En terra de cecs el tort és el rei com, per exemple, els activistes culturals de les comissions. Acte del Lliurament dels Premis de la Generalitat Valenciana (València, 2018). Foto: Fernando Navarro

falleres, són gent amb estudis superiors que

aquesta tasca que no vol ningú... I, ja que

tenen unes altres inquietuds dins del món

estem, que la quota es mantinga.

faller a banda d’augmentar el colesterol i les transaminases, i que promouen

Aquests exemples serveixen per a plantejar

activitats culturals en el món faller, a les

que cal deixar l’espai pertinent al faller que

quals no apareix ni el Tato. També, suporten

vulga fer algun tipus d’activitat per a la

comentaris d’aquesta índole: “Per a què

comissió per tal d’aconseguir el que siga i fer

una bíblia de llibret si no el llig ningú, els

que no es creme. No estic parlant de guardons,

diners que aconseguim de publicitat, per

ja que l’obtenció d’aquests, normalment, depén

a cassalla!”. Una reflexió digna d’un Premi

d’una deliberació, sinó d’objectius que estan

Planeta a la frase amb més poc trellat de

relacionats amb el creixement de la comissió

l’any. Això no els importa, ja que ells les

per tal que aquesta tinga un reconeixement

segueixen fent pel seu ímpetu i per la seua

al treball i que siga coneguda no només per

estima per la cultura i les tradicions del

les botelles de cassalla que cauen per hora,

nostre poble. Dit d’una altra manera, per a la

ja que la festa fallera és més que això. Si

resta de la comissió, són els rarets. Ara bé,

després s’aconsegueix un objectiu, aleshores,

si aquests aconsegueixen premis econòmics

que comence la festa! Però no l’espatlleu

que puguen servir per a estalviar fer una

abans d’hora, ja que es podria córrer el risc de

rifa més o evitar que la quota puge 50 €,

disminució del cens faller. Fer una feina i que

aleshores evoluciona de raret al p... (millor

després de moltes hores ens la fastiguegen,

censurem l’expressió), el passegem en

no és agradable, conec diversos exemples i la

banderetes i l’aplaudim perquè seguisca fent

cosa ha acabat com el ball de Torrent.

EL CANET 237

COMUNICA 2.0 a bombo i platerets Montse Català Vicepresidenta de Comunicació, Promoció i Esports de la Junta Central Fallera de València

ue difícil és comunicar! Ai, no, millor dit, que difícil és comunicar bé! La festa de les Falles va

entenent, a poc a poc, que la comunicació 2.0 és necessària per al dia a dia de les comissions. Que el que abans era un tauler d’anuncis penjat a la porta del casal, és ara un tuit, un stories o un missatge a l’app pròpia de la falla. Això sí, la comunicació és un art que s’ha de fer amb responsabilitat (sí, tot i que el treball al casal és un voluntariat, un treball debades malauradament), amb sentit comú, amb un projecte a llarg termini amb objectius concrets… I com tot en esta vida, com hi ha tantíssimes comissions en el territori, algunes són uns autèntics cracs en este assumpte, altres van millorant cada exercici i altres que millor continuaren amb la pissarra i el guix.

238 EL CANET

Supose que és excitant quan a algú li ‘cau damunt’ esta tasca en la falla (o almenys com a periodista, és el primer que jo sentiria). O potser no és gens excitant i més d’un o una preferiria agranar després de l’orquestra cada dia de Falles a haver de portar la comunicació de la comissió. Tot i això, els fallers ens caracteritzem per ser molt valents i la primera resposta que ens ve al cap seria: “Tira-li, mestre, que anem a fer un Twitter bonico!” I ahí és on comença el drama… Pas 1: Donar-se d’alta en totes les xarxes socials possibles. Com més, millor! Pas 2: Anunciar-ho a so de bombo i platerets. Que tots comencen a seguir-nos ja! Pas 3: Posar fotos dels representants, cartells amb moltes tipografies juntes i molts colorins,

EL CANET 239

Amb les xarxes socials, podem donar informació a so de bombo i platerets. Escena d’Informació a la carta, de Xavi Tur (Falla El Canet de Cullera, 2015). Foto: JG Figueres

fer retuit (RT) del nostre equip de futbol

quan algú busque informació nostra isca un

favorit amb el perfil de la falla...

tuit del 2012… No funciona!

Pas 4: Cremà de la falla, canvia la directiva.

Les xarxes socials són per a treballar-les a

Nova persona responsable de premsa.

foc lent. Demanen a crits una cocció lenta

Abandonem els perfils que hi havia fins

en este món que va de bòlit. Necessiten

a eixe moment. Nous perfils de la falla i a

una programació d’un pla de comunicació

començar des de zero. Drama!

a llarg termini. Cal cuidar-les i nodrir-les de contingut cada dia perquè quan es

Així ha sigut la tècnica en els últims anys.

tanque l’exercici no sonen els bombos ni els

Sembla una mica estrambòtic contat així, o

platerets… sinó que parlen les xifres que han

exagerat podreu dir, però el resum d’un any

fet posicionar, millorar i avançar la imatge

sencer en només quatre línies podria ser així.

corporativa de la comissió en el món virtual.

És més habitual del que penseu i quan acaba tota la història, qui ha perdut informació ha

I si tant se’ns ompli la boca als fallers de

sigut la festa... A ningú que li passe!

parlar de la germanor... La germanor també s’entén a l’univers 2.0. Repartir corets al

Perquè esta estratègia de fer molt de soroll

treball ben fet de la falla del costat, ser

quan ens iniciem en esta faena (gens fàcil)

generosos amb els RT i coordinar esforços

de les xarxes socials i que després no tinga

quan volem clamar l’amor per la festa

continuïtat, que es desunfle l’emoció del

utilitzant etiquetes conjuntes per posicionar-

primer dia, o que fins i tot, permetem que

nos davant la resta, fa comboi.

240 EL CANET

A so de bombo i platerets es va projectar el hashtag #CridaalaHumanitat, per a commemorar que les Falles som Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Festa de la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat (València, 2016). Foto: Montse Català

I és que una de les experiències més

tocava traure pit. Era moment d’anunciar, no

gratificants dels últims anys ha sigut

només a bombo i platerets, sinó amb tota

materialitzar el lema #JuntsMolemMés, que va

l’orquestra, la gran notícia que ens arribava

sorgir quasi per casualitat i fa poc de temps,

des d’Etiòpia. Les Falles aconseguien eixe

fins i tot, ja l’he vist brodat a una camiseta

mèrit que reclamàvem des de feia anys…

fallera (i quasi em cau la llagrimeta).

I damunt les Torres de Serrans de València vam projectar aquell #CridaalaHumanitat

Promoure, amb l’ajuda de tots, una etiqueta

que rodaria per la xarxa i ens situà com a

fallera perquè arribe a ser tendència a la

epicentre de celebració fallera.

teua zona, mola. Fer-la a escala nacional, mola molt més. Però vore que eixos Trending

Per tant, amics i amigues, conteu,

Topics (TTs) són fruit de moltes xicotetes

comuniqueu, exporteu la grandesa de la

accions de fallers d’ací i d’allà, d’Especial i

nostra festa i de tots els elements que la fan

de la darrera categoria, de qui porta el vestit

única al món 2.0.

de la germana i de qui té quatre espolins a casa... Això sí que és la repera!

Però feu-ho bé. Amb bones imatges, amb ambients, amb paraules en tots els idiomes

Un dels moments històrics recents que

que calguen... Perquè quan ahí fora coneixen

tenim la sort d’haver viscut en la nostra curta

les Falles, la seua màgia els captiva i ja

vida va ser la declaració de la festa de les

comencen a estimar-les. Nosaltres i les

Falles com a Patrimoni de la Humanitat.

nostres xarxes socials som els millors

Aquell dia de novembre de 2016 sí que

ambaixadors de les Falles.

EL CANET 241

A la taula i al llit, al primer crit Francisco Camps Muñoz Poeta

s un refrany amb molta solera, i en la falla és molt propi d’aplicar, als fallers se’ls fa molt dura l’espera... si es retarda l’hora d’esmorzar.

Perquè és una acció manifesta i orgull de qualsevol comissió, a més, és emblema en la nostra festa; a la taula, se li té gran devoció. Sobretot quan la taula està repleta, d’olives, morro, botifarra i botifarró... les creïlles, quan es fan la picadeta... del vi i de la cervesa, a muntó. Encara que no hi haja res a fer, ni tasca en què el faller ha d’ajudar, el que mai s’ha de trobar a faltar, la taula plena de menjar i el seu plaer.

242 EL CANET

Així que tota comissió té com a norma

Després d’una paella, i ben regat el cos,

que sempre es faran grans els sopars...

amb vermut, vi, i la cervesa, al casal...

Sovint, perquè la plantà prenga la forma,

el faller es troba bufat i molt pesarós...

i els fallers i les falleres puguen tots vetlar.

i en el crit al llit, no alça vol, el pardal.

Totes eixes fartades tenen conseqüències,

Estes són les conseqüències, més corrents,

i a tots els fallers, segur, que els reformaran.

dels homenatges dels fallers, al crit de taula,

De l’art de Botero, seran les seues presències,

perquè al crit al llit, cal estar, molt més atent...

i en mirar-se a l’espill, angoixa tindran.

per si de cas al pardal, el gat li maula.

Després de Sant Josep, els entren ploreres,

Causaria sensació si s’esculpira

i el règim de la carxofa, tots volen aplicar...

el refrany de monument en una falla...

o menjar només pinya, o només tres cireres,

Taula sobreïxent, i fallers en la cadira,

per a tot eixe greix, poder-se’l llevar.

culminant dalt un barral, de bona talla.

Sobretot a elles, els entren aclaparaments,

L’ànima d’esta festa sobretot és criticar,

i volen esculpir, de nou, la seua escultura;

i la taula ben plena és, cultura fallera...

de l’espill i el pes, sempre estan pendents...

esmorzar, dinar, berenar, i a més sopar...

per si l’art de Botero, en elles perdura.

Tradició a València, sobretot a Cullera.

EL CANET 243

El que sembraràs, això colliràs Aitor Sánchez Collado Membre de la COMFET

l que sembraràs, això colliràs diu el refrany. I com no hi ha saviesa més gran que la popular, nosaltres extrapolem esta parèmia

al món faller. No es tracta de fer ull per ull o d’aquell pols vé aquest fang, en plena crisi democràtica i de valors al segle XXI, on el radicalisme, els extrems i la bilis corre a dolls per les xarxes socials i mitjans de comunicació. Es tracta de vore el vessant positiu de les coses i tindre en compte que allò que conreem ara, serà el que tindrem demà. Al món faller hi ha moltes coses que no ens agraden, estem en una crisi permanent. Parlem de crisi burocràtica, d’idees, de participació o fins i tot de trencament de les relacions amb el veïnat. La millor manera de reflexionar i de decidir les falles que volem en el futur és educar els nostres infantils en el camí adequat. Allò difícil és decidir què entenem per adequat. Ací ja

244 EL CANET

és quan torna a esclatar la guerra entre

molt de la terreta. No li troben explicació, els

els partidaris de la festa, o de la cultura al

fallers torrentins som així. Qualsevol excusa és

món faller; els que opten pel quint i tapa o

bona per fer caixa i convidar la resta de falles

els que prefereixen el cadafal. Els amants

a participar d’un concurs on el més important

del teatre, o dels playback. Els binomis

és que passen a arreplegar els tiquets i

perfectes, antònims perpetus que afloren

col·laborar amb la causa.

cada any en l’assemblea d’aprovació dels pressupostos anuals. La tercera via aposta

A l’extrem oposat tenim un bon concurs de

per la unificació, és a dir un quint i tapa amb

teatre, molt viu. No tot va ser festa. Des del

xarrada o setmana cultural pel mig.

vessant cultural podem destacar que enguany l’esmentat certamen dramàtic ha tornat a

Siga com siga, a Torrent tenim de tots els

superar rècords. En total han participat en la

exemples. Tenim cert tipus de falles, o

modalitat d’obra curta 14 obres i 110 fallers

millor dit de fallers, que només aposten pels

en escena, mentre que, en la d’obra llarga,

concursos culinaris. Sí, han sentit bé a Torrent

han participat 74 actors i actrius distribuïts

tenim quasi cada cap de setmana de l’any un

en un total de 7 obres de teatre. Respecte al

concurs culinari organitzat per les comissions

concurs infantil, podem dir que han participat

de la ciutat. Des de la tradicional paella,

18 falles. A això cal sumar celebracions

passant pel l’allipebre, els fesols i naps, la

d’aniversaris, taules rodones, llibrets, cant de

paella de llamàntol, la de verdures, fideuà

l’estoreta, jocs florals, declamacions i altres

d’embotit, espardenyà, truita de creïlles o

activitats culturals regentades pels mateixos

gaspatxos manxecs. Sí, estos dos últims són

fallers de sempre.

EL CANET 245

Esta falla tractava que els torrentins els agrada estar en tots els fregalls, per tant El que sembren, cullen. Torrentins, de Raul Martínez “Chucky” (Falla de la Plaça de Torrent, 2017) Foto: Aitor Sánchez

246 EL CANET

Com han vist ja, nàixer a Torrent ens atorga,

Fallera actual va proposar el passat ple

per obra divina, una mutació genètica

d’abril la possibilitat de començar a mirar

festera. No només parlem de Falles, sinó

models de gestions d’un futur espai

de Setmana Santa, moros i cristians, sant

polivalent com a embrió d’un local multiusos

Blai, clavaries, etc. No hi ha millor escola de

on les falles puguen desenvolupar actes

torrentinisme que tindre un bon vestidor, ple

com les presentacions, demanades, etc.,

d’armaris catalogats per festes, no vaja a ser

a canvi de suprimir la subvenció municipal

que Setmana Santa coincidisca amb Falles

que rep cada comissió. Les falles i els

i a l’Ofrena apareguem amb vesta, corneta i

presidents començaren a reunir-se per tal

tambor. Cal ventilar la roba i de pas amb el

de mirar propostes. Es va organitzar una

veïnat comentar, perquè no hi ha afició més

visita al Museu Faller de Gandia, referent en

torrentina que anar a desfilades i processons

este tipus d’espais, que alberga un centre

a xafardejar.

d’interpretació de la festa, un auditori-sala polivalent, així com les pròpies oficines de la

Als peus del nostre emblemàtic monument, la

Federació de Falles, un bar-cafeteria, etc.

Torre, ho celebrem tot. Festegem les ofrenes, les festes patronals i la processó dels

La polèmica estava servida, ja que hi ha

Sants de la Pedra. No hi ha millor escenari

falles partidàries de tirar endavant i altres

per comprendre l’essència del torrentí

preferixen quedar-se amb la subvenció. Tot

que contemplar este sincretisme d’amor i

és degut a la incertesa del model que es

devoció, amb una bona dosi de lluïment de

triarà, perquè la Junta Local pretenia que

les falleres majors, reina de l’encontre, moros

es votara a favor, sense tindre clar la forma

i cristians, clavaris, clavariesses, musa de la

de finançament, l’ús reial que se li done, així

música i corporació municipal.

com la seua ubicació, entre altres incògnites. Es va començar la falla pel remat, en lloc de

Este patrimoni fester durant 365 dies de l’any

per la base. El més lògic hauria sigut que

es concreta en talls de carrer cada cap de

l’Ajuntament haguera fet una proposta formal:

setmana, però també en una gran riquesa

amb terrenys, plànols i usos reials d’este

patrimonial immaterial i cultural que no està

espai tan necessari i que mai arriba... i a

arreplegada en cap lloc. Este binomi ens

este pas, ni arribarà. Hui en dia, la proposta

porta a pensar en un espai on concentrar

pareix soterrada en un caixó.

esta variada activitat festera. En efecte, han pensat bé: una sala polivalent, un museu de

Com hem vist estes són les línies de futur i

la festa, un centre d’interpretació... Noms,

els reptes de les falles i les festes de la ciutat

n’hi ha mils, igual que opcions reials de

per al futur. El millor patrimoni que deixarem

portar-lo a terme.

als nostres fills: l’herència d’un poble que viu i se socialitza al voltant de la festa. Allò

A Torrent, que ja han vist que som especials,

que hem sembrat té llavors bones i altres

també hem plantejat una via diferent. A la

per depurar, ara falta esperar i vore com

capital de l’Horta Sud no tenim cap sala

germina, com creix, com floreix i quins fruits

municipal per a tals menesters i des de

ens dona per a la collita. Recordem que amb

fa dècades un grup reduït de fallers ha

educació i cultura arribem a tots els llocs i El

reclamat un museu faller, sense coordinació,

que sembraràs, això colliràs.

ni consens reial per afrontar una proposta conjunta de les 29 falles. La Junta Local EL CANET 247

En Falles, tots a peu Francisco Javier Fernández Ruiz Poeta

iuen que és bo caminar, que és molt bo anar a peu, que és convenient passejar i estic segur que ho sabeu.

Caminar és saludable si vols baixar la tensió, però no és gens agradable quan és per obligació. Quan arriba el mes de març veus falles pertot arreu, ja no pots ni circular i tot ho has de fer a peu. Els carrers estan tallats perquè planten monuments i veus veïns cabrejats per tindre dificultats a trobar aparcaments.

248 EL CANET

En cotxe no pots anar,

Farem una excepció

i és bo per a la salut,

en això d’anar a peu:

t’obliguen a caminar, ja sigues flac o panxut.

I és quan algú de la falla porta un pet com un cabàs

Per patejar els carrers,

i no pot fer ni un pas

mereixen una ovació,

per culpa de la cassalla.

les falleres i els fallers perquè ho fan amb il·lusió.

Camineu, feu el favor, i no abuseu de l’alcohol,

Fan a peu passacarrers,

que això no és bo per al cor

van a peu per les barriades,

i segons m’ha dit el metge

i a peu si fan de coeters

tampoc és bo per al fetge

quan van a les despertades.

i augmenta el colesterol.

Fan tantes activitats, que tots acaben dels peus amb bambolles o escaldats i per poc… a gatameu.

EL CANET 249

Nits de vi, matins d’aigua Jordi Maravilla Herraiz Administrador del Blog Corredor de Falles

n dels valors més arrelats al món faller és el de la germanor... bé, valor o mite, segons perquè per desgràcia no sempre es compleix. El cas és que les amistats que amb el vi es fan, en dormir la mona es desfan. Amistat de barra, en diuen també; de vegades ni tan sols cal arribar a l’endemà, perquè després de begut el vi es diu el mal del veí....i aleshores la germanor s’evapora. I és que si a la vesprada del dia 17 es guanyen premis, és clar, s’ha de celebrar, però si el jurat t’envia a l’ostracisme, doncs a les penes punyalades i en patir un got de vi.... o del que siga! A més a més, el fenomen és intergeneracional perquè en un cau de conills... —o faller— el que fan els pares també ho fan els fills. Hi ha casals on fan festes que organitzen els fadrins, que renillen com a bèsties i bramen com a rossins. Diuen que beure vi amb mida, allarga la vida, però molts fallers amplien molt el seu repertori,

250 EL CANET

sobretot bona part del sector més jove, que passa olímpicament de les despertades, però de revetlles nocturnes no se’n perd cap ni una i és que ja sabeu que on no hi ha vi, no va el fadrí. Açò pertoca a totes les edats, ja que qui sopa molt a la nit no té assossec en el llit. Per això determinats fallers —i falleres— reguen eixes riques viandes amb bons caldos; si el menjar és picant, la beguda és abundant. En el cas dels peixos, la sardina escabetxada vol una bona vinada i el llagostí, sembla que ja des del mar, crida al vi. Però alerta, no ens passem, no posem massa beguda al cos, perquè qui beu massa vi, li resta farina al molí... Per tant ja saps, al pa calent, clava-li la dent, que entre el pa i el vi es pot passar un bon camí. Ni escudella sense tall, ni amanida sense ceba, ni salsa sense all. I de xarrar, poquet que al mig de la taula, hi ha poca paraula. El vi alegra el cor de l’home i de la dona també, però s’ha de beure segons convé, perquè si

EL CANET 251

En els festejos fallers, hi ha molts fallers en el casal, ja que les nits són de vi... Festeig faller al casal faller (Cullera, 2017). Foto: Theo Kjuipers

alces massa el porró aniràs de gaidó. Caldria que els fallers més joves es gitaren abans, més que res, perquè quan arriba Sant Josep ja no s’alcen ni a l’hora de la Mascletà, però és clar alguns són fidels del tant conegut: Si en falles no folles, en Pasqua no falles. Ara bé, tampoc desitges la dona aliena, ni béns d’altres o donaràs pena. Dit i fet, els diners i els collons per a les ocasions, i molts joves fallers pensen que el bon vi, fa parlar llatí i crear ocasions propícies per a flirtejos i amors furtius. O siga que paciència i pardal que vola a la cassola. Però sovint de matí, els il·lusionats joves descobreixen que ell o ella no està, i que aquelles expectatives fantasioses no eren reals, bé per incompatibilitat de caràcters o perquè eres més lleig que una nit de trons i llamps. Això ens recorda que amor de festes de carrer, el millor no val ni un dobler.

252 EL CANET

És recomanable no quedar-se a tancar la porta i tombar el dia, per no fer realitat la dita que diu que molts a la nit són lleons i de matí cagallons. És saludable un major equilibri en la vida de molts fallers d’hàbits desordenats, perquè el dia cura el mal i la nit el fa mortal. Si no coneixes els hàbits d’un altre faller, ves amb compte; és a dir, gos que no conegues no li toques les orelles i no tractes amb gent ociosa, perquè és cosa perillosa. Recorda que les coses importants és fan de dia i que amb aquell que beu vi, millor negociar al matí. A la taula i al llit al primer crit... però mai en la setmana de Falles, perquè per Falles o carnestoltes, hi ha molt de vi i molt poques soltes. Hi ha fallers estranys que no es giten tard, segueixen el principi que la faena matinal, tot el dia val, i fins i tot alguns joves que es reformen i fan seu allò de no tornes

... I els matins són d’aigua, doncs, en les despertades hi ha pocs fallersDespertà (Cullera, 2014). Foto: Jan van Geeloven

de nou al vici, que és el teu major precipici. Però recaure, és fàcil, cal perseverar molts anys, molts afanys i patir molts desenganys. L’esforç paga la pena, ja que de poc parlar i matinar, mai te’n penediràs. Per a ballar tots són valents, per a soldats tots són dolents; però a més a més, la festa nocturna té les seues limitacions, una festa sense masclets, dolçaina i tabal ni és festa ni celebrar-la cal. Sé que molt m’estic clavant amb els fallers del gotet i que cantant les veritats es perden les amistats, però també és del tot cert que molts d’ells pensen sense dir en públic: festa de foc, no la veges mai de prop.... per això no arriben mai sencers al dia de Sant Josep i menys encara a la Cremà.

EL CANET 253

Qui té fam, somia rotllos José Manuel Prieto Part Poeta

as dut les viandes amb moto superant l’èxode del termòmetre que ha fet de les ciutats la mateixa graella amb què la carn solsix la pell dels secrets

inabastables en la memòria. En arrapar el mantell, resten els cacaus, les taques de l’allioli, les confessions bollint al ritme lent d’un café fet amb tassa i ferro, com les vigílies de les nits, on vam ser Spiderman, o la Bella Dorment.

254 EL CANET

Qui té fam somia rotllos, i tot seguit xafardeges amb el que va quedar de l’àpat d’anit, i la loquacitat dels cubates, i potser també la mala sonoritat de la música que sempre ens incitava a buscar els prínceps amb les robes arrapades pel talent d’una llum tan encertada com la que era, ens fa fosca la tornada a quaranta graus. Resten les molles, les taques, les restes a la moto amb què les safates duien el dinar i la gana amb què l’hem menjat pensant a correcuita en els secrets dòcils que guarda el pensament feble amb què has imaginat esdevenir Fallera Major, i que ha durat el que tarda el trajecte cap a la teua veïna, que tenia taula parada, pentinat, i t’ha recordat la misèria de valdre sols el que duren els somnis enmig d’esta calitja.

EL CANET 255

Si plou, la deixarem caure Noemí Pérez Cerdà Traductora

’oratge és una de les raons primordials per les quals València ocupa, any rere any, una posició alta en el rànquing de les ciutats

més visitades de la península. Tant s’hi val si és estiu o hivern, els locals de la plaça de la Reina subsisteixen únicament i exclusivament gràcies als forasters que hi van a esmorzar. I ho sé de bona gana perquè la primera i última vegada que vaig anar a un d’ells, l’única persona del terreny d’aquella cafeteria era jo (quan vaig demanar el compte i es quedaren amb les tornes vaig entendre per què). També criden l’atenció els estudiants Erasmus, els quals a principis de febrer ja visten samarretes de tirants mentre que tu no saps si eres persona o vegetal de tants corfolls que portes a sobre. Però sincerament, tenim un clima envejable. Tot sembla un conte de fades fins que dos setmanes abans de Falles mires l’aplicació

256 EL CANET

del temps i marca aigua per a la festa grossa. Ataquet en tres, dos, u... I és que «al meu país la pluja no sap ploure», quan la sequera amenaça les collites o el foc arrabassa la flora i la fauna, per més que la crides i reses a la Mare de Déu mai apareix. En els últims anys, a Cullera hem vist com en l’Ofrena moltes comissions no han pogut pujar al balcó del mercat perquè la pluja els ha pillat de camí o com semblaven una secta satànica la nit de la cremà, ja que tots els fallers envoltaven encaputxats la flama del monument. Sense anar més lluny, el darrer any l’acte de la Baixada va marcar un precedent, perquè en lloc d’una processó per les revoltes del castell allò semblava el descens del Sella –però sense piragua–. Encara que no era un acte faller oficial, Zeus va veure que la gent treia els trages dels armaris i ja estava fregant-se les mans.

EL CANET 257

Si en la Baixà plou, la deixarem caure. Bàixà de les Festes Majors de Cullera (2018) Foto: Quique Ferrer

En resum, aquest fenomen meteorològic

totes les reformes que ens ha obligat a fer

sempre ens ha produït un maldecap i no

l’OCA de segur que totes les falles tenim una

sabem com posar-li remei. Però potser, i

masia preciosa per poder resguardar-nos i

només potser, els valencians tinguem molt

continuar amb la festa. Encara que crec que

poca capacitat de frustració. Les coses

el principal problema no és tindre habilitada

han de ser com volem, perfectes, sense

una carpa com a refugi, sinó com tirem

cap mena de dificultat. Tot i que això, amics

endavant els actes i la plantà del monument.

meus, és quasi impossible.

Si plou els dies que hi ha cercavila o en l’Ofrena, la gent no es vist perquè si els

La conclusió que va traure Darwin després

trages agafen humitat, es fan malbé; llavors

d’haver viatjat per tot el món va ser que només

el més convenient seria suspendre’ls i

sobreviu aquell que s’hi adapta. Així que provem

postergar-los si escau.

de fer-li cas, perquè l’home no s’enganyava. El Tomorrowland, l’Oktoberfest o la boda de

Respecte al monument, els fallers patim per si

Harry el Roget amb la Meghan Markle són

l’aigua desbarata la pintura o cau algun ninot

esdeveniments de renom mundial que han

d’una mala ventada i, com a conseqüència,

tingut lloc en ciutats on l’aigua és l’element més

el jurat li atorgue una nota dolenta. Però,

quotidià; i els heu vist molt acalorats?

honestament, això què importa? Per més que hages quedat en l’última posició de la

Malauradament, davant la pluja no ens

secció més baixeta gaudiràs com un xiquet

queda més remei que aportar solucions

igualment, el premi és només una excusa.

ja que no podem impedir-la. A més, amb

En altres localitats, com és el cas de Sueca,

258 EL CANET

Si en Falles plou, la deixarem caure. En 1989 la pluja i el vent van afectar els monuments. Els pallasos roden, de José Andrés Ibor (Falla El Canet de Cullera, 1989). Foto: AC Falla El Canet

fa anys que no donen premis i celebren les

sabràs que aquesta festivitat dura els 365

Falles com si no hi haguera demà. Per a mi,

dies de l’any. Sempre podràs vestir-te en una

la màgia d’aquesta festa és fer pinya amb

altra ocasió i, el monument, encara que haja

gent amb la qual no t’ajuntes habitualment

costat molts diners, mai serà el mateix que

i compartir interessos com ara l’esport, el

el sentiment de satisfacció d’un treball dut a

teatre, la cuina o l’escriptura.

terme pels fallers de la comissió. I com que sempre procure tindre una visió positiva de la

En definitiva, el nostre estat anímic no pot

vida, faré una adaptació d’una dita popular

dependre d’una cosa que no està en les

del castellà per a consolar-nos quan vinguen

nostres mans. Les Falles són oficialment el

les precipitacions: «Falles plujoses, Falles

17, 18 i 19 de març; però si realment les vius,

joioses».

EL CANET 259

260 EL CANET

uĂ¨ hauria de dur la doma en les Falles? #Volemfalla

Quan una porta es tanca, deu se n’obrin Ximo Esteve i Mares Artesà Faller

ifícil és traure sàtira a la realitat de l’ofici d’artista faller; per desgràcia, nosaltres mateixos ens hem anat ficant en un procés de desgast i ruïna

econòmica i hem fet d’un treball bonic i creatiu, una cosa alienant i estressant, i sobretot, deficitària. Fa anys que estem intentant obrir portes, com potenciar treballs alternatius fora del marc de les Falles, estands de fires de mostres, decoracions, parcs temàtics, figures decoratives, escenografies, etc. No és fàcil!, existeix molta competència en aquests camps, massa despesa en promoció i imatge, i el més difícil, posar-se d’acord en les valoracions dels treballs. El pitjor que tenim com a artistes és que l’art, “no té valor”, el posa u mateix o el mercat. En el cas de les falles el mercat ens ha tirat per terra la valoració, sobretot perquè nosaltres

262 EL CANET

no hem sabut valorar-ho. Desigualtats d’estils i acabats o formes de treball, amb robots o cartó, i sobretot una inclinació a no contractar com es deu a les plantilles per a abaratir costos han portat a açò, i una altra porta, aquesta vegada que s’ha tancat, la possibilitat de crear barems de preus, unes taules de valoració de ninots i volums per a, almenys, tenir una idea clara del que estem fent. Una porta més tancada ha sigut la desaparició de la fàbrica de cartó de Bunyol, que abastia els tallers que encara treballem amb aquest, i que ha fet desaparéixer els canvis i venda de figures. Sí, es veuen menys refregits; bé, ara es fan amb robots de suro, no obstant continuen sent refregits. Però, el que sí que ha fet, és elevar el cost de la falla, en dependre d’eixes màquines i d’un suro que, a més a més de car, es fa amb grandàries més elevades, i causa més treball i falta d’espai. La porta que pareixia que

EL CANET 263

Fer escenografies és una de les portes que s’obri als artistes fallers? Escenari del Medusa Sunbeach Festival (Cullera, 2015) Foto: Diego Moreno

s’obria ha sigut la declaració de les Falles

la Comunitat amb nul·la actitud a favor de

com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat,

l’ofici d’artista faller, les nostres possibilitats

però, tan fàcil com es va obrir, sembla haver-

de millora serien més elevades.

se tancat sense aportar res. Els tallers i els artistes no hem notat cap millora o avantatge

Plantejàrem reformes estructurals de naus,

en açò, no hi ha subvencions, o defensa de

cuidar i preservar la Ciutat de l’Artista Faller

l’artesà i de la falla per cap costat.

i amb açò, també el barri sencer, degradat igual que el polígon, però, no!, la porta era

Sempre he dit que som com un peix en

solament un miratge i després de quasi quatre

extinció, una “rara avis”, un samaruc, un

anys i unes eleccions a la porta, tan solament

peixet xicotet autòcton de l’Albufera que si

s’han deixat veure quatre fotos i dos elements

no cuidem, desapareixerà. Ningú més sap ni

minúsculs sense unificació, cosa que ha

fa falles fora de València i no som capaços

tancat les il·lusions depositades en mantenir

d’entendre l’important que és i serà que

aquest primer polígon artesà d’Europa i

aquest ofici perdure; tan sols fent-lo rendible

el condemna a la seua desaparició per

es podrà sostindre.

l’especulació i la realitat del mercat, que farà que es venguen les naus a empreses que poc

La porta de la política. Pareixia que després

tindran a veure amb les Falles a causa del seu

de 25 anys de govern del PP a València i en

major poder adquisitiu.

264 EL CANET

Les portes s’obrin per a la ciutat fallera? Taller de Manolo García, situat en la Ciutat de l’Artista Faller (València, 2014). Foto: Joan Castelló

La possibilitat comentada de la instal·lació d’una nova seu de la Junta Central Fallera i un nou Museu Faller ací en la Ciutat de l’Artista Faller també s’ha quedat en idea. En cas d’haver-la potenciat o simplement haver dotat de pressupost qualsevol actuació de millora, ens hauria donat alguna esperança o porta oberta. Com que no és així, el pessimisme ha tancat fins i tot les finestres del futur pròxim dels nous artistes que no tenen clar on situar-se ni amb quins mitjans legalitzar els seus tallers ni activitat. Per a acabar, tan sols la porta de l’esperança en què alguna cosa canvie i impedisca que la gent es busque el futur fora d’aquesta forma de vida artesana o que el nostre polígon es mantinga i no es convertisca en un altre més com tants.

EL CANET 265

No emprenyes l’artista faller “Qui paga mana”, a vegades Vicent Juan Periodista i faller

regunte a Quico, que és amic i professor a la Universitat de València, i em diu que no, que aquells homes i dones del passat que van pintar a

les parets de les coves valencianes ho feren sense encàrrec de ningú, perquè van voler ells i punt. Cosa ben diferent passa amb els artistes fallers del segle XXI. La proposta artística parteix d’ells, sí, però després l’han d’adaptar als capritxos del no sempre encertat president o presidenta de torn. “Passa i no sols amb falles de grans pressupostos, com és fàcil d’imaginar. Moltes vegades són les comissions menudes, les modestes, les que més modifiquen els nostres projectes amb la intenció sobretot d’incloure referències al barri”, explica el mestre major del Gremi d’Artistes Fallers, José Ramón Espuig. En la Prehistòria no, ja està dit, però el “qui paga mana” ha perseguit els artistes des de quasi sempre. Els faraons egipcis

266 EL CANET

ja dissenyaven les seues tombes fil per randa amb el propòsit de disfrutar-les en l’altra vida. Poc els importava el criteri de l’artista. També els governants de la Grècia antiga i els emperadors romans demanaven a la carta les seues estàtues, columnes commemoratives, frescos o mosaics. Sempre, sempre, eixien ben parats, clar. Més tard vingué l’Església, la qual també posà els artistes a treballar al seu servici. No se’n salvà cap: Miquel Àngel, Leonardo, Caravaggio i El Greco són només alguns dels cèlebres creadors que han contribuït a difondre amb la seua obra les creences i la fe cristiana, a canvi de diners. I els reis, per descomptat. Els monarques de tots els temps s’han manat retratar millor del que són amb l’objectiu que la Història els recorde amb virtuts que mai no van tindre. Que vosté vol ser més gran que el cavall? Cap problema. Alta i distingida? Així serà.

EL CANET 267

Qui paga, mana, és un refrany apropiat per al món faller? Taller de Jordi Carrascosa (Corbera, 2019). Foto: Vir Ruiz

Art al servici de qui paga, siguen mecenes

la resta de la falla”, explica Espuig. No és la

renaixentistes o presidents fallers. Els límits

situació ideal, en absolut, però almenys és

són dos per al mestre Espuig: “El primer, que

una manera de sobreviure en eixa professió

allò que ens demanen s’ajuste al pressupost

tan apassionant com mal pagada com és la

pactat en la signatura del contracte. I el segon

d’artista faller.

és que la suggerència feta des de la comissió no estiga contra la nostra manera de ser o de

Sempre els quedarà una carta última i molt

fer. Estic convençut que cap artista del Gremi

popular durant segles: la venjança. José

faria del mal gust el seu treball”.

Ramón Espuig riu amb la idea: “Mai no ho faria cap dels meus companys. Els artistes

En l’actualitat, els artistes fallers han

fallers som professionals honrats que no

d’admetre totes les demandes que els fan

mossegaríem la mà que ens dona menjar”

des de les comissions, els agraden o no.

Bona gent estos artistes nostres i no com

No els en queda una altra. “El que fem la

el famós Miquel Àngel, qui, indignat amb

majoria és adaptar eixa proposta al nostre

aquell cardenal que va manar que tapara els

estil. L’objectiu és que no ressalte en el

genitals de la Sixtina, el va pintar amb orelles

resultat final com un afegit incoherent amb

d’ase al cèlebre Judici Final.

268 EL CANET

I més a prop nostre, Goya. L’aragonés odiava pintar per encàrrec, avorria que li digueren el que havia de fer. Si ho feia, finalment era sols per diners, però utilitzava els retrats per a venjar-se d’aquell que li ho havia demanat de males maneres. Famosos són els seus monarques lletjos, infants embadalits i reines desdentades. A l’altra, tornes. Per això, estimat president i presidenta de falla, no enfades l’artista. Estàs en bones mans, sembla ser. I si demanes, fes-ho amb trellat i educació no siga que acabes formant part de la crítica de la teua falla i de la burla dels teus fallers. “Qui paga mana, no sempre”, conclou entre riures Espuig.

EL CANET 269

Com més sucre, més dolç Marisa Falcó Artista Fallera

ste refrany ha servit d’argument per a justificar moltes de les accions que han portat la festa de les Falles al punt en què és ara. L’excessiva

dolçor ens ha dut a perdre’ns matisos dels sabors més autèntics. Gran error, des de la meua modesta opinió, pensar que el refrany, respecte a les Falles, puga ser cert. Al final s’ompli per omplir. Com més sucre... Prima el gegantisme, la quantitat desmesurada. Més dolç! Els artistes estem sotmesos al gust de fallers i jurats que busquen i premien el bigarrament, i on costa trobar contingut. És difícil dir prou. L’artista faller competix, deixa de disfrutar del seu treball i es converteix en simple executor. Traient al carrer moltes hores de faena. Un treball exquisit, excel·lentment realitzat i perfecte d’execució, però sense cor. Un treball que va

270 EL CANET

nàixer ja sense passió i que va ser concebut per a acontentar uns paladars llépols que només degusten dolç i més dolç. No volen tastar altres coses. No volen arriscarse amb alguna cosa més amarga, o una mica més àcida o, per què no, salada. Volen un producte dolç... i si pot ser molt dolç, millor. Han fet dolça la festa. Ells i elles, fallers i falleres, presidents i presidentes, s’han encarregat d’ensucrar-la tant, que ens hi hem acostumat i ja no ens agrada res més. Tot està saturat, ja no se li pot afegir més. I no solament parlem de la falla. Ja no es pot afegir més a la festa. Les falles més altes. Les més cares. Les comissions cada volta presents en més actes. La cort d’honor i la Fallera Major de València, amb una agenda atapeïdíssima. Sense haver acabat encara un acte s’han d’acomiadar perquè ja les estan

EL CANET 271

Monument poc carregat que va aconseguir un primer premi. Com més sucre... millor falla? Tots a una veu de Joan S. Blanch (Falla Exposició-Micer Mascó-Arévalo Baca de València, 2010) Foto: JG Figueres

esperant en un altre lloc. Ens hem passat amb el vol de les faldes, ens hem passat amb el llarg de les faldes... Més, més... i una mica més. Posem la nostra festa a dieta. Pensem, mesurem la nostra celebració. Que els experts l’analitzen i en facen un bon diagnòstic per a no caure en dietes miraculoses que després produïxen efectes rebot i acabes engreixant-te més. La nostra festa necessita un bon règim, dels que t’ensenyen a menjar, que canvien els teus hàbits i amb què aprens a reconéixer i cuidar els ingredients. Una dieta saludable, amb bons productes. On recuperem l’olla i cuinar a foc lent. On el pa siga pa i l’acompanyem amb un bon oli d’oliva. Les nostres falles han de conviure amb les places, no ocupar-les o envair-les. Han de convidar a ser llegides, a riure’s amb elles, a

272 EL CANET

Com més sucre, més dolç per a tenir una bona falla? Cercant els valors polièdrics de les Falles, d’Arturo Benavent (Falla El Canet de Cullera, 2013) Foto: JG Figueres

pensar amb elles i, per què no, emocionar-se i

Darrere de la lluentor de pintes i lluentons,

plorar. Han de ser fotografiades, han de viatjar,

dels fils de seda i del soroll de la pólvora,

han de sorprendre i han de convidar aquells

s’amaguen oficis quasi desconeguts i

que les descobreixen per la xarxa, que les

persones, en la majoria dels casos anònimes,

vegen en directe i les visquen amb nosaltres.

sense cap protagonisme.

Perquè les nostres falles han de tornar a ser

Darrere dels espectaculars pastissos en

nostres i no de modes, de jurats, de premis.

què s’han convertit les millors falles, hi ha

Han de recuperar el seu sabor, eixe sabor

un ofici al servici de la festa que s’ha anat

que fa la nostra festa familiar, respectuosa,

adaptant a la tecnologia, als nous materials,

tolerant, compromesa, solidària, amb molt

a noves formes d’expressió. Artistes que

d’ofici i bon fer, que no deixa indiferent. Una

s’han fet a si mateixos, abans que hi haguera

recepta de la festa que hem de cuidar.

cap formació, any rere any, plantà a plantà. Tots, amb la seua proporció de sucre ben

Tots som part d’eixos ingredients únics.

mesurada, han escrit la història de les Falles

Cuidem-la i no la desvirtuem convertint-la en

i la seua pròpia, i han deixat per al futur el

un esdeveniment. Treballem amb els experts

receptari d’una professió que forma part del

perquè ens ajuden a conservar els nostres

patrimoni immaterial de la nostra festa.

ingredients propis, tan complicats de trobar hui en dia.

EL CANET 273

Érem pocs i va parir la burra Dennis Ferrer Ruiz Estudiant de Comunicació Audiovisual

e tant en tant, apareixen sorpreses tan agradables com desagradables al món faller, i és clar, poden ser positives o

negatives per tot el que aquestes comporten dins de la festa fallera. Si ens posem a identificar cadascuna de les sorpreses que podrem trobar al llarg dels anys de vida de la nostra festa, cal destacar, en primer lloc, l’evolució dels monuments, començant pels muntons de fusta i mobles fins a l’actualitat on, per primera vegada, tenim un nou material com la palla d’arròs, una alternativa ecològica que s’obri pas entre la fusta i suro blanc (al qual substituiria), materials que han sigut molt explotats des de l’inici del segle XIX. D’aquesta manera trobem un nou material que, per una banda seria molt més respectuós amb el medi ambient, i per l’altra

274 EL CANET

generaria molt poc de residus, i a més la seua utilització provocaria, al mateix temps, reduir les emissions de la crema massiva de la palla d’arròs als camps. Molts artistes fallers són els que estan interessats en aquest nou projecte que està desenvolupant la Universitat Politècnica de Valencia, una sorpresa que podem trobar hui en dia en el món faller, encara que tarde molt a arribar, i que dona esperances per a avançar en la meta d’unes falles més ecològiques i sostenibles. Pel que fa al monument, han seguit apareixent sorpreses que no per a tots són agradables, i que estableixen els canvis cap al futur de la nostra festa. Un dels principals atractius de la festa fallera mesos abans de l’arribada de les festes josefines, és la presentació de projectes de la “Secció d’Or” a València, la Secció Especial. Els més assidus a aquesta

EL CANET 275

Érem poc i va parir... l’holograma, davant de les maquetes? Maqueta d’Arre unicorn, arre, de Carlos Carsí (Falla l’Antiga de Campanar de València, 2018) Foto: Dennis Ferrer

presentació esperen any rere any l’arribada

faller, però de vegades no causa el mateix

d’aquesta data per a conéixer cadascun dels

efecte en públic. Aleshores... Arribarà algun

projectes que en març engalanaran tots i

moment on no es plantarà monument i es

cadascun dels carrers de la ciutat. En major

realitzarà una falla en realitat augmentada?

mida els monuments d’aquesta secció són els que més interés susciten.

I amb referència a la nostra població, Cullera, sempre ha sigut un punt estratègic per a

El fet característic que els últims anys

gaudir d’un bon ambient faller i una gran

proporcionen els millors debats, és el canvi

qualitat en cadascun dels monuments del

de maqueta física a la maqueta en tres

municipi.

dimensions o holograma, com és el cas de la Falla Convent de Jerusalem-Matemàtic

Des de l’any 2010 amb l’apogeu de

Marçal, el passat any 2018. En aquesta

la crisi econòmica, una de les seues

cita marcada al calendari, el públic espera

comissions, Sant Antoni de la Mar, va iniciar

conéixer el projectes de manera física per a

un descens en el seu monument, plantant,

fer-se una idea del que serà la falla al mes de

any rere any, el monument més fluix de la

març, per tal com alguns artistes i comissions

Secció Especial de Cullera. No obstant

han començat a canviar aquesta maqueta

això, la tendència va començar a canviar

física per una representació a petita escala

quan Erik Martínez Moncho va plantar el

en televisions, que causa confusió en molts

monument gran l'any 2017, en el qual va

dels visitants. La innovació és un dels punts

obtenir el tercer premi de la Secció, i entrà al

que a poc a poc guanya terreny en el món

pòdium de la secció tres anys després.

276 EL CANET

Érem poc i va parir... Sant Antoni, primer premi de la Secció Especial de les Falles de Cullera 2018. Remat de Desemmascarats, d’Erik Martínez (Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera, 2018) Foto: Dennis Ferrer

En 2018, Erik planta de nou a la seua comissió, on amb un molt bon treball aconsegueix, després de 18 anys, el primer premi a la Secció Especial dels monuments fallers grans a Cullera, i obté el Premi a la Millor Falla del municipi, una sorpresa que arribà a molts oïts i periòdics al llarg de tota la província, que es van fer ressò de l’assoliment d’aquesta comissió. Com bé diu el refrany, “érem pocs i va parir la burra”, ja que la Secció Especial del nostre poble comptava, normalment, amb tres falles que lluitaven pel guardó a la millor falla de Cullera però, amb l’arribada de nou d’aquesta comissió al més alt, augmenta la competència pel màxim guardó al municipi, que farà que s’incremente el nivell dels monuments més si cal i açò es veurà reflectit amb l’arribada de nous visitants que vulguen gaudir d’unes falles de qualitat.

EL CANET 277

On va la corda, va el poal Sara Silva IlÂˇlustradora

278 EL CANET

EL CANET 279

Qui vol viure, de tot s’ha de riure... i serà més lliure Ricard Català Gorgues Docent i membre de l’ADEF

Falles de Sant Josep. Fira d’art popular, humorisme sa, caricatura de la vida. Enric Soler i Godes, 1933

a un temps, llegia en un diari aquest judici sobre les Falles: “Avui, les Falles ja no responen a cap caràcter. Un dia la clàssica vivacitat

valenciana va descobrir que les Falles feien venir forasters. D’aleshores ençà són com un mena de Mones de Pasqua monumentals amb unes pretensions artístiques i transcendentals que fa esgarrifar. És una cosa feta per al turista”. Caram, quina punyeta!!! Qui haja escrit això, o està una mica boig, tocat del bolet o, més aviat, sembla un esbojarrat. No li va quedar més que amagar-se del tot o fugir cap a la Xina, perquè si no tot el col·lectiu faller es tirarà damunt del lletraferit que s’ha atrevit a

280 EL CANET

posar en solfa el món de les Falles i, sobretot, el sacrosant monument faller i la seua estètica. Quin disbarat més gran!!! Comparar la falla, el monument faller, ni més, ni menys, que amb una mona de pasqua. I tot, per raó d’atreure els “guiris”. Això, no s’havia sentit mai. Ni quan va ocórrer l’escàndol de la revista Ajoblanco en 1976 sobre les Falles i les falleres o els escrits incisius d’aquell escriptor suecà, innombrable en algun temps. I no em referisc, precisament, a Bernat i Baldoví, també de Sueca i expert escriptor “cinegètic”, tota una autoritat sobre la geografia del conill. És clar, que si ens posem en clau d’humor faller, el sarcasme de la mona de pasqua no deixa de tindre la seua gràcia. Això sí, l’excés d’aquesta afirmació, rebaixa a fina ironia els comentaris dels qui opinen que les falles que es planten, des de fa anys, semblen com un

EL CANET 281

Qui vol viure, de tot s’ha de riure, i la sàtira fallera és fonamental en aquests casos. Escena de Xe! Quin rebombori ha armat el sanatori, de José Lafarga (Falla Cervantes-Padre Jofre de València, 2010) Foto: JG Figueres

pastís, de la dolçor que desprenen, quasi “diabètica”, per la seua estètica i colors, però sobretot per la manca de crítica, allò que va ser tan essencial en l’origen de les falles. En els temps que corren, quan parlem del cadafal faller, si és que parlem una mica, segurament estem més pendents del vessant estètic, de la seua monumentalitat, del risc dels remats que del seu contingut o del seu missatge, de tot allò que fora sacsejar les consciències, la visió crítica i mordaç sobre el nostre món i sobre la nostra vida. No hi ha més que rodar una falla i sentir els comentaris predominants de la gent, sobre «lo bonica» que és la falla o les figures del remat, o d’aquesta o d’altra escena. I dels colorets de la pintura què anem de dir! Les falles, com les xiques de Benimodo de la cançó popular, tenen la cara “bonyuda” de pinturetes, totes claretes. O una gran part.

282 EL CANET

Amb tanta tendresa, Qui vol viure, de tot es pot riure? Remat de Tota una vida, de José Lafarga (Falla Plaça del Pilar de València, 2018) Foto: JG Figueres

Segons algunes ments prou saberudes, la

censura de tot allò que es veia com un

falla hauria de ser com el joc dels espills

excés o, per contra, com un defecte, sobre

deformants, on tot el món ha de veure’s

la base de la moralitat imperant. I tot això,

reflectit i amb una visió esperpèntica de la

amb un efecte pervers, ja que per la crítica

realitat, combinació de paròdia i mordacitat,

es desencadenava la censura, entesa ara

fent bon el refrany que encapçala aquest

com un acte punitiu, de prohibició. A més a

article, qui vol viure, de tot s’ha de riure. I,

més, la censura va donar peu als premis de

damunt, seríem una mica més lliures.

falles a finals del segle XIX, una manera molt subtil de domesticació de la crítica fallera i la

Però, del dit al fet, la gent sabuda diu que

reconducció cap a les falles artístiques.

n’hi ha un bon tret. En el dia a dia, aquell o aquella que vol viure, no de tot es pot riure,

Des d’aquest context històric, podem

perquè algun esclafit rebrà amb quasi tota

afirmar que per la crítica se censuren

seguretat. Ja veus el que passa al món si

comportaments, maneres i expressions de la

mostres la teua mirada crítica, pots acabar,

nostra societat. I per la censura, ens podem

com a poc, amb una denúncia i si la cosa es

carregar la visió crítica de la realitat. Tot un

posa més agra, et porten a la gàbia i tot.

exponent del poder i la dominació exercits per tots aquells estaments que voldrien

Si tirem una ullada cap al passat, les falles

imposar un únic pensament i, de pas,

del segle XIX mostraven una visió crítica i

doblegar altres maneres de pensar. Vaja, en

mordaç dels usos, hàbits, modes i costums

quin embolic ens hem ficat!!!

d’aquells temps. La crítica suposava la

EL CANET 283

Amb aquest ninot... Qui vol viure, de tot s’ha de riure? Ninot de Molt de tequila!, de David Sánchez Llongo (Falla Santa Genoveva Torres-Arquitecte Tolsà de València, 2018) Foto: JG Figueres

Per eixir de l’embolic, tornem de nou als

el que hauria de ser políticament correcte,

nostres dies, a la realitat actual, una realitat

anem apanyats. El riure del viure amb

que disfressen molt sovint amb tota classe

plenitud es pot quedar en un mig somriure,

d’etiquetes i d’eufemismes per intentar amagar

sense que es note massa. Per això,

tot allò que no som capaços d’exposar amb tota

predomina un tipus de falla que no entra

la seua cruesa, per no ferir susceptibilitats de

del tot en una crítica despietada, ni àcida,

persones o col·lectius. No deixem d’escudar-

ni corrosiva. Del políticament correcte a

nos en allò definit com «políticament correcte»,

l’autocensura hi ha un fil molt prim.

expressió recurrent que ens persegueix en tot moment i des de fa massa temps.

Comptat i debatut, hem de reconéixer que la falla satírica o epigramàtica ha quedat

En el món de les Falles, com ja passa en

relegada per la falla artística i monumental.

altres àmbits de l’esfera social i cultural, això

Haurem d’entonar un gori-gori per la

està a l’ordre del dia. Si hem de salvaguardar

sàtira fallera. No hi ha més que veure que

284 EL CANET

Qui vol viure, de tot s’ha de riure? Amb Monleón, podem aplicar aquest refrany? Escena de Pelqueveigesticboig de Vicent Llàcer (Falla Plaça Na Jordana de València, 2010) Foto: JG Figueres

l’atorgament dels premis d’ingeni i gràcia,

de Barcelona, escrit pel que arribaria a ser

uns premis de consolació, com de segon

un reputat periodista. Molt bé podria passar

plat, quan haurien de ser els més importants

per un article d’aquesta època, encara que

o, si una altra cosa no, integrar el seu sentit

massa atrevit per als temps que corren.

en els premis convencionals de falla. Al capdavall, hauria de quedar clar que si Bé, hem arribat al final del trajecte i és el

vols viure, de tot t’has de riure, si et deixen

moment de fer una confessió, quasi burlesca,

fer, encara que riure’s de tot, també vol dir

en consonància amb allò de riure’s de tot.

riure’s d’un mateix. I cal preguntar-nos: som

La comparació de la falla amb una mona de

capaços de riure’ns de nosaltres mateixos?

pasqua forma part d’un article publicat un

Què cadascú i, també, cadascuna, correcció

22 de març, dies després de les Falles de...

política per damunt de tot, s’aplique el

1935!!! Sí, sí, no hi ha cap errada, el 1935,

conte.

en plena Segona República, al diari L’Instant

EL CANET 285

Val més caure en gràcia que ser graciós Mar Piquer Muela Documentalista i fallera

ui dictamina què és graciós?, On estan els límits de l’humor? Segur que estos plantejaments no vos resulten nous. En estos últims

anys hem assistit a un debat social sobre de què podem o no podem riure, un dilema al qual s’enfronten dia a dia influencers, artistes i presentadors de televisió. Vivim amb cert temor a les represàlies dels col·loquialment anomenats “ofendiditos” o “haters”, disposats a arruïnar la teua vida si el tuit o esqueix que has publicat no és del seu grat. Però, què està passant?, hem perdut realment el sentit de l’humor? No, simplement, a un gran sector de la societat ja no li fa gràcia els acudits que ridiculitzen per la seua condició a homosexuals, negres o dones que no deixen veure el futbol als seus marits. La societat ara se sent lliure per opinar i dir això m’ofén, m’insulta. Durant molts anys hem confós satiritzar amb ridiculitzar a minories, a persones que eixiren del prototip de mascle

286 EL CANET

ibèric espanyol o a les dones, i se les han encapsulat en estereotips propis de segles passats. Amb tot això, on queda la sàtira fallera?, quin sentit tenen les Falles sense la burla de la societat?, és la fi de l’essència de les Falles? Com sempre s’ha dit, les Falles són un reflex de la societat, i com a tal, evolucionen o involucionen alhora. Si posem la vista enrere, comprovem com les inquietuds del moment sempre han estat plasmades en els nostres monuments fallers. Des del sentit revolucionari i crític amagat en les escenes de les censurades falles de la postguerra, al valencianisme dels anys 70 quan la societat valenciana es debatia per un estatut d’autonomia, sempre hem estat a l’avantguarda quant a crítica social. Molts dels nostres artistes sempre han tingut este refinat art per resoldre un problema social o polític del moment sense arribar a la burla

EL CANET 287

Amb este ninot... Més val caure en gràcia que ser graciós? Vos fa gràcia? Ninot Indultat 2018 Ninot de A la recerca del daurat de Manuel Algarra (Falla Almirall Cadarsó-Comte Altea de València, 2018) Foto: JG Figueres

288 EL CANET

massa fàcil; potser este siga un dels valors que els fa únics entre els diferents artistes. En canvi, si ens endinsem ja en els anys 2000, hem pogut contemplar com la sàtira i la crítica social queden relegades a un segon pla en pro del que anomenem “bonicor”. En estos últims anys, hem vist plantades centenars de falles de temàtica d’èpoques clàssiques amb figures belles i molt ornamentades, o figures de iaios amb els seus nets (i el gosset) que apel·len al nostre vessant tendre, tots ells, amb una sàtira tan subtil que difícilment és apreciada per l’espectador, que ben sabut és que rares vegades llig l’explicació. Lluny han quedat la mamelluda i el vell verd tan utilitzats en els anys 80 i 90. Per tant, podem tirar la culpa als “ofendiditos” d’estar acabant amb l’essència satírica de les falles? Tal vegada hàgem de reflexionar sobre què és el que fa anys que mostrem al públic. Posant d’exemple els ninots indultats dels últims 20 anys difícilment trobarem una crítica social satiritzada; la tendresa, el sentimentalisme de la festa i les seues tradicions han anat guanyant espai als ninots tan arriscats i carregats d’informació com el “Llaurador valencià” de 1959 de Julián Puche. Les comissions falleres de les altes (i no tan altes) esferes saben què és una aposta segura, poques hi ha que aposten més pel premi d’enginy i gràcia que pel premi de secció, la reputació d’una comissió fallera va lligada a la quantitat de palets, de ninots indultats o de falleres majors de València que hages aconseguit. Perquè, al cap i a la fi, val més caure en gràcia que ser graciós, no?

EL CANET 289

Feta la llei, feta la trampa Rafa Tortosa García Director d’El Verí del Foc

l Tribunal Suprem, per fi, havia dictat sentència. Després del revol al món faller per la decisió pressa dues setmanes enrere, s’havia vist a estudiar i ajornar-

la. La màxima autoritat judicial dictaminava, amb quinze vots a favor i tretze en contra, que la comissió fallera tenia raó. Aquesta decisió causava un precedent en la història de les Falles. Ara, qualsevol comissió fallera podia gastar-se els diners que volguera de forma, diguem-ne, no legal. La part legal sempre podia quedar-hi justificada. Cal recordar que el litigi començava amb la denúncia, per part de les comissions falleres participants en la Secció Tercera i també per la Junta Local Fallera, contra la Falla Més Que – Una Escopeta de Fira, perquè consideraven que el cadafal plantat aquell any no era considerat de Secció Tercera.

290 EL CANET

El Jutjat número 3 de la població admetia a tràmit la denúncia i s’iniciava el procediment. En un primer moment, el jutge li va donar la raó als denunciants fins que el contenciós arribà al Suprem. En tot moment, el president de la comissió al·legava que estaven dins dels paràmetres econòmics d’aquella Secció Tercera, que és allò que li havien pagat a l’artista faller i és allò que havien declarat davant la delegació econòmica de la Junta Local Fallera. I ho justificava amb les factures mensuals i amb el contracte amb l’artesà efectuat el mes d’abril. És clar, la resta de falles participants en la darrera secció, totes elles humils i amb curt cens, clamaren al cel en vore aquella voluminosa falla. Ningú dubtava que aquell cadafal guanyava de sobra a la tercera secció i que, a més a més, podia guanyar en qualsevol de les seccions, inclús a l’Especial.

EL CANET 291

Esta falla va estar perjudicada pel tema de les seccions, estant en la Secció Primera. Feta la llei, feta la trampa? El pacte del llobarro i el pont del cerimoniós de Xavi Tur (Falla El Canet de Cullera, 2016) Foto: JG Figueres

Ningú entenia com havien participat en

cada vegada que entrava al taller, una volta

aquella secció tenint pressupost d’Especial.

per setmana, em demanava un ninot, un contraremat, una xorradeta per ací... uf,

Pel carrer es comentava que una de les principals raons era que l’únic premi que els quedava era el primer de la Secció Tercera, atés que ja tenien els primers de l’Especial, la Primera i la Segona... i sembla que el pressupost se’ls n’havia anat de les mans. Durant el juí va haver-hi moments crítics entre la comissió de la Més Que i l’artista faller, ja que el president, Miguel CrespínOchotorena, declarava que «l’artista ha fet més perquè li ha donat la gana», i el delegat de monument afirmava «que queda clar amb l’esbós... després l’artista ha col·locat el que ha volgut». L’artista, cridat a declarar en el juí, es defenia que «he estat molt pressionat per la gent de la comissió; el delegat del monument,

292 EL CANET

que pesat és el Boles!». A més a més, s’hi mostrava bastant cabrejat amb la comissió, ja que li van prometre una cistella i un pernil per Nadal, a més d’un cotxe d’alta gamma. Pep, el Maquineta, anava dient pel poble que «en van prometre un BMW i en regalaren un Toyota!». Totes estes afirmacions, les quals no foren aportades al juí, demostren que, el dia de la cremà, la meitat de la falla va estar desmuntada i carregada en dos camions contractats per l’artista. Tot el món afirmava, moments abans que la Fallera Major li pegara foc al cadafal, que «ara sí que és una falla de Tercera!». Aquest juí es veia vindre, ja que, les comissions falleres, durant molt de temps, han estat jugant amb la legalitat establerta a

L’anterior monument va competir amb este, del mateix artista i amb la meitat de pressupost.. Fora batalles! Sí, a les falles!, de Xavi Tur (Falla del Port de Cullera, 2016) Foto: JG Figueres

les Juntes Locals Falleres, fent càbales amb els pressupostos per aconseguir entrar en la secció desitjada, aquella que li assegure —en la teoria— el primer premi. El joc amb les seccions està present cada exercici, siga amb declaracions jurades sobre la secció en que s’hi vol participar —el cas d’Alzira o Dénia—, amb l’aportació del pressupost i justificació en factures —com Cullera, Torrent o Xàtiva—, o d’altres procediments elaborats —el nou sistema de Gandia amb punts obtinguts segons premis d’anys anteriors és un exemple—, per intentar evitar que les comissions falleres se salten la llei i configuren vertaderes pinotxades. El jutge que va dictaminar el primer cop i va donar la raó als denunciants, va raonar la sentència d’una forma brillant i esplèndida, de la qual, pel seu interés, en reproduïm seguidament un fragment del text:

EL CANET 293

Esta falla, també la van perjudicar estant en Secció Primera, amb un baix pressupost. Feta la llei, feta la trampa? Els contes que ens conten de Jose Vicente Gutiérrez (Falla Xúquer de Cullera, 2013). Foto: JG Figueres

«Davant el coneixement de les desavinences produïdes entre les comissions falleres del poble i de la Junta Local Fallera, atesa la meua experiència com a faller durant molts anys, entenc que el sistema de seccions puga ser el més apropiat per valorar els cadafals fallers atenent, principalment, criteris econòmics. A més a més, facilita la tasca de valorar les falles al jurat qualificador. És qüestió matemàtica i de temps, no és el mateix valorar quatre o cinc monuments per assignar els premis de la competició que valorar un total de vint falles, per exemple. També, cal valorar l’esperit competitiu de les comissions falleres i l’intent d’esforçar-se, any rere any, per aconseguir un primer o un bon premi en la classificació fallera. No obstant això, amb el pas del temps, he anat restat importància a la competició fallera, ja que sempre ha estat un focus de polèmiques que ni, pot ser, la justícia puga estar capacitada per, valga la redundància, fer justícia. 294 EL CANET

Una altre monument perjudicat que va estar en la Secció Primera Infantil. Feta la llei, feta la trampa? Retalls de 40 anys d’Arturo Benavent (Falla El Canet de Cullera, 2015) Foto: JG Figueres

Caldria donar-li menys importància del que

llei ètica, no està enganyant la resta, sinó

determinats fallers li dediquen. Cada vegada

que s’està enganyant-se ell mateix, perquè

tinc més clar que l’important de les falles és

demostra certa incapacitat creativa, vist

allò que volem que siga el cadafal, allò que

des d’una perspectiva cultural, artística

volem que diga, que critique i, en definitiva,

i social. La trampa és, evidentment, un

que el cadafal parle i tinga l’esperit d’aquelles

adulteri de la competició i caldria que tothom

falles de fa cinquanta, cent o cent cinquanta

recordara la màxima d’allò que “no vullgues

anys, on els premis encara no havien estat

per a la resta, el que no vullgues per a tu”.

ideats. Per tot plegat, caldria que el món faller valorara més este sentit crític, satíric,

Evidentment, la sentència ha de ser favorable

discursiu... que pot tindre un cadafal faller. I en

per als perjudicats. A pesar d’haver acomplit

este sentit res importa el pressupost econòmic

el reglament faller, en els ulls de tots està

i el seu volum sinó la idea, el projecte, la

l’evidència de la trampa, la qual no s’hi pot

intenció, l’enginy, la gràcia de l’artista faller i,

amagar.

per què no, de la comissió fallera. I com sempre, qui és més legal és el borinot Qui vol fer la mangarrufa en la competició,

i qui és més llest és el number one. Així ens

fent trampa legal i obviant una suposada

va». EL CANET 295

Llepa amb la boca i mossega amb la cua Roberto Català Nàcher Il·lustrador

296 EL CANET

EL CANET 297

De gom a gom Carmen Signes IlÂˇlustradora

298 EL CANET

EL CANET 299

Déu dona garrofes a qui no les pot rosegar Bruno Moreno Orquín Faller de la falla París-Pedrera de Dénia

omençarem explicant aquest refrany. L’emprem quan algú té una cosa de la qual no pot gaudir, però que faria profit a un altre,

també per a dir que les bones ocasions venen a persones que no poden aprofitar-les, o creiem al nostre criteri que no les mereixen Com a sinònims farem referència a “Déu dona faves a qui no té queixals”, “Déu dona garrofes a qui no les pot rosegar”, “Déu dona pa a qui no té queixals”, “Déu dona anous a qui no les pot trencar”... i així fins a acabar amb la piràmide dels aliments. Quants cops ens hem trobat en aquesta circumstància, llavor d’enveges i frustracions al món faller...? Des d’una primerenca elecció de president, l’adjudicació d’un monument municipal o un palet l’esperadíssim dia dels premis... Tenint en compte aquest debat, em plantege les qüestions següents: és justa una adjudicació a un monument municipal? El que

300 EL CANET

no és just són els pagaments que pot establir

país lliure de pensament i opinió, malgrat que

una corporació que efectua els pagaments

alguns no sàpiguen encara per on es fiquen

quan dictamina i ofega l’artista per a cobrar

els pantalons.

eixa feina, tal vegada, en el millor dels casos, com passa a Alacant a les fogueres, sis

És just que els repartiments de subvencions

mesos després de Falles o més, fet pel qual al

municipals, per exemple a Dénia, siga un

concurs d’adjudicació cada cop es presenten

fix per secció i una variable per premi? I

menys o, fins i tot, a fer una proposta a diverses

és just que eixe fix es mesure depenent

bandes per sufragar eixe temps compartit.

de les seccions segons el pressupost del monument i no del pressupost general?

És just que un jurat per desempatar un premi

Doncs sí. Com més sucre, més dolç, no?

tinga en compte l’amiguisme a l’artista faller

Això es trasllada al monument. No podem

o afins, i no la feina feta per un artista? No

oblidar la repercussió en visites que té un

és just per al que no se sent recompensat,

monument. Normalment, per a un turista

òbviament, però aquest fet passa molt sovint,

despistat, és la proximitat al seu recorregut

ja que on hi ha tres opinions n’hi ha debat i

turístic la que sol guanyar. Després està el

diferències. Recorde que en un curs de jurat

que entén una miqueta més com és aquesta

al qual acudírem, certa persona al capdavant

festa i et pregunta per les de Secció Especial

de la xarrada va fer una reflexió per finalitzar:

i el premi, i per acabar estem els malalts

valoreu el que veieu i el que més vos agrade.

de monuments que poble al que anem

Amb aquesta frase es pot tancar el debat; el

visitem tots els monuments i els busquem

jurat valora el que veu/pensa i Espanya és un

per artistes i recorrem la Ribera, la Safor, la

EL CANET 301

Primer premi de la Secció Especial de València. En aquest cas, Déu li va donar garrofes a qui no les pot rosegar? The America’s Cup de Pedro Santaeulalia (Falla Nou Campanar de València, 2007) Arxiu: Joan Castelló

Marina Alta i el Cap i Casal per tal de millorar,

amb un únic objectiu, sàtira i falla. I açò es

any rere any, i buscar noves propostes.

trasllada a un monument faller, un acte, un concurs, ja que ho duem escrit.

El discurs faller ja era una ferramenta emprada pels valencians per a fer burla del

La reflexió amb què podem concloure és

seu propi origen en el començament del

que indiferentment de la justícia dels actes i

segle passat, satíric i convulsiu, amb els

decisions preses pels fallers, juntes o jurats,

monuments fallers que han representat el

és que les Falles de València són l’aparador

fenomen evolutiu al llarg de la història. Hi

més important que té la nostra comunitat, i

hagué un, l’any 1933, que presentava un tal

per darrere de San Fermin, a Espanya. Avui

Homo Vivendis, un nou homínid avantpassat

en dia, no ho hauria de dubtar ningú. A més,

del valencià actual que constituïa una crítica

arran de ser nomenades Patrimoni Immaterial

del meninfotisme, o actitud conformista

de la Humanitat per la UNESCO, la festa

que el tòpic associa al caràcter del poble

popular més representativa del nostre poble

valencià i ben representat a Dénia, el poble

ha agafat una embranzida imparable i, cada

del meninfot. Atés que el discurs faller és

any, els carrers del Cap i Casal són portada

satíric, com es pot avaluar o dictaminar

arreu del món.

l’objectiu d’una crítica, si se suposa que és una opinió subjectiva? És tasca complexa

I en aquest immens escenari, entre la

poder decidir-se per dues opinions diverses

potència de les bandes de música, la pólvora

302 EL CANET

Primer premi de la Secció Especial Infantil de Cullera En aquest cas, Déu li va donar garrofes a qui no les pot rosegar? Africa’s Go de Xavier Gámez (Falla Passeig-Mercat de Cullera, 2018) Foto: Juan Gabriel Figueres

i les escultures, es troba la llengua dels

proposta de treball. En Societat Catalana

valencians com a testimoni vehicular de tot

d’Història de la Ciència i de la Tècnica

el que durant l’entrada de la primavera se

(Ed.), Actes de la VII Trobada d’Història de

celebra a la nostra comunitat, i que s’hauria

la Ciència i de la Tècnica (pp. 319–327).

d’impulsar, començant per fomentar la

Barcelona: SCHCT.

cultura als llibrets, on l’AC Falla El Canet és un gran referent en l’actualitat. Enhorabona

Català, J. I. (2003b). La visió popular de la

als fallers de Cullera per la gran tasca

ciència i la tècnica a les falles de València: A

cultural i suport que hi feu.

la recerca de noves fonts. Revista d’Estudis Fallers, 8, 22–73.

REFERÈNCIES Català, J. I. (2004). Fallas naturales. Historia Borrego, V. (1996). El vessant estètic. En

Natural, 6, 40–41.

Associació d’Estudis Fallers (Eds.), La festa de les falles (pp. 91–124). València: Consell

Hernández, G. M. & Català, J. I. (2010).

Valencià de Cultura.

Els estudis fallers. El desenvolupament de la investigació social sobre les Falles

Català, J. I. (2003a). La festa de les falles

de València. Revista d’Estudis Fallers, 15,

de València com a font per l’estudi històric

83–100.

i social de la ciència i de la tècnica: Una

EL CANET 303

Vanitat fallera: del Pensat i fet a Això ho pague jo Joan Castelló Lli Periodista. Codirector de la Revista d’Estudis Fallers

o és una qüestió d’atzar que la comissió d’El Canet, que en la seua primera falla portava el lema d’Atzar és la vida, vullga parlar

en el seu llibret de 2019 de frases fetes, refranys, locucions i dites. En Falles, Res és el que pareix perquè tots volen aparentar més del que realment són o tenen: les comissions declarant més diners dels que paguen als seus artistes per a presumir que lluiten pel primer premi (o declaren menys si hi ha alguna quantitat en B de Bárcenas); les falleres majors fent ostentació de riquesa amb els seus vestits i joies (aconseguides moltes vegades amb crèdits bancaris que posen a les seues famílies en situació de fallida); i el faller fanfarró dient Això ho pague jo per a guanyar-se les simpaties dels seus col·legues.

304 EL CANET

Atzar és la vida, de Francisco Escrivà (Falla El Canet de Cullera, 1975). Arxiu: AC Falla El Canet

EL CANET 305

En un món faller on és realitat allò de Vanitat

fulls. Què vos he d’explicar que vosaltres no

de vanitats i tot és vanitat i on també es pot

sapigueu! Quants en cria la farina...

dir que No és or tot el que rellueix, trobem igualment persones esforçades que lluiten

Segur que coneixeu en la vostra comissió

Contra vent i marea per a fer possible, any

personatges punyents, eixos que no

rere any, una festa que és de tots però que

assumeixen cap responsabilitat organitzativa

és gestionada i finançada en gran part amb

però que en les reunions i assemblees

l’esforç i les aportacions de fallers i falleres.

s’oposen a qualsevol qüestió, tot els sembla malament i no presenten cap iniciativa

Les falles tenen una gran repercussió social

positiva. Són derrotistes per definició i

i mediàtica i per açò són molts els polítics

gaudeixen criticant-ho tot sense aportar

que volen controlar la festa i que tots els

solucions. Són personatges que En lloc de

seus integrants, falleres i fallers, Ballen al so

donar llum, donen fum.

que (els que manen) toquen. Per desgràcia, prometen molt però a l’hora de la veritat

Els artistes fallers són professionals

exigeixen més del que realment donen, i el

abnegats, habitualment mal remunerats

que donen no és de la seua butxaca sinó de

(ofereixen més del que realment cobren)

la butxaca de tots els contribuents. És a dir,

i que donen esplendor a la festa amb els

Molt de soroll i poques nous.

seus monuments plens de sàtira i art. Però en un col·lectiu tan ampli com el d’artista

Les falles fan gala ser una festa nascuda

faller, sempre hi ha algun llest que enlluerna

de la improvisació, del Pensat i fet: un grup

una comissió amb un esbós que després

d’amics es reuneix en un bar i després de

res té a veure amb la realitat i, a més, no és

diverses rondes de cassalles (de la marca

ni la meitat de la meitat del que allí estava

Cerveró, per descomptat) decideixen

dibuixat. Açò és donar Gat per llebre.

crear una comissió. Com resoldran tots les qüestions organitzatives, administratives,

Hi ha alguns que s’apunten a una comissió

econòmiques i festives? Molt senzill, Sobre la

pels menjars que es preparen al casal

marxa. Xe, sense problemes.

durant tot l’any. Fins i tot alguna comissió ho té assumit com el seu principal senyal

En la història de les falles de Cullera no són

d’identitat. Eixos fallers i falleres ho tenen

pocs els que han aprofitat la popularitat i la

molt clar: Pardal que vola, a la cassola. La

visibilitat que dona la festa per a passar a

gastronomia tradicional també és una forma

la política i arribar a ser regidor o, fins i tot

de fer amistats i crear festa.

alcalde. Ja se sap que, en política com en les falles, El que no corre vola.

El calendari festiu (proclamació, presentació, crida, plantà, premis, ofrena i cremà) s’ha

En el si de les comissions podem trobar gent

quedat curt per als fallers i falleres. Tots i

que treballa per la falla i gent que s’aprofita

totes volen més. Per a acontentar-los s’han

d’ella. Aiiiii si parlàrem de tots els casos

creat, a l’inici i final de l’estiu, esdeveniments

d’irregularitats comptables o despeses

relativament nous com la festa de Sant Joan i el

desmesurades que s’han produït al llarg

Mig Any. És clar que... A l’estiu, tot el món viu.

de les últimes dècades en les falles de Cullera. Necessitaríem un parell de llibrets

La figura de la Fallera Major és un

com aquest d’El Canet i encara ens faltarien

homenatge que la comissió realitza a la

306 EL CANET

dona, que ha passat de ser un simple element representatiu a tenir un paper executiu dins de la comissió. A l’hora de triar cada any les falleres majors es té en compte el seu historial i el seu treball dins de la directiva... però si pertany una família que aporta diners, millor que millor. Ja se sap que, Qui té padrins, el bategen. Les comissions critiquen en les falles tot allò de dolent que hi ha en la societat, des de la corrupció política a les desigualtats socials, passant per les mancances dotacionals dels barris i els excessos mundans d’alguns esportistes d’elit. Però pobret de tu si t’atreveixes a criticar algun aspecte de la festa o qüestiones la prepotència d’alguns directius fallers. Seràs un mal valencià i un pitjor faller. És La llei de l’embut. Amb padrins es fa bateig

Instal·lar una carpa en la setmana fallera és una tasca heroica. Cada any l’Ajuntament demana més paperassa i exigeix diligència

de Fernando Roda (Falla Passeig-Mercat de Cullera, 1980). Arxiu: Joan Castelló

en la presentació de documents i si no ho presentes puntualment corres el risc que et deneguen el permís per estar fora de termini. Però eixa mateixa diligència no l’aplica el consistori a les seues inversions, que en moltes ocasions es demoren, mesos i mesos i mesos... La burocràcia és més lenta que un caragol. Després d’haver escrit els paràgrafs anteriors he perdut, per un instant, el fil conductor de la narració. M’he quedat A la lluna de Cullera i tinc la impressió que estic Fent l’indi. Per a superar aquest tràmit no tinc altra alternativa que seguir parlant de locucions i dites que, igual que les que he comentat abans, han aparegut en les falles de Cullera al llarg de la seua història. Una de les frases fetes que més s’ha repetit en les falles de Cullera en els últims 60 anys està relacionada amb el circ, en una EL CANET 307

accepció en la qual es posa l’accent en la mala gestió (política, econòmica o social) que converteix les coses serioses en un espectacle. Açò és el que es pretenia criticar en falles com El circ de la vida, de Roberto Andrés (Raval, 1996); La vida és un circ, de Pascual Calleja (Raval, 1997); Una vida de circ, de Josep Lafarga (Sant Antoni, 1997); El món és un circ, de Vicent Montagud (Rei en Jaume I, 2002); El circ de la vida, de Fede Alonso (Plaça Alboraia, 2003) i El circ del sol, de Pere Baenas (Passeig-Mercat, 2013). Alguns artistes han tingut una predilecció especial pels refranys i les frases fetes. Un dels més representatius ha sigut Pasqual Carrasquer amb projectes com A l’estiu tot el món viu (Plaça d’Espanya, 1967) sobre l’incipient turisme que arribava a Cullera; o Casament i mortalla, del cel davalla, de Pasqual Carrasquer (Falla Plaça d’Espanya de Cullera, 1968). Arxiu: Joan Castelló

Casament i mortalla, del cel davalla (Plaça d’Espanya, 1968), sobre les sorpreses imprevisibles, agradables o no, que té el matrimoni. També ha utilitzat en les seues falles lemes de promoció turística com A la lluna de Cullera (La Bega, 1981). A més a més, el lema A l’estiu tot el món viu també va ser utilitzat en 1982 per la comissió del Passeig-Mercat per a deixar patent el seu desig de sobreviure després de l’incendi del taller d’Andrés Martorell que va reduir a cendres la falla prevista per a eixe any, substituïda per una barraca coronada per un parotet, que va ser l’única figura que es va poder rescatar indemne del foc. Precisament a Andrés Martorell té l’honor de ser l’introductor de les locucions en les falles de Cullera. Ell va ser el que va deixar palés amb Les criades, les ames (Plaça José Antonio, 1963), en un moment en el qual es parodiava un poder del personal de servei que en realitat no tenia.) Seua també és la falla El que menys corre..., vola (PasseigMercat, 1968).

308 EL CANET

Amor sobre rodes, de Fernando Roda (Falla Passeig-Mercat de Cullera, 1973). Arxiu: Joan Castelló

Un altre artista aficionat als refranys i frases fetes ha sigut Fernando Roda Martorell, autor de falles com La llei de l’embut (Plaça d’Espanya, 1970), la norma que afavoreix els rics i poderosos; Amor sobre rodes (Passeig-Mercat, 1973), sobre el culte a la velocitat i l’automoció; A quants en cria la farina (Plaça d’Espanya, 1974), sobre aquells que fan negocis aprofitant-se de la necessitat dels ciutadans; Amb padrins es fa bateig (Passeig-Mercat, 1980), sobre l’eficàcia de les recomanacions per a triomfar en la vida; i Gat per llebre (Mongrell, 1981), o la manera com polítics i empresaris ens venen el que no volem. Un ampli repertori d’acudits i frases fetes acumula també l’artista cullerà Josep Lafarga, amb alguns projectes que evoquen títols de pel·lícules com Visites d’un altre món (Plaça d’Espanya, 1992) i Silenci, s’està rodant (Passeig-Mercat, 2001), i uns EL CANET 309

Amb la música a altra part, de José Lafarga (Falla Rei en Jaume I de Cullera, 2004). Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

altres amb lemes més populars com Amb

Un altre gran amant dels refranys és Joan

la música a una altra part (Rei en Jaume I,

Pedrós Beltrán amb tot un seguici de falles

2004).

amb aquest tipus de lemes, la majoria en la demarcació del Port: València, jardí de flors

A aquesta tendència s’ha sumat el també

(1984), Ningú caça sense gos (1988) i El

cullerà Juan Carlos Donet García amb lemes

pas del temps (1990). En aquesta mateixa

com Burro que vola, a la cassola (País

demarcació, però de l’artista Xavier Tur,

Valencià, 1995); Res és el que pareix (Taüt,

podem citar també La llei de la selva (2017).

1996); Contes xinesos (País Valencià, 1998); El dia del juí final (Port, 1998); Els somnis,

La comissió d’El Canet també ha tingut falles

somnis són (Taüt, 2004); O moros o cristians

amb lemes extrets de la saviesa popular.

(Passeig-Mercat, 2010); i La primavera tot ho

A més del ja comentat Atzar és la vida

altera (País Valencià, 2017).

(1976), de Francisco Escrivá Bañuls, sobre les addiccions al joc que en eixos anys

El trio d’artistes locals el completa Alfred

començava a ser legalitzat en Espanya,

Bayona, amb falles de referències mundanes i

cal ressaltar també Tot el món passa pel

literàries com a Amor a primera... pedra (País

forat (1981), una falla signada per la pròpia

Valencià, 2008); Fes l’amor i no la guerra (Taüt,

comissió en la qual es posava, blanc sobre

2012); Somni d’una nit d’estiu (Taüt, 2014); i

negre, el poder de les grans empreses i dels

Amb diners, torrons (Taüt, 2017).

polítics que imposaven les seues condicions

310 EL CANET

La primavera tot ho altera, de Carles Donet (Falla Avinguda País Valencià de Cullera, 2017). Foto: JG Figueres

Amb diners, torrons, d’Alfredo Bayona (Falla Taüt de Cullera, 2017). Foto: JG Figueres

EL CANET 311

Fent l’indi, de Clemente Piera (Falla El Canet de Cullera, 1983). Arxiu: AC Falla El Canet

als ciutadans; Al pas del temps (1998), de Vicent Montagud, un recorregut per a comprovar com han canviat les coses d’ahir a avui; Les aparences enganyen (2004), de Toni Gil, sobre la vanitat dels qui volen aparentar el que no són; i Al so del circ faller (El Canet, 2018), sobre les situacions ridícules que es viuen en la festa. No podem oblidar dues falles en aquesta mateixa demarcació amb un lema pràcticament similar: Fent l’indi (1983), de Clement Piera, i Qui fa l’indi? (1987), de Fernando Roda Martorell, sobre el ridícul que fan quasi diàriament tant els personatges públics com l’home del carrer. Com aquest periodista quan parla de locucions i frases fetes en les falles. En la demarcació de Sant Antoni també trobem un grapat de falles amb lemes que fan referència a refranys i dites, com En lloc de

312 EL CANET

Al pas del temps, de Vicent Montagut (Falla El Canet de Cullera, 1998). Arxiu: AC Falla El Canet

EL CANET 313

El juí finai, de Francisco Baldoví

Més lent que un caragol, d’Eduardo Chinchilla

(Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera, 1990).

(Falla Raval de Sant Agustí de Cullera, 1975).

Arxiu: Joan B. Lli

Arxiu: Salvador Tortajada

donar llum, donem fum (1973), de Salvador

Pascual Nebot; i Som moros o cristians?

Soria; Sobre la marxa (1978), de Bernardo

(2005), de Joan Pedrós Beltrán.

Javier Íñigo; Contes xinesos (1986), dels germans Cortell; El juí final (1990), de Francisco

Altres aportacions importants a aquest

Baldoví; La lluita pel poder (2004), de Bernat

refranyer popular provenen de la Falla

Roman; Molt de soroll i poques nous (2005), de

Passeig-Mercat, amb projectes dels germans

Francesc Vizcaíno Palacios; i A la taula i al llit, al

Colomina com Bufes d’ànec (1984), Al so

primer crit (2015), de Pere Baenas.

que toquen (1990) i La força ... burra (1992); i també de la Falla Taüt amb dues falles de

Les aportacions del Raval al patrimoni de

Roberto Andrés Palop: En primavera, tot

refranys també són considerables, com ho

s’altera (1987) i La mar de bé (1989).

demostren falles com a Més lent que un caragol (1975), d’Eduardo Chinchilla; Pardal

Comissions com la Plaça d’Espanya, La Bega,

que vola, a la cassola (1979), de José Andrés

Mongrell i País Valencià també han realitzat

Ibor; Ningú caça sense gos (1980), de José

aportacions. A la primera correspon Amb la

Andrés Ibor; Fent l’indi (1994), de José L.

música a una altra part (2008), de Juane Cortell.

314 EL CANET

Més val tard que mai, de Jose Vicente Gutiérrez

La música amanseix les feres, de Fede Alonso

(Falla La Bega de Cullera, 1994).

(Falla Xúquer de Cullera, 2009).

Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

Foto: Juan Gabriel Figueres

De la segona citarem Quants en cria la farina...

i dos projectes de Federico Alonso: Contes

(1969), d’E. Llorca; La llei del més fort (1988), de

xinesos (2006) i La música amanseix les feres

José Andrés Ibor, i Més val tard que mai (1994),

(2009). No podem oblidar la comissió de Rei

de José Vicente Gutiérrez. De la tercera els dos

en Jaume I amb La mar de bé (2005), de

títols més representatius són de Daniel Clari:

Filiberto Pons; Visites d’un altre món (2008),

Contra vent i marea (1985) i la teatral Ser o no

de Juanfran Gimeno, i El qui canta, els mals

ser (1986). De la quarta citarem A la lluna de

espanta (2016), de Julián Baldoví.

València (2003), de Vicent Montagud. De tot el que he escrit, no es creguen vostés Les comissions de més recent creació no es

ni mitja paraula. Recorden que L’infern està

queden arrere i també acudeixen amb certa

empedrat de bones intencions, com fer

freqüència a les dites i locucions. És el cas

creure que, com vol demostrar aquest escrit,

de Raconet amb Pardal que vola, a la cassola

que el saber popular està en les locucions,

(1994), de Toni Gil; però també hi ha exemples

dites i refranys. Si no t’ha agradat aquest text,

en la Falla Xúquer amb El teatre de la vida

és culpa teua: Qui no vullga pols, que no vaja

(2003), de Pascual Roda Ferrando, Pasky,

a l’era.

EL CANET 315

Falles i refranys. La saviesa popular feta ninot Juanjo Medina Bonilla Revista Cendra

es de xicotets estem acostumats a sentir frases fetes, refranys o al·locucions que sense pensarho van transmetent-nos tota la

sapiència popular que tanquen. Cert és que últimament està perdent-se un poc arraconats eixos usos entre likes, anglicismes o l’aberració abreviada d’escriure des d’aplicacions del mòbil. Moltes d’estes sentències arrelades en el poble s’han gastat per tal de donar peu a arguments de falles, escenes o ninots concrets. Intentaré en este xicotet repàs donar una visió aproximada de com s’han emprat les dites i els proverbis als cadafals fallers, per a vore el canvi que experimentà la societat, i l’he volgut concretar en el període entre 1940 i 1981 per tal de poder apreciar amb estes falles els canvis en la societat a mesura que els temps canviaven i anaven adaptant-se a reformes sociopolítiques, turisme, modes, etc. Que Déu ens agafe confessats.

316 EL CANET

Esbós de Com el ball de Torrent, d’E. Amorós (Falla Plaça de l’Ángel de València, 1925). Arxiu: Arxiu Municipal Històric de València

Encara que algunes falles utilitzaren els refranys en els inicis de la festa, com per exemple la plantada en la Plaça de l’Àngel en 1925, Acabar com el ball de Torrent, que plantejava una escena costumista, després de la Guerra Civil, els artistes i les comissions planten els primers anys, unes falles molles i de tipus apologètic la gran majoria, per tal d’evitar clavar-se en camises d’onze vares en la censura, en els anys més durs de repressió, com en 1941 amb la falla de Modesto González per a la Pl. del Molí de Na Rovella Refrans valencians. El mateix lema tenia la falla de la Pl. de Rodrigo Botet d’un any després, plantada per Latorre. Eixe 1942 també trobem falles com Més clar, aigua,

EL CANET 317

de Rafael Roig per a Castelló i Adjacents, o Si quieres saber más, para el cabàs, de L. Torrente, per a Triador-Torn-Viana. En 1945 la falla de la Pl. de la Santa Creu feia crítica de l’abandó del projecte d’un museu de folklore sota el lema Del dicho al hecho. L’any següent l’artista Antonio Ramón Ferrandis feia crítica de la dona, com era habitual a l’època, amb la falla Dos dones i un pato mercat, per a la comissió Cadis-Retor Femenia-Puerto Rico. En 1947 trobem dos nous refranys, No deixes senda vella per novella, plantada en RussafaGran Via Marqués del Túria per David Cortés Cubel i José Escuder, i A l’estiu tot el món viu, plantada a Major de Nazaret per M. Guinart. A més, eixe mateix any la falla A. Cadarso-Comte d’Altea estava totalment Refrans valencians de Modesto González (Falla Plaça del Molí de na Rovella de València, 1941). Arxiu: JJ Coll Fornés

dedicada als refranys, la va plantar Josep Sánchez Cervera sota el lema Refraner valencià o el llibre de l’experiència. En 1949, i en uns dels anys més durs del racionament instaurat des del fi de la Guerra Civil, i a més agreujat per les conseqüències de la II Guerra Mundial, Vicente Tortosa Biosca planta a la Pl. del Pintor Pinazo Qui té fam ensomia en rollos. Del mateix anys trobem la Pl. de l’Àngel la falla Qui paga el pato?, que parlava de les dificultats de les comissions per reunir el pressupost necessari, i que va plantar l’artista José Bordanova. Amb el canvi de dècada, les pautes argumentals dels cadafals continuen per la mateixa línia, encara que ja fa uns anys que els artistes s’atrevixen a plantejar falles més àcides. Una d’elles pot ser Pilar-Vinatea de 1951, De noche todos los gatos son pardos, on l’artista Luis Bagán feia crítica de les farmàcies i de la penicil·lina que ho curava tot. En 1952, dos falles usaven refranys com a arrancament dels seus arguments: Av. de l’Oest, que ficava llum sobre els drets dels treballadors,

318 EL CANET

com en l’escena en què els empresaris usures

Jesús, ¿Quin pito toquem?, d’Ángel Azpeitia

volien trencar les taules de la llei del Fuero de

Ureña, que parlava dels incipients problemes

los Trabajadores1, plantada per R. Raga titulada

de sorolls provocats pel tràfic, els tramvies, la

Hecha la ley... I després El muerto al hoyo y el

dona que calla i l’home que fugia al Pol, tots

vivo al bollo, va ser el lema triat per J. M. Mas

ells granats pel Micalet que feia de remat.

per a la falla que plantà en Joaquín CostaBorriana que destapava els mals usos d’alguns

Amb Visto para sentencia, Pl. del Mercat Central

funeraris i dels familiars dels morts, quan algú se

de Vicente Tortosa Biosca en 1960, comença la

n’anava a l’atra barriada

dècada dels seixanta. En esta falla es feia crítica de diferents delictes o situacions relacionades

De tres anys més tard, 1955, destacarem

av la justícia, entre ells el crim del túnel de les

dos falles. La primera, Barques-Pascual i

grans vies i la maledicció d’una gitana. Juís

Genís, Como el gallo de Morón, de Vicente

tingues encara que els guanyes. Los que viven

Pallardó Latorre, on reflectia les dificultats

para comer y los que comen para vivir, fou el

econòmiques de les famílies i dels treballadors,

lema d’Àngel Guimerà-Pintor Vila Prades de

que acabaven desplomats. I la segona, Ribera-

1961, de Vicente Domingo Timoner, que es

Convent de Santa Clara, Poderoso caballero

feia ressò en diferents escenes dels problemes

es Don Dinero, de Vicente Tortosa Biosca,

d’alguns amb el menjar, com la jove, molt prima

rematada per un cavaller que manejava als

per seguir les modes. Ja en 1962 la falla Sant

humans com a marionetes, mentre que els

Josep de la Muntanya- Terol, Ché quin pato!,

bancs ja ofegaven a les famílies amb els

d’Ángel Azpeitia, al·ludia a l’avorriment regnat al

crèdits. El mateix Tortosa Biosca planta dos

Festival de Benidorm.

anys després a l’Av. de l’Oest El que més puga per a ell, també en clau econòmica i critica

En estos anys, i com ja hem vist en altres casos,

amb les immobiliàries que feien passar per la

alguns artistes comencen a utilitzar els refranys

pedra els compradors o els impostos que, com

o frases fetes per tal d’argumentar les falles que

a termites, destruïen les llars. En 1958 la falla

planten, com el cas de Julián Puche, que ho

d’Organista Plasencia- Luis Oliag, plantada

faria en diferents ocasions. Per exemple en 1960

per A. Ferrer i A. Muñoz, criticava aquells

amb Plaça del Pilar, La vida és somni, en la qual

carnissers que venien Gato por liebre mentre

una escena es basava en el refrany la processó

que ells es pegaven el gran banquet, després

és llarga i el ciri curt, al·ludint al fet que la vida es

de fer embotit de gat i rata.

fa, de vegades, llarga. Cinc anys després per a Plaça Na Jordana Puche planta Es xopà fins la

Tancant el decenni, la falla d’Av. de l’Oest,

Moma, on apareixia un jurat de falles, protegits

El peix gran es menja el peix menut, de

per un gran paraigües, aguantant la tempesta

l’artista Manuel Giménez Monfort, continuava

de les crítiques. Ja en 1966 l’artista col·labora

en la denúncia econòmica i el peix gran,

amb la comissió Quart-Túria i planta Ballant al

deutes, devorava el xicotet, les famílies, al

so que toquen, que rematada per una flamenca,

mateix temps que les grans companyies,

destacava entre altres situacions com els natius

com gossos de presa, atacaven amb rebuts

copiaven les modes portades els turistes per tal

i lletres. També de 1959 la falla de la Pl. de

de no estar descompassats.

1 El Fuero del Trabajo entrà en vigor el 9 de març de 1938, i fon una de les set principals lleis del Movimiento. Tenia ideologia falangista i entre les seues principals regulacions es troben la de la jornada laboral, del descans i la creació de la Magistratura del Trabajo i els sindicats verticals, que agrupaven per igual empresaris i treballadors. Va estar en vigor fins a la promulgació de l’Estatuto de los Trabajadores i d’on va ser finalment derogat en aprovar-se la Constitució en 1978.

EL CANET 319

Abans, en 1964, Ramón Iranzo planta en Bolseria-Tossal Calfant-se el perol, que té escenes com la dona que se la calfa per arribar a final de setmana perquè la vida estava molt cara, o el marit amb el fill acabat de nàixer, de color negre. En 1967 José Barea planta —la que potser siga— la falla més desafortunada estèticament de les plantades a la plaça de l’Ajuntament, llavors del Caudillo, Los que se ponen las botas, que tractava temes que podrien ser argument hui en dia de qualsevol falla, com l’aprofitament que treien els hotelers a costa de les festes falleres, i del que obtenen els especuladors amb els terrenys per a la construcció. Per últim, en estos anys destacaria la falla Iecla-Cardenal Benlloch d’Abelardo Guillot, plantada en 1968, i que feia crítica de com l’alliberament de la dona havia convertit l’home en amo de casa, fregant, ocupant-se dels xiquets o fent ¿Quin pito toquem?, d’Ángel Azpeitia

de sherpa2 transportant les compres de la

(Falla Plaça de Jesús de València, 1959).

dona i la filla. El lema de la falla era En ma

Arxiu: JJ Coll Fornés

casa... mane yo, i sembla que alguns en el moment no acceptaven massa bé que la dona obtinguera els drets que li corresponen. En els anys setanta els artistes i comissions continuaren tirant mà dels usos populars per tal d’argumentar els cadafals que plantaren. Com de nou la falla Joaquin Costa-Borriana, que en 1970 tingué per lema A la vellea, el dimoni sabater, d’A. Ginés, i que girava al voltant de vells verds relacionats amb xiques joves, una constant a les falles de l’època. Al mateix any la falla Ctra. Escrivà-Cooperativa de Sant Ferran de José Herrero es va titular Contra viento y marea, i parlà de temes d’actualitat al moment com la lluita, fent equilibris d’una família al circ de la vida, o 2 Els sherpa són els pobladors de la regió de l’Himàlaia, a la que arribaren des de la regió xinesa de Sichuan fa uns cinccents anys. En total formen un grup ètnic d’unes dos-centes mil persones. A causa de la importància del seu treball com a guies a la seua regió, el terme sherpa dona en l’actualitat nom a tot aquell que fa de guia en expedicions en la zona.

320 EL CANET

d’una alliberació de la dona mal entesa, amb una escena en què una dona deixava KO el marit i l’obligava a pagar-li els seus capritxos. Un altre artista que, com Puche, va tematitzar moltes de les seues falles sota un refrany va ser, com ja hem vist, Vicente Tortosa Biosca, que en els anys setanta va plantar diverses falles més amb este leitmotiv. Per exemple, en 1971, la de la comissió Micer Mascó-Arévalo Baca, que tenia per lema En Diners... Carxofes, que rematada per una opulenta figura — segurament representada pel petroli àrab— venia a dir que amb diners tot és possible. En 1972 planta Sobre la marxa en Bailén-Xàtiva, que parlava d’una àmplia varietat de temes, com els hippies dominats per les drogues, la nóvia que li donava presa al nóvio perquè la cigonya s’avançava més del previst o la carestia dels productes bàsics. Per últim, en 1974, Tortosa Biosca planta Bufes de pato, per a Humanista Mariner-Manuel Simó, que parlava de vicis, i de la degeneració de la joventut entre drogues i pornografia.

En diners... Carxofes, de Vicent Tortosa Biosca (Falla Exposició-Micer Mascó de València, 1971). Arxiu: Juanjo Medina

El mateix 1974 va ser un any prolífic en falles de refranys. Entre les que es plantaren estigueren falles com la plantada per Barri de Sant Josep, El sexo dèbil, de Daniel Guillot Pérez i en què la dona no eixia molt ben parada; Regne de València-Sant Valero, El pan nuestro de..., plantada per Pascual Gimeno Torrijos i Salvador Gimeno Navarro, que parlaren de l’alt càrrec que es vanagloriava del seu treball, però en realitat el feien les guapes secretàries, o de com la dona només agafava els treballs més còmodes; per acabar amb este any destacaré la falla Sagunt-Sant Guillem, Gat per llebre, de Manuel Guinart Tomás, en la qual els hippies eren el cigró negre o les xiques dos peretes dolces. En 1975 continuen apareixent als carrers falles de refranys, per exemple Pl. del Pilar, EL CANET 321

Fes l’amor i no la guerra, d’Alfredo Ruiz Ferrer, on s’afirmava que els hippies feien l’amor i la vagància, o que la guerra de la pastilla antibaby la guanyava la cigonya; Pl. Mercat Central, Salves qui puga, de l’artista Joaquín Gómez, que parlava de com a València, qui podia, se salvava de les multes de tràfic, o de com Cupido salvava les dones en complaure-les, com que no podia emparellar-les amb els homes «amariposats»... sense comentaris. Per tancar este 1975 faré referència a la falla Serrans- Pl. dels Furs, Entre todos la mataron..., de Vicente Sancho Monleón, que parlava de la decadència imparable que patia en aquells temps la Fira de Juliol, que era soterrada al remat de la falla. En 1976 la falla Iecla-Cardenal Benlloch es Fes l’amor i no la guerra d’Alfredo Ruix

titulà Agua que no has de beber, plantada

(Falla Plaça del Pilar de València, 1975).

per Manuel Martínez Mollá, i en ella l’home

Arxiu: Josep Alcaide

sempre eixia perdedor, com el vell que es casava amb la jove o el nóvio que a punta de trabuc era conduït a l’altar. A Cuba-Puerto Rico del mateix any els germans Ferrer plantaren En l’estiu tot el món viu, de com els insectes, la contaminació de les piscines o la parella que torna de vacacions ella en bombo i ell portant el cap adornat. Com veiem, a pesar de ser l’Any internacional de la Dona, esta eixia prou mal reflectida als cadafals. L’any 1978, els Germans Sánchez planten en la demarcació de Glòria-Felicitat-Tremolar Amagueu els patos, on la jove democràcia era cuidada per una infermera mentre que l’evasor s’emporta els diners a Suïssa, a l’hora que tots demanen el vot. El mateix any Manuel Castellanos planta a l’Av. de l’Oest Qui no corre, vola, en la qual els espanyols sempre acaben perdent, com davant de l’anglés que puja pel penyó de Gibraltar o del francés que frenava les exportacions espanyoles.

322 EL CANET

I per anar acabant este repàs a algunes falles que han tingut els refranys com a fil conductor, tornem a la producció de Julián Puche, en les falles que creà per a les comissions Sant Vicent-Falangista Esteve de 1977, Si l’enveja fora tinya..., falla apologètica en la qual València era envejada pels altres territoris pels seus monuments, la seua llengua o les flors; Bisbe AmigóConca de 1979, A la lluna de València, en què un llaurador s’adormia recolzat en la Lluna, mentre que els angelets tractaven de despertar-lo davant de les agressions a València, representada en altra escena per tres valencians amb els ulls, oïts i boca tapats pel meninfotisme autòcton. Dins d’esta línia valencianista de gran part de la producció de Puche trobem en 1981

Ninot Indultat 1981.

una de les falles que, junt amb la plantada

Ninot de Refranyer valencià de Pepe Puche

als carrers Bisbe Amigó-Conca, tancaren la seua trajectòria professional, la que va

(Falla Bisbe Amigó-Conca de València, 1981). Arxiu: Juanjo Medina

fer per a la comissió Espartero-Gran Via Ramón i Cajal, i que ens servix de tancament perfecte per al present article. La falla tingué per lema Refranyer valencià, i entre els que prengueren forma d’escena al cadafal estaven El que la fa, la paga, Qui l’entorta se l’emporta, Cada ovella en la seua parella, Qui té fam somia en rollos o No canvies senda vella per novella, grup que va ser mereixedor de l’indult oficial aquell any. Fins ací un succint repàs als refranys a les falles. Segur que trobes, lector pacient, a faltar més d’una o de dos falles que han parlat de vaques flaques, de tindre molt de compte, que la primavera la sang altera, qui es queda amb el cul a l’aire o bé de tocar fons, aplicant estes al·locucions als més diferents temes de l’actualitat de cada moment. Jo t’anime a buscar-les i comprovar com els temps canvien però els refranys sempre tenen raó. Això és una veritat com un temple...

EL CANET 323

A deshora Zaira Costa IlÂˇlustradora

324 EL CANET

EL CANET 325

326 EL CANET

pĂleg

El bon camí mai no és llarg de seguir Vicent Lloret Associació d’Estudis Fallers

“Muero porque no muero, y tan alta vida espero” Teresa de Ávila

n blanquinós trenc d’alba acabava de treure cap tímidament pel darrere del penya-segat. De sobte, una llum, il·luminà tota la plana que,

com una catifa, s’estenia als seus peus. Tots els 20 de març eren així, tristos, sempre tacats d’una melangia que, encara que efímera, et feia florir llàgrimes al cor. Però, aquell any era diferent. Foren les pitjors festes de la seua vida. Una trista notícia malmenà tot somni que pogués purificar-se amb el foc. Els quatre dies de falles s’estiraren com una cinta fins a fer-se insuportables. I si fos el darrer any? A la seua ment tot un almanac de records. Des que era xiqueta va sentir el caliu del tro faller, la cremor del foc envermellint les galtes,

328 EL CANET

el tacte de la seda arran la pell... Com pot

passava els seus estius, quan el dia començava

ser que tot puga desaparéixer? Tal vegada,

a descantellar com l’ombra i xipollejava a l’aigua

la vida siga així. Un joc, amb mesura plaent,

fins que arribés la fosca. Es va llançar mar

altres voltes amarg. Sa mare sempre li deia

endins, encara que la temperatura fos massa

que era com un mirall; transparent i pur,

fresca, i es va batejar de bell nou.

que podia reflectir qualsevol sentiment que caminés pels viaranys de la seua ment. I tenia

Aigua i foc, foc i aigua. Va començar les Falles

raó, els seus dos millors amics; Pere i Joan.

amb la frescor del salobre i les va acabar amb

Dues meitats d’una mateixa forma, de seguida

la puresa del foc. Aquell 20 de març sortiren

descobriren que no tot anava massa bé.

a caminar els tres. Els agradava de tastar els colors d’una primavera que començava a parir

Aquella nit, la de la Plantà, li molestaven les

els primers pètals de flors, la primera verdor

llums que marcaven la forma del monument, la

del fullam, la primera vida que sortia del reclòs

xicalla enjogassada llençant coets, tot el renou

hivernacle. Els tres es varen prendre la mà.

que flairava per la carpa... En realitat, no era

Fou llavors quan descobrí que un devessall

molèstia, sinó tristesa de pensar que no pogués

de llum li travessà l’ànima. Aquelles no serien

repetir-se mai més. Tot just el dia de la Plantà fou

les darreres Falles, sinó que un nou camí es

quan el seu metge de capçalera li digué que

desplegava al seu davant, un camí que seria

hi havia quelcom al seu cos que no funcionava

dur, costós, però pagaria la pena perquè

massa bé. No va saber com interpretar allò,

mai no seria sola, sinó acompanyada de dos

únicament va fugir de la consulta, espantada,

esquinçalls d’ella mateixa, els seus dos amics;

cames ajudeu-me, en direcció a la mar. Allí

Pere i Joana.

EL CANET 329

Guia Comercial

330 EL CANET

Para el carro! No tanques el llibret sense consultar la nostra guia comercial!

Amics i llibres, pocs i bons Els nostres amics són tots aquells que han col·laborat per a la realització d’aquest llibret. Des d’ací el nostre més sincer agraïment, ja que sense ells, no podríem fer-lo. Moltes gràcies!

EL CANET 331

ROIG & ASSOCIATS  ADVOCATS Joan Roig Peyró

Plaça de la Verge, 26 - 4t 46400 CULLERA Tel. 96 172 68 08 roigadvocats@gmail.com www.roigadvocats.es

332 EL CANET

EL CANET 333

FORN DE PA I DOLÇOS

SIGNES Empresa de Qualificació Artesanal Nº D.C.A. 3814

Francisco i Juan Signes Audivert C/ Metge Joan Garcés, 39 Tel. 96 172 10 51 46400 CULLERA (València) 334 EL CANET

EL CANET 335

CENAS TODOS LOS SÁBADOS Reservas 673 194 275

Reservas en Ctra Nazaret-Oliva Km. 37 46400 Cullera (València) Les invitamos a degustar nuestros menús y platos. Horarios: 9.00 h a 21.00 h Almuerzos y comidas Cenas: viernes y sábado reserva anticipada (20.00 - 00.30 h) CAFETERÍA CLUB DE TENIS CULLERA

336 EL CANET

Luis Rodrigo Garcés

DISTRIBUCIONES Y EXCLUSIVAS

C/ Muñoz Degrain, 51 46400 CULLERA / Vlc.

Tel. 96 172 03 01 Móvil: 605 256 033 casahoyo@rodrigograu.es

EL CANET 337

338 EL CANET

EL CANET 339

CULLERA C/ Guardia Civil nยบ 10 Poli Ind Cullera pr 32 C.P. 46400 - Valencia Tel y Fax: +34 96 173 21 81

administracioncullera@cheff-gourmet.com

CENTRAL MASSANASSA VALENCIA CAPITAL PATERNA PUERTO DE SAGUNTO EL VERGER (ALICANTE) TORRENT PICASSENT

340 EL CANET

EL CANET 341

CONSTRUCCIONES AIMAR

FACHADAS REHABILITACIÓN REFORMAS ESTRUCTURAS CONSTRUCCIÓN

670 566 432 342 EL CANET

EL CANET 343

344 EL CANET

Pallisa/Kanalla

EL CANET 345

Pau Alarcón Renard DEP. DE VENTAS

GRUPO TRANSCONTINENTAL

Pol. Ind .I - Zona Río Verde C/ de la Cultura, 16 46600 Alzira (Valencia) Tel. 666 576 511 · Fax 96 241 54 56 palarcon.aldisa@gmail.com www.grupotranscontinental.com

346 EL CANET

C/ Accés de l’Estany s/n 46400 Cullera (València) Telèfon 96 172 01 36 Obert tots els dies de 13 a 17 h i de 21 h a 24 h casasalvador@casasalvador.com

Avda. Enrique Chulio · Ed.Espacio Bajo Playa de Cullera (Valencia) Tlf: 96 172 27 78 info@motomototapas.com www.motomototapas.com

EL CANET 347

OFERTA SOLS EN EL LOCAL per a pizzes individuals Dilluns, dimarts i dimecres

2x1

DIJOUS: pizzes mitjanes a preu d’individuals

PROMOCIÓ EN EL LOCAL Totes les grandàries i tots els dies 3x2

Repartiment a domicili

Totes les vespres de festiu i festius no s’aplicaran les ofertes C/ LA BEGA, 13 CULLERA www.pizzeriaatlantida.es

348 EL CANET

96 172 60 11 670 78 04 88

Mรณbil 637 31 43 41

Baixada Camp Futbol, s/n 46810 Enguera (Valencia) Tel. 96 222 53 43 Fax. 96 222 53 85 www.banoorbezo.com

EL CANET 349

INSTALACIONES ELÉCTRICAS DOMÉSTICAS E INDUSTRIALES TELECOMUNICACIONES Y REDES MANTENIMIENTOS Y FONTANERÍA ambinstalacions@hotmail.com C/ dels Gils, 1 46400 CULLERA (Valencia)

350 EL CANET

Alejandro Micó Bohigues

619 30 36 53

MARTES A SABADO: 09.00 - 13:30 H I 16.00 - 20.30 H CALLE LA BEGA, 33 666 790 727 JG BARBERIA JGARRIGOS_BARBERIA

EL CANET 351

R TO MO

MECÀNICA

NÀUTICA

Andrés Gómez Climent TEL.: 665 84 38 81

Oficina: 96 172 11 91 CULLERA (València) dresmar@gmail.com www.dresmar.es

352 EL CANET

L’Olivero de Sueca Fred Galiana i Gallach DNI 20768881-L

Av. de la Mar s/n 46410 SUECA (València) Magatzem tel. 961 710 101

EL CANET 353

Juan Tolosa Equip Comercial www.cafesgranell.com MOV +34 696 446 005

Avgda. del Mar, 5 46410 Sueca-València-España TEL +34 96 170 14 79 FAX +34 96 170 58 63

354 EL CANET

• • • • •

ALARMAS ROBO E INCENDIO PARA HOGARES Y NEGOCIOS CAMARAS VIDEO - VIGILANCIA ANTENAS TDT Y SATELITE INTERNET WIMAX CANAL +

Avd. Ciudad de Pamplona, 79 Pol. Ind El Teular 46410 Sueca (Valencia) TEL: 961 118 113 MÓV: 635 95 10 92 seguridad@grupollorca.net

CENTRO PIONERO EN LA ENSEÑANZA EN 5 IDIOMAS

PREMIO A LA CALIDAD EDUCATIVA OTORGADO POR LA CONSELLERIA DE EDUCACIÓN

EL CANET 355

Carrer del Riu, 2 46400 CULLERA (València) Tel: 96 172 01 52 Mòb. 658 58 87 49

ESPECIALITATS CASERES Putxero Arròs al Forn Arròs a Banda Arròs Negre Arròs Melós amb Llamàntol Sarsuela de Peix i Marisc

FORN I PASTISSERIA Miguel Hernández, 4 Tel. 961732359 Pescadors, 19 Tel. 961720099 Plaça la Verge, 4 Tel. 961720053 46400, CULLERA, VALÈNCIA

356 EL CANET

Eduardo Pinto Bayona DPT. COMERCIAL 615 821 033 eduardo.pinto@disvace.com Pol. Industrial. - C/ de la Costera, 4 46740 CARCAIXENT (València) Tel. 96 243 15 12 - Fax 96 246 10 12

PLAZA DE LA VIRGEN 31-1-1 lexasesores@yahoo.es Teléfono fijo: 960118574 Móvil: 616814278

EL CANET 357

MAQUINARIA HOSTELERIA Y ALIMENTACIÓN C/ Joanot Martorell, 27-B Tel. 96 170 44 05 - Fax 96 171 06 07 46410 SUECA (Valencia)

Crta. al Faro s/n (Bajos comerciales junto a Florazar II) 46400 RACÓ DE CULLLERA Tel. 96 172 25 53 Móvil 617 330 533

358 EL CANET

Reformes integrals Cases de fusta Cuines a mida Portes i armaris PÃ¨rgoles i garatges Parquet

C/ Sueca, 44 46400-Cullera Tel. 96 173 80 89 Mob. 629 617 558 info@caminas.es

Av. del Dossel, 1 46408 EL DOSSEL CULLERA - Vlc Tel. Reservas

609 648 620

restauranteelblanco.es

EL CANET 359

360 EL CANET

Carniceria EL PIPO CARNE DE CABALLO TODO LECHAL Mercado Central de Cullera - Puesto 7

Viajes discrecionales Despedidas-Colegios Fรกbricas Servicios urbanos Aquopolis Linea Estaciรณn Playa - Faro - Marenys Ateneo Musical, 23 46400 Cullera Valencia Despacho (tel/fax) 96 172 10 12 Garaje: 96 173 27 95 Mรณvil: 606 45 12 70 Particular: 96 172 13 94

EL CANET 361

Especialidad en cocina valenciana

Taperia Arrocería Baguettería Menús Diarios Abierto todo el año

Avda. Blasco Ibañez, 16 46400 CULLERA/Valencia 362 EL CANET

ï&#x20AC;ªinfo@tdas.com.es

EL CANET 363

C/ La Bega, 27 - 7b, Ed. “Euro” Tel. 96 173 06 86 Mòvil: 650 48 26 38 vicente.garrigos.alandete@gmail.com 46400 Cullera (València)

364 EL CANET

Pça. Mongrell, 12 46400-Cullera-València 96 172 03 81 - 96 172 0766 f. 96 172 16 14 estirpe@estirpe.es

- Césped artificial - Sistemas de riegos - Mantenimientos - Poda de setos árboles y palmeras - Tratamientos TLF: 616.61.55.76 - Endoterapia en palmeras info@jardineríamesnatur.com - Siembras www.jardineriamesnatur.com - Creación de jardines

EL CANET 365

Administració de finques Agència d’assegurances Immobiliària Av. País Valencià, 12 46400 · Cullera t. 96 172 33 23 f. 96 173 89 69 www.llevant.net

INFORMACIÓN 617716575 961723479

366 EL CANET

C/Muñoz Degrain nº79, bajo derecha. 46400 Cullera València promoconpiris@telefonica.net

Mari Carmen Osa Jover DELEGADA mosajov@mapfre.com Silvia Osa Jover DELEGADA siosajo@mapfre.com Enka Llinares GESTORA DE CLIENTES ellinar@mapfre.com

C/ del Riu, 35 Telf. 96 173 81 11 Fax 96 172 48 26 Diagonal del País Valencià, 33 Telf. 96 172 34 59 Fax 96 172 33 94 46400 CULLERA / Valencia

EL CANET 367

SERVICIO DISCRECIONAL PARTIDA SENIADES, S/N 46400 CULLERA VALENCIA Tel: 96 172 25 97 www.autocaressarrion.com e-mail: sarrion@autocaressarrion.com

368 EL CANET

EL CANET 369

C/ Pintor Ferrer Cabrera, 3 46400 Cullera (Valencia) TelĂŠfono: +34 96 172 52 56 Whatsapp: 674023513 aurora@viajescuspide.es

370 EL CANET

LOTERIAS Y APUESTAS LA MORENETA

Paseo Doctor Alemany, nº 8 bajo 46400 CULLERA (VALENCIA) Teléfono 961724648

Teléfono

652 034 141

CULLERA (VALENCIA) ESPAÑA

EL CANET 371

CULLERA C/ JAIME I NÚM. 70 TELF. 961 730 770

372 EL CANET

DESAYUNOS · BOLLERIA · ALMUERZOS · BOCADILLOS · TAPAS ·

Rambla San Isidro, 9 46400 CULLERA / Valencia

Tel. 616 01 55 31

REPARACIÓ I VENDA DE MOTOS

C/ Despedida, s/n Tel. i Fax 96 173 25 34 46400 CULLERA

EL CANET 373

Roselló Perfumeria Drogueria Complements C/ Antonio Renard, 3 46400 Cullera (València)

JUAN MORALES LÓPEZ

INSTAL·LADOR SANITARI I LLANTERNERIA

Cami al Mar, 1 46400 Cullera fontsol@hotmail.com

651 64 60 46

374 EL CANET

Manolo Perruquería 96 173 84 84

Avgda. País Valencià, 27 bis. 46400 CULLERA (València)

Carmina Estètica 96 173 84 84

EL CANET 375

Mantenimiento Vehículos de Empresa

Mecánica en General Plancha y Pintura

David López Montagud GERENTE

Av. Guardia Civil (Frente Peugeot) davidmobil@hotmail.es Móvil: 609 04 73 89 Tel y Fax: 96 172 12 96 46400 CULLERA (Valencia)

ELABORACIÓN Y COMERCIALIZACIÓN DE MÁRMOLES Y GRANITOS www.cullemar.com

Tartas y Mas

Distribución de Pastelería

Tartas para: *Postre *Cumpleaños *Bodas *Bautizos * Comuniones

376 EL CANET

Hugo 656 944 608 Valencia

Especialidad en celebraciones, almuerzos y menĂş del dia Carretera Nazaret-Oliva s/n Cullera 656 855 579

Rbla. San Isidro 11 961730172 www.opticamarel.com Facebook Opticalia Marel

QUIOSC JUAN

Llepolies Premsa Revistes C/ Pescadors 83 CULLERA 961722598 EL CANET 377

ANDRES FERNÁNDEZ ESCRIBANO Departament Comercial 605 929 414

Tel. 963 765 835 Fax. 963 964 190 P.I. La Mina - C/ dels Fusters, nº 6 46200 PAIPORTA (València) mahicol@mahicol.com

- Productes químics per a la neteja i manteniment industrial - Subministraments d’hostaleria - Papers, celuloses i sistemes d’higiene institucional per a colectivitats

C/ RUZAFA, 64 CULLERA / VLC.

Fidel Martínez Nicola Tel. 639 71 25 42  CULLERA

378 EL CANET

OBRADOR C/ DEL VALL, 69 46400 CULLERA (VALENCIA)  96 172 04 68

CAFETERIA C/ 25 D’ABRIL, 91 46400 CULLERA (VALENCIA)  96 206 46 28

J.A. BORONAT

CARNS I EMBOTITS Tel. 665 256 522

Av. Diagonal P. Valencià, 11 CULLERA

EL CANET 379

Plaça de la Verge, 13 46400 CULLERA Tel. 96 311 94 39 Urgencias 606 161 530

Horario: Lunes a Viernes 9.30 a 15 / 17 a 20 h Sábado 10 a 13 h www.veterinariaplazavirgen.com

PERRUQUERIA ANA HORARI Dilluns tancat 9.30 - 13.00 15.00 - 19.30

380 EL CANET

Telèfon: 617190939 C/ La Marina s/n 46400 CULLERA (València)

C/ Metge Joan Garcés 39-B bajo dcha. 4 Cullera (46400 Valencia) C/ Sant Francesc 22, bajo – Favara (46614 Valencia)

BAR

CHELO

Hnos. Vidal C/ Valencia, 42 Cullera 46400

EL CANET 381

Plaza de la libertad, 5 PBJ Cullera 46400 (Valencia) corsoitalia1979@hotmail.com

c corsoitaliacafe

Raciones Bocadillos Frituras de pescado Platos Combinados Carrillada Entrecote Conejo y Pollo (por encargo) C/ Padre Antonio Berenguer, 4 46400 CULLERA Tel. 620 80 11 28 - 629 58 50 22

382 EL CANET

FORN MARBER

marber cullera sl

Plaça España, 8

Cullera (València) Gerent José Martínez

961725171 657958153 pepemarber@gmail.com

EL CANET 383

FIDEL Tel. 960 264 712 Mov. 744 484 450

Bar Restaurante Arrocería Fructuoso Bustos Pérez Edificio Marenyet Av. Marenyet s/n 46409 Cullera (Valencia)

GERMANS MALONDA Proveïdors de peix del Bar Pescadors

Carlos Malonda Adam Patró del pesquer

669300388

C/ LA BEGA, 1 CULLERA TELF. 96 004 77 22 601 37 35 13

384 EL CANET

Ca Quintín Restaurant Carretera al faro s/n Dosel de Cullera, València 666 850 931



A continuaciĂł, gaudeix de la versiĂł digital del nostre llibret infantil en el segĂźent codi QR!