Llibret 2019 A.C. Falla Plaça del Cid. Revolucionats by A.C. Falla Plaça del Cid

Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot. Vicent Andrés Estellés

Edita A. C. Falla Plaça del Cid llibret@fallaplazadelcid.es www.fallaplazadelcid.es Direcció, coordinació i maquetació Antonio Santiago i Castillo Azahara Colomer i Niclòs Direcció publicitat José Esteve i Baldoví Antonio Santiago i Castillo Salut Tristante i Romeu Col·laboracions Pere Blanco i Vega Marta Trenzano i Rubio Azahara Colomer i Niclòs Lambda Immaculada Cerdà i Sanchis Carla Llorca i Fontana Vicent J. Climent i Blasco Miguel Ángel Martínez i Tortosa José Manuel Rubio i Albentosa Isabel Adam i Morcillo Jordi Maravilla i Herráiz Josep D. Mondría i Colomer José Ramón Pous i Borrás Iker Rodríguez i Súñer Fina Girbés i Nácher Teresa Broseta i Fandos Francesc Gisbert i Muñoz Enric Lluch i Girbés Falles Revolution

Il·lustracions Enrique Colomer i Puchades Col·laboració fotogràfica Jaume Tomás Jose V. Puigvert i Presencia Mª Carmen Silvestre i López Antonio Santiago i Castillo Correcció lingüística Azahara Colomer i Niclòs Llibrets 500 Exemplars Impressió Blauverd Impressors S.L. Disseny portada Enrique Bastida i Berenguer Disseny portada Infantil Leire Andrade

Dipòsit legal V 143 - 2017 L’Associació Cultural Falla Plaça del Cid no s’identifica necessàriament amb l’opinió expressada en els articles pels seus col·laboradors.

Difusió il·limitada i en valencià

R e volucionats

Playlist llibret 2019

A.C. FALLA PLAÇA DEL CID Albalat i adjacents La falla Plaça del Cid és una Associació Cultural sense ànim de lucre fundada fa 41 anys. El seu objectiu és organitzar la festa fallera a la Placeta del Cid, carrer Albalat i adjacents, també respon a les manisfestacions culturals més importants: música, gastronomia, art, llibret, teatre... respectant i fomentant tant la llengua com la tradició valenciana.

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià en l’àmbit festiu. Este llibret participa en el Premi de les Lletres Falleres.

R e volucionats

Índex 2

Crèdits

Índex

Pròleg Salutació de l’alcaldessa Salutació del president Junta executiva A nostra Fallera Major Entrevista a la Fallera Major

14 16

Premis i recompenses

Comissió

Concursos

Fotos

La revolució sexual La llei valenciana d’igualtat LGTBI Jo vull ser Fallera Major Borinot i tradició

46 48 50 53

La revolució de la dona Les tres revolucions de la dona Dones revolucionàries, valencianes i actuals Colla de figues Carmen era llum Re-evolució

57 58

La revolució de la radiotelevisió valenciana S’ha acabat la mandinga del pistatxo

R e volucionats

La revolució de les xarxes socials Revolució o involució digital a les falles de La Ribera?

Crítica i explicació del monument

La revolució de la llengua Què em passa, doctor? Llibrets de falla... de fulls solts a artefactes culturals

62 66 70 72 75 76 78 83 88 92 94

Valencians revolucionaris Invents revolucionaris

101 106

111 112 116

La revolució local De la revolució present Arrere i avant, per Algemesí caminant

121 122 128

La revolució de la música Nius de Nit Música revolucionària

133 134

La revolució fallera Falles Revolution Secció infantil

139 140

Salutació del president infantil

142

Entrevista al president infantil Al mes de març

147

Crítica i explicació del monument infantil

148 154

Fallers i falleres infantils

155

Recompenses infantils Fotos

156

Concurs d’art

158 161 162 164 166 168

173 174 180

184

La revolució infantil Revoluciona’t contra l’assetjament! S’arma la revolució Recepta per a una revolució El joc de la baralla Va de monstres La revolució dels contes La revolució del galliner Des – contes La revolució en la música infantil tradicional valenciana

186 187 187 188

Revolucionats i revolucionades per les falles! Paraules revolucionades La indumentària en ordre Les 7 diferències

189

Programa d’actes

192

Guia comercial

R e volucionats

L’única forma de recolzar una revolució és fer-la teua. Abbie Hoffman. 6

R e volucionats

La revolució és l’harmonia de la forma i el color, i tot està i es mou baix una mateixa llei: la vida. Frida Khalo.

R e volucionats

R e volucionats 11

Cada generaciรณ necessita una nova revoluciรณ. Thomas Jefferson.

Junta executiva President Vicepresident Vicepresidenta 2n Vicepresident d’honor Secretària Secretari Tresorera J.L.Fallera, llibret i recompenses Xaranga Pirotècnia Seguretat vial Estandart

R e volucionats

Antonio Maroto i Jerez Alejandro Puigvert i Bolinches Mireia Huertas i Santiago Vicente Domingo i Samper Noelia Domingo i Boluda Enrique Colomer i Puchades Inma Bueno i Tomás Antonio Santiago i Castillo José Esteve i Baldoví Kiko Domingo i Reno Salva Pujol i Gómez Javi Mondria i Santiago

Disfresses Infantils Infantils Barra i events Presentació Loteria setmanal Boixets Boixets Menjars Menjars Insígnies i bandes Flors i ofrena Casal

Irina Giménez i Silvestre Mar Rubio i Prats Salut Tristante i Romeu Carla Llorca i Fontana Jose Juan Ortiz i Llopis María Corts i Guillem José Espiritusanto i Latorre Sonia Domingo i Boluda Mari Carmen Silvestre i López Rafa Mondría i Colomer Rosa Fontana i Esteve Pascuala Santiago i Fuentes José Navarro i Garrigues

R e volucionats

FALLERA MAJOR 2019 Esther Huguet i Gumbau Amor per la festa has demostrat, regalant-nos a tots tendresa, somriure i virtuts, i si estàs hui al lloc més alt, sense dubte és perquè ho tens ben merescut.

allera de soca i arrel, del cap als peus valenciana, ben cert era que arribaria l’any que la teua falla t’escolliria com a sobirana. Rialles, música, pólvora i alegria, envolten ton faller esperit, impulsant-nos a fer-te poesia, i és que exaltant-te passaríem hores mils i mils.

R e volucionats

Perquè eres una gran fallera, que tant per esta festa que estimem ha treballat. Perquè en tu es perpetua la tradició valenciana, sentiment de la gent en el cor arrelat. Ha arribat ja per fi, és el moment de gaudir, és el teu moment Esther, somriu i viu. Captivador és el teu mirar, tota tu desprens dolçor i a nosaltres sols ens resta anunciar al món, pagats: Mireu i admireu a Esther, nostra fallera Major!

R e volucionats

Esther Huguet i Gumbau

sther és una jove de 28 anys, arquitecta de professió. És fallera de la falla Plaça del Cid des de que va nàixer i sempre ha viscut molt intensament el món de les falles. El seu iaio, Fernando Gumbau va ser fundador de la falla i va formar part de la seua junta executiva durant molts anys. La seua mare, Tere, a més de ser fallera des de l’any de la fundació, va ser Fallera Major a l’any 1981. Actualment tant els seus pares com el seu germà són fallers i col·laboren activament en tots els actes que la comissió organitza. Després de tota la vida en la falla del seu barri, on l’hem vist créixer, ha aconseguit fer realitat un dels seus somnis, ser la nostra Fallera Major. Anem a conèixer-la una mica millor amb aquesta entrevista.

R e volucionats

Com et definiries amb, tan sols, tres paraules? Riallera, creativa i extravertida. Conta’ns què és el que més t’agrada fer en el teu temps lliure. Al meu temps lliure el que m’agrada fer és esport, llegir llibres d’intriga i amor, a més, tot el que implique no estar quasi mai a casa; anar de compres, prendre alguna cosa amb amics.. I què és el que més t’agrada fer al casal? El que més m’agrada fer al casal és estar! No m’importa que siguen nits de divendres o vesprades de diumenge assajant el teatre, les fredes (i ja tradicionals) nits del dia 16 de març acabant ingeni i gràcia fins les tantes de la matinada o les hores infinites fent disfresses, i, per descomptat, m’encanta estar dinant i sopant a taula plena. Què aporta el món de les falles a la teua vida? Màgia, tradició, força, llum, passió, bellesa, amistat, il·lusió, sentiment, treball i felicitat.

Què té d’especial la teua falla per a tu? Senzillament que és meua, que és la meua falla de sempre, poden haver-hi falles amb més gent, amb més festa, que organitzen més o menys coses, que tinguen millor monument, però mai tindran fallers amb el sentiment que té la meua, amb les ganes que té la meua gent. Ser fallera o faller i tindre el sentiment que tenim els que coneixem aquest món des de menuts ja és especial, ser de la falla Plaça del Cid és altre parlar. Què et contaven els teus iaios de la falla? No he pogut compartir les falles amb el meu iaio però la meua iaia no deixà en cap moment de parlar de la falla. Sempre em contà que el primer any anaven casa per casa preguntant als veïns si volien apuntar-se, que feien moltes paelles i que crearen molt bones amistats.

Sabem que formes part del Grup Artístic de la falla, què t’agrada més actuar en els balls o interpretar un paper en el teatret? M’encanta el moment d’assajar les cançons, és el més divertit, però també m’agrada sentir la responsabilitat que té interpretar un paper. No sabria en què quedar-me. Al llarg de tots aquests anys quin ha sigut el paper que has interpretat i més t’ha agradat? El que més m’ha agradat interpretar ha sigut Kassandra en l’obra Lisístrata, l’any 2016. En ell, les dones es fiquen en vaga sexual per acabar amb la guerra. Em vaig riure molt aquell any. A més de l’estima per les falles, què has heretat de ta mare? La lectura i la facilitat d’emocionar-me per qualsevol cosa, les dos plorem com magdalenes. I del teu pare? Del meu pare he heretat la curiositat per les manualitats, les manies i un puntet de bogeria.

R e volucionats

Què suposa per a tu ser la Fallera Major? És un somni que fa molt de temps que perseguisc, és un somni poder representar al més alt nivell la meua falla, és el meu somni, que a la fi aquest any puc complir. Quin és l’acte faller que més t’agrada? Per què? És complicat quedar-se amb sol un acte, tots tenen alguna cosa especial. La Crida, l’inici oficial de les falles. La Cavalcada del Ninot, l’acte més graciós i divertit. L’entrega de premis, l’acte més esperat. L’Ofrena, el més emotiu... Hi ha coses especials a cadascun d’ells, però em quede amb la presentació. És l’acte que més treball duu darrere, actors que es deixen la pell per un teatre que dura 40 minuts i fallers que durant mesos preparen amb tot detall cada instant de la presentació amb estima i il·lusió. Així es veu reflectit, una nit plena de sentiment, llàgrimes i diversió.

R e volucionats

Què canviaries en la festa de les falles? M’agradaria que a Algemesí tots tingueren festa, que dones, homes i xiquets lluïren els tres dies, durant tots els actes, la seua indumentària valenciana, tot i que cada vegada hi ha més gent que es vist i li agrada vestir-se. Que no hi hagueren restriccions d’horaris perquè sempre ens quedem amb les ganes de fer-ho un poc més llarg i, per finalitzar, que les falles duraren uns quants dies més. Què hauria d’ocórrer per a que tingueres unes “falles perfectes”? Sé que seran perfectes, perquè vaig a vore complit el meu somni i, a més, he vist des del primer moment que aquesta il·lusió no és sols meua. Tinc una família entregada al meu costat, unes amigues i amics en la falla que es desviuen en cada detall per fer-lo encara, si cap, més especial, i això ja ho farà perfecte. Però per demanar... que no ploga i que faça bon solet estaria genial.

Què prefereixes..? • • • • • • • • • • • •

Despertà o dormir un poquet més? Despertà. Amb el xocolate, bunyols o ensaïmada? Bunyols. En la despertà, tirar coets o ballar en la xaranga? Ballar en la xaranga. Anar a la cercavila amb brusa o amb el vestit de fallera? Vestit de fallera. Amb el vestit de fallera, sabates de tacó o espardenyes? Sabates de tacó. En el pentinat de fallera un o tres pirris? Tres pirris. Mascletà o cercavila? Mascletà. Per a dinar, paella o hamburguesa amb creïlles? Hamburguesa amb creïlles. Migdiada o tertúlia en el casal? Tertúlia al casal. En la Cavalcada del Ninot coreografia o desfilada lliure? Coreografia. Ofrena a la Mare de Déu o Missa a Sant Josep? Ofrena a la Mare de Déu. En el monument, guanyar el primer premi o que es creme prompte? Guanyar el primer premi.

I per finalitzar, què desitges per a aquest 2019? Desitjaria poder alentir el temps i calma, mota calma per poder gaudir cada acte sense nerviosisme, desitjaria energia per esprémer i viure cada moment amb la màxima intensitat i memòria per captar cada instant i no oblidar-lo mai.

Nosaltres desitgem que el visques intensament, que siga un any molt especial, que tot ocórrega com esperes i que, sobretot, sigues molt feliç al costat de la teua família i de la teua gent. No dubtes que els fallers i les falleres de la teua falla estarem al teu costat i compartirem aquest any amb tu. Enhorabona Esther! Estem segurs i segures de que seràs una grandíssima Fallera Major.

Revolucionats R e volucionats

REVOLUCIONATS ARTISTA

VÍCTOR HUGO GINER BLASCO CRÍTICA

AZAHARA COLOMER NICLÒS

IL·LUSTRACIONS

ENRIQUE COLOMER PUCHADES

Vos rebem, un any més, a la nostra placeta, presentant-vos monument amb revolucionària faceta, colorit i cridaner i amb crítica fallera. Així que ja comencem, no podem perdre més temps que tenim molt que parlar, molta tela per tallar i el tema ens ve rebé per poder-nos esplaiar. Figura històrica famosa la reina Maria Antonieta, gastadora, capritxosa, influent i molt coqueta, llàstima que acabara completament desfeta. Així coneguem a més d’una que des del més alt del poder ha caigut una morrada i sense adonar-se, ni voler, s’ha vist, de colp, fracassada i enterrada pel seu doler.

R e volucionats

Quin esglai, por i respecte dóna aquest antic instrument! Però si el tinguéssim present causaria bon efecte entre lladres i corruptes i altres membres del Parlament. Pot ser els intimidara i els fera parar-se a pensar que en una altra època fent, tant sols, la meitat, estarien condemnats i farien el seu cap rodar. Ara la justícia és altra, està vist i comprovat que la llei s’escriu i mana per a rics, deshonrats, polítics de bona fama i, com no, per als bancs. Per a tots la més sonada és la revolució francesa, però no té desperdici, actual i ben encesa, la revolució valenciana amb tota la seua grandesa.

València, farta de ser burlada, vivint una situació crítica, a les urnes demanava urgent, precisa i esperada, una revolució política. I així fa ja quatre anys treballen a destall per tal d’aclarir empastres, deutes i danys que a València van deixar els grans amics de Camps. A tots ens sembla estrany, molt rar, difícil i confús... Perquè València no és igual i ja fa un grapat d’anys que ens trobem, de la cua, al cul del finançament just? Molta tela per tallar, molts assumptes que aclarir... Ja poden trillar que amb tanta palla pel mig se’ls acaben els quatre anys més ràpid que un sospir.

Amb ganes de canvi localista al poble també mamprenguérem una revolució socialista. La primera alcaldessa tinguérem al capdavant de la llista. Després de molta disputa i amb una forta oposició ha sabut dur la batuta i, parlant amb educció, ha sigut reina absoluta sense cap coronació. Però en compte! Que aviat arriben les eleccions i tots hem vist ras i clar que, sense guillotina, el mateix poble que corona fa la corona rodar. Per a aconseguir resultats i una vertadera revolució necessitem polítics honrats, no importa de quina posició, però que se senten motivats, treballadors, amb ganes i il·lusió. Ara capegem el temporal per a no fer revolució, aguantem amb força el tiró de campanyes electorals que no tenim més botons que suportar fins a eleccions.

R e volucionats

Conductes amigables i de grans pacificadors per tal de guanyar posicions són per tots visibles quan s’acosten eleccions. Conductes en tenim així fins a les cases més riques, pot ser ací s’identifique la Junta Local d’Algemesí. Una junta amb intenció de ser innovadora i fer revolució amb fama d’emprenedora. D’entre les grans idees, el canvi de falleres, tan sonat i conegut, discutit i debatut, arribant a burreres i situacions de molt mal gust.

R e volucionats

Nous, antics i de primera, fallers joves i veterans, enfadats, fets una fera com mai havien estat abans. I és que en assumptes delicats sempre hi ha d’espavilats... Per fi s’ha aconseguit calmar aquella revolució, o això volen aparentar per arreglar la situació, no siga que es torne a rebotar i es demanen dimissions. I entre altres empastrades i amb la falsa germanor els fallers treballen de bades per tindre una junta millor. (Que cadascú agrane cap a ell és ja una altra qüestió).

Per l’amor en llibertat la revolució d’amar, necessària per la igualtat que tots pugam estimar i ser com som de veritat sense sentir-nos assenyalats. És precís i fonamental entre homes i dones respectar i ser respectats, que el sexe no condicione per decidir entre persones si són o no són amants. No calen més pistes, ací ho tenim ben clar, amb aquestes pintes ens mostren, sense dubtes, com de revolucionats estan els enamorats. Parella enamorada que llueix a tot color. Ella, amb fervor tota despitralada, fa que a ell, tot nerviós, li caiga la suor.

Ell creu, de cosa certa, que domina la situació però, com quasi sempre passa, és ella la que mana qui fa, desfà i demana sense haver cap objecció. No sé si s’heu fixat en que fins el més valent una vegada enamorat comença a ser diferent i canvia, inconscient, de manar a ser manat. Sinó, feu-me cas i pareu-se a pensar: Qui a la vostra casa duu els pantalons, té sempre raó i diu les veritats? Qui és l’ama de la cartera de la casa i del corral de la parra, la figuera i la flor del taronjar?

R e volucionats

Definitiva revolució es necessita en educació, començar a reeducar a pares, mestres i alumnat, a tota la població i als polítics implicats. Plantejar una nova llei adequada a la realitat, responent necessitats i redactada per docents, no pels polítics del moment que no entenen ni la meitat.

Quan creuen retirar-se per tindre bon descans arriben nets i netes i ja no tenen prou mans! Tenen jornades completes per criar i malcriar.

On les llengües oficials no suposen cap problema ni es cree un dilema a l’hora de poder triar la llengua valenciana per estudiar i estimar.

Dóna igual la diabetes si tenen reuma o tensió, van corrent, com atletes, entre farinetes i xuplons, torcant babes, candeletes i donant besos a muntons.

Amb menys pes en religió que, com diuen els mandataris, lliure i laica és la nació i qui vulga resar rosaris pot acudir a diari a l’església del cantó.

Revolució amb trellat és la de la majoria dels nostres jubilats, que trauen energia per viure el dia a dia ben templats i arriscats.

R e volucionats

També hi ha un llinatge de seixanta en avant carregats de coratge per estar al carrer lluitant. Pesa més el que defensen que la vellea o l’edat. Tota una vida treballant per a poder-se retirar i ara vénen governants amb cara de corder degollat dient que no poden pagar les pensions als jubilats. Però estos que s’han cregut? Ara sí que ens han fotut! Vora quaranta anys cotitzats per a cobrar, al remat, una misèria, si es compara amb el que tenen merescut.

I així ho han defensat als pobles i ciutats. Com ha de ser, cap avant, quan es té la raó, sent exemple d’unió lluitadora i constant. Revolució de molts ciutadans la del llaurador, home del camp, gent del poble treballadora que comprova, any rere any, com la terra sols li dóna disgustos, pèrdues i malany. I enguany pitjor encara després de la pedregada. Amb situació tan crítica hi ha per revolucionar-se i corbella en mà manifestar-se a les portes de la Cooperativa.

R e volucionats

Si la llibertat et fa cometre alguna que altra bogeria no et preocupes ni et mareges, no és més que una alegria, de segur que et la mereixes i, total! Un dia és un dia! Arribant ja al remat uns consells ací apuntats: Aprén la lliçó: Fes revolució! escolta el que el cos et demana fes el que et done la gana en cada moment i ocasió. Lluita de forma quotidiana per les teues creences i raons. Sense ofendre ni fer mal, sent just, honest i coherent, amb l’educació per davant defensa el teu pensament, no et deixes dur per la corrent i viu amb autenticitat.

Ja hem vist que podem viure de manera diferent, lluitem, doncs, pel que creguem, per la justícia i els nostres drets que no ens enganyen, que el poder està en el poble, en la gent. I no com la majoria creu que el poder està a l’ajuntament. No perdes l’esperança i si un dia la revolució esclata i et pilla de ple enmig fica-li ganes, caràcter i força i recorda el que has llegit a aquest llibret de la falla del Cid! Azahara Colomer Niclòs

R e volucionats

Postdata per al jurat o per a algun despistat: Suposem que els lectors i el benvolgut jurat han apreciat la variació d’estrofes i versos que esperem, de veritat, tinguen en consideració. Si es fixen en detall en trobaran d’art menor, combinades amb un ventall d’estrofes d’art major. Amb rima consonant serventesis, quartets, rendondilles, apariats sextilla i sextets. De recursos retòrics trobaran un bon grapat, expressions i mots pletòrics esperem siguen del seu grat. Comparacions, metàfores, encavalcament, al·lusions, ironia, eufemismes, adagis, al·literacions, asíndeton, aforismes, antítesi i enumeracions.

R e volucionats

Tot pensat i escrit per al públic lector, que si ha arribat fins ací li ho agraïm de tot cor. (Perquè, les coses com són, pocs són els que arriben a la fi de la crítica i l’explicació).

R e volucionats

Monument Gran -3r Premi Monument Gran Monument infantil -4t Premi Monument Infantil Cavalcada -Millor Comparsa -Millor Personatge Llibret faller -Millor llibret -Millor maquetació -Millor poema satíric d’un llibret de falla -19é Premi de la Generalitat Valenciana a la promoció de l’ús del valencià -Menció honorífica al llenguatge inclusiu

Bunyol Brillants i Fulles de Llorer Pascuala Santiago i Fuentes Rafa Mondría i Colomer Bunyol Fulles de Llorer Cristina Alventosa i Climent Carla Carbonell i Such Alfredo Chambó i Colomer Francisco Domingo i Moreno Alejandro Puigvert i Bolinches Jessica Roig i Serra

Bunyol d’Or Ignacio Arcos i Perales Jorge Aranda i Pérez Juan Miguel Cerezo i Ferrero Rosa Ana Cózar i Girbés Laia Ferragut i Ferrís Carolina Girbés i Moya Juán Higueras i Masià Francisco Molina i Maestre Estefanía Sánchez i Vidal Mª Carmen Santiago i Fuentes Judith Talens i Gil Marina Varela i Such

Bunyol d’Argent Carla Adam i Girbés Joaquín Bresó i Santiago Helena Escola i Peinado Desireé Miravalls i Maroto Salvador Pujol i Gómez Julián Sánchez i Albentosa Paula Tristante i Sabater

R e volucionats

Carles V. Adam i Castañer Carla Adam i Girbés Ángela Adam i Girbés Marc Adam i Manzano Vicente Adam i Merino Marta Alós i Villar Cristina Albentosa i Climent Dolores Alfonso i Ruiz Clara del Amor i Bastida Juanlu Andrés i Vidal Beatriz Aranda i Pérez Jorge Aranda i Pérez Ignacio Arcos i Perales Raúl Armada i Carrión Oscar Azorín i Díaz Noelia Bañón i Mas Ramón Bañón i Serrano Miryam Baños i González Pilar Barrera i Llamas Enrique Bastida i Berenguer Lucía Bastida i Giménez Adrián Bayona i Carrasco Raimon A. Belenguer i Llopis Javier Belenguer i Navarro Sergio Belenguer i Navarro Mª Teresa Benito i López Raquel Berenguer i Castell Empar Blanco i Moreno Rosa M. Bolinches i Del Río Maruja Boluda i Gadea

R e volucionats

Andrea Borrás i Escartí Joaquín Bresó i Esteve Javier Bresó i Sáez Joaquín Bresó i Santiago Celia Bresó i Santiago Alfredo A. Brotons i Esteve Beatriz Brotons i Esteve Sergio Brotons i Esteve Albert Bueno i Miralles Isabel Cantó i Herrera Carla Carbonell i Such Rosa Mari Carrasco i Llorens Helena Carrascosa i Salvador Marta Castell i Girbés Sara Castelló i Andrés Rosa M. Castillo i Esteve Julia Carrasco i Cubells Antonio Català i Bayot Juan M. Cerezo i Ferrero Alfredo Chambó i Colomer

Enrique Chambó i Colomer Mª Teresa Clarí i Aullo Mª Fina Climent i Ferrís Silvia Climent i Trull Javier Colomer i Aliaga Eugenio Colomer i Girbés Davinia Colomer i Niclòs Azahara Colomer i Niclòs Rosana Cózar i Girbés M. Ángeles Crespo i Cortijo Yuri Francisco Cuenca i Pons Marta Cuesta i Súñer Miguel Ángel Díaz i Crespo Jorge Díaz i Crespo Miguel Díaz i Tarrazona César Díez i Adam Carla Doménech i Carbonell Vicente Domingo i Samper Purín Escartí i González Celia Escartí i González Silvia Escrivá i Higón Sergio España i Chambó Carla España i Ortiz Xana Espinar i Mallorquín Rosy Estellés i Trejo María José Esteve i Baldoví Patricia Salud Esteve i Baldoví Jorge Espert i Ripollés Ricardo Esteve i Esteve Sara Esteve i Navarro

Víctor Esteve i Tristante Andreu Esteve i Tristante Isabel Esteve i Manzano Sara Esteve i Ferrís Sara Felip i Mascarell Laia Ferragut i Ferrís Héctor Ferrer i Sangrós Marta Ferrero i López Teresa Ferrís i Castell Elena Ferrís i Girbés David Galán i Martínez Ainoa García i Fuentes Ana M. García i Montoro Andrea García i Ribes Iván Giménez i Silvestre Ylenia Giménez i Silvestre Víctor Hugo Giner i Blasco Fina Girbés i Chambó José Girbés i Chambó Jaime Girbés i Maroto

R e volucionats

Carolina Girbés i Moya Vicent Girbés i Trull Héctor Gomis i Sanchis Esther Gómez i Navarro Ricardo Grau i Castell Clara Grau i del Amor Jose Alberto Grau i Jordán Amparo Grau i Tormo Rufino Guevara i Martínez Aida Guevara i Gavilà M. Teresa Gumbau i Gascó María Guillem i Felici Jose A. Hernandis i Talens Jorge Hernandis i Rubio Beatriz Hervás i Ramón Juan Higuera i Masià José Luís Huertas i Santiago Luís Huertas i Timón José D. Huguet i Cabo Óscar Huguet i Gumbau Laura Iglesias i Ribes Anna Vicenta Lacosta i Bueno Mireia Lara i Úbeda María Teresa Latorre i Soler Javier Lerín i Botella Aroa López i Béjar Iris Lozano i Ull Marta LLácer i Aliaga Laura Llácer i Girbés María Llamas i Tébar

R e volucionats

Patricia Llopis i Corts Saul Llopis i Nacher Andrea Llorca i Fontana Juan C. Llorca i Tortajada Héctor Manero i Órtega Esther Manzano i Frías Raquel Manzano i Frías María Maravilla i Vidal Noelia Maravilla i Amón Immacula Marco i Puchades Alicia Marco i Velázquez Vicente J. Martínez i Alabau Roberto Martínez i Ferrís Míriam Martínez i Moreno Alba Martínez i Marco Carlos Martínez i Palmero Andreas Mathew i Lloyd Isaac Martín i Asín Iván Masiá i Casas Esther Masiá i Llopis Mª Dolores Mas i Girbés J. Vicente Mascarell i Vendrell

Sergio Meléndez i Ballester Gema Belén Mera i Redondo Carmen Mesas i Escribano Josep Miralles i Crespo Desireé Miravalls i Maroto Francisco L. Miravet i García Laura Miravet i Morcillo María Molina i Llopis Francisco Molina i Maestre Alberto Mondría i Santiago Adrià Morales i Llinares Adrián Moreno i Ferrís Iván Moreno i Niclòs Antonio Morillas i Felip Cristina Navarro i Carrasco Raquel Navarro i Puchal Ana Cristina Navarro i Puchal Jose Navarro i Ródenes Isaac Navarro i Vidal Aroón Navarro i Vidal Jonathan Niclòs i Súñer Amparo Niclòs i Tortajada Berta Núñez i Ferragud Claudia Núñez i Ferragud Yaiza Ordiña i Esteve Noel Ortega i Morales Jaume Ortiz i Bueno Marta Ortiz i Navarro Miriam Ortiz i Navarro Salvador Ortiz Pardo

Carola Pascual i Girbés Pedro Pastor i Carretero Ángel Pastor i Carretero Jerónimo Pastor i Ruiz Lorena Pérez i López Salomé Pérez i Gordo Aitana Pilar i Esteve Borja Pilar i Esteve Bernat Pol i Vinal Raquel Pous i Llopis Rafa Pous i Llopis Mercedes Pous i Más Ana Puchal i Sanchis Patricia Puchades i Sarrión Jose V. Puigvert i Presencia Jose Antonio Pujol i Pastor Clara Ribes i Vidal Mireya Roca i Medrano Juan P. Rodríguez i González Laura Rodríguez i Suñer Andrés Roig i Escrivà Adrián Roig i Escrivà Salvador Roig i Faura Jessica Roig i Serra Ernesto Roig i Sánchez

Jairo Rojas i Llorca Mª Salut Romeu i Goig Paula Rosell i Carbonell Francisco Rubio i Alandete Alicia Ruiz i Montoro Fran Ruiz i Montoro Vicente Ruiz i Ruescas Tamara Ruiz i Moreno Consuelo Sabater i Bueno Esther Sáez i Albentosa Enrique Sáez i Alfonso Virgilio Sáez i Del Amo Amanda Saez i Gómez Julián Sánchez i Albentosa Rebecca Sánchez i Borrás Estefanía Sánchez i Vidal Antonio Santiago i Fuentes Encarna Santiago i Fuentes Carmen Santiago i Fuentes Amina Sarr i Forner Pedro Sarrión i Cariñana Inmaculada Satorres i Corts Vicente Satorres i García Amadeo Selles i Borrás Noel Silla i Ibáñez

Lorena Soriano i Oroval Vanesa Súñer i Pérez Judith Talens i Gil Loles Talens i Girbés Cristina Tarazona i Puchades Olegario Traver i Marqués Inés Torres i Osca Josep Tortajada i López Carmen Traver i Camarasa Enrique Tristante i Romeu Sonia Tristante i Romeu Paula Tristante i Sabater Nuria Tristante i Sabater Enrique Tristante i Vicent José María Trull i Policarpo Paula Trull i Trull Carlos Vanoli i Pietrone Erica Varela i Chilet Marina Varela i Such Itziar Vargas i Copoví Carla Vendrell i Colomer Ignacio Vendrell i Colomer Amparo Vidal i Climent Manuel Zaera i Campos Guillermo Zaera i Esteve

R e volucionats

II CONCURS DE MICRORELATS FALLERS Enguany estem revolucionades i revolucionats! Com revolucionaries tu el món de les falles? Quin canvi faries en la teua falla? O amb els teus fallers i les teues falleres que suposara una revolució? Els i les participants del II Concurs de microrelats han escrit Guanyadora: Lorena Soriano les seues propostes, aquestes han sigut les seleccionades: Revolucionem les falles cada matí fent -Jo revolucionaria les falles contractant una especialista de la química i la nutrició per tal que inventara uns bunyols que no feren que el vestit de valenciana ens quede estret el dia 19 de Març. Carla Llorca

una despertà amb xocalatà, xurros i una copa de vi, per a tindre bona energia al matí i a la vesprada i aguantar fins la nit i, inclús, la matinada.

-La #revoluciócidsexual va ser un fenomen local i enguany ens toca a les dones revolucionar el nou Casal. Amb imaginació i cap discussió ens podrien donar el guardó per ser la gran satisfacció d’una gran comissió. Lorena Soriano -La revolució ha vingut per a quedar-se al casal, amb cambrers els tres dies, que ens ompliran els plats de menjar i alegries com si encara estigués al Nadal. Lorena Soriano -Jo revolucionaria les falles proposant que els rodets del pentinat de valenciana foren folrats de tela calenteta per a que no feren mal i així resguardar-nos del fred. Lorena Soriano -Jo revolucionaria les falles creant una cort d’honor infantil masculina per a que poguera acompanyar a la cort d’honor de les falleres majors infantils i així que els xiquets tingueren més representació. Lorena Soriano -Jo declararia els dies 17, 18 i 19 com a festa nacional i, així, revolucionaria la festa de les falles. Azahara Colomer

R e volucionats

-El bunyol farcit és un concurs de primera per aquells que saben treballar amb oli fregit i crema pastissera. Consisteix en embotir un producte dins del bunyol de carabassa com pot ser el xocolate, la crema o la nata. Embotir i emplenar i el bunyol no desbaratar. Jose Ramon Pous

-Jo revolucionaria les falles oferint barra lliure de coets per als menuts i barra lliure de colpets per als majors. Azahara Colomer -Concurs de rap faller: Vine a la falla/ vine si pots/ beuràs casalla/ casalla en els gots. Porta un amic/ que veja l’animació/ que siga ell testic /de la nostra diversió. Vine a la falla/ a la falla del Cid/ tindràs bona impressió/ tant de dia com de nit. Jose Ramon Pous -Jo revolucionaria les falles amb un passacarrer multitudinari on totes les falles participaren i demostraren les seues dots de ball. Lorena Soriano -Cec tota la meua vida, de les falles puc gaudir perquè alguna cosa us tinc que dir: Veure les falles no puc però si les puc tocar i en la plaça del Cid d’Algemesí, del gran monument han fet un a escala, i posant els meus sobre ell, la visió tinc més que clara. Jose Ramon Pous -La revolució és la que muntem, any rere any, cadascú dels que visquem fora, per poder acudir al màxim d’actes i gaudir amb els nostres de la festa que més estimem! Jessica Roig

R e volucionats

46 R e volucionats

Que el teu cos siga sempre un espai de revelacions i revolucions.

nem a recollir un muntó de paraules que se solen dir en situacions especials. Són paraules prohibides per a un lèxic molt finolis, però són efectives si les treus de context. Tota la vida dissimulant, si sí, si no, ni arre, ni so, no hem integrat els noms sofisticats, és que no fa falta , saps de què estem parlant, en cada poble utilitzen algun, comencem per l’aparell genital masculí. La rata, la pelila, la llonganissa, la tranca, el nap, la verga, el piu, el canut i la safanòria. Hi ha moltes maneres d’anomenar, allò que penja o té un forat, ninguna d’elles és igual, però totes expressen algo semblant. Ara parem a estudiar l’aparell genital femení, que és algo més delicat i costa de definir. Inspiració d’artistes i vertadera obra d’art, que té formes distintes i capritxosos pentinats. Figura triangular que consta de tres forats: La figa, la xona, el clot, el forat, la parrusa, la clòtxina, la cova, el somriure vertical i la bombonera. Hi ha moltes maneres d’anomenar, allò que penja o té un forat, cap d’elles és igual, però totes expressen alguna cosa semblant. No hem integrat els noms sofisticats, és que no fa falta , saps de què estem parlant, En cada poble utilitzen algun , sobretot salut i força en el canut. Bajoqueta Rock

R e volucionats

El ple de Les Corts va aprovar el passat 21 de novembre la llei d’igualtat de les persones LGTBI, que estableix mesures en sanitat, educació, ocupació i atenció social per a aconseguir una “igualtat real” i lluitar contra la LGTBfòbia, a més de prohibir les teràpies d’aversió per a modificar l’orientació sexual o identitat de gènere, que es cataloguen com a infracció molt greu, amb multes de 60.000 a 120.000 euros. La llei reconeix la igualtat i el dret a la no discriminació de les persones lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuales i inclou una “clàusula general antidiscriminatòria” que assenyala que les administracions públiques de la Comunitat i el Síndic de Greuges vetlaran per eixe dret i podran actuar d’ofici, sense necessitat de denúncia o queixa.

R e volucionats

A més, la Generalitat prestarà assessorament jurídic, assistència sanitària i mesures socials a les víctimes de la LGTBfòbia, que tindran tots els drets reconeguts en l’estatut de la víctima. En aquesta línia, es crea el Consell valencià LGTBI com a òrgan de participació ciutadana en drets i llibertats, i es garanteix un servici d’informació, orientació i assessorament integral a aquestes persones i els seus afins. També es crea l’Espai de la Memòria LGTBI per a promoure el coneixement i investigació sobre la història del col·lectiu. Al llarg de l’articulat, la norma estableix mesures en l’àmbit de la salut, que van des de la formació del personal sanitari per a garantir una atenció respectuosa a totes les persones, servicis específics per a atendre les necessitats particulars de les persones LGTBI o la garantia d’accés a les tècniques de reproducció assistida.

Quant a l’educació, aposta per un sistema “respectuós, lliure de tota pressió, agressió o discriminació per motius d’orientació sexual”, incorporant el tractament de la diversitat sexual i familiar en els currículums --dins de l’àmbit competencial-- i elaborant programes i guies d’educació sexual. Així mateix, s’aborden polítiques de foment de la igualtat i no discriminació en l’ocupació, mesures en cas de violència en l’àmbit familiar o la garantia que no existisca discriminació cap a aquest col·lectiu en la valoració d’idoneïtat en els processos d’adopció. La Generalitat implementarà mesures per a contribuir a l’atenció i visibilitat de les persones LGTBI, accions per a garantir el respecte a la diversitat sexual, familiar i de gènere en l’àmbit rural, commemorarà i donarà suport a la celebració de dates, actes i esdeveniments per a la normalització i igualtat real, i oferirà suport als municipis assessorament perquè llancen els seus plans locals LGTBI. Informació obtinguda de www.europapress.com

R e volucionats

Major. Xe, ara seriosament, perquè jo no puc ser fallera major? Val, diuen que som els presidents, però elles també ho són, i no és per res, però ho fan millor. Jo també vull ensenyar els meus vestits, vull que em facen una festa, plorar en la cremà i que un tio em cante una albà, ficar-me peineta, però sense alçar-me a la matinà. Sóc tota la vida faller, i només plore quan estic pet. Vull plorar quan cremen la falla, vull anar aspampolà, vull estar un hora vestint-me, i estar un hora desvestint-me per a poder pixar. M’agradaria dir alguna vegada: Carinyo, ja està bé, anem-se’n ja. Perquè sempre que ho dic, mai em fan cas. I quan ho diu ella, ja s’ha acabat el ball, perquè si dius que no, estes falles ara mateixa has mullat.

R e volucionats

Aquesta festa és molt bonica, per a tots les valencians, però vull dir alguna dia: Senyor pirotècnic, ja pot començar. Sí, molta costella, però jo em vull pintar, ficar-me els dos cascos i els tacons alts. Vull que em miren en l’ofrena, i no per anar mamat, ni per portar ulleres negres, ni per anar fumant. Vull que em miren pel meu vestit elegant, per ser el que millor salude, i pujar ben tieso els escalons de l’entaulat. No vull saludar al Berca fent l’anormal, vull fer rialleta i girar de costat el cap. Sí, sí, teniu raó, vull ser fallera, però fallera major, encara que no pot ser, perquè el vestit em costa un colló.

Ah! Perdoneu, no sé si ho he especificat, vull ser fallera major, però d’una de les grans. Xe, ara en serio, anem a parlar de falles. Perquè elles van tan guapes, i nosaltres semblem indesitjables? Sí, ens vestim de seguida, però sempre ens costa esperar-les, i elles ixen com duquesses, i nosaltres del que duu el carruatge. Una altra cosa que no entenc és que en tant de trasto que porten tot torna a casa i el nostre dixós faixí no hi ha qui el trobe. No sóc de parlar dels altres, però jo crec que eixes peinetes tenen alguna cosa, perquè elles, estan tot el dia bevent i van com una rosa. Despertà.. despertà! Esmorzar... esmorzar! A dinar les primeres i del sopar al ball.

I a les set del matí, quan vénen del Delux, i les acompanyes a casa pensant tot el camí: Eixa falda com es lleva? Elles diuen: No, a casa no, vaig a la perruquera. Xe, ara en serio, no em direu que no, no vos agradaria ser fallera? Encara que no siga major? Només per aguantar com aguanten elles? Per no parlar de les arracades, quins collons, eixes orelles. Jo em fique un, un dia, el de la meua fallera i a l’endemà, mare meua! Sí, ho respecte, els tíos no som massa patidors, però tenim altres virtuts, Com... com... com... Bo, canviant de tema i ara seriosament, vull ser fallera major, que em regalen un ninot de la falla sense haver de furtar-lo jo.

R e volucionats

Vull tindre una foto, penjada en el casal, amb una falda d’Escarlata i no amb els pantalons baixats. Arreglar des de la cadira el decorat, mentre als del faixí els dic: Cap ací no, cap allà. M’agradaria que em donaren alguna recompensa, sense haver de vindre a buscar-me al bar. No sé, conforme estic dient-ho m’ho estic pensant, i sí, seria bonic. Però... i si no valc? Perquè he de representar a la meua falla i això és molt important, i com ser fallera major si no valc ni per a delegat?

R e volucionats

Bé, m’ho pensaré millor i quan no estiga mamat, però és que em fa il·lusió i no ho puc evitar! Bo, ací deixe açò per a que la junta s’ho vaja pensant, amb il·lusió espere, que al menys els faça recapacitar. Xe, a fer la mà! Igual em dóna el que em diguen, la mantellina ja la tinc comprà, a l’any que ve em presente amb la peineta i cap avant. Perquè, a part de que em toque la quiniela, ser Fallera Major del Cid és el que més il·lusió em fa!

Adaptació del poema Jo vull ser Fallera Major.

R e volucionats

Borinot i tradició es de Lambda, col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals de València, vàrem iniciar en 2015 la campanya Borinot el que no bote, demanant a la societat valenciana que canviara la paraula maricón per borinot en aquesta cançó festiva tan coneguda. L’objectiu no era un altre que fer unes Falles més respectuoses i inclusives amb la diversitat sexual, de gènere i familiar. Enguany reprendrem la campanya, ja que és molt satisfactòria l’acollida que té any rere any per part dels casals fallers, bandes de música i entitats públiques, tant en la província de València com en altres províncies on celebren les Falles.

R e volucionats

Aquesta satisfacció que sentim com a activistes, i com a persones lesbianes, gais, trans i bisexuals, pel treball realitzat i per portar la nostra labor cada dia al carrer, ens deixa un xicotet sabor amarg hui en dia, ja que sabem que hi ha casals fallers que en nom de la tradició consideren que és millor seguir cantant maricón el que no bote. Ens preguntem per què aquesta resistència a un canvi que l’única cosa que pretén és generar una societat més respectuosa i igualitària per a les persones?

Si posem atenció a una definició general de la paraula tradició, per descomptat aquesta argumentació seria més que vàlida, doncs entenem per tradició el conjunt de costums i manifestacions que cada societat considera valuoses i manté perquè siguen apreses per les noves generacions, com a part indispensable del llegat cultural. Però, qui diu que és aquest llegat el que volem deixar a les futures generacions? En ple segle XXI les persones som més que conscients que vivim en una societat patriarcal i heteronormativa, que genera comportaments masclistes, com l’assetjament a les dones i els feminicidis, i LGTBfòbics amb l’assetjament escolar a menors homosexuals, bisexuals o trans o la violència en els carrers, entre altres, ja que ho veiem cada dia quan agafem un periòdic, naveguem per la xarxa o engeguem la televisió. Aquests comportaments masclistes i LGTBfòbics es basen precisament en arguments com el que estem qüestionant, la tradició. Quantes vegades hem sentit: Açò és així de tota la vida, a aquestes altures de la pel·lícula açò no canviarà o no ho dic per ofendre, però així ens entenem tots? I amb aquestes frases apreses des

El llenguatge més heroic mundialment és la revolució. Eugene V. Debs.

i toniroB óicidart

de xicotetes, les persones seguim generació rere generació perpetuant un sistema que ens oprimeix, menysprea, genera desigualtats i ens lleva llibertat per a ser diverses. Perpetuar en l’imaginari col·lectiu la paraula maricón com un insult només reforça la LGTBfòbia ensenyada pel sistema i interioritzada per les persones que en formem part i que amb actes que a simple vista semblen tan inofensius, com cantar una cançó de festa, fem que les futures generacions seguisquen patint l’assetjament, la vexació, la invisibilitat, la inseguretat, etc. En definitiva, la por a “ser” elles i ells mateixos. En 2019, des de Lambda rellançarem una vegada més la campanya, i esperem que se sumen moltes més falles al Borinot, perquè el que pretenem no és acabar amb la tradició, sinó seguir amb ella. Per unes falles més respectuoses per a totes i tots. Lambda, Col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals de València.

R e volucionats

R e volucionats 57

Aprofiteu esta revolució per a seguir demostrant que les dones hem de liderar esta època. Rocío Gil Uncio, FMV 2018.

Les tres revolucions de la dona uan parlem de revolució, ens ve a la ment la Francesa, la Industrial... en cap d’elles la dona va eixir guanyadora. Considerades membres de segona de la societat, pocs beneficis socials, econòmics o laborals els va pertocar. L’única forma de tindre dret a veu en el món és si tens dret al vot. Per això considere que la primera revolució de la dona va ser la lluita que en el nostre país encapçalà Clara Campoamor. La Primera Guerra Mundial, la Gran Guerra, havia dut un canvi en la situació de moltes dones: la incorporació remunerada al món laboral. Les noves fàbriques que havien nascut a l’empara de la revolució industrial i que ara anaven a dedicar-se a la indústria armamentista, necessitaven mà d’obra i els hòmens estaven en l’exèrcit. Les dones entraren en les fàbriques i deixaren a les portes les faldes llargues i els cossets ben cenyits. S’incorporaren com a voluntàries en els cossos mèdics, reberen un sou i se sentiren valorades i després volgueren també tindre veu. Gran Bretanya, en 1917, havia sigut dels primers països a concedir a les dones el dret al vot, encara que fins a 1928 no va ser per a totes.

R e volucionats

En el període d’entreguerres, la majoria dels països del primer món aprovaren el sufragi femení: Irlanda, Polònia, Rússia, Luxemburg, Bèlgica, Alemanya, Suècia, Àustria, Hongria...

A Espanya, va haver de ser la II República qui aprovara l’octubre de 1931, fa ara 87 anys, l’anomenat «vot femení» enmig d’una controvèrsia entre sectors d’esquerres que consideraven la dona a Espanya massa influenciada per l’església i el patriarcat. Campoamor pagà cara la seua defensa de la igualtat entre hòmens i dones, ja que no va tornar a ser elegida diputada. Les seues paraules reivindicant una societat comuna haurien d’estar escrites en les parets del Parlament:

La primera dona elegida democràticament fou Natividad Yarza Planas, alcaldessa de Bellprat, a Barcelona, en 1934. La curta vida de la República i la «Para que la política sea cosa de dos, por- llarga dictadura de Franco va fer que solo hay una cosa que hace un sexo que el dret al vot no poguera ser solo: alumbrar; las demás las hacemos to- exercit més que en unes poques dos en común, y no podéis venir aquí voso- eleccions. Amb l’arribada de la detros a legislar, a votar impuestos, a dictar mocràcia, dones i hòmens votadeberes, a legislar sobre la raza humana, ren amb il·lusió les primeres llistes sobre la mujer y sobre el hijo, aislados, fuera electorals on la presència de les de nosotras». dones era pràcticament anecdòtica. Quaranta anys fan molt de malany!

Vergonyosament, el país que va encapçalar la revolució de les idees, el de la Llibertat, Igualtat i Fraternitat, va ser dels més tardans a aprovar que les franceses pogueren tindre el mateix dret que els francesos, en 1944. Itàlia, en 1945. Els Estats Units d’Amèrica, la terra de les llibertats, permetia votar les dones des de 1920, però només si eren blanques. Fins a 1965 no pogueren votar totes les dones independentment de l’ètnia. Dels casos més lamentables són, a Europa, Andorra, que va aprovar la igualtat en 1970; Suïssa, en 1971 i Portugal, 1971, que deixava votar les dones des de 1931 però només si tenien estudis secundaris complets.

Curiosament, les dones podien ser elegides, com és el cas de les diputades Clara Campoamor i Victoria Kent, però no podien votar. La primera alcaldessa d’Espanya, l’alacantina, Matilde Pérez Mollà, fou escollida pel governador d’Alacant, per a ser alcaldessa de Quatretondeta (1924-1930).

Al nostre poble, la participació de les dones s’ha incrementat de forma paulatina però imparable. Tot i que a vegades s’ha hagut de forçar amb l’obligatorietat de la paritat o les llistes cremallera. De 21 membres, només hi hagué dos dones durant quatre legislatures: en 1979, Dolors Barberà i Em-

R e volucionats

par Delcamp; en 1983, Pilar Nácher i Fina Machí, Dolores Terrés, Vicen CasEmpar Machí; en 1987, Àngels Girbés tell, Lorena Calatayud i Júlia Andrés. i Pilar Nácher; en 1991, Àngels Girbés i Ha costat molt però el ben cert és Emilia García; en 1995, ja en són tres: que quaranta anys després, encara Àngels Girbés, Vicenta Coso i Carmen que no hi ha paritat al Ple, tenim per Puchades; primera vegada en la nostra història, En 1999, passen a ser-ne set: Inma- una alcaldessa: Marta Trenzano. culada Ferragud, Inmaculada Such, La segona revolució és molt més reBerta Palanca, Vicencent i té darrere una ta Coso, Palma Agullarga història de morts “Tenim per primera velló, Amparo Navarro, i de renúncies: el dret gada en la nostra històFrancisca Ros. En 2003, a escollir quan vols ser ria, una alcaldessa: disminueix a sis: Inmamare. Marta Trenzano.” culada Such, Vicenta Coso, Palma Agulló, JoDe mètodes i sistemes aquina Giner, Núria Pérez, M. Ángeles anticonceptius n’hem fet ús durant García; en 2007, ens acostem a la pa- la història totes les civilitzacions. La ritat amb nou: Beatriz Morcillo, Joa- necessitat de controlar la natalitat quina Giner, M. Ángeles García, Rosa per concentrar els esforços a criar la Sebastià, Amparo Lluch, M. Ángeles descendència que pots mantindre Vendrell, Noelia Bañón, M. Ángeles ha donat tot un seguit de receptes Sierra i Encarnación Guillem; en 2011, casolanes, de mètodes de barrera i, baixa a huit: Beatriz Morcillo, Amparo quan ja està fet, de sistemes d’avorLluch, M. Ángeles García, Vicenta Cas- tament. Òbviament hi ha altres ratell, Marta Trenzano, Ana Girbés, Alicia ons per evitar un embaràs no desitjat Oltra i Lorena Calatayud. Fins a arri- però el ben cert és que, siga per evitar bar a les huit actuals: Marta Trenzano, malalties de transmissió sexual, per Ana Girbés, Palma Egido, Mar Pintor, amagar una infidelitat, per no voler el fruit d’una violació o senzillament per no voler tindre un (altre) fill el control de la concepció ha sigut una lluita de resultats poc satisfactoris fins fa només pocs anys.

R e volucionats

La primera píndola naix amb el desig de regular l’ovulació i, per tant, la fertilitat; però el resultat indirecte va ser que sabent quan eres fèrtil, podies saber quan no ho eres. Alemanya, en 1957, va legalitzar la píndola anticonceptiva. La lluita per fer-la accessible a totes les dones va ser obra dels moviments feministes amb gran oposició de l’església Catòlica que continua oposant-s’hi. L’epidèmia de la sida als anys huitanta va fer més necessari que mai l’ús d’altres mètodes de barrera que impediren, a més de la concepció, la transmissió de malalties. Hui trobem preservatius en les capçaleres dels corredors en els supermercats i ho veiem com la cosa més natural, però hem de recordar que a Espanya la píndola anticonceptiva es legalitzà el 7 d’octubre de 1978, més de 20 anys després d’altres països europeus.

No podem deslligar el desig de viure plenament amb gaudir també d’una sexualitat sense por a embarassos o a contagis. La revolució de l’anticoncepció va dur també lligada la revolució de la satisfacció en les relacions sexuals unint el concepte de vida sana a vida sexual sana. Però tot no són flors i violes i, encara que disposem de més mètodes que mai, que la seguretat social es fa càrrec de la planificació familiar, no podem deixar de comprovar que la taxa d’embarassos en adolescents és encara molt preocupant. L’últim repte que tenim és el de la maternitat subrogada: els ventres de lloguer. Dones reduïdes a la cosificació de ser només un úter. El debat està obert. La tercera revolució és encara més recent: la lluita pel dret a la visibilitat. Si la història la conten els hòmens, només veus el seu punt de vista. Les aportacions de les dones queden amagades, oblidades. Com diu el refrany «Oblidat, ni agraït ni pagat». Quan es demana visibilitat per al paper que han jugat i juguen les dones en la societat, no es reivindica només l’existència de pensadores, pintores, poetes, matemàtiques, investigadores... sinó sobretot una visió integradora de la història i de la societat, on apareixen els dos sexes en igualtat de representació.

Si és cert que la nostra llengua

considera que gramaticalment el gènere masculí és el no marcat i el femení el marcat i, per tant, quan

diem «els veïns d’Algemesí», les veïnes ens hi hem de sentir representades, no és menys cert que la mateixa llengua té altres fórmules per a mostrar la societat del nostre poble d’una forma més integradora. Així, podem dir també «la gent d’Algemesí» o «el poble d’Algemesí» on no s’amaga cap sexe i tots ens hi podem sentir al·ludits.

Quan no hi havia dones que ocupaven càrrecs com alcaldessa, ministra o governadora no es veia la necessitat de crear estes professions en femení, però hui resultat inconcebible dir-los d’una altra manera. Quan exigim flexibilitat a l’hora de crear oficis com «pilotària» o «gerenta», estem demanant amplària de mires. La llengua és flexible i ràpidament apareixen solucions quan es tracta de fer sentir còmodes el col·lectiu masculí. Les «escoles d’infermeres» es converteixen ràpidament en «escoles d’infermeria», però el «col·legi d’advocats» continua en masculí encara que hi hagen col·legiades més advocades que advocats. Que en la llista d’autors que s’estudia en les escoles només hi haja un parell de dones, que en el nomenclàtor de carrers dels nostres pobles no-

més aparega una reina (la castellana Isabel la Catòlica) i tota una sèrie de santes i beates; que tenint les dones els millors expedients acadèmics, no apareguen en les càtedres i la Universitat de València haja tardat 500 anys a tindre una rectora és una mostra d’allò que s’anomena sostre de vidre però també cortina de fum que ens invisibilitza i amaga. Amb les paraules representem el món no com és sinó com el veiem i és hora de desempolsar algunes aparaules per a mostrar la realitat d’una altra manera. I la quarta revolució de la dona l’han de fer els hòmens. La dona ha entrat en el món laboral però no ha deixat les càrregues familiars ni les associades a la casa. Llevat de fets absolutament biològics com l’embaràs, el part i l’alletament, la cura dels fills ha de recaure en els dos pares i s’ha de fer amb alegria i naturalitat. Han de ser els hòmens els qui reclamen el dret a dur els fills al centre de salut o permís per cuidar els pares o sogres, perquè les dones ja estem fentho massa temps. «Qui estiga bé que no es menege» sembla que pensen els hòmens i eixa és la revolució que ens falta. Els hòmens del segle XXI no poden sentir-se còmodes en una societat desigual. Les dones estem redefinint el nostre paper. Ser dona hui ja no és ser esposa i mare, callada i obedient, el nostre lloc no està —només— a casa. Els hòmens hauran de pensar també què esperem d’ells. Immaculada Cerdà Sanchis, Acadèmica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

R e volucionats

Pilar de la Oliva Marrades

Valencianes, lluitadores, artistes, revolucionàries… i dones. Moltes són les dones que han aportat el seu gra d’arena a conquistar una societat més igualitària. Elles mereixen el nostre reconeixement i des d’aquestes pàgines rendim un xicotet homenatge a algunes d’elles, a algunes de la gran quantitat de dones influents i revolucionàries de la nostra Comunitat.

R e volucionats

Va nàixer en 1957 i des de l’any 2010 ocupa la presidència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. Per ell, passen els casos judicials i els més importants de corrupció a la Comunitat Valenciana. És l’única presidenta dels dèsset Tribunals Superiors de Justícia autonòmics, una figura pràcticament reservada a magistrats homes. Aquesta gran dona és de la terreta, té arrels en la Ribera; la seua mare és de Corbera i ella va nàixer i va viure, durant un temps, a Alzira. En la seua joventut Pilar va ser la primera fallera major de la comissió Plaça Major, d’Alzira, després de la seua refundació en 1973. Pilar és, sense dubte, un orgull per a tots els valencians i, en especial, per als riberencs.

Patricia Campos Doménech

Sole Giménez Muñoz Va nàixer a París, però ja s’ha consolidat com una de les dones més influents en el panorama musical valencià. Se li coneix per ser la cantant del grup Presumptes Implicats, grup amb el que, durant vint-i-tres anys i fins a 2006, va gravar déu discos. Després va seguir la seua carrera en solitari i hui és professora de veu en la Berklee School of València. A més, també va ser membre del Consell Valencià de Cultura des de 2014 fins a juliol de 2018. Després d’aquestos quatre anys va decidir abandonar la institució per motius laborals i per la voluntat de dedicar-se en exclusiva a la seua carrera musical. D’entre tots els reconeixements i medalles que ha rebut destaquem la Medalla de Sant Carles, atorgada per la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València per afavorir la promoció i difusió cultural i artística de la societat valenciana. Així com la Medalla d’Or de la Creu Roja Espanyola, rebuda en 2017 per la seua constat tasca pels drets de la dona.

Natural d’Onda, Patricia Campos és un exemple de revolucionària per la seua naturalesa de pionera. Per a començar, és la primera dona pilot de reactor de l’Armada Espanyola, passant per ser l’única espanyola entrenadora de futbol professional d’Estats Units. És el clar exemple del que suposa obrir-se terrè en un món d’homes. Ha arribat a jugar amb l’equip USA Navy, i és coneguda per la seua aposta per la integració dels joves a través de l’esport. Estant en Estats Units va decidir anar-se’n a Uganda amb un baló i unes botes de futbol per a ajudar a xiquets, xiquetes i dones amb SIDA i tractar de millorar les seues condicions de vida i el seu futur a través del futbol. Ara viu a Hawaii on entrena a un equip femení de futbol i segueix treballant en projectes per a millorar els drets de les dones i dels xiquets i xiquetes de països del Tercer Món. Com ella assegura, tot açò no ha sigut fàcil. Pel camí s’ha trobat obstacles marcats pels prejudicis, el masclisme i l’homofòbia, però la motivació per superar aquestes barreres i les ganes de viure segons la seua manera li han permés fer realitat cadascun dels seus reptes.

No podem tindre una revolució que no involucre i allibere a les dones. John Lennon.

R e volucionats

Ana Lluch Hernández

Pilar Mateo Herrero La valenciana Pilar Mateo és una altra de les dones que han destacat en el nostre país. El seu èxit més destacable es deu a la tecnologia que permet controlar la Malaltia de Chagas. És una científica reconeguda internacionalment, es troba entre les 10 científiques més prestigioses d’Espanya i entre les 100 primeres a nivell mundial. Es tracta d’una científica amb vocació humanitària, creu firmament que la ciència deu estar al servici de la societat. La seua activitat professional s’ha focalitzat en el desenvolupament i aplicació de noves tecnologies per a erradicar malalties mortals que es difonen a causa de la pobresa. Paral·lelament, Pilar Mateo ha dut a terme nombrosos projectes socials per a millorar la qualitat de vida de comunitats empobrides. És presidenta del MOMIM (Movimiento de Mujeres Indígenas del Mundo) i de la Fundación Pilar Mateo. En l’actualitat té huit famílies de patents en més de 100 països del món, incloent EEUU i la Unió Europea. Com ella mateixa es defineix, es tracta d’una científica sense temors i sense tremolors, convençuda de que és possible canviar el món ficant el coneixement en acció.

R e volucionats

Anna Lluch Hernández, veïna de Meliana, és coneguda com la metgessa del càncer. És Catedràtica de Medicina en la Facultat de Medicina de la Universitat de València i exerceix i és cap del Servei d’Hematologia i Oncologia de l’Hospital Clínic Universitari de València. Ferma defensora del sistema públic, ha rebutjat ser consellera de Sanitat perquè prefereix l’assistència als seus pacients. És autora de més de 15 llibres com a directora dels mateixos, a més de col·laborar en múltiples llibres d’oncologia mèdica. Ha publicat més de 235 treballs científics i dirigit més de 20 tesis doctorals en la Facultat de Medicina de València. Dirigeix, a més, la unitat d’investigació di biologia de càncer de mama de l’INCLIVA, fundació adscrita a la Universitat de València. Investigadora i catedràtica, compta amb l’Alta distinció de la Generalitat Valenciana i més de deu guardons avalen els seus anys de recerca contra el càncer de mama. Amics i amigues, companys i companyes, pacients i alumnes coincideixen en destacar el magnetisme que desprén esta catedràtica referent de la lluita contra el càncer. Una persona admirable i admirada per la passió pel seu treball i la seua incansable lluita contra el càncer de major afectació entre la població femenina, sense dubte tot un tot un referent més enllà de la Comunitat Valenciana.

R e volucionats

65 65

Colla de figues és una colla de dones dolçaineres i tabaleteres que ha suposat una revolució quant al paper de la dona dins la música tradicional. Una colla de dones que aposten per la música i que anem a conèixer millor amb la següent entrevista. - Qui forma Colla de figues? Principalment som un grup de músiques que formem part o tenim alguna relació amb l’Escola Musical de Tabal i Dolçaina d’ Algemesí. No obstant això, la colla està oberta a qualsevol dona que vulga participar de manera activa i tinga un nivell mínim musical per poder traure endavant les peces que treballem i treballarem al llarg del temps. - Sou totes d’Algemesí? No. La nostra directora Mª Salut Alcalà, és de Torrent. També una companya que és de Guadassuar. No és cap requisit que siga d’Algemesí: tota dona és benvinguda.

R e volucionats

- Què teníeu en comú quan decidíreu crear la colla? Sense dubte música i comboi! Érem companyes de l’escola des de feia temps i com hi havia molt bon ambient entre nosaltres, vam vore que érem una quantitat suficient de xiques per formar un bon grup. En comentar-ho amb Mª Salut, que en aquell temps era professora de l´EMTiD, va estar il·lusionada en dirigir un projecte com aquest.

- En l’escola de tabal i dolçaina hi ha igualtat en quant al número d’alumnes o hi ha més alumnes xics que xiques? I pel que fa als i a les mestres? Fins aquest moment el percentatge d’alumnat masculí sempre ha sigut més alt. No obstant, sí que observem un augment, any rere any, de dones que volen sumar-se a l’aprenentatge dels instruments tradicionals, tant al tabalet com a la dolçaina. Cal afegir també que actualment la junta directiva de l’associació compta amb un 50 % de dones (totes elles components de la Colla de Figues). Respecte al personal docent, ara mateix són tot homes, però hem comptat amb dones al llarg dels anys i no és el gènere cap impediment de cara a qualsevol contractació.

- Perquè penseu que ocorre açò? En aquest món tradicional, com en la majoria del món musical, la figura de la dona sol ser més escassa. Entenem que açò ve derivat de la història de la humanitat. La figura de la dona ha estat sempre més lligada a les tasques dins de l’entorn familiar, descendència, llar, atenció als majors... Sota el nostre punt de vista, aquesta idea va evolucionant amb la integració de la dona al món laboral. I aquesta integració fa que la figura de l’home passe també a fer-se’n càrrec del que abans era impensable. Al llarg dels anys hem trobat el nostre espai per poder compaginar aficions, feina i tasques. El percentatge d’alumnat femení que cursen i obtenen la titulació per poder impartir classes a una escola oficial de música tradicional és notablement baixa. Tenim la seguretat que aquest canvi de preferències personals evoluciona ràpidament, i que en els propers anys creixerà el nombre de dones que puguen ser professores.

- Què reivindica Colla de figues? Quins són els seus objectius? Reivindiquem la igualtat i la consonància entre sexes. Volem el mateix, perquè tenim les mateixes capacitats que el gènere masculí. El nostre objectiu és donar eixa visibilitat que la dona necessita, tant en el món de la música com en qualsevol altre món, i créixer com a colla, no sols en quantitat sinó també en qualitat. - D’on va sorgir el nom? En un esmorzar! Com si no? Jajaja. Vam quedar un dia de finals d’agost previ a assajos de la Mare de Déu. I entre paraules i menjar, vam recordar que la figa estava en plena temporada. I què millor que eixe fruit dolç que podem collir directe dels arbres del nostre terme i que a més té el color morat que ens representa. Ho teníem tot de cara. Ja teníem la colla, la imatge i les ganes per poder dur endavant la idea.

R e volucionats

- Cregueu que Colla de figues ha suposat una revolució dins del món de la música tradicional? Per què? Tampoc volem denominar-ho com a revolució. La revolució ha vingut de generacions passades. D´aquelles que han entrat en un entorn que era completament masculí i que han anant obrint-se pas. Nosaltres per sort, ens trobem en un poble com Algemesí que compta amb unes festes on la música tradicional està molt arrelada i en ple apogeu. No ha sigut difícil i hem tingut a tothom donant suport a la creació de la colla. - En poc de temps el vostre nom ha recorregut les comarques de la nostra Comunitat, què o qui ha ajudat a que la gent vos conega? Les xarxes socials, sense dubte, han tingut un paper molt important. La informació és immediata i, aleshores, sols havíem de ser constants per poder arribar a la màxima gent possible. Tot i això, el boca a boca sempre preval, i se’ns han obert possibilitats perquè totes nosaltres tenim un ampli entorn soci-musical.

R e volucionats

- Sabem que participeu en jornades culturals, en manifestacions, en projectes d’À Punt, en concerts... que no pareu! Quines actuacions heu realitzat durant 2018? Una de les primeres actuacions que vam tindre va ser al 2017 a Fitur representant el poble d’Algemesí. L’any 2018 participarem amb un xicotet concert a la presentació del llibre de la falla de la Malva, d’Alzira. També a Alaquàs, la presentació del llibre sobre la fibrosi quística i a nivell personal a la manifestació de València del 8 de Març.

- A l’estiu participàreu en un programa d’ À Punt, penseu que la televisió valenciana és un mitjà important per tal de donar a conèixer la música tradicional i el paper de les dones en aquest món? I tant que sí. Arriba a molta gent que desconeix aquest tipus de tasques. A més, la televisió valenciana, per sort, torna amb força i amb un gran ventall de programacions que ofereixen no sols visió sobre el món de la música tradicional, sinó la figura de la dona en molts i diferents espais. - Quin ha sigut el projecte o l’acte en el que vos heu sentit més orgulloses d’haver participat? Orgulloses de tots! Però el dia del naixement oficial de la colla, va ser especial. Guardàvem en secret la nostra actuació i va sorprendre molt a la gent el petit espectacle que vam oferir. El férem al fi de curs de l’escola de tabal i dolçaina i estrenàrem una peça, anomenada Figues i Bacores que ens va composar el nostre company Boro Esteve.

- Teniu algun projecte futur entre mans? Ens agradaria poder fer un concert al nostre poble entorn al dia de la dona, a març de 2019. També per a aquelles actuacions que puguen sorgir, assagem periòdicament per poder tindre repertori per a tocar. - Cregueu que el paper de la dona està reconegut dins del món de la música tradicional? No hi ha un reconeixement com a tal. De fet, trobem molt en falta obres composades per dones. Són molt escasses. Tot el repertori que treballem és compost o dedicat a dones i estem un tant limitades en aquest punt. Busquem incessantment peces que s’adeqüen també al nivell general de la colla.

- Quins canvis faríeu vosaltres per tal de produir una revolució en el panorama musical valencià? Pensem que eixe canvi ja està ací i hem de seguir treballant tots els dies perquè arribe a una normalització absoluta. Apostaríem més pels grups de música en valencià tant mixtes com no mixtes on la dona es trobara inclosa, no solament en la veu o el ball (que és més comú) sinó també als instruments de vent, corda i percussió. - Quin són els somnis de Colla de figues? Fer fonaments i donar qualitat musical a la colla. Volem obrir camp i fer-ho amb la implicació de totes aquelles dones interessades. Veiem imprescindible que la colla estiga formada únicament per dones per tal d’activar la participació de la dona a aquest món. El somni és ara una realitat per a nosaltres i hem de dur-ho endavant.

Moltes gràcies per la vostra atenció, amabilitat i disposició. Esperem que Colla de Figues seguisca fent tan bona música, reivindicant el paper de la dona, revolucionant la música tradicional, creuant fronteres i donant-se a conèixer arreu del món. La nostra enhorabona per tot el que feu.

R e volucionats

Carmen era llum

É no.

s difícil parlar de Carmen Alborch sense emocionar-se, sense que et vinga a la ment el seu somriure etern amb el qual seduïa qui pensava com ella i qui

Carmen va ser la persona que va convertir el feminisme, més que en una idea, en una manera de viure, de sentir-se i de reivindicar-se com a dona treballadora, intel·lectual, universitària, progressista, escriptora, amant de la cultura i defensora de la igualtat, de la vida i de l’alegria per damunt de totes les coses. El feminisme estava present en totes les facetes de la seua vida i del seu caràcter perquè ella no podia entendre’l d’una altra manera. El feminisme que Carmen defensava era un feminisme integrador, no integrista. Era el feminisme de la paraula, del seny i de la serenor. I és el feminisme en què jo crec, perquè, com Carmen, crec en el respecte i l’estima cap a totes les persones que defensen la igualtat més enllà del seu gènere, de la seua condició sexual o de la seua procedència, lluny de l’agressivitat i l’odi cap a l’altre gènere o cap al diferent. El passat 9 d’octubre la Generalitat Valenciana la va guardonar, de manera sobradament merescuda, per la seua trajectòria. En l’acte, quan l’alé ja començava a fallar-li, va traure les forces suficients per reivindicar que el feminisme hauria de ser declarat patrimoni de la humanitat. Era ella l’homenatjada! Era ella la protagonista! Però Carmen era així, en un dia tan important per a ella va seguir anteposant el col·lectiu, l’interés general i el feminisme sense deixar, ni per un instant, que l’ego personal la cegara.

He tingut la sort de conéixer-la personalment i de compartir amb ella moltes hores de treball en els congressos del nostre partit. No és la meua intenció parlar de política en el vostre llibret de falla, òbviament. Però sí que m’agradaria compartir amb vosaltres un capítol que va estretir la nostra amistat. L’any 2012 vaig tindre l’honor de ser la primera dona a presidir un congrés nacional del PSPV. Va ser a la ciutat d’Alacant i, des d’aquell moment, cada vegada que ens trobàvem, Carmen venia a abraçar-me i em deia: «com està la meua presidenta preferida?». Obviarem el fet que jo no tenia competència en la matèria (mai abans cap dona havia presidit cap congrés, per tant, no hi havia cap altra presidenta), però a mi m’omplia d’orgull i d’estima que Carmen em diguera això. Quan algú em pregunta què és el carisma jo sempre responc el mateix. El carisma el posseeix molt poca gent, és la qualitat que fa que quan una persona entra en una sala tots els presents es fixen en ella i, de manera més o menys subtil, senten una sensació barrejada entre el respecte i l’admiració tot i que la persona en qüestió encara no ha obert ni la boca. És el mateix que dir que les persones amb carisma són les que aporten serenor on hi ha nervis, calma on hi ha tempestes, alegria on hi ha tristor i llum on hi ha foscor. I això és el que era Carmen. Carmen era llum.

Marta Trenzano

R e volucionats

e- evolució evolució és mirar-te a l’espill, no reconèixer la persona que està reflectida i decidir fer alguna cosa per tal de canviar-ho. Fer alguna cosa. Revolució és despertar cada dia amb la ferma intenció de no retrocedir ni per a agafar impuls, amb la convicció de que el millor sempre està per arribar. Revolució és oblidar tot el que t’han dit que has de fer durant anys i fer únicament i exclusiva allò que et faça feliç. Allò que fa que quan cada nit poses el cap al coixí sentes que ho has donat tot però que quan torne a eixir el sol tindràs molt més per a donar. Ser revolucionària és donar-li una patada a la por i anteposar les ganes: les ganes de trobar eixe treball que faja que t’aixeques cada matí del llit abans que sone el despertador,

R e volucionats

Revolució és nom de dona.

eixe que, tal vegada, no pague les factures però que és l’inici d’allò que has somiat sempre; les ganes de conèixer a eixa persona que t’esculla cada dia per a donar-te tot allò que té i compartir tot el seu món; ganes de no deixar mai d’aprendre, de continuar creixent cada dia. Ser revolucionari és anteposar el teu somni al teu salari, és no tenir por a demostrar el que sents, és posar els fets sempre per davant de les paraules. Revolució, és canvi i canvi és avançar, sempre, a passos de gegant o passet a passet. He tingut la sort de nàixer en un època on ja són més les mirades de suport que les de menyspreu quan dius: He deixat la meua feina perquè no em valoraven com cal. He deixat a aquesta parella perquè no em feia feliç. Me’n vaig fora a buscar allò que em faça realitzar-me com a persona… I és molt gratificant saber que la gent que està al teu voltant t’ajuda a re-evolucionar-te.

La paraula revolució cada vegada ens recorda menys la connotació negativa que sembla tenia fins ara, sinònim de guerra, de canvi brusc, de conflicte. Benvinguda la re-evolució: una lluita sana, personal i col·lectiva per tal d’aconseguir un món millor, per unes millors condicions, per un futur que pague la pena. Revolució és no detenir-se, mai, davant de cap situació, és tenir el valor suficient per a creure que qualsevol moment pot ser susceptible de millora i voler formar part d’eixe canvi ens fa ser la millor versió de nosaltres mateixa. Re- evolucionar és ser fidels a la nostra història i fer de nou. Carla Llorca, orgullosament revolucionària.

R e volucionats

Què em passa, doctor? –Bon dia, passa i seu còmodament al divan. –Moltes gràcies, que vinc un poc atrafegada... –Bé, tranquil·la... Com t’ha anat la setmana? –Doncs, no he parat de rumiar des de l’última trobada. I t’advertisc que vinc revolucionada El llenguatge més heroic mundialment és la revolució. Eugene V. Debs.

i amb ganes d’explicar-t’ho tot fil per randa. Que saps que massa temps he restat callada i necessite cantar moltes veritats. –D’acord. Anem a pams. Ara et diré una paraula i tu contesta’m el primer que et vinga al cap? –Català? –Una excusa, divideix i venceràs. –Polítics? –Molta llengua i poques mans. –Escola? –Llavor, aprenentatge i dignitat. –Futur? –Esperança; molta faena per endavant. –Falles? –Esperit primigeni que cal recuperar. –Xarxes socials? –Impensada oportunitat de sumar. –Autoodi? –Prejudici, bandera que voleia l’ignorant.

R e volucionats

–Llibres? –Cultura i llibertat. Finestra oberta de bat a bat. –Mitjans?

–I a continuació, comparteix amb mi els teus delers...

–Imprescindibles, un camp on avançar.

–Adés i ara somnie que de bell nou hi sóc per tot arreu:

–Acadèmia?

Els avis quan bressolen els seus néts.

–Norma i consens, pacte social.

Els xiquets quan juguen al carrer. Els mestres quan ensenyen a les aules.

–Tot seguit, digues-me quines són les teues pors?

Els adolescents quan vagen als festivals.

–Uf! El desús, restar oblidada en un racó.

Els joves quan raonen en els xats.

No sentir-me útil, esvair-me mot a mot.

Els polítics quan parlen en els mitjans.

Que silencien els meus sons.

Al cinema i a la música, a l’església i al mercat,

Que els meus verbs ja no es conjuguen.

als comerços i als bars, als ambulatoris i als jutjats...

Que la gent quan llija March i el Tirant marmole perquè no n’entenga un borrall.

–Caram! Els teus somnis no són una mera quimera,

Que les rondalles sonen estranyes,

i m’alegre que no perdes l’esperança ni les ganes de lluitar.

i que ja ningú recorde les dites populars.

Ànim! En veiem en quinze dies i seguim conversant.

Que tornen a escoltar-se destrellats:

–És clar, d’això es tracta: de continuar parlant-ne.

“No cal ensenyar-la a l’escola, que ja s’aprén al carrer”.

–Encara que qui de debò necessita una teràpia com

“Només la parlen els de poble”; com si això fóra un obstacle...

Déu mana és, sens dubte, la societat valenciana.

Ja saps, que el sant de més lluny fa més miracles... I ningú no es profeta a casa seua.

Vicent J. Climent Blasco

R e volucionats

Llibrets de falla... de fulls solts a artefactes culturals i de lluny hauria pensat Bernat i Baldoví allà per les mitjanies del segle XIX, que aquells fulls satírics, sorneguers i amb una crítica voraç esdevindríem en l’actualitat en un llibret de falla tal com el coneguem en aquests moments, un fenomen social dins de la festa fallera, professionalitzat amb uns paràmetres dignes de qualsevol publicació elaborada per una editorial a l’ús. Però comencem pel començament, en un inici, eren fulls solts amb l’explicació de la falla, però amb el temps començaren a imprimir-se com uns quaderns. D’esta manera naix el llibret de falla, encara que com a llibret no apareixerà fins a 1890. Els primers autors de fulls solts eren noms coneguts de la literatura satírica valenciana, entre ells, Josep Bernat i Baldoví, qui en 1855 va escriure el primer llibret, titulat: “El conill, Visenteta i Don Facundo”, per a la falla de l’Almudí de València.

R e volucionats

El llibret des dels seus inicis sempre ha plasmat el caràcter contestatari de les Falles, topant-se amb la censura de les autoritats polítiques i religioses, ja que estes veien amb preocupació les falles perquè eren un mecanisme de crítica que no podien controlar. La censura desenvolupava mecanismes de repressió per una banda, imposant impostos a les falles, per a evitar que es plantaren falles a València. I d’altra banda, uns mecanismes de censura prèvia que consistien en inspeccionar prèviament, tant els esbossos del monument com els versos.

A primeries del segle XX, l’associació cultural valencianista Lo Rat Penat posa en marxa, en 1903, uns guardons als millors llibrets. Estos premis són l’impuls definitiu a la consolidació del llibret de falla. En la dècada dels 20 i 30, des de la dictadura de Primo de Rivera fins a la proclamació de la II República, els llibrets viuen un apogeu. En el nou context de la modernitat, estes publicacions, permeten la pervivència dels continguts populars i tenen un seguiment massiu. Durant aquestos anys es va produir una ràpida expansió en diverses poblacions, tant de les Falles com dels llibrets. La Guerra Civil espanyola suposà un parèntesi en la celebració de les falles. Tot i això, els dos bàndols les feren servir com a mitjà propagandístic i els llibrets sempre estigueren presents com a portadors de reivindicació.

R e volucionats

A partir dels anys 40 experimentaren canvis, ja que els monuments fallers necessitaven cada vegada menys una explicació escrita. Els llibrets es convertiren en un anuari que incorporà fotografies i poemes de les falleres majors, components de la falla o himnes de les comissions. Encara que no són els millors temps per als llibrets, ja que la censura implantada per la dictadura franquista, incloïa restriccions a la publicació d’obres en llengua que no fora el castellà. Finalment, i com a mal menor, es va permetre l’ús del valencià però sols en els apartats en vers. Més avant, en els anys 60, la cultura popular en valencià va quedar arraconada per la nova cultura castellana. El final de la dècada dels 70 va ser una etapa marcada per la transició a la democràcia i per les demandes d’autogovern dels valencians. Algunes comissions reivindicaren el caràcter popular de la festa en els llibrets. En coexistència amb el model tradicional s’afegiren articles, assajos breus i il·lustracions. Des que la Generalitat Valenciana convocà el premis per a l’ús i normalització del valencià, el bot de qualitat experimentat per aquestes publicacions ha sigut exponencial. Com molt bé diu la conselleria d’Educació, el llibret s’ha convertit en un ‘artefacte cultural’, amb maquetacions innovadores fetes per ordinadors i programes amb les més altes tecnologies, dissenys trencadors, papers setinats, reciclats, amb gramatges de qualitat, llibres digitals, micromecenatges..., tot un fenomen en mans dels fallers. Preval ara tant el contingut, com el continent en el qual es presenten els llibrets.

R e volucionats

Als premis de la Generalitat Valenciana s’han afegit els de les Lletres Falleres, que tenen com a àmbit a tota la Comunitat. Tots reconeixen el paper dels llibrets en la promoció del valencià. El llibret és el testimoni de la festa, ja que queda constància escrita de com ha sigut la falla, de quin era el seu tema i de què tractava. A més, és una mena de memòria anual de les comissions, una excusa per a reflexionar sobre les falles i per a fer divulgació cultural. Eixa és la base que justifica que encara es continuen fent estos textos. La literatura popular i festiva que generem les falles als llibrets cal preservar-la, ja que és una bona una excusa per a reflexionar sobre les falles i per a fer divulgació cultural. Miguel Ángel Martínez Tortosa i José Manuel Rubio Albentosa, Fallers de la Malva d’Alzira

R e volucionats

Tots i totes hem viscut la recent revolució de la Radiotelevisió Valenciana. Isabel Adam Morcillo, periodista d’Algemesí, i actualment redactora de la secció d’esports en els informatius d’ À Punt Media, ens ha contat com ha viscut aquesta revolució en primera persona.

R e volucionats

Els meus inicis en la televisió i ràdio pública valenciana, l’extinta RTVV, es remunten al juliol de l’any 2001, quan després de passar per un procés de selecció, m’incorpore a la secció d’informatius, com a periodista en pràctiques, a Ràdio 9. Recorde els inicis amb molta nostàlgia, plens de reptes, aprenent de tots aquells que ja duien en la ràdio des dels seus inicis, els meus referents...Encara s’escrivia amb ordinadors de pantalla negra i lletra verda, aprenguérem a gravar en mini-discs, en aquell moment tota una revolució tecnològica, i amb aparells Maranz, a editar declaracions de ràdio amb VIVA i escriure amb ENEWS, els nostres sistemes informàtics en aquell temps. Va ser tot un període d’aprenentatge i canvis constants a nivell audiovisual i informàtic. A la redacció, unió entre tots, companyonia, trobades fora del treball i bon ambient....A pesar d’algunes influències externes, tot transcorria amb relativa normalitat.

Però la calma tindria els dies comptats. Primer ens trasbalsaren els rumors de possible privatització i després els del tancament començaren a ofegar el nostre dia a dia i, fins i tot, la relació entre nosaltres. Es formaren bàndols, suspicàcies i res tornaria a ser el mateix. Es parlava ja d’un deute que, destaque, no havíem generat els treballadors. Nosaltres ens havíem limitat a fer la nostra feina, no sense entrebancs, sobretot en l’últim període. L’empresa havia crescut sense control, amb un pressupost que no es corresponia amb el producte que s’oferia els valencians. D’una televisió amb una programació que es feia completament “a la casa”, a un sistema on predominava la infrautilització. La decisió del tancament de la nostra ràdio i televisió públiques arribava després que els tribunals tombaren l’ERE que havia suposat, en agost de 2012, l’acomiadament de més de

1000 treballadors. La justícia va considerar que s’havien vulnerat els seus drets fonamentals i sindicats i Generalitat no arribaren a un acord per revertir la situació. El govern valencià, adduint motius econòmics, va anunciar el tancament definitiu. S’iniciaven així les pitjors hores de la meua vida professional, les de la nit del 28 de novembre de 2013 quan, mentre els companys de la Taula Esportiva de Ràdio 9 feien el seu programa, es va tallar de sobte l’emissió i, amb això, el nostre cordó umbilical amb la que havia sigut la nostra casa i la de tots els valencians. Sense previ avís per deixar-nos arreplegar les nostres pertinences, van ser els policies els que, cap a les 3 de la matinada i per parelles, ens deixaren entrar per a imprimir el correu que ens deia que no ja no treballaríem mai més, en el meu cas, a Ràdio 9. Aquella trista nit la passàrem a l’edifici de Blasco Ibáñez. Va ser fins les 12:19 del matí, on tot va anar a negre després de veure l’últi-

ma imatge de RTVV, congelada. Eren els rostres dels policies que havien acudit a l’edifici de Burjassot i la mirada del nostre gran president del comitè d’empresa, Vicent Mifsud. Per primera vegada en la història d’Espanya es tancava una radio-televisió autonòmica, moria el sector audiovisual valencià i naixia la incertesa a la nostra vida professional. Després de ser 24 anys espill de la societat valenciana i font d’aprenentatge de la nostra llengua, RTVV, els seus treballadors i les empreses del sector audiovisual valencià quedaven abandonats... He de confessar que no hi hagué solidaritat amb nosaltres, se’ns va culpabilitzar de la situació, es va generar un debat al voltant de persones a les que, en definitiva, se’ns obria un temps complicat i difícil. Però, afortunadament, en este món de canvis, la llum es va tornar a encendre.

R e volucionats

La reobertura de la nostra RTVV s’havia convertit en una promesa en campanya electoral d’alguns partits a l’any 2015. Quan el govern valencià, conformat per PSPV i Compromís, amb el suport de Podem, va prendre possessió, es van iniciar els treballs per a recuperar-la. Ara bé, malauradament, encara hagueren de passar dos anys per a que aquelles promeses es feren realitat. L’11 de desembre de 2017 la ràdio i televisió públiques tornaven a renàixer amb un nou nom, À punt. Les emissions de ràdio marcaren l’inici. La companya Jéssica Crespo li posava veu al renaixement en el transcurs del primer magazine matinal de la ràdio pública, “Al ras”. Paral·lelament es posà en marxa la nova web, una revolució en el concepte d’informació i entreteniment, amb continguts transmèdia i emissions en directe. Ja va ser el 25 d’abril d’este passat any, 2018, quan es va iniciar l’emissió en proves de la televisió i es tornà a comptar amb un canal públic en valencià que donara cobertura a tot el territori.

R e volucionats

Mentre es produïa tot este procés, els ex-treballadors miràvem la nova situació amb alegria i esperança. En el meu cas, després d’estar en l’atur, continuar formant-me, encadenar treballs, haver-me reciclat professionalment i fer-me autònoma per poder treballar en el sector, amb tots els entrebancs que això implica a nivell econòmic, la llum apareixia al final del camí. Després de presentar-me a 8 de les borses de treball oferides en À Punt, m’incorpore a la redacció d’esports. Va ser just el dia següent de l’inici de les emissions definitives de la nova televisió, un feliç dia 10 de juny de 2018, 4 anys i mig després de la trista apagada. Els treballadors d’informatius, tots incorporats a l’edifici de Burjassot, hem viscut una vertadera revolució en la nostra feina, res és igual a nivell audiovisual i informàtic, molt diferent a aquella redacció de Ràdio 9 a l’Avinguda de Blasco Ibáñez de juliol de 2001. Conformem una redacció única, el que s’anomena una redacció “líqui-

da”, som professionals transmèdia... I això, es preguntareu, què implica..? Comptem amb un nou sistema informàtic, DALET, amb el que muntem els nostres vídeos, fem edicions per a ràdio, redactem notícies, escrivim a la nostra web i a les xarxes socials d’ À Punt. Ha sigut dur acostumar-se a un sistema totalment nou, temps d’aprenentatge, dies d’entrebancs, però ens sentim complets, versàtils i capaços d’abordar ara qualsevol contingut. La resta de programació no estrictament informativa es fa a través de la contractació d’espais a productores audiovisuals valencianes, amb el que s’està donant vida a les empreses del sector i als professionals de la nostra terra.

Des d’este passat mes d’octubre, la programació ja és completa en televisió i ràdio i, a la nostra web, apuntmedia.es, es pot accedir a tota la informació d’actualitat i a qualsevol contingut de la ràdio i la televisió, ja siga en directe o en diferit. Tot el que ofereix À punt està a l’abast de l’espectador i ho pot compartir. A hores d’ara, parlar sols del concepte televisió per referir-se al nou mitjà de comunicació seria obsolet. Estem vivint una revolució digital, on també es compta amb perfils en les xarxes socials Facebook, Twitter i Instagram, adaptant-se així a la modernitat i al que demana la societat. Ha sigut tot un període d’adaptació tecnològica, professional i personal per a nosaltres. En el meu cas, canvi a una secció nova, els esports, després de passar anys abordant informació de successos, economia, societat, cultura i, en l’últim període, continguts polítics. Hem tornat on mai ens

havíem d’haver anat. És temps de respirar aire fresc, treballar en bon ambient, sense interferències i amb el suport de la societat valenciana. És necessari el seu recolzament, respecte i enteniment. Comptem amb un mitjà de comunicació nostre, que informa del que tenim més a prop, que dóna veu als nostres problemes propis i que aborda els del nostre voltant. Com a professionals queda camí que recórrer, tenim molt que demostrar, recuperar la credibilitat, oferir informació pública de qualitat, veraç i plural. Soles cal el suport de tots per fer-ho cada dia possible. Entre tots els valencians ho aconseguirem.

Isabel Adam Morcillo Redactora d’Esports d’À Punt Media

R e volucionats

m’agrada la tele. No m’agrada així, en general i per definició. No és una qüestió meditada, una postura ideològica, aquell toc d’esnobis-

da, i a l’alegria que l’acompanya. I que s’encomana. Se m’encomana. No ho puc evitar. I és aleshores quan deixe de banda la tendència a fer la repatània que tinc de natural i que se m’accentua quan parle de televisió, la deixe de banda, deia, i directament m’he de rendir a l’evidència: que feia tant de temps que l’esperàvem (tant com tot, ben mirat: allò que hi havia, i el que en van fer, era tan una altra cosa que ara sembla una mala pel·lícula de terror).

m e que de vegades ens salva de sentir-nos part ínfima i repetida d’humanitat escampada pel món des de fa mil·lennis. És, simplement, que m’avorreix i no m’agrada. I que (això ja deu ser l’edat que s’acumula) cada vegada em fa més la sensació de temps comptat, escolat i perdut.

Demà, segurament, ja podrem

No m’agrada la tele i, amb tot, ja fa uns dies que no me la trec del cap. A ella, la tele, la nova, la recomença-

dedicar-nos a escodrinyar-li defectes, però avui, què voleu que

us diga, avui ens podem deixar endur per la joia, que bé ens fa prou falta, i provar què se sent trobant-te, patapam, un parell de músics de l’alçada de Miquel Gil i Pep Gimeno, Botifarra, passejant amb bicicleta elèctrica i tranquil·lament per la pantalla, anant cap a Morella, o un senyor poeta com és Marc Granell obrint el primer capítol d’un programa de literatura (de literatura! Quina bella declaració de principis!), o els informatius amb vocació professional i no propagandística ni directament manipuladora i mentidera (és que hi ha episodis d’aquell Canal 9 que es poden ben guardar en l’arxiu de la ignomínia), o les píndoles d’humor amb intencions i capes que ofereixen els esquetxos d’ Açò és un destarifo. O la música. O etcètera.

És interessant de veure, i potser també digne d’anàlisi, quants programes hi ha, d’entrada, dedicats a discernir o reconèixer què o com són això que en general anomenem els valencians (Esmorzar a mig matí, abans una cassalleta, la paella, els cacaus i torrada a la caseta. Sempre de categoria, sóc de traca i processó, jo no tinc el cor normal, el meu cor és garrofó’, Canten a ‘Assumptes interns’). Potser és que feia falta una repassada col·lectiva, mirar-se els uns als altres i recuperar l’autoestima. Amb aquell humor que sempre fa més digestiva la imprescindible mirada crítica. Ja he esmentat Açò és un

R e volucionats

Ja he esmentat Açò és un destarifo. Però és que, de veritat, si no ho heu fet encara, mireu-lo tan prompte com pugueu. De fet, encara que sigui llançar-me pedres a la teulada, us diré que deixeu això que feu ara i que correu a cercar l’À Punt a la carta, perquè és boníssim. Aquelles converses entre el pare, llaurador, i el fill, millennial i eixidor (S’ha acabat la mandanga del pistatxo! és una frase mítica que no puc provar d’explicar perquè perdria consistència i gràcia; però deixeu-me insistir: mireu-ho i ja m’ho sabreu dir; aquell esquetx destarifat amb la concentració irada de pares i mares davant de l’escola i explicant-se: Ens han llevat la Copa de l’Amèrica, les caixes d’estalvis, la fórmula 1… Si ens lleven els barracons, què ens queda, als valencians?; o aquella esplèndida obertura del segon episodi:

R e volucionats

Un home que surt de casa, seu a la cadira que hi ha al carrer, obre el diari, i de seguida passa un conegut que li fa: —Ieeeeeeeh…! I ell: —Eeeee, jònec! I continuen: —I això? —Xe, mira. —No, home, no. —No, home, no? No, home, no? Tiiira. —Uei! —He! —Ei. —Ha. —Anem anant. —Au. I mentre l’altre s’allunya, una dona que els observava comenta a l’altra, com aclarint i amb intenció: —Açò és català. De veritat. Aquesta encara no mitja horeta d’esquetxos frescos i mal lletosos pot ser un bon remei contra l’estultícia o l’anquilosament, un tast refrescant d’humor sudista. I sí, s’agraeix.

I avui, que celebrem que per fi ha engegat À Punt, i que ho ha fet amb més que dignitat, que ja té programes molt bons, que ajuda a autoreferenciar i a prestigiar la cultura i la terra i la llengua pròpies, hem de recordar també que és urgent complir amb els compromisos i recuperar la reciprocitat amb TV3 i IB3. Perquè és una aberració mantenir aquesta censura ridícula, perquè centenars de milers de persones així ho van reclamar, per justícia i fortalesa i normalitat. Perquè al sud volem la TV3 que ens van tallar. I també perquè al nord us mereixeu engegar el televisor i poder-hi trobar els paisatges i els accents i les músiques i les gosadies d’aquesta À Punt que us és més propera del que, potser, alguns tòpics o apriorismes o el que sigui us fan pensar. Nuria Cadenes, mail obert

R e volucionats

Corre que vas atrassat, a comprar-te l’últim model perquè el que tens, això si que és un canó.

Com a cagalló per sèquia Que açò va massa de pressa i no hi ha temps per a parar un poquet que avui el que no té ordinador és un desgraciat o algo pitjor. Corre que vas atrassat, a comprar-te l’últim model de la tecnologia, del microxip ciber nuclear.

Com cagalló per sèquia estem anant però queda més fi, com excrement per via fluvial. Que m’he de ficar al dia d’aquest muntó d’aparells que creixen com en l’herba i que no puc fer-los funcionar. Que em fa por l’endemà que en el futur no podrem distingir entre un plat de bullit i la realitat virtual.

Com cagalló per sèquia estem anant però queda més fi, com excrement per via fluvial.

El dia que tingam fam, i si em donen a elegir, prefereisc el pernil que una ració de microxips.

Jo no tinc mòbil, no tinc internet, no tinc calculadora, no tinc pàgina web.

Com cagalló per sèquia estem anant però queda més fi, com excrement per via fluvial. Bajoqueta Rock.

R e volucionats

Revolució o Involució Digital a les Falles de la Ribera? Ribera Alta (108 o 109 comissions)

Com a historiador utilitzar termes com revolució a la lleugera em fa feredat, en efecte una revolució com indiquen les dues primeres accepcions de la paraula al Diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua és un canvi total o radical i un canvi profund en l’organització social, política o econòmica d’una societat. Cal dir que la Ribera del Xúquer és subdivideix en dues subcomar-

R e volucionats

ques, la Ribera Alta i la Baixa, l’alta és una comarca enorme amb quasi 1.000km2 i més de 200.000 habitants, quasi la meitat resideix en la conurbació formada per Algemesí, Alzira i Carcaixent, a banda hi ha molts nuclis de població mitjans i amplies zones rurals com la Vall de Càrcer pel sud o la Vall dels Alcalans pel nord. 94 comissions s’agrupen en 10 juntes locals, a banda hi ha una població amb tres falles, dues poblacions amb dues i 8 o 9 poblacions amb comissió única, òbviament l’element rural o semi rural pesa molt. El 2015 vaig realitzar un estudi semblant per a la Ribera Alta i existien un total de 40 webs o blocs, un 37% del total, a principis del 2019 han baixat a 29, és a dir un 26’8% i si el 2015, hi havia uns 20 actualitzats, és a dir un 18’5% en el 2019 el nombre ha baixat a 12, és a dir un 11’1%. Però la degradació no ha segut només numèrica, sinó també qualitativa, comissions que abans mostraven webs amb fotografies, esbossos, etc, històriques, les han fet desaparèixer, és el cas de comissions com Doctor Ferran o Josep Pau en Alzira, que continuen tenint webs però de qualitat més baixa o encara pitjor, el cas de les falles de Torís que les tenen en desús des de fa quatre anys o el cas de la Falla Camí Nou d’Alzira que ha tancat una web magnífica on figuraven tots els artistes, premis, etc,... des de 1944, precisament en l’any del seu 75 Aniversari o el de la Falla el Parc que contenia les portades de tots els seus llibrets.

Si ampliem l’estudi població per població, a Alzira existeixen 13 webs o blocs, a Carcaixent 2, a Algemesí 1, a Carlet 2, a Alginet 2, a Torís 3, a Benifaió 0, a Castelló 2, a Alberic 1, a la Pobla Llarga 2 i a Montserrat 1. Pel que fa a les Juntes Locals Falleres, només tres tenen. En primer lloc, destaca Alzira, que va per la tercera web, comprén un arxiu històric digital en construcció on van apareixent cartells oficials des de 1944, sembla que volen afegir fotografies o esbossos de falles, però de moment no hi ha cap. L’apartat dedicat a les comissions on apareixen breus ressenyes històriques, esbossos de l’any en curs, enllaços a llibrets, etc,... es troba a faltar el resum històric general de les falles d’Alzira de la primera web. Castelló té una web molt senzilla, sense referència a la història i sense material gràfic, a Torís hi ha una web en desús des de fa dos anys. Carcaixent tingué una pàgina web on apareixia un bon resum històric de les comissions integrants, la web desaparegué fa anys.

Tornant a l’estudi de 2015, aleshores hi havia un ús de la xarxa social Facebook per part de 96 comissions, un 88’8% del total, en 2019 ha baixat lleugerament a 92, un 85% del total, amb una actualització també semblant a la de 2015 i malauradament amb una promoció dels seus cadafals fallers pràcticament igual de nul·la, en el cas d’Alzira destaca la Falla el Mercat, per la gran quantitat d’àlbums de falles recents i per una sèrie històrica on apareixen fotos generals de falles des de 1942. Tant a Alzira com a la resta de poblacions de la Ribera Alta la majoria de fotografies de falles aparegudes a Facebook, no ho fan en carpetes ordenades, sinó en calaixos de sastre o directament a la cronologia del mur, sempre de forma desordenada. Existeix un percentatge considerable de comissions, que o bé tenen alguna foto de falla testimonial o no ni tan sols això. Pel que fa a Twitter, les xifres també són esgarrifoses, el 2015 existien un total de 57 comissions amb comptes propis, un 52’7% del total, mentre que en el 2019 hi ha 29, és a dir un 26’8%, sí el 2015 estaven més o menys actualitzats uns 26 comptes, un 24%, mentre que el 2019 han baixat a 9, és a dir 8’3%, un xifra més que preocupant. Per pròpia experiència personal he conegut casos de comissions que han tingut dos o, fins i tot, tres comptes simultanis, etc...Hi ha molts comptes que no s’utilitzen des de fa anys, moltes vegades els administradors obliden la contrasenya o deixen de portar l’àrea de xarxes socials i no li passen les claus als nous administradors, amb la qual cosa es produeix una zombificació del compte, en el cas de la Ribera Alta, hi ha un problema crònic.

R e volucionats

La xarxa Google+ ja era la menys utilitzada el 2015 amb 31 comptes, un 29% del total, de les quals només 8, un 7’4%, havien publicat alguna vegada, doncs bé, el 2019 presenta un balanç demolidor, continuen els huit comptes que han publicat alguna vegada, però no hi ha cap que haja publicat des de 2017, fins aleshores, les comissions més actives havien segut les d’Alzira, destacant Camí Nou i El Mercat, actualment la que més l’utilitza és la Falla Plaça de la Constitució de Carcaixent. La xarxa incorporada al meu estudi per primera vegada és Instagram, amb un total de 69 comptes a tota la Ribera Alta, un 63’8% del total, en aquesta xarxa on la fotografia és la protagonista absoluta dominen les falles d’Algemesí, ja que d’onze comissions 10 en tenen, això sí, la meitat dels comptes no tenen ni una sola fotografia de cap falla seua. A la majoria de comptes predominen el presentisme i la vanitat, valga l’exemple d’Alzira on de 26 comptes, només 5 presenten un percentatge un nombre de fotos de falles superior a 4. Sorprenentment, la Falla el Corralot de Càrcer té el percentatge de fotos de falles seues més alt de tota la comarca, més de la meitat del total. Ribera Baixa (50 o 51 comissions) Amb una superfície quasi idèntica al Camp de Morvedre, la Ribera Baixa té una població que no arriba als 80.000 habitants. Els dos grans nuclis fallers són Sueca i Cullera, que aglutinen el 66% de la població total i el

R e volucionats

61% de total de comissions. El primer aglutina la majoria de blocs fallers i els segons són més potents en xarxes socials ràpides com Twitter. El tercer nucli urbà és Almussafes, excepció industrial amb un paper molt discret al món digital faller, semblants són Sollana i Favara, presents en tot, fan un escàs ús. La resta de nuclis de mida semblant o més xicotets utilitzen Facebook i poc més. La majoria amb escassa assiduïtat, amb algunes excepcions com les dues falles de Corbera o fins fa poc la falla de Fortaleny. En resum, alta densitat fallera, en un àmbit molt dispers i rural que dificulta l’expansió de l’ús de les xarxes socials. En 2015 hi havia 18 webs o blocs de comissions falleres, un 35’2% del total, mentre que ara en 2019 hi ha 12 webs o blocs, un 23’5% del total. Si atenem a la seua actualització i renovació de continguts, les xifres mostren un estancament, si el 2015 hi havia 4, és a dir un 7’8%, en el 2019 tot continua exactament igual. Preocupant el creixent desús que és projecta vistos els blocs de les falles de Sueca, on la meitat semblen abandonats, sense utilització des de fa cinc anys. A Cullera tan sols la Falla el Canet té web, on mostra la seua millor especialitat: els llibrets. La sorpresa agradable és la web de la Falla Poble de Sollana, creada amb motiu del seu recent 40 Aniversari amb una extraordinària galeria de fotografies, esbossos, llibrets, etc,...a la resta de poblacions res.

El 2015 un total de 44 falles, un 86% utilitzaven Facebook, el 2019 són les mateixes, però si el 2015 18 comissions ho feien de forma actualitzada, és a dir un 35’2%, en el 2019 han augmentat a 23 o siga un 45%, potser una de les poques dades positives de tot l’estudi. Ara bé, si anem als continguts, l’optimisme se’n va per terra, la majoria de fotos de falles seues apareixen de forma dispersa i quasi sempre com a teló de fons dels propis fallers. El 2015 hi havia un total de 18 comissions, un 52% del total amb compte a Twitter eixes dades han baixat en 2019 a 9 comissions, o siga un 17’6%. També han baixat les actualitzacions de 11 un 21’5% a 6 un 11’7%. Cal dir que hi ha una quantitat enorme de comptes zombie que no s’utilitzen des de 2017, 2016, 2015 i fins i tot més arrere. Pel que fa a Google + pràcticament ha desaparegut, passant de 5 comptes a 3.

La xarxa incorporada al meu estudi per primera vegada és Instagram, amb un total de 20 comptes a tota la comarca, un 39’2% del total, en aquesta xarxa hi ha grans asimetries, com el cas de Sueca, on només la falla Bernat Aliño té compte a Instagram, però amb una extraordinària mostra de fotos de falles antigues des de 1950. El cas de Cullera és tot el contrari, déu de les 15 comissions en tenen, la majoria amb algunes fotos de falles, ninots o esbossos, però destaquen Sant Antoni i El Canet. A Almussafes les tres comissions tenen comptes, mentre que a Sollana cap ni un, a Favara també les tres comissions, destacant la Falla per la Pau amb més d’un 25% de fotos de falles pròpies, també a Corbera tenen compte les dues comissions, mentre que de la resta de poblacions només la Falla Campassos d’Albalat en té. En la majoria de casos, són escasses les fotografies de falles. Les Juntes Locals Falleres

R e volucionats

de 2015 i les d’Algemesí i Carlet mai han publicat res. Sis de les déu juntes tenen compte a Instagram, tant sols la de Carcaixent té una solitària fotografia d’una falla de la seua localitat. Ribera Baixa

Ribera Alta De les 10 juntes locals, només tres tenen web o bloc, i només dues actualitzades, tenen en comú que cap mostra cap foto de falla. El màxim òrgan faller alzireny va per la tercera web, comprén un arxiu històric digital on van apareixent cartells oficials des de 1944, sembla que volen afegir fotografies o esbossos de falles, però de moment no hi ha cap. L’apartat dedicat a les comissions on apareixen breus ressenyes històriques, esbossos de l’any en curs, etc.. és, pot ser, l’apartat més digne de la web. No obstant, es troba a faltar el resum històric general de les falles d’Alzira de la primera web. Castelló té una web molt senzilla, sense referències històriques ni fotografies i Torís la té en desús des de fa dos anys, sense cap explicació històrica (estan a punt de complir 90 anys) ni fotografies. Totes les juntes locals tenen alguna pàgina o perfil facebook, excepte la de la Pobla Llarga. Ara bé, només Alzira, Carcaixent i Algemesí estan molt actualitzades, tant sols en la pàgina de la junta local d’Alzira i Carcaixent mostren algunes fotos de falles de les seues comissions i de forma molt dispersa, la resta cap ni una. A Twitter només les juntes d’Alzira i Torís estan presents. A Google + tant sols la d’Alzira ha incorporat alguna mena de contingut, la de Torís sembla abandonada des

R e volucionats

La junta local de Sueca té un bloc actualitzat d’informació dels seus actes, cap fotografia de falles de les seues comissions i cap resum històric de la tercera població que plantà falles després de València i Xàtiva. A Cullera tenen una web on, com la resta de juntes locals, no apareix res de la història de les falles de Cullera (acaben de complir el 90 Aniversari de la primera falla plantada) però tenen un magnífic arxiu fotogràfic de totes les falles plantades a Cullera de 1986 a 2013. Les juntes locals de Sollana i Almussafes no disposen de cap web o bloc. A Facebook només estan presents Sueca i Cullera, la primera disposa d’una pàgina molt actualitzada, amb moltes fotos en un enorme calaix de sastre, notable nombre de falles, ninots, etc.. a Cullera molt semblant a Sueca. A Twitter, de nou només estan presents Sueca i Cullera, en el primer cas molt actualitzat, en el segon molt en desús. Google+ és una xarxa testimonial, només la junta local de Sueca està present amb un compte sense ús.

A Instagram tant Sueca com Cullera posseeixen sengles comptes molt actualitzats amb algunes fotos de falles, ninots indultats, etc..les altres juntes locals no disposen de compte a Instagram. Conclusions: Després de consultar les diferents plataformes digitals de les comissions o juntes locals de la Ribera del Xúquer, se’n pot despendre una evolució negativa en els darrers quatre anys. En primer lloc una falta de constància, sobretot, en la base del món digital 2.0, és a dir, en una gran despreocupació per la web o el bloc. En segon lloc, una tendència a l’ús de les xarxes socials, per difondre notícies d’activitats dels propis fallers, restant el cadafal faller en un segon pla. Dins de les xarxes socials la que mostra un autèntic daltabaix és Twitter, per múltiples circumstàncies. De Google + vista la seua trajectòria es podria deduir que la seua desaparició és propera. La xarxa social en ascens és Instagram, però, lluny del que podria pensar-se, no ha servit per exaltar el Volem Falla sinó el volem selfies, festa, alcohol, etc....No crec que, almenys a la Ribera del Xúquer, podem parlar de Revolució Digital Fallera, més bé d’involució o, almenys, de degradació.... pel moment. Jordi Maravilla Herraiz Administrador del Bloc Corredor de Falles

R e volucionats

100 R e volucionats

R e volucionats 101

El cinema és una de les ferramentes culturals més efectives i potents però d’un temps ençà sembla que se’ls estan acabant els herois, les guerres i les idees. La indústria no fa més que revisitar pel·lícules antigues, crear herois de còmic i contar històries quotidianes, oblidant-se de molts personatges que mereixerien una oportunitat al cinema. És en aquest punt on hem cregut interessant fer una selecció de personatges valencians revolucionaris que bé mereixen ser protagonistes d’una pel·lícula. Primer perquè la seua història és de pel·lícula, i segon perquè ajudaria molt al coneixement d’estos personatges i fets històrics per part de la població general.

102 R e volucionats

El Palleter Vicente Doménech, un humil palleter, que venia palla per a fer foc, vestit amb saragüells i una faixa roja li va declarar la guerra a Napoleó. La història comença a Paiporta, on va nàixer el protagonista, es desplaça a Patraix, on vivia amb la seua família, i acaba amb el palleter ajusticiat. Però, pel mig, desfilada de la Reial Senyera, guerra contra els francesos, reunió a la placeta de les Panses i el pobre palleter enarborant el seu faixí roig liderant una revolució que va resultar victoriosa. Als indumentaristes de Hollywood els encisa vestir exèrcits d’època i, a més, recrear la València emmurallada de principis del s. XIX i mitificar un personatge a l’estil William Wallace de Braveheart se’ls dóna de meravella. Esta pel·lícula seria un èxit absolut, això ho saben vius i morts.

Blasco Ibáñez L’escriptor valencià més conegut i reconegut internacionalment no té una pel·lícula com a tal. El gran Berlanga va dirigir una sèrie de televisió en la qual la coprotagonista era Ana Obregón, i que les retallades impediren que es rodaren escenes a Montecarlo i a Hollywood, llocs importants en la vida de Blasco. El seu vessant polític antifeixista i republicà i el naixement del moviment conegut com a “blasquisme”, amb 35 anys de victòries a les eleccions locals, tindrien un pes important. Blasco va encapçalar revoltes contra la guerra de Cuba, anticlericals i antimonàrquiques que el dugueren a presó. És interessant conéixer com es va arruïnar a Argentina en intentar crear una colònia valenciana en la qual plantar arròs i tarongers. Com després va anar-se’n a França a escriure best-sellers i es va fer ric de nou, i va començar a viure rodejat de luxe. Un personatge excessiu que bé podria protagonitzar una gran pel· lícula a l’estil de Capote, The Hours o Finding Neverland.

R e volucionats 103

“La Rulla”

Les dones tenen molt menys protagonisme al cine i als llibres d’història, per això contar la lluita antifeixista a la València de principis del segle XX mitjançant la història de Rita Mas, “La Rulla”, seria una gran idea. Batejada per Julio Just com “la dona de les tronades” perquè precedia sempre la tempesta, esta activista va aconseguir, pistola en

mà, encendre la flama de la revolta moltes vegades. El Consistori volia posar un carrer al seu nom a la ciutat de València, la qual cosa seria també un pas per a apropar-nos més a estes dones revolucionàries que ajudaren a crear la societat actual.

104 R e volucionats

Jaume I “El conqueridor”

El 2013 vam poder llegir que una productora catalana volia fer una trilogia sobre la vida de Jaume I amb un pressupost de 60 milions d’euros; ja fa més de 6 anys d’allò i res més hem sabut... La trilogia d’Albert Salvadó sobre la figura “del més gran conqueridor de la cristiandat” podria ser un bon punt de partida. Però amb fer només una pel·lícula dels 16 anys de la conquesta del que seria posteriorment el Regne de València, amb l’anècdota de la rata penada a les portes de la ciutat, seria ja meravellós. Si Charlton Heston va ser el Cid, per què no podem agafar Bradley Cooper, Matthew McConaughey o Ben Affleck per a interpretar a qui siga tal volta el personatge més important de la nostra història? I si ens creixem molt, podem crear un personatge mític com Batman, que atacava rodejat de rates penades i dragons... El cas és retre-li homenatge a Jaume I d’alguna manera digna al cel·luloide.

Genovés I

Concha Piquer

Paco Cabanes “el Genovés” és tal volta la gran figura moderna de la pilota valenciana. El nostre esport autòcton mai ha eixit en una pel·lícula important com a protagonista, i fer com fan els americans, apropar-se a un esport mitjançant una figura històrica, seria molt interessant. Podríem imaginar a un jove Paco jugant al carrer, més tard guanyant en exhibicions i trinquets de tota la Comunitat, per a passar a jugar eixes partides en les quals guanyava contra tres ell a soles, o amb una mà nugada a l’esquena. Es podria mostrar el protagonista anant a la verema a França, treballant al costat del seu germà pastant a l’obra, o en les finals que guanyaren junts. El seu rival per antonomàsia seria Sarasol en aquelles finals tan repetides i, per a acabar, la mítica partida on li va guanyar l’individual a Àlvaro per 60 a 55 en el colofó de la seua carrera esportiva. Si Paco Cabanes haguera nascut a Shelbyville Illinois en compte de a Genovés i haguera jugat a beisbol, ja tindria la seua història al cinema.

Baüls cap a amunt, baüls cap avall, amb el seu home Antonio Márquez seguint-la amunt i avall amb els baüls plens d’oli d’oliva i centenars de complements. La Piquer és la coplista valenciana més gran de la història, i la seua música, encara vigent hui en dia, ha emocionat diverses generacions. La seua estada a Hollywood, la seua aparició al cinema i, com a punt final, el primer concert en què va perdre per uns moments la veu i va decidir no tornar a actuar en directe. Seria molt complicat trobar una dona amb la veu prodigiosa de Concha que interpretara el seu paper a la pel· lícula, però si és precís que Taylor Swift o Lady Gaga, canten Tatuaje, Y sin embargo te quiero o Ojos Verdes, els arreem pinta, mantellina i les posem a cantar copla.

Aquestes serien les primeres idees però Lluís Vives (el primer Erasmus de la història), el botànic Cavanilles, els germans José i Amparo Iturbi, Joaquín Rodrigo, Elena Just, José de Ribera, Berlanga, Nino Bravo, Miguel Hernández... són altres valencians revolucionaris que mereixen ser protagonistes d’una pel·lícula. Per idees no serà, i ara que ja tenim oberta la nova RTVV es podria fer el doblatge en valencià, que és la llengua que parlaven estos personatges. De fet, Concha Piquer va aprendre castellà a partir dels 20 anys perquè només parlava valencià i anglés.

R e volucionats 105

Tots coneguem invents revolucionaris que canviaren la vida de les persones, molts d’ells ja formen part del nostre dia a dia però quan s’inventaren suposaren una gran revolució per a la societat del moment. Alguns d’aquestos foren creats per valencians i avui en dia són coneguts arreu del món.

106 R e volucionats

La Coca-Cola

La Trina de taronja

La nina Nancy

Aielo de Malferit no és sols el poble natal de Nino Bravo, sinó que també va ser el bresso del refresc més conegut a nivell mundial. Els seus orígens es remunten a 1880 quan un grup de tres amics va fundar una fàbrica de licors i crearen la Nuez de Kola-Coca, amb sabor i color semblants als actuals però concebuda com a beguda alcohòlica. En 1885, arribaren al Certamen de Begudes de Filadelfia i allí, John S. Pemberton es va fixar en la seua fórmula per a, suposadament, copiar-la. 50 anys després arribà a Espanya la Coca-Cola. Amb judicis pel mig, finalment, els hereus de la recepta original van vendre la recepta a la marca americana.

És un altre gran refresc amb arrels valencianes. Exactament té el seu origen al carrer Sagunt de València, a l’any 1933, on el seu creador Agustín Trigo Mezquita, va crear una beguda a base de taronja i gas. Després de passar per diferents fires internacionals retirà el gas de la recepta i adoptà un envàs de cristall prou cridaner. Pels anys 60, els hereus de Trigo van vendre la patent a Schweepes-Cadbury.

Amb quasi 50 anys de vida, aquesta mítica nina va nàixer en les mans de Tino Juan, dissenyador de joguets de la marca valenciana Famosa, d’Onil. Reina de les jogueteries i dels records dels berenars de pa amb xocolata per a molts, encara que ara llueix prou diferent de l’original després de les successives actualitzacions.

R e volucionats 107

L’orxata

La ràdio

El primer manicomi

Encara que els egipcis i els perses ja feren ús de la xufa, va ser en terres valencianes on l’orxata agafà impuls després de l’arribada de les primeres plantacions a l’horta d’Alboraia, des de Sudan. De fet, si per alguna cosa es coneix aquesta beguda és per la llegenda de l’arribada de Jaume I a la ciutat de València durant la Reconquesta i el Açò és or, xata! que va exclamar quan una dona li la va oferir en la seua arribada.

Són molts els estudis històrics que apunten al sogorbí Julio Cervera com l’autèntic inventor de la radio, encara que fora Marconi qui s’endugués finalment l’èxit. L’italià millorà un invent de l’enginyer militar valencià que transmetia la veu a través de l’aire, aleshores el patentà i la resta fou història.

L’actual Biblioteca Pública Provincial de València, en el carrer Hospital, va ser fa ja sis segles, entre 1409 i 1989, el primer manicomi obert. Va ser el pare Jofré qui va crear la primera institució per a tractar a les persones amb problemes mentals, una idea innovadora en una època en la que s’apedregava a les persones que se’ls considerava com a bojos.

108 R e volucionats

El bàlsam labial

La música electrònica

La ploma estilogràfica

Si avui en dia els nostres llavis estan protegits del fred i del vent és gràcies a un nom: Vicente Calduch Solsona, qui va crear l’ungüent de Vila-Real. I aquest és un dels pocs casos en els que la recepta original s’ha mantingut en la família. El bàlsam Dermo-Suavina ha complit ja els cent anys protegint llavis i nassos.

No és casualitat que València siga bressol de la coneguda Ruta del Bacalao o precursora dels inicis de la música electrònica ja que va ser inventada per un cura valencià. En els anys 30 Juan García Castillejo va protagonitzar el cas més revolucionari d’inventor musical i visionari artístic que es conega a Espanya. Les seues patents estan relacionades amb la telegrafia ràpida i va ser des d’aquest coneixement tecnològic des d’on va iniciar les seues propostes al voltant de la música electrònica. Sense dubte, una vertadera meravella avançada dècades al que ha sigut la música techno i electrònica.

Difícilment el nom de Francisco de Paula Martí, gravador, estenògraf, criptògraf i dramaturg de Xàtiva, serà llegit alguna vegada en els llibres d’història. I resulta curiós ja que molts d’aquestos llibres foren escrits gràcies al seu invent. Martí va incloure el depòsit de tinta en l’interior de la ploma per a estalviar els constants viatges al tinter, facilitant la tasca als escriptors.

www.lasprovincias.es www.valenciabonita.es

R e volucionats 109

110 R e volucionats

R e volucionats 111

Revolució: SOCIOL/POLÍT. Canvi social fonamental en l’estructura del poder o organització, que pren forma en un espai de temps relativament curt. Evolució: b. f. SOCIOL. /POLÍT. Procés de canvi pel qual es passa d’un estat de coses a un altre d’una forma gradual. Involució: f. SOCIOL. Regressió. Globalització: SOCIOL/POLÍT. Procés d’integració mundial en l’àmbit polític, econòmic, cultural, social i tecnològic. Autonomia: Facultat de governar-se per les seues pròpies lleis. He volgut encapçalar l’escrit amb les definicions d’algunes de les coses que es veuen implicades en un procés de revolució. En elles, les definicions, podem comprovar les diferencies significatives entre unes i altres. Després veurem com poden influir entre elles i les seues conseqüències. Si anem a parlar de les revolucions on es veu immersa la societat actual, és inevitable que parlem de la revolució informàtica i de tot allò que ha generat, i segueix generant, en el nostre viure.

112 R e volucionats

Va començar a donar mostres del que anava a ser a mitjans del segle passat, un temps on la globalització començava a marcar les pautes a seguir i el món contemplava la consolidació del capitalisme; sembla que la seua fi encara està molt lluny. Al llarg de la història la humanitat s’ha vist immersa, de manera continuada, en les diferents revolucions que han anat canviant la seua manera de viure, de pensar i obrar; revolucions que marcaren les diferents derives que ha pres l’home: tenim l’exemple de l’agricultura, una de les primeres revolucions que va viure l’home i

que més beneficis li aportà però, no anem a parlar ara de les revolucions hagudes, de les que marcaren un punt d’inflexió en l’esdevindre de la humanitat -tot i que qualsevol revolució ho és-. Anem a centrar-nos en la revolució que ens pertoca viure, en eixe estat que ens arrossega, social i econòmicament, cap un destí que ments superiors semblen haver dissenyat per al confort de l’home però, que deuria preocupar-nos o, al menys posar-nos en estat d’alerta, per si estiguera destinat a controlar societats, cossos i ments, per a una destinació ben diferent; anem a cabussar-nos en la revolució informàtica -o la que se serveix d’ella, tant se’n dona- perquè és la que està marcant les pautes, en l’economia de mercat, en la política, en el món de les finances... en definitiva, en el nostre viure.

No vull semblar un mal averany, ni molt menys ser negatiu, tot el contrari, faltaria més! A mi m’agrada veure les coses per la seua vessant positiva i, esta revolució que ens conforma -hem d’admetre-ho- ens està bastint de mitjos per dotar-nos d’una vida de més qualitat: ho veiem en la formació, la sanitat, la comunicació, l’economia i tantes altres però, també és cert que contemplem, estupefactes, la volatilitat dels valors de la «Bolsa», les dràstiques baixades per una decisió política en un país llunyà i que, a més a més, fa perillar les inversions en un altre; també podem fer una ullada a les etiquetes dels vestits que Hem vist, al llarg de la història, que tota revolució comporta algun tiusem, per no parlar-ne pus de violència, és un peatge que cal pagar. Davant de tota revoludels telèfons, tauletes etc. ció sempre hi trobem l’enfrontament d’interessos dels que volen miSón uns exemples, d’entre llorar les coses i els dels que s’oposen, tots ells amb les seues raons molts, que ens indiquen i motius però, a la fi, sempre guanya allò que -en teoria- anomenem qui marca els ritmes en interés comú i, per què uns isquem beneficiats, altres solen pagar el estos temps, i no ens pa- «pato», com se sol dir en el fòrum domèstic: és allò tan emprat dels rem a pensar què ocorre- danys col·laterals. No sóc persona autoritzada per parlar sobre este ria si, de cop, tots estos tema, per a tal menester estan els economistes, politòlegs, antropòlegs, mitjos que tenim al nostre psicòlegs i un llarg etc. que tenim al nostre abast per informar-nos. abast, desaparegueren. Podríem passar un dia sense Internet, sense l’Smartfone...? Millor no pensar-ho.

On sí vull entrar és en allò que pense de la revolució que ens empeny, on, tot i traure’n profit fent ús del ventall d’opcions que posa al nostre abast la informàtica, cal no perdre de vista allò dels danys A les definicions del principi hem vist que l’autocol·laterals, per tant de pronomia és un concepte de l’ideal d’una comunitat curar que siguen el menys per governar-se, tot un aconseguiment sociopodolents possible, si més no, lític però, per què ho trac a relluir? A cas està en nuls, perquè, si coneixes perill...? Qui sap...? Depèn del punt de vista que ho l’abast d’un mal, i, el més contemplem. També hem vist què és la globalitimportant, saps què és allò zació, ací el concepte també és ideal però, diferent que el motiva, el pots eludir. i complicat de fer-ho comprensible per a la gran majoria de la gent; aleshores, és perillosa la globalització? Preguntes que suren pel pensament a les que se’n afegeix una altra: i, per què havien de serho...?

R e volucionats 113

Tret que el valencià és propens a manifestar allò que pensa d’una manera plana, diguem que posar-ho tot en el mateix cabàs no deu ser bo. Diuen els que saben, que en la globalització entren en conflicte el pensament lliberal -defensa del coneixement i la raó, on totes les idees són vàlides, vinguen d’on vinguen- i el nacionalisme -dret de les nacions d’exercir el poder sobre el territori-. No és menester ser un expert per veure la desigualtat que comporta, ho veiem en la gran disparitat que hi ha al món, trobem països amb un potencial industrial i econòmic molt alt, on la investigació i el desenvolupament tracen les línies a seguir. A l'altre costat trobem països que estan destinats a ser la mà d'obra barata de les multinacionals que, junt el sistema financer, semblen controlar-ho tot. I en mig de tot açò, en quin lloc ubiquem a les persones? Què és el que ens demana la societat com a individus i com a grup social? Ens demana el màxim però, oblidant en massa ocasions que, perquè una persona s’implique, s’ha de motivar en allò que fa, i ahí radica el problema de bona part de la gent, perquè, si allò que fa és el que li han manat fer, si li diuen com ho ha de fer, exactament, i damunt sent la pressió del control, la persona perdrà tota la motivació i es deixarà arrossegar pel conformisme que generen les normes imposades i, tal

vegada, per la involució -recorden l’enunciat?- deixant el camí franc i ben adobat, a sistemes mafiosos i al populisme. I entre tota la barreja de supòsits que aclaparen els pensaments, sorgeix la gran pregunta: Quina classe de societat estem creant...? La que realment volem o la que ens ofereixen amb un kit de muntatge, amb instruccions incloses? Algú podrà pensar que estes coses no passen ací, que la nostra societat té un mode de vida establert fa molt de temps i esta discorre pel seu curs normal. A cas pensem que som una illa enmig de l’oceà? Rotundament no, no som una illa, formem part de l’oceà i res del que passa en ell ens és aliè. Fa un temps vaig escriure un llibre de contes, històries que escoltava de xiquet i altres de collita pròpia, on cerque l’ensenyança moral que cadascuna ens aporta. Inicie el pròleg amb uns enunciats que poden semblar, com a mínim curiosos; «contes al voltant de la llar» i «silencis al voltant de l’Smartpfone». Si férem una enquesta demanant l’opinió sobre estos enunciats, potser el resultat seria d’allò més curiós, doncs a la gent jove, potser, allò dels contes li semblaria anacrònic i de l’smartpfone, dirien que no entenen el que volem dir. La gent més major enyoraria els contes i sobre l’smartpfone dirien que són els temps que corren. Es preguntaran què és allò que pretenc amb tot açò, és molt senzill, encara que semble ingenu: salvar d’eixos danys col·laterals, la part més bàsica i fonamental en la relació humana, i ho podem fer sense precisar grans inversions ni recursos tècnics, perquè la solució la tenim al nostre abast: parlar, comunicar-nos mitjançant la paraula, així de simple.

114 R e volucionats

Ho veiem a diari, l’escena, per més que repetida, no ens espanta: som a casa, asseguts al voltant de la taula, la TV presideix el saló, els coberts degudament col·locats, el menjar servit i el telèfon al nostre costat. Què solem escoltar mentre cobrim la necessitat d’alimentar-nos i algú intenta dir alguna cosa?: -Calla, que no sent el que diu la tele. Els pares comenten la desgràcia de la que estan donant noticia, els fills paren l’atenció un moment i tot seguit, tornen al que estaven fent, mirar el Facebook o xatejar. No, no estem aïllats de la resta del món, vivim amb la resta del món, caminem amb la resta del món i, com solem dir, no podem anar contra corrent. He comentat abans que m’agrada veure un punt d’aturada, més important del que creguem, on poder les coses en la seua vesant positiva, pense descansar la mirada de les línies dels carrils per on circulem i que cal afegir-se, de bon grat, als corrents deslliurar-nos de la tensió dels canvis de marxa, avançaments, dominants, gaudir del viatge mamprès i del retencions etc. Em van a permetre que utilitze un símil sobre paisatge que s’estén al nostre davant, traure l’àrea de descans, que tenim molt a la mà: la falla. Sí, la falla i el màxim profit possible pels nostres intetot el que comporta. S’han parat a pensar en com de repararessos. dor és un esmorzar entre amics? Un dinar en la falla, amb la família, amics... S’han parat a pensar en com de desestressant Com en tots els trajectes, en la nostra trapot ser una partida de truc? Són uns exemples, d’entre tants vessia per les autopistes de la vida, sempre altres, que ens ofereix la falla en eixa, aturada a l’àrea de deshi veurem una àrea de descans, cans del nostre viatge per la vida. Cal aprofitar els beneficis que ens aporten el compartir idees, afanys i projectes, i el més important: la tertúlia, parlar, exposar el que pensem i, escoltar; valors dels quals, la falla és rica i ens afavoreix si participem de ple en ella. Valors que, si apliquem al nostre cercle íntim, ens faran veure les coses d’una manera distinta, que ens permetran extraure les coses positives i rebutjar allò de dolent que puguen contenir. Valors presents en la falla, que ens permeten ser com som. Que la revolució ens empare i no ens ofeguen els impostos. Au! Bones falles. Pep Mondría i Colomer

R e volucionats 115

. El món és una gran roda que no para de girar. No hi ha fre ni forma humana de poder-la fer parar.

Preciosa és aquesta ciutat des que la conec, molt de temps ja ha passat i molts records ara jo veig. Records que mai Dins d’aquesta gran roda s’obliden, que sempre les hi ha altres més menudes. tens molt presents, perÉs la roda d’Algemesí què estimes al teu poble una de les més volgudes. i també a la seua gent. Grans canvis i transforMés volgudes per tots nosaltres macions en les formes com és comprensible i natural. de pensar i ser, en cosPerquè qui no estima al seu poble tums i tradicions. Tota fa poc de bé i molt de mal. una evolució constant, dia rere dia, any rere any, fins arribar al moment present, fins arribar a enguany. Tot un bullit de records, d’imatges, de somnis i de visions. Tota una mescla que hauré d’estructurar d’una forma més concreta per a saber si aquest gran bullit ens ho hem de menjar amb cullera o amb forqueta. Per anar amb pas ferm i per arribar a bon port cal tenir les coses clares i no deixar res a la sort. Així que el millor serà anar concretant per veure les diferències del que ocorre ara i el que ocorria en un temps passat. Veurem les costums en blanc i negre i les d’ara en color, però açò no vol dir que les últimes siguen millor. Com per algun assumpte hem de començar de política anem a parlar.

116 R e volucionats

És el món de la política un món molt singular,

Començant pel on uns treballen pel poble blanc i negre, us he i uns altres solament per a robar. de dir que en els ajuntaments franTots lluiten per guanyar quistes els regidors per agafar el seient. no cobraven i tamNo deu ser cosa dolent poc l’alcalde. Eren el govern poder tocar. els regidors triats a dit i estaven a disI mentre la gent del poble posició de l’ajuntava patint els vaivens, ment tant de dia perquè traure’t diners t’ho trauen com de nit. Per la dels que tens i no tens. seua tasca consistorial alguna que altra paella i algun benefici especial; però d’enriquir-se ben poc perquè sempre havien d’anar a treballar al primer toc. Però a treballar en la seua faena; res a veure en el treball que en l’ajuntament cadascú tinguera. En la part del color van vindre els ajuntaments democràtics després de la mort del “dictador”. Va vindre la legalització del Partit Comunista, al capdavant del qual estava al nostre poble el gran líder Bautista. Elecció dels regidors per partits i votació; i els superàvits dels ajuntaments franquistes en total desaparició. Deutes i més deutes, i més diners demanats als bancs perquè alcalde i regidors havien de cobrar. Del blanc i negre al color els algemesinencs passem a un món millor, però en impostos ja podem pagar que els ingressos de l’ajuntament amb les despeses mai s’han d’igualar.

Hi ha quatre funcionaris i un ajuntament amb molta humitat,

Ara que estem en el dos agutzils i el cos de municipals color hi ha per a salvaguardar la seguretat. últimes tecnologies i orBolígrafs i tampons de tinta, dinadors en i papers tots escampats. tots els llocs. Màquines d’escriure amb els dits, Funcionaris i els funcionaris en las tasca centrats. que s’han multiplicat Treballen per a vint-i-pico mil habitants, i molts més habitants d’Algemesí. municipals; I uns quants més vinguts de fora, que ja són que han vingut a viure ací. molts i no pocs. Despatxos per als regidors, sala de plens per a sessions ordinàries i altres que no ho són tant. Seients per a la gent del poble per a que en els plens puguin parlar. Tot un gran canvi, no s’ho podeu imaginar! Per a postre apareix l’edició del Berca mensual amb la creació de la nostra televisió local. Hem tirat el ruc per la finestra amb grans mitjans i contractes de gent; i és que respecte a l’etapa anterior hi ha hagut de tot un gran increment. Encara que en el nombre de ciutadans ha sigut xicotet l’augment. Però es vulga o no es vulga, de tot aquest canvi cal fer front al pagament i per aqueix deure dolent està el poble d’Algemesí; pagador i de bona gent.

R e volucionats 117

Des de sempre l’agricultura local ha sigut font de riquesa. El cultiu de l’arròs i la taronja s’ha arrelat amb fermesa.

Llarga temporada era la de l’arròs i molta gent en la marjal; des d’abril fins a octubre hi havia treball de principi a final. Els planters fets en el terme i després arranGràcies a la Copal cats i trasplantats en la marjal on s’hagira gran part de la nostra economia. vien de conrear. Les colles a les tres de la Segat l’arròs en la marjal, matinada a arrancar el planter, després a allí es treballa nit i dia. desdejunar a casa del senyoret, i seguidament a plantar. Acabada aquesta faeI quan de la taronja és temporada, na tots a descansar. Tot fet a mà i forçant en el camp i magatzem el cos de cadascun; no com ara que en la tenen la colla assignada. marjal no veus a ningú. Ara les màquines ho fan tot i no et tens perquè preocupar. Solament esperar al fet de que passe el temps fins que arribe el moment de segar; que per a aquesta tasca està la màquina que no para de treballar. Abans amb la corbella i la força del braç i la mà, l’arròs s’havia de segar. Arribada la temporada de la taronja de bon matí i encara molt fosc a llogar-se al casino lliberal i posteriorment al casino de la Copal. Arreglada la faena cap al camp muntat en la bicicleta, amb el cabàs, les estisores de collir i el menjar fregit, perquè el plat d’arròs era per a sopar a la nit. Ara cada collidor amb el seu cotxe se’n va a treballar i a l’hora de menjar o al restaurant o al bar. Del blanc i negre al color en assumptes d’agricultura hem passat a un món millor encara que la faena en el camp, tant ara com abans, sempre ha sigut pa de dolor.

118 R e volucionats

Ciutat bastant destacada ha sigut Algemesí en diferents esports. Nadadors en sèquies i rius, i corredors en carrers i horts. Atletes com Botija i Merengue, abans van ser homes de renom. Si ara fóra el seu temps, serien coneguts per tothom. Jugadors en esports per equip, com el futbol i el handbol. Esports que requereixen esforç i dedicació, i que no els pot practicar qualsevol.

A l’estiu del blanc i negre, el gorg de la Perola, la sèquia de la Revolta” i el clot de Gori estaven plens de xiquets i de gent més major, cap al migdia quan més calor feia, refrescant-se dins de l’aigua i practicant la natació en estils no massa ortodoxos. No hi havia piscines a Algemesí ni tampoc monitors i els xiquets aprenien a nadar com els gossets i després mirant a la gent més major i de forma autònoma. Ja més endavant van construir la piscina del Raval i la piscina coberta, i és cosa molt certa que l’assumpte de la natació va canviar. Mestres de natació i adequades instal·lacions tant per als xiquets com per a majors, i pràctiques esportives diferents per a tota la gent.

L’alcalde Castell va manar construir el camp de futbol municipal on es podien practicar esports tan diversos com el frontó, voleibol, handbol, bàsquet, futbol, etc… En el anys seixanta la O.J.E. va ser l’entitat que fomentava l’esport entre els joves d’Algemesí i hi havia un equip de handbol molt destacat. L’Algemesí club de jugava en categories preferents, atraient els diumenges a la vesprada a multitud d’algemesinencs a presenciar els partits. El Scooter Club d’Algemesí també va fomentar el piragüisme a nivell nacional i internacional, fins a tenir membres que van participar en els Jocs Olímpics. En la pràctica del ciclisme, en les carreres del circuit Cervantes de la fira de San Onofre, de corredors es congregaven un gran nombre. Ja en el temps del color hem anat a millor. Poliesportiu Joan Girbés, pavelló cobert, velòdrom per al ciclisme en pista, etc… Continua fomentant-se l’esport amb millors instal·lacions. Abans no hi havia tants mitjans però sí grans il·lusions. Molta gent ara es preocupa per la salut i en totes les rutes del colesterol de gent hi ha gran multitud. A primeres hores del matí les parelles caminant van i vénen sense parar, i de marxa hi ha una activitat constant que no et pots ni imaginar. A més, el nostre govern local encapçalat per Marta, l’alcaldessa, vol ampliar el pavelló cobert i construir una piscina perquè la gent estiga satisfeta. .

També en el ciclisme, tant en pista com en carretera, hi ha hagut corredors coneguts i de primera.

R e volucionats 119

Cal sentir-se satisfets per tantes possibilitats, d’instal·lacions que ens hem trobat, i de paraules convertides en fets. Instal·lacions per a practicar l’esport, i fomentar la salut. Perquè no es pot tenir millor sort que quan et diga: Que bé estàs!, un conegut. Ja en el punt final cal parlar de la gent d’Algemesí, un aspecte fonamental : La gent i les costums, les modes i formes de ser. Focs convertits en fums, i a veure qui és el primer. Blanc i negre del carrer del Passeig, un dijous a la vesprada, les Tradicions de temps passats, vores de gom a gom de gent ridícules que ens assemblen certes actituds, que passeja il·lusionada. Tota la però poden tenir similituds, joventut i gent de ja més edat, en els temps de l’actualitat. eixien a passejar en aqueix dia assenyalat. Tots els dissabtes i Tot és una roda, diumenges era semblant, i tenia que gira i gira sense parar. el carrer del passeig un ambient Costums que en un temps van estar al final, constant. Ja dins del temps del ara tornen a començar. color, excepte en certes ocasions, de gent passejant per aqueix carrer hem anat a pitjor. Avui en el dia de Pasqua, en el parc no hi ha gent. Abans xiquets i xiquetes, tots molt il·lusionats i de goig corrent. Aqueix mateix dia d’abans per la vesprada, a menjar-se la mona i l’ou bullit al riu, i de camí, a peu, els catxerulos veies volar. Avui, per la Pasqua, la gent se’n va i no se sap quan han de tornar. Jose Ramón Pous i Borrás.

120 R e volucionats

Pinotxo va eixir al carrer per anar a treballar, mai s’esperaria haver trobat... El Pinotxo mira i creu que ací van canviant les coses, que no s’apague la veu, que ningú no es desencante. Envoltat d’un munt de gent que demana més justícia, volen ofegar les veus: Ja ha arribat la policia. Pinotxo va aprendre a dansar, dansa de canvi i llibertat, dansa tothom, festa de carrer, dansa del canvi es respira en l’ambient. En l’ambient, en l’ambient. I veu caure les porres, sense saber bé des d’on. Que ací, si t’encantes cobres, corre xicon! Pinotxo va aprendre a dansar, dansa de canvi i llibertat, dansa tothom, festa de carrer, dansa del canvi es respira en l’ambient. En l’ambient. Pinotxo, Nius de nit.

R e volucionats 121

El grup d’Algemesí, Nius de Nit, és conegut pels seus concerts enèrgics i plens d’alegria, bona música, ritmes contagiosos i lletres en valencià. Sent un dels grups emergents dins del panorama musical valencià, presentaren el seu últim disc Hahatay al 2016, amb l’ska, la rumba i el reggae com a estils principals de les seus cançons. Amb aquest han realitzat la gira Somriures Revolution Tour, buscant dibuixar un somriure davant les dificultats i els problemes del dia a dia per tal d’encoratjar-nos i superar-los amb il·lusió, amb l’alegria que mai hem de perdre. Nius de Nit el formen un grup de joves que contagien amb la seua música la felicitat, l’energia i la festa que els caracteritza; anem a conèixer-los una mica millor amb la següent entrevista.

122 R e volucionats

- Quants components formeu Nius de Nit? Al grup ara mateix som set, tot i que per a la nova temporada tindrem la incorporació d’un percussionista i un trompeta per completar la secció de metalls. Ara mateix al grup som: Carlos (veu), Vicent (veu i guitarra), Xavi (baix), Àngel (guitarra), Àlex (bateria), Antonio (saxo) i Àlex (trombó). I també destacar el treball de Maties, qui s’encarrega de la gestió dels concerts, els contactes, la contractació i la web, entre d’altres, però no participa activament als concerts. La majoria som d’Algemesí, tot i que ara també hi ha dos membres d’Alzira. - Què teníeu en comú quan formàreu el grup? De què vos coneixíeu? Sempre heu sigut els mateixos components o ha hagut canvis en el grup? Nius de Nit pròpiament va néixer allà pel 2006 quan formarem el grup. Eren els inicis; les primeres cançons pròpies, alguna versió que ens agradava i fent contactes per fer-nos un lloc al panorama musical. I molt han canviat les coses des d’aquell dia; l’estil de música que fem ha anat evolucionant, els membres del grup han anat canviant molts d’ells i, fins i tot, ens hem arribat a plantejar el canvi de nom del grup. Però al cap i a la fi, les persones que hem anat formant part d’aquest projecte hem tingut la motivació de fer allò que ens agrada, la música. Poder composar les pròpies cançons, gravar-les en un disc, tocar-les en directe davant de la gent que et segueix i passar-ho d’allò més bé, era tot un somni per a nosaltres quan començàrem. Els components inicials érem tots companys de classe a excepció de Carlos i Maties (encara al grup) que els coneixíem per la nostra vinculació directa amb la parròquia Maria Auxiliadora. Poc a poc, i davant la necessitat del grup d’incorporar més membres, en aquest món de la música et vas trobant a companys que volen sumar-se al projecte. Coneguts, amics o fins i tot, alguns que no ens coneixíem de res però que teníem el mateix en comú, les ganes de tenir un grup i fer música. I així ha sigut fins a hui, molts canvis, molta gent que ha passat i que ha anat aportant el seu granet d’arena al projecte compartint molts moments i molta música.

- Des de quan esteu fent música? El projecte Nius de Nit va començar al 2006, tot i que molt abans tots nosaltres estàvem vinculats d’una manera o altra al món de la música. Alguns a la Societat Musical del poble, altres a alguna xaranga, alguna orquestra o cantant a diversos llocs. Tots nosaltres des de ben menuts hem tingut una estreta relació amb la música, fins i tot alguns de nosaltres sabem tocar diversos instruments, no sols el propi del grup. - Quants discs heu publicat? Fins al moment hem publicat 3 discs LP i un en format EP. El primer d’ells va ser Cavalló mitger, un disc autoeditat i autoproduït i enregistrat per nosaltres mateix al 2008 que ens donava a conèixer per primera vegada amb cançons com Xiqueta del Mediterrani que encara avui continuem tocant. El segon va ser Encaixonats, un disc també autoeditat i autoproduít per nosaltres, publicat al 2013, amb un recull de cançons que havíem estrenant als concerts que férem al 2011 i 2012 i que enregistrarem per a que no quedaren en l’oblit. Aquest disc és una crítica social a molts problemes que ens fan estar encaixonats, com dins d’una caixa que no ens deixa veure el que hi ha més enllà, com unes ovelles que segueixen una a l’altra sense saber on i per què van cap ací o cap allà. Per últim, al 2016 publicàrem Hahatay, un disc firmat pel segell discogràfic Mésdemil, enregistrat i produït als estudis Soniart per Raul Nàcher. El primer disc d’estudi del grup amb un conjunt de cançons que tractaven de transmetre alegria davant de moltes de les realitats que estem vivint. Hahatay és una expressió africana en llengua wòlof que significa somriure alegrement i per això va ser el nom escollit per al disc, volíem posar-li un somriure a molts dels problemes quotidians que hui en dia hi ha i, almenys, veure la part positiva o esperançadora d’ells. Temes com la immigració, l’amor, el treball, les injustícies socials, l’enyorança del passat o les nostres arrels són temes que es tracten en aquest disc d’una forma completament despolititzada però crítica amb allò que ens sembla que no s’ha fet correctament.

R e volucionats 123

- Per què penseu que és important fer música en valencià? És la nostra llengua, és la forma en la que ens expressem dia a dia, en la que diem com ens sentim, en la que protestem si alguna cosa no ens agrada i és la que, de forma quotidiana, utilitzem tots. Pensem que és la millor manera d’expressar allò que volem dir però també és una forma de protegir, de cuidar i donar-li valor a un dels elements més característics dels valencians, el nostre idioma. La llengua ens caracteritza com a poble i és important cuidar-la i vetlar per a que no desaparega, perquè al cap i a la fi, qui fa que una llengua perdure en el temps són els parlants... I potser algú puga pensar que açò ens pot tancar portes. Nosaltres també ens ho hem plantejat alguna que altra vegada. De fet, algun dels temes que hem fet ha tingut algun tros en castellà, i no ho descartem fer-ho en més ocasions. Però no pel fet de tancar o obrir portes... al cap i a la fi, som coneixedors dels dos idiomes i podem fer-ne ús de qualsevol dels dos per expressar-nos, per transmetre, per fer sentir... L’important no és la llengua en la que es fa, l’important és allò que es vol dir, del que es parla, el missatge...

124 R e volucionats

- Les vostres lletres parlen de tot un poc, quina cregueu que és la cançó més revolucionària que heu composat? Potser el disc Hahatay en conjunt, amb totes les seues cançons, siga el més revolucionari dels tres. Amb cançons crítiques davant una realitat que no ens agrada, tant al món laboral, a la política, als mitjans de comunicació i en general, en algunes coses de la societat de hui en dia. I posar-li un somriure a tots aquests problemes, buscar sempre la part positiva i lluitar per tractar de solucionar-ho. Per això el nom de l’última gira Somriures Revolution Tour o, el que és el mateix, la revolució dels somriures, una crida a l’optimisme davant de tot, a l’alegria, al coratge de poder lluitar per un món millor i més just, per acabar amb les injustícies. I entre les cançons, Pinotxo poster siga la cançó més revolucionària, aquella que et convida a alçar-te d’allà on estigues i eixir a protestar, a lluitar pel que vols, a fer que no et callen la veu i poder expressar allò que penses.

- Què pot sentir una persona quan escolta, per primera vegada, una cançó de Nius de Nit? Potser, les millors paraules que ho definirien serien alegria, festa i optimisme. Molta gent que no ens coneix es queda sorpresa amb el bon rotllo que desprenem, fins i tot al disc, però també als directes. L’ska, la rumba i el reggae són ritmes alegres que, junt a les lletres amb missatges plens d’optimisme davant les realitats del dia a dia, d’esperança davant les injustícies, la lluita front a tot allò que no ens sembla bé i que pensem que junts podem canviar, fan que cada vegada que escoltes el nostre disc o véns a algun concert, hi haja algun ritme que et convide a ballar o alguna tros de cançó que t’agrade. A més a més, als directes incorporem xicotets motius d’altres cançons conegudes que utilitzem d’enllaç entre cançó i cançó i que el públic coneix. Com que són molt coneguts el públic sempre els canta i els balla junt a nosaltres. - Quins canvis faríeu vosaltres per tal de produir una revolució en el panorama musical valencià? La veritat és que pensem que actualment el panorma musical valencià ha patit una revolució considerable, i açò ha estat gràcies a molta gent; des dels grups que ja no existeixen i que començaren cantant amb la nostra llengua, defenent els nostres signes d’identitat, les persones que escolten música en valencià i el canvi en els mitjans de comunicació on semblava que la música en valencià no tenia cabuda. Gràcies a tota aquesta gent que ha fet possible aquesta revolució, hui en dia la música en valencià està on està, i el creixement és considerable. Cada vegada hi ha més grups que canten en valencià, s’organitzen cada vegada més esdeveniments on hi ha grups que canten en la nostra llengua, als cartells de festivals importants apareixen ja molts grups i cantautors valencians i cada vegada més gent escolta música en valencià. Pensem que el que s’ha de fer és continuar amb aquesta revolució, aportant des del projecte el millor de nosaltres per créixer dins del panorama musical valencià i donant el millor de nosaltres. Nosaltres tenim molt que millorar, però pensem que les coses estan fent-se bé al panorama musical valencià i que s’ha de continuar amb aquest bon camí.

- Quin és el somni de Nius de Nit? Ens agrada posar-nos objectius a curt termini, tot i que els de llarg termini sempre es tenen presents. Recorde que va ser un autèntic regal poder pujar per primera vegada a interpretar les teues cançons dalt d’un escenari. Després el regal va ser poder publicar un disc amb totes les cançons pròpies... i així hem anat aconseguint xicotetes fites que ens han donat energia per continuar endavant aquest projecte. Gravar en estudi i publicar un disc, ser guanyadors de diversos concursos, que ens nominaren per premiar el disc, fer un videoclip o tocar a llocs com Menorca, Formentera, Barcelona, Madrid, La Rioja, a festivals importants i molts altres escenaris són les nostres xicotetes metes de cada dia que van fent gran el projecte. Però, principalment, si fem açò és per passar-ho bé i per fer-ho passar bé. Ens agrada fer música i ens agrada fer cantar i ballar a la gent amb les nostres cançons. Un dels millors regals es veure com a molts concerts hi ha xiquets i xiquetes molt menuts que ja canten les nostres lletres i ballen amb elles, però que pares i mares i fins i tot avis i avies també participen als nostres concerts. I creguem que aquest és el millor objectiu, ser capaç d’arribar a la gent, de transmetre un missatge i que el públic faça seues les nostres cançons.

Moltes gràcies per la vostra atenció, proximitat i amabilitat. És un gust, com sempre, tractar amb vosaltres. Vos desitgem el millor amb el nou disc i esperem que mai acaben les ganes, el ritme, l’energia, el positivisme i l’alegria que caracteritza Nius de Nit.

R e volucionats 125

La Gossa Sorda

La Gossa Sorda marquen el ritme de la revolució. Les seues lletres de caràcter reivindicatiu han arrelat entre els joves de tot el territori lingüístic i les gires els porten arreu de l’Estat. Sorgits a Pego, fa més d’una dècada, la consolidació els va arribar amb Garrotades, el seu segon disc.

El món és un garrot. La vida és deliciosa. Somriure, submissió, garrotades de dins de foc. De sinistre laboral a benefici patronal hi ha un pas, ja ho saps i torna la sang a visitar-te.

Del poder de la corona al testament del general hi ha un pas, ja ho saps Acostumats a no escoltar, i torna el desert a visitar-te. acostumats a callar massa hem desaprès a deduir, De la llei que tant t’estimes desaprenguérem a pensar a les morts de la frontera que la resposta col·lectiva, hi ha un pas, ja ho saps. no és possible o impossible, i torna la fam a visitar-te. és necessària.

Esperes que no et falte Del somriure del ministre mai a taula un plat d’arròs, a les cambres de tortura però no és qüestió de sort. hi ha un pas, ja ho saps El món és un garrot. i torna la sang a visitar-te. La vida és deliciosa. De la toga i la sotana fins la màfia immobiliària Somriure, submissió, hi ha un pas, ja ho saps, garrotades de dins de foc, i torna el desert a visitar-te. Barranc de mentides, temporal de silencis Del gemec de miserables democràcia electoral, a les torres de Manhattan Pepsi o Coca Cola.

hi ha un pas, ja ho saps. i torna la fam a visitar-te. Especula, trafica, sexe, drogues, OT i torna la mort a visitar-te. Esperes que la merda Esperes que la merda no t’arribe dalt del coll, no t’arribe dalt del coll, però no és qüestió de sort.

però no és qüestió de sort.

126 R e volucionats

El món és un garrot. La vida és deliciosa. Somriure, submissió, garrotades de dins de foc. Garrotades, La Gossa Sorda.

Pau Alabajos

Un altre dels cantautors de la nova fornada de la música en valencià i que també dóna una gran importància al contingut reivindicatiu en les seves lletres és Pau Alabajos. El torrentí publica els seus discs per als que es mullen, prenen partit, mostren les dents, trauen les urpes, segons el propi Alabajos. Sonen les dolçaines en el carrer Sant Vicent, més de quinze-mil persones volen fer sentir la veu. Les paraules cobren força, hem fet nostra la ciutat, ja s’enlairen les banderes per damunt dels nostres caps. Missatges d’esperança en els càntics de la gent, el futur és patrimoni de qui creu en el present. És tan fàcil contagiar-se de l’eufòria dominant, bastirem els nostres somnis sense por a flaquejar. És València, 9 d›Octubre, no podran fer-nos callar, cridarem amb tantes ganes que l’asfalt tremolarà.

Caminem com sempre, avançant contracorrent, la revolta és quotidiana i n’hi ha molta feina per fer. Salvarem tots els obstacles, és qüestió de voluntat: construirem una utopia amb les nostres pròpies mans. Redreçarem la història, mamprendrem un nou camí, girarem la vista enrere, lluitarem contra l’oblit. Aprendrem de les errades que hem comés en el passat, escriurem en les façanes que estem farts de claudicar.

València 9 d’octubre, Pau Alabajos.

R e volucionats 127

Obrint Pas Si hi ha un grup que exemplifique la capacitat per trencar fronteres de la música en valencià és Obrint Pas. Tot i que els seus inicis es remunten a 1993, el darrer lustre els ha servit per batre rècords, com el que els va portar a fer embogir un auditori japonés que els va anar a veure al Festival Fuji. Són el referent del rock en valencià i es distingeixen per les seues lletres compromeses, entre les que destaca un dels seus més grans èxits, La Flama.

Amb l’espurna de la història i avançant a pas valent, hem encés dins la memòria la flama d’un sentiment. Viure sempre corrents, avançant amb la gent, rellevant contra el vent, transportant sentiments. Viure mantenint viva la flama a través del temps, la flama de tot un poble en moviment.

Amb columnes de paraules i travessant la llarga nit, hem fet de cels, mars i muntanyes, vells escenaris d’un nou crit. Viure sempre corrents, avançant amb la gent, rellevant contra el vent, transportant sentiments. Viure mantenint viva la flama a través del temps, la flama de tot un poble en moviment. La flama, Obrint Pas.

128 R e volucionats

Feliu Ventura Més enllà dels grups, els cantautors en valencià, com Feliu Ventura, són una part important per explicar aquest boom. Guanyador de tots els premis de la revista Enderrock, s’ha distingit per les seves cançons amb missatge i el seu activisme. Referent de la #PrimaveraValenciana al seu compte de Twitter, el de Xàtiva és un dels artistes més actius del panorama valencià. Les nostres preguntes són incendis que les vostres respostes no saben apagar, i encara feu cara de sorpresa quan un cor inflamable desborda el seu batec? No coneixeu el foc que crema com un cor al cos!

Les nostres preguntes són revoltes que les vostres respostes no saben ofegar, sabem que heu escrit sobre les brases capítols d’ignomínia que no oblidarem mai. No coneixeu l’abast de la memòria que tenim!

Les nostres preguntes són la ràbia que les vostres respostes no saben esquivar, veureu com un dia serà cendra tot el que sobre cendra volguéreu construir. No coneixeu el foc que crema com un far al port!

Les nostres preguntes són la força que les vostres respostes no saben aturar, veureu els senyals trencant fronteres, els murs i les barreres que vàreu construir. No coneixeu el sud que crema per guiar el nord!

Les nostres preguntes són la gana que les vostres respostes no saben satisfer, encara ens n’oferiu les molles, i com deia l’Ovidi, “volem el pa sencer”. No coneixeu la fam acumulada que tenim!

Torn de preguntes, Feliu Ventura.

R e volucionats 129

Sant Gatxo Els Sant Gatxo han estat capaços de barrejar dos mons aparentment molt diferents. El compromís polític i l’indie es donen la mà en les seues composicions que van de l’indie-rock al pop alternatiu. Hui m’he trobat un bon amic i m’ha dit que ja tenia lloc per a dormir, he encés la televisió i no he vist fam ni misèria en el tercer món. No quedaven estats que torturaven ni empreses maltractant els treballadors, no hi havia incendis provocats ni gent matant-se per la religió. Hui he vist com els magrebins ja no necessiten pastera per a vindre ací, que ja no queden presons i la terra és repartida entre els camperols.

130 R e volucionats

Que la premsa ja no distorsionava i el govern no tancava cap redacció, ja no olia en cap lloc a policia ni a nazis ni a integrista de cap color. Hui he tingut el somni més bonic, llàstima que ja no puga continuar dormint i qui sap si també podré demà despertar-me amb tantes ganes de seguir lluitant. Somni, Sant Gatxo.

Sva-ters No és cap secret la importància dels grups d’ska en l’escena musical valenciana. Els que són una excepció, però, són els Sva-ters. Asseguren haver creat un estil propi, que en barreja molts de diferents amb un únic objectiu: divertir. Els Sva-ters, una banda de 13 membres, fan servir l’humor en les lletres i la rumba, l’ska i el rock en la música per aconseguir-ho.

Tenim en el poder una colla de borinots que no tenen... vergonya. L’efecte papallona es multiplica per tres mil quan ells obrin... la boca. Ells conspiren, controlen, vigilen, i mai no s’estressen i sempre somriuen. Perquè ells són les mans que mouen els fils, els déus que governen el nostre destí. Es pugen sobre les nostres esquenes, s’enfarten, s’engreixen, no rebentaran? Tenen clàusules milionàries, encerten o fallen s’acaben forrant. I els mortals mos preguntem: eixos borinots qui són? Allà en els gratacels, viuen millor que els déus, són els amos del món. Són els amos del món! Qui collons els ha votat? El nostre mal d’esquena és el vostre caviar, cabrons! Tenim en el poder una colla de borinots que no tenen... vergonya. Són puça en l’engonal i solitària en el budell. Ens xuplaran... la sang.

Ells maquillen les seues infàmies amb obres socials, van de Teletubis, són uns criminals. Davant la gent que pateix, ells posen mirada de peix. Munten orgies caníbals, roseguen orelles i fèmurs humans, porten un pitet, lligat en el coll, per a no embrutar-se la roba de sang. I els mortals mos preguntem: eixos borinots qui són? Allà en els gratacels, viuen millor que els déus, són els amos del món. Són els amos del món! Qui collons els ha votat? El nostre mal d’esquena és el vostre caviar, cabrons! I els mortals mos preguntem: eixos borinots qui són? Allà en els gratacels, viuen millor que els déus, són els amos del món. Són els amos del món! Qui collons els ha votat? Pilleu-vos un coet, i aneu a fer la mà, cabrons! Vergonya, Sva-ters.

R e volucionats 131

132 R e volucionats

R e volucionats 133

134 R e volucionats

Falles Revolution ha envaït les xarxes socials. Un perfil en Instagram i Facebook, a més de pàgina web, amb un creixement de seguidors des de la seua creació i amb un gran número de visualitzacions en els vídeos instantanis i de curta durada que mostren el making off d’un impactant redisseny trencador de falles icòniques de la nostra història. Darrere d’aquest projecte està Javi Valiente, faller de la falla Na Jordana de València, dissenyador gràfic i autor de diverses de les exitoses portades del llibret d’aquesta comissió. L’objectiu és mostrar les falles al món, per a que es conega la festa fora d’Espanya. És difícil explicar el que fem i crec que a través de l’impacte visual, amb un llenguatge innovador i molt de hui en dia, és possible fer les falles més grans, ha explicat l’autor. Amb aquesta iniciativa Valiente repassa les falles que més li han impactat, com a apassionant de les falles, fent el que més li agrada, el disseny gràfic. Per aquest motiu, les descripcions sempre estan en anglès i les imatges es composen de tres fotos, la meua creació, la falla que la inspiren i la cremà de la mateixa. Amb aquesta activitat, en què no li porta més de 30 minuts de mitjana composar cada disseny em divertís i em reinvente també jo. I no sols li passa a ell, també el públic en xarxes socials comença a fer-ho.

La primera imatge que el va inspirar i amb la que treballà va ser l’emblemàtic Pinocho de la falla Na Jordana de 2002. A partir d’ahí, una infinitat d’icones estan passant per les seues mans i estem començant a vore: Mona Lisa, David de Miguel Àngel, Cavall de Troya, Arca de Noé... però si el propi autor pogués destacar una en concret, amb la que més satisfet se sent, seria la imatge d’Audrey Hepburn, de Ceballos i Sanabria, per al Pilar. En aquest cas, Valiente ha apostat per convertir-la en una portada de la revista The New Yorker. És una volta de rosca per a demostrar que les falles no són sols de i per a fallers, les poden apreciar i consumir tot el món, estiga on estiga, i té infinites possibilitats. A més, aquestes propostes potser l’ajuden també a aconseguir un dels seus somnis: M’encantaria tenir l’oportunitat de dissenyar alguna vegada els cartells de falles, confessa, per al que té moltíssimes idees, trencadores i fins amb animació. Informació obtinguda d’officialpress.es

R e volucionats 135

136 R e volucionats

R e volucionats 137

138 R e volucionats

SEC CIÃ&#x201C; IN FAN TIL

1r Premi Leire Andrade

R e volucionats 139

PRESIDENT INFANTIL 2019 Iker Rodríguez i Súñer Hola fallerets i falleretes de la falla Plaça del Cid! És un honor per a mi ser el vostre president infantil per a l’exercici 2019 de la nostra falla, una falla amb molta història i en la que espere estar a l’altura que es mereix.

Aprofite per a agrair als membres que formen la comissió l’esforç que fan dia a dia per a que tots els fallers i totes les falleres pugam gaudir de la nostra festa, les falles, preparant i organitzant diverses activitats. Per això, des d’ací vos anime a tots els xiquets i xiquetes, que som el futur de la falla, a participar i a acompanyar-me en cada acte d’aquest exercici faller. Com sabeu no tenim Fallera Major Infantil, així que jo, amb l’ajuda de tots vosaltres fent pinya, farem unes falles inoblidables. Que visquen les falles i que visca la falla Plaça de Cid! Iker Rodríguez i Súñer.

140 R e volucionats

R e volucionats 141

Iker Rodríguez i Súñer

ker és un xiquet de 10 anys que, actualment, cursa cinquè d’educació primària en el col·legi San Josep de Calassanç. És faller des de que tenia 5 anys. Actualment, tant els seus pares com la seua germana són fallers i viuen la festa fallera al llarg de tot l’any. Enguany Iker és l’encarregat de representar a tota la xicalla de la falla sent el nostre President Infantil. Anem a conèixer-lo una mica millor amb aquesta entrevista.

142 R e volucionats

Explica’ns com eres amb, tan sols, tres paraules. Cabut, afectuós i divertit.

Per què t’agrada la festa de les falles? Perquè m’agraden el foc i els coets.

Conta’ns què és el que més t’agrada fer en el teu temps lliure. Jugar a futbol, a la Xbox i a bous.

Què penses que serà el millor de ser President? Estar prop de les mascletades i l’experiència.

I què és el que més t’agrada fer al casal? Anar a la placeta a tirar coets. Quina és la teua pel·li preferida? Zipi y Zape. I el teu personatge favorit, del que t’agradaria disfressar-te? No tinc cap personatge favorit, però m’agradaria vestir-me com el Juli.

I el pitjor? Anar a tants actes en tants pocs dies. Quins consells t’han donat els teus pares per a aquest any? Que gaudisca intensament cada moment. Quin és l’acte faller que més t’agrada? Per què? L’entrega de premis, pels nervis que passes fins al desenllaç.

R e volucionats 143

Què canviaries en la festa de les falles? Que fóra una festa amb més dies sense col·le.

Anar a la cercavila amb brusa o amb el vestit de faller? Vestit de faller.

Què hauria d’ocórrer per a que tingueres unes “falles perfectes”? Que la falla organitzara una capea infantil.

Vestit de torrentí o vestit de saragüells? Saragüells.

T’agradaria ser, quan sigues major, President de la falla? Sí, encara que sé que és una responsabilitat molt gran.

Mascletà o cercavila? Mascletà, sense dubtar. Per a dinar, paella o hamburguesa amb creïlles? Paella.

Què prefereixes..? Despertà o dormir un poquet més? Despertà. Amb el xocolate, bunyols o ensaïmada? Bunyols. En la despertà, tirar coets o ballar en la xaranga? Tirar coets.

144 R e volucionats

Globotà o concurs de dibuix? Globotà. Playback o desfilada de models? Playback. I per finalitzar, què desitges per a aquest 2019? Gaudir al màxim i que l’oratge ens acompanye.

Desitgem que es faça realitat tot el que desitges, que visques un any molt especial, que t’ho passes genial amb Maroto, Esther i amb tots els amics i les amigues de la falla i que sigues feliç. Saps que tens molta gent al teu costat per a viure amb tu tot el que t’espera, enhorabona Iker!

R e volucionats 145

146 R e volucionats

El mes de març. A la falla Plaça del Cid, els xiquets i les xiquetes ens divertim. Som pilar fonamental i això s’ha de notar. A les despertaes tots estem des del més gran al més xicotet, tots fent cua al casal per a recollir els coets que ens van a donar.

Maroto desesperat, per a que tot isca com havia pensat, Alejandro cabrejat, i és que als assajos de la cavalcada cadascú tira per un costat. València és especial, celebrant bous i falles, les festes que a mi més m’agraden. El mes de març és emocionant, per la pólvora, el foc i les xiquetes d’aquesta falla que es llueixen a rabiar. Iker Rodríguez i Súñer, president infantil.

R e volucionats 147

CONTES XINESOS ARTISTA

VÍCTOR HUGO GINER BLASCO CRÍTICA

VICENT J. CLIMENT BLASCO IL·LUSTRACIONS

ENRIQUE COLOMER PUCHADES

Ni faules, ni llegendes, ni relats burlescos, ni romanços, ni enredros, ni altres textos... Amb estima us dediquem aquestos versos, on s’expliquen els nostres contes xinesos:

La colla de la nostra falla, és una bona menudalla, que no sap estar-se quieta i mai no para en torreta. I com són el cul d’en Jaumet, molt curiosos i ben inquiets, han posat molta atenció per triar nova destinació. I encara que ja han corregut seca i meca, enguany han decidit per unanimitat preparar de bell nou la maleta i pegar a fugir d’immediat. Però abans d’escampar la boira la destinació ha de ser ben triada, perquè qui no corre, vola, i cal preparar bé l’escapada. Europa és ben a prop, Amèrica és, o Sud o Nord, a l’Àfrica fa massa calor i als dos Pols fa un fred de por.

148 R e volucionats

Així que els xiquets del Cid, després de calfar-se el cap, finalment han decidit triar un país ben gran.

I com que el gran drac ha obert un ull i moltes nacions el vigilen de reüll, ara tothom vol fer-se’n amic per a traure’n algun profit.

Que el que va davant, va davant, i la Xina, és un país ben important, que ja fa anys que ha obert de bat a bat les seues portes als visitants.

Científics ben saberuts sempre han assegurat que des de l’espai, es veu un enfilall de murs gruixuts que no s’acaben mai.

Així que tothom ben content enfila el camí de l’orient, on nasqué la milotxa i el paper i un fum de coses més.

Rius de tots els colors, serpentegen de sud a nord, i plens de gom a gom, assaonen els camps d’arròs.

Aprofiten la llarga travessia per a llegir llibres ben gruixuts i assabentar-se i posar-se al dia de com és aquell país desconegut.

Les taronges són de la Xina, i llueixen més que el sol, encara que ací cada poble diga, que el seu terme n’és el bressol.

Advertiren els experts mundials, que quan despertara el mític drac el món patiria un gran sotrac que deixaria tothom bocabadat.

Aquesta xinesa pel pont camina i aprofita per a prendre el sol, que a la Xina també s’estila la ruta del Colesterol. Perquè a la Xina hi ha molts ponts que ajuden a creuar els rius, però en el nostre calendari lectiu, van desapareixent a poc a poc.

R e volucionats 149

Amb el pai-pai la xica s’aventa, perquè fa un sol que bada les pedres, i l’amiga astorada li crida: “Xica, com exageres! Calor, calor forastera!”

Un dels símbols per aquella contrada és el juganer i simpàtic ós panda que a Espanya aconseguí molta fama per la cançó d’Enrique i Ana.

El sastre Vetesifils posa fil a l’agulla i amb bona traça i molta cura, vesteix la xicoteta donzella amb un preciós trage de fallera.

El xicotet osset, de cua d’ull, no es refia de la xiqueta, que li adorna cada orella, amb dos ornaments de tul.

Que el sastre és un artista de la seda, que cus amb gran senzillesa, i broda amb molta destresa les millors teles per a la festa.

El xiquet d’arròs s’afarta i se’l menja de bona gana, que ací i a la Xina Popular, si no és arròs, no és dinar.

A aquesta fallera de Pequín, li agrada el coet una barbaritat, però això de bon matí, acudeix a la despertà.

El cigne resignat espera, mentre gaudeix del seu passeig, a un collverd aventurer, que estiueja a l’Albufera.

Trons de bac, masclets i bengales, coets borratxos, xiuladors i traques, femelles, bombetes i carcasses, les dues cultures agermanen.

La xinesa riallera i juganera, es posa i es trau la carasseta, perquè vol fer-li creure a l’altre que la vida és pur teatre.

I és que la pólvora valenciana encisa i amb orgull ens omplim la boca, però resulta que tot allò que al cel explota també ho inventaren a la Xina.

150 R e volucionats

Una de les representacions més esteses, és el teatre d’ombres xineses; a València, l’ombra més popular, és la que tots busquen a hora de mascletà.

Fina Girbés, la nostra poetessa, en un dels seus versos tan acurats recorda que la imponent muralla xinesa no tem l’oratge ni el pas dels anys:

Compte amb el gat xinés del desert! Que és un felí majestuós i audaç, però aquest no està massa despert, perquè anit tancà el casal.

“Entre serralades verges, sota la pluja i la neu, la gran muralla xinesa resisteix el pas del temps”.

Quan les estrelles resten amagades milers de fanalets de paper, que pengen a les porxades, il·luminen els seus carrers.

També hi havia al Cap i Casal, una muralla de gran presència, i deien que si de nit tornaves tard, et quedaves a la lluna de València.

Llueixen orgullosos els amos de la casa aquests gerros de fina porcellana, que tenen una merescuda fama i decoren amb bon gust cada estança.

Però la muralla és de pedra i la nostra falla xicoteta és un obra ben tendra que entre plors esdevindrà cendra.

Molta llàstima li tinc a la dona, que entre milions de persones xineses, va preguntant tothora: ”El teu caràcter em sona; a vore, xico, però, tu, de qui eres?”.

R e volucionats 151

Arròs, taronges, coets i festa. Ponts, albuferes i muntanyes...? Artesania i moltes ganes de gresca; Ben segur que no m’enganyes...?

Però, quan la Crida a tots convoca, la pólvora ja s’olora, les senyeres ja voleien i tremolen els carrers.

Perquè, disculpa que et contradiga, però n’estic ben convençut i em sembla que la Xina és com la Ribera, però més gran i atapeïda.

Quan el pasdoble ja ressona i els trages llueixen esponerosos els cors dels fallers bulliciosos bateguen amb renovada força.

Cultura mil·lenària de veritat, que ha conservat amb molta cura, la seua ancestral i rica cultura sense renunciar a la modernitat.

I aleshores la xicalla proclama, amb el cor encés en flama: “De la Xina, la muralla, i del barri, la nostra Falla”.

Finalment per Sant Josep, els nostres xicotets viatgers retornen molt satisfets amb les maletes plenes de presents. A uns els han agradat els paisatges, als altres, els seus saborosos menjars, a molts, el seu singular llenguatge, i a tots, els seus faeners habitants.

152 R e volucionats

Vicent J. Climent Blasco

R e volucionats 153

Clara Adam i López Noa Adam i López Ignacio Arcos i Escartí Lucía Armada i Manzano Mireia Armada i Manzano Elsa Bastida i Pascual Ágatha Bastida i Pascual Sara Blasco i Vidal Martina Borrás i Escartí Irene Castell i Cervera Pablo Cerezo i Talens Adrián Cerezo i Talens Yasmín Chakli i Pizarroso Elísabeth Colomino i Tello Élia Díaz i Castelló Raúl Díaz i Castelló Álex Díaz i Tarrazona Emma Díez i Latorre Vera Díez i Latorre Cristina Espiritusanto i Domingo María Espert i Pous Jordi Espert i Pous

154 R e volucionats

Ricardo Esteve i Navarro Hugo Ferrer i Llácer Noa Ferrer i Llácer Nacho Galán i Mera Julia Galán i Mera Pelayo Giner i Maravilla Arya Girbés i Cuesta Alberto Grau i Clarí Julia Grau i Clarí Kevin Guevara i Gavilá Aida Guevara i Gavilá Carolina Guevara i Gavilá Ainhoa Higuera i Cózar Isabel Lerín i Adam Gorka Martínez i Hervás Darío Martínez i Hervás Raúl Martínez i Marco Yaiza Martínez i Martínez Nico Meléndez i Tristante Noa Meléndez i Tristante Diego Molina i Colomer Marc Molina i Colomer Paula Morillas i Trull

Bunyol d’Or Infantil Pablo Cerezo i Talens Adrián Cerezo i Talens Elsa Bastida i Pascual Ágatha Bastida i Pascual Ainoha Higuera i Cózar Claudia Ruiz i Climent

Martí Moreno i Carrasco Marc Navarro i Pérez María Ortuño i Satorres Joan Ortuño i Satorres Mario Pastor i Crespo Annia Retamosa i García Ian Retamosa i García Carla Roig i Carrascosa Claudia Ruiz i Climent Diana Ruiz i Climent Ainhoa Selles i Gómez Iker Silla i Carbonell Zoe Tortajada i Borja Alba Tortajada i Mesas Daniela Tortajada i Mesas Martín Traver i Bañón Joel Trull i Varela Noelia Vidagany i Arcos Lucía Zaera i Esteve

Bunyol d’Argent Irene Castell i Cervera Álex Díaz i Tarrazona Darío Martínez i Hervás Raúl Martínez i Marco Diego Molina i Colomer Iker Silla i Carbonell Martín Traver i Bañón

R e volucionats 155

156 R e volucionats

R e volucionats 157

A l’associació cultural falla Plaça del Cid hem organitzat un concurs d’art per tal d’escollir la portada de la secció infantil d’aquest llibret. El concurs ha estat adreçat a l’alumnat de 3r i 4t d’educació primària de la localitat d’Algemesí. Coneixeu els i les monstres valencians i valencianes? Han arribat i ens han revoluciona’t! Volen vestir-se de fallers i falleres però no entenen d’indumentària... Els i les concursants han creat el seu propi o la seua pròpia monstre i aquestos han sigut els finalistes:

2n Premi Álvaro Montoro i Bellver 158 R e volucionats

3r Premi Sofía Ferriz i Ruiz

Menció d’honor Darío Borrás i Parreño

Menció d’honor Sergi Colomer i Rubio

Menció d’honor Mariona Martínez i Briones

Menció d’honor Noa Meléndez i Tristante

R e volucionats 159

160 R e volucionats

REVOLUCIÓ INFANTIL És inconcebible una revolució que no desemboque en l’alegria. Julio Corázar. R e volucionats 161

Estimar-se a u mateix és un acte extremadament revolucionari.

REVOLUCIONA’T CONTRA L’ASSETJAMENT! Quasi sempre hem d’elegir... elegir si parlem o callem, si actuem o ens quedem quiets, si ens enfrontem als problemes o ens amaguem...

162 R e volucionats

Para’t a pensar i segueix les fletxes segons el que t’haja ocorregut. Alguna vegada al col·le, al casal, al parc..

T’han insultat o s’han burlat de tu fins que t’has sentit mal Et deixen sol/a per costum

Has vist com, a sovint, es riuen d’algun amic o d’alguna companya Notes que algú sempre està sol/a

? ?

SÍ I què has fet

Quina sort !

Però para atenció al teu voltant ! Pot ser algú estiga passant-ho mal.

Res He parlat sobre la situació i he buscat l’ajuda d’un adult per tal de solucionar-ho.

Molt ben fet!

M’he fet el/la despistat/da, he deixat passar el temps per vore si ja no es repetia més la situació.

És hora d’espavilar, actuar, ser valent/a i REVOLUCIONAR-TE! No et quedes amb els braços creuats! Ningú es mereix que es riguen d’ell, estar sol, ni sentir-se trist. Busca ajuda en un adult i no permetes aquesta situació !

R e volucionats

S’arma la revolució Quan em queixe molt a casa s’arma la revolució. Els meus pares ni s’ho pensen, tenen ja la solució i, amb veu assossegada, em fan aquesta raó: «Des de hui tu t’encarregues de cuinar i treballar, que nosaltres farem deures perquè ens agrada estudiar».

164 R e volucionats

De seguida me n’adone. Eixe canvi no em convé! M’estime cent, mil vegades conservar el meu paper. I aleshores els abrace. «Jo no volia, perdó...».

I se’ls dibuixa un somriure que no em lliura d’un sermó: «Si estudies bona cosa, eres just i fas bondat, serà la millor manera de canviar la humanitat». Fina Girbés.

R e volucionats 165

Recepta per a una revolució Si vols saber la recepta per cuinar una poció que pertot arreu provoque la millor revolució, dels ingredients necessaris te’n faré ara el pregó. No t’angoixes pels diners, que no hauràs de comprar res!

Només faltarà adobar-lo amb un polsim d’il·lusió, un rajolí d’entusiasme, un bri d’imaginació i un bon pessic de paciència per començar la cocció a foc lent, que no hi ha urgència... I a la cuina cal prudència!

Et caldrà un sac de respecte i un cabàs de comprensió, una arrova de justícia, de bon humor, un bidó, una tona d’optimisme, un quintar d’educació i uns quants quilos d’igualtat. I ja està el potatge armat!

Al perolet de l’estima i al caliu de l’emoció courà un delicat beuratge: el suc de revolució! Quan veges els seus efectes en la teua comissió, voldràs beure’l cada dia... Ja em donaràs la raó! Teresa Broseta

R e volucionats 167

EL JOC DE LA BARALLA “VA DE MONSTRES”

L’imaginari fantàstic valencià Ja fa temps, vaig començar a interessar-me per la investigació i divulgació del nostre imaginari fantàstic. Tot va començar quan em documentava per a escriure el meu primer llibre sobre el tema, Màgia per a un poble. Guia de creences i criatures màgiques populars (Bullent). La preparació d’aquest llibre, a partir de fonts orals, com la meua àvia centenària, i de fonts escrites (estudis de llegendes i rondalles), em va permetre aplegar un bagatge molt útil, per a una altra de les meues passions: fabular. Tot el que vaig aprendre en tantes entrevistes orals i en tantes lectures, sobre els personatges fantàstics de les nostres llegendes i rondalles, ho vaig aplicar després en llibres com Quantes rondalles (Bromera), una tria de les sis rondalles preferides de la meua àvia (“La favera màgica”, “Peret de Poca Por”, “El dimoni xicotet”...), Els amics del Butoni o La Maria no té por.

168 R e volucionats

La Maria no té por (Andana), em va permetre endinsar-me en l’univers apassionant de les espantacriatures. La majoria de les espanta criatures són generals al domini lingüístic. No obstant això, hi ha llegendes o personatges vinculats a una determinada zona geogràfica o, fins i tot, a un tipus de paisatge. La cultura d’un poble la formen la llengua, la història, la societat i, també, el conjunt de creences compartides. Els mites i les llegendes en són una part fonamental, fins al punt que podem calibrar la salut d’una cultura per la vitalitat del seu imaginari compartit.

Cada època del calendari té els seus mites. Tots Sants és el temps de les històries de por. Fins no fa massa, Tots Sants evocava el temps en què recordàvem els familiars traspassats amb ciris o “palometes”; en què deixàvem algun que altre llit de casa amb la punta del llençol plegada, per si venia l’animeta de l’àvia; en què preparàvem els altarets de les animetes del Purgatori; en què els pescadors no llançaven les xarxes, per por del que podien arreplegar; en què els caçadors i els llauradors evitaven caminar sols per les sendes de muntanya, a fi de no topar altra mena de caminants. Tots Sants és, encara per a la gent de la meua generació, l’època dels contes i les històries de por. Recorde que l’àvia Virtu ens reunia al voltant de la tauleta braser. I mentre torrava unes castanyes i uns moniatos a la llar (tocava encendre-la), es permetia contar-nos unes rondalles de por i aparicions inquietants que, la resta de l’any, teníem prohibit d’escoltar.

Una de les històries que ens contava, a tall d’exemple, era la del cavall de foc: “Diuen que allà per les fondàries del Benicadell, prop de la vespra de Tots Sants, s’hi apareix una haqueta de foc. Corre com una centella, roda el castell de la Vall de Perputxent i s’amaga pel barranc de l’Encantada”. La contalla evoca una presència ancestral, de llarga trajectòria a la literatura fantàstica universal: els genets misteriosos, sense cap, com en Sleepy Hollow, o condemnats, com en el cicle mític del comte Arnau o comte Mal. Va ser la llavoreta que inspirà La vall Encantada (Bromera).

R e volucionats 169

Els protagonistes de la baralla «Va de monstres» Ara, m’he vist immers en una altra aventura. El projecte de la maleta educativa “La caixa de la por” (Andana) Es tracta d’una capsa de cartó, amb recursos didàctics per a les escoles, a partir del conte La Maria no té por i del llibre CD Musiqueries de por, de Dani Miquel. Entre els recursos didàctics, em van proposar elaborar una baralla de cartes. Una baralla que podeu aconseguir de forma independent per practicar l’expressió oral, en un primer nivell d’iniació a la llengua, i també per a inventar històries, en un nivell més avançat. Els protagonistes són els espantacriatures. Heus ací el llistat complet de les quaranta cartes, que també inclouen espais imaginaris:

170 R e volucionats

a) Espantacriatures urbans (conviuen amb els humans a pobles o ciutats): Butoni, dimoni xicotet, Quarantamaula, bubota, esquiladers... Permeten explicar la vida a les cases i als pobles. Quan convivien diverses generacions d’una família en una mateixa casa. b) Espantacriatures d’espais oberts: cavall de foc, Mare dels Vents, ogre caputxa negra, Arrancapins, Bufanúvols, bruixes, fades, home dels nassos, serp amb cabellera, Mussa... Fan referència a boscos i zones muntanyenques. Es poden relacionar amb els pastors, la ramaderia, les feines agrícoles, els viatges... c) Espantacriatures de l’aigua: encantada, sirenes, Mare dels Peixos... Les llegendes sobre encantades acostumen d’estar vinculades a un espai concret. Es pot contextualitzar amb l’espai més pròxim al nostre alumnat. Consulteu la guia Màgia per a un poble i les encantades associades a cada poble. d) Espantacriatures de l’aire: gambosins, Caro, els Quatre Vents, pardal Oriol, el Trib Reial, les bruixes voladores... tenen un caràcter transversal, ja que poden ser d’espais urbans, boscosos o fins i tot mariners, com les bruixes voladores.

e) Espantacriatures del foc: cuca fera, dracs... molt vinculats a festes actuals, com ara els correfocs, o d’antigues, com les processons del Corpus. També a les cercaviles de nanos i gegants. Els jocs de la baralla «Va de monstres» La baralla «Va de monstres» està formada per quaranta cartes, de les quals vint-ihuit són personatges fantàstics de l’imaginari popular, presents en La Maria no té por i el llibre disc Musiqueries. De por; nou representen espais fantàstics, i tres són cartes d’instruccions. El joc s’adapta a diverses modalitats, en funció de l’edat i del nivell de llengua dels jugadors i dels nostres interessos. D’entrada, cal recordar que es tracta d’una proposta didàctica per a practicar l’expressió oral. Es complementa amb un pòster que es pot penjar a l’aula o a la biblioteca, encara que no és imprescindible per al joc. En segon lloc, és una proposta per a inventar històries de forma col·laborativa. Joc 1. Aprenem valencià Qui dirigeix el joc es queda les cartes de les preguntes. Hi ha una carta amb preguntes referides als personatges i una altra carta amb preguntes sobre els espais. Es recomana remenar les cartes d’espais i personatges. Per ordre, cada jugador/a agafa una carta i l’ensenya a la resta.

Ha de respondre a una pregunta model que selecciona qui dirigeix el joc. Si l’encerta, es queda la carta i espera que li torne a tocar jugar. Si no l’encerta, no rep carta. Cada carta és un punt. Es pot jugar en grup gran o menut. L’objectiu és practicar l’expressió oral i fer servir el vocabulari bàsic (colors, roba, accions…). • Preguntes model sobre llocs: Què hi ha? Quins animals hi poden viure? Què s’hi pot fer? Qui hi podria haver? Què podria passar? • Preguntes model sobre personatges: Com és? Quina roba du? Què fa? De quin color és…? On va? Què vol fer? Joc 2. Inventem històries Les cartes de figures i personatges s’han de mesclar. Cada jugador/a pren una carta. El primer comença una història en la qual ha d’aparéixer el seu monstre o paisatge. Ha de narrar-la durant quinze segons. Es pot jugar amb un cronòmetre o un rellotge d’arena. O fer que la resta de jugadors compten fins a quinze, sense parlar, amb els dits de les mans. També es pot aconsellar construir una oració o un parell. Després el segon jugador ha de repetir (resumir) el que ha dit el company anterior i agafar una altra carta. Ha de continuar la història amb el seu personatge o espai. Quan un jugador ja no recorda la història anterior, queda fora. El joc acaba quan la història és tan llarga que ja no es pot recordar. Aleshores, s’incorporen tots els jugadors i comencen una història nova, amb noves cartes. Més opcions en www.andana.net Francesc Gisbert

R e volucionats 171

172 R e volucionats

R e volucionats 173

La revolució del galliner Toniet té huit anys i la cara plena de pigues. Hui, el iaio li ho ha dit més seriós que el rei d’espases de la baralla: —Deixa en pau les gallines, que si les escarotes, acabaran per no pondre ous.

Però, Toniet, com si sentira ploure, persegueix les gallines ponedores i, una

vegada posat, el pollastre, els quatre pollets de bolquers i la parella d’ànecs menuts que la iaia va comprar dissabte passat. A l ‘hora de sopar, el iaio ho amolla davant de tota la família. —M’ha revolucionat tot el galliner! La mare estova els llavis i l ‘adverteix: —Això no està bé, Toniet. L ‘àvia acaba de parar taula i murmura: —Ai, Toniet, si segueixes amb les malifetes, et caurà la llàntia delpernoliar.

174 R e volucionats

El xiquet no sap què és això de la llàntia del pernoliar, però si la iaia ho diu amb cara de pomes agres, la cosa no deu ser massa bona. El pare no comenta res. Segurament perquè està d’acord amb la mare. Després de sopar, la família seu al sofà nou. La mare agafa el telecomandament i va passant un canal rere de l ‘altre fins que es deté en una pel·lícula més vella que l ‘arna. —Serà un rotllo i damunt és en blanc i negre —murmura Toniet. —Ui, ui, ui! Aquesta pel·lícula és molt bona —assegura el pare. La iaia i el iaio badallen més d’una dotzena de vegades. Pel que sembla, tant se’ls dóna que la pel·lícula siga en blanc i negre que amb tots els colors de l ‘arc de Sant Martí. Els personatges que apareixen a la pantalla del televisor van a cavall. Quasi tots tenen els bigots com els raspalls de la roba, empren barrets d’ala ampla, esperons de ferro i bramen com si els clavaren agulles saqueres en les galtes del cul:

—Viva la revolución! —Viva, que viva la revolución!

R e volucionats 175

I segueixen galopant com si els hi anara la vida fins que ensopeguen amb un altre grup de gent que els dispara amb tota la gana.

Després dels primers tirs, la mare s’alça del sofà i sentencia:

—Aquesta pel·li no és bona per a tu, Toniet. Així que plega veles i mou a la teua habitació.

I el pare remata:

—Exacte, que ja és tard i demà no hi haurà qui t’alce del llit.

Toniet tanca els ulls i conta setze ovelles abans d’adormir-se com una marmota.

De sobte, des de l’armari que hi ha al costat de la finestra de l ‘habitació, apareix el pollas-

tre vestit com els personatges de la pel·li, barret inclòs. Rere del pollastre, quatre gallines amb bigots de pam cavalquen sobre quatre cavallets que semblen de joguet. Una de les gallines brama:

—Co-co-ro-coc, visca la revolució!

La resta, contesta:

—Et perseguirem, Toniet, fins que et caiga per terra la llàntia del pernoliar.

176 R e volucionats

Els pollets i els ànecs que va comprar l ‘àvia tanquen la comitiva. Van proveïts de corfes d’ou

que llancen amb destresa contra el cap del xiquet.

—Socors! —acaba dient Toniet mentre intenta esquivar els projectils.

I és ara quan el pollastre ensenya uns esperons metàl·lics tan afilats que podrien travessar

el llençol i la manta del xiquet de part a part.

La tropa s’acosta perillosament al llit de Toniet i aquest, tremolant com un flam, es tapa cap

i tot.

—Visca la revolució de les gallines ponedores!

—Visca la revolució dels pollets i dels ànecs de biberó!

—Visca la revolució del pollastre dels esperons ben afilats!

I quan Toniet espera l ‘atac definitiu, sent la veu de la mare:

—Les huit ben tocades, Toniet!

* * *

R e volucionats 177

A poqueta nit, Toniet acompanya l ‘avi al corral. Les gallines, els po-

llets i els ànecs que va comprar la iaia dissabte al mercat, a penes el veuen, es refugien en el racó dret, rere del ponedor.

Hui, el xiquet agafa un grapat de dacsa trencada del cabasset que

empra el iaio i el llança enlaire, però no persegueix els animalets.

—Tita, tita! crida.

Abans d’eixir del corral, observa el pollastre. I de sobte, creu que

l ‘animal porta els esperons metàl·lics i afilats que li adornen les potes.

—Au, iaio, que es fa tard —diu el xiquet sense perdre de vista el po-

llastre.

A l ‘hora de sopar, el iaio diu:

—Toniet s’ha portat com un home i ha donat de menjar als animalets.

Ah! I no els ha perseguit. Es nota que es fa fadrí a la carrera.

178 R e volucionats

Enric Lluch

R e volucionats 179

des

CON T ES a Caputxeta, les Set cabretes, els Músics de Bremen... són personatges de contes que tots i totes coneguem... o això creguem! perquè aquestos contes clàssics tan famosos s’han revolucionat! Enric Lluch ens els conta d’una manera tendra i alhora esbojarrada però, sobretot, molt divertida. Déu contes que ens conviden a fer una relectura sorprenent de les històries que tots i totes creiem conèixer. Sense dubte, uns llibres que ens conviden a veure-les d’una manera diferent, imaginativa i divertida. Para atenció i gaudeix de la revolució d’aquestos contes!

Els dos genis d’Aladí

Tres porquets durs de rosegar

Un mag gros i barbut es va trobar Aladí al carrer i li va demanar que traguera una llàntia vella i rovellada d’una cova. Aladí no podia haver imaginat mai que una petició tan senzilla li canviaria la vida per sempre!

Quan els tres porquets fan els díhuit anys, la mare els diu que és hora que es busquen la vida, però els adverteix dels perills que trobaran, sobretot amb el llop malvat. Com s’ho farà el temible animal per menjar-se’ls? Dibuix de Fran Parreño

180 R e volucionats

La gallina dels quatre ous

La trompeta de la Cendorsa

Temps era temps hi havia un pobre granger que va perdre tots els seus animals. Quan estava a punt de vendre la granja, un nanet li va regalar una gallina que ponia ous d’or! Potser es faria ric?

Saps que, en realitat, el príncep va conèixer la Cendrosa perquè la jove sabia tocar la trompeta? Ell i tots els assistents al famós ball a palau ho van descobrir, i ausades que se’n van penedir!

Dibuix de Fran Parreño

Dibuix de Jorge del Corral

R e volucionats 181

Els músics que bramen

Quin plom de soldadet!

Un burro i un gos flac es troben a Bremen. Tenen tanta fam, que es posen a tocar música per a traure uns dinerets. Un colom, un conill i un eriçó s’uniran a la banda!

A un xiquet li van regalar un soldadet de plom que, de sobte, es va posar a parlar pels colzes. Quina llanda de soldadet! Va pensar, i tot i que el va abandonar, el soldat va seguir xarrant i xarrant...

Dibuix de Jorge del Corral Set cabres cabrejades Set cabretes volien menjar xocolate, però la mare cabra no els deixava. Els agradava tant que fins i tot van plantar cara al llop quan va intentar menjar-se-les. Com podrien arribar a tastar el xocolate?

182 R e volucionats

El saxofonista d’Hamelín Heus ací que, una vegada, un saxofonista va arribar a Hamelín buscant el famós flautista. Quan es van trobar, el flautista li va explicar com va espantar els ratolins. El saxofonista no s’ho podia creure!

Les increïbles botes del gat

Caputxeta i el llop borinot

L’any de Tirurany un jove va heretar un gat pèl-roig. Per a què el volia, si a casa no hi havia ni rates? Però el gat li va dir que, amb unes botes i un sac, el podria convertir en un home ric. Com serà això possible?

El llop d’este conte és una miqueta fava: com és possible que per unes simples gotes per als ulls es desmunte tot el seu pla per a menjar-se a Caputxeta? I és que la faena de llop ja no és el que era... Dibuix de Jorge del Corral

R e volucionats 183

I no sols ja no es canten, sinó que com que no estan vives, els xiquets tampoc s’inventen noves cançons que van regenerant i actualitzant el repertori. A les escoles, els i les mestres han fet una bona tasca de difusió del cançoner infantil valencià, ensenyant als xiquets i les xiquetes el que abans no feia falta, les seues cançons. Però poques vegades aquestes cançons tornen als xiquets, ja que han perdut la funcionalitat, o l’han canviada. Ja no els són útils, ja que les ocasions per a les quals eren cantades ja no es donen. Cada cançoneta servia per a alguna cosa, i tenia el seu moment. Així, en el canvi de la societat tradicional a l’actual societat global, ens hem deixat moltes coses al darrere, entre les quals els xiquets i les xiquetes dels nostres pobles omplint els carrers de jocs, cançons i vida (ara tenim cotxes, sorolls i la pressa, molta pressa). És així que hem perdut la major part dels espais i moments en què més netament es produïa la transmissió d’aquestes cançons i jocs.

184 R e volucionats

A més, els nous referents per als més menuts vénen donats des del gran emblema d’aquesta societat de consum, la televisió: Disney, “los Lunnis”..., la llista és llarga, i el temps dels pares per als fills, més bé escàs. Amb aquest panorama, tots i totes hem de fer un pas endavant per evitar que una part molt important de la nostra cultura siga substituïda per referents exportats i reclosa sols als cançoners: les mares i els pares heu de fer un esforç per envoltar la infantesa dels menuts de les cançons del vostre poble, fer memòria o preguntar, si no les recordeu. I cantar-les, que els vostres fills i filles vos les escolten: és la millor garantia que les aprendran i no les oblidaran. Sou el millor mestre que poden tindre. Josep Alcover.

ani Miquel és tot un fenomen musical valencià. Amb una trajectòria treballada poc a poc, poble a poble, la seua música s’ha convertit ja en un referent generacional, la banda sonora original que milers de xiquetes i xiquets valencians recordaran el dia de demà. I també les mares i pares perquè la seua música i espectacle són de vocació familiar, per a gaudir grans i menuts. La seua música defineix l’esperit d’aquest inquiet músic de l’Alcúdia amb desig de recerca i amb ganes d’oferir una proposta diferent que connecte generacions. Dani Miquel ha fet una important tasca de recuperació de cançons infantils tradicionals valencianes, perdudes dins de la memòria de iaies, iaios i dels que algun dia les van sentir de menuts i ara les rememoren. Alhora, aquesta és una proposta enriquida pels valors, tant les cançons pròpies com les revisitades, cants alegres per viure plenament en la nostra llengua, suLa vida és una festa. posen una aposta per valors amables, solidaris, inclusius, d’estima i respecte. Bon dia amics i amigues benvinguts a viatjar A més, amb cura pels detalls sonors, amb les maletes plenes, anem a començar. recuperant instruments antics o esLa vida és una festa, viure, riure i estimar tranys, incorporant joguets musicals, amb els amics i amigues, de segur podem volar. assolint així altres matisos musicals Viure mil aventures, navegar sense parar que obren la ment dels menuts. Tot conèixer personatges, que no podràs oblidar. açò ens ajuda a entendre el valor i èxit La vida és una festa, benvinguts a viatjar de la proposta de Dani Miquel. així que tots i totes anem a cantar. La vida és alegria, és un ball, una cançó, menjar-se una paella o torrar un pimentó, somriure si tens pressa, un beset a qui té mal i que ningú no ens diga que el que fem no és normal. La vida és l’escola, estudiar i ensenyar, si caus un bac a terra, t’has de saber alçar amb la lliçó apressa, què més vos puc explicar, prepareu-vos tots i totes que aneu a participar. A aplaudir, a aplaudir, tots i totes a aplaudir, a abraçar, a abraçar, tots i totes a abraçar, a fer cosquerelles, a fer cosquerelles, tots i totes a fer cosquerelles. ens agafem de les mans, ens agafem de les mans, tots i totes ens agafem de les mans.

R e volucionats 185

Les falles són una festa que ens revoluciona! Ho passem molt bé, ens divertim, compartim molts dies amb els amics i les amigues i vivim moments que ens fan estar revolucionats i revolucionades; estem feliços i felices, sentim molta emoció i ens fiquem nerviosos i nervioses, l’adrenalina puja i el nostre cor es revoluciona! Para’t a pensar i pinta les flametes segons com de revolucionat o revolucionada et fan estar les següents situacions:

186 R e volucionats

R e volucionats 187

Busca les 7 diferĂ¨ncies

188 R e volucionats

Programa dâ&#x20AC;&#x2122;actes falles2019

R e volucionats 189

Programa d’actes falles2019 -Diumenge 17 de febrer 14:00h Dinar amb tiquet: paella. -Divendres 22 de febrer 19:30h Presentació del Llibret de la falla. -Dissabte 23 de febrer 10:00h Gran bunyolà. 14:30h Dinar de sobaquet i barra. 17:00h Eixida des del casal cap a la Crida fallera. 21:30h Sopar de sobaquet. 23:30h Disco mòbil i barra. -Diumenge 24 de febrer 13:30h Concurs d’allioli. 14:00h Dinar amb tiquet: Arròs a banda. 15:30h Concurs de truc i parxís. -Dissabte 2 de març 9:00h Muntatge de la carrossa. 18:00h Eixida des del casal cap a la Cavalcada del Ninot. 21:30h Sopar de sobaquet. 23:30h Gran disco mòbil i barra.

190 R e volucionats

-Diumenge 3 de març 11:00h Festa infantil temàtica: La selva, amb jocs i activitats. 14:00h Dinar infantil amb tiquet 14:30h Dinar amb tiquet: paella. 15:30h Concurs de truc i parxís. -Dissabte 9 de març 14:00h Dinar. 16:00h Festa temàtica. 21:30h Sopar de sobaquet. 23:30h Disco mòbil i barra. -Diumenge 10 de març 14:00 Dinar amb tiquet. 17:00h Playback, desfilada de models infantil i entrega de recompenses.

-Dissabte 16 de març 10:00h Muntatge del monument faller. 21:30h Sopar de sobaquet. 23:00h Decoració del monument faller. -Diumenge 17 de març 08:00h Gran despertà. 11:30h Cercavila pel barri. 13:30h Mascletà al parc Salvador Castell. 14:30h Dinar amb tiquet. 17:30h Eixida des del casal cap a l’Entrega de premis. 21:30h Sopar de sobaquet. 23:30h Disco mòbil i barra. -Dilluns 18 de març 08:00h Gran despertà. 11:30h Cercavila pel barri. 13:30h Mascletà al parc Salvador Castell. 14:30h Dinar amb tiquet. 17:30h Eixida des del casal cap a l’Ofrena de flors a la Mare de Déu de la Salut. 21:30h Sopar de sobaquet. 23:30h Gran disco mòbil i barra. Nit de disfresses.

-Dimarts 19 de març 08:00h Gran despertà. 11:00h Eixida des del casal cap a la missa de Sant Josep. 12:00h Missa a la Basílica Menor de Sant Jaume. 13:30h Mascletà al parc Salvador Castell. 14:30h Dinar de sobaquet o amb tiquet: pollastre al forn. 18:30h Cercavila pel barri i acomiadament de la xaranga. 21:00h Cremà del monument faller infantil (l’horari pot variar depenent del premi). 22:00h Sopar de sobaquet. 23:00h Entrega de premis dels concursos de truc i parxís. Nit dels Importants. 00:00h Cremà del monument faller gran. (l’horari pot variar depenent del premi). - Diumenge 16 de juny 09:00 VII Trobada de Boixets.

R e volucionats 191

GuiaComercial

192 R e volucionats

R e volucionats 193

194 R e volucionats

R e volucionats 195

196 R e volucionats

R e volucionats 197

198 R e volucionats

R e volucionats 199

Tel. 658 580 713

200 R e volucionats

R e volucionats 201

202 R e volucionats

R e volucionats 203

204 R e volucionats

R e volucionats 205

Fins ací el nostre llibret, esperem siga del seu grat els haja entretingut i, un poc, revolucionat! Ha estat fet amb estima amb l’ajuda i el favor de fallers, comerços i grans col·laboradors.

Fes la revolució, perquè seguir amb normalitat ho fa tot el món.

206 R e volucionats