Llibret 2022 Falla Plaça del Cid by A.C. Falla Plaça del Cid

Falla Plaça del Cid, Albalat i adjacents

Il·lustracions Enrique Colomer i Puchades

Edita A. C. Falla Plaça del Cid llibret@fallaplazadelcid.es www.fallaplazadelcid.es

Col·laboració fotogràfica Jaume Tomás Jose V. Puigvert i Presencia Mª Carmen Silvestre i López Antonio Santiago i Castillo

Direcció, coordinació i maquetació Antonio Santiago i Castillo Azahara Colomer i Niclòs

Correcció lingüística Azahara Colomer i Niclòs

Direcció publicitat José Esteve i Baldoví Antonio Santiago i Castillo Salut Tristante i Romeu

Llibrets 350 Exemplars

Col·laboracions Azahara Colomer i Niclòs Vicent J. Climent i Blasco Pep Mondria i Colomer Carla Carbonell i Such Jessyca Roig i Serrai Enrique Colomer i Puchades Alejandro Puigvert i Bolinches Immaculada Cerdà i Sanchis Teresa Broseta i Fandos Jose Ramón Pous Fani Grande Maria Gardó Toni Roig

Impressió Blauverd Impressors S.L. Disseny portada Enrique Bastida i Berenguer

Dipòsit legal V 143 - 2017 L’Associació Cultural Falla Plaça del Cid no s’identifica necessàriament amb l’opinió expressada en els articles pels seus Difusió il·limitada col·laboradors. i en valencià 4

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià en l’àmbit festiu. Este llibret participa en el Premi de les Lletres Falleres.

Algemesí 07-11

Benvinguda 12-15

Comissió 17-26

Despertà 27-29

Esbós 30-45

Fotos 46-49

Gastronomia 50-57

Himne 59-63

Indumentària 64-71

Jurat 72-81

Kit Faller 82-85

Literatura infantil 86-91

Música 92-97

Ninot 98-99

Opinió 100-103

Programa d’actes 104-107

Qüestianari 108-110

Representants 111-113

Sàtira 114-117

Taller de l’artista 118-119

Unió 120-123

Valencià 124-131

Web 132-133

Xicalla 134-143

Zona 144-147

lgemesí

FALLERES MAJORS DE LA CIUTAT 2022 11

irene espiritusanto i domingo

inés puigvert i bolinches

PRÒLEG stimades amigues i amics de la Falla Plaça del Cid, gràcies per convidar-me a participar en el vostre «llibret»» que tots els anys elaboreu amb molta cura i dedicació, cosa que resulta evident en veure’l i llegir-lo.

tres que des de fa molt temps han contribuït que hi haja aquesta abundància. Com no esmentar ací, a Esteve Adam, Pellicer Pla o Leonardo Borràs, que, entre d’altres, han assaonat el territori d’on han sorgit nombrosos artistes d’anomenada.

El tema de les arts que plantegeu al vostre monument gran té molt a veure amb la realitat del nostre poble, tant per la quantitat d’artistes (pintors, músics, escultors i dissenyadors actuals), com pels mes-

No puc deixar de mencionar, com a regidor de Cultura, l’activitat de la Sala d’Exposicions Municipal, on celebrem el Premi Nacional de Pintura Ciutat d’Algemesí, que ja compta amb 27 edicions, i on també trac-

tem de promocionar els Espere, de tot cor, que joves artistes d’Algemesí. aquesta situació d’excepcionalitat sanitària que La nostra ciutat és embleens ha deixat ja dos anys ma de les arts contemsense festes acabe al més porànies, però també del prompte possible, i alpatrimoni immaterial, de hora, també desitge que les festes i de les tradiaquesta dura experièncions que esclaten en llum, cia col·lectiva que conticolor, foc i música en les nuem vivint ens permefalles. La creació plàstica ta extraure lliçons per tal és també el vostre camp, de millorar el futur comú. com demostreu cada any amb els monuments efí- Moltes gràcies per la vosmers, plens de bellesa i iro- tra feina i salut per a tots. nia, realitzats per artistes Pere Blanco Vega. Regidor que trauen l’art al carrer. de Cultura.

envinguda

BENVINGUDA President 2022 stimats amics, amigues i veïnat, hem tornat!

Per fi ha arribat el nostre moment i ací estem, els falleres i les falleres, donant el 100%, com ho hem fet sempre i com sempre ho farem. Ens ficaren a prova però hem sabut seguir avant, perquè si algo hem demostrat sempre és que amb les falles ningú, ni res, podrà mai. Els fallers i les falleres som imparables perquè estem fets de sentiments, i el sentiment res el pot matar, ni un virus ni una pandèmia mundial.

Tornem a les cercaviles, a l’Ofrena i al casal, tornem a la nostra placeta i a tindre els monuments plantats, tornem a omplir el barri de pòlvora, color, música i art. És moment d’unir cors i colzes, de lluitar junts per la nostra festa i de viure-la com hem enyorat els darrers anys. Tornem, i tornem a demostrar perquè la nostra festa és tan especial, perquè com la nostra no hi ha cap altra igual. Benvinguda la festa de les falles, la tradició, la cultura, i benvingut el mes de març! Viquen les falles, visca Algemesí i visca la falla Plaça del Cid!

El vostre amic i president, Toni Santiago Castillo.

omissió

ANTONIO SANTIAGO

JAVI MONDRIA

ALEJANDRO PUIGVERT

CARLA LLORCA

NOELIA DOMINGO

ENRIQUE COLOMER

SALVA PUJOL

IRINA GIMÉNEZ

JOSE JUAN ORTIZ

JOSE ESPIRITUSANTO

SONIA DOMINGO

SALUT TRISTANTE

President

Secretària

Decorat

Vicepresident

Vicepresident 2n

Vice-secretari

Loteries

Aprovisionament

Loteries

Vicepresidenta 3a

Disfresses

Comissió infantil

MAR RUBIO

CLARA GRAU

SOFIA GRAU

INMA BUENO

MARI C. SILVESTRE

ROSA FONTANA

JOSE ESTEVE

JORGE ARANDA

KIKO DOMINGO

SALVI ORTIZ

HECTOR MANERO

JUAN PEDRO

Comissió infantil

Bandes, xupetins i bruses

Pirotècnia

Comissió jove

Menjars

Disfresses

Xaranga

Comissió jove

Tresorera

Pirotècnia

Decorat

VOCALS 2022

Carla Adam i Girbés Angela Adam i Girbés Marc Adam i Manzano Vicente Adam i Merino Cristina Albentosa i Climent Clara del Amor i Bastida Juanlu Andrés i Vidal Beatriz Aranda i Pérez Ignacio Arcos i Perales Raúl Armada i Carrión Oscar Azorín i Díaz Noelia Bañón i Mas Miryam Baños i González Pilar Barrera i Llamas Enrique Bastida i Berenguer Elsa Bastida i Giménez Adrián Bayona i Carrasco Raimon A. Belenguer i Llopis Raquel Berenguer i Castell

Javier Belenguer i Navarro Sergio Belenguer i Navarro Lidia Bixquert i Martínez Sergio Belenguer i Navarro Empar Blanco i Moreno Rosa M. Bolinches i Del Río Maruja Boluda i Gadea Andrea Borrás i Escartí Josefa Borrás i Tomás Joaquín Bresó i Esteve Joaquín Bresó i Santiago Celia Bresó i Santiago Albert Bueno i Miralles Jose Camarasa i Teresi Carla Carbonell i Such JulianCarrasco i Cubells Rosa Mari Carrasco i Llorens Helena Carrascosa i Salvador Marta Castell i Cervera

Sara Castelló i Andrés Rosa M. Castillo i Esteve Julia Carrasco i Cubells Antonio Català i Bayot Juan M. Cerezo i Ferrero Victoria M. Cervera i Roig Alfredo Chambó i Colomer Enrique Chambó i Colomer Mª Teresa Clarí i Aullo Mª Fina Climent i Ferrís Javier Colomer i Aliaga Eugenio Colomer i Girbés Davinia Colomer i Niclòs Azahara Colomer i Niclòs Rosana Cózar i Girbés María Corts i Guillem M. Ángeles Crespo i Cortijo Marta Cuesta i Súñer Miguel Ángel Díaz i Crespo

Jorge Díaz i Crespo Miguel Díaz i Tarazona Carla Doménech i Carbonell Elena Domingo i Domingo Maria Domingo i Domingo Vicente Domingo i Samper Purín Escarti i González Celia Escartí i González Helena Escolai Peinado Silvia Escrivá i Higón Rosy Estelles i Trejo María Jose Esteve i Baldoví Irene Espiritusanto i Domingo Jorge Espert i Ripollés Ricardo Esteve i Esteve Sara Esteve i Navarro Víctor Esteve i Tristante Andreu Esteve i Tristante Isabel Esteve i Manzano Sara Esteve i Ferrís Sara Felip i Mascarell Rosa Ferragud i Cerdán

Cristina González i Noqués Clara Guzmán i Sospedra Jose Alberto Grau i Jordán Amparo Grau i Tormo M. Teresa Gumbau i Gascó Jorge Hernandis i Rubio Beatriz Hervás i Ramón Juan Higuera i Masià Josep Higuera i Gallego Joaquin J. Hurtado i Presencia José Luís Huertas i Santiago Mireia Huertas i Santiago Luís Huertas i Timón José D. Huguet i Cabo Óscar Huguet i Gumbau Esther Huguet i Gumbao Laura Iglesias i Ribes Anna Vicenta Lacosta i Bueno Mireia Lara i Úbeda Javier Lerín i Botella Aroa López i Bejar Marta LLácer i Aliaga

Laia Ferragut i Ferrís Héctor Ferrer i Sangrós Marta Ferrero i López Teresa Ferrís i Castell Elena Ferrís i Girbés David Galán i Martínez Mario García i Bonet Belen García i Casas Ainoa García i Fuentes Ana M. García i Montoro Sonia García i Montoro Andrea García i Betí Iván Giménez i Silvestre Ylenia Giménez i Silvestre Vitor Hugo Giner i Blasco Fina Girbés i Chambó José Girbés i Chambó Carolina Girbés i Moya Vicent Girbés i Trull Héctor Gomis i Sanchis Anna Gomera i Llopis Esther Gómez i Navarro

Laura Llácer i Girbés María Llamas i Tébar Patricia Llopis i Corts Andrea Llorca i Fontana Juan C. Llorca i Tortajada Angel Lluch i Soria Sandra Lluch i Ferrís Esther Manzano i Frías Raquel Manzano i Frías María Maravilla i Vidal Noelia Maravilla i Amón Immacula Marco i Puchades Alicia Marco i Velázquez Maria E. Marín i Ferrer Antonio D. Maroto i Jorez Vicente J. Martínez i Alabau Roberto Martínez i Ferris Gorka Martinez i Hervás Míriam Martínez i Moreno Alba Martínez i Marco Isaac Martín i Asín Esther Masiá i Llopis

J. Vicente Mascarell i Vendrell Sergio Meléndez i Ballester Gema Belén Mera i Redondo Carmen Mesas i Escribano Josep Miralles i Crespo Desireé Miravalls i Maroto Francisco L. Miravet i García Laura Miravet i Morcillo María Molina i Llopis Francisco Molina i Maestre Rafa Mondría i Colomer Alberto Mondría i Santiago Adrián Moreno i Ferrís Iván Moreno i Niclòs Antonio Morillas i Felip Cristina Navarro i Carrasco Vicent Navarro i Medes Raquel Navarro i Puchal Ana Cristina Navarro i Puchal Sergio Niclòs i Moratalla Jonathan Niclòs i Súñer Amparo Niclòs i Tortajada

Berta Núñez i Ferragud Claudia Núñez i Ferragud Sara Oliver i Abel Yaiza Ordiñana i Esteve Noel Ortega i Morales Mª Josep Ortiz i Ruiz Jaume Ortiz i Bueno Marta Ortiz i Navarro Miriam Ortiz i Navarro Marcos Ortiz i Pardo Carola Pascual i Girbés Noemi Pastor i Borjas Pedro Pastor i Carretero Jeronimo Pastor i Ruiz Lorena Pérez i López Aitana Pilar i Esteve Borja Pilar i Esteve Aron Piqueras i Tortajada Bernat Pol i Vinal Maria L. Pont i Moñinos Rafa Pous i Llopis Mercedes Pous i Más

Mar Puertas i Alventosa Ana Puchal i Sanchis Patricia Puchades i Sarrión Mar Puertas i Alventosa Inés Puigvert i Bolinches Jose V. Puigvert i Presencia Jose Antonio Pujol i Pastor Mireya Roca i Medrano Laura Rodríguez i Suñer Iker Rodríguez i Súñer Andrés Roig i Escrivá Adrián Roig i Escrivá Jessica Roig i Serra Ernesto Roig i Sánchez Mª Salut Romeu i Goig Paula Rosell i Carbonell Enrique Rosell i Ros Andrés Roses i Albert Francisco Rubio i Alandete Claudia Ruiz i Climent Pablo Ruiz i Galdón Alicia Ruiz i Montoro

Fran Ruiz i Montoro Pedro Ruiz i Rubio Vicente Ruiz i Ruescas Tamara Ruiz i Moreno Consuelo Sabater i Bueno Esther Sáez i Albentosa Enrique Sáez i Alfonso Virgilio Sáez i Del Amo Amanda Saez i Gómez Julian Sánchez i Albentosa Rebecca Sánchez i Borrás Estefanía Sánchez i Vidal Antonio Santiago i Fuentes Encarna Santiago i Fuentes Mª Carmen Santiago i Fuentes Pascuala Santiago i Fuentes Amina Sarr i Forner Inmaculada Satorres i Corts Vicente Satorres i García Amadeo Selles i Borrás Noel Silla i Ibáñez Lorena Soriano i Oroval

Vanesa Súñer i Pérez Judith Talens i Gil Loles Talens i Girbés Cristina Tarazona i Puchades Olegario Traver i Marqués Inés Torres i Osca Josep Tortajada i López Zoe Tortajada i Borja Carmen Traver i Camarasa Enrique Tristante i Romeu Sonia Tristante i Romeu Nuria Tristante i Sabater Enrique Tristante i Vicent Silvia Trull i Climent José María Trull i Policarpo Maria Trull i Roca Carlos Vanoli i Pietrone Erica Varela i Chilet Itziar Vargas i Copoví Carla Vendrell i Colomer Nacho Vendrell i Colomer Noelia Vidagany i Arcos

VOCALS INFANTILS 2022

María Espert i Pous Jordi Espert i Pous Ricardo Esteve i Navarro Hugo Ferrer i Llácer Noa Ferrer i Llácer Nacho Galán i Mera Julia Galán i Mera Elena García i Gonzalez Irene García i Gonzalez Pelayo Giner i Maravilla Arya Girbés i Cuesta

Clara Adan i López Noa Adam i López Ignacio Arcos i Escartí Lucía Armada i Manzano Mireia Armada i Manzano Ágatha Bastida i Pascual Martina Borrás i Escartí Joel Colomer i Egea Álex Díaz i Tarazona Erica Domingo Campos Cristina Espiritusanto i Domingo

Álex Gómes i Soler Alberto Grau i Clarí Julia Grau i Clarí Paula Herraiz i Ferragud Alejandra Hurtado i Ferrer Isabel Lerín i Adam Darío Martínez i Hervás Raúl Martínez i Marco Adara Martínez i Moreno Nico Meléndez i Tristante Noa Meléndez i Tristante Diego Molina i Colomer Marc Molina i Colomer Paula Morillas i Trull Martí Moreno i Carrasco

Marc Navarro i Pérez María Ortuño i Satorres Joan Ortuño i Satorres Mario Pastor i Crespo Marcos Pérez López Vega Pujol i Bresó Hugo Pijol i Vaño Annia Retamosa i García Ian Retamosa i García Carla Roig i Carrascosa Diana Ruiz i Climent Pedro Ruiz i Rubio Blanca Santiago i Colomer Íker Sarrión i Girbés Ainhoa Selles i Gómez 27

Mario Sellés Gomez Iker Silla i Carbonell Julia Silla i Carbonell Alba Tortajada i Mesas Daniela Tortajada i Mesas Martín Traver i Bañón Joel Trull i Varela

Lola

Els veterans la recordaran els dimarts a la reunió amb un feix de tiretes per a la rifeta a les mans, o amunt i avall amb el seu carro, des de bon matí, assegurant-se de que no faltara res per als dinars al casal. Molts de nosaltres, al pensar en ella, la vorem al casal preparant esmorzars, parant taules o escurant, o agafada dels muscles del seu Virgilio obrint el ball. Els més joves la coneixeran com a mestra i campiona del parxís, sempre jugant amb les seues amigues de la primera taula i guanyant campionats. Pot ser la recordem de diferents maneres però, siga com siga, estic segura de que tots i totes la recordarem com el que era, una dona bona, noble i humil, una gran fallera, sempre arrimant el muscle per fer gran la nostra falla. Gràcies per tant Lola, ens deixes un gran buit. La teua falla ja et troba a faltar. Que la terra et siga lleu. Azahara Colomer.

espertà

Com correm cara al casal, abans que toquen les huit, encara lleganyosos, destemplats i arrupits, amb la frescor que fa al mes de març, tan matí. Com a hora de desdejuni, la cassalla passa després d’un got calent de xocolate i dos o tres bunyols de carabassa.

DESPERTÀ

A qui vinga de fora li costarà entendre com podem matinar després de vetlar, més si hi ha hagut farra, fins a tard al casal.

Ni com anem fugint de les pedres dels masclets, que al descuidar-te travessen els pantalons i et fan morats, com si foren perdigons. Com encenem i apaguem tantes vegades la metxa i amb l’olor que fa a botifarra torrada la xafem, l’apretem i l’amaguem a la butxaca. A qui vinga de fora li costarà entendre com als fallers ens agraden tant els petards, l’olor a pólvora i el soroll que fan.

Com no coneguem millor forma de despertar que amb bombetes, traques, masclets i tro de bac de la nostra barriada, a tot el veïnat. Perquè sols els valencians sabem de primera mà que a València es comença bé el dia amb el soroll i l’alegria, d’una bona despertà! Azahara Colomer.

esbós i explicació de la falla

CAGADETS DE POR

La gàrgola i les rates penades espanten amb la seua presència les turistes encantades a la lluna de València.

La fallereta balla i canta, la fallereta no té por, la fallereta no s’espanta, i el falleret tampoc.

A la rata que només sap un forat, prompte se la fa el gat, però este gat està embruixat i té enamorat el veïnat .

La bruixa és la masovera de la falleta d’enguany i amb la seua granera en té cura amb molt d’afany.

El vampir va de vint-i-un botó, sempre molt endiumenjat, polit i ben repentinat i amb els ullals ben esmolats.

Ella té la paella pel mànec i la vigila amb mà de ferro. No deixa que ningú faça l’ànec, ni que se li acoste cap gamberro.

L’home del sac mai no descansa, un monstre pesat com el plom, sempre porta el sac en dansa i ple de gom a gom.

El zombi està convalescent enllitat i amb molta febra perquè cada nit la celebra com si fora un adolescent.

Frankenstein és l’estrella que voldria qualsevol equip perquè jugara molts partits i esclafara la cistella.

El fantasma amb molta tristor observa mentre fa la bugada que ha llavat a la vegada els llençols blancs i els de color.

Però el Doctor anava amb presses per a acabar l’experiment, i ara a este monstre imponent li falten una cabàs de peces.

I quan anava atrafegat, carregat amb dues bosses, s’ha fotut un bon bac i ara ha de caminar amb crosses.

Però és un virtuós de la guitarra i acompanya la rondalla que melodies avitualla quan canta el Botifarra.

La mòmia sent molta pena, perquè ha de gastar-se el jornal en molts metres de bena i en rotllets d’esparadrap.

L’ogre és un tipus malcarat i està sempre de mala lluna, i si a més està estufat, no li pots dir ni pruna.

El metge de capçalera ha aconsellat a l’esquelet que deixe el règim un poquet durant esta setmana fallera.

El pare respon amb desconfiança: —I què vols que li faça, si només pot estar-se queta cara la pantalleta?

Al monstre de l’armari li ha entrat molta perea perquè l’han triat voluntari per a muntar mobles de l’Ikea.

I fins als nassos la xiqueta de sentir tanta insolència, arrefila la maquineta i aclareix a la concurrència:

Cada nit de lluna plena hi ha a cal senyor barber un home llop molt sorneguer retallant-se la melena.

—Que no...! Que és una disfressa! Que esta nit és Jalouín! I ara me’n vaig de pressa a demanar a cals veïns.

Els avis observen la seua neta i ignoren què li passa: —La xiqueta s’ha tornat carabassa, es veu que ha perdut la xaveta...

Perquè la vespra de Tots Sants, quan ja han acabat les classes, tots els carrers i places s’omplin de centenars d’infants.

Pares i xiquets ben disfressats, tots molt acomboiats, carreguen entusiasmats llepolies a grapats.

I l’home mig endormiscat, mentre es lleva les lleganyes, els amenaça molt enutjat: —No me toqueu les castanyes...

I una colla jovencella toca la primera portella i desperta una parella que ja xafava l’orella.

...ni truc, ni retruc, ni la manilla ni l’espasa, jo vos envide la falta... ...la falta que feu en casa.

El senyor obri la porta, la senyora els ignora, i el més menut li exhorta: —Truc o tracte, paga o plora!

Que tant de xiquet pel carrer amagat en cada cantonada entremaliat i juganer fa més por que una tronada.

PS.

Vicent Climent Blasco

I disculpe que em descare,

I per seguir fil per randa

I per això us volem recomanar

ve del llatí “monstrare”

hem creat un gran aparador

esta falleta tan singular

però el “monstre” del valencià que significa “ensenyar”.

el sentit de la paraula,

amb criatures de terror. 36

confieu, que m’heu de creure, i tan digna de veure.

PER AMOR A L’ART Propostes artístiques amb essència. Estèticament originals i molt belles. Remouen, adés i ara, les nostres consciències. Arts vives, teatres, circs o danses... Moltes creacions admirables. Obres redones, grans espectacles. Representen les passions humanes.

Els cors de falleres i fallers bateguen de nou amb intensitat. Els monuments ompliran els carrers i el casals obriran de bat a bat. Per tancar la incertesa amb pany i forrellat. Per posar a la crisi punt i a part. Per reprendre el camí encetat. Per continuar endavant, per amor a l’art.

Art primari dalt de l’escenari. L’emoció esclata amb l’últim compàs. Aplaudiments, gran satisfacció. Reconeixement quan cau el teló. Tot paga la pena, tot per amor a l’art.

MARE (i PARE), JO TAMBÉ VULL SER ARTISTA! En cada casa hi ha una estrella i molts pares s’afiguren un gran futur quan la criatura a tots meravella actuant en els festivals de fi de curs. El meu fill té un talent impressionant. El meu fill és un artista molt brillant. El meu fill viatjarà per tot el planeta i nosaltres li portarem la maleta. Que l’art és porta en la sang, i molts infants des del bressol ja mostren les seues qualitats quan esclaten en un plor. —Mireu-los, que tenen art a punta pala! Crida l’àvia emocionada quan observa la menudalla ballant al casal de la falla.

Que la festa fallera és assaonada terra on germina esponerosa la llavor més agradosa. Perquè les falles són art de primera, amb denominació d’origen València, i amb el segell de la Ribera, que en garanteix la seua excel·lència. Però el camí no és tan plaent res de bufar i fer ampolles, i sovint cal nadar contra corrent si algú et busca les pessigolles. —No em muntes una altra escena! Crida el pare poc faller quan la xiqueta li ix rebel i li diu que vol ser fallera.

I perquè cal oferir oportunitats, als nostres artistes locals, comencem amb un número genial que us deixarà a tots bocabadats.

EL GRAN CIRC DEL MISERABLES Al bell mig de la pista el mestre de cerimònies anuncia amb solemnitat i veu de tro l’inici d’una nova funció: —Senyores i senyors, avis, pares i menuts, sigueu tots benvinguts al major espectacle del món.

Amb tots vostés, el llaurador valencià, que ha de fer jocs malabars per a traure trellat del camp i no enviar-ho tot a fer la mà.

Amb només un colp d’ull podran gaudir del bo i millor, en un festival ple a caramull de sorprenents actuacions.

Ara apareix l’Administració, un gran prestidigitador, que fa desaparéixer les subvencions que han de rebre els llauradors.

Ah! Un avís ben important: En compliment de la llei, perquè veieu que tot té remei, hem despatxat els animals.

I conclou la faena l’empresari, que llança punyals que rematen els pocs llauradors temeraris que encara no han arrancat els arbres.

I el trapezista-autònom allà dalt, que a tothom deixa meravellat amb acrobàcies i salts mortals sense xarxa de seguretat. I entre el públic, una parella: La dona li pega una bona colzada al marit que enfilava una becada i li amolla a cau d’orella: —Nosaltres també seríem un bon reclam, que sense un euro en la llibreta cada mes hem de fer la figuereta sobre un primíssim fil d’aram. També els mitjans de comunicació són un circ molt decadent que prenen el pèl a la gent quan manipulen la informació.

És ben curiós que trenta anys més tard, els costums no hagen canviat i ara els adolescents també s’entretenen amb els pallassos de la tele. Renovar-se o morir cada any. I tothom s’esprem la neurona per engalipar qualsevol persona amb estratagemes i enganys. Que per a vendre qualsevol coseta i que el comprador s’engula l’ham les empreses empren mil reclams perquè perdes la xaveta. —Açò sembla el Circ del Sol! Crida el comprador admirat mentre sol com un mussol passeja pel centre comercial. I el consumidor estupefacte, mentre observa l’espectacle no s’adona que cada mes van fotent-li els diners. 41

CINEMA PARADISO I al seu costat, el gran Charlot, que amb el seu bastó i el seu bigot ja criticà amb molt d’humor explotadors i dictadors.

Enguany tenim un monument de cine, perquè tothom el veja i opine. Molts gaudiran en viu de la falla i altres la voran a la gran pantalla. Al nostre poble tenim un carrer Goya i a la nostra plaça tenim una falla que es mereix un Òscar pel que treballa i per ser una autèntica joia. Arribar al seté cel és una utopia, perquè triomfar en el seté art clar i ras, només està a l’abast d’artistes de molta categoria. Ací tenim un rebel sense causa, un autèntic gegant sense pausa, una icona bastant imprudent que vivia a l’est de l’Edén.

La gent del cinema està amarga doncs entre Netflix i tant de pirata ningú ja no compra cap entrada i el ciri és curt i la processó, ben llarga.

ENTRE BAMBOLINES La societat és un com un mim, que du la boca tancada, i que ha de filar molt prim per parlar sense paraula. La vida és pura comèdia, esta vida és tot un drama, la vida no és cap tragèdia ni quan pren encesa la flama.

La política és pur teatre, una enorme pantomima de la qual viuen més de quatre que no han treballat en sa vida. La política és un art molt coral, dialogat i farcit de democràcia, però ara ha esdevingut insubstancial, avorrit i amb molt poca gràcia.

Tots ens posem la carassa, per amagar la nostra por perquè val més vergonya en la cara que portar dolor en el cor.

DO DE PIT Una experiència única que a molta gent li encanta quan el teatre té música i el repartiment també canta.

Esta obra és un autèntic drama que fa que esclaten en un plor dos simpàtics ossos panda que assistien d’espectadors.

I sopranos i tenors d’anomenada que canten de bona gana deixen bocabadada molta gent cada setmana.

Una nit d’òpera a Roma, sembla cada plenari municipal, tothom vol ser la prima donna, en aquest guirigall televisat.

Ací tenim Madame Butterfly, una jove geisha japonesa enamorada d’una oficial de la Marina a qui no pensava abandonar mai. Però aquesta òpera de Puccini, acaba com el ball de Torrent quan l’americà se’n desentén i la donzella es fa l’harakiri.

Aclariu-vos i poseu fil a l’agulla, que qui més crida no té més raó i el poble tremola com una fulla i necessita propostes i solucions.

TRANSFORMERS

TOT EL DIA EN DANSA

El transformisme està de moda entre els polítics d’etiqueta molts es canvien de jaqueta quan veuen perillar la poltrona.

La ballarines emocionades dansen totes estirades mentre escolten extasiades melodies compassades.

Que això de canviar de cara, qualsevol faller ho treballa quan s’enfila cap a la barra i es fa la tercera cassalla.

La dansa és una joia preciosa, una mascletà rítmica i sonora, que la gent espera molt ansiosa: mentre crida: Aire a la balladora!

A les xarxes les nostres vides són un manoll de flors i violes. que les alegries són compartides i les tristeses es passen a soles.

I el president balla amb un peu i la fallera l’acompanya quan els atorguen a la plaça el més valuós trofeu. Perquè al final de la funció l’esforç mereix recompensa i encara que tot és per la festa a ningú no li amarga un dolç. 45

I després de la darrera carcassa, quan alguna fusta encara fumeja, una veu poderosa escridassa: —On aneu? D’ací ningú es meneja! I de sobte s’apaguen els llums, i aquella veu molt solemne demana que apaguem els aparells, i el poble que ja està fins al nassos de votar cada diumenge sense trellat ni forrellat i de vore com no són capaços de tirar el carro avant,

es posa les mans al cap quan s’adona amb pesar que l’espectacle anunciat amb tabal i dolçaina és la pegada de cartells i el primer míting electoral de l’enèsima campanya.

Vicent Climent Blasco

otos

astronomia

Els bunyols de carabassa. L’art de fer bunyols em ve de solera. A ma casa som gent treballadora, mon pare tenia un campet i en ell plantava quasi de tot, entre altres coses, carabasses per a que ma mare fera bunyols. Els tenia fets en un instantet; igual donava que fora març que febrer, a ma casa els bunyols sempre estaven a la taula, després del cafenet. Jo ajudava a ma mare a girar-los mentre ella els feia el foradet i, calentets, calentets, els provava per si estaven saladets. I d’ahi em ve l’afició. A l’igual que ma mare, seria la meua il·lusió ser bunyolera de professió. No hi ha cosa que m’agrade més que fer bunyols i menjar-me’ls calentets. El món de les falles em donà eixa satisfacció i sempre que puga estaré per a complir en la nostra tradició. Rosa Fontana, bunyolera de la falla.

Recepta tradicional dels bunyols de carabassa. Ingredients: Elaboració:

1k de farina. 1k de carabassa bullida (amb pell i després pelar-la) 60gr de rent. 2 ous. 2 pessics de sucre. Oli de gira-sol.

En un recipient ample es fiquen tots els ingredients. La pastilla de rent es desfà amb un got d’aigua o de caldo de carabassa que estiga tibi. La carabassa ha d’estar calenteta però sense cremar. Es mesclen tots els ingredients amb energia fins que la massa estiga homogènia. Es deixa reposar la mescla fins que doble el volum. Es calfa l’oli en una paella ampla i fonda. Quan la massa està a punt s’agafa a pessics i amb els dits es fa un forat a la part d’enmig. Es fregeix pels dos costats.

La paella valenciana.

Arrimant-se un llaurador al costat d’una paella volgué ficar tot l’amor de València dins d’ella. I cavil·là la manera de fer un guiso tan bo que tota l’horta sencera es traguera els mocadors quan el guiso coneguera.

Primer pensà ficar oli i trossejà dos conills i, en companyia d’un pollastre, d’allò feu un sofregit.

I quan va bullir tal qual li donà el toc final, eixes perletes que són nostre arròs de la Marjal.

Després ficà tomateta per donar-li un bon sabor, carxofa i bajoqueta i de l’horta garrofó.

I es coïa poc a poc, templant-se, com ha de ser, repartint molt bé el foc i amb llenya de taronger.

I amb l’aigua de València fins un dit de la voreta en la paella ficà.

I mentre l’arròs bullia, en un color tan daurat, pareixia que li dia: Vaig a ser el primer plat!

Després li ficà la sal i una branqueta de safrà.

Perquè has ficat dins de mi d’esta terreta l’essència, jo pregonaré com un clarí el que es cria a València!

I en mi estarà l’alegria! I en mi estarà el bon humor! I tantes coses li deia que enamorà al llaurador.

Eres un pomellet d’or, eres el que el cos demana, eres l’essència i la flor de la terra valenciana.

I tindré el millor sabor perquè tot amb mi, a gust menge, en bodes, en comunions i, sobretot, en diumenges.

I quan la va traure daurada tremolant-se d’alegria, amb tot el lleu exclamà: Eres ma València viva!

I com a València es fan tan bones, què dic bones? Superiors! L’enhorabona per les dones i pels bons guisadors!

I amb mi se celebraran les festes més assenyalades, i es tiraran coets i es cantaran albades.

Veig en tu al Micalet, i a les Torres de Serrans, veig a la dona, als xiquets, veig a tots els valencians!

Vicente Ribelles Salvador

EL PAÍS DE L’ESMORZAR Gastronomia popular sostenible

–Ie, hui on s’esmorza?

Perquè el fet d’esmorzar no implica únicament satisfer d’arrapa i fuig les més bàsiques necessitats nutritives, sinó també tractar de sadollar els esperits i les ganes de raonar i de retrobar-se.

Perquè qualsevol esmorzar és, a més d’una aturada quotidiana, obligada i respectada, un “dinar de treball” on cadascú evidencia el seu vertader tarannà. El cambrer et fita i et pregunta: “l’entrepà, mig o sencer?”; i tu retruques amb una resposta que brolla de l’arreleta de l’ànima, “posa-me’l sencer i així ja no cal que dine (una mentida com un camPerquè encara que preguntar no és ofendre, panar socialment compresa i acceptada)”. sovint i en alguns contextos socials el dubte Un àpat de caire litúrgic que s’inicia amb ofèn, i és per això que els bons amics no l’àvida degustació de platerets plens a carapregunten si s’esmorza, sinó on. mull de tramussos, olives i cacau de collaret, Dissabte, diumenge o dia de festa. Primer whatsapp del dia; una bona nova que entrelluques mentre et vas desemperesint a poc a poc. Una crida ancestral, una convocatòria indefugible, una declaració d’intencions en tota regla, metres quadrats de companyonia i ganes de gresca en cada caràcter.

que continua amb una amanida amb ceba,

tomaca, encisam i pimentó amb salmorra, i que s’acompanya de cervesa ben fresca i vi amb llimonà per tal d’arremullar-se el pap. Per l’entrepà, no cal calfar-se el cap, que n’hi ha tants com dies de la setmana: brascada, xivito, Almussafes, blanc i negre, sobrassada amb formatge... i ben segur que algun més amb el nom del local on et trobes.

Als afores del poble hi ha un taller mecànic en el qual alguns matins quan passe hi llueix ben ufanós un cartell: “Estem esmorzant, tornem quan acabem”. Doncs això, que qui tinga pressa, que sampe a córrer!

Vicent Climent Blasco

I durant la sobretaula, perquè ja ho adverteix la dita, ovella que bela perd el bocí, el rellotge s’atura i els comensals fan petar la xarrada; però ningú no opina, tothom pontifica; perquè ningú no té tema fluix, ni se’n resisteix a ficar cullerada: actualitat esportiva, política local, preu de la taronja... Perquè sens dubte, l’esmorzar és una de tradició popular que ha esdevingut la clau de volta que vertebra el nostre país. De fet, no hi ha cap festa que no incorpore els esmorzars com a una activitat irrenunciable del seu atapeït programa d’actes.

imne

L’Himne Regional l’any 1909 es va celebrar l’Exposició Regional Valenciana. Aquesta Exposició va ser secundada pel seu president Tomás Trénor i Palaviciono i per l’Ateneu Mercantil de València.

Degut a aquest esdeveniment, Trénor va encarregar la creació d’un himne a José Serrano Simeón, qui s’encarregaria de la música, mentre que la lletra havia de ser realitzada per Teodoro Llorente Olivares. Però, a causa de la tardança de Llorente en crear la lletra, degut a discrepàncies ideològiques pel seu contingut, José Serrano va començar a escriure-la, seguint els models del poeta Maximiliano Thous.

L’himne resultant va rebre una important acceptació a l’Exposició però va rebre crítiques per part de la classe política pel vers de “Per ofrenar noves glòries a Espanya” amb que comença l’himne. Poc temps després, els alcaldes dels ajuntaments de Castelló de la Plana, València i Alacant decidiren que aquell himne es convertira en l’himne del Regne de València, sent aprovat a maig de 1925.

Virolai, Himne a la Mare de Déu de la Salut Estrela del matí, mística font, altíssima palmera, Mare que Algemesí fa set segles trobara en la morera. Pou refrescant, de gràcies mai eixut, que rega nostra fe totes les dies, sigau salut de nostres malalties, Mare de Déu de la Salut.

Mare de Déu, Mare de Déu, vos criden nit i dia a mitja veu els fills d’Algemesí. Mare de Déu, Mare de Déu, que set-cents anys en este poble esteu, quedeu-vos per sempre ací, no mos deixeu, font de salut, estrela del matí.

Partitura i text del Virolai a Nostra Senyora de la Salut, himne composat per Martí Domínguez Barberà i Agustí Alaman i Rodrigo. 64

Agustí Alaman, al 1975, va explicar el procés de creació de l’Himne a la Mare de Déu de la Salut, en 1947, any del VII Centenari de la trobada de la imatge de la patrona d’Algemesí. Aquest Virolai és un himne bastant diferent als típics himnes patronals, ja que està basat en melodies populars que li donen un caràcter especial. Martí Domínguez va escriure la lletra de l’himne primer, amb referències a la història de la imatge, a les lletanies lauretanes (estrela del matí, salut dels malalts) i a la trobada de la Verge al 1247. Agustí Alamán combinà en la música del himne les de la Muixeranga i d’una antiga caçó infantil tradicional d’Algemesí, “M’alcí de matinet”, creant una melodia de tipus gregorià – popular. Per ser la lletra tan evocadora i emotiva i la música tan popular i familiar, nascuda de l’entranya del poble, l’Estrela del matí sorgeix del cor de tots els fills d’Algemesí com una constant ofrena a la seua Mare de Déu. Fragment de la cançó popular M’alcí de matinet.

Fragment de la melodia de la Muixeranga.

Combinació de les dues melodies en el Virolai a la Mare de Déu de la Salut.

ndumentària

De la indumentària i altres teles Indumentària 1 . f. INDUM. Peça o conjunt de peces de vestir. 2. f. INDUM. Conjunt de coneixements relatius a la història del vestit.

Heus ací la definició que ens dona el diccionari del substantiu que encapçala l’article. Llegia en una ocasió, sobre el món de la indumentària, la seua importància i de com marca la personalitat d’una persona. Allò em feia pensar en la indumentària dels homes primitius, tal com ens la representen les pintures prehistòriques i que, supose, evolucionaria al mateix temps que l’home. Aquelles reflexions m’incitaren a escriure aquest article, no gens pretensiós, atés que ho faig des d’un punt de vista desproveït de

ciència i amb un puntet de sorna, per allò de retrobar-nos amb el somriure, tan necessari en aquest temps. Quan una cosa existeix des de fa molt de temps, diem que és una cosa antiga i, si ens referim a alguna època passada, parlarem d’un temps antic. Encara que semble estrany, ningú no ho va discutir, atés que l’evidència fa acte de presència, tot i que de vegades, l’evidència, esdevé en una convidada de pedra, doncs a l’home només li fa falta un “mec” per conjugar el verb discutir en tots els seus temps i amb grau superlatiu. Una altra cosa distinta és si ens empenyem en posar-li data a eixa cosa o època, que no ens cap dubte de la seua antigor però, segons a qui li s’encomane i els mètodes que utilitze, es considerarà més o menys antiga i s’afanyaran a endossar-li o llevar-li un bon grapat de milers d’anys, sempre mirant els seus interessos (dels investigadors, és clar) i, si volem, ja tenim la cosa ben “adobadeta” per fer-li un vestit a mida a base d’improperis i lloances vàries per part dels contendents.

Ací no anem a entrar en les valoracions científiques que, per molt de valor que tinguen, no van a assolir que, a la cosa en qüestió, li entre una depressió de cavall i a nosaltres ens canvie la vida. Per tant, i per demostrar la nostra altura de mires i la voluntat de no crear cap conflicte, en allò que concerneix el tema que ens ocupa, anem a parlar de molt antic, milió d’anys dalt, milió d’anys baix, segons la font d’informació a la qual ens encomanem i així, que ningú es cabrege. Doncs bé, de molt antic, l’ésser humà s’ha vist amb la necessitat de vestir les seues, diguem-ne “vergonyes”, segons els puritans, o “intimitats”, tal com diem els altres. Cal respectar els diferents punts de vista. Ja posats en el tema, conten a l’Antic Testament, que ja és contar, que l’Adam i la seua respectiva, a l’adonar-se’n de la seua nuesa, es taparen la “cosa” amb pàmpols de figuera. Curiós, veritat? No està documentat en cap lloc però, en cas de ser cert, caldria esbrinar si d’ací ve el nom que ací li donem als sexes, doncs, com ja saben, tenen a veure amb el fruit de l’esmentat arbre i l’au que el picoteja quan està madur però, anem a deixar-ho per 68

als investigadors, que aquesta és la seua tasca, no vagen a dir-nos que estem clavant els nassos on res ens importa. El cert i segur és que, els humans, vam recórrer primer a les pells dels animals i després als teixits, per vestir el nostre cos, protegint-nos de les inclemències del temps i, si més no, per diferenciar clans i categories, que ja en aquells temps, mira per on, ja existien; si algú pensava que l’ostentació i la presumpció és un invent recent està equivocat, la vanitat és connatural a l’ésser humà, què li anem a fer? Com deia algú que devia ser molt savi: no hi ha res nou sota la capa del cel. En açò ens diferenciem dels animals o, millor dit, ells es diferencien de nosaltres; a ells no els fa falta vestir-se, la natura els ha proveït de la pell adequada per protegir-se i adornar-se. Que sàvia és la naturalesa i que intel·ligent, no ho dic pel fet de vestir als animals, que també, ho dic pel que no ha fet, és a dir, per no vestir l’home. Sí, cal admetre les coses tal com són, quan al principi de la creació la natura ens va donar el primer colp d’ull, degué pensar que, si al llarg del temps algú anava a perjudicar-la, no seria altre més que l’home, pensat i fet:

-que es fota- degué pensar -que es toque el nas i que es procure ell el vestit- i ens deixà totalment nus i desprotegits dels elements de la natura i del dotoreig del veïnat, que per aquella època començava a prendre vol. Bé, tornem al tema que ens ocupa, allò dels vestits i indumentàries que estan al nostre abast, però ho farem de forma lleugera i sense pretensions de cap mena, doncs no posseïsc cap qualitat per parlarne, més aviat caldria dir que és una reflexió que faig quan veig els vestits i, també i sobretot, la forma de vestir-los. Al contrari que a l’antiguitat, hui l’home no té cap problema per proveir-se de vestits, al mercat els trobem de tota mena: vestits per treballar, per mudar-se, vestits de gala, per nadons, de comunió, de bany, de torero... Tenim un vestit per a cada ocasió. Si parlem de vestits de moda, és per tornar-se bojos, hi ha moda per a elles i també per a ells, més caldria, també hi és la moda ambigua, que no saps per a qui és, perquè creus que ningú amb dos dits de cervell es va a vestir amb això. En el món de les modes hi vegem coses curioses, algunes més que per a vestir,

semblen estar fetes per desvestir: molt sovint vegem a la tele, desfilant per passarel·les de moda, uns vestits tan “vaporosos”, que no saps si les models que desfilen els porten posats o, amb les presses, se’ls han deixat al vestidor; clar que sempre hi trobem alguns que se n’alegren de la bona vista, què anem a fer-li, ací ho aprofitem tot; bé seguim, també estan els vestits tradicionals, no hi ha cap país, comarca o poble que es pree, que no tinga el seu vestit tradicional, el qual sol utilitzar a les seues festes més importants, és a dir, estem parlant del vestit de festa i açò, amics meus, són paraules majors. Quantes discussions acalorades motiva, entre les diferents regions d’un país, parlar sobre les qualitats dels seus vestits. Ací a València estem prou abastits de vestits tradicionals, els quals emprem per a vestirnos en les nostres festes, per exemple en la Festa Fallera i ara entrem de ple en el tema que ens ocupa, ja que precisament de les falles i més concretament dels vestits que utilitzem els fallers i falleres, tracta la “dissertació”. Les dones tenen un ventall ample d’opcions per escollir-ne, tradicionalment venen 69

utilitzant el vestit de valenciana, amb totes les varietats i característiques, segons la seua procedència, aquest vestit ha sofrit diverses metamorfosi tant a la seua caiguda de la falda com en la riquesa del vestit i els seus complements: manteletes, davantals, adreços, etc.. És una opinió molt personal però, per a mi, és el vestit que més realça la bellesa de la dona i és molt evident que la fallera gaudeix vestint la gran varietat de vestits que té al seu abast, com els anomenats d’època que, segons veus autoritzades, els vestien les dones dels segles precedents, o el vestit d’hortolana, que dit d’aquesta manera sona rar, si més no desconegut, per aquestes llars és més conegut com el vestit de” huertana”, sembla que amb el castellanisme queda més fi, distingit i elegant, que li anem a fer? És una de tantes coses que tenen les falles. Els homes també tenen on triar. Abans vestien prou uniformats, ja que “l’apanderoliment” del vestit del faller, els igualava a tots amb molt poquetes diferències, només el color dels faixins, servits per a indicar els càrrecs i poquetes coses més. Hui la cosa ha canviat, aquell vestit negre, trist, privat de color, que res té a veure amb els vestits tradicionals (i 70

que tant dolor de muscle provocava per la penjada de medalles i insígnies) ha donat pas als vestits que, realment, sí que tenen a veure amb la cultura del nostre país, és cert que han creat certa anarquia a l’hora de vestir-los, però també és ben cert que el fet ha contribuït a donar-li més colorit a la festa. El simple fet de vestir el vestit de festa, faller en aquest cas, sol provocar alguns canvis a l’individu que el vist, a alguns els crea una sèrie de propietats ben curioses i dignes de ressaltar: una d’elles és la propietat del midó, que com vostés saben és un polisacàrid que s’utilitza per tesar els teixits, solem comprovar-ho a les desfilades, per exemple en l’acte de l’ofrena (encara hi ha que l’anomena “ofrenda”, que bé!). Per davant nosaltres, desfilen alguns fallers o falleres, tesos, erectes, amb una falta de flexibilitat preocupant, la rigidesa que acompanya els moviments del coll quan el giren o et miren, provoquen a la seua manera de mirar una sensació tan rara, que no saps si és produïda per la supèrbia o per l’estrenyiment que els fa sofrir de mala manera. Una altra propietat que dona el vestit és la de l’eufòria, és vestir-lo i, de sobte, et sents el més faller, el més sabut,

la teua falla és la millor encara que enguany els premis han estat un escàndol i així ho proclames als quatre vents, fent el màxim soroll possible, sense adonar-te’n que no n’eres l’únic que opina i valora. Aquesta propietat es complementa amb l’anterior, encara que ací les causes de la rigidesa del coll i la forma de mirar que produeix, són fàcils d’endevinar (per donar una pista, té alguna cosa a veure amb la llet passada de data). Una altra propietat que dona vestir el vestit, és la que realment deu donar i que afortunadament, l’assimilen la immensa majoria de falleres i fallers, és l’alegria de saber-se dins la festa i estar preparat per a gaudir-la i compartir-la amb la gent. Com apuntàvem al principi, l’usatge dels vestits és diferenciar i adornar els actes festius. De sempre, el vestit ha estat un exponent de la categoria social de qui el vestia, hui aquest concepte ha canviat, cal dir que, en alguns casos, sembla ser la projecció a l’exterior d’allò que creu ser qui el vist i el lloc que voldria ocupar a la societat, en altres sembla tot el contrari, gent que ocupa posicions altes, dins la societat, busca igualar-se amb la majoria de la gent, gaudir de la festa i passar desapercebuts. L’ostentació és un

acte natural en les persones i totalment lícit, el que diferencia a uns d’altres és l’estil i el bon gust a l’hora d’exercir-la, així (i sobretot) com les possibilitats econòmiques. És prou freqüent contemplar pels carrers, en dies de falles, vestits que valen autèntiques fortunes. Hi ha persones apassionades pels vestits fallers i no reparen en fer l’esforç necessari per a aconseguir el vestit o vestits dels seus somnis, altres no tenen cap inconvenient en les despeses per aconseguir-los i no ser menys que els altres, després ve el que tots coneguem, a l’hora de pagar... en fi, eixa és una altra història, deixen-ho estar. Estem en falles, nostra festa gran, la que ens fa viure tantes sensacions, la que ens fa sentir més poble si cal. Isquem al carrer i, molt desvanits, tot vestint nostra vanitat, gaudim-la junt la nostra gent que, al cap i a la fi, és el tresor més valuós que posseïm. Pep Mondria

La indumentària és honor que pot costar... un horror! En la festa, actualment, u dels conflictes que roda és el que tracta la moda de la roba de la gent. És un assumpte prou coent que a les dones entabana ja que hi ha gent que s’engalana volent “fardar” de teixit i es passa en el vestit anant de “lagarterana”.

Entre Espolí o Casulla i Carpio, Reina o València, la moda de l’exigència vol milacres de l’agulla. Qui té diners, s’arremulla buscant la gran exclusiva i engrossa la comitiva que als telers demana ajuda pagant per una caiguda Ttenta mil euros... i el IVA!

Qui no pot, com és palamari, que no vol quedar-se arrere, busca el model que llibere la tenda de l’antiquari. Vestir com un relicari és com eixir del baül: Com se passe un poc el tul o s’esmere un tant el fil, qui vesteix en eixe estil acaba ensenyant el cul!

En els homes passa igual, qui vol eixir del ritual pot anar de figurí, vestint-se de torrentí, portant manta i cascavells o ficant-se uns saragüells en el més rar jupetí. Total, en falles, la gent s’ha fet imaginativa i ha tret la inventiva vestint-se en un pla valent. Qui ho fa diu que és conseqüent en la nostra varietat, mes la pura realitat és que ho fa per presumpció i per dir: Ací estic jo! xafant al qui té al costat. Donís Martin Albizúa. 73

urat de falles

LA RESPONSABILITAT DE SER JURAT LA MEUA FORMACIÓ COM A JURAT DE FALLES DE FALLES

Una de les responsabilitats més grans que sempre he afrontat és la de ser Jurat de Falles. És una llavor molt difícil en la que estan en joc, entre altres coses : - Els diners d’una comissió que s’esforça per tindre un monument faller digne. - L’orgull d’una comissió al tindre un premi que mereix, i no un que no mereix. - El Prestigi del Jurat . - La millor manera de quedar bé és passar desapercebut. Esta tasca jo sempre l’he intentat portar amb molta serietat, tenint clar que açò no és un joc, sinó tot el contrari, i que, a pesar de ser una llavor altruista, comporta MOLTA RESPONSABILITAT.

La meua formación com a jurat de falles està molt relacionada amb la meua formació artistica, ja que considere que el món de l‘art té molt a vore en el món faller. Entre les meues condicions artistiques es troben principalment les de ser : LLICENCIAT EN BELLES ARTS per la Facultat de Belles Arts de San Carles de València . PROFESSOR AGREGAT DE DIBUIX per Oposició en Institut. HAVER GUANYAT alguns premis en Concursos de Pintura . HAVER TREBALLAT per a artistes fallers en la Ciutat Fallera. HAVER REALITZAT diversos cursos de preparació de jurat de falles.

A més a més, he fet cursos de modelat, pintura i colorit, composició, estructures. He visitat tallers de grans artistes per vore la seua manera de treballar, entre ells els de: Miguel Santaeulalia, Pere Baena, Julio Monterrubio, Jose Lafarga, Toni Pérez, Víctor Hugo Giner, Ernesto Cimas, Manolo Rubio, Juanjo Tarrasó, Alex Oliver, Fernando Llopis FERNI, Juanjo Salom, Germans Navarro, Guti, Juan Copoví, Enrique Oliver, Juane Cortell, Paco Roca i algú més que em puc deixar. Amb esta formació crec que estic algo capacitat per a poder afrontar esta difícil, i de vegades incerta, tasca de jutjar una falla. POBLACIONS ON HE ASISTIT DE JURAT Alzira, Cullera dos vegades, Paterna dos vegades, Torrent, Picasent dos vegades, Carcaixent, Aldaia, Albal, Alfafar, Sagunt tres vegades, La Pobla de Vallbona, Castelló de la Ribera dos vegades, Alcàsser, Silla, Masamagrell tres vegades, Montcada, LLíria, Puçol i alguna més que no recorde. 76

ELS MEUS PRIMERS FORMADORS

El meu primer formador com a jurat de falles fou el gran Miguel Santaeulalia Núñez, pare dels quatre fills Santaeulalia, que ara estan fent falles de Secció Especial en el Cap i casal, i són: Miguel, Josete, Alejandro i Pedro, i qui a gener de 2003 van traure un llibre anomenat: “Santaeulalia, una saga de artistas falleros entre dos siglos” de Joan CastellóHernan Mir - Manuel Sanchis (autor), ALBATROS (redactor).

Junt a Miguel Santaeulalia també estava Martinez Mollà i el gran Pepet.

INICIS DELS PRIMERS CURSETS

Anàvem cada dilluns en la furgoneta de Felici (repartidor de begudes ) i després de sopar en un bar dels voltants a la Ciutat de l’Artiste Faller, entràvem a rebre les classes i recomanacions dels, anomenats anteriorment, Formadors de Jurats de Falles . Després d’assistir alguns anys als cursets que organitzava Junta Central en diverses poblacions, i que et donava i el vist i plau per a poder assistir com a Jurat de Falles, on Junta central t’enviara, se suposava que estaves, almenys, un poc qualificat per a poder afrontar esta tasca tan complicada i dur-la a terme amb una certa garantia i dignitat.

Acudíem amb molta il·lusió a la Ciutat de l’Artiste Faller a Burjassot, tots els dilluns durant uns tres messos. Entre els més inquiets d’algunes falles que ens apuntàrem estàvem tres de Víctor Pradera, dos del Crist de l’Agonia, un de Cabanilles i jo d’Ideal Terrassa, tots intrigats i atrets per descobrir com valorar un monument faller.

Amb tot açò que valorem d’un monument faller?

Corria l’any 1980, era President de la Junta Local Enrique Lloret Boscà i la Fallera Major del poble Maria José Asensi Pérez, i un servidor estava en Junta Local, a l’igual que Enrique Colomer i Ricardo Grau, entre altres membres de totes les 8 comissions existents aleshores a Algemesí.

VALORAR UNA FALLA

Una de les coses més importants en una valoració de falla és el primer IMPACTE VISUAL, és a dir, una visió ràpida en la que veus, en un colp de vista, com està eixa falla, en la que ràpidament veus tota la globalitat 77

del monument i en la que penses, dins de tu, coses com : - Esta falla és molt gran, té un volum molt bo, té un colorit bo, està mal lijada, té defectes d’acabats, la composició és atrevida, té molt de risc... - La seua COMPOSICIÓ, de la qual veig que molts dels jurats en els que he coincidit no tenen massa idea de la composició d’una falla, ja que la composició pot estar formada des d’una simple línia vertical, en forma triangular, circular, quadrada o poligonal. Com deia Raphael Mengs: “Composar és organitzar amb sentit d’unitat i ordre els diferents factors d’un conjunt per a aconseguir d’aquest el major efecte d’atracció, bellesa i emoció”. - Un altre aspecte a tindre en compte a l’hora de valorar un monument és el COLOR, element fonamental i indispensable en una bona falla, i pense que tot aquell que vulga anar de jurat deuria de tindre uns coneixi-

ments mínims de color, saber com aconseguim una armonía de colors verds, o com s’obté en pintura una gamma cromática de colors freds, o el que són els colors complementaris. Com diria Paul Cezane : “ Quan el color té la seua major riquesa, la forma té la seua plenitud”. -EL MODELAT. Altre element primordial en el monument faller és el modelat, modelat que no hem de confondre en monumentalitat. Una falla pot ser molt voluminosa però estar mal modelada; jo, almenys, ho entenc així. S’entén per modelat “ la capacitat de construir volumètricament amb perfecció les tres dimensions de les parts d’una falla o figura, mostrant els detalls de la seua textura i volum”. Ara en les noves tecnologies i amb el suro ja s’està modelant en 3D, a partir d’una maqueta o dibuix, i amb les impressores 3D ES FAN AUTÈNTIQUES MERAVELLES de volum, en el que es pot variar el tamany, les

formes i els volums de les figures, i que per un sistema de plans seriats els artistes fallers sols han de juntar les peces de la figura, lijar, empaperar i masillar i ja tenen el volum d’una figura completa. En la meua experiència com a jurat m’he trobat falles extraordinàriament modelades i altres no tant ben modelades. Recorde una expèriencia que ens passà a Sagunt, quan una falla de les que visitàrem per a valorar era un tauler plà completament, molt ben pintat tipus còmic i amb el que jo vaig puntuar en volum un 0 perqu de volum no hi tenia res.

EL RISC és un altre element a tindre en

compte en un monument, ja que hi ha artistes que aposten per esta arriscada forma de compondre els monuments, arriscant al màxim i desafiant la gravetat per a guanyar puntuació, i que, de vegades, a alguns artistes fallers els ha donat més d’un disgust parant el monument damunt del sostre. En qant al risc compositiu hem de valorar tres nivells. a) Nivell 0, gens risc (Falles pràcticament verticals ) . b) Nivell 5, on hi ha una o diverses peces de risc . c) Nivell 10, on la falla té molts punts de perill i grans volums que se sustenten en un punt, on el sacabuig té molta tensió i suporta molt de pes. Em consta que en alguns monuments juguen amb el ferro com a element equilibrador d’un monument tensionador i el col·loquen dins ocult per a que no es veja. 79

Un element que empijora i complica més el risc de caiguda o rotura de peces en el monument, o inclós la caiguda sancera de la falla, és el temps o els fenòmens adversos a la climatologia, com són el vent i la pluja. De vegades hem hagut de valorar alguna falla que part d’ella estava en terra, mig desfeta per estos fenòmens, i a la qual li hem donat una nota més baixa per estes circunstàncies. Però quan anem de jurat de falles estan com estan i hem de valorar el que veiem, lamentablement de vegades la gent no ho entén, però és així.

La Falla Calvo Acacio va caure per l’elelevat pes del remat central a les falles de 2021.

L’Antiga de Campanar va patir danys per les pluges a setembre de 2021.

ACABATS DEL MONUMENT

En quant als acabats dels monuments diré que són un punt molt important en la valoració de falles, ja que pense que és en este apartat on l’artiste faller mostra el seu millor resultat; és, com dirien els caçadors, l’últm cartutx, és a dir, on millor demostra que és un gran artiste i detalliste de les coses ben acabades, on es veu que es cuida amb mim les juntes dels ninots, totes les figures estan al seu lloc, detalla amb gust qualsevol escena, tot ben lijat, pintura exquisita i complements, tot en el seu lloc i ben col·locat, formant un escenari de maestria al voltant del

monument. Per al jurat és on es consolida la nota de les altres puntuacions que acabes de ficar i on et reafirmes de les notes de conjunt i que et fan ficar la nota final que li fiques a la falla, és com si diguerem la nota final de la falla. L’experiència personal ens diu que falles molt grans i impactants han perdut puntuació pels acabats i falles més modestes de volum, tamay i impacte han pujat la seua puntuació pels acabats.

Jo, en certes ocasions, m’he fet i he utilitzat dse vegades un full, on puc puntuar allò que considere més important en un monument i que adjunte per si és d’interés d’algun lector o lectora.

Falla Convento Jerusalén Matemàtico Marzàl de Pere Baena -Falla d’acabats exquisits

Nom de la Falla ______________________________________________

VALORACIÓ de FALLA

COM ÉS UNA JORNADA DE JURAT La jornada d’un dia en el que vaig a ser Jurat de Falles sol començar de bon matí, cap a les 8 hores. En primer lloc ens reunim els qui anem de jurat en un lloc ja concertat. Com anem de normal a poblacions llunyanes eixim a les 8,30 hores aproximadament. Una vegada ja en la població, busquem un contacte a l’Ajuntament, on ens espera un membre de Junta Local, i allí ens trobem amb jurats d’altres poblacions properes a la nostra i on es respira molt d’optimisme. Una vegada fetes les pre-

PRIMER IMPACTE VISUAL ___________________ FORMA DE LA COMPOSICIÓ__________________

DIBUIX COMPOSICIÓ - PUNTS DE RISC ASPECTES TÈCNICS 1.- COMPOSICIÓ NOTA______________________ 2.- MODELAT NOTA ______ DETALLS DE MODELAT________________________ NIVELL DE VOLUM_____ MOLT VOLUMINOSA______POC VOLUM_________________ BEN MODELADA_______REGULAR EL VOLUM ______MAL VOLUM________________ MODELAT GENERAL_______MODERN ________CLÀSSIC________________________ 3.- PINTURA NOTA______ DETALLS DE PINTURA____________________________ PRIMER IMPACTE DE COLOR______COLORS FREDS ____COLORS CÀLIDS _________ PASTÍS_____FORTS _____VIROLATS____ARMONICS_____CONTRASTATS________ EN GENERAL LA FALLA ESTÀ BEN PINTADA SI MALAMENT o MOLT MAL

REGULAR

4.- RISC NOTA______ NIVELL DE RISC _____PUNTS NOTABLES DE TENSIÓ_____SACABUIG____ JUNTES_____ 5.- ACABATS FALLA NOTA ____ DETALLS _________

EN VOLUM______COLOR

MOLT BONS______ BONS______ BONS _______REGULARS_______MAL________ CUIDAT DE DETALLS MOLT BONS ____ BONS_____REGULARS ____ MAL_______ ALS VOLTANTS DE LA FALLA CUIDADTS ORNAMENTALS AL VOLTANT DE LA FALLA CESPED NO

PEDRES

SI ___ NO___

ESCORCES DE PALMERA

PUNTUACIÓ TOTAL DE LA FALLA ______

sentacions, i conegut el contacte que ens acompanyarà a la visita dels monuments, comencem a valorar falla per falla, segons l’ordre que ens han estipulat i que quasi sempre el trien ells per raons de conèixer millor el recorregut en cotxe, encara que en algunes poblacions eixe ordre el sortegen. Allà a les 10 del matí, aproximadament, i portant valorades 2 o 3 falles, fem una parada i quedem per esmorzar en un lloc al qual ens traslladen i que estipula Junta Local, allí ens tornem a juntar amb altres membres de jurats. A les 11h aproximadament reprenem la tasca d’aca-

bar el recorregut i valorar totes les falles restants. Cap a les 13’30 hores, més o menys, i una vegada conclosa la nostra volta, ens reunim sols els membres del jurat en un despatx del consistori per a ficar en comú les valoracions d’alló que hem vist i les puntuacions de cadascú, i que moltes vegades coincideixen amb les puntuacions d’altres membres. Ordenem les puntuacions i posem la puntuació a cada falla, cosa que, de vegades, repetim per evitar equivocacions. Quan tenim algun empat, es debaten i repassen punt per punt i, amb l’ajuda d’alguna foto, totes les observacions per a trobar el desempat (en més d’una ocasió hem repetit l’anar a dues falles per aclarir els dubtes i triar la posició exacta dels premis segons el nostre criteri ). Al voltant de les 14,30 hores aproximadament acabem la jornada de Jurat acomiadant-mos de les autoritats i membres de Junta Local i altres jurats. En quasi totes les poblacions que hem anat tenen per costum

convidar-nos a dinar, però solem dir que no, ja que en les nostres comissions coincideix amb la plantà i tenim faena en ella o en altre menester de la nostra falla. Després, en el viatge de tornar a casa, sempre reflexione una bona estona, pensant i reafirmant-me en que el que he valorat haja estat ben vist i ben puntuat, cosa que intente des de ja fa molts anys, reafirmant-me en que el que he puntuat és el millor, perquè pense que açò és una gran responsabilitat i s’ha d’anar de jurat convençut de que es va a puntuar correctament, pensant molt seriosament que el que he fet és el millor que sé.

Antoni Roig Aliaga.

Any 2019 Jurat de Falles a LLíria

it faller

Kit faller falla Plaça del Cid brusa [bɾúza] 1. f. INDUM. Peça de vestir femenina de tela fina, que cobreix la part superior del tronc, similar a una camisa, amb mànegues o sense, i generalment botonada per davant. Una brusa de seda. Una brusa camisera. 2. f. HIST./INDUM. Peça de vestir exterior masculina, en forma de camisa ampla i baldera, de llargària variable i amb mànegues, que utilitzaven generalment els treballadors. 3. f. FALLER. Vestimenta de treball per a anar a la falla. Peça de vestir exterior ratllada de colors granat i blanc que els fallers i falleres de la falla Plaça del Cid utilitzen per anar de despertà, al casal o altres esdeveniments i actes on participa la comissió. Serveix per evitar les cremades de coets o els esguits de caldo o xocolata. Torcamans per netejar-se les mans del sucre dels bunyols.

jupetí [ʤupetí] 1. m. INDUM. Peça de vestir sense mànegues que cobreix el pit i l’esquena, i que se sol portar davall de l’americana, el jaqué o la levita. 2. jupetí antibales m. Peça de vestir de plàstic o de metall destinada a protegir el tronc dels impactes dels projectils de pistola o de fusell. 3. jupetí salvavides m. Salvavides en forma de jupetí. 4. m. FALLER. Abric faller. Peça de vestir sense mànegues de color blau marí amb escut brodat al pit que utilitzen els fallers i les falleres per protegir-se de la frescoreta. Perfecte per gaudir del caloret de l’hivern, del caloret del foc i la flama, del caloret faller.

polo1 [pólo] 1. m. ESPORT Esport practicat a cavall entre dos equips, de quatre jugadors cadascun, que intenten introduir una pilota en la porteria contrària, impulsant-la amb l’ajuda d’una maça de mànec llarg que es maneja amb una sola mà. 2. m. INDUM. Camisa d’esport de gènere de punt, amb coll camiser i dos o tres botons davant. 3. m. FALLER. Indumentària fallera per als esdeveniments d’estiu. De color granat amb escut brodat al pit. Combinat amb el jupetí, ideal per als fallers i les falleres que no disposen d’indumentària tradicional valenciana per anar a la mascletà.

mocador [mokaðóɾ] 1. m. Peça de tela o de paper, generalment quadrada, que s’utilitza per a mocar-se. 2. m. INDUM. Peça quadrada de tela de lli, seda, llana o fibra, que s’usa en la indumentària per a cobrir el coll, el cap i l’esquena, siga per motius ornamentals, siga com a abric. Mocador de coll, de cap. 3. m. FALLER. Peça de tela de color crema amb escut brodat al centre que utilitzen els fallers i les falleres per cuidar-se la gola de matí després de les nits de disco-mòbil. També s’utilitza com a complement per marcar tendència al llarg dels dies de falles. A la falla Plaça del Cid hi ha diversos models de brodats que han anant incrementant-se en cada aniversari de la comissió. El mocador marca la diferència.

motxilla [moʧíʎa] f. Sac, generalment de tela, de cuiro o de material plàstic, que es porta a l’esquena, penjant per mitjà de corretges que passen per damunt dels muscles, i que serveix per a portar aliments, material escolar i tota classe d’utensilis. f. FALLER. Abocador faller. Sac de tela amb disseny del Xernika, portada del llibret faller de 2018. Els fallers i les falleres de la falla Plaça del Cid l’utilitzen per a guardar coets, claus, metxa, diners... També hi ha qui guarda la brusa, jupetí i mocador amb l’augment de les temperatures provocades pel caloret faller. Alejandro Puigvert.

iteratura infantil

Literatura infantil

Si algú creu que la lectura és un romanç, o una llanda, es quedarà sense excusa només amb fer una ullada a un fum de llibrets de falla que ja fa uns anys, per fortuna, publiquen a tota plana molt bona literatura adreçada a la xicalla, sembrant llavors d’esperança d’on ha de sorgir l’espurna que farà créixer la flama de l’amor per la lectura. Qui havia dit que la festa no s’avenia amb la lletra? Teresa Broseta. Escriptora.

On són els meus joguets? Un dissabte de bon matí, s’aixeca Martí del llit. Obre els ulls de bat a bat i observa ben estranyat que alguna cosa ha canviat, i comença a sospitar. Martí crida desesperat: On són els meus joguets? Martí revisa les cistelles, regira tots els calaixos i buida tots els potets. I inspecciona amb molta cura els prestatges dels armaris i dos o tres baguls. Res de res, cap rastre, cap pista que li mostre on es troben els seus companys de joc. Martí es pregunta disgustat: On són els meus joguets?

Potser els deixà oblidats a l’escoleta, a casa de l’àvia o en un portal del veïnat. Tal vegada encara resten en un banc de la plaça o davall d’un tobogan del parc. Però no, que no pot ser! Que els seus joguets mai no ixen de casa, que tenen por del carrer! Martí consulta apesarat: On són els meus joguets? En tenia més de milanta, en tenia un bon cabàs; alguns d’aniversaris, altres de Nadal. Hi tenia un patinet, dotzenes de ninos i disfresses amb carasses i barrets. I també, ho recorda ben bé, una filera ben llarga de trencaclosques, pilotes i vaixells. Martí protesta indignat: On són els meus joguets? Martí puja dalt d’un tamboret i aguaita per la finestra mentre li ve un pensament: I si els joguets s’han cansat de jugar amb mi?

I si avorrits, han fet les maletes i han enfilat un nou camí? Martí es lamenta malhumorat: On són els meus joguets? Hauran travessat muntanyes i valls, fins arribar a un castell encantat. Un palau amb quatre torres i murs ben grossos envoltat per un fossat, amb una princesa valenta i un príncep enjogassat que cavalquen a lloms d’un drac. Martí exposa afligit: On són els meus joguets? Tal volta acompanyen, de llevant fins a ponent, caravanes de camells i ara descansen en un oasi enmig del desert

entre palmeres i catifes que dansen al compàs del vent. Martí declara molestat: On són els meus joguets? I si han anat ben lluny i ara són al Pol Sud? Que ací fa molta calor, que ací ja no plou mai i els estius duren tot l’any, i potser es troben millor, entre ossos i pingüins, a l’interior d’algun iglú. Martí es queixa apenat: On són els meus joguets? En una illa deserta, enmig de l’oceà, amb platges d’arena fina i un far il·luminat. Allí descansen els vaixells dels pirates que es maregen i no volen navegar. Potser els han ocultats, potser els han amagats, dins del cofre del capità. Martí manifesta enfadat: On són els meus joguets?

De sobte, Martí escolta un gru-gru ben estrany que el deixa bocabadat. Els seus budells es queixen i li adverteixen amb sorolls i tremolors que amb tant de viatge els ha entrat gana i volen omplir el pap. Martí proclama desconsolat: On és el meu esmorzar? Mentre es menja a mos redó un saborós entrepà, continua meditant: En una xemeneia estreta? Ocult dins d’un pou? O a l’interior d’una cova profunda i fosca com la gola d’un llop? Martí afirma amargat: On són els meus joguets?

Martí ja no sap què pensar mentre observa per la finestra un cel ben blau i ras. Potser s’hauran enlairat en un globus de paper o en un coet espacial. O s’hauran submergit entre peixos i dofins en un fantàstic submarí. Martí xiuxiueja resignat: On són els meus joguets? Els pares que han seguit fil per randa les paraules del seu fill, decideixen posar fi a la recerca de Martí. Que el jovenet, en un tres i no res, ha posat el món potes cap amunt. Els pares el criden tot seguit: Martí, vine cap ací!

El pares li expliquen alhora: Martí, els joguets són al terrat, ordenats i ben guardats fins que aprengues a arreplegar-los quan acabes de jugar. Que sempre resten al terra, que sempre els trobem escampats, que hi ha un lloc per a cada cosa i cada cosa té un espai. Encara ressona l’última paraula que li acaben d’abocar quan Martí, de tres en tres, puja els graons, amb grans bots i saltirons. Però quan ja és ben amunt, recorda un petit detall... Martí avisa apressat: Pares, pugeu-me les claus, que el pany està tancat! Martí busca la clau que toca, i roda amb destresa el pany, estira amb força la porta i l’empeny amb un gran salt. Lentament, a poc a poc, l’obertura es fa més gran. Uf, per fi! Els meus joguets eren ací! Vicent Climent Blasco 93

úsica

ENTREVISTA

Chano Silvestre, director de la banda juvenil de la Banda Primitiva de Llíria.

cia, des de la cavalcada del Ninot, cercaviles, despertà, recollida de premis, Ofrena… No imagina unes falles sense música.

“No imagine unes Falles sense música”.

Per a ell un músic no és el que toca un instrument sinó el que amb la música toca el cor de la gent.

Porta la música en les venes, com nascut a Llíria. Chano Silvestre és director de la banda juvenil de la Banda Primitiva de Llíria i, a més, professor de música durant 22 anys al col·legi Santa María de València. Allí, al centre educatiu, va muntar fa 12 anys una banda formada per professors, pares, alumnes i iaios que des de fa quatre anys toca en tots els actes de la falla Verge del Cap de Valèn-

Parla’ns dels teus començaments. Soc de Llíria de tota la vida, que és la ciutat de la música, i des de ben xicotet, amb 5 anys, vaig començar a aprendre música. Tota la meua família té cultura musical. Vaig començar amb el solfeig preparatori en la Banda Primitiva. Vaig tocar la trompeta i com a mestres vaig tindre a Don Gabriel, Vicente Campos i a Leopoldo Vidal en el conservatori de València.

Per a tu, llavors, que et nomenaren director de la banda juvenil de la Banda Primitiva de Llíria seria un orgull. Porte 9 mesos i va ser un orgull i una responsabilitat. Dirigir una banda tan important, com la banda juvenil de la Primitiva, és un luxe. A més, com coneixes a la gent del poble i a les famílies es fa més fàcil. Ací la cultura musical és al carrer. Explica’m un moment inoblidable. Com a músic de la banda juvenil recorde quan participàrem al certamen internacional de bandes juvenils de València dirigits pel gran Paco Alegre. Tocàrem ‘Simfonia Man-

hattan’ que amb 11 o 12 anys era el màxim que podia viure. El certamen es va guanyar i va tindre un nivell altíssim. També recorde un viatge l’any 92 a Los Ángeles i representàrem a Espanya en l’aniversari del descobriment d’Amèrica. La música comporta que conegues món i a moltes persones. Com a director de la banda juvenil recorde el concert de presentació que va ser molt emotiu, envoltat de la gent del poble que t´estima. Què significa per a tu la música? La música en la meua vida ho és tot. Vaig començar a estudiar-la res més tindre ús de raó. Soc mestre de música des de fa 22

anys en el col·legi. Les meues filles les dues toquen, una el piano i l’altra el clarinet. Gràcies a la música he conegut a moltes persones i valore el treball, l’esforç i moltes coses. Com heu viscut la pandèmia? Em va enxampar com a director de la banda del col·legi i ens va trencar bastant la rutina. Amb els joves has d’estar treballant la motivació. Ha sigut una aturada. Féiem vídeos, muntatges… Però no és el mateix que quan et veus cara a cara. Ara tornem amb totes les restriccions. El 18 de juliol si tot va bé ens anirem a Disney on farem una desfilada tocant. És una manera de motivar als xiquets i pares de nou.

En què ajuda l’educació musical als menuts? S’ha escrit molt i hi ha molts estudis. Jo crec que a més d’aprendre un llenguatge universal et forma com a persona. La música et dona autoestima i t’ensenya a esforçar-te. T’ajuda amb la por escènica. Jo soc molt humanista i potser la societat actual és més individualista. Però l’ambient que es respira en una banda de música afavoreix que es cree un grup i una unió que roman al llarg dels anys. Tens amics per a tota la vida.

Com imagines les bandes en uns anys? La música existeix i existirà sempre. Continuarem potenciant les bandes perquè continuen en marxa. La societat de hui dia et dona molts atractius que potser t’allunyen més de la música. Però hem de continuar potenciant el seu estudi així com l’esport, perquè t’ensenya bons valors.

Com imagines unes Falles sense música? No les puc imaginar. La música acompanya en tots els actes als fallers. Seria molt trist imaginar unes Falles sense ella. I més a València amb tot el repertori de pasdobles valencians que tenim, tan bons. Tens algun pasdoble faller favorit?

Estàs unit al món faller? A Llíria les bandes són molt nombroses. Fem particions i anem a les falles per grups. Jo en concret, com he comentat, vaig amb la banda que creàrem al col·legi a la falla Verge del Cap de València. 98

M’encanten els coneguts com ‘Amparito Roca’, ‘Xàbia’, ‘València’ de Padilla… Però nosaltres en la Banda Primitiva tenim un molt especial que mai ens deixem que és ‘El teniente raposo’, mai falta. Tampoc podríem imaginar unes Falles sense ‘*Paquito el Xocolatero’ o ‘El tio Ramón’.

Parla’m de músics valencians als quals admires. Tinc amics músics per tot el món als quals admire. Miguel Civera, al qual anomenem afectuosament ‘Saldua’, és considerat un dels millors ‘requintos’ del món. José Miguel Martínez, Rafael Toledo, Pepe Asensi, Toni Zapata… segur que em deixe algun. I com a músic i compositor li tinc molt d’afecte i respecte a Pepe Alamá que com a mestre no té comparació i té unes obres precioses. I també el meu oncle Vicente Peñarroja és un gran músic i compositor. María Gardó, periodista de LAS PROVINCIAS.

Eres mal ninot! er tots i totes és sabut com de ric és el vocabulari de la nostra llengua valenciana. Aquesta riquesa i varietat la trobem també a l’hora de clavar-nos en algú, cosa que fem a sovint els valencians...

Es tracta de paraules que sols coneguem a la terreta i que són difícils de traduir a altres idiomes, quines d’estes has dit alguna vegada...?

inot

100

Astralejador/a Xafaxarcos

ot Moix/a Pa figu nfígol /fig es a amoll d a / tat a la r a de l’a Desb

Nin Llep a –

Cap de

Moixa

Tocat

suro

A R/

E NC A M RO Fu rta m

Borinot

lo l e p

m o r T

elo ns

Pocatraça

al Apard

-b

/ADA T A Petard L DA far Mal parit/da a R A P d A Moni a e i Sangonera r/a ato nimal de sèqu

cu Es

ILH Bajoca ÒM Sompo/ Bufa EN a t/ada S PUDENT/A

e ra Fart

101

pinió

102

Què opinen els fallers i les falleres de les nostres falleres majors?

“Xiqueta responsable i carinyosa, que sempre està pendent de l’ordre. Compartim la passió per les falles i el ”shopping” i passem grans moments juntes.” Sonia, la seua tia.

“És una xiqueta molt presumida i que Annia és la nostra fallera major infantil, amb li agrada molt maquillar-se.” Antonio, el seu eixos 11 anyets tan ben portats, cursant tio. sisè de primària al col·legi Maristes i fan nú“És una xiqueta que transmet llum mero u dels Tik toks i el «shopping». Hem amb els seus ulls i que il·lumina la falla preguntat a la seua gent quina opinió tenen d›igual forma que la lluna il·lumina el cel.” d´ella i açò és el que ens han dit. Tamara Ruiz, amiga de la família. “Annia és bellesa i tendresa, una xiqueta dolça que dona tot el que té a la resta.” Ana, la seua mare. 103

Marina, la nostra Fallera Major, sabem que és fallera de la Plaça del Cid des de que va nàixer, i d’això ja fa 26 anys, que és infermera de vocació i professió, sempre disposada a ajudar a tot el món i amb eixe temperament que té quan vol defensar allò que sent o pensa. Però què és el que opina la seua gent d’ella?

“Marina és bogeria, atreviment, sap adaptar-se a qualsevol circumstància i ambient i fer amics allà on va.” Alba, la seua germana.

“Té moments en que passa sense fer soroll, que ningú ho note, algo “coitadiña» fruit del caràcter galleg del seu pare. Altres moments és tota foc, soroll, música. Esti“És la més espontània i divertida de ma molt als seus i és treballadora, com ella les meues cosines i peça fonamental en la sola.” Vicent, tio i padrí. meua vida, consentidora amb els meus fills i “Com Ultra i bon amic, diré que Madetallista.” Carla Carbonell, la seua cosina. rina, o Marineta com a mi m’agrada dir-li, “Una persona valedora, familiar, aplega als eventos il·luminant amb eixe constant, valenta i atrevida, estavem segurs somriure que la caracteritza. Revoluciona que Marina s’adaptaria a les circumstàncies a tots els que estem amb una energia fallei lluitaria davant el Covid per a aconseguir ra de les que tots volen a prop; participa, els seu somni.” Inma i Juan, els seus pares. simplifica i s’esforça per fer grans tots els 104

compromisos que es munten a la falla però, sobretot, i el que per a mi, personalment, més m’encisa d’ella, és que estima, cuida i es preocupa per nosaltres, els seus fallerets i amics, per tal de fer-nos gaudir al màxim d’este any etern com a Fallera Major, i això fa i farà que sempre vulga tindre-la ben a prop. T’estimem, Marina.” Alfredo, amic de Marina.

“És una persona especial, plena d’energia i ganes de viure, de les que sempre que es necessita està ahi i dona molt pels altres sense necessitat de rebre res a canvi. És atenta i dóna molts bons consells.” Amina, amiga de Marina.

Llegint aquestes opinions que ens donen familiars i amics al voltant de les nostres falleres majors, podem estar orgullosos i orgu“Marina, per a mi, representa la felici- lloses de tindre dues representants a l’altura tat, sempre amb el seu somriure, entregada i amb unes ganes infinites de viure el seu i leal. És una persona que si entra en la teua any al màxim. vida és molt difícil que se’n vaja del teu cosCarla Carbonell. tat. Des de ben menudes és la meua companya de vida; en la major part dels moments més feliços que he viscut durant aquestos anys ella ha estat present. Gràcies per ser i estar, amiga.” Carla, amiga de Marina. 105

106

PROGRAMA D’ACTES 2022

rograma d’actes

-Diumenge 13 de febrer 14:00h Dinar amb tiquet: paella. -Divendres 25 de febrer 19:30h Presentació del Llibret de la falla.

-Dissabte 5 de març 9:00h Muntatge de la carrossa. 18:00h Eixida des del casal cap a la Cavalcada del Ninot. 21:30h Sopar de sobaquet. 23:30h Gran disco mòbil i barra.

-Dissabte 26 de febrer 10:00h Gran bunyolà. 14:30h Dinar de sobaquet i barra. 17:00h Eixida des del casal cap a la Crida fallera. 21:30h Sopar de sobaquet. 23:30h Disco mòbil i barra.

-Diumenge 6 de març 11:00h Festa infantil temàtica, amb jocs i activitats. 14:00h Dinar infantil. 14:30h Dinar amb tiquet: paella. 15:30h Concurs de truc i parxís. 17:00h Playback infantil i desfilada de models.

-Diumenge 27 de març 13:30h Concurs d’allioli. 14:00h Dinar amb tiquet: Arròs a banda. 15:30h Concurs de truc i parxís.

107

-Dissabte 12 de març 14:00h Dinar. 16:00h Festa temàtica. 21:30h Sopar de sobaquet. 23:30h Disco mòbil i barra. -Diumenge 13 de març 14:00 Dinar amb tiquet. 17:00h Berenar infantil.

108

-Dimecres 16 de març 10:00h Muntatge del monument faller. 21:30h Sopar de sobaquet. 23:00h Decoració del monument faller. -Dijous 17 de març 08:00h Gran despertà. 11:30h Cercavila pel barri. 13:30h Mascletà al parc Salvador Castell. 14:30h Dinar amb tiquet. 17:30h Eixida des del casal cap a l’Entrega de premis. 21:30h Sopar de sobaquet. 23:30h Disco mòbil i barra. -Divendres 18 de març 08:00h Gran despertà. 11:30h Cercavila pel barri. 13:30h Mascletà al parc Salvador Castell. 14:30h Dinar amb tiquet. 17:30h Eixida des del casal cap a l’Ofrena de flors a la Mare de Déu de la Salut. 21:30h Sopar de sobaquet. 23:30h Gran disco mòbil i barra. Nit de disfresses.

-Dissabte 19 de març 08:00h Gran despertà. 11:00h Eixida des del casal cap a la missa de Sant Josep. 12:00h Missa a la Basílica Menor de Sant Jaume. 13:30h Mascletà al parc Salvador Castell. 14:30h Dinar amb tiquet. 18:30h Cercavila pel barri i acomiadament de la xaranga. 21:00h Cremà del monument faller infantil (l’horari pot variar depenent del premi). 22:00h Sopar de sobaquet. 23:00h Entrega de premis dels concursos de truc i parxís. Nit dels Importants. 00:00h Cremà del monument faller gran. (l’horari pot variar depenent del premi). - Dissabte 4 de juny 09:00h Trobada de Penyes Valencianistes. - Diumenge 19 de juny 09:00h VII Trobada de Boixets.

109

üestionari

110

Qüestionari faller

Com de faller o fallera eres? Contesta el següent qüestionari i ho sabràs! 1. Aguantes amb el vestit de faller/a fins a la 9. Vas a la missa el dia de Sant Josep? fi de la presentació? Sempre De vegades Mai Sempre De vegades Mai 2. Apareixes en les fotos del llibret? Sempre De vegades Mai

10. Jugues al truc o al parxís en el casal? Sempre De vegades Mai

3. Vas a les tres despertades? Sempre De vegades

11. Participes en el concurs d’allioli? Sempre De vegades Mai

Mai

4. Balles, al menys, un pasdoble i “Paquito el 12. Llegeixes tots els cartells de la crítica de les dos Chocolatero”? falles? Sempre De vegades Mai Sempre De vegades Mai 5. Te quedes a vore cremar la falla gran? 13. Cantes fort: “Jo soc del Cid, i tu no, i tu no, i tu Sempre De vegades Mai no”? 6. Fas l’Ofrena sense queixar-te del fred ni Sempre De vegades Mai de mal de peus? Sempre De vegades Mai 14. Creus en la germanor fallera? Sempre De vegades Mai 7. Cantes l’himne regional sencer? Sempre De vegades Mai 15. Balles en la cavalcada, encara que no te sàpigues la coreografia? 8. Eixes a repartir bunyols el dia de la “BuSempre De vegades Mai nyolà”? Sempre De vegades Mai 111

16. Tens el kit faller complet? Sempre De vegades

Mai

17. Tires, almenys, dos caixes de coets? Sempre De vegades Mai 18. Et fiques nerviós/a en l’entrega de premis cada vegada que diuen la paraula plaça? Sempre De vegades Mai 19. Busques si el teu nom està ben escrit al llibret? Sempre De vegades Mai 20. El dia 20 de març tens ressaca fallera? Sempre De vegades Mai De 35 a 40 punts. Eres un faller/a autèntic/a, de socarrel, dels de veritat. Estàs orgullós/a de serho i les falles són més que una festa, un sentiment. Fas falla, no et perds cap acte i t’encanta estar al casal, encara que siga xarrant amb els amics. Enhorabona! La falla plaça del Cid està orgullosa de que formes part d’ella!

Puntuació de les respostes: Sempre: 2 punts. De vegades: 1 punt. Mai: 0 punts.

De 20 a 29 punts. Eres un faller/a implicat/da, t’agrada la falla i la festa de les falles però no sempre dones el 100%. Deixa’t vore més pel casal, acudeix a tots els actes i gaudeix al màxim de la nostra festa, eres un/a dels nostres! Ànims! Estàs a punt d’aconseguir ser un faller/a de cap a peus!

112

De 0 a 19 punts: Eres faller/a però encara no coneixes el millor d’esta festa i... no saps el que et perds! A què esperes a descobrir el món de les falles? La falla plaça del Cid t’espera amb els braços oberts!

epresentants

113

FALLERA MAJOR INFANTIL 2022

ANNIA RETAMOSA I GARCIÁ

FALLERA MAJOR 2022

MARINA VARELA I SUCH

àtira

116

Els grecs i romans van cultivar aquest estil literari amb profunditat, i al llarg del temps fins als nostres dies ha arribat. En els anals de la literatura són molts els autors que han fet ús de la sàtira en les seves obres, en les quals han centrat les seves crítiques tant en rics com en pobres, tant en reis com en vassalls, tant en persones com en animals.

La combinació de l’art dels ninot en la plàstica més aqueix vers de satirització aguda a ningú li passa desapercebuda, i per a persones i societat del món real és un crit d’atenció. La sàtira és tan sols una forma de comunicació que censura i ridiculitza els vicis i les passions de les persones, i també de les institucions, amb intencionalitat merament burlesca, lúdica o moralitzadora però que té una intencionalitat clara, a poder ser reparadora.

Ara mateix el dia a dia de la nostra societat dóna per a molt en assumptes de crítica i sàtira; per això mateix aquest estil literari té un lloc prou destacat en còmics, periodisme, programes televisius, literatura en prosa i en vers etc... Però on hi ha una conjunció clara d’art i ironia constructiva amb tints propis del nostre caràcter i idiosincràsia, amb punts clars de la nostra manera de ser, de la nostra cultura valenciana, i també dels nostres defectes i virtuts com a poble, es troba en la nostra festa patrimoni: “LES FALLES”.

Sàtira. a sàtira és a les falles el mateix que la farina ho és al pa. Sense la combinació d’una i les altres, cap sentit tindria aquesta festa que en altres parts del món no n’hi ha.

José Ramón Pous García.

117

D’ESTA EIXIREM MILLOR D’esta eixirem millor! Tot açò passarà de seguida! Oblits que trenquen el cor. Ausades mi vida! D’esta eixirem millor! Conciliació i teletreball. Restriccions en vigor. I tothom va a estall. D’esta eixirem millor! Memòria curta, llapissera llarga, i no tindre la fel amarga. D’esta eixirem millor! Distòpia, ciència-ficció. Fulletó sense guió. Els collons del Montgó! D’esta eixirem millor!

Aniversaris i celebracions. Bodes, batejos i comunions. Tindrà la cosa botons! D’esta eixirem millor! I els trens de rodalia plens de gom a gom. I cal anar amb peus de plom! D’esta eixirem millor! Aules confinades Desconfinat el futbol; qui no es consola és perquè no vol! D’esta eixirem millor! Bars i restaurants plens com un ou. I a començar de bell nou.

D’esta eixirem millor! Tothom es mira el melic. El vaixell se’n va a pic. Un món trencat de color. D’esta eixirem millor! I la penya perd la xaveta. Antivacunes sense mascareta. I la Terra és plana i s’està queta! D’esta eixirem millor! Anem de mal en pitjor. Apuja la llum, abaixa l’empatia. La figa ta tia! D’esta eixirem millor! Tant de bo vegem la llum, deixem enrere la foscor, omplim els carrers i apaguem el Zoom! Vicent Climent Blasco

118

La dama, sense descans, espera algun trobador que li faça un bon romanç. La dama que al balcó il·lusionada espera un nou Romeo que li cante, veu que cap trobador fa la parada; i es que a la pobra no hi ha qui l’aguante. (Com tindre un home prop és l’objectiu, si un dia pilla a algú, no eixirà viu!) Les portes del balcó de bon matí, ben obertes les té de bat a bat, sempre pendent per si creua el camí un trobador que estiga despistat. (Ella espera que algú pique dia i nit, i l’únic que li pica és el mosquit!) D’esperar trobadors ja mai es cansa, i tots els dies penja en el balcó l’escala feta amb corda i esperança per si puja per ella algun gaxó. (Més com la pobra és tan pesada i lletja passa el temps i l’escala ni es meneja!)

Vol ella un trobador que li dedique un romanç que resalte els seus encants, mes no troba a cap que amb això caludique ja que trobador i cego no hi ha tants! (I és que en vore aquell tros de berruga, sempre interpreten tots tocata i fuga!) Però passen els dies i setmanes, passen mesos i passen també els anys, i allí no veus a cap que tinga ganes d’apagar eixe foc i eixos afanys. (Es veu que als trobadors no els interessa ni somien en tocar-li alguna peça). Però ella en el balcó no desespera i llança un fort sospir cada segon, no reconeix que ha creuat la barrera i ja no és una dama, és un damón! (Ja que baix de la finestra ningú canta ja que en el proper mes compleix setanta!) I tot aquell que passa pel carrer sempre la veu plantada en el balcó a l’espera del trobador – bomber que li apague eixe foc en cert racó. (Obsessionada, no veu eixa donzella que li ha passat l’arròs... i la paella!) 119

Joan Vicent Chenoll i González.

aller de l’artista

120

121

TALLER DE L’ARTISTA

unió

122

Units i unides fem falla. Ja fa quasi dos anys des d’aquell catorze de març de 2020, quan rebérem una notícia que mai pensàvem que ocorreria. Tot pareixia una pel·lícula, rares vegades s’havia produït un cas així... Les nostres estimades falles quedaven suspeses degut a un intrús que, en aquell temps, no sabíem fins a quin punt anava a canviar les nostres vides. Tot era sentir parlar d’un tal Covid 19 que no coneixíem massa bé però que estava disposat a capgirar tot el nostre món, a fernos canviar costums, a allunyar-nos dels nostres éssers més estimats i, fins i tot, a endur-se’ls si ho creia convenient.

No anaven a celebrar-se les falles de 2020. Estava ocorrent uns cosa inimaginable, nosaltres sense falles? com podia ser això? què anava a passar a partir d’aquell moment? Canviarem els coets, traques, despertades, i mascletades per PCR i respiradors; els bunyols, dinarets i sopars de pa i porta per mascaretes i aforaments; els playbacks al casal per un vídeo cantant i ballant tots la cançó «Mediterrània» de la Fúmiga; l’entrega de premis per aplaudiments a les 20:00 hores de la vesprada als nostres balcons; les xerradetes al casal per un grup de whatsapp on férem unes falles virtuals súper entretingudes; les disco mòbils per tocs de queda... Ens tallaren les falles però no acabaren amb el nostre sentiment.

123

Davant d›aquesta situació els fallers i les falleres de la falla Plaça del Cid demostrarem, una vegada més i com sempre, que la unió fa la força i que davant de les adversitats ens unim més que mai. I així visquerem les falles de 2020, cadascú a sa casa però units i unides pel nostre sentiment faller. Durant aquest temps la nostra comissió no ha parat de reinventar-se, de fer celebracions amb totes les mesures de seguretat pertinents i garantint la salut dels fallers i falleres, de proposar-nos reptes i d’animar-nos a seguir endavant a tota eixa gent que tenim les falles com a metodologia de vida.

124

Units i unides fem falla. Units i unides, som millors. Carla Carbonell.

125

alencià

126

Valencià, valencians i valencianes. Es diu d’aquell que va nàixer i té la seua residència fixada en una terra per la mà de Déu tocada. També d’aquell que encara que ací no viu, de les grandeses de la seua terra a tot el món diu. D’aquell que porta dins del seu cor l’amor per la seua terra com el més preuat tresor. Com no ha de ser així si tenim cor i sentiments els qui som d’ací? Sentiments per una terra que als nostres cors s’aferra. Terra on rebenta la flor del taronger i de perfum ompli els carres. Terra on la música de les bandes en tocar els nostres himnes s’afluixen els nostres sentiments i ens brollen llàgrimes continues. Terra per la mar banyada, pel Mediterrani que a tots enlluerna de manera sobtada.

Si damunt a la paraula li afiges l’ena i l’a, la bellesa personificada se’t queda plasmada. Del masculí valencià tenim el femení valenciana, que representa a la dona d’ací, alhora coqueta i casolana. A la dona que quan correspon, amb classe i estil s’engalana. Dona que és estendard de les nostres festes i tradicions, dona que per a la nostra terra no pot tindre millor representació. També en l’idioma que m’he expressat, valencià és anomenat. Idioma que he aprés des que tinc ús de raó i que tantes vegades m’ha donat satisfacció. Idioma que he parlat a casa des de menut i que mai en mi s’ha perdut; hi haja on haja estat, perquè sempre dins de mi ho he portat. Ara que tinc més temps d’ell gaudisc, perquè tot el que veig i sent en valencià ho expresse, i en l’ànima ho visc. Valencià del qual sent orgull i que tant ens ha aportat; que té un ritme i so diferent enfront d’altres idiomes, i que el que tu expresses dins de tu ho sents i també altres persones. Jose Ramón Pous García.

127

València, valencià, valentí, valenciana M’agrada jugar amb les paraules, mirar com poden significar una cosa i quasi la contrària. Només un senyal, ni tan sols una lletra, i tot canvia. Tot canvia? Tot canvia! Ho veuen? Així que, en rebre la petició de la Comissió Fallera de la Plaça del Cid de dedicar el meu escrit al valencià, després d’acceptar amb alegria, vaig pensar: valencià?, la llengua?, el poble?, l’individu?... i a partir de la premissa que en llengua tot té múltiples significats m’endinsí en, potser, la paraula que més rius de tinta ha fet eixir de mare. Si pensem en valencià com la llengua que parlem, com la llengua que ens és pròpia, a més d’oficial, d’acord amb el nostre Estatut (art. 6é) 6.1. La llengua pròpia de la

128

Comunitat Valenciana és el valencià. 6.2. L’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyament del, i en, idioma valencià. El mateix article indica en 6.8. que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l’idioma valencià. Correspon, per tant, a l’Acadèmia dir quina és la norma lingüística i onomàstica; a més de recaure en ella la funció de foment de l’ús social. L’AVL no provoca debats però tampoc els defuig. El dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i entitat del valencià (2005) n’és una bona mostra. En el punt 1 recordava que «la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen

les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals). Els diferents parlars de tots estos territoris constituïxen una llengua, és a dir, un mateix «sistema lingüístic» [...] Dins d’eixe conjunt de parlars, el valencià té la mateixa jerarquia i dignitat que qualsevol altra modalitat territorial del sistema lingüístic, i presenta unes característiques pròpies que l’AVL preservarà i potenciarà d’acord amb la tradició lexicogràfica i literària pròpia, la realitat lingüística valenciana i la normativització consolidada a partir de les Normes de Castelló».

Establits els vincles amb el sistema lingüístic a què pertany la nostra llengua, passava a concretar-ne el nom: «En l’àmbit territorial de l’actual Comunitat Valenciana, la llengua pròpia dels valencians ha rebut majoritàriament el nom de valencià o llengua valenciana, que començà a generalitzar-se, sobretot, a partir de la segona mitat del XV a causa de l’esplendor politicoeconòmica, cultural i literària que assolí el Regne de València en aquell moment. A pesar d’existir una tradició particularista valenciana respecte a l’idioma propi, la consciència de posseir una llengua compartida amb altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó s’ha mantingut constant fins a època contemporània. Per això, la denominació històrica de valencià ha coexistit amb la de català, documentada en determinades fonts valencianes, i generalitzada en l’àmbit de la romanística i de la universitat valenciana de

129

les últimes dècades. [...] La denominació de valencià és, a més, l’establida en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. Per tant, d’acord amb la tradició i amb la legalitat estatutària, l’AVL considera que el terme més adequat per a designar la llengua pròpia en la Comunitat Valenciana és el de valencià, denominació que s’ha preservat legalment, ja que és una de les principals senyes d’identitat del nostre poble. Este nom pot designar tant la globalitat de la llengua que compartim amb els territoris de l’antiga Corona d’Aragó ja esmentats, com també, amb un abast semàntic més restringit, la modalitat idiomàtica que ens caracteritza dins d’eixa mateixa llengua. Així mateix, és plenament vàlida la denominació de llengua valenciana, sense que este ús implique que es tracte d’un idioma diferent del compartit amb els altres territoris ja indicats».

130

Tenim, per tant, clar que la nostra llengua, el valencià, pertany a un sistema major de llengua compartida del qual forma part en igualtat de condicions amb altres parlars i és una de les principals senyes d’identitat que ens defineix com a poble. A l’hora de crear la definició de l’entrada ‘valencià’ en el Diccionari Normatiu Valencià es va expressar en termes semblants: «m. LING. Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català» i «m. LING. Varietat d’esta llengua parlada a la Comunitat Valenciana. Valencià septentrional, valencià central, valencià meridional». Una definició més acurada (així havia de ser!) que la que ens ofereix la RAE:«Variedad del catalán que se habla en gran parte del antiguo reino de

Valencia y se siente allí comúnmente como lengua propia». Ara que, amb la norma en la mà, se’ns ha quedat clar allò que, d’altra banda ja sabíem, que parlem valencià i que la nostra llengua que té cosins germans en territoris fronterers, podem dedicar-nos al que realment importa: parlar-la, escriure-la, estudiar-la i transmetre-la en herència als nostres fills i com a llengua d’acollida als nouvinguts a la nostra terra. I, parlant de terra, arriba el segon sentit de ‘valencià’: «De la ciutat de València, de la Comunitat Valenciana o del valencià, o que hi té relació. Idioma valencià. Cultura valenciana» i que té a veure amb el territori, però també amb la gent que hi vivim, amb la nostra societat i la nostra forma de concebre el món... per què duem l’aliança

en la mà esquerra, com s’ha de fer un arròs o per què cremem les falles cada 19 de març. I comença de nou l’embolic perquè, en coincidir dos territoris: la ciutat i el país —sent el cap i casal el centre neuràlgic i de poder institucional— la desafecció dels extrems d’una terra allargassada com la nostra està servida. Són valencians els castellonencs?, són valencians els alacantins? Per descomptat que sí!; però... se senten valencians? Les actituds i les sensacions de pertinença són molt diferents al nord o al sud; però no només en els extrems la paraula ‘valencià’ pot sonar incòmoda. La divisió provincial que tenim actualment és recent, de 1833, no té encara ni dos segles. Bé és veritat que la divisió per comarques no s’ha consolidat en els quaranta anys de democràcia; però no podem obviar que el centre reclama la seua part de poder. En 1822, abans d’instaurar

131

la partició definitiva, hi hagué una província de Xàtiva que comprenia els pobles del marge dret del Xúquer, llevat d’Alzira, fins a Dénia a la Marina Alta i pel sud des de la Font de la Figuera fins a Carrícola. Només durà un any, però els qui reivindiquen les comarques centrals saben que tenen més en comú Xàtiva amb Alcoi que amb València o Alacant.

en quatre volums Els pobles valencians parlen els uns dels altres la saviesa popular en forma de refranys i dites, una mirada irònica i burleta que m’ha fet pensar moltes vegades si el títol no hauria hagut de ser Els pobles valencians malparlen els uns dels altres! «Ser algú de Favara a València, ser fava, poc intel·ligent, fàcil d’enganyar», només com a exemple.

I no pensen que acaba ací la cosa, ‘valenciàana’ és també «adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant de la ciutat de València (l’Horta) o de la Comunitat Valenciana» i aquells són —vostés ho saben com jo— per a donarlos de menjar a banda! Els dels pobles ens riem obertament de la gent de la capital. La paraula ‘pixaví’ expressa això mateix i s’usa indistintament: «en els pobles dels voltants, natural o habitant de València, Castelló, Gandia i d’altres ciutats». Manuel Sanchis Guarner la Gramàtica Valenciana del qual celebrem ara el 70é aniversari compilava

Els mateixos habitants de la ciutat de València reivindiquen per a ells un gentilici propi i unívoc: ‘valentí’ «adj. Valencià, especialment de la ciutat de València», sobretot si estem parlant d’un ciutadà que sap distingir entre sants que se celebren creus en dins o creus en fora o, fins i tot, els que se celebren intramurs o extramurs. Els valentins es creuen els millors valencians?, o encara, se senten valencians els del Cabanyal? Com veuen, una sola paraula dona per a molt!

132

I no voldria acabar sense flexionar-la. En dir ‘valencià’ ens oblidem sovint de què significa ser ‘valenciana’. Responem les dones als mateixos estereotips? Concebem la valencianitat de la mateixa forma que els hòmens?, com els valencians l’han definida fins ara? Les disputes sobre el conflicte lingüístic mouen tanta maror entre les valencianes com entre els valencians? Necessitem dades, una mirada sobre el país, la llengua, el territori, la cultura i l’economia en clau femenina. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua prepara una enquesta d’ús i actituds lingüístiques que caldrà analitzar amb rigor. Siga cosa que allò que donem per descomptat per a tots no siga només que d’un cinquanta per cent. Immaculada Cerdà Sanchis

133

134

PÀGINA WEB FALLA

135

icalla

136

Per a ells i elles Quan parlem d’una falla mai ens podem oblidar de la nostra xicalla ja que és part prou important. Sempre a punt per als coets per a ballar, cantar i fer ambient, tots i totes són amiguets i al casal sempre venen contents.

Són el futur de la festa, la deixarem en bones mans, dels seus valors hauríem d’aprendre la resta ja que no poden tindre els cors més grans. Els adults hem d’aplaudir l’exemple que ens han donat, esperem que aquest any ja puguen gaudir de tot allò que «el bitxet» els ha llevat.

Són els primers per a disfressar-se i per a participar de la xocolatada. Què faríem a la Plaça del Cid sense aquesta «mini comissió» tan ben preparada?

Carla Carbonell.

137

Què saps de la nostra falla? 1. En quin any es va fundar la falla? a) 1970 b) 1978 c) 1900 2. Com li diuen a la nostra Fallera Major Infantil? a) Annia b) Ana c) Ainara 3. Com és conegut Enrique Colomer a la nostra falla? a) El fallero b) El ballador c) El Perero 4. Com li diuen a l’encarregada de preparar els súper playbacks de la falla? a) Sonia Tristante b) Salut Tristante c) Maruja Romeu 5. Quin d’aquests actes celebrem a la nostra falla? a) La nit dels importants b) Rei i Reina del casal c) Els padrins d’honor 6. Com anomenem a la falla la junta formada per la gent més jove? a) Els Ultracid b) La junta jove c) Els Mini Cid 7. En quin carrer està situat el nostre casal? a) Carrer Albalat b) Carrer Muntanya c) Carrer Covadonga 8. Quin va ser el tema de l’última cavalcada del ninot? a) El rei lleó b) Steampunk c) La Bella i la Bestia 9.Com es diuen les nostres falleres que són actualment les Falleres Majors de la ciutat? a) Irina i Inés b) Cristina i Noelia c) Inés i Irene 138

10. Quina és la professió de Marina, la nostra Fallera Major? a) Infermera b) Mestra c) Policia 11. Quin és el dolç típic que mengem en falles i que unes grans cuineres ens el fan en la falla? a) Croissants b) Bombons de xocolate c) Bunyols 12. Quans anys és Toni president de la nostra falla? a) Cinc anys b) Dos anys c) Tres anys 13. Com li diuen al nostre artista faller? a) Víctor Hugo b) Jose Miguel c) Joan Carles 14. Qui no ha sigut president de la falla? a) Toni Maroto b) Alejandro Puigvert c) Javi Mondria 15. Qui és la fotògrafa oficial de la falla? a) Mar Rubio b) Davinia Colomer c) Mari Carmen Silvestre 1b, 2a, 3c, 4b, 5a, 6b, 7c, 8b, 9c, 10a, 11c, 12c, 13a, 14b, 15c

Comprova quines preguntes has encertat:

Carla Carbonell. 139

Busca i troba…

Tens 2 minuts per a trobar... 1. Un sol. 2. Dos coets espacials. 3. Un ventall. 4. Un extraterrestre roig. 5. El número 4. 6. Un got d’orxata. 7. Una canya de pescar. 8. Una lluna. 9. Un telescopi. 10. Uns saragüells. Il·lustració de Ceballos i Sanabria.

Ho has aconseguit?

140

Sopa de lletres

res capaç de trobar estes deu paraules relacionades amb el món de les falles en la sopa de lletres? M A S W - Mascletà Z T - Casal P B - Bunyols O I - Ofrena C G - Llibret O U - Torrentí Z F - Despertà A I - Paella T L - Coet I L - Peineta W I T B X Z C E O T Z E

S E M N R H I G R U B O O T G A A

C A S L L A B H H E V L U M H A A

L A S U T I U A T X N N I S A E A

E A D V N B N I C O Z A B O I R E

T E P R Y S Y B D C E T U T B X R

141

A R O Q Z Q O S W E A M V A S C X

Q X C K L W L Q Y P S S R A Q V C

A C U O T T S W X A A P Q E W I V

D V L C E E S T Z E E O E R T O I

Z I T I W T X E T L R U O R E L O

Q O R D A X H S M L X I C V T N L

G L A P E I N E T A C B I H J A N

K N W C U R D A H P V U Z I T I W

Embarbussaments Qui és capaç de llegir ràpid i sense enganyar-se aquests embarbussaments? Una cabra sedega, bedega banyuga, banyaga, peluda i pelada, va tenir un cabrit sedec, bedec, banyuc, banyac, pelut i pelat. Si la cabra no hagués estat sedega, bedega, banyuga, banyaga, peluda i pelada, el seu cabrit no hauria estat sedec, bedec, banyuc, banyac, pelut i pelat.

I aquest amb veu de teuladí? M’han dit que tu has dit un dit que jo no he dit. El dit que tu has dit, jo no l’he dit, perquè si jo hagués dit el dit que tu has dit, fóra ben dit per haver-lo dit jo. I este embarbussament cantant fort? Jo sóc un pobre ma, me, mi, mo músic de carrer. Que sempre que jo pac, pec, pic, poc, puc, toco el que sé. D’un lloc a l’altre bas, bes, bis, bos busco algun diner. Si em feu callar, jo ma, me, mi, mo, mu jo moriré.

142

Completa la meitat I pots llegir aquest amb veu de monstre? Qui un pam de capa parda compra, un pam de capa parda paga. Qui un pam de capa parda ha comprat, un pam de capa parda ha pagat.

Dibuixa i pinta la meitat de la fallera que falta.

Il·lustració de Ceballos i Sanabria.

143

Missatge secret! Escriu la inicial de cada dibuix i descobriràs el missatge secret.

144

jeroglífics

Hui és el concurs d’…

Hem quedat en el…

L’acte més emocionant és l’…

Hui dinem…

Nuga’t al coll el…

Fica’t bé la…

145

ona

146

Un barri, una vida… n barri, el meu barri; un lloc on, fa molt de temps, vaig nàixer. Si els he de dir la veritat, no és un barri com molts altres que hi ha a Algemesí, però és el meu barri i hui voldria contar-los com era... Jo vaig nàixer a la fi del carrer Dos de maig, prop de la carretera, ara carrer País Valencià, un carrer que començava en la placeta del Cid. Bo! Això de placeta, segons com es mire, ja que tinc entès que és la segona o la tercera més gran del poble. Per a molts, la placeta, per a mi, la més gran! De menut vaig jugar molt en ella i recorde que carrers i placeta eren de terra; quan plovia, fang; quan feia aire, pols. Més tard, adoquinaren la barriada i a la placeta ficaren plantes i arbres i ara, fins i tot, tenim un parc infantil. Com ha millorat tot... Encara que pensant bé, en aquella època, i encara que fora un barri als afores, no ens faltava de

res, teníem de tot a la nostra mà. Prop de ma casa, als quatre cantons, en l’encreuament amb el carrer Pintor Ribera, teníem, en un dels cantons, una fusteria, la fusteria del senyor Esteve i els tres fills. A l’altre costat hi havia una botiga de comestibles, en la que vaig conèixer fins a quatre propietaris: Rosita, Paco, “El Torero” i Claudio, qui fou l’últim. A l’altre cantó estava el forn de Mariano que, encara que es deia així, qui manava era la dona, la senyora Nati, que era molt bona persona. Després el regentà el fill, Mariano, fins que tancà. Del forn recorde, pels matins cara l’escola, l’oloreta de pa acabat de fer, i a migdia, al tornar, la de les cassoles d’arròs al forn i la de llandes de cacau i de carabasses. Més avant del carrer hi havia una de les coses de les que més devanits estàvem els menuts; a meitat de carrer teníem un cine, sí senyor! Un cine! El cine San Pío X, quasi 147

res... Si et portaves bé i et sabies el “catecismo” el diumenge anaves al “galliner” debades. Això era gràcies a que al costat estava l’església amb el mateix nom. Per a anar a missa nosaltres entràvem per la portella. Al costat de l’església hi havia una perruqueria de dones, es deia Asunción. Enfront, cinc cases més avant, trobàvem la botigueta de la tia Perera. El meu carrer s’acabava i s’entrava de ple a la placeta. Una placeta, com he dit abans, molt gran, amb molta llum i molt espaiosa. La vorera del meu carrer aplegava fins la casa de la tia “Patilla”, sense dubte, la casa més gran de la placeta. Però abans vull dir que, en començar el carrer Dos de maig, estava la perruqueria de Batiste, on sols atenia a homes i xiquets. Allí em feren a mi el primer “trasquiló”, no se m’oblidarà mai! Enfront i cantonera, estava la carnisseria d’Ezequiel i Carmen, on, en la part de dar-

148

rere, es criaven els bous que després se sacrificaven. I, ja per finalitzar aquest recorregut, dins de la placeta mirant cap a dins del poble, trobàvem el que era per a mi, aleshores, el centre comercial del barri. Ara, en el mateix lloc, hi ha una botiga de fruits secs. En este edifici, que encara existeix, hi havia una sola planta baixa, on trobàvem una perfumeria, drogueria, paqueteria i, a la part de darrere, tot el necessari per al camp: insecticides, guano, eines, màquines per a polvoritzar... En fi, un paradís per al llaurador! El propietari era el “Campanero” i el regentava amb la seua família. El que més em cridava l’atenció era vore els tres escaparates que tenia, tot un luxe! Ara mateix em trobe al mateix lloc i tirant la vista enrere veig que aquests comerços i botigues ja no estan. Què li anem a fer..? diuen que és cosa del progrés, jo em quede amb el meu record.

Passat i present, i en este present veiem que la nostra placeta té més vida que mai i, sinó, miren-la. Ara trobem xiquetes i xiquets a tota hora i quan fa bon temps, per les nits, veïnes i veïns de xarreta, com es feia abans al barri. I quan s’acosta Sant Josep, falla, els veïns i les veïnes al carrer, a gaudir del nostre barri i muntar el monument on tots els d’esta barriada ens sentim identificats i molt orgullosos de la placeta del Cid.

C/ Dos de maig. Al fons, el forn de Mariano.

C/ Dos de maig, al fons l’Avinguda País Valencià.

C/Pintor Ribera, arribant al C/Dos de maig.

Placeta del Cid, amb els adoquins al fons, preparats per adoquinar la placeta.

Placeta del Cid, al fons el C/Santiago Apóstol.

C/Dos de maig, al fons la Carretera, actual Avinguda País Valencià.

Enrique Colomer, el Perero.

149

150

151

152

153

154

155

156

157

2022

158

159

160

161

162

163

164

165

166