Edita
A. C. Falla Plaça del Cid llibret@fallaplazadelcid.es www.fallaplazadelcid.es
Direcció, coordinació i maquetació
Antonio Santiago i Castillo
Col·laboració fotogràfica
Jaume Tomás
Rafael Montagud
Jose V. Puigvert
Mª Carmen Silvestre
Antonio Santiago
Antoni Roig
Ester Donat
Arturo Casterà
Vicent Granell
José Ferrando
Vicent Piquer
Ximo Bueno
Paco Tortosa
Correcció lingüística
Azahara Colomer i Niclòs
Llibrets
600 Exemplars
Impressió
Blauverd Impressors S.L.
Disseny portada
Enrique Bastida i Berenguer
Dipòsit legal
V 143 - 2017
L’Associació Cultural Falla Plaça del Cid no s’identifica necessàriament amb l’opinió expressada en els articles pels seus col·laboradors.
Difusió il·limitada i en valencià
El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià en l’àmbit festiu.
Este llibret participa en el Premi de les Lletres Falleres.
Índex. Salutació del President.
Junta executiva.
Fallera Major.
Entrevista a la Fallera Major.
Explicació i crítica del monument.
Premis i recompenses.
Falleres i fallers.
Fotos.
Hem fet un llarg camí.
Història de la Muixeranga.
Figures de la Muixeranga.
Poema a la Muixeranga.
La Muixeranga, per Pep Mondria.
Entrevistes als mestres muixeranguers.
Solcs en vestits i en el cor de blau de blanc i de roig.
Festes i falles.
Patrimonis d’Algemesí.
Muixerangueret.
La Muixeranga als carrers d’Algemesí.
La Muixeranga a la premsa.
Poesia a la Muixeranga.
Dones i Muixeranga.
Música i Muixeranga.
Versions musicals de la Muixeranga.
Secció infantil.
President Infantil.
Fallera Major Infantil.
Entrevista al President Infantil.
Entrevista a la Fallera Major Infantil.
Explicació i crítica del monument infantil.
Falleres i fallers infantils.
Poema a la Muixeranga.
La Muixeranga.
Una transformació sorprenent. Retallable.
Sopa de lletres.
Què saps de la Muixeranga?
3 en ratlla muixeranguer. Laberints.
Mots encreuats.
Busca i encercla.
Scape Room.
Programa d’actes.
Bibliografia. Acomiadament.
Estimats fallers i falleres de la comissió de la Falla Plaça del Cid.
Ben segur que encara teniu ben presents les llàgrimes que vessàreu en l’última cremà, mentre les flames consumien la falla a la vostra placeta i, quasi sense adonarnos-en, prompte viurem una nova crida que convocarà a tot el col·lectiu faller del nostre poble a viure els dies més importants del cicle faller anual, encara que cada volta amb major vigor al nostre poble l’activitat de les comissions falleres és incessant al llarg de tot l’any.
Sou una de les falles més veteranes d’Algemesí i també de les que aglutina un major nombre de gent, sens dubte, és un gran honor, però alhora també comporta el compromís de continuar sent un referent pel que fa a la implicació i participació tant en els actes que formen part del programa comú, com de tots aquells particulars de la vostra comissió.
Em consta el treball que feu per continuar cada any elaborant un llibret de falla de qualitat, amb un disseny acurat i contingut interessant, i que ja ha rebut nombrosos reconeixements dins i fora del nostre poble, un llibret que a més de comptar amb continguts estrictament fallers, també intenta fer-se ressò de la història i dels costums del nostre poble, i de les persones i agrupacions que els continuen infonent vida.
I seguint aquesta línia de treball, no em sorprén que hàgeu dedicat aquest llibret a la Muixeranga d’Algemesí i, certament, hi ha moltíssims motius per a fer-ho: enguany es commemoren els 50 anys de la seua pervivència, fa unes poques setmanes que va rebre el Guardó d’Honor de la Ciutat, ben segur que molts dels fallers i falleres de la vostra comissió en formen part o hi tenen algun tipus de relació, són un element essencial d’una festa, declarada també, com les Falles, Patrimoni de la Humanitat, i sense dubte, és un clar exemple de l’estima i l’interés per haver conservat i difós una de les tradicions valencianes més emblemàtiques i alhora una immillorable carta de presentació del nostre poble allà on vaja.
Com a alcaldessa d’Algemesí, reitere el nostre suport a totes les activitats que ens proposeu, perquè sabem que la festa fallera és l’expressió festiva d’un poble, però també cultural, i, a més a més, un element indispensable per tal de cohesionar-lo. També permeteu que vos felicite per la vostra trajectòria, sempre atenta al batec del vostre barri, i per la vostra contribució a la millora constant que les festes falleres estan vivint en els últims anys al nostre poble.
Falleres majors, presidents i falleres i fallers del Cid, rebeu una forta abraçada i el desig més sincer que gaudiu amb intensitat de les Falles de 2023 i que ompliu el vostre casal, els carrers del nostre poble i la vostra placeta de festa i d’alegria.
Cordialment.
Alcaldessa d’Algemesí
MARTA TRENZANO RUBIO
Estimades falleres i fallers, no em puc sentir més orgullós de representar-vos.
Podem dir que hem crescut en número de fallers i falleres, però, per a mi, també estem creixent com a falla, i açò és gràcies a tots vosaltres, que formeu la família del Cid.
Aprofite per donar l’enhorabona als nostres representants i a les seues famílies, tots ells fallers d’arrel, sense cap dubte. El pare de Clara va ser president de la nostra falla, a l’igual que ho foren el iaio de Darío i el iaio de Cristina. Sent filla i nets de tres grans presidents i sent fallers de bresol, no poden negar que tenen sang fallera i estic segur de que anem a viure i gaudir d’un any especial i inoblidable els quatre junts.
Açò serà possible gràcies als meus companys i companyes de junta, als qui els vuic agraïr el recolzament, l’esforç i la tasca que fan durant tot l’any per a que la nostra falla siga el que és. Moltes gràcies per estar sempre al peu del canó, amb vosaltres tot és possible!
No m’oblide dels tres últims anys que hem viscut i de la sort que he tingut de fer-ho amb Marina i Annia. Vam començar un somni comú i l’acabem, tres anys després, ple d’alegries, incerteses i moments complicats però, sobretot, plens d’il.lusió i estima. Gràcies per tant tot este temps.
Per últim, falleres i fallers, veïnes i veïns del barri, dirvos que aquesta és la vostra falla i el casal, la vostra casa. Gaudiu de la festa i no dubteu mai en dir-nos el que penseu o en col·laborar en tot el que se vos ocórrega. Vos demane, també, paciència en els actes al casal; som una gran família i anem a fer tot el possible per a que se sentiu com a casa, però tots hem de ficar de la nostra part per a gaudir al màxim de la nostra festa.
Gràcies i bones festes josefines!
President
Vice-President
Vice-President 2n
President d’Honor
Secretària
Vice-secretari
Tresorera
Vice-tresorera
Vice-tresorera
Aprovisionament
Aprovisionament
J.L.Fallera
Xaranga
Pirotècnia
Pirotècnia
Infantils
Infantils
Cavalcada
Cavalcada
Cavalcada
Cavalcada
Loteries
Bandes i tèxtil
Bandes i tèxtil
Decorats
Decorats
Decorats
Monument
Compres i mejars
Casal
Toni Santiago Castillo
Javi Mondria Santiago
Alejandro Puigvert Bolinches
Vicente Domingo Samper
Noelia Domingo Boluda
Enrique Colomer Puchades
Irina Gimenez Silvestre
Carla Llorca Fontana
Inma Bueno Tomás
Salva Pujol Gómez
Sergio Niclòs Moratalla
Jose Espiritusamto Latorre
Jose Esteve Baldoví
Jorge Aranda Pérez
Juan Pedro Rodríguez
Salut Tristante Romeu
Mar Rubio Prats
Clara Grau del Amor
Sofia Grau del Amor
Héctor Manero Ortega
Inés Puigvert Bolinches
Sonia Domingo Boluda
Mari Silvestre López
Fina Girbés Chambó
Jose Juan Ortiz Llopis
Quino Hurtado Presencia
Salvi Ortiz Pardo
Esther Huget Gumbau
Rosa Fontana Esteve
Kiko Domingo Domingo
Una dolçor innata naix de la teua bondat i trenca fulletes d’una roseta plena d’odor, puix eres l’ocellet que ens porta la felicitat a la teua falla i a la teua Cort d’Honor.
Estàs asomada a un cel feliç i rialler, on tu trobes una fantasia molt gojosa, i es que la carcasa d’este món faller té una música que sona alegre i meravellosa.
Tú serás la preciosa doneta que portes a la falla un nou candor, i així hem donaràs peu com a poeta per a dir, en rima, visca la Fallera Major!
Un riuet d’aigua pura rega vostre jardí, liles, roselles i un encant viu i original, i tu seràs el capollet més bonic d’allí i viuràs una experiència molt natural.
Bonica fallera, deixa que el poeta et regale, de nostra terra, una flor, i del jardí de la seua fantasia treta, esta humil poesia que em naix del cor.
Clara és una jove de 29 anys, Técnica de Rehabilitació de la ONCE de professió. És fallera de la falla Plaça del Cid des de que va nàixer, forma part d’una família molt fallera i sempre ha viscut la festa de les falles intensament.
Els seus iaios foren fundadors de la nostra falla, formaren part de la junta executiva i la seua casa va ser el nostre casal durant molts anys. Sa mare va ser la primera Fallera Major de la nostra comissió i, posteriorment, a l’any 1991, fou la Fallera Major d’Algemesí. El seu pare va ser el president de la nostra falla durant dos anys i va formar part de la Junta Local Fallera d’Algemesí durant trenta-dos exercicis. Tant el seu pare com la seua mare foren membres de la junta executiva al llarg de trenta-nou anys. A més a més, la seua germana Sofía va ser la nostra Fallera Major a l’any 2017.
Clara forma part de la junta executiva de la nostra comissió i participa activament en tots els actes que aquesta organitza. Com no podia ser d’altra manera, i després de ser Fallera Major Infantil a l’any 2003, és la nostra màxima representat per a l’exercici 2022-23.
A la falla tots i totes la coneixem, però la següent entrevista ens ajudarà a conèixer-la millor.
Com et definiries amb, tan sols, tres paraules?
Activa, compromesa i versàtil.
Què és el que més t’agrada fer en el teu temps lliure?
Sóc amant de totes les tasques creatives, ja siga ballar, pintar, bordar, fer manualitats…tot allò que em permet crear i deixar volar la meua ment.
I quan vas al casal?
Al casal puc estar tant fent feina com gaudint de la gent que forma la meua comissió. M’agrada entrar i sentir-me com a casa, envoltada de gent tan diferent a mi com d’altres tan iguals. Jugar amb els menuts, ballar amb els majors…a la fi, gaudir del bonic espai social que es crea als casals fallers.
Què és per a tu la festa de les falles?
Per a mi les falles són una part meua, sempre he dit que no puc parlar de mi sense parlar d’elles. Nàixer a la cuna d’una família tant fallera com la meua és un sentiment complicat d’explicar amb paraules. Per a mi les falles són emoció, són part de tots els que ens considerem fallers de cor.
Canviaries alguna cosa d’aquesta festa?
Pense que la nostra festa és tradició i les tradicions no haurien de canviar mai. Considere que les falles avancen i s’adapten a les noves necessitats i sempre se superen, any rere any, per tant, per a mi, tot deu seguir així.
Què et suposa el fet de ser la nostra Fallera Major?
Ser Fallera Major per mi a mi té un valor sentimental molt fort. Es tracta de seguir tradicions, de compartir sentiments amb les persones que més estime, d’arribar al càrrec més alt de la meua comissió per mèrits propis i de gravar per a sempre un any tan especial com intens a la meua història de vida.
Què penses que és el millor de ser-ho?
El millor de tot aquest somni és sentir l’estima de totes les persones que t’envolten i de formar llaçades d’unió amb altres famílies falleres que passen a formar part de la teua pròpia per sempre.
I el pitjor?
Com diu una persona molt especial per a mi, aquestes coses les fem per a passar-ho bé i les falles són una festa que mai acaba, on no hi ha lloc per res roin.
Què és el més especial de la teua falla?
El més especial per a mi de la meua falla és que va ser funda da pels meus iaios i veig en ella l’esforç, les ganes i la il.lusió depositada aquell dia. La meua falla va ser creada per complir somnis i així continua fent-ho.
Qui creus que t’ha inculcat l’estima per esta festa?
La meua abuelita, ma mare, mon pare, la meua germana…no sé qui de tots pot ser el més enamorat d’aquesta festa. La meua familia són falles i amb ella tota l’estima que sentim.
Quin és l’acte faller que més t’agrada? Per què?
El dia de l’exaltació. Que t’imposen la banda, l’oberta de cortines, estar allà dalt de l’escenari liderant a tota la teua cort d’honor, els ulls emocionats del públic al contemplar aquell bonic quadre…Es un dia tan emotiu per a una comissió que la càrrega emocional que comporta fa que siga un dels dies més esperats per tots.
I per finalitzar, què demanes per al 2023?
Demane unió, moltes abraçades, llàgrimes d’emoció, molta música i ball als carrers. Demane que la felicitat ens inunde a Toni, Cris, Darío i a mi i per sempre tindre un emotiu i meravellós record del nostre 2023.
Desitgem que visques un any intens i molt especial en el que pugues gaudir de tot el que desitges. Tens a tots els fallers i falleres i, en especial, a Cristina, Darío i Toni al teu costat, acompanyant-te i recolzant-te. Sabem que vas a ser una grandíssima Fallera Major i estem molt orgullosos i orgulloses de tu, enhorabona Clara!
Quasi res porta el diari! L’alcaldessa ha anunciat amb bombo i platerets, un fet extraordinari.
En la remodelació del carrer de Sant Jaume Apòstol han trobat els obrers un parell d’amulets. Aquesta és una gran troballa, segons asseguren els experts, doncs si la datació no falla provenen d’un llunyà desert.
I aquest descobriment?
Doncs, si no em falla l’enteniment, Algemesí no és terra propícia
per a trobar cap resta egípcia...
No patiu, i pareu atenció, que després de l’u ve el dos, i enguany la falla es fa ressò d’aquesta primícia mundial que ha deixat bocabadats els egiptòlegs més destacats Doncs clar i ras, fa anys i panys, la Ribera va ser terra d’acollida d’una destacada dinastia de la més notable reialesa egípcia.
La primera cort d’honor, que hi hagué a la Ribera no va ser de cap fallera, sinó la cort d’un faraó. Ara sí que sí, Algemesí ho té tot! Restes ibèriques, vies romanes séquies musulmanes...
I ara també, joies de faraons.
Posem fil a l’agulla, passem fulla i resseguim fil per randa la faraònica petjada: «A la Vall del Nil nasqué una princesa i fins a l’últim cocodril festejà l’avinentesa. I per a celebrar com cal
el natalici reial el faraons feren un ban: Deu dies de festa gran!
Tota la regió bota d’alegria el dia que fou mostrada des de la balconada tan bella criatura.
I a poc a poc, la princesa es fa major, però l’assumpte fotut era la seua salut.
“I què farem?”, pregunta la mare “I on anirem?”, demana el pare I contesta la metgessa: “Si no voleu patir, feu les maletes i pegueu a fugir”.
Perquè a la princesa tothora, el nas li pica, l’ull li plora i tot el palau tremola quan esclata en un Atxim! Atxim! Atxim!
I els faraons molt preocupats, i la princesa Ake-Te-Tús que no millora, i per tal de buscar l’entrellat consulten una afamada doctora:
Els faraons malhumorats convoquen de seguida els savis més destacats per tal de trobar una eixida.
“Estimat consell, pareu atenció, la metgessa ha conclòs la revisió i recomana que sense cap dilació la cort ha d’escampar el poll.
“Esta xiqueta vos farà patir i mentre visca enmig del desert, amb tanta polseguera, no pararà de tossir.”
Ens caldrà resoldre el misteri i trobar de pressa i corrents un nou emplaçament per traslladar el nostre imperi”.
I un savi Cassoleta que escolta atentament es frega la barbeta i fa aquest parlament:
“No hem de perdre la xaveta, si pel futur de la xiqueta hem de fer la maleta o fer la figuereta.
Així que pareu l’orella
I vos donaré un bon consell:
Per tal de resoldre el problema, i encara que és un gran dilema, caldrà preparar el farcell.
Un geògraf de gran anomenada em contà una vegada que sabia de cosa certa que a l’altra cantonada de la mar Mediterrània
hi ha una terra meravellosa que mereix ser descoberta. Una vall com aquesta, però d’extensió més modesta, banyada també per un riu, això sí, més xiconiu”.
Pren la paraula la faraona, i després de vore com raona
aquell home tan sabut, parla sense embuts:
“La decisió està presa, aviseu a la població, que la cort del faraó per voluntat de la deessa acorda el canvi d’ubicació fins que millore la princesa”.
I el faraó fent el cor fort confirma la decisió i informa la població que partiran sense dilació:
“Caldrà anar-se’n cap al nord. Caguendena, quina dissort! Però per la xiqueta del meu cor traslladaré la nostra cort”.
I quan finalment arriba la llarga comitiva a la portes de la vila tothom acudeix de seguida.
I aprofitant l’avinentesa enmig d’aquella vall assolellada són rebuts amb molta sorpresa pels pobladors de la contornada.
I després de fer l’equipatge la reial caravana enfila el camí i després d’una atrafegat viatge aconsegueix arribar al seu destí.
Els ibers, fills del poble, han quedat molt estranyats després d’haver vist arribar una cavalcada tan noble.
Uf, tots fets pols han arribat...
“-ATXIM, ATXIM, ATXIM...!”
Disculpe princesa l’ús del mot... Volia dir molt baldats.
I el cabdill de forma vehement comunica de forma molt clara que vol parlar urgentment amb el cap d’aquella gentada.
I el faraó fa un pas endavant i després d’un llarga estona presentant-se i raonant la justificació que demana li dona.
I després de fer una bona pensada el cabdill iber li fa saber que mentre dure la seua estada hauran de fer-se de ben voler:
“El terme és ben gran faraó i dos no rinyen si un no vol, així que vos obrim de bat a bat les portes del nostre poblat.”
I abans de poqueta nit, un tros de l’antic Egipte es traslladà en sentit estricte on hui es troba Algemesí. I en un dir Jesús, des de la seua nova estança la princesa Ake-Te-Tús, recobra l’esperança. I la convivència a peu de carrer entre egipcis i ibers millora cada dia amb paciència i bonhomia.
I ibers i egipcis inicien la convivència, a espaiet i amb bona lletra.
Doncs, cal tindre la ment molt oberta i la curiositat sempre desperta.
Pel terme pasturen alegrement bous, vaques, ovelles i camells, i per les séquies algú se sorprén quan veu cobres ben somrients.
Avisa un llaurador local:
“Escolta’m i fes cas a la dita: A la vora del riu, no faces niu, a un egipci agosarat que vol ampliar la collita de verdura i de llegums. Que esteu acostumats al Nil i a la tardor este riu ens fa patir. Doncs quan plou no tarda ni un segon a baixar de gom a gom.
I al poble a la joventut no li deixen pintar grafits, mentre els nouvinguts cisellen i omplen parets i murs amb dotzenes de jeroglífics que no entén ningú. I l’escriba molt dolgut per tanta incomprensió després de tanta faenassa adverteix als més menuts:
I no planteu palmeres, feu-me cas que no tenen mercat, planteu arròs i blat, i als marges, encisams i faveres”.
“Pareu l’orella xicons, que em feu tornar carabassa. No enteneu les inscripcions, però ja voreu com en un futur les noves generacions ballaran el reggaeton i no n’entendran ni una, però no diran ni pruna. I això, ja vos ho dic jo”.
El poblat sembla un betlem, perquè entre egipcis i els ibers, omplen les places i carrers, de mastabes i hipogeus. I de nit, al carrer es conten, històries de déus i mòmies, que espanten i provoquen que a l’oient el cor li bote: “Cadàvers dessecats cossos ben embolicats que des del més ençà viatgen al més enllà.”
I per celebrar la bona nova que hem superat la prova farem una gran festa per aquesta alegria immensa i no cal patir per la despesa que tirarem el camell per la finestra.”
I un dia el faraó convoca la població per a fer un important avís:
“La princesa està recuperada i ben prompte haurem de partir i retornar a la vall de Nil.
I a les portes de la primavera i al bell mig d’aquest carrer plantarem una piràmide efímera de fusta de garrofer. Una gran ofrena a Mesenet, protectora dels xiquets, i al totpoderós déu Ra, que ben segur ha tingut mà.
I el dia del convit ibers i egipcis, tots reunits, celebren molt desvanits aquest final tan feliç.
I la princesa molt propera, amb cura encén la foguera. I els pares amb els ulls plorosos es mostren ben orgullosos. “Qui té una falla té un tresor!”
Crida i no calla el faraó Tot-Fet-Foc. “Una valuosa corona!” No calla i proclama la bella faraona Xe-Quina-Flama.
I així és com la petjada d’Egipte encara que no en sentit estricte es torna a fer ben present quan clou el fred i fosc hivern i aguaita ufanosa i riallera l’anhelada primavera.
I aquesta és la història vertadera, i aquesta és la contalla sencera de la primera germanor fallera que se celebrà a la Ribera.
-2n Premi Monument Gran
- Premi Ninot Indultat
Noelia Bañón i Mas
Rosa Mª Bolinches i del Río
Jose V. Puigvert Presencia
-3r Premi Monument Infantil
Marta Cuesta i Suñer
Jose D. Huget i Cabo
Irina Gimenez i Silvestre
Carla Llorca i Fontana
- Millor Carrossa
- Millor coreografia
- Millor Ingeny i Gràcia
-Premi Roberto Martínez al Millor Llibret de Falles d’Algemesí
-Millor maquetació
- Millor Portada
- Millor Poema Satíric
-68é Premi de la Generalitat Valenciana a la promoció de l’ús del valencià.
Vicent Navarro i Medes
Lorena Soriano i Oroval
Javier Belenguer i Navarro
Andreu Esteve i Tristante
Juan Higuera i Masià
Inmaculada Marco i Puchades
Juan Pedro Rodríguez i González
Noel Silla i Ibáñez
Mª Carmen Silvestre i López
Vanesa Suñer i Pérez
Sergio Belenguer i Navarro
Andrea Borrás i Escartí
Marta Castell i Cervera
Antoni Català i Bayot
Jorge Hernandis i Rubio
Jose Luís Huertas i Santiago
Héctor Manero i Ortega
Míriam Martínez i Moreno
Jaume Ortiz i Bueno
Mercedes Pous i Mas
Francisco J. Rubio i Alandete
Mª Dolores Talens i Girbés
Nuria Trsitante i Sabater
Silvia Trull i Climent
Carlos Vanoli i Pietroni
Carla Adam i Girbés
Angela Adam i Girbés
Marc Adam i Manzano
Vicente Adam i Merino
Sergio Agustí i Navarro
Cristina Albentosa i Climent
Cristian Almarcha Domenech
Josep Alos i Martínez
Juanlu Andrés i Vidal
Beatriz Aranda i Pérez
Ignacio Arcos i Perales
Lucía Armada i Manzano
Bárbara Arlandis i Cortés
Carmen Asensi i Bueno
Verónica Ayllón o Esteve
Marta Ayllón i Esteve
Oscar Azorín i Díaz
David Balaguer i Martínez
Noelia Bañón i Mas
Miryam Baños i González
Adrián Baños i González
Pilar Barrera i Llamas
Enrique Bastida i Berenguer
Elsa Bastida i Giménez
Agatha Bastida i Pascual
Adrián Bayona i Carrasco
Raimon A. Belenguer i Llopis
Raquel Berenguer i Castell
Javier Belenguer i Navarro
Sergio Belenguer i Navarro
Lidia Bixquert i Martínez
Rosa M. Bolinches i Del Río
Maruja Boluda i Gadea
Andrea Borrás i Escartí
Josefa Borrás i Tomás
Joaquín Bresó i Esteve
Joaquín Bresó i Santiago
Celia Bresó i Santiago
Albert Bueno i Miralles
Isabel Cantó i Herrera
Nuria Cabrera i Sáez
Sandra Calero i Satorres
Jose Camarasa i Teresi
Carla Carbonell i Such
Estevan Cañadas i Alemany
Christel A. Carbonell i Lluch
Rosa M. Carrasco i Llorens
Helena Carrascosa i Salvador
Marta Castell i Cervera
Irene Castell i Cervera
David Castelló i Rubio
Rosa M. Castillo i Esteve
Julia Carrasco i Cubells
Antonio Català i Bayot
Ismael A. Catalán i Ortega
Juan M. Cerezo i Ferrero
Pablo Cerezo i Talens
Victoria M. Cervera i Roig
Alfredo Chambó i Colomer
Enrique Chambó i Colomer
Mª Teresa Clarí i Aulló
Mª Fina Climent i Ferrís
Javier Colomer i Aliaga
Eugenio Colomer i Girbés
Davinia Colomer i Niclòs
Azahara Colomer i Niclòs
Elísabeth Colomino i Tello
Rosana Cózar i Girbés
M. Ángeles Crespo i Cortijo
Marta Cuesta i Súñer
Iván Del Pozo i García
Miguel Ángel Díaz i Crespo
Miguel Díaz i Tarazona
Carla Doménech i Carbonell
Elena Domingo i Domingo
María Domingo i Domingo
Francisco Domingo i Moreno
Purín Escarti i González
Celia Escartí i González
Helena Escola i Peinado
Silvia Escrivá i Higón
Rosy Estellés i Trejo
Jorge Espert i Ripollés
María Espert i Pous
Irene Espiritusanto i Domingo
Víctor Esteve i Tristante
Andreu Esteve i Tristante
Juan Esteve i Ahuir
Carmen M. Esteve i Brotones
Universo Esteve i Ferragud
José Esteve i Carrasco
Naia Esteve i Rosell
Andrea Esteve i Tortajada
Rosa Ferragud i Cerdán
Víctor Fernández i Robles
M. Lidón Ferrer i Castro
Laia Ferragut i Ferrís
Francisco J. Ferrer i Ruiz
Héctor Ferrer i Sangrós
Marta Ferrero i López
Marcos S. Ferrís i Béjar
Teresa Ferrís i Castell
Elena Ferrís i Girbés
David Galán i Martínez
Belén García i Casas
Ainoa García i Fuentes
Ana M. García i Montoro
Sonia García i Montoro
Andrea García i Betí
Mario García i Bonet
María Gardo i Muñoz
Thibaud Geoffrey Luc i Russo
Iván Giménez i Silvestre
Ylenia Giménez i Silvestre
Víctor Hugo Giner i Blasco
Maya Girbés i Albert
José Girbés i Chambó
Noelia Girbés i Martínez
Carolina Girbés i Moya
Mara Girbés i Conti
Soraya Girbés i Bellver
Vicent Girbés i Trull
Anna Gomera i Llopis
Esther Gómez i Navarro
Luís Gómez i Cabronero
Raul Gómez i Pérez
Cristina González i Nogués
Purificación T. González i Sos
Jose Alberto Grau i Jordán
Vicent Grau i Jordán
Amparo Grau i Tormo
Carles Gumbau i Copoví
M. Teresa Gumbau i Gascó
Clara Guzmán i Sospedra
Jorge Hernandis i Rubio
Beatriz Hervás i Ramón
Paula Herraiz i Ferragud
Juan Higuera i Masià
Carlos Higuera i Gallego
Josep Higuera i Gallego
José Luís Huertas i Santiago
Mireia Huertas i Santiago
Luís Huertas i Timón
José D. Huguet i Cabo
Óscar Huguet i Gumbau
Laura Iglesias i Ribes
Sandra Izquierdo i Naval
Ramón Jacobo i Martínez
Josep R. Jorques i Terrés
Davinia Jumilla i Pérez
Natalia Lain i Ayllón
Mireia Lara i Úbeda
Juan L. Llana i García
Javier Lerín i Botella
Aroa López i Béjar
Marta LLácer i Aliaga
Laura Llácer i Girbés
María Llamas i Tébar
María Llinares i Grau
Patricia Llopis i Corts
Amparo Llopis i Ibiza
Andrea Llorca i Fontana
Juan C. Llorca i Tortajada
Ángel Lluch i Soria
Sandra Lluch i Ferris
Melani López i Giménez
Esther Manzano i Frías
Raquel Manzano i Frías
María Maravilla i Vidal
Noelia Maravilla i Amón
Immacula Marco i Puchades
Andrea Marco i Puchades
Alicia Marco i Velázquez
Mª Elena Marín i Ferrer
Antonio D. Maroto i Jerez
Vicente J. Martínez i Alabau
Gorka Martínez i Hervás
Roberto Martínez i Ferrís
Míriam Martínez i Moreno
Alba Martínez i Marco
Andreas Mathew i Lloyd
Isaac Martín i Asín
María Mascarell i Vendrell
J. Vicente Mascarell i Vendrell
Sergio Meléndez i Ballester
Noa Meléndez i Tristante
Gema Belén Mera i Redondo
Iván Merino i Exebio
Carmen Mesas i Escribano
Josep Miralles i Crespo
Desireé Miravalls i Maroto
Laura Miravet i Morcillo
María Molina i Llopis
Francisco Molina i Maestre
Rafa Mondría i Colomer
Alberto Mondría i Santiago
Adrián Moreno i Ferrís
Antonio Morillas i Felip
Paula Morillas i Trull
Lorena Mur i Ferrando
Vicent Navarro i Medes
Raquel Navarro i Puchal
Ana Cristina Navarro i Puchal
Jose Navarro i Ródenes
Jonathan Niclòs i Súñer
Amparo Niclòs i Tortajada
Berta Núñez i Ferragud
Claudia Núñez i Ferragud
Sara Oliver i Abel
Jaquín Oliver i Aguilar
Yaiza Ordiñana i Esteve
Noel Ortega i Morales
Jaume Ortiz i Bueno
Marta Ortiz i Navarro
Míriam Ortiz i Navarro
Marcos Ortiz i Pardo
Alba Palacios i Sanchis
Yenifer Pardo i Laguía
Carmen Pardo i Llopis
Carola Pascual i Girbés
Noemí Pastor i Borjas
Pedro Pastor i Carretero
Mario Pastor i Crespo
Jerónimo Pastor i Ruiz
Lorena Pérez i López
Aitana Pilar i Esteve
Borja Pilar i Esteve
Bernat Pol i Vinal
Rafa Pous i Llopis
Raquel Pous i Llopis
Mercedes Pous i Más
Cristian Pous i Valenciano
Mar Puertas i Alventosa
Maria A. Puchades i Maravilla
Ana Puchal i Sanchis
Patricia Puchades i Sarrión
Jose V. Puigvert i Presencia
Jose Antonio Pujol i Pastor
Tamara Pujol i Gómez
Estela Redondo i Calvente
Marcos Risalde i Morcillo
Mireya Roca i Medrano
María Rodríguez i Vidal
Carmen Rodríguez i Ribes
Laura Rodríguez i Suñer
Iker Rodríguez i Suñer
Andrés Roig i Escrivá
Adrián Roig i Escrivá
Jessica Roig i Serra
Ernesto Roig i Sánchez
Mª Salut Romeu i Goig
Paula Rosell i Carbonell
Miguel A. Rosell i Esteve
Enrique Rosell i Ros
María T. Rosell i Esteve
Francisco Rubio i Alandete
Claudia Ruiz i Climent
Alicia Ruiz i Montoro
Fran Ruiz i Montoro
Vicente Ruiz i Ruescas
Tamara Ruiz i Moreno
Consuelo Sabater i Bueno
Esther Sáez i Albentosa
Enrique Sáez i Alfonso
Amanda Sáez i Gómez
Paola Samper i Calero
Rebecca Sánchez i Borrás
Sonia Sánchez i Rodríguez
Estefanía Sánchez i Vidal
Miriam Sánchez i Bataller
Antonio Santiago i Fuentes
Encarna Santiago i Fuentes
Carmen Santiago i Fuentes
Pascuala Santiago i Fuentes
Amina Sarr i Forner
Inmaculada Satorres i Corts
Vicent Satorres i García
Amadeo Sellés i Borrás
Noel Silla i Ibáñez
Lorena Soriano i Oroval
Vanesa Súñer i Pérez
Maria A. Talavera i Rodríguez
Judith Talens i Gil
Loles Talens i Girbés
Cristina Tarazona i Puchades
Milagro Terrés i Llorca
Olegario Traver i Marqués
Josep Tortajada i López
Carmen Traver i Camarasa
Enrique Tristante i Romeu
Sonia Tristante i Romeu
Paula Tristante i Sabater
Nuria Tristante i Sabater
Enrique Tristante i Vicent
Silvia Trull i Climent
José María Trull i Policarpio
Raul Trull i Sanchis
Carlos Vanoli i Pietrone
Érica Varela i Chilet
Itziar Vargas i Copoví
Carla Vendrell i Colomer
Ignacio Vendrell i Colomer
Jesús Vendrell i Ibáñez
Juan Vilches i Llácer
Noelia Vidagany i Arcos
Adrián Zapata i Castello
Al 1973, quan el meu amic Enrique Ferrís em proposà eixir de tornejant en la processó de la Mare de Déu de la Salut perquè faltaven balladors, no em vaig negar, ja que veia que la festa anava en decadència. Ja en la processó de la vespra, en arribar a la plaça Major, vaig notar alguna cosa estranya; la Muixeranga no havia fet acte de presència... Al·legaven els muixeranguers que no volien pagar-los l’estipulat.
En la processoneta del matí tot canvià i va ser per a bé. Un grup de valents, encapçalat per Tomás Pla i el germà marista Agustín, s’havien fet càrrec de la Muixeranga i realitzaren les dues processons. Des d’eixe moment, la Muixeranga no ha deixat d’eixir i de créixer.
Més tard, un grup de gent del poble, creà una associació anomenada Amics de la Muixeranga, que li donà un nou impuls.
A l’any 1975 moria el dictador Franco i els valencians i les valencianes prenguérem consciència de la nostra identitat i de que la nostra festa era això, nostra i, a més, havíem de mostrar-la al món.
La festa és, a hores d’ara, Patrimoni Immaterial de la Humanitat, un fet aconseguit per tots i totes els algemesinencs i algemesinenques.
Hem recorregut un llarg camí i tenim l’obligació de transmetre’l als nostres hereus, a les noves generacions, sols així seguirem sent l’orgull d’un poble i l’admiració de tots aquells que ens visiten.
Un tornejant i muixeranguer, ENRIQUE COLOMER PUCHADES.
La Muixeranga viu, probablement, el millor moment de la seua història i gaudeix del reconeixement i l’admiració de bona part de la societat valenciana. Un fet que s’ha accentuat a partir de la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO (2011) de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, que ha comportat una projecció nacional i internacional.
De la Muixeranga d’Algemesí coneixem, pels documents escrits, que la seua història es remunta a fa prop de tres segles. La primera referència documental prové del 1733, dels “Llibres de Comptes de la Vila” (Domingo 2002: 133). Des d’aleshores, la seua aparició en la Festa de la Mare de Déu de la Salut, ja celebrada de manera solemne des del 1724, es manté de manera continuada fins hui en dia, convertida sense cap dubte en la imatge més coneguda de la ciutat, en el reflex de la força d’un poble compromés amb la seua tradició festiva i el seu patrimoni cultural
En aquell moment eren freqüents ja a terres castellanes i americanes les mojigangas, grups de gent disfressada d’animals o vestida de manera ridícula que participaven en festes i celebracions populars i que adoptats pel món del teatre, donarien nom a peces de teatre curt d’intenció burlesca. Com també ho eren, especialment a les comarques valencianes, les colles de dansadors que conjugaven el ball amb l’acrobàcia, colles que es popularitzaren a
finals del segle XVIII a Catalunya i que per ser valenciana la seua procedència, reberen el nom de Ball de Valencians. Aquests dos elements, junt a una intenció religiosa, festejar la figura de la Mare de Déu de La Salut, serien els que arreplegaria el poble d’Algemesí en conformar la seua Muixeranga. Un grup cerimonial que vestit de manera estrafolària, dansava i representava amb acrobàtics quadres plàstics, escenes relacionades amb la Mare de Déu durant les festes patronals de la ciutat. Durant tot eixe temps, la Muixeranga ha assistit ininterrompudament a la seua cita anual amb la Mare de Déu de la Salut. Ha pa- tit moments de glòria, però també de crisi. D’acceptació popular i de dei xadesa.
Molt arrelada en temps pretèrits a la comarca de la Ribera del Xúquer –Sueca, l’Alcúdia, Carcaixent- Algemesí té l’honor d’haver-la conservada [...]. Sobre la presència de muixerangues a altres comarques valen cianes cal citar Peníscola, Titagües i, segons el més recent descobriment dels estudiosos, també l’Olleria, ací connectada amb les festes de folls.
Els membres són una nes, de tota mena de professions -en temps passats, hòmens de força i habilitat, carre gadors i obrers de vila de professió, un cert caràcter gremial com aglutinant del grup-, de nombre irregular –en l’actualitat en són centenars però en temps d’abans només uns trenta- dirigits per un mestre, que s’encarrega amb autoritat incontestable de la coordinació dels muntatges del ball, tor res i figures, dels assajos previs i d’admetre al personal que s’hi incorpora.
Tradicionalment els muixeranguers eren gent de pocs recursos econòmics, habitants dels barris perifèrics de la ciutat i, moltes vega des, no massa ben vistos per les ments pensants de la població: “gent del gotet” els va definir algú en un testimoni recollit per Joaquim Pérez (1998: 23). Actuar en
la festa major en plena època de collita suposava per a molts perdre un jornal, i la situació econòmica de la majoria de les famílies convertia en necessària una remu-
sià, Elies (1958), Antoni Blay Carbonell, el Barbero (1959-1969, aproximadament) i Salvador Úbeda Gómez, Marica. (Escartí 2008: 25).
A partir del 1973 i l’aparició del nou grup (Amics de la Muixeranga, primer, i Muixeranga d’Algemesí, més tard), n’han sigut mestres Tomàs Pla Romaguera(1973-2003) ,
Juan Beltran Garcia (20032014), José Donat Castell (20142017) i Marcos Castell Colomer (2017-actualitat).
En aquests moments més de set-centes persones agrupades al voltant de dues colles (Muixeranga d’Algemesí i, des de 1997, Nova Muixeranga), conformen les actuals muixerangues d’Algemesí, la qual cosa assegura la continuïtat d’aquesta tradició centenària.
Per últim, no podem deixar de banda l’aparició de moltes altres muixerangues al llarg del territori valencià (des de Vinaròs fins a Alacant, passant per Castelló, València, Torrent, Guadas-
suar, Sueca, Gandia, Xàtiva, Pego...), fet que demostra la vitalitat d’un fenomen en creixement.
FONTS:
ALCARAZ, Albert (2004): Un món de muixerangues, Algemesí, Ajuntament d’Algemesí.
DOMINGO, Josep Antoni & JARQUE, Francesc (1999): Bastint la festa. Festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, Algemesí, Ajuntament d’Algemesí.
(2002): Festa a la Ribera. Les festes d’Algemesí, 2a ed., Algemesí, Ajuntament d’Algemesí, p.133 [1a ed., 1983].
ESCARTÍ, Lluís (2008): «El mític Cabrera i altres mestres de l’antiga Muixeranga», BIM Berca 162, p. 25.
PÉREZ, Joaquín (1998): «El Ball de l’Antigor», dins AMICS DE LA MUIXERANGA (1998): La Muixeranga d’Algemesí, Algemesí.
Muixeranga fent la Font en la porta del bar Garrofera, amb l’antic mercat de fons
Una de les primeres fotografies que es coneixen de la Muixeranga. Primer quart de segle
Pinet de tres. Anys seixanta.
Torreta davant l’antic Hostal de Camals, actualment carrer Albalat.
L’Alta a la plaça Major. Finals dels
anys seixanta.
L’Oberta. Anys quaranta
Pi de quatre a la plaça Major d’Algemesí. Anys quaranta
La Muixeranga fent la Torreta davant de la Capella de la Troballa.
Quatre imatges de la Muixeranga en la dècada dels anys quaranta.
Per primera vegada, la Muixeranga realitza dues Altes, simultàniament, dins l’església de Sant Jaume (1997)
Consta de quatre temps, tant en els moviments com en la melodia. Tots els muixeranguers es col·loquen en dues fileres i evolucionen portant ciris encesos, alçant-se dempeus enlairant el ciri i baixant-lo alternativament, o bé ajupits cara a terra movent-se alternativament a dreta i esquerra, o, saltant d’una filera a l’ altra. És la modalitat de dansa més antiga de tot el repertori de la Muixeranga. Sol obrir les actuacions en les tres processons de la Festa de la Mare de Déu.
Cinc en un peu: base d’un muixeranguer sobre el qual en pugen dos asseguts a cadascun dels muscles i abraçats entre ells, rematant la torreta l’alçador i la xiqueta o xiquet. Sol realitzar-se sense cap pinya o, en cas de fer-se amb pinya, es deixa net per a considerar-lo assolit.
Pots vore’l ací:
La Torreta: base de quatre muixeranguers amb primer pis de dos flexionats i que es remata amb alçador o alçadora i xiqueta o xiquet. Juntament amb L’Alta és la construcció més clàssica de les torres. Hui se sol representar de manera combinada.
Pots vore-la ací:
El banc: un muixeranguer que se situa cara amunt i subjectant-se a terra, amb muixeranguers, fins que ja han pujat tots, de seguida van alçant-se progressivament de baix cap amunt al so de la tonada. Els muixeranguers no se subjecten dels braços, sinó que s’abracen els uns als altres formant un cos tot compacte. La torre sempre es remata per un/a xiquet/a -abans, vestit d’angelet- que amb els braços oberts alça la cameta. Sol realitzar-se sense cap pinya o en cas de fer-se amb pinya, es deixa net per a considerar-lo assolit.
La Morera (1995): consta de cinc altures amb base de quatre muixeranguers amb pinya, amb un primer pis de dos i es remata amb un pilar de tres. Requereix una escala darrere per poder muntar el pilar de tres.
El Pi de Cinc (1996): construcció de cinc altures, és la més semblant a les torres de castellers del Principat. Té una base d’una persona amb pinya i quatre altures d’un muixeranguer cadascuna, sempre rematada per xiquet o xiqueta.
La pots vore ací:
La Volantinera o Figuereta: una de les pujades tradicionals amb un caràcter més desenfadat i divertit. Es compon d’una base de quatre muixeranguers i un pis de tres, sobre el qual puja una muixeranguera adulta que es col·loca cap per avall, mantenint l’equilibri uns moments, i deixant-se caure finalment. Es pot realitzar de tres o de quatre alçades utilitzant la mateixa estructura de l’alta de cinc.
Els Pinets: tenen la mateixa composició que el Pi de Cinc encara que pot ser de dos, tres i quatre altures. Solen representar-se de manera combinada.
Pots vore’l ací:
El Pi desplegat: Pi que es va desplegant de baix cap a dalt, a la manera del Pilar aixecat per sota dels castellers catalans. Pot ser de tres, quatre o cinc altures.
Es pot vore ací:
El pots vore ací:
La Tomasina (1993): torre de cinc altures amb una base de quatre muixeranguers amb pinya, el primer pis amb quatre homes flexionats, el segon pis amb dos muixeranguers flexionats i rematat amb l’alçador i el/la xiquet/a. La seua espectacularitat radica en el desplegament de tots els pisos al so de la melodia de la Muixeranga. Rep el nom del Mestre Tomàs Pla.
L’Alta de 6: torre de sis altures amb una base de sis muixeranguers, el primer pis de sis muixeranguers travats, el segon pis de quatre muixeranguers, el tercer pis de dos muixeranguers, una alçadora dreta al quart pis i rematat amb un xiquet. Requereix la construcció de quatre escales laterals formades per dos muixeranguers, per tal d’ajudar a pujar a partir del tercer pis.
Pots vore-la ací:
L’Alta de 5: consta de cinc altures amb una base de sis muixeranguers, un primer pis de sis homes travats, un segon pis de tres muixeranguers o muixerangueres, l’alçador o l’alçadora flexionat o flexionada i es remata amb una xiqueta. Requereix la construcció de tres escales laterals per ajudar a pujar a partir del tercer pis. Es la més clàssica de quantes representacions es fan hui en dia.
La pots vore ací:
L’Alcoiana: Deplegada per primera vegada durant la processoneta del matí de les Festes de la Mare de Déu de la Salut de 2017. Esta nova figura està dedicada al poble d’Alcoi i, especialment, a la Capitania d’Almogàvers.
Pots vore-la ací:
Ací la pots vore:
N’hi ha d’algunes amb intencionalitat simbòlica religiosa que van més enllà de la mera figuració.
La Maria Alta o Maria Doble: sembla representar l’Assumpció de la Mare de Déu. Consta de quatre altures amb una base de quatre muixeranguers amb pinya, quatre al primer pis (tots ells travats) i quatre al segon (flexionats) que agafen amb les seues mans un xiquet, el qual eleven entre tots. Té dues escales per a ajudar a pujar i baixar el xiquet.
L’Enterro: representa l’enterrament de la Verge Ma ria. Un muixeranguer fa de mort mentre és transportat per una combinació de parelles que van asseguts o drets dalt i precedits per altres parelles amb ciris, té la peculiaritat de què es representa amb una tonada o música diferent a les altres figures.
La Sènia (1996): combinació de dos guions que es creuen de manera perpendicular. Té la particularitat que es desplaça de manera circular com si fora una sènia, precisament aquest moviment el que li dona nom.
La Marieta: té la mateixa simbologia i composició que la Maria Alta sols que amb una altura menys, és molt popular durant les processons de la Mare de Déu i fer marietes per als més menuts.
Pots vore-la ací: El Retaule: (1997): combinació de dos guions que es col·loquen l’un al costat de l’altre cobrint un front ample.
L’Altar: Quadre plàstic consistent en set pilars alineats amb la següent estructura: 1r: un pinet de 2 altures, 3r: un pinet de 3 altures, 4t: un pinet de 4 altures, 5é: un pinet de 3 altures, 6é: un pinet de 2 altures.
La Font: transsumpte de la lloança Fons Salutis de les lletanies. Composta per un pi central de tres i quatre pins de dos, combinats amb quatre dolls, cadascun dels dolls o xorros porta un muixeranguer agenollat i un altre membre gitat damunt mirant al cel i amb les cames ben estirades i els braços en creu.
Pots vore la Marieta ací: El Guió: combinació de diversos pinets. Consta d’un pi de quatre el qual està flanquejat per dos pins de tres i dos de dos. Una versió més senzilla és el Guionet, aquests pinets van caminant tots al mateix ritme.
Ací es pot vore:
L’Oberta
Consta d’un pinet de tres altures. L’alçador, collocat al segon pis, solta els peus del xiquet que té al damunt per a subjectar pels braços a dos xiquets que es despengen a cada costat.
Ací es pot vore:
Cada 7 i 8 de setembre a la ciutat d’Algemesí, ens engalanem per a rebre nostra Patrona amb molt d’èmfasi. Molts balls l’acompanyen per rendir-li pleitesia, els algemesinencs es preparen per omplir els carrers d’alegria.
En aquesta ocasió de la Muixeranga parlarem, un ball amb molta tradició del qual segur gaudirem!
Són els primers en obrir pas en cadascuna de les processons, amb la dolçaina i el tabalet al compàs fent les majestuoses construccions.
Valentia, constància i superació són alguns dels seus valors alçant les torres amb decisió i el blau i roig com a colors.
Dones, homes i xiquets una gran família han format.
Actualment són més de cinc-cents i són Patrimoni de la Humanitat.
De gent, en som un munt, els que ens emocionem cada vegada amb el característic «amunt!» i veient la torre alçada.
Per això volem animar-vos a seguir amb la vostra tasca, estarem agraïts d’acompanyar-vos sempre orgullosos de nostra Muixeranga!
CARLA CARBONELL SUCH.
Enguany commemorem l’aniversari d’un fet transcendent en l’aspecte afectiu, una acció que va marcar un nou temps en la celebració més arrelada del poble d’Algemesí: la Festa de la Mare de Déu. Era el temps on calia mantindre viva una part, importantíssima, del nostre patrimoni cultural: la Muixeranga, qui ho anava a dir? Sembla mentira però, es veia abocada a passar a formar part del grup d’actes culturals que, per desídia, negligència o per causes vàries, al llarg del temps, resten abandonades en el limbe de l’oblit.
Cinquanta anys han passat d’aquell fet on, de manera peremptòria, calia assumir el repte.
Les celebracions conjuguen, entre altres coses, història, records i sentiments. Potser, aquesta fora la força que impel·lia a aquella colla d’amics, junt amb “l’hermano Agustin”, a portar endavant aquella escomesa. Al nomenar al “germà Marista”, disculpen si em prenc la llicència d’afegir que, tinc l’honor de formar part, del primer grup d’alumnes que va tindre quan va vindre al poble.
Li comentava a una persona de la falla, a la que admire i aprecie molt, que per a mi, la Muixeranga és molt especial, potser pel fet que, a l’estar fora del poble, valores més allò que habitualment no tens a l’abast, la Muixeranga ho és, i a l’escoltar la música o contemplar una figura, sense adonar-te, o de vegades sense voler acceptar-ho, ho enyores i sents el nuc a la gola quan et pren l’emoció.
Parlava abans d’història, records i sentiments: no s’entendria la història d’Algemesí sense la Muixeranga, com no s’entendria la Festa de la Mare de Déu sense algun dels balls que la conformen, tot formant un conjunt que és icona i signe d’identitat del nostre poble.
Dels records, em revolotegen un gavell: la infantesa, l’adolescència, la vida d’adult... La Muixeranga obrint la processó: pel carrer Molí, Capella... la del matí pel carrer Berca, l’entrada a l’església, la Volta General... La veiem de xiquets, després amb les núvies; ja de casats, amb els fills... i la música de la Muixeranga de fons, la banda sonora d’aquells records... quants ... i què bons.
I, tot plegat, ho acaronen i abracen els sentiments.
Comentar el que es comenta en un temps determinat, com hui ho és la Muixeranga, ens gratifica, potser, perquè és un recurs fàcil i podem caure en l’asserció que ho fem perquè és el que toca però, no es deixen portar per l’errada: és molt complicat tractar sentiments passats, contemplats des del punt de vista dels temps presents, sobretot, si han estat i continuen sent, produïts pels mateixos actes; cal considerar-los, tot tenint present les circumstàncies que, tant en uns com en els altres, es donaven i es donen, en el seu temps.
Com deia abans, per a mi, la Muixeranga és molt especial, m’aporta totes les sensacions que comportava, i comporta, viure-ho amb els amics, la família... sobretot, i potser, perquè estic fora del poble.
Per molts anys, Muixeranga!
Silenci
Sorollosa veu callada de multitud omplint la plaça, ansiosa, expectant; sorollosos sons de tabalet i dolçaina, balls, pujades i figures, que rescata el record i es configuren en la ment… s’endevinen sentiments a l’aguait… l’espera esdevé impacient.
Preludi
Plam, plam, plam! Rataplam, plam, plam! Creuen, sobtoses, per l’aire, com notes d’alerta, els percudits sons del tabalet.
És el toc d’atenció, el mestre de la Muixeranga,, amb el gaiato en la mà, mana a formar, el ball va a començar
Sona el florete; la llarga filada es mou, uns s’aixequen, altres s’acatxen, uns es dobleguen per la dreta, els altres per l’esquerre, la dolçaina marca el compàs, els ciris dibuixen arcades en l’aire, és el primer ball.
El tabalet crida a la colla, homes i dones, de tota condició, xicotets i grans, tots el públic es manté expectant, la dolçaina calla, el mestre demana silenci i amb veu potent, exclama: anem a fer l’alta!
I comença el ritual: les mirades apliquen el codi visual, es forma la base, hi són huit, ben agafats, i sona la dolçaina quan comença la pujada, primer en pugen sis, formant el segon tram, després en són tres, cercant l’equilibri, afiançant l’estabilitat, ara en puja un altre i, darrere, l’infant.
El cor en un puny, tots fent pinya, la colla i la gent, que fa força des del seu lloc, expectant. Sembla que el temps s’hi ha aturat la dolçaina tocant… Amunt Muixeranguer! És la veu que clama del nostre interior, Amunt! Que la muixeranga s’ha alçat!
I l’apoteosi esclata quan, l’infant, amb els braços en creu i la cameta en alt, ens saluda des d’allà dalt.
I l’alta es desmunta, a poc a poc, van baixant, els ulls, vidriosos, parlen del que ha passat, emoció, complicitat, passió, goig, expectació, felicitat, tradició i tot el manoll de sentiments, que ens fan sentir afortunats per estar allí i, plens d’orgull i satisfacció, amb la veu trencada, exclamem…
Així és el meu poble! Gran!
1-. Durant quins anys va ser mestre de la Muixeranga?
2.- Què significa per a vostè la Muixeranga?
3.- Què li ha aportat l’experiència de ser mestre de la Muixeranga?
4.- Com veu la Muixeranga actualment?
1. Durant 30 anys, des de l’any 1973 fins al 2003 vaig ser mestre de la Muixeranga.
2. Per a mi la Muixeranga és el ball més emblemàtic de tots els que participen en la festa de la Mare de Déu, i el més natiu d’Algemesí.
3. A mi m’ha aportat molts amics, de fora i de dins. Sempre he estat orgullós de ser mestre de la Muixeranga i amb ganes de fer coses i d’estar al peu del canó.
4. Veig que la Muixeranga està en un moment molt bo, però jo sí que faria menys eixides fora, perquè són molts els pobles i les entitats que volen que la Muixeranga actue i jo pense que quantes més actuacions es realitzen, amb el vestit de la Muixeranga, fora de la festa de la Mare de Déu de la Salut, més es resta força a la nostra festa.
1. L’any 2003 vaig rellevar Tomàs Pla, que havia estat de mestre des del 1973 fins el 2003.
Jo vaig estar des del 2003 al 2014, 11 anys molt intensos en actuacions i canvis en la Muixeranga, com la incorporació de les dones. Férem eixides importants a Roma, Brussel·les, Catalunya i al nostre País Valencià. I rebérem diferents reconeixements com el Micalet Col·lectiu, La Nit de Castells i altres.
2. A més de la responsabilitat del càrrec, el fet d’haver representat la Muixeranga en totes les actuacions i conéixer a molta gent, tant de la Muixeranga com d’altres grups de tot el País valencià, i el fet d’haver mantés molt bona relació en moltes colles castelleres i els seus components.
3. Per a mi significa tradició, perquè portem més de tres segles fent muixerangues. Sentiment, perquè quan fem una muixeranga i sona la música, l’emoció es veu en la cara de tots els que estem al voltant. Cultura, perquè formem part de la nostra festa. Religió, perquè és el que ha mantés la festa i el motiu de la celebració.
4. La Muixeranga es troba en el millor moment de la seua història. Després d’aquests 50 anys hem aconseguit que siga coneguda i reconeguda tant al País Valencià com a Catalunya. La prova està en la quantitat de noves muixerangues que s’han format en els últims anys. Vull fer un reconeixement també als dolçainers i tabaleters per la difusió que fan de la música de la Muixeranga.
1-. Durant quins anys va ser mestre de la Muixeranga?
2.- Què significa per a vostè la Muixeranga?
3.- Què li ha aportat l’experiència de ser mestre de la Muixeranga?
4.- Com veu la Muixeranga actualment?
1. Vaig ser mestre de la Muixeranga des de 2014 fins 2017, és a dir, 3 anys.
2. La Muixeranga per a mi significa vida, ja que porte des dels 14 anys formant part d’ella. Em sent amb el cor ple quan estic allí perquè gaudeisc amb els meus i passem una estona agradable. Per altra banda, poder transmetre-li a una de les meues filles tot el que sent m’ha fet sentir el pare més orgullós del món, ja que compartim moments d’esforç i constància junts.
3. L’experiència de ser mestre m’ha aportat tant coses bones com roïnes. En quant a les coses bones podem nomenar a la gent que sempre ha estat al meu costat i, encara que puc nomenar poques coses roïnes, podria ser que no sempre ho fas a gust de tot el món, però l’important en esta vida és fer el que tu penses que va a ser millor per a tots en cada moment. També representar a la Muixeranga per tot arreu m’ha fet sentir un gran orgull pels arrels del meu poble.
4. Actualment, pense que la Muixeranga va per bon camí però, també sé que ha estat en una roda constant, és a dir, hi ha èpoques on la gent s’ha implicat més i altres que, pot ser, no tant. Encara que hem d’entendre que tots tenim la nostra vida a part i tot ho fem per poder gaudir del que més ens agrada.
1. Des de 2017 fins ara. Aquest any, en l’assemblea, per norma d’estatuts, toca posar el bastó damunt la taula per si algun grup vol fer el relleu. Per la meua part seguiré si ningú es presenta. El temps que em queda, no el sé; per ara estic a gust, ja que les coses crec que van molt bé i això em dona ganes de seguir.
2. Sense comparar-la amb família i amics, és tot. Si em pare a pensar porte des dels 3 anys amb el grup i he passat totes les èpoques, des de la de Tomás Pla, Juan Beltrán i Jose Donat i totes han sigut positives; he passat moments inoblidables, tinc molts bons records d’estar al costat de mon pare, a l’igual que dels meus germans, i he fet amistats molt bones amb tota classe d’edats que pense, és el millor que té la Muixeranga, gent d’edat i pensar diferent que en posar-se el vestit forma una gran família en la que tots cuidem de tots (mai millor dit).
3. Pues no sabria què dir. Per ara molta alegria de vore que va bé, molt de patiment en cada eixida, molta satisfacció de vore la bona imatge que estem donant i molta il·lusió de seguir al capdavant de la Muixeranga d’Algemesí.
4. Estem passant un molt bon moment amb molta gent apuntant-se, hem arribat als 540, sent l’associació més gran del poble. Com a muixerangues, no fem cap eixida que no tinga una figura de 5 altures, estem fent molt bones eixides fins a arribar a ser enguany l’última imatge que voran els valencians a la tele d’Àpunt abans de les campanades de Cap d’any. Molt orgullós de representar al poble d’Algemesí d’aquesta manera. Pel que respecta al risc de caigudes és casi inexistent; portem dos caigudes sense conseqüències des del 8 de desembre de 2021. Estem fent molt bona feina totes les comissions de la junta i ens queden moltes ganes de seguir així.
Solcs en vestits i en el cor, de blau, de blanc i de roig.
Al cel s’enfilen valents i amb sols un batec i una ànima són pinya, pomell i feix d’una sentida pregària.
Respiració continguda quan s’aixequen més i més, corona, tasca feixuga, braços en creu el xiquet.
Xiquet que alça la cameta, inici d’un vol que ens troba amb la nostra essència, en un projecte d’amor.
Voluntat, força, esperit, suors i anhels tots grimpat, muscle a muscle, tots units, sublimació i llibertat.
Solcs en vestits i en el cor, de roig, de blau i de blanc.
Passeigs o desplegaments, dansa, busca, caminata, ànsia d’avanç, més i més, en l’existència diària.
Ritme senzill que no atura: amunt i avall, ciri encès, a un costat i l’altre busca el propi refermament.
Dues rengleres que es fonen conservant la identitat. ànsies de vira del poble emulant el campanar.
Sons sotragant l’interior, commoció de les arrels, consciència i sentir de tots, vertaders muixeranguers.
Inquieta normalitat que en munt de músculs es torna, tensos i ferms, arrelats, desentumint plena força.
Brolla en simbologia tot allò que es porta dins, i en torres el poble grilla en afalacs de bons fills.
Solcs en vestits i en el cor, de blanc, de roig i de blau.
La vida i els sentiments, filaberquí de dolçaina, agut penetra els ambients i la presència taladra.
Empenta de sentiments, per carn, de goig i per l’ànima. Precs a la Mare de Déu, tots fem una muixeranga.
Solcs!
Solcs en vestits i en el cor, de blau, de blanc i de roig. J
La Muixeranga i les falles són part dels dos Patrimonis de la Humanitat que té Algemesí, i la falla Plaça del Cid, des de
Ja a l’any 2012, sent Fallera Major Azahara Colomer, part de la presentació estigué dedicada a la Muixeranga. El decorat, als laterals del tro de la fallera major, estava format per dues fonts d’aigua, realitzades amb trencadís, amb els colors de la Muixeranga. A la part exterior de l’escenari, als dos costats, hi havia dues muixerangues de qua-
A més a més, en l’oberta de cortines, els fallers de la falla que eren muixeranguers formaren una muixeranga de quatre, rematada amb un xiquet que agafava una estrela, tot acompanyat per la música de la Muixeranga.
Aquest acte va ser possible gràcies a l’autorització del mestre, en aquell moment, Juan Beltrán, qui confià plenament amb nosaltres.
Una altra presentació, dedicada a la Festa de la Mare de Déu de la Salut i, en especial, a la Muixeranga, va ser a l’any 2016, sent fallera major Beatriz Brotons. En aquesta, a l’escenari, trobàvem uns panells amb tots els balls de la processó i a l’oberta de cortines sonà la música de la Muixeranga i un bolero del ball de les Llauradores.
No hem d’oblidar, també, que tant la falla gran com la infantil, han tingut temes relacionats amb la festa de la Mare de Déu de la Salut.
Aquest any la falla Plaça del Cid també vol sumar-se a la celebració del 50 aniversari de la Muixeranga, dedicant-li amb tota l’estima aquest llibret.
Enhorabona i amunt la Muixeranga! PASQUALO.
El Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat no són monuments, obres artístiques, museus... és el patrimoni viu, aquell que manté el poble i el transmet. En València, la Llei de Patrimoni Cultural, defineix i estableix com a béns immaterials del patrimoni etnològic, les pràctiques de la cultura tradicional valenciana, així com les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d’oci, en especial aquelles que s’han transmés oralment i que potencien l’ús del valencià. Així, la UNESCO va declarar Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat les Festes en Honor de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí (2011) i les Falles (2016).
Les Falles i la Muixeranga comparteixen, doncs, el seu reconeixement com a Patrimoni Cultural Immaterial, però tenen altres punts de convergència: les dues són fruit del poble valencià, mouen a molta gent i potencien l’ús de la nostra llengua.
Ben lligats estan els dos patrimonis d’Algemesí i així ho demostren diferents exemples; ser fa ller o fallera no està renyit en ser muixeranguer o muixeranguera, i a la nostra falla ho podem vore clar.
A més a més, a Algemesí tenim quatre presidents de falla que són, també, muixeranguers.
Els artistes fallers també s’han inspirat en muixerangues al plantar els seus monuments, dins i fora del nostre poble, tal i com podem vore a continua-
ció:
Salvador Ferrís Cerveró, artista faller d’Algemesí, al 1994, plantà una falla infantil que serà emblemàtica en la seua carrera; 750 Aniversari va ser indultada. La falla es troba actualment al Museu de la Festa, al Convent de Sant Vicent Ferrer.
La falla Plaça Cabanilles, d’Algemesí, al 2006, plantà Muixeranga, un monument de Manuel Viguer, en el que les fetes locals te- nien una gran importància i el cos central era una torre de 3, amb els ninots muixeranguers més grans que s’han vist mai.
Fotos: CORREDOR DE FALLES..
La falla Nou Mercat, d’Algemesí, l’any 2014, va plantar Algemesí de festa en festa, monument de l’artista Jorge Gil Sapinya, on apareixien uns ninots fent una muixeranga de 3 pisos.
A l’any 2015, la falla Víctor Pradera, d’Algemesí, plantà un monument infantil de l’artista local Núria
Ferragud, en el que apareixien tots els balls de la processó de la Mare de Déu de la Salut, entre ells, ninots muixeranguers.
Al 2012, la falla Sant Joan, d’Alzira, amb l’artista faller Jordi Carrascosa, plantà un monument
amb un ninot vestit de muixeranguer, amb els colors roig i blau, damunt del casalici dels Sants Patrons d’Alzira.
L’any 2014, la falla Plaça de la Mercè, de València, amb l’artista faller Javier Álvarez Sala, plantà Tot és festa. Aquesta va ser la primera representació de la Muixeranga d’Algemesí documentada a una falla de València. No fou un modelat, sinó una planxa plana pintada on un grup de muixeranguers mantenien un posat caricaturesc.
Fotos: CORREDOR DE FALLES.
La falla Mercat de Castella (Sector Olivereta), al 2016, plantà Anem de festa, de l’artista José Luís Platero, on apareixien uns ninots que representaven xiquets muixeranguers, els quals foren cedits oficialment per la comissió al Museu Valencià de la Festa d`Algemesí. A l’any 2021 plantaren València m’agrada. De nou, quatre anys més tard, la mateixa comissió i el mateix artista tornaren a referenciar la Muixeranga d’Algemesí, esta vegada de forma més senzilla, amb el ninot d’una xiqueta muixeranguera.
Podem trobar una fi- gura de la Muixeranga en el monument gran de la Plaça de l’Ajuntament de València de 2017, obra de l’artista Manolo García com a director i un equip format per Manolo Algarra, Julio Monterrubio, Manolo Martín Huguet, José Aguilar i Fet d’Encàrrec. Es tractava de la primera falla municipal de València, post declaració de les falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, en la que aparegué de nou un grup de muixeranguers no modelats i sense cares, on primava el simbolisme d’unir els dos patrimonis.
També al 2017, en el monument infantil Star en Falles de la falla Plaça de la Reina-Pau-Sant Vicent, de València, hi havia un exèrcit imperial de la Muixeranga.
Valencians en dansa, dels reconeguts José Ceballos i Francisco Sanabria, serà el monument infantil de l’Ajuntament de València per a les falles 2023. Aquest farà un recorregut per les demostracions folklòriques de la Comunitat Valenciana i inclourà la Muixeranga d’Algemesí.
Està més que clar que els fallers i falleres, junt a les muixerangueres i muixeranguers, fem pinya!
Un vellet molt arrupit en hivern voreta el foc recontava al seu netet enyorances d’antigor.
En son seny plenet d’arrugues tremolava l’emoció, els seus ulls espurnejaven amb mirada de visió:
“Com les festes de setembre no n’hi ha res en tot el món.
Els bastonets, la carxofa, tornejants, bolero... tot, tot molt bo... mes per a mi una cosa és la millor, la muixeranga ¡res hi ha com ella en la processó!
Sempre plore quan la veig recordant: dos anys jo fon el muixeranguer menut, el que puja dalt de tot, aquell que alça la cameta, i els braços com en un vol obri en creu... (i aquell vellet obria els seus tremolós per fer-ho amb més veritat). La gent me mirava amb por, tots retenien l’alé, no comprenien que jo allà dalt era feliç...”
Aquest era el sentiment, al 1956, de l’escolapi mossèn RAMON BARBERÀ en un fragment del Romanç del muixerangueret.
Si passegem pels carrers d’Algemesí podem trobar diferents obres, pintures i monuments a la Muixeranga. Vos proposem un passeig per tal de descobrir-lo
Entrem al poble per la rotonda de la Ronda del Calvari i trobem, des de 1997, aquest monument en honor a la Muixeranga. Va ser realitzat per Fernando García Monzó, està compost per 19 figures fent una Alta de 5, té una altura de 14’5m i pesa 9500 kg. És, sense dubte, el monument més gran dedicat a la Muixeranga.
Seguim caminant fins al Museu de la festa, on podem vore en la façana, aguaitant en un balcó i junt amb altres ninots que representen altres balls i figures que apareixen en la processó de la Mare de Déu de la Salut, un muixeranguer. Aquests ninots de falla van ser realitzats pel nostre artista faller, Víctor Hugo Giner Blasco, junt amb els artistes Juanjo Salom Díaz i Salvador Ferrís Cerveró, a l’any 2021.
Si continuem caminant pel mateix carrer Nou del Convent trobem, al número 44, al lloc on es va fer el primer assaig de la recuperació de la Muixeranga al 1973, un retaule de 2013, que commemora aquest assaig en el 40 aniversari de dita recuperació.
Seguim el passeig fins a la plaça del Mercat, on podem observar un disseny modern que també fa referència a la Muixeranga. Es tracta de dos muixeranguers fent un Pi de dos i es troben en un dels cristalls de l’accés al pàrquing de la plaça, junt amb un altre pi de la Nova Muixeranga.
Creuem ara la plaça i caminem 650m fins arribar a una altra plaça, en este cas la del Teular. Allí ens trobem amb un gran retaule de pedra, anomenat Vora el barranc dels Algadins, en el que veiem un grup de muixeranguers, ciri en mà, fent el ball de Muixeranga.
Deixem el Teular per seguim el nostre camí fins a la Capella de la Troballa. En el lateral esquerre podem trobar un retaule del mateix estil que el del carrer Nou, però aquest està format per diferents figures, com són: la Marieta, l’Enterro, la Tomasina, el Pi de cinc, l’Alta de sis, l’Alta de cinc, el Pi doble i la Font. Aquest retaule també és de 2013 i commemora el 40 aniversari de la recuperació de la Muixeranga.
I des d’on estem, si mirem al costat esquerre, podem trobar el carrer que té de nom Muixeranga i, per tant, la placa distintiva.
Des de la Capella, seguim el nostre camí baixant pel carrer Berca fins arribar al principi del carrer Albalat, on ens trobem amb una obra de Gema Alpuente. Es tracta d’un mural pintat a l’any 2018, en el que veiem tres muixeranguers fent un Pi de tres, al costat d’un altre pi de la Nova Muixeranga.
I seguim el passeig fins arribar al carrer Mossén Blanch, on trobem la casa de l’antic alcalde d’Algemesí, Emili Gregori, amb una façana coneguda i reconeguda pels algemesinencs i algemesinenques. Es tracta d’una obra d’art realitzada, a l’any 2002, pel reconegut escultor algemesinenc Jose A. Caballero. En la façana podem trobar nombrosos símbols d’Algemesí, entre ells, diferents muixeranguers, una muixeranga dins del gaiato del mestre i part de la partitura de la melodia de la Muixeranga.
Acabem el nostre recorregut al carrer paral·lel, el carrer Sant Sebastià, i on es troba el taller de l’esmentat escultor, Jose A. Caballero Machí, amb una façana semblant a l’anterior i en la que podem trobar, com abans, diferents muixeranguers. Aquesta és, també, una vertadera obra d’art, més antiga, de l’any 1994.
Però si volem gaudir d’un vertader tresor d’artesania, hem d’entrar al taller i descobrir totes les escultures que Caballero realitza. Nosaltres ho hem fet, i ací vos deixem sols un tast d’aquest tresor artesanal.
A.
un reconegut escultor algemesinenc que, al vore’ns fotografiar la façana del seu taller, no va dubtar en convidar-nos a entrar i en parlar-nos de la seua feina. Estem segurs de que és l’artesà que més escultures de la Muixeranga ha realitzat; més de 580 peces, úniques, diferents i fetes artesanalment, estan repartides arreu del món. Les comandes segueixen fent-se, en la seua majoria, per gent d’Algemesí, però també viatgen a València, Madrid, Càceres, Londres, i, fins i tot, Estats Units.
La seua primera muixeranga va ser creada al 1975, fou premiada per la Càmera d’Artesania a l’any 1992 i actualment es troba exposada en una botiga de València. Avui en dia, Caballer segueix creant muixerangues úniques i exclusives, cadascuna d’elles amb els seus segells. En l’època en la que vivim, queden poques mans com les seues i és una sort que seguisca creant vertaders tresors artesanals al nostre abast.
La Muixeranga a la premsa: la necessitat de fer valdre el Patrimoni.
El patrimoni d’una ciutat és necessari per al seu desenvolupament cultural, festiu, tradicional, econòmic, educatiu o de qualsevol altre àmbit. Tan bo com porta, repercuteix en la societat encara que per a molta gent, tot i que són abundants (els béns patrimonials) són desconeguts. I és just en aqueix moment on el periodisme i els mitjans de comunicació han de ser eina de difusió i per a la seua posada en valor.
Existeix opinió sobre la implicació dels mitjans de comunicació en l’àmbit del Patrimoni de la Humanitat. Molts experts de la comunicació i del patrimoni coincideixen que la difusió que es realitza s’emmarca dins de la secció de cultura i es publica o emet en el període de temps que comprén la celebració del patrimoni concret. És suficient? No. El patrimoni és eix vertebrador de la vida d’un poble i de les seues gents, present en el dia a dia. Qui és muixeranguer d’Algemesí ho és sempre i no únicament en la festivitat de la Mare de Déu de la Salut. Això no es reflecteix en els mitjans.
Però cert també és que en els moments importants, la premsa es fa ressò de la festa, dels balls i les tradicions que giren entorn de la fes tivitat de la patrona de la ciutat. De tots els balls, destaca en els mitjans de comunicació la Muixeranga. Ja siga per la dificultat, el risc o la quantitat de gent que participa d’ella, la Muixeranga d’Algemesí sol ser l’emblema i imatge d’aquesta festa, sense desmerèixer a la resta i sent tots els balls igual de valuosos i necessaris. Però són les ratlles roges i blaves les qui copen portades i especials. La seua música, al so de la dolçaina i el tabal, també ressona en les televisions.
Al llarg de la història de la Muixeranga d’Algemesí s’ha vist reflectida en portades de periòdics i en revistes de divulgació turística. Sense remuntar-nos a molts anys arrere, amb l’arribada de les festes de la Mare de Déu de la Salut, després de la pandèmia, la premsa escrita titulava: Algemesí dansa per fi al ritme de la Muixeranga. Hem de ser conscients de la imatge que projecta este ball, emblema de tot un poble i, per tant, responsabilitat dels qui la fan pos sible per tal de tenir cura del seu foment i difusió. Pot ser per ser fill d’Algemesí i per conéixer-la des de ben menut no hi ha consciència del que es desprén la pri-
mera vegada que uns ulls veuen com la Muixeranga vol arribar al cel. El que estes torres humanes projecten a la resta de la societat i que es converteixen en imatge per donar testimoni a la premsa. Cal seguir treballant per donar testimoni de la idiosincràsia col·lectiva com a poble a tots aquells se sorprenen el saber que existeixen. Algemesí té un tresor: la festivitat de la Mare de Déu de la Salut, que al mateix temps té un estendard, la Muixeranga.
Hem de tenir en compte, en primer lloc, la societat en general i, després, els periodistes en particular, el paper rellevant que exerceixen els mitjans de comunicació en la difusió cultural i patrimonial de les nostres tradicions. És ferramenta per a la conscienciació de la societat del valor intrínsec del patrimoni cultural, siga immaterial o tangible. Cal lluitar perquè els continguts en premsa relacionats amb el Patrimoni ocuparen un espai fixe i predeterminat en la secció especialitzada, sense haver d’esperar a fer que les muixerangues toquen el cel. Enguany la Muixeranga d’Algemesí bufa 50 ciris, desitjant que siga visible als mitjans.
Què voleu que vos diga..?
Què sé jo de lletres per interessar vostra atenció?
Què més voldria que sentíreu el que jo, quan em trobe davant la Muixeranga, tot pletòric d’emoció..?
El tabalet ritmant l’acció; la dolçaina revivint-la, el mestre Cabrera dirigint la trama, tot ple d’il·lusió...
Què més voldria jo que en el previndre lluminós, que espere d’Algemesí, mai se perda la dolçor i expressió d’esta bella melodia, font volguda de la més pura tradició..? Donant vida a la Muixeranga el temps ens la llevà, conserveu-la amorosament, com a una més de vostres filles que bé mereix per sa bellesa guardar-la amb un quadre d’honor.
Així ho sentia, al 1958, el gran compositor
Don JOSEP MORENO GANS.
Les muixerangues, amb les seues impressionants torres humanes, van estar formades per homes durant molt anys, però aquesta qüestió donà un gir cap a la igualtat quan començaren a incorporar-se dones a la Muixeranga, a partir de l’any 2003 (malgrat que anteriorment ja hi participaven algunes xiquetes, filles i germanes de muixeranguers).
Avui, gràcies a la lluita d’algunes persones per a introduir al gènere femení en aquesta dansa, hi ha una relació de total igualtat entre homes i dones en la Muixeranga d’Algemesí. A més a més, s’ha demostrat que la incorporació de la dona ha permès fer més figures, més altes i millors.
Actualment, les muixerangueres fan pinya, torres i figures, a l’igual que la resta de muixeranguers. La Muixeranga conta amb un bon grapat de dones que senten orgull de poder pertànyer a aquest grup i així ho demostren, a continuació, amb les seues paraules.
CELIA SALES MONTIEL, muixeranguera des de l’any 2007.
La Muixeranga és per a mi un sentiment... és un Apretem la pinya, és un aguantem, és 4 pa’baix, és el xiquet/a ja està dalt... És com si darrere dels teus dos cognoms hi hagueren centenars... Et sents part d’una família i, de fons, la dolçaina i el tabal.
ANDREA LLOBELL BLASCO, muixeranguera des de l’any 1997.
Ser muixeranguera per a mi representa l’orgull de pertànyer a una tradició cultural valenciana de fa tants anys. El que més m’agrada de fer muixerangues és tenir l’oportunitat de donar a conèixer eixa tradició i poder expandir la cultura muixeranguera per tot arreu.
SARA ADAM GOIG, muixeranguera des de l’any 2013.
Per a mi formar part de la Muixeranga és sentiment, emoció quan comencem a fer la pinya cada vespra del 7 de setembre, nervis quan el mestre diu Amunt!, però, sobretot orgull, orgull de portar el nom d’Algemesí al més alt quan visitem altres pobles.
CATERINA CLARA NICLÓS LLORCA, muixeranguera des de l’any 2017.
Sóc muixeranguera perquè estic molt arrelada al meu poble i les seues tradicions, però formar part de la Muixeranga d’Algemesí no només suposa participar en la festa del poble, sinó també ser membre d’una gran família amb persones de perfils molt diferents (edat, sexe, ideologia, interessos i habilitats) amb un objectiu comú. Això fa que es creen vincles entre nosaltres perquè és un vertader treball en equip on tots i totes som necessaris. La Muixeranga és un bon exemple de cooperació, perseverança, superació, compromís, inclusió i empatia.
AMPARITO PASARISES GÁMEZ, muixeranguera des de l’any 2004.
La Muixeranga per a mi significa família, amistat, germanor... Tots distints i a la vegada iguals, junts amb un motiu i per un sentiment.
ANA SALES MONTIEL, muixeranguera des de l’any 2013.
Per a mi la Muixeranga significa família, en tots els sentits. Vaig començar a ser muixeranguera perquè gran part de la meua família ja ho era, però el que em regalà ser-ho és que en res, no tan sols eixa paraula eren els meus, sinó tot el grup. Ser muixeranguera és unió, sentiment i força.
REBECA TORRES VERDÚ, muixeranguera des de l’any 2008.
Jo em sent una privilegiada a la Muixeranga perquè sé que tinc amigues de cor. De les que hi ha ben poques i, cada vegada que ens juntem, ho comprovem. Som una família que es tria, i el nostre lema és Sempre amunt!.
NOELIA CASTERÀ ASENSI, muixeranguera des de 2017.
El que és viu… és un conjunt de sentiments i emocions: superació, esforç, admiració, germanor i orgull per formar part d’aquesta festa.
MARIVÍ OROVAL TARAZONA, muixeranguera des de 2006.
Quan faig una figura, em sent molt orgullosa de pertànyer a una tradició molt antiga del poble d’Algemesí i, sobretot, de demostrar fora de les nostres terres, les arrels i la tradició que tenim a la nostra ciutat. També cal destacar que les dones han avançat a passos agegantats en el món de la Muixeranga però que encara els queda molt per fer.
ÚRSULA FERNÁNDEZ OROVAL, muixeranguera des de 2013, l’any que va nàixer, i sa mare li ha inculcat la passió per la festa i per la Muixeranga.
Em sent amb un poquet de respecte i por per si em caic però, al mateix temps, molt alegre. Quan arribe dalt, obric els braços i pegue besos, em sent molt bé perquè tot el món aplaudeix. M’encanta ser xiqueta muixeranguera i estar en la família.
ESTER DONAT GARCÍA
, muixeranguera des de que va nàixer, però fins als dos anys no es va vestir.
La veritat que no sabria explicar en poques paraules el que sent quan puge a fer una figura, ja que, cadascuna, em fa sentir una emoció diferent. Però, sens dubte, em quede amb el Pilar de 4, ja que, per a mi, és molt familiar, perquè puc ajudar verbalment amb paraules d’estima al xiquet o la xiqueta que puja poc a poc per damunt de mi. És una sensació que sentim des de dintre nostra, una sensació d’esforç i constància, però sobretot, d’orgull de poble.
ROSETA I BEA PALLERO TENDERO muixerangueres i dolçaineres des dels anys 2010 i 2014.
Orgull i satisfacció de donar veu i formar part de la Muixeranga d’Algemesí i del Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Llegint totes aquestes paraules procedents de dones muixerangueres podem comprovar com totes coincideixen en que la Muixeranga, per a elles, és més que un ball, és família.
Al pertànyer a un grup moltes vegades sorgeixen unions i relacions que no ens imaginem i la gent que està al nostre voltant acaba convertint-se en imprescindible. Quan formem part d’alguna agrupació o associació, siga de l’àmbit que siga, i amb qualsevol finalitat, és molt important que ens sentim a gust, que estiguem com a casa, que puguem expressar-nos amb naturalitat, que tots i totes anem a una, que caminem cap a la mateixa direcció, que cadascú/una dels integrants ens sentim part d’allò que estem fent... sols així els resultats seran els que esperem.
Queda patent que al grup de la Muixeranga ocorre açò; hores d’assaig, eixides a diferents llocs, processons... tot ha contribuït a que aquest grup siga la pinya que és avui en dia, que tots i totes tinguen cabuda i que s’haja creat una xicoteta família.
Els algemesinencs i algemesinenques ens sentim molt orgullosos i orgulloses de poder comptar amb una agrupació com aquesta, que ens identifica com a poble i que fa que, cada 7 i 8 de setembre, se’ns posen els pèls de punta a l’escoltar la dolçaina i el tabal i al poder gaudir de les nostres muixerangues.
Gràcies de cor per fer-ho possible!
CARLA CARBONELL i LORENA SORIANO,La música la interpreten el tabal i la dolçaina, amb dues tonades bàsiques, una per a la dansa del ball, i l’altra, més coneguda popularment com la Muixeranga, senzilla i emocionant, amb ritme molt pautat, com per a servir de guia en l’alçament de les torres. N’hi ha una tercera, molt específica, sobre la composició del cant gregorià del Dies Irae, dies illa, per a la figura de L’Enterro (la qual representa el soterrament i assumpció de la Mare de Déu).
A banda de les peces tradicionals de la Muixeranga, la colla també ha anat fent repertori de tocates del món de la dolçaina interpretant-les allà on fora menester. Entre d’altres, ha actuat en festes de diferents barris, en les danses del Corpus, en companyia de L’Escola de Dolçaina, en Nadal i al Concurs de Nadales de Sant Pius X, en concert a Reus, a Tarragona, al Teatre Municipal en la setmana d’Arrel Tradicional i en diferents actuacions a benefici de Mans Unides, Solmaral, Alzheimer i Jubilats. També cal destacar que ha acompanyat la Muixeranga en alguns desplaçaments importants, com la Fira Internacional de Turisme de Madrid Fitur, o la visita a Brussel·les per vestir el Maneken Pis de muixeranguer.
La Muixeranga d’Algemesí, BANDA SIMFÒNICA D’ALGEMESÍ I XAVI RICHARD.
Cant a la Muixeranga, BANDA SIMFÒNICA D’ALGEMESÍ.
Muixeranga, A-PHONICS.
Cant de la Muixeranga, AL TALL.
La Muixeranga, PAU ALABAJOS.
La darrera Muixeranga, OBRINT PAS.
La Muixeranga, LUAR NA LUBRE.
Muixeranga, COLLA L’AIXAMA.
La Muixeranga, EMILI SOMEÑO.
La Muixeranga d’Algemesí, CURIAL.
Muixeranga, METAL CAMBRA.
La Muixeranga, MARTA MARGAIX.
Escolta-les ací!
Fotos: VICENT PIQUER
Em senc orgullós de representar la meua falla com a President Infantil de l’exercici 2023. És molta l’estima que tinc per la meua falla, donat el fet que el meu avi, mon pare i el meu germà ja van ser presidents.
Espere estar a l’alçada, com la nostra Falla es mereix, en tots i cadascun dels actes als que assistisca.
Per últim, m’agradaria convidar-vos a tots, especialment als xiquets i xiquetes, a que ens acompanyareu a tots els actes a Cristina i a mi.
Visquen les falles d’Algemesí i visca la Falla Plaça del Cid.
Diuen que han vist a una falla una preciosa perleta, altres diuen que una flor, una bonica floreta que mai abans havien vist cosa tan fina i discreta.
Per fi ja m’han confirmat que és a la Falla del Cid.
Però no és una floreta, ni una perleta tampoc, és un solet de xiqueta que somriu contínuament.
Té una cara tan bonica que enlluierna el firmament.
De nom li diuen Cristina i està molt il·lusionada per ser Fallera Major de sa falla estimada.
Si la mires fixament veus les espurnetes que eixen dels seus ulls contínuament.
Contagia foc i alegria il·lusió i ganes de fer i tothom que la coneix l’estima a més no poder.
Cristina, no perdes mai la il·lusió que tens al cor, sigues sempre tan sencera, sigues sempre tu mateix.
Contagia’ns eixes ganes de fer-ho tot sempre bé.
M.TERESA G.B.
Darío és un xiquet de 9 anys que, actualment, cursa 4rt d’educació primària en el col·legi Santa Ana d’Algemesí. Pertany a una família molt fallera i, per tant, és faller de la nostra comissió des de que va nàixer. Els seus iaios foren membres de la junta executiva durant més de 25 exercicis i el seu iaio va ser president del 1983 al 1988. El seu pare fou President Infantil de la nostra comissió al 1983 i al 1984 i el seu germà major, Gorka, també ho va ser a l’any 2018.
Sent net, nebot, cosí, fill i germà de presidents i falleres majors, enguany li ha arribat el seu torn i serà ell qui represente, com a President Infantil, a la xicalla de la nostra falla. Encara que tots i totes el coneguem des de menudet, anem a conèixer-lo una mica millor amb la següent entrevista.
Explica’ns com eres amb, tan sols, tres paraules. Nerviós, sincer i un poc revoltós.
Què és el que més t’agrada fer en el teu temps lliure? Jugar a futbol.
I el que més t’agrada fer quan vas al casal? Tirar coets i jugar al futbolí.
Per què t’agrada la festa de les falles?
Per tots els actes als que podré anar (la Crida, la cavalcada, l’Ofrena, les mascletades, les presentacions...)
Per què vols ser President Infantil?
Per a divertir-me amb els fallers i falleres.
Què penses que és el millor de ser-ho?
L’exaltació.
I el pitjor?
Canviar-me de vestit tantes vegades al dia.
Quin és l’acte faller que més t’agrada? Per què?
La Crida. Perquè estan totes les falles juntes i dona inici a les Falles.
T’agradaria ser, quan sigues major, President de la falla?
Sí, però per això encara queda molt de temps...
I per finalitzar, què desitges per a aquest 2023?
Passar-ho genial amb Cristina, Clara i Toni. I que l’oratge ens deixe gaudir de les falles.
Nosaltres esperem que visques un any molt bonic i especial, envoltat d’amics i amigues fallers i, com no, de Cristina, Clara i Toni, que sabem que van a estar al teu costat en tot moment. Coneixent-te a tu i a la teua família estem segurs de que vas a ser un gran President Infantil, enhorabona Darío!
Cristina és una xiqueta de 9 anys que, actualment, cursa quart d’educació primària en el col·legi Escolapis d’Algemesí. Pertany a una família molt fallera i, com no podia ser d’altra manera, és fallera de la nostra comissió des de que va nàixer.
Els seus iaios formaren part de la junta executiva durant moltíssims anys i el seu iaio va ser el nostre president durant diversos exercicis. Actualment, són els seus pares els que formen part d’aquesta junta i, a més a més, el seu pare també és membre de la Junta Local Fallera d’Algemesí. La seua germana major, Irene, va ser la nostra Fallera Major Infantil a l’any 2018 i, posteriorment, la Fallera Major Infantil d’Algemesí durant els exercicis 2020-2022. A més a més, Cristina ha ostentat el càrrec de Fallera Major Infantil de Fallers pel Món en l’exercici 2021-22.
Cristina ha viscut envoltada per la festa fallera des del seu naixement i enguany farà realitat el seu somni de ser la nostra Fallera Major Infantil. Tots i totes la coneguem per participar activament en tots els actes que organitza la secció infantil de la comissió però anem a conèixer-la una mica millor amb aquesta entrevista.
Explica’ns com eres amb, tan sols, tres paraules.
Simpàtica, estudiosa i un poquet bitxet.
Què és el que més t’agrada fer en el teu temps lliure?
Ballar ballet i jugar amb la meua germana.
I el que més t’agrada fer quan vas al casal?
Ballar en les discomòbils i menjar bunyols.
Per què t’agrada la festa de les falles?
Perquè m’encanta la música de les xaranges i l’olor de la pólvora.
Per què vols ser Fallera Major Infantil?
Perquè és la meua il.lusió des de menuda.
Què penses que és el millor de ser-ho?
Poder acudir a molts actes i conèixer a altres xiquets d’altres falles.
I el pitjor?
No hi ha res, sols que passa molt ràpid.
Quin és l’acte faller que més t’agrada? Per què?
L’ofrena perquè és un acte molt emotiu i que m’aborrona.
T’agradaria ser, quan sigues major, Fallera Major de la falla?
Sí, per supost.
I per finalitzar, què desitges per a aquest 2023?
Bon oratge i gaudir al màxim.
Nosaltres desitgem que visques un any molt intens i especial, que t’ho passes genial amb Darío, Clara, Toni i tots els amics i amigues de la falla i que sigues molt feliç en tots els actes que viuràs. Sabem que gaudeixes molt amb el càrrec i que vas a ser una grandíssimaFallera Major Infantil.
Enhorabona Cristina!
Girant a la segona estrella a la dreta, volant fins a la matinada, segons conta la llegenda, s’arriba a una illa imaginària.
I eixint per la finestra, escapant del món adult, Peter va a la conquesta de governar el seu futur.
Novel·la, teatre i cinema...
I ara també una falla!
I és que aquesta contalla és un magnífic tema.
Un xiquet que pel temor de no voler fer-se major agafa corrents la maleta i fuig a una illa secreta.
Presumit i descuidat, poc afectuós i molt temerari, potser encara desconcertat pel seu peculiar vestuari. El fill únic de Mai Més, amb flauta i un punyal, que fa el que li dona gana i fuig de la responsabilitat.
Dels Nens Perduts n’és el cap, una colla d’orfes entremaliats, que Peter i Campaneta amaguen en una cova secreta.
A poqueta nit viatja a Londres per tal d’eixir a l’encontre de tres germans que a soles gaudeixen amb els contes. La fada Campaneta adoptà i crià Peter Pan i del seu cor és l’aleta i el seu tresor més gran.
I aquest és el desig ocult de tots els ninots de falla que no volen perdre la batalla i ansien el seu indult.
Però compte amb els pirates, una colla de de cruels bandits i sanguinaris lladres que busquen gran botins.
Gràcies a la pols de la fada, els tres germans viatgen a Mai Més, una meravellosa terra encantada amb sorpreses en excés.
James Garfi és el seu capità, un pirata molt malcarat a qui en un combat mortal li va tallar una mà.
Wendy és la germana major, John, el mitjà i Michael, el més menut, al final tornen a casa a contracor acompanyats dels Nens Perduts.
Però compte! Tic-tac, tic-tac, Cocodril és ben a prop, i si t’encantes, ric-rac, ric-rac, et fotrà l’altra d’un mos redó.
Els Piccaninny una tribu especial de nadius nord-americans grans amics de Peter Pan i dels pirates, grans rivals.
El país de Mai Més és un espai de diversió infinita on tot aquell que el visita s’ho passa requetebé.
Un meravellós casal de falla, sempre obert de bat a bat, on tothom balla animat fins que arriba la matinada. Campanetes al vol, volant de sol a sol, fallerets voltant el perol, xocolate i bunyols.
Molts peterpans la nit de la cremà
ploren com una magdalena quan les portes del casal
tanquen amb pany i forrellat i algú recorda que al sendemà han de tornar a la faena.
Tots els falleres anhelen viure la festa per sempre, i al crit de Sempre Més! esperen l’any vinent.
Cristina Espiritusanto i Domingo
Darío Martínez i Hervás
Annia Retamosa i García
Clara Adam i López
Noa Adam i López
Adrià Aracu i Puchades
Ignacio Arcos i Escartí
Mireia Armada i Manzano
Martina Borrás i Escartí
Artur Chambo i Arlandis
Blanca Chambo i Arlandis
Joel Colomer i Egea
Álex Díaz i Tarazona
Jordi Espert i Pous
Marc Esteve i Cabrera
Adrià Esteve i Rosell
Leire Fernández i Pujol
Hugo Ferrer i Llácer
Noa Ferrer i Llácer
Nacho Galán i Mera
Julia Galán i Mera
Noa Galdón i Cabrera
Elena García i González
Irene García i González
Pelayo Giner i Maravilla
Arya Girbés i Cuesta
Alberto Grau i Clarí
Julia Grau i Clarí
Alejandra Hurtado i Ferrer
Isabel Lerín i Adam
Jose D. Llana i Mur
Alexandra Llana i Mur
Kilian Maroto i Huertas
Raúl Martínez i Marco
Adara Martínez i Moreno
Nico Meléndez i Tristante
Diego Molina i Colomer
Marc Molina i Colomer
Lola Mondría i Molina
Martí Moreno i Carrasco
María Ortuño i Satorres
Joan Ortuño i Satorres
Marcos Pérez i López
Vega Pujol i Bresó
Hugo Pujol i Vaño
Ian Retamosa i García
Carla Roig i Carrascosa
Joan Rosell i Carbonell
Diana Ruiz i Climent
Blanca Santiago i Colomer
Pablo Santiago i Colomer
Iker Sarrión i Girbés
Ainhoa Sellés i Gómez
Mario Sellés i Gómez
Iker Silla i Carbonell
Júlia Silla i Carbonell
Alba Tortajada i Mesas
Daniela Tortajada i Mesas
Martín Traver i Bañón
Joel Trull i Varela
Lucía Trull i Varela
Alba Vendrell i Pérez
FEM LA FIGUERETA!
La Muixeranga que puja: força, unió i valentia.
Torres, figures i balls; tot ofrenant-ho a Maria.
llibertat i compromís, n’és una tasca comú,
on dues colles basteixen superacions i inquietuds.
JUAN FERMÍN TERUEL BARBERÀ
La Muixeranga és una antiga dansa formada per figures plàstiques, torres humanes i un ball. En el cas de les torres humanes els homes i les dones, els xiquets i les xiquetes pugen uns damunt dels altres per a formar-les entre tots. Hi ha torres de molts tipus segons la forma i l’alçada. Algunes són molt altes, de fins a sis pisos però també hi ha de més menudes que, fins i tot, es poden moure.
A més, sempre que s’alça una torre, la dolçaina i el tabalet fan sonar una música especial, la Muixeranga.
Per què és tan important conservar i donar a conèixer la Muixeranga?
La Muixeranga pertany a la nostra cultura i tradició i tots nosaltres hem de tindre cura de totes aquelles coses que els nostres avantpassats ens han deixat, mantenir-les i millorar-les. A més, la Muixeranga ens identifica com a poble.
Què és una colla muixeranguera?
La colla muixeranguera és el grup de persones que fa les muixerangues. Porten un vestit de tela de matalàs, de ratlles roges, blaves i blanques. També porten un barret, una faixa i unes espardenyes blanques.
On podem vore muixerangues?
Hi ha molts llocs que organitzen actuacions de colles muixerangueres al llarg de l’any. Però, si vols vore i gaudir de la Muixeranga d’Algemesí, has de vindre al nostre poble, a les processons de la Mare de Déu de la Salut, que se celebren els dies 7 i 8 de setembre on, en només dos dies, s’alcen pels carrers i places més de 200 muixerangues. A més, també pots vore-les durant la Trobada de Muixerangues d’Algemesí, quan venen colles d’altres llocs per a fer torres humanes.
Font: Mare vull ser muixeranguera. ENRIC LLUCH.
Colau, el menut de la família
Ferrer, era una preciosa criatura amb cara d’angelet que no ha trencat mai un plat. Però només mentre dormia. Perquè, tan bon punt es despertava, l’angelet es transformava en un terratrémol capaç de posar els cabells verds a la persona més pacient del món. Tot el temps que estava despert, Colau parlava, cridava, plorava, cantava, corria, saltava, buidava arma ris, desmuntava mobles,
trencava coses i embrutava a tort i a dret. Cada dia, a l’hora de sopar, la família semblava haver patit les conseqüències d’una tempesta d’arena. Bruts, despentinats, ullerosos i esgotats, a penes parlaven ni es movien per por que Colau es despertara i encara tinguera ganes de continuar la festa. Pobres persones!
Quan Colau va fer els tres anys i començà l’escola, el sospir de descans de la família
Ferrer agranà la comarca sencera com un huracà.
Tot i que sentien llàstima per la mestra o mestre que s’haguera de fer càrrec d’aquell terratrémol, els emocionava la possi-
bilitat de tindre algunes hores de descans cada dia. I, la veritat, no se’ls pot retraure!
La mestra, que es deia Sol i era un sol de cap a peus, s’acostà a la fa mília.
El primer dia d’escola, la família al complet anà pel xiquet a l’hora de l’eixida. Perquè tenien ganes de veure’l, naturalment, però també perquè ningú volia estar a soles quan li digueren com de mal s’havia portat Colau, quant havia fet parlar i com era d’insuportable. Per a la seua sorpresa, Colau va eixir per la porta amb un somriure d’orella a orella i de la mà de la seua mestra. De la mà! Si quan intentaven agarrar-lo de la mà per a travessar el carrer s’esmunyia com una anguila... Quin prodigi era aquell?
– La família Ferrer en ple! Bona vesprada.
– Com... com ha anat la cosa? –pregun taren pare i mare a la vegada, amb un xiuxi ueig atemorit, preparats per a escoltar qualsevol barbaritat que haguera fet el seu xiquet.
– Genial!
–va fer Sol amb un somriure sincer –.Colau s’ha portat súper bé. Fins demà.
Mentre Sol s’allunyava, els membres de la família Ferrer feien uns ulls com a taronges i boquejaven com un grapat de peixos fora de l’aigua. Què havia dit? Súper bé? Estaven parlant de la mateixa criatura?
Encara atordits, feren cap a casa, amb Colau parlotejant de tot el que havia fet en aquell primer dia d’escola. Una mateixa por rondava el pensament de tota la família: es portaria pitjor de l’habitual a casa, per a compensar l’esforç que havia fet a escola? Dormiria algú, en casa Ferrer, aquella nit?
Després de donar-li el berenar, quan esperaven que Colau començara a armar el guirigall de tots els dies, si no més, s’emportaren una sorpresa encara més gran. El xiquet se n’anà a la seua habitació... i es va fer el silenci. Un silenci tan gran, tan absolut i tan estrany, que els Ferrer no el pogueren suportar ni cinc minuts. Mentre corrien a l’habitació de Colau, es preguntaven en veu alta:
– S’haurà adormit?
– S’haurà desmaiat?
– S’haurà escapat?
– Estarà malalt?
En obrir la porta de l’habitació, ofegaren un crit d’espant. Colau estava dret en un racó de l’habitació, amb els peus junts i els braços oberts, immòbil i mirant a l’infinit. Què li estava passant, a aquella criatura? La reacció va ser unànime:
– Està fatal!
– A l’hospital!
– Portem-lo a l’hospital!
– Ai, el meu xiquet!
La mare va córrer a abraçar-lo, convençuda que li havia agarrat un atac perquè patia alguna malaltia terrible. Quan l’alçà de terra, la criatura protestà:
– Deixa’m, que estic practicant!
La mare el soltà com si cremara.
– Practicant? Practicant què?
– Practicant per a portar-te bé? – aventurà el pare.
– No... – va fer Colau, com si allò de portar-se bé no tinguera la menor importància –. Practicant per a ser muixeranguer!
Després d’uns segons de silenci, la família Ferrer esclatà en rialles. I poc després, mentre es menjaven a mos redó una magnífica truita de creïlles, aconseguiren que Colau els explicara per fi a què es devia la seua tranya transformació.
– Li diuen Valèria, a la meua companya. I m’ha contat que el seu germà gran és muixeranguer. I ella vol ser muixeranguera, com
el seu germà. I jo vull ser muixeranguer com ella, perquè és molt simpàtica. Per això hem practicat tot el dia. És molt difícil no moure’s, sabeu?
Sí, tota la família sabia com li costava, a Colau, això d’estar-se quiet, i per això aplaudiren de cor el seu esforç i el seu compromís. I si un xiquet de tres anys es podia comprometre així, què no havien de ser capaços de fer ells? Cap membre de la família Ferrer havia participat mai de la Muixeranga, però... qui sap? Qui sap si Colau no en podria ser el primer de molts? I, mentrestant, si això calmava una miqueta aquella sargantana que tenien per fil, pagats i contents!
TERESA BROSETA
3. Com es diu el que duen els muixeranguers i les muixerangueres a la cintura?
a) Faixa.
b) Faixí.
c) Cinturilla.
Coneixes bé la Muixeranga? Saps moltes coses sobre aquesta? A vore si eres capaç de contestar bé totes aquestes preguntes:
4. Què vol dir “fer pinya”?
a) Berenar tots junts pinya.
b) El nom d’una figura de la Muixeranga.
1.Què fa la Muixeranga?
a) Figures.
b) Balls.
c) Figures i ball.
2. De quins colors és el vestit de muixeranguer/a?
a) Blau, roig i blanc.
b) Verd, roig i blanc.
c) Blau i roig.
c) Agrupar-se els muixeranguers i muixerangueres per a fer una base en una figura.
5. Quins instruments musicals interpreten la melodia de la Muixeranga?
a) Flauta i tabalet.
b) Dolçaina i tabalet.
c) Guitarra i tambor.
6. Què és una Marieta?
a) Una figura on pugen a xiquets/es menuts/ des i a bebès.
b) El nom de la mestra de la Muixeranga.
c) El nom de la xiqueta que puja dalt del tot.
7. Quants mestres hi ha a la Muixeranga?
a) Quatre.
b) Un.
c) Cap.
8. Per què duen ciri els muixeranguers i les muixerangueres?
a) Per a fer llum per la nit.
b) Per a fer el ball.
c) Per a dur-lo d’adorn pen jat al coll.
10) Què fa el mestre de la Muixeranga?
a) Marmolar a qui no fa cas.
b) Organitzar el ball i les figures que fan.
c) Pujar en les figures més altes.
11. Quina és la figura més alta?
a) L’alta de 5.
b) L’alta de 6.
c) L’alta de 10.
9) Quin calçat duen els muixeranguers i les muixerangueres?
a) Sabates esportives.
b) El que vulguen.
c) Espardenyes blanques.
12. Què duen els mestres diferent a la resta de muixeranguers i muixerangueres?
a) El barret.
b) Les espardenyes.
c) El vestit i un gaiato a les mans.
Comprova quantes preguntes has contestat bé!
Solució: 1c, 2a, 3a, 4c, 5b, 6a, 7b, 8b, 9c, 10b, 11b, 12c.
Et presentem el 3 en ratlla muixeranguer, un joc que podràs fer tu mateix i després jugar amb els amics i les amigues de la falla.
Què necessites?
- Tisores.
- Pegament.
- 6 Taps de botella d’aigua gran de plàstic.
Què has de fer?
1. Retalla les 6 fitxes redones.
2. Apega cadascuna d’elles damunt d’un tap de plàstic.
3. Retalla el tauler.
4. Busca a un amic o a una amiga i: A jugar al 3 en ratlla!
Com es juga?
Cada jugador té 3 fitxes que ha de col·locar als quadres del tauler, intentant aconseguir situar-les en ratlla (una al costat de l’altra). Una vegada s’han ficat les 6 fitxes al tauler, els jugadors van movent-les fins que un dels dos aconsegueix fer el 3 en ratlla (pot ser en horitzontal, en vertical o en diagonal) i guanyar.
Pots ajudar a Maria i a Colau a trobar el seu ciri i el seu barret?
Eres capaç de trobar els dos camins?
3. Element que encenen per a fer el seu ball.
5. Mes de l’any on el muixeranguers fan les processons a Algemesí.
7. Grup de muixeranguers col.locats al voltant de la torre que l’agafen i donen suport.
1. Element característic que duen al cap.
2. Qui pugen dalt de tot a les torres.
4. Figura formada per un pinet de tres altures on l’alçador, col.locat al segon pis, solta els peus del xiquet que té al damunt per a subjetar pels braços a dos xiquets que es despegen a cada costat.
6. Element de color roig que els muixeranguers es col.loquen a la cintura.
Eres capaç de trobar tot el què et proposem en menys d’un minut? Obri els ulls, fica atenció i busca i encercla en la imatge...
- Una muixeranguera amb barret.
- Un músic amb jupetí verd.
- Una càmera de vídeo.
- Un xiquet amb un barret de muixeranguer.
- Una flor roja.
- Un muixeranguer amb el ciri penjat al coll.
- Una dona aplaudint.
- Dos policies.
T’atreveixes a resoldre aquest Scape Room pels carrers d’Algemesí?
Escaneja el codi QR i atreveix-te a resoldre cada enigma que et proposem! Ànims!
-Diumenge 19 de febrer
14:00h Dinar amb tiquet: paella.
-Divendres 24 de febrer
19:30h Presentació del Llibret de la falla.
-Dissabte 25 de febrer
10:00h Gran bunyolà.
14:30h Dinar de sobaquet i barra.
17:00h Eixida des del casal cap a la Crida fallera.
21:30h Sopar de sobaquet.
23:30h Disco mòbil i barra.
-Diumenge 26 de març
13:30h Concurs d’allioli.
14:00h Dinar amb
tiquet: Arròs a banda.
15:30h Concurs de truc i parxís.
-Dissabte 4 de març
9:00h Muntatge de la carrossa.
18:00h Eixida des del casal cap a la Cavalcada del Ninot.
21:30h Sopar de sobaquet.
23:30h Gran disco mòbil i barra.
-Diumenge 5 de març
11:00h Festa infantil temàtica: Coco
14:00h Dinar infantil amb tiquet
14:30h Dinar amb tiquet: paella.
15:30h Concurs de truc i parxís.
-Dissabte 11 de març
14:00h Dinar.
16:00h Festa temàtica.
21:30h Sopar de sobaquet.
23:30h Disco mòbil i barra.
-Diumenge 12 de març
14:00 Dinar amb tiquet.
16:00h Playback infantil i desfilada de models.
17:00h Berenar infantil.
-Dijous 16 de març
10:00h Plantà del monument faller.
21:30h Sopar de sobaquet.
23:00h Decoració del monument faller.
-Divendres 17 de març
08:00h Gran despertà.
11:30h Cercavila pel barri.
13:30h Mascletà al parc Salvador Castell.
14:30h Dinar amb tiquet.
17:30h Eixida des del casal cap a l’Entrega de premis.
21:30h Sopar de sobaquet.
23:30h Disco mòbil i barra.
-Dissabte 18 de març
08:00h Gran despertà.
11:30h Cercavila pel barri.
13:30h Mascletà al parc Salvador Castell.
14:30h Dinar amb tiquet.
17:30h Eixida des del casal cap a l’Ofrena de flors a la Mare de Déu de la Salut.
21:30h Sopar de sobaquet.
23:30h Gran disco mòbil i barra. Nit de disfresses.
-Diumenge 19 de març
08:00h Gran despertà.
11:00h Eixida des del casal cap a la missa de Sant Josep.
12:00h Missa a la Basílica Menor de Sant Jaume.
13:30h Mascletà al parc Salvador Castell.
14:30h Dinar amb tiquet.
18:30h Cercavila pel barri i acomiadament de la xaranga.
21:00h Cremà del monument faller infantil (l’horari pot variar depenent del premi).
22:00h Sopar de sobaquet.
23:00h Entrega de premis dels concursos de truc i parxís. Nit dels Importants.
00:00h Cremà del monument faller gran. (l’horari pot variar depenent del premi).
- Diumenge 18 de juny
09:00h VII Trobada de Boixets.
Aquesta és la bibliografia que ens ha servit com a font d’inspiració i d’informació per a realitzar part d’aquest llibret. Enciclopèdies, llibres, revistes, fullets informatius i altres publicacions on apareix la Muixeranga; un tresor literari propietat d’Enrique Colomer.
- JOSEP ANTONI DOMINGO BORRÀS. Carrers de volta. Ed. Ajuntament d’Algemesí, 2004.
- LLUÍS MARTÍNEZN DOMÍNGUEZ. Algemesí en vers. Ed. Saó, 2001.
- JOSEP ANTONI DOMINGO BORRÀS i FRANCESC JARQUE. Bastint la festa. Ed. Ajuntament d’Algemesí, 1999.
- ENRIC LLUCH. Algemesí, ànima de poble, cor de ciutat. Ed. Ajuntament d’Algemesí, 2018.
- CIPRIÀ XAVIER TEODOR CALATAYUD. Viure, emmalaltir i morir en l’Algemesí contemporani. Ed. Ajuntament d’Algemesí, 2007.
- FRANCISCO JOSÉ LLÁCER BUENO. Llibre gràfic de la festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí. Ed. Ajuntament d’Algemesí, 2015.
- ÉDGAR CANO. Músiques i rituals de les festes a la Mare de Déu de la Salut. Ed. Ajuntament d’Algemesí, 2003.
- JOSEP ANTONI DOMINGO BORRÀS. Festa a la Ribera: les festes d’Algemesí. Ed. Ajuntament d’Algemesí, 1983.
- MANUEL CERDÁ. Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Tomo X. Ed. Levante. 2005.
JOSEP FRANCO. Les ciutats valencianes. Guia- visual de les nostres terres. Ed. Bancaixa, 1998.
- ENRIC LLUCH. A recer de la Muixeranga. Ed. Bromera, 2013.
- LLUÍS MARTÍNEZ DOMÍNGUEZ. Nostra Muixeranga. Glòria a Cabrera! Ed. Juan B. Juan, 1961.
- ALBERT ALCARAZ SANTOJA. Un món de Muixerangues. Ed. Ajuntament d’Algemesí, 2004.
- VICENTE LÓPEZ. La Muixeranga d’Algemesí. Ed. Piles, 2005.
- VV.AA. Muixerangues al cel. Ed. Museu Valencià d’Etnologia, 2021.
Estimats i estimades lectors i lectores, sigueu muixeranguers/ eres, fallers/eres, o no:
El llibret que teniu a les mans ha sigut elaborat amb l’esperança de que siga més que un record d’aniversari. Ens agradaria que la seua lectura servira per a conèixer millor la nostra Muixeranga; no es pot apreciar allò que no es coneix. Esperem que el nostre llibret ajude a descobrir i valorar el llegat que ens han deixat els nostres avantpassats.
Som conscients de la importància que té el fet que, al llarg de generacions, s’haja mantes esta tradició. Esperem que aquest llibret siga la nostra modesta aportació perquè aquesta transmissió seguisca i que, en un futur, pugueu mostrar-lo als vostres fills/es o néts/es. Volem aprofitar, també, per a agrair a totes les persones que han col·laborat perquè es fera realitat. Autors/es d’articles, col·laboradors/es, fotoaficionats/des, comerços locals i tota la gent que ha posat el seu gra d’arena: Moltes gràcies!
Sols ens queda demanar-vos que, també, viviu al màxim la nostra festa, la festa de les falles, que a l’igual que la Muixeranga, reuneix cultura, tradició i senyes d’identitat.
Tant la Muixeranga com la festa de les falles són la nostra essència comuna com a poble, ens identifiquen i ens fan diferents a la resta, són la personalitat del nostre poble i ens fan pensar: Això és Algemesí!
Som uns privilegiats de tindre, viure i gaudir dos Patrimonis Immaterials de la Humanitat al nostre poble. Sentim-nos orgullosos, satisfets i contents de ser algemesinencs!
Especialistas en movilidad personal
Valencia, Spain 962 48 12 20
ortohervas@gmail.com
