Àlbum dels 100 anys de socialisme a Reus

ÀLBUM DELS 100 ANYS DE SOCIALISME A REUS 1905-2005 C A T à l e g

d e

l ' e x p o s i c i ó

àlbum dels 100 anys de SOCIALISME A REUS. 1905-2005

100 anys de socialisme a REUS• 1

ÀLBUM DELS 100 ANYS DE SOCIALISME A REUS 1905-2005

C A T à l e g

d e

l ' e x p o s i c i ó

biblioteca Central Xavier Amorós de Reus, del 7 d'octubre al 14 de novembre de 2005

SUMARI

SALUTACIONS SOCIALISTES! PASQUAL MARAGALL. President de la Generalitat de Catalunya ENHORABONA companys socialistes! JOSÉ MONTILLA. Primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya cent anys d'història socialista a reus. eduard ortiz. President del Partit dels Socialistes de Catalunya de Reus centenari socialista A REUS. Àlex martínez. Primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya de Reus cent anys d'història socialista. montserrat duch. Presidenta de la Fundació Josep Recasens política socialista: vocació de servei. Lluís Miquel pérez. Alcalde de Reus socialisme: memòria del passat, construcció del present... albert arnavat. Comissari de l´exposició

6 7 8 9 10 11 12

1. Els PRECEDENTS: revolució INDUSTRIAL, SOCIALISME UTÒPIC I REPUBLICANISME FEDERAL. LES PRIMERES ORGANITZACIONS OBRERES (1839-1905) 15 Crisis de subsistència, atur i revolta popular, 16 / Els primers socialistes utòpics (1836), 17 / Obrers progressistes, demòcrates i republicans federals, 18-19 / Revolució industrial, 20-21 / Les primeres organitzacions obreres (1839-1905), 22-23 / Societats obreres, sindicats d`ofici, 24-27 / L`Associació Internacional de Treballadors a Reus (1871), 28-29 / Fundació del Partido Socialista Obrero Español (PSOE) a Madrid (1879), 30 / El primer nucli socialista reusenc (1886) i fundació de la Unió General de Treballadors (UGT) a Barcelona (1888), 31 / La primera biografia de Marx, el Centre d`Amics i el Certamen Socialista (1885), 32-33 / Vagues generals obreres, 34-36 / La lluita dels dependents de comerç, 37 / La força del treball, 38-39.

2. els primers ANYS de l´Agrupació Socialista de Reus (1905-1930) 41 Antoni Fabra i Ribas, 42 / Dirigents i militants socialistes, 43 / La Justicia Social, portaveu dels socialistes reusencs i catalans (1909-1916), 44-47 / Iconografia socialista, 48-53 / Militants i simpatitzants socialistes, 54-57 /Reglamentació laboral, mutualisme obrer, 58 / Centre Instructiu Obrer (1902) i Ateneu Obrer (1916), 59 / Reivindicacions obreres, vagues generals, 60-63 / Fundació de la Unió Socialista de Catalunya (1923), 64 / Socialistes sota la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930): activisme cultural, 64-65.

3. temps DE LLIBERTAT. EL SOCIALISME EN la segonA República (1931-1936) 67 Proclamació de la Segona República (1931), 68-75 / Josep Recasens i Mercadé, un forjador del socialisme, 76-77 / Sindicats i federacions obreres, 78-79 / Els fets d`Octubre de 1934, 80 / Joventut Socialista Obrera, 81 / Les eleccions de febrer de 1936, 82 / Primer de Maig, festa del treball, 83-85.

4. temps de guerra i revolució (1936-1939) 87 Sortida de milicians antifeixistes cap al front de guerra (1936), 88-89 / Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i Unió General de Treballadors (UGT), 90-91 / Locals confiscats per la UGT i el PSUC (1936), 92-93 / Cooperativisme i col·lectivisme, 94-95 / El Partit Obrer d`Unificació Marxista (POUM), 96-99 / Ramir Ortega, primer alcalde socialista (1937-1939), 100 / Miquel Serra Pàmies, conseller socialista de la Generalitat (1937-1939), 101 / Bombardejos feixistes sobre Reus (1937-1939), 106-107.

5. la resistència SOCIALISTa CONTRA el franquisme (1939-1976) 109 Repressió franquista, 110 / Resistència socialista, 111 / Testimonis antifranquistes socialistes, 112-113 / Assemblea de Catalunya, Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya i Convergència Socialista, 114-115.

6. ELS SOCIALISTES EN La transició i la democràcia (1976-2005) 117 Manifest socialista, 119-121 / Primers actes públics socialistes (1976), 122-123 / Per la llibertat!, 124-126 / Primer míting socialista a Tarragona (1976), 127 / Primer míting electoral de Socialistes de Catalunya (1977), 132-135 / Propaganda socialista (1977), 136-137 / Presentant l`ideari socialista (1977), 138/ Primeres eleccions generals democràtiques (1977), 139 / Partit Socialista de Catalunya (reagrupament), 140 / Primeres eleccions generals (1977), 142-143 / Socialistes i catalanistes, 144-145 / 11 de Setembre: volem l`Estatut, 146-147 / Socialistes i catalanistes, 148-151 / 1 de Maig de 1978: per la llibertat sindical, 152-153 / Un sindicalisme de classe, 154-155 / Els pagesos al carrer, 156 / Unió de Pagesos: la força de la terra, 157 / Manifestacions populars i sindicats socialistes, 158-159 / Cap a la unitat socialista (1978), 160-161 / Federació catalana del PSOE, 162 / Partit Socialista Popular català, PSP, unitat socialista, 163 / Locals socialistes, 164-167 / Activitat socialista, 168 / Sindicat socialista, 169-170 / Joves socialistes, 170-171 / Publicacions socialistes reusenques, 173-174 / Diputats socialistes, 174-175 / Eleccions generals 1982: pel canvi! La victòria socialista, 176-177 / Senadors socialistes, 178 / Socialistes europeus, 179 / Eleccions al Parlament de Catalunya, 180-183 / Catalunya socialista!, 184 / Maragall, president de Catalunya!, 185.

7. el govern municipal socialista: Els socialistes hem tranSformat la ciutat. (1979-2005, I MÉS!) 187 Els socialistes al primer ajuntament democràtic (1979-1983), 188-189 / Els socialistes al segon ajuntament democràtic (1983-1987), 190-191 / Els socialistes al tercer ajuntament democràtic (1987-1991), 192-193 / Els socialistes al quart ajuntament democràtic (1991-1995), 194-195 / Míting del PSC al Teatre Fortuny, maig 1995, 196-197 / Els socialistes al cinquè ajuntament democràtic (1995-1999), 198-199 / Els socialistes al sisè ajuntament democràtic (19992003), 200-201 / Míting al Pavelló Olímpic Municipal, 2003, 202-205 / Candidatura socialista municipal, el 2003, 206-207 / Els socialistes al setè ajuntament democràtic (2003-2007), 208-211 / 10, 20, 25 anys d`ajuntaments democràtics i socialistes!, 212-213.

8. ELS MILITANTS SOCIALISTES o EL PARTIT DES DE LA BASE: l'agrupació local de reus Dirigents i ministres socialistes a Reus, 216-217 / Militants socialistes a Reus, 218-221.

215

9. agraÏments. BIBLIOGRAFIA. CRÈDITS

222 100 anys de socialisme a REUS• 5

salutacions socialistes!

PASQUAL MARAGALL

PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

CENT ANYS D’HISTÒRIA DEL PARTIT dels Socialistes de Catalunya a la ciutat de Reus no només són notícia pel fet de ser un aniversari tan especial. Ho són per constatar la capacitat col·lectiva d’haver assolit un lloc privilegiat com a protagonista i actor principal en la història política contemporània, i també per haver estat capaç de deixar una profunda empremta en el conjunt dels esdeveniments més rellevants de la Catalunya del segle XX. Han passat cent anys. I amb el pas del temps, el PSC s’ha consolidat com la força política més important de Catalunya, amb un projecte sòlid, responsable i compromès amb el nostre país.

Avui, des de la meva responsabilitat política, tinc el privilegi de poder encapçalar la representació de cent anys d’història que suposaran l’inici d’un nou període on el treball i el compromís ètic i polític seran els valors que ens guiaran els propers cent anys.

El setembre de 1905 es constituí formalment l’Agrupació Socialista de Reus a l’empara de la reorganització de la Federació Obrera Local, el braç sindicalista del socialisme reusenc. I fou gràcies a l’impuls de Josep Recasens, una de les cares més visibles i un dels veritables animadors de la fundació de l’Agrupació, que el conjunt dels socialistes reusencs intervenen en els episodis més importants de conflic-

6 • 100 anys de socialisme a REUS

tivitat social, tot constatant una activa tradició política que serví per reorganitzar la sociabilitat del món socialista de casa nostra.

Reus ha estat tradicionalment una plaça forta del socialisme català. I a partir d’aquesta evidència, la nostra pretensió ha estat celebrar aquesta efemèride amb una exposició que serveix per commemorar els cent anys de socialisme a Reus.

Però més que una simple exposició d’un partit polític concret és un veritable recorregut per la nostra història, que alhora serveix de fil conductor per entendre els grans esdeveniments històrics del segle XX que han marcat l’evolució del nostre país.

Des d’aquí vull agrair especialment la tasca desenvolupada per la Fundació Josep Recasens, de la qual sorgí la idea de commemorar els cent anys d’història a través d’aquesta exposició. I sobretot vull expressar de forma molt especial l’agraïment per la feina feta per l'equip d'historiadors i a tots aquells i aquelles que els han ajudat a donar la rellevància a les persones, a la militància de base, que a partir de la narració de les seves experiències hem pogut conèixer el testimoni de la construcció d’un futur esperançador que avui és present per a tots nosaltres.

A totes i a tots, gràcies per ser-hi.

enhorabona companys socialistes!

JOSÉ MONTILLA

PRIMER SECRETARI DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA

LA HISTÒRIA DELS SOCIALISTES és, d’alguna manera, el relat de la vida d’uns homes i dones que van assumir un compromís personal i col·lectiu amb la millora de la vida present i futura de la humanitat.

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSCPSOE) és i se sent hereu d’una bona part d’aquests ciutadans que no es van conformar a deixar les coses com les havien trobades i que van fer de la seva vida una lluita generosa i valenta per la llibertat, la igualtat i la justícia al nostre país.

Per aquesta raó trobo molt encertada la iniciativa de rescatar, a través dels records i les vivències, els homes i dones que han fet possible l’existència de l’Agrupació Socialista de Reus des de fa cent anys.

El socialisme reusenc de Josep Recasens i La Justicia Social constitueixen unes de les arrels més profundes i robustes del socialisme català.

La commemoració d’aquest centenari servirà per conèixer i donar a conèixer allò que els socialistes hem estat i som a Reus, que és la millor manera d’explicar allò que volem ser.

El PSC d’avui no es pot entendre sense la contribució de milers de catalans i catalanes que van apostar per canviar la realitat existent des d’una orientació d’esquerres i a través d’un ampli ventall d’opcions –socialistes, federalistes, republicans, sindicalistes, cooperativistes, catalanistes... No es pot entendre si no és com un nou instrument de la Catalunya progressista per millorar la nostra societat i no com un fi en si mateix.

Un instrument que es fonamenta en el compromís col·lectiu, el treball en equip i el servei al nostre poble. Un instrument pel qual hem pres partit, a Reus i arreu de Catalunya, aquells que no ens resignem davant de la injustícia.

Per molts anys!

100 anys de socialisme a REUS• 7

cent anys d'història socialista a reus EDUARD ORTIZ

PRESIDENT DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA DE REUS

HAN PASSAT 26 ANYS DE LES PRIMERES ELECCIONS MUNICIPALS de la democràcia i de la constitució dels primers ajuntaments democràtics. I les successives victòries socialistes ens han situat davant la responsabilitat de demostrar la vigència i l’eficàcia d’un projecte que ha servit per impulsar les nombroses reformes que han fet avançar el nostre país en general, i la nostra ciutat en particular.

Des d’aquí vull apel·lar el record de dues de les persones més importants per a la nostra ciutat: Carles Martí, primer alcalde democràtic després de la dictadura, i Anton Borrell, un home ple d’il·lusions que va veure estroncada massa aviat la seva activitat humana i política, tot just quan els ciutadans i ciutadanes de Reus, després de tants anys de repressió, foscor i apatia, havíem començat a exterioritzar el somni de canviar una ciutat plena de dificultats.

Els inicis dels ajuntaments democràtics foren durs. Amb una administració municipal fortament endeutada, una ciutat que havia crescut de forma desordenada, uns barris desconnectats urbanísticament i socialment del centre, un context general de crisi industrial i una elevada desocupació.

En aquest context marcat per les dificultats, la ciutadania de Reus va confiar en el programa de rellançament de la ciutat representat pels alcaldes socialistes abans mencionats, l’esforç dels quals durant els primers anys de la democràcia ha quedat

8 • 100 anys de socialisme a REUS

escrit per sempre en la història de Reus.

A partir de 1985, Josep Abelló va ser el tercer alcalde democràtic de la ciutat, qui encapçalà un equip que desenvolupà un espectacular procés de transformació i expansió, amb importants intervencions urbanístiques als barris, amb la gran reforma i recuperació de la vitalitat del casc antic, amb la generalització dels serveis socials i la construcció d’equipaments públics a tota la ciutat, l’ampliació de l’hospital i la capitalitat sanitària de Reus, la creació de noves zones industrials, la forta projecció cultural de la ciutat i la nova sensibilitat mediambiental. Un projecte que ha tingut el relleu amb Lluís Miquel Pérez, amb un programa de continuïtat i d’ampliació basat en el desenvolupament econòmic i l’expansió territorial de la ciutat, i que coincideix amb l’arribada dels socialistes als governs de Catalunya i d’Espanya.

Els temps han canviat i les persones també.

Però l’esforç i la il·lusió de tots aquells alcaldes i regidors socialistes que han estat i estem al govern de la ciutat per construir una ciutat per a les persones continua essent el nostre referent. I com molt encertadament va dir la nostra benvolguda i estimada companya Misericòrdia Vallès, amb paraules de Miquel Martí i Pol: «Ara és l’hora de dir, ara és l’hora de recordar que el poble persisteix en tots nosaltres, i que tot allò que hem fet i tot allò que hem desitjat és l’essència mateixa del poble indestructible».

CENTENARI SOCIALISTA A REUS ÀLEX MARTÍNEZ

PRIMER SECRETARI DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA DE REUS

EL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA ha estat un dels protagonistes de la llarga experiència democràtica al conjunt de Catalunya i d’Espanya. El protagonista principal d’una aposta inequívoca pel restabliment de la llibertat, la igualtat i la justícia al nostre país en general, i en particular a la nostra ciutat.

Han passat cent anys des de la fundació de l’Agrupació Socialista de Reus. I després de tants anys, el nostre partit continua sent avui una força de present i alhora l’aposta de futur per a molts catalans i catalanes, d’origen i de voluntat, que s’identifiquen amb el nostre projecte polític de progrés.

Els socialistes d’avui som hereus del compromís d’una Catalunya popular, progressista i d’esquerres, compartit per moltes generacions que varen viure moltes il·lusions i decepcions, i nombroses victòries i derrotes, abans d’assolir la Catalunya lliure que avui tenim. I després de cent anys, el PSC s’ha consolidat com la força política catalana més important, amb un projecte sòlid, responsable i compromès amb el nostre país i amb la nostra ciutat.

Vaig tenir l’honor de tornar a ser elegit primer secretari de l’agrupació local del PSC. I avui, com a secretari del partit, em sento privilegiat per poder encapçalar juntament amb altres companys la representació d'aquest aniversari tan especial, que serà el principi d'una nova nova on el treball, el compromís ètic i polític i l’estimació a la nostra ciutat seran els valors que ens guiaran en el futur proper.

Els socialistes reusencs som coresponsables del Reus d’avui i d’ara. Coresponsables d’un llarg trajecte recorregut que ens permet celebrar aquesta efemèride amb la visió dels protagonistes de la lluita i del restabliment de la democràcia que impera als nostres dies. Les vivències d’aquells que varen ser les cares més visibles i els veritables animadors de l’activisme que serví per reorganitzar la sociabilitat de casa nostra, que més tard va permetre la reorganització dels socialistes reusencs al voltant de la fundació de l’agrupació.

Gràcies a aquesta llarga trajectòria avui celebrem els cent anys de socialisme a Reus, amb l’objectiu de donar a conèixer un recorregut per la nostra història, i poder entendre molts dels grans esdeveniments del segle XX que han marcat l’evolució del nostre país.

Des d'aquestes línies vull agrair especialment la feina desenvolupada per la Fundació Josep Recasens, principal impulsora de la idea de commemorar aquest històric aniversari a través d’aquesta exposició.

I sobretot vull expressar de forma molt especial l’agraïment a tots aquells i aquelles que han fet possible aquests cent anys d’història. A tots aquells i aquelles que heu confiat amb el nostre projecte i que ens heu ajudat a construir el futur esperançador que avui és present per a tots nosaltres va dedicada aquesta exposició, i l’alegria i la satisfacció de poder comptar amb la vostra ajuda per continuar treballant per la nostra ciutat.

A totes aquestes persones, gràcies!

100 anys de socialisme a REUS• 9

cent ANYS D'HISTÒRIA SOCIALISTA montserrat duch

Presidenta de la fundaciÓ josep recasens

EL SETEMBRE DE 1905 ES CONSTITUÍ formal-

testimoni i les experiències d’aquells que va-

ment l’Agrupació Socialista de Reus, gràcies en

ren viure situacions extremes durant el segle

especial a l’impuls d'Antoni Fabra i Ribas i de

XIX i XX en la seva lluita per a la implantació

Josep Recasens i Mercadé, dos dels protagonis-

de les primeres arrels del socialisme local, i

tes que intervingueren en els principals episodis

passant per aquells personatges que van fer la

de conflictivitat social i veritables animadors

seva aportació en el camp de la política durant

de la fundació i consolidació del socialisme a

el temps de guerra, de resistència contra el

la nostra ciutat.

franquisme i de transició democràtica, fins a

La celebració d’aquesta efemèride no podia

l’actualitat.

passar desapercebuda per a la Fundació Josep

Hem tingut accés a material inèdit que us pre-

Recasens, especialment per la satisfacció i

sentem en aquest recorregut per la història del

l’orgull que ens produeix la celebració del cen-

Reus contemporani a partir del fil conductor

tenari d’una lluita que va iniciar-se amb l’acció

dels cent anys de socialisme a la nostra ciutat,

reivindicativa de Recasens i tots aquells que

que alhora ha servit per rescatar la memòria

l’acompanyaren en la creació d’una agrupació

dels nostres orígens i exposar les arrels del nos-

al servei d’uns ideals que han sabut traspassar

tre present. La mostra es planteja amb un valor

a generacions properes la continuació d’un

afegit: conèixer les etapes del socialisme demo-

projecte avui consolidat.

cràtic organitzat a Reus durant el darrer segle

L’exposició 100 ANYS DE SOCIALISME A REUS

a través de diferents moments històrics.

(1905-2005) va sorgir amb la intenció d’aprofundir en la història de la ciutat a través de la visió d’una formació política de caràcter democràtic, catalanista i de progrés que al llarg de cent anys ha hagut de recórrer un camí ple de sacrificis, lluites, persecucions i repressions que han servit per consolidar els principals avenços socials d’aquest segle: la democràcia i l’assoliment de les llibertats públiques i dels drets individuals i col·lectius.

L’exposició que aquí presentem ha estat concebuda com un recorregut per la història del socialisme i l'obrerisme a Reus, recollint el

Des d’aquí us convido a visitar el recorregut

10 • 100 anys de socialisme a REUS

per la memòria del nostre passat i del nostre present mitjançant el testimoni de vides caracteritzades pel compromís, que de ben segur serviran per tenir una visió més àmplia, més social, de la història de Reus.

Només em resta agrair la tasca desenvolupada pel comissari i el seu equip de treball en l’elaboració d’aquesta exposició. Gràcies a tots ells i a moltes altres persones, militants i simpatitzants socialistes, que han treballat de valent per ajudar-nos en aquest viatge tan especial.

Benvinguts!

política socialista: vocació de servei LLUÍS MIQUEL PÉREZ ALCALDE DE REUS

AMB MOTIU DEL PRIMER CENTENARI de la constitució de l’Agrupació Socialista de Reus s’han organitzat una sèrie d’activitats commemoratives de l’efemèride, amb una clara voluntat de realitzar un exercici de memòria històrica col·lectiva. L’Ajuntament de Reus s’ha volgut sumar institucionalment a aquesta celebració, d’igual manera que en altres ocasions anteriors ha col·laborat en iniciatives similars d’altres forces polítiques que han tingut un protagonisme rellevant en la història local.

Els primers cent anys de socialisme a Reus han passat per etapes molt diverses que reflecteixen els esdeveniments que en cada moment han condicionat la vida política, econòmica i social de la ciutat i del país. Des de les dificultats inicials per organitzar políticament la classe obrera, passant per les convulsions finals de la monarquia alfonsina, la il·lusió popular amb la Segona República i la Catalunya autònoma, la tragèdia de la Guerra Civil, la dura repressió del franquisme, la clandestinitat i la lluita antifranquista, els pactes i consensos de la transició democràtica, fins a arribar a un període d’important presència política i repetits èxits electorals.

Com ha succeït els últims cent anys a tots els països d’Europa, el socialisme democràtic ha jugat un paper essencial en l’articulació del sistema democràtic de partits com a representant d’amplis sectors socials identificats amb un projecte de caire reformista i progressista, alhora respectuós amb les vies institucionals i fidel als principis revolucionaris de llibertat, igualtat i fraternitat. Reus no podia ser una excepció en aquest context, i la perspectiva històrica demostra l’alt grau de sintonia que ha arribat a assolir l’organització socialista local amb una àmplia majoria de la societat reusenca.

La història del socialisme a Reus és una història feta per homes i dones compromesos amb el progrés de la ciutat, amb la igualtat social i les llibertats democràtiques i nacionals. Un compromís farcit de sacrificis, de lluita silenciosa, de càstig i repressió, però també de satisfaccions i alegria pels avenços socials que entre tots i totes hem assolit el darrer segle. Una història imprescindible per saber com s’ha construït el Reus del segle XXI.

100 anys de socialisme a REUS• 11

R SOCIALISME: MEMÒRIA DEL PASSAT, CONSTRUCCIÓ DEL PRESENT I PROJECTE DE FUTUR Albert Arnavat

Comissari de l’exposició

L’exposició 100 ANYS DE SOCIALISME A REUS, produïda per la Fundació Josep Recasens i el Partit dels Socialistes de Catalunya dins els actes del centenari de la creació de l’Agrupació Socialista de Reus, permet fer un breu recorregut pel segle d’història del socialisme organitzat a la ciutat, i viatjar encara més enllà, a les arrels del socialisme local, les primeres dècades del segle XIX. S’hi intenta explicar com s’ha anat construint i consolidant fins a esdevenir en l’actualitat la principal força política de la ciutat, de Catalunya i de l’Estat espanyol. Quant als continguts, l’exposició abasta des dels rastres de les primeres passes del moviment obrer i el socialisme a Reus al voltant de la dècada de 1830, al llarg del segle XIX –quan era la segona ciutat de Catalunya–, i del segle XX fins a l’actualitat. És difícil entendre el socialisme d’avui, d’aquests primers anys del XXI sense endinsar-nos en els seus orígens i en l’evolució ideològica i organitzativa experimentada al llarg del segle XX. Les arrels del socialisme són profundes, neixen de les generacions de treballadors i de gent d’esquerra de diverses sensibilitats de totes les èpoques: progressistes, socialistes utòpics, demòcrates, republicans, federalistes, sindicalistes, cooperativistes, internacionalistes, col·lectivistes, llibertaris, catalanistes, marxistes, trotskistes, socialdemòcrates... Gent ferma, gent valenta que no es conformà davant les injustícies de la societat, i que sovint va haver de pagar la seva opció patint repressió, presó, exili i fins a la mort. Cal tenir-ne memòria i guardar-ne el record...

L’exposició està dividida en vuit àmbits, articulats al voltant de les imatges fotogràfiques més

12 • 100 anys de socialisme a REUS

poderoses, els documents i els objectes més significatius de cada període, per permetre’n una comprensió visual ràpida i eficaç.

A l’àmbit 1, «ELS PRECEDENTS: REVOLUCIÓ INDUSTRIAL, SOCIALISME UTÒPIC I REPUBLICANISME FEDERAL. LES PRIMERES ORGANITZACIONS OBRERES (1839-1905)», veurem des dels primers sindicats de la ciutat, l’Associació Internacional de Treballadors i les grans vagues generals a la fundació del PSOE i la UGT, el primer nucli socialista reusenc, el Centre d’Amics i el Primer Certamen Socialista.

L’àmbit 2, «ELS PRIMERS ANYS DE L´AGRUPACIÓ SOCIALISTA DE REUS (19051930)» relaciona els dirigents i primers militants socialistes des d’Antoni Fabra Ribas, i mostra imatges de La Justicia Social, esplèndid portaveu dels socialistes reusencs i catalans i la seva iconografia obrerista. El Centre Instructiu Obrer i l´Ateneu Obrer, les vagues generals obreres, el sindicalisme, el catalanisme i internacionalisme, per acabar amb el replegament dels socialistes sota la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), centrant-se en l’activisme cultural.

L’àmbit 3, «TEMPS DE LLIBERTAT. EL SOCIALISME EN LA SEGONA REPÚBLICA (19311936)» mostra les imatges més destacades de les manifestacions de celebració de la proclamació de la Segona República el 1931, dels fets d’Octubre de 1934 així com de la manifestació del Primer de Maig de 1936. El personatge destacat fou Josep Recasens i Mercadé, un autèntic forjador del socialisme.

L’àmbit 4 l’ocupa el «TEMPS DE GUERRA I REVOLUCIÓ (1936-1939)». Des de la sortida de milicians antifeixistes cap al front de guerra el 1936, el Partit Socialista Unificat de Catalunya i el Partit Obrer d'Unificació Marxista, als líders socialistes Ramir Ortega, el primer alcalde socialista de Reus i Miquel Serra Pàmies, conseller de la Generalitat. Els bombardejos feixistes sobre Reus tanquen el període, amb la fi de la guerra i la victòria franquista.

L’àmbit 5, «LA RESISTÈNCIA SOCIALISTA CONTRA EL FRANQUISME (1939-1976)», és una breu mostra simbòlica dels rastres de la repressió franquista, amb judicis sumaríssims, penes de mort i presó, i la resistència socialista, des del Moviment Socialista de Catalunya a Convergència Socialista, i els organismes unitaris com l’Assemblea de Catalunya i la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, tots actuant des de la clandestinitat, amb els noms i rostres d’aquests activistes heroics antifranquistes. Son quaranta anys d’història durant els quals nasqué una nova esquerra i es rellançà el socialisme.

L’àmbit 6 mostra el paper dels «SOCIALISTES EN LA TRANSICIÓ I LA DEMOCRÀCIA (1976-2005)», des dels primers actes públics socialistes a la visita de Pasqual Maragall com a president de la Generalitat de Catalunya. Inclou un ampli recull d’imatges de les manifestacions de les dates simbòliques que van marcar aquells anys intensos: l’11 de Setembre, l’1 de Maig, les primeres eleccions democràtiques, les manifestacions de pagesos... i un recull dels

mítings, locals i cartellera socialistes de les diverses convocatòries electorals: al Congrés i al Senat, al Parlament Europeu i al Parlament de Catalunya. Aquest àmbit és reforçat per un muntatge multimèdia amb imatges i filmacions de les primeres manifestacions populars i mítings socialistes a la ciutat el 1977, en la transició democràtica, fins a l’actualitat.

L’àmbit 7 «EL GOVERN MUNICIPAL SOCIALISTA. ELS SOCIALISTES HEM TRANSFORMAT LA CIUTAT (1979-2005) I MÉS!», explica com consecutivament en les set convocatòries electorals municipals el socialisme ha estat l’opció política més votada pels reusencs –fins i tot amb majoria absoluta–, i en conseqüència, tots els alcaldes de la democràcia han estat alcaldes socialistes del PSC: Carles Martí, Anton Borrell, Josep Abelló i Lluís Miquel Pérez.

Uns alcaldes propers, volguts i estimats per la ciutadania.

L’àmbit 8 «ELS MILITANTS SOCIALISTES O EL PARTIT DES DE LA BASE: L’AGRUPACIÓ LOCAL DE REUS», l’última escala del viatge, està dedicat per dret propi als homes i dones del partit, als militants, a la força humana que dóna sentit i fa possible el projecte socialista.

Sense la seva dedicació apassionada i desinteressada, tenaç i constant, les idees no avançarien... Gràcies, doncs, a tots els que han fet possible aquesta història.

Benvinguts doncs a la pàtria dels humans!

100 anys de socialisme a REUS• 13

LES SOCIETATS OBRERES DE REUS tenien, el 1905, un llarg bagatge de més de 66 anys d’història sindical. La pionera, la Societat de Mútua Protecció de Teixidors de la Vila de Reus, s’organitzà durant la primera fase de la Revolució Industrial, com a Barcelona, a l’entorn del 1839, per evitar les rebaixes dels salaris. Dos anys abans s’havien signat a la ciutat els primers convenis col·lectius de Catalunya. Un moviment obrer que sorgí, en bona part, de l’artesanat i de l’obrer qualificat i d’ofici, autodidacte i culte. Però ben aviat els sindicats foren declarats il·legals, perseguits i obligats a la clandestinitat.

Fou l’esperit de la Revolució de 1848 a França que en representà una segona naixença i, la primera vaga a la ciutat dels teixidors de cotó a mà el 1851, causà un fort impacte. Durant el Bienni Progressista (1854-1856) les societats obreres visqueren un temps d’expansió, truncat per la il·legalització i repressió decretada pel retorn dels moderats al poder. La dècada de 1860 les idees cooperativistes i mutualistes tingueren força, però fou durant el Sexenni Democràtic (1868-1874) quan els obrers tingueren una actuació pública més destacada, amb l’entrada en joc de l’Associació Internacional de Treballadors, l’AIT, que representà el reforçament i radicalització de l’organització sindical i el seu viratge cap a actuacions més contundents. El cop d’estat del general Pavía, el 1874, que acabà amb la Primera República Espanyola, fou també un cop dur per als sindicats, il·legalitzats i clausurats, que no van poder tornar a actuar públicament fins al 1882, amb la pujada al poder d’un govern liberal.

A partir d’aquesta data van anar agafant una major importància i quota sindical.

Cooperativisme i primer socialisme inicials, lligats al moviment progressista i republicà de la primera meitat de segle XIX, i internacionalisme, amb presència bakuninista i majoria prorepublicana després. Una continuada actitud moderada, plena de conflictes i tensions amb dirigents republicans, especialment durant les vagues i determinats processos electorals, però a la pràctica una supeditació política del moviment obrer respecte a la dinàmica fixada per les diverses famílies republicanes. Un obrerisme que s’havia mantingut, doncs, en el terreny de la moderació i l’ambigüitat de l’apoliticisme, amb una llarga història de lluites, èxits i fracassos, connectat de prop amb el sindicalisme de la capital catalana.

1

ELS PRECEDENTS: revoluciรณ INDUSTRIAL, SOCIALISME UTร PIC I REPUBLICANISME FEDERAL. LES PRIMERES ORGANITZACIONS OBRERES 1839-1905

crisis de subsistència, atur i revolta popular 1834: epidèmia de còlera 1835: CREMA DE CONVENTS 1851: avalot contra l'impost

dels consums 1854: epidèmia de còlera 1861-1865: La «fam del cotó» 1868: MOTÍ POPULAR. canvi polític 1877: ALDARULLS POPULARS 1878: CREMA DE LES CASETES DELS CONSUMS

= 1-2. Assalt i crema del convent de Sant Francesc, l’estiu de 1835, que inicià una cadena de crema de convents arreu de Catalunya i d’Espanya. (CP) = 3. Bombardeig de Reus per les tropes del general Zurbano, el 1843. L’episodi bèl·lic fou provocat pel pronunciament de Prim i Milans del Bosch contra la regència d’Espartero, proclamant la majoria d’edat d’Isabel II, un dels únics esdeveniments reusencs amb incidència directa en la història de l’Estat espanyol. (A. Verdaguer, CP)

16 • 100 anys de socialisme a REUS

ELS PRIMERS SOCIALISTES UTÒPICS (1836)

= 1. Portada de la revista La Joven España, saintsimonista i maziniana, que es publicà sota el lema «Ley! Progreso!

Trabajo!», el 1836 i 1837, i és l’única representació local del socialisme utòpic. = 2. Anunci de la «Biblioteca Socialista. Colección de las obras fundamentales de los grandes socialistas modernos» a La Redención del Pueblo, de 1873. (BCR)

100 anys de socialisme a REUS• 17

obrers progressistes, demòcrates i republicans FEDERALS = 1-2. La Redención del Pueblo, òrgan dels republicans federals de la província de Tarragona, editat a Reus. (BCR) = 3. Premsa, pamflets i paperetes electorals dels republicans federals. (BCR-AHCR)

18 • 100 anys de socialisme a REUS

100 anys de socialisme a REUS• 19

revolució industrial...

JORNADES INACABABLES, EXPLOTACIÓ ACCIDENTS I

20 • 100 anys de socialisme a REUS

INFANTIL, MALALTIES LABORALS, SOUS DE MISÈRIA = 1-10. Fàbriques i tallers reusencs als primers anys del segle XX. (Autor desconegut. Foto Puig i Fèlix Ruiz García, CP)

100 anys de socialisme a REUS• 21

= 1-2. Primers convenis col·lectius obrers tèxtils signats a Reus, i probablement a Catalunya, el març de 1837. (AHCR)

22 • 100 anys de socialisme a REUS

LES PRIMERES ORGANITZACIONS OBRERES (1839-1905)

= 3-4. Imprès i emblema de la Representación de las Clases Obreras de Reus de 1901. (AHCR) = 5-6. Encapçalaments de carta del Consell de la Federació Local de Reus, de 1900, i del Centre de Societats Obreres, de 1905. = 7. Gravat del Congrés Obrer de Barcelona de 1870, on assistiren delegats reusencs i es constituí la Federació Regional Espanyola de l’AIT. (CP)

100 anys de socialisme a REUS• 23

= 1-44. Segells de societats obreres de Reus. (segle XIX-1930) (AHCR)

24 • 100 anys de socialisme a REUS

SOCIETATS OBRERES,

, SINDICATS D'OFICI...

100 anys de socialisme a REUS• 25

26 • 100 anys de socialisme a REUS

SOCIETATS OBRERES,

= 1-23. Encapçalaments de carta i reglaments de societats obreres de Reus. (mitjan segle XIX-1930) (AHCR) = 24. Estendard de la Societat d’Obrers Fusters i Ebenistes de Reus. (c. 1910) (MAHR)

, SINDICATS D'OFICI...

100 anys de socialisme a REUS• 27

AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT l'ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT DE TREBALLADORS A REUS AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT (1871) AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT AIT 28 • 100 anys de socialisme a REUS

= 1. Emblema de la Federació Local de Reus de l’Associació Internacional de Treballadors, constituïda el 1871. (AHCR)

100 anys de socialisme a REUS• 29

FUNDACIÓ DEL PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL (PSOE) a madrid (1879) El Partido Socialista Obrero Español (PSOE) fou fundat a Madrid el 1879 a partir de diferents nuclis marxistes que havien estat expulsats de la Federación Regional Española de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT). El 1886 fundaren el seu portaveu El Socialista, i el 1888 celebraren a Barcelona el seu primer congrés.

La implantació a terres catalanes fou inicialment fluixa. El seu primer dirigent fou el tipògraf Pablo Iglésias.

= 1. El fundador del PSOE, Pablo Iglésias, en un fotogravat de La Justicia Social. (BCR) = 2. Portada d'El Socialista del primer de maig de 1893.

(HCT) = 3. Notícia d'El Socialista que informa de la constitució del primer nucli socialista a Reus, el 1886. (HCT) = 4. Grup de fundadors de la UGT a Barcelona, el 1888.

(Autor desconegut, UGT)

30 • 100 anys de socialisme a REUS

el primer nucli SOCIALISTA reusenc (1886) La primavera de 1886 s'intentà constituir la primera agrupació socialista de Reus, impulsada per Arcadi Fort. Malgrat l'anunci d'El Socialista sembla que aquest grup inicial de pioners socialistes finalment no arribà a constituir-se. Caldria esperar encara uns anys per veure constituïda l'agrupació.

FUNDACIÓ DE LA UNIÓ GENERAL DE TREBALLADORS (UGT) a barcelona (1888)

100 anys de socialisme a REUS• 31

LA PRIMERA BIOGRAFIA DE MARX, El CENTRE D'amics i el CERTAMEN SOCIALISTA (1885)

= 1. Karl Marx en un gravat de La Justicia Social. (BCR) = 2. La primera biografia de Karl Marx publicada a Espanya, a l'Eco del Centro de Lectura, el 1871. (BCLR) = 3. Emblema del Centre d'Amics, amb simbologia maçònica.

(AHCR) = 4. El Primer Certamen Socialista de Reus de 1885 en un gravat de La Tramontana, de Barcelona. El 1885 se celebrà a Reus el Primer Certamen Socialista, organitzat pel Centre d'Amics, una societat obrera instructiva i de resistència vinculada a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, constituïda a la ciutat el 1882. El certamen obtingué un gran èxit i difusió i es repetí en anys següents, protagonitzats principalment pels anarcocol·lectivistes. En la manifestació inaugural es lluïren estendards i penons amb lemes com «Paso al Progreso» o «Instruiros y seréis libres», i els rètols del Teatre lluïen noms com Plató, Marx i Kropotkin. (AHCR)

32 • 100 anys de socialisme a REUS

100 anys de socialisme a REUS• 33

34 • 100 anys de socialisme a REUS

VAGUES generals OBRERES...

= 1. Obrers vaguistes i la Guàrdia Civil a la plaça de Prim, durant una de les vagues generals de 1902 o 1903. (Fot. Torres, AHAFR) = 2. Vigilància de patrulles de la Guàrdia Civil al portal del camí de Tarragona, durant una de les vagues generals de 1902 o 1903. (Fot. Torres, AHAFR) = 3-5. Fulls volants de societats obreres reusenques. (AHCR)

100 anys de socialisme a REUS• 35

36 • 100 anys de socialisme a REUS

la lluita dELS DEPENDENTS DE COMERÇ...

= 1. La Reforma. Eco de la Asociación de Dependientes de Comercio de Reus. (1905) (BCR) = 2-3. Encapçalaments de carta de l'Asociación de Dependientes de Comercio de Reus. (AHCR) = 4. Bases de treball de l'Asociación de Dependientes de Comercio de Reus. (AHCR) = 5. Signatura de Josep Recasens i Mercadé. (AHCR)

100 anys de socialisme a REUS• 37

= 1. Grup d’obrers en un descans de treball, a Reus, el 1905. (Autor desconegut, FMR) = 2. Full volant de les societats obreres reusenques en una vaga de 1901. (AHCR)

38 • 100 anys de socialisme a REUS

la forรงa del treball...

100 anys de socialisme a REUSโ ข 39

A L´ESCALF DE L´ENÈRGICA LLUITA dels dependents del comerç pel descans dominical, el setembre de 1905 va constituir-se l´Agrupació Socialista de Reus. Després d´un breu període de crisi, el 1909 els socialistes reusencs van fundar el periòdic La Justicia Social, l´«Órgano del Partido Socialista en Reus y defensor de la clase trabajadora», que contribuí a divulgar els ideals socialistes per les comarques meridionals del Principat.

L´Agrupació Socialista també va col·laborar en la creació del Centre de Societats Obreres, la plataforma que reunia bona part de les associacions de treballadors, i en el rellançament de la commemoració del Primer de Maig a Reus. En l´etapa de major activitat i puixança, els socialistes reusencs van passar a liderar l´afeblit socialisme a Catalunya –la Federació Socialista Catalana– i van promoure la constitució de la Joventut Socialista de Reus i de l´Agrupació Socialista Femenina.

Políticament, els reusencs van jugar un paper fonamental en l´assumpció, vacil·lant i efímera, del fet nacional català pel socialisme espanyol.

En un context marcat per l´augment de la conflictivitat social i l´esclat de la Primera Guerra Mundial, les intenses lluites sindicals de l´art fabril, com el gran conflicte social de 1915, i les mobilitzacions per minimitzar els efectes de la crisi van acaparar i exhaurir les energies del socialisme reusenc. Tot i la fundació de l´Ateneu Obrer, a les acaballes de 1916 La Justicia Social va desaparèixer i l´Agrupació Socialista va entrar en un profund llanguiment.

La trajectòria del partit socialista a Reus va esdevenir una veritable travessia pel desert.

I els pocs socialistes reusencs van potenciar les activitats de caire cultural des de la Secció d´Estudis Socials del Centre de Lectura.

2

els primers ANYS de l'agrupaciรณ SOCIALISTA de reus 1905-1930

ANTONI FABRA I RIBAS 42 • 100 anys de socialisme a REUS

El setembre de 1905 va constituir-se l´Agrupació Socialista de Reus en una reunió a la seu de l´Associació de Dependents del Comerç. El primer comitè de l´Agrupació Socialista de Reus que va ingressar immediatament al Partido Socialista Obrero Español era integrat pel boter Josep Casanovas i el serraller Manuel Oñós. El naixement del nucli socialista reusenc cal emmarcar-lo en les acaballes d´una etapa de creixement del PSOE i per l'acció d'Antoni Fabra Ribas.

Als primers anys de segle XX, el PSOE gairebé va doblar el nombre d´agrupacions locals, aconseguint-ne 150. A Catalunya, però, la presència socialista era més aviat testimonial. El 1903 va formar-se la Federació Socialista de Catalunya.

DIRIGENTS I MILITANTS SOCIALISTES...

Els 20 primers militants socialistes a Reus (1905-1910): Antoni Fabra Ribas, Josep Recasens Mercadé, Josep Casanovas, Manuel Oñós, Josep Mendoza, Josep Vidal, Jaume Cortada, Antoni Correig, Francesc Siré, Baldomer Bonafont, Gustau Ramon, Marcial Badia, LluÍs Escoda, Antoni Martí Bages, Miquel Mestre Avinyó, Joan Mestre, Damià Bonet, Josep Llort, Pere Vilà i Joan Arnal.

EL Primer comitÈ de la Joventut Socialista de reus (1910): Miquel Mestre Avinyó, Modest Gené, Sotero Pijuan, Damià Bonet i Josep Cavallé.

LES Primeres militants de l'agrupació Socialista femenina (1912): Teresa Cabot, Rosa Casals, Anita Arnau, Matilde Colomé, Teresa Tondo I Pilar Ferré. = 1. Antoni Fabra Ribas. (Fundación Largo Caballero, Madrid) = 2. Encapçalament de carta de l'Agrupació Socialista de Reus. (1905) (AHCR) = 3. Signatures de delegats obrers en el conflicte social del 1915. (AHCR)

100 anys de socialisme a REUS• 43

LA JUSTICIA SOCIAL, PORTAVEU DELS SOCIALISTES REUSENCS I CATALANS (1909-1916) = 1. L´aparició de La Justicia Social, «Órgano del Partido Socialista en Reus y defensor de la clase trabajadora» el 1909 va vigoritzar i enfortir el socialisme reusenc. La idea de publicar un periòdic va néixer de Marcial Badia. Els primers números eren sufragats per mitjà d´una subscripció voluntària. El director fou Josep Recasens i l´administrador Baldomer Bonafont. El periòdic, quinzenal i escrit en castellà ja que es distribuïa arreu de l´Estat, va convertir-se en setmanari el 1911, quan va passar a ser el portaveu de la Federació Socialista Catalana. Per als socialistes reusencs, La Justicia Social havia de ser l´instrument que contribuís a donar consciència de classe als obrers i vencés l´obstacle que els impedia avançar: el desconeixement general del socialisme en els medis obrers de la ciutat i el país. = 2. Coberta de l'estudi pioner sobre La Justicia Social, de Dolors Capdevila i Roser Masgrau. (Barcelona, 1979) (BCR)

44 • 100 anys de socialisme a REUS

100 anys de socialisme a REUS• 45

46 • 100 anys de socialisme a REUS

= 1-7. Diferents capรงaleres i portades de La Justicia Social. (BCR)

100 anys de socialisme a REUSโ ข 47

iconografia socialista...

48 • 100 anys de socialisme a REUS

= 1. Portada de La Justicia Social, l’1 de maig de 1913. (BCR) = 2. Portada de La Justicia Social, l’1 de maig de 1915. (BCR) Gràcies a l´acció de l´Agrupació Socialista de Reus i la difusió de

La Justicia Social, les idees socialistes van escampar-se per les comarques del sud de Catalunya

100 anys de socialisme a REUS• 49

50 • 100 anys de socialisme a REUS

iconografia socialista... = 1-4. Il¡lustracions publicades a La Justicia Social. (BCR)

100 anys de socialisme a REUS• 51

52 • 100 anys de socialisme a REUS

iconografia socialista...

= 1-6. Il¡lustracions publicades a La Justicia Social. (BCR)

100 anys de socialisme a REUS• 53

MILITANTS I SIMPATITZANTS SOCIALISTES = 1. El 10 d´agost de 1913 uns 200 veïns van traslladar-se en autobús al mas de Joan Caballé per conèixer de ben a la vora la seva font, en una excursió programada pel Centre Socialista de Reus.

Postal de l’Agrupació Socialista de Reus, el 1913. (CP) = 2. Opuscle Socialismo, de Josep Recasens publicat per La Jusicia Social el 1911 i 1913. (BCLR)

54 • 100 anys de socialisme a REUS

L´1 de Maig de 1913 fou una de les diades obreristes més brillants de la història de l´Agrupació Socialista de Reus. La ciutat va quedar paralitzada.

En una gran i pacífica demostració de força, els treballadors i bona part dels estendards de les 31 societats obreres que existien a Reus van desfilar pels carrers i les places de la població i el tradicional míting també fou multitudinari. La unitat obrera fou completa i predominava el color roig dels socialistes.

Els assistents a l´acte van aprovar les següents conclusions laborals i polítiques: legislació obrera, derogació de la Llei de jurisdiccions, manteniment de la pau i rebuig a la cursa armamentista, extensió dels beneficis de la Llei d´accidents als pagesos, regulació de la jornada dels dependents, prohibició del treball nocturn dels forners i compliment de totes les lleis socials.

100 anys de socialisme a REUS• 55

MILITANTS I SIMPATITZANTS SOCIALISTES... = 1-4. Postal de l’Agrupació Socialista de Reus, el 1913. (CP) = 5. Proyecto de construcción de la Casa del Obrero de Reus, impulsada pels socialistes el 1910. (BCLR)

56 • 100 anys de socialisme a REUS

100 anys de socialisme a REUS• 57

reglamentaciรณ laboral...

MUTUALISME obrer...

58 โ ข 100 anys de socialisme a REUS

Els socialistes reusencs van esmerçar molts esforços en el front obrer. Rere l´impuls socialista, la pràctica sindical de les societats obreres reusenques va caracteritzar-se per la importància de les caixes de resistència i la base múltiple, i el rebuig a la violència.

CENTRE INSTRUCTIU OBRER (1902)

ateneu OBRER (1916)

= 1-7. Bases de treball de diversos oficis, elaborades per les societats obreres. (AHCR) = 8-10. Reglaments de societats de socors mutus del segle XIX i primers anys del XX. (AHCR-BCLR)

= 11-13. Cartells del Centre Instructiu Obrer que anuncien funcions teatrals de la seva Secció «cómico-dramática». (1904-1905) (ATF) = 14-15. Encapçalaments de carta de l’Ateneu Obrer de Reus, el 1916. (AHCR)

100 anys de socialisme a REUS• 59

reivindicacions obreres vagues generals...

60 • 100 anys de socialisme a REUS

= 1-8. Fulls volants obrers. (AHCR) = 9. La Guàrdia Civil custodiant l’Ajuntament, el 1921, per la forta tensió social. (Félix Ruiz García. FMR)

100 anys de socialisme a REUS• 61

= 1-2. Fulls volants editats per l’Agrupació Socialista de Reus i el Foment Republicà Nacionalista contra la Llei de jurisdiccions, el 1911. (AHCR)

62 • 100 anys de socialisme a REUS

El juny de 1914 va reunirse a Reus el IV Congrés de la Federació Socialista Catalana. Els delegats van aprovar per unanimitat, entre d’altres, una proposició que defensava l´estructuració de l´Estat com una «Confederación republicana de todas las pequeñas nacionalidades ibéricas».

= 1. Emblema del Sindicat del Ram d’Elaborar Fusta de Reus, de 1919. (AHCR) = 2. Estatuts de la Federació Socialista Catalana, publicats a La Justicia Social de Reus. (BCR) = 3-4. Emblema i portaveu del CADCI de Reus de 1918. (BCR)

100 anys de socialisme a REUS• 63

FUNDACIÓ DE LA UNIÓ SOCIALISTA DE CATALUNYA (1923)

SOCIALISTES SOTA LA (1923-1930) = 1-3. Reglaments de societats reusenques de socors mutus dels anys de la Dictadura de Primo de Rivera. (AHCR-BCLR)

64 • 100 anys de socialisme a REUS

JOSEP RECASENS I MERCADÉ

DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA ACTIVISME CULTURAL... = 4. Josep Recasens i Mercadé en una Junta Directiva del Centre de Lectura, el 1927. (Foto Puig, BCLR)

100 anys de socialisme a REUS• 65

AMB L´ADVENIMENT DE LA SEGONA REPÚBLICA l´abril de 1931, el socialisme va prendre una gran volada i va tornar al primer pla de la política. Ja en les eleccions a diputats a corts constituents de 1931, el Partit Socialista va obtenir el primer diputat per la circumscripció de Tarragona. Així mateix, l´Agrupació Socialista també va bolcar-se en la campanya a favor de l´Estatut de Núria «pel fet de coincidir amb els nostres anhels de llibertat individual i col·lectiva». La tradicional bona entesa entre els nacionalistes d´esquerres i el socialisme va cristal·litzar en les eleccions municipals de 1934, quan els socialistes van integrar-se a la Coalició d´Esquerres i van entrar, per primer cop a la història, a l´Ajuntament.

La contribució dels socialistes reusencs fou essencial en el procés d´unificació, imperfecta, del socialisme català. Tot i l´oposició del PSOE, el 1933 va néixer la Unió Socialista de Catalunya-Federació Catalana del PSOE. Tanmateix, les agrupacions i els militants socialistes del Principat van haver d´elegir entre mantenir-se a la nova USC, com la de Reus, o retornar a les files del PSOE. L´Agrupació Socialista de Reus tampoc no va deslliurar-se dels recels que dividien el socialisme català.

Pels volts de febrer de 1934 va celebrar-se l´assemblea en què es fracturà i s´enemistà el socialisme reusenc: d´un cantó, l´Agrupación Socialista Obrera filial del PSOE, que va unirse a l´Aliança Obrera; i de l´altre, l´Agrupació Socialista original que va integrar-se a la USC. Els fets d´Octubre de 1934 i el fracàs de la temptativa insurreccional van trasbalsar l´activitat política del socialisme reusenc.

Alguns socialistes foren engarjolats al vaixellpresó Manuel Arnús ancorat a Tarragona. En el decurs del Bienni Negre, l´actuació clandestina socialista fou gairebé nul·la. El retorn a la normalitat i a la legitimitat democràtica no van donar-se fins al triomf electoral del Front d´Esquerres el febrer de 1936.

TEMPS DE LLIBERTAT: EL SOCIALISME EN LA SEGONA REPÚBLICA 1931-1936

PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA (1931) = 1. Manifestació de celebració per la proclamació de la República, l’abril de 1931. (Autor desconegut, AHCR)

68 • 100 anys de socialisme a REUS

100 anys de socialisme a REUS• 69

70 • 100 anys de socialisme a REUS

PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA (1931) = 1-4. Manifestacions republicanes, l’abril de 1931.(Estanislau Pedrola Rovira, FMR)

100 anys de socialisme a REUS• 71

72 • 100 anys de socialisme a REUS

PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA (1931) = 1. Manifestació de celebració per la proclamació de la República, l’abril de 1931. Amb l´adveniment de la Segona República, les idees socialistes van prendre una gran volada i l´Agrupació Socialista va guanyar molts afiliats i simpatitzants.

(Estanislau Pedrola Rovira, FMR)

100 anys de socialisme a REUS• 73

74 • 100 anys de socialisme a REUS

PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA (1931) = 1. Castell de focs de celebració per la proclamació de la República, l’abril de 1931.

(Niepce, FMR) = 2. Nena vestida de república en la manifestació de celebració per la proclamació de la República, l’abril de 1931. (Estanislau Pedrola Rovira, FMR)

100 anys de socialisme a REUS• 75

josep recasens i mercadé 76 • 100 anys de socialisme a REUS

= 1. Josep Recasens i Mercadé, el 1946, quan tenia 62 anys.

(Autor desconegut, BCLR) = 2. El llibre Què és socialisme? de Josep Recasens i Mercadé (1931). (BCLR) = 3. Signatura de Josep Recasens i Mercadé. (AHCR)

UN FORJADOR DEL SOCIALISME 100 anys de socialisme a REUS• 77

78 • 100 anys de socialisme a REUS

SINDICATS I FEDERACIONS OBRERES...

= 1-5. Emblemes de sindicats obrers dissenyats per Ceferí Olivé, el 1931. (CEA) = 6-8. Reglaments de sindicats obrers dels anys de la República.

(AHCR)

100 anys de socialisme a REUS• 79

ELS FETS D'OCTUBRE DE 1934

80 • 100 anys de socialisme a REUS

JOVENTUT Socialista obrera

= 1-3. La carretera de Tarragona, tallada al trànsit amb barricades, durant els fets d’Octubre de 1934.

(Víctor Horn, FCT) = 4. Obreres d’un magatzem de fruits secs, el 1934. (Víctor Horn, FCT) = 5-7. Reglaments de sindicats obrers dels anys de la República. (AHCR) = 8. Cartell de la Joventut Socialista Obrera del 1934. (ATF)

100 anys de socialisme a REUS• 81

les eleccions de FEBRER DE 1936

= 1. Taula de propaganda del Front d'Esquerres, o Front Popular, en les eleccions generals de febrer de 1936. (Víctor Horn, FCT) = 2. Col·legi electoral als Quarters en les eleccions de febrer de 1936. (Víctor Horn, FCT) = 3. Cartells del Front d'Esquerres en les eleccions de febrer de 1936, en les parets d'un carrer de Reus. (Víctor Horn, FCT)

82 • 100 anys de socialisme a REUS

PRIMER DE MAIG, festa del treball = 4-7. Manifestació del Primer de Maig de 1936 a Reus. (Víctor Horn, FCT)

100 anys de socialisme a REUS• 83

PRIMER DE MAIG, festa del treball

= 1-4. Manifestació obrera del Primer de Maig de 1936 a Reus. (Víctor Horn, FCT)

84 • 100 anys de socialisme a REUS

100 anys de socialisme a REUS• 85

EN EL MARC DEL FRONTPOPULISME, el Partit Català Proletari, la Federació Catalana del PSOE, el Partit Comunista de Catalunya i la USC van engegar un procés d´unificació marxista que va conduir a la formació del Partit Socialista Unificat de Catalunya el juliol de 1936, ja iniciada la Guerra Civil. Ben aviat, el PSUC, que aspirava a superar tant la supremacia sindical de la Confederació Nacional del Treball com el lideratge polític d´ERC, i que propugnava el restabliment de la legalitat republicana, va guanyar en militància i prestigi. Així mateix, en la coneguda bolxevització, el PSUC va transformar-se progressivament en un partit comunista d´obediència estalinista amb la pèrdua de bona part dels quadres socialistes.

A l´hora de concebre la guerra i la revolució, dins l´heterogeni bloc antifeixista van perfilar-se dues línies estratègiques que van enfrontar-se violentament el maig de 1937: la del PSUC-UGT, ERC i les forces republicanes que prioritzaven l´esforç bèl·lic, i la de la CNT-FAI i el Partit Obrer d´Unificació Marxista que defensava el manteniment de les conquestes revolucionàries per vèncer el feixisme. En les files socialistes i comunistes, l´antagonisme PSUC/POUM fou molt més virulent. Amb el rerefons de la campanya d´Stalin contra l´oposició trotskista, el PSUC va acusar el POUM de boicotejar la unitat d´acció de les organitzacions antifeixistes i de ser un partit trotskista a sou del feixisme internacional.

El POUM, el boc expiatori per justificar l´avalot de maig, fou il·legalitzat i el binomi PSUC-UGT va erigir-se en la bandera predominant del camp republicà. L´estiu de 1937 el PSUC va passar a capitanejar el rumb de la política reusenca. De fet, en finalitzar la Guerra Civil, el binomi PSUC-UGT ja havia esdevingut la gran força hegemònica a Catalunya.

4

TEMPS DE GUERRA I REVOLUCIÓ 1936-1939

SORTIDA DE MILICIANS ANTIFEIXISTES... = 1. Sortida de milicians antifeixistes cap al front de guerra, el 1936. (Autor desconegut, FMR) = 2-3. Segells de suport als milicians de la Regidoria de Sanitat i Assistència Social de Reus. (1937) (CP) = 4. Cartell del PSUC. (CP)

CAP AL FRONT DE GUERRA (1936) 88 • 100 anys de socialisme a REUS

100 anys de socialisme a REUS• 89

PARTIT SOCIALISTA UNIFICAT DE CATALUNYA (PSUC)

90 • 100 anys de socialisme a REUS

UNIÓ GENERAL DE TREBALLADORS (UGT)

= 1. Els locals del Círcol i el Teatre Fortuny confiscats per la UGT i el PSUC, el 1936. A la façana lluïen uns grans retrats de Marx i Lenin. (Antoni Martra Nolla, FMR) = 2. Cartell del PSUC. (CP)

100 anys de socialisme a REUS• 91

LOCALS CONFISCATS PER LA UGT I EL PSUC (1936)

= 1. Façana dels locals del Círcol i el Teatre Fortuny, confiscats per la UGT i el PSUC, el 1936. L'autobús era confiscat pel POUM. (Josep Risueño, CJR) = 2-4. Cartells del PSUC. (CP)

92 • 100 anys de socialisme a REUS

100 anys de socialisme a REUS• 93

cooperativisme i COL·LECTIVIsme...

= 1. Cartell de la UGT. (CP) = 2. Antoni Zaragoza Samper, militant de les Joventuts Socialistes Unificades, el 1936. (Autor desconegut, CAZM) = 3. Factura del Comitè Auto-Transports de Reus i Comarca, col·lectivitzat per la UGT i la CNT, durant la Guerra Civil de 1936-1939. (AHCR) = 4. Diari de Reus, portaveu del Comitè Central Antifeixista (1936-1938). (AHCR) = 5. Reglament interior de la Cooperativa AUBP de la UGT i la CNT, de 1937. (AHCR) = 6. Estatuts de la Unión General de Trabajadores, de 1937. (CAZM) = 7. Crida del PSUC, de 1937. (CP)

94 • 100 anys de socialisme a REUS

100 anys de socialisme a REUS• 95

EL Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) = 1. La Torxa, òrgan del Partit Obrer d’Unificació Marxista a Reus.

(1936-1937) (BCR) = 2. El local del POUM, a la casa Vilanova, a la plaça de Prim, abans del maig de 1937. (Autor desconegut, AHAFR) = 3-4. Els voluntaris reusencs del POUM en el moment de sortir cap al front d’Aragó, amb vehicles confiscats el 18 d’agost de 1936. (Autor desconegut, CP) = 5-7. Cartells del POUM. (CP)

96 • 100 anys de socialisme a REUS

100 anys de socialisme a REUS• 97

EL Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) = 1. Míting del Partit Obrer d’Unificació Marxista, POUM, al Teatre Fortuny, el gener de 1937. (Autor desconegut, FMR)

98 • 100 anys de socialisme a REUS

100 anys de socialisme a REUS• 99

ramir ortega, PRIMER alcalde SOCIALISTA, (1937-1939) 100 • 100 anys de socialisme a REUS

MIQUEL SERRA PÀMIES, CONSELLER socialista DE LA GENERALITAT(1937-1939)

= 1. Ramir Ortega, el primer alcalde socialista de Reus, del maig de 1937 al 14 de gener de 1939. (Autor desconegut, BCLR) = 2. Miquel Serra Pàmies, socialista reusenc que fou conseller de Proveïments de la Generalitat de Catalunya, del 1937 al 1939.

(Autor desconegut, CP) = 3-4. Impresos de les Joventuts Socialistes Unificades de Reus, del 1937. (AHCR)

100 anys de socialisme a REUS• 101

= 1-8. Impresos i rebuts d’organitzacions socialistes i del Comitè Antifeixista durant la Guerra Civil. (AHCR) = 9. Pilots d'avió d'un caça Polikarpof I-16 al Camp d'Aviació de Reus, el febrer de 1938. (Autor desconegut. Col. Josep M. Rull) = 10. Convivència de pilots amb brigadistes al Camp d'Aviació de Reus, el febrer de 1938. (Autor desconegut. Col. Josep M. Rull)

102 • 100 anys de socialisme a REUS

MILICIANS I BRIGADISTES ANTIFEIXISTES

100 anys de socialisme a REUS• 103

104 • 100 anys de socialisme a REUS

= 1. Imprès de la UGT de Reus, de 1937. (AHCR) = 2. Cartell de la UGT i el PSUC. (CP)

BOMBARDEJOS FEIXISTES SOBRE REUS (1937-1939) 106 • 100 anys de socialisme a REUS

= 1-2. Bombardejos indiscriminats de l’aviació feixista sobre la ciutat de Reus, el 1938. (Autor desconegut, FMR) = 3. Cartell de la UGT. (CP)

100 anys de socialisme a REUS• 107

EL PERÍODE CONVULS DE LA GUERRA Civil Espanyola i la victòria franquista representen la pràctica desaparició de la presència socialista a Reus. Els militants que no s’han exiliat han mort al front o han estat detinguts. D’altres han emprès un exili interior presidit pel silenci i la discreció. Ser socialista democràtic l’any 1939 significa ser perseguit pel franquisme, però també ser malvist, marginat i fins i tot perseguit pel comunisme estalinista, que controlà el recent creat Partit Socialista Unificat de Catalunya, en què molts socialistes havien posat les seves esperances. El dirigent socialista reusenc més important dels anys trenta, Josep Recasens i Mercadé, està detingut i expressa des de la presó l’amargor i decepció de la derrota.

Els socialistes democràtics es troben orfes de partit i són minoritaris en el camp de l’esquerra. Cal esperar el 1945 perquè s’organitzi a Tolosa el Moviment Socialista de Catalunya, en què conflueixen elements del Partit Obrer d’Unificació Marxista, de l’antiga Unió Socialista de Catalunya i de la Federació Catalana del PSOE. Joves com Josep Pallach i Joan Reventós contribueixen a fer créixer l’MSC, que poc a poc esdevé el referent socialista català. Pallach lidera l’organització des de l’exili. Reventós esdevé el líder a l’interior. A Reus no és fins als anys seixanta que afloren elements disposats a implantar l’organització a la ciutat. Primer Isidor Forniés, home fidel a Pallach, qui aconsegueix contactar amb persones com Xavier Amorós i Celestí Martí. La tasca clandestina d’aquests militants dóna fruits. L’MSC, com altres organitzacions antifranquistes, troba aixopluc en el si de plataformes vinculades a l’Església catòlica de base, cosa que fa més fàcils les reunions i l’intercanvi d’informació. Al principi dels setanta es fa palesa la fractura entre els seguidors de Pallach i els afins a Reventós. Aquestes diferències també es traslladen a Reus, on a partir de 1974 cristal·litzen seccions de Convergència Socialista (Reventós) i del Reagrupament Socialista i Democràtic (Pallach). En només dos anys aquestes dues organitzacions es converteixen en el PSC-Congrés i en el PSCReagrupament.

5

LA RESISTÈNCIA SOCIALISTA ContrA EL FRANQUISME 1939-1976

repressió franquista...

= 1. Presoners republicans en els primers anys de la postguerra. (Antoni Martra, FMR) = 2. Encapçalament de la sentència d'un Consell de Guerra contra militants progressistes i socialistes reusencs i de pobles de la comarca. (CP) = 3. Full clandestí del 1945, quan acabava de crear-se el Moviment Socialita de Catalunya, encara subsistia el Front de la Llibertat. (CP)

110 • 100 anys de socialisme a REUS

resistència socialista...

100 anys de socialisme a REUS• 111

RAMON FERRÉ

CELESTÍ MARTÍ

ANTONI ZARAGOZA JOAN graNell

XAVIER AMORÓS

ISIDOR FORNIÉS

TESTIMONIS antifranquis 112 • 100 anys de socialisme a REUS

DOLORS CAPDEVILA

ANTON BORRELL

JOAN M. GISPERT

JOSEP M. RIBAS

CARLES MARTÍ

CARLES SALAS

tes socialistes... ramon mestre 100 anys de socialisme a REUS• 113

assemblea de catalunya = 1. Carnet d’adherit de la clandestina Assemblea de Catalunya (1971-1976). (AHCR) = 2-5. Fulls volants de la clandestina Assemblea de Catalunya (1971-1976). (AHCR) = 6. Full volant de la clandestina Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, de 1970. (PSC) = 7. Combat, portaveu de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya (1972). (AHCR) = 8. Fulls informatius clandestins de Convergència Socialista de Catalunya (CSC). (PSC)

COORDINADORA DE FORCES POLÍTIQUES de catalunya 114 • 100 anys de socialisme a REUS

CONVERGÈNCIA SOCIALISTA

100 anys de socialisme a REUS• 115

EL 1975, ANY DE LA MORT DEL DICTADOR Franco, a Reus són presents Convergència Socialista i el Reagrupament. En el moment que aquestes organitzacions decideixen esdevenir partits polítics, el Partit Socialista de Catalunya-Congrés de Joan Reventós i el Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament de Josep Pallach ja disposen a la ciutat de militants que creen les seccions locals d’ambdós partits. El PSC-C disposa de més efectius i presència ciutadana, i fins i tot d’una branca juvenil, el Moviment de Joves Socialistes de Catalunya, mentre que el PSC-R malda per ampliar el modest nucli no superior a la vintena d’efectius.

Els anys immediatament posteriors a la mort de Franco són de gran ebullició política. Es presenten públicament el PSC-C i el PSC-R. Un nucli d’exmilitants del PSUC aconsegueix organitzar una secció reusenca del Partit Socialista Popular d’Enrique Tierno Galván, secció que tindrà una vida molt curta, ja que aviat aquest partit s’integra al PSOE. Precisament aquest partit, el PSOE, que a Reus històricament havia tingut presència des dels primers anys del segle XIX, pràcticament desaparegué de la ciutat durant el franquisme. Però amb el procés d’unitat que culmina la primavera de 1978 amb la creació del PSC (PSC-PSOE) a Barcelona, a Reus també es dóna un procés de confluència entre el PSC-C, el PSC-R i el nucli provinent del PSOE. El PSC, doncs, neix a Reus amb una organització prou forta i plural, amb una presència ben distribuïda en els diferents sectors socials del municipi. La seva implantació és una bona mostra de la composició social de la ciutat i dels anhels de la seva població, i aquesta és probablement una de les raons que porten el partit, ja el 1979, a rebre el suport majoritari de la ciutadania reusenca per primera vegada, en la candidatura encapçalada per Carles Martí. Un suport que s’ha mantingut invariable des d’aleshores en totes les eleccions locals amb els successius candidats que han estat Anton Borrell, Josep Abelló i Lluís Miquel Pérez.

116 • 100 anys de socialisme a REUS

6

ELS SOCIALISTES EN LA TRANSiCIÓ i la DEMOCRÀCiA 1976-2005

118 • 100 anys de socialisme a REUS

100 anys de socialisme a REUS• 119

120 • 100 anys de socialisme a REUS

100 anys de socialisme a REUS• 121

primerS acteS públicS socialistES (1976) = 1-4. Primer acte públic dels socialistes a Reus, el gener de 1976 en un cicle de conferències del Centre de Lectura, al Teatre Bartrina. (Niepce, PSC) = 5-10. Cartells dels primers actes públics dels socialistes, en la transició a la democràcia. (CP, PSC)

122 • 100 anys de socialisme a REUS

100 anys de socialisme a REUS• 123

124 • 100 anys de socialisme a REUS

per la llibertat! = 1-6. Adhesius i fulls volants antifranquistes. (CP, PSC) = 7-9. Pintades antifranquistes realitzades per militants socialistes. (Carles Salas, CP) = 10-11. Pancartes que convoquen a la concentració, no autoritzada, de l'11 de Setembre de 1976. (Carles Salas, CP) = 12-15. Cartells del PSC per l’abstenció en el referèndum de reforma política del 1976. (CP, PSC)

100 anys de socialisme a REUS• 125

= 1-9. Propaganda del PSC. (CP, PSC)

126 • 100 anys de socialisme a REUS

PRIMER Míting SOCIALISTA A tarragona (1976)

= 1-2. Primer míting del PSC (C) a la demarcació, al Camp de Mart de Tarragona, el 1976. (Carles Salas, CP) = 3. Militants reusencs del PSC (C), en el míting del Camp de Mart de Tarragona, el 1976. (Autor desconegut, CP)

100 anys de socialisme a REUS• 127

EL PRIMER MÍTING DEL PSC (1977)

= 1-4. Cartells del PSC. (CP, PSC) = 5-7. Míting de presentació del Partit Socialista de Catalunya, al Pavelló de Fires, l’abril de 1977. (SPOT, AP)

128 • 100 anys de socialisme a REUS

100 anys de socialisme a REUS• 129

EL PRIMER MÍTING DEL PSC (1977)

130 • 100 anys de socialisme a REUS

= 1-9. Míting de presentació del Partit Socialista de Catalunya (C), al Pavelló de Fires, l’abril de 1977. (SPOT, AP)

100 anys de socialisme a REUS• 131

primer MÍTING ELECTORAL DE

132 • 100 anys de socialisme a REUS

SOCIALISTES DE CATALUNYA (1977) = 1-9. Primer míting electoral de Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) al Pavelló de Fires, el juny de 1977. (SPOT, AP)

100 anys de socialisme a REUS• 133

MÍTING DE SOCIALISTES DE CATALUNYA (1977)

134 • 100 anys de socialisme a REUS

= 1-4. Primer míting electoral de Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) al Pavelló de Fires, el juny de 1977. (Niepce, PSC) = 5. Full volant del primer míting electoral de Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) al Pavelló de Fires, el 1977. (CP, PSC)

100 anys de socialisme a REUS• 135

= 1. Els dirigents socialistes Carles Martí i Ramon Ferré amb el periodista Jordi Costa, al local del PSC del carrer de Sant Joan, el 1977. (Niepce, PSC) = 2. Enganxant cartells en les primeres eleccions municipals de 1979. (Carles Salas, CP) = 3-4. Taula del PSC a la plaça de Prim, el 1977. (Niepce, PSC) = 5-6. Taula de propaganda de Socialistes de Catalunya a la plaça de Prim, el 1977. (Niepce, PSC)

136 • 100 anys de socialisme a REUS

propaganda SOCIALISTa (1977)

100 anys de socialisme a REUS• 137

PRESENTANT L'IDEARI socialista (1977)

138 • 100 anys de socialisme a REUS

PRIMERES ELECCIONS GENERALS DEMOCRÀTIQUES (1977)

= 1-2. Conferència del Partit Socialista de Catalunya a la Jove Cambra Internacional de Reus en la campanya electoral de 1977, amb Misericòrdia Vallès i Ramon Ferré, entre d'altres. (SPOT, CP) = 3-6 Cartells socialistes en les primeres eleccions generals democràtiques, el 15 de juny de 1977. (PSC)

100 anys de socialisme a REUS• 139

140 • 100 anys de socialisme a REUS

PARTIT SOCIALISTA DE CATALUNYA (REAGRUPAMENT)

= 1-2. Cartells de Socialistes de Catalunya en les eleccions generals de 1977. (CP, PSC) = 3. Globus de propaganda de Socialistes de Catalunya, en les eleccions generals de 1977. (Niepce, PSC) = 4-7. Propaganda del PSC (R). (CP, PSC) = 8. Josep Verde Aldea, líder del PSC (R), en un míting a Reus, el 1984. (Niepce, CP)

100 anys de socialisme a REUS• 141

PRIMERES ELECCIONS

142 • 100 anys de socialisme a REUS

GENERALS (1977)

= 1-3. Cues per votar en les primeres eleccions generals democràtiques des de la Guerra Civil, el 15 de juny de 1977.

(Niepce, AHCR) = 4-5. Propaganda de tots els partits que infesten els porxos de la plaça de Prim, en les eleccions de 1977. (Niepce, PSC) =6. Cartell del PSC demanant el sí en el referèndum de la constitució espanyola, el 1978. (PSC) =7-8. Cartells del PSC sobre l'OTAN. (PSC) =9. Full volant de Socialistes de Catalunya del juny de 1977.

(PSC)

100 anys de socialisme a REUS• 143

SOCIALISTES I CATALANISTES...

= 1. Crida de Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) per l’11 de Setembre de 1977. (CP, PSC) = 2. Acte d'homenatge a les víctimes del franquisme i dels que moriren en defensa de Catalunya i les llibertats democràtiques, l'11 de Setembre de 1986, en una de les fosses comunes del Cementiri general de Reus. (Niepce, CP) = 3. Manifestació de l’11 de Setembre de 1977, el primer celebrat lliurement a la ciutat. (Niepce, PSC) = 4-7. Fulls volants, cartells i tríptics socialistes sobre la Diada Nacional de Catalunya, del 1977. (CP, PSC)

144 • 100 anys de socialisme a REUS

100 anys de socialisme a REUS• 145

= 1. Crida al poble de Reus per l’11 de Setembre de 1977. (PSC) = 2. Taula de propaganda per l’11 de Setembre de 1977. (Niepce, PSC) = 3-4. Manifestació de l’11 de Setembre de 1978. (Niepce, PSC) = 5-6. Militants i simpatitzants socialistes, l’11 de Setembre de 1978.

(Simon Lafuente, CP) = 7. Cartell socialista per l'Estatut. (FCT)

11 de setembre: LLIBERTAT, AMN 11 setembre: volem l'estatut...

146 • 100 anys de socialisme a REUS

NISTIA, ESTATUT D'AUTONOMIA...

100 anys de socialisme a REUS• 147

SOCIALISTES I CATALANISTES...

148 • 100 anys de socialisme a REUS

= 1. Crida al poble de Reus per l’11 de Setembre de 1978. (PSC) = 2. Full volant per a la celebració de l’11 de Setembre. (CP) = 3-4. Manifestació de l’11 de Setembre de 1978. (Niepce, PSC) = 5. Parlament d'Anton Borrell en la primera visita del president de la Generalitat de Catalunya Josep Tarradellas, el 1978.

(Niepce, CP) = 6. «Volem l'Estatut», per Sant Jordi de 1978. (Claudi Arnavat, FMR) = 7. Crida al poble de Reus per l’11 de Setembre de 1979. (PSC)

100 anys de socialisme a REUS• 149

PARTIT SOCIALISTA DE CATALUNYA

150 • 100 anys de socialisme a REUS

= 1-10. Cartells i tríptics del PSC (C). (CP, PSC) = 11. Manifest al poble de Reus, de l’abril de 1978, on els socialistes i tots els partits democràtics exigien fer fora l'Ajuntament franquista i convocar eleccions municipals. (CP, PSC)

100 anys de socialisme a REUS• 151

152 • 100 anys de socialisme a REUS

1 DE MAIG 1978: PER LA LLIBERTAT SINDICAL

= 1. Manifestació de l’1 de Maig de 1978, en demanda de llibertat sindical. (Niepce, PSC) = 2-3. Portaveu de la UGT del Baix Camp de 1978. (PSC)

100 anys de socialisme a REUS• 153

UN SINDICALISME DE CLASSE...

154 • 100 anys de socialisme a REUS

= 1-2. Manifestació de l’1 de Maig de 1978, en demanda de llibertat sindical. (Niepce, PSC) = 3. Manifestació d’obrers de la fàbrica Crolls, contra el seu tancament. (Autor desconegut, CP) = 4. Adhesiu sindical de la USO, el 1978. (CP) = ­5-7. Cartells sindicals del PSC. (PSC-PSOE) (CP) = 8. Cartell sindical de la UGT. (CP)

100 anys de socialisme a REUS• 155

ELS PAGESOS AL CARRER... = 1. Manifestació dels pagesos del Camp de Tarragona, convocats per la Unió de Pagesos, el 1978. (Niepce, PSC) = 2. Càrrega policial contra el bloqueig dels pagesos a CLH a Tarragona, el 2000. (Autor desconegut, UP) = 3-4. Cartells i emblema de la Unió de Pagesos. (CP)

156 • 100 anys de socialisme a REUS

UNIÓ DE PAGESOS: LA FORÇA DE LA TERRA 100 anys de socialisme a REUS• 157

MANIFESTACIONS POPULARS...

sindicats socialistes... = 1. Manifestació dels pagesos del Camp de Tarragona, convocats per la Unió de Pagesos, el 1978. (Niepce, PSC) = 2-5. Cartells sindicals socialistes de la Unió Sindical Obrera i de la Unió General de Treballadors.

(CP, PSC) = 6. Manifestació popular per la manca d’aigua, el 1978. (Autor desconegut, CP)

158 • 100 anys de socialisme a REUS

100 anys de socialisme a REUS• 159

CAP A LA UNITAT SOCIALISTA (1978)... = 1. Míting del PSOE en la seva unificació amb el PSP de Tierno Galván, al Teatre Bartrina, el 1978. (Niepce, PSC)

160 • 100 anys de socialisme a REUS

100 anys de socialisme a REUS• 161

FEDERACIÓ catalana del PSOE

= 1-2. Míting del PSOE en la seva unificació amb el PSP de Tierno Galván, al Teatre Bartrina, el 1978. (Niepce, PSC) = 3-5. Documentació del PSOE. (CP, PSC) = 6-8. Documentació del PSPC. (CP, PSC) = 9. Cartell del Congrés de la Unitat Socialista, el 1978. (CP)

162 • 100 anys de socialisme a REUS

PARTIT socialistA POPULAR CATALÀ, PSP

unitat socialistA

100 anys de socialisme a REUS• 163

164 • 100 anys de socialisme a REUS

locals socialistes

= 1-5. El primer local electoral dels Socialistes de Catalunya, al carrer de Sant Joan, en les eleccions de 1977 i 1979. (Niepce, PSC)

100 anys de socialisme a REUS• 165

= 1. Un dels primers locals del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), a la plaรงa de Sant Francesc. (Niepce, PSC) = 2. Encapรงalament de carta del PSC. (PSC) = 3. Presentaciรณ de la candidatura socialista al local del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) al raval de Santa Anna, el 1982. (Niepce, PSC) = 4. Encapรงalament de carta del PSC. (PSC) = 5. Emblema del PSC de Reus, de 1990. = 6. Cartell del PSC. (PSC) =7. El local actual del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) a la plaรงa del Castell. (Joan Rius, AP)

166 โ ข 100 anys de socialisme a REUS

locals socialistes

100 anys de socialisme a REUS• 167

activitat SOCIALISTA... = 1. Acte de la Lliga de Catalunya de Mutilats i Invàlids de la Guerra d'Espanya a l'Ajuntament de Reus, el 1979. (Niepce, AHCR) = 2-4. Actes de l'Agrupació d'Excombatents de la República de Reus, amb la participació de membres de l'Agrupació Local del Partit Socialista de Catalunya, anys vuitanta. (AD. CP) =5-6. Notícies de premsa de la visita d'una delegació de socialistes reusencs a la regió de Dijon (França), el 1977. (CCS) = 7. Acte dels Socialistes de Catalunya, el 1999. (PSC) = 8. Opuscle del PSC-Reus. (PSC) = 9-13. Cartells de la UGT. (FMR)

168 • 100 anys de socialisme a REUS

sindicat SOCIALISTA...

100 anys de socialisme a REUS• 169

= 1-25. Material propagandĂ­stic de les organitzacions juvenils socialistes. (PSC)

170 • 100 anys de socialisme a REUS

JOVEs SOCIALISTES... = 26. Conferència de la Joventut Socialista a Reus. (JSC) = 27. Joves socialistes reusencs als campaments de Tindouf d'Argèlia, del Front Polisari, el 2002. (JSC)

100 anys de socialisme a REUS• 171

publicacions SOCIALISTes reusenques 172 • 100 anys de socialisme a REUS

= 1-15. Publicacions socialistes editades a Reus. (PSC)

100 anys de socialisme a REUS• 173

DIPUTATS SOCIALISTES

174 • 100 anys de socialisme a REUS

= 1-36. Material propagandĂ­stic socialista en les eleccions generals a Diputats. (1977-2004)

100 anys de socialisme a REUS• 175

ELECCIONS GENERALS 1982: PEL CANVI! LA VICTÒRIA SOCIALISTA = 1-7. Míting socialista en les eleccions generals de 1982 que donaren la victòria al PSOE. (Niepce, PSC) = 8. Cartell del PSC, el 1982. (PSC)

176 • 100 anys de socialisme a REUS

100 anys de socialisme a REUS• 177

SENADORS SOCIALISTES...

178 • 100 anys de socialisme a REUS

socialistes europeUS... = 1-12. Material propagandístic socialista en les eleccions a senadors. (1977-2004) = 13. Xavier Amorós en plena campanya electoral.

(CP) = 14-18. Material propagandístic socialista en les eleccions al Parlament Europeu. (1977-2004)

100 anys de socialisme a REUS• 179

ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA

= 1-8. Material propagandístic socialista en les eleccions al Parlament de Catalunya. (1984-2004) = 9. Raimon Obiols, Anton Borrell i Xavier Amorós, a Reus, el 1983. (Pere Martorell, CPMJ) = 10-11. Míting del PSC en les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988. (Niepce, PSC)

180 • 100 anys de socialisme a REUS

100 anys de socialisme a REUS• 181

ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA = 1-19. Cartelleria socialista per les eleccions al Parlament de Catalunya.

(PSC, CP)

182 • 100 anys de socialisme a REUS

100 anys de socialisme a REUS• 183

CATALUNYA socialista! = 1-2. Acte de «Ciutadans pel canvi» en suport a Pasqual Maragall en les eleccions al Parlament de Catalunya del 1999. (CP) = 3. Candidats socialistes de la demarcació de Tarragona a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2003. (PSC)

184 • 100 anys de socialisme a REUS

MARAGALL, PRESIDENT DE CATALUNYA! 100 anys de socialisme a REUS• 185

LES PRIMERES ELECCIONS MUNICIPALS de la democràcia se celebraren l’abril de 1979, quan ja s’havien produït dues eleccions legislatives amb victòria de les candidatures socialistes a la ciutat de Reus. El PSC va resultar novament la llista més votada i el seu cap de llista, Carles Martí, fou elegit com a primer alcalde de Reus de la nova democràcia local, assolint el primer pacte de progrés en el govern municipal.

Els inicis dels ajuntaments democràtics foren complicats, amb una administració municipal fortament endeutada, una ciutat que havia crescut de forma desordenada, uns barris desconnectats urbanísticament i socialment del centre, en un context general de crisi industrial i altes taxes d’atur. Malgrat les dificultats existents, la ciutadania de Reus continuà fent confiança al projecte socialista, i el 1983 Anton Borrell fou escollit alcalde de Reus amb un ambiciós programa de rellançament de la ciutat, que encapçalà per poc temps a causa de la seva tràgica mort en accident. A partir de 1985, el següent alcalde socialista, Josep Abelló, desenvolupa un espectacular procés de transformació i expansió de la ciutat. Amb importants intervencions urbanístiques als barris, la gran reforma i recuperació de la vitalitat del casc antic, la generalització dels serveis socials i construcció d’equipaments públics a tota la ciutat, l’ampliació de l’hospital i la capitalitat sanitària de Reus, la creació de noves zones industrials, la forta projecció cultural de la ciutat, la nova sensibilització mediambiental...

Tot un ambiciós programa d’actuacions que fa que el PSC resulti la força hegemònica en les eleccions municipals celebrades els anys 1987, 1991 (aquest cop amb majoria absoluta) i 1995.

Després de la nova victòria socialista de 1999, Lluís Miquel Pérez pren el relleu com a nou alcalde de Reus amb un programa de continuïtat i ampliació del projecte de desenvolupament econòmic i expansió territorial de la ciutat, que torna a ser confirmat per la ciutadania en les eleccions de 2003. És una època de definició d’ambiciosos reptes de futur per a Reus, que feliçment coincideix amb l’arribada dels socialistes als governs de Catalunya i d’Espanya.

Des del govern local, el socialisme reusenc ha sabut liderar amb èxit la consolidació de la ciutat de Reus com un veritable referent de qualitat urbana, capitalitat cultural, progrés econòmic i cohesió social en la xarxa de ciutats que vertebren el país.

7

EL GOVERN MUNICIPAL SOCIALISTA. ELS SOCIALISTES HEM TRANSFORMAT LA CIUTAT 1979-2005, I MÉS!

JOAN BALAÑÀ

JOAQUIM BESORA

FRANCESC SECALL

DANIEL AYORA

MANUEL MARÍN

CARLES MARTÍ

JAUME ROIG

DANIEL SANTAMARÍA

SALVADOR MALLAFRÉ

1979

ELS SOCIALISTES al primer AJUNTAMENT DEMOCRÀTIC 1979-1983 9.512 VOTS 9 REGIDORS

= 1-3. Membres del primer ajuntament democràtic, elegits en les primeres eleccions municipals des del final de la Guerra Civil, el 1979. El Partit dels Socialistes de Catalunya fou el més votat i s'elegí alcalde Carles Martí. (Niepce, PSC) = 4-6. Cartelleria socialista. (PSC) = 7. Papereta del PSC, a les eleccions municipals de 1979. (PSC)

CARLES MARTÍ, ALCALDE socialista

188 • 100 anys de socialisme a REUS

JAUME GRAS

JOAN GRANELL PAU ARBÓS

1983

100 anys de socialisme a REUS• 189

FRANCESC SECALL

JOAN BLANCHAR JORDI LAMAS

JOAN M. ROIG

ISIDRE GUITART

JOSEP MARTÍ JAUME ASENS

LÍDIA MARTORELL JOSEP ABELLÓ

ANTON BORRELL

MISERICÒRDIA VALLÈS

NICOLAU MINGUILLON

ELS SOCIALISTES AL SEGON AJUNTAMENT DEMOCRÀTIC 1983-1987 14.506 VOTS 12 REGIDORS

= 1. Membres del segon ajuntament democràtic, elegits el 1983. El Partit dels Socialistes de Catalunya fou el més votat i s'elegí alcalde el socialista Anton Borrell. (Niepce, PSC) = 2-6. Acte de constitució del segon ajuntament democràtic, el 1983.

(Niepce, PSC) = 7. Regidors i militants socialistes, el 1983. (Niepce, PSC)

ANTON BORRELL, ALCALDE socialista

190 • 100 anys de socialisme a REUS

100 anys de socialisme a REUS• 191

14.286 VOTS 11 REGIDORS

= 1-7. Membres del tercer ajuntament democràtic, elegit el 1987. El Partit dels Socialistes de Catalunya fou el més votat i s'elegí alcalde el socialista Josep Abelló. (Niepce, PSC)

JOSEP ABELLÓ, ALCALDE socialista 192 • 100 anys de socialisme a REUS

JOAN ESCODA

ROBERT SAROBÉ

LÍDIA MARTORELL

FRANCESC SECALL LLUÍS MIQUEL PÉREZ

LLUÍS BERINI NICOLAU MINGUILLON

JORDI LAMAS JOSEP ABELLÓ

MISERICÒRDIA VALLÈS

XAVIER AMORÓS

ELS SOCIALISTES AL TERCER AJUNTAMENT DEMOCRÀTIC 1987-1991

100 anys de socialisme a REUS• 193

ELS SOCIALISTES AL QUART AJUNTAMENT DEMOCRÀTIC 1991-1995

15.780 VOTS 13 REGIDORS MAJORIA ABSOLUTA

JOSEP ABELLÓ, ALCALDE socialista

194 • 100 anys de socialisme a REUS

LLUÍS MIQUEL PÉREZ

LÍDIA MARTORELL

JOSEP FERNÁNDEZ RUFÍ

JORDI LAMAS

JOSEP ABELLÓ

MANUEL GARCIA

EDUARD ORTIZ EMILI ARGILAGA

ROBERT SAROBÉ

ÒSCAR SANS FRANCESC SECALL

MISERICÒRDIA VALLÈS

= 1-4. Membres del quart ajuntament democràtic, elegit el 1991.

El Partit dels Socialistes de Catalunya fou el més votat i s'elegí alcalde el socialista Josep Abelló. (Niepce, PSC) = 5. Acte final de la campanya socialista, el 1991. (Nipece, PSC)

100 anys de socialisme a REUS• 195

MÍTING del PSC al teatre fortuny, maig 1995

196 • 100 anys de socialisme a REUS

= 1-4. Membres del quart ajuntament democràtic, elegit el 1991. El Partit dels Socialistes de Catalunya fou el més votat i s'elegí alcalde el socialista Josep Abelló. (Niepce, PSC) = 5. Acte final de la campanya socialista, el 1991. (Nipece, PSC)

100 anys de socialisme a REUS• 197

14.947 VOTS 10 REGIDORS

= 1-7. Membres del cinquè ajuntament democràtic, elegit el 1995.

El Partit dels Socialistes de Catalunya fou el més votat i s'elegí alcalde el socialista Josep Abelló. (Niepce, PSC)

JOSEP ABELLÓ, ALCALDE socialista 198 • 100 anys de socialisme a REUS

LÍDIA MARTORELL

JORDI LAMAS

JOSEP M. GALOFRE

MISERICÒRDIA VALLÈS

FRANCESC SECALL

JOSEP FERNÁNDEZ RUFÍ MIQUEL FOLQUÉ

JOSEP ABELLÓ

EDUARD ORTIZ PILAR LÓPEZ

ELS SOCIALISTES AL CINQUÈ AJUNTAMENT DEMOCRÀTIC 1995-1999

100 anys de socialisme a REUS• 199

JOSEFINA LOZANO MISERICÒRDIA DOSAIGUAS CARLES SALAS

CARME MIRALLES

JOSEP FERNÁNDEZ RUFÍ

EDUARD ORTIZ

LLUÍS MIQUEL PÉREZ

JOAN ANTON VERGE JOSEP MORATÓ

XAVIER FILELLA

ELS SOCIALISTES AL SISÈ AJUNTAMENT DEMOCRÀTIC 1999-2003 13.399 VOTS 10 REGIDORS

= 1-7. Membres del sisè ajuntament democràtic, elegit el 1999.

El Partit dels Socialistes de Catalunya fou el més votat i s'elegí alcalde el socialista Lluís Miquel Pérez. (Niepce, PSC)

LLUÍS M. PÉREZ, ALCALDE socialista 200 • 100 anys de socialisme a REUS

100 anys de socialisme a REUS• 201

Míting al PAVELLÓ OLÍMPIC MUNICIPAL, 2003

202 • 100 anys de socialisme a REUS

100 anys de socialisme a REUS• 203

SOPAR SOCIALISTA al PAVELLÓ MUNICIPAL, 2003 = 1. Sopar de militants en el míting de final de campanya del Partit dels Socialistes de Catalunya al Pavelló Olímpic Municipal, el 2003. (José Carlos León, CP)

204 • 100 anys de socialisme a REUS

100 anys de socialisme a REUS• 205

26 19

12 22

8

21

2 11 10

27

16

1 25

CANDIDATURA SOCIALISTA municipal, el 2003 1 Lluís Miquel Pérez 2 Eduard Ortiz

206 • 100 anys de socialisme a REUS

4

9

3 Xavier Filella 4 Josep Morató 5 Misericòrdia Dosaiguas 6 Àlex Martínez

7 Rosa Garrido 8 Carles Salas 9 Teresa PallarÈs 10 Joan Anton Verge

3 18

5

24 7 23

14 6

20

15 28

17

13

11 JOSÉ MONTOYA 12 JOSÉ MAGRAZÓ 13 MARTINA GARCIA 14 ADOLF LURI 15 AMPARO SERRANO 16 ENRIQUE GARCÍA

17 ROSARIO ESPINOSA 18 MIQUEL ÀNGEL PRATS 19 AMÈLIA BESORA 20 JOAQUIM GARCIA 21 ISABEL CELESTINO 22 JOSEP ALLUEVA

23 MARIA ROSA COSTA 24FRANCESC SECALL 25 MISERICÒRDIA VALLÈS 26 JOSEP MORAGUES 27 ANTONIO GIMÉNEZ 28 MIQUEL FOLQUÉ

100 anys de socialisme a REUS• 207

ELS SOCIALISTES AL SETÈ AJUNTAMENT DEMOCRÀTIC 2003-2007

15.034 VOTS 10 REGIDORS

LLUÍS M. PÉREZ, ALCALDE socialista

208 • 100 anys de socialisme a REUS

JOSEP MORATÓ

MARIA TERESA PALLARÉS

LLUÍS M. PÉREZ

EDUARD ORTIZ

MISERICÒRDIA DOSAIGUAS

M. ROSA GARRIDO

CARLES SALAS

ÀLEX MARTÍNEZ

XAVIER FILELLA

JOAN A. VERGE

= 1. Membres del setè ajuntament democràtic, elegit el 2003.

El Partit dels Socialistes de Catalunya fou el més votat i s'elegí alcalde el socialista Lluís Miquel Pérez. (Carles Fargas, AdR) = 2-3. Presa de possessió de Lluís Miquel Pérez. (Carles Fargas, AdR) = 4. Signatura del Pacte de Govern entre el PSC, ERC i IC, el 2003. (Carles Fargas, AdR)

100 anys de socialisme a REUS• 209

= 1. Celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora a l'Ajuntament, el 8 de març de 2000. (Carles Fargas, AdR) = 2. Visita de l'alcalde de Barcelona, el socialista Joan Clos, el 28 de juny de 2002. (Carles Fargas, AdR) = 3. Visita del conseller Carles Solà, el 13 de setembre de 2004., (Carles Fargas, AdR) = 4. Visita de la consellera Montserrat Tura, l'11 d'octubre de 2004. (Carles Fargas, AdR) = 5. Visita de la ministra Carmen Alborch, el 18 d'abril de 2005.

(Carles Fargas, AdR) = 6-7. Inauguració de l'escultura dedicada a la dona treballadora, obra de Ramon Ferran, a la plaça de la Dona Treballadora, el 2003. (Carles Fargas, AdR) = 8. Pasqual Maragall aclamat per la ciutadania en la visita a Reus durant la darrera campanya electoral. (Marc Arias, AdR) = 9. Pasqual Maragall, president de la Generalitat, a l'Ajuntament de Reus, el 5 de novembre de 2004. (Carles Fargas, AdR)

210 • 100 anys de socialisme a REUS

ACTIVITAT SOCIALISTA...

100 anys de socialisme a REUS• 211

10, 20, 25... anys d'AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS... I Socialistes!

212 • 100 anys de socialisme a REUS

= 1-2. Regidors i alcaldes en la celebració dels 10 Anys d'Ajuntaments Democràtics, el 1989. (Niepce, AdR) = 3. Regidors i alcaldes en la celebració dels 20 Anys d'Ajuntaments Democràtics, el 1999. (Niepce, AdR) = 4-5. Concert i regidors i alcaldes en la celebració dels 25 Anys d'Ajuntaments Democràtics, el 2004. (Carles Fargas, AdR)

100 anys de socialisme a REUS• 213

PERSONES QUE HAN ESTAT IMPORTANTS referents polítics i intel·lectuals del PSC, com Ernest Lluch i Joan Reventós, varen definir el socialisme com una forma d’humanisme i com un sentiment. En ambdós casos no es tractava de metàfores buides, sinó que eren definicions precises d’allò que són ara i d’allò que han estat sempre: els llaços de solidaritat existents entre els homes i dones socialistes.

Llaços de solidaritat teixits entre la militància per construir una societat governada democràticament amb criteris de solidaritat.

Els orígens històrics i les múltiples procedències del socialisme català es troben en el moviment sindicalista, en els ateneus populars, en els moviments de renovació pedagògica, en els col·lectius de dones, en el cristianisme progressista, en el món de la cultura... Però totes aquestes arrels diverses del socialisme comparteixen la característica comuna de provenir de l’associació de persones motivades per afinitats o finalitats col·lectives.

A diferència d’algunes formacions conservadores basades en grups de pressió o en unes elits dirigents que només tenen l’objectiu comú d’assolir el poder polític, el socialisme vol transformar la societat en un sentit més igualitari i democràtic des de l’esforç col·lectiu, des de la lluita compartida. D’aquesta manera, el caràcter sacrificat i lluitador de la seva militància permet explicar millor els successius èxits electorals del socialisme i el trasllat dels seus principals valors al conjunt de la societat.

En el cas de Reus, la militància socialista ha estat un factor imprescindible per comprendre la identificació majoritària de la ciutat amb el projecte del PSC. Perquè la militància del PSC de Reus ha estat i és el millor retrat de la societat reusenca per la seva configuració social i per la seva diversitat d’orígens.

Sense les persones que composen la seva militància, l’Agrupació Socialista de Reus no tindria vida, no es podrien dur a terme les campanyes electorals, no tindria la capacitat per treballar per a la ciutat.

Aquestes persones, homes i dones, joves i grans, treballadors i pensionistes, professionals, ensenyants, gent d’empresa, han estat, són i seran l’ànima del socialisme reusenc.

Gràcies a totes elles, al seu treball desinteressat i al seu compromís infatigable, el primer centenari de l’Agrupació Socialista es pot celebrar en un dels millors moments polítics de la seva història. Per molts anys!

8

ELS MILITANTS SOCIALISTES o EL PARTIT DES DE LA BASE: L'agrupaciรณ LOCAL DE REUS

DIRIGENTS I MINISTRES SOCIALISTES A REUS

216 • 100 anys de socialisme a REUS

100 anys de socialisme a REUS• 217

MILITANTS SOCIALISTES A REUS

218 • 100 anys de socialisme a REUS

100 anys de socialisme a REUS• 219

MILITANTS SOCIALISTES A REUS

220 • 100 anys de socialisme a REUS

100 anys de socialisme a REUS• 221

AGRAÏMENTS

BIBLIOGRAFIA

LA FUNDACIÓ JOSEP RECASENS I EL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA A REUS VOLEN AGRAIR LA COL·LABORACIÓ DE TOTES AQUELLES PERSONES QUE HAN FET POSSIBLE LA CELEBRACIÓ D'AQUESTS PRIMERS 100 ANYS DE SOCIALISME A REUS. A TOTS ELS MILITANTS, SIMPATITZANTS I VOTANTS, ALS COL·LECCIONISTES, A TOTHOM QUE ENS HA FACILITAT DESINTERESSADAMENT MATERIAL PER A L'EXPOSICIÓ I les publicacions.

Àlbum del socialisme català i de ña Catalunya popular. Barcelona: PSC, 1990.

AMORÓS, Xavier. L´agulla en un paller. Barcelona: Pòrtic, 1986.

AMORÓS, X. Temps estranys. Clarobscurs en la llarga postguerra reusenca. Reus, 2000 i 2002.

ANGUERA, Pere. A bodes em convides. Estudis d’història social. Reus: Centre de Lectura, 1987.

ANGUERA. P. Les eleccions democràtiques a Reus. Tres cròniques. Reus: Òmnium Cultural, 1990.

ANGUERA, P. Antoni Fabra Ribas. Valls, 2005.

ANGUERA, P.; PÉREZ, Lluís M. Polèmica guerra-revolució en els textos de Josep Recansens. Col·loqui Internacional sobre la 2ona República Espanyola. Tarragona: Universitat de Barcelona, 1981.

ARNAVAT, Albert. «Aliadòfils, germanòfils i pacifistes el 1914 a Reus: posicions ideològiques davant l´esclat de la Gran Guerra» a Universitas tarraconensis. N. VII, 1985.

ARNAVAT, A. Classe contra classe. El conflicte social del 1915 a Reus. Reus, 1985.

ARNAVAT, A. 82 anys d´Agrupació Socialista a Reus. Reus, 1987.

ARNAVAT, A. «L´ideari nacionalista de Josep Recasens i Mercadé» a Quaderns d´Història Contemporània.

Homenatge a M. Antònia Ferrer i Bosch. Tarragona, 1991.

ARNAVAT, A. Moviments socials a Reus. 1808-1874. Dels motins populars al sindicalisme obrer. Reus, 1992.

ARNAVAT, A. ‘‘«A la vaga general!». El sindicalisme al Reus del tombant de segle” a Reus 1900. Segona ciutat de Catalunya. Reus, 1998.

ARNAVAT, A. Obrers a Reus. Classes populars urbanes sota la Restauració (1874-1881). Reus, 2000.

ARNAVAT, A.; MUIÑOS, M.; TOUS, J. «Reus sota la Restauració borbònica (1874-1923)» a Història General de Reus. Vol. III. Reus, 2003.

ARNAVAT, A.; NAVAIS, J.; SUÀREZ, J. Cent anys de socialisme a Reus. Reus: Fundació Josep Recasens, 2005.

BALLESTER, David. Marginalitats i hegemonies: la UGT de Catalunya (1888-1936). De la fundació a la II República. Barcelona, 1996.

BANQUÉ, Josep. Comunistes i catalans. Reus, 2004.

BODOQUE, Y.; PALOMAR, S. Memòria de la sedera. Les obreres tèxtils a Reus. Reus, 2002.

BONAMUSA, F; GABRIEL, P; MARTÍN RAMOS, J. L.; TERMES, J. Història gràfica del moviment obrer a Catalunya.

Barcelona, 1989.

CAMPOS I TERRÉ, Sebastià. El 6 d´octubre a les comarques. Tortosa, 1987.

CAPDEVILA, M. D. «Aportació a la història del socialisme català». Revista del Centro de Lectura (1973).

CAPDEVILA, M. D.; MASGRAU, R. La Justicia Social. Òrgan de la Federació Catalana del PSOE. 1910/1916.

Barcelona, 1979.

CUADRAT, Xavier. Socialismo y anarquismo en Cataluña (1899-1911). Los orígenes de la CNT. Madrid, 1976.

COLOMÉ, Gabriel. El Partit dels Socialistes de Catalunya: estructura, funcionament i electorat. 1978-1984.

Barcelona: Edicions 62, 1989.

DUCH, Montserrat. Reus i el Baix Camp durant la II República. Reus: Centre de Lectura, 1989.

DUCH, M. República, reforma i crisi. El Camp de Tarragona 1931-1936 . Valls: El Mèdol, 1994.

DUCH, M. Reus sota el primer franquisme (1939-1951). Reus: Associació d´Estudis Reusencs, 1996.

Els cartells del socialisme català. 1978-1998. Barcelona, 1998.

Els orígens del Moviment Socialista de Catalunya. Fundació Rafael Campalans. Barcelona, 1995.

FABRA RIBAS, A.; CAMPLANAS, R. Catalanisme i socialisme. El debat de 1923. Barcelona, 1985.

FERRÉ, Xavier. Antologia de textos socialistes. Reus: Fundació d’Estudis Socials Josep Recasens, 1999.

GABRIEL, P. «El ugetismo socialista catalán, 1888-1923» a “A los 125 años de la fundación del PSOE. Las primeras políticas y organizaciones socialistas”. Ayer, n. 54 (2004).

GARCIA OLIVER, Joan. El eco de los pasos. Barcelona, 1978.

GAVALDÀ, Antoni. Josep Recasens i Mercadé: la torxa d´un socialista irreductible. Barcelona, 2004.

HUERTAS CLAVERIA, J. M. Obrers a Catalunya. Manual d´història del moviment obrer. Barcelona, 1994.

MARTÍN RAMOS, Josep Lluís. «La Unió Socialista de Catalunya (1923-1936)» a Recerques, n. 4 (1974).

MARTÍN RAMOS, J. Ll. Els orígens del Partit Socialista Unificat de Catalunya (1930-36). Barcelona, 1977.

MARTÍN RAMOS, J. Ll. «El socialismo español» a SASSOON, D. Cien años de socialismo. Barcelona, 2001.

MARTÍN RAMOS, J. Ll. (ed.). Història del socialisme a Catalunya, 1940-1975. Barcelona: Columna, 1994.

MARTÍN RAMOS, J. Ll. (et al.). Vint anys d´història del PSC. Barcelona: Fundació Rafael Campalans, 1998.

MAYAYO, Andreu. De pagesos a ciutadans. Cent anys de sindicalisme i cooperativisme agraris a Catalunya 1893-1994. Catarroja-Barcelona, 1995.

NAVAIS, Joan; SAMARRA, Frederic. Tres banderes i una revolució. Anarcosindicalisme, separatisme i comunisme dissident a Reus. Reus: Centre de Lectura, 2001.

NAVAIS, J. Josep Maria Prous i Vila. Poemes d´amor i de guerra. I (1899-1931). Reus, 2005.

NAVAIS, J.; SAMARRA, F. «La Segona República i la guerra civil» a Història General de Reus. Vol. IV., 2003.

RECASENS, Josep. Què és socialisme? Reus, 1982.

RECASENS, J. Vida inquieta. Combat per un socialisme català. Barcelona, 1985.

RECASENS, J. Pobra Espanya! (Política, guerra, presons…). Reus, 1995.

RECASENS, J. Antologia de textos socialistes. Reus, 1999.

PROCEDÈNCIA DE LES IMATGES

ARXIU HISTÒRIC DE l'AGRUPACIÓ FOTOGRÀFICA DE REUS ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE REUS ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE REUS AGRUPACIÓ LOCAL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA JOVENTUT SOCIALISTA DE CATALUNYA ARXIU PRAGMA, AGÈNCIA DE PUBLICITAT GENERAL, SL BIBLIOTECA DEL CENTRE DE LECTURA BIBLIOTECA CENTRAL XAVIER AMORÓS DE REUS FOTOTECA MUNICIPAL DE REUS MUSEU D'ART I HISTÒRIA DE REUS INSTITUT MUNICIPAL DE MUSEUS de reus FUNDACIÓ CAIXA TARRAGONA HEMEROTECA CAIXA TARRAGONA fotografia niepce COL·LECCIÓ Rosario Almendro COL. FRANCESC BALLESTER COL. PERE ANGUERA COL. EULÀLIA ARNAVAT COL. Amèlia Besora COL. JAUME BIOSCA COL. jordi escoda COL. Antonio Giménez COL. Joan Granell i família COL. Josep M. MARTORELL BUSQUETS COL. PERE MARTORELL JAREÑO COL. ANTONI MARTRA COL. Ramon Mestre COL. CÈSAR PARISI COL. CORI PEDROLA COL. JOSEP RISUEÑO COL. PERE M. RUIZ DOMÈNECH COL. JOSEP M. RULL COL. CARLES SALAS COL. GREGORIO SIMÓN COL. JORDI TOUS COL. Pilar Valcàrcel COL. Misericòrdia Vallès

AUTORS DE LES FOTOGRAFIES MARC ARIAS, CLAUDI ARNAVAT VILARÓ, DANIEL ARNAVAT, CARLES FARGAS, GERARD GENÉ, VÍCTOR HORN, JOSÉ CARLOS LEÓN, PERE MARTORELL JAREÑO, ANTONI MARTRA NOLLA, FOTO MUNTANÉ, fotografia niepce, foto puig, FOTO TORRES, EstanisLAU pedrola rovira, JOSEP M. RIBAS PROUS, JOAN RIUS, JOSEP RISUEÑO, FÈLIX RUIZ GARCÍA, GREGORIO SIMÓN, JAUME SOLER, SPOT FOTOGRAFIA, CARLES SALAS, JORDI SUÀREZ, I autors desconeguts...

222 • 100 anys de socialisme a REUS

CRÈDITS EXPOSICIÓ 100 ANYS DE SOCIALISME A REUS PRODUCCIÓ FUNDACIÓ JOSEP RECASENS agrupació de reus del PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA COMISSARI ALBERT ARNAVAT TEXTOS PASQUAL MARAGALL, LLUÍS MIQUEL PÉREZ, montserrat duch, ALBERT ARNAVAT, JOAN NAVAIS, JORDI SUÀREZ, FRANCESC ARTERO COORDINACIÓ GENERAL IMMA SIVILL impressió DIGITAL PRAGMA, AGÈNCIA DE PUBLICITAT GENERAL SL producció audiovisual mab's COL·LABORADORS i documentalistes FILMOTECA DE CATALUNYA, UNITAT D'INVESTIGACIÓ DEL CINEMA DE LA Universitat Rovira i Virgili, JOSEP M. RIBAS PROUS, GREGORIO SIMÓN, PEDRO NOGALES, xavier DOMÍNGUEZ, SERGI alifonso, elena núñez, imma sivill, ANTONI ZARAGOZA MERCADÉ

CATÀLEG àlbum dels 100 ANYS DE SOCIALISME A REUS EDITA FUNDACIÓ JOSEP RECASENS agrupació de reus del PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA direcció ALBERT ARNAVAT TEXTOS PASQUAL MARAGALL, LLUÍS MIQUEL PÉREZ, montserrat duch, ALBERT ARNAVAT, JOAN NAVAIS, JORDI SUÀREZ, FRANCESC ARTERO. RECERCA I SELECCIÓ d'IMATGES ALBERT ARNAVAT DIRECCIÓ D’ART I PROJECTE gràfic ARNAVAT/ASSESSORS DE COMUNICACIÓ POSTPRODUCCIÓ DIGITAL PRAGMA, AGÈNCIA DE PUBLICITAT GENERAL SL impressió arts gràfiques rabassa, sa. REUS

CURS D’HISTÒRIA DEL SOCIALISME Organitzat per la Fundació Josep Recasens, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Del 26 al 28 d’octubre de 2005 Biblioteca Central Xavier Amorós. REUS Direcció acadèmica: Dr. Pere Anguera, Dra. Montserrat Duch i Dr. José Luis Martin Ramos

DIMECRES 26 D’OCTUBRE 10 h > Inauguració de les jornades a càrrec de l’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez.

10.30 h > Conferència inaugural: «Socialismo. ¿Qué queda detrás de la palabra?»

Dr. Santos Julià (UNED).

12 h > Descans.

12.30 h > Fabra Ribas i Recasens Mercadé: dos socialistes reusencs, dues trajectòries.

Dr. Pere Anguera (URV) i Dr. Antoni Gavaldà (URV).

16 h > Socialisme i obrerisme a Reus.

Dr. Albert Arnavat i Joan Navais, historiadors.

17.30 h > Descans.

18 h > El Socialisme a Catalunya.

Dr. Pere Gabriel (UAB).

20 h > Taula rodona: De la Guerra Civil a la creació del PSC. Amb Xavier Amorós, Ramon Ferré i Misericòrdia Vallès, moderada per Jordi Suárez.

DIJOUS 27 D’OCTUBRE 10 h > La Unió General de Treballadors de Catalunya (1936-1976).

Dr. David Ballesté i Dr. Joan Serrallonga (UAB).

12 h > Descans.

12.30 h > «El papel del sindicato socialista en los años treinta y setenta del siglo XX» Dr. Manuel Redero (Universidad de Salamanca) 16 h > «La cultura política del Socialismo español» Dr. Manuel Pérez Ledesma (U. Autónoma de Madrid) 18 h > Descans.

18.30 h > La fundació del Partit dels Socialistes de Catalunya (1978).

Dr. Isidre Molas (UAB), vicepresident del Senat.

DIVENDRES 28 D’OCTUBRE 10 h > Els partits obrers a l’Europa del segle XX. Dr. Josep Lluís Martín Ramos (UAB).

12 h > Descans.

12.30 h > Socialisme i moviments socials.

Dra. Montserrat Duch (URV) i Dolors Renau, expresidenta de la Internacional Socialista de les dones.

14.30 h > Cloenda a càrrec del rector de la Universitat Rovira i Virgili, Dr. Lluís Arola.

100 anys de socialisme a REUS• 223

224 • 100 anys de socialisme a REUS