Àlbum del Centenari del Reus Deportiu, 1909/2009

ÀLBUM DEL CENTENARI DEL REUS DEPORTIU 1909/2009

ÀLBUM DEL CENTENARI DEL REUS DEPORTIU 1909/2009

A cura d’Albert Arnavat

SUMARI

Salutació de Joan Sabater, president del Reus Deportiu Salutació de Xavier Llastarri, president del Club de Futbol Reus Deportiu Salutació d’Antoni Martra, president de la Comissió del Centenari Pregó del Centenari del Reus Deportiu. Josep Giralt Cent anys d’història gràfica roig-i-negre. Albert Arnavat

7 11 13 15 19

SECCIÓ D’HANDBOL SECCIÓ DE RUGBI SECCIÓ DE PATINATGE ARTÍSTIC ALTRES SECCIONS: ESCACS, SUBMARINISME, MOTORISME, JUDO I JUJITSU ACTIVITATS SOCIALS, RECREATIVES I CULTURALS. 1939/1977 LA CELEBRACIÓ DEL 50È ANIVERSARI. 1959

252 254 256 258 260.

280

1. ESPORTISTES PIONERS. L'ESPORT ABANS DEL REUS DEPORTIU. 1862/1909

22

5. EL REUS DEPORTIU, DE LA CRISI AL GRAN CREIXEMENT DEL SEGLE XXI. 1977/2009 EL CLUB DE FUTBOL REUS DEPORTIU SECCIÓ D’ATLETISME SECCIÓ DE NATACIÓ SECCIÓ DE TENNIS SECCIÓ DE TENNIS TAULA SECCIÓ DE BÀSQUET SECCIÓ D’HOQUEI SOBRE PATINS SECCIÓ DE CICLISME SECCIÓ DE PATINATGE ARTÍSTIC SECCIÓ DE GIMNÀSTICA RÍTMICA SECCIÓ D’ESCACS SECCIÓ EXCURSIONISTA SECCIÓ D’HANDBOL SECCIÓ DE JUDO I KARATE SECCIÓ DE RUGBI I FUTBOL AMERICÀ ACTIVITATS SOCIALS, RECREATIVES I CULTURALS. 1977/2009 LES OLIMPÍADES ESCOLARS DEL REUS DEPORTIU

286 300 318 320 326 330 332 338 368 370 376 383 384 388 392 394 396 404

2. ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL REUS DEPORTIU. UNA ENTITAT POPULAR I AVANÇADA. 1909/1936 SECCIÓ DE FUTBOL SECCIÓ DE CICLISME SECCIÓ D’ATLETISME SECCIÓ D’ESCACS SECCIÓ DE GIMNÀSTICA SECCIÓ DE BOXA SECCIÓ DE BÀSQUET SECCIÓ DE NATACIÓ SECCIÓ DE TENNIS SECCIÓ DE MUNTANYA ALTRES ACTIVITATS, FESTES I ESPECTACLES LA CELEBRACIÓ DEL 25È ANIVERSARI DEL REUS DEPORTIU

30 64 80 90 95 96 98 100 102 106 107 108 114

3. EL REUS DEPORTIU DURANT LA GUERRA CIVIL. 1936/1939

118

4. EL REUS DEPORTIU DURANT EL FRANQUISME: DE L’ÈXIT INTERNACIONAL A LA CRISI. 1939/1977 SECCIÓ DE FUTBOL 1939/1951 EL CLUB DE FUTBOL REUS DEPORTIU SECCIÓ DE NATACIÓ SECCIÓ DE TENNIS SECCIÓ DE FRONTÓ I TENNIS TAULA SECCIÓ D’ATLETISME SECCIÓ DE MUNTANYISME I ESPELEOLOGIA SECCIÓ DE BÀSQUET SECCIÓ DE CICLISME SECCIÓ D’HOQUEI SOBRE PATINS SECCIÓ DE BOXA SECCIÓ DE CINEMA

124 150 158 178 186 192 198 204 206 210 212 246 250

6. EL REUS DEPORTIU AL SEGLE XXI: L’ENTITAT CENTENÀRIA AMB MÉS SOCIS DE LA CATALUNYA MERIDIONAL 418 7. ANNEX CRONOLOGIA DEL REUS DEPORTIU. 1909/2009 DISTINCIONS CONCEDIDES PEL REUS DEPORTIU GALERIA DE PRESIDENTS DEL REUS DEPORTIU ELS CONSELLS DIRECTIUS DEL REUS DEPORTIU GALERIA DE PRESIDENTS DEL CLUB DE FUTBOL REUS DEPORTIU ELS CONSELLS DIRECTIUS DEL CLUB FUTBOL REUS DEPORTIU

455 456 470 474 480 494 498

504 FONTS I BIBLIOGRAFIA AGRAÏMENTS 506

SALUTACIÓ Joan Sabater

President del Reus Deportiu

En aquests moments en què s’ha d’escriure o dir quelcom important del Reus Deportiu, digne degana de les societats esportives reusenques, com a president i, més encara, amb motiu de l’esdeveniment de la celebració del seu joiós centenari, tinc la sensació de no fer-ho amb la vehemència que l’entitat i els seus socis mereixen.

Potser aquest pseudocomplex totalment sincer que manifesto prové de la comparació que faig sempre amb els grans artífexs que ens han precedit en la representativitat i gestió del Reus Deportiu, particularment la figura del seu fundador, ànima, mentor i president honorari que encara era quan vivia: el Dr. Joan Domènech i Mas. El Dr. Joan Domènech i Mas fou una persona cabdal en la promoció, orientació i consell en qualsevol de les activitats esportives i culturals empreses pel Reus Deportiu. La seva capacitat féu que ell i gairebé únicament ell emprengués la tasca de redactar, muntar, editar i fins i tot pagar del seu peculi bona part de les despeses del llibre de les noces d’or del Reus Deportiu publicat el 1959. Qualsevol persona resta bocabadada quan llegeix l’excel·lent i memorable treball del Dr. Joan Domènech, amb un desplegament de dades i resultats esportius incommensurable.

No esmentaré altres figures per motius obvis, però la consciència em demana i m’exigeix mencionar una altra persona de gran valor per a l’entitat, em refereixo a l’excel·lent i gran atleta Jesús Muntaner, recordman de moltes proves atlètiques, professor esportiu i abnegat ajudant en totes les seccions, del qual en tinc un entranyable record. Personalment, he d’agrair a la seva figura gran quantitat de coneixements.

Aquest preàmbul ha de servir per justificar el fet que cap de les persones que han tingut la sort de viure les dues celebracions i llegir ambdues publicacions, podran veure i observar les diferències d’estructura entre l’edició del cinquantenari amb el present del centenari pel que fa a la concepció, plantejament i luxe de les dades que contenen. Crec que les dues edicions responen a circumstàncies d’ambdues generacions. À lbum

del

C entenari

del

R eus D eportiu • 7

He pogut constatar i adonar-me, amb les infinites relacions mantingudes al llarg de la meva vida, tant a nivell personal com col·lectiu, de la gran diferència entre les persones de la generació precedent, la meva i la d’avui.

Les entitats, com la vida en general, experimenten els canvis propis de les èpoques. Els gustos i el tarannà de les persones en cada generació no tenen res a veure; la manera de pensar, les preferències i els comportaments són absolutament diferents, tot un altre món. Per tant, les institucions, els clubs i les entitats no poden restar absents al canvi de la societat.

Cal seguir aquesta transformació d’acord amb la conducta, l’essència i la influència que la societat exerceix i, a la vegada, cal exigir als gestors l’adaptació a les circumstàncies i als temps que corren.

La veritat és que al nostre club hi ha hagut períodes on les cròniques dels esdeveniments no foren molt exemplars, així que, sense massa documentació al meu abast i amb la mancança de moltes dades, em permetré fer un breu resum de les fites fonamentals succeïdes en el transcurs dels anys de la vida de l’entitat.

Com és comprensible, durant cent anys el nombre de socis que han representat o gestionat l’entitat és força alt; en general, un estol de persones amb el denominador comú d’una excepcional estima a l’esport i amb gran voluntat de servir al club i, cosa que els aporta un doble mèrit, moltes vegades de forma totalment anònima. Cal, doncs, agrair a tots ells l’afany esmerçat puix amb la base i pilar dels esforços d’anteriors gestors nosaltres hem pogut assolir l’estadi on som avui, amb òptima situació, diria jo, que ens permet oferir al nostres associats de qualsevol edat unes instal·lacions modernes i un excel·lent servei.

Al meu modest entendre, per comentaris d’antics socis assenyats més grans que jo i per la meva humil experiència, puc dir que el Reus Deportiu és un club que tant esportivament com econòmicament, d’acord amb els projectes, trajectòries i variants de cada època, nasqué bé, es desenvolupà molt bé i s’ha consolidat millor, sobretot d’acord amb els paràmetres definits prèviament. Tot i que en ocasions s’han pogut advertir certes vicissituds, problemes o deterioraments, la nostra entitat ha tingut la sort de comptar sempre amb la persona o persones del club que han sabut corregir el defecte o anomalia.

Reus és coneguda com la ciutat de l’hoquei sobre patins; en part, això és gràcies a l’equip de la Secció d’Hoquei sobre Patins del Reus Deportiu, que ha donat més renom a l’entitat i a la ciutat. Tot i amb això, les fites del Reus Deportiu són destacables en gran nombre d’àmbits.

En totes les èpoques hi ha hagut esportistes rellevants que han dut la samarreta roig-i-negra i que n’han defensat els colors en diferents modalitats, individualment o en equip. Alguns han arribat a assolir títols i la glòria amb el Reus Deportiu. Recordem-ne alguns dels més destacats: en futbol, campió de Catalunya de 2a categoria per clubs el 1923 i el 1924, i campió d’Espanya d’aficionats; Gaspar Rubio, Josep Juncosa i Pere Valentí Mora foren jugadors internacionals; en atletisme, Jesús Muntané, campió d’Espanya i internacional, i Gaietà Cornet, campió d’Espanya, d’Europa 8 • À lbum

del

C entenari

del

R eus D eportiu

ARD

i olímpic; en natació, Santiago Esteva, campió d’Espanya i olímpic; en hoquei sobre patins, per equips, campió d’Espanya el 1952 i 1966, sis vegades campió d’Europa des 1967 al 1972, diversos cops campió de la Lliga Nacional, de la Divisió d’Honor, de la Copa del Generalísimo i del Rei entre els anys 1966 i 2005; campió de la Recopa d’Europa el 1984, campió mundial el 1969, campió de la Copa CERS els anys 2004 i 2005 i campió del món el 2008; en patinatge artístic, Laura Sànchez, subcampiona del món, campiona d’Europa i d’Espanya, i participant en els campionats d’Espanya, d’Europa i del Món de Group Shows.

Per altra banda, el Reus Deportiu s’ha refet sempre de les diverses crisis que han sacsejat i amenaçat l’entitat. I actualment, el Reus Deportiu, més fort que mai, amb quasi 10.000 socis, compta amb unes àmplies instal·lacions repartides per dos espais de la ciutat: al carrer d’Antoni Gaudí, on hi ha els dos pavellons, tres piscines d’estiu i tres piscines climatitzades, la zona d’aigües –amb spa, jacuzzis, saunes i banys de vapor– el gimnàs i sala de fitness amb les més modernes màquines cardiovasculars, quatre tatamis, la guarderia, el restaurant i cafeteria i el local social; i a la Munta i Baixa, on es concentren les instal·lacions de tennis i pàdel.

La gran activitat de l’entitat es deu en bona part a la vitalitat de les seves seccions. Avui en dia, el Reus Deportiu disposa de prou seccions com per cobrir la pràctica de diversos esports, com atletisme, tennis, tennis de taula, bàsquet, hoquei sobre patins, patinatge artístic, gimnàstica rítmica, excursionisme, karate, rugbi o escacs; i el futbol, a càrrec de l’entitat germana, independent des del 1951, el Club de Futbol Reus Deportiu. I en diversos d’aquests esports, els èxits són internacionals, com en hoquei o en patinatge artístic.

Per garantir el relleu d’esportistes d’elit, el Reus Deportiu compta amb diverses escoles esportives, com la de bàsquet, la d’hoquei patins (equips base), la de patinatge artístic, la de gimnàstica rítmica i la de tennis taula.

A més de tota aquesta àmplia gamma d’activitats, el club també ofereix un gran ventall de serveis als seus socis, com fitness, ioga, hapkido, judo, tai-txi, pilates i cursos a la piscina, a més de presentar serveis de salut com fisioteràpia, osteopatia i natació terapèutica –aiguasuau, aiguaprofunda, aiguagim, aiguamaster, aiguarelax o aquarunning.

Amb un panorama del tot encoratjador, tant pel que fa al dinamisme i participació de l’entitat com de la vitalitat esportiva de la ciutat, el Reus Deportiu encara la celebració del seu centenari amb ganes d’escriure amb lletres d’or moltes més pàgines de la història esportiva de la nostra ciutat.

Visca el Reus!

1. Emblema del Centenari del Reus Deportiu, del 2009. À lbum

del

C entenari

del

R eus D eportiu • 9

SALUTACIÓ Xavier Llastarri

President del Club de Futbol Reus Deportiu

Reusencs i reusenques, ser president del Club de Futbol Reus Deportiu en aquestes dates centenàries és una immensa satisfacció, un orgull i una responsabilitat molt gran tant per a mi com per a tots els companys de la Junta Directiva. En ser una persona que tota la meva vida ha estat relacionada amb el futbol i amb els dos equips més representatius de la ciutat: CF Reddis i CF Reus Deportiu, no es pot expressar amb paraules el que sento. 100 anys d’història diuen molt a favor tant del CF Reus Deportiu com dels seus fundadors, dels seus impulsors, dels seus socis, dels seus aficionats i, per descomptat, de la ciutat de Reus, perquè de ben segur que aquests 100 anys no han estat un camí fàcil, però totes les adversitats que s’han presentat, tant econòmiques com esportives o de qualsevol altre caire, independentment de qui hagi estat al capdavant en cada moment, sempre s’han superat i tots els esforços fets pels nostres precedents serveixen perquè ara tota la família roig-i-negra pugui gaudir de l’esdeveniment més important que un club i una ciutat pot viure.

Sempre he cregut que l’esport és alguna cosa més que simplement esport i, per aquest motiu, des del club sempre hem procurat anar de la mà dels components culturals i institucionals de la ciutat de Reus; tot plegat ha fet que durant aquests 100 anys d’existència el CF Reus Deportiu hagi tingut dins les seves plantilles, i defensant els colors roig i negre, diferents jugadors d’arreu d’Espanya, però sobresortint sempre els del propi club (futbol base), de la pròpia ciutat de Reus i de les seves comarques. Aquest fet ha estat un valor afegit que, en aquests moments centenaris, moltes famílies de diferents llocs ens recorden anècdotes i noms il·lustres d’entrenadors, jugadors, preparadors, delegats, etc., que volen tornar a reviure amb els actes programats per aquest centenari del CF Reus Deportiu.

Per les circumstàncies i motius explicats anteriorment, tota la família que actualment integrem l’entitat desitgem ser generosos i solidaris, volem transmetre entusiasme i desitgem que aquestes dues temporades centenàries siguin la festa que el CF Reus Deportiu i tot allò que l’envolta es mereixen; que la ciutat de Reus, amb el passat, present, futur i amb la pell impregnada de roig-i-negre, gaudeixi i celebri aquests 100 anys d’existència.

Visca el Club de Futbol Reus Deportiu! À lbum

del

C entenari

del

R eus D eportiu • 1 1

SALUTACIÓ Antoni Martra

President de la Junta del Centenari del Reus Deportiu

Ser el president de la Comissió del Centenari del Reus Deportiu és per a mi un gran honor. Són moltes les coses que m’uneixen a aquest emblemàtic club de la ciutat de Reus. Es podria dir que forma part de la meva vida, que duc els seus gens a la meva sang. M’enorgulleix enormement poder presumir d’això perquè la meva vinculació al Reus Deportiu em ve de naixença.

El meu avi va ser membre de la Junta de l’entitat, igual que el meu pare, que també va tenir responsabilitats directives. I jo, com no podia ser d’altra forma, he seguit el seu camí en diverses etapes de la història del club, sobretot en la Secció d’Hoquei sobre Patins.

Aquest esport m’ha permès ocupar càrrecs directius internacionals i puc assegurar que si la ciutat de Reus és coneguda fora de les nostres fronteres és gràcies al Reus Deportiu. És molt el que la ciutat li deu a aquest club per haver passejat el nom de Reus per tot el món. Després de l’insigne mestre de mestres, l’arquitecte Antoni Gaudí, és el Reus Deportiu qui ha projectat la ciutat a la resta del món.

L’honor de presidir la Comissió del Centenari del Reus Deportiu, que a través dels anys s’ha convertit en el club de referència per al desenvolupament de tots els esports de la ciutat, ho han situat com el més gran en la història esportiva reusenca.

Són 100 anys d’història, 100 anys de presència continuada, superant dificultats i èpoques de major o menor resposta popular, de majors o menors dificultats econòmiques; en definitiva, històries d’un temps d’orgull roig-i-negre, que tot just avui tenen persones que les cantin o les expliquin.

Per tot això i perquè 100 anys són molts anys, la Comissió del Centenari espera aconseguir que els actes programats per celebrar aquesta efemèride serveixin per destacar els èxits assolits pel club al llarg de la seva història. Us convido a tots a celebra-lo i a gaudir d’un reeixit i feliç segon segle de vida.

Visca el Reus Deportiu! À lbum

del

C entenari

del

R eus D eportiu • 1 3

PREGÓ DEL CENTENARI DEL REUS DEPORTIU Josep Giralt

Ex-jugador d’hoquei del Reus Deportiu

No fa massa dies un bon amic em va dir que «la felicitat no és una estació a la qual s’arriba, sinó una forma de viatjar». Em permetran que els confessi que he estat i sóc molt feliç gràcies a l’hoquei, que els confessi que he estat i sóc molt feliç al Reus Deportiu i que tot plegat m’ha ajudat a caminar per la vida plenament. L’esport m’ha ensenyat valors importants al llarg del recorregut: la constància, el sacrifici, la voluntat, la generositat, l’esperit de superació, però també m’ha ensenyat a encaixar l’angoixa, la decepció i a aixecar el cap quan els vents no són favorables. Són tantes coses viscudes que només tinc paraules d’agraïment vers l’entitat que va ser la meva casa esportiva gairebé 20 anys, i que continuo sentint-la com a pròpia dins el cor. Estar avui davant de vostès és per a mi una gran responsabilitat i espero estar a l’alçada d’un moment important per al club: la celebració de 100 anys d’història, de 100 anys d’un viatge que ha de durar molt més i que ha de saber aglutinar tot aquell que vulgui compartir el camí a fer. La celebració del Centenari és un bon moment per mirar enrere i intentar extreure el màxim profit de l’experiència. Només si prenem consciència dels errors i dels encerts podrem enfrontar-nos al futur amb plenes garanties.

Intentar aprofundir en el passat del Reus Deportiu implica resseguir no només la intensa activitat esportiva, sinó també el paper jugat diàriament dins l’àmplia realitat de la vida a la ciutat, a Catalunya i a Espanya. Historiadors com Albert Arnavat, Montserrat Pagès o Jordi Ximeno ressenyen «la vàlua del treball en equip, de l’esperit social, que d’una manera continuada, generació darrere generació, ha forjat la principal entitat esportiva de la ciutat; un club esportiu ideològicament i socialment plural». Durant les primeres dècades del segle XX, per a la majoria de gent l’esport era una activitat reservada a la burgesia. Al llarg dels anys, una de les tasques més importants del Reus ha estat convertir les pràctiques esportives en patrimoni de totes les classes socials.

El principal forjador fou sens dubte Joan Domènech, amb una especial visió de l’esport com a eina de formació integral de la persona. Va ser ell, alguns de vostès el recordaran, baixet d’estatura però un home gran, en el més ampli sentit de la paraula, i de ment nítida. L’any 1929 va construir la primera pista d’atletisme reglamentària en aquells temps. Gràcies al seu esperit emprenedor i generós, Catalunya va poder acollir el primer Campionat d’Espanya d’Atletisme. Progressista i catalanista en els seus orígens i durant les primeres dècades de funcionament, el Reus Deportiu s’hagué de ressituar després de la guerra civil i en els següents anys esdevingué el catalitzador més efectiu del sentiment de grup local. És un exemple més de la capacitat de superació del club. Els Srs. Gomis i Jofré en foren parts importants implicades.

À lbum

del

C entenari

del

R eus D eportiu • 1 5

ARD

1. Gorra corporativa del Reus Deportiu, dels anys de la II República (1931/1936).

1 6 • À lbum

del

C entenari

del

R eus D eportiu

Avui, més que mai, hem de tenir present que la travessia per aquests 100 anys no sempre ha estat un recorregut planer. Malgrat tot, el Reus sempre s’ha refet dels contratemps i de les successives crisis que han sacsejat i amenaçat l’entitat des de l’incipient Club Deportiu, passant per les èpoques daurades del futbol o per les gestes de l’hoquei dels anys setanta… La vitalitat del club es deu a la vitalitat de les seves seccions i a la vitalitat d’una ciutat que batega amb força.

Una bona mostra d’ella han estat les Olimpíades Escolars. La pràctica de l’esport infantil a Reus ha arribat al seu punt més alt amb aquest esdeveniment organitzat pel Reus des de fa més de 34 anys. El 5 de maig del 1974 s’enlairava a l’estadi la bandera «olímpica» dissenyada per Sefa Ferré. L’inspirador i realitzador d’aquest esdeveniment tan important per a l’impuls de l’esport escolar fou el meu molt apreciat Joan Besora, que desenvolupà una gran tasca de la qual n’han sortit innumerables esportistes d’elit en tota la província.Aquell dia, un xiquet va llegir el jurament que resava: «Prometem competir amb el desig que el nostre esforç, la nostra voluntat i el nostre enteniment es dediquin amb tot entusiasme a la competició, sense que la desfiguri cap mena de falsedat, cap mena d’engany, i sense que la vanitat excessiva i l’amor propi exagerat ens facin oblidar que tots som companys, que tots som amics».

Aquestes paraules sortides de la boca d’un nen els ben asseguro que guanyen tota la força del món. Recordo encara aquest moment com si fos avui. Activitats com la de les Olimpíades Escolars han portat el club a complir els 100 anys i a ser el que ara som: una entitat que, més enllà de personalismes, té un futur prometedor. Les persones passem però el club perdura.

En aquests 100 anys hi ha hagut molts esportistes rellevants que han dut la samarreta roig-i-negra i que n’han defensat els colors en diferents modalitats i èpoques, individualment i en conjunt. Ara, en el Centenari, els hem de tenir més presents que mai. Posar noms es fa difícil, per allò de deixar-ne molts fora, però convindran amb mi en anomenar i ressaltar el bon amic Joan Sabater, l’esportista més representatiu com a figura i com a esportista pur, a més de la seva admirada trajectòria com a president d’aquest nostre club. En futbol, els internacionals Gaspar Rubio, Pere Juncosa o Pere Valentí; en atletisme, Jesús Muntané o Gaietà Cornet; en natació, Santiago Esteva i, en patinatge, Laura Sànchez. Però també cal tenir més presents que mai aquells esportistes anònims i també els esportistes que han vingut de fora i que han defensat el club i la ciutat. Vull tenir present avui la gran massa social, les famílies que donen suport als esportistes, els socis, els directius, els tècnics, els auxiliars dels equips i les institucions de la ciutat. I vull tenir també un especial record i gratitud per a aquelles persones que ja no són entre nosaltres i que, de ben segur, avui, des d’allà on siguin, celebren l’aniversari.

Em permetran que compari el Reus amb una bona mare. Està present a les nostres vides des de bon principi i fins al darrer alè. Té la força d’una roca, la paciència d’un sant, la humilitat i la constància que dóna l’experiència viscuda i sobretot la tendresa d’una rosa. És una mare que estima tots els fills per igual, siguin com siguin… Aquells qui responen i aquells qui, d’una forma oportunista, apareixen en els moments dolços i desapareixen –fugen de casa– amb un silenci sepulcral en èpoques de recessió i contrarietats. Però mirin, la bona mare continua al peu del canó i passa per alt aquestes coses… senzillament hi és per a tots, i és que la seva principal raó de ser és la ciutat, la seva principal raó de ser són tots els reusencs.

Mentre em preparava aquestes paraules, els confesso que potser per deformació professional, vaig fer un parell de números. El Reus té aproximadament uns 10.000 socis.

Si fem cas a les estadístiques –amb totes les reserves que comporta–, a una mitjana de 4 persones per família ens surt la xifra de 40.000 persones que, directament o indirectament, mantenen algun tipus de relació amb el club. Si no volem ser tan optimistes… rebaixem les pretensions i deixem-ho en un 30 % de reusencs que hi

estan vinculats d’alguna manera o altra.

Això és una responsabilitat que no podem defugir. El Reus gestiona a dia d’avui uns recursos prou importants com per no actuar només amb bona voluntat. S’ha d’actuar amb la màxima professionalitat. Els temps actuals no donen marge a la improvisació i molt menys a la presa de decisions per pura intuïció. Les decisions han de respondre a una estratègia per aconseguir un objectiu concret. Tots els esforços s’han de dirigir a aquest objectiu o d’altra forma estaríem fent un mal favor a l’entitat i a la ciutat. Avui, tenim un Reus Deportiu modern que ha de poder satisfer les necessitats d’una ciutat que evoluciona constantment. A més, el nostre Reus ha de preveure amb suficient antelació les necessitats o demandes futures per poder respondre-hi.

Més enllà de la competició i de l’esport d’elit –que s’han de mantenir al primer nivell nacional– el que ara també ens demana la societat és un retorn als orígens, a quan Joan Domènech, metge de professió, proclamava als quatre vents allò de «mens sana in corpore sano». L’esport és un element vital per a la salut i ningú qüestiona ja la importància de tenir cura del cos. Els efectes terapèutics dels tractaments amb aigua, l’aiguagim, els gimnasos amb els millors aparells per fer exercici i un llarg etcètera, són activitats que la societat ha incorporat ja en el seu dia a dia amb total normalitat a tots els nivells i a totes les edats. El Reus s’ha adaptat i ofereix als reusencs els equipaments necessaris.

Però no ens hem d’aturar aquí. El viatge continua i la societat tindrà noves inquietuds esportives, no ho dubtin, i estic convençut que qui estigui al capdavant de l’entitat sabrà encarrilar el Reus cap a les noves realitats que sorgeixin. Les noves generacions s’ompliran de l’orgull de ser roig-i-negres i continuaran fent camí i imprimint noves il·lusions al col·lectiu. L’objectiu és i ha de ser servir la comunitat, la ciutat de Reus. Aquest és sens dubte el valor més important, més noble i que ens fa a tots plegats més humans. Valors i esport van íntimament lligats i aquesta ha de ser la nostra guia en les properes dècades.

En uns temps en què la societat sembla que es deshumanitza per moments, el model de club que hem de preservar és –al meu modest parer– el que respon a nou principis: coratge, responsabilitat, altruisme, voluntat de ser i també de fer; i que, a més, ho fa amb humilitat; amb la confiança de tenir 100 anys darrere que t’avalen; amb amor, amb constància i, finalment, amb la unió necessària per servir i cooperar amb l’entorn. Aquests són, en definitiva, els principis que regeixen i han de continuar regint el Reus. La combinació de tots ells té el poder de generar canvi, de fer-nos millors tant a nivell individual com col·lectiu i de crear l’entorn més òptim per al desenvolupament de l’esportista –sigui o no d’elit.

Els parlo d’una manera de fer que el poeta i escriptor Xavier Amorós descrivia amb mestratge l’any 1959 amb aquestes paraules que m’agradaria compartir amb vostès abans d’acabar: «Al Reus Deportiu: / Fidel a tu mateix, / mira enllà, dreturer, / mentre refuses / el fang que intenta en va d’afeixugar-te. / A cada nou instant, / un horitzó t’espera, / tan pur com els teus ulls el vulguin veure / sota la viva llum de l’esperança.».

Els responsables del Reus Deportiu han cregut en la gent, en els esportistes i en ells mateixos. Han actuat en el terreny esportiu d’acord a uns principis ferms i han descobert que assumir riscos és l’única manera de descobrir els límits del possible i aconseguir l’aparentment impossible. Enhorabona a tots per la feina feta. Els ho deia només començar: «la felicitat no és una estació a la qual s’arriba, sinó una forma de viatjar».

Els convido a viatjar amb el Reus Deportiu i a participar activament en la vida d’un club que ha aportat i segur que aportarà molta felicitat i orgull a la ciutat de Reus 100 anys més.

Visca el Reus i visca Catalunya!

Moltes gràcies.

[Aquest pregó va ser llegit al Saló de Plens de l’Ajuntament de Reus el 22 de setembre de 2008, com a primer acte del Centenari del Reus Deportiu.] À lbum

del

C entenari

del

R eus D eportiu • 1 7

CENT ANYS D’HISTÒRIA GRÀFICA ROIG-I-NEGRA Albert Arnavat

Doctor en Història i publicista

L'esport, en el lleure quotidià, en el manteniment de la salut i com a activitat de competició i espectacle de masses, ha esdevingut un dels fenòmens socials més importants de l’època contemporània a la majoria de països del planeta. Al nostre país, el Reus Deportiu, fundat el 1909, és una peça important en l’entramat d'associacions esportives, la principal en la història de l'esport reusenc i la més activa de la Catalunya meridional.

Si al segle XIX i durant les primeres dècades de XX la pràctica de l'esport era encara reservada a la burgesia, al llarg dels anys, una de les tasques més importants del Reus Deportiu ha estat convertir la pràctica esportiva en patrimoni de tothom. Sorgit de l’escalf de la vibració popular que es produí amb la difusió del futbol, ben aviat el que havia estat un modest club es convertí en una important entitat esportiva. Un dels fundadors –i dels principals forjadors– del Reus Deportiu fou Joan Domènech Mas (Reus, 1891-1976), metge d'ofici. President entre 1922 i 1926, president honorari des de 1935, més enllà de la seva llarga llista de reconeixements, destaca la seva passió pel Reus Deportiu i la dedicació absoluta a l'esport com a eina de formació integral de la persona. L'entitat li deu el gran estadi poliesportiu –malauradament avui desaparegut– que hi hagué al carrer d’Antoni Gaudí, i que fou un dels millors de la Catalunya del seu temps.

Progressista i catalanista en els seus orígens i durant les primeres dècades de funcionament, el Reus Deportiu s'hagué de resituar, el 1939, en el desert cultural i humà de la immediata postguerra i el franquisme. Inicià una nova singladura i expansió i esdevingué el club esportiu preferit de les classes benestants de la ciutat i el catalitzador més efectiu del sentiment de grup local. Potser l’esportista més representatiu, que marcà tota una època, ha estat Joan Sabater Escudé (Reus, 1938), que amb el Reus Deportiu ha aconseguit tots el títols nacionals, europeus i internacionals; una de les màximes figures de l’esport reusenc,

i en hoquei sobre patins un dels millors del món: entre 1962 i 1972 la seva carrera esportiva esdevingué mítica.

Al llarg de la història, el Reus Deportiu ha commemorat els seus successius aniversaris. El 1935 es celebraren les noces d'argent, els 25 anys del club, i es publicà l'opuscle Reus Deportiu 1909/1934, una història sintètica de l'entitat. Per celebrar les noces d'or, el 50è aniversari, el 1959 es feren una gran quantitat d'actes i s'edità –un parell d'anys més tard– el llibre elaborat per Joan Domènech Reus Deportivo. Bodas de Oro 1909/1959, un exhaustiu repàs a l'historial social i esportiu del club. Per al 75è aniversari, la situació de crisi per la qual travessava el Reus n'impedí la celebració. L’any 2000, amb l’entrada al nou segle, s’edità la Història il·lustrada del Reus Deportiu 1909/2000, d’Albert Arnavat, Montserrat Pagès i Jordi Ximeno. Més enllà d'aquests reculls d'història de l'entitat, el Reus Deportiu ha anat editant múltiples programes i opuscles de fets puntuals.

En alguns casos, incloïen breus «historials», com el 1989, quan el Club de Futbol Reus Deportiu edità l'opuscle Club de Futbol Reus Deportiu. Llibre històric 1909/1989.

Ara, amb motiu del centenari de l’entitat es presenta aquest llibre, Àlbum del Centenari del Reus Deportiu 1909/2009, bastit a partir de la reproducció d’un bon nombre de fotografies i cartells de l’entitat, que sovint són més expressives que les narracions que se’n puguin fer. Però les llacunes en la informació gràfica són, en alguns casos, importants. Ho fem notar, i demanem excuses a l'avançada pels possibles errors i omissions –de noms i de fets– que el lector avesat pugui detectar-hi i que no hem pogut detectar.

Finalment, agrair la col·laboració de les persones i entitats que han ajudat a la realització del projecte. En aquest sentit volem donar gràcies especialment la cessió desinteressada de valuós material gràfic i documental de diversos socis, col·leccionistes, entitats privades i institucions. Moltes gràcies a tots. À lbum

del

C entenari

del

R eus D eportiu • 1 9

1. ESPORTISTES PIONERS: L’ESPORT ABANS DEL REUS DEPORTIU

Autor desconegur. CJJLM

1862/1909

Des de les darreres dècades del segle xix, la novetat de la pràctica i l'espectacle de l'esport triomfà entre els reusencs. El gimnàs de Joaquim Batlle, anterior al 1862 i que fou el bressol de l'esport local; el d'Antoni Ferrer, que el 1876 incorporà els bicicles; el Gimnasio Reusense del 1879; l'arribada i l'èxit de la bicicleta el 1888; la creació del Club Velocipedista el 1891 i la inauguració el 1895 del primer velòdrom al passeig de Sunyer –el primer recinte poliesportiu–; foren les primeres passes de l'esport reusenc. Un temps en què les carreres atreien una gentada i l'afició al ciclisme féu néixer altres clubs, a més de les entitats excursionistes.

Aviat es va començar a practicar un altre esport: el futbol que, arribat a Catalunya el 1895, gaudia de molta popularitat entre la joventut. Des del 1901, any en què se celebrà el primer partit públic, els primers que hi jugaren foren joves fills de burgesos que estudiaven a Europa, d’on importaren el joc i les pilotes i formaren equips. El primer partit amb cobrament d'entrada fou el 1909, i els pocs partits que se celebraven al velòdrom eren un èxit mentre l'afició augmentava.

Dedicats al futbol, a principis del segle XX es formaren diversos clubs, com el Reus Futbol Club 1907, el Club Deportiu 1909, el Sport Club Reus 1910 o l'Olimpia Sport Club, del Patronat Obrer de Sant Josep. Durant aquells anys l'oferta esportiva local es reduïa pràcticament al ciclisme i al futbol. Fora d'això, hi havia l'excursionisme, el tennis –molt minoritari i elitista, amb el Real Sport Tenis Club– i alguna cursa motorística; s'iniciava la boxa i l'atletisme, i la natació era encara desconeguda.

Va ser en aquest marc, a finals de la primera dècada del segle xx, quan començà la trajectòria del Reus Deportiu, l'entitat esportista degana de les existents a la ciutat. •

Autor desconegut. CIMIR

1. Targeta publicitària del Gimnasio Reusense, inaugurat el 1879.

2. Joaquim Batlle, amb un grup d’alumnes del seu gimnàs, el 12 d’abril de 1868.

El gimnàs ja funcionava el 1862, només dos anys després del primer gimnàs inaugurat a la capital catalana, Barcelona. À lbum

del

C entenari

del

R eus D eportiu • 2 3

Autor desconegut. CIMIR

2 4 • À lbum

del

C entenari

del

R eus D eportiu

Autor desconegut. CJLL

1. Punt de sortida d’una cursa de bicicletes i motocicletes, a l’entorn de Reus, els primers anys de segle XX. 2. Cursa d'homes descalços, coneguda com a Cós, durant unes festes d’octubre dels primers anys de segle XX.

Ă€ lbum

del

C entenari

del

R eus D eportiu • 2 5

Autor desconegut. CAZM

Autor desconegut. BCLR

1. Membres de la Secció Excursionista del Centre de Lectura, a l'arbreda de Santes Creus, el 16 d’agost de 1903.

2. Un dels joves equips pioners del futbol a Reus, el 1906. Possiblement es tracta del Reus Esport, l’introductor d’aquest joc a la ciutat, que realitzava els seus partits al velòdrom del final del carrer de Sant Joan.

2 6 • À lbum

del

C entenari

del

R eus D eportiu

BCRXA Autor desconegut. HGRC

BCRXA Josep Huguet Llobet. CIMIR

3. Portada del primer número de Revista de Sport. Órgano del Club Velocipedista, Reus 1895. El Club fou fundat el 1891 per membres de la burgesia catalanista i el velòdrom fou inaugurat el 1895, al passeig de Sunyer. Fou el primer recinte poliesportiu de la ciutat.

4. Portada de la revista El Veloz, Reus 1895.

5. Una de les primeres curses ciclistes organitzades a la ciutat, al seu pas per la plaça de Prim, cap al 1898.

À lbum

del

C entenari

del

R eus D eportiu • 2 7

2 8 • À lbum

del

C entenari

del

R eus D eportiu

Autor desconegut. CIMIR

Josep Huguet Llobet. CIMIR

Autor desconegut. CLT Autor desconegut. CIMIR

1. Inici d’una cursa ciclista al Velòdrom del Club Velocipedista de Reus, cap al 1899.

2. Cursa ciclista al Velòdrom del Club Velocipedista de Reus, cap al 1898.

3. Membres del Club Velocipedista de Reus, abans d’iniciar una sortida en bicicleta, cap al 1898, al davant del velòdrom de l’entitat.

4. Cursa ciclista al Velòdrom del Club Velocipedista de Reus, els primer anys del segle XX. El Reus Deportiu hi organitzava competicions abans de tenir instal·lacions pròpies. À lbum

del

C entenari

del

R eus D eportiu • 2 9

2. ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL REUS DEPORTIU: UNA ENTITAT POPULAR I AVANÇADA

ARD

1909/1936

L'entitat es constituí el 23 de novembre de 1909 amb el nom de Club Deportiu. Nasqué per l'impuls d'un grup de joves estudiants reusencs, apassionats pels esports, amb la voluntat de fomentar la pràctica del futbol. Agrupà antics membres del Reus Futbol Club. Fins al 1912 s’usava el velòdrom del final del carrer de Sant Joan, ja que no es disposava de seu social ni d'instal∙lacions esportives pròpies. El 1912 es començaren a utilitzar uns terrenys de la carretera de Salou, fins a finals de 1918. El 1917 es donà un nou impuls al Club Deportiu amb la incorporació de les entitats Club Velocipedista i Sport Club Reus, i arran d'aquesta fusió s’adoptà el nom de Reus Deportiu. La Junta Directiva aprovà els primers Reglaments Generals de la nova entitat, que es constituïa «amb objecte de fomentar i propagar tota classe de Sports». L'entitat «no tindrà caràcter polític ni religiós, ni en ella es podrà permetre cap classe de joc dels prohibits per la llei». La societat era regida per una junta de govern, que la dirigia i administrava, i els seus acords eren obligatoris per a tots els socis. El 1922 el Reus Deportiu reféu la seva organització interior, amb un nou reglament general. La importància que prenia el club va fer que el 1922 s'iniciessin contactes amb el Club Natació Reus Ploms, fundat el 1918, per estudiar-ne l'absorció. El projecte –que no va tirar endavant– consistia a dissoldre els Ploms i crear seguidament una Secció de Mar al Reus Deportiu. En anys posteriors, el 1928, 1930, 1932 i encara el 1940, el Reus féu diversos nous intents de fusió amb l'altra gran entitat esportiva local, que mai arribaren a materialitzar-se. •

ARD

ARD

ARD

1. Coberta d‘un programa de mà, amb l’emblema del Reus Deportiu, dissenyat el 1919 per Ferran Casajuana, KSA. 2. Emblema del Club Deportiu, fundat el 1909.

3. Emblema del Reus Deportiu del 1917.

4. Emblema del Reus Deportiu del 1919. À lbum

del

C entenari

del

R eus D eportiu • 3 1

ARD

3 2 • À lbum

del

C entenari

del

R eus D eportiu

ARD

ARD

1. Reus Deportiu. Reglaments Generals.

Reus, 1923. Aquest reglament, aprovat per la reunió general extraordinària de socis del 10 d’agost de 1922, suposà una important reorganització interna.

2. Memòria anyal del Reus Deportiu, 1924.

3. Memòria anyal del Reus Deportiu, 1923.

4. Paper de carta del Reus Deportiu, de 1931 a 1936.

ARD ARD CJAG AHMR

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 37

38 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

ARD

1. Coberta de l’avantprojecte d’un camp d’esports del Reus Deportiu, de maig de 1924.

2. Avantprojecte del camp d’esports del Reus Deportiu, aprovat el maig de 1924.

3. Avantprojecte de camp d’esports del Reus Deportiu de Josep Simó Bofarull. Planta esquemàtica de distribució de serveis dintre dels límits actuals del terreny, 1924.

4. Projecte de camp d’esports del Reus, de Josep Simó Bofarull, aprovat el 1925.

5. Dibuix del projecte de camp d’esports del Reus, del 1924. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 33

Autor desconegut. CLLT

1. Vista panoràmica del primer camp d’esports propi del Reus Deportiu al Camí de l’Aleixar, durant un partit de futbol, el 1924. Inaugurat el 1919, s’hi realitzaren curses d’atletisme i competicions de futbol, ciclisme i motorisme, i incloïa un velòdrom, on es visqué l’època d’or del ciclisme en pista. El condicionament del 34 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

nou camp anà completant-se en els anys següents, fins que el juny de 1923, la pista de ciclisme fou transformada en graderia del camp de futbol, que passà a ser un dels millors de Catalunya, i on s’aconseguiren dos campionats de Catalunya de 2a categoria. Estigué en funcionament fins al 1927.

2. Carta del Reus Deportiu, de 1925. Per un error tipogràfic hi consta com a fundat l’any 1908.

CFOP CFOP

CFOP

CFOP

CFOP

Antoni Escolà. ARD

CFOP

Antoni Escolà. ARD

ARD

1. Vista panoràmica dels terrenys del Reus Deportiu, el 1935. La primera fase de l’ambiciós recinte poliesportiu, que incloïa el velòdrom de l’Agrupació Ciclista i la pista de ciclisme, s’inaugurà el 1927, tot i que les obres s’allargaren fins al 1933. El 1928 es construí la pista d’atletisme, la primera de Catalunya amb terra de cendra; el 1930 es féu la pista de bàsquet, i fins al 1933 s’anaren afegint millores –tanca de ciment, zones de llotges i preferència, piscina, dues pistes de tennis i xalet i trasllat de les grades de fusta del velòdrom a l’estadi–, que culminaren amb la construcció d’un frontó, el 1935.

2. Gorra corporativa del Reus Deportiu, dels anys de la II República (1931/1936).

3-6. Passis de socis numeraris i de senyoreta, del Reus Deportiu, de 1932 i 1934.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 55

56 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 39

CFOP CJAG

1. Projecte d’edifici central del Reus Deportiu, de 1925, de Josep Simó Bofarull. L’eufòria dels èxits futbolístics, la progressiva intensificació de les activitats esportives i la consolidació econòmica del club van fer que l’entitat es plantegés la vella aspiració de posseir un camp d’esports propi de magnitud suficient per realitzar-hi íntegrament el projecte de camp d’esports que es desitjava. Finalment, 40 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

després de molts intents, s’aprovà el 1925 un projecte que incloïa un camp de futbol i rugbi, una pista de cendra per a curses atlètiques i espais per a les diverses classes de salts, amb una capacitat total de 6.000 espectadors. Es plantejà la possibilitat d’instal·lar-hi un gimnàs, un espai destinat a jocs i festes d’infants, tres pistes de tennis, una piscina, una pista ciclista i dos edificis iguals per a

serveis diversos. Tanmateix, i malgrat la gran publicitat editada, el projecte mai arribà a desenvolupar-se tal com s’havia establert.

2. Projecte d’edifici de la Secció de Tennis del Reus Deportiu, en el projecte de Josep Simó Bofarull, de 1925.

3. Pàgina il·lustrada del llibret commemoratiu Reus Deportiu 1909-1934, editat el 1935.

Autor desconegut. ARD

Autor desconegut. ARD

Fèlix Ruiz Garcia. CP

1. Vista panoràmica dels terrenys del Reus Deportiu, el 1928.

2. Obres de l’estadi del Reus Deportiu, el 28 de juny de 1928.

3. Sol·licitud d’ingrés al Reus Deportiu, de la dècada de 1920. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 51

52 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 41

42 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

BCLR

ARD

AHCR

1. El projecte d’urbanització i accessos que proposava el projecte de camp d’esports del Reus Deportiu de l’arquitecte Josep Simó Bofarull, de setembre de 1924.

2. Reus Deportiu. Coberta del Projecte d’un camp d’esports. Aprovat en Assemblea General de l’entitat de 11 de maig de 1925.

3. Reus Deportiu. Coberta del Proyecto de un campo de deportes. Aprobado en Asamblea General de la entidad de 11 de mayo de 1925.

4. Plano de la Ciudad de Reus, de 1925, que inclou el projecte d’urbanització que proposava el Reus Deportiu.

CFOP

Autor desconegut. ARD

ARD ARD ARD

1. Vista panoràmica dels terrenys del Reus Deportiu al carrer d’Antoni Gaudí, poc després de ser adquirits, l’abril de 1925.

2-3. Subscripció hipotecària del Reus Deportiu, de 1926.

4. Imprès de quota extraordinària del Reus Deportiu, de 5 pessetes, de 1926. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 47

48 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Autor desconegut. ARD

44 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Autor desconegut. ARD Autor desconegut. ARD

1. Obres de construcció de la primera piscina del Reus Deportiu, el novembre de 1931. Al fons, la pista ciclista.

2. Les obres de construcció de la primera piscina, el 1931.

3. Vista aèria de les instal·lacions del Reus Deportiu, el 1935.

4. Vista d’un lateral del camp d’esports del Reus Deportiu, el 1935.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 57

Fèlix Ruiz García. CIMIR Fèlix Ruiz García. CIMIR Fèlix Ruiz García. CIMIR

1-3. Festa de l’Arbre, celebrada al Reus Deportiu el 19 i 20 de febrer de 1928.

58 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

4. Pàgina il·lustrada del llibre commemoratiu Reus Deportiu 1909/1934, editat el 1935.

Autor desconegut. ARD

Ă€lbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 59

Autor desconegut. CIMIR Autor desconegut. CIMIR

1-3. Festival de gimnàstica de les Colònies Escolars de l'Ajuntament de Reus, celebrat al Reus Deportiu l’1 de juliol de 1935.

4. Alumnes de les escoles públiques municipals en un festival de gimnàstica a l’estadi del Reus Deportiu, el 1933.

60 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 61 Autor desconegut. CFOP

Autor desconegut. CIMIR

ARD

62 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

ARD ARD

1. Portada de Reus Deportiu. Butlletí mensual, de març de 1931.

2. Portada de Reus Deportiu. Butlletí mensual, d’abril de 1930.

3. Portada del primer número de Reus Deportiu. Butlletí mesal portantveu de l’entitat, de novembre de 1933. El Reus Deportiu fou l’entitat esportiva reusenca amb el plantejament teòric més elaborat i sòlid,

que determinà com a camps d’actuació facilitar a la joventut local instal·lacions adequades per a la pràctica de tots els esports, contribuir al millorament físic de la infància i cooperar en l’engrandiment i puixança de la ciutat. Aquest plantejament suposava lligar l’ètica amb l’esport, la qual cosa fou ben palesa amb alguns dels escrits apareguts en el seu Butlletí mensual. Cal recor-

dar que sempre existí un fort lligam entre Reus Deportiu, catalanisme i República. La publicació periòdica d’un òrgan portaveu de l’entitat fou iniciat pel Reus Deportiu diverses vegades. La continuació de Gol, Revista d’Esports Il·lustrada 1923/1924, Reus Deportiu, Butlletí Mensual 1929/1931 o Reus Deportiu. Butlletí mesal de l’entitat 1933/1935, són alguns d’aquests intents.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 63

SECCIÓ DE FUTBOL

Autor desconegut. ARD

1909/1936

1. El primer equip de futbol del Club Deportiu, origen de l’entitat, el 1909.

2. Partit Reus Deportiu-Port-Bou, al Campionat de Catalunya de Futbol, el 1924.

El Club Deportiu fou creat el 1909 per dedicar-se al foment del futbol, però no fou fins a la inauguració del camp de la carretera de Salou, el 1913, que esdevingueren estables les seves activitats futbolístiques, amb l'augment de l'afició als esports i la consolidació del club. A partir del 1916, intensificà la seva activitat i es jugà el primer partit contra el FC Barcelona. El 1917 s'adoptà el nom de Reus Deportiu, i els seus futbolistes prengueren part al Campionat de Catalunya de Futbol, on quedaren finalistes. El 1922, el Reus renovà amb força l'empenta i entrà en una fase d'activitat i vitalitat extraordinàries. L'afició pel futbol rebrotà i el 1923 es reorganitzà la secció i es constituí la nova junta. S'inicià aleshores un període de màxima potència futbolística, amb èxits esportius i una gran afició ciutadana.

Fou una època daurada per a l'entitat, en què gran nombre de públic acudia als partits, l'entusiasme de l'afició era absolut i la popularitat dels jugadors extremada. Una multitud omplia l'estadi i es vivia l'esport amb passió. En aquest ambient, els anys 1922 i 1923 el Reus es proclamà campió provincial. El 1923 esdevingué campió de Catalunya de 2a categoria i «l'abrandament patriòtic de la Ciutat arribà a límits insospitats i difícilment superables», com afirmava la premsa de l’època. Aquella temporada es jugaren quaranta-set partits, amb trenta-una victòries, que causaren gran expectació. Fins i tot el 1923 es contractà el primer tècnic estranger, l’alemany Otto Schimd. L'apassionada reacció de la ciutat arribà a nivells memorables. El 1924 es tornà a aconseguir el Campionat Provincial per cinquena vegada, i per segon cop el Campionat de Catalunya de 2a categoria. L'activitat futbolística s'intensificà i continuà potent fins al 1936. •

Eduard Valveny. CLT

Autor desconegut. ARD Autor desconegut. ARD

Autor desconegut. ARD

Autor desconegut. ARD Autor desconegut. CP

1. Un partit de futbol femení al camp del Reus Deportiou de la carretera de Salou, el 1913.

2. Un dels primers equips de futbol del Club Deportiu, el 1913.

66 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

3. Equip de futbol del Club Deportiu, en un partit a l’exvelòdrom, el 1910.

4. Un partit de futbol al camp de la carretera de Salou, el 1914.

5. Panoràmica del camp de futbol del Reus Deportiu, al camí de l’Aleixar, el juny de 1923. S’hi aconseguiren dos campionats de Catalunya de futbol de 2a categoria.

CAZM

CAZM

CAZM CAZM

6-9.

Cartells de partits de futbol del Club Deportiu del 1914, 1915 i 1916. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 67

Autor desconegut. CFOP

CAZM Autor desconegut. ARD

1. Cartell, 1915.

2. Baldrich, porter del Club de Futbol Reus Deportiu, el 1924.

3. El segon equip del Reus Deportiu, amb l’entrenador Otto Schmid, el 1924.

68 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Autor desconegut. CJME Autor desconegut. CFOP

Autor desconegut. CLLT

Autor desconegut. CFOP

4. Equip de futbol del Reus Deportiu, cap al 1919. La samarreta que vesteixen és blanca amb l’emblema del club al pit, i pantalons negres.

5. Un jugador de futbol del Reus Deportiu, el 1923.

6. Equip de futbol del Reus Deportiu, al camp del camí de l’Aleixar, cap al 1925.

7. Equip de futbol del Reus Deportiu, campió de la Copa Catalunya, al camp del camí de l’Aleixar, el 1923. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 69

Autor desconegut. CIMIR

CTFB

ARD

1. Portada del diari Foment, dedicada al triomf del Reus Deportiu, el juliol de 1923.

2. Medalla de campions de Catalunya de futbol de 2a. categoria, del 1923-24.

3. Un dels equips juvenils de futbol del Reus Deportiu, cap al 1924.

4. Jugada del Reus Deportiu, al Campionat de Catalunya de 2a categoria, el 1923.

5. «La cançó del futbolista», publicada al diari catalanista Foment el juliol de 1923.

Diu: «Som del fut-bol català / campions d’ànima ardida; / quan juguem, donem la vida, / si convé, / per triomfà. / Que l’ensenya negra i grana / que cobreix el nostre pit / amb el nostre esforç ardit / la sabem fer sobirana. / Si la raça ha d’ésser forta / per poguer-se deslliurà, / bons germans de Catalunya: / Visca el fut-bol català. / Pel bon nom avui lluitem / de l’esport de nostra terra; / quan ressoni el crit de guerra / per la Pàtria lluitarem. / Catalunya dissortada: / t’és fidel el nostre amor; / nostre braç i nostre cor / són per tu, pàtria estimada. / Si la raça ha d’ésser forta / per poguer-se deslliurà, / bons germans de Catalunya: / Visca el fut-bol català.».

5. Llista de l’àpat d’homenatge del Reus Deportiu a l’equip de futbol, campió de Catalunya de 2a categoria, el 28 de juliol de 1923.

70 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Valveny. CJME ARD

ARD

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 71

BCR BCR

BCR BCR

72 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

BCR BCR

BCR

BCR

1-4. Portades de Gol, revista d’esports il· lustrada. El primer número fou d’homenatge al Reus Deportiu, com a campió de Catalunya de Futbol, l’octubre de 1923, com el de juny de 1924.

5. Retrats dels components de l’equip campió de Catalunya de futbol, de 1923, publicats a la revista Gol. 6. Equip de futbol del Reus Deportiu, campió de Catalunya de 2a, celebrant la victòria.

7. Portada de la publicació satírica local La Pepeta, dedicada al Reus Deportiu, campions comarcals de futbol de 1922/1923.

8. Pàgina central de la revista satírica La Pepeta esportiva, dedicada als campions de futbol del Reus Deportiu del 1923. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 73

Autor desconegut. ARD Autor desconegut. CJME Autor desconegut. CIMIR

74 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Autor desconegut. CJME

1. Equip de futbol del Reus Deportiu, campió de Catalunya de 2a categoria de 1923.

2. Un equip de futbol del Reus Deportiu, als anys vint.

3. Equip de futbol del Reus Deportiu al Campionat de Catalunya de Futbol, el 1924.

4. Equip de futbol de la Penya Fort del Reus Deportiu, el 8 d’octubre de 1929.

5-14. Cartells de partits de futbol del Reus Deportiu, de 1923 i 1924.

ARD

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 75

76 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Autor desconegut. CFOP

CMS

Autor desconegut. CFOP

CFOP Autor desconegut. ARD

1. Equip de futbol del Reus Deportiu, cap al 1925.

2. Cartell, 1930.

3. Els equips de futbol del Reus Deportiu i del Club Futbol Catalunya Nova, cap al 1931.

4. Targeta d’identitat de directiu de la Secció de Futbol del Reus Deportiu, de maig de 1936.

5. Els components de la Secció de Futbol del Reus Deportiu, el 1934. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 77

1-25. Cartells de partits de futbol del Reus Deportiu, de 1923 i 1924.

ARD

SECCIÓ DE CICLISME

Autor desconegut. CLT

1909/1936

L'actuació ciclista de l’entitat estigué marcada per una forta i desconcertant irregularitat al llarg dels anys, amb etapes d'intensa activitat, com les de 1910/1911, 1918/1921 o 1927/1931, però també amb èpoques de total inactivitat.

L'absorció del Club Velocipedista de Reus el 1917 aportà al Reus la nova formació Agrupació Ciclista Reus Deportiu. El 1919 s'inaugurà la pista ciclista del nou camp del camí de l'Aleixar, però no pogué resistir l'empenta que en aquell temps agafava el futbol, i el 1923 la pista ciclista desaparegué.

El 1927 l'Agrupació Ciclista del Reus Deportiu construí un nou velòdrom, anomenat L'Esperança, que funcionà fins al 1932 als terrenys del carrer d’Antoni Gaudí. El 1933, l'ingrés de l'Esport Ciclista Reus a les rengles del Reus Deportiu, patrocinat pels germans Vicenç i Pere Albinyana, reforçà l'entitat, però no aconseguí impulsar la pràctica del ciclisme, que en aquest període patí una gran crisi que contrasta amb l'etapa que va des de l’inici de l'entitat fins al començament dels anys trenta. •

ARD

ARD

1. Guanyadors d’una cursa ciclista, organitzada pel Club Deportiu, cap al 1913.

2. Emblema de l’Agrupació Ciclista Reus del Reus Deportiu, del 1918.

3. Emblema de l’Agrupació Deportiva Reus, constituïda el 1926. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 81

Autor desconegut. ARD

82 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Eduard Borràs. CIMIR

Autor desconegut. ARD

1. Cursa ciclista al velòdrom de l’estadi del Reus Deportiu del camí de l’Aleixar, el 1920.

2. Cursa ciclista al velòdrom L’Esperança del Reus Deportiu al carrer d’Antoni Gaudí, en funcionament de 1927 a 1932. Tenia 200 m de corda amb una pista que combinava el ciment en les rectes i la fusta en les corbes, va constituir un veritable esdeveniment esportiu. S’hi celebraven també espectaculars curses de motocicletes.

3. Cursa ciclista al velòdrom de l’estadi del Reus Deportiu del camí de l’Aleixar, cap al 1925.

84 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Autor desconegut. CIMIR

Fèlix Ruiz Garcia. CIMIR

1. Participants en la cursa ciclista de «3 hores a l’americana», a l’estadi del Reus Deportiu del camí de l’Aleixar, el 8 d’abril de 1921.

2. El campió ciclista «Xatet», davant el local del Reus Deportiu al raval de Santa Anna, el 1922.

3-4. Moments abans de la sortida d’una cursa ciclista davant el local del Reus Deportiu al raval de Santa Anna, per la Festa Major de 1922. A la dreta de la imatge superior s’aprecia un tros del rètol «Reus Deportiu» que lluïa a l’entrada de l’entitat.

Autor desconegut. CAMVC

Autor desconegut. CAMVC

M. Mateo. CAMVC Autor desconegut. CAMVC

Autor desconegut. CAMVC

1. El ciclista del Reus Deportiu Josep M. Sans, «Xatet de Reus», amb el trofeu i la banda de campió ciclista de la província de Tarragona, rodejat de col·laboradors, el 23 de juliol de 1922.

86 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

2. El ciclista Josep M. Sans, «Xatet de Reus», del Reus Deportiu, amb els seus col· laboradors, el 1922.

3. Cursa ciclista al velòdrom L’Esperança del Reus Deportiu al carrer d’Antoni Gaudí, en funcionament de 1927 a 1932.

Autor desconegut. CIMIR Autor desconegut. CAMVC ARD

4. Ciclista del Reus Deportiu, al Velòdrom de Reus el 1927.

5. Cursa ciclista al velòdrom L’Esperança del Reus Deportiu, cap a 1927/1932.

6. Cartell de la Festa del Pedal, organitzada per l’Agrupació Ciclista del Reus Deportiu, l’octubre de 1927.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 87

Foto-Sport. CAMVC Foto-Sport. CAMVC

88 • À l b u m

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Autor desconegut. CIMIR Autor desconegut. CIMIR

1. Arribada de Josep M. Sans «Xatet», del Reus Deportiu, en l’etapa Barcelona-Reus del Campionat de Catalunya, el 21 d’abril de 1929, al passeig de Mata.

2. Moments abans de la sortida d’una cursa del Campionat Provincial de Ciclisme, al raval de Robuster, cap al 1920.

3-4. Curses ciclistes amb la participació de socis del Reus Deportiu, cap a 1927/1933. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 89

SECCIÓ D’ATLETISME

BEGdC

1913/1936

Des del 1913, al Reus Deportiu es celebraven curses d’atletisme i llançaments, com el 1919 en la inauguració del nou camp del camí de l'Aleixar. El 1920 es nomenà la primera Junta Seccional i es creà el primer equip d'atletisme local. La secció ingressà a la Federació Catalana d'Atletisme el 1923 i aprovà el seu reglament intern. L'atletisme era un esport poc practicat i entès per un públic que majoritàriament era consumidor de futbol. El 1924, la Secció d'Atletisme inicià un llarg període de gran empenta, amb la participació i organització d’activitats destacades. El 1928 se celebraren al Reus Deportiu els XI Campionats d'Espanya d'Atletisme, i l’entitat va passar a tenir la segona i en aquell moment la millor­–i única de cendra– pista d'atletisme de Catalunya, amb figures brillants com l’atleta Jesús Muntaner. El 1932 es fusionaren el Reus Atlètic Club RAC, fundat el 1928, i la Secció d'Atletisme del Reus Deportiu amb el nom de RAC Deportiu, que constituí un dels equips més potents d'atletisme de Catalunya durant els anys trenta fins que, amb l'inici de la Guerra Civil el juliol de 1936, deixà de practicar-se. •

Autor desconegut. ARD

Autor desconegut. CFOP Eduard Borràs. CIMIR

1. Cartell dels XI Campionats d’Espanya d’Atletisme, celebrats a Barcelona i al Reus Deportiu el 1928.

2. Equip d’atletisme del Reus a la Chalence «Pere Principal», a Barcelona, el 3 de desembre de 1924.

3. Els campions de cros del Reus Deportiu del 1925.

4. Desfilada inaugural dels XI Campionats d’Espanya d’Atletisme, celebrats al Reus Deportiu el 1928.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 91

92 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Eduard Borràs. CIMIR

Autor desconegut. ARD Autor desconegut. ARD

Eduard Borràs. CIMIR

Eduard Borràs. CIMIR

Eduard Borràs. CIMIR Autor desconegut. HGRC

1-5. XI Campionats d’Espanya d’Atletisme, celebrats al Reus Deportiu, el juny i juliol de 1928.

6. XI Campionats d’Espanya d’Atletisme, celebrats al Reus Deportiu, el juny i juliol de 1928.

7. Sortida d’una cursa d’atletisme al velòdrom L’Esperança del Reus Deportiu, en funcionament entre 1927 i 1932. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 93

Autor desconegut. ARD CFOP

Autor desconegut. CJBM

1. Membres de la Secció d’Atletisme del Reus, el 1934.

2. Cartell d’un festival d’atletisme a l’estadi del Reus, cap al 1931.

94 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

3. Equip d’atletisme del Reus Deportiu, el 1930.

SECCIÓ D’ESCACS

Autor desconegut. ARD

1930/1936

4. La Junta Directiva i el primer equip d’escacs del Reus Deportiu, el 1934.

La Secció d'Escacs es constituí el juny de 1930, dos anys després que iniciés les activitats la primera penya d’escacs a la ciutat. Es celebraven campionats socials periòdicament i es jugaven partides contra altres associacions de Reus. El 1934, amb motiu del 25è aniversari del Reus Deportiu, es disputà una partida contra el Catalunya Nova, i el 1935 es disputaren els campionats locals, que guanyà el Reus, la Copa Generalitat i el Campionat Social, amb vint-i-quatre participants. •

SECCIÓ DE GIMNÀSTICA

El 1922, els nous conceptes i les recents tècniques i teories de gimnàstica començaren a aplicar-se a la ciutat i s’iniciaren les pràctiques d'exercicis corporals col∙lectius a l'aire lliure al camp del camí de l'Aleixar, i des del 1926 a les instal∙lacions del carrer d’Antoni Gaudí, amb els professors Muntané i Domènech. El 1927 se celebrà la primera festa de gimnàstica i s'originaren els festivals de gimnàstica col∙lectiva, organitzats del 1932 al 1935. El 1922, el Reus Deportiu comprà, per subscripció popular, l'únic gimnàs existent aleshores a la ciutat, que estava a punt de desaparèixer, i n'oferí gratuïtament els serveis a tots els ciutadans. El 1924 s’instal∙là el gimnàs, al carrer de Sant Joan, amb la direcció d’Otto Schmid. Després passà als locals del Centre Republicà Autonomista de la plaça de Catalunya. El 1929, es traslladà al local del carrer de Sant Pau, i el 1934 al carrer del Doctor Robert. El 1934 es reinstauraren les classes de cultura física al parc d'esports, amb la direcció de Jesús Muntané i Jaume Guiu.

El 1936 s'acordà construir un gimnàs, però l’oportunitat va perdre’s per la Guerra Civil. •

Autor desconegut. CIMIR

1922/1936

Autor desconegut. CAZM Autor desconegut. ARD

1-3. Festival de gimnàstica escolar, a la Festa de l’Arbre de 1934, a l’estadi del Reus Deportiu.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 97

SECCIÓ DE BOXA

CFOP

Autor desconegut. ARD

1922/1936

Tot i que la boxa era coneguda a Catalunya des de 1909, les primeres activitats d'aquest esport al Reus Deportiu daten del 4 de juliol de 1922, quan es creà la Secció de Boxa. Durant aquells primers anys, la secció es limitava a impartir classes de gimnàstica i a realitzar combats entre socis al local del raval de Santa Anna. Fins al 1931 no tornà a constituir-se la Secció de Boxa, quan s’inicià una nova etapa, més dinàmica, que organitzà més de cent combats i quatre trofeus, amb seixanta-cinc victòries. Es participà en dos campionats de Catalunya i en actes de multitud de ciutats catalanes, i també s'organitzaren combats infantils. Aquest ritme continuà amb combats a diferents municipis de Catalunya fins que esclatà la Guerra Civil, el juliol de 1936. •

CFOP

ARD

ARD

1. Els boxejadors del Reus Deportiu, el 1934.

2. Entrada per un combat de boxa al Reus Deportiu, el 1935.

3-5. Cartells de vetllades de boxa organitzades pel Reus Deportiu, el 1926 i 1935. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 99

SECCIÓ DE BÀSQUET

Autor desconegut. ARD

1930/1936

El bàsquet arribà a Catalunya l'any 1913, però a Reus no es començà a jugar fins al 1930, quan es formà el primer equip de bàsquet, organitzat per la Secció d'Atletisme del Reus Deportiu. El primer partit es jugà el 23 de maig de 1930 a l'estadi del Reus, contra el Gimnàstic de Tarragona. El 1931 es féu la primera exhibició de bàsquet femení, i es constituí la primera Junta de la Secció de Bàsquet. El 1932 s'organitzà un campionat provincial extraoficial, en el qual participaren sis equips i penyes de Reus, Tarragona i Valls.

El 1933, després d’ingressar a la Federació Catalana de Bàsquet, es participà en el Primer Campionat Provincial, on guanyà en la 2a categoria. S’organitzà una competició local, amb nou equips. El 1935, es comptava amb diversos equips. •

Autor desconegut. ARD Autor desconegut. ARD Autor desconegut. ARD

1. El primer camp de bàsquet del Reus Deportiu, el 1934.

2-4. Membres de la Secció de Bàsquet del Reus Deportiu, el 1934. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 101

SECCIÓ DE NATACIÓ

ARD

Autor desconegut. ARD

1930/1936

1. Membres de la Secció de Natació del Reus Deportiu, el 1932.

2. Títol de soci de la Secció de Natació del Reus Deportiu dels anys trenta.

3-4. Obres de construcció de la primera piscina del Reus Deportiu, el 1931.

L’any 1930, els socis Francesc Llopis i Francesc Montserrat proposaren a la directiva del Reus construir la primera piscina a les noves instal∙la­cions de l'entitat.

La proposta fou acceptada i s'obrí una subscripció entre els socis per fer les obres, que s'iniciaren amb els treballs de les brigades voluntàries de manera molt lenta. L'1 d'octubre de 1930 es constituí la Junta de la Secció de Natació, presidida per Joan Domènech, la qual s’encarregà prioritàriament d’activar-ne la construcció. El cost de les obres s'aconseguí amb subscripcions populars, subvencions i avals concedits per la mateixa entitat. La piscina tenia 33,34 m de llarg per 14 m d'ample i fou inaugurada el 29 de juny de 1932, Festa Major de Sant Pere, amb l'assistència del president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, amb un concorregut festival amb el Club Natació Atlètic de Barcelona. La Secció de Natació ingressà a la Federació Catalana de Natació el maig de 1932. A partir d'aquell moment, i amb la piscina, començà un període de foment de la natació, amb l'organització de cursets i competicions, moltes de caire oficial. Algunes de les activitats més destacades foren els Campionats de Catalunya Sènior el juliol de 1933, un match triangular amb la participació del Club Natació Sitges i el Club Natació Saragossa; les competicions en ciutats catalanes com Terrassa, Martorell o Manresa i la participació en les travesses als ports de Salou, Tarragona i Barcelona. Amb l’inici de la Guerra Civil, el juliol de 1936, la natació com a esport deixà de practicar-se. •

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 103

Antoni Escolà Gibert. CIMIR

Antoni Escolà Gibert. CIMIR

Monné. CJME Monné. CJME Autor desconegut. CFOP

1-3. La primera piscina del Reus Deportiu, inaugurada el 29 de juny de 1932 pel president de la Generalitat Francesc Macià, aquell mateix estiu.

104 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Autor desconegut. ARD Autor desconegut. ARD

Autor desconegut. ARD Autor desconegut. ARD

4-6. Fotografies del llibre commemoratiu Reus Deportiu 1909/1934 (1935), amb imatges de la piscina.

7. Membres de la Secció de Natació del Reus Deportiu, el 1934. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 105

SECCIÓ DE TENNIS 1933/1936

Autor desconegut. ARD

El 1933 quedà constituïda la Secció de Tennis del Reus Deportiu, amb la fusió amb la secció d'El Círcol. El 1934 s'aprovà el reglament seccional i començà la construcció de la pista de tennis i del xalet per als membres de la secció. Les pistes s'inauguraren el 29 de maig de 1934 amb els partits del Campionat de Catalunya de 3a categoria, i el xalet fou inaugurat per la revetlla de Sant Joan.

Els jugadors participaren en campionats locals, socials, regionals i provincials, alguns amb més de 500 espectadors.

1. Equip de la primera Secció de Tennis del Reus Deportiu, el 1934.

2. Les primeres pistes de tennis del Reus Deportiu, el 1934.

Autor desconegut. ARD

El 1935, a proposta de la Secció de Tennis del Reus Deportiu, es començà la construcció d'un frontó al parc d'esports. La nova pista fou inaugurada el 14 de juliol de 1936, amb la participació de l'equip del CN Barcelona i els aficionats del Reus. L'esclat de la guerra, quatre dies després d'aquesta data inaugural, va anul∙lar les activitats del frontó. •

SECCIร DE MUNTANYA

1. Membres de la primera Secciรณ de Muntanya del Reus Deportiu, creada el gener del 1934.

2. Cartell de la Secciรณ de Muntanya del Reus Deportiu del juny de 1935.

ARD

Autor desconegut. ARD

1934/1936

ALTRES ACTIVITATS, FESTES I ESPECTACLES 1909/1936

Autor desconegut. ARD

Les activitats realitzades pel Reus Deportiu no es limitaren únicament a les competicions esportives, sinó que els actes lúdics i culturals han estat presents des de sempre en la vida de l'entitat. •

1. La Colla Castellera Xiquets de Valls a l’estadi del Reus Deportiu, el 1935.

2-3. Xut d‘honor d’una nena vestida de República i llotja presidencial, en el festival d’adhesió del Reus Deportiu a la República, el 19 d’abril de 1931.

Niepce. CIMIR

Niepce. ARD

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 109

Niepce. HGRC

Niepce. ARD

HGRC

1. Llotja amb trofeu i senyera, en un acte indeterminat entre 1931 i 1936.

2. Cursa motoautomobilísta organitzada pel Reus Deportiu, a Prades, cap al 1936.

110 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

3. Programa de la Gran Cursa de Regularitat Moto-Automobilista organitzada pel Reus Deportiu, a Prades, el febrer de 1936.

ATF

Autor desconegut. ARD

Autor desconegut. ARD

HGRC

4. Cartell d’un festival comicotaurí al Reus Deportiu, el 1930.

5. Programa del Festival d’Autos i Motos a l’estadi del Reus Deportiu, el 6 de maig de 1934.

6-7. Festival d’Autos i Motos a l’estadi del Reus Deportiu, el 6 de maig de 1934.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 111

Estanislau Pedrola. CIMIR

1. I Concurs Hípic General de Reus, celebrat a l’estadi del Reus Deportiu durant el setembre de 1935, patrocinat per l'Ajuntament de Reus i el Polo Jockey Club de Barcelona, i dotat amb més de 10.000 pessetes en premis i trofeus.

2. Programa, 1935.

BCLR

LA CELEBRACIÓ DEL 25È ANIVERSARI DEL REUS DEPORTIU

AHMR

1935

El 1934 es compliren els 25 anys d'existència del Reus Deportiu, encara que la commemoració no se celebrà fins al 1935. Se celebraren competicions d'escacs, atletisme, la final de tennis del Campionat de Catalunya de 2a categoria, conferències, una marxa excursionista a la Font Major, es va córrer una cursa ciclista, es disputà la Copa Catalunya de Bàsquet, un festival de natació, un festival esportiu a l'estadi, partits de bàsquet infantils i femenins, partits de futbol infantil, proves d'atletisme, una desfilada dels esportistes i el lliurament d'una magnífica bandera per la Secció Femenina de l'entitat. Es muntà un envelat a la plaça dels Quarters, amb un festival de boxa. Alhora s'inaugurà, al Centre de Lectura, una exposició de trofeus i records del Reus Deportiu, completada amb fotografies i plànols. S'inaugurà la il∙luminació de la façana de la seu social de l'entitat, al número 40 del raval de Santa Anna. Se celebraren també una funció de titelles, audicions de sardanes, un ball amb els conjunts Excelsior Jazz i Subi's Orchestra, i una sessió de cinema esportiu al Saló Kursaal. Els actes es clogueren amb un sopar de socis a l'Hotel de Londres, amb uns cent cinquanta invitats, en què fou nomenat president honorari Joan Domènech. Amb motiu de la commemoració, s'edità el llibre il∙lustrat Reus Deportiu 1909/1934, que fou distribuït entre tots els socis i simpatitzants. •

Autor desconegut. ARD ARD

AHMR

AHMR

Autor desconegut. ARD

1. Coberta del llibre commemoratiu Reus Deportiu 1909/1934, editat el 1935.

2. La Junta Directiva del Reus Deportiu en el 25è aniversari, el 1935.

3. Programa dels festivals en commemoració del 25è aniversari, 1935.

4. Invitació a l’Exposició de Trofeus del 1935.

5. Tiquet de l’àpat de germanor del 25è aniversari, el 1935.

6. Vitrina de trofeus guanyats pel Reus Deportiu fins al 1935. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 115

Torres. CIMIR

116 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Torres. CIMIR

1-2. Les madrines de les festes del 25è aniversari: Teresa Rovira, Assumpció Busquets i Teresa Rovellat, amb la bandera ofrenada al Reus Deportiu, el 2 de juny de 1935.

3. EL REUS DEPORTIU SOTA LES BOMBES: LA GUERRA CIVIL

Autor desconegut. CP

1936/1939

1. Bombardejos de l’aviació feixista sobre Reus, el 1938.

2. Cartell de l’Olimpíada Popular de juliol de 1936.

A partir del 18 de juliol de 1936, amb la rebel∙lió militar contra la República, la guerra i la revolució ho centraren tot. Els primers moments foren d'una total confusió i es paralitzà l'activitat esportiva, fins i tot l’Olimpíada Popular de Barcelona fou suspesa. A l'inici de la guerra, en els dies de revolució, l'entitat va patir alguns excessos.

Les instal∙lacions esportives del Reus foren requisades: el camp passà a ser denominat Estadi Popular; el local, Casal Reusenc d'Esport i Cultura, i als equips esportius se'ls assignà el nom de Reus Popular.

Les activitats socials i esportives del Reus Deportiu pràcticament desaparegueren, i l'entitat quedà gairebé anul∙lada fins a primers de novembre de 1937, quan renasqué tímida i cohibida. La darrera reunió del Consell Directiu que recull el llibre d'actes de l'entitat en el període bèl∙lic se celebrà el 29 de setembre de 1937. Els 56 bombardejos aeris franquistes sobre la ciutat, del 9 d’abril de 1937 al 15 de gener de 1939, ocasionaren importants destrosses en les instal∙lacions, que quedaren cosides d’impactes de les bombes. Era la fi d’una època. •

CP

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 119

Autor desconegut. CIMIR

1-5. Bombardejos de l'aviaciรณ feixista sobre Reus durant la Guerra Civil, que afectaren el Reus Deportiu, de 1937 a 1939.

AHMR

1. Plànol general de l’estadi del Reus Deportiu el maig de 1945, amb els impactes dels bombardejos indiscriminats de l'aviació feixista, durant la Guerra Civil Espanyola, del 1936/1939.

122 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Ă€lbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 123

4. EL REUS DEPORTIU DURANT EL FRANQUISME: DE L’ÈXIT INTERNACIONAL A LA CRISI

ARD

1939/1977

1. Escut del Reus Deportiu en una publicació de 1949.

2. Portalada del que fou local social del Reus Deportiu entre 1953 i 1985, a l’edifici de la Perla, un casal del segle XVIII, en una imatge de 1977.

Els primers anys de postguerra foren de grans dificultats i de reorganització absoluta, tant per la desfeta de la guerra com per l'adaptació al nou model polític i ideològic franquista. En aquell desert cultural i humà de la immediata postguerra –per tanta gent com havia mort, que s'havia hagut d'exiliar, que era als camps de concentració i a les presons– el Reus Deportiu inicià un període de reconstrucció interna i de tornar a impulsar les activitats esportives i ciutadanes. Acabada la guerra, el local que ocupava la seu social havia quedat inhabitable per les destrosses i els bombardejos, tot i que se'n pogué salvar la documentació, els trofeus i alguns estris. Les primeres reunions de la Comissió Gestora que reorganitzà l'entitat es feren al clausurat Centre de Lectura. El 1953 es deixà el domicili social que s’ocupava des de 1940 al Café de España, per passar a l'edifici del carrer de la Perla 2, on l’entitat restà fins al 1985, quan s'enllestí el nou local emplaçat a les instal∙lacions esportives actuals del carrer d’Antoni Gaudí. Es feren millores de les instal∙lacions esportives, el 1958 s'aprovà un nou reglament, el 1962 s'inaugurà el primer pavelló d'esports i el 1972 s’inaugurà un nou pavelló, amb capacitat per a 4.000 espectadors. La pràctica esportiva de competició, sobretot en hoquei sobre patins, havia de donar al Reus Deportiu en aquests anys els seus millors temps de glòria: els èxits nacionals i internacionals se succeïren i durant anys es tingué el millor equip d’hoquei del món. En l’aspecte social, el 1975 començà una gran crisi que s’allargà fins a mitjan anys vuitanta, per la mala gestió en la venda de part dels terrenys socials del carrer d’Antoni Gaudí, sens dubte la pitjor crisi que hagi patit mai l’entitat. •

Josep Borrell Garciapons. AHMR

Ă€lbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 125

1. Públic a l’estadi del Reus Deportiu fent la salutació feixista i cantant l’himne falangista «Cara al sol», com era obligatori en l’inici dels actes públics en la postguerra franquista, el 1941. Els primers anys de postguerra foren de grans dificultats i de reorganització, tant per la desfeta de la guerra com per l'adaptació al nou model ideològic. En aquell desert cultural i humà de la immediata postguerra –per tanta gent com havia mort, que s'havia hagut d'exiliar, que era als camps de concentració i a les presons– el Reus Deportiu inicià un període de reconstrucció interna i de tornar a impulsar les activitats esportives i ciutadanes.

Niepce.ARD CLLT Niepce.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 127

ARD

CJAG CFOP

ARD

ARD

ARD

1-2. Cèdules de cooperació de 25 pessetes per a la construcció de grades al camp d’esports, de l’1 de juny de 1940.

3. Abonament de 500 pessetes, pro- rehabilitació del local social del Reus Deportiu, a la Perla, de 1953.

4-6. Vistes aèries de les instal·lacions del Reus Deportiu, el 1945, 1949 i 1959.

7-8. Vistes aèries del camp d'esports del Reus Deportiu, cap al 1950 i 1955.

128 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Jaume Muntané. CJM Niepce CLLT

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 129

130 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Autor desconegut. ARD

Autor desconegut. ARD

Autor desconegut. ARD Autor desconegut. CRS Autor desconegut. CRS

Autor desconegut. CRS

1-2. El despatx de la Presidència del Reus Deportiu, al local social del carrer de la Perla, el 1959.

3. El saló d’actes, inaugurat l’octubre de 1953, al local de l’entitat, engalanat i preparat per a la celebració d’una festa social, el 1959.

4-5. Cambrers del bar restaurant del local social del Reus Deportiu, a la Perla, cap al 1959.

6. Personal de cuina del Restaurant del Reus Deportiu, al local de la Perla, el 1959. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 131

Amadeu Sanahuja. ARD

BON. ARD Ferré. AHMR

132 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Ferré. AHMR Segú. ARD

1. Original de cartell de Romà Bonet, BON, 1954.

2-5. Instal·lacions del jardí d’infància i solàrium del Reus Deportiu, inaugurat el 1954, en imatges d’inicis dels anys seixanta.

DOBLE PÀGINA SEGÜENT: 1-4. Jardí d’infància i solàrium del Reus Deportiu, inaugurat el 1954.

5. Opuscle, 1954. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 133

Amadeu Sanahuja. ARD

ARD

Amadeu Sanahuja. ARD

Amadeu Sanahuja. ARD

Amadeu Sanahuja. ARD

Segú. ARD

Ferré. AHMR

136 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Segú. ARD Gassó. CFOP

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 137

Autor desconegut. CRS Niepce. ARD

Autor desconegut. CRS

DOBLE PÀGINA ANTERIOR: 1-2. Instal·lacions del Reus Deportiu.

3. La piscina del Reus Deportiu, en una postal de cap al 1960.

4. La piscina del Reus Deportiu, en una postal de cap al 1955.

138 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

1. El personal del bar de la piscina del Reus Deportiu, cap al 1960.

2. El Sr. Ramos, conserge del Reus Deportiu durant les dècades de 1950/1960.

3. Visita d’una delegació del Club Natació Reus Ploms a les instal·lacions del Reus Deportiu, el 8 de gener de 1963.

4. Encapçalament de factura del «Bar Estadio CF Reus Deportivo», el 1960.

CFOP

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 139

Amadeu Sanahuja. AHMR Niepce. ARD

140 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. AHMR Niepce. AHMR

Niepce. AHMR

3. Interior de la planta superior del nou pavelló d’esports, el desembre de 1962.

4. Inauguració del pavelló d’esports del Reus Deportiu, el desembre de 1962.

5. Visita d’Antoni Samaranch, delegat nacional d’Educació Física i Esports, al Reus Deportiu, el 1969.

6. Interior del nou pavelló d’esports, el desembre de 1962.

Niepce. AHMR

1. Tribuna de l’estadi del Reus Deportiu, dissenyada per l’arquitecte Argilaga, el novembre de 1961. La inauguració oficial de la nova tribuna es féu el 8 de desembre amb una missa, la visita de les autoritats i un partit de futbol contra el FC Barcelona. I a la nit, un sopar amb 150 comensals.

2. Públic de l’acte d’inauguració de la tribuna coberta de l’estadi del Reus Deportiu, el 8 de desembre de 1961.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 141

142 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Autor desconegut. CFOP

Autor desconegut. AHMR

ARD Niepce. ARD Autor desconegut. ARD

ARD

1. Part de les instal·lacions del Reus Deportiu, el 1963.

2. Piscina coberta del Reus Deportiu, inaugurada el febrer de 1963.

3. Encapçalament de carta del Reus Deportiu, de 1959.

4. Carnet del Consell Directiu del Reus Deportiu, 1969.

5. Referèndum al Reus Deportiu sobre la venda de part dels terrenys del carrer d’Antoni Gaudí, el 5 de setembre de 1975. Dels 1.300 socis amb dret a vot votaren només 311, 263 favorables a la venda, 45 contraris i 3 nuls. La Junta Directiva tenia llum verda per dur a terme el projecte, la gestió del qual desencadenà la pitjor crisi del club.

6. Classes d’educació física a escolars al pavelló del Reus Deportiu, amb el professor d’INEF Jordi Porta, director esportiu, el 1973. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 143

AHMR

Niepce. AHMR

Niepce. ARD

1. Façana del nou pavelló del Reus Deportiu, el 1973.

144 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

2. Panoràmica del projecte de reestructuració del Parc d’Esports del Reus Deportiu, de 1962.

3. Col·locació d’un recipient amb l’acta, diari i monedes, a la primera pedra del nou pavelló del Reus Deportiu, el 17 de juny de 1972.

Niepce. ARD

5. Obres del nou pavelló del Reus Deportiu, l’agost de 1972.

Niepce. ARD

Niepce. ARD

4. Obres del nou pavelló del Reus Deportiu, el juliol de 1972.

6. Interior del nou pavelló del Reus Deportiu, el juliol de 1973.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 145

Autor desconegut. ARD

1. L’estadi del Reus Deportiu al carrer d’Antoni Gaudí, els darrers anys de la seva utilització, cap al 1977-1978.

2. Full volant, 1976.

AHMR

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 147

ARD ARD

ARD

148 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

ARD

1-4. Reus Deportivo. Circular para los socios es publicà des de l’abril de 1950.

ARD

ARD

ARD ARD

5-8. Reus Deportivo. Revista mensual es publicà des de l’abril de 1968. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 149

SECCIÓ DE FUTBOL

Niepce. ARD

1939/1951

El futbol fou l'esport que primer es reorganitzà acabada la guerra.

Els canvis al davant de la secció desembocaren en la separació, el 1951, del futbol professional de la resta d'activitats del Reus Deportiu. El 1949, l'equip de futbol del Reus tornà a ingressar a la 3a divisió. En el partit de lliga disputat contra el Sant Martí, el 1950, l'actuació de l'àrbitre causà incidents en el terreny de joc que foren sancionats per la Federación Nacional amb una multa i també foren accidentats els partits jugats contra la Unió Esportiva Sans i l'Atlètic de Saragossa. La temporada 1950/1951 va ser molt especial ja que es produí la separació de la resta del club. Les dificultats en la direcció de la nova entitat i els mals resultats de joc foren els trets més característics, i només s'aconseguiren alguns títols i copes d'àmbit local. A partir d'aquest any, l'equip de futbol es constituí en entitat a part i passà a denominar-se Club de Futbol Reus Deportiu, una entitat independent del Reus Deportiu, tot i que ambdues es mantenien unides estretament i compartien seu social, escut i nom. •

CMS

AHMR

Niepce. ARD Niepce. ARD Antoni Martra. CIMIR

1. Els jugadors i el públic fent la salutació feixista i cantant l’himne falangista «Cara al sol», com era obligatori en l’inici dels partits de futbol en la postguerra, a l’estadi del Reus Deportiu el 1941.

2. Equip de futbol del Reus Deportiu, la temporada de 1940.

3. Programa de mà, 1940.

4. Cartell, 1940.

5. Públic a l’estadi, en el partit de futbol Reus Deportiu-Gimnàstic de Tarragona, el 1941.

6. Un partit de futbol a l’estadi del Reus Deportiu, a la dècada de 1940. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 151

152 • Àlbum

Niepce. ARD del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. ARD

Niepce. ARD

Niepce. ARD

CFOP

BCLR

1. Opuscle, 1942.

2. Entrada de soci, 1946.

3. Equip de futbol del Reus Deportiu, el 1941, en un partit amb el Gimnàstic de Tarragona.

4. Equip de futbol del Reus Deportiu, en ferrocarril a Barcelona, el 1941.

5. Equip de futbol del Reus Deportiu, el 1941/1942, en un partit amb el Terrassa.

6. Equip del Reus Deportiu en el partit de futbol amb l’At. Aviación, el 1946.

Niepce. ARD ARD Niepce ARD Niepce. ARD

7. Partit de futbol del Reus Deportiu amb l’Atlético Aviación de Barcelona, el 1946.

8. Cartell, 1941.

9. Xut d’honor en el partit de futbol Reus Deportiu-At. Aviación, el 1946.

10. Xut d’honor al Reus Deportiu, en un partit de futbol, el 1946. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 153

Autor desconegut. CFOP

154 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. ARD

T. Fàbregas. ARD

BCLR

Niepce. ARD ARD

1. Equip de futbol del Reus Deportiu, el 1947.

2. Equip de futbol del Reus Deportiu, el 1949/1950.

3. Calendari de futbol, 1944/1945.

4. Opuscle, 1949.

5. Gol en un partit del Reus Deportiu, al camp del Sant Andreu, el 16 d’octubre de 1949.

6. Equip del Club de Futbol Reus Deportiu, el 1950/1951.

7-10. Panoràmiques de l’estadi del Reus Deportiu, durant partits de futbol, la dècada de 1950.

Ă€lbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 155

Autor desconegut. ARD

Autor desconegut. ARD

Autor desconegut. ARD

Autor desconegut. ARD

ARD

Niepce. ARD

Jaume Muntané. CAZM

1. Públic en un partit de futbol, a l’estadi del Reus Deportiu, el 24 de juny de 1947.

2. Cartell, s/d.

3. Públic a l’estadi del Reus Deportiu, en un partit de futbol d’estudiants, el març de 1946.

156 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. ARD ARD

Niepce. ARD

4. Públic a l’estadi del Reus Deportiu, en un partit de futbol d’estudiants, el març de 1946.

5. Cartell, 1949.

6. Públic a l’estadi del Reus Deportiu, en un partit de futbol, el 1946. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 157

EL CLUB FUTBOL REUS DEPORTIU, UNA ENTITAT INDEPENDENT

Stick Publicitat. ARD

1951/1977

El Club de Futbol Reus Deportiu es constituí com a entitat independent el desembre de 1951. El 1953 es proclamà campió de Catalunya de 1a categoria regional. El 1961 fou Campió de Catalunya de 1a regional i l'eufòria tornà al futbol roig-i-negre, amb l'ascens a 3a divisió. Es construí una nova tribuna coberta a l'estadi, amb il·luminació i gespa. La capacitat era de 870 seients coberts i 360 laterals descoberts. Es baté el rècord de recaptació i de demanda de localitats i espectadors i s'omplí el camp de gom a gom amb l'arribada d'uns dos mil aficionats. El 1968, la reestructuració oficial de les categories del futbol espanyol comportà la separació del futbol de la província de Tarragona del de la resta de Catalunya, que passà a emmarcar-se en el Grup Llevantí-Balear i obligà el Reus Deportiu a lluitar per no estar en llocs de descens de categoria. La situació era dolenta ja que no hi havia caliu i la deserció d'aficionats era massiva enmig del clima d'indiferència. En la temporada 1973/1974, el club comptà amb una nova i jove directiva que li donà un impuls molt necessari. Poc a poc s'anava superant la profunda crisi. El camí estava traçat i la temporada 1975/1976 fou la més brillant en molts anys. Fou un esclat d'èxit i d'alegria perquè s'aconseguí guanyar el Campionat de Catalunya de Regional Preferent, amb contundència i una indubtable superioritat en la classificació. El Club de Futbol Reus Deportiu aconseguí l'esperat ascens a la 3a divisió estatal. Eren moments d'eufòria, i l'afició, que durant anys havia estat retreta, tornava a interessarse per l'equip. A aquest triomf s’afegí la victòria al Campionat d'Espanya d'Aficionats, en una jornada memorable. •

Niepce. ARD Autor desconegut. CFB

1. Cartell de la campanya de captació de socis, del 1973.

2. Equip del Club de Futbol Reus Deportiu junt amb els afeccionats de la penya «Els Adictes», a l’estadi, cap al 1955.

3. Moments abans de l’inici del partit Reus Deportiu-CF Reddis, en què realitzà el xut d’honor Francesca Bernabeu, filla del president de la Junta Gestora provisional de l’entitat, la temporada 1950-1951. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 159

CFOP

Niepce. ARD

160 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

CFOP

CFOP

Niepce. ARD

1. Equip del Club de Futbol Reus Deportiu, l’octubre de 1952.

2. Equip de futbol del Reus Deportiu, a l’estadi, per la Festa Major, el 28 de juny de 1955.

3. Cartell, 1953.

4. Cartell, 1957.

5. Cartell, 1966.

Niepce. ARD CFOP ARD

6. Partit entre el Club de Futbol Reus Deportiu-FC Barcelona, el 1956.

7. Programa de mà, 1956.

8. Entrada. Club de Futbol Reus Deportiu.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 161

T. Fàbregas. ARD

T. Fàbregas. ARD

Niepce. ARD

T. Fàbregas. ARD

1. L’inici del partit del Reus Deportiu al camp del Sant Andreu, l’1 de gener de 1956.

2. Equip del Reus Deportiu al camp del Sant Andreu, el 29 de novembre de 1953.

3. Equip del Reus Deportiu al camp del Sant Andreu, l’1 de gener de 1956.

4. Celebració de la victòria del Club de Futbol Reus Deportiu en el Campionat de Catalunya de 1a regional, al local social, el 1961.

162 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. ARD

Niepce. AHMR

5. Pas per la plaça de Prim dels campions del Club de Futbol Reus Deportiu, en les celebracions per l’ascens a la 3a divisió, l’11 de juny de 1960.

6. Homenatge de l’equip de futbol Reus Deportiu al periodista esportiu Josep Sans, el 1962.

7. Directius i públic a l’estadi del Reus Deportiu, el 1960.

Autor deconegut. CAZM

DOBLE PÀGINA SEGÚENT. 1. Partit de futbol entre el Club de Futbol Reus Deportiu i el Gimnàstic de Tarragona, cap al 1959.

2-4. Partit de futbol entre el Club de Futbol Reus Deportiu i el Gimnàstic de Tarragona, el 9 d’octubre de 1960. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 163

Niepce. ARD

Niepce. ARD

Niepce. ARD

Niepce. ARD

Niepce. ARD Niepce. ARD Niepce. ARD

1-3. L’estadi ple a vesar en el partit de futbol Reus Deportiu-Gimnàstic de Tarragona, el 9 d’octubre de 1960. L'assistència de dos mil seguidors del Gimnàstic i de tots els aficionats reusencs va fer que l'estadi s'omplís totalment, tot i l'ampliació feta per al partit amb el Madrid i de la col∙locació de dues noves fileres fixes per a tres-centes localitats i de mil dos-centes cadires al voltant del camp.

4. L’entrenador i l’equip del Club de Futbol Reus Deportiu, presentats a l’afecció, l’agost de 1962.

5. Homenatge a Paco Romero a l’estadi del Reus Deportiu, el maig de 1961.

6. L’entrenador i l’equip del Club de Futbol Reus Deportiu, a l’estadi, el 1962.

7. Partit de futbol entre el Club de Futbol Reus Deportiu-UD Lleida, l’octubre de 1964.

8. Equip del Club de Futbol Reus Deportiu, la temporada 1963/1964.

166 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 167

Amadeu Sanahuja. AHMR Amadeu Sanahuja. AHMR

Jaume Muntané. CJM

Amadeu Sanahuja. AHMR

Amadeu Sanahuja. AHMR

AHMR

ARD

Amadeu Sanahuja. AHMR Amadeu Sanahuja. AHMR Niepce. AHMR

1. Josep Beltran, jugador de la Selecció Regional Juvenil, cedit pel Reus Deportiu al Real Madrid, va rebre un homenatge durant el partit amb el Gimnàstic, el maig de 1964.

2. Abonament del Club de Futbol Reus Deportiu, 1962.

3. Cartell, s/d.

4. Equip del Reus Deportiu, el gener de 1965.

5. Equip del Club de Futbol Reus Deportiu, el novembre de 1966.

6. La Pubilla de la Sardana 1964 fa el xut d’honor inicial en el partit amistós Reus Deportiu-Real Madrid, el setembre de 1964.

7. L’exterior de l’estadi del Club de Futbol Reus Deportiu, durant l’encontre Reus-Lleida, el 1962.

168 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Amadeu Sanahuja. AHMR Niepce. ARD

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 169

Autor desconegut. ARD

Niepce. AHMR

1. Panoràmica de l'estadi del Reus Deportiu, des de la tribuna, un diumenge de partit de futbol, el 1969.

2. El Consell Directiu del Club de Futbol Reus Deportiu, el 1968.

3-4. L’estadi i la tribuna en el partit de futbol on es guanyà l’ascens a 3a divisió del Club de Futbol Reus Deportiu, el maig de 1976.

170 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. ARD Niepce. ARD

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 171

AHMR

Niepce. ARD Niepce. AHMR Niepce. ARD

1. Equip del Club de Futbol Reus Deportiu el 1969.

2. Nova plantilla del Club de Futbol Reus Deportiu, de la temporada 1970/1971.

3. Cartell, 1975.

4. Equip del Club de Futbol Reus Deportiu, el juliol de 1973.

5. Seguidors del Club de Futbol Reus Deportiu celebrant l’ascens a 3a divisió, el juliol de 1976.

6. Calendari del Club de Futbol Reus Deportiu 1975/1976.

7. Partit de la final del Campionat d’Espanya de Futbol d’Afeccionats, al Reus Deportiu, el 6 de juliol de 1976.

172 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Autor desconegut. CFOP

Niepce. ARD

Autor desconegut. ARD

PINTAR MES SENYERES I ROIG I NEG

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 173

Autor desconegut. CP ARD

1. El primer equip del Club de Futbol Reus Deportiu, la temporada 1974/1975.

2. «Visca el Reus! Himne al Club de Futbol Reus Deportiu», amb lletra de Francesc Boqueras i música de Josep M. Baiges, compost el desembre de 1976.

174 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Autor desconegut. CP Autor desconegut. CP Autor desconegut. CP

3. El primer equip del Club de Futbol Reus Deportiu, la temporada 1975/1976.

4. Equip juvenil del Club de Futbol Reus Deportiu, la temporada 1975/1976.

5. Equip infantil del Club de Futbol Reus Deportiu, la temporada 1975/1976. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 175

ARD

Niepce. ARD

ARD

ARD

176 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

CFOP

ARD

1-5. Exemplars de diverses temporades del Boletín Informativo del Club Futbol Reus Deportivo, 1957/1976.

7. Gol del Club de Futbol Reus Deportiu, en el partit amb el RCD Espanyol de Barcelona, el setembre de 1966. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 177

SECCIÓ DE NATACIÓ

BCLR

1939/1977

1 Programa, 1957.

2. Pàgina il·lustrada del llibre commemoratiu Reus Deportivo. Bodas de Oro, 1909/1959.

Tot i les destrosses de la guerra i l’escassedat d’aigua, el 1939 ja se celebraren els Campionats Provincials de Natació. La represa culminà amb l’ingrés a la Federació de Natació, el 1942. El 1949 s’organitzaren els Campionats de Catalunya de Natació, i el 1950, 1951 i 1952, diversos nedadors aconseguiren èxits importants. El 1953 el Reus es proclamà campió de Catalunya de polo aquàtic. El 1956 debutà el primer equip femení, i el 1957 es commemorà el 25è aniversari de la construcció de la piscina amb l’organització dels Campionats de Catalunya, les 24 Hores de Natació i els Campionats Provincials Infantils.

El 1958 obtingué la victòria en el Campionat de Catalunya de Natació Interclubs, i ascendí al grup A de 2a. El 1960 i 1961 fou campió de Catalunya del grup A de II i campió provincial femení. El 1962 fou proclamat primer club provincial i novè de Catalunya, per la tasca dels Cursets de Natació Escolar i Utilitària. El 1963 se celebrà un festival de natació per la inauguració de la piscina coberta. El 1964 es disputà el III Premi de Pasqua de Natació i es baté algun rècord provincial. El 1965 s’obtingueren nous èxits, com en els Campionats d’Espanya de Natació. La Federació Catalana de Natació concedí al Reus l’organització dels Campionats de Catalunya. El 1966 se celebrà el I Curs de Socorrisme. El 1967 s’inicià el I Campionat Escolar de Natació. L’equip juvenil es proclamà campió d’Espanya, i el club es proclamà campió provincial de natació femenina i masculina. El 1968 se celebrà el II Campionat Escolar de Natació. El 1969 la Federació Catalana de natació concedí la Placa al Mèrit per a Clubs al Reus Deportiu. •

Autor desconegut. ARD

Ă€lbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 179

Autor desconegut. ARD Niepce. AHMR

1. Pàgina il·lustrada del llibre commemoratiu Reus Deportivo. Bodas de Oro, 1909/1959.

2. El nedadors del Reus Deportiu, participants en la XXI Travessia al Port de Salou, el 1959, que foren vencedors per equips.

3. La piscina del Reus Deportiu, l’estiu de 1966.

4. La piscina del Reus Deportiu, el juliol de 1965.

180 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Jaume Muntané. CJM Jaume Muntané. CJM

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 181

Niepce. AHMR ARD

182 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

AHMR

ARD

ARD

1. Circular de la Secció de Natació del Reus Deportiu, que anuncia la inauguració de la primera piscina coberta, el 1963.

2. XXIX Travessia del Port de Salou, guanyada per Joaquim Álvarez, nedador del Reus Deportiu, el 1966.

3. Programa, 1946.

4. Programa, 1949.

5-6. Programes, 1959.

7. Curs de socorrisme a la piscina coberta del Reus Deportiu, l’octubre de 1965.

8. Un grup d’escolars al voltant de la piscina coberta del Reus Deportiu, el 24 de febrer de 1968.

9. Cursets de natació a la piscina del Reus Deportiu, l’estiu de 1974.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 183

Autor desconegut. ARD

Niepce. AHMR

Niepce. ARD

184 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Francesc Subirà. CFOP

Francesc Subirà. CFOP

Francesc Subirà. CFOP

Francesc Subirà. CFOP

Francesc Subirà. CFOP

Francesc Subirà. CFOP

Niepce. ARD Autor desconegut. ARD Autor desconegut. ARD

1-6. Campionats de Catalunya de Natació a la piscina del Reus Deportiu, el 1962.

7. Festival de Natació «Operación 100 menores» al Reus Deportiu, el 24 de setembre de 1967.

8-9. La piscina exterior, coberta a l’hivern amb un envelat de plàstic, el 1975. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 185

SECCIÓ DE TENNIS

Francesc Subirà. CFS

1939/1977

Acabada la guerra, el tennis fou un dels esports que es dinamitzà més aviat. Es reagruparen les seccions de Tennis, Piscina i Frontó per fer front a les reparacions.

El 1943 s’aprovà el nou projecte de reestructuració de les seccions, i passà a denominar-se Secció de Tennis i Esports Diversos. Però no fou fins al 1954 quan les activitats tennístiques es reprengueren amb cert dinamisme mentre la secció es fusionà amb la de Tennis Taula.

L’afició al tennis augmentà moltíssim: als anys seixanta, el tennis deixà de ser un esport de minories i les pistes existents començaren a ser insuficients.

De 1957 a 1959, els tennistes del Reus Deportiu obtingueren victòries en les semifinals dels Campionats Provincials i de Catalunya, i el 1959 s’organitzà el V Campionat Provincial. El 1960 se celebrà el Trofeu d’Estiu de Tennis i la inauguració de la nova pista. El 1963 s’iniciaren diverses millores en les instal·lacions seccionals, ja que el club havia d’acollir el I Trofeu Internacional de Tennis Comte de Reus. El 1965 es disputaren els Campionats Socials del club i s’inaugurà el curset d’estiu de l’Escola de Tennis. El 1966 es jugaren les primeres 24 Hores de Tennis i els Campionats d’Espanya Juvenils.

El 1970 el club es proclamà campió d’Espanya escolar.

El 1975 continuà celebrant-se el Concurs Internacional de Tennis i les 24 Hores de Tennis, juntament amb els Campionats Provincials Absoluts de Tennis.

Després de molts anys de disputar-se, el Torneig Internacional de Tennis Comte de Reus de 1982 fou considerat de transició, ja que fou l’últim que es jugà a les pistes velles; les noves començaren a funcionar el 1982. •

Francesc Subirà. CFOP Francesc Subirà. CFOP

Francesc Subirà. CFOP

Autor desconegut. ARD

Niepce. AHMR

1. Programa, 1966.

2. II Trofeu Comte de Reus de tennis, al Reus Deportiu, el 1964.

3. Equip vencedor en el Torneig «Promeses del Tennis», del Reus Deportiu el setembre de 1967.

4. Membres de la Secció de Tennis del Reus Deportiu, el 1959.

5-6. Tennis al Reus Deportiu, cap al 1960.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 187

Niepce. AHMR

CFS

Niepce. ARD

1. Components de l’Escola de Tennis del Reus Deportiu, fundada el 1964, l’abril de 1969.

2. Torneig Internacional de Tennis Trofeu Comte de Reus, el juliol de 1963.

3. Opuscle, 1965.

188 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. AHMR

4. Tennis, Trofeu Comte de Reus, el 1971.

5. Tennis, Trofeu Comte de Reus, el 1971.

6. I Torneig Internacional de Tennis Trofeu Comte de Reus, el juliol de 1963.

7. Campionat de Tennis al Reus Deportiu, el setembre de 1967.

Niepce. AHMR

Niepce. ARD

Autor desconegut. ARD

PINTAR TERRA MARRÓ

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 189

190 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Autor desconegut. ARD

ARD

Niepce. ARD

ARD

CFS

Autor desconegut. ARD

Niepce. ARD Autor desconegut. ARD

1-3. Cartell i programes, 1963, 1974 i 1976.

4. Un dels partits de tennis del I Trofeu Ciutat de Reus, el juliol de 1975.

5. XV Concurs Internacional de Tennis, el juliol de 1977.

6. Instal·lacions de tennis del Reus Deportiu, cap al 1976.

7. XIII Torneig Internacional de Tennis, a les pistes del Reus Deportiu, on es concedí el I Trofeu Ciutat de Reus, el juliol de 1975.

8. Sopar de la I Gala Provincial del Tenis, al pavelló del Reus Deportiu, el juny de 1973. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 191

SECCIÓ DE FRONTÓ I TENNIS TAULA

Niepce. ARD

1940/1977

1. Lliurament de premis al frontó del Reus Deportiu, el 1946.

2. Pista de frontó del Reus Deportiu, durant els anys cinquanta.

3. Cartell, 1950.

4. Socis del frontó del Reus Deportiu, el 1946.

La primera competició de pala curta celebrada després de la guerra va tenir lloc el 1940. Fou el I Campionat Social de Pilota, que aconseguí un gran èxit de públic. El 1942 es creà la Secció de Tennis, Piscina i Frontó. El 1943, la secció es reorganitzava i passava a denominar-se Secció de Tennis i Esports Varis. Entre 1945 i 1949 la secció passà diverses crisis d'inactivitat. El 1948, el Reus tornava a adquirir en propietat els terrenys ocupats pel frontó. La manca d'afició s’anà agreujant amb el pas dels anys. En franca decadència, les darreres competicions d'aquest esport al Reus se celebraren el 1955.

Durant moltes temporades, la Secció de Tennis Taula no era una secció autònoma i era integrada dins la Secció de Tennis o la d'Esports Varis. El 1964 el Reus Deportiu es proclamà campió provincial de tennis taula d'equips de 2a. El 1966 se celebraren al Reus els XXI Campionats d'Espanya de Tennis Taula.

L'equip es proclamà campió provincial de 1a categoria el 1968. El 1970 l'equip es proclamà subcampió d'Espanya de 2a divisió, i es disputà el I Campionat Social Femení de tennis taula. El 1972 l'equip quedà en segona posició en el Torneig Internacional disputat a Riells. El 1974 l'equip es proclamà campió provincial de 1a i resultà vencedor en el Trofeu Ajuntament de Lleida. El 1975 finalitzà la lliga provincial de tennis taula de 1a categoria, i els títols de campió i subcampió foren per a dos jugadors del Reus Deportiu: Telm Bofarull i Àngel Gálvez. El 1975 van tenir lloc a les pistes del Reus Deportiu els XXX Campionats d'Espanya de Tennis Taula. •

Niepce. ARD ARD Niepce. ARD

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 193

Freire. CMB del

Centenari

del

Reus Deportiu

Autor desconegut. CMB

Autor desconegut. CMB

194 • Àlbum

Autor desconegut. CMB

1. El jugador del Reus Deportiu Telmo Bofarull, guanyador del Campionat Provincial de Tennis Taula, el 1965.

2. Els jugadors del Reus Deportiu al Campionat d’Espanya de Tennis Taula, a Vigo, el 1965.

3. Jugador del Reus Deportiu en un campionat de tennis taula, cap al 1969.

4. Els jugadors del Reus Deportiu als XX Campionats d’Espanya de Tennis Taula, a Cadis, el 1965.

5. Els jugadors del Reus Deportiu als XXIII Campionats d’Espanya de Tennis Taula, a Sevilla, el 1968.

6. Un jugador del Reus Deportiu rebent un trofeu als XXIII Campionats d’Espanya de Tennis Taula, a Sevilla, el 1968.

7. Els XXI Campionats d’Espanya de Tennis Taula, al Reus Deportiu, el juliol de 1966.

8. Lliurament de premis dels XXI Campionats d’Espanya de Tennis Taula, celebrats a Reus, 23 de juliol de 1966.

9. El Reus Deportiu rebent un trofeu als XXV Campionats d’Espanya de Tennis Taula, a Oviedo, el 1970.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 195

AHMR

Autor desconegut. CMB

Autor desconegut. CMB Niepce. AHMR

Autor desconegut. CMB

Ortega. CMB

Niepce. ARD

Autor desconegut. CMB

1. Campionat d’Espanya de Tennis Taula, celebrat a Reus el 17 de setembre de 1972.

2. Participants en el Campionat de Tennis Taula de la Festa Major de 1976.

3. Panoràmica del Campionat d’Espanya de Tennis Taula, al Reus Deportiu, l’abril de 1975.

196 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Ă€lbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 197

SECCIÓ D’ATLETISME

Niepce. ARD

1940/1977

1-3.

Festival d’atletisme organitzat pel Frente de Juventudes a l’estadi del Reus Deportiu, amb assistència del governador civil de Tarragona, el 1949.

El 1940, per a la reorganització de la Secció d'Atletisme, es proposà convidar els atletes del Club Natació Reus Ploms a ingressar-hi. El 1942, la Secció d'Atletisme s'unificà amb la de Bàsquet per tal d'augmentar i millorar els resultats. El 1948 s'inicià un període expansiu, tant pels èxits com per les activitats. El 1949, la VIII Volta Pedestre l'organitzà el Reus, i les victòries foren nombroses en l'àmbit local, provincial i nacional: el 1949 guanyà la prova Marcel∙lí Gené, en diverses categories i es vencé en la mítica cursa Jean Bouin a Barcelona, a més d’altres campionats durant la dècada de 1950 i 1960. El 1971 es disputà el XXXIX Campionat Provincial de Camp a Través, organitzat pel Reus, i se celebrà a l'estadi una Triatló Nacional Combinada per Clubs amb motiu del 43è aniversari de la inauguració de les pistes del club, la primera que es feia a l’Estat espanyol. El 1972 tingué lloc el LII Campionat de Catalunya de Cross, organitzat pel Reus, al mas Sedó. El 1973 l'equip es proclamà campió en el Campionat de Catalunya de 3a categoria A. El 1974, atletes del Reus es proclamaren vencedors en els Campionats de Catalunya Júnior; es disputaren els Campionats Provincials de Decatló, Pentatló i Octatló, i se celebrà a les pistes del Reus un encontre entre atletes veterans on es bateren vuit rècords espanyols i cinc de provincials. El Reus es proclamà campió provincial de clubs femenins i es bateren dos rècords provincials. El 1975 se celebraren al Reus els VIII Campionats de Catalunya d'Atletisme de Veterans, on es bateren cinc rècords d'Espanya, tres de Catalunya i tres de provincials. En els Campionats de Catalunya d’alevins, infantils i cadets, es proclamaren campions en 2.000 i 3.000 marxa, alevins i infantils, amb els rècords d'Espanya en les dues modalitats. •

Niepce. ARD Niepce. ARD

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 199

200 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Autor desconegut. ARD

Autor desconegut. CJBM

Autor desconegut. CJBM

Niepce. ARD

ARD

Niepce. ARD Autor desconegut. CJBM

ARD

1. Prova de salt amb perxa a l’estadi del Reus Deportiu, per la Festa Major de 1951.

2. Programa, 1952.

3. Cursa del Campionat d’Atletisme a l’estadi del Reus Deportiu, el 1957.

4. Trofeus del LII Campionat de Catalunya de Cros, al Mas Sedó, el 1972.

5. Atletes del Reus Deportiu, el 1959.

6. Prova de salt de longitud a l’estadi del Reus Deportiu, per la Festa Major de 1951.

7. Programa, 1971.

8. Equip d’atletisme del Reus Deportiu, a l’estadi del Club Natació Reus Ploms, el 1950. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 201

Niepce. ARD

ARD

Sanahuja. AHMR

202 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. ARD

ARD Autor desconegut. ARD

1. Sortida del XXXVI Campionat de Camp a Través, organitzat pel Reus Deportiu, a la plaça de la Llibertat, aleshores «de los Mártires», el febrer de 1969.

2. Programa, 1957.

3. Sortida de la XI Volta a Reus, II Trofeu Marcial Marimón, organitzat pel Reus Deportiu, a la plaça de Prim, el 1957.

4. Sortida del 37è Campionat Provincial de Cros, organitzat pel Reus Deportiu, el febrer de 1969.

5. Programa, 1972.

6. Exercicis d’entrenament d’atletes del Reus Deportiu, a la platja de Salou, el 1973.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 203

SECCIÓ DE MUNTANYISME I ESPELEOLOGIA

CAZM

1940/1977

1. Programa, 1970.

2. Pàgina il·lustrada del llibre commemoratiu Reus Deportivo. Bodas de Oro, 1909/1959.

En el desert cultural de la immediata postguerra, des del 1940 s’impulsà la pràctica de l'excursionisme.

S'organitzaren sortides i començaren les pràctiques de l'esquí i l'escalada. S’inicià una campanya de reparació de refugis de muntanya de la comarca i es marcaren itineraris. Cada mes s'organitzaven dues sortides importants, amb la col∙laboració de la Secció Excursionista del Centre de Lectura. El dia de Tots Sants de 1950 s’encetà la celebració de la tradicional rifa de confitura i de la castanyada, que se celebraria cada any. El 1953 es comprà una casa a Siurana per instal∙lar-hi un petit refugi. A partir del 1953, quan l'entitat es traslladà al local del carrer de la Perla, s’inicià un nou període d'impuls de les activitats. El 1956 s'inauguraren les obres de condicionament de la seu social seccional, que foren completades amb la instal∙lació d'un laboratori fotogràfic. Durant aquests anys, s'organitzaren diversos cursets de muntanyisme i d'escalada i es participà en nombroses ascensions als cims més alts de la península i d'Europa. També es participà en la construcció i inauguració de molts refugis de muntanya i en multitud de competicions i concentracions amb clubs catalans i espanyols. El 1963, la Federació Catalana de Muntanyisme encarregà l'organització de la XXVII Marxa Excursionista de Regularitat de Catalunya. La Secció Excursionista duia a terme en aquests anys una considerable tasca de senyalització de camins i senders de les muntanyes de la zona. Membres del Reus Deportiu practicaren l’espeleologia durant anys, dins la Secció Excursionista. El 1959, per exemple, s'exploraren i senyalaren totes les galeries i pous dels avencs de la Febró. •

Autor desconegut. ARD

Ă€lbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 205

SECCIÓ DE BÀSQUET

Niepce. ARD

1942/1977

No fou fins al 1942, amb la fusió amb la Secció d'Atletisme, quan es reiniciaren les activitats de bàsquet.

El 1951, la pista de bàsquet fou traslladada per la reempresa de les obres del jardí d'infància. El 1952, l'equip obtingué el segon lloc al Campionat de Catalunya de 2a, grup Tarragona. El 1955 s'inauguraren les reformes de la pista amb un partit contra el CT Barcino. En la celebració del 50è aniversari, el 1959 es disputà un torneig de bàsquet. L'equip es classificà per participar l’any 1964 en el Trofeu Gonzalo Aguirre i la lliga de 2a divisió, on quedà en segona posició.

El 1963, el Reus jugà amb el Reial Madrid, equip de 1a divisió, en un partit amistós per celebrar l'ascens del Reus a 2a, acte que despertà molta expectació. El 1964 es disputà, al pavelló d'esports, la fase final del Campionat d'Espanya de Bàsquet de 2a divisió. Amb la victòria sobre el Nàstic, el Reus Deportiu es classificà per disputar la Copa Generalísimo de bàsquet.

El 1964, al campionat de lliga de 2a divisió Trofeu Gonzalo Aguirre de Bàsquet, amb deu equips, el Reus es classificà en tercer lloc; i se celebrà el Dia Nacional del Minibàsquet, amb actes a les pistes del Reus Deportiu. El 1966, l'equip es classificà per disputar la fase final del Trofeu Aguirre, la lliga de 2a divisió, en una molt bona temporada; però durant la següent, els resultats empitjoraren i el 1967 l'equip del Reus hagué de jugar la promoció per mantenir-se en la 2a divisió. El 1971/1972, l'equip féu bones actuacions però l'assistència de públic fou escassa per la importància d'altres esports com el futbol o l'hoquei. Per fomentar-ne l'afició, el 1972 se celebrà el I Torneig de Pasqua de Bàsquet, i el 1974 s'inicià el I Curset d'Ensenyament de Bàsquet. •

Autor desconegut. ARD Autor desconegut. CFOP Autor desconegut. CEG Autor desconegut. CEG Autor desconegut. CEG

1. Equip de bàsquet del Reus Deportiu, el 1949.

2. Equip de bàsquet del Reus Deportiu, amb el delegat Martorell, el 1949.

3. Equip de bàsquet del Reus Deportiu, el 1959.

4. Equip de bàsquet del Reus Deportiu, el 1955.

5. Equip de bàsquet del Reus Deportiu, als anys 1950.

6. Partit de bàsquet al Reus Deportiu, cap al 1954. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 207

Niepce. ARD Autor desconegut. CRAS

Niepce. ARD

CRAS

1. Carnet de soci de la Secció de Bàsquet, de 1968.

2. Partit de bàsquet al pavelló del Reus Deportiu, el 1968.

3. Equip de bàsquet del Reus Deportiu, el 1968.

4. Equip de bàsquet del Reus Deportiu participant al Campionat d’Espanya infantil, a la Corunya, el juny de 1965.

208 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. ARD

Niepce. ARD

Niepce. ARD

5-6. Partit de bàsquet al pavelló del Reus Deportiu, amb els Harlem Globetrotters, el juny de 1975.

7. Assistents a la I Convenció i Curs Estatal de Preparadors de Bàsquet, amb la participació de més de seixanta entrenadors d’arreu d’Espanya, al Reus Deportiu, l’agost de 1963. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 209

SECCIÓ DE CICLISME 1941/1977

ARD

La situació de paràlisi i crisi que havia caracteritzat el ciclisme els darrers anys de la dècada de 1930 continuà en els anys de postguerra. No fou fins al 18 de maig de 1941 quan se celebraren a l'estadi –a falta de velòdrom– les primeres curses ciclistes de velocitat i persecució a l'americana de 50 km, amb la participació de tres equips barcelonins. Fou durant la temporada 1942/1943 quan s'impulsà de nou la pràctica d'aquest esport: Marià Cañardo reorganitzà la Secció Ciclista, en la qual es realitzaren diverses proves, com les de l'abril i l'agost de 1942. El març de 1943 se celebrà el Gran Premi de la Comarca Avellanera Trofeu Fèlix Mateo, amb carreres a l'americana en què participaren vuit equips d'arreu d'Espanya, amb un jove equip reusenc format per Llurba i Català. Els ciclistes del Reus Antoni Miró, Vicenç Viñas i Josep Vallés foren homenatjats en uns festivals que s'organitzaren el 24 de maig de 1942 i el 29 de juny de 1944, en els quals s'arribà a una velocitat de 42 km/h. Durant anys no es va generar cap més notícia sobre les activitats ciclistes al si del Reus Deportiu. •

Niepce. CAMVC AHMR

1. Cartell, 1941.

2. Carrera ciclista de veterans, a la pista de cendra de l’estadi del Reus Deportiu, el gener de 1940.

3. Programa, 1943.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 211

SECCIÓ D’HOQUEI SOBRE PATINS 1945/1977 Autor desconegut. AHMR

Tot i que l'hoquei sobre patins començà a jugar-se a Catalunya el 1925, a Reus no es practicà fins al 1943, i al Reus Deportiu, el 1945. El 1947 començaren els primers èxits, preludi de l’època daurada. S'iniciaven temps gloriosos, amb la victòria en campionats nacionals, estatals, europeus i mundials, com la Petita Copa del Món d'Hoquei en el Torneig Intercontinental, homologable a un campionat mundial. El 1972, el Reus Deportiu aconseguí per sisena vegada consecutiva la Copa d'Europa d'Hoquei: un rècord mundial! Aquesta és la relació dels principals títols del Reus Deportiu d'hoquei:

1. Festa d’inauguració de la primera pista de patinatge del Reus Deportiu, l’1 de juliol del 1945.

2. Partit d’hoquei entre el Reus Deportiu i el RCD Espanyol, cap al 1947. Durant aquests anys, l'etern rival del Reus d'hoquei era el RCD Espanyol de Barcelona. Els dos equips s'enfrontaven en les finals dels campionats, on l'ambient era sempre molt tens i els incidents constants.

3. Programa, 1948.

4. Partit d’hoquei al Reus Deportiu, el 1949.

• Campió d'Europa: 1967, 1968, 1969, 1970, 1971 i 1972.

• Campió d'Espanya 1a divisió: 1952 i 1966.

• Campió de la Lliga espanyola: 1966, 1967, 1968 i 1969.

• Campió Lliga Divisió d'Honor: 1970, 1971, 1972 i 1973.

• Campió d'Espanya 2a divisió: 1947.

• Campió de Catalunya 1a divisió: 1967.

• Campió de Catalunya 2a divisió: 1947.

• Campió Petita Copa del Món Saõ Paulo: 1969.

• Campió Torneig San Gaudencio, Novara Itàlia: 1977.

• Subcampió Copa Rienkewitz Montreux: 1952.

• Subcampió d'Espanya 1a divisió: 1950, 1951 i 1954.

• Subcampió de la Lliga espanyola: 1965.

• Subcampió de Catalunya 1a divisió: 1949, 1950, 1951, 1953, 1954, 1965, 1966 i 1969.

El 1972, s’atorgà el Premi Especial a la Crítica Esportiva al Reus Deportiu, i Joan Sabater era elegit millor esportista de Catalunya. El 1972, Santi Garcia, Joaquim Vilallonga i Joan Sabater eren membres de la selecció espanyola en els mundials. L'equip rebé la Medalla d'Or de la Federació Espanyola de Patinatge 1971. •

Niepce. ARD

Niepce. ARD

AHMR

214 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. ARD

Niepce. ARD

Niepce. ARD

Niepce. ARD

Autor desconegut. CMR

Deports Ferré. CAZM

5. La penya Taula Rodona celebrant la victòria de l’equip d’hoquei del Reus Deportiu campió d’Espanya 1952.

6. Sopar d’homenatge a l’equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, campió de Catalunya i sotscampions d’Espanya, 1950/1951, i al jugador Orpinell, que amb la Selecció Espanyola era campió del món, el 14 de juny de 1951. L’equip estaca format per Escoda, Sentís, Pijoan, Orpinell, Magriñà, Grau i Sans.

CAZM

Deports Ferré. CAZM

1. El primer equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, el 1945.

2. Recepció oficial en la celebració del títol de subcampió de Catalunya d’hoquei del Reus Deportiu, el 1949.

3. Homenatge a Orpinell, capità del primer equip d’hoquei del Reus Deportiu, campió d’Espanya, celebrat el 1954.

4. Equip d’hoquei del Reus Deportiu, primer campió d’Espanya el 1952, en un carruatge, a l’ermita de Misericòrdia, el maig de 1953.

7. Equip sotscampió d’Espanya d’hoquei del Reus Deportiu amb directius, el 1954.

8. Recordatori de la copa obsequiada a l’equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu per subscripció popular, organitzada per Ràdio Reus, el 1954. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 215

Niepce. ARD Niepce. ARD

216 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

CFOP

Niepce. ARD

Niepce. ARD

Niepce. ARD Niepce. ARD

4. La Junta Directiva de la Secció d’Hoquei sobre Patins del Reus Deportiu, el març de 1965.

5. Orpinell capità de l’equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, el 1954.

6. L’equip i la Junta Directiva de la Secció d’Hoquei sobre Patins del Reus Deportiu, campions d’Espanya, el 1949.

7. Cartell, 1952.

8. Cartell, 1957.

CFOP

1. Massiva rebuda popular a l’equip d’hoquei del Reus Deportiu, sotscampió d’Espanya de 1a categoria, a la plaça de Prim, el 1954.

2. Pancarta contra l’àrbitre de la final del sotscampionat d’Espanya d’hoquei de 1a categoria, portada per la colla «Els Alegres», entrant al local social, en la rebuda popular del 1954.

3. Jugada d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, el 1955.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 217

CFOP

CAZM Niepce. ARD

1. Partit d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, al camp de l’Apolo, el 21 de març de 1954.

2. Un homenatge de l’equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, el 1949.

3. Cartell, 1954.

4. Públic en un partit d’hoquei al Reus Deportiu, cap al 1954.

5. La grada fumejant en el partit d’hoquei sobre patins entre el Reus Deportiu i el RCD Espanyol, el 24 de setembre de 1967.

218 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Jaume Muntané. ARD Niepce. ARD

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 219

220 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu Niepce. ARD Niepce. AHMR

Niepce. ARD

Niepce. ARD

Niepce. AHMR Niepce. AHMR

1-2. Partits de la Lliga d’Hoquei al pavelló del Reus Deportiu, el 1966.

3. Equip d’hoquei del Reus Deportiu, guanyador de la lliga d’hoquei i campió d’Espanya, amb directius de l’entitat, el 1966.

4. Equip d’hoquei del Reus Deportiu en un descapotable, en la rebuda de la ciutat, en haver guanyat per segon cop el títol de campió d’Espanya, el 1966.

5-6. Triomfal rebuda de la ciutat a l’equip d’hoquei del Reus Deportiu, en haver guanyat per segon cop el títol de campió d’Espanya, el 25 de maig de 1966. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 221

. AHMR

222 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. ARD

Autor desconegut. CRSA

Niepce

1. El capità de l’equip d’hoquei del Reus Deportiu, Joan Sabater, mostrant el trofeu de campions d’Europa, el maig de 1967.

2. Falla coronada per la figura de Joan Sabater, a la plaça del Mercadal, el 1966.

3. Equip del Reus Deportiu, campions del món d’hoquei sobre patins, el 1969.

4. Cartell, 1972.

5. Públic i càmeres de Televisió Espanyola en el partit d’hoquei entre el Reus Deportiu i el FC Barcelona, el novembre de 1973.

ARD

Niepce. ARD

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 223

Niepce. AHMR

Niepce. AHMR

224 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. ARD

ARD

1. Llotja de presidència del partit que donà el títol de campió d’Europa al Reus Deportiu, 20 de maig de 1967.

2. Moment del partit que donà el títol de campió d’Europa al Reus Deportiu, 20 de maig de 1967.

3. Cartell, 1966.

4. Arribada a la ciutat de l’equip d’hoquei del Reus Deportiu campió d’Espanya, el 16 d’abril de 1967.

Niepce. ARD Niepce. ARD Autor desconegut. CRS

5. Final de la Copa d’Europa d’hoquei sobre patins, a la pista del Reus Deportiu, el 1969/1970.

6. Equip d’alevins d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, sotscampió provincial el 1968, a la pista del CN Reus Ploms.

7. Final de la Copa d’Europa d’hoquei sobre patins, a la pista del Reus Deportiu, el 1969/1970. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 225

Niepce. ARD Niepce. ARD

226 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. AHMR Niepce. CAZM

Autor desconegut. ARD

Autor desconegut. ARD

1. Públic al pavelló del Reus Deportiu, en el partit semifinal d’hoquei sobre patins, entre el Reus Deportiu i l’Oporto, l’agost de 1970.

2. Final dels Campionats de la Copa d’Europa d’Hoquei sobre patins, al pavelló del Reus Deportiu, el 1971.

3. Jugadors d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, el 1973.

4. La Selecció Espanyola d’hoquei sobre patins amb jugadors del Reus Deportiu, el 1973.

5. Equip d’hoquei sobre patins amb directius del Reus Deportiu, cap al 1967.

6. Equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, cap al 1975. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 227

228 • Àlbum

ARD del

Centenari

del

Reus Deportiu

ARD

Niepce. ARD Autor desconegut. ARD

1. Joc dur al partit d’hoquei patins Reus Deportiu-Benfica, agost de 1971.

2. El capità de l‘equip d’hoquei del Reus Deportiu Joan Sabater, lesionat després dels enfrontaments en un partit celebrat a Lisboa, en una imatge publicada a la revista Pista, Barcelona, 1973.

3 Cartell, 1971.

4. Cartell, 1972.

5. Violència en el partit d’hoquei sobre patins Reus Deportiu-Benfica, a Lisboa, el novembre de 1972.

6. Cartell, 1970.

7. El Mundo Deportivo, Barcelona, 1972.

Autor desconegut. ARD ARD ARD

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 229

CMBR

Niepce. ARD CMBR Espinosa. ARD

1. El Mundo Deportivo, Barcelona, 1972.

2. Oferiment a la Mare de Déu de Misericòrdia de l’equip «Viejas Glorias del Hoquei» del Reus Deportiu, el 13 de maig de 1965.

3. Celebració amb el coronel de la Base Aèria de Reus i el governador militar Palacios Bertrán, al Reus Deportiu, l’11 d’octubre de 1973.

232 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. ARD

CMBR

Niepce. ARD

4. Recepció al Saló de Plens de l’Ajuntament de Reus de l’equip d’hoquei sobre patins campió del món, l’octubre de 1969.

5. Cartell, 1972.

6. La «Penya Iris» d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, l’octubre de 1971. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 233

234 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. ARD

Autor desconegut. ARD

1. Rebuda a l’equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, campió de la Copa del Món de Saõ Paulo, el 1969.

2. Homenatge a l’equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, a El Círcol, el 1971.

3. Cartell, 1971.

4. Equip d’hoquei del Reus Deportiu cinc vegades campió d’Europa, el 1971.

5. Sopar d’homenatge als campions de la Lliga Espanyola d’hoquei, al Pavelló del Reus Deportiu, el 28 de març de 1971.

Niepce. ARD ARD

ARD

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 235

Niepce. ARD

Niepce. AHMR

1. Equip d’hoquei del Reus Deportiu, vencedor de la sisena Copa d’Europa consecutiva, l’octubre de 1972. Vencé en el darrer partit, de forma contundent per 11-0 al Novara d’Itàlia.

2. El victoriós equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, sis vegades consecutives campió d'Europa, el setembre de 1972.

3. Partit d’hoquei del Reus Deportiu-Alemanya, en la Copa d’Europa de 1972.

4. La Selecció Espanyola d’hoquei amb diversos jugadors del Reus Deportiu, envoltada d’aficionats, l’agost de 1972.

236 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. ARD Niepce. ARD

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 237

Niepce. ARD

Niepce. ARD

ARD Niepce. ARD

238 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. ARD Niepce. ARD Niepce. ARD

1-6. XII Campionats d’Europa d’hoquei sobre patins júnior, celebrats al nou pavelló del Reus Deportiu, el setembre de 1972.

L’equip de la selecció espanyola era integrat per diversos jugadors del Reus Deportiu.

7. Celebració de la Copa d’Europa d’Hoquei sobre patins, al pavelló del Reus Deportiu, el 1972.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 239

BCRXA

Autor desconegut. ARD

1. Portada de Reus semanario dedicada a la visita al dictador Franco de l’equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, el febrer de 1972.

2. Tribuna presidencial de l’acte d’homenatge nacional a Joan Sabater i d’inauguració del pavelló d’esports del Reus Deportiu, retransmès per TVE, el 26 d’abril de 1973. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 241

ARD ARD

A. M. Vidal Colominas. CIMIR ARD

242 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. ARD Niepce. ARD Niepce. ARD

1. Falla valenciana, coronada per una figura de Joan Sabater, a la plaça del Mercadal, en la Festa Major de 1972.

2. Opuscle, 1973.

3. Coberta de la revista Pista, Barcelona 1973, dedicada a Joan Sabater.

4. Coberta de la revista Barcelona Deportiva, 1973, dedicada a Joan Sabater.

5-7. Homenatge a Joan Sabater amb motiu de la seva retirada de l'equip de la selecció espanyola, el 26 d'abril de 1973. Iniciativa de la Federació Espanyola de Patinatge, hi participaren la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes i la Federació Internacional de Roller Skating FIRS. El Reus Deportiu aprofità l'esdeveniment per

inaugurar el nou pavelló d'esports. L'acte començà amb un partit amistós entre els equips veterans del Reus i del Girona. Es féu una desfilada de representants de clubs, federacions, aficionats i directius que van lliurar a Joan Sabater diversos obsequis, com la Medalla d'Or de la FIRS i la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu. Es disputà un altre partit amistós entre Espanya i Portugal, retransmès en directe per TVE. Durant la mitja part es féu una exhibició de patinatge artístic. A la nit es féu un sopar d'homenatge amb més de set-cents convidats. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 243

Autor desconegut. CFOP Niepce. ARD Jaume Muntané. CJM Jaume Muntané. CJM

244 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Jaume Muntané. CJM

1. Partit d’hoquei sobre patins de la Copa d’Europa 1972, al pavelló del Reus Deportiu.

2. Calendari amb una fotografia de l’equip d’hoquei del Reus Deportiu sis vegades campió d’Europa, amb el seu president, el 1972.

3. El president del Reus Deportiu felicitant l’equip d’hoquei sobre patins, el 1972.

4. Equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, el 1973.

5. Equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, el 1974.

Niepce. ARD Niepce. ARD

Autor desconegut. ARD

Niepce. ARD

6. El triomfal equip d’hoquei del Reus Deportiu, posant amb directius de l’entitat amb els trofeus estatals i internacionals aconseguits, el 1972.

7. Partit d’hoquei sobre patins, al pavelló del Reus Deportiu, el juny de 1974.

8. Equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, el desembre de 1974.

9. Equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, en la semifinal de la Copa d'Europa, de 1973. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 245

SECCIÓ DE BOXA

ARD

1945/1977 La boxa no es pogué tornar a practicar al Reus Deportiu fins al 1945, quan es reprengueren les vetllades de pugilisme i lluita lliure. La Secció de Boxa es constituí de nou el 1963, amb el reinici dels entrenaments i els combats. Aquell any, un jugador del Reus es proclamà campió de Catalunya amateur de pesos lleugers. El 1964, el títol amateur de Catalunya es disputà a les instal·lacions, i la Federació Catalana de Boxa seleccionà un dels jugadors per participar als Campionats d’Espanya. El 1966 se celebrà, al pavelló, el Campionat d’Espanya de Pesos Mosca, organitzat per les federacions espanyola i catalana de boxa. El 1968, després de dos anys d’inactivitat, se celebrà una vetllada de boxa que tingué molt d’èxit, i el 1970, 1971 i 1972 s’organitzaren diversos combats, patrocinats per la Federació Catalana. El 1973 s’organitzà una vetllada mixta en la inauguració del nou pavelló del Reus Deportiu i, per Sant Esteve, tingué lloc al vell pavelló una matinal de lluita lliure. El 1974 s’organitzà una altra vetllada de boxa al pavelló i es feren diversos homenatges, en què alguns boxejadors reberen la Medalla de la Combativitat de la Federació Catalana. El 1975, el boxejador del Reus Joan Matas es proclamà campió de Catalunya de pesos superlleugers. El reduït equip de boxa del Reus es preparà de debò per aconseguir triomfar en el món del ring, pretenent que algun esportista arribés a les Olimpíades del Canadà 1976. També s’organitzaren diverses vetllades per homenatjar alguns boxejadors de l’equip, que havien aconseguit tres títols en els Campionats de Catalunya a Sabadell. •

Autor desconegut. AHMR Niepce. ARD Niepce. ARD

1. Cartell, 1959.

2. Entrenaments de boxa al gimnàs del Reus Deportiu, cap al 1948.

3. Entrenaments de la Secció de Boxa del Reus Deportiu, el 1972.

4. Combat de boxa al pavelló del Reus Deportiu, l’abril de 1973. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 247

ARD

ARD

ARD

ARD

ARD CMS

1-5 Cartells de vetllades de boxa a les instal· lacions del Reus Deportiu, 1945/1966.

6. Entrada.

248 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

CMS

Autor desconegut. ARD

Autor desconegut. ARD

Autor desconegut. ARD

Autor desconegut. ARD

7. Cartell, 1975.

8-11. Exhibició matinal de lluita lliure al pavelló del Reus Deportiu, organitzada per la Secció de Boxa, el 26 de desembre, diada de Sant Esteve, de 1973. En aquella edició es registrà una gran afluència de públic, que es divertí amb les actuacions dels lluitadors Moyán, Fred Turner, Halcón el Peruano, Van Albert, Valero II, San Millán i l'emmascarat The Agresive Devil. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 249

SECCIÓ DE CINEMA

AHMR

1956/1986

La Secció de Cinema es formà el 1956, any en què es projectà el primer llargmetratge per iniciativa dels membres de la Secció Recreativa. El 1957 es reestructurà la delegació en tres subseccions –el cineclub, el cinema amateur i el cinema educatiu–, i el 1958 començaren unes activitats que s’allargaren durant anys (com el I Concurs de Cinema Local) i es féu un curset de cinema amateur. L’èxit assolit entre la població fou considerable. El 1959 s’organitzà el II Concurs de Cinema Amateur Local i I Provincial, se celebrà la primera Gran Gala de Cinema i s’inaugurà la seu de la secció al local del carrer de la Perla, amb la projecció dels films premiats al I Concurs Nacional de Cinema Amateur. El 1960 es projectaren els films guanyadors del II Concurs de Cinema Amateur de la Província de Tarragona i III Local de Reus. El 1961 se celebrà el Concurs Provincial de Cinema Amateur i Premi Ciutat de Reus. El 1964 es reuniren més de 50 cineastes amateurs de la província per atorgar el premi II Concurso del Rollo organitzat pel Reus. Durant tots aquells anys –1964, 1965, 1966, 1967, 1968, 1969 i 1970– continuaren celebrant-se els Concursos de Cinema Amateur Provincial i els Premis Ciutat de Reus de Cinema Amateur, organitzats molts cops pel mateix Reus Deportiu.

El 1971 se celebrà el XIII Concurs Provincial de Cinema i XIV Local, amb l’organització inclosa d’uns cursets sobre cinema amateur. Els Concursos de Cinema Amateur Provincial i els Premis Ciutat de Reus continuaren fins al 1978, any en què se celebrà el I Concurs Provincial del Rotlle. Tot això durà fins al 1984, en què es commemoraren festejaren les Noces d’Argent del Concurs de Cinema Amateur de Reus. •

CSB

CSB

CSB

Autor desconegut. ARD ARD

1. Programa, 1958.

2. Pàgina il·lustrada del llibre commemoratiu Reus Deportivo. Bodas de Oro, 1909/1959.

3. Programa, 1968.

4-6. Programes, 1958. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 251

SECCIÓ D’HANDBOL

Jaume Muntané. CJBM

1959/1977

El febrer de 1959 es constituí la Secció d'Handbol. En les competicions dels primers anys, els resultats no foren massa bons, i només s'adjudicaren proves de poc abast. Per les festes de Sant Jaume de 1961 se celebrà un festival nocturn d'handbol, amb la participació dels equips del Reus i del CNR Ploms. El Reus Deportiu es proclamà vencedor i s’adjudicà el I Trofeu Cambra de Comerç.

El 1962 se celebrà el II Campionat Escolar d'Handbol, en el qual participaren més de cinc-cents nens i nenes de les escoles, i el Campionat d'Espanya d'Handbol de 2a. El 1966 s’organitzà la fase final de sector del Campionat Juvenil d'Handbol d'Espanya, amb els equips campions de Catalunya, València i Múrcia. Durant la temporada 1967/1968 es proclamà campió provincial. El Reus Deportiu-Centella es proclamà, per segon any, campió provincial d'handbol el març de 1969. El juny de 1969 l'equip juvenil d'handbol del Reus Deportiu es classificà per disputar el Campionat d'Espanya.

A l'octubre participà, a Palma de Mallorca, en els Campionats d'Espanya d'Handbol juvenil. •

Autor desconegut. ARD

Autor desconegut. CJBM Autor desconegut. CJC

1. El primer equip d’handbol del Reus Deportiu durant les celebracions de les Noces d’Or, el 1959.

2. Equip d’handbol del Reus Deportiu, el 1959.

3. Encontre d’handbol Reus DeportiuGranollers, el 1976.

4. Equip de 1a divisió d’handbol del Reus Deportiu, el 1976/1977. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 253

SECCIÓ DE RUGBI

Autor desconegut. AHMR

1968/1977

El primer equip de rugbi a la Catalunya meridional, el Club Rugbi-Reus, es constituí el novembre de 1968, impulsat pel metge Francesc Subirà Rocamora. L'equip debutà a l'estadi del Reus el 18 de novembre de 1968 amb una victòria contra el Centralbanc i, a finals d'any, es proclamà campió de Catalunya de 2a categoria. El 1969 es disputaren a l'estadi dos partits del Campionat d'Espanya de Rugbi de 1a divisió. L'èxit de públic fou total a causa de la importància de la competició. En el descans, es lliurà al Reus Deportiu la Copa de Campió de Catalunya.

El 1972, el Rugbi Reus derrotà el CN Montjuïc a la pista dels barcelonins, un dels millors equips de Catalunya, amb la qual cosa el Reus mantenia la categoria. La presència d'aquest equip i de l'esport a la ciutat s’aconseguia per la perseverança dels pocs aficionats i pel suport de la Federació Catalana. •

Jaume Muntané. CFS Jaume Muntané. CFS

1. Equip del Club Rugbi-Reus en un partit amistós, el dia abans de la seva presentació oficial, el 17 de novembre de 1968.

2-3. Presentació oficial de l’equip del Club Rugbi-Reus, a l’estadi del Reus Deportiu, el 18 de novembre de 1968. Fou campió de Catalunya de 2a categoria en la temporada 1968/1969. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 255

SECCIÓ DE PATINATGE ARTÍSTIC

Autor desconegut. AHMR

1974/1977

1. Part dels assistents a la inauguració de la primera pista de patinatge del Reus Deportiu, l’1 de juliol de 1945.

2. Programa, 1975.

3-4. La patinadora del Reus Deportiu Rosa M. Laguna, en el Festival de Patinatge Artístic al pavelló, el març de 1975.

Des que el 1945 s‘inaugurà la primera pista de patinatge, a més de l'hoquei, durant les dècades de 1950 i 1960 es celebraren festivals de patinatge artístic amb les millors figures nacionals i internacionals.

El 1974, gràcies a la fusió del Patí Club Reus i el Reus Deportiu, una de les activitats més importants del primer, el patinatge artístic, s'integrà també al Reus Deportiu amb els mateixos alumnes i professors, i es creà la secció. El 1975 se celebrà al pavelló el I Campionat Provincial de Patinatge Artístic i Dansa per a debutants, sota la direcció de la Federació Provincial de Patinatge, organitzat per la secció del Reus Deportiu. L'acte es clausurà amb un festival de patinatge a càrrec de les principals figures nacionals. Al març es celebrà al pavelló la fase dels Tests Nacionales de Patinaje Artístico, on participaren més de cinquanta patinadors de tot l'Estat, entre els quals hi havia destacats esportistes. El 1975, l'Ajuntament de Reus acordà concedir una subvenció al Reus Deportiu per a les necessitats de la Secció de Patinatge. Al desembre es celebrà al pavelló el I Campionat Provincial de Debutants. •

Niepce. ARD Niepce. ARD

AHMR

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 257

ALTRES SECCIONS: ESCACS, MOTORISME, SUBMARINISME, JUDO I JUJITSU

Autor desconegut. ARD

1946/1977, 1954/1977 1958/1977, 1965/1977

El 1946, la Secció d'Escacs reprengué les activitats. El 1948 i 1950 es proclamà campió comarcal. El 1949 es disputà al parc d'esports una partida simultània, a trenta taulers i una altra a vuitanta. De 1951 a 1959 s'aconseguiren victòries i es proclamà campió provincial els anys 1961, 1962 i 1964. El 1965 se celebrà el III Campionat Individual Provincial d'Escacs. El 1971 ascendí a la categoria preferent i s'enfrontà als millors clubs catalans.

El 1954 es constituí la Secció de Motorisme, però la iniciativa no quallà i només s’organitzà una sortida a València aquell any i el 1961.

La Secció de Submarinisme es formà el 1958. El 1960 s'inaugurà el local de la Secció d'Exploracions i Investigacions Submarines, a la seu del club. El darrer acte localitzat se celebrà el 1963.

El 1965 s’organitzà la nova Secció de Judo i Jujitsu. Les activitats començaren amb gran èxit de participants. El 1972 s'inaugurà el nou tatami per a la pràctica del judo instal∙lat al pavelló, al mateix lloc que ocupaven els anteriors, els primers de la ciutat. •

Autor desconegut. ARD Autor desconegut. ARD

1. Membres de la Secció d’Escacs del Reus Deportiu, en un campionat, el 1959.

2. Pàgina il·lustrada del llibre commemoratiu Reus Deportivo. Bodas de Oro, 1909/1959.

3. Exhibició de judo i taekwondo al Reus Deportiu, el 1976. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 259

ACTIVITATS SOCIALS, RECREATIVES I CULTURALS

CFOP

Niepce. ARD

1939/1977

Les activitats realitzades pel Reus Deportiu no es limiten a les competicions esportives, sinó que els actes lúdics i culturals han estat presents des de sempre en la vida de l'entitat. Entre els esdeveniments socials més importants cal destacar les revetlles dels estius.

L'agost de 1939 s’organitzà la primera revetlla del període, però fou a partir de 1945, amb la inauguració de la nova pista de patinatge, quan aquestes festes assoliren la popularitat que han tingut durant anys. Les revetlles de Sant Joan i de Sant Pere foren les més multitudinàries, i es convertiren en un dels actes centrals de la festa major. Per Cap d'Any també eren habituals els sopars de festa amb orquestra, a l’igual que els sopars-balls de disfresses, molt populars durant les celebracions del carnaval, en què també s’organitzaven carnavals infantils amb premi a la millor disfressa. Des del 1954, aquests actes se celebraren el Dijous Gras i comptaven amb un gran nombre de participants. Els balls i festes de societat dels dimecres i festius, els diferents sopars de cloenda de temporada, les castanyades i rifes de confitura per Tots Sants, foren altres dels divertiments que reuniren tots els socis i persones vinculades amb el Reus Deportiu. Entre els actes de la Festa Major del Reus Deportiu, per Sant Pere de 1969, es celebrà un festival de nova cançó catalana amb les actuacions de Lluís Llach, Enric Barbat, Miquel Cors, Maria del Mar Bonet i Joan Baptista Humet, i l'11 de maig de 1974, tornà a actuar la cantant Maria del Mar Bonet.

Però ja en plena transició política, l’any 1976, el Reus Deportiu organitzà un concert de Lluís Llach, que fou prohibit dues vegades consecutives per la policia, el 22 de febrer i el 22 de juny. Eren altres temps. •

Deports Ferré. CAZM

Deports Ferré. CAZM

CFS

5. Assistents al dinar de celebració del Reus Deportiu del sotscampionat d’Espanya d’hoquei, al local social del carrer de la Perla, el 1954.

6. Invitació, 1951.

ARD

1. Participants en el Festival d’Aeromodelisme al Reus Deportiu, el 1955.

2. Cartell, 1951.

3. Cartell, 1956.

4. Dinar de celebració del Reus Deportiu al local social del carrer de la Perla, cap al 1956.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 261

Niepce. ARD

ARD

Niepce. ARD

Niepce. ARD

262 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. ARD Niepce. ARD Niepce. ARD

CFOP

1-6. I Festa Major del Reus Deportiu, del 19 de juny a l’1 de juliol de 1946. Festival infantil amb els gegants, cavalcada anunciadora, públic al futbol, revetlles, etc.

7. Programa, 1946.

8. Programa, 1947.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 263

Niepce. ARD Niepce. ARD CMS

1. Carrossa del Reus Deportiu en la desfilada del «Coso Blanco» de la Festa Major de Sant Pere de 1955.

2. Carrossa del Reus Deportiu en la desfilada del «Coso Blanco» de la Festa Major de Sant Pere de 1953.

3. Programa, 1948.

4-5. Concentració de gegants i nans a l’estadi del Reus Deportiu, amb motiu de la festa de presentació de la nova parella de gegants Japonesos, el 28 de juny de 1956.

264 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. ARD Niepce. ARD

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 265

Niepce. ARD Niepce. ARD

266 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. ARD Niepce. AHMR

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 267

DOBLE PÀGINA ANTERIOR: 1. Concurs de balladors de sardanes al Reus Deportiu, el 19 de març de 1947.

2. Festival escolar femení de gimnàstica a l’estadi del Reus Deportiu, el 17 de juny de 1955.

268 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

3. Festival escolar femení de gimnàstica, a l’estadi del Reus Deportiu, el 17 de juny de 1955.

4. Festival escolar femení de gimnàstica a l’estadi del Reus Deportiu, el 1957.

ARD Niepce. ARD Niepce. ARD

1. Correguda de bous en un tancat a l’estadi del Reus Deportiu, el 1949.

2. Cartell, 1959.

3. Castells a l’estadi del Reus Deportiu, en el partit de futbol d’ascens a 3a divisió, el maig de 1976.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 269

Deports Ferré. CAZM Deports Ferré. CAZM Niepce. ARD

1-2.

Sopar d’homenatge a l’equip del Reus Deportiu campió d’Espanya d’hoquei 1951/1952, el 26 d’abril de 1952.

3. Homenatge del Reus Deportiu a un directiu, l’abril de 1952.

270 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

CMS

Autor desconegut. ARD Niepce. ARD

4. Invitació, 1958.

5. Pàgina il·lustrada del llibre Reus Deportivo. Bodas de Oro, 1959.

6. Àpat d’homenatge a Josep M. Massó Coll, president del Reus Deportiu, el 8 de desembre de 1961. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 271

AHMR ARD

ARD

AHMR

BCLR ARD

1-7. Diversos cartells i programes de mà, 1944/1975.

8-10. El xalet del tennis i la piscina a punt per a la celebració d’una de les reeixides revetlles de la dècada de 1950 i 1960.

11. Socis a la revetlla del Reus Deportiu del 1960.

12. Revetlla de la Festa Major al Reus Deportiu, el 1957.

272 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 273 Niepce. ARD

Autor desconegut. CLLT

Jaume Muntané. ARD.

Autor desconegut. CLLT

Autor desconegut. CLLT

Autor desconegut. CIMIR Francesc Subirà. CFOP

1. Públic en un espectacle infantil de la Festa Major al Reus Deportiu, cap al 1959.

2. Revetlla de la Festa Major de Sant Pere, al Reus Deportiu, el 1962.

274 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Francesc Subirà. CFOP Francesc Subirà. CFOP

3-4. Revetlla de la Festa Major de Sant Pere, al Reus Deportiu, el 1962. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 275

Autor desconegut. ARD Autor desconegut. ARD

ARD ARD Autor desconegut. ARD

1. Programa, 1967.

2-5. Actuacions de Las Grecas, Rocío Jurado i Suzy 4, en la revetlla de Sant Pere del Reus Deportiu de 1975.

276 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

ARD

ARD Autor desconegut. ARD

Autor desconegut. ARD

6. Notificació del Govern Civil de Tarragona al Reus Deportiu, amb la prohibició del concert de Lluís Llach, el 22 de febrer de 1976.

7. Notificació de la Comisaría del Cuerpo General de Policía al Reus Deportiu, amb la prohibició novament d’un concert de Lluís Llach, el 22 de juny de 1976.

8-9. Cartells dels artistes de la revetlla de Sant Pere del Reus Deportiu de 1975.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 277

278 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

CFOP, AHMR, CJAG

1-10. Cartells i programes de mà, 1955/1957. Teatro Reus Deportivo. Elenco Teatral «Guimerà», del Reus Deportiu, que representava les seves obres al teatre del local social de l’entitat.

11. Programa de mà, 1951. El primer Festival de la Moda se celebrà el 18 d'agost de 1951 amb la desfilada de models de set cases comercials de Barcelona i Reus.

12. Festival de la Moda al pavelló del Reus Deportiu, el diumenge 26 d’octubre de 1969.

13. Festival de fi de curs de la Secció de Gimnàstica del Reus Deportiu, el 3 de juliol de 1975.

14-15. Festival de la Moda al pavelló del Reus Deportiu, el 1975.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 279 Autor desconegut. CFOP

Autor desconegut. CFOP

Autor desconegut. ARD

AHMR

Autor desconegut. ARD

50è ANIVERSARI DEL REUS DEPORTIU:

ARD

LES «BODAS DE ORO» 1959

1. Escut del cinquantenari del Reus Deportiu, 1959.

2-13. Cartells, programes de mà, invitacions i segells commemoratius del 50è aniversari del Reus Deportiu, 1959.

L’extensa varietat d'actes de celebració del cinquantenari del Reus Deportiu, les noces d'or de l'entitat, s'iniciaren el 7 de maig de 1959 i es clausuraren el 27 de març de 1960. Els actes inclogueren un concert de l'Orfeó Reusenc al Teatre Fortuny, els Jocs Esportius Catalans, exhibicions de gimnàstica, partits de futbol, un d'handbol, tornejos d'hoquei patins, tennis de taula, bàsquet, tennis, atletisme i natació; el I Campionat Provincial Individual d'Escacs, un aplec excursionista a la Riba, sessions de cineclub, un festival infantil, el Festival Ràdio 1959, el I Concurs de Cine Amateur, un torneig d'hoquei, una revetlla, un festival folklòric i un sopar popular, els Campionats d'Espanya de Waterpolo i els Campionats de Catalunya de Natació, un concurs fotogràfic, una marxa de regularitat per muntanya i un dinar de germanor amb dos-cents comensals al local social. Als actes assistiren, a més de socis, les autoritats civils, militars i eclesiàstiques franquistes de rigor en aquells anys. •

ARD

Niepce. ATF Niepce. AHMR

282 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

ARD ARD

ARD

ARD ARD

1. Actuació de l’Orfeó Reusenc en la celebració de les noces d’or del Reus Deportiu, al Teatre Fortuny, el 7 de maig de 1959.

2. Les pubilles del Reus Deportiu en l’acte inaugural de les noces d’or del club, al Teatre Fortuny el 7 de maig de 1959.

4. Full volant d’una revetlla al Parc d’Esports del Reus Deportiu, l’estiu del 1959, editat en espanyol, francès, anglès i alemany,

destinat a l’incipient turisme internacional.

6-7. Anvers i revers del medalló commemoratiu de les noces d’or del Reus Deportiu, el 1959.

3. Coberta del llibre commemoratiu Bodas de Oro del Reus Deportivo, 1909/1959, elaborat per Joan Domènech, el 1959.

5. Emblema del cinquantenari del Reus Deportiu, el 1959. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 283

Carles Fargas. ARD

1. Llistes i menús d’àpats d’homenatge i celebracions del Reus Deportiu, 1945/1973.

2. Entrades a actes diversos del Reus Deportiu i del Club de Futbol Reus Deportiu, 1960/1977.

3. Banderins diversos del Reus Deportiu i el Club de Futbol Reus Deportiu.

284 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Carles Fargas. ARD Carles Fargas. ARD

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 285

5. EL REUS DEPORTIU: DE LA CRISI AL GRAN CREIXEMENT DEL SEGLE XXI

AHMR

1977/2009

1. Escut del Reus Deportiu en un opuscle de 1977.

2. Imprès, c. 1987.

Durant la presidència de Pere Vinaixa, el Reus Deportiu aconseguí superar la profunda crisi en què es trobava immers, amb grans dificultats econòmiques que feren necessari desprendre’s de part del patrimoni inicial del club per rellançar-se. Dirigiren la revifalla i la posada en ordre de tota l’entitat els qui enllestiren les obres en marxa i normalitzaren legalment les finques del club, que deixaren sanejat. Aquesta regeneració beneficià també l’esport, ja que s’aconseguí que en hoquei es tornés a pujar a Divisió d’Honor, que es tornés a omplir el pavelló de públic, que en bàsquet s’arribés al moment més àlgid, etc. El 1995, el mític Joan Sabater fou proclamat president del Reus Deportiu. El Consell de Ministres declarà el Reus Deportiu club d’utilitat pública, obrint una nova etapa amb múltiples possibilitats i avantatges fiscals. El 1999, Joan Sabater fou reelegit president i es continuà el creixement social. A l’inici del segle XXI, l’any 2000, el Reus Deportiu era una potent entitat esportiva que comptava amb uns 3.500 socis i amb unes àmplies instal∙lacions repartides per tres espais de la ciutat: al carrer d’Antoni Gaudí, on hi ha els dos pavellons, la piscina d’estiu i altres instal∙lacions en procés de realització, la piscina coberta i el local social; la Munta i Baixa, on es concentra el tennis, amb cinc pistes, el xalet i la piscina d’estiu, i una finca de 15.000 m2 per a futures ampliacions, i el carrer de Recasens i Mercadé, on hi havia la pista d’atletisme i el camp de futbol, l’explotació del qual era cedida a l’Ajuntament de Reus, que posteriorment adquirí. En l’actualitat, amb l’ampliació i millora de les instal·lacions i dels serveis amb l’eficaç gerència d’Antoni Masip, els nombre de socis ja supera els 9.000, i ha esdevingut així l’entitat centenària amb més socis de la Catalunya meridional. •

ARD

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 287

AHMR

AHMR

Autor desconegut. ARD

1. El passeig central del Reus Deportiu, cap el 1977.

2. Cartell, 1979.

3. Proposta de soci del Club de Futbol Reus Deportiu, 1979.

288 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. ARD

Autor desconegut. CLLT

CMS

ARD

ARD

Autor desconegut. CLLT

1. Panoràmica de l’estadi del Reus Deportiu, els darrers anys de la seva utilització, cap al 1977.

2. Vista aèria de l’estadi del Reus Deportiu amb el traçat dels nous carrers, cap al 1979.

1. Exhibició de trial al vell estadi del Reus Deportiu, al carrer d’Antoni Gaudí, ja molt degradat, el 1978.

2. Imprès, 1982.

3. Butlletí Reus Deportiu, 1982.

4. Portada del Reus Diari, sobre la greu crisi del Reus Deportiu, de desembre de 1986.

4. Vista aèria de l’estadi del Reus Deportiu amb el traçat dels nous carrers, cap al 1979.

294 • Àlbum

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 289

Autor desconegut. ARD

290 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Autor desconegut. CIMIR Autor desconegut. CIMIR

1. Exhibició de Trial al vell estadi del Reus Deportiu al carrer de Gaudí, ja molt degradat, el 1978. Niepce, ARD 2. Imprès, 1982. ARD 3. Butlletí Reus Deportiu, 1982. ARD 4. Portada del Reus Diari, sobre la greu crisi del Reus Deportiu, de desembre de 1986. CMS 5. Obres d’enderroc del xalet del tennis i de la primera piscina del Reus Deportiu, el 1982.

6. Obres de construcció de part de les noves instal·lacions del Reus Deportiu, cap al 1989. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 295

Spot. ARD Autor desconegut. ARD

296 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Autor desconegut. ARD Emili Argilaguet. ARD

1. El president del Reus Deportiu Pere Vinaixa, amb el gerent Antoni Masip, explicant el projecte de noves instal·lacions a Fidel Sust, secretari general de l’Esport de la Generalitat, i a Josep Maldonado, delegat de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, el 1999.

2. Presentació del nou equipament d’hoquei patins del Reus Deportiu, el 1988.

3. Vista aèria de les instal·lacions del Reus Deportiu, el 2002.

4. Estand del Reus Deportiu a la Fira ExproReus, el 1996. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 297

Chinchilla. CSB

Autor desconegut. CSB

J. I. Paredes. CSB Autor desconegut. CSB

1. El president del Govern espanyol, Adolfo Suárez, amb el president del Club de Futbol Reus Deportiu, Salvador Batlle, el 14 de març de 1980.

2. El president del Club de Futbol Reus Deportiu, Salvador Batlle, amb el locutor de ràdio Luis del Olmo, cap al 1982.

3. El president del Club de Futbol Reus Deportiu, Salvador Batlle, amb el governador civil de Tarragona, Robert Graupere, el 1980.

4. L’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, amb el president del Club de Futbol Reus Deportiu, Salvador Batlle, a la Gala de l’Esport d’El Mundo Deportivo, a Barcelona, el 1986.

298 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. ARD Niepce. ARD

Niepce. ARD

5-7. Competicions d’hoquei, patinatge artístic i ping-pong a les instal·lacions del Reus Deportiu, en el Dia de les Seleccions Esportives Catalanes, el juny de 2007.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 299

CLUB FUTBOL REUS DEPORTIU

ARD

1977/2009

El maig de 1976 es col∙locà la primera pedra del que seria el camp nou del Club de Futbol Reus Deportiu als terrenys de la carretera d'Alcolea, al barri Sol i Vista. Ben aviat es feia realitat un dels seus somnis: tenir un terreny de joc propi, seria el quart del seu historial. El 1977 s’inaugurà el nou terreny de joc del Reus Deportiu, el camp nou. Aquella tempora· da acabà amb molt bons resultats, que continuaren, tot i que la massa social era insuficient; fins i tot s’ascendí de categoria en diverses ocasions, com el 1982, 1992, 2002 i 2005, però el nombre de socis avançà molt lentament. El 1983 es baixà a 3a, la situ· ació econòmica era caòtica i l’afició tornà a desertar.

Això durà força temps, per la qual cosa la celebració del 75è aniversari del Reus Deportiu fou discreta. El 1986 es tornà a ascendir. El 1987 fou elegit president J. M. Domínguez, i el 1988 Antonio Chamorro, amb moltes ganes de rellançar el club. Però l’equip baixà a la 3a divisió catalana el 1991, i no fou fins al 1992, amb un ascens, que no es millorà la situació. El 1993 se signà un acord entre el CF Reus Deportiu, la UD Santes Creus i l’IMAC, per crear una escola de fut· bol; i fou aquell any quan començaren els contactes entre el Reus Deportiu i l’Ajuntament de Reus per la municipalització dels terrenys del club de futbol, el camp de futbol, la pista d'atletisme i els terrenys annexos, al carrer de Recasens i Mercadé. La mu· nicipalització possibilità que en les instal∙lacions hi entrenessin tots els equips de futbol base de la ciu· tat. L’acord de municipalització del camp se signà el 1994, i finalment l’Ajuntament de Reus n’ha esde· vingut el propietari. •

Autor desconegut. ARD

Autor desconegut. ARD

Niepce. AHMR

1. Emblema del Club de Futbol Reus Deportiu.

2. Acte de col·locació de la primera pedra del nou camp del Club de Futbol Reus Deportiu, el 1976.

3. Parlament des de la tribuna de l’acte de col·locació de la primera pedra del nou camp del Club de Futbol Reus Deportiu, el 1976.

4. L’estadi del Club de Futbol Reus Deportiu, en fase de construcció, el maig de 1977. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 301

ARD

Niepce. ARD

Niepce. ARD

1-3. Acte d’inauguració del nou camp del Club de Futbol Reus Deportiu, el 12 d’octubre de 1977.

4. Programa, 1977.

5. Regant la gespa del camp del Club de Futbol Reus Deportiu, el 1977.

302 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. ARD Niepce. ARD

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 303

Autor desconegut. CP

ARD

Niepce. AHMR

Autor desconegut. CSB

Niepce. AHMR

1. Equip juvenil del Club de Futbol Reus Deportiu la temporada 1977/1978.

2. Carta del president del Club de Futbol Reus Deportiu a la Junta Directiva del Reus Deportiu, d’abril de 1983.

3. Grup de monitors de l’Escola Infantil de Futbol del Club de Futbol Reus Deportiu, l’octubre de 1983.

4. Jugador del Reus Deportiu celebrant una victòria al camp nou, el 1977.

5. Presentació dels equips de futbol base del Club de Futbol Reus Deportiu, el 1982.

6-7. Assistents a la festa de celebració de la inauguració del nou camp del Club de Futbol Reus Deportiu, a una discoteca, el 1977.

304 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Spot. CSB Spot. CSB

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 305

Niepce. ARD

CFOP

Niepce. ARD

Niepce. ARD

1. Presentació de l’equip juvenil de futbol del Club de Futbol Reus Deportiu, el 1982.

2. Carnet de soci del Club de Futbol Reus Deportiu, la temporada 1981/1982.

3-4. Homenatge al president del Club de Futbol Reus Deportiu, Salvador Batlle, en el seu comiat, durant l’acte de presentació de la plantilla, el 31 de juliol de 1982.

5. Presentació de l’equip del Club de Futbol Reus Deportiu, la temporada 1982/1983.

6. Celebració de l’ascens del Club de Futbol Reus Deportiu, a 2a divisió, el 1982.

306 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. ARD Niepce. ARD

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 307

Boqueras. AHMR Niepce. AHMR

1. Equip del Club de Futbol Reus Deportiu que es proclamava campió de Catalunya de 3a divisió, a Olot, el maig de 1981.

308 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

2. Plantilla del Club de Futbol Reus Deportiu per a la temporada 1982/1983, amb el nou president, Josep Travé, el juliol de 1982.

3-4. Celebració de l’ascens del Club de Futbol Reus Deportiu a 2a B, el juliol de 1981.

Niepce. ARD Niepce. ARD

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 309

Boqueras. AHMR

Niepce. ARD

Marc Arias. CP

1. La tribuna del nou camp del Club de Futbol Reus Deportiu.

2. Partit de futbol entre el Club de Futbol Reus Deportiu i el Cartagena, el 1982.

3. Equip del Club de Futbol Reus Deportiu de la temporada 1984/1985.

310 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Carles Fargas. DCC-AR Autor desconegut. AdR

5. El camp d'esports del Club de Futbol Reus Deportiu, municipalitzat el 1994.

6. Jugadors del Club de Futbol Reus Deportiu celebrant una victòria, el 2002. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 311

BCLR

Autor desconegut. CIMIR

Autor desconegut. CIMIR

1. Recepció del Club de Futbol Reus Deportiu per l’alcalde Josep Abelló a l’Ajuntament de Reus, per l’ascens a 3a divisió, el juny de 1992.

2. Amb l’alcalde Lluís Miquel Pérez, abans d’un partit del Club de Futbol Reus Deportiu, el 1999.

3. Opuscle editat pel Club de Futbol Reus Deportiu, el 1989.

312 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Autor desconegut. AHMR

Niepce. ARD

4. Equip de futbol sala del Reus Deportiu, patrocinat per Jaume Monné, en la II Lliga de Futbol Sala, cap al 1999.

5. Partit del Club de Futbol Reus Deportiu que li comportà l’ascens a 2a B, el 23 de juny de 2002.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 313

Niepce. ARD Niepce. ARD

314 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. ARD

Pere Toda Serra. DCCAR

1-2. Celebracions del Club de Futbol Reus Deportiu en l’ascens a 2a B, el 23 i 26 de juny de 2002.

3-4. Celebració a l’Ajuntament i a la plaça del Mercadal de l’equip del Club de Futbol del Reus Deportiu, per l’ascens a 2B, el 27 de juny de 2005. Després de visitar el Santuari de Misericòrdia i de recórrer la ciutat dalt d’un autobús de dos pisos descapotable, la comitiva roig-i-negra va arribar a la plaça de Prim. Jugadors, cos tècnic i directiva van seguir pel carrer de Monterols fins a la plaça del Mercadal, on van ser aclamats per centenars d’aficionats. L’alcalde de Reus, Lluís M. Pérez, i diversos membres del consistori, van rebre la comitiva a l’Ajuntament i van felicitar l’equip per l’ascens aconseguit. Després del reconeixement municipal, polítics i futbolistes van sortir al balcó per saludar els seguidors. Aquesta és la tercera vegada en la història del club que l’equip roig-i-negre aconsegueix l’ascens a la 2a divisió B de la lliga de futbol.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 315

Autor desconegut. ACFRD Autor desconegut. ACFRD

Autor desconegut. ACFRD

Autor desconegut. ACFRD Autor desconegut. ACFRD Autor desconegut. ACFRD

1. Equip infantil A del Club de Futbol Reus Deportiu, la temporada 2008-2009.

2. Equip femení A del Club de Futbol Reus Deportiu, la temporada 2008-2009.

316 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

3. Equip cadet A del Club de Futbol Reus Deportiu, la temporada 2008-2009.

4. Equip cadel B del Club de Futbol Reus Deportiu, la temporada 2008-2009.

5. Equip juvenil A del Club de Futbol Reus Deportiu, la temporada 2008-2009.

6. Equip juvenil B del Club de Futbol Reus Deportiu, la temporada 2008-2009.

Autor desconegut. ACFRD Autor desconegut. ACFRD

Autor desconegut. ACFRD

Autor desconegut. ACFRD

Autor desconegut. ACFRD

7. Equip femení B del Club de Futbol Reus Deportiu, la temporada 2008-2009.

8. Equip femení C del Club de Futbol Reus Deportiu, la temporada 2008-2009.

9. Equip de veterans del Club de Futbol Reus Deportiu, la temporada 2008-2009.

10. Samarreta oficial del Club de Futbol Reus Deportiu, la temporada 2008-2009.

11. Tots els equips del Club de Futbol Reus Deportiu, la temporada 2008-2009.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 317

SECCIÓ D’ATLETISME

Boqueras. AHMR

1977/2009

El 1980, el Reus Deportiu es proclamà subcampió de Catalunya de cros, i l'equip d'atletisme ascendí a 1a categoria. La Secció d'Atletisme comptava alesho· res amb atletes destacats com Domingo Ruz, Gaietà Cornet, Josep Trillo o Jeanine Pérez. El 1981, l'atleta Domingo Ruz fou nomenat soci d'honor del Reus Deportiu per haver aconseguit el títol de campió d'Espanya. L'estiu de 1982 s’aconseguiren dos cam· pionats de Catalunya juvenils i un rècord provincial.

Cornet guanyà, l'estiu de 1982, la Medalla de Bronze en 400 m lliures als Campionats d'Espanya i, a més, es proclamà recordista estatal en 4 x 400 m. Als II Campionats Iberoamericans d'Atletisme a Cuba, el 1986, l'equip en què participava l'atleta reusenc es proclamà campió i, individualment, Cornet aconse· guí el bronze en els 400 m llisos. La secció continua en funcionament fins l’actualitat. •

Autor desconegut. ARD Joan Rius. Pragma

1. LXII Cros de Catalunya, organitzat pel Reus Deportiu, el febrer de 1982.

2. Membres de la Secció d’Atletisme del Reus Deportiu, el 1983.

3. Membres de la Secció d’Atletisme del Reus Deportiu, el 2004.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 319

SECCIÓ DE NATACIÓ 1977/2009

Autor desconegut. CIMIR

El 22 de juliol de 1984 s'inaugu· rà la piscina d'estiu del Reus De· portiu i el 2001 s’estrenaren les noves piscines climatitzades i les primeres zones d’aigua que, sobre· tot a l'estiu, són els principals cen· tres lúdics esportius per als socis de l'entitat. El 2008, les piscines climatitzades i les zones d’aigua s’ampliaren per oferir unes instal· lacions i serveis de primer ordre.

La secció continua en funciona· ment fins l’actualitat. •

1. Curset de natació a la piscina exterior del Reus Deportiu, cap al 1990.

2. Assistents a la inauguració de la piscina olímpica del Reus Deportiu, el 22 de juliol de 1984.

3. La piscina olímpica del Reus Deportiu, el 1984.

Autor desconegut. CFA Boqueras. AHMR

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 321

Autor desconegut. CFA Vicenç. CFA

322 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Ă€lbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 323

Autor desconegut. CFA

Autor desconegut. CFA

DOBLE PÀGINA ANTERIOR 1. Final del curset de natació del Reus Deportiu del 1980.

2. Equip de natació del Reus Deportiu, la temporada 1981/1982.

324 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

3. Equip de natació del Reus Deportiu, el 1983.

4. Equip de natació del Reus Deportiu, el 1984.

Emili Argilaguet. ARD

1. Perspectiva panoràmica de la piscina coberta, el 2001. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 325

SECCIÓ DE TENNIS

ARD

1977/2009

El 1977 es disputà el XV Concurs Internacional de Ten· nis i el 1978 el XVI Concurs Internacional de Tennis, II Trofeu Ciutat de Reus, amb el patrocini de l'Ajun· tament de Reus. El 1979, l'equip de tennis disputà, a les instal∙lacions del CT Terrassa, el títol de campió de Catalunya de 3a categoria. El 1981 es nomenà una co· missió per tal de tirar endavant les obres de millora en el tennis, amb la construcció de cinc noves pistes i ves· tuaris a la Munta i Baixa. El Torneig Internacional de Tennis Comte de Reus de 1982 es considerà de transi· ció: havia de ser l'últim realitzat a les pistes velles per· què estava previst ser a les noves instal∙lacions la tem· porada següent. Les dues primeres pistes començaren a funcionar el 1982. El 1986, la Secció de Tennis era de les més afectades per la crisi de l'entitat, especialment per la degradació de les pistes i de les infraestructu· res; crisi que s’allargà durant bona part de principis de la dècada dels noranta. Les activitats de la Secció de Tennis, a partir del 1995, es centraren principalment en dos eixos: la Secció de Tennis i l’escola. Amb 250 socis en actiu, les activitats al llarg de la temporada gi· ren al voltant de la participació en el Campionat Social del Reus Deportiu, en els campionats provincials i de Catalunya, en la realització de camps d’estiu a nens i nenes i en la participació a l’Olimpíada Escolar. L’Es· cola de Tennis, amb uns 90 alumnes, participa en el Campionat Social, en el Campionat de Tie-Break i en el Campionat de Sant Pere i es realitzen altres activi· tats de caràcter lúdic com l’Escola d’Estiu, al Campus d’Estiu, en el Circuit Juvenil d’Estiu, on participen tennistes forans i està dins el marc dels campionats de la Federació Catalana de Tennis i en les 12 Hores de Tennis. La secció continua en funcionament. •

Emili Argilaguet. ARD

1. Programa, 1977.

2. Membres de la Secció de Tennis, la temporada 2000-2001.

Autor desconegut. ARD

ARD

3. Programa, 1978.

4. Membres de la Secció de Tennis, la temporada 2008-2009.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 327

Aviotec. ARD

2. Les instal¡lacions de Tennis del Reus Deportiu, a la urbanització Sant Joan, el 1977.

SECCIÓ DE TENNIS TAULA

Niepce. ARD

1977/2009

El 1979 s'arribà a un acord amb el Bravium Teatre, que cedí tem· poralment al Reus Deportiu les seves sales per poder disputar els partits i entrenaments de tennis de taula. El 1991, els membres de l'Escola de Tennis Taula del Reus Deportiu Xavier Pineda i Xavier Ruiz, es proclamaren campió i subcampió individuals de Cata· lunya. El 1992, l'equip cadet del Reus Deportiu, format per Sergi Arribas, Òscar Pardes, Joan Va· llverdú i Carles Hoyos, s'adjudi· cà el Campionat Intercomarcal de Tennis Taula. L'equip aleví de tennis taula triomfà al campionat provincial celebrat, el 1995, a les instal∙lacions del Club Gimnàs· tic de Tarragona i arrodoní, així, una de les millors temporades dels darrers deu anys. Formaven part d'aquest equip Irene Pizarro, Sergi Sánchez, Alfons Estirado i Francesc Molas. La secció conti· nua en funcionament fins l’actu· alitat. •

Niepce. AHMR

3. Membres de la Secció de Tennis Taula del Reus Deportiu, el 2008.

Autor desconegut. ARD

1. Inauguració de l’Escola de Tennis Taula del Reus Deportiu, el desembre de 1978.

2. Partit internacional de tennis taula entre les seleccions d’Espanya i Bèlgica, al Pavelló d’Esports del Reus Deportiu, el març de 1982.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 331

SECCIÓ DE BÀSQUET

Niepce. ARD

1977/2009

El 1981 es disputà el primer Trofeu de Reis de Bàs· quet. L'equip ascendí a la 1a divisió catalana el 1986 i es convertí en el primer equip sènior masculí local.

El 1987 era líder de la 2a categoria catalana, amb La Salle de Reus; els èxits feren augmentar l'afició i els encontres eren plens de públic. El 1989 es mate· rialitzà la fusió del Reus Deportiu i el CB La Salle en un nou equip anomenat Reus Deportiu-La Salle, que adquirí els drets del Gimnàstic de Tarragona i passà a militar a la 1a divisió estatal. L'equip femení del Reus Deportiu-Caves Marc Vidal es presentà en el seu debut a la 2a estatal. El 1992 es disputà el V Memorial A. Villadent de Bàsquet jugat en cadira de rodes entre els equips, en honor a l'impulsor d'aquest esport. El 1993, el Winterthur Reus Deportiu rejo· vení la plantilla amb el fitxatge de jugadors. Fruit de l'acord signat amb l'Institut Municipal d'Acció Cultural de Reus, l'equip entrenava i disputava els partits al Pavelló Olímpic. El 1994 esclatà la crisi a la secció, la junta dimití i se'n féu càrrec una ges· tora; com a rerefons hi havia la crisi esportiva que havia portat l'equip al darrer lloc de la classificació.

Acabà la temporada baixant a 1a catalana i els juga· dors no cobrarien res per jugar des d'aleshores. El Caves Marc Vidal pujà a 2a A el 1994. La tempora· da 1994/1995 acabà amb el descens per segon any consecutiu del primer equip, que ara baixava de 1a a 2a catalana. La temporada 1997/1998 aconseguí l’as· cens de categoria; la 1998/1999, l’ascens a 1a catala· na, i la 1999/2000, l’ascens a 2a nacional. La secció continua en funcionament fins l’actualitat. •

Emili Argilaguet. ARD Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD

1. Equip de bàsquet del Reus Deportiu, la temporada 1990/1991.

2. Equip de bàsquet sènior del Reus Deportiu, la temporada 1995/1996.

3. Equip de bàsquet femení del Reus Deportiu, la temporada 1995/1996.

4. Els equips de bàsquet masculí del Reus Deportiu, el 1995.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 333

334 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Emili Argilaguet. ARD Emili Argilaguet. ARD

1. Els components dels equips de bàsquet del Reus Deportiu, la temporada 2003/2004.

2. Els components dels equips de bàsquet del Reus Deportiu, la temporada 2004/2005. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 335

Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD

1. Els components dels equips de bàsquet del Reus Deportiu, el 2000.

2. Equip de bàsquet del Reus Deportiu, el 2001.

3-10. Els components dels equips de bàsquet del Reus Deportiu, el setembre de 2002.

11. Els components dels equips de bàsquet del Reus Deportiu, la temporada 20082009..

336 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 337

Emili Argilaguet, ARD

Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD

SECCIÓ D’HOQUEI SOBRE PATINS 1977/2009

Vicenç. ARD

El 1977 se celebrà a l'estadi del Reus el IV Trofeu In· ternacional d'Hoquei Patins Victoriano Oliveras de la Riva, amb les seleccions d'Espanya, Portugal, Alema· nya i Itàlia. El 1982, l'equip d'hoquei disputà, a Itàlia, la final de la Copa CERS. El 1983 el Reus Deportiu guanyà el Campionat d'Espanya d'Hoquei, la Copa del Rei. El 1984 l'equip guanyà la Supercopa d'Espa· nya i la Recopa d'Europa. Era la darrera gran renai· xença important de l'hoquei roig-i-negre. Aquesta és la relació dels principals títols aconseguits pel Reus Deportiu d'hoquei en els anys posteriors a 1977: • Campió Recopa d'Europa: 1984 • Campió Copa del Rei i Recopa: 1983 • Campió Supercopa d'Espanya: 1984 • Medalla de la Ciutat de Reus al Mèrit Esportiu • Campió d’Europa Copa CERS 2003 • Campió d’Europa Copa CERS 2004 • Campió Copa del Rei 2006 • Campió Supercopa d’Espanya 2006 El 1990, l'equip juvenil es proclamà subcampió d'Espa· nya. El 1995, el seleccionador espanyol d'hoquei patins convocà quatre jugadors del Reus Deportiu per partici· par en el Mundial del Brasil, feia molts anys que no hi havia roig-i-negres a la selecció estatal. El 1999, Alejan· dro Avecilla es retirà després de 18 temporades en ac· tiu, de les quals 15 les va jugar a Divisió d’Honor i amb un balanç de 525 gols. Va ser 73 vegades internacional i marcà 110 gols amb la selecció. Els darrers anys, l’equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu tornà a actuar de catalitzador de l’afecció roig-i-negra i aconseguí noves victòries amb el pavelló ple a vesar. •

Niepce. ARD Niepce. ARD

Autor desconegut. AHMR

3. Llotja de presidència en la final de la Copa d’Europa d’Hoquei, el 1977.

4. Partit de la Copa d’Europa d’Hoquei sobre Patins, al pavelló del Reus Deportiu, l’octubre de 1977.

5. Joc dur al partit d’hoquei patins BarçaReus Deportiu, l’abril de 1979.

Niepce. ARD

1. El pavelló del Reus Deportiu, durant un partit d’hoquei sobre patins, el 1992.

2. Partit de la Copa d’Europa d’Hoquei sobre Patins, al pavelló del Reus Deportiu, l’octubre de 1977.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 339

CRAS

AHMR

Niepce. ARD

340 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

1. Homenatge a Joaquim Villalonga, jugador d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, el novembre de 1978.

2. Opuscle, 1978.

3. Opuscle, 1982.

Niepce. ARD Niepce. ARD

5. Afeccionats del Reus Deportiu en el partit d’hoquei sobre patins entre el Reus Deportiu i el CF Barcelona, el 1979.

6. Partit d’hoquei sobre patins entre el Reus Deportiu i el Cerdanyola, el gener de 1981. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 341

Eugenio. CJBM

342 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. ARD

Niepce. ARD

Niepce. ARD

1. Recepció del president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol, a l’equip d’hoquei del Reus Deportiu, campió de la Copa del Rei, el 1983.

2. Partit d’hoquei entre el Reus Deportiu i el CN Reus Ploms, el 1983.

3. Partit d’hoquei sobre patins al Reus Deportiu, el 1983.

4. Partit d’hoquei sobre patins entre el Reus Deportiu i el Barcelona, el desembre de 1984.

Autor desconegut. ARD

Niepce. ARD Autor desconegut. ARD

5. Rebuda al pavelló de l’equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, guanyador de la Copa del Rei, el 1983.

6. Recepció de l’alcalde de Reus Anton Borrell, a l’equip d’hoquei del Reus Deportiu, campió de la Recopa del 1984.

7. Equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, la temporada 1985/1986. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 343

Autor desconegut. ARD Autor desconegut. ARD Autor desconegut. ARD

1. Equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, la temporada 1986/1987.

2. Equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, la temporada 1987/1988.

3. Equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, la temporada 1988/1989.

344 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Autor desconegut. ARD Vicenç. ARD

ARD

Vicenç. ARD

4. Butlletí informatiu de la Secció d’Hoquei del Reus Deportiu, el 1991.

5. Equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, la temporada 1990/1991.

6. Equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, la temporada 1991/1992.

7. Equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, la temporada 1992/1993. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 345

Vicenç. ARD Vicenç. ARD Vicenç. ARD

1. Equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, la temporada 1993/1994.

2. Equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, la temporada 1994/1995.

3. Equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, la temporada 1995/1996.

346 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Vicenç. ARD Vicenç. ARD Vicenç. ARD

4. Equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, la temporada 1996/1997.

5. Membres de la Secció d’Hoquei sobre Patins del Reus Deportiu, la temporada 1996/1997.

6. Equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, la temporada 1997/1998. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 347

Vicenç. ARD Vicenç. ARD Vicenç. ARD

1. Membres de la Secció d’Hoquei sobre Patins del Reus Deportiu, la temporada 1997/1998.

2. Equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, la temporada 1998/1999.

3. Equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, la temporada 1999/2000.

4. El pavelló del Reus Deportiu, durant un partit d’hoquei sobre patins, la temporada 1991/1992.

5. Membres de la Secció d’Hoquei sobre Patins del Reus Deportiu, la temporada 2000/2001.

348 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Vicenç. ARD Emili Argilaguet. ARD

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 349

350 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

3. Transport de l’equip del Reus Deportiu, campió d’Europa, Copa CERS d’Hoquei sobre Patins, el 2003.

4-5. Celebracions per la victòria en el Campionat d’Europa, Copa CERS d’Hoquei sobre Patins, el 2 i 3 de maig de 2003.

Niepce. ARD

Niepce. ARD Niepce. ARD

1. Partit de quarts de final de la lliga d’hoquei sobre patins, al pavelló del Reus Deportiu, el 17 de maig de 2001.

2. Pin de l’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, en or i brillants, creat el 2003.

Niepce. ARD Niepce. ARD

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 351

Niepce. ARD Niepce. ARD

Emili Argilaguet. ARD

1. 3r Torneig Joan Petit d’Hoquei sobre Patins, organitzat pel Reus Deportiu, al pavelló d’esports, el 13 de desembre de 2003.

2. Equip del Reus Deportiu en el 3r Torneig d’Hoquei, l’abril de 2003.

3. Equip d’hoquei del Reus Deportiu i l’equip del Club de Futbol Reus Deportiu a la plaça de Prim, el 2004.

352 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. ARD Autor desconegut. ARD Niepce. ARD

4. Oferiment de l’equip d’hoquei del Reus Deportiu a l’Ajuntament de la Copa CERS 2004.

5. Recepció de l’equip d’hoquei del Reus Deportiu pel conseller en cap de la Generalitat de Catalunya, Josep Bargalló, amb motiu de la victòria de la Copa CERS 2004.

6. Oferiment de l’equip d’hoquei del Reus Deportiu a la Mare de Déu de Misericòrdia de la Copa CERS 2004. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 353

Emili Argilaguet. ARD

ARD

1. Cartell editat pel Reus Deportiu per la victòria en el Campionat d’Europa, Copa CERS d’Hoquei sobre Patins 2004.

2. Cartell, 2005.

354 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. ARD Niepce. ARD

1. Membres del Front Reusenc, en les semifinals de la Copa d’Europa d’Hoquei, el 14 de maig de 2005.

356 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

2. Equip del Reus Deportiu d’hoquei al pavelló, en la Copa del Rei, el 18 de març de 2006.

Niepce. ARD Antoni Masip. ARD Antoni Masip. ARD

3. Equip del Reus Deportiu d’hoquei en la final de la Copa del Rei Reus-Vic, el 12 de març de 2005.

4-5. Equip del Reus Deportiu d’hoquei sobre patins en el Primer Campionat del Món de Clubs a Angola, el setembre de 2006. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 357

Niepce. ARD Antoni Masip. ARD Antoni Masip. ARD Niepce. ARD

1. Celebració de l’equip i tècnics del Reus Deportiu d’hoquei a Lloret, per la victòria en la Copa del Rei, el 12 de març de 2006.

2. Equip del Reus Deportiu d’hoquei sobre patins al pavelló amb la Copa del Rei, el 18 de març de 2006.

3. Recepció de l’equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu pel president de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall, amb la Copa del Rei 2006.

4. Equip del Reus Deportiu amb la Supercopa d’Espanya d’Hoquei sobre Patins, al Santuari de Misericòrdia, el 24 d’octubre de 2006.

358 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. ARD Niepce. ARD Niepce. ARD

5-6. Seguidors del Reus Deportiu a la plaça del Mercadal durant la recepció a l’Ajuntament de la Copa del Rei guanyada per l’equip d’hoquei patins, el 14 de març de 2006.

7. Celebració a la plaça de Prim de la victòria del Reus Deportiu en la Supercopa d’Espanya d’Hoquei sobre Patins, el 24 d’octubre de 2006. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 359

Niepce. ARD Joan Rius. Pragma Joan Rius. Pragma

1. Presentació del 5è torneig hoquei base del Reus Deportiu, el 2004.

2-3. Els equips d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, el 2004.

4-16. Els equips d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, el 2004.

360 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Joan Rius. Pragma

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 361

Niepce. ARD

Niepce. ARD

1-8. Alguns dels equips del Reus Deportiu participants en el 6è Torneig Internacional d’Hoquei Base organitzat pel Reus Deportiu l’11 de setembre de 2005.

362 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

9-15. Alguns dels equips del Reus Deportiu participants en el 7è Torneig Internacional d’Hoquei Base organitzat pel Reus Deportiu el setembre de 2006.

Niepce. ARD

16-24. Equips del Reus Deportiu participants en el 8è Torneig Internacional d’Hoquei Base organitzat pel Reus Deportiu el setembre de 2007.

25. Exhibició de patinatge artístic en el 8è Torneig Internacional d’Hoquei Base organitzat pel Reus Deportiu el setembre de 2007. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 363

364 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD Niepce. ARD

1. Equip d’hoquei Alnimar Reus Deportiu, l’octubre de 2005.

2. El primer equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, la temporada 2007/2008.

3. Presentació dels equips d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, de la temporada 2007/2008.

4. Presentació dels equips d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, de la temporada 2008/2009. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 365

Josep Aragonès. ARD Josep Aragonès. ARD

ARD

1. Cartell, 2008.

2. Visita a l’Ajuntament de Reus de l’equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, Campió del Món de Clubs, el setembre de 2008.

3. L’equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu, Campió del Món de Clubs, el 2008.

366 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

4. Seguidors del Reus Deportiu en el II Campionat del Món de Clubs d’hoquei sobre patins organitzat pel Reus Deportiu, el 2008.

5. El capità de l’equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu amb la Copa del Món, en el campionat del Món de Clubs, el 2008

Josep Aragonès. ARD

Josep Aragonès. ARD

SECCIÓ DE CICLISME

Spot. ARD

1977/2009

1. Presentació de l’equip de ciclisme al pavelló del Reus Deportiu, el setembre de 1991.

2. Equip de ciclisme del Reus Deportiu, el setembre de 1991.

3. Equip de ciclisme del Reus Deportiu, el setembre de 1991.

El 1990, la Secció Ciclista del Reus Deportiu absorbí el Club Ciclista Reus. Els anys 1992 i 1993 s’orga· nitzà la divuitena edició del Trofeu Josep Ferran, cursa que puntuava per a la Copa Catalana. El 1993, la Federació Catalana de Ciclisme lliurà, a Barcelona, les medalles al Mèrit Ciclista de Catalunya; en· tre els guardonats hi havia Joan Segarra, antic corredor i directiu del Club Ciclista Reus, entitat integrada dins la Secció Ciclista del Reus Deportiu. La dinovena edició del Trofeu Josep Ferran de Ciclisme comptà amb la partici· pació de més de vuitanta-nou cor· redors dels millors de Catalunya.

El 1993, la Generalitat atorgà a Josep Ferran Tortajada la Meda· lla de Forjador de la Història Es· portiva de Catalunya. Tortajada fundà l'Agrupació de Veterans de la província; el 1972 es convertí en entrenador esportiu, dirigí du· rant tretze anys l'equip amateur del Kelme i fou fundador de la PC Veterans de Reus, que passà a integrar-se a la Secció Ciclista del Reus. La secció continua en fun· cionament fins l’actualitat. •

Spot. ARD Spot. ARD

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 369

SECCIÓ DE PATINATGE ARTÍSTIC

Niepce. ARD

1977/2009

El 1986 se celebrà al pavelló el Campionat de Catalunya de Patinatge Artístic, i el 1988 el Campionat de Cata· lunya. El 1990, Judith Beltran aconseguí dues meda· lles de bronze i Mercè Beltran, la plata, als Campionats d'Espanya. Marta Ibarz, de nou anys, es proclamà cam· piona estatal. El 1991 Robert Girón aconseguí el títol de campió estatal de patinatge artístic, 2a A. El 1992, Jordi Sánchez-Cisneros es proclamà campió d'Europa sènior. Laura Sánchez esdevení campiona d'Espanya ju· venil el 1993. Marta Ibarz es proclamà campiona d'Es· panya infantil. Laura Sánchez, campiona d'Europa, i Judith Beltran aconseguiren, el juliol de 1994, diversos títols europeus, amb els quals tancaven una temporada magnífica per al club. El 1995, Marta Ibarz es procla· mà millor patinadora d'Espanya cadet, i Laura Sánchez s'adjudicà el títol de campiona d'Espanya juvenil. La XIV Festa del Patinatge commemorà el 50è aniversari de l'equip d'hoquei del club, i Laura Sánchez, Medalla d'Or al Mèrit Esportiu, tornà a proclamar-se campiona d'Europa. El 1995, Laia Muñoz quedà primera en les proves individuals femenines del Campionat de Cata· lunya Infantil. El 1996 Laura Sánchez aconseguí tres primeres places als Campionats d’Espanya, es proclamà campiona d’Europa, quedà setena en el Campionat del Món i aconseguí tres primeres posicions en el Campi· onat d’Espanya celebrat el 1997. El Reus Deportiu fou seu el 1998 dels Campionats de Catalunya de Patinatge Artístic Juvenil. Als Campionats d’Espanya Júnior de 1998 Marta Ibarz fou primera en disc curt i tercera en lliure i Laura Sánchez segona en combinada i primera en lliure. La Federació Catalana de Patinatge lliurà el 1999 la medalla d’or a Laura Sánchez i Marta Ibarz. La secció continua en funcionament fins l’actualitat. •

Autor desconegut. ARD

2. Membres de la Secció de Patinatge Artístic del Reus Deportiu, al Campionat d’Espanya de showgroups a les Illes Canàries, el 2002.

3. Actuació de la Secció de Patinatge Artístic del Reus Deportiu, al Campionat d’Espanya de showgroups a les Illes Canàries, el 2002.

Autor desconegut. ARD

1. Patinadora de la Secció de Patinatge Artístic del Reus Deportiu, cap al 2000.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 371

Autor desconegut. ARD

Joan Rius. Pragma

Joan Rius. Pragma

Autor desconegut. ARD

1. Membres de la Secció de Patinatge Artístic del Reus Deportiu, el 1996.

2. La patinadora del Reus Deportiu Laura Sànchez, campiona d’Europa, l’any 2000.

3-4. Membres de la Secció de Patinatge Artístic, el 2004.

372 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Joan Rius. Pragma Joan Rius. Pragma Joan Rius. Pragma

Joan Rius. Pragma

5-8. Membres de la Secció de Patinatge Artístic del Reus Deportiu, el 2004. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 373

Emili Argilaguet. ARD

2. Equip de patinatge artístic del Reus Deportiu, al Campionat del Món, a Sidney (Austràlia), el 2007.

Autor desconegut. ARD

Autor desconegut. ARD

1. Membres de la Secció de Patinatge Artístic del Reus Deportiu, la temporada 2000/2001.

374 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

3. Equip de patinatge artístic del Reus Deportiu, al Campionat d’Europa, a Oporto (Portugal), el 2007.

Emili Argilaguet. ARD

5. Membres de la Secció de Patinatge Artístic del Reus Deportiu, el 2009.

Josep Aragonès. ARD

4. Festival de fi de curs de la Secció de Patinatge Artístic del Reus Deportiu, el juny de 2002.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 375

SECCIÓ DE GIMNÀSTICA RÍTMICA Autor desconegut. ARD

1977/2009

El 1986 es donà d'alta la Secció de Gimnàstica del Reus Deportiu, dirigida per Mercè Lasera, per tal de poder ser federada. El maig de 1986 es disputà al Reus el Campionat de Catalunya i sector de gimnàstica rítmi· ca individual, categoria aleví infantil, classificatori per al Campionat d'Espanya. Hi participaren els equips Club Gimnàs Eulàlia Castañé de Sabadell, Club Gim· nàstic Claret Gic de Manresa, Gimnàs Sicoris de Llei· da, Gimnàs Club Patrícia de Lleida, Club Gimnàstic de Barcelona, Gimnàstic de Tarragona, Club Kalos de Tarragona i la gimnasta independent Marta Delso de Barcelona, amb un total de més de quaranta noies. El 1988, l’equip roig-i-negre es proclamà campió del III Trofeu Josep Maria Massó, títol que tornaria a acon· seguir en la cinquena edició. El 1992 s’organitzà el I Trofeu Ciutat de Reus de Gimnàstica Rítmica, i l'equip roig-i-negre es proclamà campió del VII Trofeu Mas· só. El 1994 l’equip es proclamà campió del III Trofeu Ciutat de Reus de Gimnàstica Rítmica, i el 1995, el III Trofeu Baix Camp, amb la participació de 39 gim· nastes. Durant la temporada 1995/1996 també foren importants els esforços de la Secció de Gimnàstica del Reus Deportiu per fer arribar aquest esport a les esco· les mitjançant diferents activitats de promoció, alhora que s’iniciaven les activitats de l’Escola Municipal de Gimnàstica Rítmica. El 1996 s’aconseguí, per segon cop, el títol de campiones del V Trofeu Ciutat de Reus de Gimnàstica Rítmica. El 1998, les gimnastes Sònia Juncosa i Patrícia López s’ imposaren en la categoria júnior en el I Campionat Internacional de Nadal cele· brat a Andorra. La secció continua en funcionament fins l’actualitat. •

1. Membres de la Secció de Gimnàstica Rítmica del Reus Deportiu, el 14 de desembre de 2002.

2-3. Masterclas Cycling Nocturn, organitzat pel Reus Deportiu a la plaça del Mercadal, per la Festa Major de Reus, el juny de 2006.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 377

Autor desconegut. ARD

Autor desconegut. ARD Joan Rius. Pragma

1-2. Membres de la Secció de Gimnàstica Rítmica del Reus Deportiu, el 14 de desembre de 2002.

3. Membres de la Secció de Gimnàstica Rítmica del Reus Deportiu, el 2004.

378 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Joan Rius. Pragma Joan Rius. Pragma Joan Rius. Pragma

4-6. Membres de la Secció de Gimnàstica Rítmica del Reus Deportiu, el 2004. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 379

380 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. ARD

Niepce. ARD

Niepce. ARD

Niepce. ARD

Niepce. ARD

Niepce. ARD

Niepce. ARD

Niepce. ARD

Niepce. ARD Niepce. ARD

Niepce. ARD

1-8. Membres de la Secció de Gimnàstica Rítmica del Reus Deportiu, el 15 d’abril de 2007.

9. Festival de Gimnàstica Rítmica al Reus Deportiu, el 12 de juny de 2005.

10-11. Festival de Gimnàstica Rítmica al Reus Deportiu, el 6 de maig de 2006.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 381

Emili Argilaguet. ARD Autor desconegut. ARD

1. Membres de la Secció de Rítmica del Reus Deportiu, la 2000/2001.

2. Membres de la Secció de Rítmica del Reus Deportiu, la 2008/2009.

382 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Gimnàstica temporada Gimnàstica temporada

SECCIÓ D’ESCACS 1977/2009

1-3. La I Copa Catalana d’Escacs, celebrada al Reus Deportiu, pel Centenari, el 2009.

Autor desconegut. ARD

Autor desconegut. ARD

Autor desconegut. ARD

A les instal·lacions de la Secció d’Escacs hi podran accedir tots els socis del Reus Deportiu que en vulguin fer ús. Només es demana fer-ne un ús respectuós, tant vers les instal·lacions i material, com vers els companys socis que també estant practicant el joc d’escacs.

La secció continua en funciona· ment fins l’actualitat. •

SECCIÓ EXCURSIONISTA

Autor desconegut. CC

1977/2009

Després que durant els anys vuitanta la Secció Excur· sionista deixés de realitzar activitats, el 1995 es pro· duí una revitalització de la secció amb la inauguració del nou local. Les activitats dels excursionistes s’han centrat en els darrers anys en les sortides periòdiques organitzades de tardor a estiu –cadascuna d’elles amb la realització d’un dossier–, el muntatge del pessebre a muntanya a partir de 1995, la baixada de la flama de l’Olimpíada Escolar a partir de 1997, la realitza· ció de camps de treball al Montsant amb l’objectiu de recuperar els indicadors de muntanya a partir de l’estiu de 1998 i, a principis de l’any 2000, la confec· ció del Butlletí de la Secció Excursionista del Reus Deportiu Grau dels Barrots. El 1999, amb motiu del 65è aniversari de la Secció Excursionista del Reus Deportiu, es celebraren diverses conferències. El 16 de desembre de 1999 la Secció Excursionista del Reus Deportiu presentà al Centre de Lectura, juntament amb vint-i-dues entitats, institucions i organitzacions polítiques i sindicals més, la Plataforma Cívica per a la Protecció del Patrimoni Natural i Cultural del Baix Camp. El maig de 2000 la Secció Excursionista fou representada al XIX Aplec d’Excursionistes Veterans de Catalunya, celebrat a la zona de Castellfollit-Bos· cos de Poblet i organitzat per la Secció Excursionista del Club Futbol Reddis. Un dels darrers actes impor· tants de la Secció Excursionista del Reus Deportiu es celebrà el 26 de novembre de 2000, una diada per commemorar els 30 anys de la Taula dels Quatre Bat· lles, situada a la carena del bosc de Poblet. La secció continua en funcionament fins l’actualitat. •

Autor desconegut. CC Autor desconegut. CC Autor desconegut. CC

Autor desconegut. CC

1. Un del miler de pals indicadors instal· lats per la Secció de Muntanya del Reus Deportiu durant dècades.

2. Excursió de la Secció de Muntanya del Reus Deportiu a la Taula dels Quatre Batlles, l’abril del 2000.

3. Excursió de la Secció de Muntanya del Reus Deportiu a la Taula dels Quatre Batlles, en el trentè aniversari, el novembre del 2000.

4. Excursió de la Secció de Muntanya del Reus Deportiu al Montsant, el 1999.

5. Homenatge excursionista a mossèn Cinto Verdaguer, a Villajoana de Vallvidrera, a la serra de Collserola. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 385

386 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Autor desconegut. CC

Autor desconegut. ARD Autor desconegut. CC

1. Membres de la Secció de Muntanya del Reus Deportiu, l’any 2000.

2. Davant el pal indicador número 100 de la Secció de Muntanya del Reus Deportiu, en l’excursió al Puigsacalm, a Osona-la Garrotxa, el 2006.

3. Excursió de la Secció de Muntanya del Reus Deportiu a la serra Major del Montsant, en commemoració del Centenari de l’Excursionisme Català, el 2006.

Autor desconegut. ARD

Autor desconegut. ARD

Autor desconegut. ARD

4. Membres de la Secció de Muntanya del Reus Deportiu, el novembre de 2006.

5. Membres de la Secció de Muntanya del Reus Deportiu, al Clot del Llop, el 2009.

6. Benedicció de la capelleta del Clot del Llop de la Secció de Muntanya del Reus Deportiu, a l’Ermita de Misericòrdia, el gener del 2009.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 387

SECCIÓ D’HANDBOL

Autor desconegut. CIMIR

1977/2009

Durant la temporada 1986/1987, l'equip d'handbol pujà de categoria, a la 1a B; i el 1991 acabà la compe· tició a 2a estatal amb un descens i els equips de base obtingueren també força mals resultats. Aquesta situ· ació crítica acabà el 1991, quan l'ASM Reus Deportiu d'Handbol fitxà l’entrenador iugoslau Milan Kalina i signà un conveni amb l’IMAC per a la creació d'una escola municipal d'handbol, amb uns tres-cents es· colars. La temporada 1991/1992, el Reus jugà a la 1a divisió B i guanyà el pas a la 1a divisió estatal. El 1992, l'ASM començà la fase d'ascens a la 1a catala· na d'handbol. La temporada 1995/1996 es consolidà l’autofinançament, malgrat que en l’àmbit esportiu no s’aconseguí cap títol. La temporada 1996/1997, els cadets esdevingueren campions de la província.

La temporada 1998/1999 fou una de les més reeixi· des de la nova secció; sota la direcció de Xavier Mar· tín i amb Josep M. Bros com a delegat d’equip, els juvenils es proclamaren campions de la província de Tarragona sense ser imbatuts. Aquest títol permeté a l’equip jugar el Campionat de Segona Catalana, en què també aconseguiren la millor posició, de nou in· victes. El 1999/2000 es consolidà un projecte amb la conservació de totes les categories actives amb un to· tal de sis equips i 65 jugadors: els sèniors, els juvenils –sisens de Segona Catalana–, els cadets –subcampi· ons de la Copa Catalana–, els infantils i l’equip aleví; a més, s’amplià l’Escola Municipal d’Handbol. Cal dir que tots els equips alevins són mixtes. La secció continua en funcionament fins l’actualitat. •

Autor desconegut. CJC Autor desconegut. CJC

Autor desconegut. CJC

1. Recepció a l’Ajuntament de Reus de l’equip d’handbol del Reus Deportiu, per l’ascens a 1a categoria, el 23 de juny de 1992.

2. Equip provincial-nacional d’handbol del Reus Deportiu, el 1977/1978.

3. Equip de 1a divisió d’handbol del Reus Deportiu, el 1977/1978.

4. Equip juvenil d’handbol del Reus Deportiu, el 1977/1978.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 389

Autor desconegut. CJC Autor desconegut. CJC Autor desconegut. AHMR

1. Equip provincial d’handbol del Reus Deportiu, el 1977/1978.

2. Equip de 1a divisió d’handbol del Reus Deportiu, la temporada 1978/1979.

3. Equip d’handbol del Reus Deportiu, la temporada 1979/1980.

4. Equip d’handbol del Reus Deportiu, la temporada 1984/1985.

5. Membres de la Secció d’Handbol del Reus Deportiu, la temporada 2000/2001.

390 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 391 Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD

SECCIÓ DE JUDO I KARATE

Autor desconegut. ARD

1977/2009

El maig de 1979 es dissolgué la Secció de Judo i Ta· ekwondo a causa de la manca de continuïtat dels pro· fessors que impartien les classes. El novembre de 1987 es reuniren al Reus Deportiu tots els equips de judo de les comarques de Tarragona amb motiu de l'esta· da a Reus del Club Gaillac, occità, en un intercanvi promogut pel Gimnàs Faro de Reus. El juliol de 1989 es disputà el Campionat d'Espanya de Taekwondo al pavelló del Reus Deportiu, amb la participació de més de dos-cents esportistes. El 2001 reapareix com a secció del Reus Deportiu i el 2008 es crea la Secció de Karate. La secció continua en funcionament fins l’actualitat. •

Autor desconegut. ARD Autor desconegut. ARD

Autor desconegut. ARD Emili Argilaguet. ARD

1-5. Membres de la Secció de Judo del Reus Deportiu, en el Memorial José Luis Fernández Palou, el 2005. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 393

SECCIÓ DE RUGBI

Autor desconegut. AHMR

1977/2009

La construcció del nou camp del Reus Deportiu significà un fort impuls, ja que al costat es féu el camp de rug· bi, l'únic de la província amb dedicació exclusiva i dels pocs existents a l'Estat. Integrat el Club Rugbi Reus dins el Reus Deportiu el 1978, el 1980 començà a funcionar l'Escola de Rugbi del Reus. El 1989 es formà l'equip de rugbi femení, amb setze joves jugadores. El 1993 la secció tenia setanta socis amb un equip sènior i un de juvenil.

El 1996 es realitzà la primera gira de la Secció de Rugbi del Reus Deportiu a França. La temporada 1996/1997, els sèniors acabaren la 2a divisió en vuitena posició i es creà un equip femení. La temporada 1997/1998, l’equip sènior jugà de nou a 2a divisió i finalitzà la temporada en sisena posició. El 1999 l’equip sènior aconseguí un quart lloc a 2a divisió i els cadets quedaren en sisena posició al Campionat de Catalunya. El 1999 es celebrà el I Memo· rial Martí García. El 2000 els sèniors aconseguiren el títol de campions en la 3a divisió.

El 1991 els Imperials, equip de futbol americà format per jugadors de les comarques tarragonines, arribà a un acord amb la Directiva del Club de Futbol Reus Depor· tiu per poder jugar a l'estadi de Reus. El 27 d'octubre, més de 1.000 persones assistiren al partit de debut a la lliga estatal. El 1992 es disputà la IV Lliga Catalana de Futbol Americà organitzada pel CFA Imperials; era la primera vegada que la final sortia de Barcelona. Els Bo· xers de Barcelona i el Trons de Sant Just Desvern congre· garen unes 1.500 persones. La temporada 1992/1993, els Imperials tornaren a jugar al nou estadi del Club de Futbol Reus Deportiu després de la negativa del Nàs· tic de Tarragona. La secció continua en funcionament fins l’actualitat. •

Niepce. ARD Emili Argilaguet. ARD Autor desconegut. ARD

1. Equip de rugbi del Reus Deportiu, cap al 1989.

2. Partit d’inauguració del Camp Municipal de Rugbi, de gespa, el 23 de juny de 1996.

3. Membres de la Secció de Rugbi del Reus Deportiu, la temporada 2000/2001.

4. Membres de la Secció de Rugbi del Reus Deportiu, la temporada 2008/2009. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 395

ACTIVITATS SOCIALS, RECREATIVES I CULTURALS Emili Argilaguet. ARD

1977/2009

En la darrera època del club, les activitats realitzades no es limiten únicament a les competicions esporti· ves, sinó que els actes lúdics i culturals continuen, en menor quantitat, presents en la vida de l'entitat.

El 1977 actuaren l'orquestra Montgrins, Josep Guar· diola i Eliseo del Toro; per als joves funcionà tam· bé un racó-discoteca a la pista de La Pineda, però a causa de la pluja, la festa es féu al pavelló. El 1978, en la mateixa línia, actuaren l'orquestra Costa Brava, Rudy Ventura i Eliseo del Toro. També per Cap d'Any era habitual celebrar sopars de festa amb orquestra.

El 1978, ambdues entitats inauguraren la posada en funcionament del Bingo del Reus Deportiu, a la sala d'actes del local del carrer de la Perla, després de llar· gues i treballoses gestions per aconseguir l'autoritza· ció. El 1980 canvià la ubicació i es traslladà als locals de l'Hotel Gaudí.

El lloguer del pavelló a diverses entitats locals implicà l'obtenció d'ingressos; així s'hi feren concerts, espec· tacles i mítings polítics. Per la Festa Major de Sant Pere de 1988, el pavelló del Reus Deportiu s'omplí totalment amb dos concerts de rock.

El 1993 es creà la I Nit de l’Esport, on l’atleta Jor· di Bonilla fou escollit millor esportista de l’any de l’entitat. Durant la II Nit de l’Esport, celebrada l’any 1994, la gimnasta Sandra Guaita fou escollida millor esportista; el 1995, la patinadora Laura Sánchez; el 1996, Jordi Garcia; el 1997, el jugador gallec d’ho· quei Alejandro Avecilla, etc.

El 2009 se celebren diversos actes en commemoració del Centenari de l’entitat. •

ARD ARD

ARD

Emili Argilaguet. ARD

ARD

1. Cartell, 2003.

2-5. Medallons commemoratius del 75è aniversari del Reus Deportiu, del 1984.

6. Escultura d’homenatge al doctor Domènech, obra de Modest Gené, donada al Reus Deportiu.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 397

Niepce.

Spot.

AHCR AP

1-2. Pavelló del Reus Deportiu ple a vessar en un míting del Pacte Democràtic per Catalunya, amb Jordi Pujol, el 5 de juny de 1977.

398 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. ARD

Niepce. ARD

3-4. El pavelló del Reus Deportiu ple a vessar en un dels mítings electorals del Partit Socialista de Catalunya, amb Felipe González, el 1982, que donaren la victòria al PSOE.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 399

Spot. ARD Spot. ARD

1. El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, amb Josep Laporte i Josep Mariné, de visita al Reus Deportiu, en la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya, el 1988.

2. Dinar de militants de Convergència i Unió al pavelló del Reus Deportiu, en la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya, el 1988.

400 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

ARD

Autor desconegut. ARD

Autor desconegut. ARD

Emili Argilaguet. ARD

3. Entrada per al concert de Joan Manel Serrat al pavelló d’esports del Reus Deportiu, el 18 de juny de 1978.

4. L’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, i el president del Reus Deportiu, Joan Sabater, en el sopar de la Nit de l’Esport, en els 90 anys de l’entitat, al pavelló, el 1999.

5. Sopar de lliurament de premis del Concurs Social de Botifarra, el 2004.

6. Sopar de lliurament de premis del Concurs Social de Botifarra, el 2005.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 401

Emili Argilaguet. ARD

Emili Sardà. ARD

Emili Sardà. ARD

1. I Nit de l’Esport al Reus Deportiu, el 1993, creada per homenatjar els seus esportistes i incentivar-los per al futur. En aquesta primera ocasió fou presentada per Andreu Buenafuente.

2-3. II Nit de l’Esport al Reus Deportiu, el març de 1994.

402 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Emili Argilaguet. ARD Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD

4. III Nit de l’Esport al Reus Deportiu, el 1995.

5. IV Nit de l’Esport al Reus Deportiu, el 1996.

6. VI Nit de l’Esport al Reus Deportiu, el 2003.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 403

LES OLIMPÍADES ESCOLARS DEL REUS DEPORTIU

Emili Argilaguet. ARD

1974/2009

1. Peveter olímpic en una de les olimpíades escolars al Reus Deportiu.

2. Cartell de la XXX Olimpíada Escola del Reus Deportiu, el 2003.

L'esport infantil ha arribat al seu punt àlgid amb les Olimpíades Es· colars, organitzades anualment pel Reus Deportiu des de 1974; un es· pectacle esportiu muntat a mane· ra de petits Jocs Olímpics que ha estat un èxit des del seu inici. La I Olimpíada se celebrà el maig de 1974; els esports representats foren atletisme, natació, minibàsquet, handbol, escacs, tennis i hoquei.

La inauguració es féu amb més de tres mil escolars i la presència d’au· toritats. La torxa fou portada per trenta relleus fins a l'estadi, on des· prés d'encendre el peveter s'enlairà la bandera «olímpica». Un escolar llegí el Jurament Olímpic: «Prometem competir a l'Olimpíada Escolar del Reus Deportiu amb el desig que el nostre esforç, la nostra voluntat i el nostre enteniment es dediquin amb tot entusiasme a la competició, sense que la desfiguri cap mena de falsedat, cap mena d'engany, i sense que la vanitat excessiva i l'amor propi exagerat ens facin oblidar que tots som companys, que tots som amics». El nombre de par· ticipants ha augmentat progressi· vament –fins als més de set mil–, així com també ho ha fet el total d'esports inclosos. •

ARD

Niepce. ARD Niepce. ARD

406 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Jaume Muntané. CJM Jaume Muntané. CJM Jaume Muntané. CJM

1. I Olimpíada Escolar, el 1974.

2. II Olimpíada Escolar, el 1975.

3-5. Desfilada dels participants en la inauguració de la III Olimpíada Escolar, el maig de 1976.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 407

Niepce. AHMR Niepce. ARD

1. Presidència de la inauguració de la VI Olimpíada Escolar, el maig de 1979.

2. V Olimpíada Escolar, el maig de 1978.

408 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Niepce. ARD Autor desconegut. AHMR Emili Argilaguet. ARD

4. Desfilada dels participants en la VI Olimpíada Escolar, el 1979.

5. Inauguració de la VI Olimpíada Escolar, el 1979.

6. Encesa de la flama del peveter olímpic en la inauguració de la XXXII Olimpíada Escolar, el maig de 2005. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 409

Emili Argilaguet. ARD

Niepce. AHMR Niepce. AHMR

Emili Argilaguet. ARD

Niepce. AHMR

Autor desconegut. ARD

1. VII Olimpíada Escolar, el 1980.

2. XXXIV Olimpíada Escolar, el 2007.

3. XXII Olimpíada Escolar del Reus Deportiu. Escolars portant la bandera olímpica, en la inauguració, el maig de 1985.

4. Pancartes a la III Olimpíada Escolar, el 1976.

5. XIII Olimpíada Escolar, el 1986.

6. XXXI Olimpíada Escolar, el 2004.

410 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Emili Argilaguet. ARD Emili Argilaguet. ARD Emili Argilaguet. ARD Emili Argilaguet. ARD

7-10. Inauguració de la XXIX Olimpíada Escolar, el 2002. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 411

Spot. ARD

Spot. ARD

412 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Emili Argilaguet. ARD

1. Arribada de la flama de la XXIII Olimpíada Escolar, a la plaça del Mercadal, el 23 d’abril de 1996.

2. Andreu Buenafuente pregoner de XXI Olimpíada Escolar, el 1994, amb el president Pere Vinaixa i l’alcalde Lluís M. Pérez.

3. Arribada de la flama de la XXI Olimpíada Escolar, a la plaça del Mercadal, el 23 d’abril de 1994.

4. Estendards de les escoles participants a la XXV Olimpíada Escolar, a la plaça del Mercadal, l’abril de 1998.

5. Acte de cloenda de la XXIII Olimpíada Escolar del Reus Deportiu, al pavelló, el 1996.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 413

Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD

414 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD

1. Inauguració de la XXIX Olimpíada Escolar, el 2002.

2. Acte de clausura de la XXX Olimpíada Escolar, el 2003.

3. Acte de clausura de la XXXI Olimpíada Escolar, el 2004. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 415

Emili Argilaguet. ARD Emili Argilaguet. ARD

1. Acte final de la XXXII Olimpíada Escolar del Reus Deportiu, el 2004.

416 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

2. Acte final de la XXXIII Olimpíada Escolar del Reus Deportiu, el 2005.

3-4. XXXIII Olimpíada Escolar del Reus Deportiu, el 2005.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 417

Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD

6. EL REUS DEPORTIU AL SEGLE XXI: L’ENTITAT CENTENÀRIA AMB MÉS SOCIS DE LA CATALUNYA MERIDIONAL Ja ben entrat el segle XXI, el Reus Deportiu es manté com una de les entitats esportives i socials para· digmàtiques de la ciutat, i conti· nua creixent i actualitzant-se, tot i ser una institució ja centenària, per adaptar-se als nous temps i oferir, d’aquesta manera, instal· lacions i serveis idonis per a la pràctica i divulgació de diversos esports. Quasi bé amb deu mil socis, el Reus Deportiu ha esde· vingut l’entitat centenària més multitudinària de la Catalunya meridional. •

1. Emblema del Reus Deportiu.

2.. Una de les escales interiors del local social del Reus Deportiu.

420 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD

ARD

Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD

1-3. Inauguració pel president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol, de les noves instal·lacions del Reus Deportiu, projectades per l’arquitecte Lluís Tarragó, el 3 de juny de 2002.

4. Lliurament al president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol, pel president del Reus Deportiu Joan Sabater, del llibre Història il·lustrada del Reus Deportiu 1909/2000, dirigit per Albert Arnavat, el 2002. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 421

Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD

1-5. Obres de construcció de les noves instal·lacions del Reus Deportiu, el 2001.

422 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Autor desconegut. ARD Autor desconegut. ARD

6-7. Vistes aèries de les noves instal·lacions del Reus Deportiu, el 2002.

PÀGINES SEGÜENTS: 1-7. Instal·lacions actuals del Reus Deportiu al carrer de Gaudí. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 423

Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD Emili Argilaguet. ARD

1. Local social del Reus Deportiu.

2. Guarderia del Reus Deportiu.

428 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Emili Argilaguet. ARD Emili Argilaguet. ARD

3. Secretaria del Reus Deportiu.

4. Hall del Reus Deportiu. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 429

Emili Argilaguet. ARD Emili Argilaguet. ARD Emili Argilaguet. ARD Emili Argilaguet. ARD

1-4. Gimnàs del Reus Deportiu.

DOBLE PÀGINA SEGÜENT: 1-2. Gimnàs del Reus Deportiu. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 431

Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD

Ă€lbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 433

1. Sala de cycling.

Emili Argilaguet. ARD

1. Gimnàs del Reus Deportiu.

436 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Emili Argilaguet. ARD

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 437

Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD

1-5. Piscines climatitzades, zona d’aigües i zona de serveis.

DOBLES PÀGINES SEGÜENTS: 1-6. Piscines climatitzades i zona d’aigües del Reus Deportiu.

438 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Emili Argilaguet. ARD

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 439

440 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 441

Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD

442 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 443 Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD

1. Una de les piscines climatitzades del Reus Deportiu.

Emili Argilaguet. ARD Emili Argilaguet. ARD

1-2. Piscines climatitzades del Reus Deportiu.

Emili Argilaguet. ARD

1. Panoràmica de les piscines climatitza· des del Reus Deportiu.

2. Detall del l’edifici central de les instal· lacions del Reus Deportiu.

Emili Argilaguet. ARD

Emili Argilaguet. ARD Emili Argilaguet. ARD

1. Local social del Reus Deportiu.

2-4. Bar restaurant del Reus Deportiu.

7 ANNEX CRONOLOGIA COMPARADA DISTINCIONS CONCEDIDES PEL REUS DEPORTIU GALERIA DE PRESIDENTS DEL REUS DEPORTIU 100 ANYS DE CONSELLS DIRECTIUS DEL REUS DEPORTIU GALERIA DE PRESIDENTS DEL CF REUS DEPORTIU 100 ANYS DE CONSELLS DIRECTIUS DEL CF REUS DEPORTIU FONTS I BIBLIOGRAFIA AGRAÏMENTS

CRONOLOGIA COMPARADA DEL REUS DEPORTIU 1909/2009

REUS DEPORTIU

REUS / CATALUNYA / ESPORTS

1909 Es funda el Club Deportiu per fomentar la pràctica del futbol a la ciutat. Joan Solé Anguera, president.

Reglament fundacional. Primers partits de l'equip de futbol al velòdrom del passeig de Sunyer.

1909 Setmana Tràgica de Barcelona. Vaga general. Es publica La Justicia Social, socialista. S'inaugura el cinema Saló Kursaal. Es funda el Tarragona FC.

1910 Celebració d'actes esportius amb el Lawn Tennis Club al velòdrom del passeig de Sunyer.

1910 25.000 habitants, quarta ciutat catalana. Es funda l'Sport Club Reus. Nova pista del Lawn Tennis Club.

S'inaugura l'Estació Enològica.

1911 Inauguració de la primera seu social a la plaça de la Sang, 1. La Secció Ciclista organitza curses. Celebració d'actes esportius amb altres entitats.

1911 Es construeix la Casa Gasull, de l'arquitecte Domènech i Montaner. Decau l'afició al ciclisme. Concurs hípic militar. Concurs Provincial d'Escacs, organitzat per la Penya d'Escacs del Cafè París.

1912 Es comença a utilitzar el camp de la carretera de Salou.

1912 S'organitza a la ciutat la Lliga Regionalista. Diverses festes esportives.

1913 S'inaugura amb èxit com a zona esportiva el camp de la carretera de Salou. Primeres curses d'atletisme i partits de futbol femení. Josep Balcells Bofarull, president. Nova seu social a la carretera de Salou, 93.

1913 Primera exhibició aèria a Reus. Triomf de la «Patriòtica», catalanistes, a les eleccions municipals. Pèrdua de l'hegemonia política dels republicans possibilistes a l'Ajuntament, després de 26 anys. S'inaugura l'Ideal Sport, patinatge.

1914 L'equip de futbol guanya una de les primeres copes de l'entitat. El nombre de socis es redueix a la meitat, de 142 a 70.

1914 Esclata la I Guerra Mundial. Neutralitat espanyola i expansió econòmica. La ciutat, aliadòfila. Inauguració del camp de futbol de l'Sport Club Olimpia, del Patronat Obrer de Sant Josep. Agrupació Ciclista Ganxets.

1915 Continuen les activitats esportives.

1915 Greu conflicte social i vaga general. Es funda l'Agrupació Excursionista de Reus. Campionat Internacional de Lluita Grecoromana al Fortuny.

1916 Pere Barrufet Puig, president. Es juga el primer partit de futbol contra el FC Barcelona.

1916 Vaga general a tot Espanya. Grans carnavals a la ciutat.

1917 Es refunda l'entitat, amb el nom de Reus Deportiu, amb l'absorció del Club Velocipedista i l'Sport Club Reus. Nou reglament. Salvador Bonet, president.

1917 Nova vaga general a tot Espanya. Josep Simó Bofarull, alcalde. Es crea el Centre de Dependents de Comerç i Indústria, CADCI.

1918 Es deixa d'utilitzar el camp de la carretera de Salou.

Nova seu social al carrer de Sant Elies, 48. Joaquim Gibert Gras, president.

1918 Tremenda epidèmia mortal de grip. Manuel Sardà, alcalde. Acaba la I Guerra Mundial. Es demana l'autonomia per a Catalunya. Fundació del Club Natació Reus Ploms, per fomentar la natació.

1919 S'inaugura el primer camp d'esports propi al camí de l'Aleixar, amb velòdrom, que es va completant els anys posteriors. Impuls del ciclisme. Joan Martorell, president. El símbol gràfic, de Ferran Casajuana.

1919 Inauguració de l'Institut de Puericultura la Gota de Llet. L'aigua del pantà de Riudecanyes arriba a la ciutat. S'acaba l'Institut Pere Mata. Llei de descans dominical.

1920 Josep Valls Fonts, president. Crisi i dissolució de la Secció de Futbol. Creació de la Secció d'Atletisme.

1920 La ciutat té 31.000 habitants. Primers morts en la lluita social. Es construeix l'Escola Prat de la Riba.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 457

REUS DEPORTIU

REUS / CATALUNYA / ESPORTS

1921 Nova seu social al Bar Sport, carrer de la Galera, 2.

1921 Comença l'explotació avícola a gran escala. Espiral de violència social. Morts i atemptats. Creació de la Guàrdia Urbana. Es funda el C. Futbol Reddis.

S'inaugura el nou casal del Centre de Lectura.

1922 Reorganització de l'entitat. Nou reglament. Joan Domènech, president. Nova seu social, en propietat, al raval de Santa Anna, 44, amb l'únic gimnàs de la ciutat. Es crea la Secció de Boxa. Comença la gimnàstica col∙lectiva a l'aire lliure. El futbol reneix amb força i es guanya el campionat provincial. Contactes per absorbir el CN Reus Ploms.

1922 Es construeix la Casa Fàbregas, a la plaça de Catalunya. Es funda el Futbol Club Catalunya, fusió del Català FC i la Unió Esportiva, que esdevé el Club de Futbol Catalunya Nova. Es funda el Salou Deportiu, el FC Atlètic Vallenc i el Club Velocipedista Valls.

1923 Es donen d'alta 426 nous socis. Nova seu social al Cafè Fortuny, carrer de Llovera, 7-9. Es guanya el Campionat de Catalunya de futbol de 2a categoria.

Màxima popularitat de l'equip, fenomen de masses. La pista de ciclisme, transformada en graderia del camp de futbol, al camp d'esports del camí de l'Aleixar. Es contracta el primer tècnic estranger, Otto Schmid. Primeres revetlles d'estiu.

1923 Es publica Gol. Revista d'Esports Il∙lustrada. Primeres Colònies Escolars de l'Ajuntament. Es funda l'Helvetia Futbol Club de Reus, el Riudoms Deportiu, la Unió Esportiva de Riudecols, el FC Mont-roig, el FC Mediterrà de Torredembarra, el FC Altafulla, el FC Bràfim, el Club Deportiu Alcover i el FC Tàrraco de Tarragona. Cop d'estat del general Primo de Rivera, estat de guerra. Prohibició del català.

1924 El nombre de socis augmenta fins a 919, el més alt del període. S'aprova l'avantprojecte de nou camp d'esports, al costat de l'Estació del Nord, presentat pel reelegit president Joan Domènech. S'obre el gimnàs al carrer de Sant Joan, 11. Es guanya el Campionat de Catalunya de futbol de 2a categoria. Es puja a 1a categoria B, ascens que resulta funest, i s'inicia una davallada fins al grup D de 2a.

1924 Es construeix la Casa Serra, de Joan Rubió Bellver.

Els reis Alfons XIII i Maria Victòria visiten la ciutat.

Es constitueix l'entitat Catalunya Deportiva Reusenca. Es funda la Unió Sportiva de Reus, el Club Deportiu Mariner de Cambrils, el Valls Deportiu, el Vila-seca Futbol Club, l'Agrupació Esportiva, el Grup Ciclista Iris i el Ciclo-Moto Club El Pedal, de Tarragona.

1925 S'aprova el projecte de nou camp d'esports, de Josep Simó.

1925 S'inaugura el Velòdrom de la Casa del Poble, al passeig de Mata, el tercer de la ciutat. Es funden el Club Velocipedista de la US de Reus, el Club de Ajedrez Reus, el FC Hércules de Reus i el Gimnasio Reusense. Es funden el FC Cambrilenc, el Club Deportiu Colonial de Cambrils i el Riudoms FC.

1926 Josep Llop Martorell, president. Nova seu social al Bar Sport, carrer de Llovera, 15. Primera victòria nacional de Jesús Muntané, cinc cops campió de Catalunya i nou campió d'Espanya en 400 m llisos. Primers cursos de gimnàstica a les escoles públiques.

1926 L'Ajuntament aprova el pla d'urbanització de la zona nord de la ciutat, que finalitza el 1934. Es constitueix l'Agrupació Ciclista Reusenca i l'Agrupació Deportiva Reus. Es funda l'Sport Ciclista Vallenc. Es funda la Secció de Bàsquet del FC Barcelona.

1927 S'inaugura la primera fase del nou camp d'esports, amb un velòdrom. Les obres s'allarguen fins al 1933.

Es constitueix l'Agrupació Ciclista Reus Deportiu. I Festa de l'Arbre. I Festa de Gimnàstica Escolar.

1927 Grans Fires i Festes d'Octubre. J. M. Batista i Roca organitza els Minyons de Muntanya.

1928 Antoni Martí Bages, president. Construcció de la pista d'atletisme, la primera de Catalunya amb terra de cendra. Camp de futbol. XI Campionats d'Espanya d'Atletisme. La Confederació Esportiva de Catalunya premia el Reus Deportiu amb la Copa Stadium.

1928 S'inicia la primera Penya d'Escacs de la ciutat. Neix la lliga espanyola de futbol.

458 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

REUS DEPORTIU

1929 Nova seu social, en propietat, al carrer de Sant Pau, 2, amb gimnàs.

REUS / CATALUNYA / ESPORTS

1929 Exposició Internacional de Barcelona. Se celebra a Barcelona el Congrés de la FIFA que aprova els campionats del món de futbol.

1930 Antoni Martí Bages, reelegit president. Primer equip de bàsquet i construcció de la pista de bàsquet al nou camp d'esports. Es creen la Secció d'Escacs i la Secció de Natació. Crida per l'amnistia política, editorial del Reus Deportiu. Butlletí mensual. Contactes per absorbir el CN Reus Ploms.

1930 Vaga general i manifestacions. Projecció de la primera pel∙lícula sonora. Es funda la Penya d'Escacs Bar Americano, que el 1931 és la Penya d'Escacs Reus. Es funda la Unió Ciclista Vallenca i el Lauria Foot-ball Club de Tarragona. I Festival Femení d’Atletisme, a Barcelona.

1931 Es crea la Secció de Bàsquet. Adhesió a la República i al catalanisme.

1931 Eleccions municipals: victòria republicana, 2a República. Evarist Fàbregas, alcalde. Fallida del Banc de Reus. Es funda la Unió Ciclista Reus.

1932 Antoni Martí Bages, elegit president per tercer cop consecutiu. S'inaugura la primera piscina. La Secció de Natació ingressa a la Federació Catalana. Primeres Festes de Gimnàstica Infantil Adhesió a l'Estatut.

El president de la Generalitat F. Macià, a l'estadi. Es fusionen el Reus Atlètic Club i la Secció d'Atletisme del Reus en el RAC Deportiu. Jaume Solà, campió d'Espanya amateur de boxa en pesos semipesants.

1932 Comença a emetre Ràdio Reus. Es funda la Penya Ciclista Avant Sempre de Reus i la Penya d'Escacs Bar Vernet. Es funda el Club Deportiu Vandellòs i la Penya Ciclista William Tarin de Tarragona. Aprovat l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Vaga general.

1933 Agustí Esteve Fabregat, president. Nova seu social, al raval de Santa Anna, 40. Es crea la Secció de Tennis, amb l'absorció de la junta de Tennis d'El Círcol.

Organització del Campionat de Catalunya Sènior de Natació.

1933 Triomf de les dretes a les eleccions generals d'Espanya. II Exposició d'Aplicacions de l'Electricitat a l'Agricultura. Es funda la Penya d'Escacs Cafè de París. Es funda la Federació Esportiva Vallenca.

1934 Joan Busquets Crusat, president. Construcció de dues pistes i del xalet de la Secció de Tennis. Es crea la Secció de Muntanya. Es reinstauren classes de cultura física. Es trasllada el gimnàs al carrer del Doctor Robert, 27. Gimcana i carrera d'obstacles d'autos i motocicletes. Celebració del 25è aniversari del club.

Primera revetlla al xalet del parc d'esports.

1934 S'inicia el Bienni Negre. Concentració Rabassaire.

Fets d'Octubre. L'Aliança Obrera declara la vaga general. Proclamació de l'Estat Català. Repressió i empresonaments. Es crea el Museu Municipal de Reus. Es funda el Valls Atlètic Club, l'Olímpic Billar Club de Tarragona i el Club d'Escacs Tarraco.

1935 Construcció del frontó, d'una nova pista de bàsquet i inici del jardí d'infància al nou camp d'esports. I Concurs Hípic General.

1935 Es crea l'Aero Club de Reus. Es funda la Unió Ciclista Tarragona. Tancament de les grans fàbriques tèxtils de cotó.

1936 Inauguració del nou frontó. Cursa de Regularitat Motoautomobilística. Amb l'esclat de la guerra, paralització de l'activitat social i esportiva. Les instal∙lacions requisades i els noms canviats: Estadi Popular, Casal Reusenc d'Esport i els equips Reus Popular. G. A. Orphanidés actua de president. Vicepresidència del Comitè Tècnic de Reus de suport a l'Olimpíada Popular de Barcelona.

1936 El Front d'Esquerres guanya les eleccions. Comença la Guerra Civil Espanyola. L'Ajuntament, substituït per un Comitè Antifeixista. Accions revolucionàries.

Crema del col∙legi dels Padres. Col∙lectivitzacions i requises. Es crea la Unió Esportiva Obrera.

1937 Defensa i recuperació del patrimoni. Reinici tímid d'activitats. Proposta de municipalització de l'estadi i la resta d'instal∙lacions. Darrera reunió del Consell

1937 Comencen intensos bombardejos aeris sobre la ciutat. Encariment de la vida. Companys forma un nou govern de la Generalitat. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 459

REUS DEPORTIU

Directiu que consta en acta. Es nomenen comissions seccionals. Quaranta-vuit bombes sobre els terrenys de l'entitat forcen la inactivitat total.

REUS / CATALUNYA / ESPORTS

1938 La guerra continua forçant la inactivitat total i provocant la destrucció del patrimoni per les bombes de l'aviació franquista.

1938 Continuen els intensos bombardejos aeris sobre la ciutat. Abolició de l’Estatut. Batalla de l’Ebre i ofensiva feixista sobre Catalunya.

1939 Reconstitució legal del Reus Deportivo. Junta Gestora presidida per Joan Busquets Crusat. Nou Reglament. Reunions al Centre de Lectura. Local social al Cafè Fortuny. Joan Busquets Crusat, president. Es reprenen les activitats esportives: futbol, del qual es nomena la primera comissió. Reorganització de les seccions de Tennis, Piscina i Frontó. Inici de la reconstrucció de les destrosses de la guerra.

1939 196 morts, 176 ferits i un 21% dels edificis de la ciutat afectats per les bombes. Ocupació de la ciutat per les tropes franquistes. Fi de la Guerra Civil. Camp de concentració de presos republicans. Es prohibeix el català. Racionament general d'aliments. Repressió i censura generalitzada.

1940 Nou local social al Café de España. Es reorganitzen les seccions de Boxa, amb la incorporació del Club de Boxa Reus; d'Atletisme i d'Excursionisme. Contactes per absorbir el CN Reus Ploms. Primera Junta Directiva, presidida per Joan Busquets. Primera revetlla de la postguerra.

1940 Reus té 32.285 habitants. Creació del Frente de Juventudes a la ciutat. Execució de Lluís Companys.

Josep Irla i Bosch es converteix en president de la Generalitat de Catalunya a l’exili.

1941 Es reorganitza la Secció de Bàsquet. Es reprenen les classes de gimnàstica i natació. Obres a les instal∙lacions. Dimissió de la Junta Directiva i de la Secció de Futbol. Comissió interina.

1941 S'obre al culte l'església de la Sang, reconstruïda amb els donatius de catòlics reusencs. Se celebren a Buenos Aires els Jocs Florals.

1942 Josep Castellà Baró, president. Antoni Sabater Esteve, president de la Secció de Futbol. Es reorganitza la Secció de Ciclisme. La Secció d'Atletisme s'unifica amb la Secció de Bàsquet.

1942 El CN Reus Ploms, campió de Catalunya de waterpolo de 2a. Visita del general Franco. I Fira de Mostres de la Província. Es crea l’Atlètic Balear FC. Creació de les seccions d’handbol i d’hoquei del FC Barcelona.

1943 Nou reglament, que unifica la quota i la igualtat de drets per a tots els socis. La Secció de Tennis, Piscina i Frontó esdevé Tennis i Esports Varis. Dimissió juntes. Antoni Sabater Esteve, president.

1943 Continuen les restriccions elèctriques i les cartillas de racionamiento. Es comença a practicar l'hoquei a la ciutat, al CN Reus Ploms.

1944 Es disputa el I Campionat Local de Reus i Social del Reus Deportiu de Pilota Basca.

1944 S'enderroquen els Quarters de Reus. Creació del DNI. Club de rugbi Unió Esportiva Santboiana.

1945 Es reorganitza la Secció de Boxa. Es crea la Secció d'Hoquei sobre Patins. Construcció de la pista de patinatge i grades. Reestructuració organitzativa.

Dimissió de la Junta Directiva i juntes seccionals.

Primer partit internacional d'hoquei. Comencen les revetlles multitudinàries.

1945 S'inaugura el velòdrom Cicles Catalunya, prop de la plaça de la Pastoreta. Es crea la Cooperativa Comarcal d'Avicultura. Indult de les responsabilitats civils de la Guerra Civil. Continuen els talls en l'electricitat.

Unió dels clubs de futbol Lérida Balompié i Club Deportivo Leridano.

1946 Francesc Llevat Rossell, president de la Secció de Futbol. La Secció d'Escacs reprèn les seves activitats.

I Festa Major del Reus Deportiu. Joan Busquets, president honorari. Organització dels Campionats de Catalunya de Natació, infantils, cadets i veterans.

1946 El CN Reus Ploms, campió d'Espanya d'hoquei.

Gamma, de Josep M. Arnavat, primer llibre en català de la postguerra. Es reprèn el teatre català de repertori. Primer concert públic de l'Orfeó Català.

Obertura del circuit automobilístic de Pedralbes.

460 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

REUS DEPORTIU

1947 Crisi econòmica a l'entitat a causa del futbol. Es crea la Junta Econòmica de la Secció de Futbol. Campió de Catalunya i d'Espanya d'hoquei de II divisió.

Millores a l'estadi.

REUS / CATALUNYA / ESPORTS

1947 Enderrocament de Cal Comas, a la plaça de Prim.

Detencions de membres de l'oposició clandestina.

Es funda la Unión Deportiva Torredembarra i el Club Ciclista Tarragona. Neix la Unión Deportiva Lérida.

1948 Antoni Sabater dimiteix. La junta de compromissaris elegeix Francesc Llevat Rossell president.

Antoni Gil, president de la Secció de Futbol. Millors instal∙lacions al tennis. Organització del Campionat d'Espanya d'Hoquei de 1a categoria.

1948 II Fira de Mostres de la província de Tarragona.

Reobertura del Centre de Lectura. Es crea l'Associació Excursionista de Reus. Primera exhibició dels castellers de Reus. Fi dels salconduits per viatjar per l'interior de l'Estat espanyol.

1949 Pere Miralles, president de la Secció de Futbol.

L'equip de futbol torna a ingressar a la 3a divisió nacional de lliga. El nedador Santiago Esteva, campió de Catalunya sènior 1.500 m. Primer torneig a l'estranger de l'equip d'hoquei.

1949 L'equip d'hoquei del CN Reus Ploms, subcampió d'Espanya. Es tanca el velòdrom Cicles Catalunya.

Visita del general Franco a Reus. S'inaugura el Mercat Central. Es reorganitza l'AeroClub de Reus. Es funda el Club Ciclista Borjas del Campo.

1950 Francesc Llevat Rossell, president de l'entitat i de la Secció de Futbol. Sotscampió de la Copa del Rei d’Hoquei Patins.

1950 Reus té 35.950 habitants. Es crea l'HOAC. Es publica Urbs. Es crea l'Agrupación Ciclista Reusense. Constitució de la SEAT. Neix el Perpinyà Futbol Club.

1951 Separació de la Secció de Futbol de la resta del club i creació del Club de Futbol Reus Deportiu a proposta de Francesc Llevat, per la crisi econòmica i la professionalització del futbol. L'Assemblea General de Socis no hi dóna suport. Dimissió de les juntes, i Josep Bernabeu Sardà, president del Club de Futbol.

Sotscampió de la Copa del Rei d’Hoquei Patins.

1951 Concentració d'associacions catòliques a la ciutat.

Ladislau Kubala debuta al Barça. Fundació del Club Patí Vic.

1952 Joan Busquets, president. Organització dels XXXII Campionats de Catalunya de Cross: Joan Mateu, campió d'Espanya, i el Reus, campió per equips.

L'equip d'hoquei, campió d'Espanya de 1a categoria.

El nedador Santiago Esteva, campió de Catalunya sènior 400 m lliures. Campió d'Espanya d'hoquei de 1a divisió. Campió de la Copa del Rei d’Hoquei Patins.

1952 Tercera i darrera visita del general Franco. Es crea l'Associació d'Estudis Reusencs. Comença a publicar-se Reus. Semanario de la Ciudad, i es reprèn la Revista del Centre de Lectura. Finalitza el racionament del pa; venda lliure de carn i oli. Manifest d’intel∙lectuals catalans a la UNESCO que denuncia la situació de la llengua catalana. S’inaugura el Real Club de Polo de Barcelona.

1953 Nou local social al casal setcentista del carrer de la Perla, 2. Joan Busquets dimiteix i és nomenat president honorari del CF Reus Deportiu. La Federació Catalana nomena Josep Vila Cardona president.

Baldomer Pàmies, elegit president. Es guanya el Campionat de Catalunya de 1a regional de futbol.

Eugeni Grugués, president del CF. S'estrena la gespa de l'estadi. L'equip de waterpolo, campió de Catalunya, 2a A.

1953 S'inaugura el servei de tròleis Tarragona-Reus. Primer Trofeu Comte de Godó de Tennis. Es reuneix a Mèxic la Conferència Nacional Catalana.

1954 Es constitueix la Secció de Moto-automobilisme.

Homenatge a Joan Domènech. Inauguració del jardí d'infància. Grugués dimiteix i és elegit president del CF Ricard Cort. Nou local social del futbol, al carrer del Metge Fortuny, 3. L'equip d'atletisme campió de

1954 Festes del Cinquantenari de la Coronació de la Mare de Déu de Misericòrdia. Comencen les obres del col∙legi menor de la Sagrada Família. III Fira de Mostres de la Província de Tarragona. Inauguració de la nova factoria de JUBUS. Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 461

REUS DEPORTIU

Catalunya de gran fons. Sotscampions de la Copa del Rei d’Hoquei Patins.

REUS / CATALUNYA / ESPORTS

1955 El nedador Joan Tella, campió de Catalunya veterans 100 m esquena. L'equip de bàsquet, campió de Catalunya de 2a categoria.

1955 Es publica Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900, de J. Santasusagna. Inauguració de centrals hidroelèctriques al Pirineu.

1956 Es creen la Secció de Cinema, la Secció de Columbofília i, dins de la Secció de Muntanya, el grup d'Espeleologia. Crítica situació econòmica al CF. Ricard Cort Molons dimiteix. Francesc Llevat, president del CF. I Concurs Infantil d'Aptitud Física.

1956 Detencions de membres de l'oposició clandestina.

Jocs Florals de la Bassa del Just. Es crea la delegació local de l'Agrupació Excursionista de Catalunya. Es funda el Boxing Club Reus. Presentació dels nous gegants Japonesos.

1957 Antoni Sabater Roca, president. Engelbert Borràs, president del C Futbol. Francesc Llevat, president honorari del CF. Organització dels Campionats de Catalunya de Natació de 1a i 2a categoria. Construcció de la pista de festes La Pineda.

1957 Inauguració del primer pavelló esportiu cobert de la ciutat, al CN Reus Ploms. Inauguració del nou barri Fortuny. El Barça inaugura les instal∙lacions del camp nou. Es posa a la venda el Seat 600.

1958 Es crea la Secció de Submarinisme. Nou reglament.

Engelbert Borràs dimiteix del C Futbol. Josep M. Massó Coll, president del CF. Es guanya el Campionat de Catalunya de Natació Interclubs de 2a B.

1958 S'inaugura el servei d'automotors incorporats al popular carrilet Reus-Salou. Es reprenen les obres de la Sagrada Família.

1959 Josep M. Massó Coll, president. Es crea la Secció d'Handbol. Subcampions de Catalunya de 1a regional i campions de Catalunya de juvenils de futbol.

Dimissió de tres juntes seccionals. Campanya de captació de socis. Celebració del 50 aniversari. Organització dels XV Campionats d'Espanya de Waterpolo de 2a categoria i dels Campionats de Catalunya de Natació infantils i juvenils femenins i veterans.

1959 Arriba el senyal de TV. Es crea el Moto-Automòbil Club de Reus. Inauguració del tren Talgo entre Barcelona i Madrid.

1960 Acaba la celebració de les noces d'or. S'edita el llibre de Joan Domènech Reus Deportivo. Bodas de Oro, 1909/1959. Millores en les instal∙lacions. Es guanya el Campionat de Catalunya de Natació de 2a A.

1960 Reus té 41.014 habitants. S'inaugura el servei d'autobusos urbans.

1961 Nova tribuna coberta a l'estadi. Es guanya el Campionat de Catalunya de futbol de 1a regional. Ascens a 3a divisió estatal.

1961 Enderrocament de la Sedera del Pascual. Visita del príncep d'Espanya Joan Carles de Borbó. Fundació d’Òmnium Cultural. Nova Cançó.

1962 S'inauguren les noves instal∙lacions del pavelló d'esports: una pista i nau central per a 3.000 espectadors, piscina coberta i gimnàs. S'inaugura la nova il∙luminació elèctrica a l'estadi de futbol. Tercer lloc a la Lliga Nacional de 3a divisió. El nombre de socis del CF és de 1.900, però durant l'any se'n donen de baixa uns 600.

1962 Es crea la Caixa Rural, de la Unió Agrària Cooperativa. El nedador català Miquel Torres bat el rècord europeu dels 1.500 m.

1963 Campanya «Progespa» per plantar gespa a l'estadi.

Inauguració de la piscina coberta. L'atleta Josep Lluís Mata Rodríguez, campió d'Espanya 100 m tanques.

1963 Noves normes de censura cinematogràfica. Creació del Tribunal de Orden Público, TOP.

462 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

REUS DEPORTIU

I Trofeu Internacional de Tennis Comte de Reus.

Organització de la XXVII Marxa Excursionista de Catalunya de Regularitat. Josep Robledo, campió de Catalunya de Boxa de pesos galls, i Gutiérrez, campió de boxa amateur de pesos lleugers.

REUS / CATALUNYA / ESPORTS

1964 Celebració del Campionat d'Espanya de Bàsquet de 2a divisió.

1964 Comença a emetre Ràdio Popular. Setmana de la Joventut, amb el primer recital de la Nova Cançó a Reus. I Volta Ciclista a la província, del CN Reus Ploms. Primer programa en català a TVE.

1965 Es crea la Secció de Judo i Jujitsu. Artemi Teixidó, president del Club Futbol. Josep M. Massó Coll, president del Club Futbol. Creació d'un comitè d'urgència. Organització dels Campionats de Catalunya de Natació sèniors. Es guanya el Campionat de Catalunya de Tennis, zones provincials. Josep Robledo, campió de Catalunya de boxa de pesos galls.

1965 La ciutat arriba als 52.675 habitants. Es funda el grup de teatre La Tartana. Creació de l’Escola de Mestres Rosa Sensat. Els Beatles actuen a Barcelona. Al Reial Club de Tennis Barcelona, Espanya guanya els Estats Units a les semifinals de la Copa Davis.

1966 Josep M. Massó Coll dimiteix. Francesc Llevat Rossell, president. Gil Cristià Arbós, president del Club Futbol. Joaquim Álvarez, campió de Catalunya de natació 1.500 m lliures. Celebració XXIV Campionats d'Espanya de Tennis Juvenils. 24 h de Tennis.

Celebració dels XXI Campionats d'Espanya de Tennis Taula i dels Campionats d'Espanya de pesos mosca. Campió d'Espanya d'hoquei de 1a divisió i campió de la Lliga Espanyola d'Hoquei.

1966 La Caputxinada i manifestació de capellans a Barcelona. Andreu Gimeno es proclama campió del món de tennis en la categoria de professionals.

1967 Josep Jubany Pascual, president en funcions del Club Futbol. Es guanya el Campionat d'Espanya de Natació juvenil. Campió d'Europa d'hoquei, campió de la Lliga Espanyola d'Hoquei i campió de Catalunya d'hoquei 1a divisió.

1967 Es construeix el barri Gaudí. Deixa de funcionar l'Estació del Nord de ferrocarril. Al seu solar s'hi farà el parc de Sant Jordi.

1968 Es crea el Club de Rugbi Reus, que s'integra al Reus Deportiu. José Ignacio Arizmendi, president del Club Futbol. Gran dèficit econòmic. Es publica la II època de Reus Deportivo, mensual. Campionats de Catalunya de Natació juvenil. Campió d'Europa d'hoquei.

1968 Enderrocament de la Casa Vilanova.

1969 S'aprova l'avantprojecte d'ampliació del parc d'esports, amb pavellons i una pista de gel. José Ignacio Arizmendi Regaldie, obligat a dimitir. Arce, campió de Catalunya infantil 100 m papallona. Campió d'Europa d'hoquei, campió de la Lliga Espanyola d'Hoquei i campió de la Petita Copa del Món d'Hoquei. La Secció de Muntanya organitza la V edició del Dia del Camí de Muntanya.

1969 La Banca Vilella és absorbida pel Banco de Vizcaya.

Es crea Comissions Obreres. Es funda el Cineclub del Centre de Lectura. Se celebra a Montjuïc el I Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1. Ángel Nieto guanya amb la casa Derbi el Campionat del Món de 50 cc. Comença la publicació de la Gran Enciclopèdia Catalana. Instauració del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

1970 Joan Domènech, president. Josep Jubany, president del Club Futbol, en crisi. Manuel Guinovart, campió de Catalunya juvenil 800 m llisos. Montserrat

1970 59.095 habitants, amb un 28,27% nascuts fora de Catalunya. Primera manifestació pública, clandestina, contra la dictadura. Es crea el Club de Tennis Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 463

REUS DEPORTIU

Porqueras, campiona de Catalunya infantil 100 m papallona. Joan Ganigué, campió d'Espanya escolar de tennis. Campió d'Europa d'hoquei. Campió d'Espanya d'Hoquei de 1a divisió i campió de la Lliga Espanyola d'Hoquei. VI edició del Dia del Camí de Muntanya. Campions de la Copa del Rei i de la Divisió d’Honor d’hoquei patins.

REUS / CATALUNYA / ESPORTS

Monterols. Es crea Fotosport, pel CN Reus Ploms.

Fundació del Patí Vilafranca.

1971 Valero Camps Simó, president. Campió d'Europa, campió d'Espanya de 1a divisió i campió de la Lliga Espanyola d'hoquei. La Secció de Muntanya organitza la VII edició del Dia del Camí de Muntanya.

Campions de la Copa del Rei i de la Divisió d’Honor d’hoquei patins.

1971 Descobriment de jaciments petrolífers a la costa de Tarragona. Constitució de l'Assemblea de Catalunya.

Es crea el Club d'Escacs Reus. S’inaugura a Barcelona el Palau Blaugrana i la Pista de Gel.

1972 Primera pedra i inauguració del nou pavelló d'esports, per a 4.000 espectadors, 1.500 dels quals, asseguts. Josep Jubany Pascual dimiteix del CF. L'atleta Manuel Guinovart, campió d'Espanya júnior 800 m llisos. Cori Sangenís, campiona d'Espanya de natació infantil 100 m lliures i campiona de Catalunya alevines amb Rosa Vernet. Organització del Campionat Europeu Júnior d'Hoquei. Campió d'Europa d'hoquei, per sisè any consecutiu, i campió d'Espanya 1a divisió per cinquè cop. Campió de la Divisió d’Honor d’Hoquei Patins i sotscampió de la Copa del Rei.

1972 2.000 llicències comercials (1 botiga per cada 30 habitants). Entra en funcionament la central nuclear de Vandellòs (Baix Camp). S'obre la Llotja de Contractació, bastida per la Cambra de Comerç i Indústria. Primera gran vaga des de la postguerra.

1973 Andreu Olesti, elegit president. S'inicia un programa d'activitats esportives. Proposta de compra de nous terrenys i iniciatives per fer front al finançament de noves instal∙lacions. S'aprova en referèndum entre els socis demanar un crèdit hipotecari de 35 milions de ptes. Salvador Batlle Campi, president del CF. L'equip d'atletisme, campió de Catalunya de 3a categoria A. Santiago Esteva, campió d'Espanya de natació 200 m espatlla. Enric Ferrer, campió d'Espanya de natació alevins. El Reus, campió d'Espanya per clubs. Homenatge nacional al campió d'hoquei Joan Sabater. Campions de la Divisió d’Honor d’hoquei patins i de la Copa del Rei.

1973 Pla de Reordenació Urbana de la ciutat de Reus.

Carrero Blanco mor en un atemptat. Comença l’enderrocament del Casal dels Miró, del segle XVIII, a la plaça de Prim. Segona vaga important des de la postguerra.

1974 El Patí Club Reus s'integra al Reus Deportiu. Es crea la Secció de Patinatge. Millores al nou pavelló d'esports, amb butaques vermelles i negres. José Egea en salt i Salvador González en tanques, campions de Catalunya júniors. Rosa M. Vernet, campiona de Catalunya de natació infantil i campiona d'Espanya alevines en 100 m papallona. I Olimpíada Escolar del Reus Deportiu. Recital de Maria del Mar Bonet. Josep Giralt, hoquei, rep en la Gran Fiesta del Deporte el diploma de millor esportista nacional del 1972. La Secció de Muntanya organitza la X edició del Dia del Camí de Muntanya.

1974 Enderrocament de la Casa Quer, del segle XVIII, al carrer de Prat de la Riba. Reobertura del Bravium Teatre.

464 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

REUS DEPORTIU

REUS / CATALUNYA / ESPORTS

1975 Projecte de reforma de les instal∙lacions i de venda de part dels terrenys. Joan Domènech es dóna de baixa com a soci, i s'obre una crisi a l'entitat. La proposta guanya el referèndum social. Óscar Ferreño i Juan Pedro Martínez, campions de Catalunya 2.000 i 3.000 m marxa, infantils i alevins. Celebració dels XXX Campionats d'Espanya de Tennis Taula. Joan Matas, campió de Catalunya de boxa de pesos superlleugers. L'atleta Teresa Cabré es proclama doble subcampiona de Catalunya absoluta en les proves de 200 i 400 m lliures. II Olimpíada Escolar.

1975 Executades cinc condemnes a mort de presos polítics.

Mor el dictador Franco i puja al tron el rei Joan Carles I. Reus té 72.331 habitants. S'inaugura el vol ReusMadrid. És clausurat el popular carrilet Reus-Salou.

Se celebra el Dia del Llibre, a la plaça del Mercadal.

I Trofeu Misericòrdia de Velocitat, i prova internacional Tot Terreny, del Moto-Automòbil Club.

1976 Es guanya el Campionat de Catalunya de regional preferent de futbol. Ascens a 3a divisió estatal, grup III. Es guanya el Campionat d'Espanya d'Aficionats de Futbol. Primera pedra del camp nou. Mor Joan Domènech. Col∙locació d’un indicador de camins al Montsant en el centenari de l’excursionisme català.

Sotscampió de la Divisió d’Honor d’hoquei patins.

III Olimpíada Escolar. Actuació de Julio Iglesias.

Prohibició dels concerts de Lluís Llach.

1976 Inauguració dels vols regulars a l'aeroport de Reus.

Primera sessió plenària de l'Assemblea de Catalunya.

Manifestacions per la «llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia», dissoltes per la policia. Intensa activitat sindical de CCOO, USO i UP. Actes del Congrés de Cultura Catalana. Marxa de la Llibertat. Creació del Museu Comarcal Salvador Vilaseca. Aparició del diari Avui. Centenari de l’excursionisme català.

1977 S'estrena l'himne del Reus Deportiu. Joan Basora, nou president. Primera assemblea anual de socis democràtica. S'inaugura el nou camp del Club de Futbol, a la carretera d'Alcolea. El CF juga la Copa del Rei. IV Trofeu Internacional d'Hoquei Patins. IV Olimpíada Escolar.

1977 Decret d'amnistia. Primeres eleccions generals democràtiques, triomf de la UCD. A la província: 2 diputats UCD, 2 PSC, 1 PSUC. Campanya «Volem l’Estatut!». Manifestació de 10.000 persones l'11 de Setembre. Restabliment de la Generalitat. Supressió de la censura. Creació de la Unió de Botiguers.

1978 S'inaugura el bingo, al maig, al local del carrer de la Perla. Es disputa el XVI Concurs Internacional de Tennis del Reus Deportiu, II Trofeu Ciutat de Reus.

V Olimpíada Escolar del Reus Deportiu.

1978 S'aprova la Constitució espanyola. Comença a publicar-se el setmanari Mestral, en català. Problemes en l'abastiment d'aigua. Manifestacions ciutadanes i sindicals. Es torna a celebrar el carnaval. Incorporació del català a l’ensenyament. El FC Barcelona celebra les primeres eleccions democràtiques amb victòria de Josep Lluís Núñez.

1979 Comença una nova campanya de captació de socis.

VI Olimpíada Escolar del Reus Deportiu. Actuació del famós grup teatral Els Joglars al pavelló. El partit feixista Fuerza Nueva lloga el pavelló per un míting i Joan Basora rep amenaces. Sotscampions de la Copa del Rei i de la Divisió d’Honor d’hoquei patins.

1979 Eleccions generals democràtiques, majoria relativa d'UCD. A la província de Tarragona: 2 diputats UCD, 2 PSC, 1 PSUC. Primeres eleccions municipals democràtiques. Triomf socialista: Carles Martí, alcalde. És aprovat l'Estatut d'autonomia de Catalunya.

Aparició del diari gironí Punt Diari.

1980 El Reus Deportiu, subcampió de Catalunya de cros, i l’equip d’atletisme ascendeix a 1a categoria. Se celebren els Campionats d’Espanya de sector d’handbol al Reus Deportiu. Comença a funcionar l’Escola de Rugbi del Reus. VII Olimpíada Escolar del Reus Deportiu. El bingo del Reus Deportiu es trasllada a l'Hotel Gaudí.

1980 88.593 habitants. Polèmica Tarragona-Reus per l'emplaçament de la Facultat de Medicina. Enderrocament de la Casa Tarrats. Eleccions al Parlament de Catalunya. Triomf de CiU. Aprovació de la primera llei del Parlament català: l’Onze de Setembre és declarat festa nacional de Catalunya.

1981 L’entitat té uns 3.500 socis, el 60% dels quals de menys de 18 anys. El CF guanya la 3a divisió ca-

1981 Inauguració de l'autovia Reus-Tarragona. Es crea l'Institut Municipal d'Esport i Joventut, de l’AjunÀlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 465

REUS DEPORTIU

talana. Se celebra al Reus Deportiu el Campionat d’Espanya Juvenil d’Escacs. Eleccions a la presidència del Reus Deportiu, amb la victòria de Joan Basora Musté amb 425 vots. L'entitat té un dèficit anual d'11 milions de ptes. VIII Olimpíada Escolar.

REUS / CATALUNYA / ESPORTS

tament de Reus. Es crea la Colla Castellera Xiquets de Reus. Cop d'estat fracassat de Tejero i Milans del Bosch.

1982 Dimissions en la Junta Directiva. Nous estatuts.

Comencen a redactar-se en català les actes de la Junta Directiva. La Generalitat de Catalunya subvenciona el Reus Deportiu amb 133 milions de ptes. Es publica el Butlletí del Reus Deportiu, en català. Josep Travé, president del CF. El CF juga a 2a divisió B estatal.

Sotscampió de la Copa del Rei d’hoquei patins. IX Olimpíada Escolar del Reus Deportiu.

1982 Eleccions generals, amb victòria socialista, del PSOE. Inauguració a Barcelona dels Mundials de Futbol.

1983 Situació econòmica caòtica. Dimissions en la Junta Directiva. El CF torna a baixar a la 3a divisió. Es guanya el Campionat d’Espanya d’hoquei, la Copa del Rei. Campió de la Copa del Rei d’hoquei patins.

X Olimpíada Escolar del Reus Deportiu.

1983 Nou triomf socialista a les eleccions municipals.

Antoni Borrell, alcalde de Reus. Entra en servei la central nuclear d’Ascó I. Inauguració de TV3.

1984 75 aniversari del Reus, que té un dèficit anual de 39 milions de ptes. L'equip d'hoquei guanya la Supercopa d'Espanya i la Recopa d'Europa. S’inaugura la nova piscina d’estiu. XI Olimpíada Escolar.

1984 Victòria absoluta de CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya. Apareix el setmanari El Temps.

1985 L'entitat té un dèficit anual de 8 milions de ptes.

S'abandona el local social del carrer de la Perla en no poder fer-se càrrec de les despeses de funcionament.

XII Olimpíada Escolar del Reus Deportiu.

1985 L'alcalde Antoni Borrell mor en un accident de trànsit. Josep Abelló, nou alcalde de Reus. Èxit de l’expedició catalana a l’Everest. Vaga general convocada per CCOO contra la política de pensions.

1986 Joan Basora i la Junta Directiva que presideix dimiteixen. El deute del club és d'uns 200 milions de ptes. i s'ha tocat fons en l'endeutament i la mala gestió, que posen en perill l'existència del club. Es fa càrrec de l’entitat una junta provisional «de salvació», amb Pere Vinaixa, Joan Sabater, Josep M. Badia, Eufemià Cabré i Pere Llauradó. Organització del Campionat de Catalunya de Patinatge Artístic 2a B. El CF retorna a 3a divisió estatal. L’equip de bàsquet ascendeix a la 1a divisió catalana. XIII Olimpíada Escolar del Reus Deportiu.

1986 S'inaugura l'Arxiu Històric Comarcal de Reus. Victòria del sí al referèndum sobre l'OTAN. Victòria electoral del PSOE amb majoria absoluta. Segon govern de Felipe González. El català Jordi Martínez «Aspar» es proclama campió del món de 80 cc.

1987 Pere Vinaixa, president. Josep M. Domínguez Tombas, president del CF. Antonio Chamorro García, president del CF, amb pocs socis, 330, el més baix de la categoria. L’equip d’hoquei retorna a la Divisió d’Honor i l’equip d’handbol puja a la 1a B. XIV Olimpíada Escolar.

1987 Eleccions municipals i al Parlament europeu. Atemptat d’ETA a l’Hipercor de Barcelona. Jordi Tarrés guanya el seu primer campionat del món de trial.

1988 400 socis al Club de Futbol Reus Deportiu. Més de 5.000 participants a la XV Olimpíada Escolar. Se celebra al pavelló el Campionat de Catalunya de Patinatge Artístic. Concerts de rock al pavelló.

1988 Inauguració del Teatre Fortuny, restaurat. CiU revalida la majoria absoluta al Parlament. Vaga general.

Es crea l'IMAC. Cruyff entrenador del FC Barcelona.

Sito Pons campió del món de motociclisme en 250.

466 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

REUS DEPORTIU

REUS / CATALUNYA / ESPORTS

1989 Adhesió a la crida pel Comitè Olímpic Català. Fusió del Reus Deportiu i el CB La Salle en el Reus Deportiu-La Salle, que passa a 1a divisió estatal. Campionat d'Espanya de Taekwondo al pavelló. Es forma l’equip de rugbi femení. XVI Olimpíada Escolar del Reus Deportiu.

1989 Obertura del Club de Golf Aigüesverds. Eleccions generals, nova victòria socialista. Inici de les emissions de Canal 33. Comitè Olímpic de Catalunya.

Campionats d’Espanya d’Atletisme a l'Estadi Olímpic de Montjuïc. Arantxa Sánchez Vicario guanya el Roland-Garros. Sito Pons, campió del món de motociclisme en 250 cc i Jordi Tarrés en trial.

1990 Venda de part dels terrenys del carrer d’Antoni Gaudí. Reformes i nova il∙luminació al camp nou.

L’equip juvenil d’hoquei, subcampió d'Espanya.

Dues medalles als Campionats d'Espanya de patinatge. L'entitat absorbeix el Club Ciclista Reus.

Sotscampió de la Copa del Rei d’hoquei patins. XVII Olimpíada Escolar del Reus Deportiu.

1990 Inauguració del Palau Sant Jordi, obra del japonès Arata Isozaki. Apareix el Nou Diari. Jordi Tarrés, campió del món de trial.

1991 Membres del Reus Deportiu, campió i subcampió tennis taula individual de Catalunya. Campió estatal de patinatge artístic, 2a A. L’equip infantil d’hoquei guanya la Copa d’Espanya. Conveni amb l’IMAC per a l'escola municipal d’handbol. XVIII Olimpíada Escolar del Reus Deportiu.

1991 Eleccions municipals. Obertura del centre comercial Pryca a Reus. El tennista Sergi Bruguera se situa en el cinquè lloc del rànquing mundial. Jordi Tarrés, campió del món de trial.

1992 Conveni amb el Gimnàstic de Tarragona, que es fa càrrec de l’equip sub-23 d’hoquei roig-i-negre, que passa a anomenar-se Gimnàstic-Reus Deportiu i juga a la 1a divisió catalana. Quarta Lliga Catalana de Futbol americà, al camp del CF. XIX Olimpíada Escolar del Reus Deportiu.

1992 Jocs Olímpics de Barcelona. S’inaugura el Pavelló Olímpic Municipal que acull les semifinals d’hoquei sobre patins. IX edició dels Jocs Paralímpics a Barcelona. La ciutat té 88.819 habitants. Es crea la colla castellera Ganxets de Reus. El FC Barcelona guanya la Copa d’Europa.

1993 Es crea una escola de futbol a Reus. La Secció de Bàsquet entrena el Pavelló Olímpic Municipal.

Conveni amb l'IMAC. Laura Sánchez, del Reus, campiona d'Espanya juvenil de patinatge artístic. I Campionat de Gimnàstica Rítmica Baix Camp. I Nit de l’Esport. Jordi Bonilla, millor esportista de l’any.

XX Olimpíada Escolar del Reus Deportiu.

1993 I Trofeu Internacional d'Hoquei Ciutat de Reus. La Unió Esportiva Lleida puja a la 1a divisió de futbol.

La Cursa popular de Barcelona s’inscriu en el llibre Guinnes dels rècords, participació de 92.874 corredors. Jordi Tarrés, campió del món de trial. Quart títol de Lliga del FC Barcelona de l’era Cruyff. La Penya guanya la Lliga Europea de bàsquet davant l’Olympiakos grec.

1994 Municipalització del camp d'esports del Club de Futbol Reus Deportiu. II Festa de l'Esport. Sandra Guaita, gimnasta, millor esportista de l'any. Laura Sánchez, campiona d'Europa juvenil de patinatge artístic. Crisi a les seccions d'Hoquei, Handbol i Bàsquet. El Liebherr Reus d'hoquei, campió del XV Torneig Internacional Villa de Grado, Astúries. II Nit de l’Esport. Sandra Guaita, gimnasta, millor esportista de l’any. XXI Olimpíada Escolar.

1994 Victòria socialista a les eleccions municipals. Josep Abelló, alcalde. II Trofeu Internacional d'Hoquei Ciutat de Reus. La ciutat té 90.000 habitants. Jordi Tarrés, campió del món de trial.

1995 El CF Reus Deportiu baixa de categoria. El Reus ingressa a la Unió de Clubs Espanyols d'Hoquei sobre Patins. Marta Ibarz, del Reus, campiona d'Espanya infantil de patinatge artístic. XIV Festa del Patinat-

1995 La ciutat, cap als 100.000 habitants. Eleccions municipals. Es realitza la 1a fase de remodelació del tomb de ravals. Creació de l’Institut Municipal de l’Esport.

El parc temàtic PortAventura obre les portes

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 467

REUS DEPORTIU

ge. Laura Sánchez, campiona d'Europa juvenil de patinatge artístic. Estrena del nou local de la Secció d'Excursionisme. Joan Sabater, president del Reus Deportiu. Francesc Estivill, excursionista, medalla de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya.

III Nit de l’Esport. Laura Sánchez, patinadora, millor esportista de l’any. XXII Olimpíada Escolar.

REUS / CATALUNYA / ESPORTS

al públic. Jordi Tarrés, campió del món de trial.

1996 Celebració del Campus d’Hoquei sobre patins. IV Nit de l’Esport. Jordi Garcia, hoquei, millor esportista de l’any. XXIII Olimpíada Escolar.

1996 Celebració a Reus dels Jocs Special Olympics. Fundació del Club Patí Riudoms. Marc Colomer, campió del món de trial. Araceli Segarra corona l’Everest.

1997 V Nit de l’Esport. Alejandro Avecilla, hoquei, millor esportista de l’any. XXIV Olimpíada Escolar.

1997 Celebració a Reus dels Campionats Mundials de Patinatge Artístic i Dansa. El Tribunal Superior de Justícia, en contra que Catalunya pugui tenir equips olímpics propis. Enderrocament de l’estadi de Sarrià.

1998 Venda dels terrenys situats al carrer de Recasens i Mercadé a l’Ajuntament. XXV Olimpíada Escolar.

1998 Álex Corretja, guanyador del món de tennis. Carles Moyà i Arantxa Sánchez, vencedors del Roland Garros. Jordi Pascuet, guanyador del Campionat d’Europa de trial.

1999 Commemoració del 65è aniversari de la Secció Excursionista. Organització del XXXV Dia del Camí de Muntanya. VI Nit de l’Esport. Joan Sabater, reelegit president. XXVI Olimpíada Escolar.

1999 Celebració a Reus del Campionat del Món d’hoquei patins. Alex Crivillé, campió del món de motociclisme en 500 cc.

2000 La Secció Excursionista celebrà una diada per commemorar els 30 anys de la Taula dels Quatre Batlles, al bosc de Poblet. XXVII Olimpíada Escolar.

2000 La selecció espanyola de tennis guanya la Copa Davis. Centenari del RCD Espanyol, guanyador de la Copa del Rei de futbol. XVII Jocs Olímpics a Sydney. Equip de futbol espanyol, or; equip d´handbol, bronze. Àlex Corretja i Albert Costa, guanyadors del bronze en dobles de tennis. David Meca, primer en guanyar quatre medalles al mundial de Hawai.

2001 S’amplien i milloren les instal·lacions amb una nova piscina coberta. XXVIII Olimpíada Escolar.

2001 Berta Castells, subcampiona de llançament de pesos juvenil del món a Debrecen.

2002 Ascens a 2a B, del Club de Futbol Reus Deportiu.

Celebracions ciutadanes al carrer. XXIX Olimpíada Escolar.

2002 Publicació, a Barcelona, d’El 9 Esportiu de Catalunya, primer diari esportiu en català des de la República. XIX Jocs Olímpics d´hivern a SALT Lake City (EUA). Albert Cabestany, campió del món de trial indoor. Albert Costa, guanyador del Trofeu de Roland Garros.

2003 Reus Deportiu d’hoquei sobre patins, guanyador del Campionat d’Europa, Copa CERS. Celebracions al carrer. III Torneig Joan Petit d’hoquei sobre patins. VI Nit de l’Esport al Reus Deportiu. XXX Olimpíada Escolar.

2003 Publicació, a Barcelona, d’El Crack 10, primer diari esportiu de distribució gratuïta. Centenari del Centre d´Esports de Sabadell. Dani Pedrosa, campió del món de motociclisme de 125 cc.

2004 El Reus Deportiu d’hoquei sobre patins obté la victòria en el Campionat d’Europa, Copa CERS 2004.

Celebracions al carrer. XXXI Olimpíada Escolar.

2004 36è Campionat del Món «B» d’hoquei patins masculí a Macau (Xina), el primer campionat internacionaloficial on participa la Selecció Catalana d’hoquei

468 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

REUS DEPORTIU

REUS / CATALUNYA / ESPORTS

patins. L´equip d´handbol del Barça guanya la Supercopa d´Europa. Òscar Cadiach completa l´escalada de la Magic Line, la via més difícil del K2. XXVIII Jocs Olímpics a Atenes. Dani Pedrosa, campió del món de motociclisme de 250 cc.

2005 El Club de Futbol del Reus Deportiu ascendeix a 2aB. Celebracions ciutadanes al carrer. XXXII Olimpíada Escolar.

2005 Selecció Espanyola d´hoquei patins, campiona d´Europa. Barça, guanyador del Campionat de Lliga de futbol. Dani Pedrosa, Fernando Alonso, Adam Raga i David Meca, campions del món de motociclisme de 250 cc, Fórmula 1, trial indoor i llarga distància en 25 quilòmetres, respectivament.

2006 L’equip del Reus Deportiu guanya la Copa del Rei d’hoquei sobre patins i la Supercopa d’Espanya d’hoquei sobre patins. Celebracions populars al carrer.

2006 I Copa Amèrica femenina 2006 a Santiago de Xile amb les seleccions d’hoquei patins d’Argentina, Xile, Catalunya i Colòmbia, primera vegada que es disputa el torneig. Selecció Espanyola d´hoquei patins, subcampiona mundial. El Barça, guanyador de la Champions League, el Campionat Nacional de Lliga i la Supercopa d´Espanya. El Nàstic, a primera divisió.

El RCD Espanyol, guanyador de la Copa del Rei de futbol. XX Jocs Olímpics d´hivern a Torí. Fernando Alonso i Adam Raga, guanyadors del món de Fórmula 1 i trial indoor, respectivament. Rafa Nadal, guanyador de quatre títols i del Roland Garros. L´equip femení de futbol del RCD Espanyol guanya la Superlliga.

2007 Celebració al Reus Deportiu del Dia de les Seleccions Esportives Catalanes. 8è Torneig Internacional d’Hoquei Base organitzat pel Reus Deportiu.

2007 Copa Amèrica 2007 a Santiago de Xile amb les seleccions femenines d’hoquei patins de Xile, Brasil, Catalunya, Colòmbia i EUA. Copa Amèrica 2007 a Recife (Brasil) amb les seleccions masculines d’hoquei patins, el primer campionat oficial masculí on participa la selecció catalana d’hoquei patins com a membre de la Confederació Sud-americana del Patí.

Obres del nou estadi del RCD Espanyol. Centenari del Club Esportiu Europa de Gràcia. El Nàstic guanya la Copa Catalunya de futbol. Toni Bou, campió del món de trial indoor. Dani Pedrosa, subcampió mundial en moto GP. Rafa Nadal, guanyador de cinc títols i el Roland Garros.

2008 Comencen els actes de celebració del Centenari del club. El Reus Deportiu organitza el 2n Campionat del Món de Clubs d’Hoquei sobre Patins.

2008 Gemma Mengual, Mireia Belmonte i Andrea Fuentes, guanyadores de l´or als Campionats d´Europa d´Eindhoven. Lleida, Ciutat Europea de l’Esport. XXIX Jocs Olímpics a Pekin. Cinc-cents atletes catalans lluiten per l’Obert de Catalunya 2008. Rafa Nadal, guanyador de sis títols. La selecció espanyola de futbol, guanyadora de l´Eurocopa. Centenari del Futbol Club Santboià i de la Unió Esportiva Sant Andreu.

2009 Actes del Centenari de la fundació del Reus Deportiu. S’edita el llibre Àlbum del Centenari del Reus Deportiu 1909/2009.

2009 Marc Coma guanyà per segon cop el Rally Dakar en motos.

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 469

DISTINCIONS CONCEDIDES PEL REUS DEPORTIU 1909/2009

PRESIDENTS HONORARIS Joan Domènech Mas Joan Busquets Crusat

SOCIS D’HONOR Francesc Alabart Sedó Josep Giralt Ciurana Manuel Guinovart Ferré José González-Sama García Miguel Guerrero García Luis Navarro Garnica Manuel Boronat Roig Joan Casanova Viamonte Gaietà Cornet Pàmies Juan Antonio Elola Olaso Joan Escoda Bonet Santiago Esteva Simeón Rafael Fernández Martínez Josep Fontboté Carreras Josep Fort Sugranyes Joan Fuguet Capdevila Santiago García Arnalot Josep Gomis Martí Miquel Guerrero García Jaume Ibarz Vidal Barraquer Marta Ibarz Fortmatger Pere Jornet Canedo Pere Magrinyà Cavallé Francesc Magrinyà Sanahuja Marcial Marimon Anguera Jesús Muntané Parés Lluís Navarro Garnica Miquel Oliva Marimon

Joan Orpinell Queraltó Lluís Pallejà Roig Josep Pellicer Mestres Joan Pellicer Mestres Josep M. Pijoan Robert Oriol Prats Alonso Josep M. Rabassa Basora Domingo Ruz Fernández Joan Sabater Escudé Joan Sabater Miralles Joan Antoni Samaranch Torelló Isidre Salvador Grau Laura Sànchez García Jordi Sans Martí Joan Sans Garcia Jordi Sardà Pérez Josep M. Sentís Roca Josep Simó Bofarull Joan Vila Salas Joaquim Vilallonga Renom Joan M. Vilallonga Renom

INSÍGNIA D’OR I DIAMANTS Joan Domènech Mas Josep Maria Massó Coll Francesc Sans Oriach

INSÍGNIA D'OR Josep Abelló Padró Joan Abelló Pascual Josep Aguadé Voltes Joan Amado Albouy Busquets

Antoni Alonso Garcia Jordi Badia Martorell Joan Basora Muster Emilio Bieto Telmo Bofarull Garriga Manuel Boronat Roig Andreu Borràs Samarra Valero Camps Simó Antoni Casanovas Mercadé Juan Antonio Elola Olaso Joan Escoda Bonet Antoni Fages March Manuel Farran Masip Rafael Fernández Martínez Josep Fernández Rufí Josep Fontboté Carreras Miquel Fort Puig Joan Gavaldà Sanuy Frederic Gaya Dalmau Frederic Gerona de la Figuera Jaume Gil Aluja Joan Gisbert Josep Maria Gisbert Jordi Grifoll Roca Josep Gomis Martí José González-Sama García Antoni Grau Cavallé Francisco Labadie Otermin Francesc Llevat Rosell Francesc Llorens Rodon Antoni Llort Pere Magrinyà Cavallé Ramon Marcer Butí Marcial Marimon Anguera Josep Mariné Grau Joan Martí Mercadé

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 471

Lluís Basagaña Font Eufemià Cabré Ramon Valero Camps Simó Mercè Capdevila Jardí David Castillo Bielsa Josep Cugat Puiggalí Antonio Chamorro García Joan Domènech Miró Francesc Estivill Tudó M. Dolors Estervelas Ruiz Francesc Fernandez Muixí Josep Fontboté Carreras Joan Gavaldà Sanuy Josep Gomis Martí Antoni Grau Cavallé Ferran Gutiérrez Caballé Antoni Llort Ribelles Vicenç Martí Gili Josep Martorell Pere Magrinyà Cavallé Joan Molas Auqué Teresa Oliva de Domènech Joan Orpinell Queraltó Josep M. Pàmies Vallès Josep M. Pijoan Robert Josep M. Rabassa Basora Salvador Rofes Escoda Antoni Roig Lasheras Josep Ruiz Azmecua Francesc Sabater Lasheras Joan Sabater Escudé Joan Antoni Samaranch Torelló Enric Sabaté Gispert Miquel Salvadó Bigorra Francesc Sans Oriach Laura Sànchez García Ramon Sánchez Ribera Joan Segarra Musté Joan Sender Pinyol Josep M. Sentís Roca Francesc Sugrañes Llauradó

Eugeni Martínez Farré Cecili Martorell Martí Antoni Martra Soler Josep Maria Massó Coll Joan Miñarro Pere Miralles Casals Albert Montalà Andreu Olesti Cabrito Manuel Orantes Joan Orpinell Queraltó Baldomer Pàmies Jové Josep M. Pijoan Robert Lluís Pujadas Frias Pere Pujol Padrol Matias Rico Antoni Sabater Esteve Joan Sabater Escudé Rafael Saludes Rams Miquel Salvadó Bigorra Salvador Salvat Llort Salvador Salvat Guarque Laura Sànchez García Jordi Sans Martí Manuel Santana Antoni Sedó Serrano Josep Sentís Roca Joan Tamames Lluís Tarragó Anguera Enric Tricaz Martín Josep Vila Cardona Josep Lluís Vilaseca Guasch Pere Vinaixa Ollé Francesc Vergés Tapiró Lluís Xifré Torner

MEDALLES CLUB 1959 Joan Basora Català Joan Domènech Mas Josep Gomis Martí Francesc Llevat Rosell Jesús Muntané Parés Josep Pagès Màdico Baldomer Pàmies Jové Eduard Salvat Pàmies

MEDALLES AL MÈRIT ESPORTIU Salvador Amorós Joan Basora Musté Josep M. Bertran Josep Bultó Cambra de Comerç i Indústria Valero Camps Simó Ramon Conejero Manuel Domènech Miró

Alberto Blanco Lozano Telm Bofarull Garriga Pere Borràs Alonso

del

Centenari

PRESIDENT HONORARI DE LA SECCIÓ D’HOQUEI Salvador Rofes Escoda

SOCIS DE MÈRIT SECCIÓ DE CINEMA Josep Aguadé Voltes Jaume Guinjoan Gomis Josep Solanes Serra

CLUB FUTBOL REUS DEPORTIU PRESIDENTS HONORARIS

INSÍGNIES D’ARGENT

472 • Àlbum

Francesc Estivill Tudó Antoni Faiges March Miquel Fort Puig Josep M. Jofré Duch Pere Jordana Cecili Martorell Martí Francesc Morell Manuel Pastor Josep M. Pellicer Totosaus Frederic Quesada Ralea Jaume Quintana Joan M. Ras Vidal Matías Romero Sender Antoni Sabater Esteve Joan Sabater Escudé Francesc Sabater Lasheras Pilar Sangenís Peña Josep Sans Oriach Josep Santana Albert Segalà Francesc Vergés Tapiró Josep Vila Cardona

del

Reus Deportiu

Joan Busquets Crusat Francesc Llevat Rosell

INSÍGNIA D’OR I DIAMANTS Joan Busquets Crusat

Autor desconegut. ARD Josep Branchat. CRS

1. Joan Antoni Samaranch, en una fotografia dedicada al Reus Deportiu, el 1960.

2. Directius del Reus Deportiu, el 1971.

GALERIA DE PRESIDENTS DEL REUS DEPORTIU 1909/2009

Joan Solé Anguera

F. Josep Balcells Bofarull

Club Deportiu

Club Deportiu

Del 23/XI/1909 al 19/I/1913

Salvador Bonet Marsillach Del 29/IX/1917 al 20/IV/1918

Pere Barrufet Puig

Del 19/I/1913 al 9/I/1916

Del 9/I/1916 al 29/IX/1917

Joaquim Gibert Gras

Joan Martorell Alegret

Del 20/IV/1918 al 10/V/1919

Club Deportiu

Del 10/V/1919 al 29/XII/1920

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 475

Josep Valls Fonts

Joan Domènech Mas

Josep Llop Martorell

Del 29/XII/1920 al 28/IV/1922

Del 28/IV/1922 a l'11/VII/1926

De l'11/VII/1926 al 29/VII/1928

Antoni Martí Bages

Agustí Esteve Fabregat

Joan Busquets Crusat

Del 29/VII/1928 al 9/VII/1933 (Reelegit el 1930 i 1932)

476 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

(Reelegit el 3/VI/1924)

Del 9/VII/1933 al 22/VII/1934

Del 22/VII/1934 a 10/XI/1936 (Reelegit el 21/VII/1935)

Panayotis G. Orphanidés De 10/XI/1936 al IX/1937

Joan Busquets Crusat

Josep Castellà Baró

(President en funcions)

De l’1/VI/1939 al 20/VII/1942

(Rehabilitat al càrrec l'1/VI/1939)

Del 20/VI/1942 al 29/VII/1943

Antoni Sabater Esteve

Francesc Llevat Rosell

Joan Busquets Crusat

Del 29/VII/1943 al 15/VII/1948

Del 15/VII/1948 al 6/III/1952 (Reelegit el 19/XI/1950)

Del 2/IV/1952 al 24/I/1953

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 477

Baldomer Pàmies Jové

Antoni Sabater Roca

Josep Maria Massó Coll

Del 19/II/1953 al 31/I/1957

Del 31/I/1957 al 12/III/1959

Del 12/III/1959 al 11/III/1966

Francesc Llevat Rosell

Joan Domènech Mas

Valero Camps Simó

(Reelegit el 2/III/1955)

De l’11/III/1966 al 2/IV/1970

478 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Del 2/IV/1970 al III/1971

Del III/1971 al 19/II/1973

Andreu Olesti Cabrito

Del 19/II/1973 al 4/IV/1977

Joan Basora Musté

Del 4/IV/1977 al 23/I/1986 (Reelegit el 23/XII/1981)

Pere Vinaixa Ollé

Del 9/II/1986 al 9/X/1995 (Reelegit el 18/X/1991)

Joan Sabater Escudé

Del 9/X/1995 al 15/X/1999

(Reelegit el 15/X/1999, el 15/XI/2003, i el 15/X/2007) Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 479

100 ANYS DE CONSELLS DIRECTIUS DEL REUS DEPORTIU 1909/2009

23/XI/1909 President Secretari-tresorer

JOAN SOLÉ ANGUERA Joan Simó

19/I/1913 President Vicepresident Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Vocal Vocal Cap de material

F. JOSEP BALCELLS BOFARULL Enric Aguadé Francesc Simó Josep Jorba Pau Llauradó Domènec Rovira Andreu Vila Josep Casals Manuel Jové

9/I/1916 President Vicepresident Secretari Vicesecretari Tresorer Vocal Comissió Esportiva President Vicepresident Secretari Vocal Vocal 29/IX/1917 President LLACH Vicepresident Vicepresident Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Vocal Vocal Vocal Vocal 20/IV/1918 President Vicepresident Vicepresident Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Vocal Vocal Vocal Vocal

PERE BARRUFET PUIG Ramon Guardans Dídac Figuerola Salvador Sedó Felip Pulina Manuel Jové Joan Solé Manel Jové Josep Munté Josep Fortuny Lluís Banús SALVADOR BONET MARSIÀngel Mercader Joaquim Gibert Joan Martorell Dídac Figuerola Agustí Esteve Josep Llop Jaume Monné Manuel Cuadrada Joan Solé Emili Arbós JOAQUIM GIBERT GRAS Josep Llop Joan Solé Dídac Figuerola Manuel Morey Lluís Banús Joan Martorell Manuel Cuadrada Emili Arbós Antoni Pàmies Manuel Jové

10/V/1919 President Vicepresident Vicepresident Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Vocal Vocal Vocal Vocal 21/XII/1919 President Vicepresident Vicepresident Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal

29/XII/1920 President Vicepresident Vicepresident Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Vocal Vocal Vocal Vocal 28/IV/1922 President Vicepresident Vicepresident Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Vocal Vocal Vocal Vocal

JOAN MARTORELL ALEGRET Josep Valls Valentí Ruiz Josep Fort Tomàs Carbonell Felip Pulina Bonaventura Pellicer Albert Lladó Ricard Cort Josep Magrané Josep Fortuny JOAN MARTORELL ALEGRET Josep Valls Valentí Ruiz Dídac Figuerola Tomàs Carbonell Felip Pulina Joan Clarassó Anton Marca Òdena Albert Lladó Bonaventura Pellicé Ricart Cort Josep Magrané JOSEP VALLS FONTS Joan Domènech Mas Valentí Ruiz García Dídac Figuerola Miquel Oliva Marimon Felip Pulina Garcia Joan Clarassó Anguera Albert Lladó Basseda Josep Magrané Barberà Josep Ferran Aluja Anton Marca Òdena JOAN DOMÈNECH MAS Lluís Escoda Rimbau Albert Lladó Basseda Josep Fort Sugranyes Josep Brufal Mercadé Francesc Sancho Martí Lluís Pallejà Roig Joan Martorell Alegret Ricard Cort Molons Josep Arnau Cubells Josep Magrané Barberà

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 481

26/VI/1923 President Vicepresident Vicepresident Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Vocal Vocal Vocal Vocal

JOAN DOMÈNECH MAS Joan Martorell Alegret Lluís Escoda Rimbau Josep Fort Sugranyes Joan Escoda Pujol Francesc Sancho Marcel·lí Arnau Cubells Albert Lladó Basseda Eugeni Mata Pons Josep Arnau Cubells Josep Magrané Barberà

30/VI/1924 President Vicepresident Vicepresident Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Vocal Vocal Vocal Vocal

26/VI/1925 President Vicepresident Vicepresident Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Vocal Vocal Vocal Vocal

11/VII/1926 President Vicepresident Vicepresident Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Vocal Vocal Vocal Vocal

3/VII/1927 President Vicepresident Vicepresident 482 • Àlbum

del

Centenari

JOAN DOMÈNECH MAS Joan Martorell Lluís Escoda Jaume Domènech Estany Joaquim Saladié Serrano Francesc Sancho Martí Marcel·lí Arnau Albert Lladó Eugeni Mata Josep Arnau Anton Casanovas JOAN DOMÈNECH MAS Ignasi Iglesias Casanovas Lluís Escoda Jaume Domènech Pere Borràs Francesc Sancho Joan Ganigué Miquel Capdevila Albert Lladó Eugeni Mata Anton Casanovas JOSEP LLOP MARTORELL Joan Domènech Mas Ramon Colomines Elies Jaume Domènech Joan Trillas Torrents Francesc Sancho Martí Joan Ganigué Miquel Capdevila Albert Lladó Pere Pellicer Serra Lluís Escoda Rimbau JOSEP LLOP MARTORELL Joan Domènech Frederic Climent del

Reus Deportiu

Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Vocal Vocal Vocal Vocal

29/VII/1928 President Vicepresident Vicepresident Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Vocal Vocal Vocal Vocal 7/VII/1929 President Vicepresident Vicepresident Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Vocal Vocal Vocal Vocal

27/VII/1930 President Vicepresident Vicepresident Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Vocal Vocal Vocal Vocal

12/VII/1931 President Vicepresident Vicepresident Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador

Lluís Busquets Joan Trillas Francesc Sancho Josep Font Albert Lladó Sebastià Duaigües Pere Pellicer Lluís Escoda ANTONI MARTÍ BAGES Joan Domènech Frederic Climent Lluís Busquets Ramon Folch Roman Ferré Marca Josep Font Albert Lladó Lluís Escoda Pere Romero Joan Martorell ANTONI MARTÍ BAGES Joan Domènech Mas Frederic Climent Gatell Lluís Busquets Borrell Miquel Massip Juni Roman Ferré Francesc Gausset Oliva Lluís Escoda Rimbau Ramon Ferré Aragonès Pere Romero Joan Martorell ANTONI MARTÍ BAGES Joan Domènech Frederic Climent Eduard Salvat Miquel Massip Roman Ferré Joan Mestres Albert Lladó Lluís Escoda Tomàs Concernau Ismael Casajoana ANTONI MARTÍ BAGES Joan Domènech Eulogi Bordas Eduard Salvat Miquel Massip Roman Ferré Joan Mestres

Vocal Vocal Vocal Vocal

10/VII/1932 President Vicepresident Vicepresident Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Vocal Vocal Vocal Vocal

9/VII/1933 President Vicepresident Vicepresident Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Vocal Vocal Vocal Vocal

22/VII/1934 President Vicepresident Vicepresident Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Vocal Vocal Vocal Vocal 21/VII/1935 President Vicepresident Vicepresident Secretari Comptador Tresorer Vocal Vocal

Domènec Rovira Ramon Ferré Ramon Gebellí Ismael Casajoana ANTONI MARTÍ BAGES Joan Domènech Joan Basora Eduard Salvat Pere Grifoll Josep Siré Joan Mestres Domènec Rovira Ramon Ferré Anton Rom Ismael Casajoana AGUSTÍ ESTEVE FABREGAT Joan Domènech Joan Basora Eduard Salvat Josep Fontboté Josep Siré Joan Mestres Francesc Estivill Domènec Rovira Anton Rom Ismael Casajoana JOAN BUSQUETS CRUSAT Joan Domènech Mas Joan Basora Català Eduard Salvat Pàmies Joan Pujol Cunillera Josep Siré Meix Emili Tost Barrera Domènec Rovira Marqués Francesc Estivill Zamora Josep Rovellat Fusté Agustí Esteve Fabregat JOAN BUSQUETS CRUSAT Panayotis G. Orphanidés Josep Castellà Baró Josep Ferré Roigé Emili Tost Barrera Eduard Salvat Pàmies Ramon Folch Rovira Ramon Borbonès Masdeu

De 10/XI/1936 President Vicepresident Secretari Tresorer Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal

PANAYOTIS G. ORPHANIDÉS Josep Castellà Baró Agustí Esteve Fabregat Eduard Salvat Pàmies Josep M. Pellicer Josep Rovellat Fusté Ramon Borbonès Masdeu Joan Domènech Carles Tricaz Emili Tost Barrera Tomàs Guinjoan Antoni Anguera H. Calleja

IX/1937 President en funcions Comissió de Tennis

Comissió de Frontó

Comissió de Futbol

Comissió d’Escacs

PANAYOTIS G. ORPHANIDÉS Josep M. Pellicer Artur Martí Carles Tricaz Manuel Barrero J. Minteguiaga Emili Tost Josep Rovellat Joan Casares Josep Fontboté Daniel Miguel Antoni Torrebadell Antoni Anguera H. Calleja Josep Pagès Màdico Pere Grifoll

1/VI/1939 President Vicepresident Vicepresident Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Vocal Vocal Vocal Vocal Tennis Atletisme Futbol Muntanyisme Bàsquet

JOAN BUSQUETS CRUSAT Josep Castellà Antoni Gil Josep Rovellat Eugeni Coca Eduard Salvat Emili Tost Francesc Vergés Josep Maria Vergés Josep Sáinz Ramon Tubella Artur Martí Joan Domènech Tomàs Barberà Antoni Maymó Antoni Anguera

20/VI/1942 President Vicepresident Vicepresident Secretari

JOSEP CASTELLÀ BARÓ Antoni Sabater Antoni Gil Josep Rovellat Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 483

Secretari Tresorer Comptador Vocal Vocal Vocal Vocal Secretaria Secretaria

Joan Bofarull Eduard Salvat Antoni Aluja Joan Busquets Pere Cavallé Josep Grau Enric Barberà Joan Ganigué Emili Tost

29/VII/1943 President Vicepresident Secretari Secretari Tresorer Vocal Vocal

ANTONI SABATER ESTEVE Enric López Josep Maria Pellicer Josep Rovellat Pau Tàpies Josep Freixas Eudald Baixarias

19/XI/1945 President Vicepresident Vicepresident Secretari Secretari Tresorer Comptador Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal

20/IX/1946 President Vicepresident Vicepresident Secretari Secretari Comptador Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal

484 • Àlbum

del

Centenari

ANTONI SABATER ESTEVE Tomàs Barberà Salvador Rofes Josep M. Torrell Josep Vilà Josep Cabré Eduard Salvat Francesc Felip Cecili Martorell Bartolomé Barenys Josep Freixas Salvador Baldrich Emili Tost Joan Domènech Josep Monné Eugeni Coca ANTONI SABATER ESTEVE Francesc Llevat Salvador Rofes Josep M. Torrell J. Ninclis - Joan Casares Josep Casanovas Eduard Salvat Francesc Felip Cecili Martorell Josep Monné Tomàs Barberà Joan Basora Salvador Baldrich Vicenç Sastre Joan Domènech

del

Reus Deportiu

15/VII/1948 President Secretari Tresorer Comptador Vocal Vocal Vocal Vocal

FRANCESC LLEVAT ROSELL Joan Casares Fleix Eduard Salvat Pàmies Josep Monné Martorell Antoni Sabater Esteve Joan Domènech Tomàs Barberà Fort Joan Basora Català

2/IX/1949 President Vicepresident Secretari Vicesecretari Vicesecretari Tresorer Comptador Vocal Vocal Vocal Vocal

FRANCESC LLEVAT ROSELL Pere Miralles Casals Joan Casares Fleix Josep Andreu Balcells Josep Casanovas Alarma Eugeni Grugués Gispert Josep Monné Martorell Antoni Sabater Esteve Joan Domènech Joan Grau Capdevila Joan Basora Català

19/XI/1950 President Secretari Tresorer Comptador Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal

FRANCESC LLEVAT ROSELL Joan Casares Fleix Eduard Salvat Pàmies Josep Monné Martorell Tomàs Barberà Fort Frederic Rull Ripoll Josep Fargas Musté Ernest Badia Mestres Joan Basora Català Juli Quesada García

2/IV/1952 President Vicepresident Vicepresident Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Interventor Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Comissió Esportiva President Secretari Presidents juntes Escacs

JOAN BUSQUETS CRUSAT Josep Vila Cardona Francesc Llevat Rosell Josep Gomis Martí Josep Rovellat Fuster Eduard Salvat Pàmies Francesc Felip Capella Josep Monné Martorell Joan Domènech Mas Eugeni Grugués Gispert Salvador Rofes Escoda Josep Pellicer Totosaus Francesc Llorens Rodon Juli Quesada García Joan Oriol Baget Francesc Llevat Josep Rovellat Francesc Sans

Atletisme Bàsquet Patinatge Muntanyisme Natació Frontó Tennis Tennis taula Propaganda 19/II/1953 President Vicepresident Vicepresident Secretari Vicesecretari Interventor Tresorer Comptador Vicecomptador Vocal Vocal Vocal Vocal Delegacions Local social Activitats recreatives Activitats culturals Propaganda Escacs Atletisme Bàsquet Frontó Hoquei patins Muntanyisme Natació Tennis 18/III/1955 President Vicepresident Vicepresident Secretari Vicesecretari Vicesecretari Tresorer Comptador Vicecomptador Interventor Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Delegat local social Delegat parc esports

Jesús Muntané Valero Camps Salvador Rofes Joan Domènech Josep Gomis Jaume Viñas Josep Maria Pellicer Ramon Tella Josep Aguadé BALDOMER PÀMIES JOVÉ Francesc Llevat Rosell Eugeni Grugués Gispert Joan Bofarull Farré Joan Escoda Bonet Juli Quesada García Eduard Salvat Pàmies Josep Gomis Martí Josep Casanovas Alarma Frederic Rull Ripoll Francesc Llorens Rodon Tomàs Barberà Fort Carles Tricaz Vila Enric Sans Cot Josep Aguadé Voltas Joan Domènech Mas Pere Mariné Bessó Francesc Sans Oriach Jesús Muntané Parés Valero Camps Simó Jaume Viñas Roca Josep Vila Cardona Francesc Estivill Tudó Josep Gomis Martí Francesc Vergés Colom BALDOMER PÀMIES JOVÉ Joan Domènech Mas Francesc Llorens Rodon Francesc Cailà Pujol Joan Biosca Mestres Antoni M. Vidal Colominas Eduard Salvat Pàmies Josep Gomis Martí Josep Casanovas Alarma Juli Quesada Garcia Francesc Llevat Rosell Francesc Sanjoan Montserrat Tomàs Barberà Fort Carles Tricaz Vila Joaquim Merino Díez Enric Sans Cot Jaume Viñas Roca

Delegat recreativa Delegat CF Reus

Josep Aguadé Voltas Ricart Cort Molons

31/I/1957 President Vicepresident Vicepresident Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Interventor Vocal economia Vocal economia Local social Propaganda A. culturals A. recreatives Club Futbol Parc d’esports Cafè Escacs Atletisme Bàsquet Muntanyisme Natació Patinatge Frontó Tennis Cinema amateur

ANTONI SABATER ROCA Francesc Vergés Colom Josep Monné Martorell Francesc Sanjoan Montserrat Joan Biosca Mestres Eduard Salvat Pàmies Josep Gomis Martí Juli Quesada García Josep Rovellat Fusté Josep Casanovas Alarma Francesc Llorens Rodon Emili Terradellas Balañà Carles Tricaz Vila Josep Aguadé Francesc Llevat Rosell Francesc Cailà Pujol Enric Sans Cots Francesc Sans Oriach Antoni Guinjoan Gomis Valero Camps Simó Francesc Estivill Tudó Josep Gomis Martí Salvador Rofes Escoda Jaume Viñas Roca Mauro Comín Ferrer Josep Solanes Serra

12/III/1959 President Vicepresident Vicepresident Secretari Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Interventor Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Administració Presidents seccionals Escacs Atletisme Bàsquet Handbol Cinema

JOSEP MARIA MASSÓ COLL Marc Maré Massó Francesc Vergés-Tapiró Colom Josep Cabré Ferran Eugeni Martínez Ferré Frederic Quesada Relea Eduard Salvat Pàmies Josep Gomis Martí Juli Quesada García Josep Casanovas Alarma Josep Rovellat Fusté Josep Aguadé Voltas F. Gómez Torrents Josep M. Jofré Duch Armand Pascual Martí Francesc Sanjuan Montserrat Àngel Fonts Pujol Miquel Vall Boqueras Francesc Sans Oriach Antoni Guinjoan - Joan Basora Josep Suazo Poblet Fernando Burillo Simal Antoni Cavallé Maresma Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 485

Hoquei sobre patins Muntanyisme Natació Submarinisme Tennis Recreativa

Salvador Rofes Escoda Francesc Estivill Tudó Josep Gomis Martí Jordi Tarragó Anguera Mauro Comín Ferrer Armand Pascual Martí

17/III/1960 President Vicepresident Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Interventor Delegat parc esports Delegat propaganda Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal

JOSEP MARIA MASSÓ COLL Francesc Vergés-Tapiró Colom Francesc Sanjoan Montserrat Frederic Quesada Relea Josep Casanovas Alarma Josep Gomis Martí Juli Quesada García Eusebi Castellví Saladié Joan Maria Segarra Banús Josep Rovellat Fusté Josep Aguadé Voltas F. Gómez Torrents Josep M. Jofré Duch Armand Pascual Martí Àngel Fonts Pujol

29/III/1962 President Vicepresident Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Delegat parc esports Delegat propaganda Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal

JOSEP MARIA MASSÓ COLL Francesc Vergés-Tapiró Colom Francesc Sanjoan Montserrat Frederic Quesada Relea Josep Casanovas Alarma Josep Gomis Martí Eusebi Castellví Saladié Joan Maria Segarra Banús Josep Rovellat Fusté Josep Aguadé Voltas Josep M. Jofré Duch Armand Pascual Martí Àngel Fonts Pujol

8/III/1963 President Vicepresident Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Delegat local Delegat butlletí Delegat bàsquet Delegat natació Delegat parc esports Delegat propaganda

JOSEP MARIA MASSÓ COLL Francesc Vergés-Tapiró Colom Francesc Sanjoan Montserrat Frederic Quesada Relea Josep Casanovas Alarma Josep Gomis Martí Josep Aguadé Voltas Joan M. Segarra Banús Valero Camps Simó Josep Jofré Duch Eusebi Castellví Saladié Joan Maria Segarra Banús

486 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

25/II/1965 President Vicepresident Vicepresident Secretari Vicesecretari Tresorer Comptable Interventor Vocal Vocal Vocal Vocal Presidents seccionals Escacs Atletisme Bàsquet Boxa Hoquei Muntanyisme Natació Submarinisme Tennis Tennis taula Cinema Judo i jujitsu Comissions Butlletí i propaganda Recreativa Delegat parc esports Delegat pavelló 11/III/1966 President Vicepresident Vicepresident Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Interventor Interventor Assessor jurídic Relacions públiques Delegat parc esports Presidents seccionals Escacs Atletisme Bàsquet Boxa Hoquei Muntanya Natació Submarinisme Tennis Tennis taula

JOSEP MARIA MASSÓ COLL Artemi Teixidó Borràs Francesc Vergés-Tapiró Colom Francesc Sanjoan Montserrat Josep Casas Fort Enric Espasa Olivé Albert Ciurana Güell Juli Quesada García Josep Gomis Mart Pere Randuà Sabater Josep Casanovas Alarma Josep Rovellat Fusté Francesc Sans Oriach Joan Basora Musté Valero Camps Simó Jaume Viñas Roca Engelbert Borràs Roca Francesc Estivill Tudó Josep Jofré Duch Jordi Tarragó Anguera Josep Pellicé Totosaus Josep Llop Funcar Antoni Cavallé Maresma Gerard Aragonès Fernández Joan M. Segarra Banús Jaume Viñas Roca Frederic Quesada Relea Àngel Bares Mercader FRANCESC LLEVAT ROSELL Francesc Cabré Masdeu Artemi Teixidó Borràs Francesc Cailà Mestre Agustí Guerrero Pallerols Enric Espasa Olivé Andreu Olesti Cabrito Santiago Sabater Pons Josep Casanovas Alarma Ramon Pallicé Torrell Josep Gavaldà Cañissà Frederic Quesada Relea Francesc Sans Oriach Marcial Marimon Anguera Valero Camps Simó Jaume Viñas Roca Engelbert Borràs Roca Francesc Estivill Tudó Josep Jofré Duch Jordi Tarragó Anguera Josep M. Pellicer Totosaus Josep M. Badia Martorell

Cinema amateur Judo-Jujitsu Patinatge Comissions Butlletí i propaganda Cafè Recreativa Parc Infantil

Antoni Cavallé Maresma Gerard Aragonés Fernández Antoni Martra Solé Joan M. Segarra Banús Pere Randuà Sabater Jaume Viñas Roca Joan Domènech Mas

VIII/1968 President Vicepresident Vicepresident Vicepresident Secretari Tresorer Comptador Interventor Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Atletisme Boxa Handbol Bàsquet Hoquei Muntanya Natació Esports marins Tennis Tennis taula Cinema amateur Judo

FRANCESC LLEVAT ROSELL Francesc Vergés-Tapiró Francesc Cabré Masdeu Artemi Teixidó Borràs Francesc Sanjoan Montserrat Enric Espasa Olivé Andreu Olesti Cabrito Santiago Sabater Josep Casanovas Pere Randuà Sabater Josep Aguadé Voltas Frederic Quesada Joan Domènech Mas Marcial Marimon Anguera Jaume Viñas Roca Antoni M. Vidal Corominas Esteve Genovès Musté Engelbert Borràs Roca Francesc Estivill Tudó Josep M. Jofré Duch Albert Blanco Lozano Luis Muntadas Lozano Telm Bofarull Antoni Cavallé Maresma Pasqual Martí Callerges

2/IV/1970 President Vicepresident Vicepresident Vicepresident Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Interventor Vocal Vocal Vocal Vocal Escacs Atletisme Bàsquet Handbol Boxa Hoquei

JOAN DOMÈNECH MAS Valero Camps Simó Francesc Llevat Rosell Francesc Vergés-Tapiró Colom Francesc Sanjoan Montserrat Matías Romero Sender Josep Pagès Màdico Telm Bofarull Garriga Jaume Viñas Roca Antoni Martra Solé Miquel Fort Puig Antoni Quinteiro Juncosa Joan Pallàs Llussà Ramon Pedrol Figueras Joan Basora Musté Francesc Roig Vidiella Josep M. Badia Martorell Esteve Prius Senitjol Andreu Olesti Cabrito

Cinema Judo Muntanya Natació Tennis Tennis taula Comissió cafè Comissió recreativa Delegat camp Arxiu i patrimoni Delegat pavelló III/1971 President Vicepresident Vicepresident Secretari Tresorer Comptador Vocal Delegats seccions Escacs Atletisme Bàsquet Handbol Boxa Hoquei Cinema Judo Muntanyisme Natació Tennis Tennis taula Comissió cafè Com. recreativa Delegat camp Arxiu i patrimoni Delegat pavelló 19/II/1973 President Vicepresident Vicepresident Vicepresident Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Interventor Vocal Vocal Vocal Vocal Presidents seccionals Escacs Atletisme

Antoni Cavallé Maresma Pascual Martí Callerges Baldomer Pàmies Jové Josep Jofré Duch Luis Muntadas Lozano Jordi Brieja Abelló Josep Casanovas Alarma Josep Serra Massó Frederic Quesada Ralea Josep Aguadé Voltas Miquel Massip Juny VALERO CAMPS SIMÓ Francesc Llevat Rosell Francesc Vergés-Tapiró Colom Francesc Sanjoan Montserrat Matías Romero Sender Telmo Bofarull Garriga Antoni Llauradó Molas Ramon Pedrol Figueres Joan Basora Musté Francesc Roig Vidiella Josep M. Badia Martorell Esteve Pons Seritjol Andreu Olesti Cabrito Antoni Cavallé Maresma Pasqual Martí Callerges Francesc Estivill Tudó Josep Gomis Martí Luís Muntadas Lozano Jordi Binéfar Abelló Josep Casanovas Alarma Josep Serra Massó Frederic Quesada Ralea Josep Aguadé Voltas Miquel Masip Juní ANDREU OLESTI CABRITO Joan Basora Musté Josep Pagès Màdico Josep Maria Crusat Vidal Josep Mas Serrano Jordi Llaberia Escuté Joan Benet Gordo Antoni Aragonès Seguer Josep Fernández Rufí Antoni Llauradó Molas Eugeni Martínez Ferré Miquel Salvadó Bigorra Francesc Subirà Rocamora Joan Llop Escriche Adolf Sol Ribalta Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 487

Bàsquet Handbol Boxa Cinema Judo Muntanyisme Natació Sec. recreativa Tennis Tennis taula

Josep Maria Martí Callerges Antoni Randuà Sabater Esteve Pons Seritjol Antoni Cavallé Maresma Pasqual Martí Callerges Pere Borràs Alonso Antoni Pellicer Domènech Joan Pallàs Jussà Rafael Saludes Rams Jordi Binéfar Abelló

4/IV/1977 President Vicepresident Vicepresident Vicepresident President obres Coordinador Secretari Vicesecretari Interventor Comptador Tresorer Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Assessor jurídic Presidents seccionals Escacs Atletisme Bàsquet Handbol Boxa Cinema amateur Muntanyisme Natació Patinatge Taekwondo Tennis Tennis taula

JOAN BASORA MUSTÉ Antoni Martra Solé Fernando Cerviño González José L. González Hernández Josep M. Crusat Vidal Antoni Pellicer Domènech Ramon Torres Argilaga Rosendo Benabarre Casals Francesc Felip Capella Lluís Olivé Martí Telm Bofarull Garriga Salvador Batlle Campi Rafael Bertran Ferrús Engelbert Borràs Roca Josep Cabré Ferran Xavier Màdico Amigó Eugeni Martínez Farré Salvador Panadés Solé Armand Pascual Martí Antoni Randuà Sabater Josep Solanes Serra Francesc Subirà Rocamora Ramon Marcer Butí Antoni Vila Corts Adolf Sol Vilalta Joan Membrives Teruel Josep Cugat Puiggalí Antoni Fernández Fernández Josep M. Mitja Martí Pere Borràs Alonso Martí Erra Arrufat Jordi Martí Conde Carles Massó Cavallé Francesc Llorens Aguadé Òscar Satorra Marimon

23/XII/1981 President Vicepresident Vicepresident Gerència Secretari Vocal general 488 • Àlbum

del

Centenari

JOAN BASORA MUSTÉ Josep Giralt Ciurana Jaume Masquef Muntané Josep A. Abadías Finós Josep M. Matas Ventura Josep Travé Perelló del

Reus Deportiu

Assessor jurídic Interventor Comptador Tresorer Director esportiu Comissions treball Esports competició Economia Act. físiques socis Obres Arquitecte Enginyer Metge del club Relacions públiques Promoció de socis Activitats socials Coordinador seccions Adjunt gerència Mitjans de difusió Vicesecretari Secretaria general Cap de personal Local social Activitats esportives Activitats juventut Mestre d'obres Futbol sala Atletisme Cinema amateur Hoquei sobre patins Patinatge Tennis taula Bàsquet Escacs Muntanya Rugbi Handbol Natació Tennis Voleibol 9/II/1986 President Secretari Tresorer Vocal Vocal Vocal Vocal Coordinador Delegats seccions Handbol Natació Hoquei Rugbi Bàsquet

Ramon Marcer Butí Joaquim Via Rovira Santiago Cebrián Fernand Josep M. Borràs Alberich Ernest Pujol Sales Ramon Sotorra Marimon Jaume Masquef Muntané Ramon Pons Robert Joan Basora Musté Rafael Bertran Ferrús Xavier Ibars Alegria Ramon Pons Robert Joan Gavaldà Tost Ròmul Llaveria Paradís Ramon Gomis Reig Joan Basora Gallisà Ramon Sánchez Ribera Joan M. Matas Ventura Antoni Sedó Serrano Armand Pascual Martí Salvador Robert Caballé Salvador López Torrel Isidre Sugrañes Estivill Xavier Pujol Badia Diego Rubio García Josep Basora Galissà Ramon Sotorra Marimon Josep M. Mitjà Martí Joan Basora Musté Josep Abelló Sendrós Òscar Sotorra Marimon Ramon Pons Robert Josep Pagès Màdico Joan Gorga Lluís Josep Ruiz Amezcua Ròmul Llaveria Paradís Francesc Aixalà i Aymamí Anton M. Sans Felip Jesús Saiz Martínez PERE VINAIXA OLLÉ Pere Llauradó Ollé Enric Sabaté Gispert Joan Sabater Escudé Josep M. Badia Martorel Eufemià Cabré Ramon Miquel Salvadó Bigorra Antoni Masip Fort Josep M. Badia Martorell Francesc Aixalà Aymaní Antoni Sedó Serrano Josep Ruiz Amezcua Josep Sarroca Guiamet

Escacs Patinatge Tennis taula Atletisme Futbol sala Voleibol Futbol

Josep M. Badia Vilalta Mercè Capdevila Jardí Telm Bofarull Garriga Ferran Gutiérrez Josep M. Vidal Pagès Josep A. Giménez Jiménez Josep Travé Perelló

4/VIII/1987 President Vicepresident Secretari Tresorer Economia Economia Esport Patrimoni Portaveu Assessor jurídic Assessor financer Assessor laboral Arquitecte Coordinador

PERE VINAIXA OLLÉ Joan Sabater Escudé Josep M. Minguella Bages Emili Tarradellas Balañà Enric Sabaté Gispert Jordi Grifoll Roca Ramon Sánchez Ribera Eufemià Cabré Ramon Josep M. Badia Martorell Ramon Marcer Butí Josep Roig Aymamí Joan Mercadé Poblet Lluís Tarragó Anguera Antoni Masip Fort

18/X/1991 President Vicepresident Secretari Tresorer Gerent Patrimoni Portaveu Dinamització social Esport Inversions Àrea jurídica Àrea econòmica Àrea instal·lacions Sponsorització Gerent Caps de secció Atletisme Bàsquet Ciclisme Escacs Handbol Hoquei Patinatge Gimnàstica rítmica Tennis taula Rugbi 9/X/1995 President Vicepresident Vicepresident

PERE VINAIXA OLLÉ Joan Sabater Escudé Jordi Grifoll Roca Eufemià Cabré Ramon Antono Masip Fort Enric Sabaté Gispert Josep M. Badia Martorell Ramon Sánchez Ribera Lluís Basagaña Font Rafael Saludes Rams Ramon Marcer Butí Josep Roig Aymamí Lluís Tarragó Anguera Miquel Salvadó Bigorra Antoni Masip Fort Ferran Gutiérrez Josep M. Pàmies Vallés Joan Segarra Francesc Fernández Ferran Teixidó Joan Gavaldà Tost Amadeu Serra Dolors Estuelas Ruiz Sergi Rochet Josep Ruiz Amezcua JOAN SABATER ESCUDÉ Josep Maria Crusat Vidal Antoni Balsells Gavaldà

Secretari Portaveu Dinamització Àrea esportiva Àrea jurídica Àrea econòmica Àrea instal·lacions Vocal Gerent Caps de secció Atletisme Bàsquet Ciclisme Handbol Hoquei Muntanya Patinatge Rítmica Rugbi Tennis Tennis taula 15/XI/1999 President Vicepresident Secretari Tresorer Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Assessor fiscal Gerent Caps de secció Atletisme Bàsquet Handbol Hoquei Muntanya Patinatge Rítmica Rugbi Tennis Tennis taula 15/XI/2003 President Vicepresident Secretari Tresorer Vocal Vocal Vocal Vocal

Josep Cugat Puiggalí Eufemià Cabré Ramon Ramon Sánchez Ribera Lluís Basaganya Font Ramon Marcer Butí Josep Roig Aymamí Lluís Tarragó Anguera Miquel Salvadó Bigorra Antoni Masip Fort Ferran Gutiérrez Daniel Asensio Josep Ferran Josep M. Borràs Joan Gavaldà Lluís Roig Mercè Capdevila Jardi Dolors Esteruelas Josep Ruiz Telm Bofarull Joan Molas JOAN SABATER ESCUDÉ Josep Maria Crusat Vidal Josep Cugat Puiggalí Eufemià Cabré Ramón Antoni Balsells Gavaldà Albert Viñes Juncosa Lluís Basaganya Font Ramon Sánchez Ribera Miquel Salvadó Bigorra Telmo Bofarull Garriga Josep Roig Aymamí Antoni Masip Fort Ferran Gutiérrez Diego Rubio Xavier Martí Gerard Aragonés Bonillo Lluís Roig Mercè Capdevila Jardi Rosa Maria Recasens Josep Ruiz Joan Basora Miquel Nadal JOAN SABATER ESCUDÉ Josep Maria Crusat Vidal Josep M. Borràs Masip Eufemià Cabré Ramón Antoni Balcells Gavaldà Mercè Capdevila Josep Cugat Puiggalí Anton Sabater Escudé Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 489

Vocal Vocal Vocal Assessor fiscal Gerent Caps de secció Atletisme Bàsquet Handbol Hoquei Muntanya Patinatge Rítmica Rugbi Tennis Tennis taula

Ramon Sánchez Ribera Albert Viñes Juncosa Alexandre Zaragoza Rabassó Josep Roig Aymamí Antoni Masip Fort Ferran Gutiérrez Diego Rubio Xavier Martí Gerard Aragonés Bonillo Lluís Roig Mercè Capdevila Rosa Maria Recasens Josep Ruiz Joan Basora Miquel Nadal

15/XI/2007 President JOAN SABATER ESCUDÉ Vocals assessors a Presidència Alexandre Zaragoza Rabassó

Miquel Salvadó Bigorra

Joan Moliner Cardona Sotspresident Gerard Aragonés Bonillo Sotspresident Josep M. Crusat Vidal Sotspresident Antoni Balsells Gavaldà Sotspresident Joan Sabater Miralles Vocal patrimoni i inversions Alfred Artiga Callizo Vocal recursos humans Jordi Llauradó París Vocal activitats socials i recreatives Jordi Salvadó Nadal Vocal esports de competició Wenceslao Poblet Altés Vocal esp. de servei atenció al soci Ramon Snchez Ribera Vocal màrqueting i comunicació Eric Sànchez Ferré Secretari Francesc Borras Masip Tresorer Eufemià Cabré Ramon Gerent Nacho Jacob Miquel Delegats de secció Atletisme Ferran Gutiérrez Bàsquet Diego Rubio Garcia Escacs Francesc Fernàndez Muixí Excursionisme Jordi Molina Pérez Gimnàsia Rítmica Anna Tarragó Sanromà Hoquei sobre patins Antoni Masip Fort Hoquei base Isabel Abad Barba Patinatge artístic Mercè Capdevila Jardí Rugbi Joan Carles Sanromà Tennis Ramón Herrero Tennis taula Núria Retamero López

490 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Emili Argilaguet. ARD Joan Rius. Pragma

1. Membres de la Junta Directiva del Reus Deportiu, presidida per Joan Sabater, el 2000.

2. Membres de la Junta Directiva del Reus Deportiu, presidida per Joan Sabater, el 2004.

Emili Argilaguet ARD Emili Argilaguet. ARD

1. La Junta Directiva del Reus Deportiu, el 2009.

3. La Comissiรณ del Centenari del Reus Deportiu, el 2008.

Autor desconegut. ARD Josep Aragonès. ARD

2. La Junta Directiva del Club de Futbol Reus Deportiu, el 2009.

4. Caps de les seccions esportives del Reus Deportiu, el 2009.

GALERIA DE PRESIDENTS DEL CLUB DE FUTBOL REUS DEPORTIU 1952/2009

Joan Busquets Crusat

Eugeni Grugués Gispert Del 5/III/1953 al 14/IV/1954

Del 14/IV/1954 al 28/II/1956

Francesc Llevat Rosell

Engelbert Borràs Roca

Josep Maria Massó Coll

Del 8/II/1952 al 5/III/1953

Del 9/VIII/1956 al 15/VII/1957

Del 15/VII/1957 al 23/V/1958

Ricard Cort Molons

Del 23/V/1958 al VI/1966

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 495

Artemi Teixidó Borràs Del VI/1966 al VII/1966

Del VII/1966 a l'XI/1968

José Ignacio Arizmendi Regaldie

Josep Vila Cardona

Josep Jubany Pascual

Salvador Batlle Campi

Del III/1969 a l'I/1970

496 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Gil Cristià Arbós

De l'I/1970 al V/1973

De l'XI/1968 al III/1969

Del V/1973 al VII/1982

Josep Travé Perelló

Del VII/1982 al VI/1987

Josep M. Domínguez Tombas

Antonio Chamorro García

Jesús Palau Vallverdú

Antonio Alonso García

Xavier Llastarri Verdeny

Del V/1996 al IV/2002

Del V/1988 al IV/1996

Del VI/1987 al III/1988

Del V/2002 al IV/2004

Des del V/2004 fins a l’actualitat

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 497

ELS CONSELLS DIRECTIUS DEL CLUB DE FUTBOL REUS DEPORTIU 1952/2009

X/1951 Comissió Gestora President Secretari Vicesecretari Comptador Tresorer Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal

JOAN BERNABEU SARDÀ Carles Tricaz Vila Emili Terradellas Balañà Francesc Sangenís Sangenís Josep Cabré Ferran Joan Arasa Massaguer Sebastià Aluja Pallàs Francesc Vernet Llauradó Pere Domingo Llort Francesc Estivill Zamora Josep Ferrando Masdeu Ramon Tella Zamora

28/II/1952 President Vicepresident 1r Vicepresident 2n Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Membres comissions

JOAN BUSQUETS CRUSAT Eugeni Grugués Gispert Ramon Gasull Vidal Emili Tost Barrera Emili Terradellas Balañà Miquel Rodríguez Figuerola Vicenç Cabré Vidal Antoni Gil Reig Joan Martorell Martorell Ramon Fontgibell Ferran Eugeni Coca Pallejà Antoni Torrents Torres Pere Domingo Llort Carles Tricaz Vila Bonaventura Grau Cardona Francesc Llevat Rosell Josep Vila Cardona Miquel Trillas Olesti Francesc Felip Capella Joan Freixas Martí Ramon Badia Dolcet Josep Pintaluba Olesti Francesc Estivill Tudó Ramon Gasull Vidal

5/III/1953 Comissió Gestora President Vicepresident 1r Vicepresident 2n Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Interventor Delegat esportiu Delegat camp Delegat material Membres comissions

EUGENI GRUGUÉS GISPERT Joan Freixas Martí Josep Vila Cardona Joan Sirolla Ribé Josep Solanas Serra Josep Chuflé Fontanals Francesc Felip Capella Amador Folgado Arriaga Carles Tricaz Vila Gil Cristià Arbós Josep Jubany Pascual Vicenç Cabré Ramon Gasull Vidal

Miquel Rodríguez Figuerola Antoni Torrens Torres Ramon Fontgibell Emili Terradellas Balañà Francesc Estivill Pere Domingo Llort Rufo Segarra Emili Tost Barrera Miquel Vall Joan Vidal Parreu

12/VI/1953 President Vicepresident 1r Vicepresident 2n Vicepresident 3r Secretari Vicesecretari Vicesecretari Tresorer Vicetresorer Comptador Vicecomptador Interventor Viceinterventor Vocal Vocal Membres comissions

EUGENI GRUGUÉS GISPERT Josep Vila Cardona Amador Folgado Arriaga Ramon Gasull Vidal Joan Sirolla Ribé Carles Tricaz Josep Solanes Josep Chuflé Gil Cristià Francesc Felip Vicenç Cabré Vidal Joan Sirolla Ribé Joan Vidal Parreu Joan Freixas Martí Miquel Rodríguez Figuerola Antoni Torrens Ramon Fontgibell Rufo Segarra Francesc Nogués Rebull Josep Jubany Ramon Badia Dolcet Pere Domingo Llort Emili Terradellas Antoni Serramià

14/IV/1954 President Vicepresident 1r Vicepresident 2n Secretari Tresorer Comptador Interventor Vocal Vocal Vocal

RICARD CORT MOLONS Josep Puig Tost Baldomer Pàmies Jové Francesc Felip Capella Josep Chuflé Fontanals Gil Cristià Arbós Josep Rodríguez Figuerola Josep Ferrater Farré Josep Jubany Pascual Amador Folgado Arriaga

15/VII/1955 President Vicepresident 1r Vicepresident 2n Secretari Vicesecretari Secretari general

RICART CORT MOLONS Josep Puig Tost Baldomer Pàmies Jové Antoni Sabater Roca Emili Tost Barrera Joan Solanas Marsal Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 499

Tresorer Comptador Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal

Joan Sirolla Ribé Francesc Sanjuan Montserrat Joan Lomas Gorgas Antoni Torrens Torres Josep Ferrater Ferré Josep Solanas Serra Joan Solanas Marsal Marcial Matias Caberali Josep Dolcet Bonet Josep Rodríguez Figuerola Salvador Cot Cavallé Sebastià Aluja Pallàs Enric Mata Ruiz Àlvar Fortuny Salas Miquel Vall Boqueras

9/VIII/1956 President Vicepresident Secretari Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal

FRANCESC LLEVAT ROSELL Lluís Fortuny Antoni Gil Baldomer Pàmies Jové Joan Sirolla Ribé Àlvar Fortuny Joan Lomas Francesc Sanjuan Sebastià Aluja Pallàs Josep Dolcet Bonet

15/VII/1957 President ENGELBERT BORRÀS ROCA Vicepresident Foix Secretari Alabart Vocal Josep Dolcet Bonet Vocal Solé Vocal Salvador Amorós Vocal Basora Vocal Joan Lomas Vocal Francesc Sanjuan Montserrat 23/V/1958 President Vicepresident 1r Vicepresident 2n Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Vocal Vocal Vocal

JOSEP MARIA MASSÓ COLL Josep Pintaluba Olesti Salvador Amorós Brull Emili Terradellas Balañà Josep Solanes Serra José Santana Salvador Cot Emilio Brieva Pere Mariné Joan Sans Garcia

1959 President Vicepresident 1r Vicepresident 2n Vicepresident 3r

JOSEP MARIA MASSÓ COLL Josep Pintaluba Olesti Josep M. Crusat Vidal Miquel Casajuana

500 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Secretari general Delegat federatiu

Salvador Amorós Brull Francesc Pàmies Monseny Emili Terradellas Balañà Antoni Brieba Fernández Salvador Cot Cavallé Josep M. Santaná Pujol Àngel Bares Mercadé Josep Ferrando Masdeu Francesc Gómez Torrent Pere Mariné Bessó Joan Sans Garcia Josep Solanas Serra Miquel Vall Boqueras Antoni Sarramià Sabaté

VIII/1965 President Vicepresident 1r Vicepresident 2n Vicepresident 3r Secretari Vicesecretari Tresorer Comptador Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Secretari general Delegat federatiu

JOSEP MARIA MASSÓ COLL Josep Pintaluba Olesti Josep M. Crusat Vidal Miquel Casajuana Salvador Amorós Brull Francesc Pàmies Monseny Emili Terradellas Balañà Antoni Brieba Fernández Salvador Cot Cavallé Josep M. Santaná Pujol Àngel Bares Mercadé Josep Ferrando Masdeu Francesc Gómez Torrent Pere Mariné Bessó Joan Sans Garcia Josep Solanas Serra Miquel Vall Boqueras Antoni Sarramià Sabaté

VI/1966 a VII/1966 Comissió Gestora President ARTEMI TEIXIDÓ BORRÀS VII/1966 President Vicepresident 1r Vicepresident 2n Secretari Vicesecretari Tresorer Delegat camp Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal

GIL CRISTÀ ARBÓS Francesc Felip Capella Albert Blanco Lozano Andreu Olesti Cabrito Xavier Veciana Jubany Joan Casares Escoda Carlos Ogalla Cantero Joan Vila Salas Pere Jordana Llevat Artemi Teixidó Boràs Josep Casanovas Alarma Joan Pallàs Llussà Narcís Papiol Burriell

XI/1968 President DIE Vicepresident Economia Secretari tècnic Tresorer Vocal Vocal Vocal Vocal Entrenador 1969 Comissió Gestora President Vicepresident Secretari Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal

JOSÉ I. ARIZMENDI REGALSalvador Batlle Antonio Quinteiro Francesc Gómez Josep Llop Modest Anguela Joan Guillemat Jaume Vega Joan Llauradó Quique Rabassa

JOSEP VILA CARDONA Josep Pintaluba Olesti Joan Domènech Salvador Batlle Josep Jubany Josep M. Massó Coll Salvador Cot Cavallé Manuel Compte Beso Sebastià Domènech

15/I/1970 President JOSEP JUBANY PASCUAL Vicepresident Sierra Jaume Viñas Secretari Josep Pintaluba Olesti Vocal Joan Domènech Vocal Vocal Salvador Batlle Sebastià Domènech Vocal Salvador Batlle Vocal Josep Jubany Vocal Vocal Josep M. Massó Coll Vocal Salvador Cot Cavallé Vocal Manuel Compte Beso V/1973 President SALVADOR BATLLE CAMPI Vicepresident 1r Emili Llevat Briansó Luís Muntadas Lozano Vicepresident 2n Secretari Lluís Maduell Josep Masquef Muntané Tresorer Comptador Josep Grau Bellido Francesc Vila Rierola Vocal Joan Sabater Escudé Vocal Vocal Francesc Llevat Briansó Antoni Quinteiro Vocal Vocal Juncosa Antoni Borrel Marco Vocal Narcís Papiol Burriell Vocal Vocal Josep Cruz Francesc Romero Toledo Vocal Vocal Francesc Rovira

1974 SALVADOR BATLLE CAMPI President Vicepresident Emili Llevat Briansó Luís Muntadas Lozano Vicepresident Joaquim Ferrater Vicepresident Lluís Maduell Secretari Josep Masquef Muntané Tresorer Comptador Rodriguez Josep Cruz Vocal Xavier Prats Vocal Vocal Balañà Vocal Miras Vocal Xifré Vocal Orué Vocal Esteve Vocal Narcís Papiol Burriell VII/1982 President Vicepresident 1r Vicepresident 2n Vicepresident 3r Vicepresident 4t Secretari Secretari tècnic Tresorer Comptador Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal VI/1987 President BAS Vicepresident

JOSEP TRAVÉ PERELLÓ Remigi Cabré Josep M. Marsal Pere Castellví Antoni Tàpies Josep M. Castro Francesc Madurell Armand Font Josep Lluís Maduell Narcís Papiol Joan Olivé Joan Vila Antoni Homdedeu Fèlix Herraiz Salvador Batlle JOSEP M. DOMÍNGUEZ TOMJoan Guillemat

Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu • 501

V/1988 President CÍA Vicepresident 1r Vicepresident 2n Vicepresident 3r Secretari Secretari tècnic Secretari tècnic Tresorer Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Metge Metge Advocat

ANTONIO CHAMORRO GARFernando Alegre Josep M. Martí Josep M. Benedicto Manuel Ciuret Jaume Lleonard Joan Sans Pere Gavaldà Rafael Ripoll Javi Esteve Josep Balañà Domingo Fernández Daniel López Enric Chamorro Joan Castellví Francesc Xavier Escoda Bartomeu Casado Marc Massó Xavier Prats Francesc Soto Francesc Xavier Escoda Víctor López Ramon Marcer Butí

V/1996 President Vicepresident Vicepresident Vicepresident Vicepresident Secretari Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal

JESÚS PALAU VALLVERDÚ Ramon Masqué Rodon Eduard Estapé Villaroya Jordi Camarasa Ballester Alfons Fontboté Dalmau Josep Lluís Maduell Canals Joaquim Loran Piñol Jordi Cervera Martínez Francesc Sugrañes Llauradó Gerard Aragonés Fernàndez Joan Carreras López Antoni Sànchez Rovira Pedro Gómez Motos Joan Sans Zanón Marc Massó Cavallé Joan Prous Masdeu Anton Tàpies Simó Santiago Esteva Escoda Alfred Manuel Abelló

V/2002 President Vicepresident Vicepresident Vicepresident Vicepresident Vocal Vocal

ANTONIO ALONSO GARCÍA Jesús Palau Vallverdú Alfons Fontboté Dalmau Marc Massó Cavallé Carles Grau Vidal Josep Anton Sànchez Manolo García Ramírez

502 • Àlbum

del

Centenari

del

Reus Deportiu

Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal

Josepo M. Vinuesa Colorado Ramon Piñas Tondo Joan Carreras López Enric Fandos Lagunas Joan Ribas Cochs Jordi Cervera Martínez Xavier Llastarri Verdeny Joan Cros Esteve Joaquim Loran Piñol Rafael Joaquin Masgoret Salvador Brulles Moragas Jordi Juncosa Martorell Xavier Guardià Josep Coch

V/2004 President Vicepresident Vicepresident Vicepresident Vicepresident Tresorer Cap de Comunicació Administració Area comercial Area comercial Area comercial Area comercial Area comercial Secretari

XAVIER LLASTARI VERDENY Manuel Poyato Poyato Josep Maria Benedicto Gerard Aragonès Bonillo Ramon Masqué Rodon Joan Carreras López Cristobal Simon Reche Carles Grau Vidal Daniel Fernàndez Molas Joan Basora Gallisa Miquel Eloy Fernandez Garcia Octavi Llop Martín Pere Dosaigues Pérez Enric Fandos lagunas

V/2008 President Vicepresident Vicepresident Vicepresident Vicepresident

XAVIER LLASTARI VERDENY Manuel Poyato Poyato Josep Maria Benedicto Pilar Llauradó Paris Daniel Fernandez Molas Ramon Alabart Sabaté Santi Juncosa Joan Basora Gallisa Miquel Eloy Fernàndez Octavi Llop Martin Pere Dosaigues Perez Joaquim Jaldo José Juan Castellanos Cristobal Simon Reche Joan Carreras López Antonio López Garcia Gerard Escoda Ramon Julve Joan Martos Francesc Torres Roc Llurba Sanchez Enric Fandos lagunas Marc Chaves Gomez Alejandro Teodoro Cabrera

FONTS I BIBLIOGRAFIA

FONTS

BIBLIOGRAFIA REUSENCA

Arxiu del Reus Deportiu Arxiu Comarcal del Baix Camp Arxiu Històric Municipal de Reus Arxiu Històric Provincial de Tarragona Arxiu del Teatre Fortuny Biblioteca de l’Esport de la Generalitat de Catalunya

Amigó, Ramon. «L’excursionisme reusenc. Una visió abreujada», a la carpeta Esport a Reus ‘92. Reus: Ajuntament de ReusAgrupació Fotogràfica de Reus, 1992.

Amorós, Xavier. L'agulla en un paller. Barcelona: Pòrtic, 1985.

– El camí dels Morts. Barcelona: Empúries, 1996.

Anguera, Pere; Arnavat, Albert; Amorós, Xavier. Història gràfica del Reus contemporani (1803/1979). Reus: Ajuntament de Reus, 1986/1987. 2 vol.

Anguera, Pere. Esport i societat a Reus. Unes notes. Reus: Ajuntament de Reus-Agrupació Fotogràfica de Reus, 1992.

Arnavat, Albert; Muiños, M. Jesús; Tous, Jordi. «Reus sota la restauració borbònica», a Història General de Reus, vol 3.

Reus: Ajuntament de Reus, 2003.

Arnavat, Albert (dir.). Postals de Reus 1895-1939. Reus: Centre de la Imatge Mas Iglesias, 2007.

Banús Sans, Josep. «Aquellos primeros tiempos del futbol en Reus», a Del Reus de antaño. Reus, 1952/1953.

Blanch, Enric. Història de l'hoquei del Reus Deportiu. 1992.

Boqueras, Francesc; Sabater, Francesc. Reus hoquei 1943-1981, publicat per capítols a PublicImage. Reus, 1981.

Bosch, Esteve. «El Tennis a Reus. Dels inicis a la consolidació», a la carpeta Esport a Reus '92. Reus: Ajuntament de ReusAgrupació Fotogràfica de Reus, 1992.

Busquets, L. «El Estadio reusense», a Color. Reus, 1928.

Busquets Crusat, Joan. Breu història d'una vida. Reus, 1982.

Busquets Crusat, Joan. Records de la vida que passa... Anècdotes, comentaris, reflexions. Reus, 1987.

Domènech i Mas, Joan. Cultura física, Converses sobre Temes d'Interès Local. Reus: Centre de Lectura, 1931.

Domènech Miró, Manuel. Club Gimnástico-Reus Deportivo 19231942. Veinte años de rivalidad futbolística. Reus, 1943.

Fort Prat, Jaime. Anales históricos de Reus. Des de 1860 a nuestros días. Reus: 1923-1934. 9 vol.

Gort Juanpere, Ezequiel. 75 anys d’història del Club Natació Reus Ploms. Reus, 1993.

Gort Juanpere, Ezequiel: «Petita història de l’esport a Reus», a Diari de Tarragona, 1992.

PUBLICACIONS DEL REUS DEPORTIU Gol. Revista d'Sports Ilustrada. 1923/1924.

Reus Deportiu. Butlletí Mensual. 1929/1931.

Reus Deportiu. Butlletí Mesal Portaveu de l’Entitat.

1933/1935.

Reus Deportivo. Circular para los Socios. 1950/1959.

Boletín Informativo del C. de F. Reus Deportivo. 1961.

Reus Deportivo. Revista Mensual. 2a època. 1968/1970.

Reus Deportiu. Butlletí. 1982.

Grau dels Barrots, Butlletí de la Secció Excursionista del Reus Deportiu. 2000.

Reus Deportiu. Gimnàstica Rítmica. 1994/1996.

Reus Deportiu. Reglaments Generals. Reus, 1922.

Reus Deportiu. Avant Projecte d’un Camp d’Esports. Reus, 1924.

Reus Deportiu. Projecte d’un Camp d’Esports. Reus, 1925.

Reus Deportiu. Memoria anyal de l'Entitat llegida pel Secretari En Josep Fort Sugrañes a l’Assemblea General, celebrada la nit del 26 de juny de 1923. Reus, 1923.

Reus Deportiu. Memòria llegida pel Secretari En Josep Fort Sugrañes, a l’Assemblea General, celebrada la nit del 30 de juny de 1924. Reus, 1924.

Reus Deportiu. Reus Deportiu, 1909/1934. Reus, 1935.

Reus Deportiu. Jardín de Infancia Reus Deportivo. Reus, 1955.

Domènech Mas Joan (ed.): Reus Deportivo. Bodas de Oro, 1909/1959. Reus: Reus Deportiu, 1959.

Arnavat, Albert; Pagès, Montserrat, Ximeno, Jordi: Història il· lustrada del Reus Deportiu (1909/2000). Reus: Reus Deportiu, 2001.

Morant, Teresa. «Els velòdroms a Reus. Una història oberta», a la carpeta Esport a Reus ‘92. Reus: Ajuntament de ReusAgrupació Fotogràfica de Reus, 1992.

«Nuestros Clubs: Reus Deportivo», a Boletín de la Federación Catalana de Natación[Barcelona], núm. 46 (II-1948).

Sabater, Francesc. «El Reus Deportiu, fundat el 1909», a la carpeta Esport a Reus ‘92. Reus: Ajuntament de ReusAgrupació Fotogràfica de Reus, 1992.

Sanjuan, Francesc. «En els vint-i-cinc anys d'Hoquei sobre Patins del Reus Deportiu», a Reus, Semanario de la Ciudad [Reus], núm. 950 (estiu, 1970).

Sanjuan, Francesc. «Mil semanas de deporte en Reus...!», a Reus, Semanario de la Ciudad [Reus], núm 1.000 (1971).

Sanjuan Montserrat, Francesc. «Breve historial del hoquey sobre patines en Reus», al programa dels XII Campeonatos de Europa de Hoquei sobre Patines. Reus, 1972.

Tous, Jordi. Evarist Fàbregas i Pàmies (1868-1938). Filantrop, financer i republicà catalanista reusenc. Reus: Centre de Lectura, 1990.

BIBLIOGRAFIA GENERAL Bonsoms Cregut, Pere. «El futbol a Lleida i Tarragona», a Llibre d'Or del futbol. Barcelona: Monjoia, 1928.

Bröhm, Jean. Sociología política del deporte. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1982.

Carbó, Daniel. «Psicologia del futbol», a Llibre d'Or del futbol.

Barcelona: Monjoia, 1928.

Corominas, José. Medio siglo de atletismo en España. Madrid: Comité Olímpico Español, 1964.

DD. AA. Art i esport a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1992.

DD. AA. 1916-1991. Setanta-cinc anys del Club Natació Sabadell.

Sabadell, 1991.

Denis, Daniel: «L'esport modern i la pacificació dels cossos», a Saber [Barcelona], núm. 2 (1980).

Galí, Alexandre. Història de les institucions i el moviment cultural a Catalunya 1900-1936. Barcelona: Galí, 1983.

Garcia, Mila: «L'inici de l'esport femení», a Dona i Esport. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1991.

Garcia Castell, Joan. Història del futbol català. Barcelona: Aymà, 1968.

Garcia Ferrando, Manuel. Aspectos sociales del deporte. Una reflexión sociológica. Madrid: Alianza Editorial, 1990.

Mandell, Richard D. Historia cultural del deporte. Barcelona: Bellaterra, 1986.

Molas, Joaquim: Passió i mite de l'esport. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1986.

Morera, J. Historia de la natación española. Madrid: Benzal, 1965.

Peris, Agustí. «Els començos del futbol a Catalunya», a Llibre d'Or del futbol. Barcelona: Monjoia, 1928.

Pujadas, Xavier; Santacana, Carles. L'altra olimpíada. Barcelona '36. Esport, societat i política a Catalunya (1900-1936).

Badalona: Llibres de l'Índex, 1990.

Pujadas, Xavier; Santacana, Carles. «L'esport català i el fet nacional», a Revista de Catalunya [Barcelona], núm. 65 (1992).

Pujadas, Xavier; Santacana, Carles: «Esport i ciutadania. Notes sobre el discurs esportiu a Catalunya en un període de canvi (1930-1931)», a Revista d'Etnologia de Catalunya [Barcelona], núm. 1 (1992).

Pujadas, Xavier; Santacana, Carles. Història il·lustrada de l'esport a Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona-Columna, 1994 i 1995. 2 vol.

Pujol, Enric. Nàstic. Cent anys d'història (1886-1986). Tarragona: Tàrraco, 1987.

Recasens, Josep M. Historia del Club Gimnástico. Tarragona, 1962.

Sunyer, Albert; Porter, Josep. 100 anys d'esport català (18881988). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1988.

Àlbum

del

Centenari

del

R e u s D e p o r t i u • 505

Procedència de les imatges:

Agraïments:

AHAFR Arxiu Històric Agrupació Fotogràfica de Reus ACBC Arxiu Comarcal del Baix Camp AHMR Arxiu Històric Municipal de Reus AP Arxiu Pragma Agència de Publicitat G, SL ARD Arxiu Reus Deportiu ACFRD Arxiu Club Futbol Reus Deportiu BCLR Biblioteca del Centre de Lectura de Reus BCRXA Biblioteca Central de Reus Xavier Amorós BEGC Biblioteca de l'Esport de la Generalitat de Catalunya CIMIR Centre de la Imatge Mas Iglesias Reus DCCAR Direcció de Comunicació Corporativa de l’Ajuntament de Reus FN Fotografia Niepce. Reus HGRC Història gràfica del Reus contemporani CFA Col·lecció Francesc Aixalà CJAG Col·lecció Josep Argilaga Guasch CJBM Col·lecció Joan Basora Musté CSB Col·lecció Salvador Batlle CFB Col·lecció Francesca Bernabeu CMB Col·lecció Mabel Bofarull CMBR Col·lecció Manel Boronat Roig CJC Col·lecció Josep Cugat Puigcavi CJME Col·lecció Joan Maria Estivill CTFB Col·lecció Teresa Fuguet Bernadà CEG Col·lecció Esteve Genovès CJMMB Col·lecció Josep M. Martorell Busquets CPMJ Col·lecció Pere Martorell Jareño CJLM Col·lecció Josep Lluís Masip CAM Col·lecció Albert Montalà CJM Col·lecció Jaume Muntaner CAO Col·lecció Andreu Olesti Cabrito CFOP Col·lecció Francesc Olesti Prats CJMP Col·lecció Josep Maria Pons CMR Col·lecció Mateo Rodríguez CPR Col·lecció Pere Ruiz CRSR Col·lecció Rafael Saludes Rams CMS Col·lecció Miquel Salvadó Bigorra CRS Col·lecció Ramon Salvat CRAS Col·lecció Ramon Sànchez CRSA Col·lecció Rafael Saludes Rams CFS Col·lecció Francesc Subirà Rocamora CLT Col·lecció Lluís Tarragó Anguera CET Col·lecció Enric Tricaz CAV Col·lecció Antoni M. Vidal Colomines CAZM Col·lecció Antoni Zaragoza Mercadé CP Col·lecció particular

Els editors i l’autor d’aquest llibre volem agrair la desinteressada col·laboració de totes les persones i entitats que ens han ajudat a tirar endavant aquest Àlbum dels 100 anys del Reus Deportiu, en especial la col·laboració dels cedents de fotografies i documentació gràfica: Ajuntament de Reus. Direcció de Comunicació Corporativa Agrupació Fotogràfica de Reus Arxiu Comarcal del Baix Camp Arxiu Històric Municipal de Reus Arxiu Històric Provincial de Tarragona Arxiu del Teatre Fortuny Biblioteca Central de Reus Xavier Amorós Biblioteca del Centre de Lectura de Reus Biblioteca de l’Esport de la Generalitat de Catalunya. Barcelona Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus Museu d’Art i Història de Reus Fotografia Niepce Pragma, Agència de Publicitat General SL i Josep Abelló Gras, Francesc Aixalà, Xavier Amorós, Josep Aragonés, Emili Argilaguet, Joan Basora Musté, Salvador Batlle, Francesca Bernabeu, Teresa Fuguet Bernadà, Mabel Bofarull, Manel Boronat, Carles Busquets, Joan Busquets, Carme Cano, Guillem Castro, Josep Cugat, Joan Maria Estivill, Esteve Genovés, Joan Gispert, Pere Martorell Jareño, Antoni Masip, Josep Lluís Masip, Núria Mayoral, Albert Montalà, Jaume Muntaner, Andreu Olesti, Francesc Olesti, Joan Oriol Baget, Sabí Peris, Carme Puyol, Josep M. Ribas Prous, Joan Rius, Mateo Rodríguez, Francesc Sabater Lasheras, Rafael Saludes, Miquel Salvadó, Ramon Sànchez, Andreu Sanjuan Llaveria, Ricard Savé, Francesc Subirà, Lluís Tarragó, Pere Toda Serra, Josep Torrents, Enric Tricaz, Antoni Maria Vidal Colomines i Arcadi Vilella.

Crèdits del llibre: Edita

REUS DEPORTIU Carrer d’Antoni Gaudí 66. 43203 REUS Tel. 902 318 914 / Fax 977 331 785 www.reusdeportiu.cat reusdeportiu@reusdeportiu.cat

CLUB FUTBOL REUS DEPORTIU Carrer Josep Recasens i Mercader, 8. 43205 REUS Tel. 977 330 020 / Fax 977 326 720 www.cfreusdeportiu.com info@cfreusdeportiu.com

Amb el patrocini de

Direcció editorial, selecció d’imatges i textos Albert Arnavat, doctor en Història Disseny gràfic i maquetació ARNAVAT / ASSESSORS DE COMUNICACIÓ Digitalització d’imatges Pragma Agència de Publicitat General sl Centre de la Imatge Mas Iglesias / Fotografia Niepce Postproducció digital Pragma Agència de Publicitat General sl Direcció DVD Albert Arnavat amb la col·laboració de Pedro Nogales Himne del Centenari del Reus Deportiu Joan Masdéu i Àngel Santiago Autors filmacions històriques DVD 1. Josep M. Mitjà / 2. Jordi Vall i Rafael Saludes / 3. Francesc Jané / 4. Jordi Llaberia, Rafael Saludes, Jordi Vall i Antoni Martra / Imprès a Arts Gràfiques Rabassa, s. a. Reus

Primera edició: març de 2009 © d’aquesta edició: Reus Deportiu i Club Futbol Reus Deportiu. / @ de les fotografies: els seus autors ISBN-13: 978-84-936713-0-3 / DL: T- 220-09