Dossier cultura hebrea by Albert Anglès disseny

Introducció a la Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat.

Descripció

1. Introducció al Judaisme Català 2. Introducció a la dimensió del mercat turístic d’Israel com a espai emissor 3. Cerimònies jueves 4. Les festes jueves i la Caixrut 5. Denominacions del judaisme al llarg del temps i l’Holocaust 6. Jueus catalans i jueus sefardites 7. L’Educació als calls catalans 8. El paper de la dona jueva 9. La Càbala 10. La literatura dels jueus catalans 11. Un ritual de pregàries jueves catalanes, el Séder d’Amram Gaó 12. L’any 1391 i l’actuació del rabí Khasdai Cresques 13. Les comunitats jueves de Tarragona, L’Aleixar, Falset… un mirall 14. Els documents hebreus de la quotidianeitat a Catalunya i l’exili de 1492 dels jueus catalans 15. La Comunitat Israelita de Barcelona (CIB) 16. Els Cavaller, una família catalana de religió jueva, des de Falset (s. XV) fins avui

Dossier realitzat en el marc del conveni entre la Diputació de Tarragona i l’Associació de Relacions Culturals Catalunya - Israel (ARCCI). Autor: F. Andreu Lascorz Arcas , 10 de desembre de 2009 / 23 Kislev 5770 Associació de Relacions Culturals Catalunya - Israel (ARCCI) Disseny gràfic i maquetació: Albert Anglès / www.aadisseny.com

PATRONAT DE TURISME DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

PATRONAT MUNICIPAL DE TURISME DE TARRAGONA

COSTA DAURADA Passeig de Torroja, s/n 43007 Tarragona www.costadaurada.info

Carrer Major, 39 43003 Tarragona www.tarragonaturisme.cat

TERRES DE L’EBRE C. de l’Àngel, 6 - 3r. / Ed. Siboni 43500 Tortosa www.terresdelebre.travel

Introducció

Teniu a les mans un document base per tal de conèixer una mica del nostre passat i projectarlo al present i al futur des de diferents àmbits. Un dossier amb força eines d’ampliació que vol permetre moltes lectures sobre aquesta cultura, i la cultura jueva desenvolupada a Catalunya. Però què significa ser jueu avui? Podem trobar un mínim de tres respostes: una de tipus històric, una altra de tipus legal i finalment una de tipus social. La primera resposta ens fa anar enrere, en els seus orígens, els jueus són els components de la tribu de Judà, una de les dotze tribus que, segons descriu el Gènesi, van fundar el fills de Jacob. La segona resposta ens la dóna l’Halakhà, ‘la Llei jueva’, que diu clarament que és jueu tot el qui ha nascut de mare jueva o tota persona que s’hagi convertit al judaisme. La tercera resposta potser s’adapta millor als temps actuals i és més ben acceptada pels mateixos jueus, perquè descriu el jueu com la persona integrada en el conjunt social judaic. Una de les opcions més enriquidores és la visita a les localitats on es conserven des de fa més de 500 anys els calls jueus, també com a eina de reflexió i futur, val la pena visitar les bodegues jueves de Capçanes, Porrera, i com no, les sinagogues d’avui dia.

nitat que al segle XIII representava entre el 2 i el 4% de la població, població que comptava amb força jueus pobres, en alguns documents arriben fins al 30%. Els jueus catalans, el “cofre” pels nostres monarques van patir els efectes del Concili III del Laterà (1179) que els obligava a viure en barris separats, del Concili IV (1215) que manava que portessin un senyal i... Els avalots del segle XIV ens mostren el començament d’un tràgic procés que acaba amb l’expulsió de 1492 dels jueus catalans. Posteriorment a casa nostra van patir el desconeixement de segles, amb manca absoluta d’informació d’aquests jueus catalans en el llarg exili. Els descendents d’aquestes comunitats van cercar al segle XIX la modernitat amb integració, fins què l’arribada de l’affaire Dreyfus, va convèncer fins i tot als més reticents de la necessitat d’una llar nacional pel poble jueu, i es així com neix el sionisme. El naixement d’un antisemitisme no estrictament religiós, sinó racial i cultural, ens recorda un genocidi únic, l’Holocaust.

En els nostres calls hi va haver relacions de coexistència, convivència i tolerància a l’alta edat mitjana (IV-XIII), essent el segle XIII, el de l’edat d’or pels jueus catalans.

Si Baroja deia: “els jueus són els catalans”, a Catalunya es responia amb un catalanisme filoisraelià, o filojueu? o filohebreu?

La imponent petjada jueva sorprèn en una comu-

Andreu Lascorz

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

1. Introducció al Judaisme Català

Moisès de Girona, en el seu Comentari sobre el Pentateuc, comentant Dt 28, 42 (en què Déu anuncia les desgràcies i l’exili que els jueus patiran si no compleixen els preceptes), afirma, amb una no gens dissimulada sorpresa: <<Però una vegada que ens hem trobat en exili en els països dels nostres enemics, el treball de les nostres mans no ha esta maleït ni s’han malmès les cries del nostre bestiar, ni les nostres vinyes, ni els nostres oliverars, ni les nostres sembrades [contràriament a l’anunci de Déu], sinó que, en aquest països, hi vivim com els altres pobles que els habiten, o fins i tot més bé que ells, car la misericòrdia de Déu es damunt nostre i el nostre viure en exili té una promesa [de redempció]>>. Làpida trilingüe de Tortosa, s.VI

La població jueva a Catalunya hi és des de temps que podem qualificar de remots. Podríem dir que els jueus no van arribar mai a Catalunya. És Catalunya, per més paradoxal que sembli, que va arribar als jueus, és a dir, que s’anà formant i anà consolidant la seva personalitat en uns territoris on hi havia una minoria jueva. L’abundància de prescripcions canòniques, de prohibicions legislatives i de dades històriques fa pensar que la població jueva d’aquests territoris a l’alta edat mitjana era força important demogràficament i econòmicament.

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Referint-nos específicament als jueus de les terres avui catalanes. Hi ha testimoniatges molt antics, la famosa carta del bisbe Sever de Menorca és de la primeria del s. V. La làpida trilingüe de Tortosa (hebreu, grec i llatí) és del s. VI. Eren anomenats hebreus (denominació ètnica aparentment neutra); no fou fins al segle XIII que en les terres catalanes els hebreus esdevingueren jueus (denominació religiosa que anà adquirint connotacions negatives). Durant els segles XII- XIII, trobem molts jueus exercint diversos càrrecs al servei

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó. En el XIII, que és quan tingué lloc l’expansió de les comunitats jueves per diverses ciutats i viles catalanes, els jueus es dedicaven intensament a activitats comercials, menestrals, i alguns van assolir càrrecs de molta importància com a administradors i financers... Malgrat que l’any 1283, hom aprovà lleis restrictives per impedir que els jueus continuessin exercint càrrecs públics que comportessin de tenir autoritat damunt dels cristians, en altres camps, com ara en tant que metges o fins i tot en tant que servidors dels reis en diverses tasques administratives, la presència dels jueus continuà essent prou activa fins al capdavall. A partir de les últimes dècades del segle XIV, la situació dels jueus empitjorà. Hi hagué avalots el 1320 ocasionats per gent de baixa extracció social que venien de l’actual França, el 1348 a causa de la Pesta Negra i posteriorment el 1391, que comportà la destrucció física de diversos calls catalans i una important davallada demogràfica per conversió o emigració. L’aljama de Barcelona, per exemple, ja no es restablí. L’antic judaisme català acaba definitivament el 1492. Un altre exemple clar de distorsió històrica es creure o fer creure que el nom de Sefarad i el gentilici sefardita, introduïts en les llengües europees en els temps moderns procedents de l’hebreu, val també per a l’edat mitjana i que incloïa els jueus catalans. Aquesta denominació es fa servir avui per a indicar unes

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

certes característiques litúrgiques, culturals i fins i tot lingüístiques del judaisme mediterrani, comunes als jueus d’origen hispànic. En realitat, el nom de Sefarad no sembla haver inclòs Catalunya fins al segle XVI, quan Sefarad esdevingué el nom de hebreu usual per a designar totes les terres de la península Ibèrica d’aquells temps. El professor Yom Tov Assis, que ha dedicat tants llibres i articles al judaisme catalanoaragonès, afirma, contundent, en una de les seves darreres obres, que <<el llegat que deixaren els erudits jueus de la Corona de Catalunya-Aragó dels segles XIII-XIV resta encara avui una de les aportacions més riques que mai s’hagin fet a la cultura i a la civilització jueves>>. La producció literària en llengua hebrea a la Catalunya medieval va ser realment molt considerable en tots els camps de la cultura i de les ciències al llarg de gairebé quatre segles, amb dotzenes d’autors. També es d’una importància cabdal l’obra escrita dels cabalistes de Girona, com Azriel i Jacob ben Xéixet. No hem d’oblidar tampoc la tasca de traductors, sobretot en el camp de la medicina i altres ciències. Avraham bar Khiia, que morí poc després de 1136, és l’astre més brillant que traspunta en l’horitzó de les més antiquíssimes manifestacions de la cultura hebrea a Catalunya. Fou un transmissor dels coneixements científics de l’època. Haiim Rabin, professor de la Universitat Hebrea de Jerusalem, no té cap inconvenient a dir que el fet que Avraham

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

bar Khiia triés un tipus d’hebreu mixnàic per escriure les seves obres <<és un dels esdeveniments més importants de la història de la llengua hebrea d’ençà que deixà de ser parlada fins al seu renovellament en el segle XIX>>. Moisès ben Nakhmàn (1194-1270), conegut també amb el nom de Nakhmànides o per l’acrònim RaMBaN, fou l’eix que vertebra el grup de místics de Girona, tot i que no va escriure pràcticament res en clau clarament cabalística. Va ser la més gran autoritat talmúdica de la seva generació i la figura més insigne que tingué el judaisme a la península ibèrica en el segle XIII. Va defensar brillantment el judaisme, segons el record que deixà per totes les comunitats jueves d’Occident, en una famosa polèmica amb fra Pau Cristià davant Jaume I l’any 1263, a Barcelona.

un dels més grans pensadors jueus de Catalunya i un dels personatges més importants del judaisme de l’antiga Corona de Catalunya-Aragó. Va ser familiar de la cort de Joan I. L’obra magna de Hasday Cresques és l’Or Adonai (“La llum del Senyor“), en què ataca a fons el racionalisme filosòfic en general i Maimònides en particular. Hebreu Xalom Hola i també adéu, pau. Érev tov! Bona tarda!

Glossari Aljama entitat jurídica que agrupava els jueus d’una comunitat important. Call barri on residien els jueus a Catalunya. Caixer/Coixer menjar apte segons els preceptes del judaisme. Xabat dia de descans setmanal, festa i pregària.

Selomó ben Adret va néixer a Barcelona vers 1235 i va morir-hi vers 1310. La fama de la seva perícia en coses jueves va ser tan gran que els reis de Catalunya van recórrer als seus serveis en diverses ocasions, perquè resolgués querelles que es produïen en les comunitats jueves. Redactà milers de dictàmens en resposta a les contínues consultes que li adreçaven els jueus de tot el territori de l’antiga Corona d’Aragó, d’Espanya, de Provença, de França i fins i tot de més lluny.

Bibliografia Y. BAER. Historia de los Judíos en la España cristiana. Barcelona. Riopiedras Ediciones. M. J. ESTANYOL. Judaisme a Catalunya, avui. Barcelona: 2002. Pòrtic. E. FELIU. La trama i l’ordit de la història dels jueus a la Catalunya medieval. Barcelona: 2001. Actes del I Congrés per a l’estudi dels jueus en territori de Llengua catalana. V. VILLATORO. Els jueus i Catalunya. Barcelona: 2005. Editorial Barcanova. N. GORDON. El último Judío. Barcelona: 1999. Ediciones B, S. A. N. GORDON. El metge. Barcelona: 2008. Rocaeditorial. N. GORDON. Chaman. Barcelona: 1995. Ediciones B, S. A. A. BOSCH. L’Atles Furtiu. Barcelona: 1998. Editorial Columna.

Hasday Cresques, que va néixer a Barcelona entorn de 1340, i que l’any 1389 esdevingué rabí de Saragossa, on morí el 1410 o 1411, és

Comunitat Israelita de Barcelona http://www.cibonline.org

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

2. Introducció a la dimensió del mercat turístic d’Israel com a espai emissor

OFICINA ESPAÑOLA DE TURISMO Via del Mortaro, 19 - 00187 Roma, Italia. Tel: 39-066782850 / Fax: 39-066798272 E-mail: roma@tourspain.es Internet: www.spain.info

PAÍS: ISRAEL AMBAIXADA Ambaixador: Excm. Sr. D. Álvaro Iranzo Gutiérrez Adreça: «The Tower», Rehov Daniel Frish, 3. 18.º- 64731 Tel Aviv Telèfons: + 972 3 695 88 75 / 95 y 696 52 10/18/19. Fax: + 972 3 696 52 17 E-mails: embespil@mail.mae.es / embspain@netvision.net.il 1. ASPECTES POLITICS, SOCIO-DEMOGRÀFICS I ECONÒMICS L’estat d’Israel es va crear al 1948 a part del territori del mandat britànic de Palestina i es localitza al litoral sudest del Mediterrani, a l’extrem sudoest d’Asia. El primer ministre és B. Natanyahu i el president Shimon Peres. Es tracta d’una democràcia parlamentaria. Superfície: 20.770 Km Població: (est. FMI 2008): 7.931.000 Renta per càpita (est. FMI 2008): 30.911$ Capital: Tel Aviv, 380.000 habitants. Encara que l’estat d’Israel declara que la seva capi-

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

tal és Jerusalem, 724.000 habitants. Altres ciutats importants: - Haifa, 273.000 hab. - Rishon LeZion, 225.000 hab. - Ashdod, 192.200 hab.

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

Moneda: Nou shekel (ILS=100 argorot) Tipus de canvi: 5,132 ILS = 1e Horari local: 1 hora més que a España (GMT + 2) Idioma: hebreu i àrab són els idiomes oficials de l’Estat d’Israel. Per les relacions amb l’exterior utilitzen l’anglès i moltes senyals i indicacions estan escrites també en aquest idioma. Religió: Judaísme (76%), Islam (19,7%). Clima: mediterrani, amb hiverns suaus i estius calorosos i humits, especialment als mesos de juliol i agost, en que les temperatures varien al voltant dels 30ºC. Població (2005) Urbana: 91,6% Rural: 8,4% Taxa de natalitat: 2,38 fills per dona. Distribució per edats (est. 2007): 0-14: 26,1% 15-64: 64,2% 65+: 9,8% Composició Ètnica: al voltant del 33% de la població esta composada per jueus que provenen d’Europa, Estats Units i Oceania. Mentre que els jueus nascuts a Israel suposen el 19,68%, els nascuts a Àfrica un 14,71% i els nascuts a Asia un 11,82%. El percentatge de no jueus és de 19,68%. Dies festius: Els dies festius a Israel varien en funció del calendari lunar. Les festivitats jueves són Rosh Hashana o any nou jueu (setembre), Yom Kippur o dia del perdó (setembre/octubre), Succot o festa de la cabana (setembre/octubre), Simchat Tora o festa de la Torà (setembre/octubre), Chan-

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

nukah (desembre), Purim (febrer/març), Pesach (març/abril), dia en memòria de l’holocaust (abril/maig), dia en memòria nacional (abril/maig), dia de la independència (abril/maig), Shavout (maig/juny), Tisha Bav (juliol/agost). Mentre que les festivitats musulmanes són Haj to Mecca, Eid ul-Adha, Ramadan, Eid-ul Fiar i el naixement de Mahoma. Temperatures mitjanes: Tel Aviv (febrer: 9-19ºC- juliol: 21-30ºC) Jerusalem (febrer: 7-14ºC- juliol: 19-29ºC) Haifa (febrer: 9-18ºC- juliol: 20-30ºC) Període anual de vacances: els assalariats compten amb un període vacacional de 10 dies hàbils més dos addicionals per cada any d’antiguitat. A algunes ciutats els comerços tanquen els dimarts per la tarda . Els divendre i vigília de festiu l’horari és de 10:00 a 14:30 hores. Horari comercial: la majoria dels comerços estan oberts de diumenge a dijous de 9:00 a 19:00 hores. Algunes tendes tanquen a l’hora de dinar (de 14:00 a 16:00 hores). Fonts: www.imf.org World Economic Outlook Database del FMI (octubre 2008. Euromonitor International from National Statistics. www.tourism.gov.il. www.cbs.gov.il, www.maec.es. www.cia.gov ECONOMIA P.I.B. (est. FMI 2008): 245.146 milions de $ Inflació (est. FMI 2008): 2% Atur (est. FMI 2008): 6,7% L’economia d’Israel ha evolucionat favora-

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

blement a pesar de les incerteses polítiques que ha patit en els últims anys. Des de 2004 l’índex de creixement mitjà ha estat del 5%. La prudent política macroeconòmica aplicada i una situació relativament favorable de l’economia global han contribuït a aquests avenços. Les polítiques macroeconòmiques aplicades i les reformes estructurals han obert l’economia, han millorat la competitivitat y han atret a inversors estrangers. Un dels agents responsables de la recuperació de l’economia a Israel és la creixent demanda ( sobretot per part de Xina ) de productes d’alta tecnologia. No obstant això l’índex d’atur continua sent alt encara que ha experimentat un lleuger descens durant l’últim període. Altres factors que han ajudat a impulsar l’economia han estat la millora de la seguretat interna i la productivitat. Les exportacions han descendit ja que la demanda externa s’ha alentit. El deute públic és relativament alt ( al voltant d’un 80% del PIB ) encara que s’ha reduït considerablement en els últims anys. www.imf.org. World Economic Outlook Database del FMI (octubre 2008) y CIA 2. MERCAT EMISOR Accessibilitat Aeroports: El AL Israel Airlines (LY), és la companyia

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

aèria nacional que conta amb vols directes des d’Israel cap a Espanya; aquesta companyia opera mitjançant codi compartit amb Iberia. El temps aproximat de vol de Tel Aviv a Madrid és de 5.20 hores. El principal aeroport nacional i l’únic internacional és el Ben Gurion de Tel Aviv encara que també hi ha aeroports que reben molt tràfic domèstic com el Sde Dov de Tel Aviv, així com els aeroports menors en Eliat i Haifa tenen tràfic xàrter internacional durant alguns mesos de l’any. Ports: Els principals ports internacionals de passatgers són Haifa i Ashdod en el Mediterrani. Els vaixells estrangers solen utilitzar aquests com ports d’entrada, així com el de Eilat (Mar Rojo) i els ports esportius de Ashkelon, Herzliya i Tel Aviv. Hi ha diversos ferris de cotxes i passatgers procedents de Grècia (Piraneus) i Xipre que van fins a Haifa. Hi ha molts vaixells de creuers que atraquen a Israel per a fer excursions a Jerusalem i Tel Aviv. Connexions directes amb Espanya (temporada d’estiu ): IBERIA: a l’actualitat opera 14 freqüències setmanals amb vols directes a MAD. CLICK AIR: a l’actualitat opera 3 freqüències setmanals a Barcelona. El-AL: a l’actualitat operen 11 freqüències setmanals a MAD i 6 a BCN en vols directes. ISRAIR: a l’actualitat opera 3 freqüències

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

setmanals a Barcelona.

Mercat de viatges

Vols xàrter i connexions indirectes amb Espanya:

Volum: La següent anàlisi està basada en l’Estudio Euromonitor d’ISRAEL, les últimes dades disponibles són del 2007.

A més hi ha connexions des de Tel Aviv a Barcelona mitjançant vols xàrter durant els mesos més turístics (juliol, agost, setembre i octubre) i en ocasions puntuals amb: ARKIA AIRLINES que vola a Barcelona el dijous i el diumenge. També altres companyies com Sun DOR conta amb vols xàrter. Alitalia, Lufthansa, Austrian Airlines, Suisse Internacional Airlines i la Turkish Airlines són les principals companyies utilitzades des de Tel Aviv para connectar amb Espanya de forma indirecta. Les escales són a Milà i Roma, Zurich, Viena, Frankfurt i Istanbul; des d’aquests aeroports hi ha connexions directes amb diverses destinacions espanyoles. El turisme juga un paper molt important en l’economia israeliana, havent generant al voltant d’un 3% del PIB en 2007. Això s’explica per la multitud de llocs històrics i sagrats per a creients de diverses religions que posseeix, un clima agradable i un paisatge variat entre altres factors. L’ infrastructura turística està molt desenvolupada i els preus són més accessibles que en altres països del sud-oest asiàtic. Als turistes se’ls considera una espècie d’ambaixadors que poden ajudar a millorar l’opinió pública sobre país.

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Durant el 2007, els residents a Israel van realitzar un total de 9.471.900 viatges. D’aquests, gairebé el 43% van ser viatges internacionals (4.049.000) mentre que la resta ho van ser de caràcter domèstic, suposant un creixement del 2% pel que fa al 2006. Mentre que al 2006 a causa de la guerra amb el Líban, la majoria dels israelians no es van anar de vacances, al 2007 van decidir marxar-se. Les sortides a Turquia són les que han experimentat un major creixement, un 13% en 2007, gairebé 399.000 persones. També les sortides a Estats Units han augmentat, a 579.000.

TURISME A ISRAEL ANY 2007

Turisme internacional

43%

Turisme domèstic

57%

Font: Euromonitor International (Elaboració pròpia)

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

Al voltant d’un 80% de la població israeliana va agafar almenys unes vacances a l’any 2007, de caràcter domèstic o internacional. El perfil del viatger no diferencia gènere sent Israel un país modern en el qual la dona està ben representada com força de treball, en la policia i exèrcit inclosos.

bitual dels paquets oferts pels TTOO. També estan molt de moda els viatges de 4 a 7 dies, gràcies als paquets d’estades curtes en platges properes menjo Eilat, Grècia o Turquia i als “city breaks” sobretot a Europa.

La majoria dels turistes es troben en la franja d’edat de 35 a 64 anys ja que en aquesta edat la majoria de la població està laboral i econòmicament assentada i necessita trencar la rutina durant les vacances.

EEUU s’ha mantingut com la destinació més popular, ja que aquest país posseeix la major comunitat jueva a l’estranger. Les destinacions més populars d’Europa són França, Itàlia, Alemanya, Regne Unit i Espanya. Els tres països que s’han promocionat de manera més agressiva en els mitjans de comunicació israelians han estat Turquia, Grècia i Xipre, destinacions triades pel viatger israelià generalment gràcies al baix cost. No obstant això, la major despesa realitzat en països estrangers ha estat en Estats Units, França i Itàlia. Els turistes israelians solen gastar molts diners en aquests països, sobretot en compres, encara que el preu dels productes sol ser major que en el seu país d’origen.

Fins als 21 anys, que és quan es finalitza el servei militar, la major part de la població no és econòmicament independent encara, pel que es recolzen en la família. Així, la població de 25-34 anys agafen més vacances que aquells entre 15-24 però menys que la franja de 35-64. NÚMERO DE SORTIDES DES D’ISRAEL 2001-2007

Destins:

4.500.000 4.400.000 4.300.000 4.200.000

El principal mitjà de transport és l’aeri, el 86% de les sortides al 2007 es van realitzar mitjançant aquesta via, amb un total de 3.491.700 persones, seguit pel transport per carretera amb un 10% de les sortides.

4.100.000 4.000.000 3.900.000 3.800.000 3.700.000 3.600.000 3.500.000 3.400.000 3.300.000 3.200.000 3.100.000 3.000.000 2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

Font: Euromonitor International (Elaboració pròpia)

La majoria dels viatges van ser d’una durada de més de 7 dies, sent aquesta la durada ha-

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

El desplaçament aeri es considera la manera més fàcil i ràpida per a sortir d’Israel. El transport per carretera es sol utilitzar quan la destinació és Egipte o Jordània. Quant a trens, no és possible sortir d’Israel ja que les

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

DESTINS DELS TURISTES ISRAELIANS - ANY 2007 França 7% Alemanya 6,5%

Altres 31,7%

Grècia 2,2% Itàlia 6,9% EEUU 14,3%

Holanda 2,5% Polònia 1,5%

Regne Unit 14,3%

Rússia 3,7%

Turquia 14,3%

Espanya 3,4%

Suïssa 4,3% Font: Euromonitor International (Elaboració pròpia)

vies es localitzen solament dintre del país i no travessen les fronteres. 3. ESTRUCTURA DEL SECTOR TURÍSTIC Les grans companyies Són companyies que posseeixen un gran nombre de sucursals a través del país i el seu volum de negoci és superior als 15 milions de dòlars. La majoria d’aquestes companyies són membres de l’organització I.A.T.A., l’organisme internacional de l’aviació. Agències de mitjanes Posseeixen d’una a tres sucursals i el seu volum de negoci es troba al voltant de 4 milions de dòlars. La majoria és membre d’I.A.T.A. Petites agències La majoria concentra el seu negoci en el turisme emissor. Ofereixen estades, viatges

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

organitzats i vols xàrter. Internet El mercat dels viatges s’ha adaptat molt bé a Internet. Les pàgines web proveïdes de motors de recerca es converteixen en agències virtuals. Al reduir-se les despeses fixes generals permet baixar el nivell de les comissions, i per tant el preu dels paquets és més avantatjós. Nombroses agències de viatges han obert portals d’aquest tipus, així com empresaris individuals i companyies aèries. Existeixen 7 TO que programen Espanya: Meshed Wing Tours 11, Meitav St. Tel Aviv Tel: +972 3 5656000 Persona de contacte: Shlomi Kadim Mail: einat@mishkei.co.il

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

Pegasus Tourism 4, Harechev St. - Tel Aviv 64734 Tel: +972 3 6885060 Persona de contacte: Dotan Noy Mail: pegasus@pegasusisrael.co.il

Flamingo Tours Ltd. 8 Tverya, Tel Aviv Tel: + 972 3 6298882 Persona de contacte: Shlomit Mail. keren@flamingo-tours.co.il

World Gesher 27, Ben Yehuda St. - Tel Aviv 63807 Tel: +972 3 5170502 Persona de contacte: Edith Mail: world@geshertours.co.il

Rimon Ltd. 82 Derech Menachem Begin, Tel Aviv Tel: +972 3 5260000 Persona de contacte: Zvi Kesner Mail: gila@rimon-tours.co.il

Natour Ltd. 53, Ben Yehuda St. - Tel Aviv 63806 Tel: 972 3 5214249 Persona de contacte: Malka Halperin Mail: malkah@natour.co.il

Neve Academia 19 Alenby, Tel Aviv Tel: + 972 3 5101555 Persona de contacte: Meirav Mail: neve_academia@012.net.il

Existeix una associació de TTOO i AAVV que és la “Israel Tourist & Travel Agents Association”.

AAVV Existeixen aproximadament 450 agències i totes venen Espanya entre altres destinacions. Les més importants són: AGENCIA

CONTACTE

CIUTAT

TELEFON

AMIEL TOURS

mngt@amiel.israel.net

Mr. Oni Amiel / Mr. Yehuda Raviv

Or-Yehuda 60250

+973-538 84 44

AQUAREL TOURS

aquarel-tours@013.net

Mr. Pablo Bartfeld

Ramat Gan

+97544 80 718

BELMAR TOURS

belmar@barak.net.il

Mr. Gershon Livne / Mrs. Batsheba Solowiejczyk / Mr.Itai Livne

Tel Aviv 63805

+973-629 18 88

C.T.O.

ctotours@isdn.net.il

Mr. Noam Eshed

Tel Aviv

+973-523 52 55

CARLOS ARLOWSKI

carlosa@isdn.net.il

Mr. Carlos Arlowski

Tel Aviv

+973-6436341

DIESENHAUS UNITOURS

bookwithus@diesenhaus. com

Mrs. Dalia Shinder / Mr. Dov Sarid

Tel Aviv 61571

+973-5651146

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

AGENCIA

CONTACTE

CIUTAT

TELEFON

GENESIS TOURS

info@genesis-tours.co.il

Mr. Juan Fridman / Mr. Kurt Kaufman / Mr. Jorge Cherbakoff

Petach Tikva 49513

+973-918 51 00

HH TRAVEL

nadavh_h@017.net.il

Mr. Hugo Hurevich

Mevaseret Zion 90805

+972-5343307

INTERNATIONAL

hispano@internationaltc. co.il

Mr. Rafi Shelef / Mr. Dany Lampel

Tel Aviv 67138

+973-761 07 10

KELI TOURS

eli@keli-tours.co.il

Mr. Eli Kedmi

Raanana 43100

+979-746 22 10

KENES TOURS

conventions@kenes.com

Mrs. Martine Ofer

68125 Tel Aviv

+973-514 00 14

NAZARENE TOURS

montse@nazarene-tours. com

Mrs. Montse Martínez

Nazareth 16100

+974-647 07 97

OFAKIM TOURS

israel@ofakim.co.il

Mr. Israel Rodrigue

Tel Aviv 67138

+973-761 07 13

PALMER TOURS

palmer@netvision.net.il

Mrs. Marta Jakobcy/ Mr. Yossi Zeldis

Tel Aviv 63804

+973-620 12 29

PELTOURS OPHIR

hispano@peltours.co.il luz_r@ophirtours.co.il

Mrs. Luz Revollar Malka

Tel Aviv 61033

+973-526 95 47

PILGRIM WORLD

guillermo@pilgrimworld. com

Mr. Guillermo Sherman

Raanana 43373

+979-772 88 83

POLARIS INTERNATIONAL

daniel@polaris.co.il

Mrs. Tania Sagi / Mr. Daniel Faians

Tel Aviv

+973-691 55 80

REGINA TOURS

travel@reginatours.com

Mr. Benjamin Shavit

Jerusalem 91450

+972-586 96 77

SAR EL TOURS

edhochmann@yahoo.com

Mr. Edmundo Hochman

MEVESSERET ZION 90805

+972-533 80 00

UNIVERSAL ELIGH

univjrs@netvision.net.il

Mr. Eli Gherscfeld

Jerusalem 94147

+972-624 70 10

VERED TRAVEL

yossi@vrdtrvl.com vered@vedtrvl.com

Mr. Yossi Hayat / Mr. Alex Cherzman

Nes Ziona

+978-938 48 39

ner

4. CONJUNTURA TURÍSTICA

Turistes

d’Israel a

Espanya

Creixement (%)

interanual

2003

2004

2005

2006

2007

134.200

153.100

145.800

130.400

136.900

-2

-5

-10,5

Font: Euromonitor International (Elaboració pròpia)

Les sortides cap a Espanya es quantifiquen en 136.900, xifra que ha augmentat des de l’any 2006 i que ens situa com la novena meta dels viatges a l’estranger dels residents a Israel. Al 2007 hem estat desplaçats de la

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

vuitena plaça per Rússia. No obstant això, comptabilitzant les arribades de passatgers israelians a Espanya proporcionades per AENA sense diferenciar tu-

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

ENTRADA PASSATGERS ISRAELIANS A ESPANYA PER AEROPORT 2005

2006

2007

MADRID

92.557

110743

122594

BARCELONA

84.063

84005

87884

VALENCIA

411

208

1595

PALMA DE MALLORCA

1812

629

MÁLAGA

1255

383

248

ALICANTE

1129

379

424

TENERIFE SUR

866

PAMPLONA

544

520

858

OTROS AEROPUERTOS

156

175

1059

TOTAL

182.793

197.044

214.675

Font: AENA. Es mostra el número total d’arribades via aèria des d’Israel, sense diferenciar turistes d’altre tipus de passatgers

ristes d’altre tipus de passatgers, es percep un augment progressiu notable sobretot en les principals ciutats com Madrid i Barcelona. TURISME A ISRAEL ANY 2007

Turisme internacional

nificativa d’un 13% pel que fa al 2006. Això és resultat del creixement econòmic a Israel i del continu desenvolupament de les relacions de negoci amb altres països. Altres dades d’ interès Requisits dels turistes israelians a l’estranger Menjar kosher

43%

Turisme domèstic

57%

Font: Euromonitor International (Elaboració pròpia)

El principal motiu dels viatges en 2007 va ser l’oci, com vacances i tours, suposant el 80% dels viatges. Els viatges per motius de negocis han experimentat una pujada sig-

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

ITTAA / Israel Tourist and Travel Agents Association 14 Ben Yehuda Street Tel Aviv 63802l Tel: (+972-3) 6299348, 6291625 Fax: (+972-3) 5256526 , 6299476 SUPORT DE L’OFICINA ESPANYOLA DE TURISME A LES EMPRESES DEL SECTOR L’Oficina Espanyola de Turisme a Roma té

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

assignat el mercat d’Israel per a la promoció i comercialització de destinacions i productes turístics d’Espanya. Respecte a l’activitat promocional de Turespaña a Israel, l’objectiu de 2008 era captar l’interès del públic final a través de la premsa, reforçar les relacions amb TTOO i reforçar la programació de les destinacions espanyoles. Amb aquesta finalitat es va portar a terme al juliol de 2008 una presentació de Catalunya com destinació de turisme religiós.

La present fitxa va ser actualitzada per la OET de Roma al novembre 2008.

Oficina Nacional Israelí de Turismo en Madrid Representació oficial del Ministeri de Turisme d’ Israel, proporciona informació turística i assessora a agents de viatges en màrqueting turístic. Adreça: Fuencarral 101, 5º 6ª 28004 Madrid Tel. 91-594 32 11 Fax 91-594 43 72 Per més informació israel@turisrael.com www.turisrael.com

A les nostres comarques podem parlar d’un turisme jueu, organitzat, que provenint majoritàriament de França s’hostatja durant algunes festivitats jueves en alguns hotels. Hi ha un altre turisme, l’israelià i el de jueus catalans que visiten les nostres comarques individualment i en petits grups. D’aquest darrer segment comencen a venir persones com a una extensió del turisme israelià que recala a Barcelona. A banda, no es pot oblidar el turisme cultural, interessat pel patrimoni i cultura hebrees, que des d’arreu visita les nostres comarques, els calls...

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

Noticies aparegudes (novembre de 2009) a la premsa sobre l’impacte del turisme israelià a Lleida

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

Noticies aparegudes (25 de novembre de 2009) a la premsa sobre l’impacte del turisme israelià a Tarragona

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

DES DE L’AMBAIXADA D’ISRAEL Em confirmen que el volum de turisme israelià l’any passat a l’estat espanyol va ser de 200.000 visites i s’esperen forts creixements.

lions de NIS s’assignaran a les campanyes que s’executaran en els primers mesos de 2010, en línia amb l’objectiu del Ministeri d’atreure a un altre milió de turistes addicional en els pròxims dos anys. (El pressupost de màrqueting global per a 2010 ascendeix a 250 milions de NIS).

Sobre el turisme a Israel, em comenten: LA RECUPERACIÓ DEL TURISME RECEPTIU CONTINUA. 1,9 MILIONS DE TURISTES VAN VISITAR ISRAEL ENTRE GENER I SETEMBRE 2009. 1,9 milions de turistes van arribar en el període de gener a setembre de 2009, un 15% menys que en el mateix període de l’any passat (2,2 milions) i més del 18% respecte al mateix període al 2007 (1,6 milions). 242.000 turistes van visitar Israel al setembre, un 8% menys que al setembre de 2008 i un augment del 32% sobre setembre de 2007. En el cas espanyol: • Gener- Setembre’07: 33.718 • Gener- Setembre’08: 50.493 • Gener-Setembre’09: 37.231 (+10% any 2007, -26% any 2008) En els últims mesos, el Ministeri de Turisme va llançar una campanya publicitària per a comercialitzar Israel com una destinació turística atractiva per a l’hivern 2009/2010, amb un pressupost de 55 milions de NIS fins a finals de 2009. Uns altres 60 mi-

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

L’objectiu de la campanya de comercialització és millorar la imatge d’Israel com un producte turístic atractiu durant els mesos d’hivern, ressaltant la importància d’ Eilat, com destinació capdavantera a l’hivern. També es prestarà especial atenció a fomentar les peregrinacions a Terra Santa i visitar els llocs sants. Durant la campanya, el Ministeri portarà a terme activitats de comercialització durant diversos mesos en els principals països d’origen per al turisme receptiu, així com de màrqueting cap a països que comencen a veure Israel com a destinació turística. La campanya també inclourà activitats específiques amb majoristes perquè comercialitzin o ampliïn l’oferta d’Israel. El Ministre de Turisme Stas Misezhnikov ha manifestat: “M’alegra que la recuperació en el turisme receptiu continuï de cara a la temporada d’hivern que obrirà l’any 2010. L’hivern a Israel és un atractiu per a turistes de molts països de tot el món i el Ministeri de Turisme incrementarà els seus esforços de màrqueting en els principals països d’Amèrica del Nord, Europa

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

i Rússia a fi d’arribar al nostre objectiu d’un 1 milió de turistes més en els pròxims dos anys”. Dolores Pérez Frías - Directora Turisme d’Israel Fuencarral, 101 - 5º - 6ª 28004 Madrid ARRIBADES DE VISITANTS A ISRAEL (INC. VISITES D’UN DIA EXC. PASSATGERS DE CREUER) PER NACIONALITAT Setembre 2009

Setembre 2008

% canvi 2009/08

Gener - Setembre 2009

2008

TOTAL

231.502

256.807

-10%

1.898.557

2.236.144

-15%

ÀSIA

15.447

17.736

-13%

99.126

144.460

-31%

ÀSIA (EXTREM ORIENT)

11.120

13.013

-15%

65.685

103.773

-37%

ÍNDIA

2.182

2.967

-26%

15.785

22.467

-30%

% canvi 2009/08

MALÀISIA

187

302

1.217

-75%

INDONÈSIA

2.824

2.773

6.377

10.703

-40%

XINA

1.023

1.075

-5%

6.372

9.727

-34%

JAPÓ

979

1.467

-33%

6.885

11.499

-40%

TAIWAN

309

327

-6%

1.876

3.150

-40%

COREA

2.303

2.483

-7%

16.104

30.694

-48%

SINGAPUR

474

502

-6%

3.348

5.149

-35%

TAILÀNDIA

290

338

-14%

3.586

2.404

49%

FILIPINES

713

894

-20%

5.050

6.763

-25%

ÀSIA (ALTRES)

4.327

4.723

-8%

33.441

40.687

-18%

XIPRE

921

877

7.719

10.677

-28%

TURQUIA

1.491

1.737

-14%

10.060

13.541

-26%

JORDÀNIA

1.312

1.311

11.932

12.274

-3%

ALTRES

603

798

-24%

3.730

4.195

-11%

ÀFRICA

3.921

4.650

-16%

54.004

66.793

-19%

SUD-ÀFRICA

2.151

2.199

-2%

12.994

17.542

-26%

EGIPTE

132

141

-6%

2.047

1.436

43%

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

Setembre 2009

Setembre 2008

% canvi 2009/08

Gener - Setembre 2009

2008

% canvi 2009/08

MARROC

104

206

-50%

1.795

2.137

-16%

NIGÈRIA

514

590

-13%

27.379

32.695

-16%

ALTRES

1.020

1.514

-33%

9.789

12.983

-25%

EUROPA

157.426

173.277

-9%

1.201.148

1.378.746

-13%

PAÏSOS NÒRDICS

4.833

5.093

-5%

40.754

38.901

FINLÀNDIA

1.001

742

35%

11.098

6.961

59%

SUÈCIA

1.251

1.552

-19%

11.683

12.463

-6%

NORUEGA

1.424

1.417

8.682

9.544

-9%

DINAMARCA

1.133

1.307

-13%

9.123

9.686

-6%

REGNE UNIT

13.809

14.709

-6%

126.204

141.288

-11%

IRLANDA

975

1.377

-29%

5.153

6.624

-22%

PAÏSOS BAIXOS

3.581

4.574

-22%

34.639

40.971

-15%

BÈLGICA

2.085

1.984

18.159

18.125

FRANÇA

12.401

13.554

-9%

200.353

208.033

-4%

ITÀLIA

11.781

11.852

-1%

86.112

95.820

-10%

SUÏSSA

2.580

2.721

-5%

19.607

20.559

-5%

ALEMANYA

12.860

14.228

-10%

101.007

103.777

-3%

ÀUSTRIA

1.809

1.758

17.049

19.106

-11%

ESPANYA

5.415

7.862

-31%

37.231

50.493

-26%

PORTUGAL

936

2.042

-54%

5.494

10.312

-47%

TOTAL CEI

59.510

51.312

16%

346.568

375.616

-8%

RÚSSIA

45.428

32.831

38%

260.933

228.829

14%

UCRAÏNA

8.475

12.110

-30%

48.257

93.522

-48%

BIELORÚSSIA

1.833

1.869

-2%

9.958

12.793

-22%

REP. DE MOLDÀVIA

575

781

-26%

2.772

4.479

-38%

LITUÀNIA

317

536

-41%

3.949

8.683

-55%

UZBEKISTAN

347

559

-38%

2.704

4.148

-35%

GEÒRGIA

400

497

-20%

3.683

5.215

-29%

ESTÒNIA

119

160

-26%

1.576

2.355

-33%

ALTRES CEI

2.016

1.969

12.736

15.590

-18%

LETÒNIA

581

759

-23%

3.215

5.125

-37%

POLÒNIA

11.714

20.827

-44%

72.847

118.531

-39%

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

Setembre 2009

Setembre 2008

% canvi 2009/08

Gener - Setembre 2009

2008

% canvi 2009/08

HONGRIA

1.142

2.492

-54%

7.444

12.995

-43%

R. F. IUGOSLÀVIA

231

655

-65%

2.018

4.286

-53%

CROÀCIA

413

402

3.557

3.553

ROMANIA

2.825

4.291

-34%

20.047

29.161

-31%

BULGÀRIA

578

1.054

-45%

4.687

6.948

-33%

REP. TXECA

2.753

3.821

-28%

17.070

27.917

-39%

ESLOVÀQUIA

1.833

2.019

-9%

10.337

12.285

-16%

GRÈCIA

1.924

3.292

-42%

13.800

24.636

-44%

ALTRES

1.294

1.076

20%

6.961

5.743

21%

AMÈRICA

50.583

56.946

-11%

513.444

609.058

-16%

ESTATS UNITS

37.357

40.369

-7%

407.208

473.227

-14%

CANADÀ

4.088

4.788

-15%

43.872

51.832

-15%

MÈXIC

1.534

2.451

-37%

10.698

17.862

-40%

AMÈRICA CENTRAL I DEL SUD

7.604

9.338

-19%

52.058

66.137

-21%

URUGUAI

222

206

1.961

2.254

-13%

ARGENTINA

1.755

1.750

12.283

16.332

-25%

BRASIL

2.633

3.433

-23%

18.081

21.957

-18%

XILE

462

791

-42%

3.010

4.428

-32%

COLÒMBIA

722

1.012

-29%

5.303

6.861

-23%

VENEÇUELA

280

569

-51%

2.005

3.058

-34%

OCEANIA

2.825

3.188

-11%

19.870

22.896

-13%

AUSTRÀLIA

2.442

2.731

-11%

17.668

20.145

-12%

NOVA ZELANDA

324

418

-22%

2.029

2.537

-20%

ALTRES

178

214

NO SE SAP

887

608

46%

11.324

12.458

-9%

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

Hebreu Xalom lekhà (m) – lakh(f) Làilah tov! Bona nit!

Glossari Torà, Pentateuc La Llei (la Paraula de Déu, davar haXem). Talmud nom que reben les lleis i tradicions jurídiques jueves i els comentaris rabínics antics. Mixnà (repetició, estudi...) col·lecció de tradicions legals de la Llei oral que són la base del Talmud.

Bibliografia Y. T. ASSIS. The Golden Age of Aragonese Jewry: Community and Society in the Crown of Aragon, 12131327. Londres: 1997. Y. BAER. Historia de los Judíos en la Corona de Aragón, (s. XIII y XIV). Diputación General de Aragón, traducida por Antón Sanmartín Rivera. A. BLASCO. El impacto de los ataques de 1391 y del Adoctrinamiento de Tortosa en la sociedad judía aragonesa. Sevilla: 1991. C. del VALLE. La controversia Judeocristiana en España (Desde los orígenes hasta el siglo XIII). Madrid: 1998. CSIC. Instituto de Filología. J. RIERA. La Crònica en hebreu de la Disputa de Tortosa. Editat per la Fundació Salvador Vives Casajuana. Barcelona: 1974. J. TOLAN- K MIETH- E. DUCAY Mª. LACARRA. Diálogo contra los judíos. Huesca: 1996. Larumbe. Instituto de Estudios Altoaragoneses. E. ZADOFF. Enciclopedia de la Historia y la Cultura del Pueblo Judío. Jerusalem: 1998. E. D. Z. Nativ Ediciones. M. FORCANO. A Fil d’Espasa. Barcelona: 2007. RBA Libros.

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

3. Cerimònies jueves

Crec que s’haurien de conèixer mínimament a fi i efecte de millorar el servei, fer-lo més proper i evitar mals entesos. Als establiments hotelers les haurien de conèixer, a les agències de viatges, els guies turístics, als ajuntament a les regidories de turisme... BERIT MILÀ (CIRCUMCISIÓ) Entre els jueus, tots els infants masculins, per a formar part del poble d’Israel, han de passar per la cerimònia de la circumcisió. Apareix prescrita en diversos passatges bíblics. “Quan tinguin vuit dies, tots els vostres mascles seran circumcidats en totes les generacions...” [...] La meva aliança quedarà marcada a la vostra carn com a una aliança perpètua.” ZEVET HA-BAT (IMPOSICIÓ DEL NOM A UNA NENA) El naixement d’una nena és un motiu d’alegria. La cerimònia de posar-li un nom es pot fer a la sinagoga o a casa dels pares. La data la fixen els pares, i generalment s’aprofita el final del Xabat. El pare és convocat a llegir la Torà, i en la benedicció es recita davant de Déu el nom de la nena. BAR MITSVÀ (MADURESA D’UN NOI) Literalment, bar mitsvà significa “fill de la Llei” i és el nom de la cerimònia que fan tots els nois jueus en complir tretze anys per en-

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

trar a formar part activa en la comunitat. Aquesta cerimònia no és d’origen bíblic com la circumcisió, i no la tenim testimoniada abans del segle XV. En realitat , no seria necessari cap acte per a incloure el nen dins la societat adulta, però així es dóna protagonisme al noi, que d’aquesta manera aprèn la importància de les seves accions com a individu dins la col·lectivitat religiosa jueva. BAT MITSVÀ (MADURESA D’UNA NOIA) Quan les noies arriben als dotze anys, se’ls reconeix la maduresa legal religiosa. En aquesta ocasió, les comunitats ortodoxes i conservadores no segueixen el mateix ritual que per als nois en la cerimònia del bar mitsvà, ja que com a dones no estan obligades a complir els preceptes religiosos de lectura i oració a la sinagoga. Això no obstant, les han anat instruint en les lleis i costums jueus, i el dia que se’ls reconeix la maduresa legal se celebra, com un costum relativament actual, el bat mitsvà. QUIDUIXIM (CASAMENT) La paraula quiduixim significa “santificats”, “consagrats” i és així com s’anomena la cerimònia nupcial. Al Talmud hi ha un frase molt il·lustrativa, que implica el marit i l’esposa en la corresponsabilitat del matrimoni en la seva relació amb Déu en dir que si el marit i la muller són dignes, la Xekhinà (“la Presèn-

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

cia de Déu”) els observa. La ketuvà, el contracte matrimonial (és la tercera manera de contreure matrimoni legal dins del judaisme segons les lleis mixnaiques). La ketuvà, escrita en hebreu o arameu, estableix que el nuvi promet honorar i tenir cura de la seva muller, mantenir-la, estimarla i vetllar perquè no li falti res en el cas que ell mori abans o en cas de divorci. El contracte l’han de firmar els nuvis i els testimonis. Finalment hi ha el ritual en què el nuvi amb el peu dret esclafa una copa de vidre com a record de la destrucció del Temple de Jerusalem. GUET (DIVORCI, REPUDI) El divorci existeix dins la Llei judaica. El Talmud diu, respecte al divorci, que quan es trenca una llar fins i tot l’altar del Senyor vessa llàgrimes. La legislació judaica determina minuciosament com, quan i per què és possible el divorci.

La incineració i l’embalsamament són prohibits per la religió jueva, perquè es consideren pràctiques paganes.

Hebreu Todà! Gràcies! Slikhà! Perdó!

Glossari Aaron ha-qodeix (arca sagrada). A totes les sinagogues hi ha un armari on es guarden els rotlles de la Torà. Hagadà (narració). Contes de tradició jueva, l’Hagadà per excel·lència és la que es llegeix a Pésakh Pasqua, relata l’Èxode del poble jueu en alliberar-se de l’esclavatge d’Egipte. Avelut (dol). Temps en què la família està de dol. Khanukà (consagració). Festa de les Llums, commemora la purificació del Temple.

Bibliografia M. J. ESTANYOL. Judaisme a Catalunya, avui. Barcelona: 2002. Ed. Pòrtic. J. FERRATER. Ritual de Pregàries Jueves. Séder d’Amram Gaó. Barcelona: 1995. Biblioteca JudaicoCatalana. C. del VALLE. La Misna. Madrid: 1981. Editora Nacional.

QUEVURÀ (ENTERRAMENT) Aquesta paraula designa la cerimònia de l’enterrament. La cerimònia s’ha de fer el mateix dia de la mort o com a màxim l’endemà, sempre que no coincideixi amb el Xabat o alguna festivitat major. Es considera com a molt important honorar el mort tornant-lo a la terra al més aviat possible. Abans de morir, si el moribund s’adona que està a punt de morir recita, encara que sigui mentalment, la xemà.

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

4. Les festes jueves i la Caixrut

Crec que les festes jueves s’haurien de conèixer mínimament a fi i efecte de millorar el servei, fer-lo més proper i evitar mals entesos. Als establiments hotelers les haurien de conèixer, a les agències de viatges, els guies turístics, als ajuntament a les regidories de turisme... Referent a la Caixrut cal aprofundir i oferir –quan es demana- un servei digne. El càlcul de l’any jueu actual es fa mitjançant la xifra de l’any gregorià i s’hi afegeix 3.760, cal recordar que l’any civil comença a la tardor. Avui som a 10 kislev de 5768. La festa setmanal, el Xabat, és la celebració mes important per al judaisme. XABAT El Xabat és la celebració més important per al judaisme. “Mana als israelites: Alerta, observeu els meus dissabtes, que és un senyal entre jo i vosaltres”, Èxode (cap. 31, v. 13). És el setè dia de la setmana, dia de festa, de pregària i de descans. Repòs per a tothom, tant per a l’amo com per a l’esclau, com diu el llibre l’Èxode: “Durant sis dies faràs la teva feina i el dia setè reposaràs, perquè el teu bou i el teu ase tinguin descans, i perquè el fill de la teva esclava i el foraster respirin.” És un dia per a refer l’esperit, un dia retrobament amb Déu, tal com s’ordena en el llibre de l’Èxode: “Sis dies treballaràs però el setè us serà dissabte,

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

un repòs absolut consagrat a Adonai.” El Xabat (“dissabte”) comença quan es pon el sol el divendres i acaba amb la posta del sol del dissabte. Es commemora el setè dia en que Déu va descansar després de la Creació. Per això l’home ha de descansar i dedicar el dia a Déu, per agrair-li la creació de totes les coses i de l’home mateix. Queda prohibit treballar en Xabat, però com que el concepte és molt ampli, a la Mixnà s’especifiquen trenta nou categories de feina prohibides. Sobre la taula es posen dos canelobres amb espelmes per a la cerimònia de l’encesa de les llums, la copa que contindrà el vi de la benedicció i dos khalot (pans trenats). ROIX HA-XANÀ (“cap d’any”) La celebració de Roix ha-xanà queda institucionalitzada en el llibre del Levític (cap. 23, v. 24 i 25). El significat literal és “cap d’any” i coincideix aproximadament amb l’equinocci de tardor. És la festa que commemora el cap d’any civil segons el judaisme, ja que l’any religiós comença amb la festa de Pésakh. Aquest període de reflexió i penediment s’allarga fins a la següent celebració, el Iom Kipur, que és la culminació amb el perdó diví. Aquest penediment ja comença abans de Roix ha-xanà, concretament el primer dia del mes d’elul i acaba amb el Dia del perdó (Iom Kipur). En total són quaranta dies

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

de reflexió. La cerimònia més colpidora de la pregària matinal la duu a terme el baal tequià (“senyor del toc”), que fa sonar cent vegades el xofar (“banya” de boc”), seguint unes normes especials. Entre la celebració de Roix ha-xanà i la del Iom Kipur hi ha deu dies, anomenats aseret iemé teixuvà (“deu dies de penediment”). IOM KIPUR (“dia del perdó”) Dos dies de Roix ha-xanà, set dies entre aquesta celebració i Iom Kipur, més el mateix dia de Iom Kipur fan un total de deu dies penitencials. És el dia del penediment dels pecats, el precepte apareix al Levític (cap. 23, v. 23-32). Déu instaura la festa del dia de l’expiació dels pecats del po-ble en el mateix llibre, cap. 16, v. 3-10. Es fa dejuni des que es pon el sol, després del sopar, fins que es torna a pondre l’endemà. No es pot menjar ni beure res. És prohibit tot tipus de neteja, fins i tot la del cos . Es recita el col nidré (“tots els vots”), amb una cantarella trista, impregnada del penediment que vol expressar. Amb aquesta oració els criptejueus tornaven a formar part del Poble d’Israel. SUCOT (“festa de les Cabanes o dels Tabernacles”) És una festa de caire agrícola, que es celebra cinc dies després de Iom Kipur, en què era obligació anar al Temple de Jerusalem per oferir les primícies de la collita de la tardor. Com passa en gairebé totes les celebracions, al primitiu as-pecte agrícola s’ha superposat un fet històric, i en aquesta festa es comme-

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

mora el temps en què el poble d’Israel errava pel de-sert a la sortida d’Egipte i vivien en tendes o cabanes. SIMKHAT TORÀ (“alegria de la Llei”) L’endemà de Sucot, assenyala la fi del cicle anual de lectura de la Torà i el començament del nou cicle. Es llegeixen l’última i la primera paraixà (part o secció). La lectura de la Torà es divideix en cinquanta-quatre parts, una per cada setmana, a excepció d’aquesta festa, en què se’n llegeixen dues. El més important és l’exaltació de la Llei revelada per Déu al seu poble. KHANUKÀ (“consagració del Temple”) Se l’anomena “festa de les Llums”. Commemora la purificació del Temple profanat per Antíoc IV Epifanes, de la família dels Selèucides, que va regnar entre el 157 aec i el 164 aec. Apareix a Macabeus (cap. 1, v. 21 i 22). Com que aquest monarca volia convertir el poble jueu a la cultura grega, va prohibir la circumcisió i la celebració del Xabat. Convertí el Temple de Jerusalem en un santuari dedicat a Zeus on es feien sacrificis de porcs, la revolta va triomfar i al Temple només hi havia oli suficient perquè cremés un dia, i l’elaboració d’oli consagrat trigava vuit dies a preparar-se. EI miracle es va produir romanent encesa la làmpada durant els vuit dies necessaris per a preparar l’oli nou. PURIM (“festa d’Ester”) Es basa en una història, redactada en el s. II aec, que es troba descrita en el llibre d’Ester.

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

Va ser molt qüestionat com a llibre canònic perquè no hi apareix mai el nom de Déu. Actualment es pensa que és una llegenda. PÉSAKH (Pasqua) Del mot hebreu Pésakh deriva la paraula “Pasqua”. És una festa de primavera i enllaça el sentit agrícola de celebració del canvi d’estació, amb l’històric de l’alliberament del poble d’Israel del jou egipci. És la festa més celebrada de l’any, que durarà, vuit dies a la Diàspora i set dies a Israel. La data de Pasqua indica l’inici de l’any religiós jueu, celebració de la llibertat i començament de la primavera, el temps de l’equinocci. Cinquanta dies desprès del Pèsakh se celebra Xavuot, coneguda amb el nom de “Pentecosta”, paraula d’origen grec que significa “cinquanta”. Xavuot celebra l’alliberament espiritual del poble d’Israel en rebre la Torà de Déu. Les festes secundàries són: Disset de tamuz, Nou d’av, Dejuni de Guedalià, Asarà be-tevet, Dejuni d’Ester, Tu bi-xevat, Lag ba-omer, Iom ha-zikharon, Iom ha-atsmaut, Iom ha-xoà...

Hebreu Khavér Amic Khaverà Amiga

Glossari Xofar Banya de boc que s’utilitza com a instrument de vent. Xueta Nom que, a Mallorca, es donava als jueus conversos.

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Bibliografia H. H. DONIN. El Ser Judío. Jerusalem: 1988. M. M. MELAMED. Sidur Hamercaz. Jerusalem: 1983.

la Caixrut La gastronomia jueva, la caixrut, -caixer en hebreu vol dir apte, que satisfà els requisits de la religió jueva- cal conèixer la seva influència en el passat dins les comunitats jueves catalanes, per exemple als segles XIII, XIV i XV, la seva influència a l’actualitat i descobrirem que molts de vosaltres habitualment, sense saber-lo, mengeu productes caixer. La Caixrut o compendi de lleis sobre la dieta jueva, es basa en l’aplicació de les normes del Levític i el Deuteronomi, en el Talmud i altres codis de la Llei rabínica. Existeixen diferències notables a la pràctica entre comunitats aixquenasites o sefaradites en funció d’altres costums, tradicions... La Caixrut s’aplica al consum de productes d’origen animal. Totes les fruites, verdures, fruits secs, espècies... qualsevol producte de la terra i d’arbres és Caixer. Regles sobre el consum de carn L’animal ha de ser rumiant i tenir la peulla dividida. No es pot menjar porc, ni derivats del porc. Es poden menjar animals domèstics, d’acord amb la llei jueva la caça està prohibida.

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

Símbol més conegut

L’animal s’ha de sacrificar segons un ritus especial per un expert anomenat xokhet.

Regles sobre el consum productes làctics Els productes làctics han de provenir d’animals caixer. Els làctics no es poden cuinar ni menjar amb carn. A les llars jueves observants hi ha jocs de paelles, plats, coberts... diferents per a cada producte, les carns per un costat i els làctics per un altre. S’ha de deixar un temps d’espera entre l’ingesta de carn i de làctics, els temps varien en funció de tradicions locals entre cinc hores i una hora. Aquesta tradició només s’aplica quan es consumeixen làctics després de la carn, si primerament es prenen làctics, llavors no cal esperar.

Un cop mort l’animal, la carn s’ha de submergir en aigua freda durant mitja hora i assalar-la amb sang gruixuda o sal caixer durant una hora per tal d’eliminar completament la sang. Les lleis jueves prohibeixen el consum de sang. Regles sobre el consum de peix El peix apte ha de tenir aletes i escames. Resten prohibits el marisc i peixos sense escames com les angules o les carpes. El peix no requereix un xokhet, tampoc s’ha de submergir, ni salar-lo per tal de treure-li la sang. És una tradició no barrejar peix i carn en el mateix plat, encara que s’ofereixen normalment en el mateix dinar, però en plats separats. Els ous dels peixos han de procedir de peixos caixer, és a dir, aquells que tenen aletes i escames.

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Gelats “Ben&Jerry’s”

Regles sobre el consum productes “parve” El peix i els ous es consideren productes parve, per tant es poden cuinar i consumir junts amb d’altres. Els ous han de ser d’aus caixer, mai d’aus de presa, rèptils o tortugues, i s’han de revisar les taques de sang que puguin tenir. Si es troba una taca de sang en un

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

ou, s’ha de rebutjar. Si una persona és vegetariana, però menja peix i ous, com que són aliments parve no és necessari tenir dos jocs de plats i utensilis de cuina. Pésakh Durant la Pasqua no es pot menjar pa ni derivats, que hagin estat fermentats amb llevat o bicarbonat. Els jueus més observants tenen jocs de cuina i de taula especials per a la Pasqua. Durant la Pasqua les vaixelles de vidre s’han de submergir en aigua durant vint-i-quatre hores. Parlant, per exemple dels segles XII, XIV, i XV, sens dubte la caixrut, la seva observància rigorosa es converteix en un dels fonaments per tal de preservar la identitat jueva enmig de la societat cristiana, en el nostre cas. La caixrut es converteix en un element de nointegració social. Llavors però, les tensions religioses marquen les relacions més que mai, comprar a la tarda, no tocar el menjar... portar senyals identificatius... en definitiva, els jueus de les nostres comarques no teníen cap problema per seguir correctament la caixrut i el seus veins cristians coneixien l’existència de la caixrut. El vi jueu, era molt apreciat durant l’edat mitjana, sobretot pel clergat. A més a més es creia que curava la debilitat de la vista.

I ara, al 2009?, 5769 de la creació? La caixrut és considerada com a una ISO molt rigorosa que certifica productes alimentaris de molta qualitat, amb aditius, conservants, colorants... naturals... per aquest motiu

Altres símbols de certificació caixer

molts en mengem aquí a Catalunya, i arreu, productes caixer: Coca-cola, galetes, gelats... han adoptat la certificació caixer com a un element de prestigi. A USA, és sinònim de menjar saludable i el consumeix moltes persones no-jueves, fins i tot musulmans.

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

Productes Caixer (USA)

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

Productes Caixer (USA)

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

5. Denominacions del judaisme al llarg del temps i l’Holocaust

Crec que cal conèixer els trets identitaris i una mica de cultura general hebrea a fi i efecte d’apropar-nos més. Als establiments hotelers les haurien de conèixer, a les agències de viatges, els guies turístics, als ajuntament a les regidories de turisme... Moisès (Moixé Rabenu). “Moixé el nostre mestre”. Líder del poble d’Israel a l’Èxode d’Egipte, receptor dels deu Manaments a les Taules de la Llei (Lukhot Ha-Brit) a la muntanya del Sinaí. Establí les bases de la cultura israelita. “El primer redemptor”, i “el pastor fidel”. Segons el Talmud va transmetre els 613 preceptes inclosos a la Torà. Apareix al text bíblic com la persona que més s’acostà a Déu, l’home que va arribar al nivell d’integritat més elevat i que coneixia tota la Llei jueva: escrita, oral, la seva interpretació mística i la Càbala. Símbol del savi humil, que mai va deixar d’estudiar. Morí el 7 del mes d’Adar, sense poder retornar a la Terra Promesa. La diàspora (Galut) en el passat. Allunyament forçós del poble jueu de la seva terra. A la Torà se la menciona com el càstig més sever pel poble d’Israel si no compleix els preceptes religiosos (mitsvot). Es promet que els exiliats (golim) podran retornar si abandonen el mal camí. Una de les primeres etapes de l’era messiànica serà la reunió de

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

diàspores. La Diàspora és una desgràcia pel poble jueu, per Déu i l’univers. La seva finalització (gueulà) implica la millora del món i cada jueu ha de col·laborar. El sionisme refusà tota noció positiva de la Diàspora. A la història jueva es mencionen tres Galut, la d’Egipte, la de Babilònia (587 a.e.c) i la que començà després de la destrucció del Segon Temple de Jerusalem (70 e.c) i continua parcialment fins avui dia. Sefaradita i Aixquenasita. Terme que designa avui dia els descendents dels expulsats de la península Ibèrica el 1492 i dels conversos forçats de Portugal, i les comunitats de la Mediterrània. Deriva del nom hebreu de la península: Sefarad. Els comunitats sefaradím tenen una versió especial de pregàries, lleis, costums, melodies i també una llengua: el judeoespanyol o ladino. En un principi, epítet dels jueus d’Alemanya i el nord de França, per diferenciar-se dels sefaradím. Des del s. XVI designa també els jueus de l’Europa oriental. Els aixquenasim mantenen diferències amb els sefaradím en versió i melodia de les pregàries, costums i, en el passat, també per l’idioma comú, el Yiddish. Els seus descendents que emigraren a tots els països del mon, també s’anomenen aixquenasim. Abans de l’Holocaust, el 90% dels jueus era Aixquenaz, actualment són

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

aproximadament un 70% del poble jueu. Ladino o Judeoespanyol i Yiddish. Dins el concepte de Ladino o Judeoespanyol, hi ha modalitats de les llengües parlades pels jueus expulsats el 1492. És una barreja de castellà antic, mots hebreus i d’altres llengües, escrit moltes vegades en caràcters Raxí. Llengua utilitzada pels jueus d’origen centreuropeu, els aixquenasim, va aparèixer com a llengua de les comunitats jueves a Germania pels volts del segle VII i es va anar consolidant al segle XI. És un garbuix de llengües germàniques amb elements hebreus, escrit amb grafia hebrea. Yiddish vol dir jueu, en aquesta llengua. Rabí Moisès ben Maimón (RaMBaM). Maimònides (1138-1204). Un dels principals pensadors jueus, nascut a Còrdova. Als onze anys les persecucions dels almohades van destruir força comunitats jueves. La família marxà i als 28 anys s’establí a Fes. Estudià Torà, ciències i filosofia àrab i s’especialitzà en medicina. Fanàtics musulmans l’obligaren a marxar i arribà a Éretz Israel, la Terra d’Israel. El país era destruït i s’establí l’any 1168 a Egipte, on fou Naguid (cap de la comunitat jueva) i organitzà les comunitats locals. Renovà el judaisme. A la Guia dels Perplexes, obra fonamental del judaisme rabínic intentà conciliar filosofia i religió.

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Antijudaisme i Antisemitisme. Antisemitisme és terme modern encunyat a la segona meitat segle XIX, a Europa, que designa l’odi al jueu existent des de l’antigor (antijudaisme), en consolidar-se el poble jueu com a entitat nacional i religiosa i entrar en contacte amb d’altres cultures que es consideraven superiors. Un dels components fonamentals de l’antijudaisme és la judeofòbia religiosa, component que resta minoritari en evolucionar cap a la judeofòbia biològica (antisemitisme). El judaisme davant la seva persistent negació dels sacrificis i l’afirmació de la seva especificitat, s’ha constituït en un component incòmode. Avui dia, un dels més importants objectius comuns d’Israel i la diàspora és aconseguir una eficaç coordinació contra l’antisemitisme. L’expulsió de 1492. Radical extirpació quirúrgica d’un poble molt antic a la península. Una triple tragèdia: pels expulsats, pels batejats i pels regnes d’on varen marxar. Ha hagut moltes expulsions de jueus (Guerush Iehudim) arreu, a la península sota el regnat dels visigots i al segle XII protagonitzada pels almohades. A Europa, a Anglaterra al segle XIII, a França als segles XIV i XV, a Portugal al segle XV. Expulsions locals a Alemanya, Itàlia i Àustria, i a Rússia als segles XVIII i XIX. Moisès Mendelssohn i l’Il·luminisme (Haskalà). Filòsof alemany (1729-1786), precursor

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

de l’Il·luminisme, cercà una religiositat jueva que permetés a les comunitats jueves beure de la cultura humanística europea. Obrí portes i finestres del judaisme al mon, traduí la Bíblia a l’Alemany, considerà que cap religió tenia la veritat absoluta. L’Il·luminisme sorgí a la segona meitat del s. XVIII i el s. XIX, a Alemanya, i posteriorment a Polònia i Rússia. Considerant l’endarreriment dels jueus i inferioritat, es volia incentivar-los per abandonar el seu estil de vida i hàbits particulars, atreurel’s als idiomes i cultures dels països on vivien, a la vestimenta, costums i activitats econòmiques com agricultura i artesania. Així serien acceptats per les societats dels països de residència i pels seus governs. Despreciaven les esperances de redempció enfront les perspectives d’igualtat de drets. La invasió de Napoleó a Alemanya, acabà amb els ghettos i l’aïllament dels jueus. Theodor Herzl i el sionisme. Nascut l’any 1860 a Budapest, escriví Der Judenstaat (L’Estat jueu) l’any 1895, i l’any 1902 Altneuland (Vella terra nova). Pare del sionisme polític i fundador de l’Organització Sionista Mundial, l’any 1898 Herzl anuncià l’Estat jueu en cinquanta anys i així fou. Les manifestacions d’antisemitisme a Viena, i a París per causa del cas Dreyfus (l’any 1894 una intriga el va acusar de traïció i fou degradat i desterrat l’any següent, fins l’any 1906 no fou absolt), el portaren a la conclusió que era necessari un estat que servís de refugi pel poble jueu. El sionisme volia una solució política pel poble jueu a la Terra d’Israel.

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Aprofitant la venda de terres, als anys 30 els sionistes començaren a comprar terres, de manera que 10 anys abans del començament de la Segona Guerra Mundial, els dirigents àrabs de Palestina eren conscients que els jueus estaven construint un Estat. L’Holocaust (Xoà) i el món després de l’Holocaust. Persecució majoritàriament soferta pels jueus després de l’ascensió del nazisme al poder a Alemanya, l’any 1933, i especialment l’extermini dels jueus d’Europa entre els anys 1941 i 1945. La Xoà representa la culminació tràgica del mil·lenari procés d’antijudaisme i antisemitisme europeus, i refermà la convicció de la necessitat d’un estat nacional jueu independent a la Terra d’Israel. Cal estudiar el fet històric, dins l’Europa culta, per tal de conèixer els mecanismes que engendraren els camps de concentració i extermini. L’any 2001, Isaac Osipovicz, zt”l (Zekher Tzadik Librakhà) de beneïda memòria, escrivia des del Canadà: “la Xoà és un altre punt, dolorós, per a mi..., la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust no han acabat encara, l’extermini portà la decadència..., la meva família la constituïren els meus pares i els 42 membres que sucumbiren sota les urpes nazis a Polònia.” La Declaració de la Independència de 1948. Hakhrazat Ha-Atzmaút. Declaració de la creació de l’Estat d’Israel en finalitzar el Mandat britànic a Éretz Israel, el divendres 5 de Iiar de 5708 (14 de maig de 1948). David Ben Gurión llegí el text de la Meguilat Ha-Atzmaút

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

(Document de la Independència). El mandat finalitzava la mitjanit del dissabte, però es llegí abans per tal de respectar el xabat. Milers de sionistes començaren a construir les bases d’un Estat com a emigrants a finals del s.XIX i principis del s.XX. Els diaris àrabs reflexaven l’any 1932: “els nostres dirigents dormen, els jueus es dediquen a comprar terres”. Judeofòbia i Israelofòbia. Les fòbies suggereixen repugnància i rebuig extrems, patològiques. La judeofòbia religiosa (antijudaisme) evolucionà cap a judeofòbia biològica (antisemitisme) per tal d’evolucionar cap a judeofòbia política (antisionisme i/o israelofòbia). La Diàspora en l’actualitat. Des de la fundació de l’Estat, la immigració de manera natural va ser fonamental en el creixement demogràfic nacional. Degut a les fortes relacions amb la diàspora, la pregunta: qui és jueu? resulta molt important pels jueus diaspòrics i els d’Israel. Des de 1948, la població d’Israel s’ha multiplicat per més de vuit amb persones que han creat un univers cultural modern i models demogràfics, econòmics i polítics. La Llei del Retorn aprovada el 1950 per la Knesset (Parlament) adoptà per unanimitat el seu únic article: “Tot jueu te dret a immigrar a Israel”. Una llei posterior determinà que tot jueu immigrant i els seus familiars de primer grau, rebran automàticament la ciutadania israeliana. Les expulsions de més d’un milió de jueus residents a països musulmans i la iniciada l’any

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

1989 dels països de l’antiga URSS, han estat els principals components del creixement demogràfic. La comunitat diaspòrica més nombrosa és la dels EEUU (cinc milions), a França hi ha 500.000, al Canadà 400.000 i al Regne Unit 300.000.

Hebreu Béit séfer Escola Béit jolim Hospital

Glossari Xekhinà Presència Divina. També sinònim de Déu. Xemà! Escolta!, Primera paraula de la pregària per excel·lència del judaisme.

Bibliografia F. A. LASCORZ. Puentes hacia Israel. Saragossa: 2006. Certeza. Dotze professors. Història de l’altre. Barcelona: 2005. Intermón Oxfam. A. PÉREZ-REVERTE. Limpieza de Sangre. Madrid: 1997. Ed. Alfaguara. C. RIERA. Dins el darrer blau. Barcelona: 1994. Edicions Destino. S. SANTA PUCHE. Los sefardíes y el Holocausto. Barcelona: 2003. C. ESPADA. Sangre en la Catedral. Zaragoza: 2000. Libros Certeza. L. FEUCHTWANGER. La judía de Toledo. Madrid: 1992. Editorial EDAF, S. A. J. BOYNE. El niño con el pijama de rayas. Barcelona: 2008. Ed. Salamandra.

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

6. Jueus catalans i jueus sefardites

Crec que es tracta d’un matis reconegut pels hebraistes i que hem de reivindicar com a catalans, uns trets d’identitat propis. La població jueva a Catalunya hi és des de temps que podem qualificar de remots. Podríem dir que els jueus no van arribar mai a Catalunya. És Catalunya, per més paradoxal que sembli, que va arribar als jueus, és a dir, que s’anà formant i anà consolidant la seva personalitat on hi havia una minoria jueva des de temps antics enmig d’una majoria de població cristiana. Abunden els concilis celebrats en ciutats episcopals que aprovaren mesures per a discriminar els jueus dels cristians amb la intenció d’aturar el proselitisme jueu, que en èpoques antigues fou molt més important del que ens pensem. Jueus i cristians participaven d’un mateix univers religiós, d’unes mateixes escriptures sagrades, i de vegades sembla com si tinguessin algun problema d’identitat: els cristians volent suplantar els jueus en tota cosa humana i divina, i els jueus resistint-s’hi sempre amb una increïble obstinació. L’abundància de prescripcions canòniques, de prohibicions legislatives i de dades històriques fa pensar que la població jueva d’aquests territoris a l’alta edat mitjana era

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

força important demogràfica i econòmicament. A la fi del segle VIII, el papa Esteve IV, adreçava a l’arquebisbe de Narbona i a tots els barons de Septimània i d’Hispània, un escrit en què es planyia que consentissin que els jueus tinguessin terres enmig de les dels cristians i, a més, que lloguessin cristians per a conrear-les. Referint-nos específicament als jueus de les terres avui catalanes, hi ha també testimoniatges molt antics de la seva existència entre els cristians. La famosa carta del bisbe Sever de Menorca és de la primeria del segle V. La làpida trilingüe de Tortosa (hebreu, grec i llatí) és del segle VI, es pot inserir d’una manera natural en el temps i en l’espai en què la situen la majoria dels experts. Cal no oblidar que les terres properes de Mallorca foren domini bizantí del 534 al 810, cosa que pot explicar la presència del grec). En un concili celebrat a Barcelona l’any 599, hom declara que tota persona que hagués abraçat el judaisme i s’hagués declarat jueu esdevindria inhàbil per a portar testimoniatge en els plets. L’any 852 els jueus de Barcelona apareixen en els Annales Bertiniani ajudant els musulmans a emparar-se de la ciutat. Quan Almansor destruí Barcelona l’any 985, els jueus, que en aquest cas la defensaren, en sortiren tan malparats com els cristians, perquè l’any 1000 el comte Borrell vengué les terres que

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

li havien pervingut per successió d’hebreus morts en aquella maltempsada. Un altre exemple clar de distorsió històrica es creure o fer creure que el nom de Sefarad i el gentilici sefardita, introduïts en les llengües europees en els temps moderns procedents de l’hebreu, val també per a l’edat mitjana i que incloïa els jueus catalans. Aquesta denominació es fa servir avui per a indicar unes certes característiques litúrgiques, culturals i fins i tot lingüístiques del judaisme mediterrani, comunes als jueus d’origen hispànic onsevulla que hagin habitat. Els jueus catalans no foren “sefardites” fins molt mes tard, quan continuaren essent jueus i perderen el record de ser catalans. Per sort abunden ja els investigadors que han esdevingut conscients de l’anacronisme que suposa utilitzar el nom mitificat de Sefarad a tort i a dret sense tenir en compte el veritable sentit que tingué a l’època medieval, i aplicar-lo a Catalunya quant apareix en textos hebreus medievals. Un d’ells, B.Z. Benedikt, diu: <<Al contrari del que hom pretén en algunes obres sobre la història de la cultura jueva, Catalunya i Provença no pertanyien al territori anomenat Sefarad, ans eren dominis independents. Aquests dos territoris estaven entre Tsarefat i Sefarad>>. F.E. Talmage reconeix que les terres occitanes i catalanes formaven un continuum polític, lingüístic i cultural, diferent de Castella i de la resta d’estats hispànics. I així molts altres erudits estrangers.

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Nombrosos documents parlen de l’originalitat de les comunitats jueves catalanes en relació a Sefarad i la seva voluntat de mantenir-la malgrat totes les pressions. S’ha d’examinar com es definien per elles mateixes i precisar el sentit que per a les comunitats jueves catalanes tenia el terme Sefarad, a la península i després a l’exili passat l’any 1492. Es podria pensar que la consciència del particularisme català se debilitaria i desapareixeria ràpidament després de l’expulsió de Catalunya l’any 1492, que la seva definició geogràfica i consciència perdria la seva raó de ser. Tot al contrari. Roma. Els jueus expulsats de la península no van ser rebuts amb entusiasme a Roma. Poc després d’arribar com que no es sentien a gust amb els costums i ritus dels jueus de Roma, varen crear llocs per pregar. La comunitat es va escindir pels volts de 1517 i va tenir un temple i sobretot una scola catalana que van reforçar els jueus aragonesos l’any 1527 o 1528 (els jueus aragonesos havien tingut una forta disputa l’any 1521 amb els castellans sobre l’organització d’un centre d’estudis (Talmud Torà). A l’escola castellana es van afegir els jueus francesos. No pot semblar estranya aquesta unió de jueus catalans i aragonesos, doncs havien estat veïns a la península i els seus costums no sembla que fossin molt diferents, no és impossible que els jueus del Rosselló s’afegissin. Sense ser nombrosa aquesta comunitat la seva volun-

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

tat d’independència la farà perdurar molt de temps. La sinagoga de Catalans i Aragonesos van canviar d’emplaçament algun cop. L’any 1554 els jueus Catalans i Aragonesos construïen una sinagoga i llavors els jueus castellans van negociar la compra de la sinagoga o llogar una part dels locals on construïen la seva sinagoga. Posteriorment l’any 1566 la comunitat dels catalans i aragonesos (unes tres centes persones) van ser obligats pel papat a desfer-se de les seves propietats immobiliàries tret de la seva sinagoga. Al voltant de l’any 1589 podien ser una comunitat d’unes 500 persones i van tornar a poder realitzar gestions immobiliàries comprant una residència. Sobre els 4995 jueus censats a Roma l’any 1868, 838 eren membres de la sinagoga catalanoaragonesa. L’any 1904 es va fondre amb les altres sinagogues de Roma en la gran sinagoga que fou aixecada al costat del riu Tíber. Istanbul. Hi ha constància de la presència d’una comunitat catalana que comptava 52 focs l’any 1608 i 79 focs, l’any 1623. Al seu costat hi havia 18 comunitats jueves diferenciades. Edirne. La comunitat catalana era una dels dotze Kehalim existents. L’any 1519 comptava amb 29 focs i 3 solters, l’any 1568-9 albergava 40 focs i 7 solters... representaven sobre

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

el 10% de la comunitat jueva local. Hi havia onze comunitats més. Als primers anys del s. XIX encara seguien el ritual català. Salònica. Hi havia com a mínim dues comunitats catalanes, la catalana vella i la catalana nova. L’any 1589-90 i l’any 1613 tenien uns 70 focs a la comunitat vella i uns 90 a la nova. L’escissió sembla que es va produir l’any 1515, per un problema de pagament d’impostos. Les comunitats eren veïnes de les d’Espanya, Provença, Saragossa-Aragó, Lisboa, Aragó, Castella... fins a més de 20 comunitats. El segon rabí que hi va haver a la comunitat catalana de Salònica es deia Iosef al-Tortosi, de Tortosa, mort l’any 1536. És sorprenent que molts jueus de cognom Toledano s’identificaven, com a catalans! Al s. XVII molts epitafis demostren que Català s’havia convertit en un cognom, com en el cas del rabí Abraham Català l’any 1663, també apareixen Bargillon, Arocas, Saporta, Cavaller, Chacon, Barzilai, Toledano... Les dues comunitats catalanes coexistien encara l’any 1936, sobrevivia un ritus? una comunitat? o les dues coses alhora? Safed. La comunitat catalana era molt petita, per mantenir-se es va associar amb la comunitat aragonesa. L’any 1567/8 hi havia unes 70 famílies. També hi havia una comunitat de castellans i una de cordovesos a les que els catalans no s’havien volgut unir. Les progressives onades de jueus castellans o de llengua castellana (marranos), els van

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

convertir cada vegada més en els més nombrosos, de manera que la resta de comunitats es van anar fonent dins la majoritària de llengua castellana (judeoespanyol o ladino). És revelador el cas de la família Cavaller originària de Falset que modificà el seu cognom a Salònica, pel de Caballero. El usos i costums dels jueus catalans també eren diferents. Hi havia diferències quan a les pregàries diàries i del Xabat, festes... per aquest motiu hi havia Makhzorim (Sefer Tefilah) per a les comunitats catalanes, per exemple, a Salònica. Fins i tot aquest esperit de “no renunciar” va provocar que els jueus catalans reeditessin el seu Makhzor dues vegades al s. XIX a Salònica. Els dirigents religiosos de les comunitats no eren anomenats rabins, eren anomenats Marbits Torà: difusors de la Torà, que era el tractament equivalent. L’any 1526 va aparèixer a Salònica un volum de títol: Ritual del text de Barcelona del ritual de Catalunya. L’Halakhà és la Llei rabínica i no es un codi fix, per tant, basada en la Mixnà i el Talmud se reelabora segons la reinterpretació dels textos. Les comunitats jueves catalanes van ser particularment productives en la interpretació de l’Halakhà conforme avançaven aquestes societats, destaquen: Nakhmànides, Iom Tov Ixbili, Selomó ben Adret, Itskhaq bar Xeixet... L’estudi de l’Halakhà ens mostra les diferències de la pràctica catalana i els mecanismes interns de les comunitats. La majoria de les comunitats jueves obren

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

la jornada de Iom Kipur amb la pregària de Kal Nidré (“Tots els vots...”), a partir del s. IX aquesta pregària es qüestiona -alguns rabins la consideren un costum erroni- i es suggereix un canvi del text (Ia’akov Tam al s. XII) que revoqui els errors involuntaris amb Déu futurs i no els passats, o millor eliminar-la. Aquests debats només es podien produir en comunitats molt instruïdes com les catalanes, que opten entre canviar-la (rabins catalans que dirigeixen comunitats foranies) o eliminar-la. Segons diu Itskhaq bar Xeixet, a Catalunya no es fa servir la pregària, revelant-se com un cas excepcional i signe de superioritat intel·lectual. Tot plegat revela una obediència i fidelitat excepcional a les paraules dels rabins catalans, que en moltes ocasions escolten les comunitats i modifiquen en escolar-les, les seves idees. Hi ha més costums diferents referents a les 7 benediccions nupcials, i d’altres com per exemple durant Roix ha-xanà. Institucions pròpiament catalanes a Catalunya i a Turquia van ser les dels, Beroré aberot, que eren els encarregats de jutjar delictes religiosos i morals dins les aljames catalanes, i la dels Beroré tebiot, que jutjaven els delictes civils. Resta evident la voluntat d’independència, cohesió social, d’originalitat i preservació de la seva personalitat d’aquestes comunitats, que no es definien com a sefardites. Aquesta denominació es reservava per a les comunitats castellanes que prolongaren

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

la continuïtat de les comunitats sefardites d’Al-Andalus, l’estudi de les diferents comunitats jueves d’origen peninsular de Salònica mostra un judaisme molt lluny de l’homogeneïtat. Per tant, el terme Sefardita és una invenció del s. XVI per descriure als jueus originaris de la península i els seus descendents.

Hebreu Moré Professor Morà Professora

Glossari Guetto barri jueu tancat a Europa, sinònim de discriminació. Makhzor és el Sidur (llibre d’oracions) destinat pels dies de festa.

Bibliografia S. SCHWARZFUCHS. La Catalogne et l’invention de Sefarad. Barcelona: 2001. F. TOUATI. La halacha en Catalogne: un élément constituant de l’identité judéo-catalagne. Barcelona: 2004. F. A. LASCORZ. La aljama judía de Monzón, la recordada. Saragossa: 2003.

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

7. L’Educació als calls catalans

Call ve del llatí callis (camí), indica un pas estret i per extensió el barri dels jueus. Després de l’expulsió els sefardites utilitzaren els registres kal, qahal, qal, provinents de l’hebreu, per designar una comunitat i per extensió la sinagoga, mai per designar el barri. Uns dels fonaments pel Poble jueu pel manteniment de la seva identitat religiosa i ètnica va ser l’educació durant molts segles. L’escola, la família i la sinagoga van fonamentar l’educació dels jueus. El paper de la mare en l’educació dels nens (i més en la de les nenes) era fonamental. D’ella depenia que, en el futur, els fills fossin uns bons jueus. Call jueu de Montblanc

L’obligació d’educar en la Llei es limitava als fills mascles. Les nenes rebien instrucció purament domèstica i quedaven sota el guiatge matern fins al dia del casament. Això no vol dir que els nens no eren educats per la mare, tot el contrari. Durant la infantesa els nens quedaven sota la seva tutela, ella era la qui els donava els primers elements d’instrucció, sobretot de moral. Un sistema d’ensenyança que podríem denominar amb cautela: universal, obligatori i gratuït va sobreviure a la dispersió del poble jueu i va contribuir a la perpetuació del

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

judaisme. Des d’aquell moment, el pare que es negava a enviar els seus fills a l’escola elemental rebia el qualificatiu d’ignorant. El nom hebreu de Déu equival a 26. Per tant, 25 és el nombre màxim d’alumnes que aprendran l’ensenyament de Déu d’un sol professor. H 5 V 6 H 5 I 10 És molt difícil establir la manera com es duia a terme la formació i l’educació de la dona

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

jueva entre els hebreus, encara que és indiscutible que era educada en funció de la família. La realització dels deures de la llar implicava un coneixement considerable de la Llei bíblica i rabínica. És ben cert que un bon nombre de dones jueves van merèixer el títol “d’ensenyades”. Aquest aprenentatge que van adquirir a la llar dels llavis dels pares i germans no va ser obstacle perquè algunes obtinguessin coneixements per pròpia iniciativa. Les dones jueves no es dedicaven habitualment a llegir i a escriure, però en ocasions eren escrivents, ajudaven els seus marits en la seva correspondència literària i feien còpies de llibres i d’altres treballs. Aquestes còpies mostraven una mà clara i una exactitud escrupolosa. Alguna jueva va ser, fins i tot, professora pública. Coneixem casos (s. XII) de filles expertes en Bíblia i Talmud que donaven instrucció sobre la Bíblia als joves a través d’una finestra, i com a institutrius. De vegades ensenyaven els seus fills a llegir i escriure, es quedaven a l’escola seguint l’aprenentatge dels seus fills... <<entre los judíos de Zaragoza circularon traducciones en lengua vernácula del Libro de Ester para su lectura en la Sinagoga por parte de las mujeres durante la celebración de la festividad de Purim. Tal costumbre...>> <<“Un document cal retreure especialment: el testament d’Auro, muller de Samuel Rimoch, datat a Montsó l’any 1463, en el qual document, després de l’escriptura hebraica, la testadora hi afegeix de sa mà, i en llengua bàrbara, una

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

clàusula catalana sota disfressa dels caràcters rabínics”.>>

Call jueu de l’Aleixar

Per completar la formació i ensenyar hebreu hi havia educadors a l’escola. Però no hi havia un sistema educatiu públic, organitzat per l’aljama. En algunes comunitats s’invertien els fons de beneficència, recaptats essencialment de llegats pietosos, per contractar un rabí que eduqués els nens pobres. El fet és que, els jueus refusaven i excloïen l’ignorant: fins el punt que el dret hebreu no admetia el testimoni d’un analfabet. A les famílies de classe mitjana i alta era el pare que es feia càrrec de la formació dels nens, directament o mitjançant la contractació d’un preceptor, cosa que no tothom es podia permetre i que, en algunes ocasions, va pro-

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

Call jueu de l’Aleixar

vocar l’enveja d’alguna mare pietosa, com la de Lorca, jueva de Besalú, quan va descobrir per atzar que Salomonet, de deu anys, fill del Mangoner, tenia un mestre que li feia classe a ell tot sol a la sinagoga el dissabte a la tarda! L’ensenyament podia impartir-se tant a la casa dels alumnes com a la del mestre, sobretot si vàries famílies es posaven d’acord per contractar un mateix professor. De vegades, l’aprenentatge de les lletres hebrees formava part d’un contracte de servitud. En vista d’això, no resulta estrany que, mentre que alguns nobles cristians tenien greus dificultats per estampar (dibuixar!) la seva firma, la majoria de jueus catalans sabessin llegir i escriure: ho feien en caràcters hebreus, tot i

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

que s’expressessin en llengua romanç, en català, barrejat amb paraules hebrees. Alguns jueus cortesans llegien i entenien llatí, i una quants sabien àrab. Només les degenerats, com el xammaix (servent de la sinagoga) de Besalú, que a més d’un borratxo i un jugador era un lladre, desconeixien la llengua santa. Els estudiants més avantatjats acudien a les ieixivot o acadèmies rabíniques, dirigides de vegades per mestres de la talla del metge Nissim ben Rovén, el Gironí (deixeble de Nakhmànides), Xelomó ben Adret... Alguns impartien classes a casa seva, d’altres ho feien en un edifici de la germandat que finançava les despeses de l’acadèmia o al local que algun filantrop cedia a aquest efecte a canvi que se’l tingués present a les oracions. La confraria de Talmud Torà està documentada a Girona, Tortosa, Barcelona, Montsó... A Barcelona hi havia un “studium ad opus scolarium judeorum pauperum”, patrocinat per Juceff Cohen, i un altre instituït per l’escriptor i cabalista Samuel ha-Sardí. Els llibres eren cars i molts vegades difícils d’aconseguir, tot i que força jueus catalans guardaven a casa, entre els tresors més preuats, uns quants volums de caràcter religiós, alguns copiats en pergamí sovint de pròpia mà i que després deixaven als seus fills en herència, i fins i tot alguna gramàtica hebrea. Naturalment, a l’estudi d’un professional de la medicina no hi podien faltar els tractats de la seva especialitat. <<El 23 de agosto de 1281, 5041 de la Creación, Pedro III ordena al reconocido médico Rimot, que de-

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

vuelva los libros de medicina que le reclama Yucef Aventida, judío de la aljama de Monzón.>> Pel que fa a les nenes, l’educació escolar no es considerava necessària. A casa, al costa de la mare, aprenien les feines que, amb el temps, haurien de fer a la pròpia llar. Les filles més espavilades de famílies riques aprenien a llegir mentre escoltaven al professor que n’ensenyava als seus germans, però rarament sabien escriure. Les que eren d’una extracció social més baixa només tenien una sortida: el servei domèstic, al qual s’iniciaven ben aviat. El seu àmbit quedava reduït al mercat, el bany ritual i, sobretot, la llar. Talmud. A què pot ser comparat un professor? Pot ser comparat a una ampolla que conté un ungüent aromàtic. Quan es destapa l’ampolla, el perfum es difon, mentre que quan es tanca, l’olor agradable desapareix per complet. (Avodà Zarà 35b.) ... Per R. Natàn ben Josep –és ignorant- aquell que no cria els seus fills per a estudiar la Llei... (Berakhot 47b.) ... R. Meir deia: tot aquell que casa la seva filla amb un ignorant és com si la lligués i l’abandonés davant un lleó. En efecte, aquest cau sobre la seva presa, la devora i no se n’avergonyeix; exactament el mateix fa l’ignorant: la colpeja i es casa amb ella, tot això sense avergonyir-se. Sobre l’ignorant es diuen sis coses: no s’ha de testimoniar en contra ni acceptar el seu testimoni; no se l’ha de revelar cap secret; no pot ser

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

nomenat tutor d’un orfe; ni guardià de la caixa dels pobres; ni s’ha d’acceptar la seva companyia en un viatge. (Pesakhim 49b.) ... R. Eliézer tenia un deixeble que estudiava en silenci, però al cap de tres anys oblidà tot l’après... Samuel digué a R. Judà: company, obre la boca quan llegeixis..., a fi i efecte que el que has llegit persisteixi i la teva vida s’allargui. (Eruvín 53-54a.) ... el pare té les següents obligacions vers el seu fill: circumcidar-lo, redimir-lo (als 31 dies de néixer davant els levites), ensenyar-li la Llei, donar-li esposa i ensenyar-li un ofici... (Kiduxín 29a. I 30b.)

Hebreu Talmid Alumne Talmidà Alumna

Glossari Aljamiat de l’àrab (al-àjamiya, “llengua estrangera”) textos escrits en llengua romànica que utilitzaven l’alfabet hebreu o l’àrab. Bet ha-midraix lloc on els savis talmudistes estudiaven i/o treballaven, també s’anomenava així la sinagoga, ja que és lloc d’estudi.

Bibliografia M. I. MIRÓ. Història de l’Educació Jueva a la Catalunya de l’Edat Mitjana. Tarragona: 1996. A. BLASCO. La vida quotidiana al call. Barcelona. Museu d’Història de Catalunya.

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

8. El paper de la dona jueva

Crec que parlem d’un protagonisme i respecte excepcionals a l’edat mitjana i que arriben fins l’actualitat, la dona jueva es clau en molts aspectes. Podríem creure que la situació de desigualtat històrica de les dones ha estat comuna a la majoria de les cultures i pobles que s’han desenvolupat a Catalunya i Europa, i així ha estat, amb algunes excepcions. Cal dir, en primer lloc que quan parlem de dones dins l’àmbit cristià, jueu i musulmà no parlem d’ètnies diferents, de races, de diferències biològiques, parlem de dones que han viscut dins l’entorn cultural i social d’una religió determinada. En el món femení de l’Edat mitjana, és la religió la que condiciona la seva situació i el matrimoni. La perfecció arriba per una vida dedicada a Crist, en el cas cristià, i pel matrimoni, en el cas jueu i musulmà. Segons el Talmud (Berakhot 16b.) només es considera com a patriarques a Avraham, Isaac, Jacob i mares a quatre, Sara, Rebeca, Raquel i Lea. La dona jueva (Ixà) gaudeix d’una gran consideració, des de fa segles. Amb l’arribada del cristianisme es deteriorà la situació de la dona, per posteriorment empitjorar més,

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

dins l’Islam. La condició de cristià no arriba per la sang, sinó pel baptisme, la de musulmà després que el pare o tutor legal del nounat reciti a la seva orella la professió de fe (sahadah) “No hi ha cap altre déu que Déu i Muhammad és el seu enviat”, la (basmal·lah) “En el nom de Déu, el Clement, el Misericordiós”, es cridi a l’oració i se l’imposi un nom. Els fills dins el mon jueu adquireixen aquesta condició de jueus a través de la sang, per ser fills d’una dona jueva. Educació L’obligació d’educar els nens en la Llei es limitava als fills mascles. Les nenes rebien instrucció purament domèstica i quedaven sota el guiatge matern fins al dia del casament. Això no vol dir que els nens no eren educats per la mare, tot el contrari. Durant la infantesa els nens quedaven sota la seva tutela, ella era la qui els donava els primers elements d’instrucció, sobretot de moral. Cap l’any 232, Judà II va creure necessari castigar algunes comunitats que havien deixat de subministrar els mitjans adequats i elementals per instruir els nens a les escoles. És molt difícil establir la manera com es duia a terme la formació i l’educació de la dona

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

jueva entre els hebreus, encara que és indiscutible que era educada en funció de la família... Maduresa Les noies jueves s’inicien en les seves responsabilitats sense cap cerimònia. Avui dia, amb el reconeixement cada cop més gran de la igualtat entre sexes, algunes congregacions han elaborat una cerimònia anomenada Bat Mitsvà, per a les noies. Aquesta pràctica s’ha fet molt popular. Es considera que la dona jueva arriba a la maduresa legal religiosa als dotze anys, un any abans que els homes. Matrimoni El matrimoni no es considera una relació indissoluble, és un contracte legal segons el qual dues persones assumeixen obligacions. Antigament, del compromís al matrimoni passava un any. Actualment l’acte del matrimoni jueu, compren el compromís i els vots matrimonials. Com que parlem d’un acte legal, es necessiten dos testimonis que no tinguin relació entre ells i amb la parella. Davant el rabí, si manifesten que volen casar-se, el rabí alça una copa de vi i beneeix a Déu. La parella beurà de la copa i es consideren acabats els ritus nupcials. La dona no pot casar-se contra la seva voluntat. L’home no pot tenir més d’una dona, ni pot haver divorci contra la voluntat de la

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

dona (Guershom Meor Hagolà, 960-1040). Abans de res, en el món jueu, el matrimoni és un acte religiós de profund caràcter nacional, doncs la perpetuació de la fe és fonamental en la definició del judaisme com a Poble. Per conseqüent, a través del matrimoni, la dona una vegada casada i després de ser mare, es dedicarà a l’educació dels seus fills en les tradicions del Poble. Aquest és el major avantatge de l’hebrea i el respecte que cap a ella es professa és inqüestionable: és ella la que té la clau de la perpetuació i continuïtat de l’Aliança. La ketuvà (“allò que està escrit”), assegura els drets de la dona quan viu amb el seu home, i quan resta vídua o es divorcia. A través de la ketuvà el marit es compromet a procurar-li aliment, vestits, mantenir amb ella relacions sexuals normals, preocupar-se per la seva salut i la seva sepultura. La ketuvá protegeix la dona de divorcis sense fonament i de indefensió durant la viduïtat, mitjançant el compromís de pagar-li una suma preestablerta, Simó ben Xétakh (s. I a.e.c) determinà que els bens de l’home passen a ser l’aval de la ketuvá de la seva esposa. La ketuvà s’escriu –normalment- en arameu i li donen validesa dos testimonis. La ketuvà protegeix a la dona econòmica, emocional, física i socialment. Doc.”...Sigues la meva esposa d’acord amb la Llei de Moisès i Israel. Treballaré per a tu,

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

t’honoraré, t’alimentaré i et mantindré com ho fan els homes jueus, que treballen, honoren, alimenten i mantenen a les seves esposes amb fidelitat. Et donaré la dot matrimonial d’una verge, 200 zuzim d’argent, l’estipulat per a tu segons la llei de la Torà, així com aliment, vestimenta, necessitats de la vida i necessitats conjugals, segons el costum del mon”... Cal dir que no hi pot haver relacions sexuals, durant el període i durant set dies després, que finalitzen amb la purificació de la dona al mikvé. La dona jueva rep el dissabte (Xabat) quan es posa el sol el divendres, encenent dues espelmes. L’essència de la festa de Khanukà resideix en encendre un llum per cada dia de festa, fins completar vuit a la vuitena nit. Doc. Respecto a tu infortunada madre, te diré que sigue viviendo en casa de su marido con el alma amargada, pero con el hábito de la ley mosaica y con arreglo al decoro; aunque son muchísimos los que la tientan y las mujeres vienen a encender en ella el fuego de la conversión, ella repite constantemente sus palabras: <<Morirás, pero no te pasarás>>. Generalment les dones –potser pel rellevant paper que els reserva la seva religió a la llardurant els avalots, es mostraren més fidels que els seus marits al judaisme. Doc. Setge de Balaguer, 24 de juny de 1280, Pere III ordena al justícia d’ Alcanyís que pagui

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

a Jucef Almalim i a la seva dona, a Vidal Especero, jueu de Montsó, i a Mosquet Mardofay, jueu de València, 100 morabetins que ell els devia per certa sanció imposada. Vídues La vídua, passa en moltes ocasions a exercir de cap de família, i, per tant, a atorgar documents de l’economia familiar. La dona casada apareix, junt amb el seu home per tal de fixar préstecs, aprovar enajenacions o reduccions patrimonials que pogueren afectar al consorci del règim econòmic comú. Doc. Monzón, a rabí Iehudah ben ‘Alsaik. Muere rabí Yom Tov Rimok y deja una viuda e hijo. El Bet-din no encuentra familiar o persona idónea para el ejercicio de la tutoría del hijo huérfano y que le administre los bienes. Se recomienda que sea la propia madre quien haga de tutora, aunque tal práctica es común entre musulmanes y no entre judíos. Levirat Ibum, costum que obliga el germà d’un difunt sense descendència masculina a casarse amb la vídua i així honorar la memòria del difunt. Si el cunyat no volia o no podia casarse amb ella, la vídua restava lliure a través de la khalitzà. A l’Edat Mitjana els rabins donaven preferència a la khalitzà davant l’ibum, anul·lant de fet el levirat. Actualment a Israel, els tribunals rabínics castiguen amb presó qui no atorgui la khalitzà. A la Mixnà diu: una vídua sense fills no pot

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

“descalçar” ni casar-se amb el seu cunyat per levirat abans de passats tres mesos de la mort del seu marit. (Yevamot 41a.= IV, 10) No pot haver divorci contra la voluntat de la dona, (Guershom Meor Hagolà, 960-1040). La Ketuvà dificulta els divorcis en estipular les obligacions del marit, que eviten que l’abandoni sense compensacions. La dona podia demanar el Guet (get, sefer keritut, iggeret xebuqin) si l’home no complia amb els seus deures conjugals, era estèril, malalt o li causava repulsió. L’home podia demanar-lo si durant 10 anys la dona no havia tingut fills, si tenia alguna malaltia o defecte ocultats abans del matrimoni, o si era rebel (no volia mantenir relacions sexuals). La dona podia acudir per defensar els seus drets als tribunals rabínics, i per escrit estava protegida en cas de divorci o viduïtat. Talmud Per què mereixen les dones el favor especial de Déu? El Senyor ha fet més promeses a les dones que als homes... Per quina causa, preguntà Rav a R. Hiya, mereixen les dones el favor especial de Déu? Per tres motius: perquè porten els seus fills a l’escola, perquè impulsen i aconsellen als marits a assistir als cursos dels rabins i perquè guarden per ells la casa, fins que tornen. (Berakhot 17a.) Rabí Alexandrí digué: quan ha mort l’esposa d’un home i l’home encara viu, li sembla que tot el mon s’ha enfosquit per ell. (Sanhedrí 22a-b.)

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Mixnà Si la vídua diu als hereus: no vull abandonar la casa del meu espòs, els hereus no podran dir-li: marxa a casa del teu pare o de la teva família, i allí t’alimentarem. Tenen l’obligació a protegir-la, alimentar-la i donar-li allotjament segons la seva categoria. (Ketuvot 103a. = XII, 3.) Noms comuns de jueves catalanes van ser: Bonafilla, Llum, Regina, Ester, Blanca, Mayrona, Angelina, Or, Goig, Sol, Astruga, Bona, Nira... Hebreu Ixà Dona Bàal Home

Glossari Mixnà col·lecció de tradicions legals de la Llei oral derivades de la Torà, que són la base del Talmud. Conte tractats sobre el matrimoni, la llei civil i criminal, sobre la puresa i impuresa rituals, sobre les festes religioses, sobre el menjar... Guemarà és un comentari, estudi, explicació i aplicació de la Mixnà. Talmud no és un codi tancat, nom que reben les lleis i tradicions jurídiques jueves i els comentaris rabínics antics, que en un principi eren orals. Dins hi ha la Mixnà i la Guemarà.

Bibliografia L. AIKEN. Ser una mujer judía. Jerusalem: 1997. D. ROMANO. Antologia del Talmud. Barcelona: 1982. S. PLANAS. Filles de Sara. Girona: 2001. E. GORT, Història de Falset. Barcelona: 2003.

Restaurants BABILÒNIA, a Barcelona, als carrers Santaló 125, Muntaner 121...

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

9. La càbala

Call jueu de Tarragona

És el terme tradicional per a designar les ensenyances esotèriques del judaisme i la mística jueva especialment les formes adoptades a l’Edat Mitjana del segle XII en endavant. El mot càbala (Qaballah, Kabbalah) vol dir tradició, i representa un fenòmen únic que no s’ha d’identificar només amb el misticisme, atès que és també esoterisme i teosofia. L’obra central de la literatura cabalística és el Zohar “Llibre de l’Esplendor”, que data de finals del segle XIII, i ha conservat en determinats cercles un rang de text sagrat amb una autoritat indiscutible, assolint prestigi canònic. La mística És de capital importància per la història de

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

les religions. Místic és aquell qui ha aconseguit una expressió immediata, i sentida com a real, de la divinitat, o que com a mínim la busca de manera conscient. Aquesta experiència li pot haver sobrevingut per mitjà d’un sobtat resplendor o d’una il·luminació, o bé com a fruit de llargues i complicades preparacions, mitjançant les quals ha volgut assolir el contacte amb la divinitat. Cap historiador no és capaç de descobrir si un místic ha aconseguit per mitjà de la seva experiència allò que buscava. Però sí que pot ajudar a entendre la tensió que sovint s’estableix entre la mística i l’autoritat religiosa. El llenguatge dels místics.Les sefirot La part essencial de les especulacions i doctrines cabalístiques, fan referència a l’esfera de les emanacions divines o sefirot, en les quals es desplega la força creadora de Déu. Aquest món que els cabalistes consideren com el de les sefirot, compren el que els filòsofs i teòlegs han anomenat el món dels atributs divins, però que els místics interpretaren com la vida divina mateixa perquè tendia a la creació. La dinàmica oculta d’aquesta vida fascina els cabalistes, que la veuen reflectida en qualsevol sector de la creació. El Séfer Ietsirà Pel que fa a l’especulació entorn de “l’obra de la creació”, aquesta es manifesta en un llibre

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

petit de tamany però d’enorme influència, és el Séfer Ietsirà o “Llibre de la Creació”, que és el text en hebreu més antic de pensament sistemàtic i especulatiu. Amb prou feina arriba a les 2000 paraules, és escrit en un estil obscur, lacònic i enigmàtic, no comparable amb cap altra obra de matèria pròxima. La càbala i el judaisme medieval A França i Alemanya a partir del segle XI es desenvolupà un moviment religiós conegut com els khassidim d’Aixquenaz que és ètic i esotèric-teosòfic. Aquest moviment a més de l’ascens al cel en èxtasi o visió, va desenvolupar una tendència a la meditació profunda, l’oració i els seus misteris, que es comunicava de manera oral. Els misteris de l’oració i l’àmplia interpretació de l’Escriptura per mitjà de la mística dels números van créixer particularment a Alemanya. Paral·lelament al moviment de França i Alemanya, van sorgir els primers estudis de càbala a Provença i Catalunya, per bé, que no hi ha cap mena de dubte que en el seu desenvolupament i hagué passos anteriors que desconeixem. Les restes més antigues d’aquestes tradicions s’incorporaren al Séfer ha-Bahir “Llibre de la Claror” que és l’obra més antiga de la literatura cabalística, pròpiament dita i que fa aparició a Provença entre el 1150 i el 1200, per bé que no fou escrita originàriament en aquest indret. El Séfer ha-Bahir Aquest llibre de poques pàgines conté mol-

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

tes idees relatives als orígens de la càbala i tradicions sobre temes molt diversos que es transmeten en forma d’explicacions a versets bíblics, breus discussions entre diferents interlocutors o afirmacions sense cap suport en l’Escriptura. Hi ha també comentaris sobre el significat místic d’alguns versets concrets; sobre les formes de diverses lletres de l’alefat; la vocalització i els signes de cantilena; sobre determinades frases del Séfer Ietsirà; alguns noms sagrats i el seu ús en la màgia.

Muralla medieval i call jueu de Tortosa

El Zohar La fusió de les tendències de l’escola de Girona i la dels gnòstics de Castella, té lloc a la ment de Moisès de Lleó en un encontre creatiu que determina el caràcter fonamental del Zohar o “Llibre de l’Esplendor” que és l’obra central de la literatura cabalística. De fet és una col·lecció de diferents llibres que inclouen breus exposicions midràixiques, homilies i discussions sobre temes diversos.

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

Es tracta d’un corpus literari unificat sota un títol general. En les edicions impreses són cinc volums. Els estudiosos són del parer que el nucli central de l’obra es deuria redactar cap al 1300. El cert és, però, que la identitat de l’autor ara per ara no espot resoldre. La càbala al segle XIV La càbala de Girona va tenir continuïtat gràcies a l’activitat literària dels deixebles des deixebles de Nakhmànides, que reberen els ensenyaments de Xelomó ben Adret. Membres d’aquesta escola van escriure nombrosos llibres per mirar de clarificar els passatges cabalístics del comentari de Nakhmànides a la Torà. S’han conservat nombrosos textos anònims que interpreten els significats ocults de Nakhmànides que segueixen sent tema de debat en el decurs del segle XV i encara més endavant.

Glossari Esoterisme estudi de tradicions religioses i filosòfiques per grups reduïts de persones, d’esquena a les seves societats. Mística manera de conèixer a Déu i la creació, elements que van més enllà de la capacitat de l’intel·lecte. Cosmologia estudi complert de l’estructura i la història de l’Univers. Cosmogonia narracions i històries que pretenen explicar la creació de l’Univers i la cosmologia. Teosofia “Saviesa Divina”, sosté que les religions són intents de l’home per apropar-se a la divinitat. Totes gaudeixen d’una part de la veritat universal. Golem, criatura artificial que gràcies a l’energia del nom de Déu aconsegueix viure. Bibliografia P. BESSERMAN. Cábala y misticismo judío. Barcelona: 1998. T. CALDERS. La Càbala. Barcelona: 2006. Introducción a la Cábala. Arola Editors. Tarragona: 1998. EZEQUIEL. Antic Testament. HENOC. Llibre d’Henoc (cap 14). E. ABÉCASSIS. El Oro y la Ceniza. Barcelona: 1999. Ediciones B, S. A. Altres Fer càbales divagar, pensar en combinacions, estratègies amb una determinada intenció futura. Cavil·lar pensar, reflexionar

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

10. La literatura dels jueus catalans

i crea una concepció del judaisme coherent i sistemàtic que és típicament judeocatalà. Pel que fa als autors considerarem aquells que van néixer en terres catalanes o bé que si van establir el temps suficient per escriurehi les seves obres. Riera en la introducció a l’estudi de l’Eduard Feliu: Poemes hebraics de jueus catalans, diu que es poden comptabilitzar més d’un centenar d’autors jueus catalans que van escriure en hebreu.

Portal del call jueu de Tortosa

En el decurs del segle XIII el judaisme català estava sotmès a tres grans corrents que es trobaren, es fusionaren o s’enfrontaren en els calls de Catalunya. La tradició juevaandalusí era encara ben arrelada en territori català quan va ser testimoni de la profunda penetració a les acadèmies catalanes de l’ensenyament dels tossafistes francoalemanys, i per acabar la influència procedent de Provença que va importar no només el corrent cabalista sinó també la literatura provençal clàssica, tot plegat converteix les nostres terres en una fèrtil cruïlla cultural

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Zerakhia ben Itskhaq ha-Leví Gerundí Va néixer molt probablement a Girona l’any 1130, i se sap que residí a Narbona i que estudià a les reconegudes escoles talmúdiques de Provença. Durant molts anys va viure a Lunell on aconseguí situar-se entre els més destacats talmudistes jueus del seu temps arran del seu comentari Séfer ha-Maor. Va ser un personatge polifacètic com molts dels seus correligionaris, que s’interessà tant per la medicina com per l’astrologia, la gramàtica i la filosofia, a més de conrear la poesia. Meixul·lam ben Xelomó de Piera Conegut també com Vides de Girona, sembla raonable acceptar que Meixul·lam de Piera sigui d’origen gironí, desconeixem la data exacta del seu naixement, però hi ha clars indicis que va morir després del 1260. Gràcies al testimoni dels seus coetanis sabem que era un reconegut comentarista bí-

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

blic i talmúdic, que formava part del cercle cabalístic de Girona, i era un admirador de Moixé ben Nakhman. Estem davant del millor poeta hebreu de la seva època, doncs va ser el primer en assajar i assolir nous mitjans d’expressió, buscant noves fonts d’inspiració més enllà dels Salms. Moixé Natan de Tàrrega Va néixer a Tàrrega cap el 1290 i morí a Barcelona poc després del 1360. De família benestant era un ric prestador a més de dirigent notable i poeta destacat. Part del seu gran prestigi personal es deu al fet, que el seu nom figuri entre els tres signataris de les resolucions que sobre política exterior jueva van redactar els delegats de les aljames de Catalunya, Mallorca i València reunits a Barcelona el 16 de desembre de 1354. Selomó ben Reuven Bonafed Fill de Reuvén Bonafed, un dels membres més notables de l’aljama de Barcelona, deuria néixer probablement a Barcelona entre el 1360 i el 1380 pocs anys abans, doncs, de la desfeta que afectaria de manera definitiva gran part de les comunitats jueves catalanes. Es té notícia que encara viu l’any 1448. Segons alguns autors arran dels avalots del 1391 s’establí a Santa Coloma de Queralt, des d’on es traslladà a la ciutat de Saragossa i més tard a Bellxit. Bonafed va tenir una educació molt completa no només en les disciplines pròpies d’un erudit jueu, sinó que també es va valer d’un savi cristià que

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

l’inicià i el feu aprofundir en les matèries filosòfiques clàssiques. El seu veritable fort va ser la poesia que es troba en un únic manuscrit medieval. Prosa rimada Els nostres autors catalans on millor van demostrar els seus dots literaris va ser en la pràctica de la prosa rimada. Aquesta tècnica d’origen àrab coneguda amb el nom de maqama, o makhberet, és un gènere bàsicament narratiu, com ja hem dit, escrit en prosa rimada, on a partir d’un relat marc s’hi van intercalant tot un seguit de proverbis, contes, descripcions, pensaments, judicis, endevinalles, poesies, etc. Per tal d’explotar al màxim les possibilitats expressives de la llengua. Iosef ben Meïr Ibn Zabara És un barceloní del segle XII, va néixer prop de l’any 1140. Va ser metge de cert prestigi a Barcelona, home entès i preparat en les ciències profanes i el que el fa més important és que és un dels primers en conrear el gènere de la narrativa literària. Va mantenir una estreta amistat amb Xèixet Benvenist al qual dedicà la seva obra mestra, el Sèfer haXaaixuïm. A Barcelona escriurà el Llibre de les Delícies, aproximadament sobre l’any 1194. Avraham ben Semuel ha-Leví Ibn Khasdai Nascut a Barcelona va viure a cavall entre els segles XII i XIII. Pertanyia a una família notable i intel·lectual com queda reflectit a les seves cartes, on esgrimeix sovint raons de

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

consciència de classe i de noblesa de rang. Tant ell com el seu germà prengueren part a favor de les tesis de Maimònides. Va ser un profund coneixedor de la llengua àrab, la qual cosa li va permetre fer importants traduccions d’aquesta llengua a l’hebreu, entre les més importants: Mozné Tsedeq (“Balances de Justícia”) d’Algatzell; Sèfer ha-tapuakh, (“Llibre de la poma”) atribuït a Aristòtil i el Sèfer ha-Iesodot (“Llibre dels fonaments”) d’Itskhaq Isaelí.

Hebreu Piút Poesia Sipúr Narració

Glossari Tossafista seguidor de l’escola de comentaristes de Rashi per a l’ensenyament de la Llei jueva, combinant la llibre interpretació amb l’exegesi literal. Rashi és l’acrònim en hebreu de (R. Selomó Itskhaki). Nasqué i morí a Troyes, França (1040-1105). Gran coneixedor de la Bíblia, el Talmud i la llengua hebrea.

Bibliografia A. BEJARANO. Selomoh ben Reuben Bonafed poeta y polemista. Barcelona: 1991. T. CALDERS. La literatura hebrea dels jueus catalans: una aproximació. Barcelona: 2001 E. FELIU. Poemes Hebraics de Jueus catalans, (Segles XI-XV). Barcelona: 1976.

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

11. Un ritual de pregàries jueves catalanes, Séder d’Amram Gaó

L’oració, la pregària és un element clau en qualsevol religió, i la fe jueva no és cap excepció a aquesta realitat. Pregar és “parlar amb Déu”, és a dir, establir un contacte personal entre Déu i els éssers humans (1 Re 8, 28). La pregària jueva diària més antiga de la qual es fa menció a la Bíblia és la Xemà, i en ella s’especifica que ha de ser recitada dues vegades cada dia: “en gitar-te i en llevar-te” (Dt 6, 7). Al text bíblic es parla en nombroses ocasions de la pregària individual que diferents personatges van realitzar (per exemple: 1Re 8,38, a més dels múltiples testimonis que trobem en el Llibre dels Salms encapçalats per la formula: “Escolta, Senyor, la meva oració...”) però també s’al·ludeix a la pregària col·lectiva que es duia a terme quan el poble es trobava reunit per procedir a un sacrifici o en motiu d’alguna altra circumstància especial (1Cr 6,29). Cal tenir present que les dades bíbliques respecte el tema de les pregàries es troben disperses al llarg de tota la Bíblia i s’han de buscar barrejades entre els diferents relats i gèneres literaris que componen la literatura bíblica.

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

JOSEFINA FERRATER MESTRE Z”L Zikhronó librakhàh! Beneïda sigui la seva memòria! Desembre de 2006- Kislev 5767

Als 96 anys ens va abandonar la Josefina Ferrater Mestre. Persona culta i discreta, ens va deixar un magnífic testimoni per tal d’ajudar a conèixer el judaisme català: el RITUAL DE PREGÀRIES JUEVES (Séder d’Amram Gaó), volum número 2 de la Biblioteca Judaico-Catalana, publicat per la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Girona l’any 1995. La Josefina Ferrater, llicenciada en filologia semítica per la Universitat de Barcelona ens va aproximar a la realitat espiritual jueva, mitjançant una orientadora introduc-

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

ció i una excepcional traducció d’una part del Séder. El rabí Amram, Gaó (excel·lència o eminència) de la ciutat iraquí de Sura, al s. IX, fou un expert en temes relacionats amb la pregària i litúrgia jueves. Degut a la seva experiència en aquest camp sembla ser que la comunitat jueva de Barcelona li mostrà el desig de posseir un ritual que contingués tota la normativa aleshores existent sobre les pregàries comunitàries i personals. La tesina de llicenciatura de la Josefina Ferrater va tenir un gran èxit a la Universitat i a la Comunitat Israelita de Barcelona, fet que motivà que s’esgotés l’edició ràpidament. A més de la traducció impecable d’un text extremadament complex, el curat model de transcripció de la llengua hebrea al català, segueix vigent. És a partir de l’exili a Babilònia (586 AEC), quan es produirà el desenvolupament litúrgic en el Judaisme. La incertesa de quines pregàries calia recitar en cada moment va fer que les escoles rabíniques elaboressin un ordre establert amb el qual els jueus pietosos poguessin seguir les oracions corresponents en cada instant. Les dades biogràfiques de què disposem sobre Amram ben Xeixna, el suposat autor del Séder, són més aviat minses. Se sap que va ser un important gaó de Sura –una de les acadèmies rabíniques més prestigioses, juntament amb la de Pumbedita, situada a la ribera de

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

l’Eufrat- probablement entre els anys 853 i 871. Una de les moltes funcions que havien de desenvolupar aquests mestres de les Acadèmies era respondre les consultes que els hi eren dirigides des d’arreu del món islàmic i part d’Occident. Aquestes responsa són de gran importància dins la literatura jurídica jueva, perquè expliquen les aplicacions del Talmud, parlen de les institucions, la vida i la història de les comunitats hebrees, etc. R. Amram va ser conegut especialment per les seves respostes referides al tema de les pregàries. La lectura del séder (lit. “ordre, disposició, arranjament”) és indispensable en els actes celebrats a la sinagoga. La pregària col·lectiva és preferent davant la privada, tot i que a fi de dur a terme la primera sempre cal un nombre mínim de quòrum, l’anomenat Minian, de deu homes. És tan important pregar alhora tots els jueus pietosos, que en el cas que a un jueu no li sigui possible el desplaçament se li aconsella que pregui al mateix moment que ho fa la comunitat aplegada.

Hebreu Séder Ordre Tfilà Pregària

Bibliografia J. FERRATER. Ritual de Pregàries Jueves. Séder d’Amram Gaó. Barcelona: 1995. Biblioteca Judaico-Catalana. E. GIRALT. Un ritual de pregàries a Barcelona. Barcelona: 2001.

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

12. L’any 1391 i l’actuació del rabí Khasdai Cresques

L’any 1378 Fernando Martínez predicava a Sevilla contra els jueus, i reclamava la destrucció de les 23 sinagogues que hi havia a la ciutat, i es tanqués als jueus al seu barri perquè no hi hagués cap relació entre els jueus i els cristians. A partir del 1390 Martínez va ser l’encarregat de l’administració de la diòcesis i llavors va ordenar la demolició de les sinagogues de tot el territori. Va ordenar el bateig dels esclaus musulmans dels jueus, i va demandar als jueus recaptadors d’impostos davant els tribunals eclesiàstics. Sempre recalcava que tenia ple coneixement, que ni el rei ni la reina castigarien als qui ataquessin als jueus. I sempre deia que es limitava a predicar el que l’Evangeli li manava. Tots els desordres esclataren en un moment on pràcticament no hi havia rei, Joan I de Castella havia mort el 1390, moment en que el seu hereu no havia arribat a la majoria d’edat, i la regència no tenia prou poder. Així doncs, les sinagogues es van convertir en esglésies i el barri jueu va ser poblat per cristians en molt poc temps. Des de Sevilla la intolerància es propagà per a totes les aljames d’Andalusia, fins a arribar a les dues Castelles. A cadascun dels llocs els esdeveniments es desenvoluparen de manera diferent, però amb un desenllaç sempre igual. Les sinagogues toledanes van ser també destruïdes. Els disturbis també regnaren

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

a Madrid i a Conca i a Burgos i a la majoria de les aljames, on regnava la mort o la conversió forçosa. Un cop els ànims es van calmar, el govern va enviar comissions per investigar les causes de tanta destrucció, però castigar als culpables era del tot impossible, perquè en totes les poblacions havien col·laborat en els aldarulls no només el poble baix, sinó també membres de famílies il·lustres i també clergues. L’estiu de 1391 el fanatisme religiós, se’ns presenta, per tots els territoris de la Corona catalanoaragonesa, com una força molt poderosa i decisiva, fins i tot com l’agitació social. A principis de juliol els monarques Joan I i Violant són a Saragossa, i a aquesta ciutat arriben les primeres notícies dels aldarulls que s’han produït a Andalusia i Castella. Justament llavors comencen a aparèixer símptomes preocupants d’inestabilitat a Catalunya, però Joan I no pren mesures. En una carta del nou de juliol, la comtessa Maria, esposa de l’infant Martí que es trobava a Montblanc, escriu que no permetrà l’estat actual de coses, perquè els jueus pertanyen al rei i són el seu “tresor”. Justament

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

aquell mateix dia, el 9 de juliol el call de València és assaltat. El rei Joan I, avisat pel seu germà li respon el 16 de juliol, però la carta on ordenà que no s’obligués als jueus a convertir-se, que tampoc les sinagogues es transformessin en esglésies, que es redactés una llista dels béns saquejats, i on se l’ordena protegir a les comunitats valencianes, arribarà massa tard, solament a la ciutat de Morvedre (Sagunt) on els jueus van rebre ajuda de l’oficial reial s’aconsegueix evitar les matances. L’avalot s’estengué per tot el regne de València, totes les comunitats petites reberen el bateig. En una carta amb data 13 de juliol, Joan I ordena al governador del Rosselló que no abandoni la ciutat de Perpinyà, fins que finalitzi l’agitació. Per una altra part, la comunitat jueva de Tarragona demana protecció al rei, i aquest en carta datada el 24 de juliol la posa sota la seva protecció especial, com també fa amb la comunitat de Tortosa. La tensió no presenta símptomes d’esgotament, mentre el rei envia una carta redactada per Bernat Metge el 26 de juliol, agraint a les autoritats i prohoms barcelonins la seva actitud oposant-se a alguns agitadors, que volien atacar el call. En aquesta carta el rei lloava la ciutat per haver estat fidel al rei i prometia marxar de Saragossa per fer justícia contra els que havien atacat València. El viatge va ser ajornat per culpa de

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Racó del call jueu de l’Aleixar

la calor. Però el precari equilibri, continua trencant-se, a les Balears esclata la tempesta el 2 d’agost, van morir 300 jueus i 800 es van refugiar al castell. Molts van fugir cap a l’Àfrica, però les autoritats prohibien que marxessin els rics. Els camperols volien matar tots els jueus i així s’estalviaven de pagar tots els deutes que havien contret amb ells. Les autoritats van deixar triar als jueus entre la conversió o la mort. Hi ha una llista de 111 caps de família que es van convertir en aquest moment. Entre aquest hi trobem Iekhudà Cresques, el cartògraf famós que abandonà la seva esposa que restà fidel a la seva religió. La situació restarà completament fora de control fins començaments de 1392. En el port de Barcelona acampava l’exèrcit a punt d’embarcar-se cap a Sicília. I de València arribà al mateix port un vaixell amb 50 castellans que ja havien participat en els avalots de Sevilla i de València, i disposats a seguir els seus aldarulls a Barcelona. El 5

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

d’agost de 1391 el call de Barcelona és assaltat i van ser assassinats uns cent jueus, uns altres es van amagar al castell situat al barri jueu. Els agressors van cremar les portes del call i l’arxiu notarial i van devastar tot el barri. El Consell va engarjolar als castellans i també en passà per la forca deu. Però el dilluns s’aixecà el poble baix, amb els homes que hi havia al port i els pescadors que cridaven: “Visca el poble i el rei”. Els exaltats van obrir les portes de la presó i van atacar el castell. Al mateix temps, els camperols van pujar a ciutat, i un cop allà van entrar a la cúria del batlle de Barcelona, van cremar les escriptures dels arxius, van conquerir el castell de mans del veguer i van treure a empentes als jueus que s’hi havia refugiat. On els feren elegir entre la conversió o la mort. En total hi hagué 400 morts. La resta es van convertir al cristianisme. Ignorant els fets, la reina Violant, el dia 8 d’agost fa redactar una carta dirigida als consellers de la ciutat de Barcelona per intentar que no es reprodueixin assalts a Barcelona, com els patits a València. La carta, un altre cop arriba tard. No va arribar a ser enviada doncs aquell mateix dia van arribar noticies a Saragossa de la tragèdia de Barcelona. La commoció és tan gran que, en un primer moment Joan I decideix abandonar Saragossa amb destí a Barcelona, però, afortunadament per a les comunitats aragoneses, finalment decideix romandre a Saragos-

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

sa, sembla que sota la influència de Khasdai Cresques. Era abans del 5 d’agost que Joan I hauria hagut de mostrar-se enèrgic i posar en pràctica les mesures necessàries, per tal de prevenir els esdeveniments, ara anar a Barcelona, ja no solucionava res. En cartes datades el 12, 16 i 18 d’agost, la reina demana als clergues de la catedral i als ciutadans cultes de la ciutat de Barcelona que tinguin cura del fill de Cresques i d’altres membres de la seva família que, segons notícies, que els havien arribat es trobaven refugiats en cases de notables. Totes les cartes van arribar quan els fets eren dats i beneïts. Rabí Khasdai Cresques escrivia així sobre els esdeveniments: “Han lluitat contra els jueus que eren a la torre del castell amb arquers i ballesters, els han abatut i dispersat. Molts han mort màrtirs, entre ells el meu fill únic, un xai innocent sense taca, l’oferiré com holocaust, reivindicaré sobre meu el judici de Déu i em consolaré amb la bellesa de la seva sort i la dolçor del seu destí. Molts d’ells es degollaren ells mateixos i d’altres es llançaren d’alta baix de la torre... d’altres fugiren d’allí i van caure abatuts al carrer”. Amb la destrucció total de l’aljama de Barcelona quedava signada la sentència de la de Girona. El 6 d’agost van arribar a Girona, les notícies de la desfeta de Barcelona, passats tres dies van decidir tancar les portes del call, que els dies normals era obert. Cinc dies després de la commoció que va suposar l’assalt al call de Barcelona, el dia 10 d’agost

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

assassinats i la resta es convertiren. A Perpinyà, degut als desordres, la comunitat va ser traslladada al castell, on a poc a poc van anar arribant jueus catalans que fugien dels desastres. No serà fins el 19 de desembre, que el rei ordenarà que surtin del castell, i articuli les condicions perquè siguin protegits un cop al call. L’any 1394 encara es trobaven els jueus al castell. Call jueu de l’Aleixar

la comunitat de Girona va ser atacada, els protagonistes bàsicament van ser els camperols, que aconseguiren cremar les portes, entrar al call, matar i saquejar malgrat l’oposició dels oficials del regne i del municipi. En aquesta ciutat van morir la majoria dels savis, talmudistes i rabins que hi vivien i només un nombre molt petit es batejaren. La resta es refugiaren en cases d’amics seus cristians. A mitjans del mes de setembre els camperols van assetjar el castell i van atacar als jueus que eren dintre. A través dels documents que s’han conservat sobre els jueus batejats entre el mes de setembre i octubre de 1391, es pot comprovar que tots eren artesans i comerciants. No hi ha cap esment dels noms de famílies més notables i conegudes. L’aljama de Girona no desaparegué del tot, encara van continuar vivint dins el call alguns savis talmudistes. A Lleida atacaren els jueus el 13 d’agost, encara que teòricament estaven protegits al castell, 78 membres de la comunitat van ser

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

A Tarragona com en el cas d’altres aljames, si bé els jueus pogueren fer-se escàpols i salvar la vida, ningú no evità que el call fos saquejat, ni que alguns, en aquell destret, es bategessin, com es desprèn d’una lletra del rei del 9 de desembre de 1391 adreçada al veguer de Tarragona, que fa així: “Per vertadera relació havem entès la bona e continua diligència que havets haüda en guardar los juheus de Terragona, de què us som tenguts a fervos gràcia e mercè. E com nos vullam ésser informats per qual forma e manera e per quals la aljama d’aquexa juheria és estada despoblada, per ço a vós manam que vista la present vingats a nós ensemps ab lo procés que per la dita raó per vós és stat fet he informat largament dels noms d’aquells qui de algunes parts de nostra senyoria han aportades aquí diverses robes que són estades robades a juheus, e d’aquelles qui són en vostre poder e en poder d’altres d’aquexa ciutat. E volem, noresmenys, que façats que en vostra companyhia venguen a nós en Ponç Gerau, Manuel d’Avinyó, Bng. De Boxades e Bnt Tallada, comversos, olim juheus d’aquexa ciutat, per ço que pus clar puxam ésser informats

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

per aquells de les dites coses”. El mateix dia 24 de juliol de 1391, el rei trameté dues lletres en què regraciava el batlle i el bisbe de Tortosa per les mesures defensives que havien pres en favor dels jueus de l’aljama de Tortosa. A Tortosa, hi hagué conspiració contra els jueus, agitació i tensió, però tot fa creure que no hi hagué vessament de sang ni destrucció de béns de l’aljama. A partir de l’agost van començar a treure els jueus refugiats al castell d’un en un, i els portaren a casa dels veïns per tal de batejar-los en contra de la seva voluntat. Les repercussions dels fets de 1391 van tenir, tanmateix, molta transcendència. S’inicià un procés de conversió important i foren moltes les famílies que es passaren al cristianisme, la qual cosa podia haver representat la immediata decadència de la comunitat, però els gestors de l’aljama van aconseguir de mantenir-ne el vigor fins molt després del 1391, probablement amb l’entrada de fugitius d’altres indrets, i els seus representants encara van fer un paper important en la disputa religiosa convocada per Benet XIII l’any 1413. No es coneix cap escrit que narri explícitament el que va passar a Valls l’estiu de 1391, però hi ha diversos documents que d’una manera implícita ens fan entendre que els jueus de la vila i dels llocs veïns van patir, com arreu, la fúria del poble avalotat. No hi ha dubte de la magnitud de les destrosses provocades en els béns dels jueus, bé que

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Call jueu de Santa Coloma de Queralt

no és clar que hi hagués cap mort ni que es pugui parlar d’una matança de jueus a Valls l’any 1391. A Falset sembla que no es varen produir aldarulls, la comunitat es va recuperar i van continuar la seva vida amb normalitat, el 1402, hi havia com a mínim vint-i-dues famílies. No hi ha tampoc cap notícia explícita sobre el possible assalt al call jueu de Santa Coloma de Queralt, però els nombrosos conversos que apareixen en les operacions enregistrades en manuals notarials a partir del mes

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

llei de Moisès.

Call jueu de Santa Coloma de Queralt

Call jueu de l’Aleixar

d’agost de 1391 fan pensar que la pressió i els atacs directes que devien patir els jueus d’aquesta vila no devien ser pas més petits que els que van tenir lloc en altres viles catalanes. Khasdai Cresques és el personatge més important de l’etapa final d’esplendor del judaisme català, a més d’haver estat un testimoni d’excepció dels tràgics successos del 1391. Cresques va néixer a Barcelona l’any 1340, i morí a la ciutat de Saragossa l’any 1412. Va ser rabí, metge, filòsof i dirigent jueu. Era membre d’una família influent, i sabem que l’any 1367 –amb només 27 anysera secretari de l’aljama de Barcelona. El seu bon nom com a home just i preparat en lleis féu que a partir del 1373 els reis li encomanessin la tasca de resoldre plets entre els jueus. Posteriorment es va relacionar sovint amb els reis, el 1383 era un dels membres de l’equip que negocià amb els monarques la renovació dels privilegis de les comunitats jueves. Joan I el 1387 li atorga la llicència per excomulgar tots els jueus transgressors de la

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

El 1389 el rabí Khasdai Cresques es fa càrrec de la direcció espiritual i política de la comunitat jueva de Saragossa. Un any després la reina el nomena familiar reial i jutge únic en casos de delació (malxinut), posició sense precedents en la història jueva a la península. El càrrec l’autoritzava a actuar com intercessor xtadlan, i a imposar qualsevol pena, fins i tot la mort. Des de Saragossa el 1391, activà la salvaguarda de les aljames arran dels avalots. És en aquell precís moment, a començament d’agost, quan el rabí Khasdai Cresques i aleshores dirigent indiscutible de la comunitat de Saragossa, assumeix un paper protagonista per tal d’evitar la desaparició de les comunitats de l’Aragó. Com diu el professor Baer: “aquell gran home va convertir-se en el motor del salvament de les aljames...” És evident que el rabí Khasdai Cresques gaudia en 1391 d’un tracte especial a la cort, podia comptar amb la col·laboració de personalitats com Allatzar Golluf (regent de la tresoreria de la senyora reina), es relacionava amb els oficials més importants i era considerat amic i conseller de la casa reial, per Joan I i Violant, de Cresques és deia que Joan I no feia res sense consultar-lo.

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

Així doncs la feliç circumstància de que els monarques residien a Saragossa aquell estiu, així com les estretes relacions que Khasdai Cresques mantenia amb la cort, poden ajudar a explicar-nos el manteniment d’un fràgil ordre públic. R. Khasdai Cresques treballarà sense descans per tal de salvar les comunitats jueves, implicant-se personalment, amb molt de risc. I es què a començaments d’agost, recorrerà en missió secreta juntament amb el diplomàtic Francesch d’Aranda les comunitats del Regne d’Aragó, enviat pel rei, amb l’objectiu de reunir fons per tal de pagar, entre d’altres coses, guàrdia armada per a protegir els calls. Ens troben, doncs, davant un fet excepcional, el màxim dirigent de la comunitat de Saragossa, abandona la ciutat, per tal d’intentar d’evitar la destrucció de la resta de comunitats. La situació és tan delicada a Saragossa que el 19 d’agost la reina els hi demana que tornin a Saragossa: “la vostra absència és molt danyosa i perillosa per les continues noves que tots els dies tenim de les nostres aljames, les quals estan en perill de destrucció i ruïna final...”. El rei és a punt de marxar de Saragossa entre el 18 i el 24 d’agost, però no ho fa. Joan I romandrà fins a finals d’octubre per tal d’evitar els més que previsibles aldarulls una vegada absent. Un assalt al call de Saragossa hauria desfet el precari equilibri, arrossegant sens

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

dubte, les comunitats de Calataiud, Osca, Montsó... Fins i tot a començaments de setembre, sembla ser que la inestabilitat social existent obliga al rei a perllongar la seva estada a Saragossa. Passada la tragèdia el rabí Khasdai Cresques, dirigent indiscutible de les comunitats jueves als territoris de la Corona catalanoaragonesa, col·laborarà en els tímids intents de reconstrucció de les comunitats jueves dels regnes. Com diu Baer: “es possible que un governant més vigorós que Joan I hauria pogut salvar al judaisme de la destrucció”. En qualsevol cas, la seva presència a Saragossa i el compromís del rabí Khasdai Cresques amb el destí del seu poble, probablement, van ser decisius alhora d’evitar la reproducció de la tragèdia. Khasdai Cresques va sintetitzar la teologia i la filosofia apropant-se al pensament filosòfic modern, sense allunyar-se, però de les fonts i tradició jueves. La seva obra és un dels exponents més brillants i profunds del pensament jueu medieval. A la seva obra cabdal, Or Adonai exposa amb profunditat filosòfica que l’acostament a Déu no es produeix mitjançant el coneixement de la seva existència, sinó a través de l’observança i compliment dels manaments de Déu, o sigui de l’obediència a les seves lleis. De manera que el coneixement només és important si ens indueix a l’acció. En l’Or Adonai, rebutja una de les hipòtesis més repetides d’Aristòtil: la impossibilitat de l’eternitat.

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

Hebreu Mazal tov! Bona sort! Iom naím! Que tinguis un bon dia!

Glossari Malxinut acusar a una persona, parlar mal d’ell per tal de fer-li mal. Xtadlan intercessor entre les comunitats jueves i el rei. Veguer, vicarius magistrat a l’Aragó, Catalunya i Mallorca, representant del rei, encarregat de la justícia civil i criminal en un districte.

Bibliografia T. CALDERS. Judaisme català. Barcelona: 2006. E. FELIU. Sobre la lletra que Hasday Cresques adreçà a la comunitat jueva d’Avinyó. Barcelona: 2007. Revista TAMID. M. FORCANO. A fil d’espasa. Les croades vistes pels jueus. Barcelona: 2007. A. LASCORZ. El 1391 i R. Khasdai Cresques. Barcelona: 2001. Actes del I Congrés per a l’estudi dels jueus en territori de Llengua catalana.

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

13. Les comunitats jueves de les comarques de Tarragona

Vallmoll, Valls, Vila-rodona, l’Espluga de Francolí, Montblanc, Sarral, Santa Coloma de Queralt, l’Arboç, La Riba, Cabra, Pla de Santa Maria... Famílies jueves destacades que van residir a molts indrets de les nostres comarques van ser els Cap, els Brunell, els Ravaya, els Satorra, els Cavaller...

Call jueu de Tortosa

Durant molts segles es van organitzar comunitats jueves a les nostres comarques, en alguns casos molt poques famílies, però en qualsevol cas de la documentació que ens ha arribat al nostre abast, gràcies a l’incansable Gabriel Secall i Güell podem extreure que entre els segles XIII i XV, hi va haver presència jueva, com a mínim a Ulldecona, Tortosa, Xerta, Batea, Flix, Gandesa, Móra d’Ebre, Alforja, Falset, Vilaplana, l’Aleixar, Reus, La Selva, Prades, Alcover, Tarragona, Els Pallaressos, El Catllar, Tamarit, Altafulla,

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Parlem de la TARRAGONA HANEJSÉFET, l’expressió en hebreu d’ENYORADA TARRAGONA. L’arrel hebrea kasàf es refereix a anhelar, sentir nostàlgia, l’arrel hebrea koséf ens indica enyorança i l’arrel keséf parla de moneda de plata, de diners, és més que evident que amb aquest esperat projecte tots ens enriquirem coneixent una part de les nostres arrels oblidades. La població jueva a Catalunya hi és des de temps que podem qualificar de remots. I en concret, a Tarragona podem parlar d’una de les més venerables comunitats jueves peninsulars, instal·lada probablement al segle I de la nostra era. Hi havia comunitats jueves a la península al segle I, i si recordem a Sant Pau quan escriu als romans diu: “sortiré cap a Hispània, passant per allí (Roma)” Rom (15-28), és més que possible que vingués a predicar entre

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

la comunitat jueva de Tarragona. Al Concili d’Elvira es legisla contra els jueus i parlem dels vols de l’any 305. Els geògrafs àrabs als segles X i XI parlen de tres “ciutats jueves” i “ciutats dels jueus”, referint-se a ciutats on el component hebreu era majoritari, i aquestes són Granada, Lucena i Tarragona. Segons els documents medievals l’Aljama podia ser jueva o musulmana, era la institució jurídica que agrupava els jueus en les ciutats d’una certa importància, com és el cas de Tarragona. El call és el barri dels jueus, a Tarragona com una estructura viva va ampliar-se i reduir-se, tot i que el nucli estaria entre el castell del Rei, el carrer Santa Anna i el començament del carrer Granada. A Tarragona, l’any 1264 la comunitat aconseguí el privilegi que cap cristià pogués entrar, ni empresonar un jueu dins la sinagoga, l’any 1323 l’inquisidor Puigcertós obre processos contra els jueus de Tarragona, durant l’epidèmia de Pesta Negra de 1348 la comunitat va ser atacada, les cròniques parlen de 300 assassinats, també el 18 d’agost de 1391 la comunitat va ser atacada i mentre la comunitat de Barcelona desapareixia definitivament, la de Tarragona es mantingué fins l’expulsió de 1492. Cal recuperar personalitats de Tarragona, com Semuel Benveniste, rellevant metge i traductor que va viure a les acaballes del

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Call jueu de l’Aleixar

segle XIV. Va ser metge personal de Don Manuel, germà del Rei Pere el Cerimoniós, des de 1353. Va traduir a l’hebreu des del llatí, el Tractat de l’Asma de Maimònides i es creu que també es l’autor de la traducció a l’hebreu de les Consolacions de la Filosofia, de Boeci. Afortunadament a Tarragona diversos investigadors van trencar aquest silenci de segles, i d’entre ells vull recordar especialment dos, a part del Sánchez Real: al Gabriel Secall i Güell, que ens va abandonar fa uns anys, probablement el millor hebraista de les nostres comarques, enguany fa 25 anys de la publicació d’una magnífica monografia seva, Les Jueries Medievals Tarragonines, la seva tasca, fonamental pels hebraistes, ens ha deixat abundosa i curada bibliografia.

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

Racons del call jueu de l’Aleixar

També vull recordar la Josefina Ferrater i Mestre, que ens va abandonar als 96 anys, l’any 2006. Acostem-nos a l’actualitat, amb més de 80 anys, es doctorà a la Universitat de Barcelona l’octubre passat, l’enginyer israelià resident a Beer Sheva, Mordechai ben Abir (Marcos Caballero), els seus avantpassats com demostra a la seva Tesi Doctoral van viure a Falset des de començaments del segle XV, Tarragona i d’altres localitats properes. Part de la seva família es va convertir al cristianisme l’any 1492 i per Tarragona i rodalies viuen descendents de Iuseff Cavaller, que es va batejar com Rafael Cavaller i Samuel Iosef Cavaller que es va batejar com Joan de Cardona. Molts jueus expulsats varen adoptar el topònim de la ciutat on residien com a cognom, fins i tot abans de l’expulsió trobem Vital de

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Barcelona, Juceff de Prades... com a reclam de les seves arrels. A hores d’ara tinc constància d’onze Taragano descendents dels expulsats que van ser assassinats durant la Segona Guerra Mundial pels nazis. Però afortunadament no tots van patir l’Holocaust, parlo habitualment amb el senyor Yako Taragano en ladino, Yako resideix a Turquia. Fa dos anys va morir a Istanbul un persona molt destacada de la comunitat jueva, de nom: Eliya Taragano. Per tant ENYORADA TARRAGONA ens ha de permetre redescobrir més d’un mil·leni de convivència i coexistència plurals, un patrimoni present a la nostra memòria gràcies als bons fonaments dels hebraistes: Sànchez Real, Secall Güell, Ferrater Mestre i d’altres, per tal de recuperar per tarragonis i catalans i tothom que ho desitgi una part de la nostra història.

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

La pileta trilingüe de Tarragona, que es custodia al Museu Sefardí de Toledo és del segle VII, en aquesta apareix un text en hebreu: Xalom al Israel, vealéinu veal benéinu amén, que vol dir, Xalom sobre Israel, sobre nosaltres i sobre els nostres fills, amén. FINS a 7 ALJAMES JUEVES HI VAN HAVER A LES NOSTRES COMARQUES Tortosa Falset L’Aleixar Santa Coloma de Queralt Montblanc Valls Tarragona

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Hebreu Ken Sí Lo No

Glossari Reconciliat persona que acusada de judaitzar mostrava penediment, espontàniament o mitjançant tortures, llavors es permetia la reconciliació amb l’Església catòlica. Rehabilitació restitució de l’honor i idoneïtat pel càrrec ocupat abans del procés inquisitorial. Relaxat al “braç secular” entrega del processat condemnat a mort al botxí de la jurisdicció ordinària, per tal que l’executi.

Bibliografia M. J. CANO. Los judíos de Aragón y Cataluña en el Sebet Yehudah de Selomoh Ibn Verga. Actes del 1r. Col·loqui d’Història dels Jueus a la Corona d’Aragó. Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida: 1989. M. J. ESTANYOL. Glossari de terminologia del judaisme. Barcelona: 1996. A. LASCORZ. L’Aljama jueva de Falset. Barcelona: 2007. Actes del III Congrés per a l’estudi dels jueus en territori de Llengua catalana.

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

14. Els documents hebreus de la quotidianeitat i l’exili de 1492

Els xeelot u-txuvot (responsa) Són un conjunt de dictàmens escrits i fonamentats en la Halakhà (Llei rabínica) originats en les respostes que erudits i rabins donaven a les qüestions que els hi presentaven jueus de tota la diàspora sobre assumptes diversos, i que servien de guia al poble en la seva vida quotidiana. Donades la seva quantitat i qualitat, les compilacions de les X.UT. representen una branca important de la literatura rabínica des de l’època dels Gueonim (s. VII e. C.) fins els nostres dies. Els Gueonim, directors de les iexivot (acadèmies rabíniques) a Babilònia, foren els primers en respondre per escrit les diferents qüestions que els adreçaven, especialment sobre Halakhà. Aquestes respostes ampliaren el marc d’influència de Babilònia a totes las diàspores i, en gran mesura, mantingueren la unitat del poble jueu. Posteriorment, rabins i erudits importants continuaren amb aquesta tradició. Fins el dia d’avui s’ha publicat més 3.000 llibres de X.UT. que contenen més de 300.000 responsa. El contingut d’alguns és molt detallat i inclouen índex per la seva utilització. Constitueixen una font important en la determinació de l’Halakhà i en el desenvolupament del mixpat ivrí (dret hebreu). Les X. UT. també són utilitzades actualment com a font per a l’estudi de la història jueva,

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

doncs reflecteixen temes de la vida quotidiana, economia, cultura, problemes socials, relacions interinstitucionals, etc. Existeixen projectes científics pera a la creació de bancs de dades de X. UT. a la Universitat de Bar Ilán i a la Universitat Hebrea de Jerusalem. Els responsa de rabí Itskhaq bar Seixet (Perfet) totalitzen 518 escrits que abasten un període d’aproximadament quaranta anys: des de 1368, data de les primeres txubot, encara a Barcelona, fins 1407-1408. Rabí Itskhaq bar Seixet fou, sens dubte, cap espiritual del judaisme peninsular i nordafricà durant la segona meitat de segle XIV i els inicis del XV. Nascut a Barcelona el 1326, estudià a Barcelona sota la tutela de rabí Khasdai Cresques, rabí Peres ha-Kohen i rabbinu Nissim. El 1372-1373 fou nomenat rabí de l’aljama de Saragossa, on volgué canviar vells i erronis costums i tradicions. Per desembre de 1385 el tenim documentat a València, on dirigí l’acadèmia rabínica i exercí el rabinat, fins que fou sorprès pels avalots de l’estiu de 1391. L’onze d’agost del mateix any, a instància i sota pressions de l’infant Martí i els seus oficials, es batejà a la Seu valenciana prenent el nom de Mestre Jaume de València. Als pocs mesos, abandonà la ciutat i fugí a Alger, on retornà al judaisme i exercí el rabinat i la medicina fins

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

1408, sent el seu sepulcre centre de pietoses peregrinacions. Se’elah 196. Uncastillo, als muqademim. Conté tres responsa: 1er sobre una disputa entre dos jueus per causa de l’edificació d’una paret mitjancera que divideix les cases dels litigants, 2on els possibles danys que sorolls i sacsejades –causades per les obresocasionen al vi caixer d’un dels veïns i 3er les molèsties i la malaltia que els sorolls i cops de martell de les obres ocasionen a l’esposa d’un veí. Se’elah 200. Daroca, a rabí Itskhaq ‘Abul’afiyah. La casa d’un jueu voreja un camí públic; el jueu acorda amb un cristià influent de la localitat la compra del camí. El cristià aconsegueix el permís de compra, i rep una gratificació de cent sous. Al construir una nova edificació i tallar el camí, la resta de jueus es queixen davant el bet-din, doncs consideren que al tancar-les el pas i obligar-los a fer un tomb considerable pel call, els seus drets “de pas” han estat perjudicats. Se’elah 202. Daroca, a rabí Itskhaq ‘Abulàfiyah. Una dona aconsegueix el libel de repudi perquè el seu home era eunuc (sarís ‘adam), passat un període de tres mesos es pot tornar a casar. Però un nou pretendent intenta desposar-la abans dels tres mesos. Se’elah 217. Osca, a rabí Itskhaq ben ‘Altanasi. Un jueu viu amb la seva concubina, és

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

a dir, sense quidusín ni ketubà, durant anys i aquesta situació és coneguda per tothom. Passat un temps la concubina abandona al jueu per tal de casar-se amb un altre i llavors es pregunta si deu esperar tres mesos abans de la boda amb l’objecte de comprovar si està embarassada del seu amic anterior. Se’elah 369. Fraga, a rabí Se’alti’el Hen. Principis de 1369. Un matrimoni jueu compra terres i el document de compra es fa a nom d’ambdós conjugues. Segons l’Halakhà, es pregunta si la dona te algun dret sobre les terres o l’únic propietari és l’espòs. Se’elah 517. Montsó, a la comunitat. Uns jueus veïns compren cases contigües edifiquen i reformen les teulades conjuntament, però quan plou es plantegen les reclamacions típiques: les aigües verteixen més sobre la teulada d’un i li fan malbé la casa. Hebreu Barúkh habà! Benvingut! Ma khadàx? Què hi ha de nou? Glossari Xeelot preguntes a autoritats religioses sobre problemes de tot tipus. Txuvot respostes a aquestes qüestions. Bibliografia A. LASCORZ. La vida interna de las comunidades aragonesas de religión judía. Preguntas y respuestas (Sheelot u-Tshuvot). Monzón: 2007. M. BLASCO i J. R. MAGDALENA. Los Responsa de rabí Yishaq bar Seset Perfet de Barcelona: 1368-1408. Barcelona 2004. Catalonia Hebraica V.

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

15. La Comunitat Israelita de Barcelona (CIB)

La referència i lloc de culte per a possibles visitants Dos trets caracteritzen la CIB d’ençà la seva creació: el seu cosmopolitisme i la gran mobilitat geogràfica dels seus membres, trets que si bé poden fer entendre la seva riquesa cultural, també li confereixen certa debilitat. Famílies jueves de moltes nacionalitats s’han implantat o bé s’han establert una temporada a Barcelona, venint de gairebé tota Europa: França, Suïssa, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Itàlia, Turquia, Grècia, Bulgària, Hongria, Romania, Àustria, Polònia, Rússia, la ex-Iugoslàvia, Geòrgia, Ucraïna; de l’Orient Mitjà i del Magrib: Líban, Israel, Iran, Iraq, Síria, Egipte, Marroc; d’Amèrica del sud: Argentina, Xile, Paraguai, Uruguai, Veneçuela, etc...

creació dels estatuts de la CIB; els anys 19391945 de semiclandestinitat; l’any 1954 de l’inauguració de l’edifici comunitari; els anys 1986 i 1992 de consolidació política; i 1992 per a la creació d’una segona comunitat.

La CIB ha rebut onades d’immigració que resulten de la coincidència de dos elements: d’una banda, es presenta una conjuntura política, social i econòmica adversa o molt desfavorable als seus països d’origen que fa que en fugen, i al mateix temps, Espanya mostra una evolució ideològica cap a l’obertura política i religiosa envers les minories no catòliques i envers els jueus en particular sobretot amb la qüestió dels sefardites.

BET SHALOM es presenta com a: Comunidad Judía Progresista.

Per a perfilar la reconstrucció comunitària cal tenir en compte que 1918 és l’any de la

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Avui dia la CIB continua sent la referència a Barcelona i a Catalunya, tot i què l’arribada de persones molt diferents amb sentiments religiosos i necessitats diverses han propiciat la creació de tres comunitats religioses més, sense comptar associacions hebrees làiques. ATID es presenta com a: Comunitat Jueva ATID de Catalunya. Miembro de la Unión Mundial por el Judaísmo Progresista y Consejo Europeo de Comunidades Judías.

JABAD es presenta com a: Es uno de los movimientos judaicos más dinámicos y en expansión, con casi 2.000 instituciones en todo el mundo. Fiel al tronco judaico de la Torá y la Halajá, es parte del Movimiento Jasídico, fundado por el Baal Shem Tov (1698 - 1760). Jabad fue fundado hace alrededor de 230 años, por Rabí Schneur Zalman de Liadí - autor del Shulján Aruj Harav y del Tania (1740 - 1812). En la actualidad a partir de 1951 está inspirado y diri-

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

gido por las enseñanzas del Rebe de Lubavitch, Rabí Menajem Mendel Schneerson. JaBaD es la sigla de las tres palabras hebreas Jojmá, Biná y Daat – que constituyen la estructura intelectual del hombre (Inspiración, entendimiento y conciencia). El jasidismo busca la conexión del hombre con Dios, llegando al alma y a la chispa Divina que hay en cada uno. Recursos CIB http://www.cibonline.org ATID http://www.atid.es/ BET SHALOM http://www.betshalom.cat/ JABAD LUBAVITCH http://www.jabadbarcelona.org

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Bibliografia A. LASCORZ. La vida interna de las comunidades araM. BERTHELOT. Aproximació socio-històrica a les comunitats jueves de l’Estat Espanyol. Barcelona: 2001. L. REYES. Viaje a Palestina. Barcelona: 1999. Ediciones B, S. A. A. TORRES. El Lobby judío. Madrid: 2002. Ed. La Esfera de los libros, S. L. Z. PLISKIN. Cuide su Palabra. México: 1996. Ed. Jerusalem de México. Y. CULI. Meam Loez-9. New York: 2002. Ed. Moznaim Publishing Corporation. N. GORDON. El Rabino. Barcelona: 1998. Ediciones B, S. A. J. d’ORMESSON. Història del jueu errant. Barcelona: 2000. Columna Ed, S. A. N. ENGLANDER. Para el alivio de Insoportables Impulsos. Barcelona: 1999. Ed. Lumen. A. OZ. De repente en lo profundo del bosque. Madrid: 2006. Ed. Siruela, S. A. I. BASHEVIS. Sombras sobre el Hudson. Barcelona: 2000. Ediciones B, S. A. N. GORDON. El diamant de Jerusalem. Barcelona: 1999. Ediciones B, S. A. M. BASTENIER. Israel-Palestina. La Casa de la Guerra. Madrid: 2002. Santillana Ediciones Generales, S. L. I. SHAHAK. Historia judía, religión judía. Madrid: 2002. A. Machado Libros, S. A.

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

16. Els Cavaller, una família catalana de religió jueva, des de Falset (s.xv) fins avui

Registre de compromís del nuvi Samuel Astruch Cavaller de Falset, fill de Reuben Cavaller, i de la núvia Na Goig de Lunell de Cervera, filla de Samuel de Lunell, escrit el 1427. Arxiu Històric Comarcal de Cervera, Secció: manuscrits Jueus (2) “La aljama de jueus de Cervera” Transcripció: Prof. Dr. José Ramón Magdalena Nom de Déu Nota: DURAN i SANPERE, AGUSTI, Llibre de Cervera, Camps Calmet 1972, pág. 377. L’autor menciona aquest compromís amb poques però molt exactes dades: “Una filla de mestre Samuel duia així mateix el nom de Goig, i l’any 1427 tractà matrimoni amb Samuel Astruch Cavaller, jueu de Falset, portant de dot 4.300 sous, cent florins dels quals eren destinats a vestidures i lligadures de cap.”; i menciona com a font AHCC Fons notarial plec. Jueus nº. 42. [Cervera, 1427, text tatxat que deu correspondre al borrador del text II] En nom de nostre Senyor Deu sie, amen Capitols fets, juhits e concordats entre en Samuel de Lunell juheu de la vila de Cervera, de una part, e en Samuel Estruch Cavaller, juheu de la vila de Falcet, de la part altra, en e sobre 5- lo matrimoni Deu volent fahedor entre lo dit Samuel Astruch Cavaller e na Goig, filla del dit

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Samuel en e per la forma seguent E primerament lo dit Samuel de Lunel done a la dita Goig filla sua en muller al dit Samuel Struch \Cavaller/ e done li ab ella 10- en dot e per dot de aquella exovar quatre milia e treents sous barchelonesos per aquestes pagues, ço es, mil sous de present que lo dit matrimoni sera fermat e a temps de noces lurs, cent florins entre vestir e ligadures de cap e altres coses si mester hi seran. E del dia que les dites noces seran fet(e)s a un 15- any, cent florins. E a cap de altre any apres lavors siguient los restants. E si lo dit Samuel Cavaller volra esser pagat de tots los dits \quatre milia e treents sous/ a temps de noces puxe forçar al dit Samuel de Lunel de donar li compliment, es a saber 20- en deutes confessats o tornats en cartes novell(e)s del any de XX o de vint e hu ença. E que lo dir Samuel de Lunel sia tengut de fer cessio al dit Samuel Cavaller en tants deutes com serie ço que li retarie de pagar ab bona e bastant eviccio de sos bens. E si lo dit Samuel Cavaller 25- no volie los dits bens, lo dit Samuel de Lunel e sa muller sien tenguts asegurar e obligar de pagar lo dit dot per les pagues desus dites (revers del foli) Item mes es empres que lo dit Samuel de Lunell sie tengut de apareyllar la dita Goyo (sic) sa fi-

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

lla per penre l’anell de les sposaylles, apellat en abraych quiddusin, lo primer dissapte del mes apellat en abraych mes de adar. E les noces 5- en aquell dia mateix. E lo dit Samuel Cavaller sie tengut de esser en Cervera lo divendres primer del dit dissapte per fer e complir lo dit quiddosin e noçes dessus dites E mes avant lo dit Samuel Cavaller sie tengut de fer a la dita Goig carta apellada 10- de catubba de la dita quantitat de IIII M CCC sous de totes altres quantitats que’s meresquen metre en catuba a coneguda de n’Adret Salamo Adret, juheu de Cervera, e d’en Çaçon Coffen, juheu de la vila d’Agremunt, e que li face servir segons us acostumat de Barchinona 15- E les dites parts prometen star a coneguda dels dits Adret Salamo Adret e Çaçon Coffen axi sobre vestidures e ligadures de cap com encara de totes altres questions que sobre les dites coses exirien e’s mourien Axi empero que lo dit Samuell de Lunel sie tengut fer e pagar 20- les despeses de messio de les noces

Mordekhai ben Abir i Fanny Rinland. Falset, octubre de 2007

L’any 1416 arriba a Cervera Samuel de Lunell, casat amb Comprada i amb dues filles: Na Goig i Sobredona.

(davant del foli següent, sense tatxar) E per atenre e complir totes les dites coses obliguen la una part a la altra sots lurs bens e’s posen pena de cent lliures de atenre e complir, tenir e servar tot(e)s les coses dessus dites guanyadora per les dues parts 5- a la part obedient e complir volent e per la resta part a l’honorable Batle o Veguer de Cervera o en aquella altra Cort o Corts que’s farie axecucio

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

L’any 1416 arriben a Cervera els germans de Samuel de Lunell, Cresques i Salamias; aquest darrer amb la seva filla Goig. El 19 de març de 1420 arriba a Cervera des de la vila de Ponts, Goyo, mare de Samuel de Lunell. L’any 1427 es casa Samuel Astruch Cavaller, metge de Falset, amb Na Goig de Lunell, filla de Samuel de Lunell. Els quatre fills

Introducció a La Cultura Hebrea. Potencialitats d’aquest mercat F. Andreu Lascorz Arcas

d’aquest matrimoni foren: Astruch Cavaller (casat amb Puria), Salamon Cavaller (metge, casat amb Bonafilla Abanaçaya de Tàrrega), Samuel Cavaller (metge) i Iuseff Cavaller (metge, casat amb Bonadona de Piera, d’Agramunt). L’1 de juny de 2006, a les 20 hores a l’Ajuntament de Falset es va retre un homenatge a l’enginyer israelià Mordechai ben Abir (Marcos Caballero). A l’octubre de 1007 aconseguí el doctorat als 81 anys. La tesi doctoral que elaborà el senyor Mordechai ben Abir, dirigida pel doctor Ramon Magdalena, va ser qualificada d’excepcional per aquest: “crec que és una investigació única la que ha dut a terme, per resseguir el passat d’aquesta família catalana de religió jueva que va viure a Falset i Cervera”. El treball és extraordinari no tan sols per l’extensa investigació, sinó perquè podem assegurar que no hi ha cap falsedat. Totes les generacions que ha documentat fins avui són correctes i el treball s’ha fet amb una pulcritud impressionant. És un cas únic que ens permet unir Catalunya i Israel.

B”H

F. Andreu Lascorz Arcas

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona