Col·lecció Bernat Metge Essencial i Guia Pedagògica

LA CASA DELS CLÀSSICS presenta

L A B E R N AT M E T G E ESSENCIAL P E R A CA S A T E VA

Per primera vegada, els volums més imprescindibles de la Bernat Metge amb traduccions revisades i pròlegs dels millors especialistes.

B E R N AT M E T G E E S S E N C I A L

100 anys de treball constant, dècades El 1922 Francesc Cambó crea la “Bernat Metge”.

Francesc Cambó

1922

Els millors intel· lectuals catalans hi han treballat durant quasi 100 anys.

Pompeu Fabra, Carles Riba i molts altres.

Pompeu Fabra

Carles Riba

1930/40

Als anys 40, acabada la guerra, fou dels pocs projectes catalans que va aconseguir sobreviure gràcies al treball incansable de Joan Estelrich, que va superar totes les traves de la censura.

Al 2018 es crea “La Casa dels Clàssics”, una institució europea de defensa i protecció dels clàssics de tots els temps.

Al 2019 es llança la “Bernat Metge Essencial” per difondre massivament els volums més importants d’aquesta obra magna de la cultura catalana.

Joan Estelrich

L’equip que avui fa possible la Bernat Metge

1950

2018/ 19

TRES MOTIUS PER LLEGIR ELS CLÀSSICS Perquè són llibres que ens parlen a través de les èpoques i que semblen nous cada cop que els llegim.

Perquè ens serveixen per entendre qui som, el moment que vivim i quines són les claus necessàries per afrontar el futur amb èxit.

El savi Italo Calvino deia que els clàssics són: · Per a lectors joves, són llibres formatius, en el sentit que donen una forma a l’experiència futura: proporcionen models, continguts, termes comparatius, esquemes de classificació, escales de valors i paradigmes de bellesa. · Per a lectors madurs o avesats, els clàssics tenen la virtut de despertar aquells mecanismes propis que, amb el temps, havien quedat adormits.

Els clàssics imprescindibles

d’esforç fins arribar a la teva biblioteca

L a “Bernat Metge” és un dels projectes més importants de la cultura catalana de tots els temps.

Qui es podia imaginar que tres mil anys després, aquesta història ens atrapi i ens sedueixi. És el miracle de la gran literatura.

Jaume Cabré sobre l’Odissea d’Homer.

Sense Homer, Virgili i Ovidi, no es pot entendre la narrativa occidental.

Sense Sòfocles i Eurípides, no existiria el teatre tal com el concebem avui.

Sense Plató, Aristòtil, Ciceró i Sèneca, no tindríem filosofia.

Sense Catul, la poesia d’avui no seria la mateixa.

JORDI PLAY

B E R N AT M E T G E E S S E N C I A L

LES JOIES LITERARIES QUE HAN CONS HOMER

ODISSEA

Acabada la guerra de Troia, Ulisses va errar pel Mediterrani durant deu anys, va conèixer monstres i pobles misteriosos, va viatjar al món dels morts i en va tornar viu com no ho havia fet ningú. A la fi, l’heroi va posar els peus a la seva illa, Ítaca, on amb una barreja d’astúcia i de força va recuperar casa seva i va donar-se a conèixer al fill, a la dona i al pare. Així la història d’Ulisses, una de les més belles i influents de la literatura universal, celebra la curiositat, la perseverança i l’audàcia.

Ara la presentem en la traducció extraordinària de Carles Riba, que és en si mateixa un monument literari.

PLATÓ

EL CONVIT

Plató, un dels més grans filòsofs de la història, també era un escriptor excepcional. En cap dels seus diàlegs això no s’aprecia tan bé com en El convit. En una vetllada nocturna a casa d’un escriptor de tragèdies, ben servits de vi, Sòcrates i altres homes de l’alta societat atenesa es desafien a fer discursos sobre l’amor. Així, l’obra s’omple de reflexions que ens han marcat: sobre la necessitat de trobar l’altra meitat d’un mateix, sobre el desig d’immortalitat, sobre una bellesa absoluta que no s’acaba de manifestar mai en res ni en ningú. Poques vegades trobarem tanta filosofia en un diàleg tan viu, ni tant d’humor en una obra tan profunda.

OVIDI

METAMORFOSIS

Obra cabdal de la literatura llatina i pou inesgotable d’històries que han trenat la imaginació i la iconografia del món occidental, les Metamorfosis d’Ovidi continuen inspirant creadors i lectors fins als nostres dies.

Des de la creació del món fins a la divinització de l’emperador August, es despleguen alguns dels mites i les llegendes més coneguts de l’antiguitat grega i llatina: Dèdal i Ícar, Píram i Tisbe, Pigmalió, Narcís, Perseu i Andròmeda, i la caiguda de Troia. Erudit i divertit alhora, dramàtic i enjogassat, les Metamorfosis són la millor porta d’entrada a la mitologia dels grecs i dels romans.

SÈNECA

LA PROVIDÈNCIA. LA TRANQUIL·LITAT DE L’ESPERIT. LA CLEMÈNCIA

Filòsof, polític, dramaturg i fins i tot humorista, Sèneca va ser un dels escriptors romans més influents i polifacètics dels primers temps de l’imperi. Seguidor del corrent estoic, per bé que amb una perspectiva filosòfica pròpia, va compondre diversos tractats, entre els quals destaquen La providència, L a tranquil· litat de l’esperit i L a clemència, on destil· la el seu pensament ètic. Si en La providència recorre a la concepció estoica del món per explicar com s’han d’encarar les adversitats i les penes, en L a tranquil· litat de l’esperit i L a clemència tracta de dues virtuts essencials del savi.

EURÍPIDES

MEDEA, HIPÒLIT

L’obra aplega dues de les tragèdies més cèlebres i revisitades de totes les èpoques: Medea presenta una dona estrangera, menyspreada i revoltada, que respon a la seva situació amb una violència extrema; Hipòlit explora el desig sexual, el de Fedra pel seu fillastre, un desig pertorbador que posa a prova els personatges del drama. Com mostren totes dues obres, Eurípides era un dramaturg sofisticat, trencador, capaç de representar existències fragmentades i dotat d’un talent únic per al retrat psicològic: un autor que, des de l’altra banda dels segles, ens sembla avui d’una modernitat radical.

Els clàssics imprescindibles

TITUÏT LA BASE DE LA NOSTRA CULTURA ARISTÒTIL POÈTICA

De tots els llibres sobre creació literària que s’han escrit al llarg de la història, no n’hi ha cap de tan influent com la Poètica d’Aristòtil. Els conceptes que fa servir són la base de totes les reflexions posteriors sobre literatura.

Aquesta edició revisa algunes de les interpretacions més difoses que se n’han fet, no sempre encertades, i presenta el text de la manera més clara possible als lectors d’avui.

SÒFOCLES

ANTÍGONA, ÈDIP REI I ÈDIP A COLONOS

Antígona, Èdip rei i Èdip a Colonos expliquen diversos moments d’una mateixa família reial marcada pel destí: des de la noia rebel que s’enfronta amb el poder fins al rei orgullós que, després de descobrir una veritat terrible sobre si mateix, acaba exiliat i ple de saviesa en la seva desolació.

Poques obres de la literatura universal arriben a llançar-se dins els abismes de l’existència com aquestes tres tragèdies magistrals de Sòfocles.

CICERÓ

L’AMISTAT (LELI)

Què és l’amistat? Com s’hi arriba? Quines són les seves lleis i amb quines dificultats es troben els amics? Com podem diferenciar la veritable amistat de la mera adulació?

Aquestes qüestions, tan debatudes avui dia com fa dos mil anys, són les que ocupen aquest breu tractat, L’amistat, un dels escrits més difosos del conegut polític, orador i filòsof romà Marc Tul· li Ciceró. Redactat en un to planer i didàctic, en forma de conversa, el lector descobrirà, per part dels pensadors i els exemples de l’antiguitat clàssica, els trets fonamentals que defineixen la veritable amistat.

VIRGILI

ENEIDA

En la nit de la caiguda de Troia, Hèctor s’apareix en somnis al troià Eneas per encomanar-li una missió: fundar una nova ciutat ben lluny, dellà els mars, que ha d’acabar convertint-se en la capital d’un imperi. És aquí on arrenca la història d’Eneas, cridat a convertir-se en avantpassat mític del poble romà: fugint de Troia amb el pare a l’esquena i el fill de la mà, l’heroi s’embarca en un viatge que l’acaba portant primer a Cartago i finalment a la regió itàlica del Laci, que veurà néixer la ciutat de Roma. L’Eneida de Virgili explica aquestes aventures i moltes més, i permet veure com es construeix un veritable poema nacional romà per a major glòria de l’imperi.

CATUL

POESIES

Catul va ser un dels principals poetes lírics de Roma, potser el més gran de tots. Nascut a principi del segle i aC en el si d’una família acomodada de Verona, els seus poemes, en general breus i contundents, sonen sorprenentment moderns i se serveixen de tots els tons del llenguatge: de l’humor i les grolleries, la tendresa i la solemnitat.

Entre tots els poetes de l’antiguitat, no n’hi ha cap que parli d’una manera més directa als lectors d’avui.

B E R N AT M E T G E E S S E N C I A L

Marina Garcés sobre Sèneca: “Amb Sèneca la filosofia es fa veu amiga. Lluny de l’abstracció de la teoria, el pensament pren cura del dolor i de la por de cadascú de nosaltres. S’acosta a la fragilitat i, sense enganys, li ofereix consol.”

Milena Busquets sobre Ovidi: “Les Metamorfosis d’Ovidi és un llibre fundacional, essencial i extraordinari, ple d’històries meravelloses i excitants. La cultura i el món occidental no serien el que són sense ell.”

Jaume Cabré sobre L’Odissea d’Homer: “Qui es podia imaginar que tres mil anys després, aquesta història ens atrapi i ens sedueixi. És el miracle de la gran literatura.”

Rafael Argullol sobre El convit de Plató: “Crec que el discurs de Sòcrates al final d’El Convit de Plató és el fragment més bell i emocionant de la història de la filosofia.”

Llucia Ramis sobre la Poètica d’Aristòtil: “Perquè la sensibilitat es crea amb literatura, aquella síntesi d’intuïció i raonament amb què Aristòtil defineix la filosofia. I perquè cal recuperar les humanitats, tan desprestigiades, a través de lectura crítica i la poesia, la sublimació de la bellesa i l’horror.”

Sergi Pàmies sobre Catul: “Els poemes de Catul són eterns i actuals. Tenen de tot: sexe, amor, passió, lirisme i tomàquet en general.”

UN DISSENY modern i una producció molt acurada

UNA EDICIÓ BILINGÜE per poder comparar el text original

Els clàssics imprescindibles

J.F. Mira sobre Virgili: “Dant ho tenia ben clar, quan, al final del Cant II de l’Inferno, s’adreça a Virgili dient: “Tu duca, tu segnore e tu maestro”. Així, l’autor de l’obra màxima de la literatura llatina serà “guia, senyor i mestre” de qui escriu l’obra més gran de la literatura medieval o moderna. Sense l’un i l’altre, no seríem allò que som.”

Màrius Serra sobre Sòfocles: “El lector actual que llegeixi les obres de Sòfocles hi descobrirà els fonaments del gènere tràgic i l’origen precís d’una innovació aparentment tan innocent com la introducció d’un tercer actor, el que en podríem dir “un tercer en discòrdia.”

Pilar Rahola sobre Ciceró: “Bondat, tendresa i respecte.

Així entenia l’amistat Ciceró i així ens ho va llegar als seus escrits. Bondat, per entendre els defectes dels amics, tendresa, per estimar les seves virtuts, i respecte, perquè sense respecte, l’amistat és una estafa.”

UNA REVISIÓ amb pròlegs i comentaris per fer aquestes obres totalment accessibles

COL·LECCIÓ I GUIA PEDAGÒGICA

B E R N AT M E T G E ESSENCIAL A partir del 2 de setembre llançament de la . col lecció especial per a escoles a Abacus cooperativa

Ja pots descarregar-te gratis la guia pedagògica Odissea d’Homer a materialescolar.abacus.coop/casadelsclassics

25% de descompte

Per a més informació: material.escolar.abacus.coop

Preu col·lecció 129,35€

99 €