ACE FALLA PLAÇA
ESPANYA.
D’
-PASSAPORT-
FallaPlaçaEspanya2020/ El present llibret ha participat en la convocatòria dels Premis de la Generalitat Valenciana per a la Promoció de l’Ús del valencià. Tanmateix, Aquest llibret s’ha presentat al concurs de llibrets de falles, organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera amb la col·laboració del M.I. Ajuntament de Cullera.
CRÈDITS EDITA / Associació Cultural i Esportiva Falla Plaça d’Espanya. DIPÒSIT LEGAL /
V-460-2017
DIRECCIÓ I DIRECCIÓ ESTÈTICA/ COORDINACIÓ I RELACIONS PÚBLIQUES /
Jose E. Garcia Tino Iznardo
DIRECCIÓ LINGÜÍSTICA /
Paco Mascarell
DIRECCIÓ FOTOGRÀFICA /
DIRECCIÓ DE PROTOCOL I VENDA /
CAPS DE SECCIÓ /
Raül Iznardo
Robert Llopis Quique Sanz Vicent Morant Lourdes Puig Marta Sapiña
Segells: Paco Mascarell Foc, Música i Polvora: Jose E. García Lírica: Raquel Giner Documentació Oficial: Tino Iznardo
COL·LABORACIONS / Daniil Vasileuski, Oscar Contreras, Hicham El Yadini, Mamadou Diop, Li Xin, Bamba Sarr, Matthias, Mauricio Moreira, Rafael Solaz, Francesca Criado, David Ferrer, David Ferrer, Salva Andrés, Clàudia Muñoz, Toni Sancasto, Josep de la Torre, ACECU, Jordi Mayor, Bar Chelo.
IMPRESSIÓ/ TIRADA/
Da Vinci Digital - El Petit Editor 220 exemplars.
ÍNDEX PRÒLEG/
Salutació del President i Exposició del projecte.
SEGELLS / DADES /
Col·laboracions. Falles i Interculturalitat De nom, FOC El foc festiu. Cremació, cendres i falles. Foc de falles. De cognom, MÚSICA Només les falles sense música? Casal Faller.
De malnom, PÓLVORA La pólvora: Element primordial a les festes valencianes. El cel d’avui. Reflexions d’un borinot. D’àlies LÍRIC A Anna. A Laura. L’era de la Bega.
DOCUMENTACIÓ OFICIAL /
FALLES 2020 /
El xicotet comerç i les falles: Un matrimoni amb anys d’historial Turisme faller, Una oportunitat per a créixer. El bar Chelo en falles. Representants i Monuments. Recompenses, Fallers i Directiva. 2019-20 : Mostra Fotogràfica. Col·laboradors.
4/
Salutació del President Benvolguts fallers, falleres i amics, Després de tants anys formant part d’aquesta comissió -des de xiquet-, aquest any, per primera vegada, ho faig com a President, i és per a mí una enorme satisfacció poder-me dirigir a tots vosaltres des del Llibre de la Falla. Vosaltres sou els que al començar l’exercici prenguereu la decisió d’elegir-me per representar-vos i els que al llarg de tot l’any heu estat ahí, al meu costat, per fer-me-ho més fácil. Presidir la comissió de la que has format part tota la vida és un gran honor, però també una gran responsabilitat, esforç i moltes hores de faena. Molt de treball, que no havera donat els seus fruits, sense l’ajuda i col·laboració de tots i totes els que m’heu acompanyat en esta aventura. He d’aprofitar aquesta oportunitat que me dóna el llibre, per agrair-vos tot el que heu fet aquest exercici per la nostra comissió. Però per fí ja ha arribat el moment. Ja tenim ací el que tots esperavem… Ja estem en Falles. Les Falles de 2020 per les que tant hem treballat. Ara sols ens queda viure estos dies de festa i locura, i gaudir de la millor manera possible, de tot allò que hem preparat. Falllers, falleres i amics, viviu la festa !!! … gaudiu de la festa !!! Bones Falles a tots !!! VISCA LA FALLA PLAÇA D’ESPANYA… I VISQUEN LES FALLES !!! Angel Morales i Bolufer
5/
EXPOSICIÓ DEL PROJECTE Des de la comissió de llibret 2020 de l’ACE Falla Plaça d’Espanya hem volgut aportar el nostre xicotet suport a favor de la interculturalitat de la nostra festa per mitjà d’aquest projecte. Vam prioritzar aquesta idea per considerar-la de vital importància en els temps d’incertesa en els quals ens situem junt al fet de comptar amb un artista faller immigrant per primera vegada en la dilatada història de la nostra comissió. D’aquesta manera, el nostre particular passaport ens ha permès involucrar-nos amb els nous residents de les terres valencianes i conèixer la imatge que les nostres festes aconsegueixen transmetre’ls, profunditzar en les arrels de les nostres tradicions i relacionar-nos amb les organitzacions que vetllen per la nostra festa. Per altra banda, gràcies al suport de la comissió enguany hem aconseguit involucrar a tots els elements del procés creatiu faller en el nostre projecte, aconseguint així uns monuments que ofereixen lloança a la interculturalitat de la nostra festa i les bases de les nostres tradicions. Així mateix, l’estructura del llibret, com podeu observar, preten ser breu per a conseguir el propòsit d’identificar la festa i les persones que l’envolten d’una manera clara i concisa, com si d’un passaport tradicional es tractara. Finalment, una volta clar el pretext del contingut, a nivell personal, m’agradaria donar les gràcies per la confiança mostrada en la meua persona per a dirigir aquest projecte, en especial èmfasi a la comissió de treball amb la que he pogut gaudir, i com no, desitjar que aquest projecte siga capaç de transmetre els valors pels quals hem estat tots treballant. Raül Iznardo
6/
*Visita al taller de Mauricio Moreira.
Segells. Un passaport consolida un dels millors records de les experiències viscudes arreu del món per a cada viatger. Cada segell marca un viatge, un vol, uns nous amics, una nova cultura, un nou llenguatge. D’aquesta forma la nostra comissió també compta amb el seu particular passaport, on cada segell compta la història d’un amic que ha compartit la festa amb tots nosaltres. 7/
Daniil Vasileuski.
Nascut a Bielorrusia, porta 16 anys residint a la Comunitat Valenciana.
Estudiant i entrenador en el seu temps lliure, ens explica que mai ha format part d’una comissió fallera però que sempre li ha fet il·lusió formar part d’una, encara que troba cares les quotes, especialment per a persones com ell que no beuen alcohol. No obstant això, les falles li agraden des del primer dia que les va veure, especialment els monuments fallers. Sempre li quedaran gravades, ens explica, les primeres falles que va tindre oportunitat de gaudir. Encara que, com molts altres, no acaba d’entendre la despesa econòmica que es fa en el monument per acabar cremant-lo. Ens explica també que la única similitud que pot trobar amb les festes del seu país són els castells de focs artificials i que segons el seu entendre, les falles són úniques i irrepetibles.
8/
Óscar Contreras.
Nascut a Veneçuela, viu des de fa cinc anys a Cullera.
Operari d’una línia de producció. Mai ha tingut l’oportunitat de formar part d’una comissió fallera, i a pesar de que li agraden molt les falles i li pareixen unes festes fantàstiques, no s’ho ha plantejat mai. No troba cap similitud en cap festa que es celebre al seu país i el que més li agrada i li pareix més original és la “cremà” de la falla.
Hicham El Yadini.
Original del Marroc, porta 16 anys a la Comunitat Valenciana.
Ha realitzat molts treballs en aquests anys, però es defineix com a cambrer per ser la seua ocupació principal. Mai ha format part d’una comissió i no creu que s’apunte a alguna en un futur. Per a ell és una festa diferent a qualsevol altra, no hi ha altra igual, ni en el seu país, ni creu, en cap altre. Li agraden molt les falles, especialment el monument, però pensa que haurien de ser més obertes al poble, arribar a més gent.
9/
Mamadou Diop.
Senegalés, porta vivint a Espanya aproximadament 16 anys, dels quals 14 els ha passat en la nostra ciutat.
Ha format part de la comissió de la falla Placa d’Espanya i és pare de dos fallers de la comissió, un d’ells és l’actual president infantil, Gora Diop Serra. Des del primer dia s’ha sentit atret per les falles i ens conta que encara que el monument, el vestuari, la música, la pólvora i tot el que envolta el món de les falles li pareixen fantàstics, el que més li agrada i vol destacar és l’amabilitat i la simpatia amb la que sempre li hem tractat les falleres i els fallers, cosa que ha fet que es sentira un més de la comissió des del primer moment.
Li Xin, Xinesa, porta vivint a Cullera deu anys.
Li agraden molt les falles i veu moltes similituds amb les festes al seu país ja que en elles la pólvora és també fonamental. Ens conta que quan veu les mascletades, la nit de la “cremà” i especialment els castells de focs artificials li dona enyorança de la seua terra. Per suposat, la pólvora i el foc és el que més li agrada de la nostra festa. No s’ha plantejat mai formar part d’una comissió entre altres coses perquè treballa en una botiga i en eixos dies hi ha molt de moviment.
10/
Bamba Sarr
Comerciant senegalés, porta 17 anys residint a Cullera.
Faller orgullós de la seua comissió, l’AC Falla Raval de Sant Agustí, es confesa un enamorat de les falles i un entusiasta de la nit de la plantà gràcies a l’esperit de col·laboració. Per altra banda destaca les emocions que transmeten la nit dels premis i la nit d’albades per a qualsevol faller. No obstant, el millor record per a Bamba resideix en el reconeixement que la seua comissió li va oferir abans de tindre que partir cap a Senegal durant un temps, remarcant que gràcies a fets com aquest les falles són una festa internacional.
Matthias,
nascut a Suècia, porta vint-i-cinc anys vivint al nostre país.
Encara que viu a Madrid, motiu més que decisiu pel que mai ha format part d’una comissió, sempre que pot ens visita en falles. De professió entrenador esportiu pensa que els valencians som més sorollosos a l’hora d’estar de festa i de celebració que la gent al seu país, però no canviaria res de les falles, li agraden tal com són i a més del monument, una de les coses que més li agraden és el xifli, beguda autòctona del nostre poble. 11/
Mauricio Moreira.
Artista faller AC Falla Plaça d’Espanya 2020
Aprofitant la firma del contracte al Casal vam poder conèixer Mauri on ens contà que mai havia sigut faller i que ja portava 17 anys a Espanya, des de 2002 i que havia conegut tres anys després a Juan, el seu marit i que este havia sigut el seu primer contacte amb el món faller per ser Juan artista faller, ja que fins aleshores havia sigut perruquer. Quan va veure les primeres falles es va quedar impactat i més quant va conèixer com es feien, agradant-li tant que va decidir dedicar-se a elles, com no, iniciant junt al seu marit Juan Pedrós. Altra pregunta va ser si havia trobat alguna dificultat en la seu professió per ser immigrant i ens va respondre que mai havia tingut cap problema ni per ser estranger ni per ser homosexual i que totalment al contrari s’havia sentit ben acollit. Pel que fa a les festes del seu país no s’assemblen gaire a les nostres, encara que la construcció de les carrosses del carnestoltes també podem trobar un gremi d’artesans, però que a ell no li havia interessat mai mentre vivia a Brasil, ja que ell tampoc solia viure el carnestoltes amb gran entusiasme, trobant molta diferència respecte a les falles en les quals troba una passió diferent i un component festiu-religiós que al seu país no existia.
12/
FALLES I INTERCULTURALITAT Interculturalitat i multiculturalitat La nostra societat sempre ha sigut multicultural, per ella han passat moltes cultures al llarg de la història i cadascuna ha deixat la seua empremta, la seua particularitat, en els nostres costums i tradicions. Però el fet de ser multicultural no significa que siga intercultural, ja que aquests dos conceptes encara que estan estretament relacionats no són sinònims. La interculturalitat és una manera de viure la diversitat cultural, amb respecte mutu i d’una manera constructivista i cooperativista. La interculturalitat és molt més exigent que la multiculturalitat, ja que aquesta última es pot reduir a la mera coexistència de diferents cultures. En una societat intercultural no han d’existir els prejudicis i els estereotips culturals, s’han de rebutjar en el cas que n’hi haguera i evitar i repudiar el racisme i la xenofòbia. A més, la interculturalitat demanda que els diferents grups culturals s’interrelacionen entre si amb tota normaMamadou Diop i Paco Mascarell al 2013 litat, més enllà de la mera coexistència pacífica i que la diversitat cultural s’accepte com una riquesa social de la qual tots poden beneficiar-se. José Rafael Sáez March, màster en investigació psicopedagògica i professor universitari, afirma que “Cada ésser humà és únic i irrepetible. Tan valuosa és la nostra igualtat com la nostra diversitat”.
13/
La festa i la interculturalitat La festa és un element comú i necessari en totes les cultures, que molt bé pot servir de base per al nostre plantejament del tractament de la interculturalitat. A vegades considerem les cultures d’altres països com a diferents i distants, però quan ens acostem a elles, ens adonem que són més els aspectes que les uneixen, que els que les separen. Trobarem moltes similituds entre les festes de diferents cultures. També en les nostres falles, com per exemple en l’ús de la pólvora i del foc, molt comú en les festes de molts països de tot el món. Tenim un exemple a Escòcia, on celebren el “Up Helly Aa” amb motiu de donar per finalitzat el Nadal. L’esdeveniment consta d’una processó amb centenars de persones disfressades de vikings, acompanyats d’una rèplica d’un vaixell viking que després cremaran en la mar. Un altre curiós exemple és el “Festival Yamayaki”, al Japó, on calen foc al vessant de la muntanya Wakakusa i al mateix temps que s’encén, s’inicia un esplèndid espectacle de pirotècnia sobre el vessant ardent. Falles i interculturalitat Al meu entendre les falles poden jugar un paper molt important en la interculturalitat com a mitjà on podem relacionar-nos, evitant en la mesura del possible els prejudicis, el racisme o les desigualtats socials. Les falles són el context intercultural idoni on poder buscar i fomentar el respecte, l’acolliment i el desenvolupament de processos dinàmics de relació entre les diferents cultures. Per a poder dur a terme aquesta simbiosi s’ha de realitzar un esforç col·lectiu i individual per a foragitar l’etnocentrisme, el racisme i les desigualtats de tota mena, ja siguen morals, físiques o socials. És fonamental el paper de les falles com a element de sociabilitat i d’ajuda mútua entre els membres de les diferents comunitats d’una societat, més enllà de l’organització festiva, i la seua importància com a element d’interacció positiva. Les falles som el terreny propici on poder bastir ponts entre les diverses cultures que sustenten la nostra societat cada vegada més multicultural.
14/
*Mauricio Moreira treballant en els seus projectes per al 2020.
15/
Benvingut, per tant, qualsevol que desitge compartir la nostra festa, les nostres il·lusions, les nostres penes i alegries i la nostra activitat i respectar els nostres assoliments, que molts anys i molt d’esforç i treball ens han costat. En la falla plaça d’Espanya no som aliens a la interculturalitat i entre nosaltres comptem des de fa aproximadament deu anys amb un faller senegalés, Mamadou Diop, que des del primer dia ha estat perfectament integrat en la comissió. A més, cal destacar que és el pare del president infantil, Gora Diop Serra. Així mateix, el nostre actual artista faller, Mauricio Moreira Santos és brasiler, porta dedicant-se al món de les falles 10 anys aproximadament i ha plantat més de 100 falles en eixe temps. Aquests són dos clars exemples que les falles no tenen fronteres i és un món on tots tenim cabuda independentment de la nostra raça, creences o país de procedència. Paco Mascarell Estruch Delegat de Cultura de l’ACE Falla Plaça d’Espanya Aquest article ha participat en el IXé concurs d’articles de llibret Falles 2020 organitzat per la JLFC sota el patrocini del Molt Il·lustre Ajuntament de Cullera.
16/
*Balls tradicionals als carrers de Cullera.
Dades. Per poder conèixer el millor de noves cultures primer has de conèixer amb profunditat la teua pròpia. Per aquest motiu el nostre particular passaport compta amb l’estudi de les costums més pròpies de la nostra festa que es figuren com a nom propi de la tradició valenciana. 17/
*Nit de la Cremà 2019: Monument Infantil (1er Premi de secció primera)
De nom, Foc. El foc es considera l’esperit de la festa. Des de sempre la relació amb la humanitat i el foc ha sigut molt estreta i la nostra festa és un bon exemple.
19/
EL FOC FESTIU. CREMACIÓ, CENDRES I FALLES
Hi ha un clar paral·lelisme amb el foc purificador com a testimoni. Així és, incineració i falles es donen la mà. D’una banda, el ritual purificador de la festa que succeïx any rere any. D’un altre, les vides repetides que no acaben mentres romanguen els records, testimonis del que van ser. Les falles són formes alçades, dreçades i esculpides per a la festa, disposades per a ser cremades en un ritual oferit als déus. Quan cremen, apareixen les serpentejants flames junt amb les purnes enceses que s’alcen al cel. És el bes líric als àngels, al fet diví, ,l’anunci de la purificació cap a l’eternitat. És el final i el començament, l’emoció de les llàgrimes que desitgen encendre altres focs ja apagats, que desitgen evocar projectes d’il·lusió, de sons que naixen. Com a antecedents de les falles direm que el foc va tindre altars, sacerdots i sacrificis en moltíssimes comunitats del planeta. Els romans ho representaven davall la figura de Vulcà enmig dels ciclops. Una vestal prop d’un altar sobre el qual crema el foc sagrat o una dona tenint un got ple d’ell amb una salamandra als seus peus són també símbols per mitjà dels quals els antics representaven el foc. Cesare Ripa i Gravelot han ajuntat a estos emblemes la presència del Sol, principi de la calor i de la llum, i el fènix, que mor i renaix en este element, expressió simbòlica que, segons l’opinió dels filòsofs, creien que el món seria consumit algun dia per les flames per a renàixer més brillant i perfecte.
20/
La incineració d’una vida també representa el final i el principi d’una ànima que, com les flames i les purnes, s’alça en direcció a un univers per a alguns, desconegut, per a altres, celestial. Tot ocorre davant de l’absència dels sers que van ser vestigis de vides enceses i atrapats en el foc de l’evocació. Som per tant efímers, purnes i cendres fumejants, som ninots amb ànima, som sers abrasats per l’invencible ritual de la vida. Des de temps molt antics la cremació de la matèria orgànica i la seua conversió en cendres sempre ha format part del ritual de foc. En eixe moment màgic tot és fugaç. Tot s’escapa i brolla cap amunt, buscant l’eternitat. És el fum qui posa imatge al moment. Les purnes acompanyen en el viatge junt amb el perfum de la crema. Temps entre els que es vivia la diferència entre el cos i l’ànima. Els romans van creure en Hades quan les ànimes anaven a un món subterrani, ni cel ni infern. Un inframón creat per l’imaginari popular. Creences cremades en el tabernacle flamíger del ritual amb el foc esculpit en les vides que van ser. Les torxes s’encenen i el seu fum despedix evocacions mitològiques junt amb Hefesto, Belenus, Hestia o Vesta i l’anteriorment citat Vulcano, antics déus de la gentilitat que van contribuir a l’incendi imaginat. El geni del foc. Gravat del segle XIX.
21/
La Cremà. Anys 50
Paral·lelisme amb les fogueres i les falles. El foc s’aviva. Sense a penes adonar-nos, sempre arriba la nit, l’esperança a una nou alba convertida en un dia sense fi. La nit, com la mort, ens aconseguix. És llavors quan s’encén la matèria i brolla la brasa que pareix consumir l’esperança. Però no hi ha soledat en el foc ja vençut. Quan el fum es perd entre les llums i les ombres infinites, quan regnen les tenebres, quan tot pareix que arriba al seu fi, dels calius a penes fumejants sorgix la vida missatgera de destins obrint-se pas en l’onatge gris de les cendres. La vida efímera, la matèria orgànica desapareixerà davant dels nostres ulls. És l’Au Fènix de l’immortal, la que transporta al món dels ídols l’art efímer, els monuments satírics de trampa i cartó, les ànimes de vides fugaces que desitgen aconseguir la immortalitat.
22/
Sí. Amb la matèria cremada, consumida, vam creure que era el fi, sense adonar-nos que és en eixe moment quan dóna començament el gran viatge a l’universal. El foc, les falles, els somnis i les vides, tot convertit en un crematori imaginat dirigint-se cap a altres universos, portant l’essència renovada del que vam ser. Són les cendres del record, de la vida i la festa, efímer i etern. Rafael Solaz i Albert Historiador. Membre de l’Associació d’Estudis Fallers [ADEF]
23/
FOC DE FALLES Dolça flama que m’enlluernes en la màgica nit, torna amb la primavera, no t’oblides de mi. Ensenya’m el passat i el futur mentre crema el present, que tot ninot sàpiga que del cor el foc el fa monument. Arazola Fuster
Des de que comencem a preguntar-nos per l’origen de l’univers ens apareix a tot arreu on busquem informació, d’una manera o d’altra, que tot té origen gràcies a quatre elements fonamentals: aire, aigua, terra i foc, les quatre arrels de la filosofia clàssica. Ens conta el mite de la cultura grecollatina, mare de l’occidental, que gràcies a la desobediència de Prometeu als déus, la humanitat va aconseguir el foc. No cal ni dir que si preguntem o recerquem en la documentació de la Prehistòria, el foc va canviar per complet la vida de les primeres persones que ocupaven aquest planeta que ara estem destruint. En un no-res esdevingué part de la quotidianitat i no només això, començà a adquirir simbologia festiva i fins i tot màgica. I, parlàvem de fer malbé amb ell però Prometeu ens el va regalar per protegir-nos i des de fa temps pareix tot el contrari. Irònic, no? Però, com ja sabem tota moneda té dues cares i el foc ja des de llavors, també. La terminologia grega diferenciava entre el foc destructiu (adeilon), associat amb Hades, i el foc creatiu, associat amb Hefest. Mentre Hades representa el que van batejar molts segles després els catòlics com l’infern, més a prop nostre per la romanització de la Península, Vulcà que és el nom en llatí d’Hefest i que de segur us sona més, va ser anomenat per son pare, Zeus, el deu del foc i de la intel·ligència manual o tekné. Anem acostant-nos una mica més a casa i podem trobar una relació amb l’ús i el sentit que li donem en les Falles.
24/
La substància pura i homogènia de la natura és el que per al món faller simbolitza la renovació, el tornar a començar després de festejar qui i com som, d’on venim i què volem transmetre amb les FALLES (paraula que significa en traducció literal segons l’etimologia s’estudie des d’on s’estudie: FOC). Irònicament i d’això les Falles en sabem prou perquè fem sàtira de tot el que coneixem o imaginem, el foc destrueix però també ens fa renàixer, (recordeu l’au Fènix?) ens purifica com a símbol del transcurs del temps,el canvi de la natura al llarg de l’any. Tenim festes amb foc quan arriba l’hivern, quan arriba la primavera, LES FALLES!!!, i quan arriba l’estiu. Tot i que se’n diuen de Sant Antoni, de Sant Josep i de Sant Joan, vénen de molt, moltíssim més enllà de l’existència d’aquestos beneïts hòmens. Si tenim en compte que Vulcà a més del déu del foc, era el de la intel·ligència manual, jo diria que els filòsofs o els historiadors clàssics amb aquesta expressió es refereixen al que ara coneixem com a creativitat . I, no trobeu que els monuments que plantem el dia16 de cada març són l’evolució divinament humana d’aquella cultura clàssica que Hefest o Vulcà representaven? Possiblement me n’he anat una mica massa lluny i alguns preferim de quan en quan quedar-nos més a la vora del Mare Nostrum, per aquestes terres valencianes on quan arribava la primavera, el gremi de fusters a València i els mateixos ciutadans aprofitaven per a fer neteja, obrir cases i tallers, airejar-los i cremar a les placetes el que durant l’any s’havia acumulat i ja no es necessitava per exemple l’estoreta velleta per a la Falla de Sant Josep (patró dels fusters), del tio Pep... (heu pogut evitar posar-vos a cantar interiorment?)
25/
Què és el foc per a nosaltres, el món faller? Tot. L’origen i el final d’uns dies de convivència familiar als casals admirant el fruit de l’esforç de tot un any per aconseguir plantar Falla. L’origen perquè en cremar un monument de seguida la sensació de pesar, de nostàlgia, de la rapidesa amb què passen els dies, els anys, allò del tempus fugit, ens fa vibrar per dins com cordes d’instruments musicals que el foc harmonitza i fa sonar des del moll de l’os a l’ànima i de vegades eix irremeiablement fora la melodia. Unes vegades amb llàgrimes d’alguns de nosaltres, d’altres, amb entranyables somriures tremolosos però de ferma lleugeresa perquè sabem que l’endemà, i tan sols han estat tres dies, els trobarem a faltar als carrers. I, el final perquè el foc ens crida: carpe diem. Els fallers i les falleres sabem que si no aprofitem cada minut dels dies de Falles, ho perdrem. Mai no és igual encara que el ritual és el mateix: afaenar, plantar, admirar, estimar, festejar i inevitablement cremar. El FOC atorga el sentit a la nostra festa i ho sabem a pesar de que per a alguns forasters siga incomprensible cremar l’art, perquè no ho dubtem, els monuments fallers són ART, per això en diem artistes als seus creadors; i el foc? el foc és l’essència que crema les nostres passions i desitjos, les nostres pors i els nostres amors, la reacció química natural que ens fa poderosos per a bé o per a mal, per a condemnar-nos o per a salvarnos. Per al món faller és la salvació, perquè si no cremem, no seguim la roda del temps i no tornem a plantar. Plantar Falla, plantar-nos al carrer ben satisfets de la nostra identitat valenciana i cantar als quatre vents que la vida és meravellosa, única i irrepetible. Francesca Criado i Ripoll Fallera de l’A.C. Falla El Raconet i membre de JLFC
26/
*Acte de presentació del pasdoble Falla Plaça d’Espanya.
De cognoms, Música. En un món on la importància d’allò visual és capital, la música s’estableix com un racó de pau, d’alegria i reflexió al qual la nostra festa no va poder donar l’esquena.
27/
NOMÉS LES FALLES SENSE MÚSICA? Sempre que em demanen escriure qualsevol article al voltant de la relació que tenen festes i música comence dient el mateix: “la festa no seria el mateix sense la música”. Com a músic que sóc ja va camí de quaranta anys, la meua experiència viscuda al món de la música és prou important i us puc dir que es pot gaudir la música de moltes formes, ja siga en concerts, xarangues, desfilades, estudiant-la, etc., però el que està molt clar és que quan es tracta de festes, la música és una part importantíssima sinó la més important. Vosaltres es podeu imaginar un dia de falles sense les xarangues pel carrer? No és possible. Igual que passa en les entrades de les festes de moros i cristians. En aquest cas la música és la base fonamental de la festa, perquè desfilen al compàs de la música, sense els músics no podrien fer-se aquestes entrades tan espectaculars que es fan per tot arreu de la Comunitat Valenciana. Segons la festa de la qual es tracta, també es tracta d’un tipus de música o d’altre, per exemple a les falles és més comú la xaranga de festa que toca tota mena de peces, ja siguen pasdobles o arranjaments de cançons conegudes que fan que la comissió s’ho passe d’allò més bé. Hi ha dues peces que no poden faltar en el món de la música de falles i són el Faller del mestre Serrano i València del mestre Padilla. Almenys ací a Cullera aquestes peces es toquen en moments determinats, com és quan van per la Fallera Major a sa casa i es toca El Faller, quan ix per la porta mentre tota a Comissió li fa el corredor al carrer. També és tradicional tocar-la en el moment de la cremà de les falles, un moment molt emotiu per a tots i que amb aquesta banda sonora encara es fa més especial.
28/
Musics a les cercaviles 2019.
En el cas de València de Padilla, s’acostuma a tocar quan la comissió entra al mercat el dia de l’ofrena, encara que també hi ha falles com és el cas de la Falla Plaça d’Espanya que poden tocar el pasdoble de la comissió (això també dependrà molt del grup de músics que porten, es necessita un mínim de músics per poder tocar un pasdoble faller i músics de qualitat, que en aquesta comissió tenen la sort de poder tenir-los) però la gran majoria de xarangues toquen València. Tota la música també té el poder de fer-nos recordar certs moments. De segur que tots relacioneu una cançó amb un moment determinat, com per exemple el dia de la boda, la música que va sonar al moment del pastís nupcial, o si es va tocar en la cerimònia, de segur que recordeu perfectament el que varen tocar o cantar. Aquest poder sols el té la música.
29/
També cada tipus de música té unes característiques que ens fa reconéixer-la, perquè no sona igual la música àrab que la música xinesa o la música subsahariana, per dir-ne algunes. Cadascuna d’elles tenen les seues característiques que les fan diferents, per exemple la música subsahariana o africana es caracteritza per l’ús abundant d’instruments de percussió com els tambors i no hi ha pràcticament melodies. Però la música no sols és diferent en diferent continents, perquè al mateix continent, la música pot ser diferent segons en l’època que estiga escrita. No sona igual la música contemporània que la música de trobadors de l’Edat Mitjana. Tota aquesta gran diversitat d’aspectes de la música és el que la fa tan especial, per això jo pense que la música ha acompanyat i acompanyarà sempre les nostres vides, siguen passades o futures i que la podrem vore o millor dit, escoltar en infinitat de situacions, no estarà sols en les festes, que de segur que estarà, però també podrem gaudir d’ella en moltes altres ocasions i això si, sempre estarà molt present i ens farà gaudir més encara d’eixos moments. Vull acabar aquest article amb una pregunta, perquè he començat afirmant que la festa no seria el mateix sense la música, però ja heu pogut llegir que la música no sols és important en la festa, ho és també en la vida en general, així que ara és el vostre torn i contestar la pregunta que us vull fer, personalment i pensant en la quantitat de vegades que la música ha estat present en determinats moments de les vostres vides. La pregunta que us vull fer és: Què seria de la vida sense la música? David Ferrer Faller de l’ACE Falla Xúquer.
30/
CASAL FALLER Si alguna cosa caracteritza un casal, apart de l’olor a alcohol és la música.
-Un casal faller sense música, és com una esglèsia sense creu, com un arbre sense fulles, una herència sense hereu.
Per molta gent que hi haga, per molt de menjar que ompliga les taules, per molt de “xupito” que correga per la barra, sense música no és el mateix, ni tan sols paregut. Falta alguna cosa, i és l’essència de qualsevol festa que s’aprecie, el so perenne que acompanya al casal des de les seues albors, perquè:
-Un casal faller sense música, és com una barca afonada, un cel sense estrelles, l’escut del València sense rata penada.
La música és l’anima del casal, sense llum es pot estar, inclús no fa falta ni dinar, a vegades sol passar, però la música de seguida és troba a faltar. Si algú entra i no hi ha música, no diu ni bona vesprada, el primer que pregunta es perquè està la música apagada.
-Yee!! Per què no hi ha música? -”Ja s’haveu carregat la cadena”. -Açò està mort.
Tot frases molt intel·ligents, i sobretot molt respectuoses. Però, carregades de molta raó, perquè que pot hi haure pitjor que un casal en plenes falles mut. 31/
Que seria si no existira la música al casal, d’aquest faller que es passa un parell de mesos abans de falles enregistrant cançons en un CD, i el dia 1 de Març, el fica tot orgullós, després d’haver informat a tota la comissió de la seua aportació per al goig comú. I d’eixa altra gent que encara no ha sonat el nou CD, i ja l´han llevat, i fiquen el mateix que porta 10 falles seguides sonant. Ningú pot imaginar un casal sense paraules, perquè:
-Un casal faller sense música, és com una casa sense ventalls, un parc sense xiquets, el Madrid sense ajudes arbitrals.
La música és tot, la veu del casal, la identitat de la festa, la salsa de les falles, perquè un casal faller sense música està relegat a la extinció. No pot existir. És el sosté de les falles, perquè un faller precisa d’un casal, i una falla viu gràcies als fallers.
-Un casal faller sense música, és com una falla sense fallera major, un jardí sense flors, i aquesta crec que ho definix a la perfecció, un casal faller sense música, és una cassalla sense alcohol.
David Ferrer Sapiña
32/
*Acte pirotècnic durant la nit de la “Cremà” 2019.
De malnom, Pólvora. La pólvora a València no sols s’ha d’escoltar i vore. La pólvora és el pefum de les falles i es configura com un dels majors nexes d’unió amb la nostra terra.
33/
LA PÓLVORA: element primordial a les festes valencianes.
El seu origen és una mica incert, i tot i que la seua invenció se l’atribueixen als xinesos, sí que sabem és que es va introduir a Europa ben entrat el segle XIII mitjançant els àrabs. El seu ús durant aquests segles és fàcil d’imaginar: la creació d’explosius amb una finalitat militar. Tanmateix, es conserven alguns documents que demostren que, ja al segle XI, els xinesos la van utilitzar per a la creació de focs d’artifici, i aquesta és la funció en què ens centrarem en aquest article, l’ús actual de la pólvora en les festivitats de la nostra terra. Crec que no cal fer molta referència al caràcter festiu dels valencians, atés que forma part de la nostra idiosincràsia: la nostra manera de ser i de viure. Les nostres festes i tradicions són tan heterogènies que mai ens posaríem d’acord en quina de totes és la millor (encara que us podeu fer una idea, i tots els que llegiu aquestes línies coincidiríeu). Ara bé, si hi ha un element que acompanya cadascuna de les nostres celebracions aquest és la pólvora. Sí, als valencians ens posa el soroll de les explosions, i ens encisa, més si cap, l’inconfusible aroma de la seua olor. Aquell vell tòpic que diu que els valencians sempre estem tirant coets no és cap mentida. A les proves em remet: hi ha un bateig, traca a l’eixida de la missa; gol del València, masclet al canto; qualsevol nit festiva d’estiu, castell de focs; i ja no parlem si ens mengem un entrepà de carn de cavall amb alls tendres per esmorzar... bé, igual l’olor d’aquesta mascletà no ens agrada tant.
34/
Per començar aquest repàs de festivitats valencianes amb pólvora, crec que no hi ha millor manera de fer-ho que amb les nostres benvolgudes Falles. Que seria de les Falles sense la pólvora? Cal tenir ben present que la pólvora, expressada en la pirotècnia, és un dels elements que han ajudat a convertir aquesta singular festa en Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. Durant març, és quasi impossible contar la pólvora que es crema sols a la província de València... Des de bon matí ja estem pegant-li amb les despertades (a València és molt coneguda la macrodespertà, amb els trons de bac); i, a migdia, no cal dir-ho, amb les mascletades. Crec que tot faller ha pronunciat, alguna vegada, aquella coneguda frase: senyor pirotècnic, pot començar la mascletà. Tanmateix, a les nits tampoc descansem, i algunes com la Nit del Foc o de la Nit de la Cremà, es disparen nombrosos castells de focs que omplin el cel de llum i color. Menció a banda mereixen els xiquets, i no tant xiquets, que es passen el dia sencer buidant caixes de coets i consumint les metxes que els encenen, aprofitant l’ambient festiu que es viu en aquests intensos dies. Si mirem cap a Alacant i a les seues festes per antonomàsia, Les Fogueres de Sant Joan, descobrirem que la pirotècnia també té un paper fonamental. Els dies de festa comencen com a les Falles, amb les despertades pels diferents districtes de les fogueres, i tot i que se celebren a juny, amb la calor que sol caure, també es disparen mascletades al migdia, els primers caps de setmana són d’exhibició, però en arrimar-se els dies grossos de la festa comença el concurs de mascletades. A més a més, també hi ha programades mascletades nocturnes, i alguns castells de focs en les zones marítimes. Però de les Fogueres cal destacar la disparada de la monumental palmera des del cim del mont Benacantil que dóna pas a l’inici de la cremà de la foguera oficial.
35/
A Castelló, i a la seua festa La Magdalena, també podem trobar un gran protagonisme de la pirotècnia, i una major varietat d’espectacles, alguns d’ells únics. Com a Les Falles i Les Fogueres, els dies festius s’inicien en les despertades i també s’organitza un concurs de mascletades, que solen disparar-se a les hores centrals del dia. Però l’inici pirotècnic de les festes té lloc a la enfarolà del campanar, un espectacle que barreja diferents elements pirotècnics situats en el campanar de La Vila i que a mesura que s’encenen l’omplin de formes i colors. També se celebren els correfocs, un joc o espectacle que es fa als carrers, on l’objectiu és evitar la pirotècnia usada pels diables i pels éssers imaginaris i mitològics que es representen. També cal destacar el piromusical, un espectacle que combina la música amb la pirotècnia i que es dispara a la nit. I per a posar punt final a les festes, la traca final, una gran traca que recorre quasi la totalitat dels carrers cèntrics de Castelló, i el Magdalena Vítol, un acte d’acomiadament on es dispara un gran castell de focs. Altres festes que se celebren en molts dels racons de la nostra terra són els moros i cristians, ben coneguts són els d’Alcoi, Cocentaina, Crevillent o Muro. En aquest cas, els organitzadors reparteixen pólvora negra als festers, que l’emmagatzemen dins de cantimplores per tal d’emprar-la per a recarregar els arcabussos, unes armes d’infanteria del segle XV que s’utilitzen per a recrear les batalles entre els bàndols dels moros i els cristians. Aquestes festes solen acabar amb l’acte de rendiment del bàndol musulmà, on se sol disparar un castell de focs per a commemorar-ho.
36/
Per últim, no m’agradaria oblidar-me de les festes dels pobles, siguen de caràcter religiós o laic, la pólvora juga un paper fonamental. Posaré d’exemple les festes de la nostra ciutat, Cullera. Els dies comencen amb la disparada de salves a les 8 hores de cada matí, per alertar-nos que vivim en la setmana gran de festes. La disparada de mascletades també és molt comú, i s’ha de dir que la del dia de San Vicent fa tremolar tota la ciutat. Però el que no podem obviar són els castells de focs artificials, el del dia de la baixà per la seua impressionant durada, qualitat i intensitat que marca l’inici de les nostres festes, i el del dia de l’aurora de Sant Antoni, pel seu simbolisme (els mariners passejant a la verge a la vora del mar) i perquè es dispara en un marc incomparable, la nostra platja. Aquest és valorat com un dels pocs castells de focs d’artifici aquàtics de la nostra terra. Amb aquest repàs, hem vist com la pólvora és un dels elements protagonistes de les nostres festes, i com els valencians enllacem els elements pólvora i festes, que van de la mà en totes les celebracions que realitzem. Per acabar, us demane que pareu a pensar un segon com serien totes aquestes festivitats sense la pólvora. Creieu que serien el mateix? Pense que no cal contestar. Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà. Salva Andrés Martín Graduat en Filologia Catalana i faller de l’AC Falla Rei en Jaume I
37/
EL CEL D’AVUI És increïble com de valent funciona la ment, perquè potser no recorde el que vaig sopar anit, però si recorde a pols aquella plaça del poble on estiuejava. També em sorprén que, en sentir la típica olor de la reconeixible pólvora, em remoga el cos perquè alguna cosa estem celebrant. Un rellotge natural a polsos vitals. I ja ni parlar de la “mascletà” d’aquell març amb un sol que t’emboira la vista. Sort que l’oïda hi és estimulada. Perquè va ser fins aquell moment quan em vaig adonar de la importància de tenir els cinc sentits ben sintonitzats per assistir a qualsevol esdeveniment de caràcter pirotècnic. Un sol tro de bac pot fer lladrar fins el gos de la meua veïna, resulta que sols entendrà el tro com una situació alertant. Però realment la vista podria ser indiferent sense l’oïda? No cal ser una gran entesa per comprendre la difícil tasca del/a mestre/a del foc... Tota una coordinació i enteniment per fer vibrar els cossos mundans de la plaça: una mica de ritme per començar la “mascletà” amb uns trons inicials. Però abans, els avisos, que sempre seran ben rebuts i així la gent sabrà realment que alguna cosa nova s’espera. Quan tot comence, hi estaran totes i tots expectants per sentir, en tots els sentits, l’obra mestra. Així doncs, el naixement de nous ritmes ha de commocionar i donar-li vida a l’espectacle. El públic es mantindrà no sols entretingut, sinó admirat per la pulsió de sons, colors i llum.
38/
Ara bé, la part central, la més llarga, és la clau per saber si un espectacle pirotècnic ha agradat o no. Ací dependrà de l’enginy del/a pirotècnic/a, si de veritat ha fet concordar tots els coets a vista de qualsevol. Perquè si no és això, el fet de poder fer que a tothom li arribe de debò, què és? I amb un final imprevisible, que cadascú viurà a la seua manera. El ritme i la potència aniran augmentant progressivament fins al clímax, d’aquell viatge sonor. De sobte, totes les presents aplaudiran i així és com l’espectacle arriba a la seua fi, metafòricament parlant. La gent haurà descobert inconscientment, o no, una nova comprensió de formes, ritmes i sons que, tot plegat, començaran a interioritzar i ser una petita part més de l’imaginari pirotècnic; aquell món on res es fixe i tot és possible. I la pólvora, aquell remot invent xinés, sempre present. Així és com la gent, el sol i aquella plenitud es refaran com tot un complex per renàixer, marcant-nos àvidament el camí. Clàudia Muñoz Fallera de l’ACE Passeig-Mercat
39/
REFLEXIONS D’UN BORINOT Soc d’aquestes persones que creuen que les tradicions han d’adaptar-se i avançar amb el temps. Una d’elles és l’ús de la pirotècnia i les normatives que l’envolta, reformades fa uns anys per la Comunitat Europea. Fa uns anys al col·legi dels meus fills feren una xarrada sobre pirotècnia, no sobre el bon ús d’ella, anar i dir-los de que esta feta la pólvora i tirar 4 petards no crec que fora el correcte. Per falta de temps, ja que la meua professió no em deixava, em passava per la ment, com podria explicar-li als nanos i nanes, com es deu fer bon us de la pirotècnia. La meua experiència (més de trenta anys pels carrers en falles) m’ha fet vore moltes coses i sobre tot les animalades que es fan durant aquests dies. En aquest món, on les xarxes fan el problema més gros del que és, de vegades comprenc als crítics i per això vaig crear les xarrades que hui en dia faig. Realment les meues xarrades no són un curset per formar pirotècnics ni per autoritzar a ningú a ser-ho. Són per fer vore que si complim les normatives i eduquem, tal volta es pot disfrutar de la pirotècnia i no perdre la nostra tradició. Una altra cosa que intente explicar-los, és que som uns privilegiats dintre de la Comunitat Europea, ja que fa uns anys associacions, empresaris i altres persones vinculades a la pirotècnia en la nostra comunitat, van fer possible amb la seua lluita, que els xiquets i xiquetes d’aquesta comunitat tinguen una normativa especial per a l’ús de la pólvora recreativa. També una de les coses importants és la destrossa que es fa al mobiliari urbà. Intente fer-los comprendre que no es deu fer, els perills que comporta i com no, qui paga les desfetes.
40/
Intente d’altra banda, que complisquen la normativa d’ús en les categories i sobretot, la seguretat al portar els productes pirotècnics al damunt i el coneixement d’aquests que hi ha disponibles al mercat, ja que molts d’ells ni jo mateix entenc com estan homologats, del realment perillosos que són. Per altra banda promulgar el respecte al vianant i animals que circulen pel carrer, esperant-se uns minuts a que passen per exemple, i sobretot sempre mirar a l’hora de fer-ho. També advertisc del mal que fan els invents amb la mescla o amuntonament de productes, ja que és del pitjor que pot fer-se i fer mal als altres i per finalitzar recordar el més important, la pólvora no te amics i no dóna segones oportunitats.
Toni Sancasto a una xarrada.
Per tot açò fa dos anys vaig crear aquestes xarrades, i amb les poques que he fet, sense dubte he quedat molt content per intentar poder ficar el meu xicotet granet per a adaptar-nos als nous temps i normatives.
41/
En aquestes xarrades el més principal és ficar-se en el lloc dels xiquets, i intentar empatitzar per fer-los vore que tot dins del que es fa, es faça bé i la nostra tradició seguisca segura. Una qüestió molt important que cal recordar, és que el paper que firmen els pares, el qual es pot obtindre de la pagina web de la generalitat, no els fa immunes per tirar el que no toca i on vulguen, (d’aquest paràgraf crec que naixeran les xarrades per a pares). Per totes aquestes qüestions que vos faig, he decidit canviar el que fan normalment les altres xarrades he intentat ferlos comprendre, que tot en el seu límit i bon ús es pot disfrutar. Aquest any he decidit ficar-les a disposició de totes aquelles comissions, juntes locals, col·legis i altres col·lectius que en vulguen disposar. Són totalment gratuïtes i tenen el suport de la botiga Foc i Fil (botiga Pirotècnia Germans Caballer), Pizzeria JB, Events Valencia i Xuquerradio i sols reclamem un poc de solidaritat, ja que cadascú que les dispose, puga ficar la voluntat a una vidriola solidaria per a l’associació ANEC, la qual serà entregada el mes de març. D’aquesta manera, sigueu feliços que alguns intentem i volem que seguisca la nostra tradició. #viuideixaviure, Toni Sancasto
42/
*Monument gran de la Falla Plaça d’Espanya 2020.
D’àlies líric. La lírica és un dels millors reflexos de la cultura d’un poble i una festa com les falles no la podia deixar de costat. Lloances a les nostres regines els llibrets emplenen però mai sense llevar el protagonisme al cor de la festa, la nostra sàtira.
43/
A Anna. Eres la rosa elegida d’eixe plomell meravellós, que cada any cria i floreix en nostre jardí faller. Que cal dir-li a una rosa quan més bellesa no li cap? Que tens una cara que embruixa dins d’una figura esculpida amb cisell d’or i argent. Que tens un cor que batega amb la força d’un coet. Que eres la llum que il·lumena el gran paradís faller. Vore’t de llauradora i lluint eixa corona, es vore’t complit el somni.. que sempre havies somiat. Ara, gaudix i fes gaudir a la resta del plomell, que ells, et donaran l’estima que una reina mereix. Josep de la Torre
44/
A Laura. Escampa capoll el vol que març està esperant, que arribe la teua màgia per a omplir de color el cel. El vent, bamboleja el perfum que deixes al teu voltant. Perfum, de valenciania de gràcia i art impregnat. Si a més de ser capoll acabes d’esclatar en rosa, no n’hi ha cosa més formosa ni xiqueta més elegant. Passeja amb orgull la corona que et vist i t’engalana. Puix eres de la nostra falla. Reina i sobirana! Josep de la Torre
45/
L’era de la Bega A Cullera al món sencer ja no ens coneixen com a cullerencs, ara ja ens coneixen com a «medusers» Calvari per a alguns, diversió per a milers. De l’horta de la Bega ja no queda res esperant el seu Manhattan el «medusers» ho aprofiten bé, hi ha qui ho veu com una perdició i d’altres un omplir el caixó. Per a la gent d’edat més avançada és una distracció veure el seu muntatge amb antelació, per als jovenets esperar el dia assenyalat i per als infants que encara no poden anar esperar a que dure per molts anys. Bo, com a conclusió, -Qui no vullga pols, que no vaja a l’era.I els que vagen a l’era, que vagen amb educació i respecte per a la població.
Raquel Giner Aragó Aquest poema participa al Premi Cullerot organitzat per la JLFC
46/
*Paisatge marítim al cap del far de Cullera.
Documentació Oficial. Per comptar amb un passaport complet no podíem deixar de costat la cerca del beneplàcit d’aquelles organitzacions que vetlen pel benestar de la nostra festa, a les qual volem agrair amb aquest espai al nostre llibret.
47/
El xicotet comerç i les falles, un matrimoni amb anys d’història. Les tendes sempre han donat suport a la festa fallera i les comissions han sigut uns bons clients que no podem perdre. El xicotet comerç i les comissions falleres són com un matrimoni, ambdós estan units des de fa molts anys i s’ajuden entre ells. De fet, són dos pilars fonamentals per donar vida a cada barri. La festa fallera no es limita sols a plantar els monuments, sinó que durant tot l’any es realitzen múltiples activitats culturals, esportives, gastronòmiques, etc. Per a desenvolupar totes aquestes activitats les comissions solen acudir moltes vegades a comprar determinats productes a les tendes locals. Així, com els mateixos fallers solen adquirir la seua indumentària en xicotets comerços. I, per descomptat, l’hostaleria i especialment els grans salons d’esdeveniments de Cullera (alguns dels quals formen part d’ACECU) també es veuen beneficiats de la festa fallera a l’acollir alguns sopars de presentacions i proclamacions. En definitiva, tota una sèrie d’activitats que beneficien al xicotet comerç i, per tant, a l’economia local. Els comerciants i hostalers agraeixen aquesta situació col·laborant en actes com rifes i sortejos en els quals els comerços de Cullera aporten el seu granet d’arena, siga de forma econòmica o aportant els seus productes. O, per exemple, quan una comissió organitza un acte, també col·laboren anunciant-se en la cartelleria. I, d’altra banda, els dies grans de la festa fallera, quan es planta el monument, s’anuncien en tot tipus de cartelleria que hi ha al voltant de la falla. Una acció que suposa una aportació econòmica per a la comissió i també ajuda a fer que els veïns i turistes que visiten els monuments coneguen les tendes.
49/
Al remat, es tracta d’una relació que ajuda molt a ambdues parts. No obstant això, en els últims anys ha sorgit la competència de grans superfícies que ofereixen productes a preus reduïts i contra els que és difícil competir. Però és necessari que les comissions i la ciutadania es consciencien que és necessari no abandonar al xicotet comerç, perquè les empreses menudes són les que més llocs de treball creen i, per tant, són un pilar fonamental de l’economia local. Des d’ACECU sempre donarem el nostre suport a la festa fallera perquè entenem que genera activitat econòmica, una àmplia programació cultural i festiva i atrau turistes a la nostra ciutat, a més de ser una part important de la cultura valenciana. Per això, seguirem units sempre a aquest matrimoni.
Associació de Comerciants i Empresaris de Cullera.
50/
*Ermita dels Sants de la Pedra, Cullera.
51/
Turisme faller, una oportunitat per a créixer. Fa només uns dies m’arribaven al meu Whatsapp uns vídeos del NODO franquista en els quals, a través d’un reportatge, es descrivia la Cullera turística dels anys 60-70. Ja aleshores, quan començà a construir-se el nostre controvertit model turístic, la nostra era una ciutat de referència a la costa espanyola. D’ençà cap ací, l’evolució del principal sector econòmic del municipi ha estat extraordinària fins al punt de transformar la ciutat de dalt a baix. Hui, el turisme és la nostra principal indústria i durant vora mig any crea més de la meitat dels llocs de treball que es generen a la Ribera Baixa. Cullera ha apostat per viure del turisme i, de fet, viu en bona part d’ell. Malgrat els anys obscurs de la crisi econòmica, quan el sector va sofrir una davallada sense precedents, a hores d’ara la recuperació està més que consolidada. Vivim una nova etapa ‘daurada’ que ens ha deixat en les darreres temporades els índexs d’ocupació més alts de les últimes dècades o fenòmens tan positius com la tornada del turisme internacional, fonamentalment el francés, desaparegut de la nostra ciutat des dels anys 90. Un altre dels aspectes destacables dels últims cinc anys ha estat l’eixamplament de la temporada turística, un dels objectius que l’equip de govern ha perseguit amb major èmfasi. La nostra ciutat ha posat en marxa una estratègia que pretén oferir una oferta més enllà dels mesos d’estiu. I és ahí on les Falles entren en joc.
52/
Si analitzem les dades d’ocupació del darrer lustre, ens adonem que les Falles marquen en eixe període l’inici de la temporada turística. De fet, durant les darreres setmanes falleres els índexs d’ocupació han millorat substancialment. D’altra banda, iniciatives promocionals com ‘El xinés faller’ o les rutes falleres per a turistes, han aconseguit dotar la nostra festa més universal d’un caràcter més turístic a casa nostra. Iniciatives, que no obstant això, hauran d’anar ampliant-se i millorant-se. D’altra banda, no podem ignorar el context actual que viu el turisme a la ciutat de València, el millor de la seua història. Fa uns dies, en qualitat de diputat provincial de Turisme, vaig rebre el passatger 8 milions de l’aeroport de València. El creixement turístic exponencial que viu a hores d’ara el cap i casal és una oportunitat que Cullera ha de saber aprofitar. No és un fenomen nou, ja que l’hem viscut en altres destinacions turístiques del nostre país. Els visitants de València demanden cada vegada més experiències fora de la ciutat i Cullera ha d’estar preparada per a oferir allò que els turistes demanden com a complement a la seua estada a València. Les Falles juguen ahí un paper fonamental. Esta festa ja no és únicament nostra. Des de fa més de tres anys han començat a ser patrimoni de tota la humanitat i hem d’obrar en conseqüència, treballar cada vegada més per a integrar dins d’ella els qui no hi són part però tenen el gust de viure-la, gaudir-la i sentir-la. Cal que pensem fórmules per a fer de les Falles de Cullera també les falles dels qui visiten o volen visitar Cullera i maximitzar així l’impacte econòmic d’esta festa la qual s’erigix en una nova oportunitat de creixement, de creació de riquesa i ocupació i de difusió dels nostres valors singulars com a poble. Jordi Mayor Vallet Alcalde-president del Molt Il·lustre
53/
El Bar Chelo i les Falles Quant relacionem l’hostelería amb les falles, de segur que el primer que ens ve al cap, són els restaurants i sales en les que celebrem els grans actes de les comissions: la proclamació, el sopar de gala, el dinar de Sant Josep… Però, dins d’eixe gran gremi que és l’hosteler, també estan els xicotets bars de barri, els del dia a dia, i que durant les festes falleres se converteixen en llocs d’encontre per a molts, fallers i no fallers, on reunir-se fora dels casals i disfrutar, amb els amics, de la festa al carrer. I ahí sí … si parlem dels bars en falles, i preguntarem a les falleres i fallers d’este poble, segur que una ampla majoria nomenaria el “Bar Chelo”. Un bar històric, quasi centenari, amb una llarga trajectòria professional i festera, sempre al costat de les comissions, i que fa diferents els matins de Falles. Allí es pot viure la seua festa particular, unes altres Falles, les Falles del Chelo. I és que, si abans deiem que els bars són llocs d’encontre, sense cap dubte, el “Chelo” és el punt d’encontre per excel·lència, en Falles. Punt neuràlgic de les cercavil·les, i pas de totes les comissions falleres que visiten les Falles de Cullera. Punt de trobada de falleres i fallers de les diferents comissions, que allí troben el lloc més adequat per fer una parada, refrescar, ballar amb la música del local i gaudir de la festa que munten les comissions amb les seues xarangues al seu pas per allí. És, simplement, altra manera de viure els matins de Falles. Un referent en eixos dies, que ningú deuria passar per alt. Cal felicitar i agrair aquestes propostes que no fan més que sumar a la nostra festa. Quique Sanz en col·laboració amb el Bar Chelo
54/
*Imatge de Cercavil¡la al 2019.
55/
FALLES 2020/
57/
58/
Anna Llinares i Canet Fallera Major 2020 Com un mantell suau de neu blanca, freda, enlluernadora, com una dolça veu propera, intensa, acaparadora. Com versar-te podría Si encens de flama cada dia? Quines paraules puc triar amb seny de bon cridar? Que puc oblidar Vore’t el bolquer canviar? Com creixeres amb caràcter fort casant treball i sort ! Veges tu quin compromís si aci em trobe indecís quan les paraules no volen eixir quin amarg elixir…! Nòmes puc sentir que demanes el pas lluir I tú Anna, fermosa mirada girada de llum encisada dolça fallera entusiasmada Si, tu, escolta’m: Que ja ve el clamor de presentar-te Fallera Major! Lluís Selfa.
59/
60/
Monument 2020
Àfrica per Mauricio Moreira Si ens enfonsem en l’Àfrica i es enfonsem en la cultura, parlarem de varietat, costums, creences i rituals. Trobarem diversitat en un continent meravellós. Tribus, religions, ètnies, llegendes i expressions. Paradís, on tenen el bressol les primeres civilitzacions. Civilitzacions, que deixaren petja per tot arreu en aquest món. Selva inexplorada i verge No contarem la història. on la modernitat no arriba. -Que es faria molt llargaOn, qui de la natura viu, aquell que vulga saber, a la natura cuida. que vaja a Salamanca. Realçarem els beneficis La pau i la tranquil·litat, en l’època de hui. són el cavall de batalla. Alabarem l’art i l’artesà. I eixa germanor aparent, L’ampla exposició artística. a l’odi, destrueïx i amaga. La cultura creadora A les ordres d’uns bruixots. de les formes d’escriptura. - Almenys en aparença A més a més de la fidelitat El consell serà la llei, per la música i la natura. i la paraula, obediència. Per maligna o benigna, Però, criticaren les carències que siga la idea donada perquè la falla és així com bé del totpoderós fent una comparança el remei, és acceptar-la. del passat i del present. Per a saber del legat i l’evolució el nostre temps. Josep de la Torre 61/
62/
Laura Roselló i Serra Fallera Major Infantil 2020 Xiqueta morena d’ulls ametllats, Dolça perleta Fallera exemplar. Tops, arracades, Joia i peinetes, Dolça valenciana Fallera de molta arrel. Tratge de fallera Mantellina i davantal, Orgull de la falla Fallera espectacular. Salerosa fallera Alegria i bondat, Il·lusió per la festa Somni realitzat. Fallera digna del càrrec Gaudeix de cada moment Que aquest any de la teua vida Sempre el tindràs present. I recorda sempre Dolça joguina Que de la Plaça Espanya Fores Regina. Laura Serra
63/
64/
Gora Diop i Serra President Infantil 2020 Gora, eres entre tants menuts Un exemple de virtuts, Dolça cara d´ulls lluents Essència de portent impol·lut Somnis d’infantesa Plens de fades i donyets, On tu hui Gora protagonista ets. Faller des de la infància Tothom t´admira i t’alaba, Per ser l´ànima de la falleta I de la nostra comissió infantil. Perquè és melodia ta rialla I portes en la sang la falla, Posaràs un punt d’harmonia Amb elegància i simpatia. President Infantil ja eres Un somni fet realitat, Guarda’ns al teu coret I disfruta del teu regnat. Laura Serra
65/
66/
Monument Infantil 2020
L’albufera per Mauricio Moreira En una nit tenebrosa, el somni hem toca a la porta. Sommie i no vull somiar puix un mal presagi l’envolta.
Les forces s’esbalaïxen de tant perxar i perxar, per a no mai arribar ni saber el que m’espera.
Però el somni, poderós, mai no cau en el desmai, per a no rendir-se mai fins a aconseguir somiar.
De sobte, núvols de fum negres com el xarol. Una tempesta s’apropa. Una tempesta està prop.
I quin remei li queda a la nit? Vull amagar-me i no trobe Sols, obeir i somiar! cap amagatall al pas. Els que havien, estan sec, En un envellit veler, o desapareguts cremats. perxe, perxe sense parar, per un misteriós sequiol Uns llamps s’obrin camí on els marges són de fang. per a trencar la negror. L’Albufera s’allumena. Joncs i lliris, sisca i canya Desapareix la foscor. i caragols enverinats. Rates moribundes i pardals desmaiats. Josep de la Torre En la llunyania, un llac xicotet, que fon graciós, Jo diria una albufera. A les portes de la mort. Serà el somni que somie, o son imaginacions?
67/
FPE 2020
Cort d’honor / Mª Jose Alapont i Corts Andrea Alapont i Garcinuño María Arlandis i Sanz Mª Elodia Berenguer i García Victoria Castelló i Palomares Maria Castelló i Romeu Ángeles Cardona i García Ángeles Codina i Marín Aina Corral i Lodeiro Júlia Costa i Palero Elena de Diego i Adam Encarna Donet i García Lilian Femenia i Capdeville Ana Ferrer i Blazquez Inés Ferrer i Blazquez Sophia Fernàndez Maria Fuertes i Pellicer Laura Gabaldón i Torres Nuria García i Espí Marta García i Femenia Marisa Garcinuño i Velayos Verónica Gavarrell i Molina Raquel Giner i Aragó Nuncia Gomis i Bayona Erika Grácia i Trenzano Natalia Hernández i Marrades Paula Hernández i Sanchis Mª Vicenta Jovells i Mateu Lorena Lafarga i Ibañez Inmaculada Llinares i Canet Helga Llopis i Juan Sandra Llopis i Juan
Josefa Llopis i Marin Ana Lujan i Juan Elena Mahiques i Blasco Natalia Marrades i Castelló Sara Martínez i Bertomeu Silvia Mas i Agud María Mascarell i Serra Cristina Mascarell i Serra Elisabeth Molla i Macayo Laura Morant i Cardona Ana Olivert i Milán Natalia Orive i López Carmen Orquín i Saez Estefanía Palero i Vercher Maria Pellicer i Carboneras Lourdes Puig i Barrés Paula Rico i Martinez Esther Ruano i Mas Andrea Sánchez i Femenia Esther Sancho i Colubi Marta Sapiña i Nebot Begoña Serra i Bertrán Laura Serra i Bertrán María Serra i Bertrán Alicia Ortega i Berenguer Victoria Vallet i Miguel Andrea Yusa i García
68/
FPE 2020
Cort d’honor infantil / Noah Adam i Melià Julia Alonso i Jovells Leire Alonso i Jovells Mireia Delgado i Simón Arantxa Galan i Arlandis Inés Galan i Rives Alba García i Lopez Naira Gil i Gracia Daniela González i Moncho Martina González i Moncho Helena Grau i Fuertes Alba Lopez i Castelló Lluna Lopez i Castelló Helga López i Llopis Nerea Martinez i Pellicer Aitana Menent i Terrades Blanca Morales i Sapiña Melissa Nunes i Martinez Neus Ribes i Sancho Maria Roselló i Serra Mar Salas i Gabaldon Emma Santamatilde i Olivert Angela Sanz i Codina Mar Sanz i Piris Carla Selfa i Collado Aitana Simon i Marcos
69/
FPE 2020
Fallers / Jose J. Alapont i Regodón Salvador Alberola i Juan Diego Alonso i Remírez J. Carlos Berenguer i García José Bertomeu i Bonet Víctor Bertomeu i Bonet Derek Bertomeu i Roldan Josep Bertomeu i Roldan Arnau Blanes i Renart Vicente Bodi i Barbero Jose Luis Bonillo i Navarro Jose Luis Colom i Vicente Herminio Costa i Benavent David Davtyan i Llorca Javier Escrivà i Martí Jose E. García i Canet Toni Gil i Baeza Fidel Grau i Sala Raúl Grau i Sala Carlos Hernández i Piquer Agustin Iznardo i García Raül Iznardo i Giner Robert Llopis i Morant Eloi López i Marrades Rafael López i Mata Víctor Lorente i Pérez Santiago Marrades i Castelló Yago Marrades i Orquín Paco Mascarell i Estruch Alain Narbona i Garcinuño Vicente Morant i Marí Nicolas Ortega i Pino
Jose Vicente Pérez i Arlandis Jesus Ribes i Agud Miguel Angel Roselló I Prieto José Sanchís i Mas Oliver Santamatilde i Ros Enrique Sanz i Codina Enrique Sanz i Grau Juanjo Sánchez i Femenia Pablo Segrera i Uroz Enrique Serra i Gómez Conrado Turpín i Martinez Federico Torres i Miñana
70/
FPE 2020
Fallers infantils / Mateo Alberola i Morant Quim Arnandis i Nicola Guille Berenguer i Llinares Nacho Bertomeu i Gavarrell Iago Bodi i Gomis Gabriel Bonillo i Alapont Artur Borja i Moreno Víctor Costa i Palero David Diop i Serra Carlos Donet i Giner Alejandro Garrido i Ruano Víctor Grau i Fuertes Raúl Grau i Vallet Francesc Mascarell i Serra Josep Vicent Pérez i Puig Miguel Angel Roselló i Serra Iván Robles i Ruano Iker Santamatilde i Olivert Javier Guillen i del Campo
71/
Directiva 2020 / President Angel Morales Bolufer
Delegats d’Infantils Raquel Giner Ana Olivert Jose Bonillo
Vicepresidents 1r: Robert Llopis 2n: Jose E. García 3r: Jose J. Alapont 4t: Raúl Grau 5t: Tino Iznardo
Delegades S.F. Natalia Marrades Marta Sapiña Delegats de LLibret Raül Iznardo Vicent Morant
Secretaria Begoña Serra Vicesecretaria Lourdes Puig
Delegats de Protocol Natalia Marrades Quique Sanz Jose García
Tresorera Esther Ruano
Delegat de Xarxes Socials Quique Sanz
Comptadora Laura Morant
Delegat d’Esports Fidel Grau
Vicecomptadora Marta Sapiña
Delegats de Coets Raúl Grau Jose Bertomeu
Delegat de Recompenses Carlos Hernandez Delegada de Cadets Lilian Femenia
Delegats de Fallers d’honor Enrique Serra Laura Serra Lourdes Puig
Delegat de Cultura Paco Mascarell
72/
Delegats de Plantà Eloi Lopez Quique Sanz II Josep Bertomeu Raül Iznardo
Delegats de Casal Helga Llopis Jose Bonillo Delegats d’Igualtat Anna Llinares Robert Llopis
Delegat de J.L.F. Tino Iznardo Delegats de Festes Andrea Sánchez Maria Pellicer Eloi Lopez Quique Sanz II Josep Bertomeu Delegat de Músics Santi Marrades Delegada de Col·laboradores Mª Angeles Cardona Bibliotecària Arxivera Carmen Orquín Delegades de Disfresses Marisa Garcinuño Natalia Marrades Laura Serra Mariví Jovells Raquel Giner Laura Morant
73/
Recompenses 2020 / Bunyol d’argent.
Cullera d’or.
Maria Pellicer i Carboneras
Victor Lorente i Perez Anna Llinares i Canet
Bunyol d’or. Andrea Sanchez i Femenia Miguel Angel Roselló i Prieto Paco Mascarell i Estruch Eloi Lopez i Marrades Helga Llopis i Juan Verónica Gavarrell i Molina Salvador Alberola i Juan
Cullereta d’argent i distintiu d’argent infantil.
Cullereta d’or i distintiu d’or infantil.
Gabriel Bonillo i Alapont Maria Roselló i Serra Alba García i Lopez Josep Vicent Perez i Puig Emma Santamatilde i Olivert Mar Salas i Gabaldon
Gora Diop i Serra Nacho Bertomeu i Gavarrell Julia Alonso i Jovells Helena Grau i Fuertes Laura Roselló i Serra Francesc Mascarell i Serra Iker Santamatilde i Olivert Juan Jose Sanchez Femenía
74/
Bunyol d’or amb fulles de llorer i brillants i cullereta d’or amb fulles de llorer i brillants. En Vicent Morant i Marí
Na Elodia Berenguer i García
En Angel Morales i Bolufer
75/
2019-20 : Mostra FotogrĂ fica.
76/
77/
2019-20 : Mostra FotogrĂ fica.
2019-20 : Mostra FotogrĂ fica.
78/
79/
2019-20 : Mostra FotogrĂ fica.
96 070 19 50 605 40 12 08 Plaza de España, 5 - CULLERA
80/
81/
82/
83/
CORREDURIA D’ASSEGURANCES ASSESSORIA FISCAL, LABORAL I COMPTABLE GESTORIA ADMINISTRATIVA
ESPECIALISTES EN TRÀNSIT I TRANSPORT 962560202 info@lambertcastello.com Av Ribera Baixa 46 46612 Corbera (València)
www.lambertcastello.com
85/
86/
87/
88/
96 172 03 81
EMERGENCIAS: 670215142
Plaza Mongrell, 8, Cullera.
89/
90/
LOTERIAS Y APUESTAS
LA MORENETA Passeig Dr. Alemany nยบ 8 961 724 648 91/
92/
C/ Cabañal, nº 16
93/
94/
95/
La Tendeta de Mari FRUTERIA - VERDURERIA
Con rincรณn ecolรณgico. Horario: -Lunes a Viernes: de 8 a 13:30 y 17 a 20. 96/ -Sรกbados:de 8 a 13:30
C/ Horts, 1, Bajo. CULLERA
C/ Teatre, 4 97/ 96 172 14 59
CAMINÀS DELS HÒMENS, 25
98/
1. 13:00 Dinar als Fallers d’Honor 7. 18:30 Berenar i Tren Faller 8. 13:30 Concurs de Paelles 9-15. 17:00 Jocs Infantils 13. 23:30 Show-Plaça 14. 20:00 Festa de la xaranga 16. 15:00 Concurs d’Arrós al Forn 21:00 Sopar de plantà-albades 17. 8:00 Despertà i esmorzar 11:00 Cercavil·la i dinar-tardeig 20:00 Lliurament de premis 18. 8:00 Despertà i esmorzar 11:00 Cercavil·la i dinar 19:00 Ofrena 19. 9:30 Esmorzar 12:30 Misa a Sant Josep i dinar 19:30 Cercavil·la a la gasolinera 20:00 Nit de la cremà
Març
15. 20:00 Crida i Posterior Ball 22. 20:00 Gala Falles 2020 23. 19:00 Gala Infantil Falles 2020 28. 20:00 Gala de Cultura 29. 20:30 Festa de la Calçotada
Febrer
PROGRAMACIÓ 2020/
99/
2020/
COL·LABORADORS PRINCIPALS:
100/