Notes de Normalitat - #FPE2023 - ACE F.Plaça d'Espanya Cullera

En homenatge a Isabel-Clara Simó, per un món amb la quotidianetat per bandera.

El present llibret ha participat en la convocatòria dels Premis de la Generalitat Valenciana per a la Promoció de l’Ús del valencià. Tanmateix, aquest llibret s’ha presentat al concurs de llibrets de falles, organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera amb la col-laboració del M.I. Ajuntament de Cullera, de la mateixa forma que este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.

Edita:

ACE Falla Plaça d’Espanya

CONTINGUT

Dipòsit Legal:

V-460-2017 Cap de Llibret i Maquetació:

Raül Iznardo

Caps de Secció:

Paco Mascarell

Jose E. García

Tino Iznardo

Robert Llopis

Helga Llopis

Raquel Giner

Normalització d’Ella

Normalització Lingüística

Normalització Social

Normalització de Génere

Normalitzar la Infantesa

Normalitzar fer Sainet

Normalitzar la Fama

Col-laboradors

Laia G. Gómez

Joan Castelló

Josep Sala

Andrea Yusa

Cap de Promoció i Venda:

Lourdes Puig Impressió:

Blauverd Impressors

Tirada: 120 Exemplars

Loles García

Fernando Navarro

Norm. d’Ella

Fa uns anys que la vida ja no parla amb la quotidianitat d’antany. Fa uns anys que ens va deixar una gran mestra de les paraules.

El 13 de Gener de 2020, com diria el seu veí Ovidi, feia vacances Isabel-Clara Simó. Alcoiana de pur cor, l’autora ens va regalar algunes de les grans obres de la narrativa contemporània, les quals comparteixen un denominador comú. Com no podria ser d’altra manera, aquest fil d’unió entre les seues novel-les és la facilitat amb la qual l’escriptora plasmava la quotidianitat. Una capacitat única de retratar la societat valenciana que esdevé impossible la capacitat de separar l’autora del concepte de normalitat.

Com la Júlia, gairebé mai som capaços de superar amb facilitat aquest tipus de pèrdues, d’afrontar el nou paradigma que aquestes ens deixen. Malgrat això, d’igual forma que la Júlia, ens tocar fer front a cadascuna d’aquestes adversitats amb espenta per mai

quedar-se enrere. És per aquest motiu que aquest any a la Plaça hem decidit dedicar el nostre benvolgut llibret a la memòria d’Isabel-Clara, tractant d’honrar la figura de la nostra estimada escriptora. Seguint les seues línies, els seus personatges, els seus paisatges o els seus arguments, el lector acostuma a rebre la sensació del caliu de casa, de proximitat. Aquest efecte és tangible gràcies a la veu prosaica que narra les seues novel-les i normalitza cadascuna de les situacions de les seues pàgines. Es així com el nostre llibret gira entorn a aquesta situació, profunditzant en la normalitat i els diferents tipus de normalització.

A les successives pàgines trobarem un repàs per enaltir les diferents facetes de l’autora, començant com no podia ser d’altra forma, amb la defensa de la llengua, amb la normalització lingüística. Seguidament trobarem mostres de normalització cultural, normalització de gènere i fins i tot

la normalització per excel-lència de la tradició valenciana, és a dir, el Sainet.

De la mateixa forma i seguint el discurs que Isabel-Clara va deixar marcat escrivint El meu germà Pol, el nostre llibret tractarà d’aportar el seu granet d’arena en la visibilització de la diversitat funcional i altres condicions humanes que no estan plenament normalitzades per la societat contemporània, tractant d’aportar la consideració necessària per a incloure-les especialment en el panorama faller, possibilitant tothom de gaudir de la nostra preuada festa. Per a aquest comès tindrem la sort de comptar amb experts de les diferents branques de la inclusió social amb l’objectiu d’aportar-nos diferents perspectives i fulls de ruta amb els quals treballar.

Pel que fa al contingut propi del llibret, un any més i com ja es costum, des de la Plaça d’Espanya apostem per un model breu i concís, seleccionant acuradament

cadascun dels articles que representen les diverses seccions. És possible que per a un tema amb tanta rellevància, com és la normalització, caldrien una infinitat més de pàgines amb la fí de descriure i reconèixer la gran tasca que es realitza en favor d’aquesta causa. Malauradament, no podem comptar amb aquest espai inesgotable però des de la comissió voldríem animar-vos a vosaltres, els nostres lectors, a seguir aprofundint en les diferents tasques de normalització, descobrint la meravellosa feina que els professionals d’aquestes àrees realitzen, i si fora possible, animar-vos a sumar-se a aquestes causes, per tots junts depositar el nostre petit gran suport.

Des de la comissió enguany hem treballat especialment en la faceta lingüística amb la creació de la xarxa d’intercanvi de llibres composta per la recollida i classificació d’exemplars escrits al valencià. Com podeu observar, aquest procés culmina amb la dispensa aleatòria d’un llibre per

llibret entregat, tractant d’honrar Isabel-Clara i com no, la seua benvolguda llengua.

En paraules del grup de treball del llibret de la Plaça d’Espanya, moltes gràcies a tots per depositar un any més la vostra confiança en nosaltres.

I a nivell particular, desitjar-vos que trobeu una interesant lectura en les properes pàgines i articles que hem seleccionat, com dèiem abans, per normalitzar una mica la vida com sols Isabel-Clara sabia fer.

Atentament,

Raül Iznardo

Dissenyador i Coordinador del Llibret.

Norm. Lingüística

Plantar, cuidar i recollir els fruits

Nosaltres, que no ens reunim sinó que fem comboi, que respectem “l’esmorzaret” com un ritu ancestral, que pledegem durant hores sobre quina és la millor forma de fer la paella i que un calfred ens recorre la columna vertebral solament amb escoltar les primeres notes d’”Esbarzers”. Nosaltres, però, anem a València i “buenos días”, per si de cas, entrem al metge i “me duele la barriga” no vaja a ser, parlem amb un nouvingut del Senegal i “¿Cómo te llamas?” com si allí parlaren castellà, pugem una foto a Instagram i “que día más bonito”, perquè així, nos entendemos todos.

Els resultats de les enquestes sobre l’ús del valencià són esclaridors i revelen que, efectivament, la campanya de demolició lingüística no es tracta solament dels vestigis d’una època obscura de la nostra història i que

la situació diglòssica és una ferida silenciosa, però que no s’atura de sagnar. La pèrdua de la llengua connota la sentència irrevocable (i permitiu-me el dramatisme filològic) de la desvertebració com a poble. El grup de música Zoo omplint estadis i fent-se viral és tan sols un miratge seductor si els xiquets al pati d’escola no parlen la nostra llengua. Ara bé, no és el moment de buscar solucions moralistes on la trobada de culpables ens servisca com a exculpació de pecats i penúries, o pitjor, com a tireta salvadora que tard o d’hora, acabarà tornant a caure. L’efecte analgèsic no ens pot complaure si el nostre anhel és sanar per complet, la normalització. És hora de transformar el focus d’atenció i escorar-lo cap al futur. El vessant tradicionalista que manifesta el valencià com a hereu directe de la llengua dels nostres avantpassats, i s’esforça a mantenir un arrelament a la cultura popular

G. Gómez

és un prisma necessari, però no de suficient per a assegurar la correcta supervivència de la llengua. Raó per la qual, s’han de buscar fórmules realistes, però eficaces que actuen acordadament amb la situació sociolingüística actual amb la finalitat d’apropar les generacions més joves a la llengua que els pertany, on tothom cap i és benvingut. La normalització lingüística i el relleu generacional són objectius que encara tenim a l’abast, i que han de convertir-se en la prioritat lingüística i cultural del nostre territori. No seria coherent ni just amb nosaltres mateixa negar la situació poc favorable que travessem, però també seria d’irreal no celebrar les esperançadores propostes i les diverses activitats que floreixen gràcies a les incansables ganes d’un poble que crea i gaudeix com millor ho sap fer, en la seua llengua. Les Falles,

especialment, conformen l’epítom de la concordança entre els dos mons: la tradició i el futur, on les incongruències lluny de separar, vertebren l’escenari idíl-lic on convergir, i sobretot, on aconseguir els propòsits. L’emoció de la proclamació, les riallades dels sainets, sentir el cor tremolar amb la pólvora o simplement llegint el llibret, totes i cadascuna d’aquestes experiències contribueixen a la normalització del valencià, perquè no pretenen ser “salvadora” de quelcom, però són la demostració que podem sentir, i viure plenament en la nostra llengua. I aquest, senyores i senyors, és el millor exemple que podem deixar.

dels nostres drets lingüístics, no podem esperar menys que unes institucions que vetllen per la promoció del valencià i corresponguen aquesta preocupació amb un finançament coherent, que es materialitze en forma d’ajuda econòmica i iniciatives efectives orquestrades per unes intencions veritables de transformar la situació.

Comptat i debatut, les circumstàncies idiomàtiques hodiernes no permeten la sustentació autosuficient d’un panorama lingüisticocultural que mereix un territori amb una llengua normalitzada. Consegüentment i a l’empara

Dit això: parlem, ballem, cantem, lliguem, escrivim tweets, comprem, pengem fotos, llegim... en valencià, perquè així ens entenem tothom, perquè és vàlida en tots els àmbits i perquè la folklorització i la diglòssia no siguen condemnes a mort. Plantem la llavor i construïm país començant per nosaltres mateixa i algun dia collirem els fruits... que com Miquel Martí i Pol va escriure un dia: “Tot està per fer i tot és possible”.

Laia Gemma Gómez

Norm. Cultural

Llibrets de falla: una eina per a fer cultura

A mitjan segle segle XIX, quan les falles van començar a ser una festa impulsada per veïns i amb voluntat de crítica, el llibret era l’únic document que deixava constància de la temàtica que tractava el monument, ja que incloïa l’explicació i relació, un conjunt de versos en els quals, amb bones dosis d’ironia i sàtira, es narrava amb detall el significat de l’única escena de la qual, per regla general, constava el monument plantat.

Aquesta singularitat del llibret (ser l’únic document que deixava constància de l’existència d’una falla plantada en determinada demarcació) va anar perdent la seua raó de ser amb la generalització de l’ús de la fotografia en les primeres dècades del segle XX. Però la imatge no va ser un rival per al llibret, al contrari va ser el seu millor aliat.

Al llarg del segle XX, i per a mantindre el seu protagonisme

dins del món de la festa fallera, el llibret va anar ampliant els seus continguts fins a convertir-se en un element imprescindible. En una primera etapa, a més de l’explicació i relació es va incorporar, primer l’esbós de la falla que s’anava a plantar i, en els anys següents, una relació dels integrants de la comissió.

A partir de la dècada dels trenta es va incloure també el programa de festejos i la foto de la fallera major (aquesta figura s’incorpora a la festa en 1931, quan la ciutat de València nomena la seua primera fallera major, Ángeles Algarra Azuara).

En aquesta època, i sobretot a partir de la dècada dels quaranta del segle XX, el llibret incorpora un nou element: la publicitat dels comerços de la demarcació, un element essencial per al finançament de la publicació i de les falles en general.

En les últimes dècades del segle XX, el llibret es converteix en un element dinàmic, perquè, a

Llibret del 50 aniversari de la Falla de la Plaça d’España (1943-1992).

Arxiu Joan Castelló Lli

més de recollir els elements més significatius de la festa, s’obri també a col-laboracions literàries, en forma de poesies d’exaltació de la festa o d’articles i reportatges sobre la història de les falles, les tradicions i les diferents facetes de la cultura popular.

Si ens centrem en Cullera, el llibret més antic del que tenim constància correspon a la primera falla que es va plantar en el llavors anomenat Arraval del Mar, i que hui correspon a la demarcació de la comissió de Taüt. Es titulava ‘Tot está fet en projectes!’, costava 10 cèntims i feia referència a les demores en la construcció d’un pont sobre el riu Xúquer i a les interminables obres de reconversió a l’ample ibèric de les vies del tren Silla-Cullera.

També de la falla de l’Arraval del Mar és un llibret de 1930 titulat ‘Carretera de primera / que és la il-lusió de Cullera’. El seu autor va ser el gran poeta local Lamberto Olivert, qui descrivia les peripècies d’un viatger anglés que

va quedar atrapat en el seu cotxe per les grans dunes d’arena que s’acumulaven en la carretera del Far, entre el barranc de Palomes i La Punta negra.

De 1936 ens ha arribat una altra curiositat: es tracta d’un llibret manuscrit d’una falla que, possiblement, no va arribar a plantar-se (almenys no hi ha constància documental d’ella).

L’autor és, de nou, el poeta Lamberto Oliver, un collaborador habitual de les falles de l’època. En el primer full està escrit, de pròpia mà de l’autor, el títol següent:

‘Llibret de la falla de la plaça de Ramon i Cajal. Membres de la comissió. Cullera, vespra de S. Chusep, 1936’. L’emplaçament correspon a l’actual plaça de La Sal.

La Guerra Civil (1936-1939) va imposar un obligat parèntesi i les falles no reapareixeran en Cullera fins a 1943, encara que els primers llibrets que es conserven d’aquesta època són de 1946: un d’ells correspon a la falla de

la plaça de José Antonio (actual Taüt) i és un senzill opuscle de quatre fulls, amb coberta dedicada a la fallera major, Pilar Piris Iznardo, dos pàgines interiors dedicades al programa de i una contracoberta amb una fotografia de l’edifici del mercat.

L’altre llibret és el de la falla del Barri de Sant Antoni, que constava de 16 pàgines i tenia un preu de 50 cèntims. A més de la foto i la poesia dedicada a la fallera major, Maruja Chulio Renart, la publicació incloïa el programa de festes, dos poemes lírics (‘Les huit floretes’ i ‘A ma Cullera volguda’, ambdós d’Alfredo Fort), l’explicació de la falla (firmada per Juan Cerveró) i una poesia patriòtica (‘Com Cullera no hi ha res’, d’Alfredo Fort).

També de la mateixa dècada és el llibret de la falla del Passeig doctor Alemany, el més extens dels publicats fins eixa data en Cullera, amb 24 pàgines, en les que destacaven tres fotografies: de la directiva, de la fallera major

i la seua cort d’honor, i dels fallers infantils (Amparín Clar i Juanito Torres). A més del programa de festes, el llibret incloïa la tradicional explicació de la falla, una poesia dedicada a la fallera major (Rosita Moreno) i poesies de Ricardo Garrido, Alfredo Fort i Miguel Ángel Ribera Piris.

De 1951 és una altra troballa: un llibret de la falla del carrer Generalíssim (hui carrer del Riu, en l’actual demarcació de la plaça d’Espanya). L’esbós de la coberta i l’explicació ens parlen d’un cadafal presidit per un vaixell que ha quedat encallat enfront de les costes de Cullera per no existir en la ciutat un port o moll per a les embarcacions. Com a dada significativa cal destacar la missa que es va organitzar el 19 de març al matí en el santuari, en honor a la Mare de Déu del Castell, a la que havien nomenat prèviament Reina de la falla.

De 1959 és un altre llibret de la llavors Falla de San José (hui plaça d’Espanya), que aqjuest any va

plantar la falla coneguda com ‘La maqueta d’un nou turisme’, amb el ruc que trencava amb les seues potes el projecte d’urbanització turística de Sant Antoni.

En una poesia festiva firmada per José Pla, es festejava la incorporació de Cullera a la festa de les falles: Ja que Cullera en art és ciutat de molta ambició en la falla ham posat la màxima il-lusió, pa que quan la falla vegen, en el cor ple d’emoció , exclamen alegres tots: Què xalera és la comissió...!

-

Aquest llibret s’ha convertit en un autèntic document històric, ja que en les seues pàgines acredita la realització de la primera ofrena de flors a la Mare de Déu del Castell. Es va celebrar el diumenge 15 de març de 1959 a les 4 de la vesprada, amb eixida des del

la falla de San José de 1959. Arxiu Joan Cas

carrer València.

A partir de 1962 comença l’etapa moderna de les falles de Cullera el 1962, ja que a partir d’eixe any va haver-hi una continuïtat que no va existir en el passat. Des de llavors, sempre s’ha plantat, almenys, una falla en Cullera.

Podem relacionar tres etapes en la història del llibret a Cullera: una primera entre 1962 i 1972, en la que cada una de les comissions publicava el seu llibret; una segona entre 1973 i 1997, en la que només es publicava el llibret conjunt de la Junta Local (a excepció de llibrets d’aniversari) i una tercera des de 1998 fins a l’actualitat, en la que tornen de nou els llibrets de comissió a l’empara dels premis establits per la pròpia Junta Local Fallera i la participació d’algunes comissions en els premis de la Generalitat.

De la primera etapa (1962-1973) destaquem els llibrets de La Bega, escrits íntegrament en valencià i amb destacades col-laboracions literàries d’autor locals i forans

(Francesc Giner Pereperez, Joaquim Olivert, Josep R. Costa Altur i Salvador Borrás, entre els primers, i Antoni Rovira Virgili, Adrià Espí Valdés, Román de la Calle, Josep Cervera Grifol, Artur Carrasco Benlloch i J. Álvarez Aparicio, entre els segons).

pàgines per any i que van anar reduint-se gradualment fins a la seua desaparició. L’explicació de la falla en vers també va anar desapareixent del llibret de Junta Local.

En aquesta primera etapa cal destacar també els versos satírics d’Anfós Ramon, el poeta festiu més llorejat de Lo Rat Penat, que va realitzar les explicacions de, almenys, set falles de Cullera: dos de la plaça d’Espanya (1967 i 1968) i cinc del Passeig (1967, 1968, 1970, 1971 i 1972). La segona etapa (1973-1997) correspon al llibret únic de la Junta Local. Aquesta decisió va suposar una economia d’escala per a les comissions (que ja no havien de competir entre si per la publicitat), però, per contra, van veure retallat l’espai reservat a les col-laboracions literàries, que primer van ser tres o quatre

La tercera etapa (1998-2022) suposa la consolidació del llibret com un contenidor cultural en què, a més de la tradicional explicació i relació, s’introdueixen articles, reportatges i estudis, no sols sobre les festes de les falles sinó també sobre qualsevol aspecte de la cultura popular o tradicional de la Comunitat Valenciana, com història, literatura, agricultura, artesania, gastronomia, ceràmica, pintura, música i esports autòctons, entre altres molts aspectes.

Un dels impulsors del llibret com a contenidor cultural en Cullera va ser Salva Tortajada Tur amb els llibrets monogràfics realitzats per a la falla del Raval. Va començar en 1998, amb el dedicat al

calendari festiu en Cullera (1998) i segueix sent el coordinador en l’actualitat. Mereixen també una menció especial els llibrets editats per la comissió del Canet, coordinats per Juan Gabriel Figueres. En els últims anys han destacat també els llibrets de Taüt, coordinats per Nacho Romero, Xúquer, amb David Ferrer al capdavant, i Rei en Jaume I, coordinats per Salva Adrés.

El concurs que anualment convoca la Generalitat per a la promoció del valencià en els llibrets de falla també va ser un esperó per a augmentar la qualitat dels que s’editaven en Cullera.

La Falla del Raval ha sigut no sols la pionera d’aconseguir un dels múltiples premis per a Cullera, sinó la que més vegades ha sigut guardonada: en vint ocasions en un període de 22 anys (20012022), la qual cosa diu molt de la qualitat dels seus llibrets. Els millors premis aconseguits han sigut un tercer en 2021, un quart en 2016 i un quint en 2015.

El Canet ha tingut també una trajectòria ascendent en els premis de la Generalitat, premiat en les tretze ocasions que ha participat (2010-2022), amb un tercer en 2014, dos quarts en 2015 i 2019, i tres quints en 2017, 2018 i 2021.

La Plaça d’Espanya també ha en el selecte club de comissions premiades en el concurs de la Generalitat amb el premi 60 obtingut en 2022.

La Falla Plaça també ha editat llibres d’aniversari: en 1992, amb motiu del 50 aniversari (19431992) i en 2017, amb motiu del 75 aniversari.

El llibret és una eina més per a fer cultura.

Joan Castelló Periodista

Membre de l’Associació d’Estudis Fallers

Programa de festejos de la Falla San José de 1959, on apareix per primera vegada una ofrena a la Mare de Déu del Castell de Cullera. Arxiu Joan Castelló Lli

Llibret de la falla del carrer del Generalísimo de 1951.

Arxiu Joan Castelló

Lli

Llibret del 75 aniversari de la Falla de la Plaça d’España (19422017)

Arxiu Joan Casteló

Lli

Norm.Social

com a motor de cohesió per a una inclusió social Les Falles són unes festes que fan vibrar a tota una comunitat autònoma com és el País Valencià, des d’un poble de les comarques del nord fins a un del sud, inclús anant més enllà de les nostres fronteres, ja que se celebren fins i tot fora del nostre territori, com ara a Getafe o a la ciutat de Mar de Plata a Argentina. Al mateix temps que uneixen la nostra terra també uneixen diferents comunitats. La festa té com a un dels seus pilars fonamentals la cohesió social, ja que durant unes setmanes, o inclús durant tot l’any, un grup de gent passa hores i hores compartint moments de vivències i emocions, independentment de com siga cada persona, des de més menuts fins a més majors, la seua orientació sexual, el seu

color polític, etc., és una festa que connecta a les persones.

El món faller forma part del motor social valencià que treballa per a la inclusió, ja que aquesta festa té un gran potencial per a vehicular i fer-ne partícip a tota la societat dels valors inclusius com són la igualtat, la no discriminació, la diversitat, la convivència, la tolerància.

Un clar model són les comissions falleres, que exercici rere exercici faller, treballen incansablement per a fomentar la inclusió a la festa i a la societat en general. Com a exemples podem trobar activitats per a l’eliminació del masclisme i de la violència de gènere; activitats per al Dia Internacional de la Dona; visibilització de la dona fent que aquesta puga presidir o ocupar càrrecs a banda del de Fallera Major; activitats per a fer possible la inclusió intergeneracional entre infants, adolescents, joves, adults i majors; activitats per a

La festa de les Falles

l’eliminació de la discriminació cap al col-lectiu LGTBI+; fer partícip de manera activa a les persones amb diversitat funcional; fer partícip a persones amb diferents nacionalitats perquè totes i tots tenim cabuda.

Una de les coses més extraordinàries que podem observar de la nostra festa és que és oberta a qualsevol persona que vulga participar en ella, siga com siga, vinga d’on vinga, així com tota la implicació d’un grup molt nombrós de gent que hi ha darrere de qualsevol acte, vestit, monument, etc., que fa realitat que any rere any puguem seguir amb la nostra festa. Les Falles cohesionen a tota una societat. Hem fet molt de camí cap a la inclusió, i seguirem fent-lo per a avançar.

Josep Sala Sánchez

Faller de la Falla Campassos i Tècnic

d’Integració Social

Norm.Social

LES FALLES, EINA SOCIAL PER A UNA INCLUSIÓ REAL I JUSTA

Poder relacionar-te amb les persones que t’envolten sense mirades focalitzades en les limitacions. Sentir la importància de ser tu mateix gaudint i celebrant. Per això, des de la perspectiva social és necessari desmitificar la discapacidat i deixar de veure-la com una deficiència que assenyala a la persona i eliminar barreres amb les que la sociedat obstaculitza la igualdat de oportunitats. Però, com? Hem avançat però no en en tots els àmbits ni contextos.

Des d’aquest article, palntegem les següents qüestions : Poden les falles com a component cultural ser l’accelerador del canvi?, Ajunden les falles a qué el col-lectiu es desenvolupe amb llibertat i autonomia? Com a educadora social i fallera la resposta és un si ja que les falles

generen espais de suport mutu, de xarxa social, on les persones es reuneixen i comparteixen tradició, festa, nostàlgia i emoció. La participació ciutadana i la cohesió grupal són essencials i els valors prosocials entren en joc cada dia. Sobretot, por les nits, no ens podem oblidar dels balls, la música lla llibertat d’expressió i de moviment als casals, als bars i al carrer, al voltant d’un escenari una barra o d’una taula. També hi ha que tindre en compte els trets d’identitat, aquells que permetren que una comissió reme en la mateixa dirección i que provoquen en les persones actituts d’estima, comprensió i empatía. La setmana fallera va molt més enllà de les cercaviles i de les mascletaes. Es tracta de passar temps amb les persones, amb la familia, amb les amigues, creant records i anècdotes i no deixar entrar per a una estona sino de donar la benvinguda i fer del nostre casal un espai segur. En definitiva, de conviure.

D’altra banda, al igual que en

l’actualitat s’utilitza el llenguatge inclussiu no sexista, podem aprofitar els monuments i els microfons com a una eina per a donar visibilitat a mots neutrals i asertius ja siguen verbals o escrits empleant mecanismos de suport aumentatiu i alternatius de comunicación i així evitar o eliminar paraules que poden aïllar. Des de la vessant socioeducativa i com a valenciana, podem confirmar que les falles a banda de festa són convivencia. Valor fonamental per a que es genere la inclussió i hem pogut comrpbar de primera ma que ens permeten d’una forma sana crear models de canvi cap a una societat més acollidora i lliure d’estigmes.

Andrea Yusá García

Educadora social en llar d’Emancipació i fallera.

Norm.de Gènere

Durant més d’una dècada la dona ha ocupat diferents càrrecs a la directiva de les falles.

Anys després concretament a l’exercici 1997/98, em vaig convertir en la primera dona presidenta d’una comissió fallera a Cullera.

Després d’haver ocupat diferents càrrecs directius (vicesecretària, secretària, bibliotecària arxivera, vicepresidenta) arriba el moment de prendre una decisió important per a mi i per a la meua comissió. Aquesta decisió va ser presentarme a l’elecció de presidenta de la meua falla. Era un repte per a mi, perquè cap dona hi havia assumit aquest càrrec fins eixe moment. Jo sols pensava ajudar a la meua comissió com que estava passant per una època de crisi, època molt difícil.

Així que sense por em vaig introduir en un món dominat fins eixe dia sols pels homes.

Vull destacar el suport que en tot moment vaig rebre dels fallers i falleres de la comissió. Sense

la seua ajuda no haguera sigut possible.

Al llarg de tots aquests anys la dona ha seguit assumint diferents càrrecs a les comissions falleres i també a la Junta Local Fallera de Cullera.

Va ser a l’exercici faller 2015/16 quan la intuïció em deia que havia de presentar-me a l’elecció de la presidència de la Junta Local Fallera de Cullera. Mai abans cap dona s’havia presentat a aquest càrrec. Vaig aconseguir guanyar amb el suport de les comissions falleres.

Immediatament vaig assumir el càrrec i ho vaig fer sent conscient que amb esforç, dedicació i l’ajuda del meu equip de treball ho aconseguiríem. Parle en plural perquè jo vaig ser la presidenta, però treballant colze a colze amb mi hi havia un gran equip de treball que facilitava la feina. No vull oblidar-me dels presidents de les comissions falleres amb els quals es va crear un vincle d’unió molt fort. Sense eixa unió tot no

Fotografia per: Raül

Iznardo

haguera sigut igual. Després d’eixa època, altra dona, Susi Melià, va presidir-la Junta Local Fallera. Personalment crec que ambdues hem facilitat el camí a les altres que vinguen després. Esperem que mai pare aquest procés de creixement de la dona fallera i que juntament amb els homes seguisquen donant a les Falles de Cullera el lloc que li corresponga.

Loles García

1a Presidenta de JLFC

Norm. la Infantesa

Un destí ineludible

A la primavera de l’any 2009, amb el sòl brillant i la primavera florint als nostres voltants, enmig de la vernal exaltació de la naturalesa, un xicotet ésser d’ulls plens de curiositat i un somriure contagiós, propagant alegria i frescor, va veure per primera vegada la llum del dia en el poble de Cullera. El seu nom, Julia. La seua família es va veure inundada de goig i felicitat en l’arribada d’aquesta petita joia. Els seus pares, amb llàgrimes als ulls, van admirar la seua bellesa enèrgica i els seus ulls brillants mentre la seua germana gran l’observava amb admiració i complaença.

A la tardor del mateix any 2009, mentre les fulles començaven a caure dels arbres formant una estora multicolor i les nits es feien més fresques i les estrelles brillaven més, un xicotet aventurer, amb una mirada plena de somnis i una gràcia innata, va vindre al món en el mateix poble de Cullera.

El seu nom, Francesc. La seua arribada va ser rebuda amb una explosió d’entusiasme i gratitud per part dels seus familiars. Els ulls de la mare es van il-luminar de felicitat en mirar el seu xicotet fill, el pare va sentir el seu cor bategar amb força en sostenir-lo per primera vegada als seus braços i les seues germanes van sentir una emoció renovada en tenir un nou membre en la família.

Així, mentre Julia i Francesc creixien i esdevenien dos xiquets plens de vida, anaven creant un vincle especial des del seu naixement, una connexió que els unia més que qualsevol altra cosa. Des de ben menuts, Francesc i Julia van començar a familiaritzarse amb la festivitat de les Falles, era com si aquestes els cridaren amb un cant de sirena, i ells, sense resistir-se a la seua crida, van començar a endinsar-se en el seu món. Així és com els dos xiquets van començar a escriure la seua història junts. El temps passava, el destí va fer que es consolidaren com una parella de fallers, el

foc de les Falles va encendre una espurna entre ells i, en cada desfilada, la seua passió per la tradició contagiava a tots els que els veien, desprenien simpatia i, el seu amor per la festa es convertí en el far que guia als vaixells a la nit, la llum que il-lumina el camí dels altres. A poc a poc van convertir-se en dos fallers experimentats, el seu afecte per les celebracions i activitats que envolten la tradició valenciana per excel-lència no deixava de créixer any rere any. Les seues famílies i amics van veure en ells que podrien convertir-se en dignes representants de la seua falla de tota la vida.

Però va arribar una tempesta que s’apropà sense previ avís, la pandèmia, que va amputar els somnis i anhels de la parella i de tot el món faller, amb la fatídica cancel-lació de les Falles. De sobte la llum es va apagar, deixant les nostres vides en una obscuritat constant. Però, malgrat la tristesa que va portar aquest fet, els xiquets no van deixar que aquest

malson truncara les seues illusions, serien pacients, esperarien temps millors. Finalment, el temps passà i va arribar el moment que tots estàvem esperant, com una font que brolla després d’un llarg període de sequera els monuments fallers van tornar als barris de les ciutats amb una explosió d’alegria. La ciutadania va eixir al carrer per celebrar la tornada d’aquesta festivitat tan amada. I va arribar el gran dia, el dia que tots estàvem esperant, el dia en què Julia i Francesc van ser nomenats com els màxims representants dels xiquets de la falla Plaça d’Espanya, els seus rostres van ser un reflex de l’eufòria que sentien, emoció indescriptible, amb una alegria que contagià els cors de tots els membres de la comissió. El seu compromís havia estat recompensat, els seus desitjos es van fer realitat.

Aquestes seran, sense cap dubte, unes fantàstiques Falles. Us animem a portar ben alt l’estendard de la falla que va veure el vostre naixement i la vostra unió en un destí ineludible. Aquesta falla és com la vostra llar, on heu crescut i on heu trobat el vostre camí. Aquestes Falles seran una gran aventura, un gran espectacle que deixarà a tothom sense alé, on cada dia serà una nova pàgina a escriure i on cada moment serà un record per a guardar. Julia, Francesc, us desitgem unes Falles memorables, que la música us acompanye en cada pas i una multitud us aplaudisca en el vostre recorregut. Gaudiu i mostreu al món el vertader esperit faller. Estarem al vostre costat per donar-vos suport i celebrar amb vosaltres. Seran inoblidables!

Paco Mascarell i Estruch

Faller de la falla Plaça d’espanya

* Aquest article ha participat en el XIIé concurs d’articles de llibret Falles 2023 orgnitzar per JLFC sota el patrocini del Molt Il-lustre Ajuntament de Cullera.

Norm. fer Sainet

ORELLES

Una plaça amb una façana d’una casa, dues cadires, un fil d’estendre amb uns calçotets i un sostenidor. A l’altra banda l’església, l’hospital i una botiga. Al mig un banc per asseure’s.

Fem Sainet???

Arriba el moment d’incriure’ns per a participar al sainet. Ens reunim el grup de Teatre iquè fem??? participem??? Clar què sí!!! És un acte benèfic però a més a nosaltres ens enriqueix com a grup. Anem a pensar l’obra. Primer hem de vore quants actors serem, quants xics i quantes xiques per a poder trobar un sainet.

Tenim a la nostra fallera Raquel, membre del grup de Teatre, que és una artista i ens escriu les obres cada any. Divertides i entretingudes.

ESCENA 1 SERAPIO: Redéu (mirant i tocant el sostenidor) qui fique el cap en aquesta sinà s’ofega.

PRUDÈNCIA: (darrere d’ell, i tocant els calçotets, mentre Serapio s’asseu) Doncs qui es pense que ací s’aguarda una àguila i es trobe un teuladí, se’n va corrent.

(Serapio renega i Prudència s’asseu)

PRUDÈNCIA: Ai Serapio quina calor fa!

SERAPIO: Què has fet caragolà?

PRUDÈNCIA: Caragolà! Cara sí que en tens sí, i gola encara més, que soles penses que en menjar.

* Sainet presWentat al concurs de Lletres Falleres i que opta al premi Bernat i Baldoví de la Junta Local Fallera de Sueca. A continuació es mostraran imatges del dia de la publicació per part del grup de teatre de la Falla Plaça d’Espanya per a la tradicional mostra de sainets de la JLFC.

Raquel ens analitza a cadascun dels membres que anem a actuar i ens adapta un paper diferent cada any que ens vaja be. Ahí comença la llavor del grup, en la redacció del text que portarem a escena. Les primeres quedades són de lectura i adaptació del text als nostres personatges. Pensem què podem afegir, quins moviments farem, quin serà el decorat, quines coses necessitarem, les llums, la música.

I comencem a assajar!!! Hem d’adaptar els nostres horaris personals perquè tots tenim feina i família però ens agrada. Sols per les risses i el companyerisme que es crea al grup ja ens sentim recompensats. És com si férem sessions setmanals de risoteràpia. Invertim el nostre temps per a representar a la falla en la mostra i aportar el nostre granet d’arena solidari al mateix temps que gaudim.

El millor dels sainets és que has de fer riure a la gent i ens podem permetre la llicència d’exagerar els nostres personatges per a poder arribar al públic. Els assajos cada vegada són més intensos tal i com s’acosta la representació. I per fi ha arribat el dia!!! Ens reunim prèviament per a poder caracteritzar-nos i ajudar-nos a que estigam perfectes per a traure el somriure a la gent. Una iaia al metge, uns bessons que no es pareixen, unes xonis de barri... cada sainet ens ha portat a un mon diferent i divertidíssim.

I apaguen les llums i sona el timbre! És el moment d’eixir a l’escenari. Molts nervis i moltes ganes. La millor recompensa són les risses del públic. Eixim per a donar-ho tot i al mateix temps que intentem que gaudisquen ens divertim nosaltres.

Quan finalitza l’obra els aplaudiments i l’abraç dels membres del grup ens obri el camí per a pensar en el sainet del pròxim any.

Molt be xics!!!Repte superat!!!A pel següent!!

SERAPIO: Doncs alguna cosa hem de menjar, ja que d’altra res de res, en alguna cosa haurem de passar el temps.

PRUDÈNCIA: (Senyant-se) Mare de Déu del Castell, quines coses hem de sentir, tota la vida pensant el mateix.

SERAPIO: Doncs clar dona, perquè des de que nasqué Bartolet, res de res. I ja té més de quaranta anys!

PRUDÈNCIA: Calla! Calla! Que encara ens sentirà el xiquet.

ESCENA 2

Serapio, Prudència i Bartolet, un xic d’uns quaranta anys

BARTOLET: Bon dia mare, bon dia pare.

SERAPIO: Mira, qui faltava, el xiquet, que ja té els ous ben peludets i encara no està desmamadet.

PRUDÈNCIA: Bartolet, carinyet, bonico de la mare, la mare té molta calor, porta’m la safa plena d’aigua i em fas uns banys als peus, a vore si aixina se me’n va aquesta acalorà. Perquè entre la calor i ton pare a mi m’agarrarà alguna cosa.

SERAPIO: El mal és que no t’agarrarà, no.

PRUDÈNCIA: Què dius?

SERAPIO: Res, res, que estic escoltant a la Rafaella Carrà.

BARTOLET: Ara li porte la safa mare i li faré uns frecs als peus.

PRUDÈNCIA: Sí Bartolet, sí. Ah! L’aigua porta-la fresqueta i ves espai i no entropesses a vore si et banyes i et constipes.

(Se’n va Bartolet)

SERAPIO: Constipar-se amb 40 graus que fa, si el que hauria de fer és dutxar-se amb aigua gelà, a vore si aixina s’espavila, que està mig atontat, per no dir atontat del tot.

PRUDÈNCIA: Qui està atontat? El meu fill, el meu fill està atontat?

SERAPIO: Atontat? Qui ha dit atontat. Desmallat! Que estic desmallat!

ESCENA 3

BARTOLET: Mare ja estic ací (ix amb la safa i es fica a fregar-li els peus).

PRUDÈNCIA: Molt bé carinyet, per portar-te tan bé, la mare et farà un detallet.

SERAPIO: Detallet, el que hauries de fer és deixar-lo un poc mes soltet, que amb quaranta anys pareix un gos falderet. (S’alça i se’n va).

PRUDÈNCIA: On vas?

SERAPIO: On vaig? A canviar-li l’aigua al canari, ja que ningú li la canvia, li la canvie jo a soletes. (Serapio se’n va. Prudència li tapa les orelles a Bartolet i fa cara d’enfadada).

BARTOLET: Mare, que vol dir el pare amb què ningú li canvia l’aigua al canari, jo sí que li la canvie i a més també li done menjar.

PRUDÈNCIA: Res, fill meu, coses de ton pare, no li faces cas. Molt bé bonico, segueix, segueix, frega fort.

BARTOLET: Seguisc més, mare?

PRUDENCIA: Ale, ja està bé, ves i tira l’aigua, però espaiet.

BARTOLET: Val mare, així ho faré (se n’entra a casa).

ESCENA 4

Ix Serapio i s’assenta, darrere ix Bartolet amb la gàbia

BARTOLET: Mare, el pare ha dit que anava a canviar-li l’aigua al canari i jo encara la veig igual.

SERAPIO: Però, seràs napicol, què tu no saps com parlen els homes?

BARTOLET: Mare, que jo no soc un home?

PRUDÈNCIA: Si fill meu, tu sí que eres un home, no una haca com ton pare.

BARTOLET: Aleshores no ho entenc, les haques canvien l’aigua al canari?

SERAPIO: (Ficant-se les mans al cap) Mal napicol que has criat.

PRUDÈNCIA: Encara sort que l’he criat jo, que si l’hagueres criat tu, una altra haca hagueres criat.

SERAPIO: Haca! Rosí! Rosí l’haguera criat.

PRUDÈNCIA: Bartolet, carinyet, la mare està cansada i no té ganes d’anar a comprar, ves a la botiga i compra llonganisses, botifarres i cansalada, a vore si ton pare es pega una gran fartà i se’n va com Sangonereta a l’altra barrià.

SERAPIO: Aixó voldries tu, que me n’anara cap allà, però et fotràs!

BARTOLET: Val mare.

PRUDÈNCIA: Ala, au cap a dins, que hui pareix que t’ha agafat una bona solà.

SERAPIO: Això, això, au al sofà. (se’n van cap a dins)

ESCENA 5 BARTOLET: (tot content) Guai! Em deixa anar a soles!

(Se n’entra dins de la botiga. Ix a escena Florinda)

FLORINDA: Ai mare, ja no puc dissimular-ho mes. Ara a vore que faig, ja he recorregut tota la comarca i a eixe desgraciat no l’he tornat a trobar, ja deia jo, que aquella festa en la falla Plaça Espanya alguna cosa mal hauria d’acabar i mira, mira com he acabat, amb un bombo que ja no puc amagar. Ai! M’haure d’espavilar, a vore a quin beneit li’l puc endossar.

(Entra Bartolet despistat)

FLORINDA: (El mira i s’alegra) Ai!, Déu m¡ha escoltat, aquest és el primo al que he d’enganyar. Eh! Eh! Templat!

BARTOLET: (Mira cap a tots els costats, mirant a vore a qui crida la xica).

FLORINDA: Eh, tu, sí tu!

BARTOLET: (Molt sorprès) A mi, a mi?

FLORINDA: Si, a tu guapo (tira una arracada a terra sense que s’adone Bartolet) és que m’ha caigut l’arracada i no la trobe, em pots ajudar a buscar-la? Es que si no la trobe ma mare em mata (quasi plorant)

BARTOLET: D’acord, ara t’ajudaré a buscar-la. (Florinda fa que plora per la pèrdua de l’arracada)

BARTOLET: Mira, mira, ací està! Ja l’he trobat. No plores més, que ja està tot solucionat.

-FLORINDA: Ai moltes gràcies, vals un potosí, que guapo eres, m’has salvat d’un bon compromís (es gira cap arrere i murmura). El compromís gros espere que també el compliques (tocant-se la panxa).

BARTOLET: Gràcies.

FLORINDA: Com et dius templat?

BARTOLET: A mi?

FLORINDA: No, al del teu costat.

BARTOLET: (Mira cap als dos costats) Qui?

FLORINDA: (Riu) tu, becso, que no veus que no hi ha ningú mes.

BARTOLET: (Avergonyit) A mi em diuen Bartolet.

FLORINDA: A mi em diuen Florinda, tu vols que demà quedem i peguem un passeget i ens coneixem una miqueta mes.

BARTOLET: Que... quedar, això que és?

FLORINDA: Què és? Doncs tornar a vore’ns, és que m’has agradat molt i m’agradaria tornar a vore’t.

BARTOLET: D’acord, d’acord, demà ens tornem a vore (molt content).

(Se’n va Florinda i es queda a soles Bartolet pegant bots d’alegria)

BARTOLET: He lligat! (canviant-li la cara) Ara a vore com faig per poder vindre demà

ESCENA 6 (Ixen Prudència i Bartolet a la porta de casa, Bartolet porta una ruixadora)

PRUDÈNCIA: Bartolet, rega-les bé i no faces cap xafarranxo, perquè em puc esvarar i si em trenque una cama m’haureu d’ajudar.

BARTOLET: Més encara, si no fas res, soles que manar (renega mentre rega les plantes).

PRUDÈNCIA: Què dius? Sempre renegant.

BARTOLET: Que si després de regar les plantes puc anar a comprar?

PRUDÈNCIA: A comprar? Però que t’ha pegat a tu hui per anar a comprar. Doncs hui no hi ha res per comprar.

BARTOLET: No? No fa falta pa, oli, safrà?

PRUDÈNCIA: Res, no fa falta res, tant de gastar!

BARTOLET: Colli! Tot m’ix mal. (Ix el pare)

SERAPIO: Recollons, ja se m’ha acabat l’espuma d’afaitar.

BARTOLET: Veu mare, ja hi ha alguna cosa per comprar.

SERAPIO: Ala ves i així et distraus.

PRUDÈNCIA: Ala ves, però no tardes tant, que ahir ho feres durar.

(Bartolet se’n va molt content, Serapio i Prudència entren a casa)

ESCENA 7

(Florinda està esperant a Bartolet)

BARTOLET: Hola, ja estic ací.

FLORINDA: Ja em pensava que no vindries.

BARTOLET: És que ma mare no em deixava eixir a comprar.

FLORINDA: (Entre dents) Recollons, amb els ous ben granats i encara ha de demanar permís a la mare.

BARTOLET: Florinda, tens nuvi?

FLORINDA: Jo no, però si tu vols?

BARTOLET: Jo, jo, si jo vull que tu tingues nuvi?

FLORINDA: No guapo, però si tu vols ser el meu nuvi jo estic disposada.

BARTOLET: Jo nuvi teu?

FLORINDA: Sí

BARTOLET: Doncs sí.

FLORINDA: Ala, doncs ara que som nuvis anem a ta casa i em presentes als teus pares i els diem que en uns dies ens casem.

BARTOLET: (Molt espantat) A ma mare! És que jo no sé com s’ho agarrarà.

FLORINDA: Que s’ho agarre com vulga, però ens hem de casar, que si no la gent començarà a xarrar.

ESCENA 8

(Ixen a la porta Serapio i Prudència i s’asseuen)

PRUDÈNCIA: Aquest ja està tardant.

SERAPIO: Xe, xe deixa’l estar

PRUDÈNCIA: Que dius de deixar-lo estar.

SERAPIO: Jo, no. Que l’olivar està pa regar.

(Arriben Bartolet i Florinda)

PRUDÈNCIA: Ja era hora, on t’havies clavat?

BARTOLET: Jo? Festejant.

PRUDÈNCIA: (Enfadada) Festejant!?

SERAPIO: Redéu, pareixia tonto, com ens l’ha pegat.

BARTOLET: Aquesta és Florinda i ens anem a casar.

PRUDÈNCIA: Casar! Ai! A mi m’agarra alguna cosa, Serapio per l’amor de Déu, dis-me que açò no està passant.

SERAPIO: Dona, algun dia hauria de passar.

PRUDÈNCIA: A mi, a mi m’agarra alguna cosa! Ai que mal que estic, ai, ai!

(Bartolet, Florinda i Serapio la venten)

PRUDÈNCIA: A vore, a vore, açò ho veig massa precipitat, alguna cosa rara aquesta està tramant. Però Serapio que no t’adones que eixe tipo no és normal?

(Florinda es tapa un poc la panxa amb les mans per dissimular. Serapio i Prudència la miren)

SERAPIO: Jo, jo no veig res anormal, quaranta anys aguantant-te a tu amb eixe tipo que pareixes un cabàs, els altres cossos em pareixen del més normal.

PRUDÈNCIA: Jo cabàs? Ai! Quan he d’aguantar, entre tots em fareu morir, açò no es pot suportar.

BARTOLET: Doncs vulgues o no vulgues ens anem a casar.

(Florinda assenteix amb el cap. A continuació se n’entren tots dins de casa, tots cridant)

ESCENA 9

(Ixen cap a l’església. Davant els nuvis, darrere els pares. Porten vel, un blanc i un negre)

SERAPIO: Per fi! Per fi ha arribat el dia de la boda! Per fi em lliuraré de Bartolet!

PRUDÈNCIA: Açò, açò acabarà mal. Ai mare! Que dirà el veïnat?

FLORINDA: Va Bartolet, afanya’t que ja no aguante més.

(Entren a l’església, ixen amb música nupcial)

FLORINDA: Bartolet! Bartolet! No em trobe bé, au a l’hospital, de pressa.

BARTOLET: A l’hospital?

FLORINDA: Sí, sí, que no sé el que m’està passant.

BARTOLET: Mare, anem a l’hospital que Florinda no es troba bé.

PRUDÈNCIA: A l’hospital? Ja deia jo que tot açò eixiria mal, a vore si el primer dia ja et quedes viudo. Tant de bo!

(Ixen Florinda i Bartolet, Serapio i Prudencia es queden)

PRUDÈNCIA: Aquesta alguna cosa amaga, ja voràs.

SERAPIO: Que ha d’amagar, la xica que de l’emoció s’ha ficat mal. (Florinda i Bartolet ixen amb un nadó amb les orelles ben grans)

PRUDÈNCIA: Però açò, açò què és?

BARTOLET: Florinda que s’ha ficat de part.

SERAPIO: Recolló! El becso si que s’ha afanyat.

PRUDÈNCIA: Però Bartolet, tu, tu, però tu que has fet, descarat? Quan?

Ai! Açò jo no m’ho crec, açò no està passant.

BARTOLET: Sí, sí que està passant.

PRUDÈNCIA: Però tu veus les orelles que té?

FLORINDA: Orelles, orelletes de bebè.

PRUDÈNCIA: Ala, anem cap a casa i allí ja parlarem.

(Se’n van tots dins de casa armant guirigall. A continuació ix un home orellut venent llet, toca a la porta)

PRUDÈNCIA( Des de dins) Ara qui és?

-EL DE LA LLET!! (Obri i ixen tots)

PRUDÈNCIA: (Bocabadada, i els altres esbalaïts i Florinda espantada). Ai mare! Este és el pare del xiquet. Nega-ho, nega-ho bandida. Veus Bartolet, com ja deia jo que esta tenia alguna cosa que amagar, esta tenia molta pressa en voler-se casar, el que volia era endossar-nos al xiquet, bandolera...

(Acaba tot amb un gran guirigall, Prudència acaçant a Florinda i els altres corrents darrere d’elles)

Autora: Raquel Giner Aragó

Co-autors: Grup de Sainet Falla Plaça d’Espanya

Correcció: Paco Mascarell

Norm. la fama

Mira, Cullera Cullera més que mai a la televisió està sortint, tant a la nacional com la provincial per demostrar tot el que ens pot oferir, per poder-la visitar i com no, gaudir.

A l’alcalde actual li agrada molt l’objectiu, i davant d’ell es presenta amb el seu caràcter obert i comunicatiu, i com no, el seu bon veure templat i atractiu.

donen noves de no tan bon interés com denúncies, baralles i algunes coses més. Voler la fama és el que té: Enaltir el que és bo i admetre el dolent Raquel Giner

*Aquest poema participa en el Premi Cullerot organitzar per JLFC.

Tant de bò, valga per a mostrar la bellesa i l’encant d’aquest poble costaner perquè els seus nous visitants es divertisquen els que més!

Concursos, fires gastronòmiques, musicals, exposicions, teatre, esports i seguim amb un fum més de coses per poder a Cullera gaudir.

L’alcalde presenta el poble com a un quadre pintoresc, ple d’atraccions turístiques amb molt d’interés, però tanta exposició també hi fa que altres noticiers,

Exercici 2023

Salutacions a tota la comissió i el món faller. Voldria començar remarcant que aquest any podem estar d’enhorabona després de tant de temps d’incertesa. Les falles de la pandèmia han quedat enrere i l’exercici passat ja poguérem celebrar, com honra la temàtica del nostre llibret, la nostra festa amb tota la NORMALITAT que la pluja ens va atorgar.

D’aquesta forma, encetem un nou any amb nous projectes, nous monuments, i per damunt de tot, nous fallers que com cada any fan créixer un poc més la família de la Plaça. A tots ells, voldria donar-los les gràcies per confiar en nosaltres per a gaudir de la festa i per tot el treball que ja comencen a realitzar com a part de la comissió. De la mateixa forma, m’agradaria agrair a tota la resta de fallers de la comissió per treballar infatigablement en favor de la falla, trobant i construint sempre la millor versió d’aquesta.

Per altra banda, també voldria agrair als nostres col-laboradors literaris i fotogràfics, per sumar-se un any més a aquest projecte i omplir de cultura les pàgines del nostre benvolgut llibret. A tots ells, i com ja sabeu, teniu les portes obertes del nostre casal en el qual estarem encantats de gaudir de la vostra presència. Així és com m’agradaria inaugurar la temporada fallera: convidant a tot el món faller de la nostra benvolguda festa! Especialment, em dirigisc a tots els membres de la comissió: prepareu-vos per a tornar a l’enyorada vida de casal i per viure la festa com sols vosaltres sabeu! Visca la falla del carrer del Riu, visca la Plaça d’Espanya!

Cordialment Robert, el vostre president.

CAPRICI

FALLA GRAN 2023

Mauri Moreira

“ Amb la suau gota, la vibrant bambolla, i la mirada suau gran deliri la vida que al ritme implora caprici de pau. “

Montse,

En el somriure és pot admirar tota l’emoció que prop arriba ser fallera major és especial i fer-ho a la Plaça Espanya és una alegria.

La teua alegria ens farà cridar quan tu de valenciana vagis vestida, has aconseguit a tots enamorar i ja eres l’orgull d’una gran família.

Ja es senten les albaes cantar en el teu cor ja tot és flama bellíssima a la festa aniràs eres del carrer del riu millor regina.

Montse Diego Jovells ja pots deixar de somniar doncs la teua il-lusió es veu complida, gaudeix dels moments que van arribar junt a les teues amigues el teu regnat voràs triomfar.

Silvia Galán

ANIVERSARI

FALLA INFANTIL 2023

Mauri Moreira

“

Tendresa del temps

Regal de la vida

Dies de goig

Somriure d’infant

Cançó dels ancestres

Aniversari d’ells. “

Julia, Bonica, amb el teu nom ja representes els pilars d’aquesta festa.

Joventut mostrant-nos la teua tendresa

Unió a aquesta comissió que et venera Llàgrimes d’alegria al veure’t tan contenta Il-lusió pel teu somni que has fet realitat Amor, l’amor que mostres per la teua falla

Julia, portes amb tu tots els sentiments

d’aquesta festa fallera. Per falleres com tu, perdura en el temps la nostra gran festa.

Gaudeix aquest any, que per això ets la reina.

Raquel Giner

Francesc, Tu ets aquella joia que trobe sols quan et veig i em regales els teus sentiments. La teua simpatia i la teua afectuositat són sols comparables a les més altes flors del verger que naixen i s’alcen en cada bes i que són regades per cada veu que crida i canta el teu càlid nom.

Ton pare.

FALLERS

JOSÉ JOAQUIN ALAPONT REGODON

SALVA ALBEROLA JUAN

DIEGO ALONSO RAMIREZ

DANIEL ARLANDIS GASCON

DANIEL ARLANDIS SANZ

JOSÉ BADIA BENEDITO

JUAN CARLOS BERENGUER GARCIA

GUILLE BERENGUER LLINARES

JOSÉ LUIS BERTOMEU BONET

VICTOR BERTOMEU BONET

DEREK BERTOMEU ROLDAN

JOSEP VICENT BERTOMEU ROLDAN

ARNAU BLANES RENART

VICENTE BODI BARBERO

JOSÉ LUIS BONILLO NAVARRO

ARTUR BORJA MORENO

JOSÉ LUÍS COLOM VICENTE

HERMINIO COSTA BENAVENT

VICTOR COSTA PALERO

GORA DIOP SERRA

CARLOS DONET GINER

JOAO DURAO RODRIGUES

JAVIER ESCRIVA MARTÍ

BRUNO ESTEVE GASCÓN

JOSÉ ENRIQUE GARCIA CANET

SERGIO GARCIA CANET

SERGIO GARCIA LOPEZ

VICTOR GRAU FUERTES

FIDEL GRAU SALA

RAUL GRAU SALA

CARLOS HERNANDEZ PIQUER

AGUSTIN IZNARDO GARCIA

RAUL IZNARDO GINER

ROBERTO LLOPIS MORANT

ELOI LÓPEZ MARRADES

RAFAEL LOPEZ MATA

VICTOR LORENTE PEREZ

SANTIAGO MARRADES CASTELLÓ

YAGO MARRADES ORQUIN

FRANCESC MASCARELL ESTRUCH

VICENTE MORANT MARI

RUBEN OLIVERT CRUAÑES

NICOLAS ORTEGA PINO

JOSÉ VICENTE PEREZ ARLANDIS

VICTOR PINTOS PELLICER

IVAN PIQUERAS MELERO

MARC PORCA MOLINA

FRANCESC RABASA NICOLA

ADRIANO RENGHEA CHULIO

JESÚS RIBES AGUD

MIGUEL ANGEL ROSELLO PRIETO

MIGUEL ÁNGEL ROSELLO SERRA

JOSÉ SANCHIS MAS

ENRIQUE SANZ CODINA

ENRIQUE SANZ GRAU

ENRIQUE SERRA GOMEZ

FEDERICO TORRES MIÑANA

CONRADO TURPIN MARTINEZ

CORT D’HONOR

ANDREA ALAPONT GARCINUÑO

LEIRE ALONSO JOVELLS

MARIA ARLANDIS SANZ

MARIA BARBERO TARIN

ELODIA BERENGUER GARCIA

ELISA BERTRAN PELLUCH

ANGELINES CARDONA GARCIA

VICTORIA CASTELLO PALOMARES

MARÍA CASTELLÓ ROMEU

MARÍA ÁNGELES CODINA MARI

AINA CORRAL LODEIRO

JULIA COSTA PALERO

ELENA DE DIEGO ADAM

ENCARNA DONET GARCÍA

LILIAN FEMENIA CAPDEVILLE

SOFIA FERNANDEZ

GEMMA FUERTES MARTÍNEZ

MARIA FUERTES PELLICER

LAURA GABALDON TORRES

SILVIA GALAN ARLANDIS

INES GALAN RIBES

MARTA GARCIA FEMENIA

MARTA GARCIA GARCIA

MARISA GARCINUÑO VELAYOS

VERONICA GAVARRELL MOLINA

SARA GIL MENGUAL

RAQUEL GINER ARAGÓ

NUNCIA GOMIS BAYONA

NATALIA HERNÁNDEZ MARRADES

PAULA HERNÁNDEZ SANCHIS

MARIA VICENTA JOVELLS MATEU

LORENA LAFARGA IBÁÑEZ

MARÍA INMACULADA LLINARES

CANET

ANNA LLINARES CANET

HELGA CRISTINA LLOPIS JUAN

SANDRA LLOPIS JUAN

JOSEFA LLOPIS MARIN

ANA LUJAN JUAN

NATALIA MARRADES CASTELLÓ

SARA MARTINEZ BERTOMEU

NEREA MARTINEZ PELLICER

SILVIA MAS AGUD

CRISTINA MASCARELL SERRA

MARIA MASCARELL SERRA

ELISABETH MOLLA MACAYO

LAURA MORANT CARDONA

NATALIA MORENO COSTA

CARMEN ORQUIN SAEZ

ALICIA ORTEGA BERENGUER

ESTEFANIA MARIA PALERO VERCHER

MARIA PELLICER CARBONERAS

LOURDES PUIG BARRES

NEUS RIBES SANCHO

PAULA ARIADNA RICO MARTINEZ

SOFIA ROIG TERUEL

MARIA ROSELLO CASTELLO

ESTHER RUANO MAS

ANDREA SANCHEZ FEMENIA

ESTHER SANCHO COLUBI

ANGELA SANZ CODINA

ELENA SANZ GRAU

MAR SANZ PIRIS

LAURA SERRA BERTRAN

BEGOÑA SERRA BERTRAN

MARIA SERRA BERTRAN

AITANA SIMON MARCOS

NIEVES UROZ FALCÓ

ANDREA YUSA GARCIA

FALLERS INFANTILS

BOSCO ALBEROLA MORANT

MATEO ALBEROLA MORANT

VICENTE BARBERAN NAVARRO

NACHO BERTOMEU GAVARRELL

IAGO BODI GOMIS

GABRIEL BONILO ALAPONT

GERARD BOU BALLESTER

FABIO CATALA NOVOA

ALEJANDRO CLARI MARTINEZ

DAVID DIOP SERRA

OSCAR ESCRIHUELA RODRIGUEZ

MARIO GARCIA SEGOVIA

ALEJANDRO GARRIDO RUANO

RAUL GRAU VALLET

CARLOS GABRIEL MAFÉ SESE

MARC MAHIQUES CASTAÑEDA

NICOLAS MARTINEZ CAMARÓ

CARLOS MONTAÑES MONFORT

JOSEP VICENT PEREZ PUIG

DANIEL ROBLES RUANO

IVAN ROBLES RUANO

IKER RODRIGUEZ MALMAGRO

MARC TORNERO FONT

MARTI TORNERO FONT

AHREN TURPIN MARTINEZ

CORT D’HONOR INFANTIL

JULIA ALONSO JOVELLS

SARA CAMINERO TURPIN

ARANTXA GALAN ARLANDIS

ALBA GARCIA LOPEZ

DANIELA GONZALEZ MONCHO

MARTINA GONZALEZ MONCHO

HELENA GRAU FUERTES

HELGA LOPEZ LLOPIS

BLANCA MORALES SAPIÑA

SARA RICO NAGEN

SOFIA ROIG TERUEL

LAURA ROSELLO SERRA

MARIA ROSELLO SERRA

MAR SALAS GABALDON

Bunyol i Cullera d’Or amb

Fulles de Llorer i Brillants

Recompenses

Infantils

Distintiu d’Or

Daniela Gonzalez Moncho

Distintiu d’Argent

Mateo Alberola Morant

Iago Bodi Gomis

Artur Borja Moreno

Alejandro Garrido Ruano

Grans

Distintius D’Argent

Daniel Arlandis Gascón

Victor Bertomeu Donet

Elena De Diego Adam

Encarna Donet García

Francesc Rabasa Nicola

Distintius d’Or

Marta Garcia Garcia

Nuncia Gomis Bayona

Rafael López Mata

Aurora Mas Costa

Maria Pellicer Carboneras

Bunyol i Cullera d’Or amb

Fulles de Llorer

Elena Sanz Grau

Inmaculada

Lllinares

Canet

Angelines

Cardona García

MODA

Desitja Bones festes, tenim Descomptes!!!

COL-LABORADOR OFICIAL:

FALLAPLAÇA D’ESPANYA,CULLERA