Norm. Cultural

Llibrets de falla: una eina per a fer cultura

A mitjan segle segle XIX, quan les falles van començar a ser una festa impulsada per veïns i amb voluntat de crítica, el llibret era l’únic document que deixava constància de la temàtica que tractava el monument, ja que incloïa l’explicació i relació, un conjunt de versos en els quals, amb bones dosis d’ironia i sàtira, es narrava amb detall el significat de l’única escena de la qual, per regla general, constava el monument plantat.

Aquesta singularitat del llibret (ser l’únic document que deixava constància de l’existència d’una falla plantada en determinada demarcació) va anar perdent la seua raó de ser amb la generalització de l’ús de la fotografia en les primeres dècades del segle XX. Però la imatge no va ser un rival per al llibret, al contrari va ser el seu millor aliat.

Al llarg del segle XX, i per a mantindre el seu protagonisme dins del món de la festa fallera, el llibret va anar ampliant els seus continguts fins a convertir-se en un element imprescindible. En una primera etapa, a més de l’explicació i relació es va incorporar, primer l’esbós de la falla que s’anava a plantar i, en els anys següents, una relació dels integrants de la comissió.

A partir de la dècada dels trenta es va incloure també el programa de festejos i la foto de la fallera major (aquesta figura s’incorpora a la festa en 1931, quan la ciutat de València nomena la seua primera fallera major, Ángeles Algarra Azuara).

En aquesta època, i sobretot a partir de la dècada dels quaranta del segle XX, el llibret incorpora un nou element: la publicitat dels comerços de la demarcació, un element essencial per al finançament de la publicació i de les falles en general.

En les últimes dècades del segle XX, el llibret es converteix en un element dinàmic, perquè, a

Llibret del 50 aniversari de la Falla de la Plaça d’España (1943-1992).

Arxiu Joan Castelló Lli

més de recollir els elements més significatius de la festa, s’obri també a col-laboracions literàries, en forma de poesies d’exaltació de la festa o d’articles i reportatges sobre la història de les falles, les tradicions i les diferents facetes de la cultura popular.

Si ens centrem en Cullera, el llibret més antic del que tenim constància correspon a la primera falla que es va plantar en el llavors anomenat Arraval del Mar, i que hui correspon a la demarcació de la comissió de Taüt. Es titulava ‘Tot está fet en projectes!’, costava 10 cèntims i feia referència a les demores en la construcció d’un pont sobre el riu Xúquer i a les interminables obres de reconversió a l’ample ibèric de les vies del tren Silla-Cullera.

També de la falla de l’Arraval del Mar és un llibret de 1930 titulat ‘Carretera de primera / que és la il-lusió de Cullera’. El seu autor va ser el gran poeta local Lamberto Olivert, qui descrivia les peripècies d’un viatger anglés que va quedar atrapat en el seu cotxe per les grans dunes d’arena que s’acumulaven en la carretera del Far, entre el barranc de Palomes i La Punta negra.

De 1936 ens ha arribat una altra curiositat: es tracta d’un llibret manuscrit d’una falla que, possiblement, no va arribar a plantar-se (almenys no hi ha constància documental d’ella).

L’autor és, de nou, el poeta Lamberto Oliver, un collaborador habitual de les falles de l’època. En el primer full està escrit, de pròpia mà de l’autor, el títol següent:

‘Llibret de la falla de la plaça de Ramon i Cajal. Membres de la comissió. Cullera, vespra de S. Chusep, 1936’. L’emplaçament correspon a l’actual plaça de La Sal.

La Guerra Civil (1936-1939) va imposar un obligat parèntesi i les falles no reapareixeran en Cullera fins a 1943, encara que els primers llibrets que es conserven d’aquesta època són de 1946: un d’ells correspon a la falla de la plaça de José Antonio (actual Taüt) i és un senzill opuscle de quatre fulls, amb coberta dedicada a la fallera major, Pilar Piris Iznardo, dos pàgines interiors dedicades al programa de i una contracoberta amb una fotografia de l’edifici del mercat.

L’altre llibret és el de la falla del Barri de Sant Antoni, que constava de 16 pàgines i tenia un preu de 50 cèntims. A més de la foto i la poesia dedicada a la fallera major, Maruja Chulio Renart, la publicació incloïa el programa de festes, dos poemes lírics (‘Les huit floretes’ i ‘A ma Cullera volguda’, ambdós d’Alfredo Fort), l’explicació de la falla (firmada per Juan Cerveró) i una poesia patriòtica (‘Com Cullera no hi ha res’, d’Alfredo Fort).

També de la mateixa dècada és el llibret de la falla del Passeig doctor Alemany, el més extens dels publicats fins eixa data en Cullera, amb 24 pàgines, en les que destacaven tres fotografies: de la directiva, de la fallera major i la seua cort d’honor, i dels fallers infantils (Amparín Clar i Juanito Torres). A més del programa de festes, el llibret incloïa la tradicional explicació de la falla, una poesia dedicada a la fallera major (Rosita Moreno) i poesies de Ricardo Garrido, Alfredo Fort i Miguel Ángel Ribera Piris.

De 1951 és una altra troballa: un llibret de la falla del carrer Generalíssim (hui carrer del Riu, en l’actual demarcació de la plaça d’Espanya). L’esbós de la coberta i l’explicació ens parlen d’un cadafal presidit per un vaixell que ha quedat encallat enfront de les costes de Cullera per no existir en la ciutat un port o moll per a les embarcacions. Com a dada significativa cal destacar la missa que es va organitzar el 19 de març al matí en el santuari, en honor a la Mare de Déu del Castell, a la que havien nomenat prèviament Reina de la falla.

De 1959 és un altre llibret de la llavors Falla de San José (hui plaça d’Espanya), que aqjuest any va plantar la falla coneguda com ‘La maqueta d’un nou turisme’, amb el ruc que trencava amb les seues potes el projecte d’urbanització turística de Sant Antoni.

En una poesia festiva firmada per José Pla, es festejava la incorporació de Cullera a la festa de les falles: Ja que Cullera en art és ciutat de molta ambició en la falla ham posat la màxima il-lusió, pa que quan la falla vegen, en el cor ple d’emoció , exclamen alegres tots: Què xalera és la comissió...!

-

Aquest llibret s’ha convertit en un autèntic document històric, ja que en les seues pàgines acredita la realització de la primera ofrena de flors a la Mare de Déu del Castell. Es va celebrar el diumenge 15 de març de 1959 a les 4 de la vesprada, amb eixida des del carrer València.

A partir de 1962 comença l’etapa moderna de les falles de Cullera el 1962, ja que a partir d’eixe any va haver-hi una continuïtat que no va existir en el passat. Des de llavors, sempre s’ha plantat, almenys, una falla en Cullera.

Podem relacionar tres etapes en la història del llibret a Cullera: una primera entre 1962 i 1972, en la que cada una de les comissions publicava el seu llibret; una segona entre 1973 i 1997, en la que només es publicava el llibret conjunt de la Junta Local (a excepció de llibrets d’aniversari) i una tercera des de 1998 fins a l’actualitat, en la que tornen de nou els llibrets de comissió a l’empara dels premis establits per la pròpia Junta Local Fallera i la participació d’algunes comissions en els premis de la Generalitat.

De la primera etapa (1962-1973) destaquem els llibrets de La Bega, escrits íntegrament en valencià i amb destacades col-laboracions literàries d’autor locals i forans pàgines per any i que van anar reduint-se gradualment fins a la seua desaparició. L’explicació de la falla en vers també va anar desapareixent del llibret de Junta Local.

(Francesc Giner Pereperez, Joaquim Olivert, Josep R. Costa Altur i Salvador Borrás, entre els primers, i Antoni Rovira Virgili, Adrià Espí Valdés, Román de la Calle, Josep Cervera Grifol, Artur Carrasco Benlloch i J. Álvarez Aparicio, entre els segons).

En aquesta primera etapa cal destacar també els versos satírics d’Anfós Ramon, el poeta festiu més llorejat de Lo Rat Penat, que va realitzar les explicacions de, almenys, set falles de Cullera: dos de la plaça d’Espanya (1967 i 1968) i cinc del Passeig (1967, 1968, 1970, 1971 i 1972). La segona etapa (1973-1997) correspon al llibret únic de la Junta Local. Aquesta decisió va suposar una economia d’escala per a les comissions (que ja no havien de competir entre si per la publicitat), però, per contra, van veure retallat l’espai reservat a les col-laboracions literàries, que primer van ser tres o quatre

La tercera etapa (1998-2022) suposa la consolidació del llibret com un contenidor cultural en què, a més de la tradicional explicació i relació, s’introdueixen articles, reportatges i estudis, no sols sobre les festes de les falles sinó també sobre qualsevol aspecte de la cultura popular o tradicional de la Comunitat Valenciana, com història, literatura, agricultura, artesania, gastronomia, ceràmica, pintura, música i esports autòctons, entre altres molts aspectes.

Un dels impulsors del llibret com a contenidor cultural en Cullera va ser Salva Tortajada Tur amb els llibrets monogràfics realitzats per a la falla del Raval. Va començar en 1998, amb el dedicat al calendari festiu en Cullera (1998) i segueix sent el coordinador en l’actualitat. Mereixen també una menció especial els llibrets editats per la comissió del Canet, coordinats per Juan Gabriel Figueres. En els últims anys han destacat també els llibrets de Taüt, coordinats per Nacho Romero, Xúquer, amb David Ferrer al capdavant, i Rei en Jaume I, coordinats per Salva Adrés.

El concurs que anualment convoca la Generalitat per a la promoció del valencià en els llibrets de falla també va ser un esperó per a augmentar la qualitat dels que s’editaven en Cullera.

La Falla del Raval ha sigut no sols la pionera d’aconseguir un dels múltiples premis per a Cullera, sinó la que més vegades ha sigut guardonada: en vint ocasions en un període de 22 anys (20012022), la qual cosa diu molt de la qualitat dels seus llibrets. Els millors premis aconseguits han sigut un tercer en 2021, un quart en 2016 i un quint en 2015.

El Canet ha tingut també una trajectòria ascendent en els premis de la Generalitat, premiat en les tretze ocasions que ha participat (2010-2022), amb un tercer en 2014, dos quarts en 2015 i 2019, i tres quints en 2017, 2018 i 2021.

La Plaça d’Espanya també ha en el selecte club de comissions premiades en el concurs de la Generalitat amb el premi 60 obtingut en 2022.

La Falla Plaça també ha editat llibres d’aniversari: en 1992, amb motiu del 50 aniversari (19431992) i en 2017, amb motiu del 75 aniversari.

El llibret és una eina més per a fer cultura.

Joan Castelló Periodista

Membre de l’Associació d’Estudis Fallers

Programa de festejos de la Falla San José de 1959, on apareix per primera vegada una ofrena a la Mare de Déu del Castell de Cullera. Arxiu Joan Castelló Lli

Llibret de la falla del carrer del Generalísimo de 1951.

Arxiu Joan Castelló

Lli

Llibret del 75 aniversari de la Falla de la Plaça d’España (19422017)

Arxiu Joan Casteló

Lli