Tot comença amb un somni.

Edita

A.C. Falla Els Vents

Tirada 400 Exemplars impresos i tirada infinita a través de Issuu

Coordinació

Yasmina Blesa i Balaguer

Equip de llibret

Yasmina Blesa i Balaguer Ana María Blanch i Martinez Maria Rosa Sánchez i Sánchez

Crítica

Oscar Alonso i Esquer Cristina Peris i Montolio

Portada Yasmina Blesa i Balaguer

Maquetació Yogur de Fresa

Equip de publicitat

Jose Luis Puerta i Herraiz Ernesto Navarro i Navarro

Oscar Alonso Esquer Yasmina Blesa i Balaguer Luis Eugenio Saez i Vargas

Fotografies

Arxiu A.C. Falla Els Vents Depòsit legal V - 2952 - 2018

El present llibret participa en la convocatoria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

El present llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.

A.C. Falla Els Vents no es responsabilitza de les opinions dels col·laboradors plasmades en el present llibret.

Falles de Sagunt, Festa d’Interés Turistic Nacional i Patrimoni Inmaterial de la Humanitat per UNESCO.

Ana Blanch

En quant cau la nit i les manetes del rellotge marquen les 21.50, Aitana ja és al carrer, com cada dimecres.

L’assaig del grup de teatre del poble la fa caminar pels carrers solitaris i obscurs del seu poble. Poc enlluernen els xicotets fanals que hi ha dispersats a les voreres i que fan que el llum es concentre en certes façanes, deixant altres en la penombra.

A Aitana li agrada passejar tranquil·lament per arribar fins al local on assagen cada dimecres a la nit. Si pot, no es perd cap, ja que, no sols es anar posant l’obra en marxa, també són les rialles i els moments divertits que passen junts tots els components del variat grup. És una de les poques coses que la fan sentir-se viva.

Té la sort de viure a un poble xicotet “on tots es coneixen”, solen dir sovint els veïns i les veïnes.

Sap on viu cadascun d’ells i elles, sap qui està fent el sopar, quins estan ja al sofà veien la televisió, quins estan a les seues habitacions i quins joves estan abocats als llibres d’estudi. Els llums encesos fan que les finestres i balcons oberts si fa calor o tancats a l’hivern, li donen tota aquesta informació.

Veu a eixes persones amb les quals es relaciona diàriament, dins les seues cases i li agrada crear històries al seu voltant. Sempre ha sigut somiadora; crear i contar contes, imaginar-

se situacions reals o fantasioses ha fet que alguna vegada no haja sabut si el que contava va ser real o fruit de la seua imaginació. Al poble tothom sap com és Aitana: sempre en els núvols, amb idees molt boges i originals, somiadora i fantasiosa, però tots l’estimen.

Així que aquesta nit de novembre, camina com cada dimecres sola i mirant les finestres amb un somriure, perquè s’imagina a Joan i a Cristina abraçats i arronsats al sofà, novençans com són, veient qualsevol sèrie al televisor. De vegades, al girar cap al carrer Major, escolta la veu greu de Julio cridant al seu fill menut, que és un terratrémol, i de segur està fent de les seues.

De vegades, encara que poques, coincideix en algun veí pel carrer, algú que ix a donar-li l’últim passeig al gosset de pas que va al contenidor del fem i també algun dia es topeta amb Carles, que treballa a la fàbrica del polígon i quant té el torn de vesprada, acaba a les deu de la nit. Bé, aquesta és la teoria, ja que encara falten uns pocs minuts per a eixa hora, i ell ja hi ha tancat finsi tot el cotxe al garatge.

Aquests dies, trobar-se amb alguna persona, la fa tornar a la realitat i deixar de somiar desperta, i trenquen la creació d’històries al seu cap.

Hi ha vegades que se sent un poc com Edward Hopper, ell creant pintures realistes al New York dels anys vint, on des de fora del quadre es pot entrar a les habitacions, cuines i apartaments i ella creant històries a la seua ment, i convertint-se en un voyeur indiscret.

Aitana és una apassionada de l’art en qualsevol de les seues variants: teatre, literatura, pintura, arquitectura, música (encara que és una cosa que no se li dona massa bé) i viure a un poble tan menut la limita molt per a accedir a totes les manifestacions artístiques que podria

Hi ha vegades que se sent un poc com  Edward Hopper, ell creant pintures realistes al New York dels anys vint

Ana Blanch

No tenia por, en cap moment va sentir la necessitat de cridar, o es va sentir insegura

trobar a una ciutat. Sols viure a València ja seria un gran avantatge, i ja no diguem a Madrid o Barcelona. Però en aquests moments, no s’ho planteja. Sols somia en allò.

Una d’aquestes nits, i quant sols quedaven uns quants metres per a arribar al local, va veure una llum estranya que eixia de la porta, ara oberta. No era la llum de la bombeta de l’entrada, era més una resplendor, la qual una vegada davant i a punt d’entrar, la va enlluernar i la va fer tancar els ulls uns segons. Al moment, en obrir-los de nou, la figura d’una dona que no coneixia començà a materialitzar-se davant d’ella. No era Maria, ni Elena ni cap de les seues companyes de teatre, tampoc es veia dins del local a ningú més, ni fins i tot a Gerard, que és qui tenia sempre les claus de la porta i acudia al local abans que ningú.

On estaven tots i qui era aquesta dona?

La resplendor va amainar la intensitat, però no es va diluir del tot, i va poder contemplar millor a eixa dona que la mirava amb cara amable.

“Hola Aitana”-va sentir dins del seu cap“no tingues por. Entra”.

No tenia por, en cap moment va sentir la necessitat de cridar, o es va sentir insegura. La figura de la dona es va girar i començà a caminar fins al fons de l’habitatge, on tenien un xicotet escenari, cadires, teles i caixes de cartó per a fer escenografies. Aitana la va seguir i sense adonar-se, es trobà dalt de l’escenari.

“No em preguntes qui soc o què faig ací?” – va escoltar una altra vegada la veu dins del seu cap, encara que ara va poder veure que els llavis de la dona es movien un poc.

“Sí, clar, Qui eres i què vols de mi?” – Aitana va sentir com una mà càlida es posava lentament a la seua galta. Era suau i temperada, però tenia un tacte estrany, a més que sentia un aroma

conegut. Eixa xicoteta carícia la va fer tancar els ulls i de sobte es va assolir a ella un sentiment de seguretat i tranquil·litat que feia que temps que no experimentava.

“Obri els ulls i mira els meus” – va escoltar de nou. I en fer-ho, va trobar uns ulls color mel i una mirada tan profunda, que els pèls del bescoll s’eriçonaren. Coneixia eixa mirada però no podia establir una connexió amb ella. Cada vegada se sentia més tranquil·la i còmoda, com si estiguera junt un familiar o un amic de tota la vida.

“Mira’m Aitana” – tornà a dir la figura i ara sí que la va veure moure els llavis, mentre sentia que les mans de la dona agafaven les seues.

“Soc tu, els teus somnis, els teus anhels i les teues fantasies. Soc tot el que aspires i vols. Soc les teues ganes de volar, d’eixir d’ací i demostrar al reste del món que pots aconseguir el que vulgues”.

Aitana no entenia res … “No pots ser jo, és impossible” – Aitana negava amb el cap mentre les mans de la figura continuava agafant les seues.

“Mira Aitana, mira dins dels meus ulls. Sols espera” – Aitana continuà mirant eixos ulls que tant li recordaven encara que no sabia a qui, i de sobte es va veure a ella mateixa escrivint unes paraules a uns fulls, paraules que es convertiren en un llibre. Aquest mateix llibre estava després en mans de persones que el llegien. Es va veure assistint a exposicions i es va veure inclús actuant dalt d’un escenari de veritat, i no en un xicotet entaulat de poble.

“Aitana, pots fer el que vulgues. Els teus somnis poden fer-se realitat, però, per a allò, has de començar a treballar per aconseguir-ho. No dubtes mai del que pots arribar a aconseguir. Que no et diguen mai que no pots fer-ho. Lluita

Ana Blanch

i treballa, i tot el que veus ara es farà realitat. Creu en tu i en els teus somnis”.

De sobte, Aitana va sentir un aire fred per l’esquena i la resplendor que la va enlluernar en aplegar al local, ara la tornava a encegar. Amb la inèrcia de tapar-se els ulls per a protegirse de la llum, va soltar les mans de la dona, i quant va poder obrir-los de nou, escoltà el soroll d’un televisor en marxa i la veu de la seua germana que la cridava des de la cuina –“Vas a fer tard a l’assaig, cap de suro”.

Aitana es trobava seguda al sofà de sa casa, sense poder explicar en quin moment va arribar fins allí. Natàlia aparegué a la saleta – “No em sents? Ja són les deu. No vas a assajar hui?”

“Es que... No sé…”- Aitana mirava al seu voltant. La figura no estava. La dona havia desaparegut i ella estava en sa casa. Com era possible?

Natàlia la mirava divertida -“Que t’has adormit al sofà! Clar, ara no saps ni en quin dia et trobes”.

Va agafar la jaqueta i va eixir al carrer, dirigint-se al local, sense mirar cap a les finestres, ni als balcons, ni contestant a les bones nits que li va desitjar Carles.

Tots els del grup eren ja al local, preparant l’escena que tocava assajar eixe dia, entre rialles i comentaris sobre els dies passats. En aplegar, Aitana li preguntà a Gerard si la porta estava tancada o si havia vist qualsevol cosa estranya dins del local, però ell li contestà que tot estava en ordre, mirant-la amb curiositat.

L’endemà, amb un grapat de fulls en blanc i un bolígraf, Aitana començà a fer realitat una de les seues fantasies.

Aquests fulls en blanc començaren a omplir-se d’històries de finestres i balcons enlluernats a les fredes nits d’hivern.

I és que, tot començà amb un somni.

Pròleg Salutacions

I si... Somiant somiava que un dia vaig somiar

Els somnis La metàfora dels somnis D’eruga a papallona Diferències entre somnis i fantasies El ritual del foc convertit en cultura universal Que bonic és somiar!!

Tot comença amb un somni

Somien les ciutats? Lletres de somnis Que el somni no es convertisca en malson Somni complit El somni del llibret Conte somiat Somni faller Falles nascudes de somnis (Pere Baenas)

Somnis Els Vents

Representants Comissions Monument Comissions Infantils Socis i sòcies Monument Infantil Programaciò d’́actes Un any en imagtes Passatemps Llibret 2022

Igualtat, una realitat somniada

Tradicions

I si??? Mites Coneixem a Tesa Pepe i Pepa Entendre als adolescents

Publicitat Agraïments

pòstum

Ana Blanch

Delegació de Cultura. 1er Premi Narrativa FJFS 2022

Marian Gil

Autora, Formadora i Coach certificada en Intel·ligència Emocional

Yasmina Blesa

Coordinació llibret AC Falla Els Vents

Albert Llueca

L’Arxiu – Camp de Morvedre

Rosa Benet

AC Falla el Mocador. Lletres Falleres

Miquel Platero Yogur

de Fresa

Vicente

Llàcer

Fallera Major Falla Barri d’Onda 2022

Hugo Morte Faller

Eva Guijarro

Llicenciada i Professora. Premi Millor Poesía Inèdita, categoría B, Falles 2021

Asun Moll Regidora de Festes i Cultura Popular

Víctor Bellinchon

Fallera Major Falla La Marina 2022

Estíbaliz Bosch Delegaciód’Igualtat

Ximo Puig

són un dels punts

Cada acte dels que tenen lloc al llarg d’estes intenses jornades és un espai obert i acollidor que convida a tots a participar plenament. El caràcter hospitalari de les falles és el reflex de l’esperit que anima a les diverses comissions que treballen durant tots els mesos de l’any per fer cada any inoblidables els dies de la festa.

La Falla Els Vents, des de fa molts anys, agrupa a persones de diferents generacions unides pel seu amor per les tradicions festives. Les seues activitats contribueixen a fer de la setmana fallera en el Port de Sagunt una gran trobada festiva, hospitalària i diversa.

Enguany, quan hem deixat arrere aquells mesos tan complicats que vam travessar quan la pandèmia va irrompre en les nostres vides, el Port de Sagunt tornarà a viure de manera plena

Les falles

culminants del calendari festiu de la Comunitat Valenciana i mostren la vitalitat i el dinamisme d’una societat moderna i avançada que no ha renunciat a les seues tradicions i a la seua identitat pròpia.

les falles, i els fallers de la Falla Els Vents uniran el seu esforç al de la resta de comissions del Port de Sagunt per a fer d’estes jornades una gran celebració popular que agermane a moltes persones i siga un gran motiu d’orgull per a tots.

Vull fer-vos arribar des d’ací, a totes les persones que formeu part de la Falla Els Vents, una cordial salutació i els meus millors desitjos per a les falles de 2023, en companyia d’un fort abraç.

Darío Moreno

El 19 de març els fallers i falleres acomiaden entre llàgrimes i flames les Falles. Del foc purificador, que permet que la festa renaisca cada any de les seues pròpies cendres, naix amb més força i energia el nou exercici faller. I així dona principi un nou any de somnis, anhels i metes per complir. Un any nou on viure intensament la nostra tradició més preuada: les Falles.

Enguany la Falla els Vents posa l’accent precisament en aquestos anhels que té la comunitat fallera i la societat. En els somnis i metes que es volen veure complits després

d’un dur any de treball. Aquesta recompensa es mostra en forma de premi, d’estendard, però també es veu reflectit en la gratificació del treball ben fet. I en això, és indiscutible el paper de totes les comissions falleres de la ciutat dins de la comunitat fallera. Gràcies pel vostre treball incansable per viure unes Falles úniques i màgiques.

No oblidem que, precisament, un anhel és una idea inspiradora que ens proveeix energia. Una idea vinculada sempre al futur que ens permet portar energia d’una il·lusió futura creada per nosaltres. Ens permet acariciar el futur, la qual cosa per a tot ésser humà resulta molt motivador. Aquest llibret tracta d’un exercici de reflexió que ens permet veure des de diferents mirades com ens condicionen els somnis. Aquests poden ser revulsiu per a prendre consciència i actuar, una injecció d’energia. Alhora poden ser una incontrolable atracció cap al desconegut, però que una vegada satisfet el desig, cal anar amb compte perquè s’esvaeix per complet. Què és aleshores el que realment volem i com podem descobrirho? Aquest llibret ens dona les claus per a saber-ho. Enhorabona pel vostre treball de reflexió en aquest sentit, per permetre’ns aprofundir en els esdevenirs i aspiracions de la societat.

Aprofite aquestes línies que em brindeu per a agrair la tasca exercida per la comissió de la Falla els Vents, i especialment, l’ingent treball del President José Luis, la Fallera Major Infantil Alexia i el President Infantil Ulisses. Un any de treball que es veu reflectit en el vostre compromís cap la festa del poble valencià.

No em queda més que desitjar-vos una Falles d’il·lusió, on les vostres esperances i aspiracions es facen realitat.

Que visquen les falles!

Asun Moll

Els dies comencen a allargar i ens fan notar ja l’olor a pólvora, sentir el so de les bandes i albirar els colors amb què, en cada

Perquè, tot i que les Falles estan presents durant tot l’any en la nostra consciència comuna, en eixa part de la nostra activitat cultural que construïm amb el seu suport impagable, és ara, com cada exercici, quan la festa fallera comença a materialitzar-se i ens deixa eixir a gaudir d’eixos xicotets detalls amb què les comissions ens omplin l’agenda any rere any.

Les Falles són part de la nostra identitat. No podríem imaginar una ciutat com la nostra sense una setmana de monument i festa, de carrer i música. Malgrat esta estreta relació, la realitat ja ens ha posat davant de situacions extremes que ens han obligat a cancel·lar tots i cadascun dels actes de la nostra setmana fallera.

Ara, 2023 tornarà a retrobar-nos, a treure’ns al carrer i celebrar que, a pesar de les

passa carrer, ens delecten les comissions de la nostra ciutat.

circumstàncies, la tenacitat i l’amor per la festa són trets identitaris de la nostra ciutat, perquè Sagunt és flama, carrer, però, sobre tot, Sagunt són 28 comissions exemplars cosides a la nostra història amb un mateix fil.

Així, enguany serà l’any dels sommis. L’any de tornar a desitjar que es cumplisquen els nostres desitjos i de que els somriures que les Falles ens fan repartir durant la seua setmana gran deixen els millors records possibles en comissions com la vostra, la de Els Vents, perquè en este exercici, sense dubtes, compteu amb la millor representació possible gràcies a Alexia, Ulisses i José Luis. Jo, ho gaudiré al vostre costat. Bones Falles!

Ramón Jarque

Vull donar les gràcies a totes les persones que tant des de l’Ajuntament de Sagunt, com dels de Gilet i Faura, estan sempre fent-nos costat, facilitant-nos les tasques i fent que cada acte adquirisca la lluentor que mereix. Alcaldies,

Com a president de la Federació Junta Fallera de Sagunt, és la primera vegada que tinc l’honor de saludar mitjançant aquestes línies als fallers i falleres de la comarca, així com, a totes aquelles persones que de forma desinteressada contribueixen amb el seu suport i treball a enaltir les festes josefines de Sagunt, Port, Gilet i Faura.

regidories, funcionariat, tècnics i voluntaris de les diferents àrees que dediquen el seu temps, inclús fora d’horari, per fer més fàcils les coses.

El nostre calendari està replet cada vegada més d’activitats culturals, esportives i festives, que se celebren al llarg de l’any amb una forta implicació per part del col·lectiu faller, però, és ben cert que tots i totes esperem il·lusionats l’arribada del mes de març amb la seua setmana gran, que de nou omplirà els carrers i places de llum, color, música, olor de pólvora i molta alegria.

En aquestes dates on el sentiment faller es fa de notar, anime a continuar treballant amb optimisme per al creixement i millora de la festa, a celebrar junt amb la vostra comissió dels moments únics que ens brinden les falles i a mantenir vives les millors tradicions que tenim, fent-les conéixer als veïns, veïnes i visitants que s’apropen als nostres casals.

No vull deixar de saludar als representants de la comissió: Alexia, Ulisses i Jose Luis. Desitge de tot cor que gaudiu d’unes festes memorables junt amb la resta de fallers i falleres de Els Vents, fruit del temps dedicat i de l’esforç realitzat al llarg d’aquest any.

Bones falles 2023!

José Luis Puerta i Herraiz Salutació

Després de molt de temps ha arribat l’hora de fer realitat el meu somni de ser el màxim representant de la meua Comissió

Fallera, Falla Els Vents.

Per a mi és un gran plaer poder complir aquest càrrec i ser el el vostre President enguany.

En primer lloc, m’agradaria demanar disculpes als veïns i veïnes per totes les molèsties ocasionades pels diferents actes que han tingut lloc al nostre carrer; esteu convidats i convidades a compartir junt amb nosaltres de la nostra setmana fallera.

Agrair als meus pares tot l’esforç i suport que m’han donat durant tot aquest temps de preparació.

Donar les gràcies als meus acompanyants infantils, Alèxia i Ulisses, per poder gaudir junts d’aquest somni i desitge que puguem gaudir del que queda d’any.

Donar les gràcies a tots els anunciants, socis i sòcies que han confiat en nosaltres, i segueixen donant suport a la nostra comissió.

Finalment, donar les gràcies a la meua comissió per tot el suport i confiança depositada en mi, i en la meua capacitat de gestionar correctament els esdeveniments que es presenten al nostre camí.

Espere que tots i totes estigueu presents a la nostra setmana fallera Josefina.

Visca La Falla Els Vents Visca l’any 2023.

De tot cor,el vostre President.

Ulisses Navarro i Salar Salutació

Hola! Com ja sabeu, aquest any soc el President Infantil de la meua Comissió.

Mai havia imaginat, que els meus pares em pogueren donar aquesta oportunitat. Al principi em costava molt fer les coses corresponents al càrrec, perquè no sabia molt bé el que havia de fer.

Ara que he assistit a molts actes, puc dir que és molt millor del que m’havia imaginat.

Tinc la sort de tindre a Jose com a President i a Alèxia com a Fallera Major Infantil, amb els quals estic gaudint molt.

Des d’ací anime a tota la xicalla a què vinguen a gaudir de les nostres activitats.

Visca la Falla Els Vents.

Alexia

Alonso i Blesa

Des que soc fallera, he somiat amb ser Fallera Major com la meua mare, i enguany el meu somni es fa realitat representat a la xicalla de la meua Falla com a Fallera Major Infantil.

Durant tot l’any estic gaudint dels actes, d’amics i amigues de la falla i de la resta de representats d’altres comissions. Estic desitjant que arribe la setmana fallera per a poder gaudir de les cercaviles, rebre els premis, plantar, ballar amb les orquestres i ofrenar a la nostra Verge.

Vull aprofitar aquestes línies, per a donar les gràcies a tots els fallers i falleres de la comissió pel treball que han fet durant tot l’any.

A la meua família, pel seu suport, fent el meu somni realitat.

Als meus Presidents Ulisses i Jose, per estar al meu costat en tot moment.

Us vull convidar des d’ací, a tots i totes els veïns i veïnes del barri, socis i sòcies, fallers i falleres, i sobretot a la xicalla de tot el poble, a què vingueu a gaudir de la meua Falla, us espere a La Falla Els Vents.

Us desitge bones Falles 2023.

Somiant somiava que un dia vaig somiar

Els somnis

Hannah Nichols

somnis són bàsicament històries i imatges que crea la nostra ment mentre dormim. Poden ser vívids. Poden ferte sentir feliç, trist o espantat. I poden semblar confusos

Els somnis poden succeir en qualsevol moment durant el somni. Però tenim els somnis més vívids, durant una fase anomenada son REM (moviment ocular ràpid), quan el nostre cervell està més actiu. Alguns experts diuen que somiem almenys quatre o sis vegades per nit.

La son REM dura sols uns minuts a la primera part de nostre descans, però s’allarga a mesura que dormim. Més tard en la nit, pot durar més de 30 minuts. Així que podriem passar mitja hora en un sol somni.

Si es va al llit amb un pensament inquietant, és possible que es desperte amb una solució o almenys es senta millor amb la situació.

Alguns somnis poden ajudar el nostre cervell a processar els nostres pensaments i els esdeveniments del dia. Uns altres poden

Els

o perfectament racionals.

ser simplement el resultat de l’activitat cerebral normal i signifiquen molt poc o res.

Els estudis han investigat la importància dels somnis per a la nostra salut i benestar. Hi ha moltes teories sobre per què somiem, però ningú ho sap amb certesa. Alguns investigadors diuen que els somnis no tenen propòsit ni significat. Uns altres diuen que necessitem somnis per a la nostra salut mental, emocional i física.

La metàfora dels somnis

a

és

d’una

En aquest sentit, una metàfora, expressada en forma de conte, al·legoria o aforisme, permet expressar, comprendre i acceptar una realitat difícil, precisament perquè es bota tots els pressupostos lògic-formals, connectant amb més facilitat amb les nostres emocions i sentiments. Quan creus en tu, en les teues possibilitats, en el teu projecte (personal o professional) i traus la teua energia positiva, els somnis es fan realitat.

*La metàfora (del llatí metaphŏra, pres al seu torn del grec μεταφορά; pròpiament “trasllat”, “desplaçament”; derivat de metapheró “jo transporte”) és una de les figures retòriques més importants. Per metàfora s’entén com a desplaçament de significat entre dos termes amb una finalitat estètica: A és B (El teu cor, ja vellut atrotinat. Miguel Hernández).

Una *metàfora

un element de la comunicació que permet la construcció de significats

realitat

partir d’una altra descripció que no guarda relació directa, però amb la qual comparteix algun element.

El seu estudi es remunta a la Poètica i la Retòrica d’Aristòtil. En el camp de la Literatura, li l’ha classificada com un trop o identificació de dues realitats que contenen alguna semblança entre elles.

D’eruga a papallona

Gil

Un xicotet cuc caminava un dia en direcció al sol. Molt prop del camí es trobava un saltamartí.

“Cap a on et dirigeixes?”— li va preguntar—. Sense deixar de caminar, l’eruga va contestar: “Vaig tindre un somni anit: vaig somiar que des del cim d’aquesta muntanya mirava tota la vall. Em va agradar el que vaig veure en el meu somni i he decidit realitzar-lo”.

Sorprés, el saltamartí va dir, mentre l’eruga s’allunyava lentament: “Has d’estar boja!, com podràs arribar fins al topall de la muntanya?, tu?, una simple eruga. Una xicoteta pedra serà una muntanya, un xicotet toll una mar, no t’adones de la realitat? Aquesta és la teua comunitat, ací viuen els teus amics, deixa de perseguir somnis impossibles i asseu-te amb nosaltres a passar la vesprada o dorm una migdiada!”.

No obstant això, el cuc ja estava lluny i no ho va escoltar; els seus diminuts peus no van deixar de moure’s.

De la mateixa manera, l’aranya, el talp i la granota li van aconsellar desistir: “No ho aconseguiràs mai!”, li van dir, però en el seu interior hi havia un impuls que l’obligava a seguir. Ja esgotada, sense forces i a punt de morir, l’eruga va decidir parar a descansar i construir amb el seu últim esforç un lloc on pernoctar. “Estaré millor”, va ser l’últim que va dir.

Durant tres dies, tots els animals de la vall van anar a mirar les seues restes. Ací estava l’animal més boig del camp: havia construït com

la seua tomba un monument a la insensatesa; ací estava un dur refugi, digne d’un que va morir per voler realitzar un somni irrealitzable.

Un matí, en la qual el sol brillava d’una manera especial, tots els animals es van congregar entorn d’allò que s’havia convertit en un advertiment per als atrevits. De sobte, van quedar sorpresos: aquella crosta dura va començar a trencar-se i, amb sorpresa, van veure uns ulls i unes antenes que no podien ser les de l’eruga que creien morta; a poc a poc, com per a donar-los temps de trencar-se de l’impacte, van anar eixint les belles ales multicolors de papallona d’aquell impressionant ser que tenien enfront d’ells. No va haver-hi res a dir; ells sabien el que faria, continuaria volant fins al cim de la muntanya i compliria d’aqueixa manera el seu somni. Ara, finalment, entenien el que havia passat.

El somni que guardava l’eruga en el seu cor era, en realitat, la profecia dels canvis que ocorrien en la seua vida.

Diferències entre somnis i fantasies

elpais.com i Neotrading.es

Fantasiar ens pot ajudar a desconnectar de la nostra rutina diària, també ens serveix per a superar mals moments o simplement, és la manera d’evadir-nos i passar un moment agradable i evocador, encara que només siga en la nostra ment. No obstant això un somni és una cosa que ens inspira, ens motiva i pot produir canvis importants en la nostra vida.

Els somnis encara que també són producte de la nostra ment, són una mica més reals, concrets i enfocats que una fantasia; en definitiva

un somni és un projecte que ens motiva intensament i que ens farà perseguir-ho infatigablement fins a aconseguir-ho.

Tots i cadascun de nosaltres tenim somnis, però no sempre aconseguim obtenir-los. Els somnis que realment importen i que canvien les nostres vides són aquells que ens inspiren i que ens posen les piles.

Són capaços fins de molestar, perquè no hi ha manera de llevar-nos-els del cap ni de les converses. Ens porten a l’esforç, a deixar-nos la pell per a aconseguir-los i no s’acontenten amb el pensament o amb l’anticipació, com succeeix amb les fantasies.

En definitiva, els somnis ens ajuden a avançar i a créixer com a persones. No tenen per què ser grandiosos, o tal vegada si.

El ritual del foc convertit en cultura universal

Europa Press

El món de les Falles està envoltats de somnis.

Aquest any fem una recopilació i anàlisi d’ells en el món de les falles, sent alguns significatius per marcar un abans i un després en la història de les Falles.

Tot el que envolta un exercici faller es compon per desitjos, anhels, metes, aspiracions. En resum, aqueixos sentiments són somnis, ja que són l’inici mental d’alguna cosa, que podem arribar a realitzar o aconseguir.

El gran conjunt de somnis que componen les falles, comencen des de la Presidència, fins a la cremà del monument, havent-hi per mitjà, infinitat de somnis pertanyents a diferents persones i gremis.

El President, somia amb un exercici faller ple d’èxits, gaudir portant a la seua comissió amb el cap alt, vivint moments únics i irrepetibles.

Les Falleres Majors, somien amb lluir les més belles, representant de la millor manera a la seua comissió, gaudint de cada moment i sent admirades.

Les diferents delegacions, somien amb poder dur a terme un exercici millor que l’anterior ple de prosperitat.

L’artista faller somia que el seu monument siga el més admirat, i premiat el seu treball.

L’ indumentarista, somia com seran els vestits que dissenyarà i faran lluir a fallers i falleres resplendents al carrer.

El pirotècnic, somia que la seua composició de pólvora realitze una melodia única, la qual, després de deixar-nos atònits genere explosió d’emocions.

Les xarangues, somien amb amenitzar i tocar en tot moment celebrant cada ocasió.

Així una infinitat de “somnis”, que en realitat són metes, aspiracions, ... sent tots ells conjunts de substantius abstractes, ja que no són palpables i en teoria no tenen forma definida, fins que es fan realitat.

Hi ha somnis que es fan realitat, uns altres que es queden a meitat realitzar i altres que, o són impossibles, o no arriben a complir-se mai.

Quan diem que un somni no es compleix, simplement, o no arriba a fer-se realitat, o és que en haver-lo idealitzat, no ocorre com havíem imaginat o volíem que fora.

Un dels somnis més importants de reconeixement mundial, fet realitat en el món de les Falles, és el reconeixement de la UNESCO.

Les Falles: el ritual del foc convertit en cultura universal

La declaració de les Falles com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO eleva el ritual de foc amb el qual cada any València dona la benvinguda a la primavera a la categoria de ben cultural universal.

L’organisme internacional destaca que la nominació és compatible amb els drets humans, l’obertura a “qualsevol grup social”, de qualsevol edat, professió, classe social i dimensió cultural, i permet “una representació i participació de les dones en la planificació i la realització cada vegada major”, tal com indica el projecte de decisió.

Que bonic és somiar!!

Yasmina Blesa

Ens fa estar en un estat de felicitat, en el qual tot és meravellós, a més,

Treballar sense parar, ser constant, la possibilitat de canvis, millores. Tot ho admetem mentre perseguim el nostre somni, perquè estem en un estat de positivitat, on tot ens sembla bé.

Un somni realitzat, té els seus començaments en un somni, és a dir, TOT COMENÇA AMB UN SOMNI, i per això la possibilitat de poder fer un somni realitat, és relativament proporcional a la constància i il·lusió que posem.

Quan el somni està en els seus començaments, és perfecte, és ideal, no trobem ni defectes ni problemes, però la realitat és una altra.

A mesura va passant el temps, davant les adversitats, ens anem desmotivant, per la qual cosa la il·lusió és menor que al principi, i la constància va minvant.

Si superem la fase de desmotivació, encara que la constància siga mínima, tindrem la possibilitat d’avançar, i així en el moment en el qual obtinguem un minim resultat positiu, se’ns tornará a activar el “xip” de la il·lusió, i continuarem amb la tasca tenaçment.

si afegim la possibilitat de fer el nostre somni realitat, no tenim límit.

Poder arribar a sentir-nos realitzats, per la realització d’un somni, pot tardar dies, mesos, anys... portant-nos a viure en una constant ”muntanya russa”, amb pujades i baixades motivades per la nostra il·lusió i constància. Fins i tot, havent fet el nostre somni realitat, hi ha la possibilitat que no siga complet, i no ens faça sentir-nos realitzats, ja que no és com l’havíem somiat.

Aquest any anem asomiar. Transmetrem entre aquestes pàgines, les nostres il·lusions, al costat de la dels col·laboradors que componen el llibret que tens entre les teues mans. Dolços somnis!!

Tot comença amb un somni

Somien

les ciutats?

Llueca

Les ciutats també somien (Urban Networks, 2020), i encara que atribuirlos un comportament humà puga semblar una llicència poètica, la metàfora té sentit, perquè la ciutat és, a més d’un entorn construït, un conjunt de ciutadans. En conseqüència resulta pertinent consultar quins són els somnis de les ciutats? i la resposta ha d’apuntar cap als somnis compartits dels seus ciutadans.

El somni és el que s’oposa a la vigília, però més enllà d’aqueixa realitat fisiològica, els somnis també “visualitzen” els desitjos humans. En aquest sentit, els somnis, que poden tindre molt d’utopia, es converteixen en horitzons en els quals resideix la il·lusió, en fars que guien les nostres accions cap a aqueixos fins anhelats, en un motor que agita positivament la nostra existència. Per descomptat, cada individu compta amb els seus anhels personals, però, en general, tots aspiren a millorar la seua vida, a prosperar, a gaudir d’un entorn de qualitat que resulte estimulant i oferisca possibilitats de desenvolupament personal. I aqueixes aspiracions de la comunitat han de veure’s contingudes, reflectides i facilitades per la configuració física de les ciutats.

No falten veus que creuen que per a aconseguir aqueixos fins col·lectius, una ciutat ha de limitar-se a vigilar el funcionament de les seues infraestructures, a gestionar adequadament els serveis urbans, o a disposar d’unes bones dotacions. Però això, com en les demostracions matemàtiques, és condició necessària però no suficient. Perquè la relació dels ciutadans amb el seu espai va més enllà de les consideracions pràctiques per a endinsarse en el món de les emocions. Els ciutadans, a més de les satisfaccions funcionals, aspiren a una ciutat que alimente les seues esperances i les seues expectatives, desitgen sentir-se integrats en una comunitat evolutiva, volen estar orgullosos de la seua ciutat i identificar-se amb ella. I per a això, la ciutat ha de mostrar-se viva, adaptant-se a les necessitats de la seua gent i proposant escenaris de futur il·lusionants, saludables, amables, justos, accessibles. Escenaris que han de ser projectats des del present cap al futur.

Somien les ciutats?

Albert Llueca

Quan Bilbao va somiar el Guggenheim, molts van pensar que era un deliri

Totes les ciutats somien: les xicotetes, les intermèdies o les grans, encara que l’abast de les aspiracions de cadascuna queda determinat per la seua escala i les seues capacitats. En el cas de les urbs principals, que rivalitzen en una espècie de “lliga de grans ciutats”, competeixen també per la seua capacitat de somiar, de proposar nous escenaris atractius, inspiradors i encoratjadors per als seus ciutadans. Per això, les grans ciutats somien amb grans projectes urbans.

Quan Bilbao va somiar el Guggenheim, molts van pensar que era un deliri. A més, l’extraordinari museu era la punta de llança d’una esforçada (i costosa) reestructuració urbana molt major que va transformar la capital biscaïna. L’èxit va acompanyar a l’ambiciosa operació que, una vegada feta realitat, es va convertir en un exemple que va inspirar a moltes altres ciutats. Hui seria impensable la seua absència i tothom dona per ben emprats els recursos utilitzats. Aquell gran projecte urbà és hui motiu d’orgull irrenunciable per als bilbaïns. El Guggenheim i la transformació de Bilbao van reposicionar a la ciutat internacionalment, obrint nous camps d’activitat econòmica, i també van aconseguir reforçar l’optimisme i el sentiment de de pertinença dels seus ciutadans.

Els somnis de les ciutats (els grans projectes urbans) poden semblar bogeries megalòmanes, però són estratègies de sempre, perquè grans (grandiosos) projectes urbans van ser somiats a la Viena del segle XIX amb la Ringstrasse, al París de Haussmann o a la Barcelona que va inventar una nova ciutat ideal amb l’Eixample de Cerdà. Hui ningú podria imaginar aqueixes ciutats sense l’aportació transcendental d’aquelles grans operacions.

Són moltes les grans ciutats que tenen somnis i aconsegueixen complir-los. Seül va recuperar el Cheong Gye Cheon, el riu perdut del seu downtown, millorant extraordinàriament el seu centre històric. Londres va reconvertir part de les seues instal·lacions portuàries obsoletes en el nou centre de negocis Canary Wharf. Hamburg està remodelant el seu front fluvial amb l’ambiciós projecte HafenCity, com també va fer Amsterdam amb la reconversió dels seus molls orientals transformats en espais residencials. Barcelona, que havia iniciat una estratègia de projectes parcials (microurbanisme) va necessitar l’impuls d’un gran esdeveniment olímpic per a donar forma a una remodelació que, entre altres coses, va recuperar la mar per a una ciutat que vivia d’esquena a l’aigua o va aconseguir conformar un cinturó de ronda que va modificar la mobilitat urbana. Madrid es va embarcar en el polèmic soterrament parcial d’un dels seus anells de circumval·lació, la M-30, i aqueix criticat projecte va permetre la creació de Madrid-Riu, un meravellós parc urbà que ha reconciliat a una part de la ciutat amb si mateixa. València es va atrevir a desviar el riu Túria (que havia provocat desgraciades inundacions) i va proposar, sobre el seu antic llit, un gran parc lineal. Berlín va superar el trauma del mur divisor amb intervencions com Potsdamer Platz, entre altres. Són molts els exemples de projectes i de ciutats que es reinventen gràcies a la reconversió d’espais obsolets, a la reconfiguració d’infraestructures, o a la revisió de les possibilitats d’alguns llocs.

Per descomptat, els grans projectes urbans són reptes majúsculs que impliquen molts participants i exigeixen ingents esforços. Per descomptat a les autoritats i administracions

Són moltes les grans ciutats que tenen somnis i aconsegueixen complir-los

Somien les ciutats?

Albert Llueca

Els grans projectes urbans correctament plantejats, són capaços d’activar el millor de cada ciutat

públiques i també a la iniciativa privada. La cooperació entre els dos àmbits és essencial, així com l’existència d’un lideratge polític fort, capaç d’interpretar adequadament els desitjos dels ciutadans i de motivar a tots els agents perquè enfilen la direcció correcta. No és fàcil definir els grans projectes urbans, requereixen una reflexió urbana professional que conjugue el realisme i la il·lusió en els seus plantejaments, han de ser capaços d’integrar als seus ciutadans, sabent expressar els avantatges futurs malgrat les dificultats del present. Deuen en definitiva, imaginar el futur, aglutinant sentiments i compartint objectius.

Ara bé, desgraciadament, també hi ha exemples d’operacions plantejades sense una fonamentació sòlida que, enarborant un pretés interés general, s’han convertit en inversions qüestionables des de molts punts de vista (llavors els somnis es transformen en malsons). En alguns fòrums s’addueix que els grans projectes urbans són un fantàstic embolcall per a les estratègies del capitalisme immobiliari que busca continuar obtenint rèdits de la ciutat, requalificant usos, reedificant o gentrificant barris. L’existència de negoci en les transformacions urbanes és innegable perquè porten aparellades plusvàlues, però que si estan ben dirigides poden ajudar al finançament d’aquestes. I a més, si la ciutat progressa, la prosperitat acaba arribant a una majoria de ciutadans.

Els grans projectes urbans correctament plantejats, són capaços d’activar el millor de cada ciutat, aconsegueixen incrementar la qualitat general de la vida ciutadana i, a més, solen afavorir inflexions que ajuden les ciutats a reposicionar-se en la xarxa global de ciutats.

És cert que moltes de les grans ciutats han quedat exhaustes després d’assistir a l’enllumenament d’un gran projecte urbà, i passen moments delicats, sobretot econòmicament. Però es recuperen i, després de la digestió, han de tornar a pensar en l’avenir. Perquè les ciutats no poden romandre inalterables. La transformació constant és un dels seus trets intrínsecs. Les ciutats necessiten somiar. Necessiten tindre il·lusions, demostrar la seua capacitat de superació, de fixar nous horitzons amb els quals alimentar l’expectativa dels seus ciutadans en un futur millor. Per això, quan una ciutat deixa de somiar, tal vegada és perquè està morint lentament.

Somnis de Sagunt

Pot ser ara siga necessari fer una recopilació, no molt extensa, dels somnis que han fet desenvolupar-se a la nostra ciutat. S’ha dividit en cinc pates, ordenades cronològicament, el somni del treball, el somni soci sanitari, de la festa/cultura, de la planificació urbanística i de l’educativa.

Alt Forn de Port de Sagunt

Somien les ciutats?

Albert Llueca

El somni de la IV Planta Siderúrgica, paradís perdut de Sagunt Quan la siderúrgia integral saguntina, i segons contaven les cròniques, estava apunt de ser desmantellada, quant a les seues instal·lacions de capçalera es refereix, i que el somni de la gran quarta planta “ha sigut el paradís perdut d’un futur que sembla, almenys, sensiblement dilatat en el temps, segons les hipòtesis més optimistes, com la que sosté la Conselleria d’Indústria i Comerç de la Generalitat valenciana. El Ministeri d’Indústria i Energia, amb el beneplàcit del Govern, ha decidit ja desmantellar l’actual capçalera de la siderúrgica saguntina. De cara al faraònic projecte de la quarta planta es van expropiar 849 hectàrees, de les quals prop de la meitat s’han utilitzat per a instal·lacions i la resta romanen sense ocupar. Uns terrenys els continuen utilitzant clandestinament els seus originaris propietaris, i fins i tot els cultiven, i també hi ha cultius intrusos en els terrenys expropiats, que, sense encomanar-se ni a Déu ni al diable, han decidit traure el rendiment d’encisams o tomaques on no sembla que vaja a plantar-se mai la gran indústria siderúrgica prevista.

El fonament del projecte, en l’última etapa del franquisme, estava en la creença que les previsions de consum d’acer per a la present dècada serien molt superiors a les actuals. Sembla que el temps no ha donat la raó als Governs tecnocràtics del moment. Però convé recordar que a aquestes hores ningú ha derogat les disposicions legals de creació d’unes instal·lacions que pertanyen ja al món de la fantasia.

Les xifres del gran capità El projecte preveia, en una primera fase, per a 1975, la instal·lació d’un tren de bandes en fred, amb capacitat per a produir

1,2 milions de tones anuals i una línia de pintat, de la qual podrien eixir 35.000 tones a l’any.

Només el tren de bandes o laminació en fred es va instal·lar, i continua sent el més modern d’Europa. La resta de les fases del pla, que havien d’estar concloses en 1982, esperen millor moment per a ser instal·lades.

La línia de pintat, també prevista per a 1975, no es va materialitzar. Igual sort van córrer les instal·lacions que havien d’estar llestes per a 1979. Es tractava ni més ni menys que d’un tren de bandes en calenta (TBC) per a tres milions de tones anuals; una nova primera etapa de siderúrgia integral, amb la mateixa capacitat; un segon tren de bandes en fred per a 1,1 milions de tones a l’any, i una línia de llanda electrolítica, que havia de fabricar 200.000 tones anuals.

Somien les ciutats?

Albert Llueca

En 1982 haurien d’estar instal·lats, a més, una línia de galvanització en calenta -1.100 tones anuals-; un forn alt número dos i nou tren de bandes en calenta, que ampliaria la capacitat a 4,5 milions de tones a l’any; una segona etapa de siderúrgia integral, amb tres milions de tones, i un nou tren de bandes en fred per a 1,2 milions de tones anuals.

La veritat és que, malgrat que les disposicions legals continuen vigents, sembla que mai s’emportaran a la pràctica les inversions per a crear les instal·lacions previstes.

Sagunt està condemnat, segons sembla, al fet que, com a molt, es creuen indústries diferents a la siderúrgia per a absorbir els llocs de treball que queden ara vacants i al fet que el somni de la gran siderúrgia romanga irrealitzat. I això, a pesar que l’actual president de la Generalitat valenciana, i secretari general del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), Joan Lerma, havia defensat a Sagunt, quan l’última campanya electoral, la instal·lació d’un nou TBC, abans que Solchaga es decidira per l’austeritat i el desmantellament de l’antiquada capçalera de AHM.”

Este somni se va quedar en res ja que la reconversió i la IV Planta se va quedar en paper mullat ja que mai va ser desenvolupada com a tal. A dia d’avui si podem dir que eixe germen de la IV Planta s’ha convertit en Parc Sagunt I i II però no té res a veure amb el que inicialment s’anava a realitzar.

El somni de l’hospital de Sagunt

L’Hospital de Sagunt (tradicionalment, la Mini Fe del Port) és un hospital públic de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana situat dins del terme del municipi valencià de Sagunt (Camp de Morvedre) i, més concretament, en el nucli poblacional

del Port de Sagunt. En funcionament des de gener de 1982, dona cobertura assistencial a 51 municipis de les comarques del Camp de Morvedre (els 16), l’Alt Palància (els 27), l’Horta Nord (Puçol i el Puig), el Camp de Túria (Gàtova), l’Alt Millars (Vilanova de la Reina i la Font de la Reina) i la Plana Baixa (Almenara, la Llosa i Xilxes).

L’Hospital de Sagunt va ser el primer dels hospitals de la sanitat pública espanyola pensat amb criteris d’horitzontalitat. Els seus arquitectes, Fernando Flórez i Luis López-Fando, repetirien anys després, juntament amb Luis Fernández Inglada, un esquema molt similar a l’Hospital Universitari de Getafe (amb la col·laboració de Bernardo García Tàpia) i a l’Hospital Severo Ochoa.

A més, l’Hospital de Sagunt es dissenyà amb criteris de modernitat i funcionalitat, triant com a model constructiu el sistema Nucleus, desenvolupat pel National Health Service britànic. La base constructiva d’aquest model es basa en la utilització d’un mòdul quadrat central o nucli on se situen els llocs d’infermeria

L’Hospital de Sagunt va ser el primer dels hospitals de la sanitat pública espanyola pensat amb criteris d’horitzontalitat

Hospital de Sagunt

Somien les ciutats?

Albert Llueca

i locals de servei (magatzem, llenceria, dutxes,...), sense columnes interiors, al que s’adossen altres mòduls quadrangulars, formant una creu amb el central, des d’on es distribueixen les habitacions al llarg dels passadissos. Els projectes d’horitzontalitat són menys dependents d’aparells elevadors i permeten una major interrelació entre serveis que atenen a malalts d’aguts amb menors barreres. Els serveis centrals i administratius es localitzen en les plantes baixes, no interferint en les futures remodelacions de les plantes assistencials superiors. L’acabat en rajoles i formigó presten un aspecte de solidesa i els jardins interiors un entorn més ecològic. És un model que es considera idoni per a hospitals amb menys de 500 llits.

La Seguretat Social va invertir en la construcció de l’hospital uns 700 milions de pessetes.

Cal recordar que el mèrit de la implantació a Espanya del sistema Nucleus es deu a la Dra. María Pérez Sheriff, professora de l’Escola d’Arquitectura de Madrid en la dècada dels anys 60 del segle passat que omplí el buit que existia a Espanya sobre arquitectura hospitalària.

El somni del museu faller

L’origen faller de la comarca sembla que ens porta exclusivament a Sagunt i el seu Port. És clar que allí es troba la història fallera més intensa i extensa. Però també és cert que en els municipis del Camp de Morvedre han sorgit destacables experiències falleres que formen par del passat dels pobles. No sols això, sinó que el llibret més antic de tota la comarca va estar escrit a Estivella el 1924, uns anys abans fins i tot que es plantés el primer cadafal al Port de Sagunt el 1927.

En 1975 naixen formalment, com a entitat organitzada baix la tutela de l’Ajuntament, el que hui coneguem com Federació Junta Fallera de Sagunt. En ella, a part del Reglament Faller i elegir els representants tant masculí i femení de la festa, se marquen unes pautes per poder aproximar les falles las barris i dotar-los de continguts.

Primerament l’existència d’un local, actual Museu Faller, marca un principi per poder ser un ent pseudo independent de l’Ajuntament i poder coordinar tot l’espai festiu de les falles de la ciutat i comarca. Per altra banda, l’impuls del valencià i la cultura son uns eixos Claus en una època, en tard franquisme, que l’estat espanyol necessitava una eixida i durant aquesta època les Falles, almenys a Sagunt, varen ser motor tràsmisor de cultura i llibertat.

Museu Faller

Somien les ciutats?

Albert Llueca

Des dels anys 80 les falles de Sagunt, marca comercial que s’utilitza, exerceixen de vertebradores de cadascun dels barris on estan situades, formant així una xarxa de Centres Cívics Festius, seus festives, que fan que dotze mesos a l’any hi hagen activitats més enllà de la setmana de falles.

Una de les fites més importants des de la creació de la Junta Fallera de Sagunt durant el tardofranquisme ha sigut la cessió de l’espai en el que hui en dia és la seu dels fallers i falleres de la comarca. El Museu Faller va ser cedit per IVVSA i Ajuntament el 9 d’octubre de 1993 siguent president Miguel Alegria i falleres majors Soledad Arbona i Pérez i Mª Teresa Calderón i Pérez. En eixe acte varen participar l’alcalde Manuel Girona i en el qual és va destapar una placa, que encara que és conserva, en la porta que dona a la plaça Tirant Lo Blanch.

La definició de museu ha evolucionat al llarg del temps en funció dels canvis de la societat. Des de la seua creació en 1946, el ICOM actualitza aquesta definició perquè corresponga amb la realitat de la comunitat museística mundial. Avui, conforme als estatuts del ICOM adoptats per la 22ª Assemblea general a Viena (Àustria) el 24 d’agost de 2007:

“Un museu és una institució permanent, sense finalitats de lucre, al servei de la societat i oberta al públic, que adquireix, conserva, estudia, exposa i difon el patrimoni material i immaterial de la humanitat i el seu ambient amb finalitats d’estudi, educació i esbarjo.”

Dins de l’actual reglament de Federació Junta Fallera de Sagunt nombra al museu custodiar, mantenir i conservar en bon estat els Ninots Indultats dels últims 10 anys, disposats en el Museu Faller per a tal fi, així com els últims

de cada exercici que es vagen incorporant, provinents de les diferents comissions falleres. Quan es complisquen els 10 anys, retornar cadascun a la comissió que pertanga, realitzant una foto de cada ninot, gran i infantil, exposantles en el Museu. Al seu torn, aconseguir les fotos de tots els ninots, d’anys anteriors, major i infantil, per a una exposició permanent en el Museu Faller de la FJFS.

Les Falles actualment ocupen un espai molt important en la societat valenciana, i especialment a la ciutat de Sagunt. I son eixes falles les que continuen vertebrant un espai, el festiu i cultural, que si no existiren deixarien de produir-se i les accions de proximitat que desenvolupen les falles no podrien ser assumides per altres col·lectius o associacions. No ho penseu?

El Somni de la urbanització del Nord de Palància serà el pulmó verd de Sagunt

El pont, la rotonda i el bulevard de la riba del riu estaran llestos al començament de 2009, açò s’explicava en els diaris comarcals les quals també destacaven que seria un pulmó verd per a Sagunt.

I així continuava la crònica de Las Provincias, M. Aucejo, “D’aquesta manera es projecta la urbanització de la zona Nord de Palància que comptarà amb ni més ni menys que 55.000 metres quadrats d’espais verds, un 10% del total de la superfície, que ascendeix a 540.000 metres quadrats. D’entre les zones enjardinades es projecta els Jardins de Palància, un emplaçament de 23.000 metres quadrats que unirà la intersecció de dos bulevards. En aquest emplaçament s’instal·larà un gran llac així com jocs infantils i fins a la recreació del Castell de Sagunt en planta. A més d’una pista

I son eixes falles les que continuen vertebrant un espai, el festiu i cultural, que si no existiren deixarien de produir-se i les accions de proximitat que desenvolupen les falles no podrien ser assumides per altres col·lectius o associacions

Somien les ciutats?

Albert Llueca

polivalent per a usos esportius com el patinatge i una altra zona reservada al costat del llac per a diferents serveis com a cafeteria. Sens dubte, un macroprojecte que ja està donant forma la zona del Nord de Palància i que comptarà a més amb 65.000 metres quadrats per a dotacionals públics. Aquest espai es destinarà al col·legi i l’institut que hi ha projectats així com altres serveis. De moment, s’espera que l’empresa urbanitzadora encarregada d’aquest projecte, Alser, entregue el pont, la rotonda de Sants de la Pedra i el bulevard de la riba del riu a principis de l’any pròxim. De fet, l’alcalde de Sagunt, Alfredo Castelló, els regidors d’Urbanisme, Sergio Muniesa i Manolo González, i el de Patrimoni, Vicente Vayà, van recórrer les unitats d’execució 1, 2 i 5 i van supervisar la marxa de les obres. Els representants d’equip de govern, van atendre les explicacions del gerent de Alser, Julián Castelblanque, i l’administrador de l’empresa, Herminio Ortega. En aquesta trobada, el primer munícipe va manifestar la seua satisfacció pel “bon ritme de les obres el que deixa entreveure la voluntat de l’agent urbanitzador i el compromís amb la cuideu”, va destacar l’alcalde Alfredo Castelló. I és que el més característic de la zona, la urbanització de la qual ascendeix a 35 milions d’euros, és la gran quantitat d’espais amplis i verds que s’estenen entre els habitatges. Prova d’això són els dos grans bulevards que interseccionan en una gran plaça. El de Montíver tindrà una longitud de 800 metres i altres 50 d’amplària. Així mateix, el bulevard dels Xiprers, sumarà 400 metres de longitud i 50 d’ample. D’aquesta mesura, 25 metres es destinarà a zona verda. Aquest nou emplaçament gaudirà també un nou pont que unirà les dues parts del riu Palància. Una estructura que s’alça a l’altura de la rotonda de la olivera, al costat de l’entrada aquest de l’aparcament de Sants de la Pedra. El pont té 116

metres de llarg i 16 metres d’amplària. Els operaris continuen treballant en aquesta armadura per a projectar quatre metres de carril en tots dos sentits, tres metres de vorera i altres cinc metres de paviment en una de les direccions que disposarà també de carril bici. D’aquesta manera es configura un lloc caracteritzat per àmplies dimensions. “Crec que estem fent bons espais perquè viva i passege la gent perquè estem eixamplant Sagunt i creant més espais d’esplai”, va recalcar l’alcalde. Edificació I és que en les unitats d’execució 1, 2 i 5 s’espera a més la construcció d’habitatges tant de renda lliure com protegides. Un projecte que augmentarà la població actual de Sagunt en un 15%. També el gerent de l’empresa Alser, va tindre bones paraules per a aquest projecte. Ja que des d’aquesta zona “veiem Sagunt des de Sagunt. La ciutat està situada entre tres pujols, la del Castell, Sant Cristòfor i la Somnàmbula

Urbanització del nord del Palància

Somien les ciutats?

Albert Llueca

Des de l’AMPA del Maria Yocasta, que es qui organitzaven totes les manifestacions, explicaven les seues reivindicacions, demostrant la «nefasta «planificació educativa per part de Conselleria d’Educació

(la muntanya de l ‘Aigua Fresca)”, va recalcar Castelblanque. Una realitat que, segons va assegurar el gerent, “podrà ser gaudida en un breu espai de temps”. I és que per a l’equip de govern, la “bona marxa d’aquestes obres” produeix satisfacció després que aquestes unitats d’execució foren aprovades al maig de fa cinc anys. A més, també suposarà la denominada Ciutat de l’Ensenyament , amb una superfície de 47.000 metres quadrats, ja que en un mateix espai se situarà un nou centre de primària i un altre de secundària. Concretament, el nou institut Jaume I es localitzarà en una pastilla de 21.000 metres quadrats. Així com els col·legis Villar Palasí i Ausias March situats en aquest mateix emplaçament.”

El somni del IES nº 5

Al principi dels anys 2010 és van realitzar diferents manifestacions per tal de reclamar la construcció de l’IES Núm. 5 en Port de Sagunt.

Des de l’AMPA del Maria Yocasta, que es qui organitzaven totes les manifestacions, explicaven les seues reivindicacions, demostrant la «nefasta «planificació educativa per part de Conselleria d’Educació. «Aquest problema que es planteja actualment sobre la massificació en els instituts de Port Sagunt ja se sabia que s’anava a produir fa anys. Desgraciadament s’ha anat deixant passar el temps sense posar solució adequada, amb absoluta desídia i fent-nos perdre el temps en un assumpte tan important com l’educació dels nostres fills i filles».

Prosseguien declarant des de l’associació de progenitors que no permetran que hi haja una «diàspora dels nostres fills i filles pels diferents centres d’educació secundària ni que es deixen d’atendre les necessitats de transport escolar per a tots i cadascun dels alumnes i alumnes

del María Yocasta, sense excepció en el cas que fora necessari».

Com es va aprovar en ple de l’ajuntament, des de l’AMPA sol·liciten que també es concedisca l’«Entitat Jurídic Pròpia immediata i real per a l’Institut Núm. 5 i que es cree el Centre de Formació Professional Integrat que es va sol·licitar fa més de huit anys i que també ens afecta directament». Quasi 10 anys després pareix que aquest institut vora la llum al barri dels Vents.

I així és com les ciutats també somien... en el seu futur i el seu benestar.¡¡¡¡¡¡¡¡

Lletres de somnis

Rosa Benet

I perquè vos dic açò, doncs, perquè encara que vos semble impossible, fa tretze anys, la Federació de les Lletres Falleres no existia. I sí, existia una Associació anomenada AC Falla el Mocador que organitzava els Premis Mocador i Emili LLueca des de Sagunt, i existia l’ADEF, i la Malva d’Alzira que organitzaven el Premi Soler i Godes i el Premi Malva, respectivament.

Però no oblidem que les Associacions les formen persones. Persones inquietes. Persones amb somnis, que volien canviar el món llibreter,

“Persegueix els teus somnis”. Podria ser una frase de Mr Wonderful, o d’Steve Jobs, però realment és una frase que em repeteix el Miquel molt a sovint. No sé si té autoria m’aneu a disculpar.

A mi m’agrada molt, perquè si algú pot canviar el món i la forma de vore’l, és una persona amb somnis.

Lletres de somnis

Rosa Benet

impulsant els continguts culturals del llibret de falla, i reconèixer el treball que fan les comissions falleres i les autories. Eixes persones pensaven que serien capaces d’ obrir nous horitzons creatius i de continguts en eixes publicacions, tan arrelades en la història de la nostra festa. I no s’equivocaven. Perquè cap persona sola pot xiular una simfonia, es necessita una orquestra per a tocar- la. I sabien que junts, podien arribar més lluny.

Així que, l’any 2011 es creà la Federació dels Premis de les Lletres Falleres per un conjunt d’Associacions :l’ADEF, l’ACFalla el Mocador, l’AC Falla la Malva, elsAmics Mestre Ortifus i Malalt de Falles. Un conjunt d’Associacions (i de persones) que somniaven en canviar i revolucionar juntes el món llibreter.

Amb els anys, s’adheriren a la Federació de les Lletres Falleres, altres Federacions i Associacions d’arreu del territori valencià. Perquè des de la Federació es tenia clar que volíem vertebrar territori valencià de nord a sud i d’est a oest. I ho hem aconseguit. Des de Sagunt, València, Alzira, Torrent, Sueca, Tavernes de la Valldigna, Xàtiva, i enguany Cullera lluitem pel llibret arreu del territori valencià.

A dia de hui, formen part de la Federació Lletres Falleres l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF), l’AC Falla La Malva, l’AC Falla el Mocador, l’Associació d’Amics del Mestre Ortifus (AMO), la Junta Local Fallera de Xàtiva, l’Associació Cultural Comissió d’Estudis Fallers de Torrent (COMFET), l’AC Falla Portal de la Valldigna, la Junta Local Fallera d’Alzira i la Junta Local Fallera de Sueca. Com a convidats, també és membre l’AC Falla el Taüt de Cullera.

Actualment, els premis abasten totes les modalitats literàries que habitualment

apareixen en els llibrets i que, en les primeres dècades del segle XXI, han convertit estes publicacions en un atractiu contenidor cultural mes enllà de l’estricta explicació i relació del que conté la falla, filosofia amb la que van nàixer a mitjan segle XIX.

Doncs, la cooperació de la Federació per a promocionar els llibrets de falla com a difusió de la literatura festiva i estar al costat de les associacions que aposten per la cultura falla en forma de llibret, roman ja dotze anys. Perque no oblideu que el llibret és la prolongació de l’explicació i relació de la falla, una falla efímera, i serà el llibret el que romandrà en la nostra memòria i eternitza d’alguna manera el monument.

Any rere any, salvant l’any de la pandèmia, complim el somni i incrementem la xifra de llibrets, treballs i autories que es presenten als nostres premis. La federació es una locomotora d’aposta pel llibret de falla, que fa innovar en disseny, ser més creatius en sàtira, potenciar la investigació en treballs que són obres de consulta, fer teatre i ser coherents. Premiar cada disciplina, és un fet i un somni complit.

Amb motiu d’otorgar els premis de les diferents disciplines, any rere any, organitzem una Festa, en un poble del territori valencià. Una festa que començà en el saló d’actes del CEIP Cervantes de València en la seua primera edició i que ha recorregut Sagunt, Alzira, Xàtiva, Sueca, Tavernes de la Valldigna i inclús el Palau de les Arts i de les Ciències de València.

Des de la Federació seguim somniant encoratjats posant en marxa els #plf23. Sense dubte, este és el somni que perseguim any rere any.

El llibret és la prolongació de l’explicació i relació de la falla, una falla efímera, i serà el llibret el que romandrà en la nostra memòria

Que el somni no es convertisca en malson

Miquel Platero

trobem moltes comissions falleres

tenen

Aquest

Està molt bé i és necessari fer revetles, balls, paelles o desfilades, i per descomptat, cremar un monument per a representar la fugida dels mals auguris cap a un nou renàixer. Però hi ha falles que somien amb més. Volen ser un poc més. I això ho aconsegueixen mitjançant el llibre. Perquè no direm més llibret. Això sona menut i sembla que no hi haja res més enllà de la fallera major de torn, el monument i publicitat, molta publicitat. El llibre hui a més conté molts més elements que el converteixen en un dels majors generadors de contingut en valencià que podem trobar. Però per favor, centrem el tir un poc i no oblidem que tot el contingut hauria de vertebrarse al voltant del monument i la seua explicació. Prou de farciments innecessaris i monstruositats vàries. Si no és així, no té cap sentit.

Aquest somni té diversos components. El primer hauria de ser la necessitat de comunicar- se i transmetre una certa dosi de cultura, tan necessari. La segona fer-ho

Als últims anys

que

un somni.

no és un altre que transcendir més enllà dels esdeveniments clàssics i típics de tota la vida.

en la nostra llengua, el valencià, i aquesta és una característica innegociable. I el tercer, i el que tal vegada més ens esperona, aconseguir un anhelat reconeixement en forma de premi, perquè no ens oblidem que som fallers i ens agrada un banderí més que a un xiquet un caramel. Per sort premis hi ha molts i variats. El més visible, per descomptat, el de Generalitat que amb huitanta premis i una important dotació econòmica són el referent actual, encara que les seues bases o manera d’avaluar estiga reclamant a crits una imprescindible pensada. O els de Lletres Falleres que tenen la seua virtut en què premien diferents elements que podem trobar en un llibre. Maquetació, portada, poesies, articles, part infantil entre altres. A més, altres comissions o organitzacions han desenvolupat els seus propis premis independents. Així que el somni d’aconseguir un premi és cada vegada més possible i més variat.

Però és important que aquest somni no es convertisca en malson. Cal tindre clar que quan una comissió es presenta a un premi accepta primer unes bases i segon sotmetre’s al criteri d’un jurat. I això no sempre ix com s’espera. Perquè els jurats els componen persones i les persones són com són, amb les seues virtuts i els seus defectes. I és per això que no hauria de ser acceptable que ens enfadem perquè ens donen un premi més alt o més baix en Generalitat o que no ens donen un que créiem que mereixíem sens dubte. És comprensible la frustració que això genera, per descomptat. Tot l’esforç, il·lusió i hores de treball invertides perquè després l’estúpid jurat no ens tinga en consideració.

Des de l’experiència d’algú que ha sigut jurat de diversos premis de llibres, cartells o altres elements del llibre es pot afirmar que no

Que el somni no es convertisca en malson

Miquel Platero

Som tots més papistes que el Papa. No recorde un premi que no haja despertat una certa controvèrsia

és una tasca senzilla. Primer perquè segons el premi no hi ha temps real per a avaluar tots els llibres de la forma que es mereixen. Segona, que moltes vegades el propi jurat desconeix aquest esforç. Es pot intuir, sí, però també estan subjectes a vegades a unes directrius a l’hora d’avaluar que encotillen en certa manera la seua funció. Encara més, si hi ha diversos membres en els jurats és precisament perquè cadascun té un criteri i no sempre té per què ser el mateix. Quan convides a algú a ser jurat ja saps que millor o pitjor, però valorarà segons els seus filies i fòbies. I això no vol dir que li ho done tot a la comissió del seu cunyat, si no que pot ser que no li agrade un tema, un autor, un format de llibre o una tipografia (n’hi ha maniàtics amb això de les tipografies), o a l’inrevés, que li entusiasme una cosa concreta i que li pose un deu en cada apartat d’avaluació. Per descomptat, mai plou a gust de tots ni el dia que no hi ha col·legi. El que quede segon sempre pensarà que es mereixia el primer perquè sempre creiem que el nostre és el millor i el més bonic. Som tots més papistes que el Papa. No recorde un premi que no haja despertat una certa controvèrsia.

De fet, el malson que suposa no obtindre el premi o reconeixement esperat no hauria de ser mai l’origen d’odis i manies persecutòries cap al jurat, el convocant dels premis, o per descomptat cap a la comissió que ens haja superat en les nostres expectatives. Existeix molt ressentiment en aquest sentit i això no és de rebut. No s’haurien d’acceptar conceptes com “quins fills de puta els de la falla tal que amb una merda de llibre ens han guanyat. El nostre li dona cinquanta voltes”. Desfogar-nos en xarxes socials atacant al veí amb comentaris desagradables o fora de lloc està molt lleig. Perquè pot ser que

aquesta altra comissió s’haja esforçat tant o més que nosaltres. O simplement que s’ho meresca i punt. Això es veu massa i és un poc trist. Senyors, esportivitat. No complir el somni de guanyar o ser millors no hauria d’incitar a l’odi, hauria de ser un estimulant per a l’any següent redoblar esforços i fer-lo millor. Deixem les opinions subjectives i personals per a nosaltres o el nostre entorn de confiança com a molt.

Un debat interessant podria ser si realment aquestos jurats estan preparats o tenen els conceptes necessaris per a avaluar el que tenen entre mans. Perquè, amb tot el respecte, dona la sensació que de vegades no ho estan. Per exemple, i de nou des del respecte, sorprén de vegades la presència de jurats d’un nombre excessiu de funcionaris, presidents, regidors de torn o falleres majors que, igual sí, però és probable que encara que siguen molt bons en el seu, no tinguen ni punyetera idea de com

Que el somni no es convertisca en malson

Miquel Platero

es fa, gestiona, produeix, edita o dissenya un producte tan concret.

Somiar és gratis, però cal mantindre els peus a la terra perquè si no l’hòstia és considerable i després la frustració la paguen uns altres. A moltes comissions se’ls sent dir “enguany quedem entre els tres primers” i si després queden el vint-i-tres és un robatori culpa del jurat que són uns fills de puta o de la falla ics que es beneficien a un del jurat. Com allò del “Villarato” aquell que deia la premsa esportiva quan l’equip rival guanyava una vegada i una altra sense pietat. I pot ser algun robatori hem vist tots, però cal tindre en compte també el treball que fan els altres.

Per a evitar això el llibre ha de ser sostenible. I no és un concepte ecològic ni una modernor d’aquestes. Es tracta únicament que siga sostenible econòmicament. Moltes comissions fan esforços ingents per publicar productes de tres-centes pàgines o més.

De grandària gegant. Amb una caixa, música, llums de colors i una banda de tambors i cornetes ficada dins. Això no és sostenible ni viable. Cada comissió ha de tindre clar que el llibre s’ha d’ajustar a les seues possibilitats econòmiques.

I això no vol dir que no tinga opcions en premis, perquè per l’amor de Déu, hauria de valorar-se la qualitat del contingut d’una vegada per sempre. Ni tampoc que el més gran serà el millor. Formats més menuts són igual d’interessants per a treballar i queden molt endreçats. I és que els llibres moltes vegades es converteixen en calaixos desastre on sol val el criteri Diògenes per a tindre com més millor encara que siga sense criteri. Hi ha autors que amb tota la raó del món s’han queixat que una vegada han aconseguit la col·laboració ni tan sols es molesten a enviar

un correu donant les gràcies i per descomptat ni es molesten a enviar una còpia del llibre. Això està lleig. Cuidem dels autors o col·laboradors perquè d’ells és el llibre.

Fem llibres coherents, bonics, amb un contingut interessant, llegibles i que compten alguna cosa. Presentem-los a concursos i acceptem el que ens donen. Si no és el que creiem meréixer, dues cerveses i l’any que ve intentem fer-lo millor. No hem de tindre por de fer-ho malament o a equivocar-nos perquè si gaudim del procés la por ha de ser fulminada. Per descomptat si ens equivoquem, aprendrem; sense error no hi ha aprenentatge. No ens enfadem amb ningú, i si ho fem són cinc minuts i se’ns passa. No esplaiem la nostra frustració, ira i odi contra ningú. Perquè no tenim por a res. Ja ho va dir el savi més savi de tots, “la por porta a la ira, la ira porta a l’odi, l’odi porta al sofriment”. I fer un llibre no ha de ser un sofriment, si no un goig. Gaudim del procés, aprenguem. De les reunions, dels nervis, dels mails a les tres de la matinada, dels àudios de WhatsApp perquè ha caigut un col·laborador, de les proves de maquetació I de la presentació del llibre. El camí a recórrer, l’experiència que vivim, a qui coneixem mentrestant, les seues històries i les persones amb les quals ho compartim són més importants que un banderí o que quedar per damunt de la comissió del costat. Si ho hem passat bé hem guanyat. Si el que fem aconsegueix vessar una llàgrima, robar un somriure o suscitar interés, el llibre serà un premi més important que els diners. Somiem amb llibres, cultura, amb comunicar-nos, transmetre i transcendir. En valencià. Els malsons només vindran si els donem l’oportunitat.

La por porta a la ira, la ira porta a l’odi, l’odi porta al sofriment

Somni complit

Vicente Llàcer

meu nom és Vicente Llàcer García, vaig nàixer l’any

soc

Pertany

2013.

He estat sempre actiu a la falla amb els càrrecs de delegat artístic l’any 2013, delegat de falleres des de 2014 fins al 2021 i delegat de comparsa i artístic des de 2019 fins a 2022 i a més a més l’any 2022 també he sigut el FALLER MAJOR.

Us conte un poc com hi ha succeït tot i com he passat l’exercici faller com a Faller Major perquè com bé diu el títol d’aquest magnífic llibret, TOT COMENÇA AMB UN SOMNI...

Durant molts anys he estat al peu del canó de la meua comissió, participant i ajudant activament en totes les activitats possibles i sempre havia tingut el somni de representar a la meua comissió. Els meus pares no m’havien deixat ser faller infantil, aleshores era com una cosa que tenia pendent. D’aquesta manera havia començat a dir-los als més propers i amb més confiança de la meua comissió que un any seria jo el màxim representant, i tal vegada es poguera fer realitat el meu somni.

El

1996,

natural de Borriana i soc un enamorat de les falles.

a la comissió fallera de la Falla Barri d’Onda des de l’any

La idea anava com agafant més força a poc a poc entre la comissió, però sobretot en els meus amics i amigues. De sobte va arribar la pandèmia i tota idea es va quedar apartada; ara era el moment de pensar que fer per poder tirar endavant la nostra festa i com fer front a tot el que ens venia. El 2021 s’hi havien cancel·lat les falles i suposadament el destí no volia que jo aplegara a la màxima representació de la comissió. De cop i volta, el divendres 30 de juliol de 2021, en aplegar a la comissió per a sopar, com tantes altres vegades, vaig pensar que hi havia prou gent per a la quantitat de persones que hi havien anat a altres anteriors sopars. Passa el sopar i tot ocorre d’una manera normal, però arriba un moment en el qual la Fallera Major 2020 de sobte, i en acabar el seu discurs, s’agenolla junt a la presidenta, i em demanen amb una xicoteta banda a les mans que si vull ser el Rei (és a dir, Faller Major) per al següent exercici. Jo no m’ho creia, pensava que era de broma però no, em van embolicar totalment perquè òbviament vaig acceptar immediatament.

L’endemà jo, sense quasi assimilar el que estava passant ja tenia la primera telefonada d’À punt, i ací va començar tot el revol mediàtic que va tindre la notícia, cosa del que estic agraït perquè s’ha donat a conéixer i ajuda a normalitzar el tema del Faller home a les comissions i a la festa.

Com experiència personal de ser un dels pioners a la Comunitat Valenciana i el primer Faller Major a Borriana, he de dir que ha sigut la millor experiència de la meua vida, perquè com bé sabeu “tot comença amb un somni” i el meu somni s’ha complit. He plorat i he rigut (sempre d’alegria), he pujat al teatre perquè m’abanderaren amb una caramba que

Sense quasi assimilar el que estava passant ja tenia la primera telefonada d’À punt, i ací va començar tot el revol mediàtic que va tindre la notícia, cosa del que estic agraït

Somni complit

S’ha dit de tot i s’ha llegit tota mena de comentaris per xarxes socials

Vicente Llàcer

m’acreditava com a màxim representant i he estat acompanyat per la meua cort d’honor formada per dones i homes i a més a més, el meu Faller Major Infantil, Marc Pescador. A les falles de Borriana la notícia i la figura s’ha acceptat d’una manera molt normal i ha sigut un canvi per a bé, he fet les desfilades corresponents en tot moment i els actes oficials marcats per Junta Local Fallera i Federació de Falles. En cap moment he sentit menyspreu per part de cap comissió ni per cap fallera de la ciutat, hem fet vincles molt bonics els representants de les comissions i he sentit molt de suport per les falles i per la ciutat i a destacar el de JLF, federació i l’Ajuntament que no s’han oposat en cap moment i han estat a favor, d’en aquest cas, de la meua representació de la meua falla.

Aquesta experiència ha sigut molt bonica però també ha portat molta responsabilitat. Al cap i a la fi estàs iniciant un fet que abans s’havia vist tan sols a València uns anys enrere, amb un Faller Major honorífic, i gràcies a aquesta decisió possiblement va agafar forma l’actual Faller Major de ple dret. S’ha dit de tot i s’ha llegit tota mena de comentaris per xarxes socials.

Hi ha que fer tot el possible perquè no hi haja diferencies i hi ha una gran pressió en tot moment per tal de fer tot de la manera més correcta, per estalviar-te retrets i que tot siga natural i normal. Tot i això, no significa que haja passat un any pendent de fer- ho tot correcte tan sols, ho he disfrutat molt i he sigut molt feliç durant tot l’any i al final, gent que al principi es mostrava més conservadora s’han dirigit cap a mi o a la comissió per donar-nos l’enhorabona i dir-nos que s’han adonat, que no pel canvi de rols a la festa, aquesta estiga en perill.

Tant amb mi com amb Víctor, el Faller Major del Port de Sagunt, i els que venen als exercicis següents a altres localitats, espere que s’haja vist que no per la representació d’una figura masculina, la festa ha estat afectada, ja que tot ha sigut molt natural i ha transcorregut d’una manera normal. A Borriana no s’ha alterat ni canviat res més que els estatuts per a acceptar la figura com a representant oficial. Com a tot en aquesta vida, hi haurà gent amb moltes opinions i és totalment respectable però també s’ha de respectar l’altra part i no tirar per terra les il·lusions d’altres persones. L’home com a màxim representant és un tema que almenys en uns anys generarà conflicte, fins que tot s’arribe a normalitzar.

Al final, des de la festa i a les tradicions es pot intervindre i evolucionar: fa tan sols uns anys era impensable veure com un home podia pujar a la presentació de la falla amb un càrrec diferent que no fora el de President o President Infantil. Ara es veuen figures de diferents sexes als dos càrrecs: hi ha presidents i presidentes tant majors com infantils i per sort i amb molt d’orgull hi havem falleres i fallers Majors també adults o infantils, cosa que dona per segut que els drets igualitaris es poden incloure a la nostra volguda festa, que en cap moment dona problemes i que la festa compartida i inclusiva és molt diversa i igual de divertida.

El somni del llibret

Hugo Morte

Recorde quan li vaig preguntar a mon pare perquè la falla que els seus amics i ell van fundar ara fa 43 anys, presumia del nom: “Falla Penya El Mocador”, fou per a un article publicat

en el XXV aniversari.

Em va dir que el va suggerir algun de la colla, possiblement Ramon Castelló o Vicent Martínez, que eren els més creatius. O inclús ell, ja que fou la primera presidència. No és habitual que presumisca que és l’únic que continua de faller ininterrompudament des d’aleshores, més aviat al contrari, sempre diu que lamenta no poder continuar fent falla amb els seus amics de tota la vida.

Es va fundar per una colla d’amics com ja hem apuntat, que ja hi participaven de la societat saguntina en les cavalcades i que va desencadenar amb la formació fallera. Però no una falla a l’ús del moment. Ells eren diferents, molt diferents. Eren uns avançats a la seua època, i perquè? Molt fàcil, eren crítics, tenien una opinió diferent, i a més vestint diferent. La seua indumentària era blussó negre, com antigament els llauradors vestien, socs d’espart, els genuïns

A Pere Morte President fundador

i sense calcetí, com al Tribunal de les Aigües han vestit, pantaló negre i per suposat, el Mocador al cap, com a símbol de diferència i enaltiment de la seua falla. Jóvens i valents, que a més com a signe identificatiu quant anaven a actes no oficials, ja vestien el seu blussó i un mocador roig al llom. Cap falla aleshores, vestia així, era molt atrevit anar en contra dels costums.

Més tard, totes les Falles han desenvolupat el blussó per anar actes no oficials o en la setmana fallera a l’àmbit més informal, nosaltres mantenim el blussó negre i el mocador com a distintius i referent de la nostra indumentària.

El seu objectiu continua, Pere, era revitalitzar i visibilitzar les nostres tradicions amb elements identificatius i valencians.

Com hem apuntat abans, eren diferents, i feien coses diferents, ja a l’any 1982 féren un llibret amb cert component cultural que va ser premiat amb l’1 premi de tot el territori valencià, en aquell temps organitzat per l’Ajuntament de València, i actualment per la GVA.

Un altre element diferenciador i de revitalització és que des de la seua fundació amb aposta personal de Pere, han dut en totes les cercaviles, dolçaina i tabal, altre signe de valencianisme de la falla. Hui en dia encara mantenim aqueix sa i bon costum. Un detall és que els Germans Caballer de Sagunt, dolçainers i tabaleters en l’actualitat, fa 40 anys que estan amb nosaltres.

Però tot evoluciona i actualment la marca Mocador ha evolucionat amb un relat eminentment cultural i social.

Volem crear la nostra pròpia marca.

La marca Mocador comença en una generació anterior, amb els nostres pares. Ells ens

Ja a l’any 1982 féren un llibret amb cert component cultural que va ser premiat amb l’1 premi de tot el territori valencià

El somni del llibret

Hugo Morte

ensenyaren el camí i nosaltres li hem donat continuïtat. Intentem cuidar al màxim el continent i el contingut, comptem amb grans amics i escriptors que donen una alta qualitat literària i contractem l’empresa de creativitat Yogur de Fresa per tal de donar frescor i innovació al continent, ja que volem fugir de la coentor i del tradicionalisme, que no tradició. El fil conductor sempre té relació directa amb els monuments i vertebrem tot l’any en tots els actes que organitzem, com la setmana cultural o cavalcada».

«Verba volant, scripta manent» és un proverbi llatí que ens diu que les paraules volen i allò escrit queda. La falla es crema i el llibret queda. A més, volem que siga el vehicle de comunicació entre el món i la falla, en valencià. Ens creiem tant aquesta afirmació que creàrem els premis literaris Mocador i Emili Llueca ara fa 14 anys, dotats amb 500 €, que reconeixen els assajos publicats en llibret de falla de tota la Comunitat Valenciana. Per això, som orgullosos fundadors de la FEDERACIÓ

LLETRES FALLERES, amb l’objectiu de premiar diferents gèneres literaris i estètics en el llibret de falla. Trobareu tota la informació en lletresfalleres.org

Aquest és el camí que hem fet i el que ens queda per davant!

Un somni que encara no ha finalitzat!

Volem que el llibret siga el vehicle de comunicació entre el món i la falla, en valencià

Conte somiat

Eva Guijarro

Això era i no era, un grapat de somnis dins d’una caixa, esperant ser oberts i poder volar, de nit, a la ment de les persones.

Miraculosament, la caixa havia aparegut, feia uns dies, d’alt d’un armari del nostre casal. Ningú no s’havia assabentat de la seua existència quan Alexia, buscant un joc de parxís, la va trobar, preguntant-se què hi hauria allí dins. La caixa no pesava i semblava tancada a consciència. Començà a obrir-la, però una corrent d’aire intens i gelat la va frenar. Eixa caixa era important, segur! - pensà Alexia. I decidida, la va obrir trencant-la ràpidament.

La força d’aquella caixa la va fer caure i tancar els ulls i Alexia no va poder vore el que passava. Somnis de tots els sabors i colors eixiren per l’habitació buscant un lloc per a fer-se realitat. Semblava una bogeria! Sabor i color en un somni, quan s’ha vist? Per què no?

El primer en eixir va ser un somni curtet, meticulós, amb olor de torrat al forn, que donaria alegria com la sal a la vida i amb un toc de sorpresa, potser amarg. Era un somni d’ametla daurada! Quin plaer!!

El següent va ser un somni amb dolçor i força, lliure, fàcil i pròxim. Era un somni de taronja, fluid i net, que es transformaria en energia al despertar i es podria recordar.

Ara eixia el de xocolate, un somni divertit, llarg, intens, que ens deixaria moments inoblidables, com quan mossegues un tros de tableta. Un capritx que podria aparèixer alguna vegada, però al que no ens devem acostumar.

I arribà un somni inquiet, de molts colors, tendre i diferent, sensible, ple de felicitat, senzill, innocent i fugaç. Un somni de caramel que, directament, es va introduir a la ment d’Alexia, quedant profundament adormida.

A l’endemà, Alexia va despertar al seu llit. Alçar-se, una tasca que, normalment, odiava, la va fer amb un somriure ple. El somni d’aquella nit, que no recordava, segur que havia segut preciós. Tenia una sensació molt forta, quasi una necessitat, de menjar caramels.

Els somnis havien complit el seu destí i, de segur, que algun faller o fallera s’hauria alçat amb la dolçor del xocolate, l’energia de la taronja o el toc de l’ametla.

Això sí, ningú més tornà a vore la meravellosa caixa. Potser la tingues tu per algun racó de la teua habitació. Busca-la!

Els somnis havien complit el seu destí i, de segur, que algun faller o fallera s’hauria alçat amb la dolçor del xocolate

Conte somiat

Eva Guijarro

Si em mires i no em veus, si preguntes sense resposta, si te banyes de cap a peus, però no sents que l’aigua s’acosta

Què passa? Què és?

No entens el que t’envolta. Rius i plores, camines i pares. La vida sembla que es trastoca.

Si no saps perquè de colp i repent, algú t’emociona, si vibres, cantes, vius i tot es torna carambola.

Si res té sentit, si corres i no arribes si recordes i oblides, si guanya la tristesa o eres feliç.

Si el món sembla de cristall, transparent i de vegades trencat, respira fons, no és la realitat, he de dir-te que estàs somniant!

Somni faller

Asun Moll

Resulta una tasca quasi impossible d’entendre, des de fora, tot allò que es cou per dins del cos en el moment en què una fallera es vesteix amb la indumentària nova, quan es sent el nom la seua comissió el dia dels Premis Fallers, en portar un ramell a una Verge plena de flors o quan el monument cau en flames a terra per donar per tancada una etapa i per encetada la següent.

Tots eixos sentiments, les emocions de cadascun dels diferents moments fallers

He de confessar que el món faller de la meua ciutat m’ha obert els ulls. No és fàcil entendre la festa fallera des de fora. La visió dels no fallers dista, i molt, de la dels que ho sou de cap a peus. I no és estrany donada la quantitat de sentiments i emocions que es conjuguen en esta festa tan nostra.

no els podem viure qui no portem la banda al pit o l’emblema cosit, però si us puc contar, des de la meua més humil visió, com veiem les falles les persones que vos acompanyem des de prop, en cadascuna de les vostres celebracions.

Us contaré la meua experiència. Si parlem del monument, per als que no som fallers esta peça és el fruit d’una expressió cultural i artística que sols es pot gaudir durant uns dies, però que naix de l’objectiu d’anar millorant cada any. Així, anirem recorrent el mapa faller de la ciutat per tal de comparar uns amb altres, inclús, de vegades, parant-nos a llegir la crítica, valorant la grandària i el color. Per a la majoria de mortals, la setmana de Falles son dies per gaudir d’un museu a l’aire lliure on la climatologia sempre anuncia la primavera, encara que de vegades ens juga una mala passada.

Però per al fallers, la visió és una altra. L’he sentida des que he pogut apropar-me a vosaltres com a regidora. Per a vosaltres el monument és un xiquet que naix el 21 de març. Segur heu vist el seu primer esbós com si d’una ecografia es tractara; segur que anireu un parell de vegades al taller de l’artista per tal de veure la seua evolució. A primers de març, ja esteu pensant en com fareu per traslladar-lo amb mimo i cura als carrers de la ciutat. Consultareu l’oratge i el protegireu al màxim. Tindreu controlada la grua, el transport, l’ocupació de via pública... per tal d’anar deixant-ho tot ben tancat i convocareu a un regiment de fallers per donar forma i muntatge junt a l’artista faller del vostre monument faller. Tot controlat perquè el dia 15 de març estiga preparat per a la visita del jurat, com si fora el dia del bateig. I com no, de les mirades atentes dels visitants. Però el faller, mira el monument amb altres ulls. Com la mare mira

Per a la majoria de mortals, la setmana de Falles son dies per gaudir d’un museu a l’aire lliure on la climatologia sempre anuncia la primavera

Asun Moll Somni faller

No cap la possibilitat d’entendre unes falles silenciades. Ni podem, ni volem. I per desgràcia ja les hem passat

al fill. I això any rere any, sempre amb l’orgull d’allò que és propi i la il·lusió d’obtindre el millor premi.

Jo, personalment, soc una fan dels monuments amb colors vius i forts, però també pertany a eixe públic al qual agrada llegir la crítica, més encara des que ho faig amb ulls de regidora. Eixa és l’essència dels monuments. Sobretot la crítica local, la de barri, la de les situacions que ens fan reflexionar i que ens trauen expressions al rostre, de vegades d’alegria, de vegades de vergonya.

No cap la possibilitat d’entendre unes falles silenciades. Ni podem, ni volem. I per desgràcia ja les hem passat. El soroll de Falles, en ocasions molest per als no fallers, és sinònim de vida, d’alegria, de treball, tradició i de molt més coses. Què seria d’unes Falles sense PÒLVORA... sense MÚSICA?!

Què dir de la indumentària? El més complicat d’entendre des de fora del mon faller. No podem fer-nos idea de la quantitat de “peces” que necessita una fallera, o un faller, per tal de lluir amb tot l’esplendor en un dia qualsevol. De cap a peus, monyo, pintes i agulles de l’adreç, mantilla, joia, arracades, camisa, corpinyo o gipó, enagües, mocador, davantal, falda o guarda peu, enaigua, cancan, calces, lligacames, sabates, mantó o tovalló per al fred. I per a ell... còfia o mocador de cap, Rodina, camisa, jupetí o xupa, saragüells, calç o calçotets, calça, lligacama, sabata o espardenya, faixa, capa o manta. Tota una despesa que no és fàcil d’encaixar en l’economia familiar, però que és necessària per tal d’aconseguir fer eixe conjunt de parella valenciana que obliga a tot qui els veu a llançarlos un “GUAPOS!”. Perquè, a més a més, la varietat i colorit de les teles i les combinacions

envolta tot un món d’indumentària, que fa les delícies de qui ho veu tant des de fora com des de dins.

Si al conjunt li afegim un bon ram de flors, ja està la parella totalment preparada per fer testimoni al visitant, siga local o de fora, de la bellesa de la festa i l’emoció de la seua l’ofrena a la maredeueta. Imatge engalanada feta amb flor, que fins i tots els no creients, emociona en veure tal floral espectacle.

Ha segut tanta la intensitat viscuda amb el sector faller per a esta “no practicant” que ha estat al vostre costat durant estos últims cinc anys, que us contaré un secret: He de confessar que m’heu conquerit i atrapat tant que, fins i tot. de vegades somie... I si formara part d’una comissió? Eixe és el meu particular somni faller.

Falles nascudes de somnis Yasmina Blesa

agrair que ens dediques uns minuts del teu

Considerem que eres un creador de somnis, amb els monuments que realitzes, i fas els somnis realitat, amb l’obtenció de banderoles, premis i reconeixement al teu treball.

Realment algunes de les meues falles han nascut d’un somni. Des que tens una idea, fins que la desenvolupes i dones amb el fil conductor de la falla, li dones moltes voltes, perquè és tot literatura... per a poder enllaçar les escenes, la critica i així plasmar el que vols dir. Des de xicotet volia ser artista faller. Veia cremar la Falla de l’Ajuntament de València, a casa, (eren les Falles de Vicente Luna), des de llavors volia ser artista faller.

Quants anys portes exercint aquest ofici?

Com professional pel meu compte, des de l’any 1988. Com “amateur” des del 1978, que va ser l’any de la

En primer lloc,

temps, per a atendre’m, contestant unes preguntes i així formar part del nostre Llibret, que enguany té com temàtica els somnis.

Constitució, i va ser l’any en què vaig fer una falla amb crítica, que parlava de la Constitució, encara que anteriorment havia fet “falletes”.

Com vas començar com a artista faller? M’agradaven les falles, les veia amb el meu avi, a Gandia, un dia em vaig posar ha fer “ninots”, els feia amb armadura de fusta i paper.

Et ve de família l’ofici?

No, en la meua família no hi ha hagut ningú que s’haja dedicat a açò.

Quina assenyalaries que és la teua identitat en les teues obres?, Què les fa diferents de les altres? El color. Intente utilitzar colors que són molt alegres, molt vius, i crec que al final és una tendència que s’està imitant, i m’enorgulleix el que estiguen pintant amb els meus colors. Sempre m’han dit que pinte les falles de “colorets”, però ara, per exemple, aquest any, a Secció Especial a València, hi ha tres falles que van sobre els colors.

M’agradaven les falles, les veia amb el meu avi, a Gandia, un dia em vaig posar ha fer “ninots”, els feia amb armadura de fusta i paper

Falles nascudes de somnis Yasmina Blesa

Convento Jerusalen 2022

Eres un referent al color, i és la teua identitat. Encara que ara altres artistes utilitzen colors vius, podríem dir que eres el pioner?

Sí, el color és el més significatiu del meu treball. Abans es pintava tot més grisenc, mat, pàl·lid, en colors «pastissos » per exemple. Les dues tendències eren colors grisencs i pastissos, però nosaltres comencem a pintar amb colors més lluminosos. Em preguntaven:” gasteu colors fluorescents?”; Jo deia, no no. El que féiem era intentar deixar el color el més net possible, per això semblava fluorescent. En les fogueres de 2002, guanyàrem el primer Premi, amb la temàtica del carnestoltes, i va ser una Foguera molt molt acolorida. Després repetirem amb molt de color i pintura alegre en les Fogueres de 2004, on també guanyàrem el Primer Premi.

Hi ha molts premis en tota la teua trajectòria, però, com va ser el primer gran èxit pel teu treball?

El primer gran èxit va ser el Primer Premi d’Especial en les Fogueres d’Alacant en 2002. Tinc 8 premis a Alacant i 5 a València. Doblets, en tens dos?

Si, doblets en dues ocasions, encara que aquest any es pot considerar triplet,perquè en realitat van ser tres premis seguits, al setembre, març i juny, cosa que no ha aconseguit ningú. El primer doblet va ser en 2014, amb la Foguera Carolines i la Falla El Pilar, i aquest segon va ser Falla- Falla- Foguera sent en 2022 amb la Foguera Florida i la Falla

El primer gran èxit va ser el Primer Premi d’Especial en les Fogueres d’Alacant en 2002

Falles nascudes de somnis Yasmina Blesa

Vaig començar quasi jugant a fer falles. De tanta afició, es va convertir en el meu ofici. Jo volia estudiar belles arts, però abans de començar la carrera ja estava treballant en un taller

de Convent Jerusalem. Vaig ser el primer artista valencià a aconseguir el Primer Premi en les Fogueres d’Alacant, també vaig ser el primer artista a fer una falla d’especial, El Pilar i plantar en la plaça de l’Ajuntament de València al mateix any, en 2007, i ho vaig repetir en 2011, fent la Falla de Cuba i la de l’Ajuntament. He anat sent el primer a fer coses. Durant tants anys has marcant tendència i diferència: seria el resum a la teua trajectòria. Al fil d’aixó, en els teus inicis, el teu somni era ser un referent?

No, la veritat és que vaig començar quasi jugant a fer falles. De tanta afició, es va convertir en el meu ofici. Jo volia estudiar belles arts, però abans de començar la carrera ja estava treballant en un taller, així que, quan vaig acabar el batxiller em vaig dedicar de ple a les falles. No vaig anar a la universitat, perquè vaig veure que el meu camí eren les falles, no les belles arts. En la falla ho tinc tot, vull dir, puc modelar, pintar, treballar l’arquitectura… potser per això em vaig quedar a la falla. Després de parlar dels teus premis, i del teu primer gran èxit en 2002, com m’has comentat, els teus somnis es van fer més grans?

Aquell any, en 2002, vaig aconseguir una cosa molt important per a mi, que va ser fer la Falla de l’Ajuntament. Ja he dit abans, que des que les veia a la tele, m’atreien les falles. Aquell any, fer la falla de l’Ajuntament va ser

molt bonic. Encadenar-ho amb Alacant i a més amb el primer premi, va ser un somni complit. Després de complir el teu somni, et sents realitzat? Et sents complet? O et falta alguna cosa? Sempre estarà “la millor falla”, que està per fer, crec que mai la faré, perquè quan un fa alguna cosa, intenta fer una altra millor que la feta abans. No és que tinga molt a conquistar, tinc molts primers premis, molts altres Segons i Tercers, ací i a Alacant. Potser podria proposar-me ser el que més premis reuneix a Alacant, però tot és qüestió d’anys, però, et vas fent major i cada vegada costa més estar tantes hores en el taller. No costa tant per les hores, com per l’esforç físic; tinc 55 anys, el cos es fa major, i aquest ofici a més de ser molt intel·lectual, té la seua part física, i ací és on es nota. Intel·lectualment amb els anys vas guanyant experiència i les coses ixen més fàcilment, però en la part física, costa estar 14 hores a 100 per 100.

Als seus somnis no els has posat límits. M’has comentat el tema dels premis d’Alacant i que intentaràs aconseguir “La Falla”, per la qual cosa no tens límits.

No tinc cap límit posat. El que puga aconseguir, tal vegada algun premi més, però sobretot ser ací, poder treballar, passant-ho bé i fer-ho amb il·lusió. Encara que ara, entre unes coses i altres cada vegada es fa més difícil. Els problemes econòmics que

Aquest ofici a més de ser molt intel·lectual, té la seua part física

Falles nascudes de somnis Yasmina Blesa

Foguera Florida 2022

les empreses tenen, el govern i els impostos, aconsegueixen fer-lo una mica avorrit al meu parèixer, llevant-te les ganes i la motivació. Per a qualsevol cosa, ara cal fer molts tràmits, molts papers…

Hui dia, afirmes que els teus somnis s’han fet realitat. Des d’aquell xiquet que veia a la tele la Falla de l’Ajuntament de València, a plantar a la plaça de l’Ajuntament en 4 ocasions. Sí, he plantat en 4 ocasions. Els somnis s’han fet realitat amb escreix.

Després de tot el que m’has contat, només em queda preguntar-te: Quin seria el consell que donaries a les persones, que en el món de les falles, persegueixen els seus somnis?

En el món les falles és molt necessari treballar, renovar-se i ser constant. A aquestes persones que comencen ara, o estan començant, que els diries?

Que intenten fer-ho tan bé com siga possible, que no posen cap meta, perquè sempre que aconsegueixes alguna cosa, hi ha una altra cosa per a aconseguir després, sempre hi ha algun somni pendent, i que sobretot, no perden la il·lusió.

De nou moltes gràcies Pere pel teu temps, ha sigut un plaer parlar amb tu.

Els problemes econòmics que les empreses tenen, el govern i els impostos, aconsegueixen fer-lo una mica avorrit al meu parèixer, llevant-te les ganes i la motivació. Per a qualsevol cosa, ara cal fer molts tràmits, molts papers…

Somnis Els Vents

Representants

Jose Luis Puerta i Herraiz

Va ser que se era, diu la història que un xicon de la falla Els Vents tenia en el cap una enronia i de totes totes, volia ser president.

En això de manar tenia experiència perquè del Mare Nostrum sigué entrenador aficionat al futbol i sobre tot al València no dubtà en canviar les botes pel mocador.

Treballador incansable i gran col·laborador en els vents per “Pichurri” et coneixen, Ja dus l ́escut de la falla com a ambaixador i els fallers i falleres mai sol et deixen.

Jose luis, acompanya als teus infantils que junts els tres, sou tan grans com Mestalla. Enhorabona Jose, ho has aconseguit i ara sols queda gaudir de la festa i de la falla.

Ana María Blanch i Martínez

Representants

Alexia Alonso i Blesa

Ja bufa el vent de Tramuntana, des de bones hores del matí, més tot un barri s’engalana, per veure com un somni es compleix.

Canvia de Gregal a Mestral, per anunciar-li al barri sencer, que tant se val que bufe Llevant, o tant se val que bufe Ponent, perquè hui, anem a coronar, a la reineta de la Falla Els Vents.

Doncs alça el vol el subtil avió, preada peça de Papiroflèxia, per anunciar com Fallera Major, a la dolça, alegre i guapa Alèxia.

Xiqueta tímida i somniadora, és clar, amiga dels seus amics, xiqueta empàtica i protectora, a la que el seu somriure defineix, esperem que els nervis que atresora, ahir li permeteren dormir.

Ballar és la teua gran passió, a totes hores davant l’espill, espere veure’t ballar Tik Tok’s com a Fallera Major infantil.

Escriu la història del teu somni ves pensant la coreografia, que sé, que per a tu és un hobbie, i ves assajant-la dia a dia, al costat del teu gosset Toby, amb el que jugues amb alegria. Doncs has lluitat per ta quimera, des que eres una nina de bolquers, més de soca-rel eres fallera, com no, de la falla del teu voler.

Pujares per primera vegada amb sols dos mesos de vida, vestida de valenciana, a l’escenari que hui t’admira, com la més gran sobirana, que té una il·lusió complida.

Doncs des de ben xicoteta, sempre desfilar tu volies, i amb el teu somriure, contenta, feies senceres les cercaviles. Al teu costat, sempre el mateix faller, sent una parella inseparable, tots dos junts des de ben xicotets, formant un quadre adorable,

i Ulisses serà el teu President, com des de fa temps, tu somniaves. Somniaves veient les fotos de ta mare, que també series fallera major, però al vint-i-u que tu l’esperaves, la pandèmia ho va trastocar tot.

Ha sigut molt llarga l’espera, has hagut d’esperar molt de temps, fins que el somni, realitat es fera sent proclamada regina dels Vents però sé que una gran fallera, regnarà al dos mil vint-i-tres.

Seràs la més admirada princesa, que la xicalla puga abastir, perquè ja eres, Alèxia Alonso i Blesa, dels Vents, Fallera Major Infantil.

Gaby Collado

Representants

Representants

Ulisses Navarro i Salar

Per a dir-te unes paraules els teus pares en mi van confiar. I ara no trobe paraules no se per on començar. I he de dir-te unes coses que per a tu segur son molt especials.

Xiquet de carácter molt especial, revoltós i carinyós. Graciós des que va nàixer obert a una tradició familiar i un gran cor que il·lumina tota una falla.

El 2023 sera un any molt emocionant per a tu i per a la teua familia que t’acompanya. Familia de gran tradicio fallera, van ser tots de la Falla representants.

Tot en la falla t’agrada, encara que els premis i la cremà faré especial menció T’agrada mes vestirte de faller que jugar amb el baló.

Ulises una il·lusió de temps feta realitat, dels infatils de la xicalla ser el capità portant de la braç a Alexia en aquest any tan especial

Ulises gaudeix de cada moment, guarda tots els records al teu cor per que el foc de la nit de la cremà, dira que tot ha arribat al seu final.

Ulises enhorabona, ja eres dels xiquets dels Vents el seu màxim representant.

Carolina Górriz

Comissió Executiva

PRESIDÈNCIA

José Luis Puerta i Herraiz

SECRETARIA GENERAL Maria del Carmen González i Herreros

VICEPRESIDÉNCIES

Moisés César Alarcó i Villarroya María Dolores Salar i Marín

Oscar Carrasco i Martínez Laura del Toro i González Yasmina Blesa i Balaguer Ernesto Navarro i Navarro

VICESECRETARIAT

Elisa Soler i García

TRESORERIA

María Luisa de la Piedad i Martinez

COMPTADOR/A

José Ingacio Picazo i Sánchez Pascual Gallardo i Ruiz

DELEGACIÓ DE LLIBRET

Yasmina Blesa i Balaguer María Rosa Sánchez i Sánchez Ana María Blanch i Martínez

DELEGACIÓ DE PROTOCOL

Antonio Cost i Velasco José María López i Galindo Daniel Armero i Gómez

DELEGACIÓ DE CULTURA

Gemma López i Tamarit

Ana María Blanch i Martinez Veronica Donemech i Blanch Sandra Rubio i Muñoz

DELEGACIÓ DE MONUMENT Óscar Alonso i Esquer Cristina Peris i Montolio Raúl Barea i Ortiz

DELEGACIÓ DE CASAL Ángel Pérez i García

DELEGACIÓ D’ IGUALTAT Mónica Murria i Esteban Estíbaliz Bosch i Díaz Ernesto Narvarro i Navarro

DELEGACIÓ DE PIROTÉCNIA Moisés César Alarcó i Villarroya

DELEGACIÓ D ́INCIDENCIES Sara Lillo i García

DELEGACIÓ SECCIÓ FEMENINA Mónica Salvador i Palmero

DELEGACIÓ D ́ORNAMENTACIÓ Veronica Martí i Soriano Oscar Baena i Mendez

DELEGACIÓ DE PLAYBACK María Dolores Salar i Marín Sonia Altes i Forner

DELEGACIÓ DE CAVALCADA

Sandra Encinas i Cortijo Carmen Cost i Velasco Marta Sesma i Giménez Rosa María Belmonte i Arnau

DELEGACIÓ D ́ESPORTS

Ignacio Francisco García i Rus

DELEGACIÓ DE SOCIS

Francisca Álvarez i Ruiz Begoña Yañez i Moreno

DELEGACIÓ DE FESTEJOS

Carmen Gacía i Muñoz

DELEGACIÓ D ́INFANTILS

Diana María Gallardo i Castellanos María Rosa Sánchez i Sánchez

DELEGACIÓ DE LOTERIES

Laura Del Toro i González

DELEGACIÓ D ́ACTIVIDADES DIVERSES

Manuela García i Macias Sergio Ángulo i Gómez

Comissió adulta

Abad i Madrid, Vicente Adán i Frías, Juan Antonio Alarcó i Villarroya, Moisés Cesar Alonso i Alonso, Sheila Alonso i Carrascosa, Ingrid Alonso i Esquer, Oscar Alonso i Itarte, Jose Miguel Altes i Forner, Sonia Alvarez i Ruiz, Francisca Angulo i Gómez, Sergio Armero Gómez, Daniel Armero i Soler, Valeria Badia i Pons, Ruben Baena i Martinez, Beatriz Baena i Mendez, Oscar Barea i Ortiz, Raúl Belmonte i Arnau, Rosa María Blanch i Martinez, Ana María Blesa i Balaguer, Yasmina Bonardell i Pancorbo, Javier Bosch i Diaz, Estibaliz Calvo i Salas, Bianca Cañada i Rus, Noelia Carrasco i Martinez, Oscar Carrasco i Cintas, Juan Clemente i Cost, Claudia Cocera i García, Cristina Cortes i Gómez, Patricia Cosme i Rodriguez, Noelia Cost i Velasco,Antonio Cost i Velasco, Carmen Crisol i Barrachina, Juan Blas Cruces i Blanch, Aitana de la Piedad i Martínez, Maria Luisa de La Torre i Martinez, Carolina del Toro i Gonzalez, Laura Delgado i Bajo, Víctor Delgado i Sánchez, Jordi Diaz i Sánchez, Cristina

Doblare i Alonso, Alejandro Domenech i Blanch, Veronica Encinas i Cortijo, Sandra Escriba i López, Alvaro Escriba i López, Eduardo Estruells i Abad,Vicente Estruells i García, Adriana Ferrer i Gascón, Concepción Ferrer i Marti, Mariam Gallardo i Belmonte, David Gallardo i Castellano, Diana María Gallardo i Ruiz, Pascual Gallego i Gonzalez, María Víctoria García i Rus, Ignacio Francisco García i Bosch, Diego García i Macias, Manuela García i Martinez, Zaira García i Mesa, Miguel Tomás García i Muñoz, Carmen García i Ruiz, Maria Gil i Alba, Pedro Gómez i Gimeno, Pilar Gonzalez i Herreros, Maria Carmen Gonzalez i Sanchez, Sonia Herranz i Soriano, Raquel Juan i Caballero, Nadia Lillo i García, Sara López i Galindo, José María López i Ripoll, Ainhoa López i Tamarit, Gemma Maria Manzano i Mayoral, Avelina Martí i Soriano, Verónica Martínez i Del Toro, Daniela Martínez i Gonzalez, Beatriz Martínez i Lorente, Adrian Muñoz i Romero, Juana Murria i Esteban, Mónica Navarrete i Igual, Antonio Navarro i Navarro, Ernesto

Navarro i Salar, Ernesto Oltra i Salvador, Iria

Oltra i Salvador, Araitz Pérez i García, Ángel Pérez i García, Nerea Peris i Montolio, Cristina

Picazo i Sánchez, José Ignacio Puerta i Herraiz, José Luis Román i Méndez, Rafael Román i Mendez, Encarnación Rubio i Ballester, Juana Rubio i Diaz, Laia Rubio i Muñoz, Sandra Ruiz i Herrera, Encarna Saez i Vargas, Luis Eugenio Salar i Marin, María Dolores Salvador i Palmero, Mónica Sánchez i Alepuz, Ventura Sánchez i Alonso, Emilio Sánchez i Rubio, Noemi Sánchez i Sánchez, María Rosa Sánchez i Triguero, Jennifer Sánchez i Triguero, Judit Sanz i Andrés,Jorge Sesma i Gimenez, Marta Soler i García ,Elisa Tamayo i Patiño, Guillermo Torres i Gómez, José Triguero i López, María Valderas i Bonet, Nerea Verdugo i Jara, Francisco José Villanueva i Atienzar, Inocencio Villanueva i Molina, Azahara Yañez i Moreno, Begoña

Yañez i Rubio, Nerea Yuste i García, Claudia Yuste i García, Samuel Yuste i Jerez, Antonio

Artista: Daniel Barea i Ortiz

Cos central

Faller sobre núvol alat

Darío sempre ha sigut molt laboriós i amb els seus èxits a tots va convèncer, ara en les xarxes és famós arribant a ser un gran “influencer”.

Les eleccions arribaran a la fi al maig i Darío sembla que amb nota ha aprovat, amb el món faller ha complit com un raig però té al tripartit revolucionat.

Escena 1

La bateria

Aquest home volia de la gigafactoria l’adjudicació per això va fer publicitat al consistori, s’està treballant durament la seua reelecció perquè vol ser recordat com l’alcalde més meritori.

Escena 2

Petards i bidó de benzina

Des d’Urbanisme estan molt preocupats per les conseqüències per al medi ambient, mentre que la gent que té per allí propietats ja està pensant en un tema més suculent.

Comissió Executiva Infantil Comissió infantil

PRESIDENT

Ulisses Navarro i Salar

SECRETARIAT

Daniel Alarcó i de la Piedad

VICEPRESIDÉNCIES

Adran Alarcó i de la Piedad Mario Carrasco i Peris

TRESORERIA

Miguel Alarcó i De La Piedad

COMPTADOR/A Xavier Sánchez i Gil

DELEGACIONS

Leire Delgado i Sánchez Vega Muñoz i Altes

Abad i Checa, Alvaro Alarcó i de la Piedad, Adrián Alarcó i de la Piedad, Daniel Alarcó i de la Piedad, Miguel Alonso i Blesa, Alexia Ariño i Moscoso, Alexia Barea i Encinas, Noa Barea i Encinas, Raul Carrasco i Muñoz, Angela Carrasco i Muñoz, Sofia Carrasco i Peris, Mario Carrasco i Peris, Nerea Clemente i Cost, Cayetano Clemente i Villanueva, Diego Delgado i Sanchez, Leire Delgado i Valderas, Clara Ferrara i Gallego, Joan Ferrara i Gallego, Lucia Gallardo i Belmonte, Sergio Garcia i Bosch, Martin Gay i Gallardo, Alba Gómez i Sesma. Leo Gutierrez i Murria, Víctoria López i Pons, Carla Morales i Diaz, Borja Morales i Diaz, Lucia Muñoz i Altes, Vega Murciano i Sánchez, Celia Navarro i Salar, Ulisses Rivas i González, Candela Rivas i González, Martina Rubio i Miranda, Blanca Sánchez i Gil, Martina Sánchez i Gil, Xavier Sanz i de La Torre, Nazaret Sanz i de La Torre, Triana Tamayo i Cañada, Daniel Torres i Yañez, Diego Torres i Yañez, Elena Torrubia i Domenech, Abril Tur i Cocera, Carlos Tur i De Haro, Carolina Verdugo i Rubio, Adrian

Socis i sòcies

Adelina Lorenzo i Clemente

Ana Crisol i Lázaro

Ana Requena i Sorroche

Angel Giménez i Giménez

Antonio Cerezuela i Ucles

Antonio García i Alfonso

Antonio Isach Cuenca

Antonio Rubio i García

Asiria García i Hernández

Asunción Herráiz i Villalba

Bar Conde

Beatriz Marigil i Faus

Beatriz Ruiz i López

Carmen Adelantado

Celia Martínez i Adobes

César Cruces i García

Concepción Díaz i Carrillo

Concepción García i Moreno

Concepción Giménez i García

Concha de la Peña

Consuelo Balaguer i Nieto

Daniel Rubio i Muñoz

David Mateo i Blanch

Diego Molina i Ufarte

Diego Ruiz i Gálvez

Encarnación Gómez i Valencia

Enrique Gesuardo i Ballester

Enrique Tur i Carretero

Esteban Madrid i Abril

Estela Calvo i Toledo

Eusebia Palmero i Gómez

Eva Zamorano i Díaz

Fabiola Alonso i Álvarez

Felipe Caparrós i Belmonte

Francisco Herránz i López

Francisco José Solera i Caldera

Francisco Requena

Gema Cuartero i Mulero

Gema Juan i Jordán

Gloria Torecillas i Méndez

Héctor Torrubia i López Inmaculada Soriano i Tobar Isidra González i Clarés Javier Roch i Fernández Javier Rubio i Ballester

Joaquina Roch i Fernandez

Jorge Blay i Cortés

Jose Carlos Picazo i Gómez Jose Rueda i Bazataqui José Soriano i Medrano José Tur i Caballero Josefina Garcés i Cabezas Juana Adán i Lapaz Julio Lillo

Loreto Mesa Lourdes Martínez i Morenilla Ma Angeles Gil Ma Carmen Alcaide i Bronchal Ma Carmen González i Sánchez Ma Jesús Esteban i Montero Ma José Gómez i Arnau Ma José Lorente i Munera Ma José Rodríguez i Reina Ma Pilar Montolio i Domingo Magda Vicente i Julve Magdalena Castellano i Morillas Manuel Vizcaíno i Jimenez Mari Carmen Esquer i Flor Mari Carmen Rubio i López Maria Angeles Alba i Torres María Barrachina i Gabaldón Maria Carmen Herreros i Ribera Maria Carmen Ruíz i Gázquez Maria Cristina Bajo i del Cid María Luz Millar i Lopera María Martínez i Fornieles María Martínez i Garijo María Pilar Sánchez i Ferreira

María Sánchez i Luján

María Sixto i Turégano

Mariano Díaz i Santamaria

Norma Moscoso i Cevallo

Paquita Velasco i Fernández

Pau Ferrara

Paula Almazán

Pedro Rubio

Pilar Esteban i Lucas

Pilar Meliá i Canalda

Rafael Alejandro Salar i Marín

Rafael Román i Simón

Ramón López i Tamarit

Raquel Calomarde i Olmedo

Raúl Sánchez i Rubio

Rosa María Navajas i Jiménez

Rosa Rus i Herránz

Salvador Pérez i García

Sandra Castillo

Santiago Belmonte i Maldonado

Sara Cañada

Tamara Rubio i Muñoz

Vanesa Fernández

Vicente Alonso i Ratia

Vicente Catalá i Catalá

Vicente Jerez i Osuna

Vicente San José Zhanna Seredyuk

Monument

Infantil

Colors

Cos central Drac

Com un drac xicotet va avançant un partit CENTRAL , LLIBERAL TRANSVERSAL I VALENCIÀ que s’està esforçant en ajudar a tot un poblat.

Un nou partit ha sortit de les cendres diuen que són lliberals i centristes, però el que no saben aquests tendres és que a Sagunt funcionen els tripartidismes.

Escena 1 Sac

En sac foradat cauen les llicències d’obertura que arriben a l’Ajuntament és un desastre monumental d’altura que té a tothom calent.

Netejant els peus del castell de figueres de pala han somiat amb la seua recuperació, però s’han quedat baldats fent tala esperant la inversió per a la rehabilitació.

Artista: Daniel Barea i Ortiz

Programaciò d’́actes

Dissabte 11, Diumenge 12 i Dilluns 13 de Març Muntatge de carpa. Trasllat i muntatge dels monuments.

Dimarts 14 de Març Plantà dels Monuments i Ornamentació de carrer

Dimecres 15 de Març

07:30 Despertà 08:00 Esmorzar. 09:00 Visita del Jurat Qualificador. 15:00 Concentració en el nostre Casal per arreplegar a la nostra FMI. 17:00 Visita de Cortesía a les Falles de Gilet i Faura. 21:30 Sopar a la carpa. 23:30 Actuació Musical (per determinar).

Dijous 16 de Març 07:30 Despertà 08:00 Esmorzar. 15:00 Concentració en el nostre Casal per arreplegar a la nostra FMI. 18:00 Lliurament de premis de FJSF i visita de Cortesìa a les Falles de Sagunt. 21:30 Sopar a la carpa. 23:30 Actuació Musical (per determinar).

Divendres 17 de Març 07:30 Despertà 08:00 Esmorzar. 15:00 Concentració en el nostre Casal per arreplegar a la nostra FMI. 17:00 Visita de Cortesía a les Falles de Port de Sagunt. 21:30 Sopar 23:30 Actuació Musical (per determinar).

Programaciò d’́actes

Dissabte 18 de Març

07:30 Despertà

08:00 Esmorzar.

17:00 Festa Infantil al nostre barri.

18:30 Berenar per als nostres socis. 21:30 Sopar a la carpa.

23:30 Actuació Musical (per determinar).

Dissabte 19 de Març – SAN JOSEP

09:30 Concentració en el nostre Casal, per arreplegar a la nostra FMI.

11:00 Inici de l ́ofrena floral a la nostra Mare de Déu dels Desamparats.

14:00 Mascletà

14:30 Menjar a la carpa.

21:00 Sopar a la carpa.

22:00 Cremà del Monument Infantil. Cremà del Monument Gran (per determinar)

La Comissió de la A.C. Falla Els Vents, es reserva el dret de modificar o suprimir qualsevol dels actes al present programa.

Així, si per qualsevol circumstància i a conseqüència del foc, coets o acte faller, algun veí tinguera perjudici per deteriorament de la seua vivenda (trencament de cristalls, persianes, façana, etc), li preguem que acudisca a comunicar-ho al president de la Falla amb el fi de formular la pertanyent reclamació davant la companyia d’assegurances que tota comissió tenim concertada.

Un any en imagtes

Un any en imagtes

Un any en imagtes

Un any en imagtes

Mira el vídeo

Play backs adults

Mira el vídeo

Un any en imagtes

Un any en imagtes

Un any en imagtes

Un any en imagtes

Passatemps

Acoloreix l’escut de la falla com més t’agrade.

Troba les set diferències

Passatemps

Ajuda al president a trobar a la fallera major.

Troba 10 prendes d´’indumentària valenciana

Camisa, davantall, sabata, sinagües, lligacames, calça, cosset, arracades, matellina i adreç.

Passatemps

Suma i ajuda a l’artista a acolorir el drac del nostre monument infantil

Premi 62é per la Promoció de l’ús del Valencià als LLibrets de Falles

Igualtat, una realitat somniada

Tradicions

Víctor Belinchón

d’aquelles pautes

Una vegada llegida aquesta descripció no té cap sentit qüestionar-se que qualsevol avanç igualitari dins l’actual societat, s’incorpore en la celebració de les nostres festes tradicionals, ja que, tal com també diu la citada font, “el canvi social altera el conjunt d’elements que formen part de la tradició”.

Dit açò, la meua opinió al respecte, és que els drets igualitaris de la nostra societat deuen formar part explícita de les nostres tradicions, donat que, encara que hi haja persones arrelades a la seua pròpia tradició, açò no deu ser una frenada en la convivència actual o futura.

A una societat democràtica com la nostra, no té molt de sentit que rebutgem la instauració de règims totalitaris que atempten contra els drets fonamentals de les persones,

Tradició, en la seua descripció a Wikipedia, ve descrita com “cadascuna

de convivència que una comunitat considera dignes de constituir-se i mantindre’s de generació en generació”.

i a la mateixa vegada, intentem frenar l’avanç de la nostra pròpia societat fins a aplegar a la pluralitat.

Acceptem (quasi tots) i animem els canvis de rols a totes les qüestions jeràrquiques i administratives; si una persona és capaç de realitzar una tasca, per què no deu fer-la? Sent açò una màxima en la qual la societat avançada es basa, quin sentit té impedir que els càrrecs representatius no avancem de la mateixa manera? Els rols establits, no eren vàlids fa cinquanta anys, i seran distints dins d’altres cinquanta.

Citant al gran poeta Vicente Aleixandre al seu discurs en la recepció del premi Nobel: “Tradició i revolució. Heus ací, dues paraules iguals” La visió conservadora de la tradició, veu en ella una cosa que preservar de manera fidel i acrítica. Des d’una perspectiva oberta al canvi, s’aprecia pel contrari, que la vitalitat d’una tradició depén de la seua capacitat per a renovar-se, podent modificar la seua forma per adaptar-se a noves circumstàncies, sense perdre el seu sentit.

Per a mi, la nostra amada festa Josefina és pura tradició. Adaptem la nostra indumentària als temps moderns, festegem de mil i una formes diferents segons l’època, cremem estructures monumentals amb sàtira i crítica de cada moment, les cremem (inclús en tems distints) i a l’any següent les tornem a alçar amb noves crítiques actualitzades, amb nous materials i modernes tecnologies.

Som festa, som cultura, som tradició.

La vitalitat d’una tradició depén de la seua capacitat per a renovar-se, podent modificar la seua forma per adaptar-se a noves circumstàncies, sense perdre el seu sentit

Estíbaliz Bosch

Murria Esteban i Estíbaliz Bosch Díaz, a l’inici de l’exercici faller 2018-2019.

Recorde la meua primera reacció de dir No! No vull més implicació ni tasques, ja que llavors, portava la delegació d’infantils, i tenia un xiquet de sis mesos i un no tant xiquet de 10 anys. En canvi la meua companya i amiga Mònica estava emocionadíssima amb la idea… Amiga t’imagines tot el que podríem fer?? Estava plena d’idees i de possibilitats i a poc a poc va anar contagiant-me aqueixa emoció.

La delegació d’igualtat de l’Associació cultural falla Els Vents va nàixer amb un I si…?? de boca de qui en aquell moment, era el nostre president Ernesto Navarro i Navarro a dues de les components de la comissió, Mònica

Així que li vam dir que SÍ al nostre president i començàrem la nostra marxa, això sí deixant a l’any següent el càrrec de delegada d’infantils o més bé, mig enganyant a Diana Gallardo Castellano perquè agafara el relleu.

Mai ha sigut un camí fàcil, la veritat i al principi no ho va ser en absolut. Igual entràrem molt fort per a intentar canviar coses, i a més a més, que foren concordes amb l’objectiu de la nostra delegació, igual hauríem d’haver anat més a poc a poc o igual hauríem d’haver sigut una delegació amb nom però sense intencions. Però qui ens coneix bé, i Ernesto va demostrar conéixer-nos i triar-nos amb intenció, sap que les coses a mitges no van amb nosaltres. Si fem alguna cosa, ens entreguem en cos i carn, i fem tot el possible perquè siga conforme amb els nostres valors i intencions.

Al llarg d’aquests anys hem tingut desacords i trobades amb persones pertanyents a la nostra falla, però això és l’essència d’una comissió. Som persones amb les nostres diferències però que pertanyem a una organització i que treballem per a ella i per ella. De cada desacord ens hem emportat alguna cosa; de vegades grates sorpreses, altres vegades algun enuig o disgust… Amb el temps hem aprés a triar quines guerres volem lluitar, a comprendre que les mentalitats no es poden canviar fàcilment i que si alguna de les nostres accions fa que una única persona es qüestione, li desperte l’interés per aseguir pel seu compte o genere un intercanvi d’opinions que faça traure a la llum qualsevol aspecte relacionat amb el treballat… Valdrà la pena.

Són moltes accions les dutes a terme, algunes de les quals ens sentim més orgulloses,

Estíbaliz Bosch

unes altres que ens han tocat més la fibra, altres més desapercebudes, altres més divertides i eixelebrades… La més boja i de la qual més orgullosa ens sentim és sensdubte dels Esmorzars Literaris. Una idea de la meua companya Mònica i a la qual estaré eternament agraïda per compartir-la en veu alta.

Recorde quan em va dir que podríem mesclar una de les nostres passions, el vi i el menjar, amb literatura i bona companyia.

Va ser un , “t’imagines juntar-nos per a parlar de literatura mentre mengem i bevem vi?”.

La meua cara va ser un “qué??? Se’ns anirà

de les mans segur”. Ara després de… Ufff he perdut el compte!!! Molts Esmorzars literaris després, puc dir que són moments meravellosos en els quals hem parlat de tot, hem compartit emocions i històries, conegut una mica més a persones que estaven al meu costat des d’anys a la comissió i que no havíem trobat aquell moment de compartir… Hem conegut a persones increïbles, valentes que s’han obert en canal davant desconeguts, hem destapat tabús, plorat, rigut i fins i tot xisclat de por… cada Esmorzar Literari ha sigut especial, mai saps que et trobaràs en ell, i és una sensació increïble quan veus que hi ha persones que estan desitjant eixos moments, que repeteixen, que et parlen del llibre després de l’esmorzar, que et recomanen més convidades i convidats.

Una altra acció ja consolidada és el Concurs de cartells commemoratiu pel 25N, dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones. Un concurs en el qual participen sobretot la població escolar i que ho utilitzen de base en alguns centres educatius per a treballar valors de respecte entre les persones i de repulsa a la violència de gènere. Gràcies a aquest concurs hem pogut comprovar la gran creativitat que tenen les generacions futures, així com la importància de la prevenció des dels centres educatius. Mònica i jo hem pogut realitzar tallers en centres educatius i agraïm moltíssim que ens hagen donat eixa oportunitat i hagen confiat en nosaltres, ja que la sensació que se sent és increïble.

Fins i tot em recorde quan vam tindre la nostra primera subvenció d’igualtat i vam poder permetre’ns realitzar un calendari solidari amb unes fotografies increïbles. Pobre Zarva, el nostre fotògraf, al qual li bombardejàvem

Molts Esmorzars literaris després, puc dir que són moments meravellosos en els quals hem parlat de tot

Estíbaliz Bosch

Amigues Supervivents. No us podeu imaginar la increïble labo rque fa aquesta associació

amb milers d’idees i propostes diàries i que sens dubte les va plasmar d’una forma impecable. Aquell calendari va ser brutal… no sols pel resultat, sinó perquè va col·laborar molta part de la comissió i va gaudir del seu procés. Ja són si no m’equivoque, 4 els calendaris realitzats. 4 calendaris el benefici dels quals s’entrega a l’associació Amigues Supervivents. No us podeu imaginar la increïble labor que fa aquesta associació, en qué converteixen eixos diners i com aconsegueixen estirar-los al màxim. M’emociona pensar que hem pogut col·laborar en una campanya de material escolar per a menors víctimes de violència de gènere, en la possibilitat d’ajudar a costejar un tràmit necessari per a fer més fàcil la vida de qui està passant un vertader infern, o contribuir en la possibilitat que algú tinga un sostre on dormir o alguna cosa per a menjar.

Hem d’agrair a l’Ajuntament de Sagunt, i especialment a l’Àrea d’igualtat i a la seua subvenció, ja que ens ha donat l’oportunitat de dur a terme alguns dels nostres projectes més ambiciosos que sense això no hagueren sigut possible. I és que totes aquestes accions requereixen diners per a dur-la a terme.

També m’encanta la idea de tindre una exposició pròpia que creix any a any sumant les imatges del nostre concurs de fotografia digital. Una exposició que recorre centres educatius i que s’exposa al Casal Jove. I un concurs en el qual cada vegada més persones s’atreveixen a participar, especialment enguany la població escolar.

Sí, la veritat que encara que hi ha hagut moments difícils, sens dubte guanyen per golejada els moments feliços i positius. I per a moment feliç aquella vesprada concentrats

enfront d’un mòbil escoltant els premis de l’exercici faller. Era un moment complicat, abraçar-se encara era incòmode i no podíem reunir-nos al Camí Real com mana la tradició del lliurament de premis. Mònica i jo començàrem a abraçar-nos i a botar súperemocionades, i a plorar com si no hi haguera un demà. Rebíem el primer premi a la falla Més igualitària i era un reconeixement increïble per a nosaltres. Van ser moltes persones les que ens van donar l’enhorabona, fins i tot persones que sense compartir la nostra ideologia feminista lloaven el nostre

Estíbaliz Bosch

Sí, la veritat que mirant enrere, en molt poc de temps hem aconseguit molt… però no únicament nosaltres. Hem estat acompanyades i secundades per companys i companyes de la comissió que també són mereixedores del guardó

treball incansable. Va ser un moment agredolç, ja que no vam poder recollir el guardó, però pujarem a Sagunt a veure com els i les nostres representants ho feien, i se’ns va posar la gola roja de tant xisclar i les mans del mateix color de tant d’aplaudir. A la cantonada els esperàvem per a poder agafar la banderola i fer-nos fotos amb ella, vam anar a la cercavila en els moments que no molestàvem sense perdre un àpex d’emoció. I l’endemà rebem una trucada per a entrevistar-nos i fer-nos una foto, la de persones que van acudir! I l’endemà de la foto, gran reportatge!!! Creia que cap moment anava a superar aquell en la nostra marxa en la delegació d’igualtat… que equivocada estava!!! Rebre el guardó a la falla Més igualitària en el Camí Real és el més. Escoltar-ho amb nervis per la megafonia i rebre abraçades sense parar, i després recollir-ho sota l’Ajuntament. Fer-te la foto orgullosa per la llavor i el reconeixement aconseguit. Que falles amigues et donen l’enhorabona i que et diguen que som un referent… guau!!!

Sí, la veritat que mirant enrere, en molt poc de temps hem aconseguit molt… però no únicament nosaltres. Hem estat acompanyades i secundades per companys i companyes de la comissió que també són mereixedores del guardó a la falla més igualitària. La delegació de libret, amb Yasmina al capdavant. Sempre fent picades d’ullet a la igualtat en el seu contingut i intentant cuidar el llenguatge inclusiu. La delegació de monument i crítica, amb Òscar i, Cristina. Cuidant que la imatge siga respectuosa i no perpetue estereotips de gènere, així com cuidant el llenguatge utilitzat. La comissió que ens acompanya en cadascun dels nostres

projectes, col·labora, ajuda a difondre… les persones alienes a la nostra comissió que responen a la nostra crida. Associacions amigues que sempre són ací, Amigues Supervivents, Avocam Discamp, Amuhcanma, Avafi… La nostra falla agermanada Sogorbina…

I sabeu què? Volem més, volem realitzar més bogeries, portar a la pràctica més projectes,portar el nom de la nostra falla el més lluny possible, conéixer a més persones increïbles, compartir emocions i ideologies, estar orgulloses de la labor realitzada, aconseguir canviar encara que siguen xicotetes coses i posar el nostre granet d’arena a l’objectiu real. Que no faça falta cap delegació d’igualtat, cap dia internacional de reivindicació, on siga alguna cosa del passat els “femicidis”, la violència de gènere, la bretxa salarial, el sostre de cristall, qualsevol tipus de discriminació o violència…

Mentre se’ns permeta, ací seguirem i donarem tot el que estiga a la nostra mà.

Estíbaliz Bosch Mites

Igualtat per a totes les persones però especialment per a adolescents Mites d’amor romàntic.

Què hem de superar per a aconseguir un amor igualitari

Estem d’acord que estar enamorat i enamorada és una sensació única: aquelles papallones en l’estómac, les primeres carícies, l’espera del primer bes, les mirades trobades … Però no és l’única i la imprescindible sensació en les nostres vides. Cal gaudir de cadascuna d’elles amb la mateixa intensitat, ja que no en tots els moments de la vida estaràs enamorat o enamorada i amb parella, i fins i tot pots estar acompanyat o acompanyada, i no estar enamorat o enamorada, pots no tindre parella o no estimar-la… L’amor és una equació amb múltiples variables i totes elles sanes i bones sempre que les persones implicades estiguen felices, d’acord i sobre una base de respecte mutu.

El que entenem per amor ho hem aprés des de la infància gràcies a la nostra família, i el nostre voltant, amistats, l’escola, la televisió i fins als contes infantils que ens acompanyaven en la rutina per a anar a dormir.

Ens pot semblar més o menys una ximpleria, però tot influeix en la nostra futura manera d’estimar i relacionar-nos. Hui us

convide que agafeu un conte de la vostra infància i intenteu trobar els mites de l’amor romàntic dels quals us vaig parlar. Pot ser que obriu els ulls amb sorpresa... o que no us sorprenga, ja que ja havíeu caigut o parlat d’això … o que penseu que soc una exagerada. Siga d’una forma o una altra, serà genial la vostra visió, ja que haureu arribat a les vostres pròpies conclusions, i no hi ha res que us recomane més, que el fet que en aquesta vida, cal tindre una mirada crítica i arribar a les vostres pròpies conclusions.

Estíbaliz Bosch Mites

1. La mitja taronja

Segons aquest mite, únicament existeix un únic amor vertader en la vida que està predestinat a completar-nos. Però cal tindre sort perquè eixa persona just residisca, treballe, estudie o passe pel teu costat amb la de persones que hi ha en el món, amb el tros de planeta que tenim… Hi ha milions de persones amb les quals segur pots tindre una història meravellosa i altres tantes amb les quals seria un desastre.

Tampoc necessites a una altra persona que et complete, eres un ésser complet. Més ben dit, sereu dues persones completes juntes, si decideixes estar amb algú. Jo en la meua vida he tingut relacions que s’han acabat i quan ha ocorregut, no m’han faltat cames, braços o cap. Continuava completa però sense parella.

2. El Príncep Blau o la Princesa Rosa

El cas del príncep blau ens parla que hi ha un home ideal que ho té tot; intel·ligent, atractiu, bonic, ric, valent, fort i que ens va solucionar la vida. Ens salvarà de tots els nostres problemes i serem feliços i menjarem perdius.

La princesa rosa ens parla d’una dona feble, submisa, bonica, sempre feliç que canta amb els animals i que necessita un home que vinga a rescatar-la

En el cas de la princesa rosa ens parla d’una dona feble, submisa, bonica, sempre feliç que canta amb els animals i que necessita un home que vinga a rescatar-la. La veritat és que hi ha homes amb diferents qualitats, igual que dones, i segurament tenen unes i no altres… qualitats bones i no tan bones. Quina pressió també tindre-ho tot! Tampoc hi ha cap model únic ni ideal de parella. El model ideal és el que creen les persones implicades i que estiguen ambdues a gust en aquest model

3. L’amor el pot tot

Aquest mite ens conta que no hi ha res més fort que l’amor: ell pot amb qualsevol problema. Gràcies a l’amor podrem canviar el que no ens agrada de la nostra parella, perquè canviarà per nosaltres.

Pense que no hi ha res més fort que l’amor propi. L’amor és poderós, sí, però no és sinònim d’aguantar. Si algú ens fa mal, siga emocional o físic, “chiao chiao”.

4. L’amor és entrega total

Aquest mite ens diu que l’amor ha de ser el centre de tota la nostra existència i cal renunciar a unes certes coses per a poder entregar-se a ell.

Nooooooo, l’amor és una part més de les nostres vides, però no sols estimem a la nostra parella. Segurament també estimem altres aspectes de la nostra vida que ens fan feliços, i com la nostra parella vol veure’ns feliços, ens voldrà en totes les nostres facetes. No únicament estem en parella, també estem amb les nostres amistats, fem esport, estudiem, treballem, som fallers i falleres o pertanyem alguna agrupació, anem de viatge, de sopar, al parc …. Hi haurà a coses en les quals la nostra parella ens acompanyarà i a coses que no, i no passa res, ja que la nostra parella també té les seues pròpies hobbies o aspectes de la seua vida que també ha de fer sense la seua parella.

5. Sense gelosia no hi ha amor Aquest mite és un perill!!! Ens diu que la gelosia és una mostra d’amor. Si hi ha amor, hi ha confiança i respecte. La gelosia pot anar del braç amb el control i amb la possessió, i això amics i amigues és un caldo de cultiu.

L’amor ha de ser el centre de tota la nostra existència i cal renunciar a unes certes coses per a poder entregarse a ell. Nooooooo.

Si hi ha amor, hi ha confiança i respecte. La gelosia poden anar del braç amb el control i amb la possessió

Estíbaliz Bosch Mites

Aquest mite està molt relacionat amb un altre que pensa que, si estàs enamorat o enamorada no tens ulls ni pots sentir atracció per una altra persona. La realitat és ben diferent, pots estar fins a “les tranques” i continues tenint ulls per a veure que hi ha persones que t’atrauen, o amb les quals tens complicitat sense arribar a més. Pots tindre afinitat amb algú i no significa que vols alguna cosa amb aqueixa persona.

6. L’amor a primera vista

Ací se’ns parla de l’enamorament, i de la idea que l’atzar intervé d’alguna manera en una trobada entre persones, i això produïsca que estan destinades a estar juntes.

És clar que una afinitat o atracció pot facilitar l’inici d’una història entre persones, però d’ací a pensar que eixa atracció pot fer que no percebem clarament la realitat o que vejam alguna cosa que no existeix, va un bon “tros”.

Això pot portar al fet que ignorem a persones amb les quals puguem tindre una meravellosa història per no haver tingut aquesta coincidència apassionada o sentit aquella atracció increïble.

Exemple d’analitzar un conte : BLANCANEU  MADRASTRA: dona dolenta, cruel, freda, despietada, arrogant, bruixota, vanitosa ja que vol ser la més bonica del regne. Sense bellesa no té poder, envejosa…  CAÇADOR: home, té compassió per Blancaneu i no la mata però la deixa sola en un bosc.

 PRÍNCEP: atractiu, ric, salvador, ni parla amb la princesa, la besa i amb això s’enamora, es casen sense conéixer-se.

 NANS: homes, no fan tasques a casa, protegeixen a Blancaneu a canvi que els faça el menjar i les tasques, simples ja que els pobres només tenen una qualitat, treballadors.



BLANCANEU: dona, amorosa, sempre feliç, innocent, vulnerable, riallera, neta, se li desperta amb un bes, necessita ser salvada i protegida, és el resultat de les qualitats de les fades (ajude a les persones menys afortunades, naturalesa amable, gentil i femenina, que seguisca al seu cor).

En aquests contes les dones, o som dolentes o febles i els homes caçadors o salvadors. En la vida hi ha persones amb varietat de qualitats dolentes i bones, i en la diversitat està l’essència.

I si penses que això únicament passa en els contes, encara que és veritat que actualment Disney s’ha posat les piles i parla de noves masculinitats, princeses guerreres que agafen les ramaleres de la seua vida, persones que estimen a persones del seu mateix sexe….

Mira més enllà, els llibres de les nostres tauletes de nit, les pel·lícules més taquilleres, les cançons amb les quals fem TikTok… I t’adonaràs que estan canviant unes certes coses, però aquests mites encara pots trobar-los amb gran facilitat. T’anime que faces una anàlisi d’alguna cançó, llibre o pel·lícula que t’agrade i em digues.

Recorda: mirada crítica!!

Mira més enllà, els llibres de les nostres tauletes de nit, les pel·lícules més taquilleres, les cançons amb les quals fem TikTok…

Coneixem a Tesa

Yasmina Blesa

Tesa, és “hipocorístic” de Teresa. El seu nom complet és Teresa Arias Cuñat, nascuda a Almussafes en 1985. Rapera valenciana. Llicenciada en psicologia, és professora de Formació Professional i compagina la seua trajectòria en solitari amb un projecte musical anomenat “El Delito”. Col·labora en el programa Sessió Golfa, de la ràdio pública valenciana À punt.

Inicialment no va tindre contacte amb la música rap, li ha vingut sobretot del punk.

Les temàtiques de les seues lletres són molt variades i eclèctiques, però apareixen en elles tres constants fonamentals: les arrels (defensar la seua terra), el feminisme (la reivindicació dels valors socials ) i la festa ( passar-ho bé).

L’àlbum Rural, rep el guardó de millor disc de” HIP-HOP”, en els Premis Ovidi 2019. També guanya com millor disc de música urbana en la segona edició dels Premis Carles Santos de la Música Valenciana.

Una selecció feta per Bromera destaca la lluita de la cantant d’Almussafes contra el masclisme en el rap.

És un dels personatges inclosos en el llibre “Més dones valencianes que han fet història”, editat per Bromera. L’obra és una continuació

Yasmina Blesa Coneixem a Tesa

No sols ha aconseguit una carrera musical d’èxit, sinó que planta cara al masclisme raper amb lletres carregades de força i que reivindiquen a les dones

de “Dones valencianes que han fet història”, que naix per a reivindicar molts noms, actuals i del passat, que mereixen ser visibles, coneguts i reconeguts per la societat.

Amb el títol «La valenciana amb més flow», en l’apartat dedicat a Teresa Arias Cuñat, les autores Sandra Caspín i Maria Viu, destaquen que «no sols ha aconseguit una carrera musical d’èxit, sinó que planta cara al masclisme raper amb lletres carregades de força i que reivindiquen a les dones»

Discografia

 2017: Al-Tesa (Autoedició)

 2019: Rural (Halley Supernova)

 2022: Rap d’arrel (Temps Rècord) Fonts: Les Províncies i Vikipedia enciclopèdia Lliure.

En la defensa de les seues arrels, Tesa ha fet treballs al costat de persones rellevants en la cultura musical valenciana com: Christian Penalba (canta-autor valencià, nascut en L’Alcudia en 1984, qui als 10 anys, va entrar a formar part del Grup de dansa de l’Alcudia, on va aprendre a cantar “albaes” al costat de Pepe Moreno), amb el qual ha realitzat un dels seus últims treballs AMOR A LA VALENCIANA del Disc RAP D’ARRELL 2022. Vicent Torrent (cantant de música d’autor i música d’arrels tradicionals valencianes, nascut en Torrent en 1945, és més conegut per la seua obra com interprete de la música tradicional amb el conjunt Al Tall. És l’autor de lletres originals com “Tio Canya” o “Quan el mal veu d’Almansa”). Amb Vicent, Tesa va fer el treball QUI ESTIMA LA SEUA LLENGUA del Disc RURAL (amb Vicente Colonques al piano).

QUI ESTIMA A LA SEUA LLENGUA, és un tema d’amor a la nostra llengua i en agraïment a totes les persones que l’usen.

Qui estima la seua llengua Qui estima la seua terra és el que estima la vida I els que us estimeu la llengua del futur feu garantia.

Una mà en l’aire per a qui estima el valencià, Una mà en l’aire.

Una mà en l’aire per a qui estima el valencià, Una mà en l’aire.

Tres voltes rebel, Maria Mercè Marçal, Estic donant-li voltes i no sé per on començar, Parle de la veu d’un poble que es va haver-hi d’escoltar La nostra llengua és cultura, una cultura a respectar.

Construït al llarg dels segles, pel poble, és nostre Estima’l i mima’l, contra ell s’alcen forces. Nostre és, però hi ha monstres, Usa-la com feia Vicent Andrés Estellés.

Una mà en l’aire per a qui estima el valencià, Una mà en l’aire, una mà en l’aire, Una mà en l’aire per a qui estima el valencià, Una mà en l’aire i en l’altra una destral.

Una mà en l’aire per a qui estima el valencià, Una mà en l’aire i en l’altra un capoll Un capoll que esclate en flor a dins la teua mà Un llengua en flor xopant d’aroma tot lo món.

Dos i dos són quatre qui ens ho hauria de dir La nostra llengua és viva igual ara com ahir Ningú podrà esborrar-la que per això estem ací I seguiran parlant-la els fills dels nostres fills.

Qui estima la seua llengua

Escolta a Tesa

Yasmina Blesa Coneixem a Tesa

No t’apures, no m’ho jures, sé que vols lluitar Ves amb compte, fes recompte, som molts per bregar, Un capoll que esclate en flor a dins la teua mà Una llengua en flor xopant d’aroma la ciutat.

Una mà en l’aire per a qui estima el valencià, Una mà en l’aire, una mà en l’aire, Una mà en l’aire per a qui estima el valencià, Una mà en l’aire i en l’altra una destral.

Ho faig amb amor, el meu rap una rondalla de l’Enric Valor, fes-ho sense por, No sempre que brilla darrere hi ha or, no senyor, brilla el valencià quan es canta a cor.

Youh, monte el flow com un cavall, valenciana dels d’avall com Al-Tall o Tres fan ball. Estime la meua llengua, gràcies a qui la fa usar, Lluitadora, “mussafera”, és el que veig en el mirall.

Una mà en l’aire per a qui estima el valencià, Una mà en l’aire, una mà en l’aire, Una mà en l’aire per a qui estima el valencià, Una mà en l’aire i en l’altra una destral.

Valenciana, com la mare que em va parir, Que em vas a dir, del rap faquir, flows toxos’ [com un menhir,] La meitat de sang lleonesa mon pare ho va decidir Hi ha gent que sent de fora estima la llengua d’ací.

I la parla, i la guarda, gràcies per usar-la, Cal alçar la veu ben fort fins a la por tombar-la, Ho parlava ma “uela” i ho parlarà la que aguarda

Una mà en l’aire per a qui estima el valencià, Una mà en l’aire, una mà en el l’aire, Una mà en l’aire per a qui estima el valencià, Una mà en l’aire i en l’altra una destral.

No estima la seua terra qui no té amor a la vida.

Estíbaliz Bosch Pepe i Pepa

Ampraré una història de la sociòloga cordovesa, Carmen Ruiz Repullo, que conta als tallers i xarrades que imparteix en centres educatius sobre la

Ella utilitza un conte per a ajudar a detectar situacions de maltractament en aquesta etapa vital a través dereconéixer-se o veure’s reflectits i reflectides en les situacions que narra la seua història. La sociòloga representa la violència de gènere com una escala en la qual Pepa i Pepe van pujant esglaons.

Aquest conte està basat en fets reals i en tota la informació que ha anat recopilant de les persones participants en les xarrades i tallers des de més de 15 anys. Conta que l’ordre dels esglaons de vegades varia i que any darrer any, ha de crear nous esglaons per a actualitzar-ho.Us deixaré el conte al complet però us anime a escoltar-lo perquè en aquesta història hi ha per a sucar-hi pa. A més segurament algú o alguna es veurà reflectit, reflectida, identificat, identificada o coneixerà a alguna persona que segur ho faça.

violència de gènere entre els i les joves.

Agressions sexuals baix fals consentiment Desvaloracions, humiliacions i insults

Agressions físiques inicials

Agressió sexual amb força Violència física severa

Estíbaliz Bosch Pepe i Pepa

“On estàs?, què fas?, amb qui estàs?, a quina hora ens veiem?”

La història de Pepe i Pepa Pepa i Pepe són una parella de setze anys que fa dues setmanes que estan eixint. S’han conegut a través d’un grup de WhatsApp d’amistats comunes. Tant ella com ell estan estudiant i ara per ara es veuen els caps de setmana però mantenen contacte pel mòbil. Pepe li envia cada vegada més WhatsApp a Pepa, però aquests missatges són cada vegada menys amorosos i més controladors: “on estàs?, què fas?, amb qui estàs?, a quina hora ens veiem?”. Una amiga de Pepa li diu que Pepe està molt pesat però Pepa pensa que és perquè la vol i està molt pendent d’ella. Un dia Pepe s’enfada amb Pepa perquè diu que no li contesta els missatges al moment, estant ella en línia, li diu que ell sí que està pendent d’ella però que ella no, que si és perquè està parlant amb altres xics o és perquè ja no el vol. Pepa li diu que això és mentida i que ella l’estima molt, així que des d’aquest moment no tarda a contestar-li als seus missatges per a demostrar-li el seu amor.

Un altre dia sent al parc, Pepe li diu que li deixe un moment el seu mòbil per a veure un acosa a Instagram. Quan està mirant el mòbil li arriba a Pepa un WhatsApp d’un grup d’amistats de l’institut i és un xic. Pepe es molesta i comença a envair-la a preguntes sobre el xic i sobre el seu amor cap a ell. Pepa li diu que ella l’estima i no està flirtejant amb ningú, Pepe no la creu massa i li diu que si és així, que s’esborre del grup de WhatsApp i d’uns altres on hi haja xics. Pepa per a demostrar-li que no li és infidel, accepta i s’esborra d’aquests grups. Com cada dia es veuen més, Pepe coneix més aspectes de Pepa, si bé encara no li ha donat les seues contrasenyes de les xarxes socials i ell desconfia d’ella.

Una vesprada li diu que li les done, però Pepa es nega, ell li diu que això és perquè li oculta alguna cosa i està parlant amb xics. Pepa per a demostrar-li que no li enganya li diu: “pren-les perquè veges que no t’amague res”. Pepe a casa seua, entra amb la contrasenya de Pepa als seus perfils socials i comença a analitzar els seus moviments. Veu que Pepa té fotos amb amics que a ell no li agraden i que segueix en les xarxes socials a molts xics, així que comença a llevar fotos i amistats a Pepa. Ella en un primer moment s’enfada però ell li diu que, si segueix a aquests xics, és perquè vol alguna cosa amb ells, així que de nou, per a demostrar-li el seu amor, accepta la imposició de Pepe.

A la setmana següent és l’aniversari de Pepa i es va de sopar amb Pepe. Aquest dia es posa un vestit curt que li han regalat, però Pepe en veure-la, li diu que la miraran tots els xics i que a ell això no li agrada, que se l’ha posat per a provocar. Pepa li diu que no, però ell passa tota la nit enfadat i distant amb ella. Aquella mateixa setmana quan queden després de l’institut, Pepa porta posades unes malles negres i ell li comenta que se li marca tot i que es nota el que porta davall, que no li agrada que se les pose, així que ella deixa de posar-se les malles.

Un dissabte, Pepa ix a comprar-se roba amb la seua família. Pepe li diu que estant amb ell, no es pose pantalons curts, els que es veu la galta del cul, ella diu que estan de moda i li agraden, però ell insisteix que no se’ls compre. Quan arriba la vesprada, Pepe li demana que es faça una foto amb el que es posarà per a veure-la, per a comprovar si al final s’ha comprat els pantalons curts. Ella li mana una foto amb un vaquer i ell li diu que li encanta, així que

Pepe en veure-la, li diu que la miraran tots els xics i que a ell això no li agrada, que se l’ha posat per a provocar

Estíbaliz Bosch Pepe i Pepa

Pepa s’ho posa per a quedar amb ell. A partir d’aquest moment Pepe comença a prohibir a Pepa determinades peces de roba, però ella pensa que és perquè la vol molt i no vol que cap xic la mire. I puja el PRIMER ESCALÓ de control.

Un divendres Pepe li envia un WhatsApp a Pepa havent dinat per a preguntar-li què faran el cap de setmana. Pepa li diu que les seues amigues han quedat al voltant de les huit de la vesprada per a prendre alguna cosa. Pepe li diu que a ell no li abelleix molt el pla, a més hi ha una amiga seua, Paula, que no el mira bé i ell se sent incòmode. Pensa que Paula li fica idees al cap a Pepa perquè no seguisca amb ell. Pepa insisteix a quedar amb la seua gent però Pepe li demana insistentment quedar els dos sols i així conéixer-se millor. A més, a Pepe no li agrada molt que Pepa vaja sola amb les seues amigues, ja que aquestes no tenen parella i segons ell, ximplegen amb tots els xics i això no li agrada. Pepa després de molta insistència accepta i mana un WhatsApp al grup d’amistats per a dir-los que hui no ix amb elles, que es va amb Pepe. La parella cada vegada està més aïllada i Pepa fa temps que no queda amb les seues amigues, només queda amb Pepe i va dos dies a la setmana a anglés, els dimarts i els dijous.

Un dimarts ell li truca a les 16.30 per a preguntar-li què està fent i ella li diu que preparant la motxilla per a anar a anglés. Pepe li diu que està avorrit i que no sap què fer, ella li diu que si vol, la pot acompanyar a anglés i així entretindre’s una estona. Ell accepta i es va de camí a sa casa. Van caminant cap a l’acadèmia d’anglés i quan arriben Pepe li diu que vol parlar amb ella; li comenta que ell està molt enamorat i que no vol patir, que veu que ella

A Pepe no li agrada molt que Pepa vaja sola amb les seues amigues, ja qu eaquestes no tenen parella i segons ell, ximplegen amb tots els xics i això no li agrada

Estíbaliz Bosch Pepe i Pepa

està menys enamorada i que no està posant en la relació el mateix que ell. Pepa li comenta que ella l’estima molt i que no sap a què venen els seus dubtes, que ella li ho demostra dia a dia. Pepe insisteix i Pepa continua convencent-lo del seu amor. Quan mira l’hora, ja és tard pel que decideix faltar aquell dia a anglés. Pepe s’avorreix tots els dimarts i dijous, per la qual cosa, acompanya a Pepa a anglés per a veure-la una estona. Un dijous li diu que s’ha barallat amb el seu millor amic i que no el deixe sol, que no entre a anglés, així que Pepa es queda amb ell. Dues setmanes després, li torna a comentar que vol comprar-se una jaqueta i no vol anar sol, i que si pot anar amb ell, així que de nou falta un altre dia a anglés. Les faltes continuades d’ella a l’acadèmia fan que suspenga l’examen del trimestre, Pepa està atabalada perquè creu que no podrà traure el títol, així que s’esborra d’anglés i queda tots els dimarts i dijous amb Pepe. Així, Pepa puja el SEGON ESCALÓ, aïllant-se de les seues amistats i dels seus entreteniments.

Aquella vesprada Pepa li ho comenta a ell pensant que no li importaria, però Pepe li diu: “Tu veuràs el que fas”. Pepa no entén bé la resposta però sap que anar al viatge li portarà conseqüències negatives

Enguany és el viatge fi de curs de Pepa i se’n van de creuer a Itàlia totes les classes de 1r de Batxillerat. A l’institut ja comencen els preparatius i li diuen a Pepa si compten amb ella. Aquella vesprada Pepa li ho comenta a ell pensant que no li importaria, però Pepe li diu: “Tu veuràs el que fas”. Pepa no entén bé la resposta però sap que anar al viatge li portarà conseqüències negatives per a la relació, així que decideix no anar i posar excuses a les seues amistats com ara: “Itàlia està molt lluny”, “en els creuers em marege”, “és molt mala data”... Pepe aconsegueix que tot el seu oci siga ell. Els enutjos de Pepe cap a ella cada vegada són

més comuns. Pepa intenta fer-li veure que no es comporta bé amb ella, però ell li tira la culpa de tot el que li passa i Pepa puja el TERCER ESCALÓ.

Pepa i Pepe ja porten quatre mesos de relació i ell, des de fa temps, li demana a ella mantindre relacions sexuals. Pepa sempre ha tingut molta por a un embaràs, així que li demanava a ell posposar aquest tema. Encara que ja han realitzat algunes pràctiques sexuals, Pepe està cansat del mateix i vol fer més coses. Un dissabte li diu que els seus pares s’han anat i que si li abelleix veure una pel·lícula a la seua casa, ella li diu que val i es veuen allí a la vesprada. Quan estan en el sofà Pepe comença a tocar a Pepa i ella li diu que pare. Ell para a una mica però a l’estona comença de nou. A ella li incomoda la situació i el fa parar tot el temps fins que Pepe acaba enfadant-se i s’alça del sofà molt enutjat. Pepa va darrere i li diu que no s’enfade, ell li diu que ja fa molt que estan junts, i que si el volguera li ho demostraria. Ella se sent acorralada i no sap què fer, no està segura però per a acontentar a Pepe accepta mantindre relacions sexuals, pujant el QUART ESCALÓ.

A la fi de l’estiu Pepa i Pepe van passejant per la seua ciutat i escolten les veus de les amigues d’ella que estan prenent alguna cosa en una cafeteria. Pepa es va cap allà corrent perquè fa molt que no les veia, així que comença a saludar-les de forma molt efusiva. Quan acaba veu que ell no s’ha acostat ni per a saludar, així que li diu a les seues amigues que s’ha d’anar i que ja es veuran un altre dia. Quan es reuneix de nou amb ell, Pepe li diu que es comporta com una ximple, que sembla un carallot quan està amb les seues amigues i que no la suporta en eixa actitud. Pepa se sent malament, no torna

A ella li incomoda la situació i el fa parar tot el temps fins que Pepe acaba enfadantse i s’alça del sofà molt enutjat. Pepa va darrere i li diu que no s’enfade, ell li diu que ja fa molt que estan junts, i que si el volguera li ho demostraria. Ella se sent acorralada i no sap què fer, no està segura però per a acontentar a Pepe accepta mantindre relacions sexuals

Estíbaliz Bosch Pepe i Pepa

a saludar de la mateixa manera a les seues amistats i puja el CINQUÉ ESCALÓ.

Pepe de nou es posa molt alterat i agafa el mòbil de Pepa i l’estavella a l’habitació

Pepe cada vegada que està amb Pepa s’enfada o es baralla per alguna cosa que ella fa o diu i que a ell no li agrada. Un dia Pepa, cansada dels seus enutjos li diu que ja no pot més i que han de parlar. Pepe es posa molt alterat i comença a pegar puntades de peu a un banc del parc. Ella s‘espanta i intenta calmar-ho però Pepe comença a insultar-la de nou i es va cap a sa casa. A la setmana següent Pepa s’acosta a casa de Pepe per a veure com està, no li ha contestat als WhatsApps i està preocupada. Quan arriba, ell està sol a casa i comencen a parlar de l’ocorregut la setmana anterior. Pepa torna a dir-li que ha de canviar, que hi ha coses que li fan mal. En aquell moment sona el mòbil de Pepa i és un amic seu per a dir-li una cosa de classe. Pepe de nou es posa molt alterat i agafa el mòbil de Pepa i l’estavella a l’habitació, trencant-lo. Pepa es va corrent i espantada dient-li que la relació s’ha acabat. Pepe intenta posar-se en contacte amb ella però com no té mòbil no pot, així que li compra l’endemà un telèfon nou i la busca per a convéncer-la que seguisca amb ell. Pepa està molt dolguda, però ell li diu que canviarà, que té altres problemes a casa i està molt alterat. Ella li dona una altra oportunitat pujant el SISÉ ESCALÓ.

Després d’una setmana de tranquil·litat, Pepa li comenta a Pepe que el dissabte és l’aniversari de Raquel i li agradaria molt anar amb totes les seues amigues. Pepa sap que a Pepe no li agraden molt les seues amistats però insisteix per a anar a l’aniversari. Pepe li diu que no, que no vol que vaja, que les seues amigues el que volen és que deixe la relació. Pepa ho intenta convéncer i li diu que ella anirà, que fa

temps que no està amb les seues amigues. Pepe s’enfada molt i comença a insultar-la. Pepa li diu que ja no aguanta més i s’en va.

Quan arriba a la cantonada, veu que ell l’està perseguint i comença a córrer. Pepe l’atrapa, i quan ella es vol anar del seu costat li agarra fortament del braç, Pepa insisteix a anar-se i Pepe per a evitar-lo li agarra del cabell i li diu que s’espere. Pepa li diu que què està fent. Ell la solta i li diu que no pot més, que la vol molt i que no pot estar sense ella. Pepa es posa a plorar i comencen a parlar fins que Pepe de nou la convenç per a no deixar-ho i ella puja el SETÉ ESCALÓ.

Pepa sap que la relació amb Pepe no va bé però no sap què fer, està confosa i decideix explicar-li a una amiga el que ocorre. L’amiga li diu que ha de deixar la relació, que ell no la tracta bé i que no pot seguir així. A la vesprada parla amb Pepe i li diu que vol un temps, que està atabalada i necessita pensar si vol seguir amb la relació o no. Ell comença a veure perillar la seua història i li diu que no pot estar sense ella, que si el deixa es matarà, que ella és l’única que l’entén. Al següent día, al vespre, estan en un banc i Pepa trau de nou el tema, ell es posa a pegar-se el cap contra el banc, i li diu que ell no superarà això, que es lleva la vida i que per favor, que no el deixe, que canviarà, fent pujara Pepa el HUITÉ ESCALÓ.

Després d’una setmana en la qual no hi ha baralles, Pepe li proposa a Pepa passar el dissabte a la nit a la seua casa. La família de Pepe està de viatge i es queda sol. A Pepa li sembla bé, així que comencen a fer plans per al cap de setmana. Quan són a la casa sols, el dissabte a la vesprada, Pepe i Pepa comencen a besar-se i a mantindre

Pepa insisteix a anar-se i Pepe per a evitar-lo li agarra del cabell i li diu que s’espere. Pepa li diu que què està fent. Ell la solta i li diu que no pot més, que la vol molt i que no pot estar sense ella

Estíbaliz Bosch Pepe i Pepa

relacions sexuals. En un moment de la relació, Pepe li diu a ella que es done la volta que a ell li agrada una altra postura, Pepa ho fa però li fa molt de mal, no està tranquil·la i li diu que pare que això no li agrada. Ell segueix i Pepa comença a plorar dient que no seguisca que li fa mal. Quan Pepe aconsegueix el que desitja, ella li diu plorant que no li ha agradat, que ha sigut molt brusc i que no ho faça més. Pepe no diu res i fa pujar a ella al NOVÉ ESCALÓ.

Des d’aquell dia, la situació cada vegada és més insuportable per a Pepa. Plora a cada moment a la seua habitació perquè no la vegen, evadeix a les seues amistats perquè no li pregunten i la pressionen per a deixar-lo, però ja no pot més. A la vesprada li diu a Pepe que definitivament vol deixar la relació, que està farta i que la deixe en pau. Pepe que veu que ella ho diu de debò, s’enfada molt i l’agafa fortament dels cabells. Pepa li diu que la solte i es va corrent però ell va darrere d’ella i l’agafa del coll. Pepa mai ha vist a Pepe tan alterat i sent molta por a que li faça mal, ell comença a agredir-la i la colpeja fortament a l’esquena, així que es col·loca en el DESÉ ESCALÓ.

És important que detectem l’abans possible situacions de maltractament per a poder eixir d’aquella relació al més prompte possible. També que les persones adultes que estiguemen el seu dia a dia, observem i estiguem atents i atentes.

És important que detectem l’abans possible situacions de maltractament

Entendre als adolescents

Estíbaliz Bosch

Vocabulari per a comprendre el món actual i especialment per a qui tinga adolescents

He arribat a eixa edat en la qual unes certes paraules o expressions que utilitze estan catalogades com a “carques”, i on les paraules que ens envolten, cada vegada són més nombroses en anglés, i on “en pla” i “tipus” són expressions utilitzades amb freqüència per la joventut amb la qual convivim. Encara que pensem que ara parlen pitjor que mai, hem de tirar la vista a darrere i fer un llistat de les paraules i expressions que utilitzaven en la nostra joventut… em venen a la ment moltes, i la cara d’Emilio Aragón dient-les.

Us facilitaré una llista molt valuosa en la qual coneixereu o refrescareu unes certes paraules de nova creació, així com els seus significats. Segur us serveix per a comprendre una mica millor el llenguatge de l’adolescència i us servirà per a parlar de molts dels temes que els envolta. Temes que els afecta i que han de ser tractats i parlats amb naturalitat i freqüència.





1. BOOMER, si et diuen això, és que et consideren un dinosaure.

2. BRO que significa germà o germana.

 3. COOL és una cosa que està de moda.

 4. HYPE significa emocionar-se exageradament per alguna cosa. També

significa crear unes expectatives massa altes sobre un joc... i que és possible que ens emportem una decepció.

 5. RANDOM significa aleatori.

 6. DE BOJOS ve a dir-nos que alguna cosa és increïble o que és meravellosa.



7. MAMADÍSIM- MAMADÍSIMA fa referència al fet que alguna persona està molt musculada o forta. Encara que també pot utilitzar-se per a dir que alguna cosa “mola molt”.



8. CRINGE es refereix a això que et genera tant de rebuig que se t’estarrufen els pelets del bescoll en veure-ho.

 9. SALSEO quan en un grup de persones hi ha salseo és que hi ha xafardeig, discussions i flirtejos.



10. SHIPPEO s’usa per a referir-se a l’aspiració que dues persones s’aparellen.

 11. FANTASIA per a referir-se a allò que els encanta o que és perfecte.



12. CRUSH un amor platònic que mai acaba de materialitzar-se. Un crush pot ser una persona coneguda, del nostre ambient, però també pot ser una estrella de cinema o un músic.

 13. HATER és una persona que t’odia i es dedica a expressar-ho a través de les xarxes socials.

 14. TROLL és qui publica missatges provocadors irrellevants en una sala de xat, en un fòrum de discussió, en un blog o qualsevol altra comunitat en línia, amb la intenció de molestar i provocar una reacció adversa.



15. BICHEAR O STALKEAR Quan tafanegem en les xarxes socials d’una persona que ens interessa, el que estem fent és “stalkear”.

Estíbaliz Bosch Entendre als adolescents

A hores d’ara el teu cervell ja està donant senyals d’esgotament per a intentar retindre i comprendre tots aquests termes, però encara no és conscient de la qual se li’n ve damunt. Agarrar-se que venen corbes!!



16. CIBERBATING O CIBERHUMILLACIÓ és un fenomen on els joves graven o fotografien als seus professors i professores amb els seus telèfons mòbils amb l’objectiude difondre les imatges per a burlar-se d’ells.



17. CIBERBULLYING O CIBERACOSSAMENT és una forma de violència entre iguals que consisteix en la fustigació en Internet cap a una víctima, a través de missatges, imatges, vídeos o comentaris… amb la intenció de danyar, insultar, humiliar, difamar… A diferència de l’acossament tradicional, no és necessari el contacte físic i real, cara a cara i s’amplia el potencial

nombre de destinataris i el temps a causa de la virilització del contingut mitjançant la seua difusió, perdent el control sobre el mateix i implicant a una gran audiència. Perquè es done qualsevol classe d’acossament, hi ha de repetir-se en el temps, haver-hi una diferència de poder, intenció i percepció de mal, a més que és un fenomen social (implica no sols a les víctimes i agressors o agressores, sinó també al grup de persones espectadores).

 18. GROOMING son persones adultes que es fan passar per menors, a través de les diferents xarxes socials, per a establir contacte amb menors d’edat. És una mena d’acossament, en aquest cas, ciberassetjament. L’objectiu és guanyar-se la confiança i amistat de menors d’edat, creant una conexió emocional per tant d’aconseguir vídeos o fotos de caràcter sexual, per a posteriorment, extorsionar.

 19. SEXTORSIÓ Extorsionar amb l’amenaça de difondre vídeos o fotografies de caràcter sexual de la persona a la qual s’està fent mal.

 20. SEXTING Enviament i recepció de missatges de contingut sexual (escrit, sonor o gràfic) a través de les diferents xarxes socials o aplicacions de missatgeria com ara WhatsApp o Telegram. En sí mateixa no deuria ser una cosa negativa, perquè forma partde la experientació.

 21. DEEPFAKE és una tècnica d’intel·ligència artificial que permet crear vídeos falsos de persones que aparentment són reals, utilitzant algorismes d’aprenentatge i vídeos o imatges ja existents de persones reals.

 22. FAKE NEWS notícies falses l’objectiu de les quals és la desinformació o la manipulació.

Estíbaliz Bosch Entendre als adolescents



23. HAPPY SLAPPING defineix la violència que consisteix en l’enregistrament d’una agressió física, verbal o sexual cap a una persona i que es difon posteriorment mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació.



24. HOAX O FAULA rumor infundat que circula per la Xarxa.

I si encara et sents amb forces i capacitat de retindre i comprendre els anteriors termes, espera que encara no he acabat. Ara et facilitaré un glossari de termes relacionats amb la diversitat sexual. I és que en la diversitat està l’essència i l’amor és sobretot diversitat. 

1. AGÉNERE és una identitat en la qual la persona no s’identifica amb cap gènere.

2. ANDROGINIA És la característica d’una persona, on l’aparença o la manera d’expressió, és una mescla de característiques i/o comportaments femenins i masculins.





3. ANDROSEXUAL atracció sexual específicament cap als homes.

4. ASEXUAL O ASEXUALITAT orientació sexual d’una persona que no sent atracció eròtica cap a altres persones. Pot relacionar-se afectivament i romànticament. No implica necessàriament que no practiquen el sexe o no sentir excitació.



5. BIFÒBIA temor, enuig irracional, negació de la seua existència, intolerància i/o odi cap a la bisexualitat i les persones bisexuals. La fòbia pot donar-se entre persones heterosexuals, gais, lesbianes o les persones bisexuals, i sol estar relacionada amb nombrosos estereotips negatius sobre les persones bisexuals, centrats en la creença que la bisexualitat no existeix i en la generalització que les persones bisexuals són promíscues.



6. BIGÉNERE terme usat per a descriure a les persones que tenen una identitat o expressió de gènere que és tant masculina com femenina, siga de manera simultània o alternada. Encara que, també pot descriure una tendència a moure’s entre el comportament masculí i femení, segons el context.



7. BINARI Concepció, pràctiques i sistema d’organització social que parteix de la idea que solament existeixen dos gèneres en les societats: femení i masculí, assignats a les persones en nàixer.

 8. BISEXUAL persona que se sent emocional i/o sexualment atreta per persones dels dos sexes.

 9. CISGÉNERE terme que designa a les persones que presenten concordança entre la seua identitat de gènere i l’assignat per les altres persones, segons el seu sexe biològic.

 10. CISNORMATIU-CISNORMATIVITAT expectativa, creença o estereotip que totes les persones són cisgénere, o que aquesta condició és l’única normal o acceptable.

 11. DEMISEXUAL persona que no experimenta atracció sexual, llevat que forme una forta connexió emocional amb algú.

 12. DISCONFORMITAT DE GÈNERE grau en què la identitat de gènere, el rol, o l’expressió d’una persona, difereixen de les normes que s’esperen per al seu gènere. No totes les persones transgènere estan disconformes amb el gènere, i no totes les persones disconformes amb el gènere s’identifiquen com a transgènere.

 13.DRAG QUEEN I DRAG KING Variant del transformisme en el qual el subjecte es vist

Estíbaliz Bosch Entendre als adolescents

i actua com una dona de trets i vestimentes exagerades o amb referència a estereotips molt marcats de feminitat, amb una intenció còmica, dramàtica o satírica. Una drag queen habitualment es manifesta en espectacles públics i més rarament en la seua vida privada. Ser drag queen en principi, i malgrat les identificacions socials més habituals, no implica cap mena d’orientació sexual o identitat de gènere concreta. Per la seua part una persona Drag King utilitza vestimenta i complements associats als estereotips del gènere masculí.  14. GÈNERE FLUID persona que no s’identifica amb una sola identitat de gènere, sinó que pot canviar entre masculí i femení o altres. Les persones que es caracteritzen per ser de gènere fluid, poden canviar-se d’identitat

amb freqüència, depenent del context. També és definit com a gènere inestable.

 15. HETEROSEXUAL home o dona on l’atracció física i emocional dels quals, es dirigeix cap a les persones del sexe oposat.

 16. HOME TRANS persones que en nàixer, van ser assignades al gènere femení i que s’identifiquen a si mateixes en algun punt de l’espectre de la masculinitat, qualsevol siga el seu estatus transicional i legal, la seua expressió de gènere i la seua orientació sexual.

 17. HOMOFÒBIA temor o odi cap als homes gais i dones lesbianes.

 18. HOMOFÒBIA INTERIORITZADA

O INTERNALITZADA aversió cap als mateixos sentiments i comportaments homosexuals, a causa de l’assimilació de les imatges i missatges negatius de l’homosexualitat rebuts en l’etapa de socialització d’una persona provinents de la família, col·legi, mitjans de comunicació, etc.

 19. HOMOSEXUAL persona que sent atracció emocional, romàntica o sexual per persones del mateix sexe. Pot al·ludir tant a dones lesbianes com a homes gais.

 20. IDENTITAT DE GÈNERE identificació de cada persona en el gènere que sent,reconeix i/o nomena com a propi. En allunyar-nos del sistema binari de la diferència sexual és possible trobar identitats de gènere diverses, no reduïdes al parell home-dona.

 21. IDENTITAT SEXUAL descriu el sexe amb el qual una persona s’identifica.

 22. INTERGÉNERE és una identitat de gènere que descriu a una persona que no es

Estíbaliz Bosch Entendre als adolescents



considera a si mateixa cisgénere. S’utilitza com un terme general per a les persones que no encaixen en el marc del gènere binari masculí o femení.

23. INTERSEXUAL O INTERSEX possessió de característiques físiques de tots dos sexes. Persones que naixen amb genitals externs que presenten una forma ambigua, per la qual cosa no encaixen en la classificació estàndard “dona/home.”

 24. LESBIANA dona, on l’atracció afectiva i/o sexual de la qual, s’orienta cap a altres dones.

 25. LESBOFÒBIA Rebuig, discriminació, burles i altres formes de violència basades en prejudicis, estereotips i estigmes cap a les dones lesbianes o que són percebudes com a tals, cap a les seues identitats sexuals o cap a les pràctiques socials identificades com a lèsbiques.

 26. LGBTIQ és l’acrònim de lesbianes, gais, bisexuals, trans, intersexuals i queer, actualment LGTBIQ+.



27. LGBTFOBIA qualsevol mena d’ideació, actitud o conducta violenta i/o discriminatòria cap a les persones LGTBIQ.

 28. DONA TRANS persones que en nàixer van ser assignades al gènere masculí i que s’identifiquen a sí mateixes en algun punt de l’espectre del gènere femení, qualsevol siga el seu estatus transicional i legal, la seua expressió de gènere i la seua orientació sexual.



29. ORGULL LGTBI o “gai pride” simbolitza el rebuig de l’estigmatització i l’acceptació d’un mateix, tal com és.

 30. ORIENTACIÓ SEXUAL terme utilitzat per a referir-se a l’atracció física i emocional cap

a persones del mateix sexe i/o del sexe oposat, així com a la falta d’interés o atracció sexual (asexualitat).

 31. PANSEXUAL una persona que sent atracció eròtica, afectiva cap a una altra persona amb independència del sexe, gènere, identitat de gènere, orientació sexual o rols sexuals, així com la capacitat per a mantindre relacions íntimes i/o sexuals amb elles. També es denomina omnisexual.

 32. PETTING al·ludeix al fet d’acariciar, acaronar, abraçar o consentir. Actualment amb aquest nom es dona a conèixer a tota classe de jocs sexuals sense penetració.

 33.POLIAMOR O POLIAMORÍA Consisteix a estimar a diverses persones alhora, de forma consensuada, conscient i ètica. L’única condició és l’amor entre les persones i l’acceptació de la relació per totes elles.

Entendre als adolescents



Estíbaliz Bosch

34.QUEER Terme anglés alternatiu a LGBT. També s’ha utilitzat amb propòsits despectius i, per aquest motiu, no agrada a alguns gais i lesbianes, però moltes persones LGBT joves l’utilitzen com una manera d’autoafirmar-se. Descriu també tot un corrent de pensament que s’ha expressat al seu torn en un moviment o corrent social (amb presència especialment als EUA, a partir dels anys 80 i 90), que busca potenciar la diversitat humana en sentit ampli i fuig de les identitats fixes o estàtiques, advocant per la versatilitat i varietat de les potencialitats humanes.

 35. QUESTIONING Descriu a la persona que es qüestiona, que no està segura de la seua orientació sexual.

 36. TRANS per a referir-se a les persones la identitat de les quals i/o expressió de gènere no es correspon amb les normes i expectatives socials tradicionalment associades amb el seu sexe assignat en nàixer.

 37. TRANSSEXUAL adjectiu per a descriure a les persones que busquen canviar o que han canviat els seus caràcters sexuals primaris i/o les característiques sexuals secundàries a través d’intervencions mèdiques (hormones i/o cirurgia) per a feminitzar-se o masculinitzar-se.

 38. TRANSFÒBIA qualsevol mena d’ideació, actitud o conducta de violència o discriminació cap a les persones trans.

 39. TRANSFORMISTA Expressió artística en la qual una persona s’expressa, comporta i transforma el seu aspecte adaptant-lo al del sexe contrari. El transformisme usualment és una pràctica teatral o lúdica que no implica una orientació sexual concreta

ni implica identificació amb el gènere que usa per a la seua expressió.

 40. TRANSGÈNERE descriu a la persona la identitat o l’expressió de gènere, no està en concordànça amb el sexe assignat en nàixer. El terme inclou però no és limitat a transsexuals. S’ha d’utilitzar el terme que la persona utilitza per a descriure’s a si mateix o mateixa (dret d’autodeterminació), i és important recordar que no totes les persones transgènere alteren els seus cossos amb hormones o cirurgies.

 41. TRANSICIÓ període durant el qual una persona transgènere comença a viure com el gènere amb què s’identifica. La transició pot incloure canviar-se de nom, prendre hormones, sotmetre’s a la cirurgia en el pit, els genitals o cirurgia plàstica, canviar els documents legals (llicència de conduir, certificat de naixement) per a reflectir el seu gènere d’acord amb el seu sentir. És preferible usar “transició” i no “canvi de sexe” o “operat-operada”. És important recordar que una persona és transgènere sense que haja realitzat la transició o sense que tinga pla o desig de fer-ho.

Si has arribat a aquest punt, et done l’enhorabona: el teu cervell ja està preparat per a mantindre una conversa fluida amb persones adolescents. Però estic segura que hi ha molts termes que no he recollit, i termes que en aquests moments estan creant-se i que encara no han arribat a les nostres oïdes. Així que t’anime a anar ampliant el teu vocabulari ;)

Gràcies als anunciants que han fet possible aquest llibre.

EL LLIBRET, únic record viu de l’ocorregut durant tot un any, aquest és més dolç que mai.

Aquest any, SOMIEM i mostrem com els somnis es poden fer realitat des dels seus començaments, ja que TOT COMENÇA AMB UN SOMNI.

De manera especial, volem agrair a les persones que han somiat amb nosaltres, desvellant els seus més íntims anhels, creant un conjunt molt variat de confessions, i així, un any més, poder escriure aquestes pàgines. Sense eixos somnis no seria possible l’elaboració del nostre projecte. Agrair als col.laboradors i les col.laboradores, ja que amb la vostra ajuda podem aconseguir realitzar el llibret que teniu a les vostres mans. Moltíssimes gràcies pel vostre suport, perquè sense la vostra confiança no seria possible avançar i millorar any darrere any dins d’aquest fascinant món.

Mencionar a RUBÉN COTELL ALBARCH per ajudar-nos desinteressadament un any més, permetent-nos utilitzar els baixos de la seua parròquia per emmagatzemar els materials de les nostres activitats al llarg de l’any.

A tots els fallers i falleres, socis I sòcies, veïns i veïnes per formar part d’aquesta comissió que a poc a poc avança amb grans propòsits.

Gràcies a tots i totes els i les que d’alguna manera formeu part d’aquesta comissió i heu contribuït a la realització del llibre, el qual esperem que disfruteu.

Ana María Blanch i Martínez María Rosa Sánchez i Sánchez Yasmina Blesa i Balaguer

Homenatge pòstum

El 26 de setembre el nostre escut es començà a plorar.

Un amic, un company, un faller, un artista dels peus al cap, el mateix que feia setze anys dibuixava per primera vegada eixe escut, ens deixava per a no tornar.

Però airxò no és veritat per què totes les persones que el coneíxem, tots els fallers, falleres, d’ aquesta falla el portarem sempre al nostre costat, al nostre cor.

Fernández Adelantado

Encara recorde aquella primera carrossa, aquella primera “falla” infantil, i sí, quan dic “falla” i no monument, ho dic en tota la intenció, perque Javier Fernández Adelantado feia “falles”. “Falles” de les de tota la vida, “falles” de color fosc, però plenes de vida, com era ell. “Falles” meravelloses que son pare, el senyor Pepe, li havia ensenyat a dissenyar, modelar i construir; verdaderes obres d’art.

Treballador incansable sempre intentant superar-se, aleshores a l’any 2010 totes les persones pugueren gaudir d’aquella meravella de “falla”, un verdadera obra d’art: primer premi secciò especial, millor pintura, millor falla infantil de Federació Junta Fallera de Sagunt.

A més d’artista faller, era faller. Sempre col·laborant amb tot el que la seua vida, massa ocupada, li deixava.

Per tot això, per ser com eres, pel teu treball... Encara que ja no estigues amb nosaltres, el teu record sempre estarà.

Allà on estigues, gràcies Javier Fernández Adelantado, gràcies tio Javi.

Moises C. Villarroya Alarcó

Javier