EDITA A.C. Falla Els Vents
COR DINACIÓ Yasmina Blesa i Balaguer
TI RA DA 400 exemplars / Tirada infinita a Issuu
P ORTA DA E IL·LUSTRACIONS Jose Luis Martín i García / Noeda Maro
MAQ UETACIÓ Yogur de Fresa
P U B LICITAT Eduardo Escribá i Ruiz
CR ÍTICA Azahara Villanueva i Molina / Óscar Alonso i Esquer
FOTO G RA FIES Arxiu A.C. Falla Els Vents
D EPÒ SIT LEG A L V- 2952 – 2018
La present publicació participa en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. A. C. Falla Els Vents no es responsabilitza de les opinions dels col·laboradors, plasmades en el present Llibret. Falles de Sagunt, Festa d’Interés Turistic Nacional i Patrimoni Inmaterial de l’Humanitat per UNESCO.
LA NOSTRA PORTADA NOEDA MARO
C
om cada cosa en la vida tot té un significat, per la qua un dibuix, en aquest cas una portada, també vol transmetre alguna cosa més que la imatge que s’aprecia, d’aquesta manera, l’autor d’aquest, amaga un missatge darrere
d’un paisatge, molt clar, molt concís i molt directe. En el planeta faller, la comissió de la falla Els Vents, deixa encallada en la platja del 2019, la barca del treball, amb la qual van estar remant aqueix any per a arribar a bon port amb un entusiasme innat. Immediatament i a penes sense descans,emprenen un viatge amb un nou rumb, amb una nova il·lusió i pesar de l’ardu treball que tenen per davant. Els somnis per estar a l’altura aquest nou any, els fa sentir-se amb la lleugeresa i sensibilitat d’una ploma, amb la qual en tinter blau maragda, escriuran el diari d’aborde, durant aquesta nova i gratificant travessia de 365 “milles”, fins a arribar exhaustos si fóra necessari, al rescat d’un vaixell a la deriva conegut per molts, però manejat per pocs, la LITERATURA. Una vegada a bord, prendran els comandaments de la nau, per a poder acostarnos a tots, un àpex de la meravellosa mercaderia que porta en els seus cellers, la LECTURA, la CULTURA i l’APRENENTATGE, amb el que la nostra imaginació no tindrà límits. Cal ressaltar i afegir, que tot aquest esforç, il·lusió, dedicació i treball totalment altruista, no seria possible sense la llum i la calor, del sol d’un sentiment mutu i col·lectiu, el seu emblema, el seu escut, rei perpetu i motivador de tan grat sacrifici.
LA NOSTRA PORTADA NOEDA MARO 005 PRÒLEG XENIA RAMBLA 009 SALUTACIONS 012 RACÓ DEL POETA 021 QUÈ ÉS POESIA? 022 PRESIDENT 026 FALLERA MAJOR 028 PRESIDENT INFANTIL 030 FALLERA MAJOR INFANTIL 032 LITERATURAT 035 QUÈ ÉS LITERATURA NOEDA MARO 036 AMPLIEM LA CULTURA FALLERA AMB LITERATURA 038 ESMORZARS LITERARIS 039
LA CAIXA 3R PREMI NARRATIVA FJFS - 2019 ANA MARÍA BLANCH I MARTÍNEZ 044 DE BERNAT I BALDOVÍ A @VERSANTALFOC ALBERT LLUECA 046 EL LLIBRET DE FALLA COM A SUPORT LITERARI 059 LITERATURA FALLES I IGUALTAT MARIA VIU RODRIGUEZ 060 SOBRE EL NOSTRE PRÒLEG XENIA RAMBLA 064 FALLES, LLIBRETS I VERTEBRACIÓ SOCIAL HUGO MORTE 066 EL VALENCIÀ EN LES FALLES GIL-MANUEL HERNÀNDEZ I MARTÍ 070 PSICOLOGIA I IGUALTAT JUAN MANUEL NÚÑEZ 074 PARAULES PER A LA IGUALTAT 076
FALLA GRAN 081 COMISSIÓ EXECUTIVA 082 COMISSIÓ ADULTA 084 MONUMENT GRAN 087 LITERATURA PER ADULTS SOBRE LA TEMÀTICA DEL MONUMENT 097 ELS CONTES 098 LO RAT PENAT 099 VAMPIRS 100 SOCIS I SÒCIES 104 MISCEL·LÀNEA 109 PROGRAMACIÓ 110
ELS VENTS ÉS SOSTENIBILITAT 130 EL MEU ESPAI 132 LLIBRET INFANTIL 139 EXECUTIVA INFANTIL 140 COMISSIÓ INFANTIL 142 APADRINATS 145 MONUMENT INFANTIL 1 47 LITERATURA INFANTIL SOBRE LA TEMÀTICA DEL MONUMENT INFANTIL 151 L’ORIGEN DELS CONTES 153 EL GUST PER LA LECTURA LIDON ALBERT 155
RESUM EN IMATGES 113
UN LLARG VIATGE FALLER ERIKA PÉREZ I SANFELIX 158
ELS VENTS ÉS IGUALTAT 120
JOCS 162 PUBLICITAT 168
PRÃ’LEG
/ 010 /
EL LLIBRET XENIA RAMB LA
I
sc de casa sense el dit paraigua. La meua mare em riny des del balcó, que mai li faig cas, diu. Vaig de pressa perquè a la cantonada de Murillo amb Nou d’Octubre m’estan esperant ells.
A les dos de la vesprada anuncien la primera mascletà. Em pare al costat del parc. Estic incòmoda i mullada, estire el coll i els busque amb la mirada. Ni rastre. Afanye el pas per acostar-me al segon punt de contacte: la llibreria que està prop de la següent avinguda. M’ature davant l’aparador. Hi ha tantes coses que desitge allí dins… Silenci. Escolte unes passos, pot ser que estiguen doblegant el cantó des del nou centre de salut. Continc la respiració. Res. És quasi l’hora i els meus amics estan guardant lloc a l’esplanada al costat de la falla. Em saluden amb la mà. M’acoste i m’ofereixen una Alhambra1925. Vaja, estic de sort. Els pregunte si els han vist i es miren entre ells, bellugant el cap. Comence a preocupar-me, però no deixaré que m’arruïnen l’espectacle. Al costat de les cordes amb les traques hi ha dos vells alçats, de caps canuts, conversant. Al nostre costat pasen unes falleres. Tindran al voltant de quinze anys. Riuen. Duen a la mà un xicotet quader de colors. Vaig darrere d’elles i els fregue un muscle. Es giren estranyades. - Disculpeu. És el llibret? Em miren alleujades. - Sí, sí. Vols un? Me’l estenen, somrient emoocionades.
/ 011 /
Òbric les primeres pàgines. Recorde de menuda, que contenien anuncis de patrocinadors, fotos de la cort d’honor, l’explicació de la falla. Ara presenta algun tímid poema, històries de la nostra terra, paraules que acaricien, que arrapen, que cremen, que uneixen. Me n’adone d’una presència a la meua esquena. Em done la volta i estan ací. Mullats. Espantats. Que s’havien extraviat. Que no em torne a bloquejar, em demanen. Assentisc amb cara de pena i sospire. Comencen els trons d’avís, i agafe amb força el “roller” que tinc a la butxaca de la jaqueta. Ara sí. Quan arrive a casa, escriuré aquesta història. La d’ells. L’introduiré en el següent llibret perquè jugue a la corda amb els poemes tímids, els anuncis de comerços i l’explicació de la falla. La trauré a passejar pels caps canuts dels ancians xerraires. La llegiré a les falleres adolescents que m’estendran el llibret amb un somriure emocionat. Comença la música, el baluard creixent. Els meus personatges esperen. València vibra.
/ 012 /
SALUTACIÓ DARÍO MO R E N O L E R GA ALCAL D E D E SAGU N T
“El poeta, contradicció permanent, tix el poema amb les aranyes però alhora voldria les coses fora de la tela, les coses mosques en el seu lliure vol. Sap que d’alguna manera mata les coses en mostrar-les (Rilke dixit) i per això, ja no pot no teixir la tela, multiplica les oportunitats de la distracció, barreja les baralles del present, canvia els sentits, embogeix les agulles de marejar, confon entrar i eixir, cara i creu, dalt i baix.”
/ 013 /
N
o són les meues paraules, he volgut començar aquestes línies citant a Julio Cortázar, escriptor i intel·lectual argentí autor innovador de relats curts, novel·les i prosa poètica. Un virtuós de la paraula que dominava l’art
d’escriure com pocs saben fer-ho. La literatura és considerada l’expressió artística d’una cultura, una llengua, una època. L’ús de la paraula és utilitzat per a transmetre una sèrie de sentiments, descripcions i coneixements que tenen gran calat en la societat. Enguany en la Falla Els Vents heu decidit abordar la literatura com a espai vital dins de l’art i reflexionar sobre l’evolució dels últims anys del llibret de falles. Podem observar com les comissions falleres cada any convertiu el llibret, una expressió literària, en una altra obra d’art. I tal com deia Unamuno, cal buscar al poble la matèria primera de l’art, i així observem cada any en les falles. El llibret és un element fonamental per a les falles, és un símbol de la defensa de la nostra cultura, de les nostres tradicions i, també, de la nostra llengua pròpia. Podem afirmar que expressa el sentiment del poble valencià, i per això hem de potenciar-lo i fomentar-lo. Vull agrair a la directiva, les Falleres Majors i els Presidents de la Falla Els Vents l’esforç realitzat tots aquests mesos per a aconseguir una falles 2020 inoblidables. Heu contribuït a mantindre viva la nostra gran festa, heretada i compartida amb afecte any rere any. Fallers i falleres! Prepareu-vos que les festes de Sant Josep ja són ací. Que visquen les Falles!
SALUTACIÓ
/ 014 /
JAIME GI L I ARASTE L L P RESIDENT E X EC U TI U D E FJFS
B
envolguts fallers i falleres. Aprofite aquestes línies per dirigir-me a totes i tots.
Enguany és el meu primer any com a President Executiu de FJFS, per a mi és un orgull i una gran responsabilitat el representar aquest càrrec. Al igual que vosaltres, compartixc l´estima per la nostra festa, units treballem amb la resta de les comissions i la junta executiva de Federació Junta Fallera de Sagunt per un fi comú, les nostres falles, les falles del Camp de Morvedre.
/ 015 /
M´agradaria donar les gràcies a l’Excel·lentíssim Ajuntament de Sagunt, Gilet i Faura; com sempre atents, escoltant, donant suport i lluitant junt al nostre col·lectiu per mantindre les tradicions de les nostres arrels, doncs ells també formen part de la nostra Federació. És una gran satisfacció per a mí, vore com la vostra comissió amb l´espenta i esforç de totes les falleres i fallers, treballa per mantindre viva una festa i les nostres tradicions, no sols del món faller, sinó del folklore, les arrels i la Cultura Valenciana. Amb la vostra participació als actes i activitats organitzades per les diferents delegacions de FJFS, esforçant-se per millorar, competint i amb ganes de divertirvos amb la resta de comissions, feu més gran si cap el nostre món faller. També, una mostra del gran treball que feu, és aquest llibret. Volia aprofitar per donar la meua salutació més especial a les Falleres Majors, Sara e Iria, com també als Presidents, Moisés i Adrián. Enhorabona per ser els representants d´aquesta gran comissió, vos desitge que tingueu unes molt bones falles i gaudiu del que serà un any ple de records inoblidables. Als veïns, que viuen al voltant del Casal, agraïr la paciència que tenen amb nosaltres, sobre tot a la setmana fallera, ja que no és fàcil conviure i mantindre l’harmonia al barri. Gràcies. Falleres i Fallers de l´Associació Cultural Falla Els Vents, en breu donarem inici a la tant esperada setmana fallera, que aquestes falles siguen excepcionals i molt gaudides per totes i tots, amb les ganes i il·lusió que ens caracteritza, però sobre tot amb responsabilitat i civisme, omplint els carrers amb música, pólvora i amb els colors, la crítica i sàtira del vostre monument, demostrant perquè som Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Bones Falles 2020.
SALUTACIÓ
/ 016 /
MOISÉS CÉSAR AL AR CÓ I VI L L AR R OYA P RESIDENT AC FAL L A E L S VE N TS
E
n aquest el meu primer any com a President Executiu de la meua Comissió, vull saludar a tots els fallers i falleres, com a President de la Falla Els Vents.
Vull agraïr a tota la Comissió i especialment a la meua Junta Executiva, tot allò el que fan per a aconseguir un any tan intens, ple d’emocions, de plors i moltíssimes alegries. De debò, gràcies als fallers i falleres, socis i sòcies, veïns i veïnes, per aportar cadascun a la vostra manera, el vostre granet d’arena. També vull desitjar a Sara, la meua Fallera Major, un any ple de bons moments que sempre quedaran en la nostra memòria. Com no, acompanyats al costat de Iria i Adrian, als que els desitge un exercici meravellós, ple de moltes emocions. Gràcies a tots per estar sempre al nostre costat. Us desitge unes Falles inoblidables. Visca la Falla Els Vents.
SALUTACIÓ SARA L I L LO I GAR C Í A FM AC FAL L A E L S VE N TS
E
stimats fallers i falleres: Tinc el plaer de saludar-vos com a Fallera Major, d’aquesta volguda falla,
la falla Els Vents. Es per a mi tot un privilegi dirigir-me a vosaltres. Com tots sabeu, em feia molta il.lusió fer realitat aquest somni i per això vull dornar-vos les gràcies a tots vosaltres doncs que des del primer dia com a Fallera Major m’he sentit recolçada i volguda per aquesta falla. Sols espere que per a vosaltres siga un any inolvidable i especial com també ho serà per a mi. Gaudiré aquest any màgic amb un gran company de batalles el meu president Moisés; i amb dos xiquets molt divertits, Iria i Adrian. Junts farem d’aquest 2020 un any ple d’emocions per al record. També a tots eixos fallers i falleres que feu possible que la festa fallera es mantinga viva, gràcies per treballar i ajudar a que no falte el mínim detall. Per últim, convide a tothom a que gaudisca del soroll i la música dels pasacarrers, de l’aroma de la pòlvora i de les llàgrimes que el foc ens provoca. Visca València! Visca les falles! Visca la falla Els Vents!
/ 017 /
SALUTACIÓ
/ 018 /
ADRIÁN ALAR CÓ I D E L A PI E DAD P RESIDENT INF. AC FAL L A E L S VE N TS
H
ola fallers i falleres, sóc Adrián, un faller com tots i totes, però amb moltíssima il·lusió de poder representar a mi volguda Falla.
En primer lloc, m’agradaria dir que estic vivint un any meravellós, ple d’emocions i no podia ser d’altra manera, sempre acompanyat de la meua fallera Iria i dels representants majors Sara i Moisés. Estic vivint un somni, i ells estan fent que es faça realitat. Tot això no seria possible sense el treball incondicional, tant de la Junta Executiva com de la resta de fallers i falleres que treballen moltíssim i amb molta il·lusió per la nostra falla. Per finalitzar vull desitjar a tots i totes que aquestes festes estiguen envoltades d’emoció, amistat i alegria, al voltant d’amics, amigues i familiars, i així sempre recordar aquests moments inoblidables en aquesta Falla. Us desitge unes bones Falles. Visca la falla Els Vents.
SALUTACIÓ IRIA OLTRA I SALVAD O R FMI AC FAL L A E L S VE N TS
H
ola a tots i totes! Sóc Iria Oltra Salvador, tinc 12 anys i aquest any tinc el plaer de representar
a la meua falla, Els Vents. Amb aquestes paraules vull donar les gràcies a tota la comissió, amics i amigues, veïns i veïnes del barri, fallers i falleres, i no fallers i falleres, que s’animen a gaudir de les falles. També vull agraïr al meu cosí Adrián, al meu oncle Moisés per qui sóc fallera Major Infantil, i a Sara, perque mai oblidaré el 2020. Sense oblidar-me de ma mare i Ángel, la meua germana Araitz, els meus iaios i les meues ties Aroa i Mª Luisa per complir el meu somni. Per a mi és un orgull formar part d’aquesta comissió i poder representar als infantils de la meua falla. Espere que gaudiu d’aquest any com ho estic fent, i que siga inoblidable. Us desitge unes bones falles. Moltes besades.
/ 019 /
RACÓ D E L PO E TA
/ 022 /
Q
uè és Poesia? La poesia és un gènere relacionat amb l’art, amb la bellesa i els sentiments.
Es reconeixen els dots i el talent dels escriptors de poesia per les subtils eleccions de paraules, de metàfores, i de rimes que brinden musicalitat a les seues obres. Les més populars toquen temàtiques relacionades amb l’amor i el romanç, la batalla i l’heroisme, i les tradicions d’un poble. La poesia és un gènere literari, una forma d’escriptura creativa on les oracions són anomenades versos i els grups de versos són anomenats estrofes. Es caracteritza per expressar idees, sentiments e històries d’una manera estètica i bella. En Els Vents treballem aquest gènere literari i donem suport a “el nostre” Poeta Jose Luis Martín García, amic de la falla, col·laborador i que ha format part de la nostra família fallera en la nostra Associació Cultural. José Luis des de sempre, ha dedicat el seu temps lliure a la seua passió, paper i llapis, fent treballs de narrativa, poesia e il·lustracions.
/ 023 /
En l’actualitat té el seu canal de poesia en “YouTube” anomenat “Con ND de Poesia” i estant bolcat en aquest gènere va estrenar el seu primer llibre el passat 15 de Desembre , fet realitat per l’editorial Autografía.
/ 024 /
Així defineix la poesia “el nostre” Poeta: QUÈ ÉS POESÍA? ... La poesia, forma part de tots nosaltres, la poesia són bategats, notes d’un vell piano, és guitarra amb els seus gemecs, són carícies... d’unes dolces mans. Poesia és alegria, tristesa, entusiasme,ira, perea, és anar, vindre, quedar-te, viure, sentir, estimar-te. El plor d’un arbre a la tardor, l’ona que acaricia l’arena, una mare amb el seu plançó, l’amor...que ens enverina. Poesia és riure, lament, plor, esperança, temps, somni, cant, és el hui i el demà, poesia és inquietud, esforç, constància, dedicació, virtud.
/ 025 /
L’assossec de la nit clara, l’horitzó llunyà, els besos de la teua estimada, l’amor...d’un germà. Poesia és bogeria, soletat, impaciència, ceguera, llibertat, respecte, bellesa... joventut... dolor... VIDA!!...poesia, eres tú, poesia... vull ser jo. Noeda Maro (Fragment copiat del llibre “Ilusiones, sueños, miedos y otros fantasmas”) El suport mutu amb “el nostre” poeta, es plasma amb la col·laboració desinteressada per part de José Luis que signa les seues obres com NOEDA MARO, en la realització del seu article sobre la literatura, la portada del present Llibret e il·lustracions del seu interior, sent tot propi de la seua mà, fent que el nostre treball siga únic e inèdit.
/ 026 /
MOISÉS CÉSAR AL AR CÓ I VI L L AR R OYA P RESIDENT AC FAL L A E L S VE N TS
Amb un nom com el teu, Moisès
Enguany viuràs com mai
de segón César: Emperador, res més…
la setmana fallera, intensament
Com no anaves a trobar en ells
en companyia de Iría i de Sara,
la valentia per representar als Vents? Acceptar el carreg de president, de representar a la nostra comissió t’ha dut mals de cap, segur,
i amb Adrian, el teu fill, especialment. No sols ell t’acompanyarà en aquest viatge improvisat. María Luisa, Miguel i Daniel,
però al mateix temps, moltes satisfaccions.
saps que sempre estaran al teu costat.
Amant de la pólvora, el heavy i el rock
Els fallers i falleres dels Vents
la temprança i saber estar et caracteritza,
volem agrair l’esforç i constància
davant dels fallers i les falleres
perquè ser president de falla no és fàcil
o reparant maquinària al port.
i sempre hi ha coses que no ens fan gràcia.
T’apuntes a un “bombardeo” com col·loquialment se sol dir. El teatre, les disfresses i el que vinga com a president, de tot vols gaudir.
Per tot açò, Moisès, gràcies i aprofita a muntó del que resta. Que ara ja ve el millor, i és gaudir de la nostra festa.
/ 028 /
SARA L I L LO I GAR C Í A FM AC FAL L A E L S VE N TS
Un dia en el casal me van preguntar:
En la mirada es pot contemplar
Gema, ¿vols ser la mantenidora de la
tota l’emoció viscuda en la vida,
[presentacío? de seguida vag dir SI, i vaig pensar...
ser fallera major és especial i fer-ho als Vents és una alegria.
si total... serà dir un vers a la Fallera [Major!!
Inspira el perfum de la flor del ram que en l’ofrena duràs,
Però a arrivat el moment de l’exaltació i ara, en la gola se m’ha fet un nuc.
sentint gran emoció en el teu cor, a la Mare de Deu del Desamparats.
se les paraules que tinc que dir, mes [l’emoció
Quant arribe la cremà, i en eixa magica
em fa bategar fort el cor, i apenes
[nit,
[parlar puc.
s’estinguisca la flama i les espurnes [volen,
Permitix-me l’atreviment que un consell vaig a donar-te es que... a partir d’aquest moment disfrutes, com a Fallera Major, en cada [acte. Ja se senten les dolçaines sonar en el teu cor ja tot és harmonia, bellíssima a la festa vas a anar eres dels Vents la millor regina.
recordaràs les paraules que ara te dic... no plores, Sara, que els records no [moren.
/ 029 /
/ 030 /
ADRIÁN ALAR CÓ I D E L A PI E DAD P RESIDENT INF. AC FAL L A E L S VE N TS
Ja estan a prop eixos dies
Quins dies més bonics t’esperen
que amb mes il·lusió esperes.
junt amb Iria, els protagonistes.
Adrian, que poc ja ens falta per a les millors festes falleres. Falleret de bressol i bolquer,
Tots els infantils dels Vents desitgen que siga per a tu inoblidable. I amb qui més ho gaudiràs
de cabells rossos i ulls blavets,
serà amb el president major
eixes piguetes damunt del nas
Moisès, eixe pare orgullós
et fan cara de bon xiquet.
que no et soltarà mai de la mà. La teua mare està feliç
Encara que eres prou inquiet molt actiu i rialler,
Miguel i Daniel al teu voltant
tant amb els amics de classe
no et faltarà de res, rei,
com amb els infantils fallers.
eres dels Vents, president Infantil.
Balles hip-hop amb gràcia,
Adriàn, de segur que tu voldries
és una de les teves passions
que aquest any fora etern.
i així ens ho demostres en els play-backs o en altres funcions.
Juga, gaudeix i viu-lo amb il·lusió perquè sempre ho duràs al teu cor.
/ 031 /
/ 032 /
IRIA OLTRA I SALVAD O R FMI AC FAL L A E L S VE N TS
No alçaves un palm de terra quan l’explosio d’una traca te va despertar de repent i va omplir el teu cor de gràcia.
I des d’eixe precis instant en que vestida en gales de festa pel carrer vas desfilar, sols tenies una il·lussio algun dia aconseguir el somni
Curiosejaves l’ambient
de ser... Fallera Major!!
banderoles al balco, passodobles al carrer i eixa oloreta a bunyols?
Doncs eres tu, Iria, referència, far i guia de tota esta xicalla que ha rebut la important herència
Tot açó molt t ágradava
de continuar la festa, plantant falla.
i la primera paraula que ixqué de eixa boqueta era dir a cor obert que volies ser.. FALLERA
Fallera Major infantil ja eres, un somni fet realitat guardans al teu coret sempre i disfruta del teu regnat.
/ 033 /
LITERATURAT
/ 036 /
QUÈ ÉS LITERATURA NOEDA MARO
D
es de principis dels temps, la literatura ha sigut una de les majors influències per al desenvolupament sociocultural que ha tingut la humanitat. Prova d’això ho tenim, en el retrat fonètic de tot l’esdevingut al llarg de la
història, des de l’Epopeia de Gilgamesh, obra literària més antiga del món, escrita en “tablillas” d’argila allà per l’any 2500 a. C. La literatura abasta diversos gèneres, diferenciats cadascun pel seu estil i els seus paràmetres de composició, però tots amb alguna cosa que els fa iguals, la seua essència, la que convida a la nostra imaginació a l’autosuggestió, dotant-nos sense ser conscients, d’uns dels drets més vulnerats, m’estic referint, al de ser totalment lliures, ja que casa persona és diferent i enfoquem les històries dins de l’el nostre subconscient com millor ens plau. Per que cadascun de nosaltres, en submergirnos en la infinitat de les mars de lletres, posem imatge i d’alguna manera donem vida, a aqueixes ones de paràgrafs que es van escriure i hui gaudim, nadant en les seues paraules des de la tranquil·litat de la nostra platja. Per que...que és la literatura?, segons el nostre diccionari, la seua escarida però al mateix temps àmplia definició, ens diu: “És l’art de l’expressió escrita o parlada”. Sota l’influx del meu més anodina he irrellevant saviesa, fa temps vaig arribar a construir una definició molt personal per a aquest art, “la literatura és el major i més meravellós poder que posseeix l’ésser humà”, exagere?...no, per a res. Plasme un xicotet exemple d’aquesta teoria amb una metàfora sobre la lluna, molt simple, però que respondrà els dubtes.
Que és la lluna?, és l’únic satèl·lit natural del planeta Terra, sempre mostra el mateix hemisferi, el qual aquesta marcat per fosques mars lunars d’origen volcànic. Malgrat ser en aparença, l’objecte més brillant en el cel després del sol, la seua superfície és en realitat molt fosca, amb una reflexió similar a la del carbó i al no tindre atmosfera és impossible la vida en ella. La lluna és l’astre que ens ha captivat des de temps remots, ha sigut i continua sent una icona per a l’estudi, deixant de ser una meta per a l’home a la fi dels anys seixanta. Motiu d’inspiració, magnificant mites literaris de gèneres tan oposats com el terror i el romanticisme. Un home pateix una metamorfosi convertint-se en un feroç licantrop pel brillar de la lluna plena, al mateix temps que un tal “Don Joan”, sota l’influx d’aqueix brillar, recitava per a la seua estimada alguna cosa com... “No és veritat àngel d’amor, que en aquesta apartada riba més pura la lluna brilla i es respira millor”. En resum, i d’ací la meua definició, el poder de la literatura davant qualsevol tema és infinit, som capaços de donar vida a éssers, personatges, paisatges, capaços que el lector visca des de la seua butaca, mil i una aventures, capaces de fer caminar a l’impedit, de veure a l’invident amb la màgia de les lletres. La lluna és un objecte inanimat, més enllà de la seua rotació al voltant de la Terra, una roca inerta, fosca, sense vida, però hem sigut capaces de fer que siga la culpable de crear éssers fantàstics, de concedir-li una corona com a reina de la nit, guardiana del descans, còmplice de la nocturnitat, còmplice de l’amor, racó per a l’assossegat descans i en el meu cas, bagul de somnis que destape per a la meua inspiració. El treball de l’AC Falla Els Vents, pretén conjugar la tradició més popular, de la presentació del seu monument, els seus membres honorífics, la seua comissió i l’imprescindible màrqueting publicitari, el que fa possible la seua publicació, en una cosa més extensa i tan fóra de context, que els fa brillar per si mateixos, en voler regalar al lector una mica socioculturalment, com menys interessant.
/ 037 /
/ 038 /
AMPLIEM LA CULTURA FALLERA AMB LITERATURA
ESMORZARS LITERARIS
U
na d’aqueixes idees desficaciades que se t’ocorren quan inicies un projecte nou amb molta il·lusió i mirada fresca, així és com va nàixer aquesta meravellosa activitat. En l’exercici 2018/2019 Ernesto Navarro, president
en aqueix exercici, ens va oferir crear la delegació d’igualtat a Mónica Murria i a mi. Des del principi ens va semblar una idea interessant i una oportunitat per a aportar el nostre granet d’arena cap a la igualtat. Teníem clar que es tractava d’una delegació que exigia, de les quals requereixen de dedicació i esforç, però també una delegació que podia crear controvèrsies. Així que ens reunim enfront d’un café carregat fer una llista de possibles activitats a dur a terme. En aqueixa llista ràpidament va aparéixer una de les activitats de la qual ens sentim més orgulloses, els esmorzars literaris. No estàvem molt segures del seu èxit, era una mica estrany mesclar cultura i esmorzar. En canvi en aquests moments ens resulta impossible no menjar-te un bon tros de coca o un pastis mentre comentes un llibre o una vivència. I és que culturalment en totes les celebracions i reunions amb les persones que volem i ens volen està present algun menjar o beguda, perquè havia de ser diferent en la nostra activitat? Així que convençudes i embravides vam posar en marxa aquesta activitat, activitat que quan acabe l’actual exercici faller 2019/2020 comptarà amb huit edicions. Edicions en les quals ens hem emocionat, plorat, rigut, preocupat, indignat, conegut millor, fet amics/amigues … i tot això mentre gaudíem de bons esmorzars en un ambient especial, Es pot demanar més?.
/ 039 /
/ 040 /
Aprofitem per a agrair a les/els representants de cada exercici implicat, que en cada esmorzar ens han ajudat portant aliments per als esmorzars. A la meua mare que ens els ha endolcits i a Mónica Murria per tindre aquesta meravellosa i desficaciada idea i animar-me perquè les duguérem a terme. Amb la promesa de realitzar noves edicions d’esmorzar literaris, aquests són els que hem dut a terme fins al moment: 17 DE JUNY 2018 1R ESMORZAR LITERARI “MI IMPENETRABLE SONRISA” A les mans de la seua autora i escriptora local Ruth Sicília. Ruth Sicília va vindre al nostre casal a presentar-nos el seu primer llibre anomenat “El meu somriure impenetrable”. D’una forma molt pròxima ens va explicar l’argument del llibre i les temàtiques que en ell es tracten (abusos sexuals, “bullying”, violència de gènere). Va respondre també a totes les preguntes que els assistents li anaven plantejant. La presentació no va acabar després de la seua explicació, sinó que tota/es els/les assistents van esmorzar mentre continuaven conversant, creant-se d’aquesta forma una taula de debat i intercanvi de vivències i sensacions. Va ser el naixement de l’activitat perfecte, ja que Ruth va explicar d’una forma tan pròxima les dures vivències patides durant la seua infància, que al costat dels nostres cafés i dolços semblava una reunió d’amics/amigues repleta de confessions on plorem i se’ns van posar els pèls de punta.
21 D’OCTUBRE 2018 2N
ESMORZAR
LITERARI
/ 041 /
D’UNA
ESCRIPTORA
LOCAL,
ANA
HERNANDORENA GONZÁLEZ I EL SEU LLIBRE “BAJO LOS CEREZOS DE SAITAMA” Ana Hernandorena va acudir al nostre casal per a presentar-nos la seua primera obra, una obra en la qual va plasmar una dura vivència de la qual va eixir enfortida. Ana és la resiliència personificada. En aquesta ocasió es va sentir suport i admiració de les/ els assistents cap a ella, ja que parlava obertament d’una temàtica que necessita veus com ella per a naturalitzar-la i assumir-la. I és que no estem preparats/des per a veure patir a algú que volem, i ella ens va donar directrius i eines per a poder fer-ho. Es va plorar, es van estarrufar els pèls de la pell, es van acostar postures… va ser meravellós. 19 DE GENER 2019 3r ESMORZAR LITERARI EN EL QUAL ES PRESENTA EL LLIBRE “REMOS DE PLOMO” ESCRIT PER SUSANA GISBERT GRIFO, FISCAL ESPECIALITZADA EN VIOLÈNCIA DE GÈNERE I PORTAVEU DE LA FISCALIA PROVINCIAL DE VALÈNCIA Amb aquest esmorzar literari rebem a una autoritat en la matèria de violència de gènere. Susana no sols va parlar de la seua obra, sinó que va parlar de la violència de gènere i de totes les variables implicades en ella. I això es va notar, ja que a més de les/els assistents fidels, també rebem a integrants d’”Amigas Superviventes”, a la regidora d’igualtat d’aqueix moment i a un regidor en actiu.
/ 042 /
2 DE JUNY 2019 4t ESMORZAR LITERARI AMB L’ESCRIPTORA LOCAL XENIA RAMBLA, FINALISTA 2018 DEL PREMI PLANETA I FINALISTA 2019 PER AL PREMI LARA Xenia va ser un colp d’aire fresc, va acudir al nostre casal per a explicar-nos obertament tots els secrets i dificultats que hui dia es troba una escriptora com ella a l’hora de publicar un llibre. Ens indignem al costat d’ella, ens semblava increïble que amb tantes històries escrites i finalista en tan important premis literaris no tinguera encara cap obra publicada. Eixim convençuts d’una cosa, que no tardaríem molt a veure un llibre físic seu, i és que Xenia va demostrar ser una dona decidida i amb tenacitat. 14 DE JULIOL 2019 5é ESMORZAR LITERARI AMB UNA BONA REPRESENTACIÓ DE LES/ ELS ESCRITORS/AS DEL LLIBRE ENLLAÇATS. Un llibre en el qual participen 12 escritors/as en la seua majoria escriptores locals, i de les/els que vam poder conéixer a 6 d’ells/elles. Va ser una presentació amena i divertida perquè cada un/a d’ells/elles aportava una qualitat diferent a la presentació. Comptaven amb tanta naturalitat com havien aconseguit unir 12 visions en un llibre que arribem a pensar que era fàcil posar a 12 plomes d’acord. 19 D’OCTUBRE 2019 6é ESMORZAR LITERARI AMB LA VISITA DE MARÍA VIU COAUTORA DE “DONES VALENCIANES QUE HAN FET HISTÒRIA” Maria Viu és enèrgica, una tot terreny, i es va poder percebre en la seua presentació. A més de parlar-nos de la seua obra i dels diferents perfils de dones que es recullen en el seu llibre, va iniciar un debat col·loqui sobre el feminisme i l’objectiu i importància de publicar i donar visibilitat a aquesta mena de llibre. Amb ella vam veure precioses il·lustracions i vam conéixer històries de dones oblidades i desconegudes per a els/les assistents. Però no històries passades, de dones a les quals actualment no se’ls pot seguir, sinó també de dones que actualment estan fent-se camí i a les quals cal donar-los visibilitat.
En aquest esmorzar es va crear una unió d’artistes i escriptores de les quals ens sentim orgullos/es, i que estem segurses que es convertiran en precioses futures col·laboracions. I sinó temps al temps. 16 DE NOVEMBRE DE 2019 7é ESMORZAR LITERARI AMB LA VISITA DE MELISSA RUIZ LÓPEZ AUTORA DE LA “NIÑA INVISIBLE” Melissa va acudir al nostre casal amb el seu enorme somriure per a presentarnos la seua obra i la guia didàctica d’aquesta. Sense cap embut ens va narrar els durs esdeveniments que es relaten en la seua obra i que prompte descobrim que era autobiogràfica. Sentim perplexitat en comprovar com es va obrir en canal a nosaltres, i admiració per la seua fortalesa en donar la volta al seu passat per a utilitzar-lo i construir un futur millor. A més va donar dos dels seus llibres per a iniciar d’aquesta forma una biblioteca que fomente la Igualtat en el nostre casal, unes obres que s’aniran prestant a als/les membres de la comissió que vulguen llegir-los. 15 DE DESEMBRE DE 2019 Rebrem la visita de Sandra Díaz, cirurgiana de l’Hospital de Sagunt , il·lustradora i escriptora local. Sandra ens presentarà les seues obres “Nadie dijo desde nadie” i “Cayetana y el guardián de las estrellas”. Obres didàctiques, dirigides a nostres més menuts/menudes en les quals els ensenya sobre la pèrdua dels seus sers estimats i la lluita contra la maleïda malaltia del càncer. Amb aquests dos contes Sandra destapa eterns tabús per a les/els més menuts/menudes, com són la malaltia i la ineludible mort.
/ 043 /
/ 044 /
LA CAIXA 3º P REMI NARRATI VA FJFS - 2 0 19 ANA MARÍA B LAN C H I MARTÍ N E Z
T
orna a ser 19 de març, un any mes. Amaneix junt amb el Sol, al voltant de les 7 de matí. No ha pogut dormir
massa bé aquesta nit; els sorolls de la setmana fallera són intensos i els records tornen com un tsunami. Ella sap molt bé el que és gaudir de la setmana fallera, de lluir-se el dia de l’ofrena, de passejar-se per les falles i les comissions. Ella sap i això la fa entristir encara més. La fresca del matí es cola per les finestres de paper de fumar. Les fulles de diari no són suficients per a parar la humitat i el café en llet ajuda, però poc. Comencen a oir-se de lluny les “despertaes” de les comissions que posen en peu als veïns del barri. Busca la caixa. La caixa on guarda el seu major tresor. Les mans tremolen un poc més que de sovint. Ahir no va beure res, o quasi res. No vol que hui siga un dia mes, amb nebuloses, amb llacunes, amb remordiments després, com cada nit. Els colors del vestit comencen a veure’s en quant obri la caixa. El color daurat del fons, amb les flors rosa, verdes, blaves . Era molt bonic; ara ja és vell, està desgastat, brut. Però és el seu vestit de fallera.
Quant trau la falda, cau a terra una medalleta de la Mare de Déu. És l’únic que li queda del seu adreç. Va ser el regal de la seua germana quan la proclamaren fallera major de la seua comissió, d’això ja fa set anys. El reste de l’adreç l’ha venut tot, la joia, les arracades, també l’ahuecador, les sinagües… Tot venut per a malviure en moments durs. Decisions dures derivades de males actuacions en el passat, quant ho tenia tot: família, treball, amics i una vida plena de somnis que a poc a poc anaren desapareixent i transformant-la en el que és ara. Un espectre de la xica bonica que va ser. S’arregla davant l’espill amb la llum que li dóna l’única bombeta que penja del sostre. S’arreplega el poc cabell que li queda en un monyo darrere. No té ja les pintes ni les agulles. També les ha venudes, però ahir agafà del jardí del costat de casa unes flors que es posa darrere del cap i amb les que queden fa un xicotet ram. El vestit li queda gran, i sense “ahuecador” cau moll i sense gràcia. No importa. Hui és el dia de l’ofrena. Sap que la miraran, que parlaran d’ella com cada any: “la fallera boja” sent que li diuen. Sent les risses i les mirades de la gent que passa pel seu costat jutjant-la sense saber la seua trista història. Hi ha qui s’espera per a veure-la any darrere any, amb el seu vestit vell i brut, amb el seu esclarissat ram de flors, una vegada totes les falles han desfilat per davant de la plaça, quan tot el món s’en va a casa, ella oferirà amb orgull i emoció les seues flors a la Mare de Déu dels Desemparats. Perquè una fallera de cor i sentiment mai deixa de ser-ho.
/ 045 /
/ 046 /
Eclèctic. Encara que he estudiat dos mòduls superiors en informàtica durant els últims anys m’he compromés en l’ajuda dels ciutadans i ciutadanes de la meua ciutat, Sagunt, ja que he format part de les candidatures de Compromís a l’Ajuntament i he sigut regidor i assessor en el mateix. Aposte per fer de la política una tasca social. Per a traslladar el meu ideari dins de tot allò que faig intente demostrar i apostar per les persones. Deixant de banda ideologies i tot allò que ens pot separar. Crec en un món on amb coherència, integritat i “amor” és pot aconseguir tot. Valorant molt el treball en l’equip, la humiltat i la capacitat d’escoltar.
DE BERNAT I BALDOVÍ A @VersantAlFoc ALB ERT LLUECA
I
gual pot ser un poc arriscat fer este trajecte. Però és important vore, contemplar i saber per on ha anat l’evolució tant als llibrets de falla com en la seua explicació i relació del a falla.
Josep Lluís Marín (ADEF en #lleraferit09) ho explica perfectament i ens pot servir d’inici de viatge. Des dels inicis de les Falles els cadafals que es plantaven en els carrers del Cap i Casal estaven acompanyats de cartells amb versos que ajudaven a desplegar i fer més entenedor el seu argument. Però la implicació de Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 1809-València, 1864), el considerat pare del llibret de falla en un de tants relats fundacionals als quals el món faller és tan aficionat, va ser decisiva en la consolidació de l’incipient gènere de la sàtira fallera. Encara que el terme “llibret de falla” va començar a utilitzar-se en 1890 i no es va popularitzar fins a començament del segle XX, la primera publicació d’aquest tipus que es conserva data de 1855. Escrit per Josep Bernat i Baldoví per a la Plaça de l’Almudí narra la història d’una “llauradora” de Burjassot que en trobar-se necessitada, es veu obligada a anar a València a prostituir-se. Literalment, a vendre el seu “conill”. “El conill, Visenteta i Do Facundo” és una història de prostitució amb elements satírics i humor de traç gruixut que amaga una crítica social i política de la situació econòmica que patien els agricultors de l’època, a causa dels excessius impostos.
/ 047 /
/ 048 /
El “llibret” plasmava d’aqueixa manera el caràcter contestatari de les Falles, alguna cosa que hui dia passa desapercebut per a la gran majoria de la gent, eclipsat per l’espectacularitat d’alguns monuments, malgrat ser més necessari que mai. Però qui va ser Bernat i Baldoví? Bernat i Baldoví de nom José va nàixer a Sueca en 1809 i va faltar en la ciutat de València en 1864. Se li considerava escriptor de professió. Fill d’Antonio Bernat Fuster i de Francisca Baldoví Cubells, va nàixer a Sueca (València) en el si d’una hisendada família. Va estar intern en l’Escola Pia a València, on va estudiar literatura, poètica i retòrica, i en 1823 es va matricular en la Facultat de Dret. Va acabar la seua llicenciatura en Lleis en 1831 i es va doctorar en Jurisprudència, al claustre de la qual es va incorporar com a professor auxiliar en la càtedra de Novíssima Recopilació. Va contraure matrimoni en 1832 amb Juliana Artal, de la societat distingida valenciana, i es va domiciliar en la plaça de Sant Bartolomé. Va obrir despatx i va ingressar en 1833 en el Col·legi d’Advocats, tot i que va alternar la seua residència entre Sueca, València i Madrid, on va viure alguns anys, col·laborant en periòdics humorístics; bona part de la seua producció en castellà va ser recollida en El Suec. Als vint-i-quatre anys se li manifiestó la seua primerenca malaltia en l’oïda, per a la qual va buscar remei, amb èxit, fins i tot en la prestigiosa Facultat de Montpeller, la qual cosa va fer que els seus paisans li motejaran com el sort. En 1835 va ser nomenat alcalde major judicial de Catarroja —jutge de primera instància— i, per la seua distingida gestió, al setembre de 1840 ho va ser de Sueca. Va ser elegit diputat a Corts en la legislatura de 1844 i alcalde de la seua ciutat natal, però va cessar prompte en el càrrec i es va tornar a València, on va iniciar la seua passió favorita, l’escriptura. Va compondre poesies festives i satíriques, amb intenció i picardía: són els seus famosos letigios, expedients i els seus epigrames del Cementeri de Canta Bufons, a més dels seus substanciosos Llibrets de falla (1855), tan celebrats per les seues ocurrències i enginys.
Així mateix, Bernat i Baldoví1 va fundar a València diversos setmanaris festius, com El Túria, La Veritat, El Mols o El Cigne; amb José María Bonilla va fundar La Donsayna (1844) i amb Pascual Pérez i Rodríguez El Cresol i El Tabalet (1847). La seua musa, festiva i sorneguera, sempre punxant i enginyosa, era habitual en la seua escriptura, de manera que les seues produccions poètiques sempre van estar impregnades d’accentuat satirisme i mai van deixar de portar una segona intenció: lletres i romanços, contes i epigrames, epitafis i odes, tant en castellà com en valencià, portaven el segell de l’espontaneïtat i gràcia. Els seus escrits reflecteixen el malestar econòmic del camp valencià durant la primera meitat del segle xix i transpiren un irònic escepticisme cap a les institucions constitucionals i administratives de la seua època. També va escriure per al teatre valencià, producció en dues parts: d’una banda, el seu teatre formal, com els miracles (El mocador, El rei moro de Granada i La lletjor i l’bellesa), o les comèdies Un assaig fet en regla i Pascualo i Visanteta o el Tribunal de Favara; per un altre, un teatre festiu i epigramàtic, ple de modismes graciosos, com Batiste Moscatell o la mona de Pasqua, El Gafaut, Qui tinga cuchs que pele fulla, Un fandanguet a Paiporta o L’agüelo Pollastre, paròdia de don Juan Tenorio. Figura molt popular en el seu temps, Bernat i Baldoví va morir a la seua casa de la plaça de Sant Bartolomé, a València, el 31 de desembre de 1864. La Societat L’Antigor va col·locar en 1909 una placa commemorativa en la seua memòria. En l’actualitat, el llibret manté l’estructura que ja tenia en 1940 i la majoria consta de les següents seccions: salutació del president de la comissió; components de la junta directiva; llistat de fallers i falleres; fotos de les falleres majors de la comissió i poesies dedicades a aquestes; explicacions de les falles gran i infantil, així com els seus esbossos; programa de festejos; llista de recompenses de Junta Central Fallera i actes més destacats durant l’exercici.
1. DBE – Real Acadèmia Historia http://dbe.rah.es/biografias/8530/jose-bernat-y-baldovi (consultat 1/12/2019)
/ 049 /
Plaza del Almudín (1857)
/ 050 /
¿Veus quina fava tan tendra, de tres o quatre colors? Pues jo en tinc de molt millors allà baix… en l’hort d’en Cendra. EL LLIBRET DE FALLA A SAGUNT Existeixen institucions com la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Sagunt amb els seus guardons oficials, la qual cosa provoca l’expansió i evolució dels “Llibrets de Falla” en les falles de Sagunt. Aquest element de difusió de la cultura fallera ha evolucionat molt, ja que s’ha convertit en un volum de grans dimensions i acurades edicions: el seu contingut va més enllà de l’explicació en vers de la temàtica de la Falla a la qual pertanyen, apareixent articles sobre temàtiques diferents, col·laboracions de prestigiosos protagonistes de la cultura valenciana, així com l’anàlisi de la història de barris i Comissions. És, en definitiva, una obra de cabdal importància per a difondre l’origen faller i la cultura valenciana. Des de mitjan segle XX, els monuments fallers eren acompanyats per les “Explicacions i relacions”, en vers de contingut satíric. En ocasions elaboraven les escenes representades en la Falla, però moltes vegades eren composicions literàries paral·leles al voltant del mateix tema. Aquestes “Explicacions i relacions” van donar lloc al “Llibret de Falla”, que aniria evolucionant al llarg del segle XX fins a convertir-se en una espècie d’anuari de les Comissions Falleres. Al costat d’aquestes apareixeran elements institucionals de cada any: cens, càrrecs executius i representatius, però també tota una allau de textos literaris, des d’assajos
fins a poemes d’exaltació de la Festa o dels seus representants, constituint així tot un ampli corpus de literatura popular fallera, valuós i representatiu i que és necessari conservar. A més, alguns d’aquests esdeveniments comunitaris del cicle ritual fa que es publique la revista “El Masclet” i actualment “Foc de Morvedre”, la Festa de les Falles ha donat origen a una allau de publicacions de caràcter divers, configurant no solament un espai disciplinari propi, sinó un vertader camp cultural en què conviuen escriptors amateurs de les mateixes Comissions amb especialistes provinents del periodisme i la literatura. Tota la literatura fallera està escrita en valencià, fet que la converteix per ella mateixa en un important element patrimonial necessitat de salvaguarda. L’origen faller de la comarca sembla que ens porta exclusivament a Sagunt i el seu Port. És clar que allí es troba la història fallera més intensa i extensa. Però també és cert que en els municipis del Camp de Morvedre han sorgit destacables experiències falleres que formen par del passat dels pobles. No sols això, sinó que el llibret més antic de tota la comarca va estar escrit a Estivella el 1924, uns anys abans fins i tot que es plantés el primer cadafal al Port de Sagunt el 1927. Després d’estes primeres parades la següent serà amb un dels primer ‘creadors’ de llibrets de la ciutat de Sagunt Manuel Graullera Peris més conegut com a Nelo Caguetes2. (Sagunt, 1882 - 1941) el qual era comerciant i poeta “del foc”. Versador. Va regentar un negoci familiar d’ultramarins en la plaça Major de Morvedre. Aficionat a la poesia, especialment la satírica. Autor de nombrosos poemes que va publicar des de 1932 en els “llibrets” de falla de Sagunt signant com “Nelo Caguetes”, sobrenom amb el què va ser conegut, i recordat, entre els seus amics i paisans. Molts dels seus treballs continuen inèdits.
2. E. Llueca Úbeda. “Nelo Caguetes” i “els llibrets” de Falla. El Economico de Sagunt. Núm. 46, març de 1990.
/ 051 /
/ 052 /
Com el Cano estava prop, i l’aigua no li dolia del caldero s’eixia i apagava tot el foc. Però icònicament sempre ha sigut un referent en el nostre camí dels llibrets i el Camp de Morvedre el poeta Josep de Morvedre. Pseudònim que s’amaga darrere de Josep Martínez Rondán que va nàixer a Sagunt al 1944 de professió acerdot. Escriptor i poeta. Va cursar els seus estudis primaris a la seua ciutat natal i els eclesiàstics en els seminaris de Moncada (València) i Teruel. És ordenat prevere a Sagunt. Sacerdot des de 1972. En l’actualitat és el titular de les parròquies de Faura i Benifairó de les Valls. Com a poeta i escriptor és autor d’interessants treballs literaris sobre temes religiosos i històrics centrats en la ciutat de Sagunt, entre ells; El convent de la Trinitat de Morvedre (Sagunt, 1979), Rebedor del notari Pere Guarch. Morvedre, 1648, 1649 i 1650 (Sagunt, 1984), La Confraria de la Sang de Morvedre (Sagunt, 1991), L’Església parroquial dels Sants Joans de Faura (Sagunt, 1991), Casa de Cultura Capellà Pallarés, en col·laboració (Sagunt, 1986 i 1991). És l’actual cronista oficial de la vila de Faura. En quant als llibrets de falla té l’honor d’haver escrit el primer llibret de falla premiat amb el primer premi al millor llibret de tota València en 1982 escrit per a la falla El Mocador (este premi seria el proto-premi que actualment dona la Generalitat Valenciana per l’ús i promoció del valencià als llibrets de falla). El poema3 en el que és basava tot el llibret és el que anys més tard és convertiria en la lletra de l’himne de la falla musicada per Josep Miquel Martínez i Gimenez, Enteixinat de mil fils porta al cap el llaurador quan treballa un mocador de tela i colors humils.
3. Llibret Falla El Mocador 2017, https://issuu.com/elmocador/docs/mocador17
Perquè la suor als ulls no li vaja quan hi sua, la suor que el front traspassa el Mocador li recull. Quan treballant s’ha fet sang se l’aplica a la ferida i la tela en sang tenyida plegada guarda en el flanc. Tot caent-li la suor quan cansat l’aigua desitja després de beure en botija ell es passa el mocador. Si a la núvia bacores li porta a Sant Dionís semblarà per bell encís un mocador ple d’aurores. Quan desatraca el vaixell i el nuvi se’n va tan lluny el mocador en el puny adéu li diu al donzell. Quan ja torna per la mar la nau que el desig encén, ella el mocador estén fent un arc de benestar. Quan es casen i fan niu la roba guarda a l’armari i un mocador a diari a la butxaca s’adiu.
Si festa campanes fan,
/ 054 /
en passar la processó estenen sobre el balcó un mocador ample i gran. Quan el fillet han mudat perquè és diumenge i és festa, el mocador manifesta ses puntes com un esclat. Si afligit nostre cor tenim quan la mort aplega, el mocador arreplega els gemecs del nostre plor. Per aquesta germanor de tenir el cor ben junt visca per sempre Sagunt la falla El Mocador! ELS LLIBRETS DE FALLA A VALÈNCIA AL SEGLE XXI Ja passant el segle hi ha dos poetes que han marcat moltes fites dins de la sàtira als llibrets de falla i amb la seua “màgia” han aconseguit transmetre dins del llibret com a mitja de comunicació cultural i del barri tot allò que volia explicar la falla. Possiblement el Baldoví de l’època actual seria Salvador Bolufer4, que és defineix com a poeta satíric i trobador. Ha compost nombroses creacions per a activitats parateatrals, musicals, radiofòniques i televisives, entre les quals destaquen els espectacles “Burrera Comprimida” (1999 a 2001), “Deliris Escènics” (2005 a
4. Autor a les aules, http://autorsalesaules.com/2018/04/03/salvador-bolufer-femenia/
2009), “El cantar de la Burrer” (2009 a 2013), les ambaixades de Moros i Cristians a Pego (1989 i 1997), el programa de ràdio “Bon profit”, a Ràdio Pego (1985 a 1989) i (1993 a 1996), i de televisió “La sonata de la pecata minuta”, a Canal 37 Marina Alta (2001 a 2003). Al 2009 va gravar el CD “El cantar de la Burrera” (MFactory Music) amb poemes satírics de collita pròpia. Al 2013 va repetir experiència discogràfica amb el disc “Estellés en solfa” (MFactory Music), aquesta vegada amb textos de Vicent Andrés Estellés i música d’Enric Murillo. Divulga les seues trobes interpretant les pròpies creacions, i també a través de publicacions de diversa índole, on cultiva el vers i la prosa a base de gramàtica salvatge i estrambòtica. Els seus treballs han abastat diversos reconeixements, com ara el Premi Notable de l’any 2001 atorgat pel grup de debat Tertúlia i Arròs, de la Cadena Ser, per l’espectacle “Burrera Comprimida”; Premi Esteve Victoria de poesia (2005) de la Revista Pensat i Fet de València; finalista premi poesia Joan Climent (2003 i 2004) de l’Associació Iaraní de Gandia; 1r Premi Lluís Català (2004, 2006, 2008, 2009) de la FF de Gandia; i Premi Malva d’Alzira de poesia satírica (2007, 2010 i 2015), del qual ha estat també finalista els anys 2008, 2009, 2014 i 2019. Versos (per)versos, 2017 “The bleda for president” Tinc oberta una ferida d’una pena enterbolida que em rebenta la moral. Passa el temps... Ningú em convida a guarnir la meua vida amb un càrrec oficial.
/ 055 /
/ 056 /
I destaquen un segon que ha estat en tot el procés creatiu de la falla des de la guionització, la construcció com en l’explicació de la mateixa. Josep Manuel5, l’artista faller que es convertí en “El Poeta del Foc”. Josep Manuel Izquierdo és artista faller des de fa 20 anys, però sobretot ha passat a formar part del món de les falles per la seua faceta de poeta, amb el nom de “Poeta del foc” que li han valgut diferents premis literaris. Enguany ha estat el convidat d’honor per versar la Falla Gran de la Plaça de l’Ajuntament de València. Amb este poeta de Llíria, arranquem la setmana Gran de les festes Falleres. La seua connexió amb les falles li ve de tradició familiar, son pare va començar com artista faller ja que va coincidir amb un artista faller, Vicent Arguello, que li convidà al taller del fill. Li agradà i continuà fent falles tota la vida. I eixos van ser els seus principis al món de les falles. Després Josep Manuel va continuar amb l’ofici de son pare. Va ser l’encarregat de crear les falles de la Plaça Pedralba o de la Plaça Major, durant anys, guanyant com artista faller, 4 primers i 2 segons al nostre poble. Finalment, com molts artistes en la crisi, va tancar el taller i es va bolcar totalment amb la seua passió: la poesia, això sí, relacionada amb les falles. Segons ell “la meua vocació plena sempre han estat les lletres. Tenia 19 anys i una experiència amorosa primerenca em va despertar la passió de fer versos. Després ho vaig bolcar al meu món, el de les falles” ens conta de com va començar a fer els versos de les falles, “l’any 2000 ja tenia 40 tallers on anava a fer versos pels artistes fallers”. Dels versos va passar als poemes pels llibrets de Falles, de tanta tradició al món faller valència “la falla es crema, però el llibret és on es conserva tot l’art d’eixa falla. He versat molts llibrets i he fet milers de versos perquè els artistes ho posen al cadafal faller” assenyala José M.
5. Josep Manuel, l’artista faller que es convertí en «El Poeta del Foc» http://laveudelliria. com/2018/03/10/jose-manuel-lartista-faller-que-es-converti-en-el-poeta-del-foc/
Josep Manuel, ha guanyat molts premis com a poeta, com el premi Malva ciutat d’Alzira i li ha permès tindre en tota la Comunitat un renom com a Poeta del Foc. De fet Josep Manuel ha estat l’encarregat de versar en 2018 el Llibret de la Falla Municipal que va ser presentat a la Sala de Cristall de l’Ajuntament de València i en el que l’artista va parlar de la importància del vers a les Falles i versar a la Falla Gran Municipal. Hi ha hagut dones pioneres que ens han obert el camí i també han obert fronteres des del bressol saguntí. Ací tenim tres exemples que donen bon testimoni, amb voluntat i bon temple, del nostre honrós patrimoni. Ella va ser presidenta de la Lira Saguntina, el càrrec va dur valenta... i ha quedat en la retina. L’altra era qui manava a Sagunt al dos-mil tres, la ciutat ho notava... doncs Lluitava pel progrés. Per últim esta empresària té carisma, cosa certa, i sa Lluita ferma i diària... a molts inclús desconcerta.
/ 057 /
/ 058 /
DEL LLIBRET A LA FALLA Tots i totes estem d’acord de la importància d’un bon llibret i de com l’explicació i relació de la falla de d’estar present. Però verdaderament qui visita, qui gaudeix, qui disfruta de l’experiència de vore la falla, el cadafal, té en les mans eixe document no efímer per saber, per entendre, que vol dir la falla? I ací entra en joc un altre tipus de versador, un altre actor en el món faller, l’artista que crea i fa els cartells explicatius de les falles. En el nostre cas destacarem a Jose Vicente Castell, @versantalfoc, natural de El Puig i que durant molts anys ha escrit els versos de falles i ha fet el camí contrari a Josep M. Izquierdo de versador a artista faller, és més, des de fa dos anys planta en solitari a El Puig i ha treballat en diferents tallers fallers com en l’actualitat que treballa junt a Mario Gual fent falles com La Marina o Na Jordana i Fogueres per a Alacant. Ha versat a artistes com Alfons Almiñana, Rubén Albelda, Xaume Torrent, EMC2FALLES, Antonio Rubi, Xavier Ureña, Ernesto Cimas, Sergio Amar, Vicente Gomar, Anotnio Verdugo i a participat en el projecte de falla ecològica amb palla d’arròs. De fer llum a donar calor, de més alt del sol, a més baix de l’infern. Jo sóc el foc i amb mi res és etern. L’evolució, i les parades, és clara. Hem passat de un llibret com a transmissor de cultura en el segle XIX a uns versos, més pareguts a tuits, que brollen de la falla i fan – igual que en les xarxes socials- de la immediatesa de descobrir el que diuen una virtut.
EL LLIBRET DE FALLA COM A SUPORT LITERARI
/ 059 /
/ 060 /
Va nàixer a Burjassot fa més de 50 anys. És filòloga de formació i ha treballat en el sector editorial més de 25 anys, encara que des de fa uns mesos ha tornat a la docència. Ha col·laborat en la publicació de centenars de materials, com a autora, traductora o editora, però Dones valencianes que han fet història és el seu primer llibre com a autora, juntament amb Sandra Capsir (Castelló de la Ribera, 1983). Pel que fa al llibre, parteix de la necessitat de les autores de fer, per a les seues filles sobretot però per a totes les valencianes i els valencians, un aparador amb models de dones de la terra que han aconseguit ser excel·lents, a pesar de les dificultats que els comportava el fet de ser dones. Pretén ser una eina d’empoderament per a totes les xiquetes, però també per als xiquets, que han d’aprendre a viure en un món que reclama, afortunadament, l’enderrocament de barreres per motiu de gènere, de raça, de lloc de procedència o qualsevol altre.
LITERATURA FALLES I IGUALTAT MARIA VIU RODR I GU E Z
F
a uns mesos, de sobte, una persona em va contactar per Facebook. Era Estíbaliz, i em proposava que acudira a la seua falla per a parlar sobre el llibre que Sandra Capsir i jo vam publicar fa un any, Dones valencianes que han fet història. Si bé
és cert que des de la publicació del llibre Sandra i jo hem fet infinitat de presentacions i activitats en escoles, instituts, ajuntaments, biblioteques, cases de cultura… la veritat, és em va sorprendre que fora precisament una falla la primera associació que s’interessara perquè anàrem a parlar de dones. Sí, he de reconéixer que era un prejudici. I és que, encara que el mòn de les falles sembla que estiga bastit al voltant de la dona, sempre m’havia fet l’efecte que allà teníem un paper més bé secundari, alié a les decisions importants. Tenia la impressió que a la falla, la dona llueix, desfila, plora, ofrena, però es troba fora del cercle del poder. Havia tret esta idea, ho confesse, com a espectadora que assistia encantada a la festa, que presenciava els rius de dones vestides de valencianes portant flors a la Mare de Déu i que disfrutava de la pólvora i dels monuments (sencers, i quan eren engolits per les flames). És a dir, sense un coneixement massa profund. Però fa un temps, precisament arran de la publicació de Dones… aquella idea preconcebuda i simplista va començar a canviar. Va ser la investigació sobre dones extraordinàries el que em va fer conéixer Reyes Martí i Inma Ibáñez, pirotècnica i artista fallera respectivament, i trobar-les em feu pensar que potser, després de tot, el món de les falles, igual que la resta de la societat, estava iniciant un canvi que pretenia
/ 061 /
/ 062 /
deixar enrere eixa idea antiga i poc pràctica de la desigualtat entre dones i homes. Per què ara sé que les dones, a més de desfilar, sovint tenim un paper actiu i decisiu en les comissions falleres. Cal reconéixer, i ho faig amb gust, que cada dia hi ha més presidentes, tresoreres i encarregades d’organitzar activitats, que col·laboren amb els seus companys masculins. En moltes falles, homes i dones remen en una mateixa direcció perquè aquells costums desfassats que ens relegaven a l’ornament passen, a pas lent però ferm, a la història. Per això, activitats com l’esmorzar literari que es va organitzar el passat mes d’octubre a la Falla Els Vents tenen una rellevància especial, en la mesura que contribueixen a posar damunt la taula un debat que ha de ser ben visible. És fantàstic que es qüestione contínuament quin ha de ser el nostre paper en la societat, sobretot de portes cap a fora de les cases. Les falles, que són part intrínseca del poble valencià, han de ser la punta de llança que ens pose al capdavant de tot tipus d’iniciatives, al mateix nivell que els homes. Hi ha qui pensa que exagerem quan ens manifestem, quan demanem assolir drets, quan ens queixem de guanyar menys o de tindre massa faena a casa, però en ple segle XXI, ja és hora que la meitat de la societat s’equipare amb l’altra meitat en tots els sentits. És necessari que comencem a vore amb naturalitat a dones fent falles, tirant mascletaes i fent de presidentes, caminant al costat dels seus companys, alternant responsabilitats i gaudint dels mateixos drets. I també necessitem homes que entenguen que el seu paper en la societat -i tambe en la falla!-, possiblement haja de canviar, que en els equips directius també estaran elles, perquè s’ho mereixen. Perquè hi tenen dret. La consecució de la igualtat entre homes i dones és un camí llarg de recórrer, i a les falles encara s’han de plantejar molts temes, des de la imatge que s’ofereix de la dona en els monuments, el tipus d’activitats que proposem a les xiquetes i els xiquets i el paper de les falleres i els fallers en la festa, però iniciatives com les que es plantegen a la Falla Els Vents, amb presentació de llibres i visites d’autores són un pas importantíssim en eixe recorregut. Per la meua banda, estic encantada d’haver format part del cicle d’enguany, i vos felicite per la iniciativa. I és que les falles són la cultura del poble, el soroll, l’alegria, el moviment, l’esclat de color i els sentiments, allò que ens arriba al cor, que ens emociona: la millor manera de transmetre idees.
/ 063 /
/ 064 /
Xenia Rambla, ha sigut una de les finalistes del Premi Planeta 2018 d’un total de 642 les obres que van optar a aquest premi, una cosa possible a la seua novel·la “Mate”, una obra on es narren dues històries juxtaposades, una d’elles transcorre a la València del segle XVI i gira entorn de la desaparició d’un incunable, mentre que la segona part de l’hospital Mount Sinaí a Nova York, amb una història d’intriga protagonitzada per una neurobióloga i un arqueòleg que recorreran el Vaticà i Paris fins a arribar a la València actual. Va guanyar diversos concursos literaris (Adena, Creu Roja, Dupont i altres locals), fa uns pocs anys va reprendre l’escriptura amb antologies en grups d’escriptors: València Escriu, Bibliocafé, Lab. Va ser finalista amb la seua obra “Tan Endins” del Premi Fernando Lara de novel·la 2018, finalista del Centenari del Olympia i està immersa en la seua quarta novel·la. És notària en Port de Sagunt (Av. Camp de Morvedre 91), mediadora de la “Fundacion Solutio Litigi”, psicologa, i estudia Història de l’Art. Els drets de Mat quan es publique es destinaren a l’ONG valenciana Junts per la Vida, que opera en África i Chernobyl.
SOBRE EL NOSTRE PRÒLEG EXPLICA XENIA RAMBLA És una metàfora, sobre una escriptora, bloquejada, que rep de nou la inspiració un matí de mascletá, quan obri un llibret i comprova que ara són més literaris que antany. Allí es retroba amb els seus personatges, que s’havien perdut, i decideix escriure una història per al pròxim llibret. Tracta de ressaltar, amb un text literari, el canvi experimentat pels llibrets de falla, que hui recullen més literatura, i no sols anuncis comercials i explicació del monument faller, com en els inicis.
/ 065 /
/ 066 /
Enamorat de les Falles i de Sagunt, de la cultura i els llibrets. Tal vegada la meua passió per la lectura i les Falles ha desenvolupat el meu interés per la coordinació de llibrets. He estat presdident de falla molts anys, motiu que em va donar l’oportunitat de continuar aprenent amb la vice presidència de FJFS durant dos anys i tres anys com a membre de la delegació de JJLL a JCF. Paral·lelament he ostentat la presidència de la Federtació de Lletres Falleres durant quatre anys i sóc orgullós membre de la Federació Fallas I+E de València. Altres dades d’interés són, jurat de fallera major de València i fallera major de Torrent, jurat de falla i jurat de llibret. El meu orgull més gran són els quaranta anys consecutius faller de l’AC Falla Penya El Mocador. Sóc Llicenciat en Economia i Diplomat en Cª Empresarials per l’UV, actualement treballe en una multinacional alemana.
FALLES, LLIBRETS I VERTEBRACIÓ SOCIAL HUGO MORTE
D
es de fa molts anys les Falles duen a terme projectes que van més enllà del llibret i la setmana cultural. Es desenvolupen un conjunt d’activitats socials i culturals molt interessants durant tot l’any que vertebren la
societat. Com a conseqüència eliminem etiquetes negatives amb propostes positives i innovadores. Alguns exemples amb projectes molt complets i socials són “El Mocador” de Sagunt i la falla “Els Vents” del Port de Sagunt, el cultural projecte de la “Falla Plaça Malva” d’Alzira, l’innovador de la falla “Mossén Sorell-Corona” o el potent i mediàtic de la falla “Na Jordana” de València. Cap és millor o pitjor que l’altre, i tots són molt interessants d’analitzar. Cadascú té les seues particularitats que el fan diferent i atractiu. Totes aquestes Falles són un referent en fer societat civil amb el barri i la ciutat. La forma tan innovadora i cultural de connectar amb la ciutadania a través de tots els actes que organitzen fan que siguen un motiu d’estudi i seguiment.
/ 067 /
/ 068 /
Bàsicament, agafem com a eix central el lema de les falles, gran i infantil, desenvolupen un conjunt d’activitats per tal de comunicar les seues idees, inquietuds i la seua marca, en definitiva. Les activitats tenen sempre un component molt innovador, cultural i/o social. La falla El Mocador, intenta dur projectes des de fa uns anys que desenvolupen una marca pròpia molt definida. Dividim els esdeveniments en solidaris, igualitaris i sostenibles. Tot amb un fort component cultural. Per exemple, des de fa tres anys organitzem una gal·la solidària on la recaptació va destinada a ONG, una potent setmana cultural que connecta amb les persones i l’edició del nostre el llibret. Encara i tot al Camp de Morvedre destaca en els últims anys projectes molt potent i complets, sensibles i socials, que van dirigits amb temes interessantíssims per a la societat. És el cas de la Falla Els Vents del port de Sagunt. Excursions amb un caràcter molt sostenible i compromesa amb el medi ambient, culturals com les tertúlies literàries, igualitàries com les col·laboracions amb Amigas Supervivientes o cultural com el seu llibret o setmana cultural. En definitiva, han sabut fer falla i vertebració social, han aconseguit ser una Falla referent a la comarca.
Destacar que la falla Malva d’Alzira organitza, no una setmana cultural, més bé, un mes cultural i fan delícies literàries amb el seu llibret. La falla Corona destaca per la seua innovació en tots els actes, però sobretot, a les seues falles i llibret. Per últim la falla Na Jordana, han sabut fer actes icònics com el Tirant de Lletra, el seu betlem temàtic i és un referent al món del llibret. Comcluim que el llibret és una eina més en el vessant cultural d’una comissió, que les Falles actuals i d’avantguarda, amb aquests quatre exemples esmentats, demostren que comuniquen inquietuds socials i culturals durant tot l’any en diferents formes i situacions. Fem cultura, fem llibret, fem desenvolupament cultural i social.
/ 069 /
/ 070 /
Historiador i sociòleg, Doctor en Geografia e Història, Professor Titular del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València. Fou president de l’Associació d’Estudis Fallers entre 1992 i 2012. Fou director de la Revista d’Estudis Fallers entre 1994 i 2012. Autor de diversos llibres, articles i investigacions sobre les manifestacions festives i rituals, les Falles, la cultura popular, el patrimoni cultural. Actual Cap de Secció dels Museus de Cultura Festiva de la Regidoria de Cultura Festiva (Ajuntament de València). Director del Museu Faller.
EL VALENCIÀ EN LES FALLES GIL- MANUEL H E R N ÀN D E Z I MARTÍ
L
’any 1953 la Junta Central Fallera fou una de les primeres institucions modernes a crear un servici de correcció ortogràfica per als documents i escrits redactat en valencià, especialment els llibrets. Aquella iniciativa
tenia darrere l’antic Lo Rat Penat i coincidia amb tot un moviment, certament minoritari, però engrescador, de dignificació del valencià, després dels foscos anys de la postguerra. Evident ment, tal com també féu la revista fallera degana, Pensat i Fet, el valencià reivindicat era aquell escrit segons les Normes de Castelló del 1932. Curiosament, aquella primigènia i pionera normalització del valencià en l’àmbit faller va coincidir amb una intensificació del procés de castellanització de la societat valenciana, i, en conseqüència, de les Falles. Amb tot, l’episodi més important pel que fa a la normalització de la llengua pròpia de les Falles, reconeguda com a tal en els darrers congressos generals fallers, fou el de la tristament cèlebre “batalla de València”, un enfrontament polític i ideològic que va vore’s clarament reflectit en l’àmbit de la llengua. Així, l’estratègia de la dreta postfranquista per a conservar la major part del seu poder i entrebancar l’avanç de les forces progressistes, fou agitar el fantasma del pancatalanisme i d’una suposada invasió i absorció catalana o catalanista de la cultura valenciana. El principal cavall de batalla dels conservadors fou la llengua, estenent la delirant tesi que el valencià era una llengua totalment diferent de la parlada a Catalunya i les Illes Balears. Com que el sector conservador tenia ja una gran influència en el món faller, després de 40 anys d’adoctrinament i manipulació, fou fàcil posar-lo majoritàriament del costat de les seues tesis. Les forces del secessionisme lingüístic, que es va traure de la mànega unes surrealistes “Normes del Puig”, després d’un incessant ball d’accents i regles ortogràfiques, va perpetrar un colp d’estat en la centenària entitat Lo Rat Penat,
/ 071 /
/ 072 /
va fer-ne fora a tots aquells que havien lluitat per la dignitat de la llengua des dels anys cinquanta, i ocuparen també el món festiu al voltant de sant Vicent Ferrer i el Corpus del cap i casal. Ja dins del món faller el secessionisme lingüístic anà creixent i va promoure, entre altres creacions, el sorgiment d’un regionalisme polític de dreta, també conegut com a blaverisme, al voltant del partit Unió Valenciana, fundat amb prominents fallers. Mentre l’Ajuntament de València estigué governat per l’esquerra la llengua fou utilitzada una i altra vegada pel blaverisme per a fer-se un espai polític en les Falles i desprestigiar les forces progressistes. Finalment, quan el blaverisme polític arribà al govern municipal i assolí les regnes de la Junta Central Fallera, practicà una política lingüística secessionista, penalitzant, estigmatitzant i perseguint a tots aquells que defensaren el valencià de les Normes del 32. Paral·lelament, el castellà penetrà cada vegada més en les Falles, per la senzilla raó que, en identificar el valencià amb el conflicte, es va optar per emprar el castellà, tot i que en els llibrets predominava ja clarament la normativa secessionista, necessària per a guanyar els premis de Lo Rat Penat, subvencionats amb diners públics. En 1993 la Generalitat Valenciana va crear els premis a l’ús del valencià en els llibrets per a les comissions falleres del país, però la indefinició de la normativa autonòmica, la presència entre els jurats de destacats prohoms del secessionisme lingüístic i la mànega ampla de la Conselleria de Cultura dirigida pels socialistes a l’hora de concedir sucosos premis a llibrets secessionistes, feren que la situació del valencià continuara estancada. Només l’aprovació de la normativa oficial de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en 2002 va restaurar la llum del sentit comú en un territori embogit per tants enfrontaments i tensions. Abans de 2011, que és quan Conpromís arribà a l’Ajuntament de València amb tres regidors, i apostant de manera forta pel món faller, el problema era que el valencià reculava i el castellà avançava. Això també responia a que en el passat recent l’esquerra progressista i nacionalista valenciana havia abandonat a la seua sort les Falles, facilitant el camí de la decadència del valencià i de l’ominosa influència del secessionisme lingüístic. També cal dir que els sectors més catalanòfils de la societat valenciana també havien han fet un mal favor al món faller —i jo afegiria que a la societat valenciana en general—defensant la denominació estricta de català per a la
nostra llengua. I ho dic no per negar la inapel·lable unitat lingüística, sinó perquè és ben sabut que en la història moderna valenciana els valencians s’han referit a la seua llengua com a valencià, i només la refundació del nacionalisme local seguint les tesis lingüístiques i identitàries fusterianes ha comportat una modificació d’eixe costum. Això feu que l’esquerra valenciana no acceptara la doble denominació valencià-català, molts més raonable i fidel a la realitat. A la qual cosa cal afegir un model de llengua massa farcit de paraules alienes a les d’ús habitual en terres valencianes, acompanyat, en no poques ocasions, d’actituds massa prepotents i intel·lectualistes. Com es podia esperar, estes postures dogmàtiques afavoriren el discurs anticatalanista, i sols amb excessiva tardança començaren a alçar-se veus de trellat per a reconduir la situació cap al consens i la normalitat. Amb l’arribada de Compromís a responsabilitats de govern en l’Ajuntment de València en 2015, dintre del Govern de la Nau, concretament a la renovada Regidoria de Cultura Festiva, ha augmentat l’interés per normalitzar l’ús de la nostra llengua, tot això en paral·lel als esforços pel Govern del Botànic per fer reviscolar el veterà Concurs de Llibrets de la Generalitat Valenciana, amb un premi introduït en 2018 la llibrets de la ciutat de València, el que ha fet que haja millorat sensiblement la situació del valencià utilitzat en la vessant literària de les Falles, tot i que el secessionisme lingüístic continua tenint en el món faller el seu últim reducte. Amb tot, la nova gestió institucional de la festa fallera ha permés introduir elements de modernitat, inclusió i qualitat, tant en la imatge gràfica de la festa com en la seua promoció, especialment pel que afecta al món dels llibrets, un dels elements essencials de la Declaració de les Falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en 2016. Afortunadament cada vegada més comissions falleres estan invertint diners i esforços en els llibrets, doncs ells són un vehicle essencial de la recuperació i dignificació del vlencià en la festa fallera.
/ 073 /
/ 074 /
PSICOLOGIA I IGUALTAT JUAN MANUEL N Ú Ñ E Z P SICÒLEG SAN I TAR I I FO R E N SE
L
a psicologia és la ciència que estudia la conducta humana. Que siga ciència implica que utilitza el mètode empíric, és a dir, necessita constatar, contrastar, assegurar amb mètodes fiables i validar les seues asseveracions.
Que es dedique a la conducta humana implica que estudia els processos individuals i grupals dels éssers humans: malaltia mental, activitat laboral, sexologia, amor, política… violència. La ciència sempre ha d’estar al servei de la societat, ha de ser útil i funcional, i poques coses resulten més útils que les mesures preventives. La prevenció davant la violència de gènere ha de ser una constant en la nostra societat. Fa més de cinquanta anys Kitty Genovese, una cambrera de Queens, tornava a la seua casa a les tres de la matinada, quan va aparéixer un home, la va subjectar i va començar a atacar-la. Els crits de Kitty van despertar a diversos veïns. Va barallar fins a alliberar-se i va aconseguir arribar a la cantonada, on la van poder veure i sentir més veïns. Va aconseguir escapar del seu captor i sagnant va acabar en el portal de la finca on sol·licitava l’auxili dels seus veïns. Finalment, l’agressor la va violar, li va robar i li va acabar de matar. La història, publicada en el New York Times, estremia ja en la seua època per la tragèdia de la víctima i la crueltat de l’agressor, però va haver-hi un altre detall que va cridar l’atenció a la societat en general i als psicòlegs en particular. Cap
/ 075 /
dels 38 veïns que en principi es van comptabilitzar com a espectadors del succés van telefonar a la policia. Cap dels veïns de Kitty, en veure com l’atacaven fins a la seua mort, va ser capaç d’ajudar-la. Aquest succés deixa de manifest un biaix, un engany psicològic: efecte de l’espectador. El biaix pel qual interpretem que els altres prendran les mesures adequades per a ajudar i pel que no és necessari que nosaltres mateixos prenguem la iniciativa. El biaix de l’espectador, la difusió de la responsabilitat individual, ens pot convertir en còmplices per omissió de molts actes. Com els veïns de Kitty, som espectadors de successos més o menys dramàtics, però a la nostra mà està l’assumir la responsabilitat individual d’alertar a la policia en casos de violència de gènere. No volem més Kittys. Tenim l’oportunitat de ser la primera i més contundent mesura preventiva; individus responsables i empàtics que no aparten la mirada davant la violència i la injustícia.
/ 076 /
PARAULES PER A LA IGUALTAT
P
ensem que hi ha paraules importants, amb pes, que necessitem i/o que hauríem de conéixer. Paraules que no necessitarien nomenar-se en cas d’existir una vertadera igualtat, que si totes dues parts conegueren moltes
discussions referents a la igualtat ni s’iniciarien.
Per això des de la delegació
d’igualtat vam creure que seria interessant fer una xicoteta llista amb algunes d’elles. Una llista ampliable però també esperem que siguen oblidades per no necessitar-se en un futur pròxim. Totes les definicions s’han aconseguit de la següent pàgina web: http://www.mujeresenred.net/spip.php?article1301 A C C I Ó P O S I T I VA Mesures dirigides a un grup determinat, amb les quals es pretén suprimir i previndre una discriminació o compensar els desavantatges resultants d’actituds, comportaments i estructures existents (denominades a vegades “Discriminació positiva”). B A R R E R E S I N V I S I B L E S Actituds resultants de les expectatives, normes i valors tradicionals que impedeixen la capacitació de la dona per als processos de presa de decisions / per a la seua plena participació en la societat. B R E T X A S A L A R I A L diferència entre les retribucions salarials dels homes i de les dones expressada com un percentatge del salari masculí, d’acord amb l’OCDE. CONCILIACIÓ DEL TREBALL I LA VIDA FAMILIAR: Introducció de sistemes de permís per raons familiars i de permís parental, d’atenció a la infància i a persones d’edat avançada, i creació d’una estructura i organització de l’entorn laboral que facilite a homes i a dones la combinació del treball i de les responsabilitats familiars i casolanes.
C O N T R A C T E S O C I A L D E G È N E R E Conjunt de pautes implícites i explícites que regeixen les relacions entre homes i dones, segons les quals s’atribueixen als uns i les altres diferents treball i valor, responsabilitats i obligacions. Aquesta situació s’articula en tres nivells: la superestructura cultural (normes i valors de la societat), les institucions (sistemes de protecció de la família, educatiu i d’ocupació, etc.) i els processos de socialització (sobretot en el si de la família). D E M O C R À C I A P A R I TÀ R I A Concepte de societat integrada a parts iguals per dones i per homes, en la qual la representació equilibrada de tots dos en les funcions decisòries de la política és condició prèvia al gaudi ple i en peus d’igualtat de la ciutadania, i en la qual unes taxes de participació similars o equivalents (entre el 40 i el 60%) de dones i homes en el conjunt del procés democràtic és un principi de democràcia. D I F E R E N C I A L R E T R I B U T I U E N T R E D O N E S I H O M E S Diferències de sou que existeixen entre homes i dones com a resultat de la segregació en el treball o de la discriminació directa. D I S C R I M I N A C I Ó D I R E C TA ( E N F U N C I Ò D E L S E X E ) Situació en la qual es tracta a una persona menys favorablement en raó del seu sexe. D I S C R I M I N A C I Ó I N D I R E C TA ( E N F U N C I Ò D E L S E X E ) Situació en la qual una llei, un reglament, una política o una pràctica, aparentment neutrals, tenen un impacte desproporcionadament advers sobre els membres de l’un o l’altre sexe, llevat que la diferència de tracte puga justificar-se per factors objectius. E Q U I TAT E N T R E H O M E S I D O N E S Imparcialitat en el tracte a homes i dones. Pot tractar-se d’igualtat en el tracte o d’un tracte diferent, però que es considera equivalent en termes de drets, beneficis, obligacions i oportunitats. F E M I N I S M E Doctrina i moviment social que demana per a la dona el reconeixement d’unes capacitats i uns drets que tradicionalment han estat reservats per als homes.
/ 077 /
/ 078 /
G È N E R E / S E X E , P R E S E N S E N T I T S O C I O L Ò G I C Concepte que fa referència a les diferències socials (per oposició a les biològiques) entre homes i dones que han sigut apreses, canvien amb el temps i presenten grans variacions tant entre diverses cultures com dins d’una mateixa cultura. I G U A LTAT D ’ O P O R T U N I TAT S E N T R E D O N E S I H O M E S Absència de tota barrera sexista per a la participació econòmica, política i social. I G U A LTAT D E R E T R I B U C I Ó P E R U N T R E B A L L D ’ I G U A L VA L O R Igualtat de remuneració per un treball al qual se li atribueix un valor igual, sense que hi haja discriminació per raons de sexe o d’estat civil en cap aspecte relatiu al salari o a les condicions de retribució. I G U A LTAT E N T R E E L S S E X E S Situació en què tots els éssers humans són lliures de desenvolupar les seues capacitats personals i de prendre decisions, sense les limitacions imposades pels rols tradicionals, i en la qual es tenen en compte, valoren i potencien per igual les diferents conductes, aspiracions i necessitats d’homes i dones. M A S C L I S M E Actitud o manera de pensar de qui sosté que l’home és per naturalesa superior a la dona. P A R T I C I P A C I Ó E Q U I L I B R A D A D E D O N E S I H O M E S Repartiment de les posicions de poder i de presa de decisions (entre el 40 i el 60% per sexe) entre dones i homes en totes les esferes de la vida, que constitueix una condició important per a la igualtat entre homes i dones. R O L S E S TA B L I T S E N F U N C I Ó D E L S E X E Pautes d’acció i comportament assignades a homes i a dones, respectivament, i inculcades i perpetuades segons el descrit en “Contracte social de gènere”. S E G R E G A C I Ó E N E L T R E B A L L / E N L’ O C U P A C I Ó Concentració de dones i d’homes en tipus i nivells diferents d’activitat i d’ocupació, on les dones es veuen confinades a una gamma més estreta d’ocupacions que els homes (segregació horitzontal), i a llocs de treball inferiors (segregació vertical).
S E G R E G A C I Ó H O R I T Z O N TA L Concentració de dones i d’homes en sectors i ocupacions específiques. S E G R E G A C I Ó V E R T I C A L Concentració de dones i d’homes en graus i nivells específics de responsabilitat o de llocs. S O S T R E D E C R I S TA L L Barrera invisible resultant d’un complex entramat d’estructures en organitzacions dominades per homes, que impedeix que les dones accedisquen a llocs importants. T R A C T E P R E F E R E N T Tracte donat a una persona o un grup de persones, de manera que puguen aconseguir més beneficis, drets, oportunitats o millor accés o situació que una altra persona o grup. Pot utilitzar-se de manera positiva, mitjançant una acció positiva destinada a eliminar una pràctica discriminatòria prèvia, o negativa, si es pretén mantindre diferències o avantatges d’una persona o conjunt de persones sobre unes altres. VIOLÈNCIA
DOMÈSTICA/VIOLÈNCIA
EN
LA
FA M Í L I A
Tota
forma de violència física, sexual o psicològica que posa en perill la seguretat o el benestar d’un membre de la família; recurs per força física o al xantatge emocional; amenaces de recurs per força física, inclosa la violència sexual, en la família o la llar. V I O L È N C I A D E G E N E R E La violència de gènere és aquella que s’exerceix sobre les dones per part dels qui estiguen o hagen estat lligats a elles per relacions d’afectivitat (parelles o ex-parelles). L’objectiu de l’agressor és produir mal i aconseguir el control sobre la dona, per la qual cosa es produeix de manera continuada en el temps i sistemàtica en la forma, com a part d’una mateixa estratègia.
/ 079 /
/ 080 /
FALLA GRAN
/ 082 /
COMISSIÓ EXECUTIVA PRESIDENT Moisés César Alarcó i Villarroya S E C R E TA R I A G E N E R A L Juan Carrasco i Cintas VICEPRESIDÈNCIES Yasmina Blesa i Balaguer María Dolores Salar i Marín Estibaliz Bosh i Díaz Laura del Toro i Gonzalez Eduardo Escribá i Ruiz Ernesto Navarro i Navarro Juan Blas Crisol i Barrachina V I C E S E C R E TA R I AT Maria del Carmen Gonzalez i Herreros TRESORERIA Víctor Delgado i Bajo C O M P A D O R /A Aroa Salvador i Palmero DELEGACIÓ DE LLIBRET Isabel Sanfeliz i Sanchís Azahara Villanueva i Molina
/ 083 /
DELEGACIÓ DE PROTOCOL
DELEGACIÓ D´ORNAMENTACIÓ
Antonio Cost i Velasco
Manuela García i Macías
José María López i Galindo
Emilio Jesús Espinal i Gracia
Samuel Yuste i García
Verónica Martí i Soriano
Pedro Gil i Alba D E L E G A C I Ó D E P L AY B A C K D E L E G A C I Ó D E C U LT U R A
Maria del Carmen Muñoz i Almazán
Gemma López i Tamarit Sandra Rubio i Muñoz
D E L E G A C I Ó D E C AVA L C A D A Rosa María Belmonte i Arnau
DELEGACIÓ DE MONUMENT
Sandra Encinas i Cortijo
Rubén Sola i Alcaide DELEGACIÓ D’ESPORTS DELEGACIÓ DE CASAL
Ignacio Francisco García i Rus
Oscar Alonso i Esquer
José Luis Puerta i Herraiz Eduardo Escrbá i López
D E L E G A C I Ó D ’ I G U A LTAT Mónica Murria i Esteban
DELEGACIÓ DE SOCIS/ES Concepción Ferrer i Gascón
DELEGACIÓ DE PIROTÉCNIA
Mari Tiguero i López
Ángel Pérez i García D E L E G A C I Ó D ’ I N FA N T I L S DELEGACIÓ D’INCIDÈNCIES
Diana María Gallardo i Castellano
Sara Lillo i García
Carlos Pérez i Salvador Berea Gracía i González
DELEGACIÓ SECCIÓ FEMENINA Maria Luisa De La Piedad i Martinez
D E L EG AC I Ó D E LOT E R I ES
Mónica Salvador i Palmero
Oscar Carrasco i Marinez
/ 084 /
COMISSIÓ ADULTA Alarcó i Villarroya, Moisés César
Cost i Velasco, Carmen
Alirangues i Foughali, Ainhoa
Crisol i Barrachina, Juan Blas
Alonso i Bonet, Tania
Cruces i Blanch, Aitana
Alonso i Carrascosa, Ingrid
De Haro i Rodríguez, María Isabel
Alonso i Esquer, Oscar
De La Piedad Martinez, María Luisa
Alonso i Itarte, José Miguel
Del Toro i Gonzalez, Laura
Alvarez i Ruiz, Francisca
Delgado i Bajo, Victor
Amor i Moreno, Elena
Delgado i Sánchez, Jordi
Angulo i Gómez, Sergio
Diana Maria
Armero i Gómez, Daniel
Diaz i Sánchez, Cristina
Badia i Pons, Rubén
Domenech i Blanch, Veronica
Baena i Martinez, Beatriz
Encinas i Cortijo, Sandra
Baena i Mendez, Oscar
Escribá i López, Eduardo
Barea i Ortíz, Raul
Escribá i Ruiz, Eduardo
Belmonte i Arnau, Rosa María
Espinal i Grácia, Emilio Jesús
Blanch i Martinez, Ana María
Estruells i Abad, Vicente
Blesa i Balaguer, Yasmina
Eva Maria
Bosch i Diaz, Estibaliz
Ferrer i Gascón, Concepción
Cabello i Paniagua, José
Ferrer i Marti, Marian
Carrasco i Cintas, Juan
Gallardo i Belmonte, David
Carrasco i Martinez, Oscar
Gallardo i Castellano, Diana María
Carrasco iFerrer, Abraham
Gallardo i Ruiz, Pascual
Cervantes i Pérez, Tamara
García i Daras, Jimena
Clemente i Gómez, Juan Carlos
García i Gonzalez, Nerea
Cócera i García, Cristina
García i Mácias, Manuela
Cortés i Gómez, Patricia
García i Martinez, Zaira
Cost i Velasco, Antonio
García i Mesa, Miguel Tomás
García i Muñoz, Carmen
Roch i Manzano, Jessica
Garcia i Rus, Ignacio Francisco
Rodriguez i Villanueva, Mariio Jesús
Gil i Alba, Pedro
Roman i Mendez, Rafael
Gomez i D’ocon, Eva María
Roman i Gómez, Alejandro
Gomez i Gimeno, Pilar
Roman i Méndez, Encarnación
Gonzalez i Herreros, María del Carmen
Rubio i Muñoz, Sandra
Gonzalez i Rabadan, Estefanía
Ruiz i Galvez, Diego
Gonzalez i Sánchez, Sonia
Ruiz i Herrera, Encarna
Jorge
Salar i Marin, Maria Dolores
Juan Blas
Salvador i Oltra, Araitz
Jurado i Yébenes, Nathalie Dolores
Salvador i Palmero, Aroa
Lillo i García, Sara
Salvador i Palmero, Mónica
Lopez i Galindo, José María
Sánchez i Alepuz, Ventura
López i Tamarit, Gemma María
Sanchez i Triguero, Jennifer
Marti i Soriano, Veronica
Sánchez i Triguero, Judit
Martinez i Gonzalez, Beatriz
Sanfelix i Sanchis, María Isabel
Martinez i Martinez, Azahara
Sesma i Gimenez, Marta
Martinezi Lorente, Adrián
Sola i Alcaide, Rubén
Mateo i Salinas, Juan Manuel
Soler i García, Elisa
Muñoz i Almazan, María Del Carmen
Torres i Gómez, José
Muñoz i Altes, Itziar
Triguero i López, María
Murria i Esteban, Mónica
Valderas i Bovet, Nerea
Navarrete i Igual, Antonio
Verdugo i Jara, Francisco José
Navarro i Navarro, Ernesto
Verdugo i Rubio, Carla
Navarro iMoreno, Luis
Villanueva i Atienzar, Inocencio
Pareja i Albert, Lucía
Villanueva i Molina, Azahara
Pérez i De Las Peñas, Jorge
Yañez i Rubio, Nerea
Pérez i García, Ángel
Yuste i Belmonte, Carla
Pérez i Salvador, Carlos
Yuste i García, Claudia
Perez i Sanfelix, Erika
Yuste i García, Samuel
Peris i Montolio, Cristina
Yuste i Jerez, Antonio
Picazo i Sánchez, José Ignacio Puerta i Herraiz, José Luis Requena i Ruiz, Noemí
/ 085 /
/ 086 /
/ 087 /
/ 088 /
MONUMENT LEMA / CASTE L L AMB R U I N ES ARTISTA / MIG U E L BAL AGU E R I N I E TO Després que el primer tram Del Pantalà quedara en ruines Ja no tenen vergonya ni la coneixen I ara ixen tots de l’ajuntament fent-se fotografíes Amb cara de pena e indignats. Però que bona publicitat Per al consistori que ha tingut oblidat El nostre patrimoni. Ara tots es sorprenen Ara tots s’enfaden Ara tots están ofesos Per un pantalà afonat i destruit I oblidar com al somni que mai es cumplirá. I de qui es la culpa ens preguntem ? Serà dels saguntins ? Será dels portenys ? Serà dels politics ? O serà de tot un poble que només s’uneix i plora Quan veuen caure el més bonic que te la vora.
E L E G A N T VA M P I R González es va queixar novament, perque no va a ser informat Dels presupostos de l’ajuntament per enguany, I es que el “tripartit” ho ha portat ben callat Assabentant-se la prensa abans, que ell com altres anys. Com un vampir va Manuel ullorós, Fent una política molt seua, Pot ser algú en el seu partit s´ha confós Tirant més uns a Esquerra i altres a dreta.
/ 089 /
/ 090 /
MALÉFICA Aquesta “Maléfica” ens representa D’alguna manera a totes les dones Quan li van tallar les ales al bosc. El seu cor es va tornar fosc Perque no hi ha res més bonic que ser lliure, Que cap home et diga com has de viure.
FRANKESTEIN Com si fora “Frankestein” o un mal somni, Després de les eleccions Quico s´ha quedat, Encara que porta urbanisme i habitatge En tot L’ajuntament ell volia manar. VA M P I R S
/ 091 /
/ 092 /
LÀPIDES Benvinguts al cementeri del nostre poble On algunes lapides pots llegir. Si et ve al cap alguna més Açi baix la pots afegir : -Pantalà DEP -Castell Inaccedible DEP -Poliesportiu lliga Asobal DEP -Tren que arribe al port DEP -La Nau DEP -Geréncia DEP
M E I TAT H O M E M E I TAT VA M P I R Aquest encara mig vampir, nou a arribat Dels nostres barris parlava Vila, D’abaixar l’IBI i millorar la seguretat. Ara el pupil del de la barba Haura d’aprendre´s una tila. Això fan els nostres politics d’ara, Es disfressen perque són estabanadors, A vegades són humans amb bona cara Pero quasi sempre vampirs xucladors
/ 093 /
/ 094 /
EMOTICONES Si amb el “whatssap” necessitem ajuda Per a dir et vull o a fer punyetes, La qual cosa venen sent les caretes Com a “emoticono” ja està reconeguda.
BUUUUUUU
LA BRUIXA La nostra bruixeta ĂŠs ambiciosa i llista NomĂŠs vol fer un gran conjur, Que els homens bons i les dones valentes, Caminen junts cap a un millor futur.
/ 095 /
LITERAT URA PE R AD ULT S SOBR E L A TE MÀTICA D E L MON UME N T
/ 098 /
ELS CONTES
E
l conte és el génere literari més relevant en la història de la literatura medieval. Escoltar i contar han segut sempre necesitats de l’ésser humà, així com també ho és el desitg de divertir-se i divertir als altres amb l’invenció,
la fantasia, el terror e històries fascinants. Desde l’origen de les civilitzacions les persones han tingut la necesitat de contar les seues vides i experiències ,de tranmetre la sabiessa i les tradicions als més jovens. Així desde el clàssic analfabet que no sap ni llegir ni escriure però sap contar s’ha transmet tota aquesta infomació. Molts del contes populars de l’antiguetat reflecten el temor i l’esglai que l’home hi tenia front als fenòmens de la natura que li eren desconceguts. Amb el desenvolupament de la ciència, la societat i el coneixement de la veritat ens hem adonat que els contes de la tradició oral més que narrar aconteixements reals d’una época el que feien era donar eixida a la imaginació de l’home primitiu, més encara, podiem afirmar que els contes han anat sofrint diverses modificacions al llarg del temps, donant eixi a centenars de versions d’un mateix conte. Valga per exemple “La Ventafocs” que té més de 300 variants. El conte no sempre té un final felic, a diferència de les fàbules, el conte explaia als personatges i les seues accions dotant-los de atributs com la valentia, la inteligència i l’heroisme. En el món dels contes tot es posible, pues tant el transmisor com el receptor saben que és una ficció, encara que pren com a base una realitat, que en cap cas és una realitat completa .
LO RAT PENAT
L
o Rat Penat és un animal que no agrada, que ens dona repelús o ens dona por, però per què. Es un animal que es menja els mosquits i així ens evita les seues picades. Es una animal pacífic que ha donat peu a centenars d’
històries fascinants. I per qué si és un animal tan poc volgut els valencians el tenim a l’escut. Hi ha una llegenda que ens dona la raó: Els musulmans domesticaven les rates penades per acabar amb les plages de mosquits que asolaven les zones pantanoses properes a València, com ara l’Albufera i les marjals de Pego – Oliva. Durant l’asedi que les tropes de Jaume I van sometre a la ciutat de València, fins aleshores musulmana, un profeta va augurar que mentre les rates penades sobrevolaren la ciutat, aqueta no cauria en mans cristianes. Jaume I coneixia aquesta profecia, aleshores una rata penada va fer niu a la part superior de la seua tenda mentre estaven acampats en el raval de Russafa. Va ordenar que el trataren el millor posible per a que estiguera ben agust en el campament. Per a ell aquest fet va ser una senyal de bona sort. Al poc de temps les tropes mores van intentar un atac per sorpresa mentre el campanent cristià dormia. Però el soroll d’una tamborada va despertar l’exercit cristià que es va alcar àapidament i va expulsar als musulmans originant-los nombroses baixes. Després de la batalla, Jaume I va voler recompensar a qui va tocar el tambor i va despertar a les tropes, però la seua sorpresa va se quan va descubrir que havia segut el propi rat penat batejant les ales sobre el cuir. Com a recompensa el rei va colocar al rat penat al casc i al escut real que despres pasaría a ser el de la ciutat de València.
/ 099 /
/ 100 /
VAMPIRS
E
ls vampirs, aquelles criaturas que de tantes voltes em sentit contar històries. Anem a coneixer-los un
poc. Per a coneixer l’origen dels vampirs primer tenim que saber que hi han dos tipus de vampirs, els vampirs sanguinaris, que son els que s’alimenten de sang humana, aquestos son els vampirs del cine i la literatura, i per altra banda els vampirs
psíquics, aquestos son els que
predominaven a l’antiguetat, son vampirs que et roben l’ànima, tu sents que perds la vida, que la teua esència es absorvida desde algún lloc proper i llunyà al mateix viatge, com si et quedares sense sang i els altres veuen com et mors sense poder fer res. Aquestos últims prefereixen als xiquets menuts perque no es resisteixen als seus poders i apareixen desd molt prompte a la historia de la humanitat. Així tenim a Lilitu, que es nombrava en la antiga Mesopotamia, fa més de 5000 anys. Aquesta era un dimoni nocturn que segrestava i devorava bebes. Segons el folklore jueu, Lilit era la primera esposa de Adan, es nombra a la Biblia junt a gats salvatges, però va desaparèixer a l’Edat Mitjana. A l’antiga Grècia va existir Lamia, que devorava xiquets perue avans, degut a una maldició, va devorar els seus propis fills.
A l’antiga Roma van existir els lémures o lame, que eren els espectres dels morts que robaven la vida a qui els havien maltratat o no els havien fet el ritual funerari en condicions. L E S P R I M E R E S H I S T O R I E S D E VA M P I R S La primera historia de vampirs va tindre lloc a Xina. Hi han manuscrits dels segle III a.C. on es sugereix que avans d’enterrar els morts hi ha que deixar-los al sol un dia per evitar que el Jiang-shi s’apodere del seu cos. Els Jiang-shi eren persones que havien mort violentament, o de manera no natural, aleshores l’ànima no troba el repós necesari en la seua defunció, els seus cossos no s’han descompost i el pel i les ungles segueixen creixent com si foren vius. La seua pell és pàlida perque no soporta el sol, de tal manera que només eixen de nit. Si se apoderen d’un cadàver, aquest resucita quan hi ha lluna plena i no hi ha més remei que desquartizar-lo. Segons la mitología xinesa son éssers nocturns que odien l’aigua i se´ls combat amb all i sal. Son violents, poden volar, violen a les dones i es poden convertir en llops. VA M P I R S R AT E S P E N A D E S Encara que la llegenda de les ratespenades gegants que s’ alimenten de sang a l’Amèrica del Sud no és certa, si que hi va haver una especie gegant de la que s’han trobat restes a una cova en Venezuela, el Desmodus draculae, que va donar origen a la llegenda de Camazotz, dèu ratapenada de la mitologia maia, guardia de la mort i señor del crepuscle.
/ 101 /
En la mitologia azteca, els vampirs naixien al morir una mare i un fill durant el part. S’anomenaven civatateos i les seues victimes ern xiquets que morien d’enfermetats pocs dies després de ser atacats. E L S VA M P I R S E U R O P E U S L’origen dels vampirs europeus es remonta a l’any 1732 en Hungria, on un grup de camperols van decidir exhumar el cadáver d’un veí que havia mort pocs dies avans. Aquest veí era culpable de turmentar i matar al ramat per les nits.Els camperols l’anomenaren vampir.
Vlad Tepes
/ 102 /
El temor va sorgir quan van obrir l’ataud i el cos del mort estaba en perfecte estat però lo pitjor era que li sortia sang per la boca. Per evitar que continuara fent mal al ramat li van clavar una estaca al cor i el van cremar. Al segle XIV trobem històries de no morts que s’alimentes de sang del vius. Un d’ells va ser Gilles de Rais, va ser guerrer, alquimiste i practicant de la màgia negra. En busca de l’eterna juventut va assasinar més de cent xiquets. Altre personatge va ser el conde romanés Vlad el Empalador, fill de Vlad Dracul, que en romanés significa dimoni, de ahí ve el nom de Dràcula. Va empalar atota una població per enfrentar-se a ell. Per últim tenim a la condesa húngara Erzsébet Bàthory, que va assassinar a nombroses joves al seu Castell perque creia que amb la seua sang podia conservar la joventut. Les històries de vampirs s’extenen per tota Europa i la invenció de l’imprempta hi contribueix prou. En 1710 moltes de les morts causades per la peste hi son culpades al vampirisme, de tal manera que se exhumen cadàvers al temps d’enterrar-se per comprobar que estiguen deteriorats. En 1725 es fa el primer judici contra un vampir, va ser en Prusia, al camperol Peter Plogojowicz, de que dien que encara que estava mort i soterrat, s’alcava per les nits per a visitar als seus parents. El jutge va decidir acabar amb ell clavant-li una estaca al cor, del que va manar sang fresca. Al 1732 es fa ús per primer volta de la paraula “vampir” en llengua francesa, a una soldat serbi. Com que aquesta lengua era la llegua dels cultes la paraula queda definitivamente implantada a Europa.
/ 103 /
/ 104 /
SOCIS I SÒCIES delina Lorenzo i Clemente
David Mateo i March
Alvia Perez i Garzaran
Diego Molina i Ufarte
Ana Crisol i Lazaro
Dolores Yebenes i Jurado
Ana Pastor i Manrique
Encarnación Gómez i Valencia
Ana Requena i Sorroche
Encarnación Herrera i Espinosa
Angel Gimenez i Gimenez
Enrique Tur i Carretero
Anita Gomez i Valencia
Estefania Palmero
Antoni Isach i Cuenca
Estela Salas i Toledo
Antonia Cerezuela i Ucles
Eusebia Palmero i Gomez
Antonio Garcia i Alfonso
Eva Zambrano i Díaz
Antonio Rubio i García
Fabiola Alonso i Álvarez
Antonio Sanchís i Cueco
Felipe Caparros i Belmonte
Asiria García i Hernandez
Francisco José Solera i Calderaro
Asuncion Herraiz i Villalba
Francisco Requena
Bar Conde
Gema Cuartero i Mulet
Bar Las Cañas
Gloria Torrecillas i Mendez
Beatriz Ruiz i López
Hector Torrubia i López
Begoña Pastor i Aparicio
Inmaculada Soriano i Tobar
Carmen Adelantado
Isabel Alandí i Latorre
Carmen Paniagua i Caballero
Isabel Sanfelix
Celia Martinez i Adobes
Isidra Gonzalez i Clares
Cesar Cruces i García
Javier Muñoz i Devall
Charo Sanchez
Javier Roch i Fernandez
Concepcion Diaz i Carrillo
Joaquin Simon Orti
Concepcion García i Moreno
Joaquina Roch i Fernandez
Concepcion Gimenez i García
Jose Carlos Picazo i Gómez
Concha de la Peña
Jose Francisco i Requena
Concha Reig
Jose Rueda i Bazataqui
Consuelo Balaguer i Nieto
Jose Soriano i Medrano
/ 105 /
Jose Tur i Carretero
María Cristina Bajo i del Cid
Juan Antonio García i Macias
María del Carmen i Munuera
Juan Berzosa
María del Mar i Martinez
Juan Carlos Pérez i Motos
María Dolores Solera i Calderaro
Juani López i Pinilla
María Eugenia i Cerezuela
Juani Muñoz i Romero
María Jesús Esteban i Mont
Julia Moreno i Ponce
María José Gomez i Arnau
Julio Lillo
María José Lorente i Muner
Laura Gil i LLamas
María José Martinez i Cerezuela
Lidon Albert i Vila
María Martinez i Garijo
Loli Olmedo
María Pilar Alcaide i Bronchal
Loreto Mesa
María Sánchez i Lujan
Lourdes Carrasco i Martinez
María Victoria Garcia i Robles
Lourdes Lluna i Jorge
Mariano Diaz i Santamaría
Lourdes Martinez i Morenillas
Maricarmen Ruíz i Gázquez
Mª Carmen Manzano i Flores
Maruja Sánchez i Lujan
Mª Carmen Esquer i Flor
Maruja Sixto i Turegano
Mª Ángeles Rabadan i Ferrer
Montse Valls
Mª Pilar Montolio i Domingo
Noelia Martinez i Badía
Magdalena Castellano i Morillas
Paqui Mendez i Pedra
Manuel Vizcaino i Jimenez
Paquita Pastor
Marga Viecente i Julve
Paquita Velasco i Fernandez
Mari Palmero
Patricia Gallego i Ferrer
María Ángeles Alba i Torres
Patricia Herreros i Lario
María Barrachina i Gabaldón
Paula Almazan
María Carmen Alcaide i Bronchal
Pedro Rubio
María Carmen Herreros i Ribera
Pilar Esteban i Lucas
María Carmen Rubio i López
Pilar Meliá i Canalda
María Carmen Sanchez i Gonzalez
Rafael Alejandro Salar i Marín
/ 106 /
Rafael Román i Simón Ramon López i Tamarit Raquel Olmedo i Calomarde Raul Gomez i Talavera Rosa Crisol i Lázaro Rosa Navajas i Jimenez Rosa Rus i Herranz Sandra Castillo Sandra Martinez Sandra Martinez i Martinez Santiago Belmonte Sonia Altes i Forner Teresa Tur i Grau Vicenta Jerez i Osuna Vicente Alonso i Ratia Vicente Benito Vicente Biosca i Gómez Vicente Catala i Catalá Vicente San José Zhanna Seredyuk
MISCEL· L ÀN E A
/ 110 /
PROGRAMACIÓ DISSABTE 7 Trasllat dels monuments. DISSABTE 14 Muntatge de carpa I recinte faller. Plantà de les Falles i Ornamentació de carrer. DIUMENGE 15 07:3 0h Despertà. 08 :00h Esmorzar a càrrec dels nostres representants. 09 :00h Visita del Jurat Qualificador. 1 5:00h Concentració en el nostre Casal per arreplegar a les nostres FFMM. 1 7:00h Visita de Cortesía a les Falles de Gilet i Faura. 2 1:3 0h Sopar (pollastre al “chilindrón”) a la carpa per a tots els fallers . 2 3 :3 0h Orquestra “ZOOM”. DILLUNS 16 07:3 0h Despertà 08 :00h Esmorzar a càrrec dels nostres representants. 1 5:00h Concentració en el nostre Casal per arreplegar a les nostres FFMM. 1 8 :00h Lliurament de premis de FJSF i visita de Cortesìa a les Falles de Sagunt. 2 1:3 0h Sopar (adults, tombet de bou-infantils, hamburgueses) a la carpa per a tots els fallers. 2 3 :3 0h Orquestra “COVER”.
/ 112 /
DIMARTS 17 07:3 0h Despertà. 08 :00h Esmorzar a càrrec dels nostres representants. 1 5:00h Concentració en el nostre Casal per arreplegar a les nostres FFMM. 1 7:00h Visita de Cortesía a les Falles de Port de Sagunt. 2 1:3 0h Sopar (llom a la “riojana”) a la carpa per a totos els fallers. 2 3 :3 0h “Disco móvil”. DIMECRES 18 07:3 0h Despertà. 08 :00h Esmorzar a càrrec dels nostres representants. 1 7:00h Festa Infantil al nostre barri. 1 8 :3 0h Berenar per als nostres socis. 2 1:3 0h Sopar ( llonganisses amb creïlles) a la carpa per a totos els fallers. 2 3 :3 0h Per determinar per la comissió. DIJOUS 19 07:3 0h Despertà. 09 :3 0h Concentració en el nostre Casal, per arreplegar a les nostres FFMM. 1 1 :00h Inici de l´ofrena florar a la nostra Mare de Déu dels Desamparats. 1 4:00h Mascletà. 1 4:3 0h Menjar (arròs a banda) a la carpa per a tots els fallers. 2 1:00h Sopar (truita de creïlles) a la carpa per a totos els fallers. 2 2 :00h Cremà del Monument Infantil. P D Cremà del Monument Gran. La Comissió de la A.C. Falla Els Vents, es reserva el dret de modificar o suprimir qualsevol dels actes al present programa. Així, si per qualsevol circunnstància i en consequència del foc, coets o acte faller, algú vei tinguera prejuici algú per deteriorament de la seua vivenda (trencament de cristals, persianes, façada, etc), li preguem acudisca d’inmediatament a comunicarho al President de la Falla, amb el fi de formular la pertiene reclamació davant la companya dissegurences que totes les falles tenim concertada.
RESUM EN IMATGES
/ 113 /
PROCLAMACIÓ
/ 114 /
/ 115 /
P R E S E N TA C I Ó
/ 116 /
/ 117 /
S E T M A N A C U LT U R A L
/ 118 /
/ 119 /
/ 120 /
ELS VENTS ÉS IGUALTAT
A
quest és el segon any que la nostra associació cultural té una delegació d’igualtat. Una delegació que comença l’exercici faller amb les forces renovades i amb la tranquil·litat del treball ben fet en l’exercici anterior.
Com a principal objectiu, l’aportar el nostre granet d’arena per a erradicar qualsevol tipus de discriminació i violència cap a les dones, per mitjà de l’educació, conscienciació i sensibilització. Per a això es programen una sèrie d’activitats, totes elles obertes al públic en general, i es presta el nostre suport i ajuda a qualsevol altra associació o organisme que perseguisca el mateix objectiu que la nostra delegació. DIVENDRES 12 D’ABRIL 2019 ens ajuntem per a donar suport al projecte de l’artista Zarva Barroso, “Besos per la diversitat” al costat de la regidora d’igualtat i Amigues Supervivents. D’aquesta forma reivindiquem la igualtat entre persones i l’amor en totes les seues formes. Manem a l’artista fotos de membres de la comissió per a ampliar aquest projecte i realitzem acord de col·laboració per a què l’artista es desplace al nostre casal a realitzar una presentació dels seus projectes i/o realitzar una activitat amb la nostra comissió. DIMARTS 23 D’ABRIL 2019 les delegades d’igualtat acaben un curs de 65 hores certificat per l’Institut de la dona i per a la igualtat d’oportunitats del ministeri de la presidència, relacions amb les corts i igualtat. Per a nosaltres és important la nostra formació per a poder portar aquesta delegació tan bé com siga possible. Mónica Murria Esteban el curs d’Igualtat d’oportunitats: aplicació pràctica en l’àmbit de l’ocupació. Estíbaliz Bosch Díaz el curs d’Igualtat d’oportunitats: aplicació pràctica en serveis socials.
2 0 D E M A I G 2 0 1 9 realització de tallers per a l’elaboració d’una disfressa unisex per a la tercera edició de Percumon des de la delegació d’igualtat i amb acord amb la delegació de cavalcada busquem opcions de disfresses unisex . 1 D E J U N Y 2 0 1 9 elaboració i presentació de projecte per a optar a subvencions municipals en matèria d’igualtat: s’elabora i presenta un projecte de tres mesos de duració per a la convocatòria d’ajudes econòmiques per a la posada en marxa de projectes els objectius dels quals estiguen relacionats amb la igualtat. Es pretén dur-ho a terme en la mesura de les nostres possibilitats fins i tot sense aconseguir l’aprovació necessària de la subvenció. En aqueix cas es buscaran altres vies per a poder finançar-lo i poder dur-ho a terme. En aquest projecte es plantegen tres mesos d’activitat amb sessions-taller dirigits tant a infantils com adult@s. Amb l’objectiu principal d’apoderar a la dona , sensibilitzar i conscienciar, despertar mirada crítica , trencar estereotips i previndre tota violència de gènere. 2 D E J U N Y 2 0 1 9 es celebra el 5é esmorzar literari amb l’escriptora local Xenia Rambla, finalista 2018 del premi Planeta i finalista 2019 per al premi Lara. Tant la delegació d’igualtat com la resta de persones pertanyents a la comissió, donem suport a tota activitat i acte de Amuhcanma. 1 1 D E J U N Y 2 0 1 9 la delegació d’igualtat en col·laboració amb la tècnic d’igualtat de Segorbe donant suport al projecte Besos per a la diversitat aquesta vegada en aquesta localitat. I és que hi ha un acord de col·laboració entre la tècnic d’igualtat de l’ajuntament de Segorbe i la nostra delegació. 1 2 D E J U N Y 2 0 1 9 des de la delegació d’igualtat donem suport i visibilitat a la nostra selecció femenina de futbol mitjançant la difusió i crida per a veure els partits en el nostre casal i pantalla gran. 1 5 D E J U N Y – 6 I 7 D E J U L I O L 2 0 1 9 en cadascuna de les competicions en les quals participem lluïm les nostres samarretes violetes per a reivindicar la igualtat. I també aprofitem en cadascuna de les ocasions on la premsa escrita i la ràdio ens ofereixen un espai per a seguir amb la reivindicació. Així com anar a demostrar el nostre suport i ajuda allí on se’ns reclame.
/ 121 /
/ 122 /
1 4 D E J U L I O L 2 0 1 9 celebrem el nostre 6é esmorzar literari amb una bona representació de l@s escritor@s del Llibre “Enlazados”. 1 6 A 2 0 D E S E T E M B R E 2 0 1 9 II edició de l’Exposició “No em toques el Whatsapp” oberta en horari de matins per a centres escolars i en horari de vesprada per a públic en general. Rebem la visita i suport de Excmo Alcalde de Sagunt Darío Moreno i del Regidor José Manuel Tarazona. Aquesta exposició és el resultat de la convocatòria al concurs fotogràfic, que realitza l’Institut Valencià de la Joventut, per a sensibilitzar i transmetre valors de convivència, educació i respecte. Així com per a eliminar qualsevol tipus d’actitud violenta cap a les dones. Des de la delegació d’igualtat de la falla, s’ha va oferir aquesta activitat als col·legis i instituts de la localitat així com tallers posteriors per a poder arribar al màxim públic possible.
/ 123 /
/ 124 /
30
DE
SETEMBRE
2019
donem suport a l’associació Amigues
Supervivents donant cadires i taules per a moblar el seu nou local. 9 D ’ O C T U B R E 2 0 1 9 celebració del Mig Any faller amb la plantà i cremà del monument realitzat amb l@s infantils. Aquest monument s’elabora amb materials reciclats, i la crítica va expressament dirigida a la ruptura dels estereotips de gènere. Preparats i preparades heu d’estar, perquè un conte us vaig a contar. indiferents no us deixarà, perquè aquest conte és una mica singular. Com en tot conte tradicional una bèstia et trobaràs. Es tracta d’un drac, que nerviós està, per si a la princesa guerrera s’ha d’enfrontar. La Princesa avorrida està, d’un Príncep haver d’esperar. Així que amb la seua espasa en mà, a l’aventura es decideix entregar. La nostra Princesa no para de viatjar, ja que una “estudiantina” va decidir formar, amb altres princeses avorrides del rosa i de tanta sobrietat. Nostra prota cansada està de tanta pregunta i pressió social. No vol fills ni espòs ni que la tinguen en un pedestal.
El Príncep “la canya” no li para de tirar, i la princesa badallant els músculs li mira ejercitar. I és que ell pretén el seu regnat governar, i ella només vol una nit boja, i estar sola al despertar. La princesa ja és reina i la legislació va aconseguir canviar. Cada persona que faça el que senta, sense estar lligueu@ a la seua identitat! 1 1 D ’ O C T U B R E 2 0 1 9 suport al projecte d’Amigues Supervivents per a ampliar la bufanda itinerant en contra de la violència de gènere. El suport i col·laboració consisteix en la participació en els tallers i trobades , així com en la donació de llanes. 1 9 D ’ O C T U B R E 2 0 1 9 7é esmorzar literari amb la visita de María Viu coautora de “Dones valencianes que han fet història”.
/ 125 /
/ 126 /
9 D ’ O C T U B R E 2 0 1 9 nova col·laboració amb Amigues Supervivents. En aquesta ocasió se’ls presta cadires per a la trobada Teixir en contra de la violència de gènere. 1 1 , 1 3 I 1 4 2 0 1 9 D E N O V E M B R E xarrades d’igualtat en el centre educatiu María Yocasta Ruíz Aguilera. Les dues delegades d’igualtat van realitzar tres xarrades a les 7 classes de cinqué i sisé de primària a prop de la igualtat, a un total de 150 alumn@s. Després de la visita d’aquests grups a la segona edició de l’Exposició “NO EM TOCS EL WHATSAPP”, s’aprofundeix la temàtica d’aquesta exposició amb aquestes xarrades, així com entregant-los les guia educatives de l’exposició perquè seguisquen amb aquesta temàtica. Se’ls entrega un bolígraf de color violeta perquè incorporen aquest color en el seu dia a dia.
1 6 D E N O V E M B R E D E 2 0 1 9 7é esmorzar literari amb la visita de Melissa Ruiz López autora de la “La niña invisible”. 2 1 D E N O V E M B R E 2 0 1 9 veredicte del II Certamen del concurs de cartells commemoratiu del 25 de Novembre. Es presenten 70 participants al concurs resultant ser tres xiquetes de 5é i 6é de primària les triades per a guanyar els tres premis. Es retornen els dibuixos al col·legi María Jocasta on realitzen una exposició amb tots ells.
/ 127 /
/ 128 /
2 3 D E N O V E M B R E 2 0 1 9 se celebra la primera de les tres xarrades programades en el Cicle de Lideratge i autoestima femení. Les següents es programen per al mes de desembre. Les tres xarrades s’imparteixen per un psicòleg sanitari forense que adapta la temàtica de les dues últimes a les preferències de les persones assistents. 2 9 N O V E M B R E 2 0 1 9 xarra Adolescents i sexualitat impartida per dues sexòlogues especialistes. Un grup de xics i xiques van resoldre tots els seus dubtes amb total llibertat ja que a la xarrada no van assistir més adult que les dues sexòlogues que la impartien.
/ 129 /
2 9 N O V E M B R E 2 0 1 9 reconeixement a les col·laboracions
realitzades
amb Amigues Supervivents des de l’inici de la delegació d’igualtat, en el seu 6é aniversari. 1 5 D E D E S E M B R E D E 2 0 1 9 8è esmorzar literari amb la visita de Sandra Díaz, cirurgiana de l’Hospital de Sagunt, il·lustradora i escriptora local. Sandra ens presentarà les seues obres “Nadie dijo desde nadie” i “Cayetana y el guardián de las estrellas”. Obres didàctiques, dirigides als més xicotets en les quals els ensenya sobre la pèrdua dels seus sers estimats i la lluita contra la maleïda malaltia del càncer. Amb aquests dos contes Sandra destapa eterns tabús com són la malaltia i la ineludible mort.
/ 130 /
ELS VENTS ÉS SOSTENIBILITAT
U
na de les metes que perseguim des de fa anys, és ser una comissió sostenible compromesa amb el nostre entorn, el nostre medi ambient, i preocupats per l’herència que deixarem als nostres descendents, pel futur
del nostre planeta. Per a això continuem amb la formació constant tant dels adults, com a infantils integrants de la nostra comissió, amb la posada en pràctica del que aprenem, i de les constants activitats que realitzem al llarg de l’any, les quals són de gran varietat i diversitat. Durant aquest exercici aquestes són algunes de les activitats més rellevants que hem realitzat o en les quals hem participat: 3 0 M A R Ç / Ruta de Senderisme “PIC DE L’AGUILA”. 3 0 M A R Ç / “Testing” de BIODIVERSITAT “La Colla Verda”. 3 1 M A R Ç / Marató vies verds “Ojos Negros”. 1 4 A B R I L / Ruta teatralitzada CADERONA VIVA, “Casa *Penya”. 2 7 A B R I L / Parcipació com a punt d’animació en la MITJANA MARATÓ DE PORT DE SAGUNT. 2 7 A B R I L / Falles a ANDORRA LA VELLA.
2 7 A B R I L / Ofrena floral, FALLES SEGORBE, amb la nostra falla germanada Falla Plaza Almudín. 5 M A I G / Cruz de Maig, on realitzem l’ornamentació de la nostra creu en un taller infantil i realitzem durant l’acte una donació d’aliments a la Parròquia “Jesús Obrero”. 1 9 M A I G / Festa de Primavera “AVOCAM”. 2 6 M A I G / Espécies aquàtiques de la MARJAL, “Casa Penya”. 7 J U N Y / Homenatge a ISABEL GALDÓN “Amuhcama”. 9 J U N Y / Participació en la desfilada de batucades de PERCUMÓN. 1 5 J U N Y / “Libera 1m2” per la “BASURALEZA” en la desembocadura DEL RIU PALÀNCIA. 6 J U L I O L / Assistència a la “VOZ DE FALLAS”. 1 0 J U L I O L / Observació Astrológica amb “Grup Ecologista AGRO”. 1 O C T U B R E / Setmana cultural amb l’exposició de pólvora, SÍMBOL DE LA NOSTRA TERRA. 9 O C T U B R E / Mig Any, amb la plantà i cremà de la falla realitzada amb material reciclat per la comissió adulta i infantil. 2 7 O C T U B R E / Excursió al MUSEU DE L’ARRÒS. 2 8 O C T U B R E / Donació de sang en el nostre casal, per al Centre de transfusions de la Comunitat Valenciana. 3 N O V E M B R E / Tobades a Faura organitzades per FJFS, aportant un taller infantil amb materials reciclats.
/ 131 /
/ 132 /
EL MEU ESPAI
H
i ha espais dins del nostre entorn que formen part de tu i de la teua història. Que passejant per ells t’evoquen records de la teua infància, de éssers estimats que ja no caminen al teu costat, d’esdeveniments que
t’han fet arribar fins a aquest mateix instant. Records que dibuixen un somriure inesperat al teu rostre. En aquell mateix moment et creues amb una persona desconeguda i al coincidir les vostres mirades li regales aquest instant, aquest somriure que es contagia i es trasllada al rostre ara amic. El temps passa, provocant canvis importants en la teua vida, però l’espai continua i continua formant part de tu i del teu dia a dia. No tant com t’agradaria perquè les responsabilitats ens allunyen d’ells. Que els espais perduren, et dona seguretat i també confiança. Sé que sona una mica estrany que un espai, una cosa inerta, tinga aquest efecte en tu. Però és com ho sent. La desembocadura del riu Palància és el meu espai, i estic més que segura que el compartisc amb moltíssimes altres persones. Mirant enrere... Era un lloc meravellós per anar els diumenges. Podíem estar hores competint per a comprovar qui aconseguia més bots d’una pedra sobre l’aigua. Semblava simplement un llançament cap a l’horitzó però era molt més, era tècnica, posició corporal, decantar el cap, “cucar” un ull i fins i tot mossegarte la llengua. També era un trajecte d’anada i volta de la zona discotequera del moment. Un trajecte amb molt de misteri... Sense llum, amb sots i foradades i fins i tot amb ones que envaïen la calçada segons estiguera d’humor la mar Mediterrània. Anys han passat i la meua família he format. Ara compartisc el meu lloc amb ells, l’envaïm amb riures innocents, busquem el Pokémon més desitjat. En ell
fomentem l’hàbit de l’esport i oci saludable, així com l’amor i respecte a la natura. Acompanye als meus xiquets perquè creen els seus propis records i que trien els seus propis espais. És una forma natural i bella de tancar un cicle i iniciar un altre. I Perquè deixar-ho ací? Perquè no anar més enllà? Sumar-se a les actuacions d´Ecoembes per a organitzar i realitzar batudes de neteja en la meua, la teua, el nostre espai és una forma genial de retornar el rebut. Batudes on persones amigues i desconegudes sumen les seues forces per aconseguir el mateix fi. On persones que havien eixit a passejar les seues mascotes, a entretindre als seus xicotets i xicotetes, a cremar calories, a generar endorfines o simplement a relaxar-se i gaudir del seu temps i espai, acaben unint-se a l’esforç comú. És esgotador, treballar sota el sol sempre ho és. Matinejar per si mateix ja cansa, a nes a més si és cap de setmana que és quan de més temps lliure solem gaudir. El temps que més valorem i odiem malgastar.
És una activitat que hauria de ser innecessària, primer perquè, si evitem llançar, no haurem de recollir. Sempre s’ha dit que no és més net qui més neteja sinó qui menys embruta. Segon perquè l’administració competent hauria d’atendre millor aquest espai i cuidar-lo, i d’aquesta forma podríem gaudir-lo sense necessitat de netejar-ho. Però això també és un eficaç cercle viciós. Si has de recollir segurament no llançaràs i la natura millor cuidaràs. I és que l’educació és la base de tot comportament cívic, i per això la nostra comissió infantil són els primers a posar-se els guants (encara que li ballen), a obrir les seues bosses i assegurar-se de saber que tipus de material pertany a què color de bossa de fem. No hi ha més que mirar les fotos, aquestes cares plenes d’orgull després d’una barrera de plàstics, papers i utensilis (d’allò més dispars) recollits després de la jornada de treball voluntari. Són dos les recollides realitzades fins al moment, i prometem que no seran les últimes. Perquè no són únicament la nostra representació infantil els que
/ 133 /
/ 134 /
gaudeixen de les recollides, la comissió adulta també ho fem. S’ha convertit en una activitat demandada, no fa falta estimular la participació i qui ha acudit a la primera no ha volgut faltar a la segona. Van acudir persones pertanyents o no a la comissió, persones anònimes que eren allí en aquell mateix moment o que van acudir a la nostra crida a través de les xarxes socials. “Llibera” és un projecte amb l’objectiu d´evitar el “littering” dels nostres espais. En aquests temps que tan de moda estan les paraules anglosaxones, apareix el terme “littering” en les nostres converses però no desapareix dels nostres espais. La paraula “littering” significa tirar o abandonar residus en entorns rurals i/o costaners en lloc de depositar-los als contenidors pertinents.
Pensem que allò de tirar vells electrodomèstics, neumàtics, mobles, matalassos i fins i tot vàters en el riu va quedar enrere, que hem evolucionat i estem conscienciats. La veritat és que només necessites un breu passeig pel meu espai, movent el cap de costat a costat, i en uns metres et sorprendràs del que et vas trobant. Això suposa un impacte negatiu per als nostres espais que requereix d´una conscienciació i mobilització de tota la ciutadania per a evitar aquestes males pràctiques i mantindre els nostres espais naturals lliures de fem i així afavorir la biodiversitat en ells. Però la neteja de zones costaneres és només una acció que no tindria sentit sense altres accions d’igual i fins i tot major importància. Es requereix un abordatge
/ 135 /
/ 136 /
integral per part de tots, un abordatge amb tres eixos d’acció: coneixement, prevenció i participació. Coneixement, prevenció i sensibilització; podem identificar millor la necessitat i la problemàtica existent així com la seua solució més efectiva si coneixem el que, el com i l’on. Informació sobre materials, composició, origen, comportament, àrees d’acumulació, reciclatge... Es treballa a través de tallers i decoracions de carrer amb materials reciclats, de contenidors senyalitzats en el casal i de col·laboracions amb Ecoembes per a albergar els seus tallers dirigits a la comissió infantil.
Participació; a través de les accions de “basuraleza”, amb el repte que cada persona participant netege un metre quadrat de platja o riu. Facilitant les dades del fem recollit i, d’aquesta forma, ajudar a realitzar informes destinats a realitzar campanyes de prevenció i sensibilització. Així com per a ajudar en la millora de la gestió dels residus. A esperes de la següent batuda continuaré compartint el meu espai amb desconeguts i amics. Aniré amb els xicotets per a trobar pedres amb formes estranyes, ens sorprendrem en trobar una sabata abandonada (sempre una, sense la seua altra meitat), farem vídeos per al record de les crescudes i la violència de la mar en dies de temporal. Desitjaré i confiaré que tota persona que vaja allà ho faça amb el mateix respecte i amor que jo li tinc al meu espai.
/ 137 /
LLIB RE T INFAN TIL
/ 140 /
EXECUTIVA INFANTIL PRESIDÈNCIA
C O M P TA D O R S
Adrán Alarcó i de la Piedad
Daniel Alarcó i de la Piedad Miguel Alarcó i de la Piedad
S E C R E TA R I AT G E N E R A L
Mario Carrasco i Peris
Alexia Alonso i Blesa D E L E G A C I Ó D E C U LT U R A VICEPRESIDÈNCIA 1ª
Álvaro Escribá i López
Sandra Pérez i Sanfelix
Emma García i Daras Adrián Verdugo i Rubio
VICEPRESIDÈNCIA 2ª
Ángela Carrasco i Muñoz
Diego Clemenete i Villanueva D E L E G A C I Ó D E P L AY B A C K VICEPRESIDÈNCIA 3ª
Diego García i Bosch
Sergio Gallardo i Belmonte
Victoria Gutiérrez i Murria Alba Gay i Gallardo
VICEPRESIDÈNCIA 4ª
Celia Murciano i Sánchez
Nerea Carrasco i Peris DELEGACIÓ D’ESPORTS VICEPRESIDÈNCIA 5ª
Leire Delgado i Sánchez
Adriana Estruells i García
Ernesto Navarro i Navarro
VICEPRESIDÈNCIA 6ª
D E L E G A C I Ó D E C AVA L C A D A
Ulisses Navarro i Navarro
David Gallardo i Belmonte Noa Barea i Encinas
V I C E S E C R E TA R I AT Daniela Martínez i del Toro
/ 142 /
COMISSIÓ INFANTIL Alarcó i De La Piedad, Miguel
Gallardo i Belmonte, Sergio
Alarcó i De La Piedad, Adrán
García i Bosch, Diego
Alarcó i De La Piedad, Daniel
García i Bosch, Martin
Alonso i Blesa, Alexia
García i Daras, Emma
Armero i Soler, Valeria
García i Ruíz. Maria
Arnedo i Gallego, Patricia
Gay i Gallardo, Alba
Baeza i Anguita, Alba
Gómez i Sesma, Leo
Baeza i Anguita, Paula
González i Soto, Lucía
Barea i Encinas, Noa
González i Soto, Nacho
Bosch i Gil, Jaume
Gutierrez i Murria, Victoria
Calvo i Salas, Bianca
Lluna i Sánchez, Julieta
Calvo i Salas, Guillermo
López i Motos, Alejandro
Carrasco i Muñóz, Ángela
López i Motos, Marco
Carrasco i Muñóz, Sofía
López i Ripoll, Ainhoa
Carrasco i Peris, Mario
Martinez i del Toro, Daniela
Carrasco i Peris, Nerea
Molins i Martinez, Iván
Casaballs i Mendez, Jennifer
Morales i Díaz, Borja
Clemente i Cost, Cayetano
Morales i Díaz, Lucía
Clemente i Cost, Claudia
Murciano i Sánchez, Celia
Clemente i Villanueva, Diego
Navarro i Salar, Ernesto
Corella i Cerezuela, Martina
Navarro i Salar, Ulisses
Corella i Cerezuela, Sergio
Oltra i Salvador, Iria
Delgado i Sánchez, Leire
Pérez i García, Nerea
Escribá i López, Álvaro
Pérez i Sanfelix, Sandra
Estruells i García, Adriana
Rivas i González, Martina
Fernández i Motos, Darío
Román i Gómez, María
Fernández i Motos, Valentina
Rubio i Díaz, Laia
/ 143 /
Rubio i Miranda, Blanca Sánchez i Alonso, Emilio Sánchez i Gil, Martina Sánchez i Gil, Xavier Sanchís i Alirangues, Adriana Sanchís i Alirangues, Toni Sola i González, Martina Torres i Yáñez, Elena Torres i Yáñez. Diego Torrubia i Domenech, Abril Torrubia I Domenech, Alejandro Tur i Cócera, Carlos Tur i Cócera, Pablo Tur i de Haro, Carolina Tur i de Haro, Inés Verdugo i Rubio, Adrián Yuste i Belmonte, Javier
/ 144 /
APADRINATS
L EO GÓ ME Z I SESMA
DIEGO TORRES I YÁÑEZ
/ 145 /
/ 146 /
/ 147 /
/ 148 /
MONUMENT LEMA / AMB T D E CO N TE ARTISTA / MIG U E L BAL AGU E R I N I E TO La T (et) és la vint-i-unena lletra i la dissetena consonant de l’alfabet espanyol. En la paraula LITERATURAT es repeteix en 3 ocasions la T , i utilitzant-la com a terminació de verbs és la seua forma et, executem accions, les quals queden contemplades en les escenes d’aquesta falla infantil, totes relacionades amb la lletra T . Un majordom que pot fer més d’una cosa alhora, amb una mà serveix T E , i amb l’altra mà subjecta la safata mentre mira a una xiqueta amb ulls molt grans totalment despentinada i amb el cabell molt llarg a la qual li diu hauries de pentinar-te. La xiqueta te uns rellotges i està esperant que arribe l’hora del T E . Mentrestant s’entreté mirant a un xiquet que té davant vestit de mexicà el qual li ofereix desafiador que no prenga el T E , i li diu “beu-te un glop de tequila”, agitant les maraques per a animar-te. La xiqueta des de lluny veu a un xiquet que està escrivint en un paper i a una altra xiqueta rient-se mentre li diu “et llig” mentre llig el que el xiquet escriu. El xiquet li diu a la xiqueta dels rellotges, “t’escric”, la xiqueta dels rellotges se sorprén en entendre que el xiquet mirant a l’escut de la Falla Els Vents, volia dirte apunta’t. La xiqueta dels rellotges contínua mirant al seu al voltant pensant que fer si aputar-se o no a la Falla, mentre troba uns regals amb una nota “et regale”, però
/ 149 /
el qui?, ... li ix la seua part d’angelet que li diu “pensa i pren-te un café” i la seua part de dimoni que li diu “no penses i obri’t els regals”. Mentre es decidia que fer amb els regals, va traure a passejar al seu gosset a “pipican” al qual li deia “pixa’t ací”. Durant el passeig es va acostar a veure com el xinés i la xinesa feien labors de jardineria i es divertia com la xinesa li deia al xinés “et plante ací?”, el xinés li deia “sí” acostant terra i una regadora a la planta dient “t’adobe i et regue”. La xiqueta va acabar mirant els seus rellotges i dient-se a si mateixa decideix-te, “prenc T E , tequila o café?”, m’apunte a la falla Els Vents?, “òbric els regals?”... al que va acabar llegint llibres dient “LITERATURA’T, la cultura és riquesa”
CER I M Ò N I A D E L T E Et trobe... T’escolte... Et parle... T’abrace... Et bese... Et tinc... Et trobe a faltar... T’atrape... T’absorbisc... T’asfixie... Et vuic...? Jorge Bucay
LITERAT URA INFAN T IL SOBR E L A TE M ÀT ICA DE L MON UME N T INFAN T IL
/ 152 /
Xiquets, xiquetes L’hora del té ha arrivat l’hora de la reunió del descans i….. dels contes. Acomiadeu-vos, al voltant de la taula, al voltant del braser, és hora d’escoltar, L’HORA DEL TÉ
L’ORIGEN DELS CONTES
N
o us heu preguntat mai d’on venen els contes?, Com van sorgir aquestes històries a la llum ? I per què son tant semblants ?
Bo, pues a d’aquesta pregunta no és fácil de respondre, podem dir que els contes existeixen desde que la humanitat té necessitat de comunicación, es a dir, totes les cultures sense excepció, tenen els seus contes i les seues llegendes propies. A l’Edat Mitjana eren els trobadors i els joglars qui transmitien les composicions literaries. No va ser fins al 1440 amb l invenció de la impremta que els libres no van arribar als infants, però la majoria no eren llibres pensats per a nens. A l’any 1697 el francés Charles Perrault va publicar el primer llibre de literatura infantil, Contes de mama oca, on recull diversos contes tradicionals ( la caputxeta vermella, La bella durment, El gat amb botes, la Ventafocs ,… ).totes amb un carácter moralitzador. En 1745 obrí en Londres la primera llibreria especialitzada en llibres per a infants. En aquesta época es publiquen a Anglaterra, Els viatges de Gulliver i Robinson Crusoe. En 1835 a Dinamarca, Hans Christian Andersen publica una recopilació de contes, on es troben, La sireneta, L’anaguet lleig, el soldadet de plom i altres de fama mundial. Al segle XIX es produieix un creixement dels autors de literatura infantil amb contes con Alicia en el pais de les meravelles, L’Illa del tresor, El llibre de la selva. Però és al segle XX quan podem parlar de l autèntic esplendor de la literatura infantil com a expressió autònoma.
/ 153 /
/ 154 /
SA B I ES Q U E … . Els contes més antics son d’origen siri, hi van arrivar a Europa mitjancant els navegants. A Italia es van publicar els primers contes europeus, sobre l’any 1440. El conte del Ratolí en Pérez, va ser un encàrrec de la reina Maria Cristina per al seu fill Alfons XIII, que tenia 8 anys i li havia caigut una dent.
EL GUST PER LA LECTURA LIDON ALB ERT P ROFESSORA D E E D U CAC I Ó PR I MÀR I A
L A L ECTURA DEU ÉSSER UNA DE L ES FO R MES DE LA FELICITAT I NO ES POT O B LIG A R A NING Ú A SER FELIC
E
m resulta estrany vore hui en dia a un xiquet o adolescent amb un llibre de lectura a la mà, un llibre que no siga de text o tinga a vore amb l’escola… és més fàcil i ràpid dedicar el temps lliure a jugar amb el móvil, tablet o
qualsevol altre dispositiu electrònic. Està demostrat que la lectura estimula el creixement intelectual, la creativitat i la imaginació dels nostres fills. Així mateix també motiva l’aprendizatje, perque els xiquets que lligen es concentren més, reteneixen millor i comprenen i asimilen millors els nous conceptes. No existeixen receptes miraculoses per fomentar la lectura però hi han idees, sugerències i consells, que encara que depenen de diverses circunstàncies podrien funcionar:
/ 155 /
/ 156 /
La primera d’aquestes és donar exemple, és important que els xiquets ens vegen llegir, que entenguen que el llegir és un plaer i que és font de coneixement. Per a acò ajuda el que els libres formen part del paisatge de la nostra casa i que ens aseïem amb ells per a llegir. Un altra sugerència és elegir el llibre adecuat, fixar-nos al títol, a la portada i a la contraportada. Comprobar l’edat lectora recomanada i visualitzar-lo per vore si encaixa amb els gust del xiquet que no tenen perque ser els nostres. Un consell és convertir la lectura en un moment agradable. Aconseguir que un xiquet siga lector és un procés llarg que requereix paciència i constància per la nostra part. L’objectiu és fer del llibre un objecte interesant, atractiu i quotidiani. Hi han molts jocs populars que ajuden a fixar i ampliar el vocabulari i millorar la fluidessa verbal i això permiteix mantindre-los en contacte amb la paraula oral o escrita. Aquestos jocs es poden practicar en familia, en qualsevol situación de la vida quotidiana, al supermercat, quan viatgem en cotxe, en tren, mentre fem senderisme ,…Alguns exemples son endevinalles, paraules enllacades, veig-veig ,… En conclusió, no existeix cap recepta miraculosa per contagiar el gust per la lectura, tant de bó, però si aconseguim transmetre als nostres fills la pasió lectora, els estarem deixant una herència infinita de sensacions i coneixements, obrint-los les portes a un futur més ric, autònom i ple d’oportunitats. Val la pena intentar-ho !
/ 157 /
/ 158 /
UN LLARG VIATGE FALLER ERIKA P ÉREZ I SAN F E L I X
B
rush era un gos Beagle que vivia amb la seua família, un matrimoni i dues xiquetes, a un poblet costaner de València. Vivien a una casa rural a les afores d’aquest poble. La casa estava pròxima a un riu que corria des de les
altes muntanyes fins desembocar al riu Túria. Aquest paisatge era idílic per a Brush, pensava que era el cel. Tenia lloc per a córrer i també uns bons arbres on sentir la fresca quan venia la calor de l’estiu. Fa dos anys, la familia va decidir anar-se’n de vacances als Alps, tots estaven molt emocionats per aquest viatge perquè mai no havien eixit d’Espanya i els feia molta il. lusió viatjar. Com que els bitllets d’avió ja eren prou cars, no sabien que fer amb el seu gos, perquè, encara que no era molt gran ocupava prou d’espai. Després d’estar barallant les diverses hipòtesis sobre si se l’enduïen o el deixaven a una llar per a gossos durant una temporadeta, tots van decidir emportar-se’l perquè si no el trobarien a faltar molt i no seria el mateix. Així que li van comprar un transportí per a gossos de la seua mida i van anar al veterinari perquè li donara algún medicament per adormir-lo un poc i no es posara nerviós, ja que hauria d’estar sols en la bodega de l’avió tot el viatge. Al cap de tres hores van arribar a l’aeroport de Ginebra, després d’arreplegar a Brush i l’equipatge familiar, van anar a agafar l’autobús que els portaria fins al poble de Chamonix, als peus del mític Mont Blanc.
El paisatge era increible, encara millor del que s’havien imaginat. Un contrast de colors, el blanc de la neu, el verd de les praderies, el blau del cel i tot un ventall de colors de les mil floretes del camp. Brush estava bocabadat, quina meravella. Quan el van traure del transportí en arribar a l’hotel, va començar a córrer com a boig. Aquest gos sembla maleït!, va dir el pare i tots van començar a riure’s. Va passar una setmana fent milers d’activitats, com senderismes, barranquisme, esquí … L’últim dia abans de tornar a casa van fer una ruta amb cavall per la glacera del Mont Blanc, com que van eixir molt matí, el gos, que dormia a l’estable de l’hotel, per no deixar-lo a soles en l’habitació, no es va adonar de la partida. Pensant que l’havien abandonat i havien tornat a casa sense ell, va eixir corrent sense saber cap a quina dirección. Quan la família va tornar de la ruta no el trobaven per cap lloc, van començar a preguntar a tothom però ningú l’havia vist. Desolats i molt tristos perquè havien de tornar a casa, van deixar les seues dades al personal de l’hotel per si de cas Brush tornava. Després de diversos diez caminant, Brush, va arribar a un xicotet poble de la zona de la campinya francesa, allí el va trovar una parella d’ancians que el van vore famolenc i se’l van emportar a casa. En aquesta llar va estar Brush durant una setmana per a poder recuperar-se, els ancians estaven molt contents perquè els feia molta companyia. Brush també estaba molt a gust però així i tot volia tornar amb la seua família valenciana. Passats quinze dies, Brush va decidir reprendre el camí de casa, es va acomiadar del seus “iaios“ amb lladrucs d’alegria. Els ancians que pareixien entendre’l, el van acaronar i el van acomiadar amb un somriure. Després d’una llarga estona caminant, Brush va arribar a l’autovia que unia França amb Espanya, allí després d’estar sortejant els diversos cotxes per a no ser atropellat va arribar a un àrea de servei on estaba una família de hippies fent una parada per
/ 159 /
/ 160 /
a esmorzar. Es va arrimar a ells per a demanarlos menjar. Quan els hippies el van vore, els va donar molta llàstima i van decidir adoptar-lo, així que se’l van endur en la seua camioneta fins al seu destí. Qui anava pensar que la sort li anava a somriu-re a Brush, perquè els hippies anaven de vacances fins a Espanya, més concretament en busca del caloret a València i per a conèixer les falles, eixa festa que tant havien sentit nombrar, voliem comprobar de primera font eixe soroll de les mascletades que tant sorprenia a la gent . Durant tot el camí els hippies van estar cantant cançons molt rares. El viatge va durar dos dies, van travessar els Pirineus i van començar a veure eixa estampa meravellosa blava com el cel, eixe mar mediterrani que Brush coneixia molt bé. A la fi
van
arribar a un camping en un poble costaner a València. Aquest camping es trobava a un lloc excepcional, un lloc on hi havia un riu d’aigua tan neta que es podía veure el fons, també tenia unes basses per a banyar-se, les muntanyes estaven
covertes per fondosos
pins i carrasques, hi havien molts animalets per tot arreu, convivint tots junts i un munt de floretes de tots els colors, algunes típiques d’aquest lloc. El gos no parava de mirar als hippies, eren unes persones tan diferents a totes aquelles que ell havia conegut, el tractaven molt bé, jugaven molt amb ell i el feien disfrutar molt de la natura, però Brush enyorava a la seua família. Mentre observava
als hippies divertir-se al riu, Brush va sentir un soroll com un terratrèmol i va començar a esternudar. De sobte, una imatge molt familiar li va vindre al cap i va començar a girar i botar coma boig, ell només havia sentit eixe soroll quan era festa a València quan els seua amos li dien que tranquil que era el soroll dels valencians i que no tenia que tindre por. A més esternudava amb unes floretes groges que creixien prop de la seua casa, açò significava que no estava molt lluny d’allí. Brush es va apropar als hippies per acomiadarse d’ells. Els hippies, al veure la mirada del gos, el van comprendre i li van somriure, fent –li entendre que el comprenien. Brush va començar a correr muntanya avall fins arribar a la carretera que creuava el poble, un poble conegut per ell, el seu poble. De sobte, va sortir un cotxe d’una carretera adjacent i li va xafar la pota de darrere. Quan els veïns el van veure el van reconéixer de seguida, van socorrer-lo, el dugueren al veterinari i avisaren a la família . Quan Brush es va despertar, estava rodejat de tots els seus, no podia creure que a la fi els haguera trobat. Quan va tornar a casa començava la primavera . Que bo poder recuperar-se a l’ombra del seu taronger favorit, va pensar.
/ 161 /
/ 162 /
ENDEVINALLES No és bou i porta banyes no es paraigua i surt quan plou. És petit com una nou, porta banyes i no és bou, no té peus, pero es mou.
Dolça, groguenca i verdosa, a tothom faig hon profit; vols saber que sóc? Espera, que em sembla que ja t’ ho he dit.
Sóc tota morenor dolça com les confitures i em veuràs moltes vegades pel nas de les criatures.
Vaig sempre de viatge, sense maleta ni bastó; de vegades semble formatge, i d’altres una tallada de meló.
ACOLOREIX
/ 163 /
/ 164 /
ACOLOREIX
TROBA LES 7 DIFERÈNCIES
/ 165 /
ENCREUATS
/ 166 /
4
3 1
5
6
2 16
18 17
15
9
7
8 13
12 10
11
14 16
14 11
5
3
18
4 17
15 9
6 10 8
1
7 2
12
13
SOPA DE LLETRES Troba les 6 paraules amagades: vents, falla, llibret, cremà, mascletà i despertà.
A
R
Q
R
E
T
I
U
O
P
A
S
F
S
F
B
E
N
I
F
A
R
A
I
G
H
O
D
L
A
U
D
O
S
T
R
E
S
Q
U
A
T
E
R
E
R
V
B
N
M
F
L
K
J
G
F
D
S
S
A
Y
X
C
V
B
A
N
M
C
L
K
J
P
H
G
I
O
U
Y
T
L
R
E
Q
R
A
S
E
D
F
O
P
G
A
Q
L
C
L
A
D
E
E
R
R
F
M
L
R
U
T
A
U
L
I
O
P
M
T
Z
X
E
A
L
R
R
T
Y
I
U
I
O
P
A
V
C
A
R
S
I
M
D
U
B
Q
R
T
Y
U
B
N
C
X
V
C
B
N
E
R
G
H
J
L
K
L
M
A
X
C
B
L
A
U
E
F
P
O
B
L
E
O
S
D
C
D
V
E
N
T
S
R
V
C
F
F
R
H
R
I
S
T
O
T
S
T
I
E
V
E
C
H
L
O
R
A
E
T
K
A
P
Ç
A
S
N
B
J
B
M
B
N
T
H
J
L
D
S
E
M
A
D
K
/ 167 /
PUB L IC ITAT
GRÀCIES A TOTS ELS C O L· L A B O R A D O R S QUE HAN FET POSSIBLE AQUEST LLIBRET
AG RA ÏME N T S
/ 226 /
AGRAÏMENTS
T
ot treball ben fet té recompensa, i els 2 anys treballant Esmorzars Literaris ens ha donat una base per a poder transmetre com a Associació Cultural un gran tresor, CULTURA mitjançant de la LITERATURA.
A més el que queda després de cada any finalitzat és el LLIBRET de falla, llibre que recorda tot el viscut i treball durant el any, i únic record viu de l’ocorregut. Per això, aquest any ens hem aventurat en el fascinant món d’aquests llibres, els LLIBRETS, els quals han evolucionat durant els anys com a suport literari de mostra cultura valenciana i de la nostra festa, els quals a més de recordar-nos les belleses de l’any editat, ens nodreixen de coneixements molt variats sobre la nostra festa, cultura, indumentària, costums, curiositats... de la nostra festa, LES FALLES. Aquest any hem tingut l’honor de comptar amb la col·laboració desinteressada i sincera d’escriptors de diverses categories literàries, uns altres amb nom important en el panorama literari valencià i persones rellevants i amants del tema a tractar. Tots ells i elles, no han dubtat ni un moment a participar en aquest projecte i aportar els seus textos molt valiosos i essencials per al nostre llibret. A tots ells i elles, des d’ací volem donar-los l’agraïment de tot l’equip que forma la Delegació de Llibret, per regalar-nos el seu temps i aportar el valor de la cultura per mitjà de la literatura. De manera especial, agrair a la nostra columna vertebral, sense la qual no seria possible l’elaboració del nostre projecte, els col·laboradors, ja que sense la vostra ajuda, i la unió del vostre interés podem aconseguir realitzar el llibret que teniu entre les mans. Moltíssimes gràcies pel vostre suport, ja que sense la vostra confiança no seria possible avançar i millorar any rere any, dins d’aquest fascinant món, El Libret de Falla.
Gràcies a tots i totes de cor. Agrair a tots els escriptors i escriptores que en aquests anys han confiat en la nostra comissió per a presentar les seues obres a les edicions d´ Esmorzars Literaris. Finalment, esmentar a RUBÉN COTELL ALBARCH, per col·laborar un altre any més amb nosaltres, perquè puguem utilitzar els baixos de la seua parròquia per a poder emmagatzemar el material de les nostres activitats durant l’any. Tots/totes els/les fallers i falleres, socis i sòcies, veïns i veïnes per formar part d’aquesta comissió ja que la unió fa la força en tots els aspectes en els quals vulguem fer-nos grans. Als nostres germans Segorbins Falla Plaza Almudín per éstar al nostre costat. Gràcies a tots i totes els/les que d’alguna manera formeu part d’aquesta comissió, i heu contribuït a la realització del llibret que esperem gaudiu.
/ 228 /