L’HOME DEL SAC

«És personatge que ve al poble. No se sap d’on ve ni on va. Es presenta desconegut, malfargat en vestir, barbut i malcarat. En tot el trobareu sospitós: mira de través, no parla i va a la seua pels carrers, i allò que més por fa és el sac que du sempre penjat al coll, ple d’alguna cosa o bolic que es mou. El sac se sacsa i tremola a soles i, de tant en tant, s’hi sent un plor, un sanglot o un gemec. Si sou xiquets menuts, o fadrins però baixets, que no heu crescut prou, no deixeu que se us acoste ni espereu que us passe prop, perquè, si no hi ha ningú vigilant, us podria saltar al damunt i, d’un grapat, ficarvos dins el sac i endur-se-vos, allí dins tancat amb tots els altres xiquets que arreplega pels pobles i se’ls endú no se sap on»

(Víctor Labrado. «Guia inacabada de la fantasia valenciana»).

Lectures recomanades: a l’Alacantí el coneixen com Pare Llop o Puto Vell, així ho va arreplegar Joaquim Gonzàlez i Caturla i així ho conta a «Les set germanes», dins «L’estreleta d’or i altres rondalles fantàstiques».

El Drac

«És mala bèstia d’aspecte molt lleig i de grandària considerable. Presenta la rara característica de posseir tres, cinc o set caps, i tots iguals, encara que també se n’han descrit d’un sol cap. Però allò que, entre altres bèsties igualment morrudes, el fa únic o singular és l’habilitat que té de traure foc pels queixals, com una mena de llançaflames natural que té a la gola.

Si fa, més que por, feredat només de mirar-lo, el seu comportament no el fa millor: pot derruir parets, engolir persones d’un mos o socarrar-les només d’una alenada. És de costums solitaris perquè no necessita cap ajuda per a fer tot el mal que vol. Un d’ells a soles pot devastar un regne, un país o una comunitat autònoma sencera.

Dos de molt famosos van ser el de sant Jordi i el del Patriarca. El primer, el va derrotar el sant cavaller quan volia devorar la princesa d’un regne que patia una forta crisi de valors —ètics i financers. El segon se’l va fer un altre cavaller, de nom desconegut i passat térbol. Es pot admirar avui al Patriarca de València. Té bon aspecte per als seus anys i la mala mort que va tindre»

(Víctor Labrado. «Guia inacabada de la fantasia valenciana»).

Quarantamaula

«Criatura de nom compost perquè és de forma tan variable i natura tan incerta que no es pot descriure. Té de nom «quaranta» perquè és molts i diferents, i «maula» perquè sempre és traïdora i molt perillosa, encara que semble innocent o inofensiva pel seu aspecte. Entre les múltiples aparences que adopta, les més conegudes són les de caragol, gallina-dimoni o gat de teulada»

(Víctor Labrado. «Guia inacabada de la fantasia valenciana»).

També la coneixen com a la Cuca Maula, la Quicamaula, la Corantameula i la més famosa és la que resideix a Tibi i va per les teulades agafant xiquets i pegant cudolades. És una d’eixes criatures que estaven a la boca per provocar por simplement de nomenar-la: Que ve la Quarantamaula!

Lectura recomanada: «Benvolguda Quarantamaula» de Francesc Gisbert. El número 4 de la col·lecció Espanta la por de L’ETNO. I no oblideu escoltar com li canta Dani Miquel a la Quarantamaula en el seu disc «De Por».

Queixalets

«Si una nit de molta fosca, anant a deshora per camins solitaris, heu sentit gemegar una criatureta de lluny i l’heu trobada embolicada en una flassada, abandonada vora la soca d’un arbre; si heu comés l’error d’agafar-la al braç i, massa atrevits que sou, li heu mirat en la boqueta i heu comprovat que té unes dentoles llargues i esmolades que no corresponen a la seua poca edat...»

(Víctor Labrado. «Guia inacabada de la fantasia valenciana»).

Les llegendes d’aparicions als llavadors són freqüents. Al País Valencià, la més coneguda és la del llavador de Penàguila, gràcies a la rondalla «I queixalets també!» d’Enric Valor. Per a mi la rondalla més esgarrifosa de totes.

Amb aquest tast de nou criatures espere haver encés el foc de la vostra curiositat per voler saber-ne més. Des de la Biblioteca de L’ETNO hem estat treballant tot l’any 2022 per a publicar la «Guia inacabada de la fantasia valenciana», que és inacabada perquè som conscients que encara no ho sabem tot, que resten criatures i misteris per esbrinar. Els autors de la Guia i jo necessitem la vostra ajuda perquè algun dia siga una guia acabada. He escoltat que per Sagunt hi havia un “tio” Toni o potser era Butatoni que s’enduia els xiquets que se separaven de les mares i també he sentit que un home de la sorra es clava als ulls dels menuts quan tenen son. Si coneixeu algun monstre o espantacriatures per afegir a la Guia perquè deixe d’estar inacabada vos estaríem molt agraïts. Ens ajudeu?