salutació del president infantil

Marc Vilalta i Romero

Hola, soc Marc, president infantil de l’AC Falla la Palmera. És un orgull per a mi representar enguany els xiquets i xiquetes de la comissió de la Palmera al costat de la meua FMI, Carmen Ibáñez, qui no podia ser millor companya de viatge. M’ho passe en gran amb ella.

Fallers i falleres de la meua falla, que m’han vist nàixer i créixer, i enguany, per fi, proclamar-me com a president infantil. Què diré d’ells? Són la meua família, els meus amics, la qual cosa encara fa més especial aquest exercici faller. Visca la Palmera! He de confessar que ser president no estava en els meus plans, però era impossible escapar-ne amb la família tan fallera que tinc, a la qual vull agrair-li tot el que està fent per mi.

Encara que tenia molts dubtes i una mica de por, la veritat és que l’experiència està sent molt “xula”. Presentacions, setmanes culturals, playbacks, sopars, actes..., en els quals he conegut molta gent i m’han permés fer nous amics, com ho són ja els presidents i les falleres majors infantils de 2023, que faran aquest exercici inoblidable. No obstant això, no em vull oblidar de dues persones molt importants: la meua presidenta, Ángeles, qui m’ho ha posat molt fàcil, sempre al meu costat, i la meua FM, Mª José, qui es preocupa perquè estiga bé i gaudisca de cada moment. Les meues mares falleres!

Enguany també tinc la sort de compartir les falles amb Claudia, la fallera major de FJFS, qui em dona molt bons consells sobre el món faller, i és que em coneix des que era molt xicotet. I amb Maite, fallera major infantil de FJFS, que ens tracta a tots fenomenal.

Espere continuar gaudint molt d’aquesta presidència, que està sent extraordinària, sobretot, gràcies a tots vosaltres i el vostre suport.

Visca la Falla la Palmera!

Visquen les Falles 2023!

Poesia

Al president infantil

Marc Vilalta i Romero

Entre dolçaines, tambors i danses arribaves. Era un Nou d’Octubre i eixir a veure el món ens demanaves.

Una data ben escollida. La festa de tots els valencians que sense dubte ens avisava del naixement del nostre Marc.

Però la festa només era un anunci, el preludi de què anava a succeir, ja que decidires esperar-te al 10 del 10 de 2010 per a complir.

Un xiquet deu, deien les infermeres, templat, grosset i rialler, als pares els queia la bava de veure el seu xicotet, i jo sorprés et mirava recelós del meu tron, però molt ràpid me n’adonava que series el millor germà del món.

Hui estic molt content, satisfet de l’home en què t’has convertit, orgullós de la gran personeta que ets i emocionat de veure’t tan feliç.

Un capità compromés amb la seua tasca, fidel amb aquesta comissió, ambaixador dels menuts d’aquesta falla que portes, des que vares nàixer, al cor.

Veges com et mira la mama i el papa, que no et lleva ull, mira els Romero i els Vilalta en els seients, emocionats amb tu.

Ja ha arribat el dia, fart de proves i més proves, però ha valgut la pena perquè, de més guapos, no en trobe.

És tota una emoció mirar-te allà dalt, com a president, que no és una comesa fàcil, però ho estàs fent molt bé,

Gaudeix d’aquest moment, i de l’any, que es passa prompte, dels teus amics presidents, falleres majors i actes, de la teua volguda Palmera, que t’ha elegit d’abanderat, d’aquest modest poema que amb molta il·lusió t’he preparat.

Ara només em queda una cosa: parlar de la teua passió, el Barça i el futbol base, bones pizzes i “reguetó”.

Tindria moltes coses més a dir-te, però acabaré amb les principals, ací teniu el president de la Palmera: Marc Vilalta Romero, el meu germà.