L’autor, Emili M.Boïls, desvetlla al seu si més pregon, apenes oberts els seus ulls a la vida atrafegada d’una societat hostil, esquerpa i combativa, una veu que li parla des de l’antiguitat i per als temps en què viu, tant com per a l’esdevenidor, que li cal anunciar-la per damunt d’entrebancs, dificultats i persecucions, perquè en aixó li va la vida, la seua i de la de molts altres que comparteixen el mateix signe, i, cridat a ser un missatger emparat pel Llibre del temps ignot i interdit, pren la seua volada universal, la qual li donarà la seua imprompta, el gran vat de la poesia amorosa homogènia, Walt Whitman, que el consagrà i l’empaitarà a ser un anunciador resseguidor de la petja que tan immarcesciblement engegà el nordamericà i ensems home universal on els hi haja, tot cantant l’anunci joiós alhora que tràgic, de les noves generacions lliures, desvetllades, obertes, potser no pas per a tots ells, gens sí per aquells aimadors de la bellesa, l’estètica creadora, el conreu d’anhe
