Un recorregut pels voltants
de Sant SadurnĂ d'Anoia
HISTORIA DE LA GRANADA En la visita pastoral del bisbe de Barcelona Ponç de Gualba, el 1303, ens diu que a la Granada hi havia dues esglésies: la del castell i la parroquial. Actualment es pot veure el portal de l'església del castell. Fou bastida de nou el segle XVI, aprofitant els carreus del derruït castell i les facilitats atorgades pels reis Felip IV i Felip V. Avui en dia, i amb motiu de la celebració del mil·lenari, fou renovada totalment. En destaquen els relleus de guix amb color dels sostres de totes les capelles, està dedicada a Sant Cristòfol. La Granada fou el centre de la xarxa viària del Penedès durant els segles de la Reconquesta de Catalunya. Hi feien pas la Via Augusta dels romans, la via Mercadera, de l'interior cap a Barcelona, i la via Francisca, des del sud. Totes buscaven el mercat , honor que té la Granada d'haver-lo tingut des del s.IX era el mercat més antic del Penedès i un dels primers del Principat, més tard és traspassà a Vilafranca amb la conformitat del bisbe de Barcelona i per raons polítiques del comte en els seus temps (1148). Hi hagué un castell, esmentat des del s.X destruït el 1003 en l'expedició d'Abd al-Malk Yusuf i ben aviat refet. Durant la guerra dels Segadors les tropes del mariscal La Mothe hi derrotaren les castellanes del marquès de Povar el 1642. El castell fou enderrocat finalment per ordre de Felip V durant la Guerra de la Successió. Actualment es poden veure al nucli antic (casc antic) les restes del castell, conserva l'aire medieval, amb els portals d'entrada al recinte emmurallat. Es pot veure un pany de muralla il·luminat els vespres. Cal destacar el conjunt de cases del carrer Poeta Cabanyes i la Casa del Castià (s.XV-s-XVI). << any 1880 . Castell, interior de l'entrada principal
Hi hagué un castell, esmentat des del s.X destruït el 1003 en l'expedició d'Abd al-Malk Yusuf i ben aviat refet. Durant la guerra dels Segadors les tropes del mariscal La Mothe hi derrotaren les castellanes del marquès de Povar el 1642. El castell fou enderrocat finalment per ordre de Felip V durant la Guerra de la Successió. Actualment es poden veure al nucli antic (casc antic) les restes del castell, conserva l'aire medieval, amb els portals d'entrada al recinte emmurallat. Es pot veure un pany de muralla il·luminat els vespres. Cal destacar el conjunt de cases del carrer Poeta Cabanyes i la Casa del Castià (s.XV-s-XVI).
1925 La Plaça Major amb els carrers de dalt i del mig.
1980 El Mercat, porxos 1999.Muralla del castell descobert al carrer de Baix.
1990. Antic portal del Nord de la muralla.
1995. Portal del castell
1998 La Granada amb les amb les muntanyes de Montserrat de fons.
SAN QUINTI DE MEDIONA Poble Històric, Dinàmic, Cultural...... El municipi de Sant Quintí de Mediona, d'una extensió territorial de 13,89 km², es situa al nord de la comarca de l'Alt Penedès, a la vall mitjana de la riera de Mediona. La vila de 326 m d'altitud és a la riba esquerra de la riera, entre el Pujol (401 m) i el turó del castell (325 m), on hi ha les restes de l'antic castell de Sant Quintí de Mediona que pertanyia a la baronia de Mediona, al seu costat actualment, hi ha el cementiri. La seva església parroquial, fou un priorat benedictí de la qual queden vestigis. Aquesta església és citada el 962, i el 1.097 consta com a cela o casa monàstica entre les propietats de Ripoll. La seva possessió de Sant Quintí fou ratificada a Ripoll, sembla que amb ocasió d'erigir-hi el priorat o de reestructurar-lo el 1189. Durant els segles XIII-XV era regit per un monjo de Ripoll amb títol de prior, amb una minúscula comunitat en la qual hi havia un o dos sacerdots i algun donat. Durant el segle XV el prior no hi residia; hi tenia només un administrador. El 1586 aquest s'extingí i el papa Sixt V l'uní al capítol de la seu de Barcelona. El terme és drenat fonamentalment per la riera de Mediona, que aigua avall de Sant Quintí pren el nom de Riudebitlles. La riera de Mediona entra pel NW del terme i surt per NE, en un trajecte bastant curt (uns 3 km) i de poques tortes, però amb un desnivell de 120 m. Tot just passat el congost de Mediona, la riera és encara, de curs intermitent, però rep de seguida l'aportació de les Deus, surgència considerada de les més importants del Penedès. Les Deus es troben a la riba dreta de la riera, tenen vint-i-tres brocs arranjats per a rajar l'aigua i una cova al costat, amb gorgs i corrents d'aigua subterranis, d'un dels quals surt la font de l'exterior. En aquest indret la riera passa a un desnivell on l'erosió ha originat diverses formacions capritxoses. L'activitat intensa de l'aigua també a comportat el modelatge, pacient però constant, de les estalactites i les estalagmites que es troben a l'interior de les grutes, les quals van creixent a un ritme aproximat d'un cm cada vuitanta anys.
La font que brolla de l'interior de les grutes té un cabal aproximat de 70 litres/segon, equivalent a més de sis milions de litres diaris. L'abundància d'aigües al terme de Sant Quintí és molt notable, en una comarca tan eixuta com el Penedès. En el seu terme es localitzen fins a una cinquantena de fonts. Monuments: La capella de Sant Antoni del Cementiri, situada junt al cementiri municipal, i les ruïnes de la fortalesa de la Primera Guerra Carlina del 1833 al 1840.
Costums: Els carquinyolis.
Fires i Festes: –
Maig: Sant Antoni de les Malalties
–
Juliol: Concerts a l'aire lliure
–
Agost: Festa Major
–
Desembre: Pessebre vivent
TORRELAVIT LLOCS D'INTERÉS. Església de Sant Marçal de Terrassola
És un dels edificis romànics d'estil llombard més ben conservats del país, construït amb elegància i gran finura de línies als segles XI i XII. Tota la construcció és feta amb grans blocs de pedra de carreu tallada amb uniformitat, menys a la base, que és de pedra basta.
Església de Santa Maria de Lavit És d'origen romànic i, tot i que ha sofert moltes transformacions, el temple original era del segle Xlll del qual es conserva una part de la façana i el portal.
Creu de Lavit Es troba situada a l'esquerra de la carretera de Torrelavit al Pla del Penedès. Es tracta d'una veritable creu de terme ja que esta col·locada a la zona on parteixen aproximadament els termes parroquials de Santa Maria de Lavit amb el de Santa Magdalena del Pla del Penedès.
Hi ha una magnífica vista panoràmica del poble de Torrelavit i les seves barriades, amb la vall del Riudebitlles i la carena que el separa de la vall de l'Anoia i al fons la majestuosa serralada de Montserrat.
Pont de les Escoles Construït l'any 1929 mercès a la donació del senyor Pau Vidal i Rovira. És una artística passera que separa el desnivell format pel torrent de mas Vendrell o de Sant Marçal i comunica els nuclis històrics de Lavit i Terrassola amb la zona esportiva, l'escola i la llar d'infants.
RESTAURANTS A TORRELAVIT Restaurant XIC PERONA C/ Molí, s/n Tel. 93 899 57 03
Restaurant Cal Tresó C/ Rosa Mestres, 12 Tel. 93 899 58 72
Restaurant Bell Penedès C/ Les Casetes, 33 Tel. 93 898 80 96
Restaurant "El celler d'en Lluís" C/ J.J. Ràfols,14 Tel.. 93 899 77 70
SANT PERE DE RIUDEBITLLES
LLOCS D'INTERÉS Casal dels Marquesos de Llió: Una atenció molt especial mereix la façana del Casal dels Marquesos de Llió, un dels pocs exemples d'edifici gòtic de caràcter civil que es conserven a Catalunya. La façana, de 23 m d'amplada i 10 m d'alçada, està presidida per 8 finestres, 4 al primer pis que són trífores, i les 4 del segon que són bífores. Entre les unes i les altres hi trobem 4 escuts de llinatge dels Marquesos de Llió. Un cinquè escut de marbre corona l'arc de mig punt de la porta. Al molí del marquès (Cal Ròmul) en trobem dos més. Els orígens d'aquest magnífic edifici els podríem situar a cavall dels segles XIII i XIV. Al segle XVIII, el Marquès de Llió ( impulsor de la construcció de molts dels molins) amplia el casal amb un molí paperer que es va mantenir en actiu fins al 1990.
Pont Nou Podríem dir que l'element més singular de Sant Pere és l'anomenat Pont Nou, un impressionant aqüeducte de 80 m de llargada per 25 d'alçada que transporta les aigües del rec per saber el torrent d'en guillo alimentant els molins i els horts. Aquest aqüeducte es troba a 1 Km del poble i està format per 10 grans arcs de mig punt. Fou construït cap al s. XIII, però un terratrèmol n'esfondrà una part que s'hagué de reconstruir el 1672, fins acabar definitivament les obres el 1721. L'any 1987 va ser completament restaurat. Al voltant del pont es troba el Parc Natural del Pont Nou, una àmplia zona lúdica equipada amb barbacoes on es pot anar a passar el dia o a fer una bona passejada. Torrent endins, arran del camí es pot gaudir d'una magnífica i densa vegetació d'albes blanques, roures, pins, alzines i d'altres.
La Bassa A Sant Pere també podem trobar La Bassa, una zona d'esbarjo ideal per fer-hi passejades a peu, amb bicicleta o a cavall i contemplar el plataner centenari catalogat com a arbre monumental. Situada a 2 Km del nucli en direcció a Sant Quintí de Mediona, prop del molí de Les Toeses, aquesta impressionant bassa amb capacitat de 74 milions de litres -una de les més grans del Penedèsestà destinada a garantir cabal d'aigua del Rec i poder utilitzar-la en cas d'incendis.
RESTAURANTS Restaurant SANT JORDI C/ carretera s/n 08776 St. Pere de Riudebitlles
A
l'Alt Penedès, entre el marge dret del riu Anoia i els estreps del massís de l'Ordal, a 195 metres sobre el nivell del mar i envoltat de cultius de secà i vinya, pins, roures i alzinars, mil anys d'un poble i de història enceten els anys 2000 amb una identitat pròpia i suficient.Portal de la regió del Cava i a cavall entre Martorell i Sant Sadurní d'Anoia, s'arriba, en 30 minuts, a Barcelona(peAr autopista o en tren), a Vilanova i la Geltrú o a Sitges i, en pocs minuts més, a Montserrat. Embotits, licors, vins de la terra, molí de paper fet a mà, pastisseries amb més de 140 anys de tradició familiar i reposteria autòctona, restaurants de cuina catalana i penedesenca, artesania i escoles-taller de ceràmica, aules de música i de dansa, sales d'exposicions, biblioteca, concerts d'estiu al Castell, Diada de Santa Llúcia amb repartiment de la tradicional escudella i la fira d'artesans, piscina (amb servei de bibliopiscina, a l'estiu), activitats estivals i hivernals per als menuts i balls d'estiu a l'aire lliure, entre d'altres possibilitats, ofereixen elements de qualitat per a una vida que cadascú es pot fer a la seva mida i al seu gust. La vila, de 4.400 habitants i llarga tradició d'estiueig, és rica en expressions culturals i entitats (esbart dansaire, colla castellera, grallers, grup de teatre, bastoners, dos corals, associació fotogràfica, emissora de ràdio, emissora de TV, esplai infantil, casal de joves, col·lectiu d'acció cívica i col·lectiu d'acció ecològica) i en instal·lacions i activitats esportives (hoquei, bàsquet, futbol, futbol-sala, club d'esquí, caça, hipisme, gimnàstica, associació d'aficionats als vehicles clàssics, motor-club, etc.). Només entrar a l´Alt Penedès, just en el límit del Baix Llobregat, trobem Gelida. Un poble assentat en el tossal de la muntanya, que s´eleva des de la vall de l `Anoia cap al massís de l Òrdal. Rodejat de frondoses pinedes i fonts conegudes per la qualitat de les seves aïgues, s´obté una visió panoràmica de la vall que arriba a Montserrat.
Catalunya
Alt Penedés
Gelida
El municipi de Gelida té una extensió de 27 km2, i limita amb Sant Sadurní D ´Anoia, Sant Llorenç d´Hortons, Sant Esteve Sesrovires, Castellví de Rosanes, Corbera de Llobregat i Subirats. Amb una població de 4.000 habitants, arriba a superar els 7.000 en époques d´estiueig. A la part més nordoriental podem veure les muntanyes de més enllà de
Vacarisses i, seguint en el sentit invers a les agulles d'un rellotge, destaquen, als nostres ulls, la Mola, els Rasos de Peguera, el Coll d'Estenalles, el Puigllançada (a més de 100 kilòmetres), una total perspectiva de la cara sud de Montserrat, que es troba a 16 kilòmetres en línia recta, amb Esparreguera i Collbató, al peu, o la Panadella, les muntanyes de Sant Quintí de Mediona i la plana del Penedès.Per la part sud, el massís de l'Ordal i el del Garraf, s'interposen amb el mar i filtren la brisa, fent que el clima sigui molt més agradable que no pas arran del litoral. La mitjana anual de pluges, en litres per metre quadrat, dels darrers 20 anys, és d'uns 580. La mitjana de la màxima temperatura màxima, en aquests mateixos 20 anys, és d'uns 37 graus i la mitjana de la mínima temperatura mínima és d'uns 3 graus sota zero. Fortalesa situada just al cim d'una muntanya i dominant totalment el seu entorn, està edificat damunt de restes romanes i coves ibèriques. La seva datació més antiga ens porta cap al segle X, en què el castell ja existia. El seu perímetre és un dels més grans dels castells catalans. La seva església (de construcció posterior) és prerromànica i està dedicada a Sant Pere.
Havent arribat, tot el conjunt arquitectònic, a un estat prou ruïnós, ha anat recuperant·se i consolidant·se gràcies al treball de l'Associació d'Amics del Castell que, des del 1965, està duent a terme, constantment, obres de consolidació. L'1 de novembre del 1924, el Funicular de Gelida féu el seu primer viatge. La direcció d'aquesta important obra va ser encarregada l'any 1922 a l'enginyer Santiago Rubió i Tudurí, seguint una iniciativa del rector del poble Mn. Jaume Via i de l'alcalde Josep Rosell i Massana, que, degut cop d'estat de l'any 1923, no va poder inaugurar l'obra. Aprofitant la maquinària del primer funicular del Tibidabo, es va instal·lar sobre un recorregut de 884 metres, per salvar un desnivell de 117 metres, enllaçant l'estació de la RENFE i la zona industrial amb el nucli urbà. Funciona a diari i ininterrompudament, des de les 6 del matí fins les 11 de la nit, siguent l'únic funicular de Catalunya que la seva activitat va lligada a la vida laboral de les persones.
És un dels 6 funiculars que funcionen a Catalunya i un dels 10 que existeixen en tot l'estat espanyol. L'Àrea Recreativa Forestal de Can Torrents és una zona, de 4'5 hectàrees, enclavada en el bosc i a peu de la carretera comarcal c-243-b, situada a menys d'un kilòmetre dels nucli urbà, habilitada amb 11 barbacoes, lavabos, taules i bancs, servei de bar i dues fonts, una de natural i una d'aigua de la xarxa, amb una zona apta per l'acampada.Té una benzinera i un restaurant al costat i és un lloc ideal per passar-hi el dia, en mig de la natura, sense estar aïllat.Té accés amb vehicle fins el bell mig de la zona, exclusiu per a impossibilitats físics. Itinerari, d'uns 12 kilòmetres de recorregut, seguint les pistes forestals de la zona sud del terme de Gelida, començant·lo a peu de la carretera c-243-b, pel camí de Can Rosell i amb una pujada d'uns 6 kilòmetres, salvant un desnivell de
275 metres, arribar al peu del Puig d'Agulles, al llindar amb els termes de Cervelló, Corbera de Llobregat i Subirats, a l'alçada del coll de l'Ordal i tornar cap a Gelida, passant per la masia de Ca n'Oller de la Muntanya, on hi ha un Club Eqüestre i pel costat del Castell, fins acabar a la Font de Cantillepa, al costat d'on s'ha iniciat el recorregut.
Itinerari dissenyat pel club "Gelida: lleuresports", d'uns 14 kilòmetres de recorregut que surt de la Font de Sant Miquel, situada en el nucli urbà, per anar a les fonts de Cantillepa, Can Torrents, Matxitxa, Freda, Caçadors, Can Voltà, Can Ginebreda, del Noguer i acabar a la Font Barbuda, al bell mig del poble.
IMATGE CASTELL DE GELIDA
IMATGE DE GELIDA AGAFADA DEL CASTELL. ALEXANDRE CASANOVAS BORRELL
SUBIRATS Les distàncies a Subirats són llargues; és el terme més extens de la comarca de l’Alt Penedès (55,78 km2 ) i un dels més grans de Catalunya. Subirats està format per diversos nuclis dispersos. Destaquem Ordal, Torre-Ramona, El Pago, els Casots, Can Rosell de la Costa, el Rebato, Ca l’Avi, Can Cartró, Can Batista, Cantallops, Casablanca i Muntanya Rodona, Lavern i Sant Pau d'Ordal, poble que a mes a més té la capitalitat del municipi. La banda d'Ordal és la més muntanyosa. La resta del terme, principalment tocant al Pla del Penedès i Sta. Fe, són mes bé plans. L'activitat econòmica aquesta fonamentada en el camp i, sobretot, en la vinya i el cava, fins al punt que Subirats té la superfície de cultiu més gran de la comarca i el major nom d'agricultors censats. També la restauració és una destacada activitat econòmica. A Sant Pau d'Ordal, cap al municipi, és interessant visitar l'església d'origen romànic. Des de Els Casots es pot veure La Torrota de Can Llopart i anar a visitar el castell de Subirats amb l'església de Sant Pere de Subirats i el santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta al seu costat, que és el centre històric del terme i el qual dóna nom al municipi. En l'època de la anomenada Marca Hispànica aquest castell era un punt fortificat d'observació cap a les terres de ponent, d'on procedien les escomeses sarraïnes, i va ser plaça forta fronterera fins a començaments del s.X. Poca cosa queda d'aquest històric castell, que és el que té mes antiguitat documentada del Penedès (any 917). Una vegada allí, gaudireu de la magnífica vista panoràmica que s'aconsegueix, i després podeu baixar caminant a la Torre-Ramona, on es troba localitzat una gran casa gòtica-renacentista del s.XVI. Es diu que en el celler de la casa havia l'entrada a una mina que comunicava amb el Castell de Subirats. Aquí també es troba la capella de Sant Joan Sesrovires (segle X). Si voleu donar un altre passeig, aquesta és la de més envergadura, us heu de dirigir a l'estació Renfe de Lavern-Subirats, seu de l'Oficina de Turisme del municipi, des d'on surten dues iniciatives turístiques molt noves. El Bus Turístic i la Ruta Vitícola de Subirats. Mitjançant aquests dos productes podeu gaudir del paisatge de les viñas, i dels cellers i caves, així com del patrimoni arquitectònic que hi ha en el municipi.
Un recorregut pels voltants Sant Quintí de Mediona
Dossier elaborat per: Núria Valls, Assumpció Olivella, Teresa Roca, Anna Ma. Figueras, Alexander Casanovas. i la col·laboració de Rosa Roca Sant Sadurní d'Anoia, maig 2009