Les autores:
Portada: Marta Esteve Carbonell Can Codorniu: Maria Esteve Ràfols Com arribar a Sant Sadurní: Cristina Gómez Maura Llocs d'interès: Teresa Roca Piñol És hora de menjar: Anna Figueras Alerany Festes i tradicions: Anna Ma. Miquel Gili
Sant Sadurní d'Anoia, 21 de febrer de 2008
Sense dubte que quan sentim parlar de Sant Sadurní d'Anoia el primer que se'ns ve al cap és el cava, i associat al ell el nom de les caves Codorniu. Indubtablement és una molt bona recomanació fer una visita a les seves caves. La seva adreça és: Av. Jaume Codorniu s/n. 08770 Sant Sadurní d'Anoia.
Per saber com arribar-hi, visiteu a la seva pàgina web: http://www.codorniu.com/bodega_donde.html
L'horari de vistes: De dilluns a divendres, de 9 a 17 hores. Dissabtes, diumenges i festius, de 9 a 13 hores. Les visites cal concertar-les per avançat. Consulteu els horaris especials de Setmana Santa, juliol, agost i Nadal. És necessari reservar amb antelació via telèfon (93 8913342), fax (93 8910332) o correu electrònic (reserves@codorniu.es), per poder consultar la disponibilitat, al servei d'Atenció Reserves, de dilluns a divendres de 9 a 17 hores, excepte festius. CONTACTE: Sra. Marta Sáez i Sr. Marc Masclans Telèfon: (+34) 93 891 33 42 EMAIL: reserves@codorniu.es
Per mes informació visiteu la pàgina web. http://www.codorniu.com/codorniu.html
Els estan esperant!
Com arribar a Sant Sadurní d´Anoia
El municipi català de Sant Sadurní d’Anoia es troba situat a la Comarca de l’Alt Penedès, entre Vilafranca del Penedès i Martorell. Es troba a 45 quilòmetres de Barcelona i 60 quilòmetres de Tarragona. Per arribar a Sant Sadurní d’Anoia, les vies i mitjans de comunicació més utilitzats són els següents: Autopista AP-7, sortida 27 direcció Barcelona i Tarragona. 1. Carretera C-243 de Vilafranca a Martorell.
Autobús des de Barcelona de la companyia HILL S.A. http://www.hillsabus.com/ Renfe línia C-4 en direcció Vilafranca – Manresa.
http://www.renfe.net/cercanias/barcelona/index.html
Podeu utilitzar també Google Maps per localitzar el municipi.
LLOCS D'INTERES Una de les grans riqueses culturals de qualsevol nucli és l’arquitectura, clar reflex del pas dels anys i signe distintiu de l’evolució dels pobles. El municipi té edificis de diversos estils arquitectònics. En un barri de la població, Espiells, trobem l'església de Sant Benet (segle XI). Un bon exemple d’aquest fet és l’ermita preromànica de Sant Benet d’Espiells, datada del s. X-XI, al nucli agregat d’Espiells, dins el terme de Sant Sadurní d’Anoia.
Al centre de la Vila, l'església parroquial de Sant Sadurní, amb una torre gòtica (segle XVI), reformada entre 1924 i 1926.
Es distingeixen també la torre carlina de la Font del Mingo, datada del 1873, i la capella de l’antic hospital.
L’expansió econòmica de Sant Sadurní d’Anoia es reflecteix en la varietat de formes arquitectòniques i artístiques. Quant a l’arquitectura, el municipi té diversos estils. Però els estils més importants i representatius són l’eclecticisme i el modernisme (1850-1900). Passejant pels carrers de Sant Sadurní d’Anoia es poden trobar varietat d’exemples: carrer Diputació, Dr. Escayola i Montserrat, entre altres.
Els punts que més t'interessen del modernisme a Sant SadurnÍ D'Anoia són: Al centre del poble, el modernisme sovint deriva cap a una barreja d’estils propera a l’eclecticisme, que és manifest a la casa Lluís Mestres (1909), Cal Rigol (1903), Cal Calixtus (1885), l’Ateneu Agrícola (1908-1909), la Casa Consistorial (1896-1900) o als Magatzems Santacana Roig (1905), Casa Formosa Ragué, Cal Solà, Casa Baqués . Aquests edificis dibuixen l’eix del nucli històric de la vila, que s’ha transformat recentment en zona de vianants i centre comercial. A les caves més antigues de la vila, també hi ha exemples clars d’aquests estils, encara que són una mica peculiars a causa de les característiques de les caves.
Fora del nucli urbà com a mostres del modernisme català despunten el conjunt de les caves
Codorníu (1906), catalogat com a Monument Històrico-Artístic Nacional, i les caves Freixenet (1927), a les quals crida l’atenció la magnífica cornisa ondulant decorada amb ceràmiques vidrades de colors.
ÉS HORA DE MENJAR I BEURE! Assaborir un bon cava és un plaer que pot esdevenir sublim acompanyat de qualsevol de les especialitats culinàries de la zona. Els restauradors locals elaboren plats autòctons, alguns amb el cava com a ingredient, que fan les delícies de qualsevol comensal. El poble compta amb un sumptuós receptari tradicional que té com a protagonistes indiscutibles els galls, ànecs muts i galls dindi, servits amb pinyons, prunes o peres, i els taps de xocolata amb marc de cava, els noiets o la coca de les vídues com a delectació final. A continuació detallem alguns dels establiments de la població: Un dels llocs més coneguts dins i fora de Sant Sadurní és Cal Blay El Grup Cal Blay són un equip de persones apassionades per la bona cuina que volen portar el concepte de cuina de qualitat a tots els nivells. Per a Cal Blay cada àpat és una oportunitat més de gaudir de la frescor dels millors ingredients i sabors que acompanyen la bona cuina. Des dels petits àpats quotidians a grans celebracions. És per això que aquest grup aglutina diverses propostes gastronòmiques, perquè entenen la bona cuina com una filosofia que es pot estendre a qualsevol ocasió.
Fora de Sant Sadurní tenen altres restaurants. Més informació a http://www.calblay.com/
Cal Joan Marina Adreça: Carretera de Sant Quintí, 22 Telf: 93 891 07 24
La Cava d´en Sergi Adreça: c/ València, 17 Telf: 93 891 16 16 Web: www.lacavadensergi.com
I per si voleu tenir un allotjament complert Fonda Neus Adreça: c/ Marc Mir, 14-16 Telf: 93 891 03 65
http://www.casafonda.com/default.asp?v=8&s=1572
POSTRES Pastisseria Carafí Adreça: c/ Dr. Escayola, 28 Telf: 93 891 07 11
Pastisseria Sant Jordi Adreça: c/ Barcelona, 28 Telf: 93 891 01 77
Xocolates Simón Coll Adreça: c/ Hospital, 1. 08770 Sant Sadurní d´Anoia Telf: 93 891 11 00 Web: www.simoncoll.com
BON PROFIT!
FE STE S I C ELE B R A CION S El municipi de Sant Sadurní d’Anoia celebra al llarg de l’any un seguit d’important festes, que compten amb un arrelament i tradició i amb la participació activa dels seus habitants.
FESTA DELS BARRIS Amb l'arribada de la primavera s e celebren les festes dels Barris, dins la capvuitada de Corpus. …s una mena de festa major que celebra cada scun dels s et barris en què, tradicionalment, resta dividida la vila:
Dijous de Corpus: Barri de l'Ajuntament Divendres: Barri de Sant Antoni Dissabte: Barri de Montserrat Diumenge: Barri de l'Església Dilluns: Barri de la Diputació Dimarts: Barri de Cavallers Dimecres: Barri del Raval El principal tret dels Barris és que l’organització corre a càrrec dels veïns. L’inicia l’Ajuntament amb l’anomenat barri de l’Ajuntament o “dels confits”. A les dues del migdia, de l’endemà de Corpus, hi ha una tronada per anunciar-ho. A la nit sardanes, l’endemà a la tarda tots els col·legis portaran els nens i nenes, que fent el tradicional “rengle”, acompanyats de l’orquestra tocant la “marxa de barris”, aniran cap a l’Ajuntament on el batlle i consistori els donaran coca i una paperina de confits. Cada dia, a les dues del migdia, tronada, el vespre sardanes, i després ressopons particulars, i gresca a casa dels amics, i l’endemà el “rengle” i ball de la mantellina; així successivament durant vuit dies. El principal tret dels Barris és que l’organització corre a càrrec dels veïns. L’inicia l’Ajuntament amb l’anomenat barri de l’Ajuntament o “dels confits”. A les dues del migdia, de l’endemà de Corpus, hi ha una tronada per anunciar-ho. A la nit sardanes, l’endemà a la tarda tots els col·legis portaran els nens i nenes, que fent el tradicional “rengle”, acompanyats de l’orquestra tocant la “marxa de barris”, aniran cap a l’Ajuntament on el batlle i consistori els donaran coca i una paperina de confits. Cada dia, a les dues del migdia, tronada, el vespre sardanes, i després ressopons particulars, i gresca a casa dels amics, i l’endemà el “rengle” i ball de la mantellina; així successivament durant vuit dies.
LES FIRES
7 al 9 de setembre
FESTA DE LA FIL.LOXERA
8 setembre
Fires i Festes Al voltant del dia 8 de setembre, de cada any, és el dia gran de les Fires i Festes, que en dates que coincideixen en part amb els treballs de la verema, serveixen per l’esbarjo dels grans i dels petits. Festa de la Fil·loxera En l'aspecte lúdic destaca, per la seva espectacularitat i simbología, la Festa de la Fil.loxera (imatge), amb la qual els sadurninencs recorden el capítol més tràgic de la seva història (La Plaga de la Fil.loxera) encara que en l'espectacle no es recorda com una desgràcia, sinó com una història de la lluita de la Vila contra la misèria En l'aspecte lúdic destaca, per la seva espectacularitat i simbología, la Festa de la Fil.loxera (imatge), amb la qual els sadurninencs recorden el capítol més tràgic de la seva història (La Plaga de la Fil.loxera) encara que en l'espectacle no es recorda com una desgràcia, sinó com una història de la lluita de la Vila contra la misèria . LA FESTA Preludi Es representa l’aparició de la plaga el dia 7 de setembre a la nit, quan 30 fil•loxeretes sorgeixen del Castell de Focs i s’escampen en grups per tot el poble carregades de foc, per acabar retrobant-se en un punt del centre de la vila. La Festa A les onze del vespre del dia 8 de setembre es fa la concentració al Raval. Són els darrers preparatius de l’atac de la Fil·loxera, que encesa en tots els seus punts de foc es presentarà a la plaça de l’Església. En el seu recorregut
s’encendran traques sorpresa i cascades de foc i el terra es cobrirà de paper groc. Acompanyen la Fil•loxera una gran comitiva de gent i la música de les gralles. Els pagesos Mentrestant, a la plaça de l’Església, els pagesos fan el ball de preludi representant la tranquil·litat del poble abans de la fil·loxera. Els pagesos són sadurninencs que cap al 1887 patiren i lluitaren contra la plaga. Ballen sense foc. La Fil·loxera Quan arriba a la plaça, carregada de foc al xuclador, a les banyes i a les ales, ataca, envoltada del so dels tambors, no només els pagesos sinó tota la gent que ocupa la plaça. Els ceps malalts Carregats de foc vermell, els ceps atacats per la fil·loxera volten per la plaça al ritme de la seva música pròpia. Podeu afegir-vos al ball com els acompanyants dels ceps. Els Set Savis de Grècia Són set gegantets, que fan la seva aparició a la plaça i en la lluita contra la plaga des de la seva posició de privilegi. Els pagesos Seguint la iniciativa dels gegants, els pagesos tornen a la plaça per lluitar contra la fil·loxera. L’ataquen carregats de trons i coets tot representant el ball de lluita. Fil·loxera i fil·loxeretes L’insecte respon amb força als atacs. Es prepara la lluita final. S’encenen traques i petards que creen el desconcert. Fil·loxera i fil·loxeretes se succeeixen a la plaça, mantenint la presència del foc. Els ceps de peu americà Diferents dels anteriors perquè ara porten el foc de color verd, representant el triomf sobre la malaltia. Els ceps ballen mentre el cel s’omple de colors per donar pas al Cava. És l’explosió per l’èxit sobre la plaga. Una dutxa d’escumós que convida a ballar pel triomf de la nostra gent sobre la fil·loxera. Per a participar-hi cal anar ben calçat i vestit amb roba, barret i mocador do cotó, ja que el foc et pot esquitxar.
SETMANA DEL CAVA / CAVATAST
EL TURISME DEL CAVA Des del 1997, al primer cap de setmana de l'octubre (durant 3 ó 4 dies) es celebra el CAVATAST, una mostra de vins i gastronomia on es poden tastar conjuntament les especialitats més genuïnes dels restaurants de la vila i els caves més variats elaborats a Sant Sadurní. L'atracció turística més important és la visita a les caves. El subsòl de la vila conté quilòmetres i quilòmetres de "mines" plenes d'ampolles de cava en criança. Una visita a aquestes caves és tot un espectacle. Podem veure des de les més importants, el subsòl de les quals és com un gratacel de pisos invertit (pisos i pisos sota terra amb les corresponents quantitats d'ampolles) fins a les petites caves familiars. En aquestes últimes, s'hi afegeix la gastronomia: qualsevol dia festiu , després de la visita obligada a la cava, podeu gaudir d'unes costelles a la brasa, degustant a la vegada el cava de la casa.
FESTA MAJOR 29 i 30 novembre Amb motiu de Sant Sadurní, el sant bisbe del que el municipi pren el nom, el 29 de novembre es celebra la Festa Major.