PPT_Breus_19_Parc_rural_de_Montserrat

Col lecció ppt.breus

(19)

P A R C

R U R A L

El convenciment, la constància i, fins i tot, la tossuderia ho han fet possible

DEL MONTSERRAT Josep Montasell i Dorda. 2 d’abril de 2018

Nota prèvia: Per elaborar aquest BREUS s’ha utilitzat part de la presentació que va fer la Sònia Callau , cap de la Unitat de Suport als Espais Agraris de la Diputació de Barcelona, en l’acte de presentació del conveni del Parc Rural del Montserrat del 2 de febrer de 2018.

1

En tot projecte cal el convenciment, la constància i la tossuderia

El dia 11 de març de 2005, es va formalitzar la signatura d’un conveni de col laboració entre els ajuntaments de Collbató, Esparreguera, El Bruc i Olesa de Montserrat per a la creació del Parc Rural del Montserrat.

13 anys El dia 2 de febrer de 2018, tenint com amfitrió l’Abat del Monestir de Montserrat Josep M. Soler, amb la presència de Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona i d’en Dionís Guiteras, vicepresident primer i president delegat de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, 16 alcaldes signen i presenten el Conveni del Parc Rural del Montserrat.

Els alcaldes Xavier Sitjà, Rafael Escriu, Elies Rogent i Joan Rota i els regidors del GIC, Josep Estradé i Joan Sanz en el moment de la signatura (11 de març de 2005)

Els Alcaldes dels municipis d’Abrera, Collbató, Esparreguera , Olesa de Montserrat, El Bruc, Castellbell i el Vilar, Castellgalí, Castellolí, Marganell, Monistrol de Montserrat, Rellinars, Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenç de Castellet, Vacarisses, Viladecavalls y Ullastrell, i altres autoritats.

2

Els antecedents Per recordar els antecedents podeu recuperar el BREUS.ppt número 10 on s’explica àmpliament bona part de la trajectòria que ha fet possible arribar al 2 de febrer de 2018.

https://issuu.com/agr_catalunya/docs/breus_10_parc_rural_del_montserrat

Un Parc Rural és: Espai configurat per un paisatge en mosaic, o amb vocació de ser-ho, on es desenvolupa una activitat productiva econòmica de tipus agrícola, ramader i forestal. Activitat productiva que es desitja que esdevingui, i/o continuï sent, l’eix per potenciar i re-valoritzar activitats complementàries al voltant de l’artesania alimentària, de l’agroturisme, de la restauració, de l’activitat cultural, de la lúdica, etc., així com impulsar la seva personalitat rural tot reconnectant-se amb l’àmbit urbà. Per tot això, hi ha la voluntat – política i social- de preservar aquest espai de la seva incorporació al procés urbà, d’ordenar-lo, gestionar-lo i desenvolupar-lo .

En definitiva: Un Parc Rural és un model de gestió d’un territori que es converteix en una eina que integra de manera equilibrada les funcions econòmiques, ambientals i socials.

3

Una figura de cohesió El Parc Rural del Montserrat és una figura de cohesió de: Un territori de l’entorn del massís Montserrat, convertit en un paratge singular resultat de l’acció -i fins i fins tot de la inacció- de l’ésser humà i de processos naturals, vertebrat per l’espai agrari.

*Pagendiversitat: Presencia de pagesia en el camp. Pagensis del llatí: «el que viu en el pagus, al camp»

-

On coexisteixen espais construïts i activitats de caràcter econòmic diverses amb processos d’importància ecològica i paisatgística generant-se oportunitats pel desenvolupament econòmic, ambiental, social i cultural.

-

Caracteritzat per la presència de la triada mediterrània formada pel cereal, la vinya i l’olivera, així com una petita activitat hortícola i de producció de mel. I on és també present la producció ramadera extensiva amb oví i vaquí tant de carn com de producció de llet, molta d’ella destinada a l’artesania de derivats de la llet com són els formatges i on destaca per tradició el mató de Montserrat i el d’Ullastrell.

-

Complementat per activitats lligades a la descoberta com el senderisme i l’agroturisme, així com la gastronomia a través de cases rurals, de restaurants, de botigues especialitzades.

-

Lligat històricament al fet religiós, ja sigui per la seva dependència al Monestir de Santa Maria de Montserrat, per ser el Monestir un lloc on comercialitzar produccions artesanes com el mató i els formatges o per tenir a Collbató un taller d’òrgans reconegut internacionalment.

-

Configurat per l’agrodiversitat (diversitat de cultius), la biodiversitat (diversitat de flora i fauna), la diversitat de paisatges, la pagendiversitat (presencia de pagesia al camp en petites explotacions) i, per tant, per persones capaces encara de transmetre els seus sabers i d’afrontar el futur.

Un territori on la complexitat i la diversitat és la seva riquesa

Complexitat Cultura gastronòmica Paisatge Diversitat Activitat agrària

Cultura i tradició

Diversitat

Patrimoni

Riquesa

4

Unes dades territorials

16 municipis 4 comarques 102.545 habitants 36.575 hectàrees 3.894 Zona urbana 2.581 Terres llaurades

13 anys

715 Oliveres 568 Fruita fresca 130 Vinya 8.477 Forestal 11.804 Prat arbustiu 5.497 Prat arbrat 2.911 Altres En l’actualitat La Fundació Agroterritori està fent una diagnosi en profunditat de tot l’àmbit del Parc Agrari com a base per posteriors estudis i la redacció del Pla de Gestió i Desenvolupament i el Pla d’Actuació.

Evolució del paisatge: pèrdua de superfície de conreu i increment de la superfície forestal

1956

2017

1956

2017

Pèrdua de la superfície de conreu i del nombre d’explotacions agràries

1956

2017

-60%

10.846 ha

4.308 ha

1000 1989: 796 explotacions agràries 500

-70%

0 1989

2009: 237 explotacions agràries 1999

2009

16 MUNICIPIS QUE VOLEN ESCRIURE EL SEU FUTUR SUMANT COMPLICITATS I REFORÇANT LA SEVA PERSONALITAT TOT POSANT EN VALOR I PROMOVENT L’ACTIVITAT AGROSILVOPASTORAL AIXÍ COM TOT EL QUE GIRA AL SEU ENTORN

La Diputació de Barcelona i els Ajuntaments de: Abrera · Castellbell i el Vilar · Castellgalí · Castellolí · Collbató · El Bruc · Esparreguera · Marganell · Monistrol de Montserrat · Olesa de Montserrat · Rellinars · Sant Salvador de Guardiola · Sant Vicenç de Castellet · Ullastrell · Vacarisses · Viladecavalls

Parc Rural del Montserrat = (territori + identitat) xarxes