TERRART NUM. 22 - 2003-Semestre 1 by Associació Ceramistes de Catalunya (ACC) - TERRART

m Revista â&#x201A;Ź

;mica Contempor6nia

leportatge ngelina AlĂłs retrospectiva"

HNOS.

AGUADO

wwin/ hermann-can1~ a d n rnm

PER A

CERAMICA

Telf.: 957 68 43 30 Fax: 957 68 48 38 cl Ancha, 61 14540 LA RAMBLA C~RDOBA

Edita: Associació Ceramistes de Catalunya Carrer del D m o r Dou. 7 , baixos 08W1 Barcelona www.ceramistescat.org e-mail:acc@ceramistescat.org

DIRECCI~ Emili Sempere Ferrandlz COORDINACI~EDITORIAL Esther Ramos Costa CONSELL DE REDACCIÓ Merce Coma Taulé Dolors Cabot Cos Juli Bono Peris Francesc Llacer Escorihuela Judith Pellicer Casals COL LABORADORS Isabel Mas Cornella Vodlica d'Estudiants Nuria Soley Casas Rosa Viader Pintu Jordi Soler Vinyes MAQUETACI~ Aurora Muñoz Rodrigo

Editorial. Prenem el reileu.

3 5

Correu dels lectors

6 10 11 11 14 14 16 18 20 22

Lluís Clapés. L'evolució de la seva cerhmica

Impressió: Pnnicolor Diposit Legal 6 : 33094-03

Portada. Angel~naAlós aljardí del seu obrador d'Esplugues de Llobregat. Fotografia: E. Sempere

Eliette Amsellem. Cera~nicapersonal Elena Montanyes. La linia del ton1

L'espai d'escoles iestudiants

Ceramica jove, aposta de futur La ceramica il'ensenyament a les escoles Ramon Fort. Escola taller Actualitat d'arreu. Parlen els corresponsals

Angelina

AlÓs.

Exposició retrospectiva

Associació de Ceramistes del Valles

Exposició Pere Noguera Terres cmes, terres cuites. Del paisatge a I'hdbitat

PUBLICITAT Emili Sempere

P R O D U C C I ~GRAFICA CROMA-Set, S.L. Barcelona

Jean Paul Azais. La claror de la terra

Angelina, mestra de mestres

SUBSCRIPCIONS I DISTRIBUCI~ Francesc Llacer Escorihuela Susanna Soler Expósito

DISSENY GRAFIC Art & Graf Portada de: Sonia Domenech Garcia

Activitats iexposicions ACC

32 34 36 38 40 42 45 46 47

Investigació industrial. Elaboració i evolució del fang Josep M. Villegas. Una pkglna d'hlsthria contemporania Gustavo Pérez. Veni, vidi, vinci

Un nou museu. Can Tinturé Itinerans de fang. Comarca de la Ribera d'Ebre

L'agenda 2003. Concursos, fires 1 exposicions Els tallers ens obren les portes

Exposicions que recomanem visitar

Jordi Aguadé ingressa a 1'Academia Sant Jordi

EDITORIAL

prenem el relleu 1 : .-

" .

mb el reconeixement als nostres predecessors. Amb el número 22. que avui presentem, s'inicia una nova singladura, en el precis moment en que I'Associació Ceramistes de Catalunya es troba completament consolidada. La inauguració de la seu al carrer del Dr. Dou ens permet emprendre projectes majors. Cobjectiu que ens plantegem I'equip de redacció és, d'una banda. I'obertura a tots els sectors de la ceramica: artistes. artesans, industrials, escoles, així com una relació més estreta amb la societat, els museus, els comercos i les galeries. 1, sobretot, volem informar de tot el que succeeix i ens pot interessar. Desitgem que sigui la revista de la ceramica de Catalunya, dirigida als ceramistes i per mantenir intercanvis de noticies i activitats amb els companys del País Valencia, les llles Balears, Andorra i el Rosselló, amb els quals des de sempre hi ha hagut una bona entesa i molts Iligams: la llengua i afinitats culturals i artístiques. Coincidint amb I'entrada del mil4enni del 2000, la ceramica ha adquirit una nova dimensió en tots els ambits, i la revista n'ha de ser la imatge, mostrant les avantguardes, els tallers creatius i artesans i les novetats industrial~.Que les escoles i els estudiants hi estiguin presents i siguin els preferits de I'Associació, ajudant-los per tal de promocionar-los. Amb aquest proposit, no tan SOIShem pretes millorar la imatge de la publicació amb un disseny nou, més fotografies en color i un major nombre de pagines. També creiem que el contingut és tan important o més, amb noves seccions i conceptes innovadors. Fixeu-vos si pretenem que en sigui, de novedosa, que fins i tot li hem canviat el nom: d'ara endavant es titulara Terrart. Anar endavant i superar-se és el lema que I'Associació de Ceramistes de Catalunya es va fixar ara fa quinze anys i molts dels nostres somnis i il.lusions s'han anat complint. Aquesta trajectoria ascendent és la que la nostra revista "Publicacio ha estat portant gracies a I'esforc de "l'equip de Senan" (Lluís Soler, Núria Alba i Pedro del Río), que han aconseguit realitzar una revista molt digna. I ara els que prenem la successió esperem estar al nivel1 que ells ens han marcat. Per tal que aquest nou repte pugui assolir I'exit que tots desitgem, la vostra col.laboració és imprescindible. A més de sentir-vos artistes del fang. ara també teniu I'oportunitat de demostrar-ho amb la ploma. Deixeu córrer la vostra imaginació. plasmeu les vostres idees, en articles, comentaris o cartes dels lectors. Sentiu-vos creadors ara també sobre el paper. Cequip de redacció s i

.. ~

Corresponsals comarques Coordina. Merce Coma Taulé 932 194 546

Alt Emporda i Catalunya Nord Roser Raluy 972 553 538 Ramon Font 972 528 318 Alt Penedes Julio Bono. 620 269 022 Salvador Cortadella 972 642 266

Andorra M. ~ngels Mariínez Tel. 0036334776

Bages M" Dolors Cabot. 938 739 373

Baix Emporda Antonia Roig. 972 640 482 Baix Llobregat Jordi Soler. 93.6336183 Benicarló Rosa. 964 452 405 Garraf Rosa Taule 938 156 205 Girones Carlets 972 303 749

Garrotxa Rosa Oliver 972 287 150 Osona Isabel Mas. 938 513 939 Terres de I'Ebre Lourdes Aragonhs. 977 410 009 Vallbs Occidental Nuria Soiey. 938 645 821 Vallbs Oriental Gloria Auleda. 938 675 801 Toni Medalla. 938 675 801

~. -

NO TENlU CAP DRET És rnolt facil burlar-se d'uns politics que s'entossudeixen diariament a superar les seves propies caricatures. Per tant, nosaltres. els Cerarnistes de I'Associació de Catalunya, no podem caure en la confusió mental de pensar que solament som cerarnistes. Per aquest rnotiu. amb la veu i un crit, ben alt, diem als poders politics i militars: NO TENlU CAP DRET a fer aquesta barbarie, i en aquest moment especialment greu, hem de denunciar en primer Iloc. el govern espanyol i el seu president Aznar. Tarnbé sorn sensibles a les destruccions d'un racó del món, bressol de cerarnica i ric en cultures diverses, que ens han transmes coneixements de la cultura del fang, que és ari i vida: VIDA i ART, que matem i destruirn. Pauli

En veure en els informatius de les noticies televisades els nefastos resultats de la invasió colonialista de la guerra d'lraq. els rneus sentiments d'impotencia i rebel.lia m'impulsen a escriure aquestes linies i manifestar el sentiment general. Se sabien de les destruccions i saquejos sistematics "botins de guerra" dels irnperialistes de tots els temps. Els rornans conqueriren el territori peninsular hispanic. Espanyols i francesos, els primers

explotarem i saquejarem els pobles d'America i els segons. els de tot Europa i Egipte. Després arribarien els britanics i altres paisos. omplint els seus flamants museus d'obres d'art de les grans civilitzacions de I'antiguitat (frisos del Partenó, tensors de tombes. escultures i ceramiques de tot arreu). El que encara és mes inconcebible és que en el segle XXI, I'imperialisme no tan sols segueix imposant la seva llei injusta. sinó que, en nom de Déu i per salvaguardar els valors del rnón "civilitzat". no tan sols s'envaeixen. exploten i nomenen regims titella, sinó que continuen saquejant els jaciments arqueologics. Ara. I'imperialisme america-britanic, i vergonyosament amb la col.laboració directa espanyola. han destruit un dels rnuseus rnés importants del rnón i s'ha cremat la biblioteca de Bagdad, patrimoni de la humanitat. La destrucció d'aquest patrimoni representa el pitjor desastre sofert per una col.lecció nacional des de la segona Guerra Mundial, en canvi les forces d'ocupació sí que protegiren el ministeri del petroli. Assumpta Pla i Romero

He rebut una carta del Departament d'Artesania de la Generalitat per renovar el carnet d'artesa. Fa rnolt temps que tinc aquest carnet, que poc he fet servir, pero que m'agradaria conservar, perque sernpre he treballat artesanalment. Em molesta que el Departarnent d'Artesania, que hauria de mostrar interes pel nostre treball i preocupar-se del nostre futur, decideixi arbitrariament qui és artesa i qui no. L'artesa que treballa sol que no té una producció seriada i es dedica a la peca única, no és artesa? ES necessari pagar autonoms, tenir una producció anual regular

CORREU DELS LECTORS

arnb ingressos fixos? ES necessari pagar i pagar per tenir carnet d'ariesa? No som indústria. som artesania. Al treballador d'artesania ja li resulta prou difícil subsistir i continuar treballant per no desapareixer. M. Vega Castellvi

LA CERAMICA ES CONSIDERA ART? Voldria fer una reflexió per a tots els ceramistes que hem triat aquesta publicació com a mitja d'expressió. En primer Iloc, ens considerem ceramistes, artistes o bé artesans? en conseqüencia, podriem considerar la ceramica corn a peca d'art? Si és aixi, que passa arnb les galeries que no aposten per nosaltres? Potser es creu que la ceramica és un ari menor, perque les peces es trenquen amb facilitat. O bé que no hi ha cerarnistes arnb suficient interes per exposar. Voldria posar totes aquestes qüeStions sobre la taula per iniciar un procés que, amb la col.laboració de tots, dugués a aclarir alguns dels aspectes exposats. Antonla Roig (Rogenca)

de Londres

TERRART 3

o*0t

=@U

*.&.g

ESCOLA DE

CERAMICA

DE LA BISBAL

CURSOS D'ESTIU 2003

Ceramica

I1 l

30 juny -12 julio1 14-26luliol Introducció al torn ........................................................................................ 4-16 agost 18-30 agost Investioació d'esmalts de ares i control de forns ...................... ........................ 21-26 iuiiol lntroducció a la ceramica ....................... . . ...................................................4 - 9 agost 118 - 30 agost Esmalts bioloaics a alta tem~eraturaa base de cendres veaetals ......................... 18 - 23 agost Tecniques d s a l t itemperatura ...................................................... 28 julio1 .2 agost Experimentació de tecniques de ceramica a base de sals solubles ..................... 11 - 16 agost Investioació d'esmalts de baixa tem~eratura................... .......................................... 4 - 9 agost

. . .

. m

l- .

Escultura

Escultura amb vidre..28 juliol al 2 agost Decoració de vidre ..... 18-23 aaost

Escultura en diferents materials ...................... 7-12 juiiol Re~roducciód'escultures ............................. 14-19 iuliol Forja artística ..................................... 7-12juliol 4-9 agost Escultura en cartró pedra ................... ........21-26 julioi Escultura en fusta Escultura figurativa Escultura en gran format ..............................25-30 agost

. .

Dibuix i Pintura

Pintura i representacló .....21-26 julio1 Pintura sobre seda .....28 iuliol - 2 aqost Pintura experimental .........11-16agost

Informatica Ofimatica basica pera nens

Joieria

... 30 juny - 12 julio1

Joieria de dlsseny .... 14-19 julio1 Bijuteria i joieria ......18-23 agost

Pera més informació: Ctra de la Bisbal a Fonteta s/n E-mail: escoceramica@wanadoo.es

4 TERRART

....... 11-16 agOSt

Fotoqrafia Fotografia tradicional i digital ......... 4-9 agost

Fusta i Moble

Restauració Restauració de ceramica arqueologica

Tecniques decoratives a baixa temperatura Decoració de porcellana a alta temperatura Tecniques de modelat en gran volum Decoració de ceramica tradicional

Vidre

Restauració i conservació de mobles ........................18-30 agost Marqueteria ....................................................................... 4-9 agOSt Talla de fusta ...................................................... 28 julio1 .2 agost Tecnica d'embalcar cadires ...........................................

Telf: 972 640794 Fax: 972 643423 17111 Vulpellac (Girona) Web: http://www.esceramicbisbal.com

ACTIVITATS 1 EXPOSICIONS ACC

inauguració de i'exposicio de Nadal

nguany, des de les diverses vocalies de I'Asso, .", ciacio, s'han organitzat exposicions, s'ha convocat un concurs anual de revalides i treballs finals per animar els joves ceramistes, s'ha participat en congressos i. corn cada any, s'ha organitzat la fira de Nadal al Portal de ~ ' ~ n gde el Barcelona, aixi corn se n'han gestionat d'altres. Durant els rnesos de seternbre i octubre van exposar a la sala de I'ACC. Salvador Cortadellas, arnb "Lectura diaria", a I'espai destinat a cerarnica artistica, i Merce Coma, arnb "Personatges", a I'espai de la comercial. "Lectura diaria", com s'indica. és una reflexió del que ens arriba del rnón a través dels diaris: durant un esrnorzar al Cafe del Call de la Bisbal, si es vol hi ha molt de ternps per reflexionar. La projecció en cerarnica d'aquestes reflexions és el que varem poder veure al nostre local. Merce Coma ens rnostra els seus personatges. sorgits d'una necessitat de canvi: els seus antics personatges queden alliberats de les extrernitats i de la cara en algunes ocasions. també aconsegueixen una figura més esvelta i Ileugera, corn és el cas de les noies Gaudi, com les anornena la Merce fent al.lusió a les rnodels de passarel4a. La professora de I'Escola Massana Isabel Barbaformosa va exposar durant els mesos d'octubre i novembre. Els socols de les 84 colurnnes doriques de la sala

hipostila del Park Güell són el punt de partida de I'obra que Barbaformosa ens va mostrar a I'ACC. El trencadís. de diferents blancs, del socol de les colurnnes de la sala hipostila, va servir a I'artista de pauta per, posteriorment, al seu taller, realitzar un treball personal i intransferible com, rnés tard. varem poder veure. Paral.lelament, als recipients de Barbaformosa, al local hi varen habitar les repliques erronies de Marta Postico. Un treball a partir de la idea de replica: del treball seriat ben fet per un artesa, en que cada peqa tot i ser seriada sera única. De desembre a general local hi va haver I'exposició col.lectiva dels socis arnb rnotiu de la fira de Nadal del Portal de I'Angel. Cany va cornencar arnb un exit, esperat? Des de la Junta es va promocionar un premi als joves cerarnistes: un concurs de revalides i de treballs finals. Les obres concursants, més de trenta, es varen exposar a la nostra sala. Eren molt diverses, els participants provenien de tota la geografia catalana i la qualitat era excel.lent. Les grans peces decorades arnb uns esgrafiats decisius de I'artista sabadellenc Lluis Clapés varen poblar el local durant els rnesos de mar$ i abril. A I'espai resewat als estudiants hi van exposar Núria Viladrosa i Judith Fernández Vílchez, alumnes de I'Escola Llotja. Arnbdues cerarnistes, plasmen en cerarnica les seves indagacions en el terreny

dels sentirnents. Per últim, cal destacar que s'ha presentat a Reus, durant els rnesos de seternbre i octubre, I'exposició col.lectiva que es va fer en hornenatge a Gaudi, "Ceramica i vició digital de I'obra de Gaudi". Paral.lelarnent a I'exposició hi hagué una conferencia del Sr. Anton Agras, mernbre de I'associació Arnics de Gaudi de Reus, i una actuació musical del duet Alter Ego. Durant I'any 2002 els socis tarnbé hem viatjat. Alguns socis han anat al Festival Biennal de Cinema sobre ceramica que es va fer a Montpeller. Els nostres companys rnernbres de I'Acadernia Internacional de Cerarnica van assistir a la trobada bianual celebrada a Atenes, la vocalia d'estudiants ha encetat aquest any un seguit de visites a tallers de diversos cerarnistes, totes molt profitoses.

livís clapés I

I'evolució de la seva c ramica per Josep Corredor-Matheos, crític d'art Text extret del cataleg a ceramica ha estat una de les arts que rnés s'ha revalorat en el segle XX, i ha passat de ser considerada una activitat decorativa o funcional a una altra en que és possible la creativitat rnés Iliure. És clar que, contrariament, el col~leccionisrne, i rnolt sovint les institucions, no li han donat el suport desitjable. La ceramica es troba avui a Catalunya en un bon rnoment, arnb una tradició darrere rnolt rica i reconeguda i el rnestratge recent d'alguns grans rnestres que han contribuit decisivarnent a I'extensió i la qualitat actuals. El panorama actual és. d'altra banda, divers. Hi podem trobar linies diferents i tanmateix oposades. És molt estesa I'atracció pel volum escultoric, en el rnarc d'una concepció de I'art derivada de I'avantguarda, que va fer desapareixer les fronteres entre les arts. També té interes, pero, I'obra d'alguns artistes que accepten aportacions renovadores radicals i les insereixen en el fil de la gran tradició de la ceramica. Un d'aquests artistes, especialment interessant, és Lluis Clapés, del qual tenirn ara I'ocasió de veure aquesta retrospectiva. En I'artista, el valor, com en el soldat, s'hauria de donar per 6 TERRART

descornptat. D'aixo, pero, no en podem tenir seguretat, atesa la dificultat d'aprendre les tecniques fins al final i la urgencia que senten molts aspirants a artistes per convertir-se tot d'una en professionals d'exit. Lluís Clapés va tenir un llarg i solid aprenentatge a I'Escola d'Arts i Oficis de Sabadell, certa relació arnb Josep Llorens Artigas, el pas per Faenza, on va aprendre les tecniques quirniques aplicades als esmalts, les terres i les engalbes, i les ternporades passades a tallers de Suissa, Franca, Dinamarca i Anglaterra. De tot aquest bagatge, en poden treure ara també profit els seus deixebles a I'Escola Municipal d'Arts de Sabadell, de la qual és professor des de fa vint anys. Gran coneixedor de la ceramica, el1 no vol renunciar a res. Ha realitzat volums que podern considerar escultorics i grans plafons en els quals incorpora el resultat d'investigacions pers o n a l ~de tipus conceptuals i formals, i continua produint, podriern dir que majoritariarnent, uns gerros de formes i decoracions diferents i uns altres despullats de tota decoració. Aquesta diversitat de Iínies, més aparent que real, atesa la unitat de la seva obra, es rnanifesta aviat, corn podem

comprovar en els anys setanta. Aleshores va fer gerros i plats en gres esmaltat, en ocres, tons verdosos i blaus, d'una gran sobrietat i bellesa, tant en les formes com en els colors. Alguns dels vasos són clars (poden recordar les cantirnplores que es portaven a les cavaIleries) i molt diferents dels altres, en els quals la Ilicó d'Artigas és evident. Dels mateixos anys, es troben plafons arnb relleus i formes exemptes que son propiarnent

escultoriques. Tant en els uns corn en les altres, les formes són abstractes i de caracter organic. La doble linia es va mantenint en els anys següents, i és interessant constatar que no és un cas aTIa en la cerarnica. La doble atracció que provoca el coneixement i el gaudi de la gran cerarnica del passat és cornpaginable arnb els fruits de I'enriquidora aventura que ha estat I'avantguarda a la primera meitat del segle XX. Els gerros

en gres són els anys vuitanta encara rnés reeixits. Varien cromaticament d'uns tons intensos (blau i algun vermell viu, tan difícil en el gres) a uns de suaus i delicadíssims. Els plats, tarnbé de gres, tenen la rnateixa decoració sobria. Als gerros de porcellana, sobre uns esrnalts blanquinosos, cremosos o grisosos, hi veiem en alguns casos unes taques vermelles, morades o rnarronoses, en conjunts d'una gran sensibilitat.

En els anys vuitanta s'aprecia una dedicació rnés intensa a la investigació formal, que és fins i tot majoritaria. I aixo tant en els volurns en gres, que són ja decididarnent escultorics, com en els plafons refractaris. Els prirners tendeixen, corn el conjunt de I'obra d'aquest artista, a les formes orghniques, arrodonides. El cercle, com I'esfera, és una forma perfecta i té unes connotacions sirnboliques rnolt fortes, i Lluís Clapés hi introdueix algunes variacions. Unes

vegades uneix, com enfilantlos, diversos cercles destinats a ser penjats del sostre, amb una voluntat clara que aquestes realitzacions es considerin obres escultoriques. Veiem també les esferes obertes, en gres, en dues parts d'uns interiors diferents i complementaris, arnb els quals poden reconstruir I'esfera (en realitat estan concebuts per mostrar-les I'una al costat de I'altra, pero separades). Segurament per fixar I'atenció en la forca i la perfecció d'aquestes essencials escultures en gres, no es dóna a la forma cap rnena de decoració. També és interessant el que succeeix a la ceramica sobre superfície plana. Els plafons, les formes i els colors s'ordenen geometricament. Aqui, les corbes es combinen arnb les rectes. Es tracta d'un desplegament a I'espai, el qual cobra una nova dimensió. Hi ha alguns cercles, formes tancades, pero el que predomina són unes barres o bandes negres o ocres que destaquen sobre uns fons clars. Al mateix temps que es tracta inequívocament de cerarnica, es tracta d'un dibuix que anuncia i es pot considerar I'esbós d'una escultura. Observem que s'aparta de la forma convencional del plafó, relacionat arnb la rectangularitat del mural tradicional, el tapis i el quadre, i la transgredeix. Unes vegades perque la banda negra o ocre es desborda, surt de I'espai preestablert en principi. Altres, es la forma rnateixa la que s'aparta de qualsevol de tipus convencional i es retalla sobre el mur on s'instal.la. En aquests casos, la geometria es

rnanté i alterna unes rectes predominants amb els cercles. La divisió en decades és naturalrnent discutible i un estudi rnés detallat i ampli podria fixar els inicis i tancaments d'etapa arnb precisió. En principi. i contemplant el conjunt dels darrers trenta Ilargs anys. la sensació sernbla portar-nos a aquesta sumaria divisió. A la darrera decada del segle XX es produeix un nou gir i les formes i les decoracions varien sensiblement. És com si, en el context d'un intent de recuperació generalitzada del passat produida amb la postmodernitat, es volgués assajar una recordació de la terrissa i la ceramica decorativa d'un passat no gaire Ilunya i. d'altra banda, endinsant-se en el camp pictoric de la ma de la cerarnica. En els anys noranta i en el ternps transcorregut del nou segle, en lloc de gres i porcellana, corn en la decada anterior, s'estima més treballar arnb material refractari. Els vasos s'aparten de les formes de la tradició introduida per Artigas i que s'inspirava en la ceramica xinesa i japonesa de les millors epoques. Els colors són mes sobris i volgudament més senzills: ocres, marrons, verds, sobre fons clars. S'introdueix un ceo realisme esquematic: peixos, motius vegetals (fulles, fruits), figures humanes en els gerros més grans. L'espai queda esquitxat de vegades per una serie de punts o petites ratlles. 1, dins d'una de les dues linies fonamentals des del punt de vista formal. les decoracions són basades en la corba, arrodonides o ovalades. Tot fa una sensació de Ilibertat,

tant en la interpretació dels temes decoratius com en la repetició de les formes ovalades d'un fruit, que es pot veure corn una pura abstracció. i en el mateix traq, que revela I'empremta que ha deixat en I'art I'informalisrne. Es diria que es vol recuperar una certa tosquedat en les decoracions i en el gruix i la qualitat de les parets, que és, en realitat, resultat d'una estetica que es vol refinada. Cal afegir que aquest tipus de ceramica va derivant cap a unes formes que s'aparten de la gerra i el plat tradicional, com uns cons invertits (vasos units per la part més estreta). Correlativarnent varien les decoracions. Tendeixen a desapareixer les referencies figuratives i queden els ovals, que en unes plaques quadrades són simplificades en una rnena de Iletrisrne.

Obres de gran formar arnb argiia refracfarfa f decoració arnb vernis negre

Miquel Serrat Soler

I azais per Dolors Cabot

ontemplar la creació d'aquest ceramista de la 1. Catalunya Nord és fer un viatge cap a les essencies de la terra: veient-la. és possible trobarte dins d'una falla emergent, o Iliscant entre escumes d'ones que trenquen a la platja, o potser envoltada de liquens puríssims al Pirineu.. . Ja sé que és ben subjectiu el que us dic. pero aquestes peces tenen Ilum. Contempleu-les, si podeu. La ceramica d'Azais té com a base la forma basica que dóna el torn, modificada per I'acció de la seva ma cap a línies sinuoses pero a la vegada potents i sempre ben acabades. Parteix de I'esfera i de I'oval (formes intel-ligents que la natura fa milions d'anys que ha adoptat per generar la vida) per modificar-los i vestir-los d'uns colors suggerents amb textures insinuades. pero que no podrem sentir al tacte si toquem les seves peces: "els vostres difs rellisquen sobre la superficie del gerro. Cap rugositat de la cocció, cap espessor en I'engalba. cap estria del torn no enterboleixen les vostres sensacions tactils de felicitat ...", en diu R. Parramon en el proleg del cataleg de la seva darrera exposició a Catalunya. "El ceramista aconsegueix centrar la nostra atenció en cadascuna de les seves peces perque són, en si, un petit univers" i perque en aquest tractament tan depurat de fons i forma res hi és sobrer. Per tant, quan les mirem, res "ens pot" distreure. Aquesta essencialitat, duu al darrere un llarg currículum professional i moltes hores de treball científic i constant que Azais fa a la comarca de I'Aspre, al Rosselló. Aquest, segons diu el1 mateix, és un espai ric en matisos i materials i la seva ,

10 TERRART

la claror de la terra natura li dóna el que necessita per treballar. Perque, de fet. aquest home minuciós ha sabut trobar en aquest entorn I'encant de cada una de les etapes de la feina del ceramista: la tria i compactació dels materials de la terra en un ús 'sostenible" del

Els resultats finals m'han produit I'impacte que experimento quan veig ceramica ben feta. Azais m'ha fet pensar, potser de manera un pel academica. en Lloren$ Artigues. No tant pel color volgut ni. és clar. per I'epoca, pero si per la rigorositat i pel tremp d'aquestes peces que donen idea del seu mestratge i d'universalitat: aquests ous simetrics i sublims que semblen suspesos a I'aire. És un plaer gaudir d'un classic en els temps d'avui. Afortunadament, a través de I'Associació. per les converses mantingudes arran de la seva exposició al Museu del Cantir a Argentona durant el 2000, sera possible fer una mostra dels seus treballs durant I'octubre del 2003 al local de I'ACC. Els membres de la Junta em van comentar. de les seves converses amb Azais, que el seu entusiasme per la feina de ceramista s'encomanava aviat: "Es va mostrar senzill.

P e p de irnies geornetnques i vernissos amb tonabtats diverses

fang com a engalba, la tecnica del vent que erosiona el terreny com el brunyit dels ceramistes, I'acció del sol a I'assecament (en el seu cas controlada per mans humanes) i I'esclat intern del foc de la terra a I'hora de coure, buscant els combustibles adequats, intensificant la magia del fum, o modelant la cuita al seu caprici. I aixo fóra tot? No. és clar, aixo que us dic, nomes pinzella -que no explica- una pari del seu procés de creació. Per als ceramistes, cal dir també que la seva obra té fumats i carbonitzats, amb atmosfera oxidant o reductora, que té un ús constant d'engalbes (la majoria, coloidals) i que parlem de temperatura baixa i alta amb uns forns de llenya amb modificació de cuita. protegint les peces. fumant-les, fent el forn hermetic i fent I'ús dels reflexos metal.lics...

Gerro rnodelat al torn amb coberta de refleXOS

metodic, pero molt comunicatiu i didactic, amb una voluntat de donar a coneixer la magia d'aquest món a tothom, explicant-ne vivencies i secrets.. . El1 porta la seva ceramica arreu amb I'únic objectiu de fer que es conegui i s'estimi aquest ofici I aixi. compartint aquest llenguatge pltistic, sentir-nos més propers, com a veins que som tots plegats". L..

eliette amsellem per Rosa Viadé

;

rnostra una ceramica molt personal i coherent amb la seva intencio. Treballa amb torn i modelat, i posa un emfasi especial en la decoració i acabats. Normalrnent, les peces tenen una finalitat clara, decorativa i alhora utilitaria. En els colors predorninants en I'obra d3Eliette hi trobem una garnrna d'engalbes i esrnalts d'alta temperatura, que van des dels ocres fins als blaus de cobalt molt vius i purs. Els esmalts, rnolt acurats i definits, són representats en decoracions geometriques, i algunes recorden rnotius grafics islamics.

ceramica personal Les seves obres són elaborades amb fang refractari i gres. Aquestes van des de les formes cilindriques tornejades fins a peces d'estil més escultoric. La ceramista Eliette, amb estudis a I'escola Faenza de Madrid, ens rnostra un clar interes per la peca utilitaria i alhora també ornamental. En I'obra d'Eliette es pot observar un interes especial per I'acabat final, la intensificació en la decoració que controla a través de la forma escollida. Un estil propi i personal que ve donat per una influencia i clars referents de cultures antigues. El treball d'Eliette ha sigut constant i té obra perrna-

elena montanés la Iínia del torn lena Montañés (Barcelona 1955) Estudia cerarnica a I'escola Massana del 1969 al 1974. Del 1976 al 1988 alterna I'ensenyarnent amb I'obra propia. A partir del 1988 deixa I'ensenyarnent de la cerarnica per treballar de forma exclusiva a la seva obra. El seu llenguatge cerarnic s'expressa rnitjancant el torn, arnb refractari, cocció oxidant a 1260" i esrnalt calcari. Les seves

peces, de vegades, recorden la cerarnica tradicional i primitiva, i alhora són contundents i

..".

nent a la Galeria Adarna de Madrid, així com la realització de diverses exposicions col-lectives amb altres artistes, des de I'any 1990, a Toledo i Madrid. Exposara en I'espaimostra de I'ACC, juntament arnb la ceramista Elena Montañés.

Gerro amb coberta envemisada i degradacio de fonaiifais

valentes. Utilitza tractaments pictorics amb un trac lliure i segur, el seu esmalt rnés les textures propies el reforcen. Sap conjugar tots aquests elements per formar unes peces valentes, equilibrades, fortes i alhora delicades. Les seves formes i volurns, tractament pictoric, esmalts i textures, tot plegat, fan que la cerarnica de ¡'Elena Montañés tingui una ernpremta i un segell personal, identificable. Té el "seu propi llenguatge ceramic", arnb el qual s'expressa i crea la seva ceramica. ES rnernbre de I'Associació Cerarnistes de Catalunya. Peca de refractari i decoració sobre coberfa

SALA

ADAMA COCLICÓ va ser creada I'any 1976. Es composa d'una primera planta dedicada a I'artesania en general i a la cerhmica informal i utilitaria. Una segona planta esta dedicada a la cerhmica artística. També consta d'una sala privada anomenada Sala ADAMA', dedicada també a la cerhmica espanyola contemporhnia, de format més gran i de més vhlua artística. Entre les obres exposades hi figuren les de: Claudi Casanovas, Arcadi Blacco, Joan Carrillo, Evelyne Almayrac, Carlos Tobio... Al capdavant de C O C L I ~ ~ S A L ADAMA' A ue en un futur de \a seva adivitat en el m6n d@ la ceamica

ALTA WPEDnTUah iB0' POT ANhR AL =-M I N W+AbAiK&UES

MBRICAU6 NACIONAL

sunrei lacwc A FOTA ESPANTA

HORmLS DEL VAUüS, S.A. CI. De la Manromwiided, 1 1 S Tels.938826612-@882P4(n Fm935800827 08290 Cmúmyoki del YuWS @arceion4 1~1vet~~rw1pim.oom www.tecmpim.com

concurS

treballs finals

pla 63 i cicles formatius grau superior i mitjh d'escoles oficials CoordinaciĂł: Teresa GionĂŠs. Fotografies de Ramon Pla

Primer premt Rocio Cabanlllar. Escola Llotia

Segon premi: Dolores Soto. Escola Llotia

Eva Cendra. E m l a d'Am Ondara. Tarrega 14 TERRART

Tercer premi: Rosa M. Viade. Escola Groc

Rosa Sauret. Escola d'Ans Ondara Tarrega

Itimament estem vivint una etapa f o r p negativa per a I'ensenyament reglat dels oficis artístics. Amb I'entrada de la LOGSE, aquests ensenyaments es van convertir en cicles formatius d'una durada mbima de 1.600 hores i escaig. és a dir, dos cursos lectius.

gia, coneixements basics generals de dibuix, color, modelat, etc. i adquisició de criteri artístic i creatiu, són impossibles d'assolir en dos cursos. El plantejament es fa a la baixa, és a dir, reduint els coneixements, sempre tenint en wmpte que el nivell ha de ser basic i suficient per poder seguir i

txposicto i tnaugurauo nan resutrar un extr

Anteriorment, aquests estudis quedaven coberts amb cinc anys. A causa de tot aixo es fa molt difícil donar un ventall de coneixements suficients per aprendre un ofici creatiu i artistrc. Amb la intenció de potenciar aquests estudis i els treballs finals de carrera que els ratifiquen, I'ACC organitza bianualment uns prernis que estimulin I'alumne que complementa els seus estudis avalant la seva titulació. En aquesta primera convocatoria, les diverses escoles van presentar treballs de I'antic Pla 63 ide Cicles Formatius de Grau Superior de Ceramica Artística i de Grau Mitja de Decoració Ceramica. El resultat va ser una mostra molt rica i d'un nivell tbcnic i creatiu important. Les membries tecniques que acompanyaven I'obra eren amplies i ngoroses. Hem constatat que els professors que irnparteixen aquests estudis estan d'acord que uns estudis tan complexos que engloben tecnolo-

posteriorment ampliar un ofici humanista, creatiu i amb una tecnologia aplicada. Sense participar en el concurs i paral.lelament, es va fer una exposició de treballs d'altres escoies, entre aquestes, I'Escola d'Arts i Oficis de la Diputació de Barcelona.

concun les segúents persones: Eva Cendra Godia, d'Artesa de Segre. Escola d'Arts Ondara de Tarrega. Rosa Sauret Fontelles, de Balaguer. Escota d'Arts Ondara de Tarrega. Mari Marchán, de Barcelona. Escola Arsenal de Vilafranca del Penedes. Rosa M. Viad6 Pintu, de Cardedeu. Escola Groc de Barcelona. Natalia Galera, de Barcelona. Esoola Liotja de Barcelona. Rocío Cabanillas, de Barcelona. Escola Llotja de Barcelona. Montserrat Ollvella, de Barcelona. Escola Llotja de Barcelona. Jordi Balart, de Miravet. Escola Llotja de Barcelona. Dolores Soto, de Martorell. Escola Llotja de Barcelona. Alba Calleja, de Barcelona. Escola Llotja de Barcelona. lmmaculada Uterga, de Barcelona. Escoia Llotja de Barcelona. Anna Colell, de Barcelona. Escola Llotja de Barcelona. Els premis han estat atorgats a: I r premi. Conjunt d'obra i memoria. coniuntament: ~ o k dÉalan. i Escoia Llot'a Rocío Cabanillas. ~scol]aLlotja.

El dia 14 de novembre, el jurat format per: Mercb Tiana, representant a I'Escola Pau Gargallo de Badalona. Teresa G i r o n e s , representant a I'Escola L l o t j a d e Barcelona. I s a b e l Barba, representant a I'Escola Massana d e Barcelona. M e r c e Mlr, representant a la Junta de I'ACC Pepa Viader, representant a la Sala d'Art Jove de la Generalitat de Catalunya (absent per rnalaltia).

2n remi. Obra: Do ores Soto. Escola Uotja. 3r premi. Memoria i projecte: Rosa M. Viad6. Eswla Groc.

Constaten que s'han presentat al

L'obra selmmnada es $00

art nivel1 amsttc TERRART 15

LA CERAMICA 1 L'ENSENYAMENT A LES ESCOLES D' ART

realitzada en I'ACC des del 15 de gener fins al 28 de febrer, per alumnes d'ensenyament reglat de Cicles Formatius i el Pla del 63. En general, cal fer una clara diferenciació d'objectius entre els ensenyaments reglats i no reglats. Si bé en ambdós ensenyaments se cerca una professionalització. és ,

objectiu prioritari dels ensenyaments reglats conduir I'alumne cap a una soriida professional cap al mon laboral, en I'area d'especialització que s'hagi cursat a I'escola. Actualment a Catalunya, i concretament a Barcelona. les sortides professionals en el món de la ceramica són molt dificultoses. Per una banda, hem de tenir en consideració que les grans indústries ceramiques es troben en altres indrets: Castelló. Manises, Sargadelos, etc. D'altra banda. no és gens facil obrir un taller i viure de la ceramica ariesanal o de la cerarnica d'autor. La tradició i I'aportació de la ceramica a Catalunya és forqa irnportant, com tarnbé els excel.lents ceramistes que aquesta terra ha donat i segueix donant, gracies a la vocació i el seu reconegut esforc

personal. Caldria augrnentar el suport, tant per part de les diverses administracions com d'entitats, indústries i ernpreses del sector. a tot aquest potencial de professionals ceramistes que cursen ensenyarnents reglats a les escoles d'art. En I'actual sistema educatiu LOGSE, a I'ambit dels ensenyaments reglats artístics, I'alumne té I'opció de cursar els oficis i les especialitats en I'oferta dels diversos cicles formatius d'arts plastiques i disseny. ES rernarcable I'esforq que han de fer per assolir els continguts, ja que la durada dels cicles formatius és de dos cursos academics més la realització del projecte o obra final. Les escoles d'art compleixen la funció de transmissió d'oficis, com també I'aponació innovadora en les diferents especialitats. Les escoles que imparteixen I'especialitat de ceramica contribueixen en la continuitat de I'ofici, així com en la presewació del llegat cultural rebut. que s'amplia amb el caire d'investigació i actitud de recerca de les rnetodologies emprades pel professorat.

Abel Ros Escoia d'Aiis i Oficjs

L'ampliació de les rnetodologies d'ensenyarnent-aprenentatge arnb alumnat ben predisposat. que afavoreix la concreció de propostes d'interes, les noves tecnologies, la incorporació de la infografia i els multirnedia. donen una amplia dirnensió a la participació del disseny en la creació i producció ceramica. En I'exposició de ceramica orga-

nitzada per I'ACC va manifestar-se la vitalitat artística i la qualitat dels treballs exposats per joves creadors amb alguna i n t e ~ e n c i óf o r p nove-

Sergio A. Olivares. Escoia d'Arls iOlicis

dosa. Els ceramistes han de coure al forn les seves obres: d'aquí surt I'expressió: "fornada de joves creadors de la ceramica". que enriqueix i dóna continuitat a aquesta especialitat. Un dels aspectes a ressenyar en aquesta exposició és la preocupació pel tractament de I'espai, la combinació de diverses tecniques i una encertada incorporació d'altres rnaterials no ceramics. Arnb propostes d'aquest caire es contribueix a obrir portes a la concepció de la ceramica d'autor. Ha estat molt interessant la participació d'alurnnes d'altres escoles de fora de Barcelona com són I'Escola d'Art Ondara de Tarrega, i Arsenal de Vilafranca del Penedes, així com les escoles locals Massana, Llotja, Escola d'Art del Treball i Groc. Agra'im a PACC el supon donat als estudiants d'ensenyaments reglats. organitzant aquest premi i I'exposició col.lectiva de treballs. Esperem la continuitat d'aquesta iniciativa i des d'aqui també felicitem a tots els participants i donem anims perque puguin continuar arnb la seva activitat professional en el rnón de la cerarnica.

Enric Cots Wangüemert. Sotsdirector de /'Escola d'Arts i Oficis-Diputació de Barcelona

FlRA INTERNACIONAL DE CERAMICA I TERRISSA 53 FESTA DEL CANTIR DEL 3 AL 6 D'AGOST DEL 2003 ARGENTONA www rnuseucantira

Sect.~!sd'exposic o i venda Terrissa ooou ar i tradiciona , Cerarnica artística i creativa Antiguitats i reproducció de cerarnica antiga lnstitucions i ernpreses

Activitats oaral.leles: Maria Bofill: Exposició rnonografica Dernostracions de terrissa tradicional Taller oberl de torn Taller de rakú Museu del Cantir: Exposició perrnanent i exposició ternatica "lrnatges del Cantir" INFORMACI~ Fira de Ceramica i Terrissa i Museu del Cantil Placa de I'Església, 9 - 08310 Argentona Tel. 93 797 21 52 - Fax 93 797 08 00 Adreqa electronica: correu@museucantir.nrr Internet: www.museucantir.0r0

8~mnf nrf i

ARTE SANIA

POR

REPORTAGE DE TALLER

-- ----- 43-n-

u-- -

fort taller escola

Text i fotografies de Roser Raluy questa és una visita a un taller de llarga trajectoria amb la peculiaritat que es combina el que es un taller de ceramista amb una escola, dedicada principalrnent a temes rnonografics a I'entorn de la ceramica. El taller esta ubicat en una casa de poble, amb pinta de masia per dintre, a Llers (Alt Emporda). La zona de treball utilitza tots els baixos de la casa i els patis de darrere. Cespai és ampli en conjunt, pero sempre esta molt ple de peces, gent, forns, torns ... A ['entrada hi ha un banc de fusta molt Ilarq, - on tots els cursos acaben fent-se una foto. El Ramon en té una capsa plena. Ell diu que és el que més li agrada, el record

Fp- ~.

,*-3

i.d ... -.-. -. -., : ~

~. .

T.-

",,.,

"Fa 13 anys que funciona I'escola aquí. Abans vivia al Mas Molar. on tenia, de vegades, estudiants en practiques. Aquí tambe n'ha vingut una de Vilafranca fa poc."

C,asse de ,,,modeialge a

"Els cursos monografics son d'una o dues setmanes de durada. Durant el dia es fa la feina de taller i, com que I'estada es fa a casa, al vespre tot continua girant al voltant de la ceramica. Tant m'agrada fer les classes com la relació personal postlaboral." "A mi no m'agradaria anar a una escola a ensenyar de "dilluns a divendres" quatre horetes, no ho trobo gens interessant." El Ramon m'explica que sempre esta amb "l'orella posada", a I'hora de programar els nous cursos. s'organitzen a partir del que la mana i dels contactes que

Forn experlrnenfai

que li queda de la gent que ha passat per alla.

ment. Aquest nombre reduit és el que fa possible que es crei aquest arnbient familiar que tant al Ramon com a I'Anna els agrada cuidar.

Una de les caracteristiques es que els grups son molt reduits, 10 persones en gairebé tots els casos i en alguns 12, excepcional-

"Quan I'escola esta en funcionament, el taller es tanca absolutament (vull dir que ho haig d'endreFar tot). Els cursos van des de mitjan juny fins a rnitjan octubre i també n'organitzem un de llarga durada, durant nou mesos, en que vénen un cap de setmana al mes. Aquests son guapos, perque pots fer un seguiment de la gent. Hi va haver un grup que es va animar tant que, un cop fet el primer any, van voler repetir tot el grup "en masca" I'any següent. El tercer any consecutiu els vaig haver de proposar canviar de tecnica per no fer-ho tan repetitiu." Parlem de la qüestió culinaria. Sempre que he anat de visita al5 cursos a casa d'en Ramon, el menjar ocupa una part central del dia i els participants i professors hi posen molta energia. De fet, quan

ACTUALITAT

actualitat d'ARREU: parlen els corresponsals per Merce Coma

orn ja heu tingut ocasió de cornprovar, estem en una nova etapa de la nostra publicació. Noves propostes, nova presentació, nou títol, noves il.lusions i nous compromisos. Creiern possible que aquesta revista no es quedi tancada només en nosaltres rnateixos. Ens agradaria que arribés a rnoltes altres persones: cerarnistes o no, artistes d'altres disciplines, que siguin de I'ACC o que no en forrnin part, pero que puguin tenir interes per la ceramica. Creiem que I'esforc val la pena! Certarnent, cada vegada que hern intentat ampliar el rnarc de la nostra revista, fer aquest servei inforrnatiu-ceramic d'arreu dels espais de parla catalana, ens hern quedat curts. Tot i tenir uns objectius clars, no hern sabut corn fer que us sentíssiu prou interessats i rnotivats per sentir que la revista és vostra i és a vosaltres a qui correspon ornplir-la. Sernpre diern que es necessiten noves cares, noves rnaneres de treballar, en definitiva, nova saba. Nosaltres, que ja sorn grans, estem contents perque ens sernbla que tenim nous valors. Aixo queda pales en I'exposició dels treballs dels alumnes de les escoles oficials que es va fer a I'ACC: gent jove amb empenta que intenta obrirse carni, que té ganes d'inte-

grar-se al món de la ceramica i tirar endavant aquesta nova etapa de la revista. La nostra intenció és la d'ajudar i col.laborar perque aixo pugui ser aixi. A Catalunya hi ha 46 comarques, en moltes de les quals hi ha un o diversos tallers, rnuseus o escoles on la ceramica hi és present. Pero tarnbé tenirn socis a les Illes, al País Valencia i fins i tot al País Basc

Defall de la facaiid dtin edifici de la ciutat

de Manises

i a Castella. La proposta seria que en cada un dels nuclis geografics o zones d'influencia comarcal hi hagués algun representant de

I'ACC que aglutinés la inforrnació que es produís a la zona: fires, exposicions, conferencies, noves botigues, accions artístiques o literaries, etc. En definitiva, gent que té quelcorn a dir, escriure, mostrar la seva obra i que ens facilités aquesta informació. No patiu per I'estil o I'ortografia. Des del Consell de Redacció ho seleccionarern i publicarern tot allo que sigui possible. Els articles caldria enviar-los per correu electronic i corregits, i les fotografies han de ser de qualitat. Si teniu problernes, ens ho feu saber i buscarem solucions. Compteu que, de rnoment, rnantenirn la tirada de dues revistes I'any. Ens plantegern, en un futur, publicar tres o quatre números. Aixo, pero, nornés el ternps, la feina i els lectors, ens ho podreu corroborar. Sabem que hi ha nuclis molt rnés densos cerarnicarnent parlant, i on es produeixen moltes rnés activitats (La Bisbal, Miravet, Argentona, el Vendrell, Onda etc.). Aquests espais, pel fet de ser nuclis tradicionals i cornercials, tarnbé aglutinen tot un seguit d'accions artístiques corn ara concursos, fires o museus. El Vendrell, Esplugues, Argentona, Quart. ..; al País Valencia: Manises, Agost, Alcora, i a les Balears: Marratxi, on els ajuntarnents hi estan rnolt involucrats. Així rnateix, les

associacions de cerarnistes de Ceramistes del Valles i les Balears tarnbé hi tenen rnolt a dir. Hi ha rnoltes institucions i iniciatives privades que. des de fa anys, estan duent a terme una gran obra: escoles de ceramica, museus, botigues i galeries. A Sant Esteve de Palautordera. Toni Medalla hi esta construint un centre d'activitats cerarniques i artistiques del qual ja us parlarern properament. Cada vegada tenim més fires al voltant de les quals podem coneixer nous cerarnistes arnb inquietuds i propostes noves que .,-.,A ens ajuden a ampliar els nostres horitzons. Estern en I'any del disseny i aixo també genera rnoltes accions en que la ceramica i la manera d'enfocar-la en els arnbits comercial i artistic ens fa replantejar i aprendre. Iberiona, Segon Congrés d'Associcions Artesanes d'Espanya, que s'ha celebrat durant I'abril al Poble Espanyol de Barcelona, . aquest any ens aporta quelcom sobre el rnón de I'empresa artesana... I rnoltes més activitats! La nostra revista vol contemplar i informar de tota aquesta rnunió d'activitats i vivencies, i aixo és possible si tenirn ulls, orelles i mans en cada un dels racons de la nostra terra. Per aixo estern creant una xarxa de corresponsals i col.laboradors. Ja tenirn alguna de les zones arnb algun ceramista o grup de cerarnistes que intentaran acomplir aquesta missió, pero encara en queden rnoltes on no hi ha ningú que faci aquesta tasca. Tots els que us vulgueu integrar en aquest projecte i que visqueu en comarques on no tenirn representació, seria bo que ens ho féssiu saber. Els que vulgueu col.laborar amb les queja estan cobertes, us podeu adrecar al responsable corresponent. A la pagina 2 teniu tots els telefons. Aconseguint crear una xarxa de corresponsals i col.laboradors, la revista arribara no només als cerarnistes, sinó que tarnbé arribara al públic en general: afeccionats, col.leccionistes, rnuseus, escoles i amants. L'objectiu és cobrir, en bona part, el gran deficit d'inforrnatiu que patim. Us animo des d'aquí a tots i totes: d'arreu!

%.zse<.

. z

~,-.~..

,& .-.:-:.,

.~ e.LL.,

...

,u%5A

>en.

'%,.*"

....-..

--.

. =..

'h 2d

.'e=, -

",,"-S,,

-c-.,"uaa

CURSOS I~TF"1SIVOSDE

C.Tí,AMICA TORNO i' FISCt'iTi!fi:+

Y TAMBIEN CURSOS DE CERAMICA A DISTANCIA (CON TELEFOPIIO DE CONSULTA)

N )- P T -

1 TERRART 21

angelina la dama de la cerhmica

alós i tormo Text i fotografies d'Ernili Sempere

1 ,

lf EXPOSlClÓ RETROSPECTIVA. EN HOMENATGE ~

A AQUESTA GRAN ARTISTÁ A LA SALA DE L'ASSOCIACIÓ DE CERAMISTES DE CATALUNYA Comissaria Teresa Gironés Com estava previst el dia 29 d'abril, I'alcalde d'Esplugues de Llobregat, el senyor Lorenzo Palacín, i altres autoritats municipals inauguraren la mostra dedicada a I'artista, localitat on visqué i desenvolupa la malor part de la seva carrera arlística i docent. L'acte va comptar amb un bon nombre d'assistenis. Cal destacar la presencia de la familia, presidida per la seva filla Blanca Morales Alós, que aporta les peces presentades, amics, exalumnes i membres de /'Academia Internacional, de la qual ella era membre des de feia molts d'anys. La mostra restrospectiva ve a representar I'exposició antologica més amplia que s'ha efectuat d'Angelina Alós, la qual consta de 74 obres inedites, així com 8 fotografies de I'autora al llarg de la seva vida. Aixo ens permet contemplar amb tota la seva amplitud la seva evolució com la diversitat de

n personatge emblematic que forma part de la historia conternporania de la ceramica de Catalunya i d3Espanya. Són rnolts els que un dia es

El Sr. Lorenzo Palacin, alcalde d'Esplugues de Llobregaf, inaugorant i'exposiclo.

recursos tecnics, així com les infinites possibilitats artistiques que arriba a dominar. L'espectador trobara una varietat d'obres impressionant Algunes podran agradar més o menys, pero tenen un gran valor com diversitat de recursos que empra i que representen un trencament i novetat per al seu temps. com és la descomposició de la materia i esmalts de textures gruixudes i rugoses. En definitiva, tota I'obra en conjunt és d'una gran coherencia que s'ha de conceptuar dintre del moviment expressionista, més que en un concepte de bellesa olastica o merament d'estetica.

proposen emprendre el cami de I'art, pero tan SOISuna minoria de privilegiats els que arriben a travessar el llindar del reconeixernent general i creen el seu propi llenguatge artistic,

com és el cas d'Angelina Alós. Per arribar a despuntar en I'ofici, es requereix haver tingut bons mestres i anys d'experiencia per dominar les tecniques. Pero per consagrar-se

Ilenya. Fixeu-vos si la seva Mestra de mestres jornada laboral era exhaustiDe les seves clases ha sorva mentre romania com a tit un bon nombre de ceraprofessora a I'Escola del mistes que conformen la terTreball (actual Escola d'Arts cera generació que ha exeri Oficis): es comencava a les cit de mestre i altres artistes 10 h i acabava a les 14 h. I actuals, com Lluís Castaldo, al vespre, de 18 h a 21.30 h. que exerceix de profescor a A més, havia de realitzar la I'escola d'Arts i Oficis de seva obra, tenir cura de la Palma de Mallorca; Federic casa, familia i altres. En Gisbert, a I'escola professiojubilar-se, s'allibera i es dedica de ple a I'obra. Són nal de Sant Cugat del Valles; Montserrat Sastre, els anys més fructífers i inteEscola Municipal de Ceraressants de tota la seva ~ b f oAlegona . a la Pau carrera. mica d'Esplugues; Carles Recordo una discussió aferrissada amb Jorge Ballester, a la de Vic; Magda Mati Coll, a I'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. També Fernández Chiti. Quan el1 venia a impartir cursets a Barcelona, I'Angelina el convidava a sopar n'han estat alumnes Juli Bono Peris, que aprenLa vetllada transcorria dialogant gué I'ofici durant quatre anys com a ajudant al a casa seva. naturalment sobre la ceramica, de vegades s'estaller-escola a Esplugues; M' ~ n g e l sDomingo tablien fortes discussions sobre els esmalts i, "Madola", Elena Álvarez i jo mateix, que vaig malgrat que ningú d'ells donava el brac a torcer, assistir a I'Escola del Treball i des d'aleshores ella sempre era ponderada, mai tenia una parautinguérem una amistat inseparable, perque la malsonant. Així mateix, quan parlava de la I'Angelina, amb la seva bondat, es feia estimar. resta de col.legues, mai els criticava ni parlava malament de la seva obra, sempre ho feia de manera respectuosa. Un altre factor huma que s'ha de remarcar es que sempre havia estat solidaria i havia donat suport a les iniciatives que s'organitzaven, tant privades com institucionals. Fou membre de I'Associació de Ceramistes de Catalunya, de I'Academia Internacional de la Ceramica (és la primera ceramista espanyola a ingressar en aquesta prestigiosa institució) i va assistir a nombrosos congressos que s'organitzaven per tot el món. Solia assistir a les inauguracions d'exposicions d'altres companys i reunions. Com a reconeixement a la carrera professional I tasca docent, ha rebut distincions i honors. En jubilar-se, el Museu de Ceramica de Barcelona i els alumnes li van rendir un emotiu homenatge. ES filla predilecta d'Onda. Distingida per la Generalitat com a Mestra Professional d'Ofici. El concurs de ceramica bianual d'Esplugues porta el seu nom. L'Academia Internacional de la Ceramica, de Ginebra, en el Congrés de Praga, que fou el darrer a que ella P~IX Rajada, de la sene animals pogué assistir, li Va retre Un sentit homenatge. TERRART 25

SUBMINISTRAMENTS PER A LA IND~STRIACERAMICA, ARTESANS, TERRIn7AIRES, ESCOLES. PRIMERES MATERIES OXIDS METAL.LICS 1 COLORANTS ESMALTS ACOLORITS FRITES PASTES BLANQUES, VERMELLES, GRES I REFRACTARIES PLAQUES 1 SUPORTS ENGALBES CONS PIROMETRICS TORNS - TORNETES - FORNS MAQUINARIA EN GENERAL UTENSILIS, MANTENIMENT 1 REPARACI~DE FORNS, TORNS, ETC.

ENVIAMENT A DOMICILI ASSESSORAMENT TECNIC Direcció Tecnica : Jordi Ancil

VlCAR PASTES CERAMIQUES

GIL

ESMALTS I COLORAFFTSGERAMICS

PAINTEC

PASTES CER~IQUESVERMELLES POLVORITZADOR VER A CERAMICA

SUMINISTROS ANPER, S.L. Dublin. 3 Poligon Cova Solera 08191 Rubi (Barcelona) Tel. 93 697 40 48 Fax : 93 586 05 76 e-mail . anper@infonegocio.com www.anper.net

D~STR~BU~DOR A BARCELONA M. LLOBERAS Sepúlveda, 19 Tel.: 93 426 31 62

angelina mestra de mestres Text d e Juli Bono, qui v a aprendre i treballar a l taller d'Esplugues d'Angelina, d u r a n t tres anys

arlar d'Angelina Alós és facil perque sempre, quan obro un forn, la sento al meu costat analitzant els resultats: fent una lectura dels defectes per tal que esdevinguessin efectes i aplicant els seus coneixements per trobar el perque. "Al forn no s'inventa res. Som nosaltres els que no som capaqos de preveure o intuir, totes les reaccions que poden produir-se en una cuita." Recordo una fornada d'alta (per mi la primera) arnb ella, en Frederic Gisbert i jo, coent durant 48 hores i sense poder arribar a la temperatura que volíem. Coiem al forn de llenya de I'Anaelina, al seu taller d'~splug-ues... Varem acabar tota la llenya prevista, va caldre anarne a buscar més al proveidor (que, per sort, era a la cantonada) en un seguit interminable de viatges, d'anar i tornar carregant el forn. Pero la temperatura no pujava. Fins i tot varem acabar tota la llenya que tenia, pero no varem ser capaqos de fer pujar el forn del con Segger 1.110 T. Raons? La llenya era verda, varem canviar-ne la quantitat... Excuses! Derrotats, destrossats i esgotats, varem aprendre la Ilicó: no és la quantitat de foc ni de llenya el que fa pujar la temperatura, sinó el corrent continu d'aire calent. Nosaltres, afegint més llenya, creavem un corrent d'aire fred que

frenava la pujada de temperatura. Recordo que el primer dia la vaig anar a visitar per demanar-li ajuda. Jo volia ser pintor de

murals i ja havia practicat totes les disciplines que s'imparteixen a Belles Arts. Pero hi havia una tecnica anomenada Cerarnica que permetia realitzar murals exteriors arnb garanties de durabilitat. Per aixo vaig anar a buscar I'Angelina. Pero jo en aquel1 temps tenia molta pressa i "no podia perdre el temps" arnb el torn i fent proves de color amb rajoletes. Pero no sé ben bé que va passar ... Vaig acabar estant quatre anys arnb ella fent d'aprenent. Vaig beure de la seva saviesa. Em va fer estimar la ceramica i em vaig posar de ple dins del món magic del foc. Un cop vaig aprendre, em varen fer un encarrec per pintar un mural I pel qual vaig posar com a

condició que pogués fer-lo amb la tecnica de la ceramica. La proposta no va prosperar. Per mi va representar un regal treballar amb la incansable Angelina: t'encomanava la seva bellesa, la fragilitat i la contundencia de la seva obra. Eren peces elegants, com ella, tant en I'aspecte professional com en I'huma. Encara no he trobat ningú de dins o fora de I'ofici que no parli d'ella arnb respecte i admiració. El seu amor per la ceramica la feia estar sempre present en qualsevol manifestació, per humil o important que fos. El seu esperit innovador la duia al costat del jovent, delerosa de coneixements nous i, per sobre de tot, sernpre va saber estar al s e ~ e idels altres: sempre disposada a ajudar-te en els teus problemes al taller, sense tenir en compte ni I'hora ni el Iloc. Va ser senzillament una dona meraveIlosa. Estic d'acord arnb la idea de I'Emili Sempere d'anomenar-la Dama de la Ceramica. Trobo que és un encert i també suggereixo que podria crear-se un premi anual, adrecat als estudiants de ceramica. Un trofeu arnb el seu nom per assegurar i mantenir la llavor ceramica que ella va plantar: un Premi de Ceramica Angelina Alós, la Dama de la Ceramica.

TERRART 27

associació de ceramistes d~el per Núria Soley

1 'ACV va ser creada el i julio1 de 1999 per un ' grup de professionals del Valles Occidental, amb unes inquiet u d ~i problemes comuns i amb la voluntat de promocionar i fomentar la tasca dels seus tallers. El primer projecte comú de I'ACV va ser la remodelació de la Fira de Cerarnica de Sabadell. Tots creiem que la Fira no podia ser un fet mes dins dels context de fires i mostres que es feien a la ciutat, cense que aixo aportés a la ciutadania i ceramistes que hi participaven res més que un, diguem-ne, acceptable benefici economic. Per aixo ens varem plantejar que aquest esdeveniment fos veritablement enriquidor p e r a tots els que hi preníem part. En primer Iloc, ens varem posar en contacte amb les diverses entitats i associacions culturals i de participació ciutadana de Sabadell per tal que, amb la seva implicació. poguéssim millorar la Fira i augmentar-ne el prestigi. Des del primer dia, comptem amb el suport de I'Ajuntament de Sabadell, de I'Oficina de Dinamització del Centre de Sabadell. de la Fundació BancSabadell. de I'establiment Cal Ventura (el qual ens obre les portes per visitar el seu obrador i els forns

de ceramica dels segles XVlll i XIX i ens cedeix I'espai de la seva sala d'exposicions), del Museu d'Art i del Museu d'Historia. Cal fer menció especial de I'Escola llla de Sabadell, que I'any passat ens va cedir les instal.lacions per fer-hi un taller monografic de cocció al fum, impartit per I'Alison Tnker, i que també ha inclos en el seu programa de curs el concurs organitzat per I'ACV per triar el disseny del cartel1 de la Fira. Puntualment. també col.laboren amb nosaltres altres entitats financeres i de comerc de la ciutat. Després de quatre edicions, considerem que hem fet una bona tasca i que hem aconseguit millorar la Fira, oferint al.licients tant per a les persones que la visiten com per a les que hi participen. tasca en la qual seguirem treballant. En aquest sentit. cal destacar que a cada edició convidem algun centre ceramic a exposar i fer difusió de la seva tasca. En les darreres edicions hi han participat Esplugues i Argentona. Activitats diverses Durant tot aquest temps hem portat a terme diversos projectes, sempre al voltant de I'objectiu inicial de fomentar el treball dels tallers vallesans. Pel que fa a la participació en

Fira de ceranlrca a Sabadell 28 TERRART

altres fires i certarnens, el juny del 2001 vam participar a la l a Biennal Mundial de Ceramica 2001 Corea. a la provincia de Kyonggi (República de Corea). L'any 2001 vam participar a la XVlll Internacional de Folklore de Teruel Bajo Aragón y Cuenca del Jiloca, convidats per I'Ajuntament de la ciutat, com a representants de la ceramica que es fa a Catalunya. L'ACV forma pari de I'organització de la Fira d'Artesania de Nadal de Sabadell. on es vetlla perque la ceramica tingui un paper destacat en aquesta fira multidisciplinar. El desembre del 2000 varem participar a la Marató de N 3 . a petició de Salut Mental Sabadell i amb la col.laboració de I'Ajuntament. Des de I'ACV vam organitzar 12 hores ininterrompudes de coccions de rakú, amb dos forns, un de llenya construit in situ i un de gas. En aquesta activitat hi van prendre pari ceramistes de I'ACV i I'ACC i es van esmaltar i coure 800 peces. Pel que fa a la promoció dels tallers associats, s'ha editat un cataleg on es pot veure una mostra de I'obra que es fa a cada taller. D'aquest cataleg, se n'han fet una important distribució a nivel1 nacional i estatal. Actualment estem treballant en I'edició d'una pagina web. Finalment volem agrair I'oportunitat que ens ofereix la publicació de I'ACC de donar a coneixer la nostra tasca, recordant que I'ACV esta predisposada a participar en totes aquelles activitats que s'organitzin per potenciar la ceramica al nostre país.

.,",.,,"

..... .

v " '-,-....,-.. 7 - - i '

Rases Podran participar en aquesta Bicnnal tots els ceramistes residents als Paisos Catalans i a Occitania. Les obres presentades hauran de ser originals i inedites i elaborades amb tecniques ceramiques. Cadascun dels participants pot presentar un maxim de tres obres. Un conjunt de peces es considerara com una sola ohra. Cada artista haura de presentar, abans del 30 de juny del 2003. tres fotografíes de cada obra fetes en posicions diferents i en color (sobre fons neutre). Darrere de cada foto hi constara un lema i el sobre contindra la titxa tecnica de les obres, el lema, el preu, les dades personals i el curriculum de I'autor. Els trehalls seleccionats s'hauran de presentar abans del 25 de setembre del 2003, de dilluns a divendres de 10 a 2 del migdia i de 5 a 7 de la tarda, al Patronat Municipal de Serveis Culturals. Les obres hauran d'anar degudament embalades, i a la part de fora de I'einbalatgc s'hi escriura el lema. En un sobre a part hi constaran. a I'exterior, el lema, i a I'interior, el lema, el nom, I'adreca i el telefon de I'autor. El jurat estara compost per persones de reconegut prestigi vinculades al món de la ceramica i de I'art en general i per una representació de 1' Ajuntament del Vendrell.

Rases Podran fcr la sol.licitud de participació a la Fira tots els ceramistcs residents als Paisos Catalans, Occitania i Andorra. Podra exposar-s'hi qualsevol tipus de cerimica. L'obra haura de ser sempre de producció propia. Per optar a ser expositor caldra presentar, abans del dia 20 de juny del 2003, un dossier amb fotografics de I'obra (un minim de 5 ) i curriculum de I'autor al Patronat Municipal de Serveis Culturals. Si es tracta d'un gnip amb obra diversilícada, aquest dossier haura d'incloure obra de tots els components del grup. El jurat seleccionari un maxim de 20 expositors. La comissió organitradora en facilitara les caracteristiques tecniques als seleccionats. El minim exigit per poder participar-hi és un estand. El mobilian i els accessoris a disposició dc I'expositor aniran en tarifa a pan de I'import de I'estand. L'horari de la Fira sera dijous de 5 a 10 del vespre, i divendres, dissahte i diumenge de 10 a 2 i de 5 a 10.

Fer a mes infarmaeió: Patronat Municipal de Serveis c u ~ t u n i ~ s ct Santa. Anna, 8 43700 El Vendrell Tel. Y77 66 66 84

&A C

',Jn

quNmMBN.r c..-

-=.I

TERRART 29

pere nosuero @

terres crues, terres cuites. del paisatge a lfhAbitat Escrit i il.lustracions, extret del cataleg de I'exposició

ere Noguera és un dels ariistes més innovadors de la ~lasticacatalana sorgida als anys setanta, a cavall de I'informalisme, I'art pobre i el conceptual. En la seva obra, en que fa servir tota mena de rnaterials (de la fotocopia als objectes trobats), la manipulació de I'argila ha estat una constant. És per aixo que el Museu de Cerarnica I'ha volgut convidar a presentar els seus treballs en el marc de I'Any del Disseny 2003. Cexposició "Pere Noguera. Terres crues, terres cuites. Del paisatge a I'habitat" reuneix un centenar de peces de I'artista. que utilitzen I'argila en tots els seus estats: escultures i "collages". accions conceptuals i instal.lacions. Segons la comissaria de I'exposició, Pilar Parcerisas, I'obra de Pere Noguera "ens transporta a I'essencia i als orígens del disseny i a la seva condició antropologica. essencialment vinculada a I'home, a la natura i a I'univers". Cexposició s'estructura en tres apartats, precedits d'un proleg conceptual, la instal.lació "Argilalfarina" (2003), que recrea plasticament la dialectica entre cru i cuit, entre naturalesa i cultura. Estableix un paral.lelisrne alquímic entre cui-

nar i rnenjar, deconstrueix el procés de transformació de la terrissa i retorna els materials originals al seu estadi primer. Per a Noguera, I'atuell de terrissa és només un estat transitori i reversible de la materia, sernpre a punt per retornar a I'origen. Corn I'horne rnateix. Terres cuites La tradició terrissaire de la Bisbal es rernunta fins a I'edat mitjana i

treball plastic a partir dels rnateixos elements que es fan servir a les manufactures. Per crear les seves composicions utilitza objectes trobats, claus. cabotes o circells que serveixen per separar les peces dins el forn. Recull I'empremta sobre el fang d'objectes quotidians. com tisores o claus. O bé recicla peces tarades i fetes rnalbé, materials sobrers de la manufactura

Paissatge coliage. 1982. Caoli sobre vernis i fotografia

s'ha rnantingut viva fins avui. En els orígens de la seva carrera, Pere Noguera freqüentava els obradors i les indústries de la seva vila natal i desenvolupava el seu

amb els quals elabora un univers poetic, que parla de la materia de la seva capacitat d'adaptació i transforrnació, de la imperfecció de I'usura dels temps. En les obres de

la primera epoca. Noguera desenvolupa un llenguatge personal, que adapta elements de la tradició i els atorga un sentit plenament contemporani.

elements tallants. El forada amb el trepant, confronta una peca crua amb el cantir cuit. serra un cantir

La idea de I'habitatge. com a frontera i espai de comunicació, centra algunes de les obres més especta-

Accions-concepte El segon espai esta dedicat a mostrar un seguit d'obres conceptuals, que deconstrueixen el procés d'elaboració de la terrissa de la Bisbal. Noguera estudia les formes, les textures, els colors i el comportament dels materials mitjancant les experiencies que prenen I'aire d'una demostració. La més espectacular d'aquestes accions rnostra el procés pel qual una rajola seca i crua es dissol dins un gibrell d'aigua. L'element artificial. cultural (la rajola) retorna al seu origen. Torna a ser fang, i quan el sol ha evaporat I'aigua, torna a ser terra. Noguera alterna peces, originals, elaborades o manipulades en el transcurs de les accions i fotografies que n'ilustren el procés. Una serie d'obres estableixen paral.lelismes entre les formes tradicional~de la ceramica i el cos, entre les rnodificacions esdevingudes durant el procés de fabricació i les formes de la natura. Una rajola jaspiada de la Bisbal recorda els rinxols dels cabells de I'artista. Uns bols posats a secar i tacats per la pluja parlen de I'empremta involuntaria, de I'instant detingut. Dos cantirs tacats per I'atzar de la cuita reprodueixen exactament les taques del plomatge d'un colom. Per la seva sensibilitat i despullament, per la seva delicadesa i imrnaterialitat, I'obra de Noguera s'apropa a les experiencies del zen. Noguera sotmet el cantir tradicional a m~iltiplesmanipulacions, per posar en evidencia el comportament de la terra crua en contacte amb I'aigua. el fos i amb diversos

Tres copes bessones. 1972. Vidrats

pel mig, amb una serra o unes tisores. Mostra els diferents estats de la materia i els canvis d'ús que provoca la perdua de la funció original o I'esberlarnent. Una serie molt significativa és "Cantirs" (1976). Una variació de vuit models a partir dels diversos elements que donen funció i utilitat al cantir (broc, tarot, nansa, marmelló). Les analogies de caracter sexual fan pensar en el cantir com en una prolongació de I'ésser huma. Paisatge i habitat La tercera part de I'exposició aplega un seguit d'accions i instal.lacions realitzades a partir de 1980. Cargila crua, en contacte amb I'aigua, produeix el fang, amb que Noguera recobreix tota mena d'objectes domestics (les restes d'una cargolada, un Sant Sopar, unes sabates, un abric). Són els "enfangaments", que constitueixen un dels aspectes rnés coneguts de la seva obra. Destaca I'acció-instal.lació "Prop de la terra" (1989), que es va realitzar a la mateixa terrera. Enfangant els objectes quotidians, Noguera vol fer avinent que tot el que envolta I'home prové de la terra, "és" terra.

culars d'aquest apartat, com ara "Armari mur" (1984) o "Porta" (1990). Noguera juga arnb les totxanes i les peces de ferro que serveixen per emmotllar-les, amb els revestiments i les portes, amb mobles i miralls. Una fotografia enfangada, "Saló interior amb bola de món" (1979). un mapa del continent america. recobert de fang de I'Amazones, "America do sul" (1992), mostren la continuitat fonamental entre disseny i natura, paisatge i territori.% Un altre grup d'obres explora el recorregut que la terra fa des del paisatge fins a I'hhbitat: des de I'extracció de la terrera fins a les peces acabades que s'integren a I'entorn dornestic de la casa i del jardí. Noguera rnostra el pas de la materia de I'estat salvatge a I'estat domestic. Un ve1 de fang sobre un vidre, uns ratlladors penjats a la paret, adverteixen de la reversibilitat d'aquests canvis. Les darreres obres de I'artista subratllen la continua transformació dels materials, un recorregut sense principi ni final, que s'emmiralla en el cicle vital de I'ésser huma que surt de la terra i torna aterra. TERRART 31

elaboració i evolució del fang per Rafael Boixareda, d i r e c t o r de C e r a m i c a Collet S.A

nrere queden ja els processos tradicionals de la preparació del "fang" en basses de decantació. Aquest era el comencament d'un sistema de tractament de la 'Yerra" per tal d'obtenir llurs propietats mes apreciades. El ceramista ha cercat sempre la materia fina, plastica per poder treballar, per modelar i tornejar el seu producte. Aixi, el tractament de I'argila en basses de decantació era una forma laboriosa pero útil de "segregar el gra de la palla"; és a dir, d'obtenir una argila plastica d'una barreja natural extreta del terral.

" :1

fabricació de totxos. maons. teules, rajoles i paviments, en la ceramica fina els requeriments que se li exigien al "fang" eren ben diferents. Els fabricants de 'Yang" van haver d'adaptar els seus processos productius per tal d'obtenir un producte que satisfés les necessitats dels ceramistes. Naixia aixi la industrialització de la preparació del "fang", el qual comencava a anomenarse ja "pasta ceramica".

fabricants de pactes. Aquest important factor, lligat a una demanda cada cop més exigent dels ceramistes que. per altra part, tambe s'afrontaven a un mercat cada cop mes competitiu, va obligar els fabricants de pactes ceramiques a apostar per la innovació i la qualitat regular. Aixi, va resultar determinant la creació de departaments tecnics amb personal especialitzat. per tal de garantir la regularitat i homogene.itat del producte final, aixi

Aquest laboriós procés terrisser va anar evolucionant cap a una especialització. Aixi, mentre algun ceramista preferia encara elaborar-se les seves propies argiles, la majoria optaven per adquirir el "fang" preparat, per tal de poder dedicar tot el seu temps i esforc a la seva propia labor ceramica. Ben aviat, la creixent demanda de 'Yang" va obligar els seus fabricants a cercar rnetodes per augmentar la producció. Les antigues basses de decantació anaven deixant pas a la maquinaria pesada, als trituradors i als molins. La molturació va suposar un gran avanc, perque va permetre aprofitar tota la materia primera que s'extreia dels terrals, sense els rebuigs grollers que restaven en les basses de decantació. Cadequació dels molins pera ceramica fina no va ser pero una tasca facil. Tot i que la maquinaria pesada era ja utilitzada des de feia anys a la industria ceramica per a la

Fotografia dels anys vinf. faciiifada per la familia Coilet

Un cop la capacitat productiva ja no suposava un factor limitant, els fabricants de pastes ceramiques van comencar a obrir nous mercats. Aixo va suposar I'entrada de necessitats variades que provenien de ceramistes de regions, estils i formes de treballar ben distintes. L'originaria producció d'un sol tipus de pasta ceramica va haver de diversificar-se aviat cap a una considerable gamma de pactes. Cexpansió dels mercats va suposar una creixent competencia entre els

com la recerca de nous productes amb especificacions tecniques cada cop més especials. El repte de la regularitat va suposar un control estricte de les argiles que comencava ja en el terral. Les argiles, que inicialment es consumien tal com provenien del terral, eren ara apilades en grans acopis amb una triple finalitat: millorar I'homogeneització dels componenls, aconseguir la rnaduració de I'argila, i com a reserva d'estoc per tal d'assegurar la producció en cas de difi-

cultats de lliurament des del terral. La inversió i rnillores en els equips productius i en les instal.lacions. aixi com la incorooració de oersonal tecnic es~ecialjtzat de producció, va ser tambe un aspecte fonamental de la millora qualitativa. Més recentment, la preocupació i conscienciació per la qualitat ha passat del estricte control del producte a fer-se extensiva a la gestió de tota I'organització de I'empresa. Aixi. les empreses han anant establint sistemes de gestió de la qualitat segons normes internacionals, com la coneguda ISO 9000, en que un tercer certifica si se segueix amb conformitat. La certificació de qualitat. que tenia un objectiu inicial de reconeixement, ha passat a convertir-se en un arqument en ocasions necessari pera la venda.

De~artamentde Ceramica.

Un cop superades les fases de capacitat de producció i assegurament de la qualitat. a les empreses se'ls obren nous reotes. La situació tan extremadament competitiva del periode actual. de la qual no en son exempts ni els fabricants de pastes ceramiques ni els propis ceramistes. només ofereix garanties de supervivencia als que siguin capaqos de llegir amb eficacia i rapidesa allo que el mercat requereix. En aquest camí es fonamental la sinergia entre fabricants de pastes i ceramistes per tal d'unir esforyos en la recerca i millora de materials i tecniques. El fabricant de pastes ceramiques aporta la tecnica de producte i procés productiu i el ceramista la creativitat i llur expertesa d'aplicació. El "fan~",materia oriqinal, símbol de tradició; transformat forma parado-

xal en un producte evolucionat. ple de prestacions i especificacions, continuara essent el material que "enganxaals aui ens hi dediauem.

Miqu,na autornA!ica denvassal al buif

Reaim tarda.

BAlXA TEMPERATURA. Materies troncals Tecniques de construcció 1: xurros, pessic. 4 hores. Requisits. Cap Decoracions 1: engalbes i vidrats. 4 hores. Requisits. Cap lniciació als murals: sota coberta i socarrals. 4 hores. Requisits. Cap Tecniques en reducció: raku. Ilustres, carbonacions, fumats i sals. 4 hores. Requisits. Coneixement d'algunes de les tecniaues ~ i c n i ~ u de e cconstrucció 11: planxes. 4 hores. Requisits. Tecniques de construcció: xurros i pesic Decoracions II: sobre coberta i vidrats opacs. 4 hores. Requisits. Decoracions: engalbes i vidrats Tecniques amb motlle de guix. 4 hores. Requisits. Cap

ALTA TEMPERATURA. Materies troncals Gres i refractari: construcció de peces. 4 hores. Requisits.Tecniquesde construcció: planxes Esmalts: oxidació i reducció. 4 hores. Requisits. Decoracions: sobra coberta i vidrats opacs Introducció a la porcellana. 4 hores. Requisits.Coneixements.de gres, refractari i esmalts Gran forrnat . 4 hores. Requisits. Coneixements de baixa i alta temperatura MATERIES ESPEC~FICIUES Serigrafia aplicada a la ceramica. 4 hores. Requisifs. Cap Torn inicial. 4 hores. Requisits. Cap Torn mitja. 4 hores. Requisits. Torn inicial Torn superior. 4 hores. Requisits. Torn mitja TERRART 33

UNA

josep maria viliegas botiga de ceramica des de 1967 questa secció ens aniri introduint a la historia de la ceramica contemporinia del segle XX. que en part hem viscut i de la qual tambe som protagonistes. Aquesta mirada retrospectiva al passat més immediat ens permetra contemplar els personatges que han influenciat de manera determinant en el sorgiment i evolució de la ceramica moderna, en els seus múltiples aspectes professionals: el comercial, els museus, les escoles, els col.leccionistes, els escriptors i altres. Encara que molts d'aquests s Ó ~ coneguts, no obstant aixo, en molts aspectes o facetes són inedits o no han estat valorats amb tota la seva dimensió professional i humana, pel que, aquestes breus histories, vénen a rendir reconeixement a la seva dilatada tasca al servei de la ceramica. Josep Maria Villegas ha estat i continua representant un exemple de com s'inicia el comerq de la ceramica contemporania fautor i de I'artesania creativa. Es pot afirmar que es la primera botiga de Barcelona i a la vegada de Catalunya, que al llarg 35 anys ha sabut mantenir una línia coherent i d'actualitat, de manera que és un dels maxims referents. Can Villegas és sinbnim de ceramica contemporania. En Josep Maria s'inicia en el

comerc de jove. El seu primer treball és d'ajudant administratiu als celebres grans magatzems de Can Vilardell, de la Via Laietana. Quan aquests importants magatzems entren en decadencia, Josep Maria Villegas i el seu amic Jordi Ansil. s3instal.lenen el centric carrer Comtal 31. Villegas obri la botiga, mentre que Ansil (precursor de Fast-Anper) munta el seu taller de ceramica a la segona planta. Són dos personatges emblematics i es pot afirmar que han contribuit d'una manera determinant en la ceramica catalana del darrer quart de segle XX. Aquella petita bdiga de poc mes de 30 m2.des de que s'inaugura I'any 1965, no ha parat de créixer, ampliant-se en els locals ve'ins d'una barberia i sabateria, fin6 a adquirir tot I'edifici de quatre plantes, on actualment, a més, hi ha les oficines i magatzem. Cexposició i venda de ceramica compren 125 m: amb quatre esplendids aparadorc de vidre, que permeten veure des de I'exterior del carrer tota I'amplia botiga, repleta de color. El gran ment de Josep Maria Villegas és que no tan SOISha sabut en tot moment adaptar-se a la demanda del mercat, sinó que també ha estat obert a les noves tendencies, de manera que ha influit en el gust i ha donat a conkixer molts dels ceramistes actuals. Com a proveidors té

vora 1M) ceramistes i tallers que li subministren peces. Durant sic anys obri una galena d'art de la ceramica. al carrer Comtal 24. on varen exposar diversos ceramistes. Fou una experiencia que, malgrat no arribar-se a consolidar. representa un intent valid i en part ve a demostrar que la ceramica no gaudia d'un públic amb suficiente col.leccionistes, com passa en la pintura. Probablement, si s'hagués continuat. hauria acabat per arrelar. A part de la botiga, durant 15 anys Villegas ha exposat en les fires de mostres d'Expohogar, a Barcelona, i Intergrif. de Madrid, muntant un estand per vendre a I'engros. Ara només exposa a la Fira de Frankfurt i les vendes que realitza es materialitzen en exportacions a diversos paisos. Aixi, es pot dir que es I'únic comerciant que posseeix un mercat regular obert a I'estranger. Ara fa tres anys, Can Villegas rehabilita I'establiment per complet, transformant-lo en un modern comerc, fet que li valgué la distinció del Primer Premi de Botiga Rehabilitada, del Barna Centre, de I'any 2000. El que és una distinció que en certa manera ens honra, que una botiga de ceramica sigui capdavantera en la Barcelona del Fbrum de les Cultures del 2004.

VI BIENNAL INTERNACIONAL DE CERAMICA. MANISES,

EXTRACTEDELESBASES Aquesta Biennal, promoguda per I'Ajuntament de Manises. té com a objectiu fomentar la creacd en I'ambi de la ceramica d'ari i promocionar el nom de Manises com a ciutat ceramista.

I 1

Hi podran participar, tant de forma individual com col.leCtiVa, totes les persones ceramistes de qualsevol pais del món. Les obres que s'hi presenten, amb un maxim de tres, hauran d'estar enquadrades en el concepte d'obra única -no seriada ni vinculada amb el disseny ceramic- i hauran de ser originals, no haver participat en akres concursos i estar realitzades amb materials ceramics i cuites a més de 960". No s'hi admetran obres que excedisquen els 2 metres en la seua major dimensió, ni tampoc aquelles que no arriben als 0,35 m. Les obres que aspiren al premi Gres de Valls de ceramica plana seran d'acabat pla. No obstant aixo, podran aplicar-s'hi tot tipus de textures, i també sota relleus i buits, sense que amb aixb arriben a perdre el caracter de ceramica plana. Aquestes obres podran presentar-se sobre un supori no ceramic. sempre que aquest no excedisca els 5 cm per costat.

$4 ~ ~ p ( - & @

,,m@ g w ,.~ . S, ., ~

~juntamen? de Madses museu de ceramica

PREMIS A) PREMl PRESIDENT DE LA CENERALITAT VALENCIANA, dotat amb 6.010,00 Euros. B) PREMI DIPUTACI~DE VALENCIA,dotat amb 3.005,OO Euros. C) PREMl CNTAT DE VÉNISSIEUX per a menors de 30 anys, dotat amb 1.800,00 Euros Modalitat de ceramica plana: A) PREMl GRES DE VALLS DE CERAMICA PLANA, dotat amb 12.000,OO Euros. Per a sol.licitar les bases completes i la la fitxa d'inscripció: Biennal de Manises. Museu de Ceramica de Manises, carrer Sagrari, 22. 46940 Manises. Telefon: (+34) 961 52 10 44. Fax: (+34) 96 153 40 48. E-mail: manises~museo9infoville.net També es poden descarregar des de la Web: www.manises-bienal.com TERRART 35

Text de Pla Romero, fotografia de Xavier Pedrós i cataleg anys es dedica als atuells ulilitaris: de vaixella de taula per a restaurants, cendrers i altres encarrecs. La qüestio era treballar i perfeccionar I'ofici. Tot canvia a la seva vida en sorgir I'oportunitat d'aprofitar una beca del Govem @Holanda per ampliar coneixements artístics. Es trasllada el 1980, per dos anys, a I'Aca-

Gustavo PBrsz. a la sala Amr Rarnon

orn digué Juli Cesar, arribar, veure i vencer. Aixo 6s el que ha aconseguit el nostre col.lega rnexich Gustavo Pérez, que fins ara no havia exposat a Espanya. Arriba a Barcelona el dia de Reis, rnunta I'exposició "Art Contemporani", que inaugura el 9 de gener a la dntrica sala d'Artur Ramon. Amb un total de 31 obres, en ven la rnajor part. a uns preus que oscil.len entre el dos mil euros. Com a presentació de la mostra, s'ha editat un acurat cathleg amb 11 fotografies. És lamentable que el critic que efectua la presentació practicament no expliqui res de la seva obra i fonaments artístics. Aprofitant la breu visita de quatre dies a la ciutat, tinguérem I'oportunitat d'enrrevistar-lo perque ens expliqués quelcom de la trajectoria artística, de I'obra i de com ha arnbat a exposar a Barcelona.

Gustavo Pérez és naccut a Mexic, al Districte Federal, el 1950. D'infant sent una predileccio per les arts plastiques i comenqa per la pintura a I'escoia del seu poble. Entra en el món de la ceramica el 1971. a I'obrador &un terrisser tradicional, on aprbn a treballar al torn, pel qual sent una veritable passió. Per tirar endavant. es rnunta el seu

Peces

envern~ssades

propi obrador el 1979 i durant uns

Vasos amb Ihies incises i vernis negre dernia d'Art de Sint Joost, de Breda. Durant aquest petíode es produeix el replantejament de ta seva obra. De retorn al seu país. el 1984 organika un nou taller, amb el suport d'un col.leccionista que compra la rnajor part de la seva obra. Actualrnent, té instal4at el taller a Zoncuantla, al municipi de Coateper, provincia de Veracmn Passa 8 anys sense sortir de Mexic. El 1994, ingressa a I'Academia Internacional de la

Cerhmica i. des d'aleshores, assisteix als congrescoc que s'organitzen per diversos paisos del món, fet que li permet estar al dia. A partir d'aleshores, inicia una carrera fulminant. Rzalitza un-viatge al Japó, el 1997. corn a artista resident a I'lnstitut d'Estudis Ceramics de Shigaraki. Des d'aleshores, viatja i imparteix cursos per Europa i exposa en diverses ocasions als Estats Units. Després de Barcelona, té concertada una gran exposició a la galena López Quiroga de la ciutat de Mexic, que és del rnés alt nivel1 d'aquest país. i una conferencia al Royal College de Londres. La seva obra, com es pot constatar, són peces modelades al torn i amb argila de gres. d'una gran perfecció i una diversitat de formes sorprenents per I'originalitat. És un exemple realment remarcable de com després de milers d'anys &existencia del modelatge al torn, encara avui aquesta tecnica és actual i es poden seguir creant nous volums escultbrics, dintre del

cerde de la Iínia del torn, peque aquesta tecnica atavica com la majoria 6s inexhaunble iatemporal. Si onginals són les formes, els acabats i la decoració resulten quahReR?ge&I&ieC cesuf&t #id és d'una gran bellesa plastica i sensualitat que captiven I'espectador. El rnatertal de gres ofereix textures mats i rugoses que contrasten amb la figura de la decoració dels esmalts, de tonalitats més aviat fosqueso bnllants, que combinen arnb les fines incisions fetes amb un ganivet rnolt fi amb que talla i en altres ocasions grava la superficie de I'argila encara tendra. La combinació de totes aquestes linies conforma composicions geometnques de sorprenents efectes optics, que en cada p e p és diferent pero que, en contemplar el conjunt de la seva obra, configura un discurs altament positiu. El merit radica en I'harrnonia d'aquests tres elements: materia, acabat I decoració, que tan esplendidament domina. En definitiva. el que I'autor demostra és una gran sensibilitat

en una materia com la cerhica, que li permet expresar-se a voluntat. Tot aixo fa que la seva obra sigui única. perque ha sabut crear un m l k m q a t g e . Pntser mlts de vosaltres us preguntareu com es crea un nou Ilenguatge. Molt fhcil-

ment: quan d'ara endavant vegem una peca d'aquest autor o una copia d'un altre que i'irnita, dirern: "Aixo 6s obra o de I'estil de Gustavo Pérez".

SUBMINISTRAMENTSI ASSESOFUA TECNICA PER L'ART CERAMICA

TANT SI TREBALLES: o LA TERRISSA, LA MAJOLICA, EL REFRACTARI, EL GRES O LA PORCEL-LANA

" MATEFUES PRIMERES " PASTES " ENGALBES " ESMALTS " COLORANTS " ESTRIS

Mare de Déu de les Neus, 60-62

08031 Barcelona

Tel./Fax: 933 584 779

TERRART 37

UN NOU MUSEU

can

7dye

Un nou museu de ceramica a Esplugues del Llobregat

an Tinturé és una torre senvorial ubicada en ule cenire histbric de ' la

localitat d'Esplugues, que ha estat transformada en museu. inaugurat el 23 d'abril del 2003 (diada de Sant Jordi). Apartir d'aquesta data, Catalunya compta amb el primer museu monografic de rajoles. Aquesta decisió per part del Consistori, junt amb el nou projecte de rehabilitació de I'antiga fabrica de ceramica de Pujol i Bausis, i I'exposició de les obres d'Angelina Alós, així com els premis de la biennal del Concurs de Ceramica i I'Escola de Ceramica, conformen un dels nuclis en la materia més importants d'Espanya. El palauet de Can Tinturé, d'esti1 neoclassic i d'inspiració francesa, és obra de I'arquitecte Claudi Duran Ventosa. Construit en dues plantes, amb una magnífica facana d'amplis finestrals, terrat superior envoltat de balustres i coronat per una majestuosa torrassa en forma de marquesina, com a simbol de grandesa. L'estructura de I'edifici és de totxo massis. Com a novetats arquitectoniques de I'epoca, incorpora bigues de ferro als forjats. Cescala interior entre plantes compren una barana de ferro colat de fosa i graons de granet de pedra polits; la facana esta estucada imitant I'obra vista de color vermell. Un altre aspecte important és que és dels primers edificis a emprar el ciment en diferents parts, com un interessant paviment de mosaic hidraulic. La torrassa principal incorpora a la teulada una cresteria i coronaments de ceramica. 38 TERRART

La rehabilitació de Can Tinturé i projecte museografic, és obra de I'arquitecte Joan Claudi Minguell Font, que malgrat la seva joventut. ja compta amb una gran experiencia en treballs de rehabilitació i organització d'exposicions. Per eliminar la barrera continua de compartimentació de les habitacions de I'habitatge anterior. s'ha optat per la solu,. +ció racional d'eliminar .-,t, els obstacles intermePalauef Neoclassic. Acfiial rnuseu Can Tinture dis com són les Dortes pectuós amb la natura que envolta i envans inneceSsaris. S'han transel complex, ha aconseguit resolformat les dues plantes en amples dre, amb plena eficacia, els dos sales, dotant-les d'un discurs, edificis, integrant-los en els jardins acompanyat de la instal.lació d'un que I'envolten, harmonitzant-los audiovisual. amb els edificis de I'entorn, i de La Masoveria és un esplendid I'amplia zona vianant i del casc edifici de nova planta construit a antic, que compren edificis tan I'entorn de la torre de Can Tinturé, notoris com el Monestir de Santa que serveix d'annex per als serMaria de Montsió, I'església parroveis del museu. Compren tres quial i velles masies. El nom de plantes: el soterrani, que compleix masoveria prové d'una petita torre la funció de magatzem de materion vivia el servei domestic, quaals, la planta baixa, on hi ha la dres de les cavalleries i altres, i cafeteria i la botiga, amb una que ha estat substituit pel nou ediamplia terrassa exterior, i la planta fici, també de serveis, conservant superior, amb quatre sales destiel nom original de masoveria com nades als serveis administratius i a record. biblioteca. La facana que dóna al La col.lecció que ara s'exposa jardí és vidrada i il.lumina I'inteen aquest nou museu de la rajola rior, integrant-lo al jardi, al fons del de mostra. pertanyia a Salvador qual s'emplaca una monumental Miquel i Laporta (1900-1983), veí escultura de Xavier Corberó. que de la Barceloneta i sastre de proaporta una nota artística que revafessió. De jove s'afecciona a les lora I'espai notablement. L'arquirajoles, i n'aconsegueix recollir tecte Joan Claudi Minguell, res-

tres mil exernplars. Malgrat la tradició per les rajoles que ha existit a Catalunya des de

Panel1 exposició rajoles

principis del segle XIX, Salvador Miquel s'especialitza en la rajola de mostra. creant una col.lecció única, ja que la majoria de col,leccions es basaven en la iconografia de figures religioses i temes profans d'anirnals, o bé de motius florals o vegetals. Les rajoles de mostra són composicions geometriques, abstractes o florals. que es repeteixen en un rnateix mural, forrnant un conjunt, sense un tema central predominant. Precisarnent per la poca valua que se I'hi ha prestat, Salvador Miquel decidí for-

mar la primera col.lecció exclusiva de "rajoles de mostra" o de serie. Una altra particularitat d'aquesta col.lecció és que, mentre que els altres col-leccionistes no van rnés enlla de I'estil barroc del segle XVIII. Salvador Miquel se centra en el segle XIX, al qual cal afegir les rajoles procedents del testar de la fabrica de Pujols i Bausis. Conformen un museu de gran interes en la rajoleria catalana i la ceramica en general, fet pel qual cal congratular-se. Actualment, a Catalunya tenim vuit rnuseus monografics de ceramica: el Municipal de Barcelona: del Cantir, d'Argentona; Terracota. de La Bisbal: dels Paisos Catalans, a Orista; Municipal de Bellpuig: Fundació Marti Castro. de I'Atrnella del Mar: Fundació La Fontana. a Rupit, i Can Tinturé, d'Esplugues. I uns altres tants arnb col.leccions importants, com elS dos de Martorell, Vilafranca del Penedes. Vic, Sitges, Mataró o Girona.

Tots recullen el llegat historic de la tradició. com els col.leccionistes. no hi ha cap mostra rellevant de cerarnica d'autor o d'avantguarda. De mornent, lamentablement. seguim con abans: sense que hi hagi un sol museu dedicat en exclusiva a la ceramica contemporania.

Escultura "Familia de Xavler Corbero"

EXTRUSIONADORA

LAMINADORA DE ARCILLA

PLATO UNIVERSAL

Tel. 34 93 331 63 97 Fax. 34 93 162 75 52 e-mail, rnansergas@hotmail.com

TERRART 39

ITINERARIS DE FANG

terres e 1'Ebre per Dolors Cabot ncetem des d'ara una nova seccio de la revlsta, que anomenem "ltineraris de Fang". Pretenem divulgar. a través de breus pinzellades. el ric patrimoni ceramic del qual som hereus tots els pobles de parla catalana i, a la vegada. fervos venir a tots ganes d'agafar el cotxe per fer una escapada. Basicament volem informar-vos a tots, ceramistes o no, residents a Catalunya, al Pais Valencia, a les llles o a la resta de I'Estat Espanyol. Perque una de les millors maneres d'estimar un art és coneixer-lo des de I'indret on ha nascut i rau. pero des de la perspectiva contemporania del nostre segle, i també, amb les eines i tecnologies d'avui. Per aixo incloem, arnés de la inforrnació basica de I'itinerari, la que es refereix a espais naturals, museus, tallers, etc. per tal de donar-vos una idea global del que podeu

veure, a més de les adreces d'lnternet i. per acabar, quatre dades de la cuina i I'allotjament. Esperem que us sigui útil. Bon viatge! Feu ruta cap a I' Autopista A-7 en direcció a Valencia. 40 TERRART

El riu Ebre al se" pus pcr Miravr:t A la pan alra. el famos casteil

Busqueu la sortida de I'Hospitalet de I'lnfant, I'Arnpolla o I'Aldea RUTA DE LES 3 C. Les comarques de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, a través de la RUTA DE LES 3 C, ens fan una proposta de recorregut: el Castell de Miravet. la Catedral del Vi de Pinell de Brai i les Coves Meravelles de Benifallet. Cada un d'aquests espais té el seu interes geografic, monumental, tradicional, historic o paisatgístic. Nosaltres. de I'ACC, parem atenció especial a la cerarnica de les Terrisseries de Miravet, al Fris Ceramic de Pinell de Brai i a les coves de Benifallet en les quals el fang, I'escalfor, el gas, la pressio i la paciencia de la natura han fet meravelles... com a vegades fem els ceramistes, també amb la terra i el foc, imitant la natura. MIRAVET (977 407 134) La millor manera de coneixer Miravet és comencar la visita creuant el riu pel PAS DE BARCA, situat al costat de I'eix de I'Ebre entre Ginestar i Rasquera. i a I'altra

part del riu el poble de Miravet. Recomanem el passeig pel nucli antic de la vila: cap de la vila, església vella, placa de la Sanaqueta i, sobretot. la visita al castell. Aquesta fortalesa s'anomena dels Templers. perque els fou donat I'any 1153. És considerat un dels rnillors exemples d'arquitectura rornanica, religiosa i militar de I'Orde del Temple a tot I'Occident. Té un horari de visites. Podeu contactar arnb Pilar (Turivet) al 977 407 626. per fer la visita guiada. El 8 de maig se celebra la Festa de la Cirera, on podreu tastar les coques i el licor de cirera. I sobretot, no us oblideu d'un dels objectius d'aquest itinerari: la visita al barri dels Terrissaires, o tal corn ells s'anomenen: ELS CANTERERS. Trobareu fins a set terrisseries a Miravet, una de les poques poblacions de Catalunya que han mantingut viu aquest ofici fins avui. La cantereria de Jornet segueix coent en el forn de Ilenya, que és el més gran que actualment hi ha a Catalunya, on es couen les típiques

gerres. No us perdeu la cantereria de F. Segarra. a la segona planta de I'obrador, on té un petit museu preciós, farcit de ceramiques, obert al públic. És la col.lecció mes important de la Terrissa de les Terres de I'Ebre, amb mes de 1.000 peces velles (usades). També. pel que fa a ceramica contemporania, podeu visitar el taller de Jordi Balart. que ha estat recentment guardonat per la qualitat de la seva obra pel govern de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, ha guanyat el premi del Concurs d'Escoles, celebrat a la sala de I'Associació de Ceramistes de Catalunya. PINELL DE BRAl (977 426 231) Pinell de Brai és un municipi d'uns 1.125 habitants, situat a 13 km de Miravet i a 7 km de Benifallet. El més representatiu de la vila és, sens dubte, la Catedral del Vi: el Celler Cooperatiu d'estil noucentis-

ta construit per Cesar Martinell. deixeble de Gaudí. Aquesta edificació és un espai excepcional que té una Ilum, un color. un so i una olor que no deixen indiferents. A I'exterior, just entrant, trobareu el magnific fris que el ceramista Xavier Nogués hi va fer el 1920. És un conjunt de rajoles cuites a baixa, acolorides amb imatges sobre el món del vi. D'aquest ceramista, que col.labora amb Antoni Serra i Llorens Artigues i realitza altres treballs amb rajoles a Verdú o a la Pastisseria Casa Riera de la rambla de Barcelona. ens diu A. Cirici: "Els seus conjunts de rajoles tenen un cert aire de paisatges del set-cents. pero la factura és extraordinariament simplificada i en lloc del tractament decorativista, hi ha la textura d'unes pinzellades transparents associada al dibuix puríssim dels contorns ...".Al Pinell també hi ha dues fabriques molt interessants que produeixen cera-

mica refractaria de molt bona qualitat. A més d'aquest fris, podeu veure les mostres de ceramica popular, els treballs amb fusta d'olivera i els materials refractaris: d'aquests en queden dues fabriques al poble, una d'aquestes. centenaria. I si compteu amb més temps, feu una visita a Hotta de Sant Joan, on trobareu materials interessants fets per Picasso. BENIFALLET 1 TIVISSA (977 462 249) La població de Benifallet té el seu terme municipal dividit en dues meitats pel pas de I'Ebre i la seva geografia és plena de nombrosos barrancs ben bonics per visitar. Recomanem la visita a la cova Meravelles que té 510 m de recor regut i uns 9,82 m de desnivel1 i posseeix una estructura geologica espectacular, integrada per columnes d'estalactites i estalagmites, entre altres formacions.

Per concerlar-ne la visita podeu trucar al: 977 462 005. També. si podeu, no deixeu de navegar per I'Ebre. Es fan sortides des de Benifallet, Miravet. Xerta i Tivenys. Podeu informarvos al 977 460 422.

Telefon: 977 435 360 Restaurant El Casal. 977

.. ,-

977 426 195 .y,-.*'.'

Detall del tos de! 1920. de 13 Cooperativa Vinicola oe Pme:l de Brai

TIVISSA A parl del pintores~poble, hi ha un petit museu arqueologic. I en especial, el poblat iberic de Banyoles, amb una esplendida panoramica. sobre la comarca de la Ribera d'Ebre. Per als amants de la natura. us recomanem la visita a la Vall de Cardó: les seves ermites, els seus barrancs, com el racó del mas i la vallada de Costuma. Si us arribeu al barranc de la vall, podreu veure I'últim tram del riu Canaletes que neix als Ports d'Horta de Sant Joan.

VOLEU TASTAR Botifarres d'arros, Caragols amb salsa Cocs de mels Pastissets Coques d'ametlles Conill amb cargols ALLOTJAMENTS * A Miravet: Cal Pigat - Casa Rural. 977 407 013 La Torre - Casa Rural. 977 407 123 A Horta de Sant Joan: Casa de Colonies Els Olivers

l'agenda 2003 CONCURSOS ALCORA 23e Concurs lnternacional de Ceramica d'Alcora 2003 Inscripcions. abans del 30 d'abril Obres seleccionades abans del 14 juny Les obres finalistes s'exposaran del 5 de juliol al 14 de setembre Per a mes informació, 964 362 368. www.alcora.org/museu MANISES. VI Biennal lnternacional de Manises lnscripcions abans del 26 de juny Les obres seleccionades s'hauran d'enviar abans del 5 de seternbre Exposició del 14 novernbre al 18 gener Per a mes informació 961 521 044. www.manises-bienal.com

EL VENDRELL II Biennal de Ceramica 2003, lnscripcions abans del 30 de juny. Treballs seleccionats abans del 25 de seternbre. Inauguració, dia 9 d'octubre Informació, 977 665 684

FIRES arnb el bon ternDs cornencen les fires

LA GALERA (Tarragona) Fira de la Terrissa. Del 2 al 4 de maig CERCO a Saragossa Feria lnternacional de Ceramica Contemporania. Del 22 al 25 de maig

977 426 064

CALENDAR1 : Al maig: Festa de les Coves a Benifallet

TEMPS RECOMANAT PER FER L'ITINERARI: Recomanem un cap de setmana, pero si només disposeu d'un dia, passeu-lo a Miravet, al Pinell de Brai i Tivissa. Internet:

www.benifallet.altanet.org www.ebreguia.com www.baixebre.altanet.org

ULLDECONA. Jornades Medievals 4.5,i 6 de juliol. Tel 977 573 034 GUISSONA. Mercat Roma

ARGENTONA Fira lnternacional de Cerarnica i Terrissa. Del 3 al 6 d'agost. Tel: 937 974 900 E-mail: correu@rnuseucantir.org BARCELONA Expohogar-Regalo.Tardor 2003 Barcelona. del 4 al 8 de setembre Fira de Barcelona SABADELL Fira de Ceramica de Sabadell Del 4 al 5 d'octubre, a la plaqa del Dr. Robert. Tel: 937 726 156 FlRA DELVENDRELL Del 9 al 12 d'octubre QUART (Girona) Fira de la Terrissa. Del 6 al 8 de desembre

L'AGENDA

EXPOSICIONS GENER Ceramica Jove. Aposta de Futur. Local de I'Associació Cerarnistes de Catalunya Del 15 gener al 28 febrer. Gustavo Pérez Amir R a m . Galeria Art Conternporani Del 9 genera 1'1 de mar$ Joies. objectes del desig Pilar Benito i Carmen Invernon. Les Escaldes Del 13 de desernbre al 19 de genel Serrallo. Surar és I'acte Escultura: Pere Noguera. Tarragona Del 29 de novembre al 31 de gener Paisatge amb figures Ceramica i pintura. Andreu Maimó Espai Mallorca Del 21 de novernbre al 4 de gener Pilar Lanau. "Torna" Antic Ajuntament Del 13 de desernbre al 12 de gener

FEBRER Judit Gaset Flinch Art Centre Soxell, S.L. Caldea, Escaldes-Engordany Principat #Andorra "En el terreny dels sentiments". Judith Fernández Vilchez Del 10 de febrer al 31 de marq "Mons interiors - Mons exteriors". Monti Mateu Lleida. Dei 16 de general 7 de febrer Francisco Laranjo Galeria Sargadelos. Barcelona Del 23 de general 10 de rnarc Núria Rion Virgili. Escola d'Art i Disseny de la Diputacio de Tarragona Del 17 de gener al 15 de febrer Lluis Cilveti Antic Ajuntarnent. Tarragona. Del 15 de general 28 de febrer

m Lluis Clapés Local de I'Associació Ceramistes de Catalunya 12 marq al 5 d'abril

"A I'ornbra del romanic" Judith Pellicer Gorle. Bérgamo (Italia). Del 17 de rnaig a 1'1 de juny

Núria Viladrosa Cutrina Idees fugitives de sentirnents que ens volten Centre Cívic Selves i Carner, Manresa Del 24 de febrer al 8 de rnarc

Tallerescola Jorca. 256 aniversari Sala Can Ramis. Sant Celoni Del 10 al 25 de rnaig

"Carní paiticular". Lina Gil i Salvador Cortadellas Galeria Internacional Art Prornotion Terrassa. Del 20 de rnarc al 8 d'abril "Un atelier, un couple" Jacqueline et Bernard Courcoul M aison de la Céramique ContempOraine-Giroussens Del 15 de febrer al 16 d'abril

"Jo, variació i origen". Ester Ferrando Antic Ajuntament de Tarragona Del 2 de maig al 8 de juny "Estructures de la memoria". Xavier Montsalvatge Galeria Sargadelos. Provenca, 274. Barcelona. Del 14 de rnaig al 5 de juliol

m Eliette Amsellem i Elena Montañés Local de I'Associació Ceramistes de Catalunya. Del 18 juny al 26 setembre

"Finestres de I'anirna". Jordi Balart Montserrat Gallery. Nova York De 1'1 al 19 d'abril

OCTUBRE

Rocio Cabanillas Maison de la Catalogne. Paris

Azais. Local de I'Associació Cerarnistes de Catalunya. Del 8 d'octubre al 28 de novernbre

Pere Noguera "Terres crues, terres cuites. Del paisatge a I'habitat" Museu de Cerarnica de Barcelona. De 1'1 abril al 31 d'agost Angelina Alos Tormo "Exposicio retrospectiva" Local de I'Associació Cerarnistes de Catalunya Del 29 abril al 13 de juny Jordi Marcet & Rosa Vila-Abadal Loes & Reinier Holanda. Del 23 de rnarq al 19 d'abril Blocs 2002. González Marti Museu Nacional de Cerarnica Valencia Fins al 28 de juny Fernando Malo i Javier Fanlo Ari Escudellers. Barcelona Del 5 tiabril a 1'1 de juny Mostra lnternacional d'Art Contemporani a Deruta Deruta. Italia Del 12 d'abril al 2 de maig

DESEMBRE Col.lectiva de Nadal. Socis ACC Local de I'Associació de Ceramistes de Cataiunya

CONGRESSOS 1 SEMINARIS IBERIONA 2003 II Rencontres tiArtesania Iberica. 11 i 12 abril. Poble Espanyoi de Montjulc. Barcelona. Aquest any dedicat a "C empresa que rnés m'agrada"

CONGRÉS ANUAL DE L A ASSOCIACIO DE CERAMOLOGIA El Conqres se celeo'ara al M-seu oe Belies Árts de Castelló. Museu de Cerarnica d'Onda i Museu de Cerarnica d'Aicora. Del 30 d'octubre i 1 i 2 de novernbre Azulejeria española de los siglos XVlll y xix XLlll CONGRESO SECV Sociedad Española de Cerámica y Vidrio. Manises, dels dies 19 a1 22 de novembre de 2003 w.secv.es

m E

MUSEU DE CERAMICA DE CALCORA

MUSEU DE CERAMICA DE L'ALCORA CTTeixidors, 5 12110-CAlcora(L'Alcalaten) tel. 964362368 fax 964386455 e-mail: museualcora@infoville.net web: www.alcora.org/museu Horari: Dimarts a diumenge: 11 a 14 h Diiluns: tancat Horaris ampliats a partir del 5 de juliol Servei de visites guiades gratuites pera grups (a partir de 15 persones). amb itinerari per: -casc antic (I'Alcora dels segles XIV a XVIII) -taller de cerarnica tradicional -Museu de Ceramica Contingut: -col-lecció de ceramica de I'Alcora: des de la Reial Fabrica del comte d'Aranda fins els nostres dies Mes de 230 peces que il.lustren I'evolucio de la producció local de pisa i ceramica ornamental: elements de vaixella. plaques decoratives. salseres zoomories. mancerines i xicres, rajoles. etc, pertanyents als mes destacats estils decoratius: Berain. Xineries, Rocalles, Alvaro, Ramet, Flors Alemanyes, Reflex Daurat ... -col-lecció de ceramica contemporania d'autor: des de 1980: a partir de la convocatoria anual i ininterrompuda tiun concurs de ceramica. el Museu ha anal reunint obres de prestigiosos ceramistes contemporanis de tot I'Estat, com ara Claudi Casanovas, Alfonso d'Ors. Xohan Viqueira, Eukeni Callejo. Pauli. Anna Pastor. Marisa Herrón... Des de 2000 el concurs te caracter internacional, la qual cosa ens ha permes obrir fronteres, amb obres de Roland Summer (Austria), Riek Sanderse (Holanda), Luigi Gismondo (Italia), lhor Kovalevych (Ucraina) o Verónica Avila (Araentina) entre d'altres. -del 5 de juliol al 14 de setembre de 2003: 23 Concurs Internacional de Ceramica I'Alcora 2003. Exposició de les obres finalistes. Per a aquesta edició. a mes dels 3 premis generals, el Concurs en convoca dos d'especials: un a la millor obra inspirada en la tradició ceramica de I'Alcora i un altre per votació popular entre els visitants de I'exposició. Cimport total dels 5 premis es de 15.000 la qual cosa el situa com uns dels de major dotació economica de tot I'Estat.

els tallers ens obren les portes per Rosa MWiadé

urant aquests dos anys, els estudiants de ceramica, que formen un col.lectiu dins de I'Associació de Ceramistes de Catalunya, decideixen sortir a I'exterior per coneixer més la realitat actual de la ceramica. L'atractiu que ens empeny a veure aquests tallers és, principalment, el seu funcionament i organització, en que es pot percebre el fruit de I'experimentació, el coneixement portat a I'execució, I'espai de creació, 8 I'amagatall de I'artista, el rovell de I'ou... En definitiva, on es genera I'obra. La iniciativa de visitar els tallers de ceramistes professionals, el que a nosaltres ens ha motivat coneixer és, sobretot, I'interes i la trajectoria artística i el seu caracter emprenedor. A I'hora d'escollir els ceramistes, busquem les diverses formes d'enfocar la ceramica, ja sigui un estil més conceptual, o bé una linia més funcional, pero cadascun concep una forma propia i única que el diferencia dels altres. Al llarg d'aquests dos anys, hem empres aquesta aventura visitant uns quants tallers de la comarca més propera. Els tallers visitats fins ara ens han obert les portes, no només per ensenyar el seu treball diari, sinó per mostrar-nos les seves inquietuds artistiques, el seu savoir faire.

Tallers com els d'en Jordi Soler, a Gava, que, a la seva manera particular, és tot un mestre del coneixement ceramic; en Sedo, a Esparreguera, que ens va mostrar tota la infraestructura ben organitzada, plena d'harmonia, i

kit---

Obrador de Núria Pie

ens va revelar un enorme respecte per I'ofici ben elaborat. Més endinsat a la natura, en Toni Medalla, al Montseny, ens ensenya la seva part mes natural amb les seves ceramiques calades. En Joan Cots, al seu taller amagat entre pinedes, ens

ensenya una ceramica plena d'experimentació obtinguda dels Ilargs viatges, que han enriquit els murals, plafons... i peces que recorden molt sovint restes arqueologiques extretes del món antic. La Núria Pié, en ple nucli urba. ens ensenva la capacita1 de constancia i aplicació en les obres, tant en la part mes comercial com en I'artistica, clarament diferenciades. Una de les visites que vam realitzar el mes d'abril va ser la del taller Aguadé, on elaboren una ceramica funcional, amb un exclusiu i conegudissim segell de disseny i bon gust. En cartera, encara tenim molts tallers per visitar. Alguns dels proposats són els de la provincia de Tarragona i terres de I'Ebre, com també els d'alguns dels membres que han format part de la Cooperativa Coure d'Olot: Alex Terma, Claudi Casanovas. .. Tots aquests tallers són propostes obertes que esperen ser ampliades. Deixem a la vostra disposició aquest desig de seguir endavant amb el coneixement artístic i cultural que ens aporten aquestes visites. A tots aquells qui estimen i respecten una experiencia tan vital com és la de treballar amb el fang. TERRART 45

RECOMANEN VISITAR

exposicions que actualinent podeu visitar ANGELINA ALÓS. A ~'~ssociació de fines incisions. de Ceramistes de Catalunya. Fernando Malo. És un altre dels Fins al 13 de juny. valors més interessants. La seva obra compren dues facetes: la de PERE NOGUERA. Museu de la peca única i la de restauracio Ceramica de Barcelona. Fins a i reproducció de rajoles antigues. finals d'agost Dintre les peces creatives, ocupa

Peces: negre de Javier Fanlo i de gres de Fernando Malo

JAVIER FANLO i FERNANDO MALO. Cerarnistes aragonesos. A la botiga d'ART Escudellers. Al carrer de Escudellers, 23-25, de Barcelona. Amb el titol DUALIDAD DE ESPACIOS, en la qual aquests dos grans professionals i artistes presenten les obres més recents. Javier Fanlo. Instal4at a la coneguda localitat de Muel, produeix peces de forma tancada "gerros". increiblement modelats enterament a ma amb marrells "xurro". encara que perla seva extraordinaria finor i perfecció semblen confeccionats al torn. Cacabat és de color negre intens, aconseguit amb la tecnica de cuita per reducció, amb una patina polida i una decoració rnolt subtil a base 46 TERRART

dos vessants: el de plafons o murals plens de color, amb reminiscencies i les peces de forma, basada en vasos descontextualitzats, com estripats, amb diferents formes i acabats. Cobra d'argila refractaria esta cuita a baixa temperatura, en una o dues coccions. ES una obra forca interessant pel llenguatge propi que compren. Aixi mateix, cal visitar la botiga de vidre recentment inaugurada front per front de la de ceramica. Cexposició, inaugurada el 5 d'abril, romandra fins al juliol. Exposició a I'ACC: d'ELIETTE AMSELLEM I ELENA MONTAÑÉS, de juny a setembre.

recomanacioiis RESIDENCIA D'INVESTIGADORS. Una residencia arnb vida cultural. És un hotel que es troba a prop del local de I'Associació de Ceramistes de Catalunya, al de carrer Hospital, 64, Barcelona. Amb 78 places en habitacions individuals o dobles, totes arnb bany i telefon. Aire condicionat i calefacció. Servei d'esrnorzar. Els preus són rnolt assequibles, ja que esta subvencionat per la i el Centre Generalitat d'lnvestigacions Científiques. Per a més informació, 934 438 610. investigadors@resa.es. o be al www.resa.es Tarnbé la societat RESA s'ocupa de les residencies d'estudiants universitaries a Barcelona. 902 444 47. http:/www.resa.es BANC DE SABADELL. Ens ofereix avantatges per als socis de I'Associació de Cerarnistes de Catalunya Arnb el conveni exclusiu per a artesans. A la mida del seu negoci o economia familiar. Us perrnet no haver de pagar la quota de les targetes de credit. Pagar menys per un tipus d'interes als habituals, en hipoteques o préstecs personals, cense comissió. Assegurances personals, del taller o comer$. entre altres. www.bancsabadell.corn

jordi aguadé clos

entra a la Reial Academia Catalana de Belles Arts Sant Jordi

C.J(

I ceramista Jordi Aguad6 Clos ha ingressat a L? Reial Academia Catalana de Belles Arts Sant Jordi. El dia 21 de maig se celebra I'acte de I'ingres; el senyor Jordi Bonet, com a president, li dóna la benvinguda i sub ratlla: "avui, per primera vegada, ha entrat a I'Academia la Ceramica". El senyor Aguadé llegí el seu discurs d'ingrés remarcant els trets professionals i artístics pels quals ha dedicat la seva vida a la ceramica. Aixi com I'experiencia d'aprenentatge per diversos paisos dYEuropa,la participació en el grup d'artistes La Cantonada i en la revista Questions d'Art. entre d'altres. Com que quan ens arriba la noticia. la nostra revista Terrart ja es troba confeccionada. en el proxim número ampliarem la informació i publicarem integra I'interessant discurs d'ingrés. Des d'aquestes linies, I'Associació Ceramistes de Catalunya celebrern aquesta honrosa distinció. , ,

-a' ..

,E\

VILLEGAS Comtal, 31 08002 BARCELONA Tel.933175330 Fax9331724 93 viIIegas@viIIegasceramica.com

Us agrairern la major antelació possible quan ens envieu informació sobre les vostres exposicions, fires i cefiamens relacionats amb el món de la ceramica contemporania, per poder-la publicar amb ante1ació.a les dates i arxivar-la a la biblioteca de I'AssociaciÓ. També us recornanern que els fullets i catalegs que publiqueu personalment o en col.lectiu, els envieu a la biblioteca del MACBA (Museu d'Ari Conternporani de Barcelona), PI. dels Ange~s 1, 08001. macba@macba.es., o a MNAC, Biblioteca General d'Historia de I'Ari, carrer Comerc 26, www.rnnac.es. que és la més irnporiant de Catalunya en la seva especialitat. En aquestes dues biblioteques trobareu les darreres novetats en llibres i revistes, i si envieu inforrnació sera arxivada en una carpeta personal.

ART ESCUDELLERS Botiga especialitzada amb ceramica Contemporania i Tradicional de Catalunya i Espanya. Exposicions a la Galeria del Soterrani

Subscripció a Terrart

Oberi de dilluns a diumenge d ' l l a 23 h Tel. 934 126 801 Fax 934 121 501. c l Escudellers, 23 08002 Barcelona www. escudellers-art. corn. e-mail: export@escudellers-art.com

La revista que et tindra inforrnat de les novetats del que passa en el rnón de la cerámica a Catalunya, Valencia, Balears, Andorra, les Balears i Catalunya Nord Butlleta de subscripció Per tan sols 8 euros I'any rebras els dos exemplars que publiquem. Tarifa estudiants i jubilats, reducció especial: els dos números per 6 euros. (heu d'adjuntar el carnet d'estudlant o jubilat) FES-TE MEMBRE DE CASSOCIACIÓ Per 30 euros el trimestre. Rebras gratuitament la revista, el butlleti (mensual), catalegs, invitacions per a inauguracions i informació proveidors, entre d'altres.

I 1 I

I I I

;

1 I 1 I I

I I I

I I 4 8 TERRART

Us podeu subscriure enviant la butlleta: per fax al 933 188 510 o al correu electronic: acc@cerarnistescat.org

Coanoms Nom Domlcili Localitat Telefon NIF

I 1 I

1 1 1 I

Forma de pagarnent: Per oom c acyo bancaria Espere, el proper avis carregded al compte que s ndca a mnt nuac(6 e s ieDuh que JS preseni

iitular BandCaixa Població CteAlibreta núm

11111 11/11 clau entltal

oiicins

Signatura del titular:

111 11111111111 DC num de compte Data:

argiles minerals pastes ceramiques B

Varn comengar el 27 de julio1 de 1970... i ara; el

GRES CH ja fa 30 anys

Esculptura amb GRES CH cuts en afrnosfera oxtdant i redu~cidper A m a Pastor

Fa mes de 30 anys que Vicente Diez S.L. va desenvolupar una pasta de gres amb moltes prestacions pera escultura i modelatge. El contacte continuat amb ceramistes i el nostre interhs a desenvdupar nous productes, no sempre exclusivament cnmercials, ens aluda a tenir disponibles, any rere any. noves fórmules originals par a pastes cer&mtques molt variades i d'alta qualitat Visiti el nostre cataleg awww.vdier.com i comprobar&que ofenm una ampli ventall de pastes ceramiques per a les seves necessitats més exigents: més de 10 tipus de gres, 10 tipus de porcellanes. inclmnt-hi coloffi; 4 pastes pera baixa temperatura, 4 pastes auioenvenissab(es. 12 esmalts i 12 engobes especials pera gres i porcellana. Iben aviat hi afegirem novetats... 8

El GRES CM,i totes les +ves variants en el nostre cataleg són productes exclusius de Vkente Dlez S.L. amb marques registrades en pmpietat i no poden ser utilitzades per altri. Només els productes originals reglstrats li garantiizaran la millor qualiat.

catáleg complet a.

www.vdiez.com

I ."-

~ l L~I,l,~~; ,

Vicente Dier S.L. Camino de Aldaya 6 y 8 46940 Manises Mbncra Te1 96 154 5058 fax 96 153 3824 vd'iez@vdiez.com

Fundada el 1874 ,

.----2.>