TERRART NUM. 23 2003-Semestre 2

i" O

8.,., N

Revista Ceramica

La Casa del Ceramista Juan"

XIV Fira de Mercat de la Terrissa Catalana Dies 6,7 i 8 de desembre del 2003

DELS LECTORS Equip

Jordi Soler

Equip de redacció

Quatre ratlles

Després de I'edició del primer número de Terrart. hem rebut diverses cartes de felicitacio, una de les quals és de la Fundació Pilar i Joan Miró. de Mallorca, que diu: "Ens interessaria subscriure'ns a la revista Terrart. Ens sembla magnífica la iniciativa presa per I'ACC de promocionar la ceramica contemponnia." Al mateix temps. ens anuncia que han obert un taller de cedmica amb activitats que poden ser del nostre interes; quan en tinguem noticia. us ho farem saber.

Quatre ratlles per felicitar-vos per aquest primer exemplar de la revista. El pas endavant que s'ha fet és molt importane publicitat. color, disseny nou ... i la voluntat expressada de convertir la revista en un instrument de comunicació dels ceramistes i aficionats a la cerarnica de tots els Paisos Catalans. Crec que aixo darrer és important. Per aquesta raó caldria trobar corresponsals o redactors fixos a les comarques més actives des del punt de vista de la ceramica del Pais Valencia i de les Illes, per poder completar la panoramica de les activitats que s'hi fan: exposicions. cursos, fires. etc.. aixi com establir contacte amb els creadors més destaca- d'aquestes contrades. Si em permeteu. a més a més. voldria fer una proposta que penso que podria donar més cos a la revista: seria interessant crear un espai central (important en nombre de pagines) on fer un tractament monognfic d'un tema. com ara aquests. que m'invento com a exemple: "Ceramistes mallorquins a I'avantguarda creativa". "Les indústries i els creadon", "Arquitectes i ceramistes Cor Unum". "Els últims terrissers d'agost", "Qui és qui en la cerimica del Valles". etc. Bé. fer propostes és molt fhcil. Després ve la , volunfeina de veritat i cal mantenir la f o r ~ a la tat de tirar endavant el projecte i I'equi de gent que li doni suport. Una abrasada

També volem agrair totes les cartes de felicitacio i subscripcions que hem rebut d'altres entitats i particulars que fan que puguem seguir endavant i millorant aquest projecte.

Montse Galí Directora

Centre Catala d'Artesania de la Ceneralitat de Catalunya

m*.

La Sra. M.Vega Castellvi manifesta en una carta publicada en I'anterior número d'aquesta revista una serie de conceptes que m'agradaria puntualizar. El Centre Catala d'Artesania de la Generalitat de Catalunya. que ostenta les comm." 3-8 m,",,Ma~a,m,"petencies d'artesania, té la preceptiva legislació que regula I'artesania a Catalunya. 1) .- aprovada en el seu dia per la Comissio d'Artesania de Catalunya. de la qual en for0"- -'"men part reconegudes persones de tots els ambits de I'artesania i de les institucions gremials. associacions. etc. A t o u els paisos de la Unió Europea. per tal de tenir una acreditació d'un organisme public. s'ha de tenir una empresa constituida (bé sigui persona física. o societat), i estar al corrent de pagarnent dels impostor corresponents. i en el cas de I'artesania s'ha d'exercir un dels 162 oficis reconeguts. tant si es fa peca única com peca seriada. Cartesania és una activitat económica (com el comers o la indústria). encara que els processos es facin manualment en un percentatge important, i corn a tal pels ingressos que genera, esta subjecte a les obigacions fiscals establertes. com qualsevol altra activitat. Des del Centre Catala d'Artesania i per tal de potenciar la comercialiaació de les microempreses artesanes. hern posat en mama diferents accions. com el conveni amb el Col.legi d'Agenu Comercials de Barcelona. I'assistencia al Viver firal d'Expohogar. la Mostra Permanent d'Artesania i d'altres.

IJ,.IIIIUmYn/,D.l<l'.~~~.LI"Y,~B.II.". ,.i~"l"md.T".UG"l,m Y".lWG. N,..m> 0,-

lll"lllllllO1l.

=---

6 trrrar:

El recull d'activitats comenga recordant I'exposició retrospectiva en homenatge a Angelina Alós que es va inaugurar al local de I'associació a finals d'abril. És I'exposició antologica més completa que s'ha fer de la seva obra: vam gaudir d'un total de 74 obres inedites que abarquen les diferents etapes de la seva llarga trajectoria. L'exposició també va comprar amb el suport de la fotografia per contextualitzar la ceramista en el seu entorn i també hi havia una petita mostra de I'obra del seu pare joan Baptista Alós, també ceramista i a la vegada mestre. De iunv, a setembre la sala de I'ACC ha albereat les Deces dtElliette Amsellem i Elena Montañes. a I'espai expositiu i a I'espai mostra respectivament. Pel que fa a "Más que cuchara". d'Elliete Amsellem, com ens diu el titol, la cullera podria ser el pretext. no per aixo menys important, el punt comú que ens introdueix a diferents atmosferes: una mula parada on tot menys el plat és de ceramica la cullera també. un colom que ha substituit la branca d'olivera per unes sinuoses culleres amb missatges d'amor i pau. i un llarg etcetera de petits mons. Elena Montahés va omplir I'espai amb les seves peces de grans volums. elegants en la forma i els acabats, en les que el traG i la textura de la pe$a són ja el segell personal i interferible de I'autora. Paral.lelament a aquesta exposició a I'espai dedicat als estudiants han exposar els seus treballs Marta Prados de juny a setembre i Marlene Vite durant el setembre. El treball de Marta Prados porta per titol "Pajaritas del mundo".

Treballa amb material ceramic la tecnica de la papiroflexia gricies a una barreja de fang i paper clay que li dona la flexibilitat necesaria per doblar el fang tantes vegades com siguin necessaries per realitzar I'ocell de paper clay. Els objectes de Marlene Vite van substituir a I'espai reservat als estudiants, els ocells de hng de Marta Prados. Objectes carregats de simbologia combinats amb d'altres materials com tubs de coure que evoquen alambics molt especials. Per altra banda també ens mostra peca utilitaria com poden ser teteres i conjunts de te. A la tardor a la Sala de I'Associació e s t a d ocupada pel conjunt de peces del ceramista de la Catalunya Nord lean Paul Azais. Sota el lema Terres de memories recull un grup de tipologies combinades amb un grup d'esmalts de terra sigil-lata.El resultat és un treball d'investigació constant i Ilarg. Vocalia de Biblioteca

LA SENYORA MARTA FERRUSOLA VISITA L'EXPOSICIÓ DE ANGELINA ALÓS L'esposa del Molt Honorable Sr. Jordi Pujol. el dia

4 de juny, en ocasió de I'exposició d'Angelina Alós, va visitar la nostra seu. sent rebuda per Blanca Morales A16s, filla d'Angelina. i els membres de la nostra associació. Merce Mir, responsable de la vocalia artística. i Teresa Elias, responsable de la secretaria, li van explicar detingudament I'obra exposada. La senyora Marta Ferrusola és una amant de la cerimica. a més d'excel,lent coneixedora, i posseeix nombroses peces. També és una admiradora d9AngelinaAlós. i aixi ho va demostrar amb el seu interes per visitar I'exposició antolbgica que va celebrar I'ACC. per retre-li homenatge. del 29 d'abril al 13 de juny d'enguany. L'exposició d'Angelina Alós ha resultat t o t un exit de visitants i els catalegs s'han exhaurit. L'ACC agraeix la deferencia de la Sra. Marra Ferrusola per la seva visita a la nostra associació.

.,&.

ACTIVITATS ACC

EXPOSICIÓ AL LOCAL DE L'ACC Elena Montañh i Eliette Amselem n I'última exposició realiuada a la galeria de I'ACC vam poder contemplar I'obra de dues ceramistes. Elena Mongnhs. ceramista coneguda per molts de nosaltres. ens ha fet gaudir del seu bon rornejar, I'elegincia de les seves formes i la solaia de les sews decoracions. No ens estendrern en I'analisi de la seva obra ni de la seva penona ja que ho hem fet en I'arricle publicat en aquesta mateixa revista. Pel que tá a I'obra d'Eliette, per a nosaltres ha estat un conuapunt que ens ha fet gaudir d'una la cullareta es él centre d'atenció. Aquesta, junt amb copes, plats i sogplats. conformen un seguir de muntatges, taules parades, culleretes penjades d'un fil ..., com si es tractbs de roba estesa, donant un missatge vilid per a totes les Ilengües. formes ondulades, colors molt pal.lids. decoracions molt senzilles, fresques, joves, amb tot un seguit de personatges i animals. que en alguns moments et donen un missatge de pau i en d'altres. volen comunicar estimació; algunes d'elles són enriquides amb terres colorejades que ajuden a enfortir la seva presentació.

Es tracta. en definitiva. d'una obra relaxada i opdmista. Hem parlat amb la ceramista i hem conegut una penona ben senzilla, d'esperit jove i amb ganes de seguir treballant

Comtal, 31 08002 BARCELONA Tel. 93 31 7 53 30 Fax 93 31 7 24 93 villegas@villegasceramica.com www.viIIegasceramica.com

HNOS.

AGUADO \N\NM/-nerrnanosaguauo. com

Telf.: 957 68 43 30 Fax: 957 68 48 38 cl Ancha, 61 14540 LA RAMBLA ' C~RDOBA

.:&

V i s e parcial dels estands dels menbrc.

ur;

i ~

LA FIRA La fira del Portal de l S ~ n g e l

es dels seus inicis, ara faja 14 anys. I'ACC compta amb un curricu'um de fires, organiuades, en principi. per una desena de pmfessionals que intentaven obrir-se cami en aquest dificil món de la cerimica comercial. mn iniciarun de fires, primer al carrer i formant un colectiu després. per anar a fires professionals: Cevider, Expohogar. Intergiff... Ha sigut un llarg periple trevistes, negociacions. creació de normatives internes, Iluites, canvis de governs als aiuntaments. etc. En

alguns moments. fins i t o t hem hagut de recomengar. Peró una de les qualitats que al meu

ha tata aquerta gestió que, malgratles1luites, enrabiades,

interferencies

malentesos, en tot moment stha intenta[escoltar a tots els ceramistes i tendencies per fer que el mbxim nombre possible de persones entrin a la que ens ajuda a tirar endavant els nostres tallen. paSSant dels lo Primers als 2O següenu i als 40 que actualment hi assisteixen. En definitiva. una gestió constant que

ha estat guiada per un grup seriós de professionals independents primer i integrars a la Junta després, portant el t a m n i exigit pel col.lectiu a donar la imatge que ha assolit la fira en aquesrs darrers anys. Aquesta imatge. molt "lorada per I'administnció. ha fet d'aquesta fira una activitat gairebe obligada en aquest ¡ per aquestesdates. Actualmentpodem dir que la del de I'Angel Una altra de les necessbts que es tenia desde ~ACCera aprofimr aquest bon moment de venda per donar una oferta mes h p l i a de la ceramica que fem a Catalunya i. paral.lelament. a la f i n que es fa al carrer. Des de la junta es M decidir fer una exposició de peca única als locals de I'ACC. intentant fer publicitat des de cada un dels punts de mostra, per tal que els visitanu de la fin s'assabentessin de I'exposició i a I'inrevks. Enguany el lema d'aquesta exposició ser& "La cerimica i el cinema". Esperem visitar aquesta mostra i veure com els cenmistes s'adapten, amb el seu treball, a aquest tema tan ampli i tan complex. Estem segurs que amb la seva creativitat ens áran disfrutar com sempre del resultat d'haver acceptat aquest repte. Esrand d'Esther Ramos

CERAMISTES CATALANS A GIROUSSENS

erre et terres" va ser I'exposició que 16 ceramistes de IrAssociation de Potiers et Céramistes en Midi-Pyrinés van fer al nostre local I'octubre del 2002. Vam ooder eaudir de ceramiques de diferents tendencies i tecniques: gres salat. peces tornejades. engalbades, esmaltades. etc., totes elles de molt bona qualitat i creativitat.

Els artistes que van mostrar la seva obra són Bridgette Bartron, lean-Fran~ois Delorme, Catherine de Lagabbe, Thierry Basile. Alain Déjardin, Patrice Teulieres. Barbara Llebor Thierry Dupuy, Martine Léveque. Sylvian Meschia. Fran~oiSeNugier, Didier Imart. Marie Costes, Jean Pierre Chollet Pascal Geoffroy i Jean-Michel Pret Fruit de I'intercanvi arnb aquesta associació, durant el mes d'octubre del 2003 porraran les seves obres a la Maison de la Ceramique Contemporaine de Guiroussens els cerarnistes seeüents: Merce Coma. Rosa Cortiella. Teresa ~1s;. Teresa Gironbs,]ordi Marcet i Rosa VilaAbadal, Merce Mlr, Elena Montañés. Pauli. Judith Pellicer, Camila Perez. Roser Raluy, Monuerrat Riu, Jordi Rodó, Sedó, Joan Serra Carbonés, Montserrat Vega i Isabel Barba.

Inauguració de I'exporició dels francesas a I'ACC

associaci ceramistes de catalunya

Per a mes informaci6:

MAISON DE LA

CERAMIQUE CONTEMPORANE

GIROUSSENS

Exposició:

Ceramistes Catalans A la Maison de la Céramique Contemporaine GIROUSSENS (Franqa) dels dies: 8 de novembre de 2003 a 1'11 de gener de 2004 Inauguracio: divendres 7 de novembre a les 18 h

Els estudiants visiten e l s tallers d'Aguadé Ceramica a Barcelona i Pau Costa del Masnou Des de la vocalia d'estudlants, els mesos d'abril i maig vam oganitzar les visites ais tallers &Aguadé i Pau Costa respectivamePel que fa a aquesta activitat, les visites van cloure el primer semestre de I'any, ja que al juny els estudiants estan molt enfeinats amb el final de curs. AGUADÉ

CERAMICA

El taller dels Aguadé es troba a Horta, en un carrer paral4el al idil.lic Campoamor. En Jordi i en Pere Aguadé. pare i fill. ens van rebre i cadascú ens va ensenyar el seu lloc de trebali. En Jordi Aguadé té un estudi on guarda mig segle d'experiencia i de records. El taller d'on surten totes les peces de la firma Aguadé és una nau que abans havia estat moit més gran. N o obstant aixo, els espais estan ben distribuits des de I'inici, on guarden el gres, fins al despatx i la sala d'exposició. al final; i més enlla hi ha el jardi. En Pere Aguadé va ser el "Cicerone" i ens va anar explicant cadascuna de les parts del taller i el seu funcionament fins a arribar a la peca ja acabada. El binomi format per pare i fill ens van mostrar dues maneres de fer la ceramica. Mentre en Jordi, dispensat del moment productiu després d'un rnunt d'anys de treball. retroba les llibretes de

fórmules i torna a la pacient Qsca d'investigació. en Pere, al capdavant del taller. segueix el camí iniciat pel seu pare i a la vegada intmdueix els canvis neccesaris en cada moment. Actualment i des deja í a un temps estan col4aborant amb disenyadors com André Ricard o Perico Pastor. entre d'altres.

PAU COSTA El taller de'n Pau Costa es troba al Masnou. Curiosament. i sense que ho sabéssim abans. hi ha un lligam entre les dues visites: en Pau Costa va treballar prop de cinc anys al taller Aguadé mentre s'estava formant com a ceramista a I'Escola Industrial. I les diferents maneres de treballar la ceramica tenen a veure amb aquests inicis: el molí de boles. els rnotllos i la peca utilitiria. El nostre amfitrió ens va fer una minusiosa visita plena d'explicacions del taller, de les eines, del procés de les peces.... i després d'haver-nos fet una

demostració de com decora una peca. al voltant d'una tassa de cafe, vam encetar una tertúlia sobre I'ofici de ceramista. El ceramista. com passa en molts altres oficis, s'ha de buscar les eines que li agilinin la feina i, en ocasions. que li substitueixin aquel1 aprenent que en aquest ofici no ens podem permetre. I en aquesta visita. més que en cap altra, se'ns ha evidenciat aquest fet En cada part del pmcés d'elaboració de la pe$a en Pau s'ajuda d'una eina recuperada. comprada a la ferreteria, descoberta a un amic o pensada a partir d'un problema. Finalment ens vam acomiadar, després d'una llarga i profitosa tertulia dient que no feia el que li agradava pero li agradava el que feia, ja ho sabíem: feia tres hores que observavem els seu entusiasme. Des d'aqui, els estudiants volem agrair a Jordi i Pere Aguadé i a Pau Costa I'interes amb que ens han mostrat els seus tallers.

Del 17 al 22 de novembre, s'ompliia el forn rajoler del Mas Plaja Situat al bellmig de les Gabarres, el forn va ser construit a I'inici de la rernodelació d'aquest mas. i'any 1947. i I'últimafornada va tenir lloc I'any 1955.

en acabar les obres. Aquest era un costum antic. ja que quan es construien les masies. sortia més rendible fabricar els rajols in situ, amb la terra local, que transportar-los arnb mules des del lloc de fabricació.

ART ESCUDELLERS Botiga especialitzada amb ceramica Contemporania i Tradicional de Catalunya i Espanya. Exposicions a la Galeria del Soterrani Obert de dilluns a diumenge d'll a 23 h. Tel. 934 126 801 Fax 934 121 501. c/ Escudellers, 23 - 08002 Barcelona www.escudellers-art. com. e-mail: export@escudellers-aft.corn

Hi ha molts forns d'aquestes caracteristiques pero, per la seva antiguitat (tenen la mateixa edat que les masies a que són annexes). estan en molt males condicions. Aquest forn. un cop restaurat (i com que la rernodelació 6s relativament recent). esti en condicions de poder fer-lo servir. S'ompliri una quarta part del forn amb rajoles fabricades a la rajoleria Joan Farre de Regincos. i la resta de la fornada sea amb peces de diversos ceramistes. Si hi esteu interessats, truqueu al teléfon de contacte. El forn s'ompliia del 17 al 22 de novembre S'encendrh el foc el 22 al vespre S'acabari el diumenge 23 Es deixarh reposar durant cinc dies El divendres següent sed la desenfornada

Tel. de contacte: Carlets 972 303 749

Miquel Serrat Soler

rRUMIANTI

L'obra de Lluís Heras Colomé (Serra de Daró-Girona)

a vella impressora s'ha espatllat i arreglar-la val tant com una de nova que em regalen pel meu aniversari i. oh. sorpresa!. les connexions ja n o són ig~iais.M'obliga a canviar I'ordinador. ]o era bastant advers a les noves tecnologies, pero t o t t'empeny al canvi. ¿ N o creieu que vivim a un ritme frenetic? ¿Es podria acabar de munyir la riquesa. saviesa i genialitat de les experiencies del passat i així evolucionar a un ritme més tranquil i digerible? iPodem viure al marge d'aquesta societat de consum cada dia més desmesurat i compulsiu? Em ve al cap aquesta reflexió davant d'un diptic que va editar fa temps Lluis Heras. recollint la seva obra de terrissa negra, continuació de la que havia elaborat des de sempre Lluis Cornella, ja jubilat única a la Bisbal. Aquest diptic acaba dient: "Ara, quan les grans produccions industrials han relegat quasi a I'oblit tots aquests atuells, altra hora funcionals, el taller d'en Lluis Heras els recupera perque tots els que estimarles coses ben fetes puguem gaudir-ne de nou." Han passat els anys i ara, I'oblit, el desinteres i la ignorancia del treball que representa, han desvalorat aquesta terrissa quan la seva funcionalitat encara és vigenti, en algunes peces, no ha estat superada, ~1 que deiem: tot empeny al canvi, el canvi que ara passant en Lluis i que és motiu de la nostra conversa. Entre Serra de Daró i Ullastret, a poca distancia de les ruines iberiques. al Mas Cunya. entre alzines i rarnats. hi viu en Lluis, "Didi", i amb ell, una tarda d'agost m'endinso en el terreny del fang fumat i les deries d'aquest pou de bonhomia. "El canvi hi ha de ser perque aixb t é un limit. n o s'és conscient de I'enorme feina que porta fer aquesta terrissa, n o es valora p m u i costa trobar llocs per comercialitzar-la de manera digna: potser presentant-la de manera diferent i buscant un altre tipus de client?Jo n o serveixo per a aquetes coses. m'agrada treballar al taller. la baralla amb el fang. la Ilenya, el foc. Pero aixo de voltar, comerciar, és una altra

C á n t ~de barco

feina afegida i jo n o tinc fusta de comerciant". ES el vell i conegut problema de gran part d'artesans. Abans el contacte amb el era més directe i una feina més grata, que fins i t o t els esbargia de la feina als tallers: "M'agraden els mercats. em tiren. m'agrada el carrer i el contacte pero el públic és limita?. Es per aixo que. de tant en tant. en Didi encara cou i ofereix la seva terrissa fumada en uns quants mercats ben triats.

Bona aigua fresca a mitja tarda buscant. ara, els seus origens professionals i els camins que ha anat seguint: "Tipic: ets jove, mandrós en els estudis i e t poses a treballar, i estant a la Bisbal. h o fas en un taller de ceramica. Sis anys a Can Salomó. després vingué la mili i. cap al 1985, em vaig muntar el meu talier. A l 89-90. quan feia ceramica tipica de la Bisbal, vaig participar en una fornada a casa d'en Cornella en I'imbit d'un treball etnologic dut a rerme per la Universitat de Barcelona i la de Montpeller. Després en seguiria una altra amb diversos ceramistes. A partir d'aqui. en Cornella m'ho va anar ensenyant tot: la manera d'enfornar, de coure ...". i jo suposo que també li va trans-

perdre el temps mirant de ser cornpetitiu amb la industria i també amb la cerimica que ens ve de fora. No vull dependre de la cerimica. n o puc viure'n. del fumat Per aixo miro de compaginar-ho amb altres feines." C o m tants de nosaltres. en Didi també treballa fora de casa i h o fa com a auxiliar practic de manteniment en un rnuseu al Call de Girona. Aixo li permet n o desesperar-se i. t o t i que a vegades I'aparca. segueix amb la ceramica. "Sempre em pica el cuc. es una manera de ser. de viure". I t o t i que reconeix que ara n o esta gaire motivat. acaba dient: "El cami és anar fent i n o desanimar-se". Que aixi sia. Lluis.

metre I'interes i la passió per aprendre una tecnica condemnada a desapareixer i també un xic de la senzilla saviesa que guarda la gent gran d'aquestes terres. En Didi. des de fa temps, pero. que va a cavall entre la terrissa tradicional i la ceramica més contemporania: "Pots adaptar el fumat a altres formes que n o siguin a la roda. L'afumat amb llenya t é un t o personal que n o el treus de cap altra manera. Es com un xai. mig a la brasa. mig a la planxa: el mateix xai t i n d r i dos gustos diferents. D e totes maneres, en el camp artistic tampoc h o tens gens ficil. és un altre circuit i bastant més difícil. A vegades. costa expressar-se i costa més vendre a qui li pugui interesar el que dius. O p t o per anar fent encarrecs que m'arriben. quat r e clients concrets, quatre fires. anar seguint fent negre per n o perdre'l. Pero n o vull entrar en el joc comercial. És

TANT SI TREBALLES: " LA TERRISSA, LA MAJOLICA, EL REFRACTARI, EL GRES O LA PORCEL.LANA

T'OFERIEX: " MATERlES PRIMERES " PASTES " ENGALBES 'ESMALTS " COLORANTS " ESTRIS

Mare de Déu de les Neus, 60-62 p~~~

08031 Barcelona

Tel.lFax: 933 584 779

Espai per a I'art i la natura esprés de 15 anys del Molí c o m a raller de cerarnica, a Sant Esteve de Palaurtordera, carninem. Fem uns passos i ens situern en un nou espai al costat de la riera de Vallrnanya, arnb norn i cognoms: Molí22. Ens trobem amb Toni Medalla. anima d'aquest projecte. L'espai, situat en plena carretera, en acabar la zona urbana del poble de Sant Esteve, és rnolt visible i ben senyalinat Ja ha estat inaugurat. pero encara hi ha rnolta feina per fer. En Toni ens rep a la planta baixa. on un gran cartel1 ens explica t o t el que Molí22 ofereix: espai-galeria. aules-taller. estudi de disseny i decoració, estudis i sortides al medi arnbienr treballs p e r a la integració social i el nou espai "lloc de trobada". Després de passar aquest petit vestibul, ens situem a I'espai-pleria. La sala. de petites dirnensions, és molt adeqüada p e r a I'obra d'un sol artista (pintura. escultun. cerimica. etc.). En aquests rnoments. I'obra de Toni Medalla és la que ornple aquest espai: tot el llarg recorregut de la seva obra. Ilurns, escultures. plafons, calats. t o r n ... Ens situen en el bagatge que ens va explicant i que en els seus finals el portaran a iniciar el projecte del Molí22. Des de I'epoca de I'escola, Leonardo da Vinci. junr arnb algun ceramista de I'escola. van comenqar a treballar amb la idea de vendre els seus productes en els seus propis tallers, pero la necessitat de donar-se a coneixer i comerciaiinar els seus treballs els va portar a treballar amb col.lectius diversos i cooperatives. en els quals en Toni sempre ha cregut. Ens comenta d'aquesta etapa la quantitat de tallers que van anar sorginr en cada una de les seves evolucions, alguns d'ells encara en funcionament. La seva aposta va ser la cerirnica comercial. era un bon moment. va treballar rnolt i vendre rnolt. va anar a moltes fires i va passar al cicuit profesional amb el grup artesa, assistint a Expohogar ..., fins que es va cansar de I'estres i I'angoixa que representava competir, produir. vendre més i més: "La creativitat queda estroncada. nornes produir i produir ...

En lloc de decidir on vols anar. les botigues et marquen el camí." En aquells moments. en Toni va tomar a creure en la venda des del taller, tal com sempre s'havia fec escola. treball. exposició. venda. "El que va passar es que fa 20 anys t o n vam creure que allo d'Expohogar e n la manera d'entrar a la roda, pero per amorOtzar els preus de les fires. has de fer gran quantitat de material. comprar. has de treballar moltissim. posar gent ampliar locals, maquinaria etc. I et cremes." Per sortir d'aquesta roda va cercar un altre feina per guanyar-se la vida i que li permetes fer el que volia i el que creia que havia de fer. I la va [robar: es va fer bomber. Ha aconseguit fer que les dues professions esriguin totalment Iligades. Una feina li ha marcat una seguretat que li ha permes sortir d'aquesta roda cruel. La feina de bomber. amb que es dedica a apagar els focs. i la feina de ceramista, amb que els encén. Les dues feines estan totalment lligades i n'está orgullós. Ha estat dificil de compaginar. pero ha aconseguit I'equilibri. En un conte que en Toni va escriure la fa un temps explica I'esquizofrenia present en la filosofia de la seva decisio "Realment diria que som tan creatius els bombers com els artesans. Penso que per ser bomber has de ser creatiu i directe. el que val és el present. has de resoldre el problema."

En un altre apartat del conte ens diu: "1 jo també m'alegro de saber que en el món existeixen persones que pensen en embellir la vida quotidiana amb les seves mans. amb I'estetica dels objectes fets arresanalment. amb allo que es únic i divers, amb donar sentit a la vida en lloc del consum compulsiu que despres s'amuntega a les cases o a les deixalles. i amb les que no sabem que fer ". Després. seguim la mta per I'espai i anem passant per les diverses dependencies. Primer veiem el despaa, on hi ha en Jordi Bruguera. encarregat de dirigir I'area de pintura i responsable de rot el projecte. junt amb en joan Antoni. i a qui, a més. li toca I'adminisrració amb tota la paperassa que aixo comporta. Ens trobem amb una petita aula polivalent. amb cabuda per a cinc o sis alumnes. nens o grans, on faran pintura o treballs manuals. segons les necessitats. La reponsabilitat d'aquesta aula és de la Silvia Duset llicenciada en Belles Arts. Després. veiem una aula gran. on s'impartiran cursos o seminaris. segons el programa establerr, equipada amb tots els elements necessaris: torns, esmalts. eines, etc. Tots els espais de Molí22 funcionen independentment. pero ells mateixos son els propis consumidors dels espais restants. Són espais no gaire grans. En Toni Medalla té molt clar que no vol que hi hagi gaire gent. prefereix que

~HKWIQ

i l'hgeis T4ada.

En aqueat I d , en Fabian hi té el seu recinte equipat amb mra cbsse d'ordimdors, hnpressores, eschers etc. PreIBnahnentarribemalacuina.ünd&pPobbmrr&Fpntic m o l í e n e l de bintand&mkQUlnaRD~aopnu o prendre un cafa sempre srwia de iac6nar pl rrwiu. rant de davant. Aa<r doncs. M01122 aimbeuC c&e, mBa les peces fonamentais de h aue N'k n r p o n d i e h P+pi Martin, una cuhera moit bona i órrathn 6 cura&un b ~ i n t e r i ~ TIu,fida*s ~tm molt assoldlat pei fer ek &a& EeataP m e s .

dn.comp~aña~leslreesdelMdí,subsistirdel seu pmpimbell per a qui ho dernanl, ja sigui una empresa o i n d i v i m i aportar al Molí lagoq pubiicitaf cataiegs. &nga%ss m. En definitiva tot el necessari per a una bonp c a n u n i d amb I'exterior. Tomern ai Moll. on visitem la planta superior. on s'ubican cuina transformable en aula (on e& previa h,?g n cura de cuina creativa), una akra aula gran, due~ e m e s amb unes vistes fantasdques iel Sanra SantMum d'en Toni. En aquest espai es on diu que es reüra rP, quan li vbigui de gust, par ler una obra, patit*la i dis mhar-h tot el temp que caigui, rense que ningu 11 egtigu al damunt agobbt-lo i donant-li presa per acabar-la IMabemgsPisl*L ~~QRWW-YOS dbn pro]- m ~ e a d 0 rh . projacte fdis,que hem anat velent i vinm a mesura que d y ( ~ pw401. n lvnb en Toni. La pau i i'equilibri que ens liltmdsemñoknrirpnesd'anarhiatog~dfang,a esc&w ia enriquiws de a q m s propostes que

enrapow.LkronvMemauruqueel vlo'iteu.

Per a mes infotmacib: &ina web: vmw.molü2.com

E-maik i n f w n o l i 2 2 ~ c o m

espanyola.

('Todolo nuestro es aspai?ol... y busno$

COCLICÓ

Av. Felipe 11, 24 - 28009 MADRID - Tel. 914 359 988

FABRlCAClON DE HORNOS: a Eléctricos Atmosféricos y Gas jet. Gasóleo a Hornos para fusing, curvado de vidrio, decoración vidrio y porcelana. a Hornos de rodillos. a Hornos de cinta. Hornos de tratamientos térmicos. a Fraguas

OTROS SERVICIOS a Reparaciones y reformas en general. a Actualizaciones y automatismos. a Cambio de combustibles y aislamientos. Mantenimiento. Suministro de materiales y repuestos.

POL. IND. EL OLIVERAL III, NAVE 1 46190 RIBARROJA (VALENCIA) TEL: 98 166 88 36 FAX: 96 166 M) 25 Email: piraval@pimval.es

POL. IND. EL OLIVERAL III, NAVE 1 46190 RIBARROJA (VALENCIA) E L : 96 1Bg 88 61 FAX: 96 166 M) 25

CTRA. MONTALBO, SNQ 16432 VlllAREJO DE FUENTES (CUENCA) TEL: 989 13 18 30 FAX: 969 13 1764 Email pimmanchaOterra es

c .... .

Km. 2.6 ROUTE DE MARRAKECH 46600 SAFl (MARRUECOS) TEL: 212 44628398 FAX. 212 44628417 Emall: plmafriqueOiam.net.ma

LES SENSACIONS PERDUDES icent Roda Cardona és ja un artista consolidat dins i fora de la Comunitat Valenciana. Darrere d'un treball rigorós, d'un procés formal minuciós, trobem unes obres poetiques i melangioses amb un fons filosbfic i un contingut conceptual. El pas per la vida i I'empremta menuda que deixen els records és una constanta I'obra de Vicent Roda Cardona. El fang és el principi d'una concepció més amplia per la qual arriba a una llibertat formal, moral i conceptual. La cedmica traspassa les fronteres de la utilitat i de la decoració i es converteix en una eina per motivar I'esperit de I'espectador. Els títols ajuden a comprendre el fi de I'obra, que es completa quan I'espectador se sensibilii per t o t el conjunt Els materials que utiliaa són merament ferramentes de treball. i la conjunció de tots ells enriqueix el resultat Vicent Roda sent un gran respecte per Pere Noguen. Benet Ferrer i mole altres artista conceptuals. Són alguns dels creadors que han ajudat a superar les barreres que tenia la cerhica. "Sense perdre el conacte amb la tern." -diu Roda- "hem de tenir clar el que volem fer i ser fidels a la nostra postura artística"

3 . fl

una empremta cada cop més forta

anny Galera es una artista molt jove. pero amb un curriculum ja forga interessant Entre els darrers premis que ha rebut cal destacar el Premi Senyera d'Escultura de la Generalitat de Valencia 2002. per la impodncia en el fet que aquest guardó es concedeixi a una obra cerimica. i el III premi "Adquisición CAI", a "CERCO

2003".

la fragilitat d'un somni Les seves obres fan olor a infancia. a contes perduu. L'especador es veu reflectit en aquest món de sentiments amb els seus diferents estats d'inim, cadascú hi veu representat el seu conte. "M'agrada que la gent comparteixi la magia que jo sento." Els homes de Fanny Galera "viuen" dins d'estructures lleugeres de ferro, com els somnis, son amants de la ingravidesa. Fanny Galera ha exposat les seves obres més recents, Cuentame un sueño. del 26 de setembre al 14 d'octubre al Cent r o 14 dVAlacant,amb un gran e x i t

m..

ESCOLES Z

ESCOLES A VALENCIA

Dos nous t a l l e r s han obert les seves portes als amants de la cedmica a Valencia

_J31 1

Galera

spai-obert, a Valencia ciutat posa a disposició dels ceramistes un taller amb equipament complet i la possibilitat d'ajuda tecnica i artistica per a aquells que ho desitgen. També. un lloc per exposar les obres. Ara mateix hi podem trobar peces de 27 ceramistes, espanyols i estrangers, reunits per la inauguració d'Espai-obert Dins de les propostes obertes, també s'organinen cursets monografics. xerrades i exhibicions de diferents ceramistes.

Vicenr Roda Cardona El taller d'ALASIA a Vinalesa. a la rodalia de Valencia. torna a obrir les seves portes després d'un fructífer remodelatge estructural. Ens ofereix cursets monogrifics de torn, de

raku, de serigrafia cerimica i de terra sigil.lata. entre altres. E l Cenbe Social d e l Grau es trasllada a I'avinguda del Cid, a Valencia. Recordem que ja fa 25 anys que imparteix classes d'iniciació a la cerimica i que dels seus cursos han sortit ceramisres molt reconeguts en aquests moments. L ' E x o l a Superior d e Cedmica d e Mani-

taller-escola de ceramica C/Corsega 415, ler 08037 Barcelona Tel. 93 457 66 84 e-mail: escolaraku@jazzfree.com CURSOSREGULARS CURSOS MONOGRAFICS CURSOSPEREDUCADORS -Torn: iniciació ¡/o perfeccionament -Formulació d'esmalts: classes teóriquec i practiques (Cisterna Seguer) -Modelat i escultura -Docoració: tecniques tradicionals i tecniques especials. FAClLlTAT D'HORARIS I ENSENYAMENT PERSONALrrZAT

ses,des de I'any 2000.és I'únic centre oficial a Espanya que imparreix la Diplomatura de Ceramica dels Estudis Superiors. A mes. peral curs escolar 2003-04ofereix també els Cicles Formatius de Grau Superior de Cerimica en "Paviments i Revestiments Cerimics" i "Cerimica Artística". una nova opció subvencionada per la Generalitat de Valencia.

Per a mes informacio Pagina web: www.esceramica.com Telefon: 961 545 092 o 96 1 546 976

XX FlRA DEL FANG nrrabcídel 5 al 114 de marq de 2 Ii 56: dia 5 de marq zi les 19 hc,res. Lloc:Ses tres GermaneS, Carrete?rad'lnca, km. 8,5 O-.rg a n i e Ajuntarnent de Marratxí - M~ l l n m l La Fira del Fans ratxi arri -

. . . .. La tira esta dedicada exclusivament als artesans del tang que reuneixen la doble condicio de ants: a m6:S, han de complir, aImanco, uil a de les t:res condii ;üents: ., seg . .. tar en Dossessio ae ia Larta de mestre Artesa. 2.- Haver participa1t a tres Fiires del Fa 3.- Justificar iriitjangant un currici~ l u mla seva dedicac ofessió. . oe J3. e ., 1 La Fira del Fann e s un espai oivuigacio ae i arcesania del fane i entre a'altres activitats es realilzen: tallei-S i derno!itracions 13er a escc ~sicionsmionogrifiques. publicacions. demostracions en viu delS artesan!S, actuacic 11s. taller ci e rakú. ctllers de t,orn, taules r done s. conrerencies, etc. . ... Premis aener mas als estanas que es distingueixen per la seva brillantor, estetica, composició i imaginació. Premi al millor estand local i a I'artesi que mantengui la producció m8s tradicional. Pi

; D'ARTI

DEL FA

~ ~ m . Els parricipanrs exposen eis seus -proaucres ais estanas asignats a ia rira I poaen aisposar d'un lloc de venda dels productes.

rerrnini d'inscnpcti& a les oticines municipals de I ' Aea ~ de Cul al carrer de Sta. Barbara, s/no -sa Cabaneta - O7141 - M fin: ; el 23 de gener de 2004.

B:ases per a participar: a I'A,res de Cultura i Educació. T-i

07'

,797624183

noRARlS De dilluns a dlivendres de I O a 131 Dissabtes i diumeiiges de 10

AL VENDRELL

Ajuntament del Vendrell, apmfitant el penode esriuenc i el flux de visignts, organitza per segon any consecutiu una exposició de cerimica a la Vila del Museu de Pau Casals, a la playa de Sant Salvador. on hi ha una esplendida sala d'exposicions. La mostra. anomenada "Contorns ceramics: Espanya i Portugal". ha tingut

lloc entre el 18 de julio1 i el 24 d'agost i conté I'obra de tres ceramistes espanyols i tres ponuguesos, que tenen una trajectoria consolidada: I'aragones Javier Fanlo, el madrileny Ramón Paredes. la caralana Madola i els ponuguesos Sergio Vicente. Vanessa Santos i Virginia Frois. La iniciativa d'aquesta exposició va sorir de I'Ajuntament de Cordova, que des de fa quatre anys promou i n a exposició a la tipica casa del Mesón del Potro. ubicada al bell centnc históric. per després convenir la mostra en itinerant per altres ciutats. De Saragossa ha sigut traslladada al Vendrell. El més sorprenent és, com el catileg anuncia: 'la hem aconseguit amb les exposicions precedents; d' autors del Japó.Austrilia. BeIgica, la Gran Bretanya. Ikilia. Polonia, etc.. han trobat a la posada parada i fonda pera les seves propostes ..." N o obstant aixo. en les diverses exposicions que ja han organitzat no promocionen els ceramistes andalusos. que ningú coneixem, i que d'haver-ne, n'hi ha. També estaria bé que donessin a coneixer i promocionar els de la terra.

que són companys de la mateixa peninsula. i que. com nosaltres. no ho tenen gens facil. Des de la nostra revista Terrart, volem remarcar la lloable tasca que esta duent a terme I'Ajuntament del Vendrell en favor de la ceramica contem~orania.mitiancant la F i n i el Concurs , , i les dues exposició anuals.

Mentre que I'obra dels ceramistes espanyols és coneguda. la dels país ve¡ represents tota una novetat forga interessant. fet que ve a demostrar que també en aquest país esti sorgint t o t un moviment de ceramistes joves que ja comenca a ser important i que esta molt bé que es comencin a coneixer, ja -

EXTRUSIONADORA PARA FORMA HUECA LAMINADORA DE ARCILLA

. ..

. .

.. . .

"m. .

..>/

OY@$j $+., e P 4'

. .

- ..

i 9 >.

CONSTRUCCIONES MECANICAS MANSERGAS Uva, 52 - 08902 L'Hospitalet (Barcelona. Spain) Tel. 34 93 331 63 97 Fax. 34 93 162 75 52 e-mail, mansergas@hotmail.com ~istrlbu~dar de pastas cedmicas

-. ...

PLATO UNIVERSAL

VICENTE DIEZ S.L.

'-.

. ?A. .

2 . .

a .; ---_ 'j

El p . 22 d'agoPf el ceramista Claudi Casanva fer una visita guiada de la reva exposició " B W al Museu Comarcai de la Garrob<a, a Olot

ersonalment no coneixia en Claudi Casanovas, pero s i la seva obra. L'any 1996 vaig poder gaudir de I'ex~osició"Plats Murals". aue va fer a la Fira de ~erriss'ad'Ar~entona.Eren u i s ~ l a t sde nran format amb rugositatsiesquerdes. ~emblavensor& de I'interior de la terra. Ara, amb aquesta exposició a Olot he tingut la sensació de ser davant d'unes roques extretes directament de les muntanyes en aquelles altures on la vegetació ja no creix, on la pedra queda despullada a I'atzar del I'aiaua. el sol. el vent i el gel, imprimint:li aquelles formes creia que sols la natura sabia obtenir. I el1 ha estat capa$ de representar-ho. En la visita guiada, en Claudi ens va explicar I'evolució i realiuació del seu treball en els últims anys fins a arribar a les peces que ara exposa. Us en faré un petit resum.

P1 ,

En una primera etapa, la dels plats murals, va utilinar el raig de sorra el qual, un cop cuita la pega. li permetia erosionar-la i netejar-la obtenint resultats inesperats. Posteriorment va passar a esculpir les peces en sec. Feia capes de terra com si fos pasta fullada i després les trencava imitant els plecs naturals de la pedra, intentant veure I'organiuació interna del material i fent-la aflorar perque donés la forma per si mateixa. En un següent procés, va congelar la terra esculpint-la per trencar-ne trossos. que en aquel1 moment es dura com ho sera al final del procés. La feina d'esculpir parts del material era bastant dificultosa. Tot aquest treball era real i m t amb peces de petit format. ~ u a nva comenqar aquest mateix treball amb peces de gran format. treballant amb el compressor. no obtenia els resultats que esperava. En la seva recerca d'una dureza que I'aproximés al granit i al basalt. va suprimir la sorreta del material ceramic. Aquest fet. pero, li impedia fer blocs massissos i va afegir paper per poder treballar la pasta. Les peces actuals es formen de dos o tres blocs muntats un sobre I'altre. Primer congela un bloc i li fa unes incisions per les zones on espera que s'esquerdi. Les ruptures les aconsegueix penjant el bloc a certa altura del terra, posant uns tascons on desitja que es trenqui i deixant-

lo caure. Torna a introduir el bloc al congelador posant-

li uns ferros alla on anira el segon bloc, i amb I'altre bloc segueix les mateixes operacions. Un cop acabada la peca, li fa una carcassa de guix amb uns elements flexibles dins de les esquerdes per fixar la forma i comengar el procés de secatge i, posteriorment. la cuita. Les peces cuites pesen uns 800 kg. per tant. una tona més o menys en cru. Un cop la peca surt del forn, el terra del taller es transforma en taula, protegida amb catifes. i en Claudi la fa rodolar fins que troba la posició adequada. Els blocs porten també incorporats a la massa gredes i altres materials que explotaran o es fondran. Els colors dels blocs també varien quan s'utilitza una atmosfera reductora, entre vermells. negres i grisos, segons el material. Aquest treball a apropat en Claudi al coneixement de les roques, descobrint en elles una vida i observant que prenen formes diferents. segons les condicions en que es troben. Segons diu en Claudi: "Fent aquestes peces m'he adonat que tot dóna forma a tot. en el sentir de la materia. de les energies i en I'aspecte de la consciencia humana". Aquest treball li ha reportat una transformació. de retirar-se de ser autor de la seva obra a ser acompanyant del procés i formar part d'aquest tot. que es dóna forma a el1 mateix.

PER A LA INDÚSTRIA CERAMICA, ARTESANS, TERRISSAIRES, ESCOLES. PRIMERES MATERIES 0 x 1 METAL.LICS ~ ~ 1 COLORANTS ESMALTS ACOLORITS FRITES PASTES BLANQUES, VERMELLES, GRES I REFRACTARIES PLAQUES I SUPORTS ENGALBES CONS PIROMETRICS TORNS - TORNETES - FORNS MAQUINARIA EN GENERAL UTENSILIS, MANTENIMENT I REPARACIÓDE FORNS, TORNS, ETC.

ENVIAMENT A DOMICILI ASSESSORAMENT TECNIC

WcW Pnsrrs C E & W

@k PASIES @&KWES

PAINTEC VERMELES POLVORIlZAWR PER A CEPS&MICA

S U M I N ~Sd. ~ , Dublin, 3 Pollgon CwaSolem 08191 Rubi @rce(ona) BI.936974048fax:935860576 email :anper@inionegocio.com nww.anpecnat

llmli.loR A BMICEUINA

M.LLOBERns SepaMda, 19 Tel.: 93 426 31 62

REPORTATGE

23 CONcURS E

INTERNACIONAL DE C E R ~ ~ I C A A

ALCOR.

Y C

2 ALCORA, PROVINCIA DE CASTELCÓ, COMARCA DEL'ALC-ALATEM, DE LA QUAL CONSTITUEIX PORTA I CAPITAL i s'hi arriba des de Catalunya o Valencia, el més rapid és anar a Castelló i, des d'alla, anar pujant per I'amplia carretera cap a la serralada. És un paisatge Iluminós, poblat per arbres de seca, basicament oliveres, garrofers i ametllers. i sobretot pins i més pins, entre els quals s'amaguen les urbanitzacions, per tota la costa, amb les seves casetes "xalets" que envaeixen la natura i saturen el paisatge.

El més sorprenent del viatge a Alcora és I'arribada. Després del pintoresc trajecte de 18 quilometres, de sobte. hom es veu envoltat d'unes gegantines fabriques amb immenses naus. Son naus industrials monumentals que cada dia vomiten milers de metres de "taulletes". que es com en aquest país es denominen les famoses rajoles. Alcora és el tipic poble de rnuntanya. de cases apinyades i carrerons estrets, en que predomina el blanc, tant del cel com de les facanes. I en aquest laberint, de sobte, ens trobem un vell casalot senyorial de tres plantes. A la porta, donant la benvinguda. un reto1 esquemitic anuncia: Museu d'Alcora. És un d'aquells museus en que, quan et passeges per les seves sales. et trobes en un arnbient placid.

+ 1 ...

-,".

"Altarcilla de Adam y Eva"

28 terrart

H o m pensa que allí hi vivia fins fa ben poc una familia. que aquelles parets guarden molts secrets i vivencies. Encara es poden veure les portes i paviments de mosaic Ilustrós i o n les peces de ceramica degudament exposades formen part del mobiliari. Museus convencionals front als deshumanitzats nous edificis museoghfics on les artístiques peces es perden en aquelles grandioses sales i vitrines que més aviat s'assemblen als aparadors dels supermercats o grans InagatZemS. C o m cada dos anys, Alcora ha celebrat el concurs. que aquest any correspon a la 23 edició. El jurat s'ha constituit per cinc experts relacionas amb el món de les arts: Joaquim Michavila, pintor

i president de la Reid Academia de Belles A m de Sant Caries de Vdenua; Pepe Banachina, responsable de la Fundació Cenmica Vi% Rafaela Pareja, guanyadora del Premi I'Alcora 2002; Luis Ibáñer ceramista dlAlcora, i Emili Sempere, cerambleg i membre de I'Academia Internacional de C e h i c a . Les delibencions del jurat m ser bastant debatudes durant tms hores. entre els 69 findistes del total de 14 1 inscripcions presentades.

3r premi: Premi Ceramista Cotanda dotat amb 2.000 euros, a Yana MihailoM (Saragossa). per I'obra Reminiscencies II. Escultura sobre suport de fusta i metall. protegida exteriorment per metacrilat

Ir premi: Premi Alcora. dotat amb 5.000 euros, a Ampar Almeda (de Manises). per I'obra titulada Caixes. que representa els envasos que es feien servir per coure els plats en els forns

---r

' ,

El jurat acorda atorgar dos accessiu: Menció d'Honor a la ceramista italiana Gabriela Sacchi (de Mili) i a I'holandes Yeung Yuk-Kan (de Breda). considerant la rellevant qualitat de la seva obra.

2n prerni: Premi I'Alcalaten, dotat amb 3.000 euros, a Vicent Roda (de Benagacil). per I'obra El repos de la vida. Residus d'objectes utilitaris, elaborau en ceramica i ficau en aigua dintre de caixes de plhtic.

Els dos premis especials. Una particularitat del Conc u n de Alcora. poc coneguda i de gran interes cerimic i artístic s6n els que s'atorguen a la cerimica decorada pintada, pels rnetodes tradicionals, que imperaven en la Real Fábrica del Conde de Aranda. El primer esti dotat de 3.000 euros i ha estat atorgat a Eugeni Ponz (dlAlcora), a gerres amb ermites. El segon premi. de 2.000 euros. ha estat per a Rafaela Pareja (de Vinalesa), per Llavor d'aigua. La singularitat de I'entrega d'aquesu premis 6s que són atorgats pel vot popular del públic que visita I'exposició. D'aquesta exposició. que va tenir lloc del 5 de julio1 al 14 de setembre. s'ha elaborat un cataleg de 80 pagines en color, amb les obres dels 69 participants. El Museu d'Alcora compta amb una de les col.leccions més importanu d'art contemporani d'bpanya, bona part de la qual es troba exposada a la segona planta, mentre que a la primera planta es mostra I'obra de la Real Fábrica del Conde de Aranda. Prbximament esta prevista una ampliació important, fet que representara un major nombre de sales d'exposicions dependencies administntives i serveis tecniques.

30 terrart

- -

ENTRMSTA

ANTONIO VIVAS HISTORIA CONTEMPORANEA Antonio Vivas. 2003 redaccidn de la revista Ceramica

espués d e u n a juventud t a n azarosa y p o r circunstancias d e l a vida llegas a descubrir e l mundo de l a cerámica. ¿Cómo se produce este hecho? Nacer en Madrid en 1949. dentro de un entorno de penurias y calamidades, es una locura. pero a mi nadie me preguntó. Me crié a caballo entre Madrid y El Plantio. Cuando mi familia perdió un restaurante en una trampa legal del casero, nos decidimos a cambiar de horizontes y dar una oportunidad a las antipodas. Estudié arte, diseño y cerámica en Australia. con el sistema de mezclar disciplinas que es habitual en las universidades anglosajonas. Con el paso del tiempo. la cerámica consiguió protagonizar casi todos mis sueños, aunque segui interesado en el arte Y el diseño. D e regreso a España, decides dedicarte de lleno a l a cerámica Volver a la España gris y plomiza de los años sesenta desde una país como Australia. lleno de luz, color y libertad marca carácter. La cerámica fue ganando espacio vital de forma natural. a pesar de mi gran pasión por la pintura, la escultura y los esmakes sobre metal. entre otras disciplinas. Vivir de la cerámica creariva en los años setenta era una quimera inalcanzable para la mayoria de los ceramistas que empezaban en aquellos años dificites. Habia que compatibilizar un uabajo bien remunerado con la práctica de la cerámica. con ia aue. como es ~Úblic0v notorio. casi nunca se pasa de los apuros de la supervivencia. Trabajé en un centro de artes y oficios, pasando de profesor a encargado y director.

Durante los años setenta participé en muchas exposiciones. tanto individuales como colectivas; participé en varios premios y concursos de cerámica, en los

que consegui algunos primeros premios, como en Talaven o Torrejón. !apasión por la alta temperatura me Ilevó a construir varios hornos de gas y de leña de considerables dimensiones. Precisa-mente la cocción de uno de estos hornos, construido en Paracuellos del Jarama. en Madrid. provocó la clausura del mismo y el taller de cerámica por la manifiesta hostilidad de los vecinos hacia cualquier actividad cerámica de estas caracteristicas. Investigué posteriormente con esmaltes orientales. como temmokús. celadones y rojos de cobre, aparte de una extensa investigación acerca de los esmaltes sobre cobre de grandes dimensiones y las cristalizaciones sobre porcelana, entre ovas técnicas. en unos tiempos en los que la información y los elementos eran más bien escasos. Ouo reto importante fue realizar obras públicas, más concretamente murales de erandes dimensiones en espacios públicos, donde la cerámica no tiene rival.

espacio improvisado.

La idea original fue que la revista perteneciera a un colectivo o una asociación. con más cobertura que la ilusión indwidual. Nadie se animo a participar en la publicación. ni individual. ni colectivamente, lo que convirtió la apuesta en más quijotesca, si cabe. La ventaja fue que la toma de decisiones se hizo muy fluida, como mucho consultar con la almohada La mayoria de las revistas de cerámica o por no hablar de cualquier .proyecto . empresa, necesita unos años pan consolidarse. no es inusual aue las ~ubiicaciones pierdan dinero en los años, tardando un periodo dilatado en ser autosuñcientes y comenzar a ser rentables. Afortunadamente, la cerámica tuvo su gran auge en los anos ochenta, este "boom" fue muy beneíicioso para consolidar una revista que salió a la calle el otoñAn 8,"

147R 8 a ,".

por la Asociación de Ceramistas de AusPoaer~ in Australia, de gran calidad. Algunos ceramistas australianos no entendian que no hubiera una publicación en a pesar de una tradición milenaria. El proceso de gestación duró casi dos años, en suma. una lucha tit6nica contra la más perversa burocracia.

Poste'i~rmente esta labor se vería ampliada con la publicación de libros como 'Técnicas de la Cerámica". "Guia o " ~ ade ~ son lAma~ ~ de la dans", precisamente este úkimo UNO una entreea muv azarosa. se rerdló con el númem 25'de la revista,Pero un respomable de rechazó las revistas juntas porque no iban grapadas conjuntamente. según exigia alguna normativa (a pesar de que es habitual recibir correo o publicaciones con "encartes" sueltos en su interior), por loque Nvi. mos aue volver a abrir miles de sobres, ambas revi- y a llevarlas a correos, con nuevo franqueo, por suDuesto. A Desar de todo mereció la pena, y lo volveriamos a hacer.

En esa época de uansición politica, dificil y asfixiante. aunque también ilusionante y esperanzadora, las revistas. la mayoria desaparecidas décadas después, tuvieron unos comienzos muy humildes, contaban con pocos medios, la sede social en, a menudo el comedor de casa o cualquier

Paralelamente a la publicación de la revista y el trabajo en Artes y Oficios (hasta 1986) participé en varios programas de televisión. como "Horizontes", y en múltiples jurados de cerámica; las mesas redondas y las conkrencias tampoco faltaron.

Después de l a experiencia como ceramista, ¡cómo t e ocurre cmar la Revista CERAMICA?

En 1976 volvi de visita a Australia, comla gran desarrollada ualia. que tenia una

RlSpAL "CERÁMICAS CON PIES DE BARRO" El d i a r i " L a Vanguardia" va publicar, el dia 12 de juliol, a la secció " V i v i r en Verano", un a r t i c l e f i r m a t per F r a n c e s c Sola, sota el títol "Cerámicas con pies de barro".

quest article ens ha sorpres i en c e m manera ens ha indignat. ja que ofereix una visió bastant distorsionada i tremendista de la realitat bisbalenca. ja que I'autor presenta tan sols I'aspecte negatiu i n'ignora la part més positiva. i que es pot fer extensiva a altres municipis com Breda, Q u a n Miravet, La Galera i Verdu. centres terrissers per antonomasia. i per una amplia tradició de botigues especialitades. L'article comenta amb aquestes paraules: "La Bisbal d'Emporda no pasa por su mejor momento. La Ilegada de piezas de Asia. y sobre todo de la zona de Andalucía, ha provocado un descenso de las ventas entre un 30%y un 40 % en los últimos cuatro años. "La mayoría de los talleres artesanales no están preparados para afrontar este nuevo mercado". explica Josep Pou, presidente de la Associació d'Empresaris i Artesans, una entidad que agrupa a 60 empresas del sector. .. "Mucha gente compra piezas pensando que son de aqui, pero son de fuera, de baja calidad y nosotros quedamos mal". lamenta Dolor Ros. directora de la escuela de cerámica del municipio". Que nosaltres sabem, no hi cap botiga a la Bisbal o altres localitats on es vengui exclusivament ceramica oriental, i tampoc botigues de tot a 100 o similars. Respecte a la cerimica de la resta dtEspanya, sempre s'ha venut la de Valencia, Talavera. Aragó i des de fa un temps d'Andalusia. on també es produeixen articles dignes. La Bisbal exporta cada vegada més cap a Europa. Pero precisament el "souvenir" barat, com hi ha a moltes botigues de la Costa Brava o frontera. pricticament no s'ha trobat aqui, com la cerimica oriental. A part dels testos per jardí de gres. poca cosa més hi ha. Al contrari del que ens vol fer entendre I'article de "La Vanguardia". la Bisbal és una ciutat exemplar. Les botigues s'estan renovant constantment i des

de fa cinc anys ha experimentat un gran avang tant dels articles com de les instal.íacions i presentació. A tal1 d'exemple. només cal veure les botigues de Vila Clara. Rogenca, Rissec. Argila, Cerimica Bosc, Bisbal Art, Saltar i Parar, entre d'altres. En conjunt, el comerg bisbalenc és d'un I'alt nivel1 de qualitaL diversitat i tradició. i per aquest fet atrau milers de visitans i compradors cada cop mes exigenu, tant del país com de I'estranger. I els primers que hi tenen interes són els mateixos comercianu perque precisament hi ha una forta competencia i a aquel1 que no s'especialita i es renova en articles de qualitat, el corrent se I'emporta. Les importacions no han de ser una competencia directa sempre que siguin un complement. que enriqueixin I'oferta. Si el comprador cerca el producte de la Bisbal o catala. no és menys cert que un gran públic ve perque actualment és un atractiu centre comercial amb tradició. on sap que trobara el que busca, especialment ceramica i antiguitats (que és una altra branca que igualment caldria potenciar). Des de la prehistoria s'ha importat cerimica en gran quantitat tant a Catalunya com a la resta de la peninsula. Tan sols cal recordar els romans amb vaixells plens de cerimica "campaniense". "terra sigillata". En catali la paraula "pisa" es refereix a la vaixella esmaltada, que es produ.ia a Italia i s'importava massivament des del port de Pisa. Amb la globalizatció i liberalització del mercat, la competencia sera cada vegada més ferotge. El que hem de saber fer és promocionar i valorar els nostres articles. Les modes passen, el que és autocton perdura i és el que cal preservar i potenciar. Avui dia també hi ha tota una serie de joves tallers i ceramistes d'art, i la seva obra ja comenga a ser presenta les botigues. La Bisbal actualment, a més de la capital del Baix

Empordi. ho és de la cenmica i de I'artesania en general de Catalunya. Cada cop és rnés ampli el sector comercial d'antiquaris. cistelleria. productes naturals del país, etc. Tanmateix, cal recordar que posseeix un museu de terracota. que és únic i molt interessant, dedicat a la terrissa i arqueologia industrial. I'Escola de Cerirnica i Centre Artesanal capdavanrer, i I'Associació d'lndustrials i Artesanaf que conjuntament amb I'Ajuntament són els que han de vetilar per la bona mama del conjunt

NOMÉS MANQUEN AJUTS ALS ARTESANS. A LES PETITES INDÚSTRIES I ALS CERAMISTES CREATIUS, TAMBÉ ÉS NECESSARIA UNA POL~TICADE P R O M O C I ~EFICAG

El que sí que reclamen a I'article de "La Vanguardia" J. Pou i la D. Ros és un major suport als artesans,, les petites industries de producció tradicional. Es necesaria una promoció oficial coherent i decidida per fomentar la producció autoctona amb una major participació en la gestió dels pressupostos, subvencions i altres ajurs per part dels interessats. Les conselleries d'lndústria i Turisme d'altres comunitats. com la d'Andalusia, Castella la Manxa o Asturies, entre d'altres, subvencionen la creació de petites indústries artesanals i productes

tipics, com dels artesans tradicionals i de ceramistes creaúus. per I'ampliació dels tallen. així com la participació en fires de fora de la comunitat i resmnger. Les subvencions són esasses i es reparteixen de manera un tant arbitraria. El president dels industrials i artesans va manifestar-se sobre aquest tema: "Además de la íalta de apoyo público,]. Pou denuncia las continuas inspecciones y controles a que les somete el Depamment de Treball". Continua el Sr. Pou: "Más de la mitad de la cerámica que se cuece en la Bisbal ese destinada a la exportación". I es que el sector de la cedmica és un dels mhims exponents (perno dir el més gran) de la tradició artesanal. artínica i turística de Catalunya. Hi ha ceramistes que després d'haver cursat els estudis a les escoles de cerimica o a Belles A m . han muntat taller i exposen en fires i participen en concursos de cerimica que s'organiaen a Europa (Palsos Baixos. Franca i Alemanya). Ja per acabar, cal remarcar que actualment la Bisbal posseeix el sector artesanal de la pedra artificial per jardí més important d'Espanya i probablement &Europa, amb sis tallers. El poble terrisser de Quart fa 23 anys que organina el Concurs de Cerirnica i 13 anys que celebra la Fin. Breda té un petit museu dedicat a I'obra d'Aragay i fa anys que reclama un museu com cal. També La Galera (al Montsia) organitza la important Fira de la Terrissa. així com Miravet i les seves terrisseries és un dels centres turístics més importanrs de les Terres de I'Ebre. Tot aixo prestigia I'arte~aniai I'art, i representa una font d'ingressos molt considerable. Durant els ID darrers anys ha experimentat un creixement considerable pero. no obstant aixo, aquest any 2003 esta passant una greu crisi a causa de la recessió economica europea i a les extremes temperatures de I'estiu. Creiem que la Bisbal. com tots els altres centres terrissers i cerarnistes d'art contemporanis. museus i comercianu, amb tota I'empenta que porten i tasca realiuada durant molt anys. tanta nivel1 ~ r i v a tcom ~ e l sAiuntaments d'aouests

-GALERIA D'ART -LLIBRES GALLECS I PORTUGUESOS -CERAMICA

PROVENGA, 274 276 08008 BARCELONA Tels.:93-215 03 68 1 215 01 79 Fax.: 93-215 03 68

a carrera professional d'aquesta gran artista ha aflorat amb forqa en aquest darrer any, en diverses exposicions. La revista TerrArt vol deixar constancia d'aquesta activitat i presentar algunes de les obres mes recents d'aquesta artista. Maria Bofill és una ceramista amb un dels bagatges professionals rnés solids i és una de les pioneres a Espanya. Malgrat que és prou coneguda, farem un breu esbós de la seva dilatada carrera professional. Cursa estudis a I'Escola Massana entre el 1953 i el 1960, amb els mestres Josep Llorens Artigues i Albors. Fa practiques al taller de Jordi Aiguadé. un dels pocs tallers que aleshores existia. Amplia coneixements treballant temponlment i visitant alguns tallers a I'estranger. lngressa com a pmfessora a I'Escola Massana. de Barcelona. I'any 1965, on exerceix durant 37 anys, juntament amb les companyes Elisenda Sala i Rosa Amorós. Les decades dels setanta i vuitanta són els anys gloriosos de I'Escola Massana i per les seves classes ha passat tota una generació de professionals, que actualment es troben en plena expansió. lngressa a I'Academia Internacional de Ceramica, I'any 1981. participant en els congressos que s'organiuen arreu de món. Ha estat en repetides ocasions al .apó. Durant dos anys sa8atics exerceix de-professora a la Facultat d'Arts Plastiques de la Universitat de Veracruz. a Mexic. El seu curriculum compta amb més de 30 exposicions individuals i moltes altres de col.lectives. En menys d'un any, entre individuals i col~lectives.ha realiaat cinc exposicions: Cerco, 2002, Spaske Keramik a Munic. sala CAI Luzán de Saragossa, a Logronyo i, darrerament, a Argentona. També I'any 2002 ha sigut un any determinant pera la Maria, que després dels anys de professora ha arribat a la jubilació i, un cop alliberada de la tasca quotidiana. ha pogut dedicar-se plenament a la seva obra, la qual, en poc temps. ha experimentat una profunda

renovació. ja que una de les múltiples virtuts d'aquesta artista és ser una infatigable i treballadora exigent. Maria Bofill ha treballat amb I'alta temperatura refractari i gres. És a partir de 1980 que es decanta definitivament per la porcellana. i és quan comenGa la coneguda serie de les copes de petit format, de linies esveltes. de porcellana translúTZb-r cida. modelades al t o r dernostrant una sensibilitat exquisida. A partir de I'an 1994 comensa una nova etapa artística. arnb peces de caricter escultoric dins dels corrents del constructivisme 1 i que ella anomena laberints. Es tracta de formes que entronquen i-: amb motius arqui- ; , . tectonics de remi- . a .< . . i niscencies arcai- , ques i simboliques. Val a dir que és dels pocs artistes que al nostre pais -. 1 treballa i x - .

.". . .k

...:,,:,

.;,,;~ $4 ,

Quan va finalitzar la conferencia que va oferir al Museu d3Argentona (per cert, amb nombrós públic interessat), amb motiu de I'exposició individual. vam tenir ocasió de conversar perqué ens expliqués a que corresponien aquelles formes tan determinants i va dir que, en part. és el resultat dels molts viatges que ha realitzat, ja que és una rodamón cosmopolita. enriquint-se de les vivéncies de les cultures i tradicions dels pobles del tercer món. de les que coneix arnb profunditat frica i I'Orient. Civiliuacions i pobles que ha anat assimilant i estu-

terrari 35

diant, de les quals, com a sintesi, plasma en suggerents formes arquitectbniques i simbols que al llarg del temps ha anat acumulant en el seu subconscient i que darrerament ha anat desenvolupant fina a crear un llenguatge propi.

lles "estructures arquitectbniques o runes arqueolbgiques despullades d'elements superRus i decoratius". Arcades, columner obeliscs. parets i murs llisos o amb oberwres. traspuen la personalitat i creativitat de Maria Bofill.

Per aquest moĂźu la seva obra ens porta reminiscencies llunvanes com les oiramides asteques, terniles egipcis, els i g u rats mesopotamics, o be els menh i r ~i taules prehistbriques, en u reinterpretaci6 molt pers nal que, lluny de ser una copia. ens transporta a un m6n aspecial ple de suggeriments. fins i tot magics que ens fan reflexionar i ens transporta davant aque-

Carretera d'Art>iicies. 83 17400 BREDA (Glrona) Tel. 972 870 256

. .

pnstes cdmiques per la indlmia, l'artesania iles belles arts 4

Vermelia Blanca Terracota Xamotada Per colatge De wcció &pida [2h]

a% 250 gr. w d

r a:.

Envasats

500 gr. dbwt 1 kg. ,,a25 kg.

de 12 varietats de pastes

Carme Carles, 20.171 11 Vulpellnc [Girona] t. 972 á41087 J 972 644 815 1 aíe. argilesw<aterra.es

PARLEM AMB o

ELENA MONTAÑES Va ser tot un piaer, dszprQ de moks anys, tornar a coincidir amb ¡'Elena Montañh.

avia estat la primera pmfesson de cedmica que vaig tenir, i aquella era la seva primera feina, t o t just sortir de I'escola Massana que és on M aprendre I'ofici de ceramista. L'ensenyament li venia una mica gran. Si no hagués estat pel professor Albors. pmbablement no ho hauria provat mai. aixo de fer de mestra. Dos cursos a I'escola Forma i 13 a I'Escola d'Art Sant Jordi... I després va decidir no continuar i dedicar-se exclusivament a fer la seva obra. D'aquesta primera etapa de mestra. recorda els cursos monogrAfics que es feien a I'Escola Sant Jordi. Per alla hi va passar molta gen& des de ceramistes reconeguts que impartien els seminarir. a ceramistes i aprenents de ceramistes que anaven passant per aquests cursos. Mols d'ells segueixen en I'ofici i ens hem anat trobant en diferents ambits d'aquest món. Ens comenta el record que té, agobiant. segons ella, de la immensa quantitat de pastilles que feia la gent: "... I vinga pastilles! Pero si no cal", ens diu, "la majoria de ceramistes, quan trobem algun esmalt que funciona, amb molt poca cosa més en tenim prou." L'Elena no ha deixat mai la cerimica, t o t i que per

guanyar-se la vida ha hagut que fer de tot: pintar seda, decorar plats en caterings. impartir classes al seu taller, etc. Pero sempre seguint amb la cetdmica. "No puc passar sense tocar el fang." Recorda que quan era molt jovenera, petita gairebé, li van ensenyar una tassa que havia fet al@. "Molt possiblement e n una birria. pero a mi em va semblar meravellosa. Aixb de fer un objecte amb les propies mans em semblava fantastic". Creu que va ser llavors quan va decidir que faria cerbmica. De la seva escola. ens recorda Maria Bofill. la professora de qui més va aprendre. Rigorosa, seriosa, exigent... El que més admira, a mes del seu bon fer com a mestn, és la rigorositat de la seva obra. "La Maria és una persona que marca a tothom. a tots els qui hem passat per les seves aules. Recordo que quan vaig comencar els tres primers mesos, ella estava al Japó. Quan va tornar, tothom va passar per I'adreqador. N o en perdona ni una, ni la puntualitat. ni I'escairat de les pastilles. fins i tot els més petiu detalls. Pouer en comengar costa d'entrar-hi. és una mestra f o r p dura, pero el que és cerr. és que després t'adones que t'ha ensenyat I'ofici, i aixo és d'agrair."

El torn era el seu punt fieble. Pensava que mai seria capa$ rnb important és que el public descobreix una c e r h i c a de fer-ho prou be. Hores i hores provant Sempre hi aMva amb una q d i t que no havia vist mai, p e q d no &S la ceriuna hora abans i sortia una hora després i, amb moka mica que es ven a les botigues de menatge ni al Coire Inglés. Hi ha mok pw espa* adiems per vendre aquesa cerhica." voluntat. se'n M sorúr. I el torn ha esmt el s w medi, totes les swes peces són torneiades. Ha lntenmt fer-ne d'altres hs de les qsiciom que hafet lerha buscat, Stipus. pero el torn sempre acaba sent la manera amb que es ,p ,I ha aobat wes6 contema creu no pot expressar més lliuremenc "Tinc necessitat de tornejar. paga* res per fer una qsici6. ~n alguM ha exposat N o podria passar sense fer-ho, gairebe és com una tedpia" b , admira mokclaudi casanovas. hnc ;vurres tre. ~ w i ~oíill. a i alaes. Habitualment utilitza un esmak molt calati i dur. aue li dona molo problemes. perb per h seva forma de' Esta ogullosa d'haver pogut exposar junt amb treball és el que li va millor. Pocs colon. rnarisos & per6 no creu que aquest sigui el seu Iloc, diferents 1 per sobre: la decoraci6. romlmant no acaba d'emendre per que parlem mm esmaltada. manipulada i decorada a mh N o d'art "Crec que els ceramistes no toquem li agrada fer servir compressor, cada pega de p w s a tern, tenim una confusió entre necessita molt de temps i no acostuma la p e p decorativa i la parcisrica, no a fer moltes peces a I'hora, cada una Mta la pega única b artística. Jo conec necessim la seva atenció. molts pinton que troben un gderista, els agrada la seva obra i demanen una La decoració no 6s gratu'ita, és la que quantitat de quadres importan. S6n cada pega necesita. Ens ewplica la molts diners i treballen per enCam. seva d e b i l i t per la cal~grafiaxinesa... Akb no és fer art, aixo és vendre. A Agafar el pinzell, aconseguir un m g m&. hi ha m o b artistes que envoken ferm, ficil. Iliure... Aquesta dircip' tota la seva obra d'una filo~ofgque desna,fa anys que la té enamorada i s e m prés de moltes cwes que he vist últipre que pot la practica Grafismes que mament tinc ek meus dubtes de que fao surten al posar-se davant les formes. faka. El que pasa és que ho necessiren Tragos i dibuixos nets. diferents toa pw vendre. Es el matek que el Ilenguatells perd suggerents. amb que adorna 1 ge flont que utiliaen alguns crlticr. k armdoneix totes les peces. fanthtic. En m i o n s , ni al matek autor El seu taller és ple. molt ple. i orde se li havku passat pel cap. Quan veus una obra d'art la poo reconeixw sense necessiat de cap filos& al volrant k absurd, el que hem de fer és parlar de cerhnica Ja fa mas= anys que sempre sento el matek, que si art que si artesania, que si no ens d e n a les gderies... Tot aixo no té cap importancia Tampoc tots els mils de plmors que hi ha són a les galeries. Si no hi som, potser 6s que no hi hem de ser. D e k m n o s d'histories i eeballem." El taller és ple de peus, mans, gats, gossos, bi Pel que fa als cerimistes que ella admira. creu que cletes. cadires I molts altres elements que. un cop Claudi Casanovas 6s el que fa una cedmica amb majúscules, munmo, faran els divertits personatges que ara "lidonen de peque ha aconseguit ajuntar un oflci. una tknica i una menjar". Aixo, pero, I'obliga a guardar totes les peces que expresió. A ella li sembla el millor. "Ens acostumem a queesran a mig fer i a treure-les quan les acaba. Posar i treure dar amb els ceramises que tenen una conseqüencia es recomolt laboriós el seu metode ordenat robligaa ferho així. LtElena ese en un moment clau d'organltzacló del la en mt recome@" Enric Boflll, i d'altres. I ens parla també de ceramister dels quals no seu temps i el seu esforg. es coneix tant la seva obra. pero de qui ens diu que són digQuan ens parla de la Pega comercial creu que tot el que es nes de tenir en compte; per exemple, Rosa Amorós. ven ho és. Si les seves peces es venguessin molt també Hem de tenir Present que aquí no tenim WPais Per a serien comercials. igual que els ninos, pero són mercats mica. Alguns bons ceramistes que, pel que sigui, no han difereno. Ella semDre ha venut Deces de torn. eerros. bols. POgut 0 sabw fer arribar la seva obra al públic en general, campanes i rajoles'amb els seus'dibuixos carac~rístics.i ara pero sí que ho han pogut fer a akres paisos on la cerimica amplia el seu mercat amb els ninos. "El que més m'agradaés present a las galeries com a cosa habitual. ria seria fer cerimica per hobbie. Ha de ser fantastic. malgrat el que es pugui d;i, perb jo no m'ho puc permetre. Tinc Enve els anys 1986 i 1991. I'Elena tenia mok en el cap que nlnla pressió que s'ha de vendre, per menjar." gú que fes mrn es presentaba als concursos i que aixo no podia ser. Es va presentar a diferents edicions diferents poblaLi fa molta pena veure I'ofem de cerimica que hi ha a les botigues. Sempre és el mateix. "Hem deixat la ceramica uticions, aconseguint fer destacar la sublimitat de les peces de Iitaria, amb la seva riquesa, per quedar-nos amb la cedmica mrn, sent seleccionada en algunes ocasions i guanyant premls que propiament es ven als turistes, que per altra banda és en ahres. Alguns d'ells: Premi Sal6 de Martorell. Premi Vila el mercat que tenim. Quan vas a altres paissos. a Franga. per d'Esplugues (en dues ocasions), Cevider. Triennal petit format exemple, i veus la cerimica utiliriria que es fa, et sembla Zagreb (Crdcia), Biennal Internacional de Vic, Concurs de mentida que amb la tradició ceramista que tenim a Espanya Quarr, i d'altms. Actualmem la seva obra és present als ens haguem quedat amb la cedmica d'ús que es fa en alguns museus de cerhica i al de Manises. L'Elena segueixveballant centres de cerimica popular. Tampoc sé si 6s que no hi ha esceptica pero convencuda, intentant guanyar-se la vida fent públic peque no hi ha ofert." cerhica que es vengui i que pugui embellir qualswol rac6. Sap el que li agrada i el que vol, la seva cerimica és decoPer altra banda i parlant de CERCO, per exemple. sí que rativa i no té cap pretensió. N o sabem si en algun moment creu que hi ha gent que fa coses molt interessants pero que s'han de mostrar en un hmbit adequat "En aquesta fin el se li p o d a donar el nom d'arr, li és igual. Qui sap, cal?

t e m r t 39

ato

DE LA FRANJA I MÉS E N L ~ Aauesta h a estat unavisita curta per6 intensa. D e primeres, semblavaque gairebé n o h i havia t a l l e n en aquksta zona, t o t i ser u n lloc o n antigament h i havia una important producció tradicional. Pero u n ceramista sempre e n p o r t a un altre. i en aquesta ocasió he pogut visitar dos tallen. Els altres, més cap a l a banda de Fraga. queden per a més endavant.

Peiron

El taller d'en Paco Peiron es troba a Pueyo de Santa Cruz, molt a prop de Monzón. Aquest taller també esta als baixos d'una casa. a la Dart alta del poble, i esta forga col-lapsat. Ara esta acabant el nou taller. a peu de carretera. que facilitari tant I'accés de la gent com el treball. En Paco treballa molt. Quan arribem al taller embolica un munt de peces per a unes clientes que han anat des d'Osca a comprar-li. A I'habitacio-sala d'exposicions s'apilen les peces. Un cop surten les dones amb bosses plenes. es posa a pintar cendrers. mentre segueix xerrant amb mi. És cordial i molt actiu. En Paco {ha format al taller provincial de Saragossa, a Muel. "Es dificil entrar-hi", ens comenta, "d'entre 600 sol~licitudsnomés n'accepten 2 0 . Ell ho va aconseguir i va seguir estudis de torn i de pintura. També ha fet cursos rnonogrifics de raku amb en Ramon Fort Treballa al torn i amb estec, i acaba les peces amb un esmalt blanc i bxids i colorants pintats a ma. Repmdueix la peca antiga aragonesa i també t é plans per utiliuar el Raku quan disposi del nou taller. "Salir. me pilla lejos". és el que ens diu quan li parlo de com comercialiua la seva feina. Acudeix a les fires de Monzon i Barbastm i, a mes de tota la gent que acudeix al seu tallei; 40 terrart

també treballa per a un gran centre comercial. L'ajuntament del mateix poble també porta una representació del seu treball quan fan promocions del poble i la comarca. En els últims dos anys ha participat en un projecte f o r ~ a interessant d'intercanvi entre artesans del Somontano (zona de Barbastro) i Martes Tolosan. prop de Tolouse. a Fran~a. Aixo ha estat possible gricies a Valrina Campo. artesana textil. que aglutina a Barbastro prop de 120 artesans. En aquest projecte. anomenat "lnterrail" hi han participar vuit persones de I'Aragó. que han pogut exposar a Franga i visitar i aprendre dels diversos tallers artesans d'alla. En Paco segueix pintant. lleixa rere Ileixa. És molt ripid i precis amb el pinzell. La mare i la novia I'ajuden a hores. i el1 parla il.lusionat del nou taller mentre en aquest el forn de 112m3 espera impacient la nova remesa de peces que fan cua per coure's. Ell sempre té el taller oberc a tothom i li agrada que la gent que li compra vegi com es fa el treball i com costa. Es una formula que sempre li ha anat be.

Més informació Paco Peiron. C. Las Eras. 7. Pueyo de Santa Cruz (Osca) Tel.: 974 40 42 63

seleccionar els 18 cenmistes aragonesas participants. En aquesta exposició s'ha plantejat el tema de la visió personal de cada ceramista. de com veu el futur de la ceramica a traves d'una obra, de dirnensions iguals per a tothom. a mes d'una retrospectiva de I'obra de cadascun. Aquesta exposició. que es va inaugurar a I'escola de Muel. és itinerant i subvencionada per la Diputació General d'Aragó. S'inclouen caGlegs en color. punts de Ilibre, postals i un rnunt de publicitat. Tarnbé corre a carrec de I'organització el transport de les peces des dels tallers i les assegurances. A veure si s'agafen idees!

iquel Molet

El primer taller que he visitat és el d'en Miquel Molet. a Albelda (La Litera). El poble e s t i a uns 30 k m de Lleida. aue , és la ciutat aue hi exerceix més influéncia. i Saragossa queda a uns 150'krn. En Miquel treballa arnb diferents terres blanques. refractaris i Ball Clay. i també utilitza el fang verrne1l.de Si02. Manté dues produccions diferenciades. Principalrnent. pel que fa als acabas. ja que les formes solen ser en general forca austeres i netes en tots dos casos. El t o r n és la principal eina de construcció, acornpanyat de les planxes en el cas dels objectes rnés petits. Les peces que cornercialitza a través de fires de cerarnica i algunes botigues son principalrnent gerros, plats. rellotges. safates ..., o n aplica. a pistola. engalbes vitrificables. L'aplicació es a base de capes rnolt gruixudes superposades. que tot i ser un procés lent dóna un acabat rnat a la peca rnolt texturat i atractiu. La rnajoria d'aquests engalbes que el1 prepara són per coure en monococció. "Pero cal estar alerta", ens comenta en Miquel. "20 graus per sobre del previst i I'engalba es converteix en un esmalt". Caltra part de la seva obra gira entorn el fum i les cuites experimentals. Tot just quan he arribat al seu taller acabava de tornar d'un curs a Anglaterra sobre aquest tipus de coccions arnb Jane Perryrnan. Ell treballa el que s'anomena raku despullat. peces brunyides i de vegades engalbades a les quals. un cop biscuitades. els aplica una reserva de barbotina. Aquesta s'esquerda en assecar-se i després cou les peces en un forn de raku. Quan arriben a 800°C. les introdueix dins de bidons arnb encenalls, durant mig minut i de seguida les rernulla amb aigua. perque la barbotina es desenganxi. Tarnbé utilitza la terra sigilata. arnb una decantació de Ball Clay o del rnateix fang arnb que ha fet la peca. aplicant-ho arnb pistola fina. Aquest any ha participat en una exposició rnolt interessant. anornenada "La puerta del futuro". El comissari de I'exposició ha estat Fidel Ferrando, que ha estat qui ha

Al raller. en Miquel conserva una fotografia antiga de quan el seu avi. Mariano Xicot. era un dels dos terrissaires d'Albelda, dedicat a les peces tradicionals de la Litera, cantirs i gerres i a la pmducció de tobes. A Albelda hi ha I'Associació Literana d'Estudis Cerirnics, una escola tant per a nens corn per a adults. forca ben equipada. on en Miquel va aprendre i o n ara. en eis últirns anys. hi ha fet de professor. Té I'avantarge aue les persones interessadei hi tenen accés mt el dia. La visita s'acaba arnb un recorregut a I'entorn del poble. que Miquel coneix bé. perque ha participat i ha organiuat carnps de treball per recuperar-lo. A tots dos. rnoltes gricies pel vostre ternps i energia

Mes inforrnacio www.rniguelrnolet.corn Miquel Molet. C. Nou. 23. Albelda fosca) Tel.: 974 42 08 98

e ilustrados a todo color 11 AULA DE CER'MICA

Modelado

For,~a:o-245 2, 245 -ir7 Encuadermci n: Canon0 N"pEgina8: M

lmpresi n: a todo color Prmo 13.60 E Gasms de eni!0:2,50€ Toda la co!ea r n. sin gasto.r de env o

Esmaltes Torno U Y L U I ~ Cn~

3/( LA CER'Mlcn: T CMICAS DECüRAIIIVAS Ilf

Formato: 210 x 275 mrn Encuademacin. Carton0 N pA@nar:144 lmpresi n: a toda Mor

MIC

Precio: 22,9i9 e Gasros de eiivo: 2,50 €

: '

,s.

PIN TAR CER'N Forn;a:o:211 x 2 Encuadernaci n: C

N" pKginac 96 impresi n: a todo color Precio: !6,90 e Gastor de env o:

Marque c m una

2 50 r

Envieeste cuoiin ahora mismo. Tarnbien puede hacer su pedido oar tel6fam al 932 892 720. por fax al 932 263 828 por mireo electibriico a ventasmpairarnones

R los tnulos seieccionadao

Modelado

Nombre y Apeilidos:

Esmanps

Oirecci6n:

UToro

C d i g o Pmlal:

Pohlacihn: TelBfono:

Decoración

O Moldes

UContrarrsmbolso

E-niad: OTarjeta de crédito

O4sa

Fecilacaduci&d

I '!

La cerámica: Técnicas demrativss

+GASTOS de envio

mn p l o a d e a m o a l ae4uinilamlecc~n~ula@ceremicqi

2.60 6

bmmiac,bnoue unedfasihta m i t i r a aoecuarnve~lra~ o ~ a i a s u s i n t e r e s ~ v q u u l a rrscmdai a n u e ~ i ~ ~ i c usted w o . rsriedmhu zaccedaaeriaidmaLioraLi y<arr;ehlao modrcadasn mde= enanea S~nudeisa~ibiiinlaLirmaLib" xiL"eiu,um PraBouones delaednorial.por i~nrellene? iuarlmim una X

1-1

Imparte TOTAL

1~ @ Pammón

Parramdn Edlílones,S.A. Rondade Sant Pere. 5 4"planta 08010 Barcelona

El desembre del 2002 va acabar el cicle forrnatiu de ceramica a I'escola la Llotja. L'obra que us presentem es el fruit d'aquesta etapa.

Que 6s per tu la ceiamica? Crec que la ceramica es un Ilenguatge. Tinc la necessitat d'expressar-me i la cerimica és un mitja que em fa sentir comode. N o ranco la porta a cap material si s'avé amb allo que vuil dir.

Que et va fer aprendre quest llenguatge?

r$b

L'any 1993 vaig anar a estudiar angles a Pensilvania, . ~. , pero vaig tornar amb quelcom molt més important. N o és la meva intenció parlar bé del sistema educatiu dels EUA. De fet. I'únic bo que vaig trobar a I'institut (a més d'un munt de gent) va ser un credit optatiu de ceramica. Era el millor moment de la setmana. Vaig provar el torn i em va embruixar, m'agradava i en volia més. Des d'aleshores. aquella magia no m'ha deixat.

QuB 56n per tu les forrnigues? Les formigues són anim a l ~socials. Aixo vol dir que s'agrupen amb I'objectiu de complir totes o alguna de les finalitats de la vida, mitjanqant la cooperació mútua. Les formigues i les persones tenim moltes coses en comú. És aquest el rnotiu d'haver-les ercollit per al teu treball final?No. en el moment de prendre la decisió. tenia

TEXT BERTA FERRER FOTOGRAFIES XAVIER PADROS

tres possibles temes. Vaig escollir aquest perque és el que més insatisfet m'havia deixat, intuia que darrere d'aquelles peces que no m'acabaven d'agradar hi havia un llarg cami de recerca.

En quina part del projecte vas invertir més ternps? La construcció de les potes que aguanten les peces era el més complicat tecnicament i. en conseqüencia. vaig dedicar-hi mes temps. M'hauria agradat tenir més temps per a la investigació de les cobertes; I'ordre que imposen els materials quan es relacionen entre ells és apassionant i no deixa de sorprendre'm.

Que penses de la teva etapa a la Llotja?Trobo a faltar la gent. El taller es una olla de pressió plena d'idees i il.lusions, i aixo dóna molta energia. Quasi t o t el que sé de ceramica ho he apres a la Llotja. M'entristeix el poc respecte que les institucions administratives tenen envers la Llotja. Crec que la formació d'un ceramista mereix més temps. Per sort. al final t o t depen de professors i alumnes. Que diries als estudiantst Que no s'aturin davant els obstacles. Que lluitin per expresar-se.

Que opines de la situació de la c e h i c a avul dla? Crec que la gent no valora correctament la ceramica. S'ha de fer una tasca educativa molt important i. a més. hem de trobar noves formes i funcions per a la ceramica. En I'ambit comercial hem de col.laborar amb dissenyadors per tal que ens alimentin amb idees. Es molt dificil elaborar un bon projecte en ceramica, molt més si estas immers en la produccio d'un taller. En canvi. és més facil per a un dissenyador, que s'hi dedica exclusivament i que coneix millor les necessitats del mercat. A la fi. la necessitar és mútua ja que el dissenyador no te capacitat de portar a terme el projecte. Per últim, mes que mai. necessitem la gent que encén la flama del ceramista en el cor de joves i no tan joves. la mateixa flama que transforma la materia i ens transforma a nosaltres.

terrari 43

L'URGELL

22 4 u

TERRES DE PONENT

Us pmposem un nou itinerari: la comarca de I'Urgell i basicament la visita a la vila de Verdú, que es un dels principals centres de cedmica popular que tenim. L'Urgell es troba al bell mig de les terres de Ponent i. a més de Tarrega. que n'és la capital de comarca, són indrets recomanables, entre els 20 municipis que formen aquesta demarcació. Vallbona de les Monges. Bellpuig. Guirner& Tornabous i Agramunt (ara que s'acosta Nadal).

: >*

lmatge . Mapa de la Zona

Com arribar-hi.

..r4' ..

N-ll Autovia de Barcelona a Lleida

C-240 de Tarragona a Andorra

Serveis regulars

Ferrocarril de Barcelona

des de Lleida-Tirrega- Barcelona: Balaguer- Barcelona. Companyia Alsina Graells, te1 973 3 1 1 1 71

a Saragossa. RENFE.

tel. 973 3 1 08 79

Ehr Transvenal de Girona a Lleida Verdú

973.34.70.07

Aquesta petita població de I'Urgell ha esdevingut coneguda arreu del pais pels seus obradors de terrissaires i artesans. A més de I'associació de terrissaires. cantiners i ceramistes El Vilar, podeu trobar una colla d'establiments que es dediquen a produir cerimica. Les peces mes conegudes s6n els "sillons". cintirs amb el caracteristic color negre que agafa el fang vermell quan es fumeia a la cuita. Gracies a la seva porositat. els "sillons" conserven I'aigua ben fresca, la qual cosa podreu compmvar si en teniu I'ocasió. Us recomanem la visita a I'obrador de Can Fhlu. on couen els "sillons" en forn de llenya i on. a més, trobareu unes repmduccions de peces que es troben en museus, en relació arnb la cerimica d'ús. que fa el seu propietari. També al Taller Mafia Font podeu trobar peces utilitiries. Pel que fa a les pmduccions més properes a la cerimica contemponnia. podeu adrecar-vos al Taller GAT i pel que fa a la part escultorica, podeu tmbar peces als tallen de Miriam Angulo o Enric Orobitg. Aquest darrer organiua tallers 44 terrart

adre~atsa infants en que ensenya tecniques cedmiques basiques. I per acabar, si us interessa I'escultura en bronze, adreceu-vos al taller d'en Cinto Casanoves.

Vdlbona de les Monges

973.33.02.60

En aquesta població podreu admirar un dels monuments més significatius del pais: el Monestir de Vallbona de les Monges. Aquest espai es troba documentat des del 1 153 i inicialment va acollir algunes dones importants de la noblesa catalana. A la seva església s'hi troben els sepulcres de Violant d'Hongria. esposa de Jaume 1 el Conqueridor, i de la seva filla Sanxa d'Aragó. Actualment. les monges que hi viuen continuen practicant la regla de Sant Benet Te un horai de visites: els matins. de 10.30 h a 13.30 h en dies feiners. de 12 h a 13.30 h. els festius. i a les tardes de 16.30 h a 17.45 h. Tambe hi és possible allotjar-s'hi. El telefon és 973 33 02 66. Us recomanem la visita al claustre i a I'església.

Aquesta petita població es troba a la Vall del Riu Corb. Us recomanem la visita al nucli medieval, un laberint de carrers que s'enfilen cap a I'església i el castell. salvant f o m pendents i creant una trama de formes arquitectoniques que aviat et transporten a I'edat mitjana. Tot el conjunt esti rnolt net i ben conservat.

I no us perdeu "El Museu Municipal de Bellpuig. que t é

Cornpanys , al poble agregat del Terros.

una rnostra de cerarnica molt interessant.

"L'Espd MonogrAfic Guinovart, a "El Poblat Ib6n'c al Molí de I'Espígol de Tornabous i el Monumental President

*"$ ,

la vila d'Agramunt.

CALENDAR1 Mercat Medieval a Guimed. 9 i 10 d'agost. Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra a Agramunt. I I i 12 d'octubre. Fira dels Cantirers i la C e h l c a Negra

:+& :A '#

a Verdú. 27 d'abril.

5%. ~< ,8.'G, .. .

No oblideu que aquesta zona té dues denominacions d'origen de qualitat Pel que fa al vi. és Costers del Segre i en el tema de I'oli. tenen la denominació de Les Garrigues.

* a Guimerk Cal Minguella, casa medieval amb fagana renaixentista que funciona com a restaurant. Cal Pagesa. casa d'agroturisme per dormir i rnenjar. La Mundeta. casa-museu del segle XV. on organitzen uns sopars medievals molt sonats. inclosos al menú, amb personatges de I'epoca. Taberna i Cellers, on podreu esmorzar i berenar. Aquests establiments ertan agrupab sota el títol generic de Racó Medieval. Pera més informació i reserves podeu trucar a: 973 30 30 89 / 973 30 33 38 1977 38 30 45 I si teniu ocasió. no deixeu de tastar els embotits.

* a Verdú Oficina de Turisme. Plaga Major, l. Telefon 973 34 70 07 * a Vdlbona:

Pensió-Balneari Rocallaura. 973 33 02 14 Casa Rural PauAnton: casa pairal del s. XVlll rehabilitada. habitacions amb bany, calefacció i piscina i també arnb servei de resturant. Telefon 93 458 66 00

A lnternet www.firesifestes.com/Comarqueslurgell.htm www.viladeverdu.com www.cerespain.com

terrart 45

D'ACTUALITAT NOTícCIEs

VI BIENNAL Internacional de Cerhica de Manises Del 14 & n<rifembileal 18 de gener

mb rnotiu del concurs que organitza la ciutat de Manises se celebren una serie d'actes paral.lels, entre els quals cal remarcar les tres exposicions: la de peces guanyadores i seleccionades del concurs, que inclou un ampli cataleg i se celebra a la Sala Filues: la dedicada a Raáel Pérez Fernández guanyador del premi "Ges Valls" en I'edició anterior i que se celebra en la Casa de Cultura, i I'exposició en homenarge a Alfonso Blat (1904-1970), per commemorar el centenar¡ del seu naixement i que tindri lloc a I'Escola de CerAmica de Manises. El Concurs d'aquest tradicional centre és un b n pretext per visitar el Museu, on podreu veure les tres exposicions i gaudir d'una paella excel.lent. de les que es cuinen en els diversos restaurants de la capital de la ceidrnica valenciana.

S1 veniu a MIRNEI; podreu visitar la Cantereria d'en Ferran Segarra, on podreu gaudir d'una gran vaiietat de ceramics de fabricaci6 artesanal. aUti com visitar una amplia col.lecci6 de terrissa antiga de les Terres d '1Ebre. com de I'Estat.

Carretera de Mlravet a Mora d'Ebre (Rlbera Alta) Tel. 9 i i 407 194

I Vlll CONGRES I

Anual de I'Associació de Cerarnologia, a Castello Del 3 ld'octubre al 2 de novembre

questa tardor se celebra, per 8e any consecutiu. el Congrés Anual de I'AssociaciÓ de Ceramologia. a Castelló. L'Associació esta formada per investigadors i estudiosos de la cerimica. La majoria dels seus membres són col~leccionistes,personal de museus i historia-

En aquena ocasió. I'organització i celebració es comparteix entre el Museu de Belles A K Si el Museu Onda, i també hi col.labra el Museu d'Alcora. Les ponencia versaran sobre la iajola "els taulellets" i que porta per útol "La azulejería española de siglos XIX y X X . També esta previst presentar I'última publicació de I'Associació de Ceramolo$a "Arqueología del pavimento ceriunico desde la edad media al siglo XIX". Aquesta obra consta de 416 pagines, amb 100 il.lustracions i 150 fotografies en color. 105

46 terrart

C a l r e m a r c a r q u e el p r o p e r Congrés se celebrara a l a C i u t a t d'Esplugues d e Llobregat, els dies 29.30 i 3 1 d'octubre. P o r t a r a c o m a titol "La C e i a m i c a a I'Arquitectura Modernista"

TECNICAS DEL CALOR

HORNOS DEL VALLES, S.A. C/. De la Mancomunidad, 1 1 3 Tels. 93 692 68 12 93 692 74 61 Fax 93 580 O8 08290 Cerdanyola del Vall&s (Barcelona) hdv@tecnopim.com www.tecnopiro.com

quest 2003, el taller de cerhmica Jorca commemora el seu 25e aniversari. Fundat a Sant Celoni el 1978 per Carme Llavina i Jordi Auleda, des del primer dia ha ofert la possibilitat d'aprendre prhcticament totes les tecniques de les arts ceramiques: escultura, modelatge, decoració. torn. esmaltats, engalbes.. . Amb els anys. I'oferta artística s'ha ampliat, introduint cursos de joieria, dibuix i pintura, entre d'altres. "Ensenyar ceramica, dibuix. pintura..., és ensenyar a mirar el món. t o t allb que ens envolta, per tal d'entendre el codi que ens permetra llegir i interpretar el seu missatge. Es aiudar a materialiuar aauell somni. donar forma a una idea, descobrir en el nostre entorn per que hi ha coses que ens atrauen més que les altres. Com transformar aquestes formes. aquests colors. aquestes textures ..., en un objecte d'ús, en una forma amb uns colors i una textura que expliquin aquesta táscinació. I d'aquesta manera, trobar un llenguatge propi que ens permeti expressar aquella idea, aquell somni, aquella experiencia o aquell instant que tant ens va captivar." Gloria Auleda i LLavina Per les taules del taller Jorca hi passen al llarp. de I'any particulars de totes les edats. escoles i akistes interessats a perfeccionar o introduir-se en noves tecniques. ')a fa temps que quan viatjo pel món penso: aquest paisatge. aquest personatge, aquesta vivencia, em sembla que la podria recollir amb el fang. Sovint intento captar el moment o la seqüencia amb una fotografia, pero és a través de la cerhmica que acabo de personaliizar aquell detall o record. Quan surt del forn una bicicleta birrnana, un monjo etiop o un plafó que intentan imitar les textures i colors de Petra, és com si una

part de la vivencia d'aquell viatge tingués més possibilitats de superar la fugacitat i fragilitat de la memoria. Potser és un intent en va, pero personalment és molt enriquidor." Isabel Godino (alumna) A més del vessant pedagbgic. el Taller Jorca tambe és un punt de producció i venda de peces propies o realiuades a través de comanda de particulars o institucions.

ENS HA DEIXAT t

FUNDADOR POPULAR DE L'AMETLLA DE MAR

El 5 de setembre ha fallit Joan Marti. a la ciutat de Barcelona, als 82 anys. Una de les persones que més ha fet per la ceramica tradicional de Catalunya i que va crear el Museu de Ceramica Popular, el 1997. sicuat al municipi de I'Atmella de Mar, a les Terres de I'Ebre. i que actualment és el museu dedicat a la terrissa més important d'Espanya. joan ~~~iera ben conegut en el món de la terriSSa -estu~iosos, co~.~eccionistes,museus i aficionau-, pero possiblement n o h o és tant per a aquells que es dediquen a la ceramica d'art contemporani o ceramistes més joves. Es per aquest motiu que li dediquem aquest article. un breu esbós de la seva vida. ja que és un personatge exemplar. tant des de la perspectiva de la ceramica com de la del m ó n empresarial. en la divulgació de la cultura en I'ambit de I'ensenyament i editorial. Per tora una vida de treball cal que el recordem i sobretot que divulguem 1'0bra que ens ha deixat. joan ~~~~i salavedra, de jove es va dedicar a I'ensenyament impartint classes al col.legi de les Escoles Pies i altres centres. En aquella epoca, I'ensenyament al nostre pais era bastant deficient i per correspondencia practicament n o existia. Ell i dos socis, aprofitant la seva experiencia com a docenu. van crear un editorial, que ha arribat a ser la empresa més important d'Espanya dedicada a I'ensenyament per correspondencia. Gracies als seus cursets traduits a diferenu idiomes. molta gent ha apres i perfeccionat la professió.

-f u

Coneguda la seva estima per la ceramica, I'editorial CEAC va introduir rota una serie de tractats sobre aquesta materia que han ajudat al coneixement tecnic i que actualment encara es troben vigents. Tanmateix. la Fundació Mati Castro ha col.laborat i participat en altres institucions com I'Associació de Ceramologia. que celebra el Vlll Congrés i I'Associació Ceramisres de Catalunya. que ja en la nostra revista "Publicació" (núm. 19). vam dedicar un extens article a la inauguració delMuseu. La seva afició per la ceramica va comenGar ja de gran. En els seus múltiples viatges comprava algunes de les peces més representatives, fins que va pensar a crear un museu de ceramica popular, creat la decada dels 60. que va ser quan es va iniciar el moviment per la recuperació de la terrissa. Es van publicar diversos Ilibres. es van celebrar exposicions i es van crear diferenu col.leccions. Arran de t o t aixo vaig coneixer en Joan Marti. i des d'aleshores ens va unir una profunda amistat i col.laboració en els seus projectes. Abans de crear el Museu de Ceramica Popular, va constituir la Fundació M a r t i Castro. encarregada de regir la institució museografica i en el Patronat també participen el Museu de I'AtmeIla de Mar i la Diputació de Tarragona. La col.lecció esta formada per unes 10.000 peces d'Espanya i Portugal i una valuosa mostra del Marroc i sud de Franca. L'objectiu fonamental d'aquesta institució és divulgar i facilitar la investigació d'un dels aspectes mes arrelats en la cultura i tradició dels pobles com és la terrissa de les darreres generacions. dels segles X I X i X X . per mostrar les tradicions i costums que es remunten al llarg del temps i que els últims anys s'han perdut. A m b aquest objectiu s'esta creant una amplia biblioteca i una base de dades i periodicament s'organitzen exposicions tempor a l ~monogrifiques. C o m ens deia el mateix Joan Marti Salavedra, crear el museu era per tornar a la societat tot el que li havia donat. N o va reparar en despeses. de manera que va aconseguir la col.lecció més amplia i va construir un edifici de nova planta o n exposar dignament t o t aquest patrimoni historic i antropologic.

Museu de Ceramica Popular C a r t no 340; k m 1.1 17. L'Ametll de Mar (Tarragona) Tel. 977 267 578

I Centre Catala dSArtesaniade la Generalitat de Catalunya ha ediuna nova revista, a la qual donem la benvinguda desitjant-li una fructífera i exitosa trajectoria. tat

Es tracta d'una revista trimestral. El primer número, de 16 pagines. ha aparenut el mes de iuliol. i en destaauen els articles dedicats a I'Escola , de Ceramica de la Éisbal. un sobre l;etiquetatge dels productes amb el distintiu de PAQ. producte artesa qualificat. i un altre sobre la comercialiuació i les fires artesanes.

Butlletí

d9Artesania

En I'editorial de presentació de la revista. la Senyora Montserrat Gali. directora del Centre Catala d'Artesania, explica: "Aquest nou Butlleti d'Artesania voldria convertir-se en un instrument d'informació de totes les empreses artesanes del nostre país. arnb la voluntat de recollir en aquesta publicació la tasca d'un sector. no sernpre reconegut. que configura un ampli nombre de professionals i entusiastes del seu ofici, amb una mirada més propera i més riostra". I finalitza I'escrit dient: "Que aquesta publicació que ara comenqa permeti obrir altres mirades i reconeixer la grandesa d'un país." Aquesta revista ve a omplir un buit que calia cobrir, a fi de divulgar les noticies del sector i activitats que promociona el Centre Catala i altres institucions al voltant de I'artesania en general. jaque de vegades no ens assabentem del que passa al nostre voltant. en part perque el món de I'artesania compren un ventall rnolr ampli i algunes professions tan diverses corn la cerarnica. la joieria i el textil. pero n'hi ha que són menys coneguts o rninoritaris i no per aixo menys interessants i artistics. Tarnbé sera interessant poder-se assabentar del ajuts, subvencions i cursos de formació. com de les fires i novetats editorials, entre altres. El Butlletí d'Artesania es distribueix als artesans censats al Centre Catala d'Artesania.

Cal PIANXO - 17730 LLERS Tel. 972 528 318 web: www.rarnonfort.corn e-rnail: infonegocio@rarnonfort.com

rmp ...,,.",,,. cm,-"".-

.'"

.. .

PUBLICACIONS

[

"""

TERRANIA El Ir F e s t i v a l Internacional de Cedmlca de Montblanc

Ximo Todoll PBrez de León ha publicat el llibre La fábrica de cerá del conde de Aranda en Alcora: toria docomentada 1727- 1858. Encara que n o és habitual que referenciem publicacions sobre historia. creiem que mereix la pena quan ha llibres realment transcendentals que aporten informació interessant Alcora és el centre sobre el que més tinta s'ha escrit, ja que hi ha un abans i un després d'aquesta manufactura que marca la historia de la cerimica espanyola. X i m o Todoli, de professió antiquari. ha investigar durant deu anys en els amius i ha estudiat tota I'extensa bibliografia, fet que I'ha convertit en un expert sobre la Reial Fabrica d'Alcora i finalment li ha permes escriure aquest tractat tan imporranr en el qual. a més de I'aspecte hi-ric, s'ocupa ampliament de part tecnica. les argiles, la diversitar de productes i comercialització. entre d'altres. El Ilibre. de format mitja. consta de 466 pagines amb 75 fotografies en color. il~lustracionsi planols de la fabrica. Es p o t adquirir directament d'autor per 24 euros. L'adreFa és: El Gerro. C. Guillem de Castro 1 14. 46003 Valencia.

"*l.----------------------------------SUEISCRIPCI~A TER

a en el rnón ord. : ~ ~ .~. ~ ,,, 1 DUlIEw ae suoscripcio. per m xis tr euros i any reurds eis uos sxernpiars quc: ~~uuiquerri. cial: els dos números per 6 euros i jubilats, rei Tarifa ibilat). 1 carnet d'ei (heu .-- - - . .. 16 FES. . . .~ .. . Per: 30 euros al 1trimestre. reabras gratuitament ia revista, el butlieti (mensual) cata- ; leg. invitacions rIer a inaugitlracions i iriformacib proverdors, entre d'altres.

x-.

revista que et tindra indormat de Ies noveica a Catalunya, Valincia. les Baleais. Ando-

tats c rra i í

Entre els dies 26 i 28 de setembre s'ha celebrat el I r Festival lnternacional de Cerimica de Montblanc. Neix amb f o r ~ aempenta i molta il~lusió.fet primordial per engegar un projecte ambiciós. com és el cas. Terrinia és una paraula comporta que significa. per una p a q "la terra" i, per I'altra, "nia". de Mediterrinia. En aquesta primera edició hi han participat 37 ceramistes. dels quals 19 són estrangers: 8 francesos, 7 anglesos, 2 belgues i 2 holandesas. C o m es p o t veure, la mostra ha tingut poder d'atracció, fet que la converteix en la f i n més internacional de totes les del nostre país. Aquest primer festival ha resultat tot un exit d'organització i de visitants. malgrat que el dissabte, per inclemencies del temps, no resultava el mes idoni. la majoria de participants van quedar contens i amb ganes de repetir en la propera edició.

,reu electroni

bulleta aert

Dom 3

CP:

rw,,

Per clomiciiiacib ttancana. ESCiaiu sl piupci avís i carreguiu di L V I I I ~ L W continuació eis re~butsque us presenti I'ACC. Titul,ar . . oanclMixa Poblacio Cte.Nibreta nún I

oficina

que

;

i II I U ~ W

núm. decompte

;

L'Associació de Cerimica Decora i Terrissa. amb seu a Barcelona, com indica el seu nom. s'ocupa bhicament de la cerimica historica, encara que en ocasions també inclou algun article sobre la cerimica conternporinia d'autor. El Butlleri, que comenqa (com la nostra revista) per un petit fulletó. ha acabat transformant-se en t o t un magazin que ja ha publicat 7 7 números. Es d'unes 100 pagines (algunes en color), de periodicitat semestral i actualment el tiratge supera els 1 .O00 exernplars. Uns altra característica destacable és I'ampli espai que dedica als comentaris d e publicacions estrangeres i nacionals. Fins que n o va apareixer la revista Terrart era I'única escrita en catala. Tanmateix segueix sent I'especialitzada en temes historics i hi participen un ampli cartel1 d'investigadors i estudiosos, entre els quals cal destacar el seu director. Joan Santanach.

Laberints. Maria Bofill. Maison de la Céramique Contemporaine. Giroussens. Del 5 de juliol al 2 de novernbre. Terres de memoires. Jean Paul Azais. Sala d'exposicions de I'ACC. Barcelona. Del 8 d'octubre al 28 de novembre. Cerimica popular del sud de Franca. Museu de Cerimica Popular de L'Ametlla de Mar. Fins al 14 de setembre. Bols et Journal de Bols. Maison de la Céramique Contemporaine. Giroussens. Del 5 de juliol al 2 de novembre. Entreterres. Salvador Cortadelles. Cal Bolsós. Sabadell. D e 1'1 al 25 d'octubre. Experiencie

Merce Rielra. La Grarija Espi l. Santa Perpetua de Mogoda. Fins al 5 d'octribre.

Poterie beri

rt féminin.

Maison de la Ceramique Contemponine. Giroussens. Fins al 3(3 de novennbre.

Entre dos. Silvia Llop i Maria Stela. Museu de la Rajoleria. Del 14 d'octubre a I'I de novembre.

i Rosa Vila-Abadal. Fundació La Caixa. Vinaros. Del 10 al 26 d'octubre.

. -- .

Col.lectiva: Carmen Balada-Montcada. Taller Barcelona. Del 12 de setembre al LY de novembre.

Eintre el blanc i el negi-e.

Mercé 13livb. Sala El Refugl. tIadalona. C)el 9 al 26 d'octubre.

1éteres. J. Flarcet i R. Vila-Abadal. El Vendrtell. Fins al 3 l d'octub~ re. Claudi Casanovas. Galeria Joan Gaspar. Barcelona. Del 18 de setembre a finals de novembre. Casa de Cultura. Rafael Pérez Fernández Guanyador del Prerni Gres Valls del 2001. Escola de Cerirnica. Exposició cornrne:morativa Alfons Blat Manises Origen-T-ansformacib-Disseny. CI ?r&miques1i'lnma Uterga Sanz Galena Sargd.delos. Barc:elona. Del 25 de setembre al 3 1 d'octubre. C

ila d'exposicions de 1'ACC. Barcelona. Del 3 de deseinbre al 8 <i e gener di21 2004. ..m.,

. ..

. . a

.s.,

..~

Rocio Laoaniiias i ,oral traiarr. exposicio-premi oei concurs de trebalis finais i revaiiaes ae les escoles oficials de cedmica de Catalunya. Sala d'Exposicions de I'ACC. Barcelona. Del 14 de gener al 8 de febrer del 2004. Teresa Girones a Saint Quentin la Poterie. Galeria Terra Viva. Saint Quentin la Poterie.

II Fira de Cerimica. Del 9 al 12 d'octubre. El Vendrell --

L'Artigiano in Fiera (Mila). 29 de novernbre al 8 de desernbre. Centre Catala d'Artesania i Cambra de Comer$ Italiaiia. Di---,Daiceiu na. II Fira de la Terra. Del 3 al 14 de novembre. Llucmajor (Mallorca).

XX Feria de Artesania Aragonesa. Del 29 de novembre al 8 de desernbre. Auditorio de Zaragoza. XIV Fira Mercar de la Terrissa Catalana. 6, 7 i 8 de desernbre. Ajuntament de Quart.

. . -

II Fira Gastronomica. Artesanal i Turística d'Agost 12 d'octubre-agost. F i n de Marratxi. Del 5 al 14 de mar7 del 2004. Mallorca.

VI Biennal de Manises Museu de Ceramica de manises. lb de juny

>M111Edicii> del Concurs Internaicional de 1

pohogar

I O" Concur.so Artesar iia de Ara2:ón. Del 25

ibre al 8 d~? desembrf

~., .

Rtzgal.

Del 4 ,

"..

. , .. , . < ,

XXlll Concurs de Ceramica de Quart. Veredicte: 29 de novernbre. Lliurament dels Premis: 8 de desernbre. X X l l Concurs de Ceramica Móra la Nova. Termini de presentació: 17 d'octubre. Ajuntament de Móra la Nova.

ANPER. Suninirtror Anper

5.1. d Sepi~lveda.19. Barcelona. Tel. 934263 162. Dublin.3 Poi con Cova Solera 08191. Tel. 936974048 Rubi. Barcelona www.anper.net. E-mail: anper@infonegotio.com.

ARGILES BlSBAL 5.1 ( i Carnie Carie: 10. 171 l l uuipeiiac. iiirona.

iei.

Yllb.cIu1

[ARES. Mare de D0u de les Neus, 60-62. Tellfax: 933584779. 08031 HERMANOS AGUADO. C I Ancha. 6

14540 La Raiiibla. C rdoba. 957684330. www. hernianoiaguado ton1 E-mail: rnhaguado@terra.ei

ISUNI. Muntatger lndurtrialr per Cer ramita S.L. Pol. indutrial Mar Aliu, lector rajoleria. Aiguaviva. Girona Tel. 972231401 www.isuni.net. E-mail: jmmar@iruni.net. LA CAIA DEL CERAMISTA JUAN (1 Ribairoja-baixo: 46940 Manirc:.Valtntia Te 961547490 Delegaci Andaluiia Cno de la Vereda La Rambla (

:/ti

MANI. Conrtruccionr Mec niquer Manrergar. CI Uva, 52. 08902 L'Horpitalet. Barcelona. Te1.9333 16397. E-mail, manrergas@ hotrnail.com.

MIQUEL SERRAT SOLER. Av. Franterc Naci sin. Breda. Girona. Tel. 972870667. PIROVAL S.L. fornr Industrials. Pol.lndurtrial El Oliveral III. nave 1. 46190 Ribarroja. Valtncia. Delegaci Crta. Montalbo. 5111.16432. Vilarejo de fuentes. Cuenca. 96913 1830. www.piroval.es. ----------TECNOPIRO. Horno! del Valles :.a. CI Moncumunitai.l 08290 Cerdanyola del Valles. Barcelona. 936926611. www tetnopiro.com. hdv@ tecnopiro.com. VICENTE DIEZ S.L. Camino de Aldaya 6-8. 46940 Manirer. Vallncia. Tel. 961545458. www.vdiez.tom. E.mail: vdiez@vdiez.com

ART-ESCUDELLERS. CI Escudellers 23. 08002 Barcelona. Tel. 934126801. ww.ercudellerr-art.com. E-mail: export@ercudellerr-art.com= CAMILA. P REZ SALV . pla a de le: Garrofer 14.

43700 El Vendrell. Tel. 9776678530

COCLIC . AV. Felipe 11, 24. 28009 Madrid. Tel. 941359988. VILLEGAS. Cl Conital 3 1 . 08002 Barcelona. Tel. 933 175330. www.villegaiceram~ta.coni- E.niail villega:@villega:tetaniita.toni ROGENCA D'ULLAITRET. Botiga, CI L'Aigueta, I 12. Taller i Sala exporici

Parseig Marimon Arprer 4. La Birbal. Tel. 972640482- 972640840.

SARGADELOS. Galerla d'art. C I Proven a. 274-279. Barcelona. Tel. 2150368. TERRAfORTA. Carretera d'Arbucies 83. Breda. Girona. Tel. 972870256

ESCOLA DE CER MICA DE LA BISBAL. Ctra. de la Birbal-fonteta s/n. 17 1 1 1 Vulpellac. Girona. Tel. 972640794. www.esceramicbisbalcom. e.mail: ercoceramica@wanadoo.er ESCOLA D'ARTS I OFICIS DIPUTACI DE BARCELONA. U Urgel

54 terrart

.Barcelona Tel.

un nou

paisatge...

r esmalts, +

pastes ceramique

porceiiana

'-as t e s cerirniques per

l a Ă n d Ăş s t r i a , lrarteg,a.mia,. . .n,c bcl lcs arts i hobby

Fundada el 18'14