Tocar l'intangible

Tocar l’intangible

Aina Maria Mata Murillo

“La Fotografía no rememora el pasado (...), el efecto que produce en mi no es la restitución de lo abolido, sino el testimonio de que lo que veo ha sido” -Roland Barthes

Mai vaig arribar a conèixer al meu avi, el pare de la meva mare. No tinc cap àlbum seu al meu abast, però si alguns dels seus objectes personals, fotografies, documents, cartes...

Tot el que queda d’ell és una massa desordenada d’informació.

Entre aquest caos intento trobar-lo.

No coneixo el tacte de la seva mà, però si la forma de la seva empremta.

No coneixo el seu perfum, però si l'olor de tabac de cigarro.

No coneixo el color exacte dels seus ulls, però si l'informe mèdic del seu oculista.

No coneixo la seva manera d'agafar la mà, però si la seva firma.

No coneixo el lloc on vivia, però si els plànols de casa seva.

No coneixo com sona la seva rialla, però si la forma del seu somriure.

No coneixo la seva veu, però si les cartes que escrivia.

Al final, després d'aquest recorregut, la certesa més sòlida la trobo en la meva mare.

La descobreixo en els seus ulls que em miraven a mi igual que els seus la miraven a ella.