La maison Prouvé_PhDthesis_DavidTapias_vol2

II.

Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

(Abril-Setembre 1954).

Fig.2.1

Fig.2.1- Orville Wright ensamblant un planejador sota un aixopluc autoconstruït. Kitty Hawk,1903.

505

1. Assemblage et bâtiment. Mise à l’épreuve, mise en place, mise en oeuvre.

‘No hi ha res al món com els salvatges, els pagesos i la gent de província per a estudiar a fons llurs assumptes en tots els sentits; així mateix, quan arriben del pensament al fet, hi trobeu les coses completes.’

H. de Balzac, Le Cabinet des Antiques.

La maison Prouvé es va construir i muntar amb les mans. Bona part dels seus elements es va fabricar a taller, en màquines que manipulaven els materials ajudades pels moviments de les mans dels operaris. Jean Prouvé es crià a Nancy, lluny de la capital. Si bé es formà en l’ofici de ferronnier a Paris, les seves experiències d’infantesa en l’ambient artístic familiar i de l’ Ecole de Nancy, les visqué a províncies.

Si als Ateliers la producció de mobiliari i components per la construcció està marcada per la relació estreta i circular entre pensar i fer, quan han de construir habitatges unifamiliars per clients particulars, aquest cercle es dissol en un procés on es separa de manera voluntària –en el temps i en l’espai- el projecte de la construcció. Enlloc de desenvolupar algun prototipus de prefabricació tancada, un model dissenyat i fabricat completament a taller, s’opta per adaptar els components produïts als Ateliers a un programa d’habitatge unifamiliar. Ja hem vist a l’anterior capítol que els motius pels quals es pren aquesta decisió són diversos, però entre ells tenen un pes especial tres factors: el client d’aquests habitatges unifamiliars és d’un entorn social diferent al dels usuaris de les baraques de refugés, les seves expectatives i possibilitats econòmiques no tenen res a veure. En segon lloc, als Ateliers, aquests encàrrecs els gestionaven arquitectes, i és lògic que procedissin tal com la seva formació acadèmica els havia ensenyat. Calia que els Ateliers, almenys al principi, s’adaptessin als requeriments d’aquells. I per últim, la actitud d’investigació constant, i la necessitat d’obrir mercats pels seus productes, porten a Prouvé a assajar una manera de fer habitatges més oberta. Així tots els arquitectes, de França i d’Europa, podien esdevenir clients potencials. D’una banda s’aprofiten i s’evolucionen els components ja desenvolupats als Ateliers. De l’altra s’obre la possibilitat de fer cases a mida de la voluntat del client i les consideracions projectuals dels arquitectes de fora.

La maison Prouvé no fou autoconstruïda.

El procés de materialització de la maison Prouvé té molts punts de coincidència amb el que utilitzen habitualment els arquitectes per fer construir els seus projectes. Es genera una documentació gràfica i un estat d’amidaments que diversos industrials pressupostaran. Aquesta documentació ha d’estar pensada perquè aquests industrials, de fora de Maxéville, la puguin entendre fàcilment i evitar errors. Encara que aquesta informació sigui del tot precisa i contingui totes les dades necessàries per construir la casa sense cap malentès, cap reajustament o contradicció, caldrà una direcció d’obra.

De ben segur que sorgirà algun dubte als treballadors, i caldrà comprovar que executin els treballs amb la qualitat desitjada. La gran majoria d’ells, tot i que ja han col·laborat amb els Ateliers 279, és el -279 L.Cadario i Mécanique Moderne.

507

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Fig.2.2

primer cop que treballen amb aquest tipus de sistemes, i cal garantir que no es produeix cap error degut a la inexperiència. Enlloc de demanar a un contractista que aporti la totalitat de la mà d’obra o coordini els diferents industrials, es decideix per una qüestió d’estalvi, contractar directament els industrials de cadascun dels rams de la construcció. Caldrà coordinar-los. Els industrials escollits s’encarreguen de finançar la compra del material i la mà d’obra fins que no es certifica la partida o partides executades. No hi ha un pla específic sobre l’ordre i els temps de la construcció. Les accions que es duran a terme a l’obra no estan predefinides en la seva totalitat. La decisió de l’ordre de disposició del material a l’obra és feina de cadascun dels industrials. El ritme d’execució dependrà de les inclemències meteorològiques i de les diferents condicions de confort tèrmic durant el dia.

La pretesa senzillesa del muntatge, l’esforç de preconstrucció fet per Prouvé i els seus col·laboradors, la destresa de la mà d’obra escollida i la coincidència del període de construcció amb l’estiu, permeteren que el gruix de la casa es materialitzés en uns cinc mesos 280. Quan ha de fer casa seva, Fig.2.2- Germans Wright. Accident en un dels primers vols en planejador, 1901.

508

1. Assemblage et bâtiment. Mise à l’épreuve, mise en place, mise en oeuvre.

Prouvé desenvolupa un sistema que no només integra construcció i industrialització, que no només inclou bâtiment i assemblage, sinó que els fa treballar en sinergia.

I el que és més important, en alguns moments, com en els murs dels testers est i oest, tot i que aquests són d’obra, en realitat segueixen una lògica d’assemblatge. Són peces. Bâtiment i assemblage no només col·laboren, sinó que esdevenen indivisibles. És a dir, haurien d’haver estat fets amb components similars als de la façana sud, cosa que permetria una major precisió en la junta sota la UPN que configura la forma de la coberta, i haurien resolt igual de bé l’arriostrament lateral que el mur de pedra. Però s’optà per mantenir el mur per motius d’economia i de facilitat, ja que fabricar aquests panells a mida hauria comportat una relació més feixuga amb els seus antics Ateliers.

Construcció i assemblatge són, en d’altres moments del nostre objecte d’estudi, intercanviables.

Només el moviment de terres i la preparació de la base de la casa, adaptant-la als diferents nivells de reomplert i pendents del terreny, mantenen una clara lògica de la construcció tradicional, tot i que la introducció de les IPNs en la solera la contravenen. És tot aquest àmbit, com ja hem dit, el més discutible i menys reeixit de la casa.

Moltes decisions de projecte prenen la direcció implícita de facilitar el transport del material i la feina a l’obra, alleugerint-ne el pes, sense necessitat de mitjans auxiliars, fent una síntesi d’elements, unions i funcions, transgredint-ne l’ús habitual, i aconseguint una sinergia entre els diferents components, que integren diferents funcions alhora. Bona part de la casa es muntà amb treballadors de l’empresa d’un ex-company de Maxéville, que no tenien experiència directa en aquest tipus d’obra, i per alguns membres de la família Prouvé –sobretot Claude. El motiu, l’estalvi econòmic. Per tant, tot i que a l’obra hi intervingueren diferents industrials, un per cada capítol, aquesta diferència es fa més difosa en l’etapa d’ assemblatge. Aquesta manera de procedir és propera a la arquitectura sense arquitecte i a la autoconstrucció. Però no té cap punt de contacte amb aquesta. Tampoc es tracta de bricolatge. Hi ha un pla i és un treball coral.

Tot i que en el projecte s’intenta definir tot, no deixar-se res, del projecte a la construcció hi ha desviacions i decisions preses a obra, provocades per la adaptació al terreny i la utilització d’un sistema no provat amb anterioritat. Aquest fet no és exclusiu del nostre cas d’estudi, sinó que es produí en moltes de les construccions fetes pels Ateliers. Aquesta manca de correspondència entre el pensament –el projecte- i el fet –la construcció- no és una característica intrínseca del projecte arquitectònic. És provocat per la capacitat mental limitada de qui el pensa, que no li permet preveure i organitzar-ho tot, i la seva incapacitat de posar-se a la pell d’aquell que ha de construir, per tal de transmetre-li –oralment o gràfica- unes instruccions clares i completes de tot allò que s’haurà de fer.

Als Ateliers no s’arribà mai a produir la quantitat necessària d’habitatges per establir una manera de fer totalment fiable i eficient. La invenció sempre anava per davant del perfeccionament. S’obrien -280 Tot i que el ritme de l’obra, sense un contractista general, controlat per Henri Prouvé, debia ser en alguns moments inconstant, per la dificultat de coordinar industrials, alguns d’ells treballant de forma gratuïta.

509

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

més temes que no pas es tancaven.

Per demostrar-ho, en aquest capítol, farem una reconstrucció gràfica minuciosa de la informació del projecte i de l’objecte construït i les compararem, per entendre quins són els límits de la precisió del projecte i de la obra, què es va tenir en compte i què no. Encaixa tot? Manca informació? Hi ha dibuixos contradictoris? Eren els plànols de la sèrie 230J648 prou clars per ser fàcilment entesos pels diferents industrials? Hi havia informacions confuses o contradictòries entre diferents dibuixos que obliguessin als industrials a fer-ne interpretacions, a repensar com construir-ho? Quines respostes es van donar a aquests punts foscos?

1. Assembler et bâtir. Mise à l’épreuve, mise en place, mise en oeuvre.

Assembler és l’ action de mettre ensemble, de réunir; resultat de cette action. Se dit surtout de la réunion d’objets hétéroclites produisant un tout bizarre 281. Una reunió de quelcom que ja ha estat abans unit, mental o físicament. Cada peça del conjunt té la seva lògica en si mateixa, i encaixa en aquest tot. L’assemblatge és el darrer pas d’un procés de pensar i fer. Si aquest procés ha estat realitzat sense errors, aquest darrer moment no requereix cap esforç mental del subjecte que el du a terme. El material prové de fora del lloc de muntatge, i aquest no altera de manera significativa aquest lloc, ni està pensat específicament per respondre a les condicions particulars d’aquest.

Bâtir és réaliser sur le sol en superposant, selon un plan établi, des matériaux appropriés 281.

Si bé la definició d’ambdós verbs és gairebé idèntica, i s’associen a l’acció de construire, trobem una diferència subtil. Bâtir és una acció que es desenvolupa sobre un sol, modificant-lo o no. Es procedeix per superposició, de baix a dalt. Un assemblatge no necessita aquesta superfície plana i resistent.

D’altra banda, es basteix segons un pla establert, mentre que per muntar quelcom no només cal haver pensat aquest objecte sinó que probablement s’ha muntat abans en algun lloc, aquest mateix o un prototipus, per tal de comprovar-ne el seu correcte funcionament. Ara només es torna a unir.

No hi ha error possible.

Mise à l’épreuve: Qualsevol invent necessita un procés de comprovació 282. Per arribar a una solució fiable cal passar en la majoria de casos per versions fallides, accidents i dissenys incomplets (fig.2.2). Aquests assajos són també deguts a la capacitat mental limitada dels homes.

-281 Diccionari Centre National de Ressources Textuelles et Lexicales.

-282 Wilbur Wright: ‘If you are looking for perfect safety, you will do well to sit on a fence and watch the birds; but if you really wish to learn, you must mount a machine and become acquainted with its tricks by actual trial.’

510

1. Assemblage et bâtiment. Mise à l’épreuve, mise en place, mise en oeuvre.

Un dels clars avantatges de la industrialització de la construcció en sistemes tancats, totalment fabricats ex situ i transportats sencers o per peces al lloc de destí, és la possibilitat de comprovar la fiabilitat de la solució escollida. Mitjançant el mètode de proba i error, i de diferents assajos que simulen les condicions d’ús, els fabricants poden detectar les mancances o patologies dels seus productes, com un conjunt i per separat. Abans de servir-li la casa a algú, s’ha pogut verificar les seves condicions d’habitabilitat, el confort tèrmic, el correcte funcionament de tots els seus mecanismes, la seva estanquitat i la durabilitat de les solucions emprades. Molts dels prototipus fabricats als Ateliers es muntaven al pati exterior de Maxéville per comprovar-los. Aquest procediment és efectiu a partir d’un nombre mínim d’unitats produïdes, per tal de poder assajar-les i detectar-ne els punts millorables. En una construcció muntada totalment a taller es poden sistematitzar els processos de muntatge, minimitzant-ne els possibles accidents o errades degudes al factor humà i, a més, podem incorporar una darrera verificació del funcionament del sistema complet. En un assemblatge de components a l’obra, s’introdueix aquest factor humà o d’altres imprevistos deguts a les condicions de l’emplaçament, com la meteorologia o altres agents de l’entorn.

En un sistema de prefabricació oberta, basat en components industrialitzats intercanviables, la configuració definitiva no s’ha pogut testejar a l’obra. Si cadascun dels components dissenyats pel mateix fabricant presenta característiques resistents, d’estanqueïtat i durabilitat diferents, els components poden tenir incorporades les juntes. Cal pensar-les per tal que aquests components puguin treballar indistintament amb qualsevol de les peces del sistema o de sistemes diferents. Si els components són de diversos fabricants, caldrà dissenyar juntes estàndards o universals per resoldre totes les diferents trobades del sistema, preveient les diferents dil.latacions i deformacions que es produiran.

La maison Prouvé, tot i utilitzar components verificats i evolucionats, com els panells de façana, es configura amb una proposta constructiva feta a mida, que utilitza components de diferent naturalesa i procedència, i construïda i muntada in situ. Per tant, només la experiència i la entesa dels principis constructius pot ajudar a preveure’n el correcte funcionament. Aquests dos factors són els que defineixen la manera de fer d’un arquitecte, que és capaç de triar el sistema constructiu més adient en cada encàrrec segons les possibilitats i limitacions del mateix, preveient-les i modificant-les sense haver-hi treballat mai abans.

Però només podem preveure allò que coneixem, o que la experiència ens ajuda a anticipar. Si Prouvé mai abans havia utilitzat el tauler Rousseau, no podia saber com es comportaria treballant a flexió. Tampoc podia garantir que la junta entre aquests taulers i les UPNs que els subjecten seria totalment estanca. Tot i que la formació del tècnic li permet preveure com es comportarà una construcció, tot sovint les pròpies limitacions de qui pensa fa que no es tingui en compte algun

511

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Fig.2.3

Fig.2.4

factor que alterarà les seves prediccions. La formació dels arquitectes fa que aquests factors oblidats siguin habitualment els més aparentment evidents. Els fenòmens meteorològics –el vent, la pluja, la radiació solar, el fred i la calor-, la deformabilitat dels materials i el seu desgast en el temps sota condicions agressives –podriment, oxidació.

A més, en cap de les partides executades amb obra tradicional es podia garantir aquesta fiabilitat.

Si bona part de la construcció s’assenta sobre un terreny reomplert, no es podia determinar amb exactitud que aquest seria suficientment compacte i no es produirien per tant assentaments diferencials.

En aquest sentit, la construcció d’aquesta casa té també part d’experiment 283. Es testegen solucions mai comprovades abans. A mesura que avança l’obra, es detecten les imprecisions o aquells aspectes que no s’havien tingut en compte en el procés de disseny. Un cop acabada l’obra, també podran Fig.2.3- Disposició de materials al solar de la maison Prouvé. Detall. Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.2.4- Fotograma de One week, Buster Keaton, 1928.

512

1. Assemblage et bâtiment. Mise à l’épreuve, mise en place, mise en oeuvre.

aparèixer deformacions inesperades, envelliments accelerats o patologies, degut a què no s’ha previst el comportament real del conjunt. Aquesta capacitat de preveure, una de les especificitats de la tasca de l’arquitecte, depèn –a més de la capacitat mental per poder entendre i ordenar la totalitat del procés constructiu- de l’experiència d’haver construït. Prouvé era un expert en la fabricació de components i mobles i, en menor mesura, de construccions. El seu territori era el taller i el seu bureau. Havia passat molt menys temps a peu d’obra, i pocs cops abans havia utilitzat sistemes constructius humits –excepte pels basaments- en col·laboració amb sistemes en sec.

L’experiència en construcció tradicional als Ateliers, com hem vist, fou introduïda en els primers encàrrecs de maisons individuales, projectats per Henri Prouvé o altres arquitectes de fora. La primera versió de la Maison Dollander a Saint Clair era amb sistemes constructius tradicionals - coberta inclinada de teula i una majoria dels tancaments eren murs de pedra. Aquesta part era una feina dels arquitectes i per tant no era Jean, tot i supervisar-ho, qui se n’encarregava.

Però aquesta possibilitat de comprovació, en Prouvé, no era tan sols important per assegurar el correcte funcionament constructiu del sistema, sinó per optimitzar-ne el procés de muntatge. Per una qüestió ideològica, però també econòmica, aquests assajos a taller podien ser repetits, per visualitzar i experimentar les limitacions físiques dels seus muntadors. Un excessiu pes de les peces, o una superfície que dificultés el seu transport o muntatge impossibilitarien que el sistema tingués sentit. El tipus d’encàrrecs, de petita escala, i la infraestructura dels seus ateliers li permeteren treballar amb sistemes fàcilment muntables per quatre o cinc homes. El nombre d’assajos i d’encàrrecs no possibilitaren la precisió a la què s’arribà en d’altres productes fabricats en sèrie com els automòbils o els avions. La experiència d’aquells anys als Ateliers sempre estigué marcada per aquesta voluntat de funcionar com una d’aquestes indústries, on cada treballador formava part d’una cadena precisa i eficient de muntatge. Pel caràcter de Prouvé, en aquest lloc haurien de conviure investigació i producció.

Mise en place: Aquesta expressió, provinent de la gastronomia, fa referència a l’acte de preparar i disposar tots els elements necessaris per dur a terme una tasca determinada (fig.2.3). En la provisió del material que s’utilitzarà per executar una construcció gairebé mai hi intervé l’arquitecte. No forma part dels documents inclosos en un projecte arquitectònic. En una construcció totalment muntada a taller, la disposició de cada component, de cada peça, forma part de la planificació del procés de fabricació. El cas més clar n’és, un cop més, l’industria de l’automòbil. En la producció en cadena la importància de com s’obté cada peça per ensamblar-la al conjunt, la minimització del nombre d’accions i de temps necessari en aquest procés són una de les claus de l’èxit d’una cadena. Tot i que en els Ateliers la quantitat de productes realment fabricats en sèrie fou reduïda, aquest era un -283 Jean Prouvé: ‘Nous ne réalisons pas, nous épiloguons. Mettons les choses à l’épreuve, si l’on se trompe, il sera toujours temps de recommencer, c’est mieux que de ne rien faire ou de continuer les méthodes anciennes. Dans les circonstances actuelles, il est devenu impossible d’employer les matériaux habituels, il faut changer notre fusil d’épaule’.

Conferència Il faut des maisons usinées. Nancy, 6 de febrer de 1946.

513

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

factor que hagueren de tenir necessàriament en compte.

En un emplaçament de difícil accés i de superfície reduïda, seria necessari planejar l’apilament dels diferents materials per fer l’obra menys cansada i més pràctica. A més, al treballar amb diferents industrials, caldria que cadascun d’ells es coordinés perquè el seu material no molestés l’altre. No es conserva però cap document ni cap rastre de que s’actués així. El què sí que és evident, i que algunes imatges de l’obra confirmen, és que el material s’hagué de aprovisionar en diferents etapes, no només per la impossibilitat de pujar-lo tot alhora, sinó perquè no hi cabia tot en la part no construïda i plana del perímetre de la casa. De fet, com veurem, aquest aprovisionament no es pogué realitzar fins que s’hagué fet el moviment de terres, que creà la terrassa sobre la qual es bastí la solera.

Les poques imatges que es conserven d’aquest moment de l’obra mostren que cada industrial pensà en aquesta successió de viatges i de passos a seguir que corresponien amb uns materials determinats, i que es disposaren de manera improvisada el més ordenadament possible, però sense una planificació que permetés optimitzar aquest procés.

En el procés de muntatge d’un mecanisme, l’ordre amb què cal muntar-lo determinarà l’ordre de disposició de les seves peces. Aquesta ha de facilitar la manipulació de cadascuna de les peces, per tal de fer el muntatge el més ràpid i precís possible. A la llarga, si aquest procés és fàcil i descansat per l’operari, resultarà més eficient per l’empresari, el treballador i l’usuari final.

Si en una construcció totalment usiné l’ordre i el ritme dels processos és estudiat en la seva totalitat, en aquest cas, entre el taller i la col·locació de cada element en la seva posició final a l’obra, aquests es desordenen, disminuint la productivitat.

Mise en oeuvre: La execució d’allò descrit en la documentació gràfica del projecte obeeix en gran part a les característiques de posta en obra d’una construcció tradicional 284: .Dependència de la mà d’obra per determinar la qualitat última d’allò construït. .Exposició a la climatologia, tot i que es trià l’estiu per construir la obra. .Dificultat d’una planificació precisa de l’obra, que pot acabar acumulant una cadena d’imprevistos i aspectes sobrevinguts.

-284 Jean Prouvé: ‘J’en reviens au bâtiment traditionnel, sous son aspect économique. Vous savez tous comment se déroule un chantier: en premier lieu le projet, les études, qui sont des études fragmentées, d’abord menées par l’architecte, ensuite complétées par les entrepeneurs divers, et qui souvent sont assez mal coordonées: c’est le fait de l’organisation du bâtiment. Ensuite les fondations, puis on amène les matériaux de construction: pierre, béton... On monte lentement, et on arrive péniblement à édifier une maison familiale en moins d’un an. Il a fallu pur cela déplacer –j’espère que les chiffres que je vais vous donner sont exacts- un tonnage de matériaux tellement impressionnant que cela fait un peu frémir. Je ne sais pas si vous avez idée du tonnage employé pour construire une maison locative à l’heure actuelle, dans la rue Saint-Dizier par exemple: si l’on part des fondations, il faut déplacer soixante-cinq tonnes de matériel par habitant! A l’époque où les transports n’étaient pas chers, cela n’avait pas très grande importance, c’était concevable.

On a commencé à vouloir alléger les maisons. Avec des procédés traditionnels de construction, le poids le moins élevé est de vingt-sept tonnes par habitant, mais la maison est inhabitable: au lieu de mettre de la bonne pierre que se défend, on a employé des briques plus ou moins disjointes, dont l’isolement était plus ou moins bon. Puis les maisons sont devenues les immeubles locatifs que nous connaissons actuellement, dits H.B.M., pas vraiment insalubres mais pas isolés thermiquement.’ Conferència Il faut des maisons usinées. Nancy, 6 de febrer del 1946.

514

1. Assemblage et bâtiment. Mise à l’épreuve, mise en place, mise en oeuvre.

La acció de construir el nostre objecte d’estudi és alhora assemblage –muntatge- i bâtiment –construcció. Si muntar és la acció d’ ajuntar les peces de què es compon un aparell i preparar-lo per funcionar 285 i construir és fer o formar una obra material, generalment molt gran, d’acord amb una tècnica de treball complexa i fent servir una gran quantitat d’elements, molts d’ells transformats a l’emplaçament de l’obra. En la construcció la habilitat de la mà d’obra queda registrada en cada acció, en cada part. En un assemblage, el muntador només cal que segueixi les instruccions. Si són prou clares, el muntador no necessita conèixer-ne prèviament el llenguatge (fig.B.5).

Per materialitzar els encàrrecs de maisons familiales, als Ateliers es passa, de manera conscient en algunes parts i en d’altres no, d’un disseny on tot ha d’encaixar com en un moble –maison usiné- a un projecte d’un sistema heterogeni que inclou marges de tolerància en aquelles parts més difícils de preveure, que gairebé sempre coincideixen amb les executades a obra. Com hem dit, la eficiència d’aquest procés depèn en gran mesura de la precisió i claredat de les instruccions de muntatge (fig.2.4).

-285 I també la acció de pujar en un automòbil, un avió.

515

II. Del pensament al fet?. Construcci贸 i muntatge de la maison Prouv茅.

Fig.2.5

Fig.2.5- Fuller4DLightful Tower, Mobile Housing, als voltants del 1928. Llapis i tinta sobre paper 21,6x27,6 cms. R.Buckminster Fuller Papers, Stanford University

516

2. Alléger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

2. Alléger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

L’excés de pes de les construccions tradicionals i la possibilitat d’alleugerir tot el procés de construcció gràcies a la fabricació a taller, era una de les preocupacions centrals de Jean Prouvé 286.

Es podria ordenar la seva producció als Ateliers seguint el criteri d’aquesta recerca de la lleugeresa i coincidiria gairebé literalment amb un ordre cronològic. Si les condicions dels accessos ho haguessin permès, les construccions fabricades als Ateliers s’haguessin muntat a taller i transportat acabades al seu emplaçament de destí. Aquesta manera de fer però, presentava clares restriccions en quant al transport, ja que requeriria de vehicles extremadament grans i especialitzats, i d’accessos fets a la mida d’aquests. Per tant caldria modificar la totalitat del sistema de comunicació del país, per adaptar-lo a l’amplada d’aquests vehicles. A més, caldria optimitzar al màxim el pes d’aquestes construccions per facilitar-ne el transport.

La maison Prouvé tenia l’accés més difícil de tots els que s’havien trobat els Ateliers fins aleshores.

Com hem vist al primer capítol, els carrers del barri de Boudonville són estrets, amb un fort pendent, i el tram entre el carrer Augustin Hacquard i l’ indret del solar on s’havia de col·locar la casa era un camí estret i amb un fort pendent. La casa s’hauria de transportar i muntar a trossos.

Prouvé és conscient d’aquest fet des del moment que tria aquest solar per construir la casa de la seva família.

El nostre objecte d’estudi va ser pensat i dibuixat en almenys tres etapes. La primera presenta relacions amb el projecte arquitectònic: tot i que no hi ha un client extern, sí que es coneixen els futurs usuaris de la casa –la seva família. Es disposa d’un solar, on s’haurà de triar un emplaçament.

S’ elabora, tot i que de manera molt immediata, un programa. I es prepara una documentació gràfica que es lliurarà a algú altre perquè ho construeixi. Una casa per la seva família i per evolucionar un prototipus. Un solar gairebé inconstruïble.

En la segona etapa, Prouvé comença aprofitant la oportunitat per seguir investigant en un prototipus de maison coque que pogués produir-se el màxim possible a l’ usine de Maxéville, i acaba investigant un sistema constructiu que pogués utilitzar de manera més flexible diferents components fabricats als Ateliers.

En una tercera etapa, el procés de repensar el sistema constructiu i construir la maison –tot i les restriccions i condicions excepcionals respecte a la producció anterior dels ateliers de Prouvé-, és una continuació del camí iniciat a la segona etapa del projecte, és el moment on ell i els seus col·laboradors s’apropen més a les condicions de producció d’un projecte arquitectònic –distància en el temps i en l’espai respecte els mitjans de producció-, i el què paradoxalment desprèn una atmosfera més llunyana a aquest.

-286 ‘Architects know that neither they nor their patrons have ever been concerned with the weights of their buildings or with any ratings of performance per units of weight investment. Neither the architects nor society know what buildings weigh. Society knows well what the Queen Mary and the Douglas DC-8 weigh, the public knows what the sea and air ships’ performance capabilities are. The public thinks of performance-per-pound ratings, but the world of opinionated dealing with the left-overs after the highpriority technologies have been applied exclusively t the weaponry and its supporting industries’. BUCKMINSTER FULLER, Education Automation. Abril 1961.

517

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Fig.2.6

Les transformacions durant el projecte de la maison Prouvé segueixen el sentit implícit d’alleugerirlo i de facilitar-ne la construcció manual. També és una recerca implícita, conscient, d’un sistema que treballi en sinergia 287. Això succeeix en tot el procés, abans i després de la pèrdua de Maxéville.

Obligat a replantejar alguns aspectes del sistema constructiu i aprofitant diverses experiències anteriors -sobretot la Maison Dollander a Saint Clair, a partir de les restriccions–pèrdua del seu mitjà productiu i dificultat d’accés al solar- continua desenvolupant intuïtivament un sistema inclusiu -no hi ha una divisió clara entre estructura i tancament-, on cada element resol més d’una funció –sinergia-, on coexisteixen sistemes aparentment contradictoris –l’assemblage i el bâtiment-, i on es du al límit la esveltesa, lleugeresa, moviment i resistència dels components mitjançant la disminució del seu gruix, la seva curvatura –flexió- i plec.

En aquest apartat, explicarem aquest camí cap a la lleugeresa i cap a facilitar el muntatge in situ. A diferència de moltes construccions anteriors dels Ateliers, aquesta recerca aquí no és explícita sinó Fig.2.6- Fuller4DLightful Tower, Mobile Housing, als voltants del 1928.

518

2. Alléger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

implícita. La part construïda –és a dir els fonaments- acaba resultant la solució més contradictòria des del punt de vista tècnic, i s’entén només des de la inexperiència i el poc interès de Prouvé en sistemes constructius convencionals. La seva actitud en la darrera etapa del projecte i en el procés de construcció és la d’ algú que necessita abocar-hi tota la il·lusió i afecte per tal de recuperar-se de la experiència difícil de desprendre’s dels seus Ateliers. I refugiar-se fent el què li agrada més fer.

Ens ajudarà a entendre les especificitats d’aquesta recerca comparar-la a la 4D Lightful Tower de Buckminster Fuller. En aquest projecte del 1928 (fig.2.5), Fuller proposa una torre totalment construïda a taller, que es transporta als seus diferents emplaçaments en un zèppelin (fig.2.6). La mida del mitjà de transport s’adapta a la de la construcció, no a l’inversa. La torre ha de ser el més lleugera possible per poder ser transportada per aire. El càlcul del seu pes és doncs un tema central en tot el procés de disseny i fabricació. Només es triga un dia entre que la torre surt del magatzem i que s’ instal·la. Es planta com un arbre sense arrels, només cal fer un forat al terreny. A diferència d’aquest, però, no hi estableix cap més relació que la purament estàtica, com un vaixell a motor al mar 288. La torre és energèticament autònoma, no es connecta a la xarxa ni aboca residus al seu entorn. Es tracta doncs d’un organisme independent, que només capta energia –radiació solar i llum- del seu voltant. En cap cas Fuller ens explica com es construeix aquesta torre al taller, ni si s’ha pensat en sistemes per facilitar-ne i agilitzar-ne el seu muntatge. Probablement es pensa en una fabricació en sèrie, on no hi intervindria la mà d’obra humana.

La torre, d’unes dotze plantes d’alçada, pesa menys que un habitatge unifamiliar tradicional. Això en facilita el seu transport. En alguns dibuixos s’insinua que aconsegueix ser estable gràcies a una sèrie de tensors que la connecten amb el terreny i permeten transmetre els esforços horitzontals que provocarà el vent, degut a la seva alçada i superfície de façana.

Aquesta lleugeresa, la autonomia respecte el terreny i la utilització de nous mitjans de transport aeri, en facilita el desplaçament totalment muntat –com un automòbil- i la implantació de la construcció en qualsevol lloc del planeta. Per canviar-lo d’emplaçament no cal desmuntar-lo ni remuntar-lo, simplement s’eleva i es trasllada al seu nou destí. Fuller no fou capaç de materialitzar aquesta idea.

Els sistemes de prefabricació assajats als Ateliers, tant els tancats com els oberts, són transportats al seu emplaçament per peces i muntats in situ. Les persones encarregades d’executar aquest muntatge es cansaran més o menys, aniran més ràpid o més lent, depenent de com s’hagi pensat el sistema.

Com ja hem dit, una constant en totes les construccions dels Ateliers és aquest esforç mental per facilitar la feina dels muntadors a l’obra, per fer el procés més eficient 289, però també per reduir al mínim el seu cansament.

La peculiaritat dels encàrrecs de les maisons individuales, on el temps de muntatge i la màxima -287 Tot i que en cap document de projecte es fa referència explícita a aquest terme.

-288 ‘As free of land statics as a boat’. BUCKMINSTER FULLER, 4D Lightful Tower.

-299 En els primers encàrrecs, com les baraques per sinistrés, era clau que el procés de muntatge fos el més ràpid possible.

519

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Fig.2.7

Fig.2.8 Fig.2.7- Secció. Secció longitudinal terreny. Pendents. Dibuix de l’autor. e 1:750.

Fig.2.8- Madeleine Prouvé al seu Jeep. Detall. Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

520

2. Alléger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

economització no és un tema central en la satisfacció dels clients –tot i que evidentment té la seva importància -, a més de tractar-se d’exemples fets a mida, que com a molt poden arribar a ser variacions d’una sèrie, utilitzant components fabricats als Ateliers, fa que en aquests projectes aquests dos factors –temps i economia- no siguin el motor del projecte, sinó que de manera implícita estan presents en la manera de pensar de Prouvé i els seus col·laboradors.

L’accés a l’emplaçament per un camí estret i en pendent és una de les restriccions del procés de disseny. Tot i que en la primera etapa del projecte aquesta limitació es tingué molt poc en compte pels motius que hem explicat anteriorment, a mesura que s’anà decidint l’emplaçament definitiu i s’anà concretant la possibilitat de construir la casa, aquest factor s’anà incorporant implícitament a l’invent.

Tot seguit pesarem i mesurarem cadascuna de les peces definides als plànols de la sèrie 230J648 per tal de comprovar que totes elles pogueren ser transportades a l’esplanada del solar amb el jeep de la família, i d’ allí manipulades fàcilment per un màxim de dos operaris sense vehicles ni estructures auxiliars. Ens marquem com a restricció que un operari sol no pot transportar un pes superior a 30 kgs. sense malmetre la seva salut. Si té una anatomia normal per l’època, pot manipular amb certa facilitat un objecte d’una envergadura no superior als 140 cms d’amplada i d’una alçada d’uns 250 cms. Entre dos homes podran transportar una mica més del doble d’aquestes quantitats.

En la sèrie 230J648 es descriuen fins a 379 peces 290. D’aquestes, les que hagueren de presentar més dificultat de transport, per la seva mida i pes, foren els taulers Rousseau. Els de la zona del séjour fan 811,6 cms. de llargada, i pesen uns 227 quilos. A més, per construir la solera, els murs dels testers i el nucli sanitari, calia pujar 11.020 quilos de ciment, obra ceràmica, pedres i grava, que ocupaven un total de 33,75 m3. Com podem observar en alguna fotografia de l’obra (fig.2.46) a més de la part posterior del Jeep (fig.2.8) es disposava d’un petit remolc, d’uns 100x150 cms. Si bé alguna de les peces, per pes i mida, es podrien haver transportat per un sol home fins a l’emplaçament, el desnivell important entre el carrer i aquest emplaçament (fig.2.7), els cent vint-i-cinc metres de llargada, i l’estretor del camí, suggereixen que s’utilitzà el Jeep per fer tot el transport de material.

Aquest fet, a part de suposar una infinitat de viatges amunt i avall, indica que en el transport dels components més grans calia la participació de, com a mínim, tres persones que acompanyessin, a peu, cada viatge.

Hem ordenat aquestes peces de més a menys lleugeresa (fig.2.9 a 2.20). Hem marcat amb una X vermella tots aquells elements que necessiten més d’una persona per ser transportats. Totes les peces de la casa pogueren ser transportades, amb més o menys facilitat a peu d’obra, amb l’ajuda d’un vehicle petit, i un cop allí manipulades per tres operaris.

-290 No s’han contat els elements d’unió com boulons etc.

521

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Plànol 230J648 20

Plànol 230J648 20

Plànol 230J648 21

Fig.2.9

Fig.2.9- Especejament elements obra. De menor a major pes. Dibuix de l’autor. e 1:100.

522

2. Alléger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

Plànol 230J648 21

Plànol 230J648 21

Plànol 230J648 21

Fig.2.9

523

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Plànol 230J648 20

Plànol 230J648 20

Plànol 230J648 20 Fig.2.10

Fig.2.10- Especejament elements obra. De menor a major pes. Dibuix de l’autor. e 1:100.

524

2. Alléger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

Plànol 230J648 20

Plànol 230J648 20

Plànol 230J648 20 Fig.2.10

525

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Plànol 230J648 20

Plànol 230J648 21

Plànol 230J648 15

Fig.2.11

Fig.2.11- Especejament elements obra. De menor a major pes. Dibuix de l’autor. e 1:100.

526

2. Alléger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

Plànol 230J648 15

Plànol 230J648 18

Plànol 230J648 15

Plànol 230J648 7

Plànol 230J648 7

Fig.2.11

527

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Plànol 230J648 7

Plànol 230J648 7

Plànol 230J648 23

Plànol 230J648 14

Plànol 230J648 23

Fig.2.12

Fig.2.12- Especejament elements obra. De menor a major pes. Dibuix de l’autor. e 1:100.

528

2. Alléger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

Plànol 230J648 7

Plànol 230J648 22

Plànol 230J648 14

Plànol 230J648 7

Fig.2.12

529

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Plànol 230J648 7

Plànol 230J648 7

Plànol 230J648 7

Fig.2.13

Fig.2.13- Especejament elements obra. De menor a major pes. Dibuix de l’autor. e 1:100.

530

2. Alléger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

Plànol 230J648 7

Plànol 230J648 16

Plànol 230J648 6

Fig.2.13

531

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Plànol 230J648 6

Plànol 230J648 6

Plànol 230J648 21 Fig.2.14

Fig.2.14- Especejament elements obra. De menor a major pes. Dibuix de l’autor. e 1:100.

532

2. Alléger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

Plànol 230J648 18

Plànol 230J648 13

Plànol 230J648 13

Plànol 230J648 22

Plànol 230J648 21 Fig.2.14

533

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Plànol 230J648 16

Plànol 230J648 13

Plànol 230J648 19

Plànol 230J648 13

Fig.2.15

Fig.2.15- Especejament elements obra. De menor a major pes. Dibuix de l’autor. e 1:100.

534

2. Alléger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

Plànol 230J648 21

Plànol 230J648 19

Fig.2.15

535

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Plànols 230J648 9 i 12

Plànols 230J648 9 i 12

Fig.2.16

Fig.2.16- Especejament elements obra. De menor a major pes.s. Dibuix de l’autor. e 1:100.

536

2. Alléger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

Plànols 230J648 9 i 12

Plànols 230J648 9 i 12

Fig.2.16

537

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Plànols 230J648 9 i 12

Plànols 230J648 9 i 12

Plànol 230J648 10

Fig.2.17

Fig.2.17- Especejament elements obra. De menor a major pes. Dibuix de l’autor. e 1:100.

538

2. Alléger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

Plànols 230J648 2

Plànols 230J648 17

Plànol 230J648 17

Fig.2.17

539

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Plànol 230J648 17

Plànol 230J648 20

Plànol 230J648 21

Fig.2.18

Fig.2.18- Especejament elements obra. De menor a major pes. Dibuix de l’autor. e 1:100.

540

2. AllĂŠger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

541

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Plànol 230J648 21

Fig.2.19- Especejament elements obra. De menor a major pes. Dibuix de l’autor. e 1:100.

542

2. AllĂŠger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

Fig.2.19

543

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Plànol 230J648 21

Fig.2.20- Especejament elements obra. De menor a major pes. Dibuix de l’autor. e 1:100.

544

2. AllĂŠger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

Fig.2.20

545

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

El pes total de totes aquestes peces i materials és de 25.654 quilos. Les peces pesen 14.634 quilos, i cobreixen un volum de 397,5 m3, mentre que els materials de construcció tradicional pesen 11.020 quilos i ocupen un volum de 42,74 m3. La superfície construïda de la casa és de 162,9 m2. El pes del nostre objecte d’estudi és doncs de 157,5 kg/m2.

La sèrie 230J 648 descriu la totalitat de peces que col·laboren en la estabilitat de la casa. Tot i que manquen molts elements –la majoria d’acabats interiors de fuster, però també la xapa de la façana nord, les fumeres i l’aïllament tèrmic- no s’oblidà cap peça que formés part del procés de muntatge de la casa.

Presentem ara una hipòtesi de l’ordre de construcció de la casa, basada en la documentació gràfica de la sèrie 230J648 (fig.2.21 a 2.23). Hem demostrat al subcapítol 1.28 com la informació de la sèrie 230J648 permet materialitzar la casa sense massa desajustos o mancances. Aquesta sèrie no dóna

546

2. Alléger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

però cap informació explícita sobre els passos del muntatge. Molts cops, als Ateliers es dibuixaven axonometries que explicaven aquest procés, però no estaven adreçats als muntadors, sinó que volien demostrar les bonances del sistema als de fora. Si aquests dibuixos permeten proposar una cronologia de la construcció consistent i sense contradiccions, oblits o dubtes, demostrarem com durant el procés de disseny es preveu l’ordre de construcció de la casa. Es fa una preconstrucció mental que es registra en aquesta sèrie de dibuixos, que dóna la informació necessària –el què- als diferents industrials que construiran la casa, que gràcies a la seva experiència podran organitzar la seva feina –el com. Proposem aquí una organització basada en l’ordre de col·locació dels components –què cal posar abans, sense mitjans auxiliars, perquè l’estructura sigui consistent. Els dibuixos de la sèrie 230J648 ens mostren que els panells de façana tenen també una funció estructural. Aquesta és una restricció que modificarà clarament l’ordre respecte a una construcció tipus d’aquella època, on els panells s’haurien col·locat després de la coberta –els tancaments després de l’estructura.

L’altre característica que es desprèn d’aquests plànols és que la estructura conformada per les IPNs i UPNs de la solera, i les Ls i UPNs dels armaris, s’han d’executar al mateix temps, per tal de garantir-ne la estabilitat i un replanteig precís.

Tot i que aparentment, sobretot en la part inicial de l’obra, es va seguir l’ordre habitual d’una construcció 291, el procés de materialització de la maison Prouvé és en si mateix una demostració de la hipòtesi de sinergia, on es segueix una lògica d’integració, no de separació. Aquest ordre habitual ve donat pel què cal tenir llest abans per poder fer el de després. En la construcció tradicional de murs de càrrega, si no tenim murs, no podem fer la coberta. En els sistemes de pòrtics, si no tenim forjat i pilars no podem tenir tancaments verticals.

En la maison Prouvé, aquest ordre s’altera, perquè la lògica constructiva es porta al límit. Si qualsevol element s’aprofita perquè pugui resoldre el màxim nombre de necessitats, i per tant la separació habitual entre estructura i tancament ja no té sentit, els passos a seguir van per un camí diferent, sense gairebé cap contacte, amb els d’una construcció ortodoxa. Els armaris es construeixen aquí abans que els murs. I els murs i els armaris no és que facin una funció diferent a la habitual, sinó que en fan més: els armaris són estructurals, els murs no ho són tant com el seu gruix podria indicar.

Més endavant comprovarem com aquesta hipòtesi de l’ordre del muntatge, basada en certa manera en una lògica de separació, pròpia dels sistemes constructius desenvolupats a finals del s. XIX i primera meitat del s. XX, no es correspon amb el què realment es seguí per construir la casa.

Si aquesta hipòtesi és consistent, haurà de coincidir amb l’ordre que se’ns mostra a les fotografies fetes en diversos moments del procés de materialització de la casa. Per tant, farem ara un anàlisi d’aquests documents, ordenant-los cronològicament, feina que no s’havia fet mai abans.

-291 Moviment de terres i excavació / Fonaments / Estructura / Tancaments / Instal.lacions.

547

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

1

2

Fig.2.21

Fig.2.21- Procés de construcció teòric. Hipòtesis de sistemes independents. Maison Prouvé. e 1:200.

548

2. AllĂŠger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

3

4

Fig.2.21

549

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

5

6

Fig.2.22

Fig.2.22- Procés de construcció teòric. Hipòtesis de sistemes independents. Maison Prouvé. e 1:200.

550

2. AllĂŠger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

7

8

Fig.2.22

551

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

9

10

Fig.2.23

Fig.2.23- Procés de construcció teòric. Hipòtesis de sistemes independents. Maison Prouvé. e

552

1:200.

2. AllĂŠger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

11

12

Fig.2.23

553

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Fig.2.24

Jean Prouvé viu a París. Necessita algú que porti l’obra d’aprop. Confia al seu germà Henri la supervisió econòmica i la comunicació amb els industrials, i de ben segur el seguiment in situ. Jean Masson, antic col·laborador de Maxéville, també fou molt present al solar 292. Tot i que els capítols més significatius foren encarregats a diferents industrials, aquesta casa no s’hagués pogut construir sense la col·laboració gratuïta de molts companys o industrials coneguts de Prouvé.

Aquesta és la primera fotografia (fig.2.24) que es conserva del procés de construcció de la maison Prouvé. Hi podem observar com Madeleine porta tres ampolles de champagne als operaris que han estat treballant al solar (fig.B.20). N’ identifiquem un mínim de sis, amb qui probablement és el seu cap apropant-se al cotxe a recollir la beguda. És per tant un moment de celebració. Les almenys deu pales i pics dipositades a la vora del camí indiquen que, o bé es tracta del començament o final de la jornada laboral, o que han estat posades expressament allí per indicació del fotògraf. Els sis operaris baixen de l’emplaçament de l’obra. Tothom va abrigat, els arbres no tenen fulles. Ens Fig.2.24- Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.2.25- Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

554

2. Alléger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

Fig.2.25

trobem a finals de tardor o a l’hivern. Es tracta del moment en què s’està executant el moviment de terres, que es feu manualment. No es conserva cap document que Prouvé donés als operaris que van realitzar aquesta tasca, ni cap pressupost o factura que pugui descriure què se’ls va encarregar ni el cost que va suposar.

En la següent imatge (fig.2.25), Prouvé camina per la nova superfície aterrassada. Els operaris han acabat la seva feina.

No hi ha cap plànol de la sèrie 230J648 on es doni alguna indicació de la posició de la casa en el terreny. Aquesta informació la trobem parcialment en el plànol 230J382 52 (fig.1.338), corresponent a la segona etapa del projecte. Es descriu el desmunt i el talús que caldrà fer. Si la informació és precisa, se’n pot deduir la cota d’arrencada de la casa. Ja hem vist com tota la informació topogràfica del projecte, en plantes i seccions, estava feta per aproximacions, tan sols per fer-se una idea de -292 Entrevista amb Catherine Prouvé. Juny 2010.

555

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Fig.2.26

què caldrà fer al terreny per ubicar-hi la casa. Aquesta cota exacta no la trobem enlloc. Per tant és consistent pensar que aquesta va ser decidida in situ, gràcies a la conversa de l’encarregat del moviment de terres i Jean o Henri Prouvé.

El fet que a l’arxiu de Henri Prouvé, que s’encarregà de la gestió econòmica i la relació amb els diferents industrials i el notari que administrava la hipoteca durant l’obra, no es conservi cap document d’aquest primer moment, pot indicar que aquest capítol no s’inclogué en la hipoteca, i que la família arribà a un acord econòmic verbal amb els operaris per executar-lo. Si moltes de les construccions dels Ateliers es podien muntar amb dos o tres operaris, per aplanar el solar de casa seva, necessitarà almenys sis persones, treballant amb pic i pala. Per facilitar la feina posterior, que Prouvé dominava, es requereix el sobreesforç de convertir una vessant d’una muntanya en un pla.

Si efectivament el moviment de terres es dugué a terme a finals de tardor o a l’ hivern, només pot Fig.2.26- Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.2.27- Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

556

2. Alléger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

Fig.2.27

ser el de principis de l’any 1954, quan tot just s’està acabant de dibuixar la sèrie 230J648. Per guanyar temps, es comencen les feines d’aquest capítol. Un any abans, la casa no estava prou definida, ni en planta ni en secció, per atrevir-se a executar aquests treballs. La família no disposava de la hipoteca que permetés tirar endavant l’obra, i difícilment s’atrevirien a començar quan el projecte es trobava encara en un estat poc avançat, corresponent a l’ inici de la segona etapa.

Si fem cas a l’estat dels arbres, aquesta fotografia ens trasllada doncs a les primeres setmanes del 1954. Ja s’ha dibuixat la sèrie 230J648. La Entreprise de Travaux Publics L. Cadario s’encarrega d’aquesta fase de l’obra, que correspon a les feines de construcció d’un suport per poder muntar després la casa.

La tercera fotografia (fig.2.26), feta durant les mateixes setmanes o el mateix dia que la anterior, mostra com es procedeix a la comprovació de nivells de la excavació, per tal d’optimitzar el rendiment

557

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Fig.2.28

de material de la solera i facilitar-ne la execució. Observem la part de reomplert, que correspon a la zona del séjour, aprofitant terra del buidat. Aquesta franja es correspon amb bastant precisió amb la grafiada en el plànol 230J382 60 de la segona etapa (fig.1.340). Si l’emplaçament exacte no estava del tot decidit, podria ser que el dibuix de la línia que delimita aquest reomplert es fes durant l’obra, un cop feta la excavació. Françoise i Catherine observen des d’aquest reblert aquesta acció. El 16 d’abril, Mécanique Moderne serveix tots els perfils metàl·lics 293. Com que Prouvé ja no disposa de Maxéville per emmagatzemar-los, és lògic pensar que foren lliurats directament a l’entrada del solar a la rue Augustin Hacquard, i carregats des d’allí manualment al jeep que els transportà a dalt (fig.2.27 i B.21). Les IPNs de la solera foren transportades una a una, almenys les sis més llargues (fig.2.28). Un transport lent i feixuc.

Uns dies més tard (fig.2.29), trobem ja el replanteig dels perfils IPNs que quedaran embeguts a la solera. Possiblement degut a que la excavació manual fou menys precisa del desitjable, cal aixecarFig.2.28- Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.2.29- Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

558

2. Alléger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

Fig.2.29

les i anivellar-les gràcies a uns daus prefabricats que no estaven al projecte. D’aquesta manera també s’assegura una correcta planeitat de les IPNs. Si estiguessin en contacte directe amb el terreny –apart d’accelerar-ne la corrosió- no es podria aconseguir. En la sèrie 230J648 es preveia que aquestes IPNs descansarien directament sobre un llit de pedres, que les separarien de la humitat del terreny.

Aquesta torna a ser una mostra de la inexperiència o la poca importància que es donà a aquesta part de la casa. És impossible aconseguir la planeitat de les IPNs, col·locades directament sobre una base de pedres o graves. No es pensa aquí doncs en el procés de construcció, sinó només en el resultat.

També trobem presentada una de les costelles que conformaran l’armari, suportada per un parell de retalls de perfil metàl·lic a banda i banda. Aquesta costella ja està unida mitjançant boulons a la -293 Veure bordereau d’expedition del 16 d’abril de Mécanique Moderne a l’apartat 2.3.

559

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Fig.2.30

Fig.2.31 Fig.2.30- Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.2.31- Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.2.32- Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

560

2. Alléger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

Fig.2.32

IPN, els retalls són necessaris per mantenir la verticalitat, encara que ja s’hagi soldat la UPN 80 a l’extrem sud. Damunt dels quatre perfils corresponents al séjour –l’extrem sud dels quals vola respecte el terreny de reomplert- trobem presentada o ja soldada sobre els retalls de UPN 140 soldades al cap de les IPNs, la UPN 80 que farà de premarc inferior de la fusteria En la següent fase del muntatge, quan es comencen a col·locar les costelles dels armaris (fig.2.29), arriostrant-ne l’extrem nord mitjançant les dues UPN 80 cargolades a les L que conformen el marc de cada plafó, les IPNs han d’estar ja fixades d’alguna manera que en permeti la seva estabilitat.

La fotografia anterior no permet assegurar-ho, però la solució constructiva d’ atornillar o fixar d’ alguna manera les IPNs a cada dau seria més complicada i menys efectiva que la de soldar ja en aquest moment les UPN 80 de premarc a l’extrem de cada IPN. En la primera fotografia (fig.2.30) veiem a Jean Prouvé vestit de carrer, amb americana, amb les mans a la butxaca. La casa sembla que voli sobre la ciutat. Se’ns mostra un detall de la connexió d’una IPN amb una costella metàl·lica

561

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Fig.2.33

(fig.2.31). Més tard (fig.2.32) es retrata a Jean, ajudat per Claude, treballant en la col·locació de les UPN 80 de sobre les costelles dels armaris.

El 22 d’abril es serveixen vint perns metàl·lics que faran de tirants entre les IPNs de la solera 294.

Aquests perns estaven previstos al projecte. En el plànol 230J648 13 (fig.1.524) s’acota la seva posició, separats 50 mm. entre si per donar continuïtat en ambdós sentits.

En la següent fotografia (fig.2.33) la primavera ja ha arribat. Els arbres del bosc han florit, els operaris van en màniga curta. Ja s’ha pujat amb el jeep de Madeleine tot el material necessari per executar el sanejament i la solera, detallat al seu pressupost del 24 de març del 1954 (fig.2.34). Els tretze conductes de gres de 125 mm de diàmetre pel sanejament, els còdols per la base de la solera, els moellons pels murs, la sorra per fer el formigó de la solera i la canal de recollida d’aigües posterior.

El material es diposita en la part més propera del camí, i d’ allí es repartirà per l’obra. És la primera Fig.2.33- Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.2.34- Detall. Cph23 23. Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

562

2. Alléger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

Fig.2.34

imatge que mostra aquest sector oest de l’emplaçament, i per tant no sabem si el material s’havia pujat al principi o fa poc. El bidó podria ser un dels contenidors de l’aigua necessària per pastar manualment tot el formigó necessari a l’obra.

Arribats a aquest punt, es plantegen dues possibilitats.

L’obra ha anat avançant lentament. S’han acabat de soldar totes les UPN 80 a l’extrem sud de les IPNs. S’han col·locat totes les costelles dels armaris. S’ha reomplert el terreny fins l’alçada de la base de les IPNs. S’han col·locat els perns entre les IPNs. I mentrestant, ha arribat la primavera.

Aquesta és la hipòtesi més consistent, ja que si els perfils metàl·lics es van servir el 16 i 22 d’abril, es requereixen com a mínim dues setmanes per arribar a aquesta alçada de l’obra. Ens trobaríem a principis de maig, quan els arbres comencen a florir a Nancy.

-294 Veure bordereau d’expedition del 22 d’abril de Mécanique Moderne a l’apartat 2.3. Auqesta diferència de sis dies en el lliurament respecte la resta de material pot ser degut a una manca d’estoc o a un oblit de qui fa la comanda o qui la rep.

563

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Fig.2.35

La segona possibilitat seria que tot aquest procés s’hagués realitzat més ràpidament, i que les dates que figuren als bordereau d’expedition de Mécanique Moderne fossin inexactes, i tot el material s’hagués servit una mica abans. Per tant l’obra s’hauria parat algunes setmanes. No hem trobat cap document que reforci aquesta possibilitat. De fet en la fotografia (fig.2.35) sembla que l’arbre davant de la façana sud comenci a florir, mentre que els del bosc encara no ho han fet, cosa que indicaria que el procés de muntatge de les costelles de l’armari fou una mica lent i per tant invalidaria aquesta segona opció.

Si acceptem com a bones les dates que figuren a tots els bordereaus d’expedition i a les situations provisoires, aquestes ens acaben de confirmar la primera hipòtesi. En la situation provisoire redactada per L. Cadario el 14 de maig de 1954 (fig.B.23), es descriu la feina feta durant el mes d’ abril. L’ aprovisionament de sorra, ciment i blocs de pedra. La excavació del sanejament i canalització al conducte existent. El reomplert dels fonaments.

Fig.2.35- Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.2.36- Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

564

2. Alléger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

Fig.2.36

La factura emesa per Mécanique Moderne el 31 de maig també especifica que el subministrament del material s’efectuà els dies 16 i 22 d’abril.

Per tant no hi ha cap dada que porti a pensar que tots aquests treballs no s’ haguessin fet durant aquest mes d’ abril.

En la fotografia següent (fig.2.35), presa un dia diferent que la anterior 295, veiem els perns entre les IPNs i totes les costelles completament executades. Possiblement es comencin a instal·lar els tubs de desguàs de gres, ja que alguns d’ells estan escampats per dins del perímetre de la casa, a prop de la posició que es marca en la segona etapa del projecte. S’utilitza el perímetre ja muntat de la casa com a referència en el replanteig d’aquest sanejament, que s’hauria pogut executar abans de col·locar tots aquests perfils. Això pot indicar que la posició i nivells exactes de la casa no s’havien definit amb prou precisió abans. L’extrem sud de la façana del séjour segueix volant respecte el talús -295 Tots els materials de construcció s’han mogut.

565

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Fig.2.37

fet a l’ inici de l’obra. Al fons i a davant el futur bany, veiem la figura de dos joves sense samarreta.

Són clarament diferents que la resta d’operaris. Un d’ells és Claude Prouvé.

Possiblement d’aquest mateix dia és la fotografia (fig.2.36) que ens mostra la cantonada sud-oest del séjour. Podem comprovar que les IPNs tenen els dos forats separats uns 50 mm que es marcava al plànol 230J648 13 (fig.1.524). Observem algunes de les rivers inferieures –UPN 80/45/6- definides al plànol 230J648 16 (fig.1.544), concretament la C i la D. Sota aquesta UPN D de la façana sud, s’ha fet un replanteig de la base d’un muret de pedres, que haurà de contenir i fer d’encofrat perdut de la solera de formigó. En el jeep s’està pujant material.

Pocs segons després es torna a disparar (fig.2.37). El jeep està arribant a dalt. Els dos operaris segueixen apilant la grava, que transportaran en carretó per damunt dels taulons de fusta fins el lloc on prepararan formigó o simplement reompliran la base de la solera.

Fig.2.37- Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.2.38- Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

566

2. Alléger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

Fig.2.38

Un dels operaris agafa el carretó (fig.2.38) i se l’endú a l’extrem est, on un dels joves li dóna instruccions d’ on ha de buidar-lo. No s’observa allí cap contenidor on puguin fer formigó. A l’extrem esquerra de la fotografia veiem com la base del talús excavat s’han extret pedres. Moltes d’elles s’han traslladat cap al davant, a la façana sud de les habitacions, per reomplir el desnivell més desfavorable en aquell extrem. Per l’ombra que projecta l’estructura dels armaris sobre aquest talús, la fotografia fou feta als voltants una mica abans, quan el sol està gairebé al sud, una mica a l’est.

Es procedeix a la neteja d’aquesta part posterior per deixar prou espai per la construcció d’una canal de formigó per la recollida de l’aigua de pluja (fig.2.39). S’estan fent els treballs de preparació del sanejament del lavabo. La fotografia fou feta abans o després de la jornada laboral, o bé durant un dia festiu. El solar s’ha deixat net i les eines endreçades.

Es comença a escampar el formigó de la solera (fig.2.40). Es fotografia una de les costelles (fig.2.41),

567

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Fig.2.40

Fig.2.39

Fig.2.41

amb les seves unions inferiors i superiors, un dels invents d’aquesta casa.

Es reomple amb 20 cms. de formigó la base dels armaris 296. Les cares nord i sud d’aquests trams s’encofren amb fustes (fig.2.42). No es col·loca cap perfil metàl·lic tal com s’indicava en el plànol 230J 648 3 (fig.1.509). Aquest hauria presentat problemes d’excessiva corrosió degut al contacte constant amb la humitat i l’aigua del canal de recollida d’aigües de la façana nord. Es reomple amb una xapa de morter amb ciment fluid i graves tot el gruix ocupat per les IPNs, deixant-lo anivellat per poder instal·lar els conductes del terra radiant. No es tracta doncs d’una llosa armada, ni tan sols és de formigó. Simplement garanteix una certa resistència i solidesa per funcionar com a base de la xapa de terra radiant i el paviment. No s’observa cap element separador entre la solera i els tubs, ni cap aïllament tèrmic per sota.

S’ha començat a construir el mur de pedra de la façana est. En el plànol 230J648 4 (fig.1.552) s’explica Fig.2.39- Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.2.40- Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.2.41- Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.2.42- Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

568

2. Alléger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

Fig.2.42

que els murs de pedra es construiran sobre la llosa de fonamentació, just al costat de les IPNs dels testers, cobrint la darrera costella de cada extrem. Per tant, o bé s’ha preparat una fonamentació lineal sota els dos murs, o bé recolzen directament sobre les graves d’ anivellació del terreny. Al pressupost de L. Cadario del 24 de març del 1954, la partida de solera de morter no inclou la base d’aquests dos murs. Aquesta darrera solució és poc probable ja que és constructivament nefasta en la façana est, amb el terreny en desnivell. S’intueix ja l’obertura de la porta del mur est, que en el plànol 230J648 17 (fig.1.549) apareix en la perspectiva però no en l’alçat del mur. Al conducte del terra radiant de damunt del sanejament del lavabo es fa una petita desviació per no interrompre’l.

Tot i que s’ha preparat el terreny per executar la canal de formigó per recollir les aigües de pluja, encara no s’ha construït cap mena de contenció a les terres de darrere, que com ens mostren la majoria de les fotografies anteriors, són poc cohesionades i amb un fort pendent. El perill de despreniment en cas de pluja, molt freqüents a Nancy, és evident. És imprescindible una actuació -296 Per tant sobresurt 8 cms. respecte les IPNs, segons s’indica al plànol 230J648 21.

569

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Fig.2.43

sobre aquesta terra per evitar que sigui un problema per la casa. L’ordre lògic hauria estat construir algun tipus de contenció abans de començar a treballar en les costelles dels armaris. Els operaris disposarien de més espai i no haurien de treballar pendents de no malmetre aquesta estructura metàl·lica. Al pressupost de L. Cadario no hi figura aquesta partida.

S’executa doncs la canal de morter de la façana nord, adaptant el seu perímetre a les irregularitats de la muntanya (fig.2.43).

Un cop col·locats tots els conductes del terra radiant i acabats els treballs de sanejament de l’interior de la casa –lavabos i cuina-, es comença a executar la xapa de morter del terra radiant (fig.2.44).

Com hem explicat en l’apartat 1.25, l’empresa que feu l’estudi del terra radiant era Laurent Bouillet, especialistes en temes de climatització i lampisteria, amb seu a Niça i una delegació a Nancy. No podem afirmar que fou la mateixa empresa que executà finalment els treballs. No es conserva Fig.2.43- Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.2.44- Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.2.45- Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

570

2. Alléger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

Fig.2.44

Fig.2.45

cap pressupost ni factura. El planxé s’anivella amb un regle, perquè damunt seu s’hi col·locarà directament el paviment.

El mur de l’est ja està acabat, i l’oest s’està executant. Encara no s’ha arribat a l’alçada de la part superior de la darrera costella metàl·lica, que queda parcialment a la vista a la fotografia. Per aconseguir que la seva cara superior coincideixi amb els perfils UPNs corbats, de ben segur que aquests es presentaren en un dels costats del mur per tal d’acabar-los el més precisament possible.

No es fixaren amb cap mena de gafes, sinó que es posaren al seu lloc definitiu uns dies més tard, quan es comença a muntar la façana. Les pedres es fan arribar fins dalt, no es fa cap cèrcol de formigó que possiblement hagués millorat aquesta precisió però hagués suposat una mica més de feina, ja que calia encofrar, marcar aquest perfil en l’encofrat, assegurar-se que la pasta fos el suficientment densa perquè no es desplacés per gravetat.

571

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Fig.2.46

Tot i que no queda clar en cap document, la lògica constructiva aconsella en aquest punt de l’obra construir el nucli sanitari. D’aquesta manera s’enllesteix la feina bruta, que requereix d’aigua, i es podrà muntar tota la part de components prefabricats sense interferències.

Amb tota la feina de paleta feta, el 14 de juny F. Rousseau & Fils envia tot el seu material. Les fotografies no permeten saber si es va transportar directament a l’emplaçament de l’obra o es deixà a l’entrada de la finca i s’anaven pujant conforme es necessitaven. La primera opció és la més consistent, ja que si la obra va anar avançant d’oest a est, els taulers es podien apilar fàcilment al séjour o a la zona d’ instal·lacions. Primer es col·loquen els vint-i-set taulers de 216 x 100 cms. a la façana nord.

El 15 de juny s’inaugura el Pavillon du centenaire de l’aluminium. Prouvé forçosament hi hagué d’assistir.

Aquesta exposició roman oberta fins el 31 de juliol.

Fig.2.46- Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.2.47- Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.2.48- Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

572

2. Alléger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

Fig.2.47

Fig.2.48

Per poder començar a cobrir la casa, cal primer pujar, un a un, els panells de façana (fig.2.46).

Prouvé condueix el jeep. Al plànol 230J648 5 (fig.1.512) se’ns mostra com els panells de façana aniran cargolats a l’ ànima de la UPN inferior. Aquesta fotografia correspon doncs a uns dies abans del dia 15, i se’ns mostra com es puja un dels panells de la zona de les habitacions. Podria però tractar-se també d’un dels quatre panells de la zona de servei, que veiem apilats (fig.2.56) i que potser es pujaren uns dies més tard, amb l’estiu ja més avançat. Això explicaria que ni Prouvé ni un dels operaris portin camisa.

En paral·lel, o just després de pujar aquests panells de façana, es comencen a pujar els taulers Rousseau d’aquest tram (fig.2.47). Arriben ja amb els rastrells de la part superior col·locats. No es té constància si arribaren així de fàbrica o s’encarregà a algun fuster o un operari de l’obra que els atornillés. Es comencen a col·locar els panells de façana de l’extrem oest (fig.2.48 i B.24).

573

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Fig.2.49

Fig.2.49- Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.2.50- Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

574

2. Alléger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

Fig.2.50

No és casualitat que aquests sis panells de façana es muntin junts. Estan units per dalt per la rive superieur A’, de 6099 mm. de llargada, que es descriu al plànol 230J648 18. Per tant la llargada de la UPN està pensada per arribar just a l’extrem del sisè panell. Té una perforació a l’ala inferior cada 150 cms. possiblement per reforçar la unió amb els panells afegint un altre cargol cada dos unitats.

No es dibuixen els forats fets a l’ànima que es necessitaran per cargolar-hi els panells. Un cop fixats aquests, es col·loquen els taulers (fig.2.49 2.50 i B.25). Aquesta UPN s’uneix mitjançant una L amb la UPN corbada de damunt del mur, que també es col·loca doncs en aquest moment. No hi ha cap tipus d’unió mecànica o química entre el tauler de cantonada i el mur de pedra.

En aquest moment s’introdueix una de les variacions més significatives del projecte. Per tal d’assegurar que la unió entre els perfils metàl·lics i els taulers Rousseau de coberta sigui el més fiable possible, s’introdueix un llistó de fusta entre aquests dos elements.

575

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Fig.2.51

Fig.2.51- Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.2.52- Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

576

2. Alléger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

Fig.2.52

A la següent fotografia (fig.2.51) sembla com el tauler Rousseau contigu als sis anteriors es col·loqui després dels que cobreixen el nucli sanitari (fig.B.22). El què realment succeeix és que aquests taulers de coberta es van pujant, un per un, recolzant-los a les UPNs del nord i del sud. Més tard es mouen d’est a oest, per encaixar amb l’anterior. Per tant, aquesta imatge ens mostra el moment previ a aquest desplaçament, quan el tauler només està presentat. Un operari de L. Cadario està treballant, amb un regle, en l’arrebossat del nucli sanitari. Davant d’aquest, a través de la finestra d’un panell, apareix una figura en posició pensativa que recorda a Jean Prouvé.

Com ja s’indicava en la sèrie 230J648, el nucli sanitari no toca en cap moment els taulers de la coberta. En aquesta imatge el darrer tauler encara no s’ha atornillat a la UPN superior, i per tant encara no s’ha corbat (fig.2.52).

577

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Fig.2.53

Tot seguit es col·loca el poteau de cantonada (fig.2.53 i 2.54), es cargola la UPN en l’altre extrem i s’encaixa el forat que té a la base amb la varilla que sobresurt del poteau, descansant damunt d’aquest –el primer poteau del plànol 230J 648 23 (fig.1.560). Enlloc de seguir muntant aquesta estructura de poteaux i UPNs, es col·loquen primer un (fig.2.53) i després els dos taulers Rousseau de l’entrada (fig.2.54). L’extrem es suporta provisionalment amb dos troncs que fan de puntal, un per cada tauler. Aquest és un dels dos elements auxiliars que s’observen a totes les fotografies de l’obra que es conserven. L’altre són uns puntals, també de fusta, que es posen al centre de la UPN sud dels armaris, mentre s’instal·len els taulers Rousseau. Podria ser que durant l’obra s’utilitzessin altres mitjans auxiliars, com bastides i escales, però que Prouvé decidís no mostrar-les en cap fotografia.

Si fos així, quedaria clar l’ interès de Prouvé en explicar que es tractava d’una construcció fàcil de muntar, ja que no requeria de cap muntatge previ de sistemes auxiliars. Algunes fotografies de diferents moments de l’obra estan preses des de més d’un punt de vista, i mostren per tant gairebé la totalitat de la casa. Per tant s’ haurien hagut de desplaçar aquests mitjans auxiliars perquè no Fig.2.53- Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.2.54- Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

578

2. Alléger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

Fig.2.54

sortissin a cap fotografia.

La decisió de presentar els dos taulers Rousseau de l’entrada recolzats simplement per dos puntals de fusta (fig.2.55), enlloc de muntar abans els perfils de la façana sud i la UPN corbada, pot ser deguda a la voluntat d’ajustar les mides d’aquests darrers a les possibilitats reals de flexió i deformació dels taulers. Es tracta de fet del punt més delicat en quant a la estabilitat i resistència d’aquests taulers, i és lògic que s’actués de manera més prudent que a les altres parts de la casa.

Enlloc de muntar tota l’estructura dels bastiments de façana, es col·loca el poteau de cantonada sud-oest (fig.2.55) i el primer poteau de la façana sud del menjador, per poder muntar el primer tram d’UPN d’aquesta façana, que passa just per sota del tauler Rousseau que s’ha presentat, i a la que s’entrega la UPN corbada de la façana oest del séjour. La presència de la UPN que vola per sota del tauler de l’entrada permet treure un dels dos puntals. Com s’indica als detalls del plànol 230J648

579

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Fig.2.55

19 (fig.1.563), aquesta darrera UPN s’ha hagut de muntar abans que el primer poutre, ja que aquest s’entrega contra l’ànima de la UPN. No queda clar si per la unió del puntal de 60 mm. de diàmetre amb la IPN de la solera es manté la solució prevista en projecte o si simplement es solda la platina de la base a aquesta IPN. Es segueix doncs amb la lògica de muntatge d’oest a est, en què es disposen els diferents elements en l’ordre necessari per obtenir una mínima estabilitat del sistema que en permeti el muntatge.

Tot el material de coberta ja és a l’obra. Encara no es col·loca el tauler tricapa amb el forat per la xemeneia 297. Ha plogut. A diferència del primer tram de coberta, no s’han col·locat els bacs d’alumini, i per tant els taulers de fusta s’han mullat. Els què estan apilats al terra tampoc estan protegits de la pluja, bastant freqüent a Nancy.

Fig.2.55- Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.2.56- Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

580

2. Alléger et transporter? Sense mitjans auxiliars.

Fig.2.56

La solució constructiva de la maison Prouvé permet doncs no haver d’utilitzar gairebé cap mitjà auxiliar, i representa una evolució en aquesta recerca respecte de casos anteriors –en el sistema à portiques l’estructura estava dissenyada específicament per evitar l’ús d’aquests mitjans auxiliars, tot i que en molts casos s’utilitzaven escales - i posteriors –en la Maison des Jours Meilleurs, s’instal·laren uns pòrtics provisionals de fusta per poder muntar la coberta.

-297 El que veiem a la dreta és el tauler C1 que correspon a la zona de la caldera, ja que té el forat en un extrem, tal com s’indica en el plànol 230J648 12.

Jean Prouvé: ‘Pour réaliser rapidement, on n’avait pas le temps de créer l’outillage, alors on a fait toutes les superstructures en bois réutilisé. Le bloc d’eau n’a pas été coulé en béton parce qu’on n’avait pas le modelage; alors on a fait la cuvette quand même et on a posé là-dessus un bloc d’eau en métal avec une poutre, etc. C’était vraiment le béton en pièce de fonderie’. Entrevista amb Armelle Lavalou.

581

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Fig.2.57

Fig.2.57- Detall. 1033ter 230J 384 18, Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

582

3. Del pensament al fet. Desviacions i improvisacions.

3. Del pensament al fet. Desviacions i improvisacions.

‘La vida en la obra era maravillosa. Ese es el tiempo del arquitecto.’ 298 Jorn Utzon La maison Prouvé és un cas paradigmàtic on es fan evidents les distàncies entre el pensament i el fet que trobem com una constant, en aparença contradictòria, durant tota la producció de Jean Prouvé –la seva obra. Sempre que hi ha un projecte arquitectònic hi ha una discordança, una distància de materialització entre aquest i la seva construcció, provocada per la formació de l’arquitecte, els seus mitjans de producció i la separació del procés de la construcció en arquitecte i contractista 299. En el cas excepcional de Prouvé, sense formació acadèmica i amb accés directe als mitjans de producció, aquesta distància del projecte a l’objecte, tot i ser menor, segueix existint. La pèrdua de Maxéville marcarà l’ inici d’una sèrie d’obres que culminen la seva invenció constructiva quan, paradoxalment, es troba més allunyat dels seus col·laboradors i dels mitjans de producció de les mateixes. Aquesta distància s’intentarà salvar fent del projecte de la maison un exercici de preconstrucció. Els anys de conflicte, pèrdua i intent de retorn a Maxéville són, en certa mesura, l’etapa quan Prouvé s’apropa més a la activitat de l’arquitecte –o la activitat pel que ha estat format a les escoles de beaux arts o politècniques-, allunyat dels mitjans de producció –tant a taller com a l’ obra-, i on invenció, construcció i ús apareixen, en el seu cas, de forma inclusiva però distinta en tot el procés.

Per demostrar-ho farem una reconstrucció gràfica minuciosa de la informació del projecte i de l’objecte construït, i les compararem, per mostrar en què coincideixen i en què no. Al subcapítol 1.28 hem vist que l’ intent de donar tota la informació necessària als diferents industrials perquè construïssin la casa va ser força reeixit, tot i produir-se desencaixos i contradiccions en alguns plànols. Ara mostrarem què i com es van modificar, afegir o treure durant l’obra.

Plànols d’obra: Al Centre Pompidou es conserva una sèrie de dotze plànols, còpies de la sèrie 230J648, amb una sèrie d’anotacions a llapis, que corresponen a decisions preses just abans de començar l’obra o un cop iniciada. Aquests plànol són el 230J384 7 (fig.B.7), 230J384 8 (fig.B.8), 230J384 10 (fig.B.9), 230J384 11 (fig.B.10), 230J384 14 (fig.B.11), 230J384 16 (fig.B.12), 230J384 18 (fig.B.13), 230J384 19 (fig.B.14), 230J384 20 (fig.B.15), 230J384 23 (fig.B.16), 230J384 27 (fig.B.17) i 230J384 28 (fig.B.18).

En un d’aquests plànols, el 230J384 18 (fig.B.13), s’estudia la possibilitat de col·locar una UPN a la part inferior de la façana nord dels armaris, amb el mateix gruix del planxé d’aquesta zona -80 -298 Entrevista a Jorn Utzon feta per Javier Sánchez Merina i Halldóra Amadóttir a Can Feliz. 31 de març de 2001.

-299 ‘He dibujado la cabaña del salvaje, el templo primitivo, la casa del campesino y he dicho: estos organismos creados con la autenticidad que la misma naturaleza pone en sus obras –su economía, su pureza, su intensidad- son ellos que, un día de sol y clarividencia, se han convertido en palacios. He enseñado la casa del pescador, construída dentro de una verdad clara, indiscutible; mis ojos, sumidos un día en la arquitectura, en el hecho arquitectural eterno, la han descubierto súbitamente. ‘¡Esta casa, me exclamé, es un palacio!’ LE CORBUSIER, Una casa – Un palacio. Séptima conferencia Facultad de Ciencias Exactas. 15 octubre 1929. Precisiones. p.185.

583

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

mm.-, que faria d’encofrat perdut d’aquest planxé i on es fixaria el panell tricapa de façana. Aquesta opció es descartà ja que la UPN estaria excessivament exposada a la humitat i sofriria una corrosió severa.

Cap de les anotacions a llapis en aquests plànols proposa modificacions significatives al projecte.

Són fetes per clarificar algun dubte de qui dibuixa –Henri Prouvé, Jean Masson?- o d’un operari.

Factures: El cost de la construcció de la casa es finançà, com hem explicat, gràcies a una hipoteca concedida per la Caisse Interprofessionnelle de prevoyance des cadres de Paris. Aquest va designar el notari Matton, amb despatx al número 82 de la rue St. Georges de Nancy, perquè emetés els bons de paiement als diferents industrials.

El primer document emès per algun dels industrials del què es té constància un cop començada l’obra, és un albarà del 16 d’abril del 1954 (fig.B.19 i B.20) que Mécanique Moderne adreça a Henri Prouvé, que portava la coordinació econòmica de l’obra, i inclou tots els perfils metàl·lics portats al solar el dia 16 del mateix mes. UPNs, IPNs i Ls, que es corresponen a les descrites en els plànols de la sèrie 230J648. A més, 1320 perns i 1600 arandeles de diferents diàmetres.

Es facturen només sis IPNs -1+1+2+1+1-, quan en realitat se n’utilitzen tretze. És improbable que aquestes sis que falten s’obtinguessin d’algun altre proveïdor, i per tant aquest error pot ser degut a què Mécanique Moderne ja havia fet la suma acurada dels quilos de ferro servits, i aquesta relació mecanografiada no era tant important per ells. Es computen 2965 quilos, 35 quilos menys dels calculats de manera aproximada en el seu pressupost . El mateix industrial adjunta el 22 d’abril un altre albarà (fig.B.21) de les varilles roscades per connectar les IPNs de la solera, que no estaven al pressupost inicial.

El 14 de maig L.Cadario emet una Situation Provisoire (fig.B.22) dels treballs executats durant l’Abril per un import de 250.000 francs. Corresponen a l’ aprovisionament de sorra, ciment i pedra. A la execució de la solera i la canal de formigó del darrere, i a la connexió del sanejament a la xarxa existent. Es tracta d’una descripció imprecisa de les tasques realment realitzades, ja que l’important era poder justificar que s’havia fet feina suficient de poder rebre un primer pagament per aquest import. El primer bon d’accompte enviat per Henri Prouvé al notari correspon a aquesta quantitat (fig.B.24).

El 31 de maig Mécanique Moderne envia una factura a Jean Prouvé (fig.2.60 i B.25), corresponent als dos albarans que havia enviat gairebé un mes abans, on es separa el pes dels perfils i les xapes

584

3. Del pensament al fet. Desviacions i improvisacions.

de l’ànima dels armaris -2886 kilos- i els perns, arandeles i varilles -215 kilos-. Els primers es facturen al mateix preu que es donà en el pressupost -65 Fr./Kg.-. Els segons, a 95 Fr./Kg. En total, 208.015 francs. Aquesta tardança en l’enviament de la factura respecte els albarans pot ser per petició expressa d’Henri Prouvé, per tal de poder pagar primer a L. Cadario, que era qui ja havia començat a treballar al solar. D’aquesta manera la factura dels perfils metàl·lics s’adjuntaria al proper bon d’accompte.

Aquest segon bon d’accompte (fig.B.27) és enviat per Henri Prouvé a Maitre Matton el 15 de juny, i inclou també una segona quantitat destinada de L. Cadario, corresponent als treballs executats durant el mes de maig, d’aprovisionament de més material i la construcció dels murs, la canal de la façana nord –ja facturada- i el planxé del terra radiant. Aquestes partides sumen 160.000 euros.

Aquesta situation provisoire probablement fou mecanografiada al despatx de Henri Prouvé, amb el vist-i-plau de L. Cadario.

Pocs dies abans, Jean Prouvé ha demanat al banc una ampliació del seu préstec. El 16 de juny escriu al banc (fig.B.30) responent al seu requeriment sobre l’estat de l’obra, per tal de valorar si cal concedir-li aquesta ampliació. Segons Henri ja s’han executat els moviments de terres, els fonaments, la solera i l’estructura.

El mateix dia el notari emet el bon de paiement per Mécanique moderne (fig. B.29), i els Ateliers Jean Prouvé emeten la seva primera factura (fig.B.31), corresponent als bacs de coberta. L’import total, 272.532 francs, es correspon al de la comanda nº 000348 del 29 d’abril.

El 19 de juny F. Rousseau & Fils envia la seva factura pels panells tricapa (fig.B.32 a B.34) transportats per tren des de Patinges el 14 de juny. El preu final és de 632.000 Fr., mentre que al pressupost del 9 d’abril era de 700.000 Fr. El 21 de juny Henri Prouvé envia al notari el bon de réglement per aquesta factura (fig. B.36).

Per tant els panells de la façana nord i de coberta no es pogueren instal·lar fins després del 14 de juny.

No es conserva cap document més de l’obra fins el 14 de setembre, quan Henri Prouvé encarrega a la Miroiterie Lorraine els vint-i-quatre vidres que conformen la façana sud i est del séjour (fig.B.37.).

Els quatre darrers corresponen a la façana est. Un d’ells tindrà un biaix de 125 mm per incloure el pany de la finestra abatible, que no es defineix en cap plànol de projecte.

Algunes factures s’enviaren directament al despatx de Henri Prouvé (fig.2.58), d’altres a l’apartament

585

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Fig.2.58

Fig.2.59

Fig.2.60 Fig.2.58- Detall. Factures Henri Prouvé. ADMM Fonds Henri Prouvé.

Fig.2.59- Detall. Factures Henri Prouvé. ADMM Fonds Henri Prouvé.

Fig.2.60- Detall. Factures Henri Prouvé. ADMM Fonds Henri Prouvé.

586

3. Del pensament al fet. Desviacions i improvisacions.

on encara vivia la família Prouvé a la Place Carriere (fig.2.59), i alguna fins i tot a Maxéville (fig.2.60).

Jean Prouvé estava vivint a Paris.

No es conserva cap document que indiqui una desviació substancial d’amidaments o pressupost, cap problema o disputa respecte el cost de l’obra. L’import total de les factures que es conserven és de 1,272.547 francs. El cost real de l’obra no es pot calcular, ja que hi ha moltes partides de les que no es conserva cap pressupost o factura. Això succeeix per tot el treball de fuster, de muntatge dels panells de façana i taulers de coberta, d’instal·lació elèctrica, del terre radiant i la moqueta.

Certificat de Conformité: El 6 de febrer del 1955 s’omple el document de declaració de final d’obra (fig.B.38), que s’acompanya de la attestation de conformité signada el 7 de febrer per Henri Prouvé com a arquitecte responsable del projecte i la construcció. Aquests documents es lliuren a l’ajuntament de Nancy el 17 del mateix mes (fig.B.39). Havien passat gairebé tres anys des de que el 20 de maig del 1952 se’ls concedí la llicència d’obres. No es lliura cap as-built de la versió realment construïda, ja que aquesta no altera els paràmetres urbanístics amb els quals es va concedir la llicència.

L’ 1 de març del 1955, l’ Inspecteur Départemental de l’Urbanisme et de l’Habitation de Nancy, fa un informe favorable pel lliurament del certificat de conformité. El 3 de març la alcaldia de Nancy signa el Certificat de Conformité (fig.B.40).

Seguint el què ens mostren les fotografies d’obra, els albarans de lliurament i les factures, presentem el procés real de materialització de la casa, coherent amb les hipòtesis constructives presentades en la nostra investigació. A partir del punt onze ja no es conserva cap fotografia, i s’ha fet una extrapolació seguint l’ordre de les parts anteriors.

Mostrarem també les parts de la casa construïdes amb aigua –bâtiment- (fig.2.64) i en sec –assemblage(fig.2.65), així com les diferències entre el projecte i allò realment construït (fig.2.66).

587

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Pas 1.

Pas 2.

Fig.2.61

Fig.2.61- Axonometries. Procés de construcció de la Maison Prouvé. Passos 1, 2, 3 i 4. Dibuix de l’autor. e 1:200.

588

3. Del pensament al fet. Desviacions i improvisacions.

Pas 3.

Pas 4.

Fig.2.61

589

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Pas 5.

Pas 6.

Fig.2.62

Fig.2.62- Axonometria. Procés de construcció de la Maison Prouvé. Passos 5, 6, 7 i 8. Dibuix de l’autor. e:1200.

590

3. Del pensament al fet. Desviacions i improvisacions.

Pas 7.

Pas 8.

Fig.2.62

591

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Pas 9.

Pas 10.

Fig.2.63

Fig.2.63- Axonometria. Procés de construcció de la Maison Prouvé. Passos 9, 10, 11 i 12. Dibuix de l’autor. e 1:200.

592

3. Del pensament al fet. Desviacions i improvisacions.

Pas 11.

Pas 12.

Fig.2.63

593

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Pas 13.

Pas 14.

Fig.2.64

Fig.2.64- Axonometria. Procés de construcció de la Maison Prouvé. Passos 13, 14, 15 i 16. Dibuix de l’autor. e 1:200.

594

3. Del pensament al fet. Desviacions i improvisacions.

Pas 15.

Pas 16.

Fig.2.64

595

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Pas 17.

Pas 18.

Fig.2.65

Fig.2.65- Axonometria. Procés de construcció de la Maison Prouvé. Passos 17, 18, 19 i 20. Dibuix de l’autor. e 1:200.

596

3. Del pensament al fet. Desviacions i improvisacions.

Pas 19.

Pas 20.

Fig.2.65

597

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Pas 21.

Pas 22.

Fig.2.66

Fig.2.66- Axonometria. Procés de construcció de la Maison Prouvé. Passos 21, 22, 23 i 24. Dibuix de l’autor. e 1:200.

598

3. Del pensament al fet. Desviacions i improvisacions.

Pas 23.

Pas 24.

Fig.2.66

599

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Pas 25.

Pas 26.

Fig.2.67

Fig.2.67- Axonometria. Procés de construcció de la Maison Prouvé. Passos 25, 26 i 27. Dibuix de l’autor. e 1:200.

600

3. Del pensament al fet. Desviacions i improvisacions.

Pas 27.

Fig.2.67

601

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Fig.2.68

Fig.2.68- Axonometria. Construcció -en humit. Maison Prouvé. Dibuix de l’autor. e 1:200.

Fig.2.69- Axonometria. Assemblatge -en sec. Maison Prouvé. Dibuix de l’autor. e 1:200.

602

3. Del pensament al fet. Desviacions i improvisacions.

Fig.2.69

603

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Fig.2.70- Axonometria. Diferències respecte el projecte executiu. Maison Prouvé. Dibuix de l’autor. e 1:100.

604

3. Del pensament al fet. Desviacions i improvisacions.

Fig.2.70

Axonometria. Llegenda: 1- No es segueix el mòdul de distàncies entre IPN-120. Tota la construcció varia en cm. respecte la posició inicial del projecte.

2- Modulatge armaris varia. Mides amplada.

3- Finestra en el mur oest 4- Canal recollida d’aigües no previst en el projecte.

5- Perfil d’unió UPN-80 amb vidre menjador, gira en la cantonada sud-est, unió de la qual no s’especificava en el projecte.

6- Els perfils metàl·lics de la vidriera del menjador varien de posició.

7- Variació constructiva dels tancaments de les habitacions. Panells de fusta.

8- Porta tipus entrada habitacions i bany.

9- Remat de fusta en l’intradós del perfil UPN-80 de suport de la coberta.

10- Remat de fusta perimetral de la coberta.

11- Petita construcció d’obra per instal.lacions.

605

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

Fig.2.71

Fig.2.72

Mobiliari: No es conserva cap document, gràfic o escrit, sobre tot el procés de fabricació del mobiliari interior de la casa. Si bé bona part d’aquest, sobretot els armaris i prestatges, són variacions de sistemes ja fabricats als Ateliers. Paradoxalment, l’únic element dibuixat és el sistema de portes corredisses dels armaris, que són una variació del desenvolupat el 1948 pel bahut standard (fig.2.67) en col·laboració amb Charlotte Perriand. El mobiliari de la cuina és també una variació d’aquest sistema, així com el prestatge que trobem al séjour. Les seccions i els colors de les xapes que conformen aquests prestatges són també els utilitzats als Ateliers per la producció d’aquests. Es desconeix si foren aprofitats d’algun estoc o fabricats a mida a Maxéville. Tampoc es té constància de si aquest mobiliari fou muntat abans d’acabar l’obra o si, com afirmava Prouvé en alguna de les entrevistes del final de la seva vida, la família s’havia instal·lat quan la casa encara no tenia els envans de fusta, i aquests interiors es van anar acabant a poc a poc.

Fig.2.71- det1_vol3_170.

Fig.2.72- Fonds Vera Cardot, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

606

3. Del pensament al fet. Desviacions i improvisacions.

No trobem cap antecedent en la producció dels Ateliers de les portes de fusta, buidades directament del propi tauler Rousseau, amb les cantonades rodones. En qualsevol cas aquesta forma correspon amb la de les portes del nucli sanitari, i o bé es decidiren conjuntament, o bé les de fusta foren una conseqüència de les d’aquest nucli. Una versió més sofisticada d’aquesta forma de les portes, amb dues fulles de vidre i juntes de goma, fou la utilitzada a la casa per la seva filla Françoise a Saint Dié el 1964 (fig.2.68).

No es conserva cap document que mostri el trasllat de mobiliari de l’apartament de la Place Carriere, ni si els mobles fabricats als Ateliers ja eren propietat de Prouvé o els hagué de comprar de la seva antiga fàbrica. La resta d’acabats, sobretot els de fusteria, probablement es dugueren a terme un cop la família s’instal·là a la casa. El sistema constructiu era prou obert com per permetre una sèrie d’ajustos un cop acabada l’obra. Aquests són bàsicament la introducció de llistons de fusta per fer de tapetes, tant a dins com a fora la casa. Aquest sistema obert, i el seu muntatge manual i directe, transmeten la sensació que la maison Prouvé és una cosa incompleta.

Conclusions: El sistema constructiu d’ aquesta maison, que comença com una mostra de les virtuts del sistema à coques, i passa poc després a un exercici de substitució dels elements d’obra tradicional per d’altres fabricats a taller, culmina en una manera de fer que manté els principis de muntatge de la versió inicial –sinergia entre els elements, s’avança d’oest a est. La experiència en el disseny i fabricació de mobiliari i diversos components de construcció, en la organització d’un taller i el coneixement d’altres industrials del seu territori, permeten a Prouvé minimitzar la incertesa de les circumstàncies extraordinàries en què s’hagué de definir la darrera part del projecte i construir la casa per la seva família.

El projecte es pensà amb prou precisió, i els documents gràfics contenen la informació suficient, perquè durant l’obra no s’hagués de canviar la direcció d’allò decidit en el projecte. Si bé calgué ajustar algunes mides, i afegir alguns elements –el llistó de fusta de connexió entre les UPNs superiors i els taulers Rousseau de coberta, la xapa de la façana nord, l’aïllament tèrmic- el cos substancial d’aquesta construcció es preveié amb molta precisió. El fet que hi hagi solucions constructives molt millorables és degut a que moltes d’aquestes són assajades per primer cop i encara no han passat un procés necessari de comprovació i revisió, però són possibles per la experiència de Prouvé en el procés de disseny i fabricació de centenars d’objectes, mobles i sistemes.

607

II. Del pensament al fet?. Construcció i muntatge de la maison Prouvé.

La aparença actual de la casa propera a una cabana, o a una autoconstrucció assemblada per un bricoleur, és conseqüència de l’envelliment propi de la majoria dels components més sofisticats i complexes de la casa, com els panells de façana, que són clarament d’una altra època, a l’experiment de moltes de les solucions, a la execució barroera de gran part de construcció tradicional i a la manca d’un manteniment adequat. No és causada per un pas directe, no planejat, sense intermediaris físics o intel·lectuals, entre el pensament i el fet. No és deguda a la improvisació ni al coneixement profund d’una tècnica constructiva perfeccionada per múltiples repeticions, depuracions i pròpia d’un territori. No funda ni pertany a cap tradició. És en aquest sentit que la maison Prouvé no és una cosa completa.

608

III. La maison Prouvé: aixopluc, refugi, habitatge i oeuvre. (1954-1987).

Fig.3.1 Fig.3.1- La Vie Catholique Illustrée, 1956. 230J 14, Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

609

1. Dues cases en una. Els límits de la maison Prouvé. El refugi, de Paris al menjador.

‘Los efectos de una obra nunca son una simple consecuencia de las condiciones de su génesis. Al contrario, puede decirse que una obra tiene por secreto objetivo hacer imaginar una génesis de sí misma tan poco verdadera como sea posible’.

Paul Valéry, Escritos sobre Leonardo da Vinci Té sentit aquesta afirmació en una obra entesa com a procés constructiu 300? Valéry parla d’una oeuvre, una acció o material associada a un autor, un artista, a la què s’atorga un valor 301. És la maison Prouvé 302 una oeuvre?

Un refuge és un lieu où l’on se met en sûreté pour échapper à un ennui ou à un danger qui menace. Un lloc que permet aixoplugar-se, sentir-se segur, alliberat d’alguna tristor o perill. Té per tant més connotacions emocionals que una maison. També de provisionalitat. Aquesta protecció enfront un perill ens la dóna també un abri, que és un lieu couvert protégeant des hommes ou des animales contre les intempéries ou qualque danger. Un refugi pot ser descobert, un aixopluc no. Protegeix de les inclemències meteorològiques, creant un clima interior més òptim pel cos humà o pels altres animals.

Una maison és un bâtiment destiné à servir d’habitation à l’homme. Per tant, és una construcció. Pot ser provisional, desmuntable. La seva configuració depen en darrera instància de l’usuari, del què necessiti per habitar. Més enllà que els rastres d’ oeuvre que puguem detectar en aquesta casa esdevinguin indicis de les capacitats artístiques o creatives de Prouvé, fins a quin punt utilitzà aquesta casa com a exemple, no només de la seva idea de com ha de ser una casa, sinó de les seves capacitats personals, de les seves habilitats? Hi havia diferències entre la manera que els Prouvé tenien d’habitar la casa i la que es mostrava en publicacions i entrevistes? Quines? Eren l’habitar i la representació d’aquest habitar la mateixa cosa?

En la maison Prouvé, a més de conviure el projecte i l’invent, el bâtiment i l’ assemblage, també es sumen dues cases, tant en el programa com en com es va viure. El programa resulta de manera implícita d’una baraque de sinistrés–temporal, es pensa com es munta i desmunta però no el què succeirà dins, com es viurà-, i d’una maison individuelle –diferents habitacions per cada ús, disseny de mobiliari a mida, espais basats en el descans, la higiene, el confort i la sociabilitat. Un lloc estable.

Però la maison Prouvé no és una maison burgesa 303, sinó que aquests dos programes comparteixen una idea de laboriosité. Una casa on s’hi treballarà, teixint, cosint, cuidant el jardí i pensant maneres de fabricar alguna cosa, dibuixant algun plec, alguna junta. Un treball no remunerat. Una manifestació d’afecte. En la darrera etapa del projecte, i quan la casa es va construir, Prouvé esperava tornar a Maxéville. Però no va tornar-hi mai. Va haver de traslladar-se a treballar a Paris, sense accés directe als seus mitjans de producció. La casa va ser habitada per Madeleine, la seva dona, i Jean tornava cada cap de setmana si la feina li ho permetia. La casa esdevingué el seu refugi, el seu aixopluc.

-300 Construcció o reforma d’un edifici o d’una part d’un edifici, d’un camí, d’un canal, etc. Diccionari manual de llengua catalana.

-301 Producció del pensament humà en la ciència, la cultura o l’art, feta en un moment determinat i que perdura en el temps per l’interès o el valor artístic que té. Diccionari manual de la llengua catalana.

-302 No volem que la vida privada dels Prouvé sigui objecte de la nostra investigació. Només ens fixarem en tots aquells documents que han decidit que siguin públics. Tots aquells que la família Prouvé ha donat a institucions públiques, i també aquell mateiral de l’arxiu familiar que es Prouvés han donat permís a l’autor per publicar en aquesta investigació.

611

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.2

Però els diversos reportatges i entrevistes que Prouvé concedí en aquest refugi, conformen una documentació que mostra la casa com la representació d’ ella mateixa.

Per verificar aquesta hipòtesi, en aquest capítol, reconstruirem la vida a la maison amb els registres fotogràfics i escrits –cartes i publicacions- que es conserven als fonds Jean Prouvé. També mostrarem alguns documents escollits dels fons privats de la família Prouvé. El nostre objecte d’estudi és la casa, d’impossible biografia, explicada per d’altres, en registres gairebé sempre intencionats i per tant distorsionadors. Una part –la més important- d’aquesta casa és la pròpia vida que es desenvolupà en el seu interior, i al seu voltant. Aquesta vida, tot i deixar algunes empremtes, encara reconeixibles avui, és fugissera. Sempre canviant. S’esvaeix amb el record dels seus habitants i mor amb el seu oblit.

Quan comencem la investigació sobre com es va habitar aquesta casa, pensem quins documents Fig.3.2- La Vie Catholique Illustrée, 1956. 230J 14, Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

612

1. Dues cases en una. Els límits de la maison Prouvé. El refugi, de Paris al menjador.

cal aportar. On buscar-los? Quin ordre i quina relació entre ells és consistent per validar la nostra tercera hipòtesi? Com trobar les empremtes que van deixar els seus habitants fa més de cinquanta anys?

Jean Prouvé acceptà que es fessin diversos reportatges fotogràfics i entrevistes a la maison. Si bé la observació atenta d’aquests reportatges ens pot donar indicis d’aquesta vida, els rastres de com es va habitar la casa cal buscar-los en altres fonts. Les fotografies familiars. Els mobles traslladats a les cases dels fills. Els records d’aquests. Els llibres absents. Les empremtes que han sobreviscut a les petites renovacions que s’han realitzat a la casa.

1. Dues cases en una. Els límits de la maison Prouvé. El refugi, de Paris al menjador.

En una fotografia inclosa dins del reportatge que La Vie Catholique Ilustrée (fig.3.1 i 3.2) dedicà a Jean Prouvé l’ 1 d’abril del 1956, se’ns mostra a Madeleine asseguda en una butaca de vímet, mentre el seu marit respon a les preguntes del periodista en una cadira Métropole Visiteur, dissenyada i fabricada als seus Ateliers.

Aquesta butaca de vímet no torna a aparèixer en cap altre fotografia que es conserva de la casa. Tot i que és possible que Jean convencés a Madeleine de treure-la de casa, o simplement decidissin que era massa vella o que estava fora de lloc, potser aquesta butaca fou enretirada cada cop que venia algun fotògraf o periodista. Si aquesta hipòtesi es correspon amb els fets, potser aquesta actitud s’estengué a altres objectes de la maison, que Prouvé considerava que no representaven la seva idea d’una casa. En aquests objectes trobaríem la manera d’habitar de Madeleine, no compartida amb el seu marit. La resta d’objectes, els que es queden, contenen allò que Jean reconeix i vol mostrar de casa seva. Objectes que ell mateix ha dissenyat i fabricat als seus Ateliers.

Durant els anys d’exili de Prouvé a Paris, la maison Prouvé era dues cases: la maison de Madeleine i l’auberge de Jean. A més, en la configuració de la maison Prouvé -és a dir l’embolcall físic, el mobiliari, el jardí- coexisteixen l’habitar quotidià i una representació d’aquest habitar, des dels primers pensaments de Jean Prouvé sobre la futura maison fins el darrer any de la seva vida, que va passar a la casa. Un habitar cap endins i un habitar cap enfora.

Quan la família Prouvé s’instal·là a la nova maison, el seu pare ja feia gairebé un any que s’havia traslladat a viure i treballar a Paris, on el 12 de Juny havia inaugurat el Pavillon du Centenaire de l’Aluminium, edifici en el què treballà íntegrament a la capital. Prouvé es desvincula definitivament de Maxéville el desembre del 1955, presentant la seva renúncia com a director dels Ateliers Jean Prouvé, que és ratificada en la Consell General Extraordinari del 26 de Gener del 1956. Prouvé -303 ‘Si entramos en un cuarto burgués de los años ocenta, la impresión más fuerte, a pesar de toda la ‘amenidad’ que quizás irradie, es la siguiente: ‘Nada tienes que buscar aquí’. Nada tienes que buscar aquí porque no hay un solo rincón en el que no hubiese dejado su huella quien lo habita: en los estantes hay chucherías, en los butacones hay pañitos con sus iniciales, visillos ante los ventanales y rejillas ante la chimenea. Una bonita frase de Brecht nos ayuda a marcharnos, a marcharnos muy lejos: ‘Borra las huellas!’. Aquí, en el cuarto burgués, el comportamiento contrario se ha hecho costumbre. Y viceversa, el interior obliga a sus habitantes a imponerse una cantidad altísima de costumbres. Se reúnen estas en la imagen del ‘Señor amueblado’, tal y como la tienen siempre presente las patronas. Habitar aquellos aposentos afelpados no era más que seguir una huella fundada por la costumbre. Incluso la cólera, que al menor daño embargaba a los dañados, no era quizás sino la reacción de un hombre al que le están borrando ‘las huellas de sus días sobre la tierra’. Huellas que él mismo ha impreso en cojnes y en sillones, las de sus parientes en las fotografías, las de sus bienes en fundas y estuches, huellas todas que parecen dejar a veces los cuartos tan superpoblados como un columbario. Los nuevos arquitectos lo han logrado con su acero y su vidrio: han creado espacios en los que no resulta fácil dejar una huella. ‘Tras lo dicho’, escribió ya hace veinte años Scheerbart, ‘podemos hablar de una cultura del vidrio. El nuevo ambiente de vidrio transformará al hombre por completo. Y no nos queda ahora sino desear que dicha cultura nueva no encuentre demasiados enemigos’. WALTER BENJAMIN, Habitando sin huellas a Discursos interrumpidos I, 1933. pp. 151-152.

613

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.3

recupera els drets sobre les seves patents, dissenys i el seu nom. El març del 1956 crea ‘Les Constructions Jean Prouvé’ amb Michel Bataille. Serge Ketoff, Jean Boutemain i Claude Prouvé eren col·laboradors.

El procés de trencament amb Maxéville dura més de dos anys i mig, i coincideix amb els primers mesos de vida de la família a la maison. La seva situació a Paris aquests primers mesos se la podia plantejar com a provisional, i potser ell i tota la seva família esperaven que pogués tornar de manera definitiva a casa.

Uns mesos després de trencar els darrers lligams legals amb Maxéville, els Prouvé fan reconstruir al jardí de casa seva, un prototipus 8x8 que Jean havia utilitzat durant gairebé deu anys com a bureau al costat de la seva fàbrica. Encara que no es té constància exacte, diverses fonts 304 parlen de l’any 1955 com a data d’aquest remuntatge. En vida dels Prouvés, serà habitada per Catherine Coley, del 1971 al 1977, i per un amic de la família, Henri de Grave, del 1977 al 1987. Catherine Coley és la persona que ha investigat de manera més rigurosa l’obra de Prouvé. El seu coneixement de l’obra i Fig.3.3- Fonds Vera Cardot, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.4- Fotografia exterior. Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.5- Detall. Fotografia exterior. Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.6- Detall. Fotografia exterior. Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

614

1. Dues cases en una. Els límits de la maison Prouvé. El refugi, de Paris al menjador.

Fig.3.4

Fig.3.5

Fig.3.6

la persona és exhaustiu. De Grave era massatgista, i sovint visitava al seu veí de dalt per compartir una copa de whisky. Visqué al bureau fins que la casa es posà a la venta.

Prouvé, però, seguí instal·lat a Paris. Probablement mai de manera definitiva 305. Sempre amb una sensació de provisionalitat. Com hem vist al subcapítol 1.2, el 1957 Les Constructions Jean Prouvé són absorbides per la CIMT. Aquesta empresa posa a la seva disposició un despatx (fig.3.3) des d’ on, ajudat un cop més per arquitectes i delineants, s’encarregarà del disseny de prototipus de components per la construcció.

Si al subcapítol 2.3 ja hem vist que els documents conservats del procés de l’obra plantegen una sèrie de preguntes sobre la procedència i el moment en què s’introduïren molts elements de la casa, trobem ara en algunes de les fotografies d’aquesta primera època de la casa alguns indicis que ens poden ajudar a establir una cronologia d’alguns elements d’acabat. En una d’aquestes fotografies -304 Catherine Prouvé i AMAL. -305 ‘Il sourit: ´Cette ville... j’en serai si vite loin. C’est beau de partir la nuit. On tire sur la manette de gaz, face au Sud, et dix secondes plus tard on renverse le paysage, face au Nord.

La ville n’est plus qu’un fond de mer.’

Elle pensait à tout ce qu’il faut rejeter pour conquérir.

‘Tu n’aimes pas ta maison?

-J’aime ma maison...’

Mais déjà sa femme le sentait en marche. Ces larges épaules pesaient déjà contre le ciel’.

ANTOINE DE SAINT EXUPÉRY, Vol de nuit, Éditions Gallimard,1931. p. 93.

615

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.7

(fig.3.4), de l’ hivern del 1954, observem com no s’han col·locat encara els elements de remat exterior dels panells Rousseau (fig.3.5 i 3.6).

Si bé els perfils UPN de la coberta només tenen la imprimació antioxidant i no presenten per tant cap pintura d’acabat, la resta d’elements metàl·lics que conformen la façana tenen una brillantor que han anat perdent amb els anys. En especial, els panells a hublots, els bacs de coberta, i els poutres de la façana sud, que tenen l’aspecte reflectant de l’alumini 306. El diferent tractament i procedència de la fusta de façana i de coberta també fan que aquests components tinguin un to diferenciat.

La part frontal del mur de pedra est no està arrebossat. En canvi tot el pany lateral sí que ho està (fig.3.5). En la part inferior d’aquest mur no s’observa el paviment perimetral existent avui. A més, la UPN de la coberta sobresurt uns 40 cms., gairebé igual que en la cantonada sud-est del séjour, cosa que no estava prevista al projecte i que només pot ser deguda a un error de mides en el subministrament d’aquest material.

Fig.3.7- Fotografia séjour amb la porta oberta. Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.8- Detall. Fotografia séjour amb la porta oberta. Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

616

1. Dues cases en una. Els límits de la maison Prouvé. El refugi, de Paris al menjador.

Fig.3.8

Davant de la casa trobem arbusts i algun arbre petit. El gruix idèntic dels perfils que subjecten els vidres de la cantonada sud-est del séjour indiquen que la finestra elevable d’aquell racó, per afavorir la ventilació creuada, fou col·locada més tard. En una altra fotografia d’una època una mica posterior (fig.3.7) –ja s’han col·locat els remats de fusta dels panells de coberta- comprovem com efectivament encara no s’ha instal·lat aquesta nova finestra. El perfil UPN de sota la porta del séjour queda vist. Encara no s’havia fet la pavimentació de la zona exterior de l’entrada.

Dins del séjour se’ns mostra el mobiliari de Prouvé i la vida en un dia clar d’estiu. Dos de les butaques Métropole estan cobertes amb pells d’animal, per millorar la sensació d’escalfor quan hi seien a l’hivern. A l’entrada, en primer pla, la panera de cosir de Madeleine (fig.3.8).

Segons Catherine Prouvé 307 el seu pare anava a Nancy cada cap de setmana que la feina a París li ho permetia. Un viatge de 320 kilòmetres que en aquella època durava unes set hores en tren i sis -306 En la actualitat, la pintura de protecció contra l’òxid, d’un to verd-blavós, cobreix tots els perfils d’acer exteriors. Aquest color, junt amb l’envelliment dels bacs d’alumini i els poutres, que han anat agafant un color similar, provoquen un efecte homogeneïtzador de tot el conjunt.

-307 ‘Mon père a ensuite été présent tous les week-ends, et n’a vécu complètement dans sa maison que la dernière année de sa vie’. Carta de Catherine Prouvé a l’autor del 24 de maig del 2011.

617

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.9

Fig.3.10

en cotxe. Aquest trànsit cap a Nancy era l’ inici del retorn a casa. Una casa on no podria passar ni dos dies sencers. Es passava gairebé tant de temps anant o marxant de la maison que a la maison. El trajecte de tornada a Paris era un allunyament progressiu del seu refugi i de la seva família. Els límits de la maison eren, per Jean, més temporals que espacials. La maison començava quan començava el viatge cap a Nancy, i s’acabava en el trànsit entre l’entrada per carretera o tren a Paris i el seu apartament.

Per Madeleine, en canvi, el límit de la maison era la porta de la finca. Quan el clima ho permetia, sortia al jardí per cuidar-lo.

Aquesta diferencia en com la casa fou habitada pel matrimoni Prouvé és important. En certa manera és el tret més important de la casa, si entenem que el que dóna sentit a aquest objecte és com és viscut. A més, aquestes maneres d’habitar afecten a la disposició del mobiliari, i a tots Fig.3.9- Fotografia.

Fig.3.10- Villejuif, 1957. AM 2007 2 327, Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.11- AM 2006 2 323, Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.12- AM 2003 2 144, Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

618

1. Dues cases en una. Els límits de la maison Prouvé. El refugi, de Paris al menjador.

Fig.3.11

Fig.3.12

aquells elements que configuren una sensació de domesticitat, des de les peces de decoració, a les cortines i vaixelles. Si bé tant Jean com Madeleine participaren de la tria d’aquests objectes, en molts d’ells trobem l’empremta de la manera d’habitar de cadascú d’ells.

El refugi de Jean: Al seu tractat De architectura, Vitruvi ens diu que trobem la firmitas, condició inherent de la arquitectura, ‘cuando la hondura de los cimientos alcance terreno firme y el acopio de los materiales se lleve a cabo con diligencia y sin regateo’. Segons Vitruvi, doncs, la maison Prouvé no és un edifici, ja que no compleix la primera de les condicions d’aquesta, la firmitas. Els seus fonaments, com hem vist, no ‘alcanzan terreno firme’ 308 . Els materials de la maison no compleixen sempre la seva funció habitual. La casa descansa en bona part sobre terreny de reblert, sense compactar. El fet de no tenir ni sabates ni cap altre tipus -308 ‘Para fundar un Edificio se ha de cabar si se puede hasta lo firme, y algo mas, segun se juzgue necesario para sostener el peso de las Paredes, cuaya anchura deber ser mayor por abajo que fuera de tierra. Así que se encuentre terreno firme, se apisonará bien para darle mayor solidez; pero si no se pudiere dar con lo firme, y solo se encuentran tierras echadizas ó pantanosas, se cabará todo lo que se pudiese’. DON JOSEPH CASTAÑEDA, Compendio de los Diez Libros de Arquitectura de Vitruvio, 1761.

619

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.13

de fonamentació de fondària fa que, si bé el seu pes es reparteix més uniformement, la construcció estigui separada del terra, simplement recolzada sobre aquest. Sembla com si un moviment inesperat del terreny, una esllavissada, pogués fer caure la casa pendent avall.

El so de la coberta dilatant-se a l’estiu, i contraient-se a l’ hivern són anàlegs al soroll de la lona d’una tenda de campanya moguda pel vent. Pel visitant és fàcil escoltar com la maison i l’atelier es mouen.

Segueix la investigació sobre el sistema de coberta iniciat a la maison Prouvé en obres com la buvette de la source Cachat a Évian (fig.3.9) del 1956, en col.laboració amb l’arquitecte Maurice Novarina i l’enginyer Serge Ketoff. Un gran aixopluc on porta a l’extrem l’intent iniciat al séjour de la maison Prouvé de fer desaparèixer els tancaments verticals. La llum fa que la làmina de coberta esdevingui un element complex, on s’amaguen nervis, travessers i tensors 309. O la escola de Villejuif del Fig.3.13- Fotografia. Brasilia, 1959. Collection photographique 16. Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Bibliothèque Kandinsky, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.14- Fonds Vera Cardot, MNAM-CCi, Centre Pompidou, Paris.

620

1. Dues cases en una. Els límits de la maison Prouvé. El refugi, de Paris al menjador.

Fig.3.14

mateix any (fig.3.10) i la maison saharienne exposada al Salon des Artistes Décorateurs el març del 1958 (fig.3.11 i 3.12). Tots ells exploren la coberta com a element essencial d’una construcció, ja sigui un habitatge o un equipament. Estructures lleugeres, reversibles, fàcilment desmuntables i transportables.

Tendes de campanya una mica més sòlides. O més aviat d’aparença lleugera com el d’una tenda, però que amagaven un sistema estructural molt més complicat, amb molt material ocult per tal de donar la sensació de lleugeresa. Aquest és el cas de la coberta d’Evian, on un sistema de costelles i travessers per sobre del tauler Rousseau permet aconseguir la inèrcia necessària per cobrir la llum de tota la nau.

Són anys de viatges, com el que fa a Brasilia el 1959 invitat per Oscar Niemeyer (fig.3.13). Anys on potser trobava a faltar la seva família i casa seva. Quan el 1961 la seva filla Françoise li demana -309 ‘El ingeniero, admirable en sus tareas meticulosas, inclinado sobre su regla de cálculo, es, la mayoría de las veces, un perfecto rebelde contra los hijos que crea. No cree en ellos más que como una máquina que funciona. No les reconoce un organismo de pensamiento. No conoce su obra; la sufre. Incluso se justificará, queriendo rectificar la actitud que podría dársele. Solamente la economía, la penuria de dinero, le obligan a abandonar su obra en ese instante puro de funcionamiento bruto y en ese estado de una cierta pureza. Si el dinero afluye, le véis que asesina su obra.’ LE CORBUSIER, Liberarse de todo espíritu académico. Primera conferència ‘Amigos de las artes’. 3 octubre 1929. Precisiones. p.50.

621

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.15

Fig.3.15- Dessins cours. Collection manuscrits 6. Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Bibliothèque Kandinsky, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.16- Dessins cours. Collection manuscrits 6. Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Bibliothèque Kandinsky, Centre Pompidou, Paris.

622

Fig.3.16

1. Dues cases en una. Els límits de la maison Prouvé. El refugi, de Paris al menjador.

que li faci una casa a Saint Dié, on viu amb el seu marit, aquesta recorda en el seu exterior a la casa de Nancy (fig.3.14). El sistema estructural, però, respon a un altre tipus. El nucli sanitari –que incorpora la cuina- té una funció estructural, ja que ajuda a suportar uns pòrtics metàl·lics amb perfils estàndard, sobre els que tornen a recolzar-se uns panells Rousseau. Aquest cop, però, no s’aprofita la seva capacitat de flexió i treballen com a plaques rígides. Les portes interiors també són una versió refinada de les de la maison Prouvé.

Del 1957 al 1970 comença a donar classes, dos dies per setmana, al Conservatoire national des arts et métiers. En la classe de benvinguda als estudiants del curs 1965, Prouvé els pregunta ‘Avez-vous comparé le magistral développement des réalisations scientifiques au misérable cadre dans lequel nous vivons les 24 heures de la journée ? C’est rarement réjouissant. Nous chercherons pourquoi, et quelques courageux exemples nous rendront optimistes. Si vous en acquérez des convictions, vous n’aurez plus qu’à lutter pour aboutir’.Un cop més la preocupació de la inadequació de l’habitatge a les possibilitats que les tècniques de l’ època ofereixen. I acaba dient que ‘Enfin, un de nos buts sera de détecter si l’industrie a toujours fait son devoir vis-àvis de la communauté, si elle a toujours gardé l’esprit de renouvellement dont nos ancêtres avait fait une tradition’.

En aquests cursos, explicava tot sovint els principis que ordenaren el procés de gestació de la seva maison a coteau. Com el mateix Prouvé explicava als seus estudiants en la mateixa sessió inaugural del curs del 1965, ‘Il sera beaucoup dessiné, beaucoup démontré et parlé le moins possible. En résumé, je m’efforcerai de reconstruire chaque œuvre devant vous avec l’aide du dessin et de la photographie’ . I per poder fer aquests dibuixos explicatius a classe, els dibuixava abans. En aquests dibuixos preparatoris trobem una sèrie on es dibuixa la explicació de la maison.

Començava per la implantació, que com hem vist no és per on es començà a pensar aquesta casa.

Una casa que adapta el fort pendent del terreny, que el modifica creant una terrassa plana on poder construir i separar-se del terreny de darrere (fig.3.15). Com hem demostrat, les raons d’aquesta organització longitudinal tenen motivacions més complexes, i la naturalesa del terreny, tot i que important, fou només una tema tractat entre d’altres. No es dibuixa la relació d’aquest pendent amb les vistes a Nancy. Tot seguit dibuixa la planta, probablement per explicar la necessitat de que fos longitudinal per facilitar aquest aterrassament. La cuina es dibuixa com un nucli semblant al sanitari, quan no és així ni per funcionament ni per materials. Aquesta organització longitudinal permet que totes les habitacions tinguin bona orientació i ventilin. El fet de treballar amb un material flexible a la coberta permet deformar-la per aconseguir més llum natural a l’interior. Es dibuixa el punt d’inflexió de coberta al centre la de la casa, quan en realitat es troba més a prop de la façana sud.

En la segona làmina (fig.3.16) es dibuixa la explicació del sistema solidari entre la solera i les costelles dels armaris, que recullen els components de coberta. Un cop més la explicació, a més de tècnica, es basa en les particularitats de l’emplaçament, obert al sud i protegit del nord, on es construeix un

623

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.17

Fig.3.18

gran canal de recollida d’aigües de la coberta i el terreny de dalt.

A la tercera (fig.3.17) es descriu amb més precisió aquest sistema, adaptat a les tres amplades de la casa, i amb una geometria de la costella que n’augmenta la inèrcia en el sentit transversal dels esforços, afegint el mínim material possible. La UPN que dóna al séjour es dibuixa amb les ales cap al nord, quan en realitat estan cap al sud. A la quarta (fig.3.18) s’explica com s’ arriostrarà aquest sistema en el sentit longitudinal, tant en les costelles com dins la solera. A la cinquena pàgina (fig.3.19) s’afegeixen els dos pretesos nuclis de serveis i el terra radian, i es mostra l’ ‘ensemble de la structure en fers laminés’ sense incloure els panells ni les UPNs que subjecten la coberta. Aquest sistema de coberta es sintetitza en la làmina 6 (fig.3.20) explicant que la doble curvatura que permet el panell de fusta serveix per incrementar-ne la inèrcia.

Prouvé seguí treballant a la CIMT fins el 1966 quan, amb seixanta-cinc anys, es jubila. I obre la Fig.3.17- Dessins cours. Collection manuscrits 6. Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Bibliothèque Kandinsky, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.18- Dessins cours. Collection manuscrits 6. Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Bibliothèque Kandinsky, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.19- Dessins cours. Collection manuscrits 6. Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Bibliothèque Kandinsky, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.20- Dessins cours. Collection manuscrits 6. Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Bibliothèque Kandinsky, Centre Pompidou, Paris.

624

1. Dues cases en una. Els límits de la maison Prouvé. El refugi, de Paris al menjador.

Fig.3.19

Fig.3.20

seva pròpia agència de consultor a la rue des Blancs-Manteaux de Paris. Si bé Prouvé visqué tota la vida dedicat a la seva passió, la seva feina, i anà canviant de residència i d’emplaçament del seu taller fins l’any 1953, quan perd els seus Ateliers és quan, paradoxalment, aconsegueix construir la casa de la seva família, una casa on no podrà viure mai. Seguirà vivint a Paris, en apartaments, de manera provisional.

La maison esdevingué una casa de cap de setmana per Jean. Tot i que hi posà el seu mobiliari, quadres del seu pare i d’amics, records de viatges, no pogué deixar les empremtes de qui habita una casa cada dia. Només es té constància de dos períodes on, apart d’algunes vacances d’estiu, hi visqué durant una temporada. El primer, la primavera del 1968, convalescent d’una fractura a la cama (fig.3.21 i 3.22). El segon, el darrer any de la seva vida.

625

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.21

Fig.3.21- Fotografia. 230J 119, Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.22- 230J 119, Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

626

Fig.3.22

1. Dues cases en una. Els límits de la maison Prouvé. El refugi, de Paris al menjador.

En una carta escrita durant aquesta convalescència, Prouvé torna a mostrar la seva preocupació i distància crítica a la manera de treballar dels arquitectes: ‘Lettre à M. KERRIEN, Juin 1968.

Cher Directeur, Immobilisé à Nancy depuis 2 mois par une jambe cassée, je n’ai pu vivre à Paris les événements concernant l’architecture.

Par contre, j’ai été journellement informé des travaux des diverses commissions installées par les élèves architectes de l’Ecole des Beaux-Arts de Nancy et de leurs entretiens avec leurs ainés régionaux en place. Leurs conclusions et propositions vous parviendront.

De Paris, je suis souvent appelé téléphoniquement par des Architectes actuellement très actifs, et c’est justement ce qui m’incite à vous écrire, car ils mettent en vous beaucoup d’espoir.

Ce qui se passe est affaire de jeunes, auxquels personnellement je fais toute confiance, convaincu – je crois l’avoir dit publiquement – de l’échec de ma génération quant à l’urbanisme et à l’architecture.

Seuls des hommes nouveaux feront quelque chose, s’il leur est permis de se révéler.

Je ne suis pas architecte, mais ma vie s’est déroulée avec eux. Ils sont amis au point de m’assimiler à eux, sachant fort bien que ma position d’industriel m’ayant permis de détecter certaines des raisons de leurs maux, je ne pouvais accepter de m’inscrire dans une formule de travail qui m’apparait inadaptée.

Certains des meilleurs, cher Directeur, qui comptent sur vous pour libérer la profession et la réinstaller dans l’économie, m’ont demandé de vous écrire, ce que je fais avec conviction’.

627

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.23

Fig.3.23- Fotografia exterior Maison Prouvé. Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

628

2. Habitar la maison, habitar l’oeuvre. La representació de l’habitar.

2. Habitar la maison, habitar l’oeuvre. La representació de l’habitar.

Des de l’acabament de l’obra fins pocs dies abans de la seva mort, Prouvé concedí una sèrie d’entrevistes a casa seva, parlant sobre les seves obres, entre elles la pròpia casa. En aquestes explicacions podem trobar algunes de les idees que, a posteriori, n’extragué de la experiència de tot el procés de la maison Prouvé. Lluny de voler identificar les mitges veritats, les històries que poc tenen a veure amb els fets o mostrar la distància entre el què s’explica i el què és, ens fixarem en aquelles explicacions que apareixen de manera més o menys constant al llarg dels anys, aquelles que es van transformant, i aquelles noves que van apareixent. Aquestes versions construeixen una idea mental de la maison Prouvé que, tot i tractar-se d’una obra relativament desconeguda, ja forma part de l’imaginari col·lectiu de molts arquitectes.

El fet que Prouvé concedís aquestes entrevistes no assegura que, quan pensés la casa, pensés també en la seva carrera, en una certa retòrica per demostrar el seu posicionament i les seves habilitats 310.

Es tractava més aviat d’un exemple vivent de la seva manera de pensar i de fer. Però també mostra quina imatge volia construir d’ell mateix, de les seves habilitats, un cop acabada la casa. No tan sols com a professional dedicat al món de la construcció –amb la seva pròpia constructora, treballant per la CIMT o com a consultor independent- sinó també com a autor d’una obra pròpia i personal, reconeixible. Una obra fabricada en uns tallers als que ja no tenia accés. Un cop més, aquests dos pols –tècnic i autor- són indissociables en Prouvé.

Menys de sis mesos després de que part de la família Prouvé es traslladés a viure a la maison, Jean començà a rebre les primeres propostes de revistes per tal de publicar la casa. El director de la revista finesa Arkkitehti disposava ja d’alguna informació sobre la maison 311. Es desconeix la procedència d’aquella, si fou enviada pel mateix Prouvé o fou Blomstedt que la aconseguí d’alguna altra font: Helsinki, le 16,3,1955.

Monsieur Jean Prouvé, Constructeur à Nancy, France.

Cher Monsieur, notre ami Aulis Blomstedt, architecte, vous a fait savoir que notre revue « Arkkitehti » serait vivement interessé de vous de vous dédier un certain nombre de pages (concernant le pavillon du centenaire de l’aluminium et votre maison privée à Nancy) dans un numéro prochain.

Etant déjà en possession de certains documents transmis par Mr. Blomstedt, nous serions très heureux de posséder un complément (plans, détails de constructions, photos du chantier, etc.) susceptible d’être publié.

-310 ‘Pero yo digo: un buen edificio no da ninguna impresión trasladado a la imagen, al plano. Mi mayor orgullo es que los interiores que he creado estén completamente desprovistos de efecto en fotografía. Que los habitantes de mis edificios no reconozcan su propia vivienda en fotografía, como el propietario de un cuadro de Monet no reconocería su obra en Kastan. Tengo que renunciar al honor de ser publicado en las diferentes revistas arquitectónicas. Me es prohibida la satisfacción de mi vanidad.

Y quizá por eso mi influencia es inefectiva. No se conoce nada de mí. Pero así se muestra la fuerza de mis ideas y el acierto de mi enseñanza. Yo, el no publicado, yo, cuyo efecto no se conoce, soy el único entre miles que tiene verdadera influencia’. ADOLF LOOS, Escritos II. p.28.

-311 230J3

629

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.24

Fig.3.25

Fig.3.24- 1956. 230J 14, Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.25- La Vie Catholique Ilustrée, 1956. 230J 14, Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

630

2. Habitar la maison, habitar l’oeuvre. La representació de l’habitar.

Nous nous permettons donc de solliciter votre obligence et vous en remercions.

Veuillez croire Monsieur, à l’assurance de notre considération très distinguée.

Nils Erik Wickberg Rédacteur en chef de la revue « Arkkitehti-Arkitekten » Prouvé respongué gairebé dos mesos després, acceptant la invitació. L’adreça del remitent és la de la casa de Nancy. No queda clar però si fou escrita des d’allí: Monsieur Nils Erik WICKBERG Rédacteur en chef de la revue Arkkitehti-Arkitekten.

Ainonkatu 3 HELSINKI 9 MAI 1955 Cher Monsieur, Nous allons faire un choix de photos et nous vous l’enverrons.

Les photos du Pavillon Péchiney existent, mais pour notre maison, c’est une documentation à constituer, et nous vous enverrons tout en même temps ; sans doute dans le courant du mois prochain.

Veuillez transmettre mes amitiés à Monsieur BLOMSTEDT et recevez mes salutations très distinguées.

Prouvé no disposa doncs encara de la documentació necessària per publicar casa seva. Aquesta és probablement la primera ocasió per produir-la. Si va arribar mai a enviar cap documentació, aquesta no es conserva.

La primera publicació sobre la maison Prouvé de la què es té constància és l’article publicat a La Vie Catholique Illustrée el diumenge 1 d’abril del 1956 (fig.3.24 i 3.25). Escrit per Georges Blouchos i amb fotografies de Lucien Scoupe. Blouchos explica que (...) la famille Prouvé, tout entière, a construit cette “maison de fou” non pas pierre par pierre, mais morceaux par morceaux, éléments après éléments, au cours des weekends de l’été 1954 (...).

Aquesta publicació doncs, tot i que dirigida a un lector que no pertany al món de la construcció, enceta el conte de la autoconstrucció, durant els caps de setmana d’estiu, de la casa dels Prouvé.

Una maison de fou perquè els seus veïns, explica, no la entenien i en feien mofa. El reportatge fou fet amb l’exterior nevat. Ens explica com la família anomena cèl·lules –organismes vius que formen part d’un ens superior- a les habitacions, tot i que segons el periodista s’assemblen a taüts calents. És cert que la família no va construir la casa pedra a pedra, ja que com hem vist aquesta part la van executar els operaris de L. Cadario. Els components, tot i que la família hi participà activament, foren muntats també per altres operaris.

631

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.26

Fig.3.27 Fig.3.26- Arts Menagers Janvier, p.62, 1957. 230J 14, Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.27- 230J 14, Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.28- 230J 14, Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

632

Fig.3.28

2. Habitar la maison, habitar l’oeuvre. La representació de l’habitar.

(...)-Sans y penser, dit Jean Prouvé, nous avons mis au point ces principes de l’architecture moderne.

-De quoi s’agit-il?

-Autrefois, la maison était un mur qui portait un plancher et un toit. Aujourd’hui, avec les poutres de fer ou d’acier et le béton armé, le toit et le plancher sont portés par des ossatures. Pourquoi continuer à faire des murs aveugles en maçonnerie. Le mur n’est qu’un écran, qu’un paravent: une paroi qui isole et dose la lumière. Il faut dépasser l’àge de la brique qui est le premier objet prefabriqué et en venir aux panneaux entiers qui feront des façades. (...)

Per tant la pròpia formació manual i experiència constructiva l’han dut a cercar els mateixos principis que plantegen, d’una manera més intel·lectualitzada, els defensors d’una arquitectura moderna. Uns principis que prioritzen aquí aspectes pràctics i de pressupost, que duen a construir els dos murs de pedra dels testers. Blouchos explica que (...) Lui qui pense avec ses mains, il a toujours mis en pratique ses théories: il a toujours cherché à réaliser ses plans en bon forgeron qu’il avait été (...).

En un article posterior d’Anne-Marie Pajot, titulat Maison extensible, publicat al número de gener de la revista Arts Ménagers el 1957 (fig. 3.26), es torna a repetir la història de la autoconstrucció familiar de la casa 312. A més, s’introdueixen dues idees que Prouvé explicà amb tota seguretat a la periodista. Idees que segueixen mostrant la evolució en el pensament de Prouvé respecte els mitjans de producció d’habitatges, d’una industrialització tancada a una d’oberta. Aquestes estan contingudes en el primer paràgraf de l’article: (...) elle est magnifiquement située, vaste, agréable à habiter, confortablement installée, mais surtout parce qu’elle est l’aboutissement des possibilités techniques actuelles 313. Résolument moderne, elle ne peut encourir les reproches habituels: froideur, nudité, diminution étouffante de l’aire vitale et... prix prohibitif (...).

D’una banda doncs, une maison confortable en el seu ús. De l’altra, une maison pratique en la seva construcció. (...) avec les matériaux actuels, d’une construction facile et rapide, d’un prix de revient raisonnable, sans pour cela se contenter de médiocrité (...). I una maison economique. I tot això s’ha aconseguit gràcies a treballar amb les tècniques que l’època ofereix.

La organització del programa en planta està pensada amb la mateixa practicitat, que permet que la casa sigui extensible. Explica que la casa està dividida en trossos de dos metres d’amplada, i per tant té el seu origen en la agregació d’unitats, no en la definició d’una envolvent o una relació entre espais. Es poden anar afegint habitacions segons les necessitats de cada família, tal com es proposava a l’avantprojecte de les maisons lineaires. Aquestes possibles ampliacions però no serien possibles degut a la topografia del terreny, i en cas de tornar-se a construir aquest model en un altre lloc més pla, els dos murs de pedra dificultarien aquest creixement lateral. Paradoxalment, s’explica sobre el solar que (...) Sur un terrain favorable, à flanc de coteau, exposé au sud, la maison aura une allure linéaire (...). Prouvé no explicà res sobre la mala qualitat del terreny, l’esforç del buidat de la muntanya, ni -312 230J3 -313 ‘Hemos aceptado de muy buena grado los productos industriales cuando dichos productos han ampliado nuestra capacidad de realizar un trabajo de manera eficaz, pero hemos evitado deliberadamente una solución industrial global cuando su aplicación concernía a la casa en sí. (…)Todavía debemos encontrar una razón válida que explique por qué construimos nuestras casas con criterios del pasado e ignoramos las técnicas del presente o la promesa del futuro. Hemos insistido en que la casa se ajuste a patrones convencionales. Hemos restringido y limitado su uso como instrumento para vivir al forzarla en ‘estilos’. Le hemos exigido injustificadamente que se ajuste a ecos de elegancia pasada a los que, como individuos, aspiramos o que admiramos. Le hemos pedido que se convierta en sostén de nuestro sentimentalismo, en bendición de nuestra vanidad, en medio con el que demostrar a nuestros vecinos que somos mejores, más ricos o más entendidos que ellos. En realidad hemos sometido la casa al tipo de capricho irreflexivo con el que aceptamos la última moda en sombreros’. CHARLES EAMES, ¿Qué es una casa? 1944. Editorial Gustavo Gili. p.11

633

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.29

sobre la superfície considerable de reomplert. Segurament la periodista debia ser rebuda per la porta del séjour, ja que per explicar l’entrada de la casa diu que (...) On accède directement dans une vaste salle commune ouverte au sud par une immense façade en vitres ordinaires (...). Es justifica l’origen de la forma de la coberta per permetre una òptima entrada de llum solar per escalfar l’interior del séjour a l’hivern. (...) L’auvent parfaitement calculé permet en effet, en plein hiver, au moindre rayon de soleil de pénétrer et aucun inconvénient thermique n’a été relevé, même par les plus basses températures d’un hiver rigoureux (-25º, -30º) (...). Si bé el principi d’obrir-se al sud respon alhora a buscar les millors vistes, i a augmentar la captació solar, la mateixa lògica fa que aquesta gran superfície generi grans pèrdues energètiques, encara que minimitzades per les cortines gruixudes, en totes aquelles hores sense sol. En tot cas la geometria de la secció no respon directament de manera precisa a aquesta optimització de l’entrada de llum. Aquesta explicació és deguda a la pròpia experiència d’habitar la casa. És a dir, que Prouvé comprova la seva utilitat un cop construïda la casa, i comença a compartir-ho a les entrevistes. No és casualitat que totes es realitzessin al propi séjour, l’espai de rebre, però també allí on són més Fig.3.29- Detall. Fotografia interior, 1956. 230J 14, Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.30- Arts Menagers Janvier, p.62, 1957. 230J 14, Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

634

2. Habitar la maison, habitar l’oeuvre. La representació de l’habitar.

Fig.3.30

evidents les virtuts del sistema desenvolupat.

En les fotografies interiors aparegudes en aquest article, se’ns mostra la taula parada per a sis comensals (fig.3.29). Dues làmpares potence d’éclairage amb pantalles de tela il·luminen el séjour en dues parts. Al racó sud-oest, una làmpada 10A d’ Isamu Noguchi, dissenyada el 1951. Als seus peus, tres gats de porcellana, que aniran apareixent en diferents posicions del séjour en diversos reportatges posteriors. En una tauleta no dissenyada per Prouvé, tocant al vidre de la façana sud, una televisió.

Les butaques li donen l’esquena. Per tant, o no miraven mai la televisió, o s’ha modificat la posició d’algun d’aquests elements per la fotografia. Al bell mig de la sala, una catifa de pell d’animal. Al costat, la llar de foc està encesa. Davant, enlloc de les peces ceràmiques que hi trobem avui, deu llistons de fusta col·locats en el sentit transversal protegeixen la moqueta de possibles cremades.

En una altra imatge (fig.3.30), presa des del punt de vista oposat del séjour, en la jardinera on

635

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.31

Fig.3.31- Detall. Axonometria, 1956. 230J 14, Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

636

2. Habitar la maison, habitar l’oeuvre. La representació de l’habitar.

més endavant creixerà la palmera, trobem quatre testos amb plantes. Els elements de decoració damunt de la taula guéridon bas estan clarament ordenats per sortir a la fotografia. Una cortina, que desapareixerà en propers reportatges, separa el séjour de la cuina. Diversos llibres, quadres i figures decoren els prestatges de l’armari i de l’envà de la cuina.

Però la informació més important que ens proporciona aquesta fotografia és que en la unió entre els dos trams de poutres, que coincideix amb l’envà de la cuina, no hi ha el perfil circular que trobem avui en aquest punt, sinó una xapa que uneix aquest punt amb el tauler Rousseau que fa d’envà.

Aquesta solució és coherent amb la estudiada al projecte, on es marcava que en aquest punt hi hauria algun tipus de tirant, i que per tant treballaria a tracció. Aquest tauler Rousseau és subjectat alhora per tres peus d’acer que es cargolen a aquest tauler i als de la coberta.

En la mateixa doble pàgina on es publiquen les dues imatges anteriors, es dibuixa una planta de

637

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.32

Fig.3.32- 1956. 230J xx, Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

638

2. Habitar la maison, habitar l’oeuvre. La representació de l’habitar.

la casa i una axonometria del Principe constructif (fig.3.31). En la planta, a la habitació de Simone s’explica que és ‘utilisée pour travail artisanal’. La simplificació d’aquesta axonometria és extrema. No només desapareixen molts elements que conformen el sistema, sinó que es deformen les mides i característiques dels components. Així, el panell de façana es diu que fa dos-cents centímetres d’amplada, quan en realitat en fa cent. La solera es mostra armada. No queda clar si els components de coberta són només una o més capes, i la seva secció és recta. La definició de la IPN de la solera com a poutrelle remarca la lleugeresa d’aquest element i la seva participació com a element que absorbeix traccions d’aquesta solera-llosa.

El reportatge continua amb cinc fotografies de detall (fig.3.32). La primera, de la porta entre la habitació de matrimoni i el bany. Els paraments interiors estan pintats de blanc, per incrementar la lluminositat. Se’ns mostra per primer cop la forma del forat de la porta, que és igual al dels envans de fusta, tot i que més petit. La diferència de mida entre la porta de fusta i el forat a la paret fa de galze. Reflectit al mirall observem un calentador individual per l’aigua de la dutxa. A l’habitació, una catifa de pell d’animal i un quadre a la paret.

La segona, ja dins de la habitació de matrimoni, mirant cap a la porta del passadís i del lavabo.

En aquesta cantonada, hi trobem una altra potence d’éclairage. Els junquillos entre els taulers tricapa verticals i els de coberta ja estan col·locats.

La tercera fotografia ens retorna al bany. El calentador té una sortida de fums al centre del lavabo.

Les instal·lacions d’aigua són vistes. La base de la banyera i la dutxa estan revestides amb peces ceràmiques quadrades fosques de petit format.

La quarta, de la cantonada sud-est del séjour, ens mostra la jardinera amb els quatre testos –el de més a l’esquerra podria ser la palmera que més tard es plantà en aquí-, i als tres prestatges verticals, dos testos amb plantes i una figura de porcellana. La cadira en primer pla és una kangarou.

La llar de foc s’explica a la darrera fotografia. D’una banda, podem veure com encara no han estat col·locades les peces ceràmiques que en decoren el frontal, i aquest està arrebossat com la resta de la peça. Dues butaques s’han girat per simular una escena davant del foc. El prestatge entre el séjour i l’espai d’entrada encara no s’ha instal·lat, tot i que la seva presència ja estava prevista en el plànol d’ as-built 230J647 6. Això pot indicar que aquest plànol no fou dibuixat fins alguns anys més tard, potser per ser enviat a alguna publicació. La planta publicada el novembre del 1958 a Arts&Décoration tampoc mostra aquest prestatge (fig.C.29).

Aquesta sèrie de cinc fotografies ens mostra escenes domèstiques, la casa viscuda, tal com és utilitzada pels seus habitants, amb els elements de mobiliari i de decoració, objectes que han estat

639

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.33

Fig.3.33- Detall. Fotografia exterior. 1956. 230J 14, Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.34- Detall. Fotografia exterior. 1956. 230J 14, Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

640

2. Habitar la maison, habitar l’oeuvre. La representació de l’habitar.

Fig.3.34

regalats per amics o que provenen dels avantpassats, i que per tant contenen afecte. Una demostració que un habitatge pretesament industrialitzat també pot ser acollidor.

La darrera fotografia interior del reportatge (fig.3.34) ens torna al séjour. Aquest cop, l’objectiu es situa paral·lel a la porta gran, mirant enfora, cap a l’oest. Les tombones mostren la activitat d’aquesta franja plana. Més que el camí d’accés a la casa és el lloc de descans exterior, la terrassa.

La distribució dels elements damunt de la guéridon bas s’ha modificat lleugerament respecte una fotografia anterior. Ha desaparegut el cendrer i s’han mogut les revistes i el gerro amb flors. Podem observar com les tapetes de fusta als extrems exteriors dels taulers Rousseau ja estan col.locades.

Aquest fet s’observa millor en la següent imatge publicada, una vista del séjour des del camí d’accés (fig.3.33). Els treballs de Madeleine al jardí comencen a fructificar, tot i que en primer pla les males herbes cobreixen el pendent natural del terreny. Pel color de les fulles deduïm que el reportatge es

641

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.35

Fig.3.35- 1958. 230J 11, Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.36- 1958. 230J 11, Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.37- Collection imprimés 31, Arts&décoration p.1. MNAM-CCI, Bibliothèque Kandinsky, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.38- Collection imprimés 31, Arts&décoration p.2. MNAM-CCI, Bibliothèque Kandinsky, Centre Pompidou, Paris.

642

Fig.3.36

2. Habitar la maison, habitar l’oeuvre. La representació de l’habitar.

Fig.3.37

Fig.3.38

realitzà a principis de tardor.

El setembre del 1958 Alexander Calder envia un dels seus mòbils a Prouvé (fig.3.35, 3.36). Aquest serà present al séjour fins que els fills dels Prouvé, un cop morta Madeleine, decideixen buidar la casa de mobles.

El novembre del mateix any Boris J. Lacroix publica al número 69 d’Art&Décoration (fig.3.37) l’article Une maison exemplaire dedicat a la maison Prouvé, que conté la quasi totalitat de documentació gràfica recollida a Arts Ménagers l’any anterior (fig.3.38).

El següent reportatge del què es té constància no es realitza fins el setembre del 1962. Pierre Joly, crític d’art i arquitectura i fotògraf, i Vera Cardot, fotògraf i periodista, visiten la maison Prouvé per preparar un article que haurà d’aparèixer el 1964 publicat al número 110 de la revista Jardin des Arts

643

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.39

Fig.3.40

(fig.3.39.). Tot i que finalment només es publicaren dues fotografies (fig.3.40), aquest és el document gràfic més extens que es conserva –trenta-sis fotografies. D’una banda, es mostra l’exterior de la casa -des del camí d’entrada (fig.3.41), passant per l’Atelier (fig.3.42), el camí (fig.3.43) i la terrassa d’accés (fig. 3.44)- i l’interior –el séjour (fig. 3.45), la cuina (fig.3.46), el bany (fig.3.47) i la habitació de Catherine (fig.3.48). De l’altra, es retrata a Prouvé assegut al mateix racó del séjour que en anteriors reportatges (fig.3.49 a 3.52), i fora de la casa, als voltants de l’entrada (fig.3.53 a 3.55). Pierre Joly i Vera Cardot seguiren fent altres reportatges a obres de Prouvé, -com la casa a Saint Dié per la seva filla Françoise-, i també a altres obres del seu germà Henri.

Prouvé, amb un jersei de llana prim i sabatilles, parla distès amb Pierre Joly. Envoltat dels seus mobles, els seus components, la seva casa. Acabada la conversa, els acompanya fora i donen un tomb per la finca. Tornen a l’interior i fan quatre fotografies. Al séjour s’ha canviat la posició de la butaca on seia Prouvé, i s’han tret els diaris de damunt la guéridon bas. Penjat d’una de les dues potence d’éclairage, Fig.3.39- Collection imprimés 31, Jardins des Arts p.6. MNAM-CCI, Bibliothèque Kandinsky, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.40- Collection imprimés 31, Jardins des Arts p.11. MNAM-CCI, Bibliothèque Kandinsky, Centre Pompidou, Paris.

644

2. Habitar la maison, habitar l’oeuvre. La representació de l’habitar.

The Monkey, dissenyat per Kay Bojesen el 1951. A l’habitació de Catherine, un escriptori en L i dos prestatges, ambdós amb els calaixos de xapa fabricats als Ateliers. Al bell mig de l’escriptori, un gerro amb flors, posat exclusivament per sortir a la foto. Una de les finestres en guillotina està oberta del tot, per tal de demostrar aquesta capacitat. Tot i que la habitació s’ha endreçat una mica, actitud lògica en qualsevol persona a qui se li fotografia la casa, segueix desprenent el mateix aire de vida adolescent. La imatge del lavabo mostra la lluminositat intensificada per l’acabat brillant de la pintura blanca que es va utilitzar com a revestiment. Una brillantor que també augmenta la aparença de netedat. Per últim, a la cuina se’ns mostra un mobiliari de fusta fet a mida, partint del mateix principi utilitzat a les portes dels armaris de la casa, amb el mateix tipus de tiradors. El contrallum suggereix que aquestes darreres fotos van ser fetes als voltants del migdia, quan els rajos del sol entren pel sud. Igual que a la habitació anterior, la cuina està endreçada però mostra rastres d’haver estat utilitzada fa molt poc, pel sopar de la nit anterior o l’esmorzar d’aquell matí.

645

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.41

Fig.3.42

Fig.3.43

Fig.3.44

Fig.3.41- Fotografia exterior Maison Prouvé. Setembre, 1962. P00202. Fonds Vera Cardot et Pierre Joly, MNAM-CCI, Bibliothèque Kandinsky, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.42- Fotografia exterior Maison Prouvé. Setembre, 1962. P00204. Fonds Vera Cardot et Pierre Joly, MNAM-CCI, Bibliothèque Kandinsky, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.43- Fotografia exterior Maison Prouvé. Setembre, 1962. P00301. Fonds Vera Cardot et Pierre Joly, MNAM-CCI, Bibliothèque Kandinsky, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.44- Fotografia exterior Maison Prouvé. Setembre, 1962. P00201. Fonds Vera Cardot et Pierre Joly, MNAM-CCI, Bibliothèque Kandinsky, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.45- Fotografia interior séjour. Setembre, 1962. Fonds Vera Cardot et Pierre Joly, MNAM-CCI, Bibliothèque Kandinsky, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.46- Fotografia interior cuina. Setembre, 1962. Fonds Vera Cardot et Pierre Joly, MNAM-CCI, Bibliothèque Kandinsky, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.47- Fotografia interior bany. Setembre, 1962. Fonds Vera Cardot et Pierre Joly, MNAM-CCI, Bibliothèque Kandinsky, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.48- Fotografia interior habitació Catherine. Setembre, 1962. Fonds Vera Cardot et Pierre Joly, MNAM-CCI, Bibliothèque Kandinsky, Centre Pompidou, Paris.

646

2. Habitar la maison, habitar l’oeuvre. La representació de l’habitar.

Fig.3.45

Fig.3.46

Fig.3.47

Fig.3.48

647

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.49

Fig.3.50

Fig.3.51

Fig.3.52

Fig.3.49- Fotografia a Jean Prouvé. Setembre, 1962. Fonds Vera Cardot et Pierre Joly, MNAM-CCI, Bibliothèque Kandinsky, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.50- Fotografia a Jean Prouvé. Setembre, 1962. Fonds Vera Cardot et Pierre Joly, MNAM-CCI, Bibliothèque Kandinsky, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.51- Fotografia a Jean Prouvé. Setembre, 1962. P00101. Fonds Vera Cardot et Pierre Joly, MNAM-CCI, Bibliothèque Kandinsky, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.52- Fotografia a Jean Prouvé. Setembre, 1962. P00302. Fonds Vera Cardot et Pierre Joly, MNAM-CCI, Bibliothèque Kandinsky, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.53- Fotografia a Jean Prouvé. Setembre, 1962. P00101. Fonds Vera Cardot et Pierre Joly, MNAM-CCI, Bibliothèque Kandinsky, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.54- Fotografia a Jean Prouvé. Setembre, 1962. Fonds Vera Cardot et Pierre Joly, MNAM-CCI, Bibliothèque Kandinsky, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.55- Fotografia a Jean Prouvé. Setembre, 1962. Fonds Vera Cardot et Pierre Joly, MNAM-CCI, Bibliothèque Kandinsky, Centre Pompidou, Paris.

648

2. Habitar la maison, habitar l’oeuvre. La representació de l’habitar.

Fig.3.53

Fig.3.54

Fig.3.55

649

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.56

Fig.3.56- Fotografia interior passadís Maison Prouvé.

Fig.3.57- Fotografia interior habitació Catherine, Maison Prouvé.

650

2. Habitar la maison, habitar l’oeuvre. La representació de l’habitar.

Fig.3.57

En d’altres reportatges de l’interior, podem veure com la habitació de Simone (fig.3.56) tenia un escriptori i un prestatge que separava l’àmbit d’entrada i del llit, de l’espai de treball, situat en la part més il·luminada de la habitació. Comencem a descobrir que la instal·lació elèctrica de la casa és vista. Uns tubs flexibles a l’interior dels armaris arriben als punts de llum de cada habitació.

Si bé hem vist la planta on es marcaren els punts de llum durant el projecte, no es conserva cap document que indiqui com serà aquesta instal·lació elèctrica. És doncs un tema en què no es pensà, potser perquè no era prioritari i s’assumí que la instal·lació seria vista.

Tampoc es té constància de cap dibuix on s’estudiï la solució de les portes. Buidar el propi tauler, que funcionarà com a fulla batent.

A l’habitació de Catherine (fig.3.57) apareix ara una màquina d’escriure i un llum de sobretaula.

651

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.58

Enganxada a la paret, una reproducció en miniatura del retrat del doctor Gachet de Van Gogh. Al prestatge superior, una bola del món. Davant, la mateixa butaca de vímet del reportatge de Cardot i Joly. Si en aquell l’atmosfera de la habitació era de descans, aquí apareixen elements de treball, estudi i aprenentatge. Tornem a descobrir el cablejat elèctric a la vista. En aquest cas creua el passadís per la part central superior i es deriva en tres ramals, un pel sostre cap a un punt de llum, i dos de laterals, que baixen per les cantonades, per alimentar dos endolls a l’altre costat de la habitació.

El lavabo (fig.3.58) se’ns torna a mostrar en ús. Possiblement s’ha endreçat per la foto, traient alguns objectes de l’enquadrament. Comprovem també com els conductes d’aigua estan a la vista, per el mateix motiu que els de l’electre, i baixen del sostre. Al paviment, una catifa felpada. No es tracta d’una moqueta, sinó d’una peça col·locada davant de la pica per tal d’augmentar la sensació de calidesa quan s’està descalç.

Fig.3.58- Fotografia interior bany Maison Prouvé.

652

2. Habitar la maison, habitar l’oeuvre. La representació de l’habitar.

Una constant en tots els reportatges publicats sobre la maison és que mai apareix cap fill, ni cap escena familiar. Això és degut a que, de fet, només Simone, Catherine i Claude van viure-hi els primers anys. Simone va marxar a principis dels anys 60 a Paris, on muntà un taller de tapissos.

Claude es traslladà també a la capital per estudiar arquitectura. Als voltants del 1956, Catherine marxa un any a estudiar als Estats Units, i després començà la carrera d’història de l’art també a Paris. Aquesta absència no és però solament circumstancial.

Separa la intimitat, la vida a la casa, de la imatge i el missatge que vol donar Jean de si mateix i de la seva manera de pensar i de fer. Aquesta solitud de la figura de Prouvé a la casa reforça la presència de l’oeuvre. Cada element de la construcció i del mobiliari conté rastres de la seva inventiva, que s’alimenta dels objectes que fan una funció aparent de decoració –quadres, figures de porcelana, plantes. Tots ells tenen una història, estan carregats de records i d’afecte. Un afecte que modifica la percepció de tota la casa.

653

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.59

Fig.3.59- Fotografia a Jean Prouvé, séjour Maison Prouvé. Autor i data desconeguts.

654

2. Habitar la maison, habitar l’oeuvre. La representació de l’habitar.

Entre l’octubre i el desembre del 1982 (fig.3.59), Prouvé va mantenir una sèrie d’entrevistes amb Armelle Lavalou. Si assumim que la transcripció d’aquestes entrevistes és acurada, ens sorprendrà llegir una versió sobre aquesta casa contradictòria amb tot allò que hem anat explicant en aquesta investigació. Entenem que aquestes frases, enlloc d’intentar descriure uns fets, tenen la funció de clarificar el mapa de les seves idees: (...) Está realizada con elementos recuperados de mis talleres. (...) (...) La construí yo mismo, en 1953, 1954, con mi mujer y mis hijos (...) en el momento que dejé mi fábrica de Maxéville. (...) (...) Es ligera pero está bien aislada. En esa época ya nos preocupaba el aislamiento, los puentes térmicos... (...). (...) Era una especie de demostración, yo asociaba la madera al metal, y proponía una estructura de casa muy particular. (...) (...) La hicimos con cosas de aquí y allá. Por eso tiene un aspecto heterogéneo. (...) (...) No tiene ninguna importancia.(...) (...) Es un poco un apaño, pero todos los elementos se ensamblaron entre ellos sin problemas. (...) (...) Ya tiene 28 años y no ha cambiado, está intacta. (...)

Prouvé, abans de deixar els Ateliers, havia estat un defensor de que les cases es pensessin per durar una generació, i que es poguessin després desmuntar i tornar a construir. Al final de la seva vida, dóna valor a la durabilitat. Si ‘está intacta’ podria durar alguna generació més, passar de pares a fills.

Aquesta afirmació de Prouvé porta implícit que això és degut a un correcte disseny, fabricació i muntatge de la casa, que la permet respondre efectivament als diferents agents atmosfèrics que provoquen l’envelliment, la degradació i la mort.

Es conserven també algunes fotografies on se’ns mostra diverses posicions de mobiliari a la terrassa de davant de les habitacions (fig.3.60 i 3.61). Tot i que se’n desconeix l’autor, pel tipus d’enquadrament es tracta d’un professional. En aquestes dues se’ns mostra la mateixa taula, en la primera sense cap cadira, en la segona acompanyada de dues chaises inclinables del 1930, i dues gandules. La disposició d’aquests objectes està clarament preparada per la foto. Tot i així, la presència d’aquesta taula i cadires en una fotografia posterior (fig.3.62) sembla indicar que almenys durant uns anys van ser utilitzades per la família per passar algunes estones asseguts a l’exterior. Les

655

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.60

Fig.3.60- Fotografia exterior, entrada Maison Prouvé.

Fig.3.61- Fotografia exterior, façana sud Maison Prouvé.

656

2. Habitar la maison, habitar l’oeuvre. La representació de l’habitar.

Fig.3.61

gandules, no fabricades als Ateliers, en canvi, no apareixen cap vegada més. Potser estigueren una temporada curta a l’exterior, i el clima humit i fred de Nancy portà a prescindir-ne.

Aquestes fotografies, més que ser un document de com es vivia a la casa, és un testimoni de detall d’algun dels mecanismes Prouvé que moblaven la casa. A més d’ aquestes dues chaises inclinables (fig.3.63), el primer model de cadira produït als Ateliers, que ja pivotava sobre les potes, es fotografia un fauteuil pour la Cité Universitaire (fig.3.64) i dues chaises n. 4 (fig.3.65), que formen part de les sis de la taula del séjour.

La part de la casa que apareix més retratada en aquests reportatges és el racó sud-oest del séjour (fig.3.66), on Prouvé seia les poques estones que descansava, i lloc on es dirigeix la mirada quan s’està sota aquesta sala.

657

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.62

Fig.3.63

Fig.3.62- Fotografia exterior, porta séjour Maison Prouvé.

Fig.3.63- Fotografia exterior, chaises inclinables Maison Prouvé.

Fig.3.64- Fotografia interior, fauteuil pour la Cité Universitaire Maison Prouvé.

Fig.3.65- Fotografia interior, dues chaises n. 4 Maison Prouvé.

658

2. Habitar la maison, habitar l’oeuvre. La representació de l’habitar.

Fig.3.64

Fig.3.65

Jean Prouvé visqué aquesta casa alhora com a constructeur i com a auteur. Si bé quan rebia visites relacionades amb el seu ofici –companys, periodistes, fotògrafs- feia més el paper d’auteur, en cap moment que passà en aquesta casa arribà a viure-la com un constructor anònim, que construeix la casa per la seva família.

659

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.66- Parts de la casa que es mostren en els diversos reportatges fotogràfics que se’n realitzaren, Maison Prouvé. Dibuix de l’autor. e 1:100.

660

2. Habitar la maison, habitar l’oeuvre. La representació de l’habitar.

Fig.3.66

661

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.67

Fig.3.68

Fig.3.69

Fig.3.67- AMC n. 4, p.2. 1984. Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Bibliotèque Kandinsky, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.68- AMC n. 4, p.14. 1984. Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Bibliotèque Kandinsky, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.69- Fotografia interior séjour. Patrice Richard. AMC juny, 1984.

662

3. El darrer any, el darrer aixopluc. Jean Prouvé a la maison Prouvé (1983-84).

3. El darrer any, el darrer aixopluc. Jean Prouvé a la maison Prouvé (1983-84).

En la cita que enceta aquest tercer capítol, Valéry ens parla de la obra com a subjecte actiu. És ella, i no el seu autor, la que ‘tiene por secreto objetivo hacer imaginar una génesis de sí misma tan poco verdadera como sea posible’. Per tant, és la obra que vol provocar en qui la observa uns pensaments sobre els seus orígens que no es corresponen amb els fets. És ella qui provoca la creació de la seva pròpia història.

L’autor no pot participar d’aquest procés. La obra parla per si sola, i no ens diu la veritat. Si no ens genera aquest sentiment de vida pròpia, no és obra.

Als vuitanta-dos anys, malalt, Prouvé torna a casa seva. El dimarts 13 de març del 1984 concedeix una entrevista a Isabelle da Costa al séjour de casa, de la què en sortirà l’article Histoire d’une maison.

Le dernier entretien avec Jean Prouvé, al número de juny del mateix any de la revista AMC Revue d’architecture (fig.3.67).

En aquesta conversa, Prouvé dóna quatre claus per entendre com va pensar, fer i viure la maison on va morir deu dies després. Enlloc d’entendre-les com a possibles deformacions produïdes per l’edat o la vanitat, cal escoltar-les atentament: a. ‘Tout ce que je vous explique n’a pas été dessiné; c’est venu à l’observation. Il fallait tirer parti des matériaux. Si on ne le manipule pas, on ne peut imaginer qu’un panneau de bois soit souple. Aussi le mouvement de la toiture n’a jamais été dessiné’.

Dels dibuixos que conformen aquesta tercera etapa, se’n conserven almenys tres croquis i deu làmines 314 que ajuden a definir la coberta de taulers Rousseau. Per tant, aquesta toiture que treballa a flexió es va dibuixar, i amb molta precisió.

Aquests croquis i detalls però són només un registre d’un pensament. La idea de la nova coberta no sorgeix del dibuix. Neix de la observació atenta, amb els ulls i les mans, de les propietats d’un material –la seva resistència, la seva flexió, el seu moviment. Es construeix al cap, aprop dels components. La flexibilitat de la coberta no es va dibuixar, es va pensar. b. ‘Il a fallu que je vire de bord à 180º et que, n’ayant pas de moyens, je construise avec des restes, car ma maison est construite avec des restes’.

Aquestes restes no són materials.

Només es van reaprofitar tretze panells de façana que estaven en stock a Maxéville. Alguns elements, com els bacs, les poutres, els pouteaux o la porta d’entrada (fig.3.68) formaven part del -314 Dels vint-i-vuit plànols de la sèrie 230J648.

663

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.70

catàleg dels Ateliers Jean Prouvé, però es van fabricar a mida per aquesta casa. D’altres, com les coques, es van començar a descartar abans que Prouvé dimitís dels Ateliers. La porta es va dissenyar i fabricar a mida. La resta de material es comprà i manipulà fora de Maxéville. La casa es començà a pensar dins d’una fàbrica. Un cop fora dels Ateliers, Prouvé perd el lligam amb el seu mitjà de producció, però la seva experiència el permet seguir endavant. El canvi no rau en descartar, sinó en recuperar. Aprofitar no tan sols deixalles materials, sinó les idees del projecte que les noves condicions materials permeten salvar: gairebé tot.

La maison Prouvé és fruit d’un procés heterodox, pensat en una discontinuïtat de temps, llocs, objectius i mitjans de producció, però que presenta una direcció constant. No és només la recerca d’una casa fàcil de muntar, ni de la màxima lleugeresa possible. És una oportunitat més per Prouvé de seguir practicant la seva inquietud 315 constructiva, reutilitzant Fig.3.70- Fotografia exterior. Jean Prouvé amb M. Fonatine i Madeleine al jardí de casa. Maison Prouvé, Nancy. Coll. part.

Fig.3.71- Fotografia exterior. Jean Prouvé amb M. Fonatine i Madeleine al jardí de casa. Maison Prouvé, Nancy. Coll. part.

664

3. El darrer any, el darrer aixopluc. Jean Prouvé a la maison Prouvé (1983-84).

Fig.3.71

un projecte que, després de perdre Maxéville, sembla un reste. La culminació d’una tècnica basada en portar la resistència dels elements al límit, gràcies a una deformació mecànica del material per augmentar-ne la seva inèrcia 316. c. ‘Quand on construit, il faut penser en particulier au site, et à tout ce qui en dépend’’.

En la zona elevada escollida per muntar-hi la casa, el terreny presenta un fort pendent, que el fa pràcticament inconstruïble.

Aquesta casa és alhora assemblage i bâtiment. En la adaptació del terreny a la casa s’utilitzen estratègies pròpies de la construction tradicional. Després, la casa es munta.

Als Ateliers tenien experiència en l’ usinage i assemblage d’habitatges. Volien pensar-los i fabricar-los -315 Obsessió?

-316 El conjunt esdevé un mecanisme estable gràcies a una extraordinària intuïció dels sistemes isostàtics, pretensats, juntes i plecs.

665

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.72

com un cotxe. Habitatges pensats ex situ, sense un emplaçament concret 317. En la tercera etapa del projecte, Prouvé segueix la estratègia de transformar el pendent en un pla i separar-se’n el màxim possible 318. La ubicació de la casa i la cota de la nova terrassa es va decidir en obra. El material extret s’utilitza per guanyar superfície i adequar el terreny al perímetre del bâtiment. Aquesta transformació però, comporta un esforç físic considerable per part dels operaris que, amb pic i pala, han de buidar la muntanya. El Jeep de Madeleine que s’utilitzà a l’obra, alleugerí la feina de transportar tots els materials cap a dalt 319. La base de la casa esdevé una solera amb perfils IPN embeguts. Una solució d’execució complicada, i d’un pes considerable, per tal d’intentar uniformitzar les càrregues sobre el terreny.

Un cop construïda aquesta base, Prouvé ja pot oblidar el site i començar a muntar la casa. Madeleine es passarà la resta de la seva vida cuidant-lo.

Fig.3.72- AMC n. 4 p.9, 1984. Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Bibliothèque Kandinsky, Centre Pompidou, Paris.

666

3. El darrer any, el darrer aixopluc. Jean Prouvé a la maison Prouvé (1983-84).

d. ‘Or, toute la maison est là. Le reste n’est plus que de la cloison installée à l’interieur’.

Aquesta casa és alhora una maison i un abri. En el seu inici conviuen dues maneres de pensar una casa, la de Madeleine –una maison amb jardí- i la de Jean –un abri 320. Aquesta coexistència de dues cases es mantindrà fins la mort de Madeleine Prouvé.

Si tota la maison està a la coberta, l’abri no només protegeix de la pluja i la caiguda de les fulles dels arbres del bosc, sinó que delimita i conté l’espai habitat. Si el fet de buidar la muntanya protegeix l’interior del vent, els tancaments exteriors es col·loquen per aconseguir un clima diferent dins que fora. El vidre del séjour només és necessari perquè l’aire de dins i de fora no es barregi. Les divisions interiors propicien diferents nivells de privacitat, però no participen en el sentiment d’estar a casa.

Per aquesta publicació es va fer, per primer cop, un aixecament acurat de la planta, una secció i una axonometria (fig.3.72). Se’ns mostren els dos prestatges de les habitacions de Simone i Claude, que es desmuntaren pocs anys després.

-317 La relació amb el terreny és un tema que mai acabaren de resoldre als Ateliers.

-318 Una decisió pròpia de la saviesa constructiva popular.

-319 La maçonnerie fou executada per l’empresa L. Cadario i la part de serralleria per Mécanique Moderne. A més, alguns operaris de l’empresa de Gilbert Bonel, un ex-company de Maxéville, ajudaren a la família en tasques com la col.locació dels panells de façana.

-320 Quan es comença a pensar la casa, Prouvé encara és a Maxéville. Quan es construeix, ja fa gairebé un any que no hi és, però té l’esperança de recuperar els seus ateliers i tornar a Nancy. Poc després d’acabar l’obra, comprova que això no serà possible.

667

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.73

Fig.3.73- Carta de Madeleine a amics de la familia. Archives municipalles Nancy.

Fig.3.74- Article periodístic: “L’arquitectura perd un dels seus genis”. L’Est républicain, 24 de març del 1983. Arch. L’Est républicain.

Fig.3.75- Fotografia interior, habitació Simone Maison Prouvé.

668

4. La maison de Madeleine Prouvé (1984-87).

Fig.3.74

Fig.3.75

4. La maison de Madeleine Prouvé (1984-87).

Jean Prouvé morí a casa seva, mentre dormia, la nit del 23 de març del 1984. Madeleine seguí vivint, sola, a la casa tres anys més. Els seus fills vivien fora de Nancy. Simone feia anys que s’havia traslladat a Nancy i que el taller de la seva habitació estava en desús (fig.3.75). Paradoxalment, només Claude 321, el 1957 torna a Nancy per acabar els seus estudis d’arquitectura. Després d’un viatge a l’Iran, el 1966 obre un despatx amb Jacques i Michel André a la mateixa ciutat. Fou ell qui, mort el seu pare, portà algunes de les negociacions per decidir el futur de la casa.

El desembre del 1984, Madeleine envia una carta a alguns amics (fig.3.73) on es mostren les inquietuds de la família sobre el futur de la casa. Madeleine té ja 86 anys, per tant el futur a mig plaç havia de ser un canvi d’ús o d’habitant. La família es decanta per un canvi d’ús, un centre de recerca vinculat a l’escola d’arquitectura de Nancy i el lloc on es reuneixin, conservin i estudiïn els -321 Claude Prouvé morí a Blois el 9 de gener del 2012.

669

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.76

Fig.3.76- Fotografia de les roses que cuidava Madeleine feta per Jean Prouvé desde el séjour de la maison Prouvé. Data desconeguda.

Fig.3.77- Fotografia de les roses que cuidava Madeleine feta per Jean Prouvé desde el camí d’entrada de la maison Prouvé. Data desconeguda.

670

4. La maison de Madeleine Prouvé (1984-87).

Fig.3.77

arxius de Jean 322.

A mitjans del mateix any es descarta la opció de dur els arxius a la maison i de remuntar-hi l’edifici de l’escola , fabricada pels Ateliers i en desús en aquells moments. D’aquests se’n farà càrrec els Archives Départementales de Meurthe-et-Moselle, amb seu a Nancy.

Segons Catherine Prouvé 323, la seva mare no canvià res de la casa després de la mort del seu marit. Els mobles de Prouvé seguiren al seu lloc. Madeleine seguí seient a la seva butaca, les que habitualment usava el seu marit ja no hi seia ningú, només alguna visita.

Si bé la salut i l’edat li impedien passar totes les hores que hagués volgut cuidant el jardí, seguí tenint una cura especial dels seus rosers, tal com feia en vida del seu marit (fig.3.76, 3.77 i 3.78). Els trentaun graons del darrer tram del camí d’accés es construïren el 1982, ja que el pendent del camí era -322 Carta de Catherine Prouvé a l’autor del 27 de març del 2012: (...) Rien n’avait changé dans la maison.

Tout le mobilier était resté sur place, tous les objets.

Même après le départ de ma mère. (...)

-323 Carta de Catherine Prouvé a l’autor del 2 d’abril del 2012. (...) Je n’ai pas le souvenir que ma mère se soit fait aider par un jardinier. Je n’ai jamais vu quelqu’un travailler dans le jardin. Cependant, il est évident qu’elle ne pouvait tout faire elle-même (notamment couper l’herbe), elle a donc dû se faire aider mais aucun de nous n’en a eu connaissance.

Lorsque nous voyagions en voiture, soudain, ma mère s’arrêtait et partait dans la nature déterrer une plante sauvage qu’elle avait vue, qui lui avait plu et qu’elle replantait dans son jardin. Suivant son modèle, je fais un peu la même chose si bien que dans le petit bout de jardin que j’ai en Bretagne, je suis contente de me souvenir de l’histoire de chaque plante. J’ai beaucoup aimé jardiner avec ma mère. Elle aimait les plantes. Elle les soignait. Elle ne cherchait pas des plantes sophistiquées.

En ce qui concerne les arbres, elle aimait les arbres fruitiers car elle faisait beaucoup de confitures. Mirabelles (qu’elle ne disait pouvoir pousser qu’en Lorraine), quetsches (ou prunes, mais ma mère n’employait pas ce mot), cerises aigres. Il y avait aussi beaucoup de fraises des bois (c’est à dire sauvages).

Sur certaines photos de la maison en chantier, pas encore habitée, on voit que ma mère a mis en place, le long de la baie vitrée, ses plantes pour qu’elles soient à la lumière.

671

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.78

Fig.3.78- Fotografia de les roses que cuidava Madeleine feta per Jean Prouvé desde el camí d’entrada de la maison Prouvé. Data desconeguda.

Fig.3.79- Detall. Madeleine Prouvé després de la mort de Jean. Arxiu família Prouvé.

672

4. La maison de Madeleine Prouvé (1984-87).

Fig.3.79

excessiu per facilitar l’accés dels Prouvé a casa seva.

Madeleine rebia sovint la visita de la dona del seu fill Claude, ja que vivien al mateix carrer L’habitant del bureau, el senyor de Grave, també li feia companyia.

.

324

Ni Jean ni Madeleine foren grans lectors. Dels cent-quaranta llibres que tenien a casa (fig.C.55 a C.59), la majoria eren regals d’amics, records de viatges. Els temes són massa diversos per conformar una línia d’interessos determinada o un temps dedicat a anar fent la biblioteca de casa. La data de publicació de la majoria de llibres és posterior a la de la construcció de la casa, i molts són de després del 1970. Potser els llibres que havien anat llegint en les seves altres cases es perderen en trasllats o durant els saquejos de la guerra. Si bé trobem Scope of total architecture, de Walter Gropius, destaca l’absència de tots els llibres centrals de l’arquitectura del segle XX o d’abans. Si bé trobem la Ilíada d’Homer, la majoria de novel·les són d’aventures o obres menors de Kipling, Stendhal o Mon père avait laissé un trou dans la dalle en béton, dans la pièce de séjour, du côté de la cuisine, pour que ma mère puisse y mettre ses cactus en hiver. Nous y avons jeté des noyaux de dates et un datier a poussé. Il est encore là, plié sous le plafond.

Et ma mère avait toujours un endroit pour soigner les plantes en mauvais état.

Je ne suis pas capable de donner plus de précisions sur toutes les plantes qu’elle avait. Elle aimait les fleurs et il y avait toujours des pots avec des fleurs dans la maison mais je ne sais plus exactement ce que c’était.

Elle était également très attentive aux oiseaux, qu’elle nourrissait régulièrement, sur la terrasse.

Oui, je suis sûre qu’elle a continué à s’occuper des plantes et des oiseaux après la mort de mon père, mais elle était déjà âgée et elle ne pouvait plus entretenir le jardin comme auparavant. Il y a un petit film pris par mon père où l’on voit ma mère arroser le jardin. Je ne suis pas très précise sur ce sujet, j’en suis désolée, mais il est vrai que les souvenirs ne sont pas toujours précis, c’est plutôt une atmosphère qui reste.

-324 Entrevista de l’autor amb Catherine Coley el 10 de juny del 2010.

-325 Jean Prouvé: ‘Économiquement, l’idée de la petite maison familiale ne se défend pas partout. Si on construit des quantités de petites maisons, on n’arrivera jamais à payer l’étendue des rues et le nombre de tuyaux de chauffage. L’avenir serait plutôt aux immeubles locatifs’. Conferència Il faut des maison usinées, Nancy, febrer 1946.

-326 A partir del 1998, i després de gairebé deu anys d’estar buida, la casa fou rehabitada. Des d’aleshores, s’han dut a terme diverses reparacions i modificacions del seu espai interior i exterior. D’aquesta vida de la maison Prouvé després dels Prouvés en farem una nova investigació.

673

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.80

Fig.3.80- Madeleine Prouvé després de la mort de Jean. Arxiu família Prouvé.

674

4. La maison de Madeleine Prouvé (1984-87).

Faulkner, entre d’altres.

En el Conseil Municipal de Nancy del 2 de febrer del 1987, es discuteix la possibilitat que l’ajuntament compri la casa. Durant aquell any, la família Prouvé la posa en venta. Jean Prouvé defensà diversos cops que les cases havien de durar una generació, i ser fàcilment substituïdes per d’altres que responguessin a les noves necessitats, deixant la mínima empremta al territori. Aquesta opció no es planteja en cap moment després de la seva mort. De la mateixa manera, defensà els blocs d’habitatges de lloguer enfront dels habitatges unifamilars 325. No es té constància de cap reparació important feta a la casa durant la vida dels Prouvé, ni cap modificació substancial en la configuració dels espais interiors 326.

El 1987, Madeleine, massa gran per poder seguir vivint sola, ha de deixar la maison (fig.3.79 i 3.79) i traslladar-se a la llar d’avis de l’ Hotel Club, a Saint Max, al costat de Nancy.

675

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.81

Fig.3.81- Detall. 230J 382 44, Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.82- Fotografia pc74-41-145.

676

5. Vols. D’una maison à coques a una maison planeur.

Fig.3.82

5. Vols. D’una maison à coques a una maison planeur.

Primera etapa: Maison à coques, ala monocoque.

677

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.83

Segona etapa: Maison à coques alleugerida, biplans amb tensors.

Fig.3.83- AM 2007 2 265, Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.84- Vers une Architecture p.175.

678

5. Vols. D’una maison à coques a una maison planeur.

Fig.3.84

679

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.85

Fig.3.86

Segona etapa: Maison à coques alleugerida, biplans amb tensors.

Fig.3.85- 230J 382 17 (verso), AM 2009 2 15, Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.86- 230J 382 48, Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.87- The farman moustique.

Fig.3.88- Jean Prouvé davant el Piper del seu amic P. Bindschedler. Fonds Jean Prouvé, Bibliotèque Kandinsky, Centre Pompidou, Paris.

680

5. Vols. D’una maison à coques a una maison planeur.

Fig.3.87

Fig.3.88

681

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.89

Fig.3.90

Fig.3.91

Tercera etapa: Maison planeur, planejadors.

La recerca de la lleugeresa a la maison Prouvé segueix un camí invers al de la evolució dels principis de disseny i fabricació dels avions. Si en aquests es passà d’estructures el més lleugeres possible, treballant per transmissió lineal d’esforços, a estructures compactes i aerodinàmiques, que absorbeixen les tensions en tota la seva geometria, i que aconsegueixen la seva resistència gràcies a aquesta, en la maison Prouvé es passa d’una coberta à coques, homogènia, monolítica i que resol en un sol element els diferents requeriments i complexitats d’una construcció –impermeabilització, aïllament tèrmic, resistència, muntatge- a una estructura heterogènia, laminar, oberta i reversible. La raó és senzilla. Prouvé buscava un sistema constructiu apte per una demanda creixent de components intercanviables, adaptables, conformables segons les necessitats dels clients, les restriccions de Fig.3.89- Detall. Fotografia interior Maison Prouvé.

Fig.3.90- Detall. Fotografia interior Maison Prouvé.

Fig.3.91- Detall. Fotografia interior Maison Prouvé.

Fig.3.92- Els germans Wright, 1903. Library of Congress Prints and Photographs Division Washington, D.C. 20540 USA.

682

5. Vols. D’una maison à coques a una maison planeur.

Fig.3.92

l’emplaçament i els criteris dels arquitectes. Aquesta recerca el porta a trobar solucions fàcilment muntables in situ per pocs operaris, com els primers planejadors dels germans Wright.

Una maison que aprofita els esforços horitzontals resultants de la deformació del tauler tricapa de coberta per ser més estable. La tensió i la contrafletxa imposats a aquest tauler augmenten la seva estabilitat.

683

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.93

Tercera etapa: Maison planeur, planejadors.

Fig.3.93- Fotografia construcció Maison Prouvé. Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.94- Vol de Lilienthal, 1895.

684

5. Vols. D’una maison à coques a una maison planeur.

Fig.3.94

685

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.95

Tercera etapa: Maison planeur, planejadors.

Fig.3.95- Fotografia construcció Maison Prouvé. Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3.96- Els germans Wright, 1902. Glider kited.

686

5. Vols. D’una maison à coques a una maison planeur.

Fig.3.96

687

III. La maison ProuvĂŠ: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.97

Tercera etapa: Maison planeur, planejadors.

Fig.3.97- Fotografia exterior Maison ProuvĂŠ.

Fig.3.98- Els germans Wright. Fotografia 1B5, 1902. Library of Congress Prints and Photographs Division Washington, D.C. 20540 USA.

688

5. Vols. D’una maison à coques a una maison planeur.

Fig.3.98

689

III. La maison Prouvé: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.99

Tercera etapa: Maison planeur, planejadors.

Fig.3.99- Fotografia exterior des del camí, Maison Prouvé.

Fig.3.100- Els germans Wright, 1901. Vol del Glider.

690

5. Vols. D’una maison à coques a una maison planeur.

Fig.3.100

691

III. La maison ProuvĂŠ: refugi, aixopluc, habitatge i oeuvre.

Fig.3.101

Fig.3.99- Fotografia. Twenty parachutes. Margaret Bourke White.

692

Conclusions.

Conclusions

La maison Prouvé a Nancy.

Fig.1

Fig.2

Fig.3 Fig.1- Maison Prouvé. Implantació. Mides i posicions de les diferents versions del projecte. Dibuix de l’autor. e 1:2000.

Fig.2- Dibuix. Secció Maison Prouvé. 230J 382 17 (verso), AM 2009 2 15, Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

Fig.3- Dibuix. Panell tricapa de fusta Rousseau treballant a flexió. AM 2007 2 253, Fonds Jean Prouvé, MNAM-CCI, Centre Pompidou, Paris.

694

Conclusions.

Conclusions: Aquesta maison neix d’un procés diferent al de la gran majoria de les cases construïdes a Europa durant el segle XX. És alhora un invent -sorgit de la formació manual, els mitjans de producció, la experiència i la imaginació constructiva de Jean Prouvé-, i un projecte arquitectònic –una planta, pensada i dibuixada pels arquitectes que col·laboraven amb ell 327.

Per tal de verificar la nostra primera hipòtesi (la maison Prouvé és alhora invent i projecte arquitectònic), hem fet una anàlisi de tots els documents gràfics que es conserven d’aquest procés. Hem demostrat que es tracta d’un sol projecte que evoluciona en tres etapes, i hem vist com es passa d’un avantprojecte que no introdueix cap novetat respecte prototipus similars assajats amb anterioritat als Ateliers, a una invenció d’un nou sistema constructiu.

En el primer moment, durant les primeres setmanes del 1952 i fins a principis de març, per tal de poder sol·licitar la llicència d’obres, al bureau d’etudes de Maxéville es fixa la documentació equivalent a un avantprojecte d’arquitectura. Després de descartar un estudi previ d’ Henri Prouvé a principis de la tardor del 1951, on la casa es situava a la part baixa del solar, es decideix pujar-la al bosc, amb millors vistes sobre Nancy. No es precisa però la seva situació exacta. El terreny té més pendent de la què es dibuixa a les seccions. Es tria el sistema constructiu de maison à coques i els col·laboradors del bureau d’etudes defineixen la organització general en planta, una variació de la de la Maison Dollander a Saint Clair del 1949, i la maison linéaire per Citroën del desembre del 1951.

D’un programa d’habitatges d’emergència o per la classe obrera, a un per famílies més acomodades. Un model pensat ex situ 328. La majoria de tancaments verticals son però d’obra, construïts in situ. D’aquesta etapa, només es conserva una sèrie de dotze còpies del mateix plànol 180.030 amb data de 5 de març de 1952. En cadascuna d’elles, la mida i posició de la planta en el solar varia lleugerament (fig.1). Els possibles esboços i croquis del procés han desaparegut. El què semblava la culminació d’un prototipus seriable de maison à coques, una solució fiable, una síntesi que no proposa cap investigació, esdevindrà l’inici d’un procés d’invenció constructiva. A partir d’aquí, Jean Prouvé participarà més intensament en el projecte.

El segon moment, entre el març del 1952 i el juny de 1953, del què han sobreviscut vint-i-tres croquis i plànols de detall, és una recerca sobre un sistema de maison à coques amb més parts fabricades a l’ usine de Maxéville. Una mostra pels arquitectes de les possibilitats dels components fabricats als Ateliers. El canvi d’un model d’industrialització tancada, com el de la maison linéaire, a un d’oberta, una experiència iniciada a Saint Clair. S’estableix en aquesta etapa el sistema de la façana nord i la solera. Primer l’armari estructural d’aquesta façana es pensa amb xapa plegada, i més tard es planteja la solució definitiva. Acaba amb una posada en crisi de l’ús de les coques, i es comença a pensar en solucions alternatives (fig.2).

-327 Un cas d’estudi que sintetitza els èxits i fracassos de l’intent d’industrialització de l’habitatge durant la primera meitat del segle XX. -328 Tot i que la tria del model de maison linéaire respon al pendent del solar.

695

La maison Prouvé a Nancy.

Fig.4

Fig.4- Axonometries. Elements estructurals i de tancament. Tercera etapa del projecte de la maison Prouvé. Dibuix de l’autor. e 1:2000.

696

Conclusions.

El tercer moment, quan Prouvé ja és a Paris, és probablement dibuixat fora de Maxéville. És el de la evolució del sistema anterior i la descoberta 329 d’un nou ús del tauler tricapa de fusta Rousseau treballant a flexió (fig.3). Es culmina un sistema on cada component soluciona el màxim de problemes possibles, i és portat al límit de les seves capacitats resistents. Una evolució tècnica, una sinergia 330 on tots els elements contribueixen a més d’una funció –estructura, tancament, revestiment, emmagatzematge, habitabilitat (fig.4). Es passa d’una prefabricació a una preconstrucció. L’objectiu dels detalls que s’expliquen en aquests plànols és comprovar mentalment que el sistema funciona.

I també donar instruccions de muntatge clares i gràfiques per qui s’encarregui de materialitzar la casa, tant de fabricar els diferents elements com de muntar-los més tard. Però son, sobretot, un rastre de la passió per la invenció constant.

Per verificar la nostra segona hipòtesi (la maison Prouvé és alhora un assemblatge i una construcció), hem demostrat com s’arriba a treballar amb un sistema estructural on hi ha elements diferenciats de construcció tradicional i de components prefabricats, però que en el seu conjunt treballa en una sinergia d’ambdues maneres de fer.

Per comprovar la consistència de la tercera hipòtesi (la maison Prouvé és alhora un aixopluc i un habitatge), hem fet una anàlisi de com van viure i mostrar aquesta maison Madeleine i Jean Prouvé. Madeleine hi visqué, la cuidà cada dia. Jean Prouvé hi tornava els caps de setmana, sempre que la feina a Paris li permetia. La pròpia configuració de la casa permeté i acollí aquestes maneres de viure tan diferents entre sí.

Una casa que ve d’un lloc que ajuda a entendre què hauria pogut ser el s. XX, i que dóna pistes de com podem pensar i treballar als arquitectes del s. XXI.

-329 Una descoberta extraordinària.

-330 ‘L’objet technique progresse par redistribution intérieure des fonctions en unités compatibles, remplaçant le hasard ou l’antagonisme de la répartition primitive; la spécialisation ne se fait pas fonction par fonction, mais synergie par synergie; c’est le groupe synergique de fonctions et non la fonction unique qui constitue le véritable sous-ensemble dans l’objet technique. C’est à cause de cette recherche des synergies que la concrétisation de l’objet technique peut se traduire par un aspect de simplification.

De cette manière et pour cette raison, dans l’objet technique devenu concret, une fonction peut-être remplie par plusieurs structures associées synergiquement, alors que dans l’objet technique primitif et abstrait chaque structure est chargée de remplir une fonction définie, et généralement une seule.’ GILBERT SIMONDON, Du mode d’existence des objets techniques, Ed. Aubier, 1958. p.34.

697

Bibliografia.

Bibliografia

La maison Prouvé a Nancy.

GENERAL Adorno, T. W. Correspondencia 1928-1940. Madrid: Ed. Trotta, cop. 1998. ISBN: 8481642800.

Arendt, H. La Condición humana. Barcelona [etc.]: Paidós, 1993. ISBN: 847509855X. Areu, M. La Forja. Barcelona: Rafael Dalmau, 1987. ISBN: 8423202658. de Balzac, H. La Vieille Fille. Le Cabinet des Antiques. Paris: Editions Flammarion, 1987. ISBN 2-08070481-8.

Baxandall, M. Episodes : a memorybook. London: Frances Lincoln, 2010. ISBN: 9780711231153.

Baxandall, M.. Patterns of intention. On the historical explanation of pictures. Yale: Yale University Press, 1987. ISBN: 9780300037630 Benjamin, W. Angelus novus. Barcelona: Edhasa, 1971. ISBN. Benjamin, W. Discursos interrumpidos I: Filosofia del arte y la historia. Buenos Aires: Ed. Taurus, 1989.

ISBN: 9788430610914.

Benjamin, W. Dirección única. Madrid: Ed. Alfaguara, 1988. ISBN: 8420424498.

Benjamin, W. Escritos autobiográficos. Madrid: Alianza, cop. 1996. ISBN: 8420628433.

Benjamin, W. Libro de los Pasajes. Madrid: Ediciones Akal, 2005. ISBN: 9788446019015.

Eco, U. Cómo se hace una tesis: técnicas y procedimientos de estudio, investigación y escritura. México: Gedisa Mexicana, 2004. Serie Biblioteca de educación (Gedisa). Herramientas universitarias. ISBN: 9688521167.

Fraisse, P. Psicologia del ritmo. Madrid: Morata, DL 1976. ISBN: 8471121654.

Kemp, T. Modelos históricos de industrialización. Barcelona: Ed. Fontanella, 1981. ISBN: 8424405021.

Keynes, J.M. The General Theory of Employment, Interest and Money. Cambridge: Macmillan Cambridge University Press, 1936. ISBN: 978-0-230-00476-4.

Keynes, J.M. Las Consecuencias económicas de la paz. Barcelona: Ed. Crítica, 2002. ISBN: 8484323544.

Kropotkin, P. Campos, Fábricas y Talleres. Algorta (Vizcaya): Ed. Zero, S.A., 1972. ISBN 84-3341560-3.

Leroi-Gourhan, A. Le Geste et la parole: Technique et langage. Paris: Albin Michel, 1991. ISBN: 2226017283.

Leroi-Gourhan, A. El Hombre y la materia: evolución y técnica I. Madrid: Ed. Taurus, cop. 1988. ISBN: 8430660070.

Leroi-Gourhan, A. El Medio y la técnica: evolución y técnica II. Madrid: Ed. Taurus, cop. 1989. ISBN. Lévi-Strauss, C. El Pensament salvatge. Puigcerdà: Edicions 62, 1985. ISBN 84-297-2267-X. Ortega y Gasset, J. Meditación de la técnica y otros ensayos sobre ciencia y filosofía. 9ª ed. Madrid: Alianza Editorial, 2008. Revista de Occidente. ISBN 978-84-206-4121-8.

Thompson, A. La dinámica de la revolución industrial. Vilassar de Mar (Barcelona): Oikos-Tau, 1976.

ISBN: 9788428103084.

Tubiana, R., Thomine, J.M., Prado Marcilla, J.M.de. Manual de la mano: Anatomía funcional y exploración clínica. Espanya: Ed. Masson, 1992. ISBN: 84-311-0601-8.

Williamson, J. G. Industrialization, inequality, and economic growth. Cheltenham: Edward Elgar, cop.

1997. ISBN: 1858983967.

Wrigley, E.A. People, cities and wealth: The transformation of traditional society. Oxford: Blackwell Publishers, 1987. ISBN: 9780631139911.

Young, J. Z. Antropología física: Introducción al estudio del hombre. Barcelona: Ed. Vicens-Vives, cop.

1976. ISBN.

700

Bibliografia.

ARQUITECTURA, ENGINYERIA Aalto, A. The Architectural drawings of Alvar Aalto: 1917-1939. New York and London: Garland Pub., 1994. ISBN: 0815305907.

Banham, R. The Architecture of the well-tempered environament. 2ª ed. Chicago: The University of Chicago Press; London: The Architectural Press, cop. 1984. ISBN: 0226036979.

Banham, R. Teoría y diseño en la primera era de la màquina. Barcelona [etc.]: Paidós, 1985. ISBN: 8475093477.

Barsac, J. Charlotte Perriand et le Japon. Paris: Norma, cop. 2008. ISBN: 9782915542165.

Coley, C.; Pauly, D. Quand l’Architecture Internationale s’exposait, 1922-1932. Lyon: Fage Éditions, 2010.

ISBN 978-2-84975-186-2.

Díez Barreñada, R. Coderch: Variaciones sobre una casa. Barcelona: Fundación Caja de Arquitectos, cop. 2003. ISBN: 849325424X. Esther Mc Coy, Elizabeth A.T. Smith. Blueprints for modern living: History and Legacy of the Case Study House. 2ª ed. Los Angeles: The Museum of Contemporary Art, 2002. ISBN 0-262-69213-9.

Fisac, M. Miguel Fisac: Premio Nacional de Arquitectura 2002. Bilbao: Secretaría General Técnica.

Servicio de Publicaciones, 2009. ISBN: 9788496387430.

Fuller, R. B. Buckminster Fuller : starting with the universe. New York: Whitney Museum of American Art, in association with Yale University Press, cop. 2008. ISBN: 9780300126204.

Fuller, R. B. El Capitán etéreo y otros escritos. Murcia: Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de la Región de Murcia, 2003. ISBN: 8489882177.

García Roig, J. M et al. La Arquitectura del cine: estudios sobre Dreyer, Hitchcock, Ford y Ozu. Barcelona : Fundación Caja de Arquitectos, cop. 2008. Series Arquíthemas. ISBN: 9788493592981.

Giedion, S. Building in France, building in iron, building in ferroconcrete. 1ª ed. Santa Monica: The Getty Center for the History of Art and the Humanities, 1995. Texts and Documents Series. ISBN 9780892363193.

Giedion, S. Espacio, tiempo y arquitectura: origen y desarrollo de una nueva tradición. Barcelona: Reverté, 2009. Serie Estudios universitarios de arquitectura. ISBN: 9788429121179.

Giedion, S. La mecanización toma el mando. 2ª ed. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, S.A., 1978. ISBN 84-252-0720-7.

Gropius, W. Scope of total architecture. Londres: Allen & Unwin, 1956. ISBN 978-0020005001.

Guillerme, J. L’Art du projet: histoire, technique et architecture. Wavre, Bèlgica: Mardaga, cop. 2008.

ISBN: 9782870099865.

Koenig, G. Albert Frey, 1903-1998: arquitectura viva del desierto. Köln: Taschen, cop. 2008. ISBN: 9783822848814.

Le Corbusier. Hacia una arquitectura. 1ª reimp. Barcelona: Ediciones Apóstrofe, S.L., 1998. Col·lecció Poseidón. ISBN 84-455-0174-7.

Le Corbusier. La Casa de los Hombres. Barcelona: Apóstrofe, 2008. Serie Poseidón. ISBN: 9788445502822.

Le Corbusier. Precisiones respecto a un estado actual de la arquitectura y del urbanismo. Barcelona: Apóstrofe, 1999.

Le Corbusier. Une Petite maison: 1923. Zurich; Basel [etc.]: Éditions d’Architecture: Artemis, 1997.

ISBN: 3764355123. Col·lecció Poseidón. ISBN: 8445501836.

Loos, A. Escritos I: 1897-1909. 2ª ed. Madrid: El croquis, 2004. ISBN: 8488386044.

Loos, A. Escritos II: 1910-1931. Madrid: El croquis, cop 1993. ISBN: 8488386036.

Lorenzo, A. A. Voiture minimum: Le Corbusier and the automobile. Cambridge, MA.: MIT Press, 2011.

ISBN: 9780262015363.

Maniaque, C. Le Corbusier and the maisons Jaoul. New York: Princeton Architectural Press, cop. 2009.

ISBN: 9781568988009.

701

La maison Prouvé a Nancy.

Pallasmaa, J. Una Arquitectura de la humildad. Barcelona: Fundación Caja de Arquitectos, 2010. ISBN: 9788493785727.

Perrault, C. Compendio de los diez libros de arquitectura de Vitruvio. Murcia: Comisión de Cultura del Colegio oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos: Librería Yerba: Consejería de Cultura del Consejo Regional, 1981. ISBN: ISBN: 8450049601.

Perriand, C. Charlotte Perriand, A life of creation: An autobiography. 1ª ed. New York: The Monacelli Press, Inc., 2003. ISBN 1-58093-074-3.

Perronet, J. R. Ecrits d’ingénieurs. Paris: Editions du Linteau, 1997. ISBN: 9782910342050.

Quetglas, J. Les Heures Claires: Proyecto y arquitectura en la Villa Savoye de Le Corbusier y Pierre Jeanneret.

Barcelona: Ed. Massilia, 2008. ISBN 84-87478-48-4.

Rudofsky, B. Arquitectura sin arquitectos: Breve introducción a la arquitectura sin genealogía. 2ª ed. Buenos Aires: EUDEBA, 1973.

Rudofsky, B. Lessons from Bernard Rudofsky: life as a voyage. Basel: Birkhäuser, cop. 2007. ISBN: 9783764383602.

Torres, J. Le Corbusier: visiones de la técnica en cinco tiempos. Barcelona: Fundación Caja de Arquitectos, cop. 2004. Serie Arquíthemas. ISBN: 8493370118.

Utzon, J. Jørn Utzon: conversaciones y otros escritos. Barcelona: Gustavo Gili, cop. 2010. ISBN: 9788425222061.

Wilson, C. St. J. The Other tradition of modern architecture: The uncompleted project. London: Black Dog Publishing, cop. 2007. ISBN: 9781904772620.

Wright, F. Ll. Arquitectura moderna: the Kahn lectures, Princeton 1930. Madrid [etc.]: Paidós, 2010. ISBN: 9788449324420.

Wright, F. Ll. The Essential Frank Lloyd Wright: critical writings on architecture. Princeton: Princeton University Press, 2008. ISBN: 9780691133188.

702

Bibliografia.

SOBRE JEAN PROUVÉ Centre George Pompidou. Jean Prouvé «constructeur»: L’ouvrage publié à l’occasion de l’Exposition «Jean Prouvé Constructeur (1901 - 1984) dans un Espace Renzo Piano Building Workshop» présentée par le Centre de Création Industrielle du 24 octobre 1990 au 28 janvier 1991 dans la Galerie du CCI au Centre National d’Art et de Culture Georges Pompidou à Paris. 1ª ed. Paris: Centre Georges Pompidou, 1990. Collection Monographie. ISBN 978-2-85850-554-8.

Coley, C. Jean Prouvé. Paris: Éditions du Centre Pompidou, 1990. ISBN 2-85850-554-3.

Enjolras, C. Jean Prouvé, Les Maisons de Meudon, 1949-1999. 1ª ed. Paris: Editions de la Villette, 2003.

ISBN 2-903539-69-3.

Lavalou, A. Conversaciones con Jean Prouvé. Barcelona: Gustavo Gili, 2005. ISBN: 8425219957.

Marrey, B. L’abbé Pierre et Jean Prouvé: La Maison des jours meilleurs. 1ª ed. Paris: Éditions du Linteau, 2010. ISBN 978-2-910342-65-4.

Moulin, F. Jean Prouvé, le maître du métal. 1ª ed. Nancy: Editions de l’Est, 2001. La Nuée Bleue. ISBN 2-7165-0381-8.

Prouvé, J. Jean Prouvé: La maison tropicale = The tropical house. Paris: Centre Pompidou, 2009. ISBN: 9782844263353.

Prouvé, J. Jean Prouvé: Une architecture par l’industrie. Zurich: Les Editions d’Architecture Artemis, 1971. ISBN Prouvé, J. The Poetics of the Technical Object. 1 ed. Weil am Rhein: Vitra Design, 2006. ISBN 3-93193654-6.

Sulzer, P. Jean Prouvé Œuvre complète / Complete Works: Volume 1: 1917-1933. 2ª ed. Basel; Boston; Berlin: Birkhäuser – Publishers for Architecture, 1999. ISBN 3-7643-6040-2.

Sulzer, P. Jean Prouvé Œuvre complète / Complete Works: Volume 2: 1934-1944. 1ª ed. Basel; Boston; Berlin: Birkhäuser – Publishers for Architecture, 2000. ISBN 978-3-7643-6002-3.

Sulzer, P. Jean Prouvé Œuvre complète / Complete Works: Volume 3: 1944-1954. 1ª ed. Basel; Boston; Berlin: Birkhäuser – Publishers for Architecture, 2005. ISBN 978-3-7643-2435-3.

Sulzer, P. Jean Prouvé Œuvre complète / Complete Works: Volume 4: 1954-1984. 1ª ed. Basel; Boston; Berlin: Birkhäuser – Publishers for Architecture, 2008. ISBN 978-3-7643-2472-8.

Vénacque, A. Jean Prouvé: Le pavillon du centenaire de l’aluminium. Paris: Jean-Michel Place GSR, cop.

2001. ISBN: 285893603X. VV.AA. Henri Prouvé, Architecte: Carnet de croquis 1951-1953. Briey: La Première Rue, 2005.

VV.AA. Jean Prouvé : 1901-1984. Madrid : AV Monografias n.149. 2011. ISSN: 0213-487X. SOBRE LA MAISON PROUVÉ Reportatges a revistes i entrevistes: La Vie Catholique Ilustrée, 1 abril 1956.

Anne Marie Pajot, Maison Extensible. Arts Ménagers, gener 1957.

Pierre Joly, Jardin des Arts, 1962.

AMC Revue d’architecture, 1984. Isabelle da Costa.

Lavalou, A. Conversaciones con Jean Prouvé. Barcelona: Gustavo Gili, 2005. ISBN: 8425219957.

703